Entr

evis

ta: J

ordi

Vila

r

Núm. 33 - Preu 2 €Desembre de 2016

El Pedrís 3

EntitatsL’entitat és l’essència d’un ésser, segons el diccionari. També s’anomena així una col·lectivitat considerada com una unitat.

Jugant una mica amb aquestes dues accepcions, EL PEDRÍS ha posat el nom d’ESSÈNCIES a la nova secció que encetem en aquest número i que pretén fer-hi desfilar les nombroses entitats que donen vida a aquest ésser col·lectiu que és el poble d’Avinyó.

Al nostre poble tenim la sort de comptar amb nombroses entitats culturals i esportives, la majoria englobades en aquesta superentitat que és la Coordinadora d’Entitats Culturals i Esportives, creada l’any 1988 amb la finalitat, explícita en el nom, de coordinar les activitats que duen a terme les diferents entitats, com també de ser un òrgan de canalització i control de les ajudes municipals que reben.

No hi ha dubte que l’activitat cultural ha estat constant des de fa molts anys gràcies a aquestes entitats que, amb els seus alts i baixos, l’han anada mantenint; activitat abonada i complementada, a vegada més, a vegades menys, des de l’Ajuntament. És innegable que l’activitat cultural ha tingut una reactivació considerable amb l’arribada de l’equip de govern d’Esquerra, especialment,

però no únicament, en la programació del local Catalunya.

Val a dir que no totes les entitats són a la Coordinadora. Per exemple, no hi són les entitats polítiques. Tampoc no hi era l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), “organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d’un estat de dret, democràtic i social”. Hem dit “era” perquè, dissortadament, la representació a Avinyó de l’ANC, successora d’Avinyó per la Independència, s’ha dissolt.

En aquest moment tan important per tot el procés històric que estem vivint, la manca d’aquesta representació al nostre poble (un dels pocs de la comarca que no en té) és una autèntica pena.

Des d’aquí volem fer una crida a tota la gent sensibilitzada pel futur nacional de Catalunya perquè es plantegi de fer reviure l’ANC a Avinyó. El nostre poble no es pot quedar al marge de la participació activa en la defensa del procés d’independència. Des d’Esquerra oferim a tothom qui s’hi vulgui implicar el nostre suport i, si cal, la nostra col·laboració.

2 El Pedrís

Editorial

Redacció:

Geni Altarriba

Ramon Capelles

Josep Careta

Txell Ció

Montse Herms

Pep Pedragosa

Isabel Serra

Col·laboradors:

Xat Capellas

Andreu Craviotto

Josep Herms

Ricard López

Anna March

Fina Sala

Eugeni Vila

Disseny i maquetació:

Geni Altarriba

Josep M. Capellas

Josep M. Costa

Judit Domènech

Quim Moya

Isabel Serra

Dibuix portada:Quim Moya

Assessorament lingüístic:

Ramon Capelles

Coordinació: Montse Herms

Distribució i

Subscripcions :

Josep Careta

Bet Corominas

Anna Garrigó

El Garrofí

Jordi Vilar

Remei Vilaseca

elpedris@gmail.com

Sumari:

Editorial . . . . . . . . . . . . . 2Actualitat local . . . . . . . . . 3Des de l’ajuntament . . . . . 4Essències . . . . . . . . . . . . . 5

Al fons, a l’esquerra . . . . . 6L’esquerra nacional . . . . . . 7De prop . . . . . . . . . . . . . . 8Crònica . . . . . . . . . . . . . . . 10Apunts d’història . . . . . . . 11

Realitat i ficció . . . . . . . . . . 12Badallibres . . . . . . . . . . . . .13Notícies de portada . . . . . . . 14Subratllats . . . . . . . . . . . . . . 15Catàleg d’artistes . . . . . . . . . 16

El Pedrís 3

Actualitat local

Entitats L’ E S C O L A B A R N O L A E N P R O C É S D E C A N V I Text i fotos: Escola Barnola

Actualment, el món va a un ritme vertiginós. Els coneixements són infinits i l’aprenentatge ho és durant tota la vida. No és com abans, quan el que s’aprenia a l’escola era perdurable i inalterable. Des de l’Escola Barnola volem adaptar-nos a les exigències dels nous temps, partint del treball realitzat durant els darrers anys, que ens està permetent plantejar un procés de canvi amb la intenció de reformular les funcions de l’escola en la societat actual.Els canvis iniciats tenen en el punt de mira els nens/nes en el centre de tota acció educativa, i volen contribuir a singularitzar l’Escola Barnola amb les següents finalitats:Educació humanista: Tradicionalment s’ha

potenciat l’educació intel·lectual, tot donant molta importància als coneixements teòrics, però deixant de banda altres aspectes fonamentals en el desenvolupament dels nens i nenes. Una educació humanista busca el desenvolupament de totes les dimensions de la persona (emocional, social, espiritual, intel·lectual i física), així com la potenciació del pensament crític com a eina d’autoconeixement i de reafirmació personal.

Del segle XXI: Som conscients que la societat del segle XXI és diferent de la del segle XX. Ara és més necessari que mai potenciar la curiositat dels infants, bo i mantenint la motivació per l’aprenentatge i gaudint del plaer d’aprendre.

Aprenent i relacionant-nos, no només amb les persones de la mateixa edat, sinó afavorint els agrupaments d’edats diferents.

Canviar el rol del mestre. Passar del mestre transmissor d’informació i savi de tot coneixement a un guia que acompanya en el procés de construcció de la personalitat dels infants.

Poble educador: Les parets de l’escola són permeables i transparents participant en projectes comunitaris de poble, cooperant amb l’Ajuntament i afavorint la col·laboració i implicació de les famílies en l’educació dels infants.

Nou model pedagògic: Volem trencar la idea de: 1 espai – 1 mestre – 1 aula – 1 hora. Aplicant metodologies que fomenten

l’autonomia, la creativitat i la cooperació de l’alumnat.

Avaluant de manera que els errors serveixin per aprendre d’una manera positiva i no punitiva.

Adaptant els espais i materials de l’escola a les necessitats dels infants, diversificant tots els racons de l’escola, entenent que tots els espais (pati, menjador, passadissos) són espais que ofereixen oportunitats per aprendre.

Escola oberta i en xarxa: Aquest procés de canvi no el farem sols, necessitem la col·laboració de les escoles, instituts i universitats del nostre voltant per compartir experiències i analitzar errors.

Aquests canvis iniciats en la nostra escola no són un fet aïllat, fa gairebé 100 anys a Catalunya hi va haver el moviment pedagògic anomenat Escola Nova, que impulsava l’aprenentatge actiu dels infants.

Els mestres de l’Escola Barnola, amb el suport del Consell Escolar, hem volgut ser partícips del programa Escola Nova 21, que reprèn aquell plantejament pedagògic i l’actualitza amb els reptes que planteja el segle XXI.

Volem engrescar la comunitat educativa (alumnes, mestres, famílies, Ajuntament i habitants del poble) a elaborar i tirar endavant un projecte educatiu propi, singular i coherent al llarg de l’escolaritat. Un projecte que generi orgull d’escola i sentiment de pertinença. Tal i com diu un proverbi africà: Cal tot un poble, per educar un infant. Som-hi Escola Barnola d’Avinyó!!!

Des de l’ajuntament

L A PA R T I C I PAC I Ó D E L S V E Ï N S D E L P O B L E E NL E S D E C I S I O N S M U N I C I PA L S

Text i foto: equip de govern

Qui coneix millor les necessitats del poble? Els habitants que hi viuen.

Qui gestiona i executa els projectes que incideixen directament al poble? El govern municipal.

Doncs estarem d’acord que el binomi ciutadà i govern municipal és el fonament d’un resultat exitós, eficaç, eficient i transparent.

La participació ciutadana en la presa de decisions dels projectes i gestions municipals és crucial per a la millora del benestar i la qualitat de vida dels ciutadans en tots els àmbits: serveis, salut, medi ambient, àmbit social, cultural i educació, i és en aquest sentit que el govern municipal d’Avinyó està treballant, tal i com s’ha compromès en el programa electoral.

Potser no en som conscients, però, durant el mandat anterior i també en l’actual, el govern municipal ha estat promovent iniciatives de participació ciutadana, com ara la creació de les comissions que han impulsat les regidories de Cultura, de Participació Ciutadana i de Comunicació per organitzar la Fira dels Matiners, la Festa Major... o per fer el programa d’activitats culturals del Catalunya, per exemple. També s’ha donat suport a les comissions organitzadores de les festes majors de Santa Eugènia de Relat i d’Horta d’Avinyó. I per què són tan exitoses aquestes activitats? Perquè les han pensat, coordinat i dut a terme el mateixos veïns del poble, amb el suport i l’aportació de finançament de l’Ajuntament.

Les sessions públiques que l’Ajuntament convoca periòdicament per informar sobre noves actuacions municipals i per escoltar les preguntes i opinions dels veïns són també uns canals oberts de participació ciutadana. Començades l’any 2012, fins ara s’han fet 5 sessions informatives i de participació. La darrera va tenir lloc el proppassat 10 de juny.

Ara, però, cal fer un nou pas endavant i atrevir-nos a proposar projectes participatius que tinguin un impacte més directe en el dia a dia de la gent i dels quals es beneficiïn més col·lectius.

Actualment, l’Ajuntament ha iniciat dos projectes que comptaran amb la participació dels avinyonencs per elaborar-los i coordinar-los:

1. Elaboració del Pla estratègic integral de la Vall de la Gavarresa

El projecte consisteix en el disseny i elaboració del pla estratègic dels municipis d’Artés i Avinyó, com una eina que ajudi a implementar estratègies en l’àmbit del desenvolupament local, territorial, humà, ambiental, social i institucional.

2. Elaboració dels pressupostos municipals

L’Ajuntament està treballant en el procés d’elaborar i executar els pressupostos participatius a través del qual els veïns d’Avinyó podran decidir la finalitat d’una part dels pressupostos del municipi.

Des de l’Ajuntament treballarem per construir, entre tots, el model de poble que volem.

4 El Pedrís

C o o p e ra c i ó i S o l i d a r i t a t Text: Josep Careta Foto: Cooperació i Solidaritat

L´agost de 1996, Josep M. Pujol torna d´Àfrica, després de dos anys, i fa una conferència en què explica les desgràcies de la guerra. Les seves paraules serveixen perquè algunes persones creguin que han de fer alguna cosa més que lamentar-ho. Naixia COOPERACIÓ I SOLIDARITAT. Al llarg d’aquests 20 anys, són molts els actes que s´han fet:

Caps de setmana solidaris. Actuacions de grups com Intore de Rwanda (1997), Gordpell (2000) o els Ni Cinc (pares d´alumnes del col·legi Barnola, l´any 2001). Projecció sobre la globalització i la immigració. Exposicions i conferències: Arcadi Oliveres sobre l’explotació al Tercer Món; Josep M. Pujol (diverses); el grup SETEM , “Teixit amb dignitat”, sobre l´explotació laboral de la infància; Miracle Sala i Eva Antonell sobre Costa d´Ivori; Jean Claude, d´ètnia hutu i supervivent de la guerra de Rwanda; Martí Flotats sobre el conflicte de Kosovo; Jordi Pons sobre “Palestina avui”; ACAPS

sobre el país Sahrauí; etc.

També es va fer: recollida de firmes per l´abolició del deute extern; acaptes quan hi ha hagut una catàstrofe: terratrèmols a l´Índia i el Salvador, tsunami al sud-est d´Àsia; “Avinyó per Rwanda”; recollida d´aliments pel terratrèmol de Filipines el 2013; etc. També teníem una parada en la fira-festa d´Avinyó i en les festes de les entitats.

Per on més hem actuat és per a Rwanda, ja que allà teníem un testimoni directe de les seves necessitats: Josep M. Pujol. Cal destacar la construcció d´un col·legi a Ruli, per evitar que els seus infants caminessin moltes hores cada dia per anar al col·legi més pròxim. I l’atenció a diferents necessitats que han anat sorgint: arreglar els ponts i les canonades d´aigua, compra de material per al col·legi: una fotocopiadora, màquines de cosir, material lúdic per als patis dels infants...

D’altra banda, cada any col·laborem amb la Marató de TV3

venent productes de Comerç Just, fem recollida de joguines per a la Creu Roja i actuacions puntuals de col·laboració amb altres entitats, com ara Esquerdabocs (2015 i 2016) amb la recollida de roba i aliments. O amb l´Ajuntament, en la creació de lots d´aliments de la Creu Roja per a la gent més necessitada d´Avinyó.

I no podem acabar sense donar les gràcies al poble d´Avinyó per la seva participació i generositat, així com a l´Ajuntament que, començant per quan hi havia el grup IDEA i fins ara, destina uns diners a càrrec del 0,7% del pressupost per a aquestes causes solidàries.

Us encoratgem a seguir sent generosos amb les ajudes al Tercer Món. Les notícies ens parlen de les guerres i de les morts que generen, però no ens parlen de la pitjor de les guerres: la fam, la guerra que genera milers de morts cada dia; d’aquesta guerra perpètua no se’n parla...

L A PA R T I C I PAC I Ó D E L S V E Ï N S D E L P O B L E E NL E S D E C I S I O N S M U N I C I PA L S

Text i foto: equip de govern

Data de fundació: 09-07-1999 L’equip: Josep Careta, Montse Bruch, M. Carme Arnaus, Mercè Sellarés i Eva Corbella.Objectius:Informar i sensibilitzar sobre els problemes que afecten els països més desfavorits.Ajudar a finançar diferents projectes de desen-volupament o emergències puntuals dels països del Tercer Món.Analitzar les estructures socials injustes i els desequilibris econòmics mundials.Fomentar la participació activa dels ciutadans envers les causes solidàries.

4 El Pedrís El Pedrís 5

Essències

El 22 d’agost passat va morir Jordi Carbonell i de Ballester, President d’Honor d’Esquerra Republicana de Catalunya, un home savi amb una trajectòria professional extraordinària i una vida de lluita social, cultural i política contínua. Havia nascut a Barcelona el 23 d’abril de 1924. Va ser un ferm opositor al règim franquista i, amb la seva formació de filòleg, fou una figura clau en la pervivència de la llengua catalana durant la dictadura. Va ser membre fundador de l’Assemblea de Catalunya als anys setanta i va exercir-ne de portaveu a la històrica manifestació de l’Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat, on va pronunciar la seva cèlebre frase: “Que la prudència no ens faci traïdors”.Abans havia estat director i coordinador de la Gran Enciclopèdia Catalana, en els seus inicis. Ja els anys quaranta, poc després del final de la Guerra Civil, va establir els primers contactes amb sectors catalanistes, i el 1942 va crear el Front Universitari de Catalunya. Per la seva tasca a favor de la llengua catalana, va ser detingut diverses vegades per les forces franquistes i va patir maltractaments i tortures.Amb l’arribada de la transició, el 1978 va impulsar

el moviment Nacionalistes d’Esquerra i el 1992 ingressa a Esquerra Republicana de Catalunya, partit que va presidir des de 1996 fins a 2004. Fins a última hora ha participat en tots els actes del partit i en tota mena de manifestacions. Serà recordat com un dels més ferms defensors de les llibertats de Catalunya.Que la prudència no ens faci traïdors. Que la constància ens faci dignes del seu llegat.

F i n a l d ’ e t a p a Text: Ramon Capelles Foto: arxiu

Després de gairebé dotze anys (març 2005 – desembre 2016) com a president de la secció local d’Avinyó d’Esquerra Republicana de Catalunya, ha arribat el moment del relleu.Han estat uns anys de canvis importants, tant en la política nacional com en la política municipal del nostre poble, on el nostre partit ha passat d’estar a l’oposició amb dos regidors a tenir l’alcaldia i el govern del municipi amb set regidors. Cal aprofitar aquest bon moment en l’actuació del govern municipal per endegar un projecte compartit que tingui continuïtat en un termini mitjà i llarg.En l’àmbit nacional estem vivint uns moments històrics i engrescadors, impensables fa dotze anys, que requereixen la participació de tothom, especialment d’aquells que estem convençuts que el futur del nostre país necessita poder tenir un Estat propi que treballi a favor nostre i no en contra

com passa actualment amb l’Estat espanyol. “Els problemes que preocupen a la gent”, com els agrada dir a aquells que ens volen despistar, no es resoldran si no podem disposar de les eines i els recursos per fer-ho.Per tant, val la pena que tots ens impliquem en aquest projecte: des de l’Ajuntament, des dels partits polítics, des de l’Assemblea Nacional Catalana, des d’Òmnium Cultural, des de les entitats o cadascú particularment. És el moment de donar la cara, d’assistir a les manifestacions en defensa de la democràcia, de les nostres institucions i dels nostres representants perseguits per exercir la llibertat d’expressió i per complir el mandat del poble de Catalunya.Entre tots hem d’aconseguir que el futur es faci present en la República que farem.

Al fons, a l’esquerra

J o rd i C a r b o n e l l

6 El Pedrís

AC T UA L I TAT P O L Í T I C A Selecció: equip de redacció

L’esquerra nacional

F i n a l d ’ e t a p a Text: Ramon Capelles Foto: arxiu

J o rd i C a r b o n e l l

El Pedrís 7 6 El Pedrís

Terricabras i Maragall informen Schulz, Juncker i els diputats del PE de la persecució judicial contra l’independentisme a l’Estat espanyol Els eurodiputats va denunciar en el ple del Parlament Europeu (PE) a Estras-burg la ratificació del Tribunal Suprem de la condemna al jutge Santi Vidal per haver redactat un esborrany de possible constitució per a Catalunya en el seu temps lliure. “La condemna és tan absolutament increïble i ridícula, nega de tal forma la llibertat democràtica dels ciutadans, que provoca el més enèrgic rebuig”, va dir Terricabras.Butlletí digital novembre 2016

Sergi Sabrià: ‘Des que Esquerra Republicana influencia en els pressupostos, hem fet passes cap a un sistema més equitatiu, més progressiu i més just’ Sabrià ha afirmat que els pressupostos arriben al Parlament i un cop més són els més socials de la història. “La despesa social dels pressupostos aug-menta més de 1.000 milions respecte de 2015. I, per tant, són una vegada més els més socials de la història, i aquest és l’objectiu per Esquerra Republicana mentre siguem al Govern o influint en les finances de la Generalitat”.Butlletí digital novembre 2016

‘Definim el sistema sanitari de la República catalana: públic, equitatiu, uni-versal, de qualitat i sostenible’ El conseller de Salut, Toni Comín, ha pronunciat la conferència “Com ha de ser el sistema nacional de salut de la República catalana”, en què ha volgut posar en valor la qualitat del sistema sanitari català, del qual ha dit que “és un èxit de país, ja que ha estat construït des de la continuïtat i amb un ampli consens”. Tanmateix, Comín hi veu marge de millora i s’ha fixat com a objectiu “conver-tir el sistema sanitari del nostre país en un dels tres millors del món”. Per tal d’assolir aquest repte, ha identificat dos elements necessaris: una República i polítiques d’esquerres.Butlletí digital novembre2016

Esquerra Republicana ha donat el tret de sortida a la cam-panya ‘La República que Farem’, una campanya que té per objectiu implicar els catalans en la definició de les línies bàsiques d’un possible estat independent. Fins al mes d’abril, dirigents del partit i personalitats destacades d’àmbits especialitzats recorreran el país amb conferències i debats.

J O R D I V I L A RText: Isabel Serra Fotos: Pep Pedragosa

Si hi ha algú que envelleix activament a Avinyó, aquest és, sens dubte, en Jordi Vilar (84 anys). Entusiasta de la música, lletraferit i gran filantrop, sempre ha format part del teixit social i cultural del poble.Quines activitats fa actualment? -Doncs mira, el dilluns al matí vaig a la Residència i fem una activitat que es diu “Tocats de lletra”: llegim un article d’en Josep M. Espinàs i, després d’un parell de preguntes als assistents, en surt un petit debat. Està bé perquè tothom pot opinar. El dijous a la tarda vaig a cantar amb el grup coral de gent gran que dirigeix en Daniel Moreno al centre cívic. És un taller que va molt bé. Allà aprenem a cantar, respirar correctament, afinar, a perdre la por de cantar en públic..., al cap d’un temps es nota com les veus milloren, cantem més bé, fins i tot a dues veus. Els divendres vaig començar anant a acompanyar algun avi a passejar, però clar, era una hora per una sola persona i llavors em van demanar d’entretenir més gent i, a proposta de l’Estradé, vam formar la coral Coralina. Ara també vénen vuit usuaris d’Ampans, que van demanar de venir a passar la tarda amb nosaltres, i es veu que s’ho passen molt bé. Saluden a tothom amb petons i abraçades, cantem i berenem plegats i, a l’hora de marxar, s’acomiaden de la mateixa manera. Tots aquells avis estan molt contents amb aquests joves. Hi ha molt bon ambient. Què canteu? -Cançons de la temporada, ara ja estem preparant el Nadal, però també de primavera, de Pasqua..., de vegades comencem amb una pregària, que els agrada molt. A cada canvi d’estació fem aquella acció de gràcies del poeta d’Artés Miquel Bosch i Jover: “Gràcies, Senyor, pel meu grapat de terra...”; és llarg, però ells no l’hi troben. I el cap de setmana? -Els dissabtes a la tarda faig catequesi i després, a la missa vespertina, procuro dirigir els cants, o més aviat animar la comunitat a cantar els cants de la litúrgia. I a les 9 del vespre, des de fa potser catorze anys, anem

amb la Josefina a assajar amb el cor d’Artés. Ara estem preparant un concert de cançons de muntanya, amb motiu del 140è aniversari del Centre Excursionista de Catalunya. Farem catorze cançons molt boniques, musicades per Valentí Miserachs, típiques d’Àustria i de Catalunya. I encara tenim en projecte un homenatge a Miserachs per tota aquesta feina que ha fet del mil·lenari de Calaf i la reposició del conte de la Margaridó d’Apel·les Mestres, que està ambientat a Sant Martí Sesgueioles. Els diumenges a la tarda m’agrada anar a ballar sardanes i segueixo força la programació del Catalunya. També assisteixo a conferències, trobades i cursos de preparació per a la catequesi i a cursos d’animadors de cant per a la litúrgia.Creu que totes aquestes activitats ajuden a envellir activament? -Totes van molt bé; per exemple, la veu, com més cantes més veu tens, com totes les coses, com més ne treus més ne surt. També ha format part d’algunes entitats, quines? -Els Cantaires, el Cor Artesenc, els Pares de Família, l’Ampa de l’escola, on havíem fet molt teatre amb els nanos de 7è i 8è; vàrem fer obres molt boniques: Els pastorets de Ferrer Magí, Bon Nadal mister Scrooge de Dickens... Dintre dels cantaires, havíem ballat el ball de cascavells i vam anar a diferents pobles. Durant una temporada vaig ser el director de la publicació Avinyó, emparada amb els Pares de Família,

8 El Pedrís

De prop

va durar 6 o 7 anys; n’eren l’ànima la Teresa Just i en Ricard Cots. En aquella època, posar el nom en alguna manifestació cultural era arriscat, però ens en vam sortir. Amb el grup de teatre havíem fet Els pastorets i d’altres obres. Quan vam fer La ferida lluminosa, la M. Rosa Teixidor es va posar malalta i havíem d’actuar a Oristà; va venir la locutora de ràdio M. Matilde Almendros, que tenia amistat amb algú del grup i ja se sabia el paper, a fer la substitució. També havíem actuat a l’Estany. Al Club Natació, al principi hi anava a ajudar, perquè tenia la canalla en edat de nedar. Una vegada van venir uns nanos del col·legi Sant Ignasi de Barcelona de colònies, i els vaig col·locar en cases de pagès a treballar, i com que tots eren bons nedadors els vam fer competir com que fossin de l’Avinyó, vam arrasar!.Què el mou a fer totes aquestes activitats? -Perquè trobes gust en el que fas. Trobes gust amb la música i anar a la Residència i veure que aquelles persones ja t’esperen, perquè passen una estona bona cantant. Els faig cantar cançons populars de la seva joventut: La filla del marxant, La presó de Lleida, L’emigrant..., tenim un bon repertori. Els alegres la vida i jo no hi pateixo gens. Són coses que t’hi vas trobant i en gaudeixes. Ha tingut mai cap decepció? -No, cap. A la vida tot és positiu, l’amplada de la vida l’hi posem nosaltres, la llargada l’hi posa un altre.No hem parlat de les sardanes, com és que li agraden tant? -És que la música de la sardana és molt maca. Amb pocs recursos, sense altaveus, onze músics se senten molt bé. Hi ha qui diu que totes són el mateix, i no, hi ha cada música! Encara que només sigui per escoltar. I també ballant-les es fa salut, el cos es belluga i mentalment es porta un compàs. Tot dóna vida. De fet la cultura en general m’interessa, i la música en particular, no només la clàssica o les sardanes. De concerts de sardanes se n’haurien de sentir més, però de vegades no es dóna per a tant. La poesia també m’agrada molt, no en faig, però m’agrada molt llegir-ne i m’agrada trobar coses maques. Hi ha gent que escriu molt bé. I la prosa també. De fet tot és maco. Vaig llegir un dia les regles de Sant Benet, que diu que als monjos els aconsella que quan comencin un llibre el llegeixin tot, perquè si el deixen a mig aire potser es perdran el millor que hi ha al final. Era un home savi. Quin llibre recomanaria? -A mi m’agraden molt els de Pere Calders i sempre els repetiria. És un contista tan maco!, treu partit de tot.

Una sardana que li agradi especialment? -Somni de Manuel Saderra Puigferrer, és per sentir-la i no te’n canses mai. Es veu que la va fer mentre pescava al riu Ter. Li van venir les notes i ho va anar apuntant en un paper que duia a la butxaca. Totes les seves sardanes són fantàstiques. Però n’hi ha d’altres, d’autors, i actualment n’hi ha una florida de gent jove que escriu de meravella. Aquest nostre país, si fos lliure, si es pogués administrar el que som i el que fem, que ens vinguin al darrere! Com que aquí sempre hem hagut d’anar amb una sabata i una espardenya per culpa de la cosa econòmica, les administracions van coixes, perquè ens donen el que volen.Un polític de referència? -Lluís Companys, que, pobre, hi va deixar la pell. Ara estic llegint la vida d’un advocat d’Altafulla, Josep M. Boronat i Recasens, que era el pare de la mestressa de la Serra del Morisco. Aquesta noia va conèixer el seu pare als vuit anys, ja que ell se’n va anar a l’exili a Prada. Un home que no havia fet cap mal, al contrari, va salvar unes quantes vides. Quan va tornar, a l’any 50, el Col·legi d’Advocats no el va admetre, i no va poder exercir, tot i no tenir delicte de sang, perquè ell no havia fet res; el van tornar a jutjar i el van tornar a ficar un any a la presó. Només anaven per veure si podien robar el que tenia, els feien falta diners, pel que sigui, però ell no en tenia de diners allà a l’exili; finalment va haver de fer de secretari d’una cooperativa de fruita per guanyar-se la vida. Quan la seva dona el va anar a buscar estava acabant-se. Són d’aquelles vides que dius: Noi, noi, noi! Era molt bon home, i la seva filla va guardar tots els papers.

Amb en Jordi, no acabaríem els temes.

8 El Pedrís El Pedrís 9

De prop

10 El Pedrís

CAMINS D’EXILI

Text i foto: Andreu Craviotto

Crònica

Si visiteu la bella comarca de l’Alt Empordà, podeu seguir una carretera interior en direcció a Peralada, terra de vi amb denominació d’origen, i després cap a Espolla. Arribats allà, la carretera comença a enfilar el coll de Banyuls, per travessar les muntanyes cap a França. A dalt del coll us trobareu un monument del Memorial Democràtic que ens recorda que un cru hivern de fa pràcticament 80 anys tingué lloc un dolorós exili de milers de persones perseguides pel feixisme cap a la veïna França.

El Nadal de 1938, la desmoralització a la República és total per la imminent pèrdua de la guerra degut a la desfeta al novembre en la Batalla de l’Ebre davant de l’exèrcit rebel. Ja només queda preparar la retirada cap a França intentant salvar tot el que es pugui del saqueig i la salvatge violència practicada pel general Franco i les tropes africanes.

El 22 de gener de 1939 es concentren milers de persones amb les seves pertinences als llocs

fronterers (la Jonquera, Portbou, etc.). El 26 de gener, uns 90.000 soldats franquistes entren a Barcelona per la Diagonal i ocupen la ciutat. El 28 de gener és “alliberat” Avinyó. El 29 de gener, França obre la seva frontera per al pas de les persones grans, les dones i la canalla. Ja al febrer, s’obre definitivament la frontera als soldats, que han de deixar les armes a la mateixa duana. El 10 de febrer, els requetès navarresos conquereixen Portbou “quedando bajo control los territorios separatistas de Vascongadas y Cataluña”.

Alguns refugiats travessen la frontera pel coll de Banyuls i baixen fins a la bonica localitat costanera de Banyuls (Rosselló), a prop de Cotlliure, segurs per ja trobar-se a la fraternal França. Per sorpresa seva, el primer que reben al poble són els crits de

criminals i un auxili mínim de les autoritats franceses. La incertesa i la por s’apodera d’ells en una terra nova i desconeguda juntament amb la temença que difícilment tornaran a casa seva aviat.

França organitza uns mínims d’acolliment dels 500.000 refugiats espanyols en camps de concentració, molts en platges com ara la d’Argelers. Uns 200.000 tornaran finalment a casa i patiran la repressió del nou règim. El mateix any 1939 esclata la Segona Guerra Mundial i s’iniciarà una diàspora que portarà molts refugiats a lluitar a la resistència francesa i després als horrors dels camps de concentració alemanys. Allà seran repudiats per les noves autoritats espanyoles i molts d’ells moriran. Altres amb molta més sort podran fugir a Mèxic i altres països de l’Amèrica llatina.

80 anys després veiem que van ressorgint noves polèmiques sobre la Guerra Civil Espanyola. Una ferida mal tancada amb el pegat de la transició i l’amnistia política de la dictadura. Curiosament, molt polítics actuals són familiars dels polítics d’aquell règim perpetuat durant 40 anys i que va assassinar fins al darrer moment. Qui ha rescabalat els familiars dels vençuts? Per què a Berlín es pot visitar un museu sobre la Segona Guerra Mundial i l’holocaust nazi i a Madrid o a Barcelona no trobem ni un rastre de la Guerra Civil? Són algunes preguntes que fan veure que no hi ha hagut una autèntica i sincera reconciliació.

Al coll dels Belitres, a prop de Portbou, hi trobem un text del poeta anglès John Donne com a homenatge als brigadistes internacionals i als refugiats de 1939:

Cap home no és una illa, complet en ell mateix...És una part de la terra...

La mort de qualsevol home m’afebleixperquè estic lligat a la humanitat.

Per això no preguntis per qui toquen les campanes.Toquen per tu.

L’haurien de tenir molt present els dirigents europeus actuals insensibles un cop més al drama humanitari de l’exili. Ara són els sirians i fa 80 anys eren els nostres avis. Sembla que no aprenem de la història. L’egoisme i la xenofòbia avancen com a resposta a la globalització. La solució de la dreta és donar la culpa al nouvingut pobre en lloc d’anar a l’arrel del problema: l’injust repartiment de la riquesa.

Durant la Guerra Civil, l’any 1937, portaren a Avinyó les nenes d’un col·legi de Madrid com a refugiades per marxar del perill dels bombardejos. Les acompanyaren dues mestres, que se’n cuidaven i els feien escola. Les instal·laren a la torre de Ca l’Abadal, on tenien prou espai per habitatge i escola i el jardí per jugar; s’hi van estar aproximadament un any.

Al cap d’un temps, per manca de recursos, es decidí repartir-les per les cases, i es va demanar qui les volia acollir. Es presentaren moltes famílies i es fixà un dia per anar a recollir-les. El dia fixat, les famílies podien escollir la nena que acollirien, bé perquè la coneguessin o perquè els fos simpàtica. Tothom les va acollir amb molt bona voluntat, però per part de les nenes no fou tan fàcil adaptar-se als costums, el menjar i la parla de la família; en aquell temps molts no sabien parlar en castellà. Durant la guerra i també en la postguerra no es menjava el que es volia sinó el que es podia, i cada casa tenia els seus costums i gustos; això creava alguns problemes en la relació nenes-famílies, fins que s’anaren adaptant.

Com a anècdota sobre una de les nenes, parlant amb un veí d’Avinyó em digué que a l’hora de menjar plorava i li preguntà: “Qué te pasa?”. Ella li contestà: “No me gusta la sopa”. Ell li digué: “No es pas sopa, es escudella, però mira de cumer, se ha de cumer, pero si en vuelas en comes y si no fes como vuelas”. I se la menjà.

Quan la meva mare anà a buscar una

nena, en trobà una a prop de l’entrada que li agafà la faldilla i li deia: “Señora, cójame a mi que nadie me quiere”. Era de les més petites, tenia 7 anys i es deia Aurora Díaz, tenia gastroenteritis i es va haver de fer un llarg tractament fins a curar-se; per sort va anar a parar a cal metge. Li demanava a la meva mare: “Acuésteme, señora”. La meva mare l’agafava a la falda i s’adormia. Es va adaptar ràpidament i va aprendre a parlar en català, fet que va mantenir fins que va morir.

Quan va acabar la guerra, els seus pares ens demanaren si es podia quedar més temps, perquè estaven sense feina i tenien dos fills més. S’estigué a casa 7 anys; tant per ella com per nosaltres era una més de la família, anava a escola a Avinyó i es va convertir en una avinyonesa més, inclús hi va fer la primera comunió. Quan els seus pares la reclamaren no volia marxar i va plorar tot el camí. No va perdre mai el català. Al llarg dels anys hem continuat en contacte i sovint els estius venia a Avinyó amb la seva família. Malauradament, fa mig any que va morir.

El Pedrís 11

R E F U G I A D E S A AV I N YÓ Text i foto: Josep Herms Mateu

CAMINS D’EXILI

Text i foto: Andreu Craviotto

Apunts d’història

Tots estan preparats per començar el trajecte, un viatge llarg i perillós. Tots comparteixen somnis i esperances. Tenen ganes de tenir una segona oportunitat en la vida i creuen que la poden aconseguir marxant del seu país, el Camerun, i anant a Espanya. Se’n van per les males condicions del seu país, pobresa i fam, però el que no saben és que s’endinsen en un país igual o pitjor, amb desigualtats, corrupció, enganys...

Embarquen tres persones.A l’horitzó poden observar una negror compacta que se’ls acosta. Segurament que en poques hores caurà una tempesta molt forta. La mar avisa. Està agitada, nerviosa, esverada. Les onades cada vegada s’eleven més. Ja no es distingeix l’aigua del mar de l’aigua de la pluja, es fonen en una. La nit els ha envaït i, amb ella, una frescor que els congela els ossos i els pensaments. Tots esperen amb ansietat que el sol surti i els escalfi el cos, la roba i l’ànima.

En Mamadou, un noi de 24 anys, està assegut a la part davantera de la barcassa. Ha deixat enrere el més important per a ell: la seva dona i la seva filla. Tot i això, té l’esperança que, quan arribi a Espanya, aquesta terra li regali una nova vida, una vida millor de la que havia viscut fins aleshores. En primer lloc buscarà una feina i estalviarà; llavors anirà al seu país a buscar la seva família. Deixant enrere els seus pensaments per primer cop en tot el viatge, observa la dona que hi ha situada davant seu. Està estirada, però no dorm. S’ha mort. Els ha abandonat. Decideixen que el millor és llençar-la al mar. Ho fan. Observa aquell cadàver pàl·lid, sense vida, enfonsant-se lentament. La mar s’emporta el cos, l’ànima i tots aquells desitjos i esperances que comparteixen.

Desafortunadament, en queden dos. Mar enllà una nova esperança se’ls acosta. Un vaixell molt gros es dirigeix cap a ells. Han de fer alguna cosa perquè l’embarcació els vegi: en Bamba, intentant treure forces, deixa la por aparcada i es treu la samarreta, mig estripada i bruta, amb la qual comença a fer senyals. Ningú no el veu. No sap què fer. Es posa molt nerviós. Només se li acut una solució per salvar la vida d’ells dos. Finalment, s’enfila al masteler, senzill i prim. Crida encara més fort, mou els braços amunt i avall sense parar. El pal tremola, trontolla. No en fa cas, segueix fent moviments. El pal no aguanta. Cau a l’aigua. No sap nedar, s’ofega. Aquell mar, sense compassió, se l’emporta mentre les onades assassines l’ofeguen i l’enfonsen cap a les profunditats, d’on no en sortirà mai més.

Tristament, sols queda en Mamadou. Ell és l’única esperança per realitzar tots aquells somnis que compartia amb els seus companys i que el destí ha decidit que no s’acompleixin. Està cansat, tip de seguir vivint. Tanca els ulls, no sap si serà per sempre. A la platja hi arriba una barcassa buida. En el mateix instant que en Mamadou es rendeix, una altra embarcació a la costa africana, plena d’il·lusions i esperances, parteix a la recerca d’una nova vida en un nou món que promet molt, però que dóna molt poc.

12 El Pedrís

TERRA PROMESA! Text: Anna March Corominas Foto: arxiu

Realitat i ficció

Taller d’escriptura La llengua: la nova gramàtica Text Fina Sala (bibliotecària) Text: Ramon Capalles Foto: Txell Ció corrector de textos Foto: arxiu

Des de l’any 2014, la Biblioteca organitza un taller mensual per aprendre a escriure contes, poemes, narrativa... Des d’un principi, el taller ha estat dirigit per Carles Morell.

Carles Morell va néixer a Artés l’any 1992. Graduat en Filologia Catalana, màster de Formació del Professorat (UAB) i màster en Estudis avançats i aplicats en Llengua i Literatura Catalanes (UB-UAB). Escriu en revistes com Estudis Romànics, Els Marges, o Poetari i en els diaris Núvol i El Punt Avui. Té publicats els llibres de poemes Els vapors que maten (L Premi Amadeu Oller, 2014) i Escola de cecs (Curbet, 2015), i ha estat antologat a 33 poetes menors de 35 (Lletra, 2015), a Assumiràs la veu (Terrícola, 2014) i a 50 anys de poesia, dedicada al premi Amadeu Oller (Galerada, 2014). També ha participat en els volums col·lectius Un glop de brutor dins el ventre (2014) i L’empremta d’una passió (Edicions d’Art, 2016); i ha publicat la peça de microteatre L’obreta dels collons dins Teatre de mínims (Rema12, 2015). Recita arreu del territori, condueix tallers d’escriptura i un club de lectura.

Des del seu inici, condueix el Taller d’Escriptura de la Biblioteca d’Avinyó. Aquest Taller ha participat en diferents activitats del poble. Cal destacar els recitals per Sant Jordi a la plaça Major, guió en l’acte inaugural de la Festa Major 2015 i 2016, textos de l’exposició “Mirada a la vinya” de Biblioteques amb DO, entre altres.

Per tal de poder-lo conèixer millor, us presentem un dels seus poemes inclòs dins el llibre Escola de cecs:

Ja ha arribat el foraster del poble.

Hi ha una llosa en els camins de verd, un insomni en el calaix dels dies

que incendia parets. I en creaen el silenci llis

fruit dels intents del dir.La realitat no dicta

i els bassals són plens.

Ja ha arribat el foraster del poble.

I m’és aliè, pro té els meus ulls.

El Pedrís 13

L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat aquest mes de novembre la nova Gramàtica de la llengua catalana. És un llibre de 1.480 pàgines que es ven a les llibreries al preu de 74 euros. Actualitza i dóna continuïtat a l’obra de Pompeu Fabra, tot recollint aportacions dels lingüistes més destacats del segle XX: Francesc de Borja Moll, Manuel Sanchis Guarner, Antoni M. Badia i Margarit, Albert Jané, Josep Ruaix, Joan Solà, etc. S’estructura en tres parts, com és tradicional: fonètica i fonologia, morfologia i sintaxi (la més extensa). No hi ha l’ortografia, la qual es publicarà en un volum a part que sortirà a principi de l’any vinent. A finals de 2017 està previst que es publiqui la Gramàtica essencial de la llengua catalana, que serà una edició simplificada de la que s’ha publicat enguany. Se’n farà també la versió digital.

Hi ha hagut una certa polèmica en algunes de les innovacions que s’hi han fet. Però cal tenir en compte que la llengua és un fet dinàmic i que els canvis constitueixen l’essència de la seva existència. La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha treballat a fons i amb criteris científics les novetats que s’hi han introduït. S’ha tingut en compte els nous mitjans de comunicació i l’extensió del català en l’escolarització. I, sobretot, s’ha tingut en compte la unitat de la llengua en el conjunt dels Països Catalans.

L’Institut d’Estudis Catalans fa obsequi d’un exemplar de la nova gramàtica al President de la Generalitat

TERRA PROMESA! Text: Anna March Corominas Foto: arxiu

Badallibres

14 El Pedrís

E n P o r t a d a . . . Selecció: Eugeni Vila

Un cop més11 de setembre de 2016

Eleccions a Euskadii Galícia

25 de setembre de 2016

Rajoy continua30 d’octubre de 2016

El PSOE trencat 1 d’octubre de 2016

Mor una icona sel segle XX25 de novembre de 2016

428292

102509

8

0

JudeLaw, unPapade cine ala Sorrentino

MAGAZINE

AVUI

‘DDESCUBRIRLAAL FILOSOFÍA’7aa entrega:‘MMARX’

9,95 €+ cupódel dia

œAmb 170 sís, 68 nos i111 abstencions, avisa queno revertirà la seva política

œDesprés de 315 diesen funcions, dijousrevelarà el seu govern

ElTCassumeixla competènciaper suspendrepolítics

Rajoy obté la presidènciaamb el PSOEesquinçat

ElTribunalConstitucional avala-rà –amb discrepàncies internes–la reforma legal que li permetsuspendre els càrrecs electes queincompleixin les seves resolu-cions. POLÍTICA 34 i 35

Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

DIUMENGE, 30 D’OCTUBRE DEL 2016 / Número 48.531

Entre llàgrimes,Sánchez avança els seusplans per “recuperar”el PSOE POLÍTICA 26

Sánchez deixal’escó perrecobrarel lideratgesocialista

AVUI

6,95 €+ cupódel dia

‘FESTES I TRADICIONSDE CATALUNYA’PILARÍN BAYÉS5a entrega:‘SANT JORDI’

‘EL INGLÉS QUEDEBERÍASCONOCER’1a entrega:

‘VERBOSREGULARES’

9,95 €+ cupódel dia

œBatussa en el ple perl’abstenció socialista,que pateix 15 desercions

JUAN CARLOS HIDALGO / EFE

L’abraçada del dolor.AntonioHernando, portaveu socialista, va ser el primer de felicitar Rajoy per la investidura.A les files socialistes hi va haver 68 abstencions i 15 nos. Set dels nos van ser dels diputats del PSC. POLÍTICA 22 A 32 i EDITORIAL

Tebas fa queel Camp Nouressusciti lamocadorada

ESPORTS 76 A 81

L’assemblea desocis dóna un suportampli a Bartomeu i elFC Barcelona guanyael Granada (1-0)

DEBATD’INVESTIDURA

EMILIA GUTIÉRREZ

www.lavanguardia.cat 2,50 euros (+Revista 3,50 € +Vaughan 12,45 € +Pilarín 9,45 € +Rellotges 12,45 € +Filosofia 12,45 € +Gots 5 €)

ÀLEXGARCIA

Sorpresa i expectació14 de juliol de 2016

L’actualitat de l’últim trimestre en les portades dels diaris

Subratllats Noticies de portada

Pendent de l’aprovació definitiva, és propòsit de l’equip de govern l’arranjament d’un tram del carrer Sallent. Seria desitjable que també s’intervingués al parc Onze de Setembre per tal de poder-hi celebrar dignament la propera Diada Nacional de Catalunya.

Després de 43 anys (1973-2016) a cal Ferranter (la Placeta), els 6 darrers amb el nom de Catalunya Caixa, l’oficina de la Caixa de Manresa ha desaparegut del poble, a causa de l’absorció de l’entitat pel BBVA. Abans havia estat, durant 8 anys (1965-1973), a cal Cintet (la Plaça).

TEST va ser la nova proposta impulsada per Testimoni Escènic amb el suport de la regidoria de Cultura, que va omplir de música, circ, teatre i dansa diferents espais del poble en una iniciativa original que es defineix com un Festival d’arts intenses, de prop i de curta durada. Ha estat un projecte d’èxit. N’esperem la 2a edició!

Les festes del poble són més lluïdes des que la Colla de Gegants, Nans i Grallers d’Avinyó ha tornat amb nou impuls. Amb motiu de la caminada que organitza el Centre Excursionista per la Diada, la Pepeta del Vi i el Bussé (el gegantó) van fer la caminada fins a la Torre dels Soldats. Esbufegant, això sí.

Els Esquerdabocs i el Centre Excursionista, juntament amb altres entitats, van organitzar per primera vegada la cursa de Punk Trail, una cursa de muntanya en la qual tothom és guanyador i en què cada participant aporta aliments destinats al Banc d’Aliments del poble. Hi van participar 550 corredors i es van recollir 1.060 kg d’aliments.

Sensibilització musical de l’Aula de Música a l’escola Barnola. Ha començat aquest curs. 11 nens i nenes de P3 i P4 fan sensibilització musical els dilluns i dimecres de 2/4 de 5 a 1/4 de 6 de la tarda a l’escola Barnola amb la professora Clara Puig de l’Aula de Música. Una manera de promocionar la música entre els més petits sense que s’hagin de moure de l’edifici escolar.

Enhorabona a l’Eulàlia Galante Perarnau, guanyadora del del 1r Concurs de microrelats “Amb ulls de nen”, convocat pels ajuntaments d’Avinyó, Artés, Calders i Monistrol de Calders, coincidint amb el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència. El seu treball “Poemes” va ser el premiat entre els cinquanta relats que s’hi van presentar.

I un visca! Per la penya Blaugrana que el diumenge 4 va celebrar solemnement el 30è aniversari.

Aclariment. En EL PEDRÍS núm. 32 vam subratllar el taller de teatre com una activitat organitzada per la regidoria de Cultura, quan en realitat l’organitzador és el Grup de Teatre. Aquest taller va tenir molt bona acollida i excel·lents resultats. Aquest curs, més.

De Montserrat Roig: “Les paraules no es poden tancar dins d’una gàbia. Volen soles.”

Doncs que voli arreu el desig d’EL PEDRÍS de bon Nadal!

Subratllats

El Pedrís 15

Text: Montse Herms Foto: Pep Pedragosa

T ots i totes podem ser immigrants era el t ítol de la xerrada programada amb motiu de la Setmana Solidària. La conversa entre els assistents va posar en evidència que, qui

més qui menys, tenia/té algun familiar proper: els avis o pares o algun fill o la parella que havien hagut d’emigrar del seu país d’origen buscant una vida millor. L’experiència que narraven no era pas massa diferent de la que es viu actualment. I la nostra resposta?

“INQUIETUDS”ester cióText: Txell Ció Fotos: Josep Careta

“Ester Ció, de paciència, en té un carretó.” Aquest rodolí l’hi van fer de petita. Veurem per què.

De petita ja era una nena molt creativa, amb molta imaginació. El seu primer contacte amb la pintura van ser les classes extraescolars que feia amb la Montse Serra, on va aprendre la tèc-nica de la pintura a l’oli fent quadres de bodegons, paisatges...

Després de passar uns anys sense pintar, s’hi va tornar a posar, tot assistint a tallers que feien a l’Estudi Blau de Manresa. En aquell moment va sentir que necessitava aprendre altres tècni-ques més modernes. Volia experimentar amb les textures i els gravats, tècniques en les quals es va iniciar a l’Estudi Blau mateix. Aquest món diferent li agradava i va decidir investigar pel seu compte, tot aprenent de forma autodidacta.

És una persona molt constant, cada dia dedica una estona a buscar per internet noves tècni-ques, trucs, idees... per tal de continuar aprenent i innovant. Quan descobreix alguna cosa que li crida l’atenció, ho investiga a fons i ho prova fins que li surt. D’aquesta manera va aprendre la tècnica de posar vidre en els quadres, la de la pintura regalimada... Si alguna tècnica se li resisteix, busca un lloc on n’hi puguin ensenyar. Aquest va ser el cas del repujat d’estany, que va anar a aprendre a la botiga de manualitats Pinzell d’Art, a Manresa, on també va començar a incorporar la roba en els seus quadres. Diu que ara se li ha posat al cap fer pintura a la seda, que no acaba de sortir-se’n, però que ja ha localitzat un lloc on n’hi poden ensenyar. “Faré quadres a la seda, i ho veureu”, ens diu, ben convençuda.

Pinta com a hobby, ho fa habitualment els caps de setmana. Es tanca al seu estudi, sola. Posa la música que a ella li agrada. Pintar la relaxa, són moments en què desconnecta, que se sent bé.

Ha fet algunes exposicions. És una persona molt exigent, se li nota quan parla dels quadres que ens mostra. Si no queda satisfeta amb alguna de les pintures, no l’ensenya a ningú. Diu que no se’n sap mai prou i que, per aprendre, “s’ha de fer”. Aprofita qualsevol ocasió per con-versar amb altres pintors, escoltar-los, intercanviar coneixements...