EL PUNT Dimecres, 16 d'octubre de 1996«Núm. 5.695. Any XVIII DIARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Gironès i Pla de l'Estany»Núm. 170»Any I«125 pessetes • 500 amb vídeo

l·-·.

fr-i ' l *

Llauger s'estrena al grup mixt Enric Llauger s'estrena com a diputat provincial al grup mixt en un ple al qual van assistir militants d'ERC per demanar-li que plegui. Plana 11

I Girona • CiÜ creu que el final de r«era Nadal» inicia una «pedregada» de problemes econòmics. Plana 6

Pep Bou presenta avui i demà l'es­pectacle «Brossas de sabó». Plana 23

• Palafrugell La reforma del presbiteri de l'església i la possible supressió de les pintures provoca una forta polèmica ciutadana. Plana 3

I Palamós Enquesta a setze palamosins sobre si l'homosexualitat és un perill per a la mainada i el jovent, com assegura Fontanet. Plana 4

• Salt Corominas diu que CiU no té criteris clars sobre les ordenances i per això «espanta la gent» amb l'annexió a Girona. Plana 6

• Nou director de la Selvatana Entrevista a Santi Escula i Moradell, nou director de la cobla orquestra Selvatana, de Cassà. Plana 24

El presentador de Canal Plus Fernando Schwartz guanya el

premi Planeta • Barcelona.— El periodista i diplomàtic Fernando Schwartz, presentador del pro­grama televisiu Lo + Plus, va guanyar ahir a la nit la 45a edició del premi Planeta de novel·la amb l'obra Desencuentro, men­tre que la finalista va ser l'escriptora cubana Zoe Valdés, amb A partir. Schwartz, que ja havia estat finaUsta del Planeta amb l'obra La conspiración del Golfo, es va pre­sentar en aquest cas amb el pseudònim Ovidio Suances. Fernando Schwartz és tam­bé autor d'altres novel·les com ara Al sur de Càrtago, El viajero ocasional i La reina de Serbia, a més d'assajos, etc. Pel que fa a Zoe Valdés, aquesta escriptora cubana exiliada va signar recentment un contracte amb l'editorial Planeta per a la publicació de tres llibres. Plana 25.

«Catalunya es mereix una solueíó que no és el cafè per a tothomV • L'exlíder del PCE inaugura

avui a Girona el curs «La transició, vint anys després»

H Madrid.— L'exsecretari general del PCE Santiago Carrillo afirma en una entrevista que Catalunya es mereix una solució als seus pro­blemes diferent del cafè per a tothom perquè és un cas específic, com el del País Basc. Carri­llo inaugura avui el cxurs La transició, vint anys

• Afirma que sempre hi havia la sospita que Moscou estava darrere el partit comunista

després, que organitza la Casa de Cultura de Girona i que dirigeix el vicepresident tercer del Congrés per CiU, Josep López de Lerma. En el curs, està previst que també hi participin els expresidents del govern espanyol Adolfo Suàrez i Felipe Gonzàlez. Planes 18 i 19. Santiago Carrillo

3v™

-'}{ W : ^? Wíp 'i

3 t.

_I_I..11.11_I1U1U * - -^ -- -"* ^-^ I ^ - -

Un moment de la concentració dels funcionaris a la plaça del Lleó, a Girona. Foto: LLUÍS ROMERO.

Uns 1.500 fimcionaris es manifesten a Girona contra la congelació salarial • Les protestes van

tenir a l'Estat un seguiment, desigual

• Els sindicats estudien convocar vaga al sector públic

• Girona.— Prop de 1.500 fun­cionaris es van manifestar ahir a Girona dins dels actes de pro­testa convocats a tot l'Estat contra la congelació salarial d'aquest col·lectiu. Tot i que les protestes d'ahir van tenir im seguiment de­sigual, els sindicats creuen que l'èxit de les mobilitzacions hauria de fer reflexionar el govern central i CiU perquè retirin la proposta de congelació salarial. Plana 20.

Pujol justifica al Parlament els pactes amb el PSOE i el PP

L'oposició critica el discurs del President en el debat de poKtica general

* MEGATRO

Terri, 13 Cornellà def Terri T. 534325 ^MM

I Barcelona.^ El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va obrir ahir el debat de po­lítica general al Parlament amb un discins que es va cen­trar, en part, a justificar els pactes de CiU amb els go­verns estatals del PSOE i del PP. Segons Pujol, aquests pactes, que haurien pogut re­presentar una opció política­ment arriscada, han suposat una oportunitat per aixecar

el sostre competencial i de l'autogovern. La intervenció del president de la Genera­litat va ser criticada pels grups de l'oposició a excepció del PP, perquè va ser breu i no va respondre a les expecta­tives, ja que, tot i parlar de les millores en matèria de fi­nançament autonòmic, no va fer cap referència al sistema del concert econòmic. Planes 15 i 16 i Editorial, plana 12.

1 - — — . - - — " • • "

Hl ^H ^^^^rf^^^F*^^^ ^ u ^ ^ ^ ^

•~^^^^ffl

- 1 - — - - - - - - - — — - - - - - - - - — -

PENTIUM 100 r»? Cpu PENTIUM 100 Mhz i

9 256 K Cache Burst Pípeline I

í? 8 MB EDO RAM { 60nS ) !

!7 HD1GB FastAtall 1

P IDE Ext, Port sèrie 16550

f? Monitor ADI Mícroscan 3v 1 ^"

P Ratolí MICROSOFT 2.0

F MS DOS 6.2 amb Llicència

1 137.700 + I V A

I 1 Aay de Garantia Components de 1 -* Oualitat

Punt, El, 1996-10-16, p. 1.

Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)

18 ESPANYA-MON EL PUNT/ Dimecres, 16 d'octubre de 1996

i LA TRANSICIÓ, VINT ANYS DESPRÈS I

L'exsecretarl general del Partit Comu­nista d 'Espanya Santiago Carrillo inau­gura avui el curs La transició, vint anys després, que organitza la Casa de Cul­

tura de Girona i que dirigeix el vi-cepresident del Congrés per Conver­gència i Unió , Josep López de Lerma. E n el curs, que es perllongarà fins

al juny de 1997, també hi participaran els expresidents del govern espanyol Adolfo Suàrez i Felipe Gonzàlez, i també altres personatges què van viure

l'època de la transició fa 20 anys. EI Punt enceta així una sèrie d'entrevistes als personatges més destacats de la transició democràtica.

S A N T I A G O C A R R I L L O S O L A R E S . Exsecretari general del PCE

«N'hi havia prou que parléssim de reconciliació perquè es pensés que era una maniobra de Moscou»

CARLES PUIGDEMONT H Madrid.— Han passat vint anys de la transició, i l'efemèride coin­cideix amb l'aparició de multitud de títols i treballs sobre la qüestió. Quina és la foto que ens pot oferir vostè d'aquest procés?

—«Dient-ho de la forma més sintètica possible, la transició va ser el producte d'una trobada entre els reformistes del règim anterior, amb el Rei al darrere, i l'oposició democràtica, que va permetre fer una 'ruptura pactada'. S'ha dit —i aquí ja surto de la foto— que allò va ser simplement una re­forma; és cert que el procés co­mença per un costat per la reforma que van aprovar les mateixes corts franquistes fent-se Yharakiri, però simultàniament s'havien creat al país zones de llibertat importants que contestaven el règim, que re­colzaven en un moviment obrer que havia imposat el dret a vaga, encara que la llei no el tiiigués en compte, amb xm moviment es­tudiantil que havia adquirit unes proporcions considerables...»

—Quan vostès, l'any 1956, vari abandonar cert tipus de lluita i van apostar per una substitució pacífica del règim totalitari mentre pregonaven una política de recon­ciliació, pensaven que les coses anirien talment com les preveien?

—«El resultat va ser el que no­saltres prevèiem ja al 56, quan proposàvem la política de recon­ciliació. Nosaltres no pensàvem que la sortida fos el retorn a la situació que hi havia a la república l'any 39, sinó que la concebíem com un sistema de llibertats sorgit d'un acord entre les forces de dre­tes i d'esquerres. Ho vèiem així ja aleshores, i no com una revenja dels perdedors sobre els vencedors, sinó com unes regles de joc que ens permetessin de viure a tots.»

—No obstant això, va costar molt que això s'entengués així com ho explica.

—«Va costar vint anys. Primer, perquè la dictadura de Franco es va beneficiar de condicions ex­cepcionals, particularment des­prés de la guerra freda, que va contribuir a sostenir Franco du­rant molts d'anys. Segon, perquè les ferides de la guerra eren tan profundes que era difícil supe-

Saiitiago Carrillo, amb l'etem cigarret, durant una recent entrevista. Foto: EL PUNT.

rar-lés inentre no passés alguna generació més. I tercer, perquè n'hi havia prou que els comu­nistes, maleïts aleshores oficial­ment a Espanya, parléssim de re­conciliació perquè es pensés que era una maniobra de Moscou, del comunisme internacional, per tor­nar a apropiar-se d'Espanya.»

—^Precisament per aquesta de-monització, hi ha un episodi de la seva història que em sorprèn molt. El primer contacte que vostè

té amb l'Espanya oficial és ni més ni menys que amb el nebot del general Franco. Què va pensar, en aquell moment?

—«Vaig pensar que el règim havia d'estar molt malament per­què el nebot de Franco, procu­rador en Corts, vingués a parlar amb mi a París. El règim estava molt malament, cosa que coincidia amb les dades que jo tenia. En la conversa amb Nicolàs Franco Pascual de Pobill em vaig esforçar .

perquè entengués que no ens mo­via cap esperit de revenja sinó que volíem exactament això: un règim de llibertats en el qual tot­hom pogués propagar les seves idees i en què les batalles s'en­taulessin a les urnes, evitant el retorn de proves, com ho fou la guerra civil del 36-39 i com ho van ser les guerres carlines del segle passat.» ,

—Amb tot, van haver de passar alguns anys perquè vostès dones­

sin carta de credibilitat al nou cap de l'Estat, el rei Joan Carles.

—«En realitat van passar dos anys. Nosaltres, i en general l'o­posició democràtica, no confiava en Joan Carles, perquè l'havia si­tuat allí Franco per tal que pros­seguís la política franquista. Per això pensàvem que el seu regnat seria breu i que hi hauria d'haver una altra solució. Però, fixi's bé, en aquell moment buscàvem, des de la Junta Democràtica, algú que pogués ajudar a obrir la porta des de dintre, perquè érem cons­cients que l'oposició no era su­ficientment forta per derribar, so­la, aquella porta. I perquè, a més, el país no volia aventures.»

—Van intentar entendre's amb Don Joan.

—«Per iniciativa dels monàr­quics que hi havia a la Junta vam intentar, en efecte, que aquell pa­per el fes don Joan de Borbó. També vam intentar entendre'ns amb un general, i recordo que vaig viatjar a Romania per tractar de trobar-me amb el general Díez Alegria, que arran d'això va ser destituït. Buscàvem qui obrís aquella porta, i aleshores vam en­dur-nos la sorpresa que qui obria aquella porta era la persona que nosaltres crèiem que Franco havia col·locat allí per tancar-la encara més, és a dir, don Joan Carles». —^Axa que han passat vint anys, sembla com si la distància hagi humanitzat les coses, com si s'ha­gués desdramatitzat la discrepàn­cia. L'anècdota és la perruca que li van tornar l'altre dia.

—«Efectivament; excepte sec­tors molt minoritaris, totes les for­ces polítiques importants consi­deren que avui no podem trac­tar-nos com a enemics, com pas­sava en altres èpoques. Recordo el període de la república. Era impossible que Largo Caballero, Azafia o Prieto es tutegessin i tin­guessin relacions personals amis­toses amb Gil Robles, Calvo So-telo o altres líders de la dreta. En canvi, en la transició hem es­tablert relacions cordials gent com jo, comunistes, amb homes com Adolfo Suàrez, Martín Villa o com Pujol o Arzalluz. Ens tutegem, ens respectem i ens tenim una consideració personal.»

«Catalunya es mereix una solució que no és el 'cafè per a tots'» -C.P.

• .— Alguna cosa de franquisme deu quedar, malgrat el temps que ha transcorregut. N'hi veu algun pòsit?

—«Molts dels residus franquis­tes que en el moment de la tran­sició estaven sencers s'han anat perdent, però en queden encara. Quan un sent alguns funcionaris de l'Estat parlar de certs proble­mes s'adona que encara queda franquisme. I hi ha no només el franquisme físic, sinó residus ideo­lògics. Per exemple en el trac­tament de la qüestió de Cata­lunya.»

—Però costa que s'admeti d'a­questa manera.

—«En la resta d'Espanya per­sisteixen elements que no són no­més franquistes; són reaccionaris.

en general. I persisteix una pro­pensió a veure en Catalunya el país que vol endur-se les coses sense adonar-se que la veritat és que Catalnya contribueix més al sosteniment de l'Estat espanyol que altres regions, i que té dret que això se li reconegui, que es reconegui que no només no s'endú les pessetes sinó que contribueix a la solidaritat amb altres regions amb una proporció més elevada que altres.»

—De tota manera, els catalans sembla que hem perdut una mica la confiança d'aconseguir fer-ho entendre. És imprescindible el concurs principalment de les for­ces progressistes espanyoles.

—«Evidentment. Una cosa que a mi eiii subleva és veure com després de l'acord de Pujol amb

el PP algunes persones d'esque­rres s'han fet espanyolistes, entre cometes si voleu, i repeteixen les mateixes històries que repetia la dreta tota la vida. Jo crec que l'esquerra ha d'evitar aquest pe­rill. Em sembla que Felipe Gon­zàlez ha fet algunes declaracions útils per tal de corregir en el seu partit tendències d'aquest tipus que són perilloses, perquè l'es­querra no pot passar-se al na­cionalisme espanyolista. Seria la catàstrofe del segle. I menys quan, per les raons que siguin, la dreta ha hagut de fer un canvi en la seva actitud davant dels partits nacionalistes catalans i bascos.»

—Creu, doncs, que és un bon moment perquè Pujol plantegi no­ves bases en la relació Catalu-nya-Espanya?

—«Pujol ha plantejat ja ima sèrie de problemes, i ho fa de la forma que els pot plantejar avui, però jo preferiria que aquests problemes es discutissin abans en un cenacle mixt, i que es mesurés bé fins on es pot arri­bar. De vegades hi ha el perill d'exacerbar aquest nacionalisme espanyolista de què parlàvem. Crec que Catalunya es mereix una solució als seus problemes que no és la del «cafè per a tothom» ni, com he llegit en un diari, «xam­pany per a tothom». Catalunya és un cas concret, específic, com ho és Euskadi. Fins al punt que en el començament de la transició jo no pensava en cap altre pro­blema d'autonomia que en el ca­talà i el basc, essencialment. Són coses que s'han d'anar examinant

tranquil·lament, i quan parlo de cenacle o d'alguna cosa similar és perquè crec que si cada vegada que Pujol llança una proposta es produeix un estremiment a la res­ta del país, potser seria mUlor que alguna d'aquestes propostes sortissin de Madrid.»

—No és fàcil... —«No, ho comprenc. I m'a­

dono que la política no sempre va pels camins del consens.»

—Opina que l'encaix de Ca­talunya i el País Basc és la gran qüestió que queda pendent per acabar de definir un Estat espa­nyol modern?

—«Quant a l'estructura de l'Es­tat, jo crec que sí. Així com el debat monarquia-república no ho és, aquest que planteja sí que és el problema.»

Punt, El, 1996-10-16, p. 18.

Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)

EL PUNT / Dimecres, 16 d'octubre de 1996 ESPANYA-MON 19

LA TRANSICIÓ, VINT ANYS DESPRÈS I

«El PP té una responsabilitat evident en la política antiterrorista dels anys 83, 84 i 85»

C.P. H.— Si bé la transició espanyola ja s'ha acabat —tot i no poder precisar quan, si amb la Cons­titució, si amb el fracàs del cop d'Estat o si amb la victòria del PSOE el 82—, Santiago Carrillo opina que ara és el món sencer el que està immers en una època de transició. L'exsecretari general dels comunistes, avui enquadrat a les files socialistes, preveu una era de confrontacions importants entre les dues concepcions de la societat.

••—«Estem vivint una època que no s'assembla al que ha estat el segle XX. El món ha estat dividit en un moment donat en demo­cràcia i feixisme, i hi va haver la guerra; en un altre moment donat, entre capitalisme i comu­nisme, i hi va haver la guerra freda. Aquesta divisió ha desa­paregut, però això no vol dir que hagin desaparegut els problemes del món. Continuen essent molt aguts i molt greus, però ja en una nova època, en una nova si­tuació en la qual no es pot des­cartar la possibiUtat de confron­tacions molt serioses a escala mundial. Assistirem a l'enfronta­ment de concepcions neoliberals molt extremes i concepcions de solidaritat i d'igualtat que en aquests moments estan fins a cert punt en crisi perquè l'esquerra ha quedat una mica desmandi-bulada i encara no ha trobat les seves senyes d'identitat en aquesta nova època.»

—Com afecta això Espanya? —«En els últims anys hem vis­

cut una agudització de les con­tradiccions polítiques, deguda en part a la corrupció, a assumptes com els GAL, i deguda també al fet que a la dreta li ha costat molt estar tretze anys fora del poder. Aquesta ha estat una de les raons de l'agudització dels con­trastos polítics. Semblava, però, que ara la dreta, un cop arribada al poder i temperada pels nacio­nalismes català i basc, de tradició democràtica, podria tranquil·lit­zar-se una mica, i no està gaire clar que sigui capaç d'assosse­gar-se.»

—Durant la transició no hi va haver ànsies de venjança, però ara sembla que sí, que hi ha un cert esperit de revenja. I això és nou.

^ « É s nou, efectivament. No hi ha cap dubte que els socialistes han comès errors, i que han sofert el que és una tragèdia per a un partit d'esquerres com és la pre­sència a les seves llistes d'uns quants xoriços que han omplert

Santiago Carrillo, durant la presentació de les seves memòries. Foto: EFE.

de porqueria la poh'tica. També hi ha hagut allò dels GAL, aquest fenomen de terrorisme d'estat, que ha existit, que ha durat re­lativament poc, però que ha exis­tit. I això ha estat utilitzat per la dreta d'una forma irresponsa­ble, perquè el PP té una respon­sabilitat evident sobre la política antiterrorista que s'ha fet en els anys 83, 84 i 85, quan el PP aplau­dia frenèticamerit a les Corts el ministre Barrionuevo, fins al punt que jo veia els diputats socialistes avergonyits que el seu ministre fos tan estimat per la dreta. La desaparició de Fraga i la vmguda d'una nova direcció ha fet oblidar als dirigents actuals tot aquest pas­sat. Els GAL van ser possibles en im període en què el govern socialista tenia l'aplaudiment de

la dreta.» —El contrast és evident. Per

què? —«Tinc la impressió que si Fe-

lipe Gonzàlez és inculpat i ha d'a­nar a declarar, i fins si és pro­cessat, ja no serà tant pel cas GAL com per la necessitat de destruir un adversari polític pe­rillós. Es poden al·legar totes les raons que es vulguin per negar això, però tinc la impressió que la majoria dels espanyols ho veu així, i la prova són els últims son-dejos publicats.»

—No sembla que l'esperit de les relacions polítiques sigui el mateix que el de la transició. Vol dir que encara no s'ha acabat?

—«La transició ha acabat. No sé en quina data, però en qual­sevol cas ha acabat.»

«Anguita és la confirmació que els marcians existeixen i estan entre nosaltres»

C.P. I . Sembla que suscitar se­gons quin debat és obrir una gran polèmica.

—«Es refereix vostè al debat monarquia-república?»

—^Per exemple. —«Miri: jo sóc republicà. El

1977 ens vam trobar en una si­tuació de fet, que era que el rei posat per Franco, desmentint la història de la dinastia borbònica, en lloc de treure la sobirania al poble la hi retornava. I en aquelles condicions, la monarquia resul­tava l'única barrera real entre el desenvolupament de la democrà­cia com el poble volia i la sub­sistència d'òrgans de coerció, com J'exèrcit, que venien del règim pas­

sat. Només la monarquia podia contenir-los, i ho va fer de forma exemplar el 23-F. Aleshores, qui­na necessitat tenim de dividir els pobles entorn d'aquesta qüestió? Avui, les monarquies han perdut el seu poder autocràtic. En realitat són repúbliques coronades.»

—^Anguita, amenaçant amb la república, el que en realitat acon­segueix, no és recordar que hi ha un consens sagrat?

—«Em fa l'efecte que por d'això no n'hi ha. Els qui van expressar molt bé les coses en relació amb Anguita van ser els nois d'una emissió de ràdio que es diu Gomaespuma i que em van preguntar: 'no creu vostè que An­guita és la confirmació que els

marcians existeixen, i que a més estan ja aquí, entre nosaltres?' Es pot discutir, i és clar que no hi ha cap raó seriosa perquè el fill del rei sigui el cap de l'estat el dia de demà. I un dia aquest problema madurarà. Miri: el fill del príncep de Gal·les i de lady Di ha dit una cosa molt simpàtica que demostra que és un noi in­tel·ligent i amb molt de futur: diu que no vol ser rei. Perquè ser rei és el més avorrit que es pot ser en aquesta època, encara que no es visqui malament. La crítica a Anguita no és per plan­tejar si monarquia o república, sinó per què ha disparat Com la carrabina d'Ambrosio, sense veu­re quins són els objectius reals.»

TERRORISME

Setien nega que s hagi presentat eom a mitjancer

en el diàleg amb ETA Fluxà creu que aquest procés és prematur

EFE • Sant Sebastià.— El bisbe de Sant Sebastià va negar ahir que s'hagi presentat com a mitjancer en un hipotètic procés de diàleg entre ETA i el govern central. José Maria Setién, després de reiterar que és voluntat dels bisbes del País Basc des de I'l de juny de 1978 «prestar qualsevol servei per tal de possibilitar la pau», va lamentar què aquesta qüestió s'hagi personalitzat en la seva figura.

El bisbe de Sant Sebastià va puntualitzar ahir que l'entrevista apareguda en el darrer número de la publicació d'afers religiosos Vida Nueva li va fer el 3 de se­tembre passat el periodista italià Francesco Strazzari per ser di­vulgada a la revista//J?egno, i que la seva difusió en el mitjà

•espanyol es va fer sense el seu coneixement i sense un avís previ. Un comunicat de l'oficina de premsa del bisbat de Sant Sebastià precisa que en cap moment de l'entrevista concedida al periodis­ta italià Setién va assegurar que «es donin les condicions propícies per negociar amb ÉTA», sinó que creu que el problema del final de la violència consisteix a veure si en aquests moments «es donen les condicions necessàries per tal que es pugui negociar».

El secretari d'estat per a la Se­guretat, Ricardo Martí Flirxà, va afirmar ahir que no creu que exis­teixin les condicions idònies per establir un diàleg amb ETA. «No es compleixen encara les condi­cions que preveu el punt desè dels acords d'Ajuria Enea», va manifestar ahir el secretari d'estat després de comparèixer davant de la comissió de Justícia i Interior del Congrés dels Diputats per par­lar dels pressupostos d'Interior pel 1997; Fluxà va Eifegir-hi que «pen­sar en un escenari de final dialogat al conflicte basc és, com a mínim, prematur», i va recordar que el govern «ja ho ha deixat clar en moltíssimes ocasions».

Pel que fa a la vinculació entre el desenllaç del segrest del fun­cionari de presons José Antonio

La ju^essa investiga la compra de receptors per part del Cesid

• Madrid.— La jutgessa que in­vestiga les suposades escoltes irre­gulars fetes pel Cesid està inda­gant l'acceptació d'una oferta de receptors per uns 47 miUons de pessetes per part del Ministeri de Defensa, en què suposadament va intervenir Perote. La jutgessa, Ana M. Pérez Marugàn, demana al Ministeri, en una provisió, que informi de l'existència d'una carta signada per JuHàn Rodríguez i dirigida a Thompson CSF, que expliquin si els aparells van ser finalment adquirits, la data de l'adquisició i, en cas de no ser-ho, si van estar a prova pel Cesid. La jutgessa també demana a l'en­titat Thompson que especifiqui les característiques tècniques dels aparells de l'oferta. A la provisió, la magistrada cita a declarar com a imputats l'excap del Gavinet d'Escoltes del Cesid, José Manuel Navarro Benavente, i el seu ex-subordinat Juan Miguel Nieto Ro­dríguez. La jutgessa va prendre aquesta decisió després de decla­rar l'exagent del Cesid Rafael Mo-lero Dorado. A la mateixa re­solució la magistrada avança que un cop fetes les diligències ne­cessàries decidirà si cita a declarar els exministres de Defensa Narcís Serra i Juhàn García Vargas. / EFE

Ortega i l'apropament dels presos d'ETA al País Basc, Martí Fluxà va assenyalar que aquests «són dos conceptes que no tenen res a veure», i va recordar que el govern estatal «té clar que els presos no poden ser moneda de canvi». La vinculació entre les dues qüestions realitzada pel Par­tit Nacionalista Basc (PNB) re­presenta, segons el parer de Fluxà, «tractar dos problemes de forma conjunta, tot i que aquests re­quereixen un tractament radical­ment diferent».

El secretari d'estat va negar les manifestacions de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), segons la qual els etarres refugiats a la República Dominicana, amb el membre històric d'ETA Eu-genio Etxebeste Antxón al cap­davant, reben 84.000 pessetes mensuals de l'Interior. «El Mi­nisteri de l'Interior no paga ni un cèntim als terroristes de la República Dominicana», va afir­mar taxativament Fluxà, que no va poder explicar qui abona les despeses de manutenció d'aquests terroristes. «No en tinc ni idea», va manifestar.

D'altra banda, Fluxà va garantir ahir a la Comissió de Justícia i Interior del Congrés que la re­tallada pressupostària no afectarà la seguretat de l'Estat, i va de­fensar la racionalitat com a fór­mula per compensar la reducció del pressupost dedicat a Interior. Fluxà va comparèixer al Congrés per explicar la destinació dels 622.335 milions de pessetes ad­judicats a Interior en els pres­supostos generals pel 1997.

C ^ tribunal pot obligar a desclassificar els ps^rs del Cesid, s^^ns Ibarra • Madrid.— El president d'Ex­tremadura, Juan Carlos Rodrí­guez Ibarra, va manifestar ahir que «no hi ha cap tribunal que pugui obligar al president del go­vern a desclassificar» els docu­ments del Cesid, i va dir que, si aquests papers contenen algun delicte, Aznar hauria de comu­nicar-ho a la justícia o, en cas contrari, és converteix en «enco­bridor». «Quan el president del govern, senyor Aznar, no ha anat al Fiscal és perquè en aquests documents no existeixen indicis de que s'hagi comès delicte», va assegurar Ibarra. El president ex­tremeny va afirmar que «com que no crec que el president del go­vern es converteixi en encobridor d'un crim del tipus que sigui, estic segur que aquests papers no han de contenir res delictiu». «No hi ha cap tribunal que pugui obligar al president del govern a desclas­sificar aquests papers», va dir Iba­rra, pel que Felipe Gonzàlez, «amb el seu sentit democràtic és incapaç de donar una ordre per­què s'assassini algú». «Poso la mà al foc perquè Felipe Gonzàlez no ha estat responsable polític, ni di­recte ni indirecte, dels assassinats que el GAL va poder cometre», va dir./EFE

Punt, El, 1996-10-16, p. 19.

Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)