EE

3 Presentació4 Informacions6 Entrevista8 Sortides

19 Premis i concursos24 Xerrades26 Racó científic31 Sant Jordi44 Racó literari53 Informacions diverses64 Fotos de grups

Redacció i maquetació:Joan RuizJosep Lluís López

Agraïments:-Als professors i alumnes quehan col·laborat amb els seusarticles.-A la Marta Planas i la SòniaLeón, per les fotos dels grups.

Els articles signats expressenl’opinió personal de qui els signa

Edita: INS CAP NORFEU

Impressió: GRÀFIQUES EMPORDÀ

S U M A R I

Farmàcia BibianaPujada Puig Rom, 1717480 Roses

Tel.: 972-25.48.02

3P Presentació

El present curs 2012/13 arriba amb canvissubstancials que, de ben segur, afectaran laqualitat de l’educació dels nostres alumnes.

La jornada intensiva serà una novetatimportant en un elevat nombre de centres deSecundària durant aquest curs acadèmic. Mésconcretament, es durà a terme a 52 centrespúblics de les comarques gironines, querepresenten el 96% dels centres de la provínciaque ho havien sol·licitat. En el conjunt deCatalunya, on hi ha aproximadament uns 600centres, seran finalment 379 instituts –dels 405que ho van demanar– els que l’aplicaran.

El nostre Claustre de professors/es ha recolzatunànimement l’aplicació d’aquest nou marchorari a l’Institut ja que entenem que, entred’altres reflexions, s’aconseguirà una millora enel clima de convivència entre els alumnes,s’optimitzarà la tasca docent, es disminuiran lesdespeses econòmiques i, molt especialment, esreduirà el nombre total d’hores presencials queels alumnes de poblacions veïnes (Palau, Pau,Vilajuïga, Garriguella, Pedret i Marzà, etc.)havien fet fins ara.

Paradoxalment, i malgrat el context econòmicactual, s’han finalitzat les obres d’ampliació imillora del nostre Institut amb una valoració moltpositiva. Així doncs, durant el curs 2012/13podrem gaudir d’un augment del nombre d’aulesordinàries, una nova aula de Música, la creacióde noves instal·lacions esportives i vestidors, laconstrucció d’una cafeteria-menjador, l’eliminacióde barreres arquitectòniques (ascensor iplataformes d’accés), etc.

Malauradament, però, el present curs acadèmictambé arriba amb un seguit de retallades imesures severes de contenció que preocupena tots els docents que treballem en aquestInstitut: augment del nombre màxim d’alumnes a

cada classe (ESO 35 i Batxillerat 40), incrementdel nombre d’hores laborals dels professors,elevat període de carència en el procediment desubstitució del professorat en cas de baixa,reducció i/o congelació econòmica de projecteseducatius (EduCAT2.0 de digitalització de lesaules, PAC09 -Plans d’Autonomia-, PROA -

Tallers d’Estudi Assistit-, PEE -Plans Educatiusd’Entorn-, etc.).

Enguany caldrà encara més especialment laimplicació, el compromís i el suport de tota laComunitat Educativa (professors/es, famílies ialumnes) per tal de mantenir i millorar el clima deconvivència, els resultats acadèmics,l’organització d’activitats i el foment i participacióen propostes educatives transversals.

A banda del ferm rebuig que genera entre elsdocents les retallades abans esmentades, elClaustre de professors/es de l’Institut Cap Norfeu

treballarem intensament per tal d’aconseguir dura terme amb èxit la nostra principalresponsabilitat: Ensenyar i Educar els nostresalumnes.

Finalment, un any més, la més sincerafelicitació a tots els que han fet possible aquestexemplar anual de la revista elaborant unapresentació exhaustiva de les activitats que s’hivan dur a terme durant el curs 2011-2012, mésenllà de les estrictament acadèmiques, quedonen una valuosa informació a les famílies delsalumnes que s’incorporen per primera vegada alnostre Centre.

Agustí BrunyolDirector INS Cap Norfeu

CC

4

Diuen que tot allò que té una certa continuïtates torna permanent, i més si és valorat positiva-ment. I això és el que passa amb els Tallers d'Es-tudi Assistit -coneguts com a tallers PROA- delnostre Centre. Enguany ha estat el cinquè cursque s'han organitzat amb una gran demanda pera participar-hi i per compartir unes hores d'estudimonitoritzats per alumnes de 2n de Batxillerat.

L'activitat extraescolar, un any més, ha estat or-ganitzada en dos torns: el del migdia (coincidintamb el descans dels alumnes usuaris del men-jador) i el de la tarda (coincidint amb les dues tar-des no lectives). En el primer torn s'han atès untotal de 23 alumnes, dividits en dos grups. I a lestardes, han participat 39 alumnes, dividits en tresgrups. La durada dels Tallers ha estat des de fi-nals de gener fins a finals de maig.

És de justícia valorar l'esforç i la implicació delCentre en projectes d'innovació pedagògica, es-forç que ha permès recollir alguna dotació eco-nòmica -cada vegada més minsa- per dur aterme aquesta i d'altres iniciatives. Cal remarcarla col·laboració de l'AMPA que, a més de gestio-

nar la contractació dels monitors, ha assumit elcost d'un d'ells i ha permès que cap alumne prio-ritzat es quedés fora de l'activitat.

Sovint sembla que el fet que tres de cada quatrealumnes participants als Tallers PROA hagin mi-llorat les seves qualificacions respecte el trimes-tre anterior, o que cinc alumnes que finalitzen elBatxillerat al nostre Institut hagin pogut compa-ginar els seus estudis amb una feina a tempsparcial, són raons de pes suficient per a mantenirl'activitat. Però, dissortadament, no tot el quesembla evident ho és, i el curs vinent els Tallershauran d'entomar el gran repte de la manca derecursos econòmics i de la necessitat d'estalvi enserveis de transport i menjador escolar. I tot i quesabem que no només amb la il·lusió es portenendavant els projectes, des de l'organitzaciós'espera poder comptar amb l'ajuda de l'adminis-tració, el Centre i les famílies per poder tornar adir que el PROA posa rumb cap a l'èxit escolar.

Anna M.GonzàlezOrientadora Educativa

a l'INS Cap Norfeui Coordinadora LIC

EEIInformacions

ELS TALLERS PROA RESISTEIXEN LES RETALLADES

AMPADes de l’AMPA de INS Cap Norfeu, un any més

hem volgut donar suport i assistència als mem-bres de l’associació, hem intentat promoure laparticipació dels pares dels alumnes en la gestiódel Centre i, tanmateix, hem intentat promoure larepresentació i la participació dels pares delsalumnes en el Consell Escolar. Hem col·laborattambé en les activitats educatives de l’Institut ihem cooperat tant com hem pogut amb el Con-sell Escolar en l’elaboració de directrius per a laprogramació d’activitats complementàries, ex-trascolars o de serveis.

Durant aquest curs hem recolzat diferents acti-vitats, entre les quals destaquem la XIX Mostra

de Teatre d’Instituts de Sant Feliu de Guíxols,en la qual han participat alumnes de 2n i 3r d’ESO del nostre Centre. Des de l’associaciótambé hem donat suport al viatge a Madrid quehan realitzat els alumnes de 4t d’ ESO.

Aquest any també hem sufragat un dels moni-tors dels Tallers PROA i , com portem fent desde fa vint anys, la bibliotecària del nostre Institut.

Gràcies a tots aquells i aquelles que heu fetpossible que aquests i d’altres projectes s’haginpogut dur a terme.

La Junta de l’AMPA

5

EL PROJECTE “APRENENT” CONTINUA ENDAVANT

CC Informacions

Aquest mes de juny ha acabat la tercera pro-moció de nois i noies que acrediten el seu títolde Graduat en ESO gràcies al Projecte Apre-nent, fruit del conveni entre el Departamentd'Educació, l'Ajuntament de Roses i el nostreInstitut.

Volem a agrair a Perruqueria de la O, Ro-sersa, Forn Cusí, Escola Els Grecs, La Can-tina de l'Institut, Roses Yachts, Motos Soler,Pavelló Municipal i Disrètol la seva col.labo-ració i gran disposició a l'hora d'acollir els nos-tres alumnes de 4t, participants en el projecte.

I, com sempre, el projecte continua endavant,i també gràcies a aquestes altres empreses lamajoria dels alumnes de 3r del projecte promo-cionaran i tindran la possibilitat d'acabar el pro-grama el proper curs: Perruqueria Núria,

Perruqueria Arts, Decoral, Comercial Elèc-tric Roses, Escola Montserrat Vayreda, Es-cola Vicens Vives, el CAR Jove i PiscinaMunicipal,

Finalment, només afegir que la sensació quetenim des de l'Institut és que cada vegada el lli-gam entre les empreses del municipi i el Centreés més fort i proper. Aquest fet, juntament ambl'esforç personal que ha de posar-hi cadaalumne, és la clau que obre la porta de l'èxitacadèmic o laboral per a aquells joves ques'havien desmotivat per als estudis i haviendesconfiat de les seves pròpies aptituds.

Anna M.GonzàlezOrientadora Educativa

a l'INS Cap Norfeui Coordinadora LIC

Ja fa més d'un any que visc a Catalunya. Quanvaig arribar, el mes de juny del 2011, el meu co-neixement de català era un 0 i em comunicavasobretot en anglès. Ara puc dir que he après aentendre el que diuen. Encara no parlo perfectei de vegades barrejo castellà i català.

Vull expressar el meu agraïment a l’Aula d’A-collida de l’Institut. També vull agrair a tots elsprofessors i professores de l’Aula d’Acollida elseu treball i ajuda: sense ells tot hagués estatmolt difícil per mi.

Durant d’aquest curs hem estudiat moltes pa-raules, construccions gramaticals i molts temesdiferents (sobretot relacionats amb la nostravida de cada dia). A vegades hem fet proves perveure si dominàvem un tema en concret (com elde la roba, el menjar, la ciutat, etc). Personal-ment, m'agrada anar a l’Aula d’Acollida: les ac-tivitats no són gaire difícils, pots estudiar lallengua, i també tenim una petita biblioteca onpodem agafar els llibres que vulguem per llegir-los a casa.

Recordo que uns dies abans de Nadal ensvam ajuntar dos grups i vam estudiar algunes

nadales, que després vam cantar acompanyatsde la guitarra del nostre Cap d’Estudis, en JordiCasals.

Uns dies més tard vam fer el Tió. Ens vamagrupar tots els alumnes de l’Aula d’Acollida:vam picar el Tió (que, per cert, era molt vellet) ivam cantar les cançons que havíem assajat totsjunts. Devíem ser molt bons alumnes perquè elTió ens va cagar regals per a tots: uns dolçosmolt bons i també uns Jocs Lic. Després vammenjar torrons tots junts.

Una vegada més, dono les gràcies a tots elsprofessors i professores, especialment a laLaura, una professora que em va ensenyar molt.

Anastasiya Kulyabina (Ucraïna)3r ESO-B

I

AULA D’ACOLLIDA

6 EEEntrevista

Repassem amb en Salvi Jacomet, professorde Socials de l’INS Cap Norfeu fins al desem-bre passat, la seva trajectòria com a mestre iels seus anys com a regidor de l’Ajuntamentde Roses, ara que s’ha jubilat.

Com va ser l’últim dia de classe a l’InstitutCap Norfeu?Va ser una mica especial. Va ser molt emocio-nant i també va ser trist per a mi, perquè vaigpensar que aquesta feina no la tornaria a fer. Arabé, l’últim dia de classe novaig fer Socials, vaig fer unasessió de jocs de mans coma comiat.

Tens aquesta habilitat?Sí, sé fer jocs de mans i tincuna sèrie d’aparells demàgia. El que faig és anardesinteressadament, quanm’ho demanen, a escoles afer sessions de màgia. Pot-ser en faig tres o quatre al’any, i ho faig per a amiguesmeves mestres, que m’hodemanen. És una de lesmeves aficions.

Què recordes del primer dia que va entrar enuna aula?Recordo haver-ho passat molt malament al co-mençament pel fet que el més important d’unmestre és aconseguir el respecte dels alumnes.El pitjor que li pot pasar a un mestre és que elsalumnes es fotin d’ell. Això sempre m’ha fet patirmolt i als començaments, per això, tenia dificul-tats. Els primers anys, això em preocupava molti em feia patir.

I com va anar aquell primer dia?Vaig entrar a fer de mestre a l’Escola Proa deBarcelona el 1971, amb en Franco viu. Jo tenia20 anys. En aquell temps fèiem dues coses queestaven totalment prohibides, que eren fer lesclasses en català i que l’escola fos mixta, barre-

jant nens i nenes.

Ha viscut situacions complicades en la pròpiapell?Alguna. Però penso que alumnes que tenenaquest comportament de falta de respecte almestre són responsables del que fan però no éstot responsabilitat seva. També té molt a veureamb l’educació que han rebut o el que han vist acasa. Això no vol dir que no tinguin la culpa delque fan.No els vull justificar. Jo els respecto però

vull que em respectin. Sónnens que estan acostumats asortir-se sempre amb la seva ique no tenen límits perquèningú no els n’ha posat.

Però, com deies abans, ésuna feina amb molts can-tons positius.La feina en si és positiva. Éspositiu trobar-te un grup d’a-lumnes als quals els vas expli-car un conte fa quaranta anysque encara recorden.

Et vas fer una metodologiapròpia per impatir les clas-ses?

No ho sé. Jo explico a la meva manera. A l’Instituttenia primer A, primer B i primer C, i a les tresclasses fem la mateixa matèria, el mateix dia iem surten completament diferents les unes deles altres encara que expliqui el mateix.

Què és el que prioritzes?Que s’entengui el que explico. Cal explicar d’unamanera clara i perquè m’entenguin ho he d’en-tendre jo. Els pitjors professors que he tinguteren els que ens explicaven coses que ni ells ma-teixos entenien. Com volien que ho entenguessinels alumnes? Amb el pas dels anys he utilitzatcada cop més els suports informàtics. La mevaés una matèria que es pot permetre molt donaral discurs verbal un suport d’il•lustracions, depel•lícules.

EENTREVISTA A EN SALVI JACOMET,

PROFESSOR DE SOCIALS RECENTMENT JUBILAT

7CC Entrevista

T’has jubilat als 60 anys. No podríes havercontinuat més com a mestre?Sí. Podria haver continuat fins als 65, però en totcas penso que amb quaranta anys de fer demestre ja en tinc prou. De fet, continuo fent demestre, però jubilat.

Com segueixes fent de mestre?Cada dilluns vaig al Casal del Pescador deRoses desinteressadament a fer classes d’infor-màtica als avis. Cada dimecres vaig a La Sopade Girona i faig classes d’informàtica als sensesostre. També tinc les meves estones d’esbarjo.Els divendres ens trobem una colla de mestresjubilats a dinar i fem la botifarra. El dissabte i eldiumenge els dedico a lameva família i als meusnéts. I llavors fixa’t queem queden dimarts i di-jous, que són els meusdies de lliure disposició.

T’has d’organitzarl’agenda.Més que abans. Abansno necessitava agendaperquè sabia que durantla setmana havia d’anara treballar a l’Institut,però ara he d’anar mirantquè faig cada dia.

La teva vocació de mestre és de família?No, el meu pare era pagès i la meva mare es cui-dava de la casa, dels fills, dels avis i de treballaral camp. És una cosa que sempre m’ha agradat,això de ser mestre. Vaig anar a l’Escola Nacionalde Roses, fins als set o vuit anys; després vaiganar a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres finsal que llavors es deia 6è de Batxiller. I amb 16anys vaig anar a Girona a l’Escola Normal deMestres, i vaig sortir de mestre amb 19 anys. Als20 anys va ser quan vaig anar a l’Escola Proa.

Per quines escoles has passat?Després de l’Escola Proa vaig anar al Centre Es-colar Empordà de Roses. Llavors vaig fer lesoposicions i vaig anar a Blanes. D’aquí em feienanar a Alegría de Oria, al País Basc, però a unsquants ens ho van arreglar perquè no haguéssim

d’anar tan lluny i el pas següent va ser anar aRoses, d’on ja no em vaig moure. Primer a l’Es-cola Vicens Vives i després a l’Institut Cap Nor-feu.

I la feina de mestre la vas compaginar ambser regidor a l’Ajuntament de Roses, pel PSC.Vaig ser regidor d’Urbanisme del 1979 al 1987.Després vaig estar quatre anys de parèntesi i hivaig tornar, però a l’oposició, deu anys més. Molt.Vaig plegar al 2000.

Per què sempre dius que no t’agrada recordarl’etapa de polític?Mira, perquè així com la feina de mestre té mo-

ments dolents però ésuna feina gratificant, lade polític, si més no pera una persona com jo,tant en els anys quevaig estar a l’equip degovern com els anysque vaig estar a l’oposi-ció, només em va portarmals moments, malsviures i disgustos. No ésque em penedeixi d’ha-ver-ho fet: seguramentho tornaria a fer, però noen tinc un bon record, ni

d’una època ni de l’altra.

I com és que et vas fer polític?Ja t’ho explico. Quan era jove, als anys 70, quantreballava a la Proa i vaig fer la mili, érem anti-franquistes i volíem la democràcia. Resulta quela dictadura no cau però s’acaba. I aquells quevam reclamar que vingués la democràcia vamser conseqüents. Havíem de ser coherents amballò pel qual havíem lluitat. El compromís de lareivindicació democràtica em va portar a col•la-borar amb la gestió democràtica del meu poble,i m’omple d’orgull haver estat regidor constituentdels nous ajuntaments democràtics. Semprepodré dir que jo hi era.

Bé, doncs, Salvi, moltes gràcies per tot el quehas ensenyat a tots i moltíssima sort enaquesta nova etapa que fa poc has iniciat.

E

A ESPOLLA

AL PUIGSACALM

El 6 d’octubre es va fer la ja tradicional sortidaa la Font del Conill d’Espolla amb els més jovesde l’Institut, els nois i noies de 1r d’ESO. Aquestasortida, després de gairebé un mes de l’inici decurs, va ser una bona oportunitat per acabar-sede conèixer, compartir vivències i estrènyer nousllaços.

Val a dir que, tot i la calor estiuenca, tots elsalumnes van mostrar estar prou en forma i vanpoder gaudir de la passejada, el contacte amb lanatura i la lliçó sobre monuments megalítics queel professor Joan Graboleda va oferir in situ du-rant el trajecte. Durant la jornada es va visitar elsepulcre del Corredor de la Gutina (del 5500-5200 aC), el Dolmen i el Menhir de la Murtra (del3500-3000 aC) i es va seguir un itinerari botànicpels voltants de la Font del Conill, on es van que-dar a dinar.

De ben segur que tothom va tornar a casa can-sat, empolsegat i assedegat, però amb un cabàsben ple d’anècdotes per recordar!

Un any més, els alumnes de 2n d'ESO del nos-tre Institut poden dir que “han fet el cim” del Puig-sacalm. Com ja és habitual en començar latardor, i aprofitant encara el bon temps, es va or-ganitzar aquesta sortida de tutoria que els va per-metre gaudir d'un paisatge i d'unes vistesimmillorables.

Volem aprofitar des d’aquí per agrair a en SalviJacomet que, any rere any, des d'en fa una bonacolla, ens hagi guiat amb la seva companyia ex-cepcional en el camí.

8 Sortides EES

R O S E SYACHTS

9Sortides

PUJADA AL PUIG DE L’ÀLIGA

Des de les àrees de Tutoria i Educació Físicaes va fer una sortida al Puig de l'Àliga el dia 20de desembre amb un doble objectiu: promourela cohesió dels diferents grups de 3r d'ESO i fo-mentar les activitats fisicoesportives al medi na-tural. Els alumnes i els professors acompanyantsvan sortir de l’Institut a quarts de dotze i, desprésd'una forta pujada, van arribar al Puig de l'Àligaon es va plantar la bandera de l'Institut Cap Nor-feu. A causa de les proximitat amb les festes deNadal, es va aprofitar per col•locar-hi un pesse-bre, com tradicionalment fan les colles excursio-nistes de Catalunya abans d’aquestes dates.Després de dinar, es va baixar fins a una planaon hi ha una casa de pagès en runes i es van ferdiferents jocs i activitats. Finalment, es va agafarel camí de tornada i els alumnes van arribar al'Institut a dos quarts de 6 de la tarda. Esperem

que aquesta interessantíssima activitat tinguicontinuïtat en els propers anys.

CC S

Les tutores i els tutors de 2n d'ESO van progra-mar una sortida a la Salut de Terrades per al di-jous 24 de maig. L’objectiu era aconseguir unabona dinàmica de grup i un millor coneixementde l'entorn proper. Durant aquesta sortida varenvisitar els voltants del santuari de la Salut de Te-rrades i varen baixar tot caminant fins a l’embas-sament de Boadella, on s’hi varen quedar a dinari varen poder-s’hi refrescar. Cal felicitar tots elsalumnes que hi varen assistir, tant pel seu altgrau d’implicació i d’interès com pel seuexcel•lent comportament.

A LA SALUT DE TERRADES

10 Sortides

VISITE À L’INSTITUT FRANÇAIS DE BARCELONALe mardi 20 décembre, les étudiants de Pre-

mier et Second de Batxillerat, nous sommesallés à Barcelone pour visiter l’Institut Français.Nous sommes partis à 7h30 du matin et noussommes arrivés à 10h du matin plus ou moins.Nous regardions par la fenêtre du bus touteBarcelone, une desplus belles villes dumonde. Après, noussommes arrivés ànotre destination.Trois personnesnous ont accueillisd’une façon trèsgentille et chaleu-reuse. Nous avonsregardé un peu labibliothèque et une salle oú il y avait une expo-sition de photographie. Ensuite nous sommesentrés dans une salle semblable à un cinéma.Le film que nous avons regardé s’appelle “Li-berté Oléron”. C’est une comédie savoureuse,réalisée par Bruno Podalydès. Jacques, le pro-tagoniste, c’est un homme de 38 ans qui estmarié avec Albertine et ils ont quatre enfants.Le père rêve d’acheter un bateau;, la mère derefaire le jardin de sa maisonnette et le fils aînéde draguer; les autres s’exécutant aux volontéspartentales. Une fois le voilier d’occasion bâp-

tisé “Liberté Oléron”, acheté aves ses maigreséconomies, le père décide d’emmener toute sapetite famille en croisière jusqu’à l’île d’Aix, mal-gré son incompétende en voile. Non sans malet sans péripéties.

Quand le film a ter-miné, à la sortie dela salle nous atten-dait un verre dechocolat chaud quenous avons dé-gusté. Puis, soussommes avionsdeux heures librespour manger quel-que chose, visiter la

ville, se promener, etc. À 15h nous sommespartis de Barcelone et nous sommes arrivés àRoses à 17h30 environ.

Merci surtout à Mar Benavides et JeroniMacau pour organiser tout et pouvoir la faire.Nous espérons que toutes les excursions soientcomme ça et que d’autres groupes puissentavoir la même chance que nous pour y aller.

Andrea Rodríguez.2n Batxillerat -B

S EE

Un any més, els alumnes de 3r d'ESO de l'INSCap Norfeu vam fer una sortida esportiva a An-dorra els dies 19, 20 i 21 de març.

L'activitat era esquiar i, l'objectiu, que els alum-nes practiquessin i aprenguessin aquest esport.Per això, aquests tres dies, al matí fèiem clas-ses amb un monitor i a la tarda esquiada lliure oacompanyats d'algun professor de l'Institut.Després del sopar del segon dia vam anar aCaldea.

De tornada vam parar en un centre comercialon els alumnes i professors vam poder realitzarles nostres darreres compres.

L'experiència va ser molt positiva i esperem que

es torni a realitzar l'any vinent amb els actualsalumnes de segon.

Ester Navas 3r ESO-A

ESQUIADA 3r ESO

11Sortides

El 12 de gener, els alumnes de 1r de Batxi-llerat, concretament els que cursen l’assigna-tura d’Economia, i els alumnes del CicleFormatiu de Grau Mitjà d’Administració ques’imparteix al nostre Centre, van visitar la coo-perativa La Fageda.

En aquesta sor-tida, la guia elsva explicar queaquesta empresava néixer fa mésde trenta anys almunicipi garrotxíde Santa Pau, alcor de l’espai na-tural de La fa-geda d’en Jordà.El seu impulsorva ser CristóbalColom, un psicò-leg que treba-llava amb malaltsmentals amb l’objectiu d’integrar-los a la socie-tat amb el treball com a teràpia.

Tots plegats varen poder conèixer de primera

mà que l’inici de l’activitat productiva es vabasar en la producció de llet, però quan es vahaver de reduir la quota lletera es va optar perla producció pròpia de iogurts, uns iogurts queells mateixos consideren com “els millors delmón”. Actualment es venen de forma exclusiva

a Catalunya iha esdevingutla terceramarca més ve-nuda desprésde Danone iNestlé.

Va ser unasortida molt in-teressant queva permetreconèixer untipus d’indús-tria diferent,concretamentuna coopera-

tiva catalana d’iniciativa social sense ànim delucre, que no només dóna feina a personesamb capacitats diferents, sinó que també ésrendible econòmicament.

A LA FAGEDA

A L’EXPOJOVE 2012

El 26 de gener, els nostres alumnes de 4td’ESO i de Cicle Formatiu d’Administració van vi-sitar la VII Expojove de les Comarques Gironi-nes. Dins del Palau de Fires de Girona van rebreassessorament per definir el seu futur laboral iprofessional i van conèixer els diferents CiclesFormatius i Graus Universitaris que tenim a lanostra província.

A banda de la informació que se’ls va donar desdels 52 estands presents, els nostres alumnesvan assistir a una xerrada on, entre d’altrescoses, es van debatre qüestions d’interès per ellsa l’hora de decidir el seu futur professional.També van tenir la possibilitat que els oferia elDepartament d’Empresa i Ocupació de la Gene-ralitat d’assistir a una xerrada sobre qüestionscom el foment de l’emprenedoria, les estadesprofessionals a empreses i entitats de països eu-

ropeus, el treball en un altre país i el funciona-ment del Servei d’Ocupació de Catalunya.

SCC

12 Sortides S EE

A SANT QUIRZE DE COLERA-“Quin tip de caminar!” “Quin cansament!”“Quina calor!” “ Falta molt?”... Aquestes i d’altresexpressions semblants es varen sentir mentrecaminàvem cap a Sant Quirze de Colera.Els qui suportaven tal sacrifici eren els alumnesde 1r d’ESO del Centre. La cosa, però, va can-

viar en arribar al destí. Uns dies abans, la sàvianaturalesa ens havia obsequiat amb una plujasuau, però prou completa per omplir els bassotsdel rierol que travessa aquell paratge.

“-Podem banyar-nos?” Va ser la primera pre-gunta.-“No, de cap manera!” (què podíem dir sino?)-“I els peus?” Un altre va afegir. Aquí ja ensvaren tenir una mica lligats. –“Bah, els peus síperò vigileu les pedres que rellisquen….” Ja hivam ser! Un amb sabates, l’altre arremengat, unsquants esquitxant els distrets!

Després de l’esverament ja es varen anar es-campant. Uns vàrem pujar a la Font on unapobra serp d’aigua va passar serioses dificultatsper sortir viva de tanta cridòria. Un grupet vadinar d’hora a l’ombra del castanyer. D’altres van

omplir les ampolles d’aigua i algú va fer una pa-noràmica del monestir que, amb la tècnica ac-tual, va arribar a l’Institut al cap de…, al tempsde dir “ja”!

Gràcies a les magnifiques ombres i gràciestambé que al restaurant venien gelats i begudesfresques, l’excursió va anant prenent força i vaacabar essent un dia relaxat i distès on es per-meten bromes i comentaris diversos.

La tornada va ser més lleugera, bé… si des-comptem els dos quilòmetres finals i si no ha-gués fet tanta calor i si el poble de Rabóss’hagués acostat una miqueta… Però, quan jales cames feien figa, vam divisar les primerescases del poble i per sort vam poder remullar-nosa la Font del pont. L’autobús ja ens esperava iben cansats ens va portar cap a Roses.

Nois i noies, no ens podeu negar que el dia vaser fantàstic i estem segurs que aquest estiu usposareu en forma per al curs vinent fer algunasortida semblant. Bé… una mica més llarga, quetindreu un any més!

Els tutors i les tutores de 1r d’ESO

13SortidesSCC

COLÒNIES 1r ESO A BANYOLES Si us digués que les colònies de Banyoles van

ser una excel•lent ocasió perquè els nostres noisi noies de primer es coneguessin millor no us en-ganyaria… però seria una veritat a mitges. Alllarg del curs i d’ençà, sobretot, de la sortida a lafont del Conill d’Espolla del mes d’octubre ja ha-vien tingut temps d’anar intimant i estrenyent lla-ços. De fet, més aviat va ser l’ocasió perquè lesprofessores acompanyants, per bé i per mal, elsconeguéssim a ells.

Com en totes les sortides, va haver-hi momentsper a tot i, de ben segur, també opinions per atots els gustos: per a alguns, van faltar més acti-vitats esportives; per a altres, en canvi, n’hi haviamassa; els més agosarats haurien preferit fer es-ports d’aventura, però els mandrosos haurienpagat per poder passar hores jaient sota unaombra. En qualsevol cas, la casa de colònies ElVilà va permetre gaudir d’una estada entretin-guda, amb monitors “enrotllats” que els van tenirdistrets matí, tarda i vespre. I a nosaltres ens vatocar la part difícil: fer-los menjar de tot i convèn-cer-los que calia dormir! Vés per on, en això laprimera nit van estar d’acord pràcticament tots:anar de colònies és sinònim inequívoc de nit enblanc intentant burlar la vigilància de les profes-sores per assaltar les habitacions veïnes. Cal dir,però, que la segona nit ja no hi havia unanimitaten l’afany de passar la nit en blanc: les activitatsdiürnes i la sessió de discoteca de després desopar havien aconseguit amansir algunes feres,que no totes!

A part de practicar diversos esports –comptant-hi una miniolímpíada- a les magnífiques instal•la-cions de la casa de colònies, els nois i noies vantenir ocasió de conèixer-ne l’entorn: el primer diavan fer una cursa d’orientació per grups al voltantde l’estany de Banyoles i el darrer dia van fer laruta de la Puda i el paratge de les Estunes, onvan descobrir que les goges de l’estany encarahi deixen pols de fada per fer-se presents als es-cèptics.

Tres dies de convivència ens van permetre co-nèixer la traça (o poca traça!) d’alguns fent anar

l’escombra, que el concepte de “net” no és igualper a tothom i que un menjar exquisit pot serrebut com un de vomitiu per més d’un.

I amb horror vam constatar que els telèfons mò-bils poden donar-nos més d’un ensurt i provocarcorredisses paternals a mitjanit!

El balanç de tot plegat és més que positiu, mal-grat que la discreta participació d’alumnes d’al-guns grups en la sortida ens va deixar un regustagredolç. De ben segur, però, que tots els que hivan ser hi tornarien demà mateix (encara que lesprofessores, amb ganes sempre de fer la pun-yeta, no els permetessin passar les dues nits enblanc!)

M.Àngels Vila Tutora de 1r ESO-D

Sortides S14

Sort que ja hem passat el 22 de juny. Dic sortperquè aquest any ha costat bastant, ja que 2nd’ESO és un gran salt comparat amb 1r d’ESO.Però davant el que ha costat hi ha el que hemaprès. Un munt d’informació i coneixementsestan ara dins nostre emmagatzemats en dife-rents tipus de matèries: Català, Castellà, Mate-màtiques… Però ara toca descansar. Ara tocarecuperar tota l’energia que hem fet servir durantaquest curs 2011-2012. Gràcies al treball fet du-rant el curs ara tinc un molt bon gust de boca, icomenço a pensar en tota l’energia de més quehauré de gastar a 3r d’ESO.

Els millors re-cords que m’em-porto d’aquestcurs 2011-2012són els que vaigobtenir amb les co-lònies que vam fera Ventalló. Va seruna experiènciamolt gratificant anivell personal jaque vam haver deconviure juntament amb quatre companys, ren-tar la nostra vaixella i seguir un horari estricte fetpel personal de l’establiment. Per si conviureamb quatre companys no fos prou, havíem dedormir dins de tendes d’acampada que havíemmuntat nosaltres mateixos mitjançat el materialobtingut i pedres que estiguessin per allà. Aixòde muntar tendes a tothom li va agradar perquèningú (o quasi ningú) no ho havia fet abans i, laveritat, és que et sents molt bé després de veureque una cosa construïda amb les teves pròpiesmans et serveix com a refugi.

Els dos matins que hi vam ser ens vam haverd’aixecar a les 8 ja que les activitats començavenmolt d’hora i acabaven cap al tard. El nombred’estudiants no era cap problema ja que van di-vidir el grup en dues parts i, mentre uns feien unacosa, els altres n’estaven fent una de ben dife-rent. Per exemple: mentre un grup feia “El CircuitAventura” (cosa que estava força bé), l’altre feia“El Rocòdrom” (on hi havia diferents nivells i unrocòdrom petit per a la gent inexperta de l’esportde l’escalada). Gràcies al bon temps que feia,vam poder fer caiac, vam poder fer excursions a

peu o amb bici-cleta i vam podergaudir del pai-satge que ensoferia la natura.

L’últim dia vamfer una gincamaque va durar totel dia ja que ocu-pava un gran te-rreny, però permolt terreny que

hi hagués, la seguretat no disminuïa ja que hihavia monitors repartits per tot arreu vigilant i pre-ocupant-se per nosaltres.

En resum, crec que aquest curs ha estat molteducatiu, pensant en l’Institut i molt divertit pen-sant en les colònies.

Nil Díaz Lloancy2n ESO-D

EE

COLÒNIES DE 2n ESO

15SortidesSCC

INTERCANVI INS CAP NORFEU-INS HUG ROGER IIIEls dies 13 i 14 d’octubre una bona part dels

alumnes de 2n de Batxillerat de l’INS Cap Norfeude Roses varen fer d’amfitrions dels alumnes,també de 2n de Batxillerat, de l’INS Hug RogerIII de Sort, al Pallars Sobirà. Aquesta activitat calemmarcar-la en els intercanvis que, des del curs2007/08, es produeixen entre un i altre centre desecundària. Les finalitats són diverses: que uns ialtres valorin la llengua i la literatura com una he-rència cultural, com un mitjà d’interpretació de larealitat i de comunicació personal i social; quevalorin la realitat plurilingüe i multicultural delsterritoris de parla catalana; que coneguin i res-pectin les diferents varietats internes de la llen-gua i valorin l’estàndard com a elementunificador; etc. Tanmateix, i a banda de la qüestiólingüística, es pretén posar en contacte directedues realitats socials, culturals i geogràfiques tandiferents com són la de la nostra comarca i lad’una comarca de l’Alt Pirineu, concretament elPallars Sobirà.

Durant els dos dies que aquests estudiants pa-llaresos varen ser entre nosaltres, varen visitarel Museu Dalí de Figueres, varen fer un tombamb el trenet turístic pels voltants de Roses, se’lsva oferir una recepció a l’Ajuntament rosinc ivaren visitar la vila de Cadaqués després d’ha-

ver-hi arribat en vaixell des de Roses tot vorejantla costa. És la voluntat dels dos centres educa-tius mantenir aquests intercanvis per tot el quede positiu i profitós aporten a uns i altres.

Des d’aquí volem fer arribar el nostre més sinceragraïment a tots els alumnes que hi han partici-pat, al Claustre dels dos instituts en general i alsdepartaments de Llengua Catalana en particularper la seva implicació i el seu interès, a la Direc-ció d’un i altre centre pel seu suport, i a l’Ajunta-ment de Roses per la seva col•laboració.

ELS DE 1r BAT. VISITEN SORTTots esperàvem amb moltes ganes que arribés

el 25 d’abril, el dia que començaria el nostreviatge a Sort que, com tots els altres viatges quehem fet junts, ens havia de deixar empremta.

Ens havien dit que seria un viatge llarg i pesat,que teníem moltes hores de camí. Per tant, moltsvam aprofitar per descansar abans d’arribar alpoblet de Sort. Vam arribar cap al migdia i allàens van rebre uns quants dels alumnes de l’in-tercanvi amb qui ens vam instal•lar al parc “Elriuet” per dinar. Allà vam començar a presentar-nos i fer noves amistats amb els de Sort. A al-guns d’ells ja els coneixíem gràcies que abansde marxar havíem establert contacte a través delcorreu electrònic. Després del dinar, vàrem teniruna bona acollida al Centre d’Informació Turística

de Sort per explicar-nos on ens trobàvem i quèés el que podríem trobar per allà. Ens van pre-sentar el poble i la comarca del Pallars Sobirà:els voltants, la gastronomia, els llocs d’interès,els costums, etc. En acabat, ens van portar finsl’alberg, allunyat del poble, enmig de prats i fettot de fusta, molt bonic i acollidor, on ens vam ins-tal•lar i ens va faltar temps per fugir al poble i per-dre’ns pels seus carrers. Uns quants vam escollirvoltar per Sort i ens vam trobar amb els com-panys pallaresos a qui ja havíem conegut abans.Després de poder conèixer una mica millor elpoble, vam anar a sopar amb la resta de com-panys i professors. Curiosament, aquella nit esdisputava un partit important per decidir qui pas-saria a jugar la final de la Champions. El Barçava ser eliminat el dia abans, mentre que aquella

16 EESSortides

nit el Madrid s’ho jugava tot i nosaltres ho vivíemintensament. Hi havia aficionats dels dos equips,encara que la majoria anhelàvem que el Madridfos eliminat de la competició europea. En acabatde sopar, vam trobar-nos amb els de Sort perseguir veient el partit en un bar del poble on ensvan portar. Vam viure amb emoció els últims pe-nals del partit, sobretot quan la famosa pilota llen-çada per en Ramos va pujar fins al cel. Va acabarel partit, i uns més feliços i altres menys vam aco-miadar-nos dels nostres companys i vam marxarcap a l’Alberg, on posaríem final al dia amb unamica de gresca.

El segon dia ensesperava una vi-sita a Son del Pi.Així que vam es-morzar al mateixalberg i vam aga-far l’autocar perarribar-hi. Elviatge ens va re-galar unes esto-netes de son quemolts vam saberaprofitar i, un copallà, ens tornà-vem a trobar ambtots els alumnesde l’institut deSort. Ens van ferseparar per grups i a continuació vam poderveure amb els nostres propis ulls diferents espè-cies comunes o reintroduïdes en el Pallars So-birà, espècies que ens semblaven del totestranyes ja que en la nostra comarca són total-ment inexistents. Vam poder fer-los fotos, alimen-tar-los i, fins i tot, alguns tocar-los. En acabat,vam procedir a dinar i després d’una estona dedescans que vam aprofitar per estirar-nos enl’herba i compartir més moments amb els deSort, els professors ens van portar a un petit llo-garet que tenia una església molt antiga amb unretaule molt important. I per fi va arribar el mo-ment que esperàvem, o això ens semblava anosaltres, ja que abans d’arribar a l’alberg lesprofessores van preferir parar-se a un poblet,moment en què nosaltres vam aprofitar per com-prar una mica de berenar i, sobretot, buscar un

banc per estirar-nos i seguir reposant. El nostrecansament semblava que era infinit. Quan per fivam arribar a l’alberg, ben poc ens hi vam que-dar. Tots vam tornar cap al poble de Sort, ambganes de sopar i continuar la nostra convivènciaamb els companys pallaresos. Era la nostra úl-tima nit i l’havíem de recordar: això ho teníembastant clar. Excepte petites coses que, tot s’hade dir, fan que el viatge agafi un to força graciósi puguem tornar a casa amb més anècdotes deles esperades, la nit va ser prou divertida. Ensvam poder conèixer una mica més amb els deSort i, finalment decidir que no acabava la festa

ja que l’any que vehavien de venir avisitar-nos a lanostra fantàsticavila de Roses.

Començava eltercer dia i teníemencara una últimaaventura perviure: un descensdes de Rialp fins aSort amb ràfting.L’experiència vaser increïble. Vampoder gaudir degairebé dueshores de descensper diferents rà-

pids que, curiosament, tots tenien nom. Els pro-fessors van decidir que féssim grups i aleshoresens vam barrejar amb altres companys de Sortper tal d’acabar d’ establir una bona convivènciaen les últimes hores. Crec que va ser una activi-tat que s’ha de remarcar en la nostra estada aSort i recomanar que, si visiteu mai el Pallars So-birà, ho proveu amb un grup d’amics. En acabatdel ràfting, vam fer el nostre últim dinar a Sort,però aquest cop amb tots els alumnes de l’institutpallarès. Un bon comiat i altre cop ens trobàvema l’autocar amb destinació a Roses. Les horesvan volar: alguns miraven pel·lícules i d’altrestancàvem els ulls, però tots sabíem que aquestviatge se’ns havia quedat curt. En volíem mésperò això ja s’acabava. Vam arribar a Roses i,com en tants altres viatges, només ens quedavaassumir que érem a casa, que el viatge havia

17Sortides

acabat i esperar, un any més, el pròxim viatgeigual o encara millor que els passats fins ara.

Vull agrair a tots els professors que han fet pos-sible que es realitzés aquesta experiència de tresdies al Pallars Sobirà i, molt especialment, a laMarta Planas i a l’Amanda Mension per posar-hitantes ganes, per voler acompanyar-nos i pertransmetre’ns tant d’afecte. I un any més, a tots

els meus companys que han fet que aquestviatge deixi una petjada més en els meus re-cords.

Paula Pairó Cortada

1r Bat-A

VIATGE DE 4T D’ESO A MADRIDPoc abans de les deu, esperàvem el moment

de marxar. Tots teníem nervis barrejats ambemoció a causa del viatge que ens disposàvema fer. Després dels darrers adéus amb els fami-liars, ens disposàvem a iniciar una nit forçallarga, interrompuda per un parell de parades peranar al lavabo. Entre badalls, la pel·lícula i elsllamps i trons d’una tempesta, la majoria de nos-altres vàrem romandre desperts, amb algun mo-ment ocasional de somni.

Més o menys, a les 8 del matí del dia 18 dejuny, arribàvem a Madrid. Després d’instal·lar-nos a l’hostal, alguna de les peculiaritats del qualja comentaré més endavant, vàrem esmorzartots a un local a l’altra banda del carrer, i ensvàrem dirigir a la Puerta del Sol. Aquesta plaçaés impressionant: una barreja de turistes, gentfent venda ambulant, persones disfressades,gent dormint la mona, una quantitat rellevant depolicies i furgons, manifestacions de CCOO oUGT, ... i força gent fent les seves activitats enharmonia. Les fonts, les entrades ben decoradesdel metro i l’ambient que s’hi respira fan queaquest lloc sigui agradable. Després d’admiraraquest indret, que aniríem veient durant els qua-tre dies, ens vàrem dirigir al museu Reina Sofía.Anant cap allà, vàrem trobar-nos amb un quios-quer, en Félix, que no es va prendre gens bé lesreferències al Futbol Club Barcelona i als cata-lans. No seria la primera vegada que ens troba-ríem amb aquest “pintoresc” individu. En arribaral museu, després de fer unes quantes voltes, vacomençar la visita al món de l’art de finals delsegle passat i principis d’aquest. Enormes gale-ries decorades d’obres, en el silenci sepulcral delllenç, el metall, la fusta i la roca, però que mos-

traven l’expressivitat que els autors els van volerdonar. Evidentment, el Gernica de Picasso va serel més conegut i visitat de l’exposició, i va creardavant seu un cúmul d’escoles, turistes i treba-lladors del museu. Cadascú va marxar a dinarquan va voler, però amb la condició que tornés-sim a l’entrada a una hora determinada. Perso-nalment, aquell àpat va ser el millor del viatge: elvàrem prendre en un lloc anomenat El Brillanteon, francament, a part del menjar, la gent que hitreballava era molt amable i cordial. Un cop re-units, vàrem agafar el metro per anar fins al Pa-lacio de Oriente i l’Almudena. L’experiènciad’agafar el metro, per molts per primera vegada,va ser curiosa: anàvem tots en grup i en arrancaro parar fèiem tots uns moviments molt particu-lars. Tot i així, va ser divertit. Un cop al palau, idesprés d’esperar una bona estona per entrar, vacomençar el passeig per les opulentes sales dela residència reial: grans decoracions, com araquadres, escultures, cortines, làmpades,... i ob-jectes amb gran valor com la vaixella, la col·lec-ció d’armes i, per exemple, uns quants violinsStradivarius originals de principis del segle XVIII.Després, vàrem arribar novament a l’hostal. Uncop instal·lats, es va veure que aquell local noestava gaire bé: habitacions petites, algunes cu-ques, un ascensor força tètric,... Això sí, no està-vem sols: un altre institut lleidatà i un altre institutde Màlaga varen residir amb nosaltres durant elsmateixos dies. La seva presència va fer mésamenes les nits. Un cop tot col·locat a les habi-tacions, ens vàrem dirigir al Fresco, un restaurantde bufet lliure, amb predomini de menjar vegeta-rià. Després d’un bon sopar, tots vàrem fer el quevàrem voler. Una activitat que més d’un va fer, vaser veure el partit Espanya contra Croàcia.

SCC

18Sortides

L’eufòria era respirable per tots els indrets pro-pers a Puerta del Sol. Més entrada la nit, méstard o més aviat, tothom se’n va anar a dormir.

Va costar força, però al final tots ens vàrem lle-var. Un esmorzar ràpid en un matí plujós i, quantots estàvem preparats, ens vàrem disposar aanar al museu del Prado, passant pel barri deLas letras de Madrid. Després d’una estona vol-tant sota la pluja, vàrem arribar al Prado. És al-tament recomanable visitar aquest museu. Gransobres de Goya, Rubens, El Greco, Velázquez, ...decoren les parets d’aquest edifici. En acabar deveure el màxim possible de quadres i escultures,vàrem sortir per dinar. Tots vàrem tenir tempslliure fins a les vuit del vespre. Llavors, tothom vafer el que va voler per l’ambient cosmopolita deMadrid, com ara anar al Corte Inglés, quedar-sea l’hostal, passejar perla ciutat, trobar-se ambfamiliars,... en definitiva,fins al sopar al Fresco,com cada dia. Ja des-prés de sopar, unesquantes fotos monopo-litzant l’estàtua de l’ós il’arbocer, seguidesd’una passejada noc-turna per la PlazaMayor. El cel nocturn deMadrid és preciós: apart d’estrelles, tambéhi ha un munt de vene-dors ambulants que, mitjançant gomes elàsti-ques, llencen unes petites indiaques amb unallum lila. I bé, després d’això, una mica de xerreraa les habitacions i, més tard o més d’hora, la gentse’n va anar a dormir.

Va arribar el dimecres 20 amb ganes d’anar alparc d’atraccions Warner, als afores de Madrid.Havent esmorzat, ens vàrem dirigir al bus queens portaria fins allà. El temps que vàrem pas-sar-hi va estar bé, tot i que, com a opinió perso-nal, no té ni punt de comparació amb PortAventura, per exemple. Entre les atraccions, lesbarraques de jocs i les cançons escatològiquesde les cues, al final vàrem passar un molt bondia. De tornada, encara de dia, a la tarda, vàrem

fer una ruta turística per Madrid en autobús, totveient el Santiago Bernabeu, les torres Kio,... Enbaixar de l’autobús, vàrem anar a fer una visitaal temple de Debod però, malauradament,vàrem arribar deu minuts després que tanquésles portes. I anant directament cap al Fresco, nopodia faltar fer-se una foto amb el Monument aMiguel de Cervantes de la Plaza de España.També, avançant cap allà pels carrers de Madrid,vàrem passar per un lloc on uns actors feien pro-moció de la seva propera pel·lícula. Més d’un i,sobretot una, va perdre’s per allà per fer-li la fotoa l’actor protagonista. Havent sopat, teníemtemps lliure fins a les dotze de la nit, com cadadia i, després, a l’hostal a petar la xerrada, junta-ment amb lleidatans i lleidatanes, i malaguenys imalaguenyes. Una nit més, a una hora prudent,la gent se’n va anar a dormir.

El darrer dia a Madrid,va començar endreçanthabitacions i fent lesbosses. Esmorzarràpid, cares llargues ison. Ben aviat, amb lesmaletes al damunt, ensdirigíem a l’autobús queens portaria a Alcalá deHenares, on visitaríemla casa d’origen de Cer-vantes i un Corral deComèdies restaurat. Uncop visitada la casa de

Cervantes, ens vàrem dirigir al Corral de Comè-dies, que posseïa una forma de semicercle quecreava una molt bona acústica. Després de dinarper Alcalá, i haver contemplat la UniversitatComplutense, i els abundants nius de cigonya,vàrem agafar l’autobús per a marxar ja cap acasa, amb les parades de rigor a les àrees deservei. Un cop a Roses, ja de nit, va tenir lloc laretrobada amb els familiars, a qui, ja refets delcansament, es van narrar aquests mateixos fetsque acabeu de llegir. Una gran sortida, per aposar fi a l’ESO.

David Ibáñez Rodríguez

4t d’ESO-B

S EE

19CC Premis i ConcursosPiCL’EXPOMINER

L’alumna de 2n d’ESO-D del nostre Institut,Claudia Marina Hernández, va ser la guanya-dora del primer premi en la categoria infantil delconcurs organitzat pel 33è Saló internacional deminerals, fòssils i joieria EXPOMINER de Fira deBarcelona amb el treball El gigante y las conste-laciones de minerales . El seu collage va ser se-leccionat entre més de 300 treballs presentats detot Catalunya, i el premi va consistir en un di-ploma i en una preciosa col•lecció de mineralsvalorada en uns 150.- euros.

El Departament didàctic de Matemàtiques del'Institut Cap Norfeu fomenta, cada curs acadè-mic, la participació voluntària dels alumnes en lesanomendes Proves Cangur de Matemàtiques.Aquestes proves les organitza la Societat Cata-lana de Matemàtiques (SCM) i van adreçades atots els alumnes de Catalunya.

Des de tercer d'ESO i fins a segon de Batxille-rat, els alumnes poden participar en aquest con-curs en les categories de nivell 1, 2, 3 i 4respectivament. Les proves consisteixen en unconjunt de 30 propostes d'àmbit matemàtic (lò-gica, geometria, càlcul, etc.) agrupades en unordre creixent de dificultat.

Enguany, la Vila de Roses va ser una de lesseus d'aquestes proves en les quals s'hi van pre-sentar alumnes de diferents centres de Secun-dària de la comarca. Com a complement a lesproves proposades des de la SCM, els respon-sables locals de l'organització van posar a proval'enginy dels alumnes participants amb una gim-cana matemàtica a la badia de Roses fomentantl'intercanvi de coneixements i experiències.

Pel que fa als resultats obtinguts pels partici-pants del nostre Institut cal destacar l'excel·lentpuntuació asolida per l'alumne de segon de Bat-

xillerat, Arnau Sistach, en la categoria de mà-xima dificultat, nivell quatre. Un total de 2570alumnes de tot Catalunya van participar enaquesta categoria en què l'Arnau va aconseguirclassificar-se en la posició setzena del total ambuna puntuació de 95,75 punts.

MATEMÀTIQUES: CANGUR 2012

20 EE

CONCURS REDACCIÓ COCA-COLA

Els dissabtes 17 i 24 de març, una represen-tació dels alumnes de segon d’ESO, seleccionatspels seus professors de Llengua Catalana i Cas-tellana, varen participar al 52è Concurso de jó-venes talentos, relato corto de Coca-cola a la seude la Universitat de Girona. Aquests alumnesvaren tenir la possibilitat d’escriure un relat breu,en català o en castellà, que havia de ser avaluata nivell provincial i que podia arribar a concursarjuntament amb els millors relats a nivell nacional.

L’experiència, com cada any, va ser molt posi-tiva i esperem que els nostres joves escriptorscontinuïn gaudint del plaer de crear les sevespròpies obres literàries en el futur.

MOSTRA DE TREBALLS DE TECNOLOGIA AL TRAMUNTEC

El nostre Institut va participar amb un notableèxit a la 4a Mostra tramunTEC 2012 que va tenirlloc a Figueres el divendres 18 i el dissabte 19de maig. Tramuntec és una exposició dels tre-balls i projectes de Tecnologia realitzats pelsalumnes dels diferents cursos de l'ESO de totsels centres de la comarca. En aquesta quartamostra també van participar alguns centres de lacomarca del Pla de l'Estany.

Aquesta edició va començar el divendres18amb l’acte d'inauguració de la Mostra a la SalaTeatre de La Cate amb l'alumnat de tots els ins-

tituts participants i els seus professors i profes-sores de Tecnologia. Posteriorment, varen podergaudir d’un espectacle de robots per part d’Udi-gital i d’un refrigeri en què varen poder compartirles seves experiències.

L’endemà, dissabte 19, l’exposició de treballsva estar oberta al públic des de les 10 del matífins a les 2/4 de 7 de la tarda, moment en què vatenir lloc l’acte de cloenda amb un espectacletecnicocientífic i el posterior lliurament de diplo-mes a tots els participants.

Premis i Concursos PiC

21

DIGITAL-TEXT PREMIA ELS BONS LECTORS DELCAP NORFEU

CC

Marc Ayter, de 2n d'ESO-E, va rebre una visitainesperada a la seva classe de Llengua Caste-llana. Sergi Martín, responsable de la plataformaELEVEN i representant de Digital-text, va volervenir personalment a felicitar-lo per haver gua-nyat un dels concursos de lectura Lèxit de la pla-taforma esmentada i li va portar un parelld'obsequis. "Vaig comentar la possibilitat de par-ticipar-hi a classe un dia però, com que anem jus-tos de temps, la participació dels alumnes era deltot opcional. M'ha alegrat molt saber que hi hahagut diferents nois i noies que han participatfent lectures extres", va comentar Antònia Tubau,la seva professora de Llengua Castellana. SergiMartín va fer saber a tota la classe d’en Marcque, participant a Lèxit, es concursa amb nois inoies de tot l’Estat i, fins i tot, es poden arribar aguanyar lectors de llibres digitals (e-readers).

PREMI DE LA UVIC PER A LA MAEVA VILELLA PEL SEU TR

El 13 d’abril, tres alumnesde 2n de Batxillerat del nos-tre Institut van participar alspremis que atorgava la Uni-versitat de Vic als millor Tre-balls de Recerca de totCatalunya. Una d’elles,Maeva Vilella, ha estat pre-miada amb un dels primerspremis en l’àmbit “Osonacontra el càncer”, amb el tre-ball de recerca titulat El càn-cer infantil i l’entornhospitalari. En aquesta ma-teixa categoria hi va haver 5guardonats més. Dos pri-mers, dos segons i dos ter-cers. En total, el nombre de

treballs premiats en les diferents categories vaser de trenta-sis entre dos-cents. L’acte de lliura-ment de premis es va dur a terme el 18 de juny,amb una breu presentació de tots els treballs pre-miats, el lliurament dels premis i un petit “pica-pica” de comiat.

Premis i ConcursosPiC

22 EE

FÒRUM DE TREBALLS DE RECERCA 2012

El dissabte 2 de juny va tenir lloc la IV ediciódel Fòrum de Treballs de Recerca de l'Alt Em-pordà, a l'Institut Alexandre Deulofeu de Figue-res. La conferència inaugural va anar a càrrec delSr. Josep Serra Pla, enòleg, enginyer agrònom,llicenciat en medi ambient i propietari del Cellerla Vinyeta.

En aquesta diada, on hi van ser representatsels diferents instituts de la comarca, els protago-nistes van ser els alumnes, que van fer una pre-sentació oral dels seus treballs de recerca,davant d’amics, familiars i professors. Com ja és

tradició, els alumnes es van endur un guardó i unllibret on hi havia les presentacions de les dife-rents personalitats presents a l’acte i una pàginaamb la fotografia i el resum del treball de cadas-cun d’ells.

L'objectiu d’aquest Fòrum és reconèixer i esti-mular l'esforç de recerca en l'alumnat de Batxi-llerat de la nostra comarca i, sobretot, posar derelleu, lluny de qualsevol sentit competitiu, laqualitat de bona part dels Treballs de Recercaque es fan als nostres instituts. L'Institut Cap Nor-feu hi va participar presentant els treballs La re-sistència als antibiòtics i altres substàncies,d’Elena Marín, i Fotografia nocturna, d’Andreudel Río.

Premis i Concursos PiC

23CC

RECONEIXEMENT EN EL VI PREMI DE TREBALLS DERECERCA DE ROSES A MUSTAFA AFKIR

El matí del dilluns 18 de juny, en el marc in-comparable de l’església de Santa Maria de laCiutadella de Roses, es va celebrar l’acte de lliu-rament dels premis Treballs de Recerca de Bat-xillerat atorgats per l’Ajuntament de Roses. Enrepresentació de l’Institut Cap Norfeu s’hi presen-taven dos treballs: Roses, un recorregut per unany de tradicions, de Rosó del Puerto, i el treballguanyador de l’accèssit, Depurem el món, deMustafa Afkir.

L’acte de lliura-ment de premis esva iniciar amb unaxerrada sobre latasca de l’investi-gador a càrrec delprofessor d’ar-queologia de l’Es-cola Superior deConservació iRestauració deBéns Culturals deCatalunya, MarcelPujol. A continua-ció, els sis alum-nes finalistes, representants dels tres instituts deRoses, van exposar breument els seus treballs.A més del guanyador de l’edició d’enguany, l’a-lumne Félix Bretón amb el treball L’arquitecturadel moviment modern a Roses, els altres treballsfinalistes van ser els següents: La pervivènciadels llatinismes i expressions llatines en els nos-tres temps, de Joana Morató; El carnaval deRoses: una visió històrica i econòmica del carna-

val mediterrani, de Gerard Vivo; i Història del meu avi, de Maria Teresa Font.

El jurat de la present edició del Premi Treballsde Recerca va estar format per Pere Vicens Ra-hola, fill de l’il•lustre historiador Jaume VicensVives; Pere Gifre, director de l’Institut d’EstudisEmpordanesos i també director de l’Institut Ale-xandre Deulofeu de Figueres; i Jordi Montero, di-

rector de l’Institutde Vilafant. L’al-calde de Roses ila regidora d’En-senyament vanser els en-carre-gats de lliurar elspremis als guan-yadors.

El Premi Tre-balls de Recercade Batxillerat,que enguany vacelebrar la sevasisena edició, técom a finalitat

estimular els alumnes que cursen els estudis deBatxillerat en els centres de secundària de Rosestot premiant els millors Treballs de Recerca rea-litzats durant cada curs escolar. Les direccionsde cada centre educatiu són les encarregades derealitzar una primera tria de dos treballs per cen-tre, d’entre els quals el jurat del concurs emet elveredicte final.

Premis i ConcursosPiC

24 EEXXerrades

El diumenge 18 de desembre, com ja és tradi-cional, es va celebrar la 20a edició de La Maratóde TV3. En aquesta edició el tema va ser la re-generació i trasplantament d’òrgans i teixits i, peraquesta raó, a partir del 24 d’octubre i fins al diaesmentat, al voltant de 150.000 joves catalansvan ser els receptors de la potent campanya desensibilització sobre aquest tema que va posaren marxa la Fundació a través de més de 3.500sessions divulgatives, que van arribar a unmiler de centres educatius d’arreu del país.

En aquest context, els alumnes de 4t d’ESO delnostre Institut van participar activament enaquestes sessions el dijous 10 de novembre almatí, i varen rebre per part d’especialistes tota lainformació necessària per entendre la importàn-cia d’aquest tema.

XERRADES SOBRE LA MARATÓ DE TV3

ESCRIPTORS A LES AULES

Com ja va essent habitual aquests darrers cur-sos, des del Departament de Llengua Catalana iLiteratura del nostre Institut organitzem xerrades-col•loqui entre els nostres estudiants i els autorsd’alguns dels llibres que han de llegir per tal d’a-proximar els escriptors als seus joves lectors.

Aquestany enshan visitatd o snovel•listesde recone-gut prestigi:Àngel Bur-gas i PilarGarriga. Elprimer ens

va parlar de la tasca d’escriptor i del procés decreació de la seva obra M.A.X., lectura obligatò-

ria a 3r d’ESO. Pilar Garriga, per la seva banda,ens va oferir una xerrada en relació a la sevanovel•la Un estiu a Borneo, que han llegit els nos-tres alumnes de 2n d’ESO. Totes les xerrades esvaren fer a la Mediateca.

25CC XerradesXEl divendres 18 de maig van tenir lloc

dues xerrades-col•loqui amb la Sra.Rosa Toran Belver, Presidenta de l’as-sociació Amical de Mauthausen.Aquesta entitat agrupa tant els exdepor-tats republicans dels camps de concen-tració nazis, com els supervivents i

assassi-nats alsc a m p s ,així com,en gene-ral, totesles víctimes delnazisme espanyo-les.

La xerrada la va organitzar el Departament deLlengua Catalana i va complementar la lecturaque els alumnes de 4t d’ESO han fet aquest cursdel llibre de John Boyne El noi del pijama de rat-lles.

XERRADA PER A 4t D’ESO: ELS CAMPS D’EXTERMINI NAZIS

IV CICLE DE CONFERÈNCIES PER A LES FAMÍLIESUn curs més, el nostre Institut va organitzar al

llarg del mes de març un cicle de xerrades adre-çades als pares i mares d’alumnes adolescentsen particular, i a tothom interessat en el procéseducatiu en general. Aquest any, en la primerad’elles, vàrem poder escoltar el Dr. Pere Font,psicòleg i director de l’Institut d’Estudis de la Se-xualitat i la Parella, així com col·laborador habi-tual de programes de ràdio i televisió com L’oficide viure, Els sentits, La solució, Els matins deCatalunya Ràdio, Tvist, etc., que ens va parlard’una forma molt amena de l’Educació afectivai sexual des de la família.

La segona de les conferències portava per títolAtreveix-te a dir “no” i reforça la tevaautoestima, i va tenir com a protagonista el Sr.Xavi Guix, psicòleg i formador de programacióneurolingüística, a banda d’escriptor (T’estimotant!, Pensar no és gratis, Amb tu però sense tu,etc.) i col·laborador en diferents programes deràdio i televisió com ara L’ofici de viure, VersióRAC, 8 al dia.

Tant l’una com l’altra varen tenir un notable èxitde participació i varen servir per posar encontacte les famílies, l’Institut i especialistes dereconeguda vàlua en els seus respectius camps.

Cada curs es realitza una proposta des del De-partament d’Ensenyament, conjuntament amb laFundació Institució Catalana de Suport a la Re-cerca (FICSR), amb la finalitat que l’alumnat de4t d’ESO a 2n de Batxillerat participi en l’activitatLa ciència en primera persona, emmarcada en laSetmana de la ciència. Durant aquesta setmanaes realitzen 100 conferències simultànies i de te-màtica científica a tot Catalunya.

El nostre Institut va participar en aquesta activi-tat amb els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat dela modalitat científicotecnològica.

L’activitat que es va portar a terme el dimecres23 de novembre va ser proposada com a expe-riència pilot a la comarca des dels Serveis Edu-catius de l’Alt Empordà, i va consistir aretransmetre les conferències en directe per te-levisió gràcies a l’acord de col•laboració ambCanal Nord TV.

Sis alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS CapNorfeu es varen dividir en dos grups de maneraque tres van anar al plató acompanyats de la pro-fessora i del referent del Serveis Educatius del’Alt Empordà per escoltar la primera de les

xerrades, i tres més van quedar-se en una salade l’INS Ramon Muntaner per assistir a l’altraconferència.

La primera de les sessions es titulava Reac-ciona i explota i va anar a càrrec del Dr. JosepDuran i Carpintero, professor titular de la UdG.Va consistir a presentar diversos experimentsque combinaven canvis de color, llum, flames ipetites explosions comptant amb l'ajuda dels es-tudiants.

La segona conferència es titulava Excursionsquàntiques i trobades curioses a la ciència 2.0 iva ser impartida pel Dr. Miquel Duran i Portas,catedràtic de la UdG. En ella es va fer un repàsals principals avenços que hi ha hagut durantl’Any Internacional de la Química 2011, tot con-nectant-los amb aspectes complicats de la cièn-cia del segle XXI com els neutrins superlumínics,el sentit d’orientació dels ocells o la computacióquàntica que impulsa el buscador Google.

L’objectiu de totes aquestes activitats és millorarla percepció de la ciència per part de tots els es-tudiants, sense deixar de proporcionar pistes decap a on va la ciència en el segle XXI. A partir dela valoració positiva que n'han fet els nostresalumnes, creiem que cal continuar donant leseines, els recursos i la formació necessàries quepermetin complementar el que es fa a l’aula.

SETMANA DE LA CIÈNCIA 2011

26 Racó científic RC EE

Els alumnes de 2n de Batxillerat de la modalitatde química van assistir a la IX Edició de Els Ma-tins de la Química a la UdG. La intenciód’aquesta jornada era donar un cop d'ull a l'estatactual de la Química en el món, i donar a conèi-xer alguns dels treballs que estan fent els inves-tigadors de la Facultat de Ciències de la UdG.Per tal d’aconseguir-ho es van realitzar diversostallers per conèixer de primera mà diferents líniesde recerca.

La jornada va començar amb una conferènciaa càrrec del professor Sr. Josep Antoni Vietasobre l'origen de la química i la feina dels alqui-mistes, i es volia fer prendre consciència als es-tudiants que la Química juga molts papers quesovint són desconeguts.

Seguidament, després d'un esmorzar ofert per

la UdG, els alumnes van realitzar diversos tallers:Vi comercial, vi casolà o most... Quin és quin?,Molècules ballant!, Un remei pel mal de cap, Femd'alquimista...

La jornada va acabar amb una visita guiada alslaboratoris de recerca del Departament de Quí-mica de la mateixa UdG.

Els alumnes van sortir molt satisfets d’aquestasortida en què l'humor i la imaginació van ser dosdels components bàsics de la jornada.

NANOREACCIONA! TREBALL CIENTÍFICS A LA UdG

27Racó científic

Alguns dels alumnes de 2n de Batxillerat matri-culats a l'assignatura de Química van participarel passat dimecres 21 de març en un concursorganitzat per la Facultat de Ciències de la Uni-versitat de Girona. Aquest concurs, que rebia elnom de [nano]Reacciona!, consistia en l'elabora-

ció d'unp ò s t e rsobre unestudi deq u í m i c area l i t za ten els úl-tims dosa n y s .L'INS CapNorfeu vaparticipar

a la jornada exposant quatre pòsters fets a 1r debatxillerat pels alumnes següents:

-Pòster 1: Elena Marín, Sole Monedero, SebasToboso; -Pòster 2: Mustafa Afkir i Hecham El Onsri; -Pòster 3: Esther Batllori, Fernanda Tambo iMaeva Vilella;

-Pòster 4: ArnauSistach i FlaviusBirlescu.

La temàtica delsquatre treballspresentats va serla mateixa: l'estudide la cristal•litza-ció de l'ADP mit-jançant unadissolució sobre-saturada.

La jornada va començar amb un seguit de con-ferències, un petit pica-pica i l'exposició dels pòs-ters. Finalment van reconèixer la qualitat delstreballs de les alumnes Maeva Vilella i ElenaMarín, i van agrair la feina feta per part de lesprofessores-tutores de tots els treballs, LourdesSalis i Eulàlia Amorós. Al final de l'acte es vanlliurar dos premis: un per al millor tema i un altreper al millor pòster. Aquest últim va ser per al tre-ball 17 semanas y 1/2, realitzat per l'Esther Bat-llori, la Fernanda Tambo i la Maeva Vilella.

RCDESCOBRIM LA QUÍMICA A GIRONA

CC

28 RCRacó científicLES SORPRESES DEL GRAN DESCONEGUT:

EL CERVELL HUMÀDes que Ramón y Cajal1 va establir les bases

del funcionament del sistema nerviós a travésd’unes cèl•lules anomenades neurones, altamentespecialitzades en transmetre impulsos nervio-sos entre elles, es pot dir que els avenços cien-tífics en relació al seu funcionament no han estatgaire significatius.

Les neurones estan en contacte gràcies a im-pulsos nerviosos que es generen a partir d'unflux de partícules carregades a través de la mem-brana de la cèl•lula, la qual cosa genera uncorrent elèctric. Podríem assimilar-ho a lainstal•lació elèctrica d’un habitatge, que permetdistribuir el corrent per cadascuna de les estan-ces.

En tota instal•lació elèctrica hi ha d’haver in-terruptors que obrin o tanquin el pas. En el casdel sistema nerviós, aquesta funció la fan elsneurotransmissors. Un neurotransmissor ésuna molècula que s’utilitza per transmetre, am-plificar i modular senyals elèctrics entre una neu-rona i una altra cèl•lula.

D’aquesta manera, aparentment prou simple,podem rebre informació del nostre entorn, enviar-la al sistema nerviós central (encèfal2 i medul•laespinal) per tal que la processi i elabori una res-

posta adequada, tant motora com de conducta.

Durant molts anys s’ha atorgat a l’ambient unpaper molt destacat per explicar el comportamenthumà i, de fet, sembla que té una influència moltmarcada en l’establiment de les connexions entreneurones. Tot i acceptar aquest condicionant am-biental, les explicacions de la ciència sobre lesbases biològiques del funcionament del sistemanerviós han estat fins ara molt vagues i impreci-ses.

En les últimes dècades del segle passat, es vandur a terme diverses experiències amb germansbessons idèntics3 que havien estat separats desdel naixement i educats en ambients diferents.Es va arribar a la conclusió que molts aspectesconductuals, tals com ser porucs o mostrar acti-tuds arriscades, acceptar o rebutjar els forasters,el gust per determinats sabors, l’espiritualitat(que no la religiositat, que ve influïda per factorsambientals) i un llarg llistat més, coincidien en elsdos germans i, per tant, forçosament estaven di-rectament relacionats amb la biologia del cervelli, en conseqüència, amb els gens4 .

En els últims anys, especialment a partir d’ha-ver-se completat el projecte ”genoma humà”5 ,els avenços en genòmica del cervell han estatmolt remarcables. Actualment es coneixen unbon grapat de gens implicats directament en as-pectes concrets del comportament humà. Amode d’exemple en citaré alguns:

1Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid,17 d'oc-tubre de 1934) fou un metge, històleg i professor universitari ara-gonès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el1906.2Format pel cervell, el cerebel i el bulb raquidi.3Amb la mateixa dotació gènica, donat que s’han format a partirdel mateix òvul i espermatozoide.4Un gen és un fragment d’ADN que porta informació per fabricaruna proteïna.5Consisteix a determinar les posicions relatives de tots els nucle-òtids (o parells de bases) del nostre ADN i identificar els 20.000o 25.000 gens que hi són presents. Se’n va acabar un esborranyinicial el 2003.

EE

29• Un estudi publicat a principis del 2011 arribavaa la conclusió que tenim tendència a establir lli-gams d’amistat amb persones que tenen les ma-teixes variants gèniques del gen DRD26 quenosaltres.• El 2008 es va determinar que al menys el 50%del nostre comportament agressiu té causes gè-niques i està relacionat amb el gen SLC6A4 i elsgens MAO. També es relaciona el primer genamb el control de les reaccions temperamentalsdavant les injustícies.• El 2005 es va identificar un gen que pot estarrelacionat amb l’altruisme.• El gen VMAT està relacionat amb l’espirituali-tat.• Un estudi fet el 2007 va indicar que l’orientaciópolítica també ve, en part, condicionada genèti-cament i que està relacionada amb els mecanis-mes que regulen l’autocontrol. Així, elconservadorisme extrem sol anar lligat a perso-nes que responen millor davant situacions mésfixes, estructurades i persistents, mentre que lespersones amb actituds polítiques lliberals reac-cionen millor a situacions amb més complexitatinformativa, amb dosis més elevades d’ambigüi-tat i a les novetats.• S’han trobat diversos gens implicats en la cre-ativitat, tant verbal, numèrica, figurativa com mu-sical.

La llista es podria fer molt més llarga perquè totsaquests gens només són la punta de l’iceberg.Trobo sorprenent l’estret lligam que cada vegadamés s’intueix que hi ha entre la biologia i el com-portament propi dels humans. És pertinent,doncs, preguntar-nos on queda la llibertat hu-mana, tal com fa David Bueno i Torrens7 en elseu llibre L’enigma de la llibertat8, publicat elmarç del 2011 per edicions Bromera, la lecturadel qual m’atreveixo a recomanar-vos.

Aquestes noves descobertes també obren mésinterrogants carregats d’aspectes bioètics queafecten directament el nostre futur:

• Es podran modificar els gens que afecten elcomportament. Serà bo fer-ho per guarir malal-ties relacionades amb el sistema nerviós, peròhaurem d’establir límits per salvaguardar la prò-pia identitat. • Podrem seleccionar embrions per evitar malal-

ties d’origen genètic, però haurem de legislar pertal de no fer realitat el famós llibre d’Aldous Hux-ley, Un món feliç, on hi ha castes d’humans pre-parades per fer determinades funcions dins lasocietat.

La ciència està al servei dels homes però elshomes han d’utilitzar-la amb intel•ligència, facul-tat pròpia del cervell, amb els seus gens impli-cats!

Lourdes Salis DonjóProfessora de

Biologia de l’INS Cap Norfeu

6Receptor del neurotransmissor anomenat dopamina.7(Barcelona, 1965) és doctor en Biologia i especialista en Genè-tica i en Biologia del Desenvolupament, així com professor i in-vestigador de la UB i membre del Centre de Recerca i Estudis enConflictologia de la UOC.

Racó científicRCCC

30

DETECTOR DE METALLS

EE

L'alumna Maria Calvo Barceló, de 2n de Bat-xillerat-A, va participar a les II Olimpíades de Bio-logia, on hi va haver 200 participants de diferentscentres d’arreu de Catalunya. Els 15 finalistesvan poder participar a les Olimpíades a nivell es-tatal, i els tres primers classificats van tenir unpremi especial i el primer, a més, la matrículagratuïta per al curs vinent a la carrera escollidade l'àmbit científic. Per al nostre Institut és unagran satisfacció que un dels nostres alumnes ha-gués estat admès a aquesta prova, que va tenirlloc el dissabte 11 de febrer a la Facultat deCiències de la Universitat Autònoma de Barce-lona.

II OLIMPÍADES DE BIOLOGIA DE CATALUNYA

Buscar metalls és un afició molt popular a Amè-rica i Anglaterra, però a Espanya no gaire. Jovaig començar el hobbie amb el pare d’un amigameva i en Luke, un amic meu. Porto quatre anysbuscant metalls i he trobat moltes relíquies: mo-nedes, bales de pistola i de canó... Per anar atrobar metalls sempre trec informació d’Interneti, sobretot, busco metalls on hi hagi hagut gue-rres. Aquí teniu algunes de les coses més impor-tants que he trobat.

Aquesta moneda és una Ardita de Barcelona.Hi ha diferents tipus d’Ardites com la d’Olot, la deBesalú, de Girona...

Aquesta bala és d’un canó del segle XVII tro-bada a la Ciutadella de Roses i pesa 11kg.

Dani Coufal Dalmau 2n ESO-E

Racó científic RC

31Sant JordiSJLA DIADA DE SANT JORDI A L’INSTITUT CAP NORFEU

Un any més, l’INS Cap Norfeu va celebrar ladiada de Sant Jordi organitzant la VIII MaratóPoètica que, igual que en edicions anteriors, vaser tot un èxit.

Al llarg del dia, els alumnes de l’Institut que prè-viament ho havien demanat van anar passant pelGimnàs, des de les nou del matí fins a un quartde tres del migdia, per recitar, cantar o interpretarpoemes. A banda dels nostres alumnes, tambéprofessors, pares i mares, personal del Centre,així com nens de diferents escoles de Rosesvaren poder retre homenatge a la poesia.

A banda de la recitació de poemes, que es vafer al llarg del matí, a la tarda hi va haver tota unasèrie d’activitats en cadascun dels cursos peracabar de complementar la jornada. Així, per

exemple, els de 1r d’ESO van elaborar un repor-tatge sobre els cavallers medievals; els de 2n,van participar en un Picalletres a la Mediateca ia la Cantina ; els de 3r, van celebrar la fase finaldel concurs de debats com a recurs lingüístic perpracticar l’expressió oral; i els de 4t, a més decol·laborar activament en la venda de llibres iflors amb una parada a la Plaça de Catalunya,van realitzar una ascensió al Puig de l’Àliga.

Finalment, i com també ja és tradicional, es vaprocedir al lliurament de premis en les seves di-verses categories i modalitats: narració breu(aprofitant que aquest any s’ha commemorat elcentenari del naixement de l’escriptor Pere Cal-ders), Fotografia científica, dictat de l’obra El Qui-jote, cartell de la Marató Poètica, etc. A la pàginasegüent es pot veure la relació de guanyadors.

CC

32 Sant Jordi

PREMIS SANT JORDI 2012

1.- CARTELL DE SANT JORDI:-1r premi: Sebastian Vilt (4t ESO-A)______________________________

2.- FOTOGRAFIA CIENTÍFICA:

1r, 2n i 3r d’ESO:

-1r premi: Éric Siles (1r-E)-Accèssit: Jaume Cusí (1r ESO-D)-2n Accèssit: Ian Moya (1r ESO-D)

4t d’ESO, Batxillerat i Cicles:

-1r premi: Andreu del Río (2n Bat.-A)-Accèsit: Arnau Sistach (2n Bat.-A) ______________________________

3.- PREMIS DE CONTE EN CATALÀ:

1r, 2n i 3r d’ESO:

-1r premi: Marisa Cid Torralba (2n ESO-B), ambI un dia serà demà.-Accèssit: Jack Bradshaw (2n ESO-E), amb Elquadre.

4t d’ESO, Batxillerat i Cicles:

-1r premi: Maeva Vilella Gayolà (2n Bat.-A), ambSempre et recordaré.-Accèssit: Esther Batllori Sánchez (2n Bat.-A),amb Invasió subtil.

4.- PREMIS DE CONTE EN CASTELLÀ:

1r, 2n i 3r d’ESO:

-1r premi: Andrea Ramírez (1r ESO-A), amb Latormenta.

4t d’ESO, Batxillerat i Cicles:

-1r premi: Esther Batllori Sánchez (2n Bat.-A),amb Un giro inesperado.______________________________

5. DICTATS D’EL QUIJOTE

1r d’ESO:

-1r Premi: Micaela Sequeira (1r-A) -2n Premi: Èric Siles (1r-E)

2n d’ESO:

-1r Premi: Alberto Toboso (2n-B) i Laia Gasull(2n-D), ex aequo

3r d’ESO:

-1r Premi: Marta Carreras (3r-A)-2n Premi: Innas Hodda (3r-A)

4t d’ESO:

-1r Premi: Jean d’Or Cornejo (4t-B)-2n Premi: Aida Canyet (4t-B)

1r de Batxillerat:

-1r Premi: Alba Ruiz (1r Bat.-B)-2n Premi: Sheila González (1r Bat.-B)

2n de Batxillerat:

-1r Premi: Maria Calvo (2n Bat.-A)-2n Premi: Rosó del Puerto (2n Bat.-B)

SJ EE

33

I un dia serà demà

A l’any 2092, els nois i noies del futur estudienla seva història i, per això, visiten el Museu del’Evolució de la Vida. En Marc, un company a quiapassiona el passat recent, els farà de guia pelMuseu.

El museu era un edifici antic i prou característicde l’avinguda on estava situat; de vidre fosc iamb un ampli vestíbul emmarcat amb bigues d’a-cer.

En Roger ensenyà al porter la identificació del’Escola 120G58per poder entrarcom a grup. Vanpujar fins al primerpis i llavors enMarc es col·locà aldavant de tot i elsva conduir a l’inte-rior mentre deia:

-El que veureu araés l’evolució queha sofert en els úl-tims cent anys cada una de les peces d’una casanormal i corrent; com han canviant els mobles,els estris casolans, en definitiva, la vida a la llar.

Mentre en Marc parlava, havien pujat al segonpis. Hi havia una paret a l’esquerra que deia‘’Dormitoris’’. Cap allà els conduí en Marc enmigd’engrescadores explicacions.

-Veieu, companys- els deia-, aquí tenim diversostipus de cambres de dormir. Observeu una cosamolt curiosa: abans necessitaven flassades! -as-senyalà un llit acuradament fet amb llençolsblancs i un cobrellit de floretes-.

I coixins! -afegí. I... toqueu, toqueu..., el llit éstou! És ben clar que en aquell temps desconei-xien un munt de normes higièniques i de salut.Però... ¿qui d’entre vosaltres té una intel·ligència

prou desperta per aclarir el misteri de les flassa-des?

-La temperatura, noi!- va dir en Lluc des de l’úl-tima fila-. Abans feia fred i ara tenim les casescondicionades sempre a la mateixa temperaturai dormim sense tapar-nos.

-I la roba -afegí la Maria-. Els vestits elàstics ensmantenen sempre a la mateixa temperatura i nopatim ni fred ni calor.

-Molt bé, us felicito! -aprovà en Marc-. Recordeu-me que us faci un bon informe- afegí provocant

les rialles de tots.

Van estar una estonacomentant els dife-rents tipus de llits,d’armaris, de llums,fins que passaren a laparet del costat queestava dedicada a lescuines. Cinc compar-timents els mostravencom de ràpidamenthavia evolucionataquesta peça tan im-

portant en una casa i de quina manera.

-Adoneu-vos com canvia tot en aplicar l’electrici-tat i, per tant, la tècnica -explicava en Marc-.Fixeu-vos en aquest petit aparell -va dir assenya-lant-los una espremedora de taronges-. És devidre i cal posar-hi mitja taronja a sobre i, amb lamà, prémer tot girant la fruita a dreta i esquerrafins que en surt tot el suc. Ara mireu aquest altre-els ensenyà un aparell que hi havia a la cuinadel costat-. El sistema és el mateix, però no calgirar la mitja taronja amb la força del braç: ho fal’aparell mitjançant el corrent elèctric. ¿I com elfem ara, el suc de taronja, deixebles meus?

-No en fem!- cridà la Judit- Ve fet de les fàbri-ques. Nosaltres anem als centres de consum iallà en tenen en ampolles de diverses capacitats:

CC Sant Jordi

PRIMER PREMI EN LLENGUA CATALANA: 1r, 2n i 3r ESO

SJ

34 EE

35CC

ACCÈSSIT EN LLENGUA CATALANA: 1r, 2n i 3r ESO

El quadre

Cada dia em sentia més i més complet. Cadadia semblava que algú inseria alguna cosa novaa casa meva. Cada dia hi havia una cosa dife-rent. Fins i tot, un dia va aparèixer una viola.

Nosaltres som una família rica. El terra de lanostra casa està fet de la millor qualitat de mar-bre que es pot comprar i també tenim catifes,però com que són tan cares les posem a sobrela taula perquè ningú no les trepitgi.

El meu pare estava cantant mentre jo tocava elpiano. Ell, en el seu temps, era un del millors pia-nistes de tot el seu país.

Un dia, quan la casa per fi semblava acabada,vaig sentir una veu i el meu pare em va dir queera la d’en Johannes Vermeer cridant:

-Esplèndid, esplèndid! Per fi he acabat la mevaobra mestra! He trigat anys a fer aquest quadreque anomenaré “La lliçó de música”-.

I ara m’he adonat que el pare i jo no érem deveritat: no érem res més que una simple pintura.

I tot el temps que he estat practicant el pianonomés era perquè el pintor ho desitjava. Quinatragèdia saber que ets només un quadre!

Jack Bradshaw

2n ESO-E

un litre, dos, cinc, fins a deu litres.

-Molt bé, noia! -la felicità, i continuà mostrant-losaparells elèctrics i fent-los adonar de la seva evo-lució.

Finalment, arribaren a l’última sala, on trobarenuna recta cronològica de com havia avançatl’home en la història del temps fins avui amb totsels seus avanços tecnològics. Tots quedaren bo-cabadats.

-I pensa que els meus avis no tenien televisió -digué en Lluc fent-se el graciós. Tots es varenconscienciar i van donar gràcies pel que tenien,mentre en Marc anava explicant com l’homehavia evolucionat al llarg dels anys i de quina

gran manera ho havia fet.

Quan va acabar la visita en Marc s’acomiadàdel nois i noies i tornà al Museu. Al cap d’uns diesningú no recordava la visita al Museu ni del pas-sat tan important que té tant a veure amb el pre-sent. I el món va seguir evolucionant, tan depressa, que es varen fer grans, varen tenir fills,es varen casar. Tot canviava tan veloçment que,fins i tot, el passat es va quedar essent un record.

Marisa Cid Torralba2n ESO-B

36Sant Jordi SJ EE

PRIMER PREMI EN LLENGUA CASTELLANA:

1r, 2n i 3r d’ESO

La tormenta

Había una vez una tormenta que se sentía enel aire, y los entornos se llenaron de silencio yexpectación. Desde la mañana cruzaron por elcielo oscuras nubes cargadas de agua; y yo es-taba solo. Al final de la tarde las nubes se junta-ron en una gran masa oscura, que se fuevolviendo uniforme a medida que tomaba un tonoverdoso. Mi padre hacía días que arreaba unatropa por campos lejanos, y con él estaban losperros; mi madre estaba en el pueblo, cuidandode una tía que había caído enferma. Y yo estabasolo, en una casa apartada de todo, rodeado decampo y algunos árboles, y sólo tenía trece años.

Todo se oscureció. De los árboles que habíacerca apenas se distinguía el contorno, aunqueaún no era noche. En el establo el caballo relin-chaba inquieto, y las gallinas buscaban refugioen el gallinero, corriendo apresuradas entre ca-careos de alarma. Aseguré bien la puerta desdeadentro, con una silla. Encendí el farol cuandocayó el primer rayo, y me hizo estremecer. Alrayo lo siguió un aguacero torrencial, ruidoso, yluego otros rayos, y todo el cielo rugió como uncoloso descomunal. Por la ventana veía el des-arrollo de la tormenta.

Relámpagos blancos atravesaban todo el cielo,y la casa temblaba por los truenos. La luz delfarol oscilaba, se empequeñecía por instantes, ylas sombras crecían desde los rincones, y retro-

cedían después, y yo estaba solo y asustado.

Tras el fogonazo de un rayo, creí ver una siluetaencapuchada rondar fuera de la casa. Aterrado,busqué la escopeta. Con las manos temblorosasconseguí cargarla con dos cartuchos, y lleno deterror escudriñé por la ventana. De repente em-pujaron la puerta, cayendo la silla que la tran-caba, y en el umbral asomó un encapuchado.Sonó otro estruendo, esta vez el de la escopeta,y el encapuchado cayó hacia atrás. Al estar ten-dido boca arriba, un relámpago iluminó su cara:era mi padre.

Andrea Ramírez Martínez

1r ESO-A

CC 37Sant JordiSJ

Sempre et recordaré

Semblava que havia de ser un gran dia, asso-lellat, càlid, dintre de la rutina. Dimecres catorzede març. M’aixeco com sempre a dos quarts deset del matí. Tota adormida em vesteixo, es-morzo el meu bol de llet amb galetes i, desprésde despertar la resta de la família, vaig cap al’institut. Són dies durs i llargs, ja que estem a larecta final del curs i la pressió s’apodera de lacalma. Senzillament faig les meves sis hores dià-ries, amb tot l’avorrimentque això comporta, imarxo carregada ambl’esquena plena defeina, com cada dia.Som dimecres, i tant elsdimecres com els diven-dres ens reunim els co-sins per dinar a casal’àvia. Macarrons ambsalsa de tomata i carnpicada, una mica decarn amb “Roquefort” i,per acabar d’enllestiraquest dinar tan medi-terrani, una magdalenaamb xocolata.

Fa poc que m’he apuntat a fer dansa contem-porània els dimecres, així que agafo el bus de lestres i poso rumb cap a Figueres. Després detrenta minuts de trajecte, no sé si ho heu experi-mentat però, jo que l’agafo cada dia, us puc as-segurar que és el mitjà de transport més lent queconec. Arribo a Figueres, on m’esperen la mevamare i el meu germà petit.

Les classes no comencen fins a les 7, així que

els tres ens entretenim a fer feina. Tothom estàocupat. Per un cantó, uns estan totalment cen-trats en la pantalla de l’ordinador, i els altres es-tudien els minerals.

-Si escalfem molt i molt una roca, aquesta es

transforma en...

Per l’altre cantó estic jo. Intentant disminuir elvolum de feina que destrossava la meva es-quena.

Després de dues horesde feina s’acosta l’horade marxar. La mare trucaa l’àvia perquè reculli enBru, mentre anem reco-llint tota l’estesa de lli-bres i papers que hemanat desplegant damuntla taula.

El mòbil sona, però comque els tres tenim el ma-teix telèfon, a causa deles noves tarifes que totssegur que coneixeu deles empreses telefòni-

ques, ens costa trobar de qui és el que sona.

-És el pare!

-Nosaltres anem tirant que l’àvia ens espera a

baix amb el cotxe engegat.

Despenjo el telèfon i sento la veu del pare.Suau, tan fina que, sense saludar, recita unafrase com si portés estona preparant-se-la. Emquedo gèlida, rígida. Però aconsegueixo doble-

EE38Sant Jordi SJPRIMER PREMI EN LLENGUA CATALANA:

4t ESO, BATXILLERAT I CICLES

gar les cames per anar a trobar el terra. Els ullsse m’humitegen, i quan reflexiono sobre el queacabo de sentir, començo a plorar sense consol.El rostre pàl·lid se m’envermelleix, les mans fre-des es posen sota el clatell i la mirada es deixaperdre per l’habitació.

Sento la mare que, en veure’m, s’asseu al meucostat. Els seus bracets fràgils però plens de sa-viesa m’abracen, al mateix temps que agafen eltelèfon per contestar. Però ja han penjat.

Durant uns minuts la meva ment no pot fer mésque recordar. Començo per la casa del llac a laqual anava a passar els estius. Hi havia un ga-ratge subterrani on l’avi guardava un munt defustes i d’eines amb les quals fabricava totamena d’objectes. Des de cadires, cavallets, làm-pades...Fins a una casa de tres pisos per a lesmeves Barbies. Estava fet un manetes. Aquestno era el seu únic hobbie. Pintar n’era un altre.Tenia una habitació plena de quadres, retrats, unmunt de records plasmats amb pintura de totstipus. En el llac hi havia peixos vermells i blancs,que tenien el nom d’alguns dels membres de lafamília.

Les vacances a la neu són un dels altres pocsmoments que recordo. Cada any marxàvem unasetmana sencera a la neu. Ens passàvem el diapujant i baixant muntanyes, com si aquell fos l’úl-tim dia de les vacances i l’haguéssim d’aprofitaral màxim. Ell es llançava de caps a la neu, fenttombarelles, sense tenir consciència que espodia fer mal. Només volia veure’m riure.

Sort en tinc de les fotografies, que col·laborenamb la meva memòria per a recordar-lo. En al-gunes surto ficada dintre la rentadora, dormintamb una cigarreta a la mà, passejant per la casaamb els vestits de l’àvia, plorant per haver perduta les cartes...Després de tots aquests records els avis es van

separar i la relació amb ells va minvar.

Vaig estar cinc anys sense veure’l, sense tru-car-li. Ens va oblidar completament. Sinceramentno sé com es va restablir la relació; només re-cordo que, quan ho va fer, ell ja estava malalt.

En aquell moment ell estava sol. Abandonat ala beguda. Com sempre, assegut en una taula dela qual no es podia aixecar, amb el televisorencès. Tenia un munt de tabac de liar escampatpel terra i per la taula ja que, en haver perdut lasensibilitat dels dits, no se’ls podia fer correcta-ment.

Vivia sol en una casa i amb un gos al seu càrrec,dels qual lògicament no se’n podia ocupar. Vaestar ingressat diverses vegades a l’hospital,però semblava que ell feia tot el possible per nocurar-se. Estava immers en la mala vida i aquestera el seu únic punt fort. Els metges havien per-dut les esperances. Ell no les havia tingut mai.

La veritat és que no ha estat el millor avi delmón. Però no crec que valgui la pena recordartot allò que no va fer per nosaltres sinó la millorpart de la seva persona. Tot i que ara, l’únicacosa que no em podia treure del cap era aquellamaleïda frase:

-L’avi ha mort.

CC 39Sant JordiSJ

Maeva Vilella Gayolà2n Bat.-A

EE40Sant Jordi SJACCÈSSIT EN LLENGUA CATALANA:

4t ESO, BATXILLERAT I CICLES

Invasió subtil

Aquell matí em vaig despertar aviat. Volia anar acaçar. El diumenge anterior van enterrar la mevaàvia i no vaig poder anar-hi perquè no m’hi veiaamb cor, la veritat.

Com cada matí, vaig baixar al quiosc a comprarel diari. No volia sorpreses amb el temps. I a lafleca del costat ja em tenien reservada l’ensa-ïmada. Vaig tornar a pujar a casa a buscar tot elque necessitava per sortir i vaig anar cap a lamuntanya. En menys d’una hora ja era allà. EnCarles i l’Albert, com sempre, ja portaven allàforça estona i no havien caçat pas res. Bé: la ve-ritat és que molt poques vegades caçàvem. Elnoranta per cent de les vegades no érem capa-ços ni de tenir un animal a tir; el nou per cent queels teníem a tir ens feien pena i els deixàvemmarxar; i l’altre u per cent eren animals petits,vells, mig moribunds, als qui probablement fèiemun favor disparant-los. Però aquell dia seria dife-rent. Necessitava emportar-me alguna cosa a laboca aquella nit que no fos verdura ni hortalis-ses.

Vaig endinsar-me al bosc. Passava entremigdels arbres silenciós intentant no moure res. Vapassar pel meu costat un cérvol i anava a dispa-rar, però em va veure i va marxar corrent. Era unblanc massa fàcil i jo volia alguna cosa més difí-cil.

De sobte vaig veure un conill. Se’l veia d’esque-nes amb les orelles ben aixecades. En el mo-ment en què vaig posar-me en posició de tir, vagirar-se. Duia a les orelles les arracades ambquè la setmana passada van enterrar la mevaàvia, i em va mirar amb els mateixos ulls que hofeia ella. Era impossible que aquell conill fos ella.M’estava marejant, en aquell moment, i vaig de-cidir marxar cap a casa i deixar al conill tranquil.Devia trobar a faltar l’àvia. Sí, segur que era això.

Vaig passar-me el dia dormint i em vaig llevaral matí següent. Van tocar el timbre. Que estrany.La gent sempre que ve m’avisa abans. A més, no

hi sol venir gaire gent, a casa meva.

Obro la porta i em trobo el conill. Dic el conill,i no un conill, perquè sé del cert que era el mateixque l’anterior: portava les mateixes arracades.Vaig tancar la porta de cop i el vaig deixar a fora.Des dins del pis anava dient-li que marxés cap ala muntanya, que no en trauria res de ser aquí.Què hi feia jo parlant amb un conill?

41Sant JordiSJCC

Els següents dies seguia la meva rutina: m’ai-xecava, anava al quiosc, anava a la botiga... Icada cop que sortia de casa hi havia aquell conilla la porta que m’acompanyava a tot arreu. Sortiaamb mi al carrer i tothom ens saludava: “HolaJoan! Hola Paquita! Quant de temps i que bé quese la veu”.

Cada dia igual, ens saludaven a mi i a la mevaàvia i ens desitjaven un bon dia... Bé, a l’àvia queveien ells perquè l’únic que veien els meus ullsera aquell animalot que no em deixava estar sol.Els meus veïns cada cop em feien més malacara. Em deien que com podia tenir la poca ver-gonya de deixar la meva àvia dormir a fora decasa, estirada davant de la porta com un animal.Jo pensava “és que és un animal, coi!”

Dies més tard vaig decidir deixar-lo entrar acasa. Sabia del cert que no se separaria de mi.El fet que tothom pensés que era familiar meu vafer que fos incapaç de sacrificar-lo i, fins i tot,m’ho vaig començar a creure, allò. Per què no?Podria ser, no?

Si tothom ho veia així, per què hauria de pensarjo d’una altra forma. Per ara tindria un nou com-pany al pis. Ja veuré amb el temps com acabatota aquesta història de la resurrecció.

Esther Batllori Sánchez

2n Bat.-A

PRIMER PREMI EN LLENGUA CASTELLANA:

4t ESO, BATXILLERAT I CICLESUn giro inesperado

Miércoles, 10 de septiembre de 2008

Nuevo curso, nuevo ciclo en mi vida y, comocada septiembre, nuevo diario. Quedan dos díaspara empezar segundo de Bachillerato. Estoynerviosa. Bueno, la verdad es que no mucho.Tengo claro que debo seguir el camino que hellevado hasta ahora y, si lo hago, seguro que al-canzaré mi meta: llegar al 10’960 para entrar algrado de Biotecnología, en Barcelona. El pasadoaño conseguí un 9,7 de media. De esa formapodré permitirme flojear un poco este curso.Dentro de nada ya... Mejor seguiré escribiendomañana. Bea ha entrado en la habitación y se-guro que viene porque quiere que diga a papá ya mamá que viene conmigo a la biblioteca parairse luego con sus amigas al bar de los padresde Raúl.

Jueves, 11 de septiembre de 2008

Es muy tarde. No he podido escribir antes. Es-taba con Javier, el chico del que hablé cada díaen el último diario. Me ha llamado esta mañana.

Quería verme y me ha invitado a su casa. Hemospasado en su habitación todo el día y, por pri-mera vez, he hecho el amor. Hacerlo con él hasido lo mejor de todo. Al principio me he negadoporque no teníamos preservativo, pero me haasegurado que al ser mi primera vez era imposi-ble que me quedara embarazada. Le he creído.Seguro que no me mentiría y, además, ya lo hahecho otras veces. Nunca olvidaré este día.

Miércoles, 15 de octubre de 2008

Hace ya más de un mes que empecé el curso yestoy un poco preocupada. No por las clases ninada relacionado con eso: por ahora las llevomuy bien, pero tengo un retraso de tres sema-nas. Al principio pensaba que podría ser debidoal estrés o a la presión, pero ahora empieza aalarmarme. Ayer hablé con Bea. Aunque nos lle-vemos unos minutos de diferencia de edad ellaha tenido ya varios retrasos y me dijo que iría hoya comprar una prueba de embarazo a la farma-cia. Llevo más de tres horas esperándola y aúnno llega.

EE42Sant Jordi SJMiércoles 29 de octubre de 2008

No he podido escribir antes. Llevo dos semanasbastante agitadas. La prueba de embarazo diopositivo. Esperaba no olvidar ese día, como dije,pero no necesito nada que me lo recuerde. Enun diario parecerá frío el modo en que lo he es-crito, pero creo que aún no me he dado cuentade las consecuencias que suponen esas dos ra-yitas en la prueba. Cuando supe el resultadohablé con mis padres. Me conocen y saben queme arrepiento por encima de todo de lo que hice,así que no se enfadaron. Nos planteamos entretodos la posibilidad de abortar y fuimos a un cen-tro de planificación familiar. El hecho de tenerdiecisiete años complica el aborto. Eso suponeque el precio de éste sea de más de setecientoseuros. La situación en casa no es muy favorable.Mis padres, ambos, están parados: la empresadonde trabajaban quebró y dentro de poco se lesagota la prestación por desempleo. Es imposibleque podamos pagar ese dinero ahora. No lo te-nemos. He decidido tener el bebé. Aún faltannueve meses para salir de cuentas y puedo arre-glármelas con todo lo que se me ponga por de-lante. Voy a hacerlo.

Viernes, 12 de diciembre de 2008

Han pasado tres meses y parece que las cami-setas anchas ya no disimulan mucho mi barriga.Además, el hecho de salir de clase por los ma-reos y los vómitos no me favorece si quiero pasardesapercibida. Bea, en clase, me ayuda cuandome encuentro mal (quizás demasiado). Sale con-migo cada vez que voy al baño, pero no ve quelo que necesito es que atienda en las clasescuando yo no estoy. Realmente me molesta verque, mientras yo pierdo la oportunidad de mi vidapor un error que no puedo rectificar, ella la pierdepor la ignorancia de no saber lo que supone es-tudiar y poder trabajar en lo que te gusta a lolargo de la vida.

Lunes, 12 de enero de 2009

Hoy he ido al ginecólogo: será una niña. Espero

poder enseñarle este diario cuando sea mayor.

Jueves, 12 de marzo de 2009

Sexto mes. ¡Qué rápido que pasa el tiempocuando tienes tantas cosas por hacer y por pre-ocuparte! El primer trimestre me fue bastantebien. Los profesores me han ayudado mucho.Entienden que debo faltar ciertos días debido ala cantidad de revisiones que supone un partoadolescente, por su propensión a complicacio-nes. A cambio de hacer la vista gorda en ese as-pecto, sin embargo, deben mandarme más faenapara casa y estoy saturada. Por ahora, en salud,estoy mejor que al principio: casi no tengo ma-reos, mas noto a veces un ser chiquitito que meda patadas. Me molesta un poco cuando estoy

en clase, aunque por ahora es soportable. Es-pero que siga así.

Martes, 12 de mayo de 2009

Octavo mes. Dentro de nada ya lo habré termi-nado todo. Los días nueve, diez y once de juniohay los exámenes de Selectividad y el día vein-tidós salgo de cuentas. Para julio, agosto y se-tiembre he encontrado trabajo en la recepción deun hotel. Empezaré un poco tarde la universidadpero el dinero me vendrá bien. Al final he deci-dido quedarme a estudiar aquí, en Girona. Aho-rraré el dinero del transporte y del piso y podréayudar a mis padres con la niña. Ahora sólo debomantenerme al máximo y estudiar cada día. Nopuedo permitirme flojear en la recta final.

Sant JordiSJLunes, 8 de junio de 2009

No puedo dormir. Son las cinco de la mañana yllevo media hora dando vueltas. Mañana a estahora estaré repasando para empezar a las ocholas pruebas de acceso a la universidad.

Miércoles, 10 de junio de 2009

Ahora leo lo que escribí hace dos días y se mecae el mundo encima. Estoy en el hospital. Esemismo lunes por la noche me empezaron lascontracciones. Había sentido antes otras deleves pero, como entonces, nunca. Ayer por lamañana me levanté para ir al centro donde harí-amos los exámenes, pero antes de salir de casa

ya rompí aguas. Se me había adelantado elparto. Sólo necesitaba que pasaran tres díasmás… pero no, justo durante los días de Selec-tividad. Hoy, aún no he visto al bebé. Hubo com-plicaciones y tienen a la recién nacida enobservación. Mis padres y Bea están aquí con-migo. Se olvidó de matricularse en las PAU y no

se ha podido presentar. Pensábamos presentar-nos las dos en septiembre, pero no puedo. La se-mana pasada firmé un contrato hasta el 15 dedicho mes y a Bea no le apetece ir sin mí. Pen-saba que las consecuencias serían graves, perono tanto.

Volver a casa de mis padres con Ariel, mi niña,leer algunas páginas sueltas de mi antiguo diarioy darme cuenta de lo que perdí años atrás esalgo que nunca podré hacer sin llorar. Tambiéngané mucho, la verdad. Ariel es maravillosa: contres añitos es la razón de cada una de mis sonri-sas. Nunca me ha preguntado por su padre y, porlo que veo, tampoco lo apunté en mi diario. Su-pongo que no quería recordar lo que hizo sialgún día volvía a leerlo. Me abandonó. Ahoravivo con Bea. Las dos encontramos trabajo enun supermercado y podemos pagarnos entre lasdos el alquiler de un piso. Es impresionante la fa-cilidad con la que la vida es capaz de dar un girode 180º…

Cada día pienso en lo que podría ser ahora: unaestudiante de tercero de Biotecnología. ¡Québien suena! ¿Verdad? Y pensar que Bea estáigual que yo. Ella, que podría estar haciendo loque quisiera ahora... ¡Lo que daría yo por haberpodido aprovechar mi oportunidad!

Esther Batllori Sánchez2n Bat.-A

CC 43

Racó literari EE44 RLAquest any ja ha fet vint anys...sí vint! Han pas-

sat moltes coses i gent per aquí...

Doncs bé, el protagonista d’aquestes línies noserà un llibre o un escriptor famós o una cone-guda escriptora....Ho sereu vosaltres, els habitu-als, els que feu que això tingui sentit de ser,perquè una biblioteca sense llibres no seria unabiblioteca. Però, al mateix temps, una bibliotecasense gent, sense lectors i lectores, sense usua-ris i usuàries no tindria raó de ser. Doncs això:gràcies a tots i a totes que feu possible queaquest sigui un lloc de trobada i de petites granshistòries, de cavallers que lluiten en imaginàriesbatalles sobre un camp amb forma de taulelld’escacs, de detectius que busquen resoldreenigmes com si d’un llibre de Sir Arthur ConanDoyle es tractés, de misteris que només podrienser resolts pels personatges creats per la granAgatha Christie, d’aventures amb joves protago-nistes amants de la natura que ens porten a ter-res llunyanes (la nostra “Call of the Wild”particular), de “Marginats” i “Rebels”, en fi, degent molt diferent, perquè en la diferència està el

gust. I la colla que pots trobar a la biblioteca témolt de gust...gust per la lectura, gust per com-partir una estona entre amics, bé jugant a eter-nes partides d’escacs que són de tot menyssilencioses (‘ei, nois?’), de lectores “express”quedesperten la curiositat dels més joves i contagienl’afició per la lectura (‘no cal deixar de banda al-tres coses també importants!’), d’alguna despis-tada que, immersa en móns imaginaris, perd lanoció del temps (;-P)... Ah! I no oblidem els cien-tífics, els artistes, filòsofs, que treuen la pols a unmunt de llibres oblidats en el temps. I què dir dela colla de “follets” que m’envolten cada matí(amb alguns ens tornarem a trobar aviat) i d’a-quells i aquelles que marxen. Molta sort i fins auna altra! Ha estat un veritable plaer haver com-partit tantes estones amb vosaltres!Sapere aude

EncarniBibliotecària

de l’INS Cap Norfeu

VA DE LLIBRES? O NO.

Racó literari

M’imagino que l’Emili Teixidor no necessita pre-sentació. Segurament tothom sap que era ungran escriptor especialitzat en narrativa infantil ijuvenil, tot i que també va escriure novel·la per aadults, guions per a la ràdio i la televisió i articlesperiodístics. A més, no podem oblidar la sevatasca com a pedagog i divulgador de la literatura,així com el seu interès per a motivar els joves allegir.

Si us pregunto que em digueu un títol d’aquestautor, la majoria de vosaltres probablement emcitarà Pa negre, el gran èxit editorial a mig camíentre la memòria i la ficció que retrata una famíliai les relacions entre els habitants d’un poble alsdifícils anys 40, l’adaptació cinematogràfica de laqual ha gaudit d’un gran èxit a nivell nacional i in-ternacional. Després del ressò mediàtic, suposoque qui no hagi vist la pel·lícula haurà llegit el lli-bre (i si no, primera recomanació de lectura perals propers mesos!).

Quan vaig as-sabentar-me dela mort de l’EmiliTeixidor em vanvenir al cap dosllibres. Per uncostat, em vaigrecordar d’unade les meves pri-meres lecturesd’adolescència:L’ocell de foc.Per un moment

em vaig teletransportar uns anys enrere i em vaigveure a mi mateixa amb el llibre a les mans –en-cara en recordo el llom vermell i la portada- i comem van acompanyar durant un estiu les aventu-res del joglar protagonista d’aquesta novel·la his-tòrica d’aventures, indubtablement un dels gransclàssics de la literatura juvenil catalana.

L’altre llibre en què vaig pensar va ser l’últimque vaig llegir d’aquest mateix autor, un assaigtitulat La lectura i la vida en què Teixidor es plan-teja el repte necessari de despertar l’entusiasmedels nens i els adolescents per la lectura. Perquèrealment, que els nostres joves adquireixin elgust per la lectura és un repte, però no un impos-sible, i han de saber que gràcies a la lectura ensexpressem millor, i només així podem arribar almés fons del nostre interior i podem fer-ho encai-xar amb el món exterior. I és que els llibres ensproporcionen dos ingredients que els humansnecessitem per viure, en siguem o no conscients:paraules i emocions. Si sabem les paraulespodem saber allò que ens passa. És per això quenecessitem paraules i necessitem narracions.

A aquestes alçades de l’article espero haver-vosconvençut de la importància de llegir i, si nosabeu per on començar, què millor que algunade les novel·les d’Emili Teixidor.

Perquè, com deia Groucho Marx: “Trobo la te-

levisió molt educativa. Cada vegada que algú

l’encén, em retiro a una altra habitació i llegeixo

un llibre”. Una bona opció per a la vida, no tro-beu?

Referències bibliogràfiques: Pa negre, Emili Teixidor, Editorial ColumnaL’ocell de foc, Emili Teixidor, Editorial CruïllaLa lectura i la vida, Emili Teixidor, Editorial Co-lumna

Marta Planas FontdecabaProfessora de Llengua i Literatura

Catalanes de l’INS Cap Norfeu

EMILI TEIXIDOR: LA LECTURA I LA VIDA

CC 45RL

Si Damià Bardera (Girona, 1982) i GustavoAdolfo Bécquer haguessin estat coetanis, de bensegur que el sevillà, idolatrat per la desgastadacantarella del “poesía eres tú”, no ho hauria tin-gut gens fàcil a l’hora de respondre en què con-sistia exactament l’art de trenar versos.

Perquè la reflexió del poetagironí va molt més enllà d’unsimple pronom personal. Bar-dera, enemic dels tòpics en-sucrats, aconsegueixcapgirar les lleis de la grave-tat poètica equiparant la ne-cessitat d’escriure al’alleugeriment que suposal’acció de vomitar. Així, a El

penúltim vòmit (Viena Edicions), el seu primer re-cull editat en paper, trobem rastres de l’inconfor-misme adolescent en plena efervescència. Desd’un registre agosarat, l’autor ens habitua a l’a-narquisme de les pràctiques políticament incor-rectes amb una facilitat extraordinària. Per aBardera, entre el rebuig als decasíl·labs per puraconvicció i la capacitat d’escriure versos com ara“em pixo sobre el teu record” o “entenem queDéu és hermafrodita” només hi ha un pas. Els so-nets, les rimes i les cesures són, per als poetesrupturistes d’avui dia, una faixa de la qual l’autorno ha trigat a desfer-se. Vol sorprendre mitjan-çant la desmesura, la provocació i l’escatologia,sí. Però que aquest batibull de formalitats aboli-des no ens faci perdre el seu talent de vista. Bar-dera, llicenciat en Filosofia, sap ser crític amb lasocietat que l’envolta des d’una perspectiva irò-nica deliciosa. I amb un lèxic a l’abast de tots elspúblics. Que surtin a queixar-se aquells qui afir-men que la poesia és una pràctica elitista quanhagin gaudit de creacions com ara “quan ploguisortiré al carrer / amb una xinxeta groga fent / deparaigües: tots jutjaran / en veu baixa el meu

desiquilibri... / si sents tocar a morts, em trobaràs/ a l’escletxa d’alguna rajola... / de vegades quanestic amb gent / em trobo a faltar a mi mateix”.

Més enllà de les llicències gramaticals i semàn-tiques –gairebé mai no utilitza puntuació i és ha-bitual la presència de barbarismes–, la tasca del’artista gironí commou per la senzillesa amb quèes despulla i aborda un seguit de preocupacionsque podrien angoixar qualsevol persona. Aquestfet es fa especialment visible a la tercera part delpoemari, Collage biogràfic, en què Bardera narraepisodis d’una infància i d’una adolescència pro-blemàtiques per apropar-se al lector: “Dels zeroals sis anys no recordo res / però a partir de pri-mer de bàsica / quan els nens volen ser bombers/ jo ja volia ser bohemi però / no ho deia a ningúno sé per què”, arriba a afirmar-hi.

La publicació de treballs tan atrevits com El pe-

núltim vòmit, i encara més el seu reconeixementen certàmens com el Marià Manent, ens ha defer reflexionar sobre fins a quin punt hem de res-tringir la poesia a uns determinats cànons. Cor-rem el risc de convertir-la, si no, en un gèneredistant i arraconat. L’èxit de Bardera és la provaque alguna cosa es mou, que quelcom ha decanviar si volem que els joves llegeixin i estiminla poesia: l’art ha de servir per expressar-se, perprovocar el pensament, per alleugerir les neces-sitats vitals d’un mateix.

Per més lleig que resulti admetre-ho, vomitarens deixa tan o més descansats que escriure unbon poema. I ara, amb els baixos índex de lec-tura que tenim a Catalunya, a ningú no l’hauriade preocupar que el sempre protocol·lari Béc-quer s’estiri els cabells dins de la tomba.

Laura Gonzàlez OrtensiExalumna de l’INS Cap Norfeu

i estudiant de Periodisme i Filologia Catalana

Racó literari EE46 RLEL MAL DE PANXA DE BÉCQUER

Racó literariCC 47RL

Ronda Circunval·lació, s/n17480 Roses (Girona)Tel. 639 07 45 47garden@florsmateu.com

CADA COP AMB MENYS AIRE!!!

En aquests moments de degradació gradual del’Ensenyament públic, on es redueixen les assig-nacions econòmiques als centres, s’augmentenles ràtios d’alumnes per classe, es retallen lesplantilles de professors i es menysté la tascaeducativa, m’ha sigut fàcil triar el tema de l’escrit.

Des de l’INSCap Norfeuvolem mani-festar, i esticsegura que hofaig en nomde tot el claus-tre de profes-sors, la nostrapreocupaciópel futur de

l’Ensenyament públic. Tots els docents, que ensllevem cada matí pensant en els nois i noies quetindrem al davant, repassant el que treballaremaquell dia per fer-los una mica millors, conscientsde la importància de la nostra tasca, no acabemd’entendre per què els responsables públics hantriat l’Educació com a blanc de les retallades.

Som conscients que el país té greus problemeseconòmics, però -ens preguntem- ¿s’han calculatbé les conseqüències d’aquestes tisorades? Calgarantir la igualtat d’oportunitats entre els joves,la qualitat de l’ensenyament i la dignitat dels pro-fessionals. ¿No ho veuen així, els nostres repre-sentants polítics?

La nostra feina és vocacional i això fa que llui-tem per tal que les reduccions salarials, l’aug-ment d’hores, les desautoritzacions, etc., norepercuteixin en la nostra tasca diària; però elveure companys que es van quedant sense

feina, el rebre les sovintejades males notícies deBarcelona i el mareig dels constants canvis decontinguts curriculars i plans d’estudi acabendesgastant el més sencer dels professors.

I el jovent, els nostres fills i filles, ¿es mereixenaixò? Són la llavor de la propera Catalunya, ¿nohauríem de preparar-los en les millors condicionspossibles? ¿La seva educació no hauria de serun objectiu preferent?

L’INS Cap Norfeu només és un dels molts insti-tuts de secundària ple d’excel·lents professionalsque volen els millors resultats per als seus alum-nes. En els darrers anys s’han assolit grans fitesi es vol continuar per aquest camí. És per aixòque alcem la veu a través d’aquestes ratlles:volem que els responsables públics sàpiguenque no estan prenent bones decisions ni estanfent una gestió responsable. Potser, quan vulguinvenir a afluixar-nos la corretja, ens trobaran a totsofegats.

Antònia Tubau PalomaCoordinadora Pedagògica

de l’INS Cap Norfeu (Roses)

Racó literari EE48 RLAPOLOGIA DE LES HUMANITATS

Quina utilitat té el coneixement de llengües queningú no parla? Quin interès pot tenir sabercoses sobre esdeveniments pretèrits que, supo-sadament, ja no tenen cap actualitat? Per quècarai s´han d´estudiar concepcions filosòfiquessuperades pels progressos de la ciència? De ve-ritat és important poder identificar les figures re-

tòriques d’un text literari? Són interrogantspunxants que de vegades els alumnes llencenals professors de matèries humanístiques, pre-guntes per la utilitat d’aquestes disciplines, endefinitiva, pel sentit de determinats coneixementsque els professors transmetem. Aquestes inquie-tuds, no cal dir-ho, admeten una resposta cínicai simple: nois i noies, heu d’estudiar la matèria Xper poder aprovar l’examen, què us heu pensat?El cinisme com a reacció, en aquest cas, té unapart important de raó. Certament els contingutsde les assignatures moltes vegades disten anysllum de les experiències més immediates delsadolescents en una societat on la diversió ésobligatòria i les noves tecnologies (lluny de mi,voler demonitzar-les!) sovint no contribueixen adesenvolupar l’atenció i la reflexió requerides enel cultiu de les humanitats. Dit d’una altra ma-nera: com que ja ha sonat el timbre, el professorté pressa perquè ha de canviar d’aula i no dis-posa de temps per donar dilatades explicacionssobre el sentit de la seva matèria, el recurs delsarcasme és efectiu (de vegades fa riure) i el pro-fessor pot sortir amb una relativa impunitat del’aula. Jo mateix l´he emprat més d´un cop, i juropels déus olímpics que funciona. No obstant

això, les respostes cíniques resulten insuficientsperquè constitueixen una pura maniobra per sor-tir del pas i, en realitat, no aporten res.

D´altra banda, també tenim una altra resposta,aquella que treu a col·lació una llista de tòpics jamolt gastats: les humanitats ens ajuden a sermés plenament humans; la filosofia ens ensenyai predisposa a la crítica i el diàleg racionals; elsconeixements històrics serveixen per no cometreels errors del passat; la comprensió de les obresd´art eduquen la nostra sensibilitat; etc. Tots ellsen darrera instància expressen la mateixa idea:estudiar humanitats en fa ser millors persones.Però no siguem il·lusos. En nacions molt cultes(i, per descomptat, humanes) s´han dut a termematances despietades en nom dels ideals mésnobles i sublims. Deia Walter Benjamin que no hiha cap document de la cultura que a la vegadano ho sigui de la barbàrie. Avui dia, quan la fe enel progrés pateix una profunda crisi, no ens sem-blen gaire exagerades les paraules del pensadoralemany. El coneixement i la cultura per si ma-teixos no ens salvaran. Malgrat tot, també és ve-ritat que sense ells no podríem avançarsocialment ni un sol pas.

Recuperem l´interrogant inicial: per què serveixestudiar llatí, filosofia, literatura o història? Potserla veritable pregunta, la que apunta a la qüestióessencial, és una altra. Per què les matèries han

El temps passa volant, i no me n’adono. No haestat fins ara, en el moment de marxar del CapNorfeu, quan veig que és cert que la vida sónquatre dies i que el temps no para i passa senseque amb prou feines ho veiem i ho valorem.

Per mi venir a l’Institut va ser un canvi molt gran.Era una nena, encara anava amb bici pel poble,feia expedicions, jugava a la platja, a futbol, anines... i se’m feia molt gran pensar que haviad’anar a un centre nou, fora del meu poble, ambnois adolescents, gent nova... Però a mesuraque han passat els anys m’he anat fent gran, heanat madurant, he après un munt de coses, heconegut persones a les quals no oblidaré mai, ihe viscut experiències inoblidables.

Ara ha arribat el moment en què ens anem fentgrans i cadascun de nosaltres seguirà un camídiferent. És trist deixar aquest Centre i tots elsbons records tan importants que tinc d’aquestaetapa de la vida. Sé que deixo molta gentimportant i sé que ara viuré un gran canvi, peròho faig amb molta il·lusió. Tot i la melanconia quesento, dins meu hi ha una gran energia quem’impulsa a tirar endavant, a afrontar situacions

noves, a descobrir altres mons... i és que, al capi a la fi, això és el que farem tota la vida.

Vull donar les gràcies a totes aquelles personesque m’han acceptat, m’han valorat i m’hanensenyat. Tot i haver passat bons i malsmoments, han estat prou intensos com per nooblidar-los. Tant als meus companys, com alsprofessors, com a les monitores de menjador, al’Encarni, als conserges i a les administratives ia tota la gent que m’ha acompanyat us desitjotota la sort del món.

Sempre em recordaré de vosaltres!

Aida Canyet Gifreu:) 4t d’ESO-B

Racó literariCC 49RLde ser útils? Útils per a quins objectius? La pre-gunta per la utilitat en si mateixa és sospitosa ibuida. Sospitosa, perquè oculta uns fins ideolò-gics pressuposats que no es discuteixen mai. Ibuida, perquè la utilitat és un terme que els lò-gics medievals anomenaven sincategoremàtic,és a dir, una paraula que no té significat si no vaacompanyada d’una altra. En definitiva, la utilitatamb sentit sempre està vinculada a uns fins ques´han d´explicitar. Si no és així, no significa res.Un ganivet és útil si serveix per tallar pernil, peròconstitueix un instrument inepte per caçar ele-fants. Sense uns paràmetres, la utilitat s´eva-pora. Aquesta reflexió tan elemental ens porta auna altra, la que fa referència als fins de la ins-trucció pública. ¿Volem uns ciutadans nomésamb unes habilitats i competències pròpies d´unaformació especialitzada o desitgem quelcommés? Terrible disjuntiva en un context de reces-sió econòmica com el nostre on la reivindicacióde determinats luxes difícilment pot ser entesa

per sectors amplis de la ciutadania. És veritatque els estudis humanístics són indiscutiblementprescindibles per treballar en una fàbrica de mi-croxips o en una empresa de seguretat, però sónabsolutament necessaris per interpretar crítica-ment els significats culturals que ens envolten,per comprendre els horitzons simbòlics en quèens movem, en definitiva per saber qui som i, so-bretot, per poder orientar-nos en el nostre pre-sent. Les humanitats són disciplineshermenèutiques sense les quals les personesquedarien mutilades, cosificades, reduïdes apures peces de la maquinària productiva. Comva afirmar un filòsof irlandès, esse est percipi (serés ser percebut). La potència de la nostra miradai dels nostres gestos tindrà la darrera paraula.

Daniel Gili MuñozProfessor deFilosofia de

l´Institut Cap Norfeu (Roses)

FINS SEMPRE!

Racó literari EE50 RLLa novela policiaca o detectivesca nace en el

siglo XIX y debemos su creación al autor esta-dounidense Edgar Allan Poe. Su famoso investi-gador Auguste Dupin, en Los crímenes de lacalle Morgue, dio inicio a un tipo de novela quepopularizarían más tarde autores de la talla deArthur Conan Doyle con su más que célebreSherlock Holmes. Lo que parecía un géneromenor se ha convertido en el camino a seguir poraquellos autores que están innovando en la cre-ación de una nueva novela que pone de mani-fiesto la importancia del lector.

El lector, ese serfundamental en elanálisis de cualquiertexto literario, fue rei-vindicado por RolandBarthes en El gradocero de la escritura yla inspiración paratan importante ha-llazgo no fue otraque la obra de JorgeLuis Borges. Borges

fue un lector voraz toda su vida y para él la bi-blioteca era y es un paraíso. Su aportación se ini-ció cuando aprendió alemán con la intención depoder leer al filósofo alemán Arthur Schopen-hauer y éste le agradeció su esfuerzo enseñán-dole la importancia del “velo de Maya”. ParaBorges, la verdad es algo muy complejo y nuncaes un valor absoluto; de hecho, ante cualquierafirmación es preciso levantar el velo de Mayapara que se pueda ver más allá. Uno de los másclaros ejemplos de lo expuesto es su relato Lastres verdades de Judas, donde Borges nosmuestra que la consabida interpretación delJudas traidor es falsa ya que hay una segundalectura de los hechos. Borges nos plantea laduda haciéndose diversas preguntas: ¿No fueJudas el elegido para llevar a cabo una traiciónnecesaria según los planes de un ser supremo?

¿Tuvo Judas elección? ¿Por qué se suicida trascometer semejante ultraje? Para Borges, Judases el verdadero redentor, puesto que cumplió losdesignios divinos a pesar de lo infame de susactos.

El siglo XXI ha heredado esta concepción lite-raria y la literatura occidental se enriquece conlos autores que siguen la senda borgiana. Ri-cardo Piglia, Enrique Vila-Matas, Javier Marías yel ya fallecido Roberto Bolaño son un claro ejem-plo. Estos autores han asimilado la importancia

del género detectivesco y lo han relacionado,como también hacía Borges, con la literatura pro-piamente dicha, con lo que entendemos por me-taliteratura. La verdad es algo relativo y el lectorha pasado a ser el mismo investigador que vecomo vida y literatura están estrechamente uni-das.

Roberto Bolaño, autor chileno fallecido en elaño 2003, nos ha dejado su obra, una obra queya es posible considerar como un clásico univer-sal. Sus personajes son literatos que se ven en-vueltos en misterios que hacen que el lector seconvierta en el investigador de los mismos. Labarbarie está muy presente en sus escritos y,ciertamente, es difícil de dilucidar.

LA NOVELA POLICIACA EN EL SIGLO XXI:ROBERTO BOLAÑO

Racó literariCC 51RLNo hay verdades absolutas, pero sí reflexiones

oportunas que nos aproximan al entendimiento.Bolaño consigue una de las mayores represen-taciones modernas de la figura del lector y éstano es otra que la del detective privado de géneropolicial. En su obra se unen la figura del lector,la importancia de la literatura y un intento de bús-queda de sentido ante la barbarie… Ejemplo deello son sus novelas Estrella distante, Nocturnode Chile, Los detectives salvajes y 2666, novelasque los lectores apasionados le agradeceremosad aeternum.

Sònia León GallardoProfessora de Llengua i Literatura

Castellanes de l’INS Cap Norfeu

Fa cosa de dos mesos, el meu pare i jo vàremanar a trobar el dolmen de la Sureda (per untrencant del camí del Mas Ventós). A la tornada,vàrem veure una barraca (caseta de pedra on elspagesos hi guardaven les seves eines o bé onmenjaven) a l’altra banda del rec. S’hi veia unallosa grossa que semblava que feia de sostre. Enaquell moment vàrem decidir que el pròxim capde setmana hi hauríem d’anar.

El següent cap de setmana vàrem anar-hi, peròno hi vàrem anar sols: van venir també les mevesgermanes. En travessar el rec, encara quel’aigua a Palau fos escassa, la vegetació no ensho va posar fàcil. Un cop vàrem arribar al“dolmen”, esgarrinxats més no poder, ambansietat i il·lusió vaig entrar a veure com eral’interior. Només m’hi vaig poder quedar dosminuts per observar-lo, perquè havia de marxarper un compromís.

Al mes següent, vaig tornar-hi amb el meu parei un amic. Aquesta vegada anava preparat. Quanvàrem haver de travessar el rec, aquesta vegadaels senglars ens van facilitar la feina. Un cop al“dolmen”, vaig fer fotos, vídeos i vaig agafarmides (les lloses mesuraven entre 1,10 m. i2 m.). El “dolmen barraca”, perquè us en feu una

idea, ve a ser un dolmen, menys la llosa del’esquerra. Segurament el pagès de la terra vavoler aprofitar aquesta mena de refugi i revestir-lo de pedra petita en forma d’autèntica barraca(excepte la part superior de l’edificació). Enarribar a casa vaig enviar-li un correu electrònical Sr. Josep Tarrús (arqueòleg de Girona)esmentant-li aquest possible descobriment.L’únic que em falta és la seva confirmació de siho és o no ho és.

DOLMEN-BARRACA A PALAU-SAVERDERA?

Marc Ayter Coderch 2n ESO-E

Racó literari EE52 RLESTE AÑO NO

Todos los artículos que he escrito para la revistaEntre cometes de nuestro Instituto hablan de li-teratura o de cómics: en definitiva, de ficción.Siempre los he redactado en castellano debidoa la materia que imparto, aunque muchos ya sa-béis que mi lengua vehicular es el catalán. Per-mitidme mantener la lengua pero cambiar eltema. Os explico el porqué.

Cuando este año me recordó Joan Ruiz (porenésima vez) que aún no había entregado el ar-tículo prometido, tuve (lo reconozco) un doble pe-queño pálpito.

A los escritores románticos o a los modernistasno les gustaba la realidad en la que vivían. Noles gustaban las convenciones, la doble moral,los regímenes políticos que les tocó sufrir, lastendencias y corrientes artísticas vigentes que nofueran las suyas… les escocía demasiado.

Hubo algunas excepciones durante el primertercio del siglo XIX, momento en el que algunosrománticos valientes-idealistas (o tontos-idealis-tas, según se mire) como Espronceda o LordByron lucharon, fusil en mano, para mejorar susociedad y librarla de la tiranía despótica. Peroincluso a éstos, les proporcionaba tal malestarque utilizaban el escapismo en sus obras litera-rias, huyendo a tiempos pasados como la EdadMedia o a parajes exóticos como el Oriente. Asípues, los escenarios de la mayoría de sus obras

eran lejanos en el tiempo y en el espacio a supresente odiado.

Pues bien, en el contexto difícil en el que esta-mos, de crisis, de recortes en la educación y lasanidad, de paro, de familias y familias y familiasy familias pasándolo realmente mal, me parecíade mal gusto y de una frivolidad enorme hablaroseste verano de Dare Devil, de los Vengadores,de Spider-man o de Darth Vader.

No, este año no. Lo siento si alguien esperabaun poco de la ciencia-ficción a la que os tengoacostumbrados. Pero en un contexto tan hostilno me apetece mirar hacia otro lado.

Este año sólo quiero enviaros un fuerte abrazoa todos los que lo estáis pasando mal y un guiñode esperanza.

También quiero prometeros que, por muchos re-cortes que le brinden a la Educación Públlica,somos muchos los profesores que nos levanta-mos cada día con la ilusión de entrar en clase ysituarnos ante un grupo de adolescentes a losque formar, enseñar y, como diría Jim Morrisoncitando a William Blake: “abrir las puertas del co-nocimiento”.

Feliz curso 2012-2013 para todos.

Jordi Casals MerchánCap d’Estudis i professor

de Llengua Castellanade l’INS Cap Norfeu

Informacions diversesCC 53IDAVALUACIÓ DIAGNÒSTICA A 3r D’ESO

Els dies 17, 18 i 19 d’octubre de 2011 es vanrealitzar al nostre Centre les proves d’avaluaciódiagnòstica a 3r d’ESO. En aquestes dates elsnostres alumnes es van examinar de les matè-ries instrumentals (Català, Castellà i Matemàti-ques) en unes proves que tenen com a finalitatconèixer el nivell dels estudiants en aquestesàrees de coneixement. Cal remarcar la transcen-dència d’aquestes proves, ja que, tot i que no in-flueixen en l’expedient acadèmic, sí que són unelement que permet mesurar el seu nivell en lescompetències bàsiques que en elles s’avaluen.

PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES (PDI) A 1r D’ESO

El Departament d’Ensenyament va iniciar el pro-grama eduCAT 2.0 a principis del passat curs2011/12. Aquest programa té, entre les seves fi-nalitats, garantir que tots els alumnes en acabarl’ensenyament obligatori assoleixin la competèn-cia digital, i que aquest domini els permeti millo-rar els diferents aprenentatges. En aquest sentit,s’ha posat en funcionament l’anomenat Catàlegd’Equipaments TIC adreçat als centres. L’objec-tiu principal d’aquesta actuació és complementarl’equipament de les aules d’ESO amb pissarresdigitals interactives (PDI).

Des de l’1 de febrer, el nostre Centre disposade quatre pissarres digitals electromagnètiques,així com de quatre ordinadors portàtils més que,seguint les indicacions del Departament d’Ense-nyament, s’han instal·lat a les aules de primerd’ESO. Aquesta dotació substituirà els actualsprojectors, que seran traslladats a les aules que

encara no disposen d’aquest equipament.

En el marc del programa educat 2.0, està pre-vist que cada curs acadèmic rebem PDI’s noves,que s’aniran instal·lant progressivament a laresta d’aules d’ESO, Batxillerat i Cicles Forma-tius.

Informacions diverses EE54

AVALUACIÓ D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAA 4t D’ESO

Entre les mesures que s’han anat emprenentper millorar els resultats del sistema educatiu deCatalunya, el Departament d’Ensenyament vaendegar per primer cop unes proves d’avaluacióexterna de tot l’alumnat de 4t curs d’educaciósecundària obligatòria, que afectaven al voltantde 65.000 estudiants i més de 1.000 centres.

Aquestes proves, que tenien una durada de 60minuts cadascuna, van proporcionar una infor-mació que, juntament amb les que ja tenia ca-dascun dels centres, van ajudar els estudiants aorientar el seu futur en acabar l’escolaritzacióobligatòria. Pretenien mesurar en quin grau l’a-lumnat era capaç d’aplicar els coneixements, leshabilitats i les actituds que havia adquirit per re-soldre problemes o situacions semblants als quehaurà d’afrontar en la seva vida ciutadana, tantsi continuava estudiant com si s’integrava en elmón laboral. Concretament, es van avaluar lescompetències i els coneixements bàsics que

els i les alumnes havien d’haver adquirit enels àmbits de matemàtiques i llengua (Llen-gua Catalana, Llengua Castellana i LlenguaEstrangera).

Als exercicis de Llengua Catalana i de LlenguaCastellana hi havia diverses activitats de com-prensió lectora i d’expressió escrita; al de Llen-gua Estrangera, activitats de comprensió oral, decomprensió lectora i d’expressió escrita. L’exer-cici de Matemàtiques incloïa activitats de càlcul,de relació, d’espai, de forma i mesura i d’estadís-tica.

ACTIVITATS SOLIDÀRIES PER A LA MARATÓ DE TV3

El dijous 22 de desembre es van dur a termeuna sèrie d’activitats en ser el darrer dia lectiuabans de les vacances de Nadal. Aquest any l’o-ferta va ser molt variada i va tenir un notable ca-

ràcter solidari: cinema,futbol, bàsquet, es-cacs, tennis de taula,etc. Així mateix, hi vahaver una Fira de l’In-tercanvi amb tot unseguit de parades enquè, per tan sols 1.-€,es podien trobar ob-jectes o llibres de 2amà i pastissos, entre-pans i begudes apor-tats pels mateixosalumnes, professors iPAS.

El més destacable de tot plegat és que per re-alitzar cadascuna de les activitats calia pagar unpreu simbòlic de 2.-€ (3,5.-, en el cas del cinema)i que la recaptació total, així com els beneficis deles diferents parades de de Nadal, va anar ínte-grament per a La Marató de TV3 (en aquestaedició, dedicada a la regeneració i transplanta-ment d’òrgans i teixits). Cal remarcar amb moltd’orgull que es van acabar recollint un total de746.- €, per la qual cosa, des d’aquí, volem agraira tothom la seva participació i la seva implicaciósolidària.

ID

Informacions diversesCC 55IDGRAN ÈXIT DE LA TERCERA EDICIÓ DE LA CANTARELLA

Els alumnes de sisè de primària de les escolesde Roses, Vilajuïga, Pau, Palau Saverdera i Gar-riguella, així com els de 1r d’ESO de l’INS CapNorfeu i de 2n d’ESO de l’INS Illa de Rodes vandur a terme, durant el matí del passat dijous 7de juny, la tercera edició de la Cantarella a laPlaça Frederic Rahola de Roses.

Tots ells van interpretar cançons com Jennifer(dels Catarres), Llença’t (dels Lax’n’Busto), oSense Tu (del grup Teràpia de Shock). Aquestany, a més, s’ha comptat amb la col·laboració delPablo Guirao Trio que, a més d’acompanyar ambla seva música en directe totes les cançons in-terpretades pels alumnes, va oferir al públic as-

sistent un recull de temes del seu darrer disc.

Aquest projecte es va iniciar fa dos anys ambun notable èxit i una molt bona acollida i, peraquest motiu, el professorat de Música dels dife-rents centres participants van decidir donar-licontinuïtat amb edicions posteriors, també ambuns excel·lents resultats. La iniciativa, organit-zada pels professors de Música, l’Ajuntament deRoses i les AMPAS de les escoles participants,compta des de la seva primera edició amb el su-port inestimable tant dels alumnes participantscom de les seves famílies.

El divendres 16 de desembre l’auditori de LaCate, a Figueres, va acollir la tercera edició de laJornada de Filosofia de l´Alt Empordà. Es tracta

d’una activitat cele-brada amb motiu del DiaMundial de la Filosofia,data instituïda per laUNESCO coincidentamb l’aniversari de lamort de Sòcrates. Enaquesta Jornada hanparticipat alumnes de 2ncurs de Batxillerat delscentres de secundàriade Roses (de l’Institut

Cap Norfeu i de l’Institut Illa de Rodes), de la Jon-quera, de Castelló d’Empúries, de l’Escala i del’Institut AlexandreDeulofeu de Fi-gueres. Durant laJornada, elsalumnes vanprendre part en uncinefòrum i varenllegir unes comu-nicacions. L’acteva finalitzar ambuna conferència acàrrec del profes-sor Gregorio Luri.

ELS ALUMNES DE 2n DE BATXILLERAT DEL CAP NORFEU ALA 3a JORNADA DE FILOSOFIA DE L´ALT EMPORDÀ

Informacions diverses EE56 IDDIA MUNDIAL DE L’ACTIVITAT FÍSICA

El dia 6 d’a-bril es vacommemorara molts pa-ïsos el DiaMundial del’Activitat Fí-sica. L’InstitutCap Norfeuen general i elDepartamentd ’ E d u c a c i óFísica en par-ticular ensvàrem adheriral lema d’a-questa jor-n a d a ,

Acumula 30 minuts d’activitat física cada dia i,durant la setmana del 16 al 20 d’abril vàrem or-ganitzar diverses activitats i sortides.

-Dijous 19, alumnes de Primer Cicle: els de 1rd’ESO a Sant Quirze de Colera, i els de 2nd’ESO a la Salut de Terrades;

-Divendres 20, alumnes de Segon Cicle i Batxi-llerat: marxa de 8 km per la platja (sortida des dedavant del Si us plau en direcció a Canyelles,anada i tornada), i una masterclass d’Aerodance.

Com deia el cartell de la jornada, “Junts per unavida activa i feliç”.

Com s’explica en la notícia anterior, el passat 6d’abril es va commemorar a molts països el DiaMundial de l’Activitat Física.

A banda de les activitats anteriorment esmenta-des, a 3r d’ESO han anat relacionant l’activitat fí-sica amb uns bons hàbits en l’alimentació i, pera donar bona mostra d’això, han anat fent diver-ses activitats. Una d’elles, i segurament de lesmés engrescadores, va ser participar en el pro-grama TAS (Tú y Alicia por la Salud), que teniacom a objectiu principal millorar la qualitat de vidadels nens i joves tot proporcionant-los coneixe-ments de dietètica i bons hàbits alimentaris.

A mes a més, el dijous 3 de maig tota la classede 3r d’ESO-A va anar a la platja a dinar de ver-dures, llegums i peix. Posteriorment, el dimarts8 de maig, a l’hora del pati i després de la classed’Educació Física, varen esmorzar tots plegatsnomés fruita i els resultats varen ser tambéexcel·lents.

L’ALIMENTACIÓ I ELS ALUMNES DE 3r D’ESO

57Informacions diverses

INTERCANVI AMB LUXEMBURGEl dimarts 31 de gener els alumnes que estu-

dien castellà de l’Institut Michel Lucius de Lu-xemburg van visitar el nostre Centre dins del seuprograma de viatge escolar. Aquesta experièn-cia, enriquidora per a uns i altres, ha permès queaquests joves luxemburguesos hagin visitat lanostra comarca per primera vegada.

Es van dur a terme una sèrie d’activitats peda-gògiques amb alumnes que estudien francès delnostre Centre, entre les quals cal destacar la re-alització d’una presentació audiovisual de la nos-tra vila, Roses, del nostre Centre, i també delnostre país, Catalunya. Ells, per la seva part, vanexplicar els trets més importants de Luxemburg,les llengües que hi conviuen, la història, els cos-tums, etc. Finalment, uns i altres van compartirla degustació d’una selecció de productes típicstant d’allà com d’aquí. A més a més, els alumnesd’origen magrebí del nostre Centre van elaboratuns pastissets que van acompanyar d’un delicióste, la qual cosa va ser també molt ben rebuda per

part dels alumnes luxemburguesos.

Una vegada més, s’ha posat de manifest la im-portància i riquesa que significa per a tots realit-zar aquests tipus d’intercanvis culturals ilingüístics entre alumnes de diferents països.

ID

CELEBRACIÓ DEL DIA D’EUROPAEl 9 de maig va

tenir lloc la cele-bració del Diad'Europa 2012 ala nostra vila ambuna sèrie d’actesen què varencol·laborar conjun-tament alumnes de4t d’ESO dels insti-tuts Cap Norfeu,Illa de Rodes iCentre EscolarEmpordà deRoses, i l'Institutde La Jonquera.

Aquest any la jornada va estar dedicada a l'en-velliment actiu i a la solidaritat entre generacionsi, en el marc del Teatre Municipal de Roses,varen tenir lloc una sèrie d’activitats, totes ellesdutes a terme amb la màxima il·lusió i implicacióper part de tots els participants.

Entre moltes altres cal destacar la mostra artís-tica de treballs, el cinefòrum al voltant de la pel·lí-cula En un mundo mejor, el debat i anàlisi pergrups sobre l’esmentada pel·lícula, les interven-cions acadèmiques d’alumnes (música, llengüesmodernes, etc.), les conferències per part d’es-pecialistes diversos (L’envelliment i la joventut:claus per a entendre’ls, a càrrec del Professor dela UdG Joan Manuel del Pozo, i Juguem a impli-car-nos? Idees per a una solidaritat intergenera-cional, a càrrec de la Sra. Marta Marfany,especialista en projectes de Cooperació Interna-cional), etc.

El Dia d'Europa es commemora el dia 9 demaig en record a la declaració realitzada per l'a-leshores ministre francès d'Afers Exteriors, Ro-bert Schuman, a París, el dia 9 de maig de 1950,mitjançant la qual es va donar el tret de sortida ala creació de la Comunitat Europea del Carbó ide l'Acer (CECA), origen de l’actual Unió Euro-pea.

CC

58 Informacions diverses

PROJECTE TEATREEls nostres alumnes dels tallers de teatre varen

participar a la XIX Mostra de Teatre d’INS deles comarques gironines a Sant Feliu de Guí-xols. Les obres representades duien per títols:Aquí no hi ha qui escrigui i La nit de la fi del món.Totes dues van ser un èxit i els nostres actors iactrius ho van fer d’allò més bé. A continuaciópodeu llegir una breu sinopsi del contingut de lesdues obres.

Aquí no hi ha qui escrigui

L’acció de l’obra ens situa a la casa de W. Sha-kespeare a principis del segle XVIII: mentre eldramaturg anglès escriu Hamlet inspirat per lesmuses, un veí pesat l’interromp contínuament afi d’esbrinar què escriu, alhora que prova de fer-li tot un seguit de suggeriments absurds i anacrò-nics per millorar la qualitat de l’obra i obtenir mésèxit de públic amb uns “subtils” canvis de gènere.

La nit de la fi del món

L’acció de l’obra ens situa a la nit de la fi delmón, el dia 12 del mes de desembre del 2012,en una urbanització qualsevol d’un poble qualse-vol, on un veí obsessionat ha construït amb elseu germà un refugi condicionat per resistir totamena de desgràcies apocalíptiques. Preparatnomés per a dues persones, veïns, curiosos, es-pantats i agents municipals acudeixen al refugiper diversos i absurds motius, posant a prova lapaciència del constructor i les prestacions delbúnquer.

ID EE

59Informacions diverses

PRESENTACIÓ DELS PROJECTES 3DI DE LES OBRES DE TEATRE

SIMULACRE D’EVACUACIÓ

El dimarts 29 de maig els alumnes de 1r Cicled’ESO de l’Institut Cap Norfeu van fer la pre-sentació al Teatre Municipal de Roses dels Pro-jectes 3D, que van estar preparant al llarg de totel curs.

El Programa 3D (Debatre, Dinamitzar, Decidir)té com a objectiu potenciar la figura del delegatdins la comunitat escolar i fomentar la participa-ció de l’alumnat en el seu centre educatiu. Elsalumnes van escollir un projecte concret per tu-toria i l’han anat duent a terme entre tots. Els pro-jectes d’aquest curs 2011/12 han estat elssegüents:

1r d’ESO:

Les quatre tutories han treballat el mateix pro-jecte: «Millorem la classe».

2n d’ESO:

Tutoria 1: «Olimpíades»Tutoria 2: «Programa televisiu “Tú sí quevales”»Tutoria 3: «Curtmetratge “El professor boig”»Tutoria 4: «Autodocumental “Ens agrada!”»

També es van representar les dues obres queuna representació d’alumnes de 2n i 3r d’ESOvan interpretar a la XIX Mostra de Teatre deBlanes, tal i com s’ha explicat en la notícia ante-rior.

Des d’aquestarevista, volem ferarribar una sincerafelicitació alsalumnes que vanpresentar els seustreballs i, molt es-pecialment, als tu-tors i les tutoresque els han acom-panyat en aquestatasca.

ID

El divendres 9 de desembre es va dur a termeen el nostre Centre el simulacre d’evacuació queestableix la normativa del Departament d’Ense-nyament en matèria de plans d’emergència (De-cret 273/1993). L’aplicació d’aquest plapersegueix una triple finalitat. D’una banda, ga-rantir al màxim possible la seguretat dels usuarisdel centre docent; de l’altra, potenciar la coordi-nació amb els diferents plans d’emergència ter-ritorials i especials i, finalment, fomentar unaeducació que permeti als nostres alumnes l’ad-quisició d’uns hàbits preventius i d’autoproteccióper incorporar-los al seu haver personal.

La valoració feta tant per la Coordinadora de

Riscos, Carme Morales, com per l’Equip Directiuva ser molt satisfactòria ja que es va seguir rigo-rosament el protocol que s’havia exposat i con-sensuat amb el Claustre de professors en unareunió anterior.

L’evacuació es va dur a terme en poc més dedos minuts (2’40”). S’ha de tenir en compte quees van mobilitzar més de sis-centes persones(alumnat, professors, PAS i visites) per una su-perfície construïda de més de 5.000 metres qua-drats amb nombrosos passadissos i accessosexterns. En tot moment es va viure un clima d’or-dre i serenitat entre tota la comunitat educativaimplicada en aquest assaig.

CC

60 Informacions diverses

Aquestes paraules tan estranyes es relacionenamb dos projectes realitzats a l’àrea de llengüesestrangeres (Anglès) amb dos grups d’ESO del’Institut Cap Norfeu.

LET’S TALK ABOUT THE MIDDLE AGES (2N D’ESO-E )

El grup de 2n d’ESO-E va treballar amb moltaresponsabilitat i motivació la realització d’una wikicol·laborativa sobre el tema de l’Edat Mitjana aGran Bretanya. La wiki havia previst l’escripturacol·laborativa per part dels alumnes d’un petitmanual d’història medieval britànica en anglès.El projecte es va enriquir també amb la creaciód’un avatar (a qui els alumnes van prestar la sevaveu) que representava un professor explicant eltema.

El projecte, coordinat per les professores ImmaRodríguez (Departament de Socials) i ClaudiaMussano (Departament d’Anglès), tenia com aobjectiu integrar alguns continguts històrics trac-tats a 2n d’ESO amb l’aprenentatge lingüístic, se-gons l’enfocament AICLE (Aprenentatge Integratde Contingut i Llengües Estrangeres). Les inves-tigacions demostren que un aprenentatge AICLEfa que els alumnes no relacionin la llengua a un

aprenentatge aïllat i, a vegades, una mica forçat,sinó que aprenguin continguts estimulants (quenormalment aprendrien en la seva llengua ma-terna) en llengua estrangera, tot reforçant, d’a-questa manera, les seves habilitats en les duesàrees.

AUDIOVISUAL PROJECTS IN THE ENGLISH CLASS-ROOM (4T D’ESO-A)

¿Es pot aprendre una llengua estrangera a l’aulad’Informàtica creant curtmetratges, subtitulantpel·lícules i elaborant un anunci publicitari? I tantque sí. Ho van demostrar els alumnes de 4td’ESO-A, que van treballar amb molt interès iparticipació per realitzar els petits projectes quela professora Claudia Mussano els va proposar.

Amb tots els recursos al seu abast (diccionarisen línia, traductors, ajuts per part de la profes-sora), els alumnes, en parella o en grups, vanpoder crear uns projectes audiovisuals molt inte-ressants i ben aconseguits. Segons pensen elsestudiants, el seu aprenentatge lingüístic es vaveure enriquit i desenvolupat perquèva suposarel repte de “fer coses” amb la llengua, deixant debanda l’aprenentatge només memorístic.

IDWIKI, ANIMOTO, VOKI, DVOLVER...WHAT DO THESE WORDS MEAN?

SUSPENSIÓ DE LES CLASSES PER PLUGES

El 22 de novembre, seguint les indicacions delsServeis Territorials d'Ensenyament de Girona, esvan suspendre les classes a totes les escoles iinstituts de l'Alt Empordà davant de la previsióper part de protecció Civil de fortes pluges a lacomarca, d’onades de fins a 3,5 metres d'alçadai de ràfegues de vent superiors als 90 km/h. Eldia 23 es va reprendre l’activitat lectiva amb totanormalitat.

EE

61Informacions diverses

EL CAP NORFEU FELICITA EL NADAL A LES FAMÍLIES AMB PUNTS DE LLIBRE FETS PELS SEUS ALUMNES

ID

Aquest curs, des de tutoria, es va impulsar unconcurs de punts de llibre nadalencs. De cadas-cun dels quatre cursos d’ESO (1r, 2n, 3r i 4t) vasortir un punt guanyador i aquest es va convertiren la nostra felicitació del Nadal per a les famíliesde cada nivell. Així, el guanyador de 1r va ser elque es va afegir a cadascun dels butlletins detots els alumnes de 1r; el de 2n, als butlletins delsde 2n, i així successivament. Els guanyadors de

cada nivell van ser els següents:

- Jaume Cusí (1r d’ESO-D)- Pau Coll (2n d’ESO-E)- Raquel López (3r d’ESO-C)- Sebastian Vilt (4t d’ESO-A)

Podeu veure els seus treballs a continuació:

CC

62 Informacions diverses

EL CAP NORFEU, UN ESCENARI DE PEL·LÍCULA

ELS ALUMNES DE 6è VISITEN EL CAP NORFEU

El divendres 25 de maig a la tarda el claustrei diferents espais del nostre Institut van servird’escenari per a la gravació d’un curtmetratge.La directora, ex-alumna del Cap Norfeu, Nuri Ca-sadevall, ha acabat la carrera de cinema i ha depresentar una pel·lícula com a projectefinal. Aquesta cinta, que té el títol provisionald’Huma, tracta de les dificultats d’adaptació queté una noia nouvinguda al nostre país. Tot i portarels actors principals de Barcelona, molts alumnesde 3r, 4t i Batxillerat van oferir-se com a extresper a recrear l’ambient d’un institut. La directora,dies abans, havia fet un càsting entre les alum-nes del nostre Centre per a trobar una noia querepresentés l’antagonista, i dues actrius secun-dàries per als papers d’amigues d’aquesta.“Tenia una cosa molt clara -diu la directora-, s’ha-via de gravar al Cap Norfeu. Un institut així no eltrobaria a Barcelona”.

Al llarg de les darreres setmanes de curs, en elmarc del procés de preinscripció i com a culmi-nació de l’assignació pública dels alumnes de 6èals respectius centres de secundària que va tenirlloc el dia 1 de juny, vàrem rebre la visita delsalumnes de 6è que l’any vinent iniciaran els seusestudis d’ESO al nostre Institut.

Per tant, joves estudiants de les quatre escolesde Roses (Monturiol, Grecs, Vayreda i VicensVives), així com de les escoles de Palau Saver-

dera i Pau, varen ser rebuts per l’Equip Directiu ise’ls van donar a conèixer les línies bàsiques delque serà la seva nova etapa educativa (assigna-tures, funcionament del Centre, etc.). Al mateixtemps, varen poder visitar el que serà el seu Ins-titut tot fent un recorregut per diferents espais(Mediateca, Aules d’Informàtica i Tecnologia, La-boratoris, etc.) i fent totes aquelles preguntes quevaren voler.

ID EE

63Informacions diverses

INTERCANVI ROSES-RABASTENS

Els alumnes de Llengua Francesa de 1r d’ESOdel nostre Centre van participar en un intercanviamb alumnes que estudien Castellà al CollègeGambetta de Rabastens (França). El projecte vaconsistir en un intercanvi epistolar entre els alum-nes: es van intercanviar informació, es van pre-sentar ells mateixos i el seu entorn immediat, elsseus horaris i les seves activitats posant en pràc-tica els coneixements adquirits corresponents alseu nivell d’estudis. La culminació del projecte va

ser la realització d’una videoconferència on vantenir l’ocasió de conèixer-se i posar en pràctical’expressió oral. Els alumnes es van prendreaquest projecte amb molta seriositat ja que, quanels alumnes francesos els feien preguntes encastellà, els nostres les responien en francès i,d’aquesta manera, cadascú parlava en la llenguaestrangera que havien estudiat.

En principi, aquest projecte té continuïtat el cursque ve amb l’elaboració d’una petita revista oncadascú presentarà el seu centre d’estudis i laseva ciutat. Tanmateix, s’està estudiant la possi-bilitat de realitzar un viatge d’intercanvi.

VIDEOCONFERÈNCIA

ID

Mar BenavidesProfessora de Llengua Francesa

de l’INS Cap Norfeu

CC

64 Fotos de grups 11-12 G1r ESO

2n ESO

EE

GCC 65

2n ESO

3r ESO

Fotos de grups 11-12

EE66 G4t ESO

1r BATXILLERAT

Fotos de grups 11-12

CC 67G2n BATXILLERAT

CFGM

CFGS

Fotos de grups 11-12

ANUNCICARLIN