engega 22
DESCRIPTION
la revista de la Universitat de Girona. desembre 2012TRANSCRIPT
22Desembre 2012
Josef Havel - George Steiner
Honoris Causa
Recerca amb perspectiva de gènere
E N T R E V I S T E S
Ramon Lapiedra i Emili Montesinos
Noves càtedres Joan Vinyoli i Walter Benjamin
/3/
Comença un nou curs
Aquesta entrega d’Engega ressalta d’una manera espe-cial dos esdeveniments molt significatius de la vida uni-versitària. Un, habitual, la inauguració de curs. Un altre, més extraordinari, la concessió del títol Honoris Causa. En el primer cas, cal destacar el fet que la inauguració d’enguany s’hagi dut a terme a Figueres, amb un doble vessant: la voluntat solidària amb els afectats pels focs del mes de juliol i la visualització del compromís de la UdG amb el territori. Aquest és un tret estratègic de la Univer-sitat de Girona que es confirma amb l’aparició de dues noves càtedres, la que es dedica a Joan Vinyoli, relaciona-da amb la poesia i amb la implicació de Santa Coloma de Farners; i la que rep el nom de Walter Benjamin, amb la participació dels ajuntaments de Portbou i La Jonquera, estretament implicada amb la recerca filosòfica i sobre la memòria històrica.
Pel que fa als títols d’Honoris Causa, hom va home-natjar els professors Havel –químic– i Steiner –pensador i escriptor–, dos representants de camps temàtics ben diferents, relacionats amb Girona a través de les seves estades i de la seva implicació intel·lectual.
Engega proposa dues entrevistes d’una gran intensitat: una reflexió del doctor Ramon Lapiedra, exrector de la Universitat de València i protagonista de la lliçó inaugural, sobre el paper que la universitat ha de interpretar avui dia; i un aprofundiment en la tasca científica del doctor Emili Montesinos, recent premi Narcís Monturiol.
Així mateix, hi podem trobar reportatges sobre investi-gacions relacionades amb la química i la medicina, i sobre la igualtat de gènere, al mateix temps que es destaca la proposta de màsters de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació.
Tot plegat amb el rerefons de la constatació de com una universitat de mida mitjana pot excel·lit en molts di-ferents camps del coneixement i la transferència.
Engega. Revista de la Universitat de GironaEdita: Universitat de GironaCoordina: Josep M. FonallerasEquip de redacció: Carles Gorini i Francesc TenFotografia: Autors corresponentsMaquetació i il·lustracions: Marc Vicens (Servei de Publicacions)Producció: Servei de PublicacionsISSN: 1988-3161Dipòsit legal: Gi-835-2008Amb el suport del Consell Social de la UdG Consell editorial: Comissió de Publicacions de la Universitat de Girona
La revista ENGEGA no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.
PublicacionsPl. Sant Domènec, 317071 Girona Tel. 972 41 80 99Edifici Les Àligueswww.udg.edu/publicacions [email protected]
BY
Il·lu
stra
ció:
Mar
c V
icen
s
www.udg.eduVine i ho veuràs.
03 //// Editorial: Comença un nou curs
05 //// La responsabilitat crítica
06 //// Els professors Havel i Steiner s'incorporen, com a doctors honoris causa, a la UdG
08 //// Talent jove entre estudiants de secundària i universitaris al TEDxYouth@UdG
09 //// Estudis propis de la UdG. Màsters i postgraus
10 //// Noves Càtedres UdG
12 //// La UdG inaugura el curs acadèmic a la ciutat de Figueres
13 //// L'entrevista: Ramon Lapìedra
15 //// Recerca amb perspectiva de gènere
17 //// Larry Que, màxim expert mundial en la química del ferro, visita les noves instal·lacions del QBIS
18 //// Tesis 2012
20 //// UdG Express
22 //// Perfils: Emili Montesinos
SUM
ARI
Uns anys fantàstics
/5/
La responsabilitat crítica
En la lliçó inaugural del curs 2012/2013, el doctor Ramon Lapie-dra va insistir amb rigor i intensitat en una de les funcions més destacades que la universitat ha de tenir en compte en aquests inicis del segle XXI. La responsabilitat de la crítica envers la socie-tat. Aquesta que, segons ell, es una missió clau de la comunitat acadèmica s’acorda amb les altres inquietuds, necessitats i voca-cions (la docent, la investigadora, la que implica transferència del coneixement) però esdevé del tot clau. Imprescindible. La univer-sitat ha de ser un far, una consciència constant i insubornable. Ha de practicar, des del punt de vista ètic i científic, des de la perspectiva del saber i de la moral pública, una decidida idea de progrés i de salvaguarda dels principis democràtics i de l’estat del benestar.
La universitat, en el seu conjunt, pateix molt les conseqüències de la crisi econòmica. Retallades, augment de les matrícules, descens dels pressupostos destinats a la docència i a la recerca... Moltes veus s’alcen amb decisió contra unes polítiques que no solament afecten el present sinó que hipotequen el futur de tota la socie-tat. La responsabilitat social del sistema universitari no pot anar en detriment d’un altre tipus de deure que hem de practicar: el de mantenir-nos alerta contra tot allò que pot laminar l’essència, el nucli de la nostra feina. De la nostra vocació. Transmetre, anar més enllà, col·laborar per a l’existència d’un món millor, més just, més equitatiu.
És amb l’entusiasme que ens han de donar aquests principis que us encoratjo a afrontar un curs difícil amb tota l’esperança en unes forces, les nostres, que ens han de permetre fer front a una època ben complicada.
Anna M. Geli, Rectora
"La universitat ha de ser un far, una consciència constant i insubornable".
/6/
L’acord de concessió d’aquests títols es va prendre en el marc de la sessió de Consell de Govern de la UdG de 27 d’octubre de 2011.
El químic Josef Havel va rebre el títol a proposta del Consell de Departament de Química de 4 de febrer de 2010, pel seu reconeixement mundial en el camp de la química analítica, per les seves destacades aportacions en les tècniques de separació, els nanomaterials i l’anàlisi bioanalítica i mediambiental, i pel seu suport als estudis i recerques de química analítica de la UdG.
El professor George Steiner, que per motius de salut no es va poder desplaçar a Girona, va ser distingit per acord de la Comissió de Govern de la Facultat de Lletres de 28 de juny de 2010, pel seu reconegut prestigi intel·lectual i humanista, per ser una de les veus més incisives, brillants i ètiques del segle XX, per les seves reflexions sobre el llenguatge, cultura i societat, i per la seva vinculació a la UdG a través de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis.
La rectora Anna M. Geli va destacar que els dos professors, de primer nivell, tenen en comú, tot i provenir de camps de coneixement diversos, una característica primordial:“la seva vinculació amb la Universitat de Girona” i “el pòsit intel·lectual i moral que han sabut transmetre, amb el seu mestratge, a les generacions futures”.
Victòria Salvadó i Juan Manuel Sánchez, padrins del professor Havel, van parlar de la seva vitalitat i entusiasme, i a nivell científic, “la seva avançada recerca en molts camps de la química, però especialment, en nanomaterials i xarxes neuronals d’aplicació en biomedicina”.
El professor Havel, per la seva banda, va declarar que se sentia “profundament agraït” per aquest reconeixement, que ho és per a ell, però també per a la Universitat de Masaryk, a Brno (República Txeca), on treballa, i per al seu país. Representa una gran dosi de motivació “per seguir endavant i aprofundir en la col·laboració que va iniciar amb la Universitat de Girona uns anys abans de la seva creació”.
M. Josep Balsach, padrina del professor Steiner, el va definir com el darrer gran humanista del segle XXI que ha estat capaç d’humanitzar el present per fer-nos més lliures i va recordar que ha escrit i publicat la seva fascinació per la ciutat de Girona.
Els professors Havel i Steiner s’incorporen, com a doctors honoris causa, a la Universitat de Girona
Els professors Josef Havel i George Steiner són nous doctors honoris causa de la Universitat de Girona. L’acte solemne d’investidura va tenir lloc a l’auditori del centre Cultural La Mercè.
Intervenció del doctor Havel
Parlament de la rectora de la UdG
/7/
Steiner i Girona
El professor Steiner va escriure un text d'agraïment, bona part del qual reproduïm tot seguit: “...Girona és màgica. Els seus silencis són incomparables. Aquí hi va viure el gran cabalis-ta Isaac el Cec, en aquest car-rer encantat prop del qual vaig tenir el privilegi d’allotjar-me com a convidat vostre. Era cec, però la saviesa li va afinar la visió. Durant segles, mestres i erudits de Girona van ensenyar en aquestes magnífiques aules, experts en les arts de l’ense-nyament, de la transmissió, de les quals depèn la fràgil super-vivència de les litterae huma-niores —quin nom tan gloriós! Girona ha travessat moments difícils en capítols recents, i cruels, de la història. Però avui floreix tant en les ciències soci-als com en les ciències pures, i en química analítica no menys que en història de l’art i en lite-ratura. Els estudiants hi vénen de prop i de lluny, igual que els pelegrins en cerca de saviesa a l’edat mitjana.”
Intervenció de la professora M. Josep Balzac.
Acte de concessió dels Honoris Causa dels professors Havel i Steiner.
/8/
Programa
La taula periòdica contra el càncer, Jamal Qualai, estudiant de Biotecnologia de la Universitat de Girona.
Cooperació i creixement, Elisabet Samitier, estudiant de l’ERAM.
El gran humanoide, Louis Clergue, estudiant de Batxillerat Tecnològic a l’Institut Els Cendrassos de Figueres.
Xarxa educativa, espai de connexió, Pol Pardini, estudiant de Filosofia a la Universitat de Girona.
Estrès?, Meritxell Valentí, estudiant de Batxillerat Científic Internacional a Les Alzines de Girona.
La informàtica ens uneix per aprendre: projecte VullUn10, Pau Vila, estudiant de Batxillerat Internacional a l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona.
The A Team, d’Ed Sheeran, Marianna Linares (veu i guitarra), estudiant de Batxillerat Internacional a l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona.
Optimització dels programes d’intercanvi de ronyons, Borja Rodríguez, estudiant de Batxillerat Científic a l’Institut Carles Rahola de Girona
El so del silenci, Paula Reixach, estudiant de Batxillerat a Les Alzines de Girona
Opus spicatum al romànic altempordanès: un misteri al descobert, Max Pérez, estudiant de Filosofia a la Universitat de Girona
Trenca el silenci, Carla Herrero, estudiant de Psicologia a la Universitat de Girona
Amb l’objectiu d’intensificar els ponts entre l’ensenyament secundari i universitari i en el marc de l’Universal
Children’s Day, la UdG es va voler sumar a la convocatòria internacional del TEDxYouthDay que va tenir lloc el passat dissabte 17 de novembre.
El resultat va ser un matí ple d’excel·lents intervencions de joves (alguna d’aquestes exposicions va ser feta en anglès) a l’auditori de l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científics i Tecnològic de la UdG: idees innovadores, històries de superació personal, projectes de recerca. Quasi un centenar de persones, entre participants i ponents, van poder disfrutar a més d’intervencions musicals, d’activitats, vídeos i informació i promoció de la UdG.
Els estudiants seleccionats van haver d’assistir a una sessió de formació que els ajudava a preparar la seva intervenció. L’acte es va enregistrar en un vídeo que s’inclourà en el web general del TEDxYouth, i es va poder seguir a través del hashtag #TEDxYouthUdG a Twitter. i en directe via www.livestream.com/canaludg.
Talent jove entre estudiants de secundària i universitaris al TEDxYouth@UdG
/9/
Fundació Universitat de Girona: Innovació i FormacióFormació continuada, professionalitzadora i de qualitatEn un context de crisi del mercat laboral la formació continuada professionalitzadora és cabdal i cal tenir-ne cura i impulsar-la des de la Universitat per tal de garantir una alta qualificació que ajudi a les institucions, empreses i particulars a ser més competitius.
El ventall formatiu és molt ampli, des de cursos de llarga durada (Màsters) fins a cursos de curta durada (cursos d’especialització) sense deixar de banda: jornades, seminaris i formació a la carta a demanda d’empreses i/o institucions. És important l’encaix entre l’oferta formativa i la demanda del mercat laboral.
Matrícula oberta a:
Màsters propis> Comunicació i Crítica d'Art> Gestió Integral en l'Edificació i Consultoria Immobiliària: Project & Facility Manager> E-Commerce i Màrqueting Turístic (on line)> Direcció i Gestió d'Allotjaments Turístics (on line)> Ficción Televisiva y Nuevos Formatos Novetat
> Garantismo, Derechos Fundamentales y Proceso Judicial Novetat
> Construcció Sostenible amb Terra (semipresencial) Novetat
> Comunicació Estratègica i Turisme (semipresencial) Novetat
Postgraus> Cures d'Infermeria al Malalt Crònic> Gestor Energètic d'Organitzacions> Trastorns en l'Aprenentatge i el Comportament i Intervenció Psicoeducativa> Lideratge i Desenvolupament de les Persones> Salut i Qualitat de Vida en l'Envelliment Actiu (semipresencial)> Medicina Forense. Identificació de Cadàvers i Actuació en Grans Catàstrofes (semipresencial)> Intervenció Psicològica en Crisis i Emergències Novetat
> Emprenedoria Novetat
Consulta la política de descomptes i finançament de cada curs!Per a més informació: Tel. 972 210 299 / A/e: [email protected] · http://www.fundacioudg.org
www.fundacioudg.org
www.udg.edu/mastersEstudis propisde la UdG.Màsters i Postgraus
/10/
La Càtedra Joan Vinyoli esdevindrà un centre de documentació i interpretació de l’obra del poeta
Amb la creació de la Càtedra Joan Vinyoli, la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners es proposen conservar i difondre el llegat Vinyoli, i convertir-la alhora en un centre de documentació i interpretació que aculli els estudiosos de l’obra del poeta
La Casa de la Paraula, inaugurada l’estiu del 2012 a Santa Coloma de Farners, serà la seu de la nova Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània. El centre neix de la iniciativa de la Universitat de Girona i de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, i el dirigirà la professora de literatura de la UdG Margarida Casacuberta. El centre acollirà el fons documental, la biblioteca, alguns objectes personals i part del mobiliari domèstic de Vinyoli. Els tres fills del poeta, Joan, Albert i Raimon Vinyoli Sastre, han contribuït de manera decisiva a la materialització d’aquest espai, que es dedicarà tant a la salvaguarda del llegat com a la projecció de la poesia del seu pare.
Els principals objectius que s’ha imposat la direcció de la càtedra són la creació d’un centre de documentació que pugui acollir els estudiosos de l’obra del poeta i de la dels escriptors que s’hi van relacionar, com ara Espriu, Riba o Foix, entre d’altres. També pretén impulsar un centre d’interpretació que garanteixi la divulgació fiable i alhora creativa de Vinyoli, des d’una perspectiva
CàtedresNOVES
UdG
interdisciplinària. Les primeres accions que es duran a terme consistiran en la catalogació i digitalització del fons documental del llegat Joan Vinyoli i la constitució de les comissions organitzadora i científica del 2n Simposi Internacional Joan Vinyoli, que es durà a terme amb motiu de la celebració del centenari del naixement del poeta, l’any 2014.
Sobre Joan Vinyoli
Nascut a Barcelona l’any 1914, Joan Vinyoli va estiuejar amb la seva família a Santa Coloma de Farners del 1922 al 1935. Aquelles estades, que el van marcar profundament, tal com es pot comprovar llegint els seus poemes, han estat la raó principal que han esgrimit els fills i hereus del poeta a l’hora de justificar el seu gest: «La intenció principal dels hereus és correspondre a les diverses iniciatives de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners i de la seva població per honorar la memòria i divulgar l’obra del poeta que va estiuejar d’infant i d'adolescent en aquesta ciutat, i que porta en un lloc molt central de l’obra el record i la nostàlgia d’aquelles vivències i de l’entorn humà i natural que les va propiciar.» Entre aquestes iniciatives municipals cal destacar l’organització del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli, entre el 15 i el 17 d’octubre de 2004, vint anys després de la mort del poeta, i la creació d’un itinerari poètic pel parc de Sant Salvador basat en l’obra vinyoliana.
Les dues Càtedres de creació més recent reflecteixen la intenció de la
UdG de col·laborar estretament amb el territori i d'eixamplar els interes-
sos humanístics en aspectes tan destacats com el de la creació poètica i la
reflexió filosòfica, en contextos tan diferents com els de Vinyoli i Benjamin.
/11/
La UdG, el MUME i els ajuntaments de Portbou i de La Jonquera s’uneixen per crear la Càtedra Walter Benjamin
La Càtedra Walter Benjamin neix amb el doble objectiu de difondre l’obra del pensador alemany a través de la recerca acadèmica i d’estudiar les condicions històriques de les dictadures, de l’exili i de la guerra, que apareixen reflectides de manera sempre punyent en els textos de Benjamin.
Jörg Zimmer, cap del Departament de Filosofia de la UdG, dirigeix la recentment constituïda Càtedra Walter Benjamin. Explica que, amb la creació d’aquesta càtedra, la Universitat de Girona vol donar visibilitat a la presència a Portbou d’un personatge mundialment reconegut, «tant en el sentit d’una projecció acadèmica cap a l’exterior, com en el sentit d’una transferència de coneixement de l’obra de Benjamin a la societat», assegura Zimmer.
Walter Benjamin va morir l’any 1940 a Portbou, víctima de les tràgiques circumstàncies de la història europea de la primera meitat del segle xx. L’aprofundiment acadèmic en l’obra de Benjamin ha de comportar, al mateix temps, un coneixement millor de les condicions històriques de les dictadures, els exilis i la guerra. Però també ha de promoure, opina Zimmer, «la repercussió d’aquest ampli ventall temàtic en la cultura contemporània actual». En la creació de la Càtedra Walter Benjamin hi han col·laborat la Universitat de Girona, el MUME (Museu Memorial de l’Exili) i els ajuntaments de la Jonquera i Portbou. A més, s’han cercat
UdG
col·laboracions amb les principals institucions internacionals dedicades a l’estudi de l’obra del filòsof judeoalemany, com ara el Zentrum für Literatur und Kulturforschung i el Walter Benjamin Archiv de Berlín o el Deutscher Akademischer Austauschdienst (DAAD). També, per a possibles col·laboracions futures, s’ha contactat amb el Goethe Institut de Barcelona i amb l’Institut d’Estudis Nahmànides, de Girona.
S’estrena amb un col·loqui internacional
Entre les primeres accions que proposa la càtedra hi ha, els dies 3 i 4 de novembre, el Col·loqui Internacional Walter Benjamin. El lema de la trobada, «Deambulacions per les memòries i els paisatges de la ciutat. De la metròpoli regional a la megalòpoli global», il·lustra com les línies obertes pel filòsof esdevenen avui una font d’inspiració per a l’anàlisi de la ciutat contemporània. Els organitzadors proposen, doncs, una mirada transversal en què Benjamin planteja un recorregut –una deambulació benjaminiana– per la complexitat dels paisatges urbans del present, tenint en compte les memòries i oblits que els configuren. Amb la idea de fer efectiu aquest diàleg sobre l’espai i el temps urbans, el Col·loqui Internacional Walter Benjamin convoca antropòlegs, arquitectes, artistes, filòsofs, geògrafs i especialistes en estètica i teoria de l’art.
mar
c vice
ns
/12/
La Universitat de Girona ha inaugurat el curs 2012-2013 a Figueres, en el marc d’un acte acadèmic que ha tingut lloc a La Cate. La celebració, de gran valor simbòlic, ha canviat l’espai tradicional, a la ciutat de Girona, per fer explícit el suport de la UdG a la comarca de l’Alt Empordà després dels incendis d’aquest estiu.
La lliçó inaugural ha anat a càrrec del doctor Ramon Lapiedra, catedràtic emèrit de Física Teòrica, exrector de la Universitat de València, i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, que més enllà de l’estudi d’aquesta disciplina, ha reflexionat sobre el present i el futur de les universitats, un tema sobre el qual ha basat la seva lliçó inaugural: “De les funcions de la Universitat”.
La cerimònia inaugural ha comptat amb un resum dels detalls més significatius de l’activitat universitària del curs anterior, que ha es-mentat Carles Abellà, secretari general de la UdG.
El doctor Lapiedra ha parlat de les funcions de la institució uni-versitària, que van més enllà de la docència, la recerca i el prag-matisme, i que abracen la reflexió per a la crítica i la transmissió de valors. La Universitat, ha dit, “no solament ha de transferir coneixements a l’entorn, sinó també valors per ordenar la vida col·lectiva des dels principis democràtics de tolerància, llibertat i responsabilitat”.
Fotos: Conxi Molons
La rectora Anna M. Geli ha expressat el suport i l’homenatge que ret la Universitat “a les persones que han patit, han lluitat i tenen el coratge de tirar endavant després dels focs del mes de juliol”. Així mateix, ha demanat a la societat que “valori el paper de la Uni-versitat com a motor del país, que contribueix decididament al seu creixement”. També s’ha referit al context econòmic, d’una banda, a un nou curs marcat per l’augment de les taxes acadèmiques que fa necessària una política de beques i ajuts “que eviti una discriminació social entre els estudiants”. De l’altra, s’ha referit a les retallades, davant les quals, ha dit, “hem procurat d’esmerçar tots els esforços a mantenir una Universitat de Girona que treballa per estar a la prime-ra fila de les institucions acadèmiques i que prioritza el compromís amb el territori”.
L’acte ha comptat també amb les intervencions del president del Consell Social de la Universitat de Girona, Albert Bou; el president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Xavier Sanllehí; l’alcalde de Figueres, Santi Vila; i Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Re-cerca.
Les intervencions musicals de la cerimònia (L’Empordà, Per tu ploro, You Raise Me Up i l’himne universitari Gaudeamus Igitur) han anat a càrrec del Cor de la Universitat de Girona, dirigit pel professor de la UdG, Joan de la Creu Godoy, acompanyats de la pianista Clara Banet i de la coral infantil de l’escola de Sant Pau de Figueres.
La UdG inaugura el curs acadèmic a la ciutat de Figueres
/13/
Ramon Lapiedra, en la lliçó inaugural del curs acadèmic 2012-2013 de la UdG, ha parlat del valor que la universitat té en la societat.Engega ha entrevistat el destacat físic i exrector de la Universitat de València per aprofundir en els seus plantejaments.
Quina és la funció de la universitat?
La universitat té una funció que practica però a la qual no dóna prou importància, que és fomentar l’esperit de crítica, en el millor sentit de la paraula. Cercar, renovar, valorar... La universitat ha posat l’accent en la docència, la recerca i la transferència de coneixement, però també cal que centri el discurs en aquesta funció crítica de la societat.
Vós heu fet un pas per lligar la ciència amb les ciències socials...
Per lligar-les, sí, és una bona manera de definir-ho, perquè la renovació de la ciència i de la vida social no poden cercar-se de la mateixa manera, perquè són camps que tenen metodologies específiques. Ara bé, la finalitat de renovar-se, de mirar-se amb deteniment els pressupòsits, si serveixen o no, fins i tot si han valgut mai i si cal modificar-los, és una qüestió comuna a les ciències socials, a la tècnica i a la ciència.
A parer vostre, què ens cal?
És imprescindible una actitud genèrica de no donar res per absolutament ben definit per sempre més, però hi ha mecanismes de l’espècie humana que tendeixen a la seguretat, a la conformitat, la qual cosa s’entén perquè es necessita estabilitat emocional i social. És com prendre’s una til·la, aquesta actitud genèrica d’apaivagar, de seguir el camí que s’ha seguit sempre. Però si s’exagera és molt perillosa, perquè genera anquilosament.
Ram
on L
apie
dra
«La formació dels ciutadans falla»
Josep M. Fonalleras i Carles Gorini
/14/
Considereu que la universitat està més preocupada pel seu funcionament que per exercir la funció crítica que descriviu?
En aquest moment té una certa raó que sigui així. Si a una institució li redueixen el pressupost un setze per cent és normal que adreci la mirada al seu melic, perquè aquest discurs que estem escoltant, que les universitats han de buscar-se la vida, és una barbaritat. Els poders públics hi són per finançar un servei públic com la Universitat. També per a moltes altres coses, però no per gastar els diners com, de vegades, s’han gastat. I poso per exemple el País Valencià, on s’han gastat els diners en obres faraòniques, extravagants, que, a més, servien per al finançament il·legal de partits polítics –en aquest cas, el Partit Popular. Tanmateix, comprenc que en una situació difícil com la present molts polítics de bona voluntat diguin aquestes generalitats. El que han de buscar, però, és sortir de la crisi i finançar la universitat i altres elements de l’estat del benestar.
Heu citat València i vau ser rector de la seva universitat en uns moments socialment molt crítics, fins i tot vau ser amenaçat. Per què aquesta vostra actitud combativa?
No ens hem d’enganyar: sí que diria que vam tenir uns certs treballs combatius, però no era perquè nosaltres els busquéssim. Ens deien que érem independentistes, que preconitzàvem la instauració d’una entitat política com els Països Catalans, però això nosaltres no ho vam defensar mai! Ni implícitament! El que va passar és que una fracció de la societat valenciana, absolutament delirant i hipòcrita, que no volia que es parlés en valencià (que ja era una cosa com perquè se la fessin mirar), com que no tenien el coratge de dir públicament que no volien que es parlés en valencià, deien que nosaltres parlàvem català. Aleshores, el nostre coratge va ser denunciar la seva hipocresia, dir que nosaltres parlàvem valencià i que el valencià no era cap forma inferior i sí una manera de parlar una mateixa llengua que tenim amb la gent de Menorca o de Girona. Nosaltres donàvem a la llengua tota la dignitat que mereixia i això hi havia gent que no ho podia suportar.
Tot plegat, els moments que descriviu, la crisi actual, té a veure amb l’educació i, en conseqüència, amb una debilitat democràtica?
El que passa tampoc és cap misteri. La democràcia és dinàmica, perquè hi ha aspectes que van en la bona direcció i forces que aniran en la direcció contrària. La societat, com a tal, segrega de manera espontània un discurs interessat i que, en conseqüència, és mistificador i, en el fons, antidemocràtic. Cal contrarestar-lo. I cal fer-ho des de l’ensenyament reglat (i des d’altres instàncies educatives) perquè tingui de manera explícita l’objectiu de formar ciutadans, uns ciutadans que no permetin fer el que ha passat al País Valencià, on hi ha un partit, que és el PP, que a la circumscripció de Castelló presenta, de manera reiterada, cada quatre anys, un número dos de la llista electoral que és el senyor Fabra, que no l’han jutjat encara, no, però que té un expedient d’Hisenda. Els ciutadans, si són mínimament responsables, com poden votar aquella llista? Que hi hagi corrupció no és el problema, en qualsevol partit pot haver-hi gent corrupta, el problema és la resposta del partit davant del fet. Si no el tires fora, si l’empares, si vols presentar el que és blanc com a negre...
Aleshores, som un país en el qual la instrucció falla?
La formació dels ciutadans falla. Falla en el fet que aquests valors, perquè siguin interioritzats per una gran part de la societat, requereixen un procés històric i no venim, segurament, del millor escenari possible. Venim dels Reis Catòlics, de Felip II, de Ferran VII i de la dictadura del general Franco... venim de totes aquestes coses. Els valors, la gent els interioritza a les fases més primitives de la formació del seu psiquisme, i això es pot canviar, però és molt difícil... A més, per parlar d’una qüestió de la nostra època, l’economia especulativa, que és un abrasiu, un dissolvent dels valors cívics de responsabilitat i solidaritat.
Però per assolir coneixement i mantenir-se en la virtut cal un gran esforç... Paga la pena fer-lo?
Mireu, més enllà de la falta d’esforç, en l’abdicació dels valors no hi ha cap paradís, no és veritat. Hi ha malestar interior, perquè si et despulles dels teus valors de solidaritat, de responsabilitat, seràs un desgraciat, perquè emprens un camí d’empobriment interior. Si et falten certes coses a la vida, estàs perdut. Però la recíproca no és certa: pots tenir garantides les coses bàsiques i ser un pobre desgraciat, si no tens un mínim d’unitat i de coherència.
Sou físic i heu divulgat la ciència. De la mecànica quàntica, camp en el qual sou expert, es diu que no es pot comprendre...
No és cert. La mecànica quàntica s’entén molt bé (i sé que alguns col·legues estan en desacord amb mi). La mecànica quàntica el que explica és que, de manera teòrica i experimental, al món hi ha creació, que vol dir l’aparició de fets que no tenen prou antecedents. Aquesta possibilitat t’estalvia la cadena interminable de preguntes i respostes a què t’obliga la mecànica clàssica, que no s’acaben mai i que jo no entenc. La quàntica, com que permet la creació, l’aparició de fets sense precedents suficients –la qual cosa s’aplica fins i tot al temps–, permet dir que el temps es va crear en algun moment. Aleshores, la pregunta «Què hi havia abans de?»... No miri, pari el carro, que això s’ha acabat... «Abans», en el moment t = 0, no significa res. Vostè no pot fer-me la pregunta, perquè és capciosa. Al capdavall, la mecànica quàntica s’entén millor que la clàssica; permet l’existència d’una primera causa, que és allò que es va donar en t = 0.
"La Universitat cal que centri el discurs en la funció crítica de la societat"
"Els poders públics hi són per finançar un servei públic com la Universitat"
/15/
RECERCA
A la UdG es du a terme el programa Tots Iguals, que assumeix el compromís d’introduir la igualtat d’oportunitats i una perspectiva de gènere de forma transversal a totes les àrees de treball, estudi, docència i recerca de la Universitat. Però la situació socioeconòmica actual pot posar pals a les rodes de la igualtat.
GENEREAMB PERSPECTIVA DE
Il·lu
stra
ció:
Mar
c V
icen
s
Carles Gorini
/16/
Montse Castro és la responsable del «Pla d’Igualtat: A la UdG, tots iguals». Considera que la crisi actual obliga a plantejar noves línies de recerca «que aprofundeixin en les conseqüències que
aquesta situació pot provocar en els avenços socials i legals assolits en matèria de gènere». Castro, que també és professora del Departament de Pedagogia, es pregunta si la crisi no farà retornar les dones al paper de «cuidadores, en detriment del seu paper en el món laboral». En un to semblant expressen els seus dubtes diversos investigadors de la UdG que fan recerca amb perspectiva de gènere. Consideren que la situació econòmica i social representa una amenaça per a les polítiques de gènere dutes a terme fins ara. Ho diu Carme Echazarreta, que desenvolupa la seva recerca en l’àmbit de la comunicació audiovisual i la publicitat, i sobre la identificació que es fa dels rols de gènere en els mitjans de comunicació. Adverteix que ja hi ha diverses campanyes per lluitar contra la violència de gènere que han estat paralitzades, igual que algunes actuacions previstes per dinamitzar l’accés laboral de les dones amb risc d’exclusió social. «Penso que és un error, perquè l’accés de les dones al món del treball reverteix positivament en la millora de les condicions socials de molts col·lectius», assegura. La dada la confirmen Francina Esteve, Pilar Albertín i Miquel À. Chamorro. Esteve, professora del Departament de Dret Públic, treballa en el desenvolupament de les polítiques i normes en l’àmbit europeu i en les anàlisis de les polítiques públiques que es fan a la Unió Europea. La seva és, doncs, una visió des de les polítiques d’igualtat, «que responen a l’objectiu d’aconseguir una igualtat no només formal, sinó real i objectiva, entre homes i dones, en resposta a una estigmatització que diferenciava les oportunitats i el tractament entre els dos sexes».
Pilar Albertín, al seu torn, coordina un grup que dedica la recerca al fenomen de la violència de gènere en les relacions afectives i de parella. «Explorem les diferències i desigualtats que el sistema jurídic, penal, social i de salut apliquen en les seves pràctiques institucionals en funció del gènere, la classe social, l’edat o la procedència geogràfica i cultural de les dones.» Albertín, que és investigadora del Departament de Psicologia, explica que actualment treballa amb el seu grup amb col·lectius de dones emigrants que pateixen violència a la parella, per tal de reconèixer les condicions en què se’ls presta atenció des dels serveis i institucions.
Miquel Àngel Chamorro, que desenvolupa la seva recerca al Departament d’Arquitectura i Enginyeria de la Construcció de l’EPS, ha estudiat un detall de la representativitat de les dones a la societat medieval: la seva retribució, les condicions laborals i les dificultats amb què es van trobar per compaginar la maternitat amb el treball a la construcció. L’estudi, dut a terme a partir dels testimonis que es recullen als llibres d’obra de l’església de Sant Feliu de Girona, fa sortir a la llum el fet que les dones treballaven com a manobres, la categoria més baixa en l’escalafó de la construcció, i que sovint havien de dur els fills amb elles a l’obra. Chamorro, a més, ha constatat que les dones treballaven les mateixes hores que els homes, però els pagaven la meitat. Tot i que els resultats del seu estudi donen uns resultats que queden lluny de la realitat actual, considera que la perspectiva que proporcionen pot contribuir a situar la dimensió d’un problema que s’arrossega des de temps immemorials.
Molta feina feta
Els experts consultats coincideixen que s’ha fet molta feina, la qual cosa, com defensa Pilar Albertín, «ha provocat canvis importants a la nostra societat i en la mentalitat d’homes i dones». Tanmateix, adverteix que cal instaurar una vigilància per no caure en el que considera un optimisme excessiu que faci creure que «hem aconseguit la igualtat, perquè només cal mirar els anuncis, la televisió o la realitat laboral per descobrir que encara no hi hem arribat». Carme Echazarreta veu, en el fet que el nombre de dones que participen en la recerca hagi augmentat fins a esdevenir decisiu, un signe de l’impacte de les polítiques de gènere. A més, destaca que es tracta de dones implicades que participen activament en la societat civil a través d’associacions i entitats de tota mena. Amb tot, l’omnipresent crisi actual farà que les recerques se centrin en les conseqüències que la depressió econòmica pot provocar en els entorns més quotidians, per exemple «la manera com les situacions d’estrès per pèrdua de treball o habitatge poden derivar en un augment de la violència envers les dones», conclou la coordinadora del Pla d’Igualtat.
/17/
Larry Que, màxim expert mundial en la química del ferro, visita les noves instal·lacions del QBIS
El Grup de Química Bioinorgànica i Supramolecular de la UdG, QBIS, ha obert uns nous laboratoris al Parc Científic de la UdG. El reconegut científic nord-americà Larry Que els ha visitat i ha explicat que ha trobat “entusiasme per la ciència i un fort esperit de cooperació”
El professor Larry Que ha visitat Girona i ha impartit una conferència sobre la química del ferro a la UdG. Aquest científic nord-americà és un dels màxims exponents mundials d’aquesta especialitat. La seva visita ha despertat un gran interès entre la comunitat científica gironina, que ha omplert l’Aula Magna de la Facultat de Ciències. Que ha vingut a la UdG convidat pel grup de recerca QBIS, que ha aprofitat l’ocasió per mostrar-li les instal·lacions que el grup ha estrenat fa poc al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Els nous laboratoris formen part del conjunt d’accions que s’han posat en marxa amb el finançament proporcionat per les dues beques Starting Grant atorgades pel Consell Europeu de la Recerca, dos ajuts d’1,5 milions d’euros que van rebre els investigadors principals del grup, Miquel Costas i Xavi Ribas, respectivament, per fer avançar les línies de recerca en què treballen, basades en la química del ferro i el coure. Costas és, precisament, l’autor de l’article amb més citacions dels que han publicat els investigadors de la UdG, segons les dades de l’ISI-WOK, titulat «Dioxygen activation at mononuclear nonheme iron active sites: enzymes, models, and intermediates». En general, els articles que publiquen els investigadors del QBIS tenen una rellevància important, pel fet que incideixen en un camp innovador i molt competitiu.
Larry Que visita el QBIS
Larry Que és professor a la Universitat de Minnesota. Interrogat sobre la importància present i futura de la química del ferro, n’ha defensat l’estudi, perquè és l’element metàl·lic més comú a la terra i és l’element clau en enzims vitals per dur a terme reaccions d’oxidació-reducció. Per tant, ha dit, «ens serveix per aprendre molt de la natura i ens obre la porta al disseny de catalitzadors eficients per a la biosíntesi de nous compostos orgànics i per a la conversió d’energia». Com que el ferro és tan abundant i té una baixa toxicitat, «serà important per al desenvolupament de nous catalitzadors, que reemplaçaran els que avui es fan servir, constituïts d’elements cars i pesants, a més de tòxics, la qual cosa tindrà importància per al futur sostenible del planeta», ha afegit. Respecte del QBIS i de la recerca que fa, ha destacat que si el grup té un impacte internacionalment significatiu és perquè proporciona resultats innovadors: «Els seus èxits demostren que és possible obtenir resultats de primera categoria fins i tot en una universitat petita, amb la condició que hi hagi un grup de científics que s’hi dediquin i que treballin bé junts.» Ha explicat que en la seva visita a Girona ha notat l’entusiasme per la ciència i un fort esperit de cooperació entre els investigadors de la UdG que ha conegut.
Els èxits del Grup de Química Bioinorgànica i Supramolecular (QBIS) demostren que aquí és possible obtenir resultats de primera categoria.
/18/
L’ús dels clítics pronominals del català i la seva adquisició per parlants de romanès i de tagal. Autor: Pau Maré. Director: Xavier Lamuela
Primary succession in man-made wetlands: biodiversity, structure and dynamics of macrofaunal assemblages. Autor: Albert Ruhí Vidal. Directors: Daniel Boix Masafert i Stéphanie Gascón García
Construcción de conocimiento algebraico en el primer ciclo de la ESO mediante la participación en foros de conversación electrónicos. Autora: Maria Pilar Royo Regueiro. Directors: César Coll Salvador i Joaquim Giménez Rodríguez Tutora: Maria Lluïsa Pérez
Synthesis of antimicrobial peptides derived from BP100 and BPC194. Autora: Imma Güell. Directores: Marta Planas i Lídia Feliu
La propuesta anticipada de convenio. Autora: Teodora Jacquet Yeste. Director: Josep Oriol Llebot
Entrepreneurship, ties and relational networks: the case of a public-private cross-border tourism product. Autor: Joan Solé Pla. Directors: Jaume Guía Julve I Germà Coenders
Treatment of mature urban landfill leachates by anammox process. Autor: Maël Ruscalleda. Directors: Jesus Colprim I Dolors Balaguer
The use of pulse amplitude modulated fluorescence techniques for metal toxicity assessment in fluvial biofilms. Autora: Natàlia Corcoll. Directors: Helena Guasch Padró I Manel Leira Campos”
Reaccions de cicloaddició [2+2+2] catalitzades per Rh(I). Autora: Lídia García López. Directores: Anna Roglans i Anna Pla Quintana”
Visualization and processing of diffusion tensor MRI. Autor: Ferran Prados Carrasco. Directors: Imma Boada I Miquel Feixas
Contribución a la selección de cadenas de procesos de fabricación. Autor: Robert Blanch Font. Directores: Inés Ferrer i Luisa García-Romeu
Compartir el mal. Sobre la justificación política del mandato penal de impedir determinados delitos en el derecho penal español. Autor: Jonatan Valenzuela Saldías. Directors: Daniel Varona Gómez i Jordi Ferrer Beltran
Estructura poblacional y demografía genética en poblaciones de trucha común (Salmo trutta) del Pirineo catalán. Autora: Raquel Fernández Cebrián. Director: José Luis García Marín
Integrated management of urban wastewater systems: a model-based approach. Autor: Pau Prat Busquets. Directors: Joaquim Comas Matas i Lluis Corominas Tabares
Coneixements dels professionals de la salut de l’atenció primària sobre prevenció del consum de drogues. Autora: Alicia Baltasar Bagué. Directores: Maria Eugènia Gras Pérez i Sílvia Font Mayolas
Rescate aéreo medicalizado en montaña. Análisis clínico-epidemiológico retrospectivo durante 9 años de actividad. Modelo aragonés. Autor: Iñigo Soteras Martínez. Directors: Enric Subirats i Ramon Brugada
Automatic diagnosis of voltage disturbances in power distribution networks. Autor: Victor Barrera Núñez. Directors: Joaquim Meléndez Frigola i Sergio Herraiz Jaramillo
Synthesis of unusual alpha-amino acids and study of the effect of their incorporation into antimicrobial peptides. Total synthesis of bioactive marine natural products and analogues thereof. Autor: Abdelatif El Marrouni El Ghzaoui. Directores: Montserrat Heras i Janine Cossy
Metalls de transició en la formació d’enllaços carboni-carboni: cicloaddicions [2+2+2] catalitzades per Rh(l) i acoblaments creuats catalitzats per Pd(0) i Ni(0). Autora: Sandra Brun Massó. Directora: Anna Roglans Ribas
Materiales compuestos de matriz termoplástica con refuerzo de fibras lignocelulósicas de alto rendimiento. Autor: Juan Pedro López Olmedo. Directora: Fabiola Vilaseca Morera
Advanced illumination and view-selection techniques for volume rendering and its application to medical imaging. Autor: Marc Ruiz Altisent. Directors: Imma Boada Oliveras, Mateo Sbert Casasayas i Miquel Feixas Feixas
Definición de los conceptos “Tradicional” e “Innovación” en alimentos desde la perspectiva del consumidor europeo. Autor: Luis Guerrero Asorey. Directors: Carmen Saurina Canals i Pere Gou Boto
Implicaciones de la adiponectina de alto peso molecular en el eje tiroideo y el metabolismo óseo. Autora: Anna Prats Puig. Directors: Abel López Bermejo i Judit Bassols Casadevall
Desenvolupament d’una metodologia per la caracterització en terra d’instrumentació espacial. Autor: Albert Catalán Artigas. Director: Jaume Gibert Pedrosa. Tutor: Quim de Ciurana
La pesca al Cap de Creus en l’època moderna. Organització, gestió i conflictes per l’accés als recursos pesquers (segles XVI-XVIII). Autor: Alfons Garrido Escobar. Director: Joan Lluís Alegret Tejero
L’adequació del Plans de Transició al Treball (PTT) a les persones amb discapacitat. Aplicació d’un pla d’avaluació. Autora: Montserrat Castro Belmonte. Directora: Montserrat Vilà Suñé
Rostres en rostres: Estudi i traducció del Comentari al Sefer yesirah (Llibre de la Creació) de rabí Isaac el Pietós, altrament anomenat, el Cec. Una aproximació a la visió teològica, cosmològica i antropològica del seu autor. Autor: Jordi Gendra Molina. Director: Joan Ferrer Costa
“Caminant a les fosques”. Estudi i traducció de l’obra apologètica Keset u-maguén de rabí Simon ben Zemah Duran. Autor: Manel Frau Cortès. Director: Joan Ferrer Costa
Reactivity of well-defined organometallic copper(III) complexes in carbon-heteroatom bond forming reactions. Autora: Alícia Casitas Montero. Directors: Xavier Ribas Salamaña I Miquel Costas Salgueiro
Un diálogo hacia la paz: Las “Locuras de Europa” de Diego Saavedra Fajardo. Autora: Sònia Boadas Cabarrocas. Director: Jorge García López
New manganese complexes with nitrogen donor ligands. Catalysts for oxidation reactions. Autor: Jordi Rich Masallera. Directores: Isabel Romero i Montserrat Rodríguez
Evaluación de la remoción de semillas por roedores y hormigas en pinares mediterráneos afectados por incendios forestales. Director: Gabriela Jones Roman. Directors: Pere Pons Ferran i Josep Ma. Bas Lay
Computer Vision Techniques for Early Detection of Skin Cancer. Autor: Josep Quintana Plana. Director: Rafael García
Path Planning with Homotopic Constraints for Autonomous Underwater Vehicles. Autor: Emili Hernández Bes. Director: Pere Ridao Rodríguez i Marc Carreras Pérez
Mecanismos de regulación del anabolismo lipídico en el tejido adiposo del paciente obeso. Autor: Paco Ortega Delgado. Director: José Manuel Fernández-Real Lemos
tesis 2012* Fins al 16 /11/12* Ordre cronològic
/19/
Nodes relacionals en el model second life. Producció i singularitat. Autor: David Serra Navarro. Director: Àngel Quintana Morraja i Jordi Xifra Triadú
Appearance-based Mapping and Localization using Feature Stability Histograms for Mobile robot navigation. Autor: Eval Bladimir Bacca Cortés. Directors: Xavier Cufí Solé i Joaquim Salvi Mas
One-shot pattern projection for dense and accurate 3D acquisition in structured light. Autor: Sergio Fernández Navarro. Director: Joaquim Salvi Mas
Computational Modelling of Charge Transfer in Nucleobase-Aromatic Amino Acid Complexes. Autora: Cristina Butchosa Robles. Directors: Sílvia Simon i Alexander A. Voityuk
Evaluación de los efectos no intencionados de los transgenes en plantas modificadas genéticamente (MG) resistentes a plagas y diseñadas como biofactorías de péptidos antimicrobianos. Autora: Maria Montero Mirabet. Directores: Anna Nadal Matamala i Maria Pla de Solà Morales
Pattern recognition based on qualitative representation of signals. Application to situation assessment of dynamic Systems. Autor: Paco Gamero Argüello. Director: Juan Colomer Llinàs
Applications of Computed Tomography in Dry-Cured Meat Products. Autora: Eva Santos. Directors: Elena Fulladosa i Pere Gou Tutora: Dolors Parés
Derecho, muerte y matrimonio: La familia matrimonial en el Mediterráneo cristiano, desde la Antigüedad al final de la Edad Media. Autor: Manuel José Vial Dumas. Directors: José Maria Pérez Colldos i Tünde Mikes Jani
Preparación y evaluación de formulaciones acrílicas autocurables de baja toxicidad modificadas con polímeros biodegradables para cirugía ortopédica y mínimamente invasiva. Autora: Elena Franco Marquès. Director: José Alberto Méndez González
A molecular approach on sperm changes during epididymal maturation, ejaculation and in vitro capacitation of boar spermatozoa. Autora: Anna Fàbrega Coll. Directors: Sergi Bonet Marull i Elisabeth Pinart Nadal
Biofilm responses to multiple stressors associated to global change in river ecosystems. Autor: Lorenzo Proia. Directors: Anna M. Romaní i Sergi Sabater
Factors emocionals associats a la conducta alimentària en adolescents. Adaptació i validació de l’EES-C i l’EPI-C. Autora: Mònica Thomas Vall·llosera. Directors: Manuel de Gracia Blanco i Ramon Canals Casas
Caracterització de determinants estructurals de propietats especials de ribonucleasa pancreàtica humana. Autor: Pere Tubert Juhé. Directors: Maria Vilanova Brugués i Antoni Benito Mundet
L’organització de l’activitat conjunta i el pensament del professorat sobre l’acció docent en Educació Física Escolar. Autor: Ricard Pradas Casas. Directors: José Ignacio Vila Mendiburu i Victor López Ros
Methodology to design customized product based on user centered design. Autor: Bernardo Mendes de Seiça da Providencia. Directors: Joaquim de Ciurana Gay i Juana Ferreira Cunha
An empirical analysis of integrated management Systems. Autora: Alexandra Simon Villar. Directors: Martí Casadesús Fa i Pilar Marquès Gou
Customer’s loyalty and its antecedents and perception of ISO 9001 in online banking. Autor: Luc Honore Petnji Yaya. Directors: Martí Casadesús Fa i Frederic Marimon Viadiu
Effects of breed and PRKAG3 and CAST genetic polymorphisms on the quality of Serrano dry-cured ham. Autor: Zongyuan Zhen. Direcció: Pere Gou Boto. Tutora: M Dolors Parés Oliva
La responsabilidad civil por hecho ajeno derivada de delito o falta. En particular, la responsabilidad civil de padres, tutores, centros docentes, empresarios, titulares de vehículos y Administración Pública. Autor: Alfons Surroca Costa. Director: Miquel Martín Casals
Espectroscòpia NIR per a la determinació on-line de l’AW i del contingut d’aigua i salt durant l’assecat de productes crus-curats. Autor: Carles Collell Corominas. Directors: Josep Comaposada Beringues i Pere Gou
Medium access control messaging scheme for cognitive radio networks. Autor: Nicolás Bolívar Díaz. Director: José Luis Marzo Lázaro
La exhibición de documentos probatorios y soportes informáticos. Autora: Sílvia Pereira Puigvert. Directors: Guillermo Ormazabal Sánchez i M. Teresa Armenta Deu
Food safety in fast drying (QDS process®) of dry-cured meat products: High pressure and NaCl-free processing implementation. Autora: Katharina Stollewerk. Directors: Josep Comaposada i Anna Jofré. Tutora: Carme Carretero
Cultural Impact Perception a Model for Intangible Impact Assessment. Una proposta d’avaluació de política pública a través de l’anàlisi d’impactes culturals d’esdeveniments culturals entesos com a actes d’implementació. Autora: Alba Colombo Vilarrasa. Director: Alfons Martinell Sempere
Multimodal Image Registration Applied to Magnetic Resonance and Ultrasound Prostatic Images. Autora: Jhimli Mitra. Directors: Robert Martí Marly i Fabrice Meriaudeau.
Moléculas séricas relacionadas con la fisiopatología del adenocarcinoma pancreático como posibles marcadores tumorales. Autora: María José Ferri Iglesias. Directores: Rosa Núria de Aleixandre Perarlos i Rosa Peracaula Miró
Estudi de les anomalies cromosòmiques detectades prenatalment i postnatalment i anàlisi de la contribució dels diferents mètodes de cribatge en la detecció de les anomalies prenatals. Autora: Mercè Alsius Suñer. Directores: Anna Soler Casas i Rosa Núria Aleixandre Cerarols
Caracteritzación mecánica y biológica de Scaffolds producidos con tecnología BioCell. Autor: Marco Andre Das Neves Domingos. Directors: Paulo Bátolo i Joaquim de Ciurana Gay
Descripció i quantificació de la microbiota intestinal associada al càncer colorectal. Autora: Teresa Mas de Xaxars Rivero. Director: Jesús García Gil
Nous processos d’urbanització i consum d’aigua per a usos domèstics. Una exploració de relacions a l’àmbit gironí. Autor: Xavier García Acosta. Directors: Anna Ribas Palom i Albert Llausàs Pascual
Anàlisi legal i ètica de la publicitat audiovisual dels medicaments no subjectes a prescripció. Autor: Manel Vinyals Corney. Directora: Carmen Echazarreta Soler
Robust image segmentation applied to magnetic resonance and ultrasound images of the prostate. Autor: Soumya Ghose. Directors: Arnau Oliver Malagelada, Fabrice Meriaudeau i Jordi Freixenet Bosch
El proceso de la lealtad del consumidor hacia los destinos de sol y playa. Un análisis empírico de los turistas que visitan Lloret de Mar y Cancún. Autor: Carlos Mario Amaya Molinar. Directors: Jaume Guía Julve, Ramon Palau Saumell i Santiago Forgas Coll
Parallel spatial data structures for interactive rendering. Autor: Ismael García Fernández. Director: Gustavo Patow
MSSPACC: Sistemes d’execució paral·lela d’aplicacions amb especulació sobre entorns distribuïts. Autor: Joan Puiggalí Allepuz. Director: Teodor M. Jové Lagunas
La historia de Cataluña de Rafael Cervera. Edició i estudi d’una traducció castellana de la crònica de Bernat Desclot. Autor: Daniel Genís Mas. Directors: Xavier Renedo Puig i Jorge García López
Patrones de consumo de cocaína en los jóvenes. Autora: Josefina Patiño Masó. Directores: Sílvia Font Mayolas i M. Eugènia Gras
Competitivitat del turisme religiós en el marc contemporani. Els espais sagrats i el turisme. Autora: Sílvia Aulet. Directors: Dolors Vidal i José A. Donaire
http://www.udg.edu/ed
/20/
El Centre de Genètica Cardiovascular, laboratori de referència a l’Estat en genètica de la mort sobtada
Es presenta el conveni de col·laboració amb l’Obra Social “la Caixa”, que en quatre anys ha permès posar en marxa quinze projectes de recerca.
El centre, liderat pel Dr. Ramon Brugada i amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG des de l’any 2009, s’ha consolidat com el laboratori de referència de l’Estat espanyol en genètica de la mort sobtada. En només tres anys ha realitzat l’anàlisi genètica de més de 700 famílies d’arreu del món que han patit la mort sobtada d’algun dels seus membres. Això correspon a uns 3.800 estudis genètics, 450 dels quals han evidenciat defectes genètics. Des que va ser traslladat a Girona des de Montreal, el Centre de Genètica Cardiovascular s’ha convertit en el laboratori de referència pel que fa a la genètica de la mort sobtada arreu de l’Estat. Actualment hi treballen 25 investigadors i hi ha en marxa quinze projectes de recerca. La principal font de finançament del Centre de Genètica Cardiovascular són els ajuts, i en aquests tres darrers anys ha estat fonamental la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”, que ha aportat més de tres milions d’euros a aquest macroprojecte de cardiologia.
El doctor Josep M. Nadal, exrector de la UdG, inaugura el curs a l’Institut d’Estudis Catalans
Nadal exposa en la seva lliçó, a la Sala Prat de la Riba, les relacions entre la llengua i el sentiment, en una intervenció de caire interdisciplinari en què parla de les evolucions culturals La lliçó de Josep M. Nadal, «“I si escric llengua, veus? El dolor em trenca l’ànima”: Per què vivim les llengües amb tanta passió?» es pot consultar a http://publicacions.iec.cat/. En l’acte d’inauguració, que es va fer el 27 de setembre, el president de l’IEC, Salvador Giner, va parlar de l’actualitat política i cultural i es va referir al present com un «moment notablement singular per a la història del nostre poble». També van intervenir en l’acte el director de la Real Academia Española de la Lengua, José Manuel Blecua, i el músic Jordi Savall.
Setmana de la Ciència a la UdG
La Universitat de Girona ha organitzat la 17a edició de la Setmana de la Ciència, una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació que té com a objectiu apropar el coneixement científic i tecnològic a la societat.
Les activitats, dutes a terme entre el 16 i el 25 de novembre, han tingut relació, de manera especial amb l’Any Internacional de les Energies Renovables.
S’hi ha fet tallers, demostracions, conferències i concursos i fins i tot una obra de teatre de producció pròpia, adreçada a escoles i instituts. “Un planeta amb energia” s’ha representat amb èxit a l’edifici Giroemprèn del Parc Científic i Tecnològic i ha buscat l’aprofundiment en la presa de consciència sobre la importància d'incrementar l'accés sostenible a l'energia, l'eficiència energètica i l'energia renovable. Dins la Setmana de la Ciència també s’hi ha inclòs la 8a Fira de la Química i la celebració de la Diada de Sant Albert, amb motiu de la qual s’han organitzat exposicions, visites guiades i conferències amb el lema “La ciència al teu abast”. Aquest any, com a novetat, la Universitat de Perpinyà Via Domitia ha col·laborat amb la Universitat de Girona amb la realització de tallers de ciència dins el marc de col·laboració transfronterera.
www.udg.edu/setmanaciencia
L’assignatura Gastronomia i Enologia comença al restaurant El Celler de Can Roca
Una trentena d’estudiants de quart curs del Grau de Turisme de la Universitat de Girona han fet la primera sessió de l’assignatura Gastronomia i Enologia al restaurant El Celler de Can Roca
El divendres 5 d’octubre, una trentena d’estudiants de quart curs del Grau de Turisme de la Universitat de Girona van fer la primera sessió de l’assignatura Gastronomia i Enologia al restaurant El Celler de Can Roca. L’assignatura fa un repàs dels aspectes més significatius de la gastronomia i l’enologia, des de la creativitat i la innovació fins a l’organització de banquets, passant per la gestió de reserves, els vins de l’Empordà i els maridatges.
/21/
En aquesta primera sessió hi van intervenir Joan Roca, Josep Roca, Manuel de la Rubia, David Vives i Quim Garriga. Per a les sessions següents, es compta també amb la col·laboració de Jordi Roca, Encarna Tirado, Carles Aymerich, Èric Oliu i Amanecer Ramírez.Aquesta formació, de caràcter optatiu, forma part dels diversos itineraris cap a l’especialització que la facultat ofereix als estudiants d’últim curs del Grau de Turisme, en el marc de l’espai europeu d’educació superior, la primera promoció del qual es graduarà al final d’aquest curs acadèmic. El pla d’estudis abraça, a més de la gastronomia, l’hostaleria, les agències de viatges, els operadors turístics, la informació turística, el turisme cultural, la planificació i gestió turística, els esports d’aventura i el sector dels esdeveniments i congressos. El Grau de Turisme de la Universitat de Girona, que compta amb més de 400 estudiants distribuïts en quatre cursos, completa la formació amb pràctiques externes.
La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani rep la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat de la docència universitària i homenatja al filòsof en el seu centenari.
En el marc de la inauguració del curs acadèmic 2012-2013 del Sistema Universitari Català, que ha tingut lloc a la Universitat Pompeu Fabra, Josep Maria Terricabras, director i fundador de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, ha recollit la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat de la docència universitària.
Claudi Alsina, secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya, ha llegit l’acta del jurat, que, en l’àmbit de premis col·lectius, ha concedit la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat de la docència universitària a la càtedra degana de la UdG. Els motius esmentats han estat la difusió de l’obra de Ferrater Mora, el debat i la reflexió que han aportat la llarga llista de convidats que durant vint anys han passat per les sessions de la Càtedra Ferrater Mora, la plataforma en línia, i les activitats paral·leles de debat, reflexió i suport a la docència i a l’estudi de la filosofia que la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani organitza o en què col·labora.
En l'homenatge al centenari de Ferrater Mora, el professor Josep M. Terricabras ha fet un elogi encès del filòsof català, en el qual ha destacat la seva contribució intel·lectual “més a través de l’estil que del dogma”. Ha afirmat que Ferrater rebutjava els dualismes i que basava el seu pensament en l’integracionisme, la voluntat d’entendre la realitat com un tot divers i sense compartiments. Després, ha intervingut Priscilla Cohn, la seva vídua, i han clos l’acte l’alcalde de la ciutat i la rectora de la UdG, que ha dit que “l’abril de 1989 el filòsof va acceptar l’oferiment de l’aleshores Estudi General per tal de batejar amb el seu nom la càtedra de nova creació a l’entorn de la reflexió i el pensament contemporanis. Allà es va iniciar un procés que va acabar amb dos esplèndides realitats. La consolidació de la Càtedra Ferrater Mora i la posterior donació de la Biblioteca de Josep Ferrater Mora a la Universitat de Girona, un fet que va significar, la primavera de 1992, ara fa vint anys, un esdeveniment de primera categoria que venia a reforçar l’excel·lència de la UdG, acabada de crear pel Parlament de Catalunya”.
La muntanya de Sant Julià de Ramis, declarada bé cultural d’interès nacional
El Govern de la Generalitat ha acordat declarar bé cultural d’interès nacional (BCIN) la muntanya de Sant Julià de Ramis, en la categoria de zona arqueològica. L’expedient que ha precedit la catalogació ha estat redactat per l’Institut de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), que depèn de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat de Girona i té la seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.
Els arqueòlegs del Departament d’Arqueologia de la UdG han fet campanyes sistemàtiques d’excavació a la muntanya de Sant Julià des de l’any 1996. Ho han fet, sovint, ajudats d’estudiants, per la qual cosa es pot considerar com una escola per als joves arqueòlegs dels país. Al perímetre que ara ha quedat protegit es comptabilitzen una quinzena de jaciments, que abracen des del Paleolític del Cau de les Goges fins a la modernitat del Fortí, amb troballes com ara la cova sepulcral de Sant Vicenç (edat del bronze), el sitjar ibèric del Bosc del Congost, la vil·la romana de la Casa del Racó, el castellum tardoromà, el cementiri medieval, l’església paleocristiana o els Sants Metges.
Josep Burch, professor de la UdG, afirma que «els treballs que hem fet de manera continuada els arqueòlegs de la UdG han contribuït decisivament a la consolidació de la muntanya de Sant Julià en el mapa de la recerca arqueològica a Catalunya». I es tracta d’un espai que encara pot donar sorpreses. En efecte, aquest expert relata, a tall d’exemple, que del poblat ibèric només se n’ha excavat una vessana, de les quatre hectàrees que ocupava, la qual cosa proporciona la mida de la feina que encara està per fer i, per què no, del coneixement que encara queda per descobrir i difondre.
Una sentència del Tribunal Suprem recull de manera íntegra la tesi doctoral de Daniel Varona
Una sentència recent del Tribunal Suprem ha revocat una anterior, de l’Audiència Nacional, i ha eximit dues germanes acusades de fer el pagament de l’impost revolucionari a la banda terrorista ETA. La sentència definitiva, que s’ha conegut fa pocs dies, recull de manera íntegra els principals arguments de la tesi doctoral que Daniel Varona va defensar a la Universitat de Girona, el 1999, i que feia referència a l’article 20.6 del Codi Penal on es contempla l’eximent de “por insuperable”. L’objectiu principal de la recerca de Varona va ser dotar de contingut aquesta causa d’exempció de la responsabilitat penal, per tal que trobés un reconeixement adequat als tribunals.
/22/
Perfils
Emili Montesinos
Com valoreu la concessió de la medalla?
Malgrat que la medalla la concedeixen a títol personal, l’entenc com el reconeixement a tot un equip, que no és gaire nombrós, en el qual hi ha mitja dotzena d’investigadors sèniors que es-tableixen les seves prioritats de recerca i les desenvolupen amb la col·laboració d’investigadors predoctorals. A més, hi ha cinc investigadors contractats amb recursos propis, uns recursos ge-nerats pels contractes amb empreses del sector. Però el cost que representen no sé si el podrem mantenir, els propers anys!
Emili Montesinos és catedràtic a la UdG i professor de patologia vegetal. La Generalitat de Catalunya acaba de concedir-li la Medalla Narcís Monturiol «per haver contribuït al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya en el seu camp: la microbiologia agrícola i la patologia vegetal i, en especial, en epidemiologia i control integrat de malalties dels arbres fruiters».
És difícil, l’equilibri entre la recerca i la transferència?
La nostra recerca el que fa és generar coneixement, tecnologia, tot plegat finançat per l’administració. L’expertesa que hem ad-quirit la posem al servei de les empreses, per la qual paguen. És una manera d’obtenir un retorn del diner públic invertit en la recerca, tot i que no retorna tot, perquè la recerca sempre és deficitària. A més, el fet que els investigadors facin recerca enri-queix la docència, perquè disposen d’una millor formació, molt actualitzada, i la transmeten als estudiants. També ens va molt bé per potenciar el Màster en Biotecnologia Alimentària (INTEA) que impartim fa anys i que té molt d’èxit.
Catedràtic de Producció Vegetal (Patologia Vegetal) de la UdG
“No sóc un defensor de l’agricultura ecològica, perquè encara no ha demostrat els seus beneficis”.
"Si es va a una cooperativa, aquí a Giro-na, i se’ls diu el nostre nom, de segui-da l’associen amb el foc bacterià dels fruiters, perquè fa molts anys que hi treballem i, quan sorgeix un problema, ajudem els productors a resoldre’l".
Podríeu descriure la recerca que feu?
M’he dedicat a la patologia vegetal gairebé per casualitat. El 1986, quan vaig arribar a Girona, la meva especialitat era l’ai-gua. Vaig trobar Pere Vilardell, que ara treballa a la Fundació Mas Badia, que em va explicar que a Girona hi havia un pro-blema amb les pereres que no es resolia. Vam anar al camp per veure’l i vaig quedar impressionat, perquè un bacteri «cremava» els fruiters. El problema em va interessar i em vaig especialitzar en la línia de la patologia vegetal, que el grup no ha abandonat mai. Des de llavors hem millorat els laboratoris, hem incorporat investigadors... i hem proporcionat solucions als productors de fruita.
I el vostre grup, el CIDSAV, en què s’ha especialitzat?
El CIDSAV se’l coneix –i reconeix– per la recerca en el camp dels bioplaguicides, que són productes –habitualment d’origen natural– que nosaltres desenvolupem per a l’agricultura i amb què combatem les malalties dels arbres fruiters. Si es va a una cooperativa, aquí a Girona, i se’ls diu el nostre nom, de seguida l’associen amb el foc bacterià dels fruiters, perquè fa molts anys que hi treballem i, quan sorgeix un problema, ajudem els pro-ductors a resoldre’l. En aquest mateix camp col·laborem amb el Departament d’Agricultura de la Generalitat, amb el qual tenim contractes d’assessorament.
En quines línies treballeu de cara al futur?
Treballem en bioplaguicides, que poden substituir els plaguici-des químics –que tot i que encara fan falta, el seu ús és cada vegada més discret, sobretot perquè és el que demana el consu-midor. El desenvolupament de bioplaguicides va unit a la creació d’una spin off en què anem a mitges amb el grup LIPPSO, també de la UdG. Investiguem pèptids antimicrobians i microorganis-mes que produeixen aquests pèptids que poden combatre pla-gues. Es tracta d’una nova generació de compostos que gairebé no són tòxics i són biodegradables. Compleixen la normativa
europea actual de pesticides, que té com a primer criteri eliminar-ne la toxicitat. Aquest és un paradigma nou, perquè fins ara tan sols es mirava que fos efectiu...
El sector rep bé les innovacions?
La transferència que fem al sector la fem, sobretot, a empreses que volen introduir en el mercat productes fitosanitaris compatibles amb una producció ecològica. Es tracta de bioplaguicides per aplicar en comptes d’un insecticida o un fungicida químic. Mai no seran tan eficaços com aquells, però tindran un efecte similar. Nosaltres ense-nyem l’empresa a produir-lo i ella el prepara i supera tots els tràmits per poder-lo utilitzar, perquè els bioplaguicides han de registrar-se de la mateixa manera que si fos un plaguicida convencional o un medi-cament. Els nostres productes volen obrir un camí, perquè són molt biodegradables i d’una toxicitat mínima.
Assistim a una reconversió cap a l’agricultura ecològica?
Jo no diria ecològica. No sóc un defensor a ultrança de l’agricultura ecològica, perquè encara no ha demostrat els seus beneficis. No hi ha cap estudi en què es demostri, comparant productes ecològics i con-vencionals, amb un grup de consumidors tastadors, que uns són mi-llors que els altres, tant pel que fa a la qualitat com a la seguretat. La normativa de producció ecològica és poc precisa, molt poc científica. Diria que l’agricultura ecològica no és una nova forma de produir, que mai no serà una alternativa. És, només, una altra manera de produir.
Hi ha interès per estudiar agricultura?
Hi ha cada cop menys estudiants d’agricultura, i és un problema greu. No és només a Girona, també a d'altres universitats. Els darrers deu anys els estudis d’agricultura han patit una davallada brutal a Europa, i fins i tot als Estats Units. Els estudis d’agricultura de les universitats europees s’estan omplint d’estudiants asiàtics, hispanoamericans i nordafricans. Nosaltres no hem fet aquesta opció però en un futur proper ho haurem de fer.
Il·lu
stra
ció:
Mar
c V
icen
s
www.udg.edu