/ 1 /

/ 1 // 1 /

La MAT encén el debat de l'energia ////////////////////////////Llibre blanc de les universitats////////////////////////////El dany ecològic pur////////////////////////////

novembre 2007

R E V I S T A D E L A U N I V E R S I T A T D E G I R O N A03

/3/

Una aposta per l'opinió i el debat

Un dels objectius que es va marcar Engega desdels inicis és el de servir d'espai comú d'opinió ide debat en el si de la comunitat universitàriagironina. Més enllà d'incidir en els temes d'ac-tualitat i sobre els quals la UdG pot emetre judi-cis, valoracions o estudis, més enllà de mostrarl'activitat de recerca i els actius de què disposala Universitat, Engega es planteja com a marcon les opinions tenen un pes important.

En aquesta entrega, es parla de la incidència dela MAT en l'entorn gironí; de la imminència del'arribada d'una eina per a la discussió i la refle-xió sobre el futur universitari (com és el LlibreBlanc de les Universitats Catalanes); de les inves-tigacions sobre arqueologia que es fan alSàhara; del “dany ecològic pur”, amb un tracta-ment nou i absolutament contemporani sobrela conservació del medi ambient i el dret; i,entre d'altres, d'un grup de recerca amb nota-bles perspectives de creixement i un present benconsolidat, com és TechnoSperm.

Convé destacar, però, les col·laboracions delsvicerectors de Recerca i de Política Científica (alvoltant de les tesis doctorals i la divulgació de laciència) i de les professores Saurina i Muñoz,arran de la Llei de Dependència, aprovada fapoc. Estem parlant, en aquests casos, d'aporta-cions des de l'Equip de Govern, però també desdel si de la comunitat. Aquest és un espai a recó-rrer de gran amplitud. Engega està oberta aqualsevol proposta en aquest sentit.

Hi ha també més temes, més realitats a desco-brir, més actualitat, més vitalitat de la UdG. Usconvidem a descobrir-los, en aquest númeroque teniu a les mans.

EDITO

RIAL

/3/

Una aposta per l'opinió i el debat

Un dels objectius que es va marcar Engega desdels inicis és el de servir d'espai comú d'opinió ide debat en el si de la comunitat universitàriagironina. Més enllà d'incidir en els temes d'ac-tualitat i sobre els quals la UdG pot emetre judi-cis, valoracions o estudis, més enllà de mostrarl'activitat de recerca i els actius de què disposala Universitat, Engega es planteja com a marcon les opinions tenen un pes important.

En aquesta entrega, es parla de la incidència dela MAT en l'entorn gironí; de la imminència del'arribada d'una eina per a la discussió i la refle-xió sobre el futur universitari (com és el LlibreBlanc de les Universitats Catalanes); de les inves-tigacions sobre arqueologia que es fan alSàhara; del “dany ecològic pur”, amb un tracta-ment nou i absolutament contemporani sobrela conservació del medi ambient i el dret; i,entre d'altres, d'un grup de recerca amb nota-bles perspectives de creixement i un present benconsolidat, com és TechnoSperm.

Convé destacar, però, les col·laboracions delsvicerectors de Recerca i de Política Científica (alvoltant de les tesis doctorals i la divulgació de laciència) i de les professores Saurina i Muñoz,arran de la Llei de Dependència, aprovada fapoc. Estem parlant, en aquests casos, d'aporta-cions des de l'Equip de Govern, però també desdel si de la comunitat. Aquest és un espai a recó-rrer de gran amplitud. Engega està oberta aqualsevol proposta en aquest sentit.

Hi ha també més temes, més realitats a desco-brir, més actualitat, més vitalitat de la UdG. Usconvidem a descobrir-los, en aquest númeroque teniu a les mans.

EDITO

RIAL

/4/

03 //// Editorial: Una aposta per l'opinió i el debat 05 //// Les tesis doctorals amb perspectiva històrica. Joaquim M. Puigvert06 //// Comunicació científica, versió 2.0. Miquel Duran07 //// Les persones de la tercera edat: són productives? M. Carme Saurina i M. Dolors Muñoz .09 //// La MAT encén el debat de la energia a Girona13 //// Buscant-los un lloc en la prehistòria16 //// El Llibre blanc de les universitats catalanes18 //// Com és de vell el nou republicanisme? Entrevista amb Àngel Duarte.20 //// Educació per a la ciutadania i drets humans. Xavier Besalú22 //// El dany ecològic pur25 //// Materials ferromagnètics tous27 //// Algoritmes contra la diabetis28 //// TechnoSperm. Fer-se un pla i aconseguir l'èxit31 //// A la UdG en bus32 //// Conèixer-se un mateix33 //// Perfils: Catarina Bon Valsassina

SUM

ARI

Engega. Revista de la Universitat de GironaEdita. Universitat de GironaCoordina: Josep M. FonallerasEquip de redacció: Carles Gorini i Francesc TenFotografia: Marta Payeró (Servei de Publicacions) i els autors corresponentsMaquetació i il·lustració: Marc Vicens (Servei de Publicacions)Producció: Servei de PublicacionsISSN: 1988-3161Dipòsit legal: Gi. 883-2007

La revista ENGEGA no es fa responsable de les opinions expressades enels articles signats.

Informació i subscripcionsPublicacionsPl. Sant Domènec, 3, 17071 Girona Tel. 972 41 80 99Edifici Les Àligueswww.udg.edu/publicacions publicacions@udg.edu

Un dels indicadors més clars de la recerca que avui es fa a les univer-sitats són les tesis doctorals, mitjançant les quals els joves investi-gadors culminen la seva etapa de formació. Aquesta realitat respona un model d'universitat en el qual la recerca és una de les sevesfuncions principals. No sempre, però, ha estat així. Només cal recor-dar quin era el model universitari de l'Espanya del segle XIX, vigentfins ben entrat el segle XX. Es tractava d'una universitat que impar-tia una docència repetitiva i del tot desvinculada de la recerca. Eldoctorat, recordem-ho, només s'impartia a la Universitat Central deMadrid fins a l'any 1965, amb les excepcions del Sexenni Democràtic(1868-1874) i la Segona República (1931-1939). Tothom que hagiconsultat una tesi doctoral de finals del segle XIX ha pogut observarque no era pas una investigació en profunditat. En paraules deFrancisco Giner de los Ríos, es tractava d'“ejercicios momentáneos,precipitados, ad hoc, anormales, superficiales y algunos hasta opues-tos a la formalidad del científico”. De fet, institucions clau en la histò-ria de la ciència catalana i espanyola com són la Junta para Ampliaciónde Estudios o l'Institut d'Estudis Catalans, creades ara fa cent anys,van néixer, en bona part, per estimular (a través de beques, borsesd'estudis per anar a l'estranger i centres d'investigació) la recercaque no es feia des de la universitat.

El panorama de les universitats i els doctorats avui és tot un altre,en quantitat i qualitat. A la UdG, d'ençà de la seva creació s'han llegitja, a data d'avui, 456 tesis doctorals, de les quals 46 corresponen al'àmbit d'humanitats, 108 al de ciències socials, 214 al de ciències i88 al tecnològic. Per les dimensions de la UdG són xifres raonables.

Però no podem caure en el cofoisme ni en l'optimisme fàcil pel simplefet que les universitats d'avui siguin objectivament molt millors queles d'ahir. Ens han d'interpel·lar una sèrie de dades, a saber: no totesles beques predoctorals culminen amb una tesi doctoral; a la UdG hiha 527 tesis inscrites no llegides, de les quals 136 ja fa més de 6 anysque es van inscriure i, per tant, per dir-ho d'alguna manera, s'hanposat en “situació de risc” de no presentar-se; en l'àmbit d'huma-nitats i ciències socials la presentació de tesis es dilata excessivament.S'han de cercar solucions a totes aquestes qüestions, per millorar elsresultats i els indicadors de recerca de la nostra universitat, sí, peròtambé per fer un ús més eficaç (i ètic) dels recursos públics.

Joaquim M. PuigvertVicerector de Recerca en Humanitats i Ciències Socials de la UdG

Les tesis doctorals amb perspectiva històrica

/4/

03 //// Editorial: Una aposta per l'opinió i el debat 05 //// Les tesis doctorals amb perspectiva històrica. Joaquim M. Puigvert06 //// Comunicació científica, versió 2.0. Miquel Duran07 //// Les persones de la tercera edat: són productives? M. Carme Saurina i M. Dolors Muñoz .09 //// La MAT encén el debat de la energia a Girona13 //// Buscant-los un lloc en la prehistòria16 //// El Llibre blanc de les universitats catalanes18 //// Com és de vell el nou republicanisme? Entrevista amb Àngel Duarte.20 //// Educació per a la ciutadania i drets humans. Xavier Besalú22 //// El dany ecològic pur25 //// Materials ferromagnètics tous27 //// Algoritmes contra la diabetis28 //// TechnoSperm. Fer-se un pla i aconseguir l'èxit31 //// A la UdG en bus32 //// Conèixer-se un mateix33 //// Perfils: Catarina Bon Valsassina

SUM

ARI

Engega. Revista de la Universitat de GironaEdita. Universitat de GironaCoordina: Josep M. FonallerasEquip de redacció: Carles Gorini i Francesc TenFotografia: Marta Payeró (Servei de Publicacions) i els autors corresponentsMaquetació i il·lustració: Marc Vicens (Servei de Publicacions)Producció: Servei de PublicacionsISSN: 1988-3161Dipòsit legal: Gi. 883-2007

La revista ENGEGA no es fa responsable de les opinions expressades enels articles signats.

Informació i subscripcionsPublicacionsPl. Sant Domènec, 3, 17071 Girona Tel. 972 41 80 99Edifici Les Àligueswww.udg.edu/publicacions publicacions@udg.edu

Un dels indicadors més clars de la recerca que avui es fa a les univer-sitats són les tesis doctorals, mitjançant les quals els joves investi-gadors culminen la seva etapa de formació. Aquesta realitat respona un model d'universitat en el qual la recerca és una de les sevesfuncions principals. No sempre, però, ha estat així. Només cal recor-dar quin era el model universitari de l'Espanya del segle XIX, vigentfins ben entrat el segle XX. Es tractava d'una universitat que impar-tia una docència repetitiva i del tot desvinculada de la recerca. Eldoctorat, recordem-ho, només s'impartia a la Universitat Central deMadrid fins a l'any 1965, amb les excepcions del Sexenni Democràtic(1868-1874) i la Segona República (1931-1939). Tothom que hagiconsultat una tesi doctoral de finals del segle XIX ha pogut observarque no era pas una investigació en profunditat. En paraules deFrancisco Giner de los Ríos, es tractava d'“ejercicios momentáneos,precipitados, ad hoc, anormales, superficiales y algunos hasta opues-tos a la formalidad del científico”. De fet, institucions clau en la histò-ria de la ciència catalana i espanyola com són la Junta para Ampliaciónde Estudios o l'Institut d'Estudis Catalans, creades ara fa cent anys,van néixer, en bona part, per estimular (a través de beques, borsesd'estudis per anar a l'estranger i centres d'investigació) la recercaque no es feia des de la universitat.

El panorama de les universitats i els doctorats avui és tot un altre,en quantitat i qualitat. A la UdG, d'ençà de la seva creació s'han llegitja, a data d'avui, 456 tesis doctorals, de les quals 46 corresponen al'àmbit d'humanitats, 108 al de ciències socials, 214 al de ciències i88 al tecnològic. Per les dimensions de la UdG són xifres raonables.

Però no podem caure en el cofoisme ni en l'optimisme fàcil pel simplefet que les universitats d'avui siguin objectivament molt millors queles d'ahir. Ens han d'interpel·lar una sèrie de dades, a saber: no totesles beques predoctorals culminen amb una tesi doctoral; a la UdG hiha 527 tesis inscrites no llegides, de les quals 136 ja fa més de 6 anysque es van inscriure i, per tant, per dir-ho d'alguna manera, s'hanposat en “situació de risc” de no presentar-se; en l'àmbit d'huma-nitats i ciències socials la presentació de tesis es dilata excessivament.S'han de cercar solucions a totes aquestes qüestions, per millorar elsresultats i els indicadors de recerca de la nostra universitat, sí, peròtambé per fer un ús més eficaç (i ètic) dels recursos públics.

Joaquim M. PuigvertVicerector de Recerca en Humanitats i Ciències Socials de la UdG

Les tesis doctorals amb perspectiva històrica

Comunicació científica, versió 2.0La comunicació científica i de la recerca noés percebuda encara com una tasca neces-sària que ha d'acompanyar el procés de crea-ció de coneixement. Crear-lo és important,transferir-lo a la societat també, però fer-losaber és imprescindible per retre comptesadequadament. Les formes clàssiques decomunicació científica, però, s'estan obrintpas a altres formes que fan servir els darrersavenços tecnològics. De fet, darrerament haaparegut el concepte de comunicació cientí-fica 2.0, amb el qual les persones i les insti-tucions fan servir camins innovadors per expli-car la història, el present i el futur de la ciènciaa públics ben diversos.

En aquest nou marc, la Universitat de Gironaha organitzat aquests darrers mesos de 2007dos esdeveniments clau: per un cantó, vacoorganitzar la Nit de la Recerca, juntamentamb la Universitat Pompeu Fabra i laUniversitat del País Basc-Sant Sebastià, el 28de setembre, i també va organitzar del 15 al17 de novembre la II Fira de Mostres deRecerca (Viu la Ciència!), en el marc de laSetmana de la Ciència.

Aquesta és la primera vegada que la UdG haorganitzat la Nit de la Recerca, que es duua terme a tot Europa i que pretén posar encontacte, dins d'una consciència europea, lasocietat amb el col·lectiu investigador. La

carpa instal·lada tot un divendres al vespre ala plaça de Sant Domènec, davant de LesÀligues, va permetre mostrar la cara mésamable dels investigadors a la vegada que vaoferir un ventall ample d'activitats lúdiquesadreçades a nens, joves i grans.

A diferència de l'any passat, en què la Fira deMostres de Recerca es va instal·lar a l'edificiP-II de l'Escola Politècnica Superior, aquestany la Fira ha tingut lloc dins d'una carpainstal·lada al bell mig de Girona, a la Plaça dela Constitució. A més, s'ha fet durant dos dieslaborables i un dissabte, perquè no tan solsels centres d'ensenyament primari i secunda-ri l'hagin visitat, sinó també perquè tothomhagi pogut visitar els estands, tallers, demos-tracions i activitats.Aquestes dues activitats són només el pal depaller d'altres de noves que hi ha previstes ique implicaran la participació activa dels grupsde recerca i centres investigadors propis dela UdG. i també dels centres i empresesubicats al Parc Científic i Tecnològic. Aquestaparticipació i valoració de l'activitat de recer-ca es durà a terme tant d'una manera presen-cial, com és el cas les dues activitats esmen-tades, com d'una forma virtual, mitjançantl'establiment d'una xarxa social de comuni-cació de la recerca.

La comunicació científica 2.0 (juntament ambla Web 2.0 i la Universitat 2.0) ha de supo-sar una integració a l'espai europeu de larecerca i, juntament amb els canvis i innova-cions dels espais europeus d'educació supe-rior i de la informació, ens ha de portar a l'es-pai europeu del coneixement i per tant a unasocietat del coneixement. La innovació enaquest camp ha de ser una característicadestacada de la UdG. De fet, potser com fael buscador Google, que sempre està enversió beta i millora continuadament, la nostrahauria de ser una comunicació científica,versió beta.

Les persones de latercera edat: sónproductives?Ara es parla molt de la Llei de dependènciai del que significa tenir cura dels avis, delsdiscapacitats i de la mainada. En un llen-guatge políticament incorrecte es diu queles persones grans i dependents s’han con-vertit en una nosa, precisament per aaquells que elles han criat i educat. És enaquest context que nosaltres voldríem feruna reflexió sobre el tema.

Si tenim en compte que el grau d’incorpo-ració de les dones al mercat laboral ha aug-mentat considerablement —amb el queaixò comporta per a la conciliació de la vidafamiliar i laboral— i que només un de cadacinc treballadors i treballadores amb fills usaserveis especialitzats per tenir-ne cura, oque —segons l’enquesta El tiempo y el tra-bajo, publicada per l’INE el 2003— mésd’una quarta part dels treballadors amb fillsrecorre a d’altres familiars (a la qual cosa calafegir el cost que suposa cada mes per a lesfamílies pagar una llar d’infants), ens tro-bem que un dels suports més importantsper a la subsistència de l’estil de vida demoltes famílies d’avui són els avis.

Aquests avis reciclats en mainaderes accep-ten la càrrega perquè, en general, volengaudir dels néts i ajudar els fills. Senseaquesta xarxa, que aporta a la família latranquil·litat d’una cura responsable i flexi-ble, pel que fa als horaris i a les funcions, esfaria molt difícil entendre el funcionament

del mercat de treball espanyol. Cal pensarque per a les llars amb rendes mitjanes i bai-xes els avis són, sovint, l’únic recurs possi-ble.

Aquestes consideracions ens porten a plan-tejar tot un seguit de qüestions: són real-ment la majoria d’avis dependents dels seusfills?, per què no es diu res de totes les per-sones jubilades que es dediquen a cuidarnéts, a tenir cura d’altres persones grans oa fer altres tasques socials? És que aquestespersones no aporten un valor a la societat?No caldria considerar-les persones actives?

Creiem que tots tenim exemples propersque poden explicar perfectament el queintentem transmetre, però deixeu-nos il·lus-trar-ho amb una part de la intervenció queels dies 6 i 7 de novembre la vicepresidentadel Consejo de Personas Mayores (COPE-MA), Carmen Alvear, va fer en el darrercongrés sobre la racionalització delshoraris, que va tenir lloc a Madrid.Aquest és el punt que va cridar la nos-tra atenció: “A l’Estat espanyol, uns tresmilions de persones de la tercera edattenen cura dels néts amb diferents grausd’intensitat. D’aquests, la meitat reben elsnéts a primeres hores delmatí, a quarts de vuit oles vuit, encara amb elpijama i acabats d’aixe-car del llit de casa delspares. Els avis inicien lajornada vestint els néts idonant-los l’esmorzar; sical, els portaran a la llar d’infants, els reco-lliran i els duran al parc a jugar, els dona-ran el berenar, els banyaran i els tornarana posar el pijama, tot esperant que els

pares els recullin cap a les vuit del vespre i,de vegades, més tard”.

Tot i que l’anàlisi econòmica no incorporaaquests tipus de serveis consumits fora deles relacions de mercat, no és possibleentendre el funcionament del conjunt del’economia sense la incorporació d’aquestscostos de producció, que, en definitiva, pos-sibiliten la manera de viure actual i incre-menten el producte interior brut (PIB).

Ens agradaria acabar amb una frase de M.Àngels Duran, professora de recerca alConsell Superior d’InvestigacionsCientífiques (CSIC), que resumeix l’esperitdel que hem abordat en aquesta breu refle-xió: “Si les àvies fessin vaga de tenir curadels néts i malalts, el seu efecte sobre l’eco-

nomia nacional seria molt mésdecisiu que la vaga dels con-ductors d’autobusos o de

controladors aeris”.

Miquel DuranVicerector de Política Científica de la UdG

M. Carme Saurina i M. Dolors Muñoz Professores de la UdG

/7/

/6/

Comunicació científica, versió 2.0La comunicació científica i de la recerca noés percebuda encara com una tasca neces-sària que ha d'acompanyar el procés de crea-ció de coneixement. Crear-lo és important,transferir-lo a la societat també, però fer-losaber és imprescindible per retre comptesadequadament. Les formes clàssiques decomunicació científica, però, s'estan obrintpas a altres formes que fan servir els darrersavenços tecnològics. De fet, darrerament haaparegut el concepte de comunicació cientí-fica 2.0, amb el qual les persones i les insti-tucions fan servir camins innovadors per expli-car la història, el present i el futur de la ciènciaa públics ben diversos.

En aquest nou marc, la Universitat de Gironaha organitzat aquests darrers mesos de 2007dos esdeveniments clau: per un cantó, vacoorganitzar la Nit de la Recerca, juntamentamb la Universitat Pompeu Fabra i laUniversitat del País Basc-Sant Sebastià, el 28de setembre, i també va organitzar del 15 al17 de novembre la II Fira de Mostres deRecerca (Viu la Ciència!), en el marc de laSetmana de la Ciència.

Aquesta és la primera vegada que la UdG haorganitzat la Nit de la Recerca, que es duua terme a tot Europa i que pretén posar encontacte, dins d'una consciència europea, lasocietat amb el col·lectiu investigador. La

carpa instal·lada tot un divendres al vespre ala plaça de Sant Domènec, davant de LesÀligues, va permetre mostrar la cara mésamable dels investigadors a la vegada que vaoferir un ventall ample d'activitats lúdiquesadreçades a nens, joves i grans.

A diferència de l'any passat, en què la Fira deMostres de Recerca es va instal·lar a l'edificiP-II de l'Escola Politècnica Superior, aquestany la Fira ha tingut lloc dins d'una carpainstal·lada al bell mig de Girona, a la Plaça dela Constitució. A més, s'ha fet durant dos dieslaborables i un dissabte, perquè no tan solsels centres d'ensenyament primari i secunda-ri l'hagin visitat, sinó també perquè tothomhagi pogut visitar els estands, tallers, demos-tracions i activitats.Aquestes dues activitats són només el pal depaller d'altres de noves que hi ha previstes ique implicaran la participació activa dels grupsde recerca i centres investigadors propis dela UdG. i també dels centres i empresesubicats al Parc Científic i Tecnològic. Aquestaparticipació i valoració de l'activitat de recer-ca es durà a terme tant d'una manera presen-cial, com és el cas les dues activitats esmen-tades, com d'una forma virtual, mitjançantl'establiment d'una xarxa social de comuni-cació de la recerca.

La comunicació científica 2.0 (juntament ambla Web 2.0 i la Universitat 2.0) ha de supo-sar una integració a l'espai europeu de larecerca i, juntament amb els canvis i innova-cions dels espais europeus d'educació supe-rior i de la informació, ens ha de portar a l'es-pai europeu del coneixement i per tant a unasocietat del coneixement. La innovació enaquest camp ha de ser una característicadestacada de la UdG. De fet, potser com fael buscador Google, que sempre està enversió beta i millora continuadament, la nostrahauria de ser una comunicació científica,versió beta.

Les persones de latercera edat: sónproductives?Ara es parla molt de la Llei de dependènciai del que significa tenir cura dels avis, delsdiscapacitats i de la mainada. En un llen-guatge políticament incorrecte es diu queles persones grans i dependents s’han con-vertit en una nosa, precisament per aaquells que elles han criat i educat. És enaquest context que nosaltres voldríem feruna reflexió sobre el tema.

Si tenim en compte que el grau d’incorpo-ració de les dones al mercat laboral ha aug-mentat considerablement —amb el queaixò comporta per a la conciliació de la vidafamiliar i laboral— i que només un de cadacinc treballadors i treballadores amb fills usaserveis especialitzats per tenir-ne cura, oque —segons l’enquesta El tiempo y el tra-bajo, publicada per l’INE el 2003— mésd’una quarta part dels treballadors amb fillsrecorre a d’altres familiars (a la qual cosa calafegir el cost que suposa cada mes per a lesfamílies pagar una llar d’infants), ens tro-bem que un dels suports més importantsper a la subsistència de l’estil de vida demoltes famílies d’avui són els avis.

Aquests avis reciclats en mainaderes accep-ten la càrrega perquè, en general, volengaudir dels néts i ajudar els fills. Senseaquesta xarxa, que aporta a la família latranquil·litat d’una cura responsable i flexi-ble, pel que fa als horaris i a les funcions, esfaria molt difícil entendre el funcionament

del mercat de treball espanyol. Cal pensarque per a les llars amb rendes mitjanes i bai-xes els avis són, sovint, l’únic recurs possi-ble.

Aquestes consideracions ens porten a plan-tejar tot un seguit de qüestions: són real-ment la majoria d’avis dependents dels seusfills?, per què no es diu res de totes les per-sones jubilades que es dediquen a cuidarnéts, a tenir cura d’altres persones grans oa fer altres tasques socials? És que aquestespersones no aporten un valor a la societat?No caldria considerar-les persones actives?

Creiem que tots tenim exemples propersque poden explicar perfectament el queintentem transmetre, però deixeu-nos il·lus-trar-ho amb una part de la intervenció queels dies 6 i 7 de novembre la vicepresidentadel Consejo de Personas Mayores (COPE-MA), Carmen Alvear, va fer en el darrercongrés sobre la racionalització delshoraris, que va tenir lloc a Madrid.Aquest és el punt que va cridar la nos-tra atenció: “A l’Estat espanyol, uns tresmilions de persones de la tercera edattenen cura dels néts amb diferents grausd’intensitat. D’aquests, la meitat reben elsnéts a primeres hores delmatí, a quarts de vuit oles vuit, encara amb elpijama i acabats d’aixe-car del llit de casa delspares. Els avis inicien lajornada vestint els néts idonant-los l’esmorzar; sical, els portaran a la llar d’infants, els reco-lliran i els duran al parc a jugar, els dona-ran el berenar, els banyaran i els tornarana posar el pijama, tot esperant que els

pares els recullin cap a les vuit del vespre i,de vegades, més tard”.

Tot i que l’anàlisi econòmica no incorporaaquests tipus de serveis consumits fora deles relacions de mercat, no és possibleentendre el funcionament del conjunt del’economia sense la incorporació d’aquestscostos de producció, que, en definitiva, pos-sibiliten la manera de viure actual i incre-menten el producte interior brut (PIB).

Ens agradaria acabar amb una frase de M.Àngels Duran, professora de recerca alConsell Superior d’InvestigacionsCientífiques (CSIC), que resumeix l’esperitdel que hem abordat en aquesta breu refle-xió: “Si les àvies fessin vaga de tenir curadels néts i malalts, el seu efecte sobre l’eco-

nomia nacional seria molt mésdecisiu que la vaga dels con-ductors d’autobusos o de

controladors aeris”.

Miquel DuranVicerector de Política Científica de la UdG

M. Carme Saurina i M. Dolors Muñoz Professores de la UdG

/7/

/6/

/9/

La MAT encén eldebat de l'energia a Girona/////////////////////El Pla d'energia de la Generalitat de Catalunya 2006-2015apunta que hi ha una excessiva dependència dels combus-tibles fòssils i preconitza la necessitat de reduir-la. El Pla fapalès que cada cop utilitzem més energia, sense que aixòes tradueixi en increments de la producció, i destaca el pro-cés invers que se segueix a la Unió Europea, on el consumdisminueix. Els objectius del Pla se centren en la millora del'eficiència dels processos, en l'augment de la quota queaporten les energies renovables, en l'augment de la quali-tat del servei i en la construcció de noves infraestructures,que són necessàries, segons es descriu, per cobrir el creixe-ment de la demanda. Alhora, es persegueix garantir elsubministrament, millorar la qualitat i impulsar l'eficiènciaenergètica en el procés de generació.

El debat de l'energia al territori gironí se centra en lanecessitat, o no, de bastir una línia de molt alta tensió(MAT) i en les possibles alternatives a aquesta opció. Laconstrucció d'una infraestructura tan important és un aferque va més enllà de l'elaboració d'un plec de considera-cions tècniques que portin a estendre una nova xarxadamunt del territori. Aportar solucions al problema de l'e-nergia implicarà que alguns col·lectius vegin afavorides lesseves opcions en detriment d'uns altres, que es considera-ran perjudicats.

Fils aeris o soterrats, generació distribuïda o apostar perenergies alternatives. Cap de les opcions que es plantegenés innòcua, però si volem conservar el model actual, basaten un consum voraç d'energia, caldrà que es prengui algu-na decisió. Perquè ¿ens podem permetre dir no a tot?

/9/

La MAT encén eldebat de l'energia a Girona/////////////////////El Pla d'energia de la Generalitat de Catalunya 2006-2015apunta que hi ha una excessiva dependència dels combus-tibles fòssils i preconitza la necessitat de reduir-la. El Pla fapalès que cada cop utilitzem més energia, sense que aixòes tradueixi en increments de la producció, i destaca el pro-cés invers que se segueix a la Unió Europea, on el consumdisminueix. Els objectius del Pla se centren en la millora del'eficiència dels processos, en l'augment de la quota queaporten les energies renovables, en l'augment de la quali-tat del servei i en la construcció de noves infraestructures,que són necessàries, segons es descriu, per cobrir el creixe-ment de la demanda. Alhora, es persegueix garantir elsubministrament, millorar la qualitat i impulsar l'eficiènciaenergètica en el procés de generació.

El debat de l'energia al territori gironí se centra en lanecessitat, o no, de bastir una línia de molt alta tensió(MAT) i en les possibles alternatives a aquesta opció. Laconstrucció d'una infraestructura tan important és un aferque va més enllà de l'elaboració d'un plec de considera-cions tècniques que portin a estendre una nova xarxadamunt del territori. Aportar solucions al problema de l'e-nergia implicarà que alguns col·lectius vegin afavorides lesseves opcions en detriment d'uns altres, que es considera-ran perjudicats.

Fils aeris o soterrats, generació distribuïda o apostar perenergies alternatives. Cap de les opcions que es plantegenés innòcua, però si volem conservar el model actual, basaten un consum voraç d'energia, caldrà que es prengui algu-na decisió. Perquè ¿ens podem permetre dir no a tot?

/11/

Durant molt de temps, s’ha associat laqualitat del servei elèctric amb la conti-nuïtat del subministrament. En elsdarrers anys, però, un nou concepte haanat agafant una importància cadavegada més gran: la qualitat de l’onade tensió subministrada. Aquestesdues nocions (continuïtat i qualitat), ales quals cal afegir la necessària defen-sa del client, són les que han donat peua la present normativa estatal (Reialdecret 1955/2000) que regula la quali-tat del servei i que imposa uns mínimsen totes les zones de distribució i a totsels components del sistema elèctric. Enaquest sentit, el concepte de qualitatdel servei agafa un caire molt més com-plex, de manera que engloba tot elconjunt de característiques tècniques icomercials, inherents al subministra-ment elèctric, exigibles pels subjectes,consumidors i per l’administració com-petent. A la vegada, aquesta normativapreveu també les responsabilitats en elcompliment dels índexs de qualitatimposats, amb la intervenció del’Administració, que disposarà de capa-citat sancionadora en els casos d’in-compliment.

És dins de tot aquest context que qual-sevol solució d’aportació energèticaque es decideixi implantar no només hade tenir en compte la seva repercussióen garantir el subministrament. Es fanecessari, també, determinar la capaci-tat per poder obtenir una bona qualitatde la tensió subministrada. Aquestaaportació energètica en el sistema had’estar també acompanyada de mesu-res complementàries, com poden ser laconstrucció (o millora) d’una bonaxarxa d’estacions distribuïdores quefacin possible aquest objectiu d’obteniruna qualitat adequada de subministra-ment. La realitat econòmica i els hàbits deconsum de la societat actual obliguen aincrementar les aportacions d’energiaal sistema. La construcció d’una línia de

molt alta tensió (MAT) és una soluciófactible des d’un punt de vista tècnic ieconòmic però, a la vegada, es fanecessari tenir en compte que a l’altrabanda de la balança tenim un costambiental important, que cal valorar, ien cap cas amagar. Qualsevol alternati-va a la MAT implica també unes reper-cussions importants, sigui en termeseconòmics, ambientals o socials, i difí-cilment es pot dir que existeixi unasolució ideal. Des de la Universitat de Girona, el grupde recerca EXIT (Enginyeria de Control i

Sistemes Intel·ligents) enfoca la recercacap al desenvolupament i l’aplicació detècniques de mineria de dades per almonitoratge intel·ligent de processos.Darrerament, aquesta activitat s’hacentrat en les xarxes de distribució elèc-trica per millorar el control de la quali-tat del subministrament elèctric i lalocalització ràpida de fallades. A lavegada, es treballa per desenvoluparmètodes que permetin classificar i ava-luar automàticament pertorbacions a laxarxa.

La qualitat de l’ona de tensió subministrada. Un nou concepte Josep Xargayó i Bassets. Enginyer industrial i professor del Departament d’Enginyeria Elèctrica, Electrònica iAutomàtica de la UdG. Membre del grup de recerca EXIT (www.exit.udg.es)

/10/

És obvi que qualsevol gran infraestruc-tura que es plantegi sobre el territori,per molt necessària que sigui, desper-tarà inquietud i en molts casos rebuigper part de la societat civil. Això és aixíperquè cada cop hi ha més aspectes,com la qualitat de vida, la identitatterritorial, la salut o el benestar, ques’associen a la qualitat ambiental i a unentorn net i ordenat. En aquest con-text, doncs, semblaria molt necessarique abans de plantejar la construcciód’una infraestructura de l’envergadurade la línia elèctrica de 400 kV entreSentmenat, Bescanó i Baixàs hi haguésun debat públic en què es determinésclarament la necessitat de construir-la ies valoressin les possibles alternativesmés sostenibles i menys agressives ambel territori. Malauradament això no hapassat i aquest debat s’està efectuantde manera espontània, amb la línia jaen tramitació i enmig d’una gran con-fusió sobre els impactes que pot provo-car i sobre les alternatives.

És cert que les comarques gironinesprodueixen molta menys energia de laque consumeixen i que la seva xarxaelèctrica és obsoleta. I és cert tambéque, per molt que apostem per un noumodel energètic basat en l’eficiència il’ús d’energies netes i més pròximes allloc de consum, la inèrcia del modeleconòmic i social impedeix quepuguem fer aquest canvi a curt termini.Però donar com a resposta a aquestaproblemàtica la MAT sense ni tan solsplantejar-se cap altra opció (com perexemple el reforçament de les líniesexistents) no és res més que una fugidaendavant que només pot provocar unrelaxament en l’adopció de les mesuresnecessàries per assolir un nou model.

A part d’aquest aspecte, no podemobviar l’impacte territorial de la línia. LaMAT tindria una llargada d’uns 200 km

i comportaria la ubicació, aproximada-ment cada 300 m, de torres de prop de60 m d’alçada, 35 m d’ample i unasuperfície de base d’uns 400 m2. Ésobvi que l’impacte paisatgístic seràsever tant en els trams on transcorri perespais naturals (Guilleries, Salines-Bassegoda, vall del Tec, etc.) com enàrees més humanitzades (plana de Vic,plana de l’Empordà, plana delRosselló...).

La possibilitat de soterrar la línia haestat un altre dels exemples de la con-fusió que ha acompanyat el debatsobre la MAT: per Red Eléctrica deEspaña (REE) aquesta opció encariria elcost fins a vint-i-tres vegades, pelMinisteri d’Indústria deu vegades i perl’Associació de Municipis contra la MATquatre vegades. Sigui com sigui, itenint en compte que el soterramentno només redueix l’impacte paisatgísticsinó que també millora la xarxa (menyspèrdues energètiques, menys costos demanteniment, menys accidents, menysincendis…), no s’entén per què elgovern espanyol ha rebutjat aquestapossibilitat afirmant que, en tot cas, sel’haurien de pagar els mateixos ajunta-ments afectats.

Pel que fa a l’impacte sobre la salut, ésevident que els científics no es posend’acord en els seus efectes.Determinats estudis relacionen l’expo-sició als camps electromagnètics quegenera amb l’aparició de leucèmiainfantil i de tumors cerebrals. Per aixòes recomana deixar una distància de400 m a les zones habitades. En elstrams de la MAT que han sortit a expo-sició pública aquesta distància es res-pecta en els nuclis urbans però noméses deixen 100 m en masies i casesaïllades. En aquest cas la població afec-tada té dret a saber quins riscos corre,les possibles mesures per evitar-los o

reduir-los i, en últim cas, les indemnit-zacions que haurien de rebre.

S’ha afrontat doncs un debat moltimportant sense disposar de les dades iinformacions necessàries que ens per-metin fer un judici realment objectiu.En definitiva, ha estat un debat coix.Tant de bo que en un futur això no estorni a repetir i, com a mínim, que l’ex-periència negativa d’aquest conflictepermeti que quan ens trobem davantd’un projecte similar puguem encararun debat molt més complet i profitós.

La MAT, un debat coix Moisès Jordi i Pinatella / Llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona

/11/

Durant molt de temps, s’ha associat laqualitat del servei elèctric amb la conti-nuïtat del subministrament. En elsdarrers anys, però, un nou concepte haanat agafant una importància cadavegada més gran: la qualitat de l’onade tensió subministrada. Aquestesdues nocions (continuïtat i qualitat), ales quals cal afegir la necessària defen-sa del client, són les que han donat peua la present normativa estatal (Reialdecret 1955/2000) que regula la quali-tat del servei i que imposa uns mínimsen totes les zones de distribució i a totsels components del sistema elèctric. Enaquest sentit, el concepte de qualitatdel servei agafa un caire molt més com-plex, de manera que engloba tot elconjunt de característiques tècniques icomercials, inherents al subministra-ment elèctric, exigibles pels subjectes,consumidors i per l’administració com-petent. A la vegada, aquesta normativapreveu també les responsabilitats en elcompliment dels índexs de qualitatimposats, amb la intervenció del’Administració, que disposarà de capa-citat sancionadora en els casos d’in-compliment.

És dins de tot aquest context que qual-sevol solució d’aportació energèticaque es decideixi implantar no només hade tenir en compte la seva repercussióen garantir el subministrament. Es fanecessari, també, determinar la capaci-tat per poder obtenir una bona qualitatde la tensió subministrada. Aquestaaportació energètica en el sistema had’estar també acompanyada de mesu-res complementàries, com poden ser laconstrucció (o millora) d’una bonaxarxa d’estacions distribuïdores quefacin possible aquest objectiu d’obteniruna qualitat adequada de subministra-ment. La realitat econòmica i els hàbits deconsum de la societat actual obliguen aincrementar les aportacions d’energiaal sistema. La construcció d’una línia de

molt alta tensió (MAT) és una soluciófactible des d’un punt de vista tècnic ieconòmic però, a la vegada, es fanecessari tenir en compte que a l’altrabanda de la balança tenim un costambiental important, que cal valorar, ien cap cas amagar. Qualsevol alternati-va a la MAT implica també unes reper-cussions importants, sigui en termeseconòmics, ambientals o socials, i difí-cilment es pot dir que existeixi unasolució ideal. Des de la Universitat de Girona, el grupde recerca EXIT (Enginyeria de Control i

Sistemes Intel·ligents) enfoca la recercacap al desenvolupament i l’aplicació detècniques de mineria de dades per almonitoratge intel·ligent de processos.Darrerament, aquesta activitat s’hacentrat en les xarxes de distribució elèc-trica per millorar el control de la quali-tat del subministrament elèctric i lalocalització ràpida de fallades. A lavegada, es treballa per desenvoluparmètodes que permetin classificar i ava-luar automàticament pertorbacions a laxarxa.

La qualitat de l’ona de tensió subministrada. Un nou concepte Josep Xargayó i Bassets. Enginyer industrial i professor del Departament d’Enginyeria Elèctrica, Electrònica iAutomàtica de la UdG. Membre del grup de recerca EXIT (www.exit.udg.es)

/10/

És obvi que qualsevol gran infraestruc-tura que es plantegi sobre el territori,per molt necessària que sigui, desper-tarà inquietud i en molts casos rebuigper part de la societat civil. Això és aixíperquè cada cop hi ha més aspectes,com la qualitat de vida, la identitatterritorial, la salut o el benestar, ques’associen a la qualitat ambiental i a unentorn net i ordenat. En aquest con-text, doncs, semblaria molt necessarique abans de plantejar la construcciód’una infraestructura de l’envergadurade la línia elèctrica de 400 kV entreSentmenat, Bescanó i Baixàs hi haguésun debat públic en què es determinésclarament la necessitat de construir-la ies valoressin les possibles alternativesmés sostenibles i menys agressives ambel territori. Malauradament això no hapassat i aquest debat s’està efectuantde manera espontània, amb la línia jaen tramitació i enmig d’una gran con-fusió sobre els impactes que pot provo-car i sobre les alternatives.

És cert que les comarques gironinesprodueixen molta menys energia de laque consumeixen i que la seva xarxaelèctrica és obsoleta. I és cert tambéque, per molt que apostem per un noumodel energètic basat en l’eficiència il’ús d’energies netes i més pròximes allloc de consum, la inèrcia del modeleconòmic i social impedeix quepuguem fer aquest canvi a curt termini.Però donar com a resposta a aquestaproblemàtica la MAT sense ni tan solsplantejar-se cap altra opció (com perexemple el reforçament de les líniesexistents) no és res més que una fugidaendavant que només pot provocar unrelaxament en l’adopció de les mesuresnecessàries per assolir un nou model.

A part d’aquest aspecte, no podemobviar l’impacte territorial de la línia. LaMAT tindria una llargada d’uns 200 km

i comportaria la ubicació, aproximada-ment cada 300 m, de torres de prop de60 m d’alçada, 35 m d’ample i unasuperfície de base d’uns 400 m2. Ésobvi que l’impacte paisatgístic seràsever tant en els trams on transcorri perespais naturals (Guilleries, Salines-Bassegoda, vall del Tec, etc.) com enàrees més humanitzades (plana de Vic,plana de l’Empordà, plana delRosselló...).

La possibilitat de soterrar la línia haestat un altre dels exemples de la con-fusió que ha acompanyat el debatsobre la MAT: per Red Eléctrica deEspaña (REE) aquesta opció encariria elcost fins a vint-i-tres vegades, pelMinisteri d’Indústria deu vegades i perl’Associació de Municipis contra la MATquatre vegades. Sigui com sigui, itenint en compte que el soterramentno només redueix l’impacte paisatgísticsinó que també millora la xarxa (menyspèrdues energètiques, menys costos demanteniment, menys accidents, menysincendis…), no s’entén per què elgovern espanyol ha rebutjat aquestapossibilitat afirmant que, en tot cas, sel’haurien de pagar els mateixos ajunta-ments afectats.

Pel que fa a l’impacte sobre la salut, ésevident que els científics no es posend’acord en els seus efectes.Determinats estudis relacionen l’expo-sició als camps electromagnètics quegenera amb l’aparició de leucèmiainfantil i de tumors cerebrals. Per aixòes recomana deixar una distància de400 m a les zones habitades. En elstrams de la MAT que han sortit a expo-sició pública aquesta distància es res-pecta en els nuclis urbans però noméses deixen 100 m en masies i casesaïllades. En aquest cas la població afec-tada té dret a saber quins riscos corre,les possibles mesures per evitar-los o

reduir-los i, en últim cas, les indemnit-zacions que haurien de rebre.

S’ha afrontat doncs un debat moltimportant sense disposar de les dades iinformacions necessàries que ens per-metin fer un judici realment objectiu.En definitiva, ha estat un debat coix.Tant de bo que en un futur això no estorni a repetir i, com a mínim, que l’ex-periència negativa d’aquest conflictepermeti que quan ens trobem davantd’un projecte similar puguem encararun debat molt més complet i profitós.

La MAT, un debat coix Moisès Jordi i Pinatella / Llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona

/13/

La UdG col·labora amb la República Àrab SahrauíDemocràtica (RASD) en diverses accions culturals. Una d’a-questes accions són les campanyes de treball als jacimentsarqueològics de la regió del Zemmur, a l’est del territori, i ala cova del Diable, al Lejuad, al sud.

El Sàhara és una regió extensíssima. La identifiquem peldesert que li dóna el nom, el més gran del món. Però no sem-pre ha estat així. Fa cinc o sis mil anys una bona part d’aquestterritori l’ocupaven les maresmes, farcides de vegetació i ani-mals. Per allà corrien les girafes, les gaseles o els elefants.També hi havia grups d’humans que es protegien a les balmesque es fan als turons sorrencs. Aquells homes ens han llegatel registre del seu paisatge pintat i gravat sobre les pedresd’aquells llocs. Un món que va anar desapareixent engolit perla sorra del desert. Oblidats els seus creadors, les pintures i els

gravats van passar a formar part de l’imaginari dels poblesque més tard el van habitar. Per a ells han estat punts de refe-rència, fars per a l’orientació en la travessa del desert.

Un segle de recerquesFa un segle, Norbert Font i Rius va dur a terme les primerescampanyes arqueològiques en aquesta regió del Sàhara. Alllarg del segle XX diversos investigadors van anar documen-tant les pintures rupestres, fins que la inestabilitat política i laguerra van impossibilitar la continuïtat de la recerca. Fins fapocs anys el coneixement que es tenia sobre la prehistòriad’aquest lloc, malgrat els esforços que s’havien fet, seguiasent molt limitat.

El grup d’investigadors de la Universitat de Girona que desdel 1995 treballa a la regió està coordinat pel doctor Narcís

Buscant-los un lloc en la prehistòria////////////////////////////////////////////Investigadors de la Universitat de Girona (UdG), coordinats pel doctor Narcís Soler,treballen al Sàhara cercant les dades que permetin definir el perfil dels autors demilers de pintures prehistòriques esparses per les zones del Zemmur i el Lejuad.

/12/

Girona i l'electricitat

Girona va ser la primera ciutat de l'Estat espanyol, i una de les prime-res d'Europa, a disposar d'enllumenat elèctric. Va ser l'any 1883 quanels arcs voltaics van començar a substituir els llums de gas a la ramblai en la que avui és la plaça de la Constitució. En total els punts dellum eren cinc, i tot i això, la seva instal·lació no va estar lliure depolèmiques. Diversos regidors municipals es van oposar a l'aplica-ció del nou invent perquè una ciutat com Girona no podia incorpo-rar una novetat que altres ciutats més distingides encara no havienadoptat. Per generar l'electricitat necessària per al mantenimentdel sistema es van adaptar alguns molins fariners, obtinguts de l'Estatdesprés que hi revertís la propietat. D'aquells primers moments enca-ra avui podem identificar la central del Molí, construïda pels conces-sionaris de la xarxa Planas, Flaquer y Cía.

Els avantatges del sistema van fer que s'estengués amb rapidesa.Primer a la mateixa ciutat de Girona, on es van il·luminar el barri dePedret, la plaça del Carrilet, el pont Major i els carrers del Carme, laRutlla i Figuerola. Aviat va ser Ripoll qui va seguir l'exemple de lacapital, empesa pels dèficits d'abastament energètic que experi-mentava la indústria, i va basar la producció elèctrica en l'aprofita-ment dels cabals dels rius.

La primera línia de transport de l'Estat espanyol també es va cons-truir en territori gironí. Va ser el 1890 entre Camallonga i Castellfollitde la Roca. En la seva execució van intervenir tècnics italians ialemanys contractats per Planas, Flaquer y Cia, empresa que enaquells anys havia esdevingut el motor de l'electrificació gironina.En poc temps la línia es va anar estenent per formar una veritablexarxa de distribució que incloïa el subministrament a la ciutat d'Olot.La demanda aviat va sobrepassar la capacitat de generació hidro-elèctrica, que es va haver d'ampliar amb la construcció d'una centraltèrmica.

A Olot, al contrari que en d'altres ciutats, va arribar primer el llumelèctric a les cases que als carrers, la qual cosa té una explicació.L'empresa que havia d'il·luminar els carrers de la ciutat tenia en elpintor Vayreda un dels màxims accionistes. Aquests van ser engan-yats pels que els havien de subministrar els materials necessaris.En aquestes circumstàncies no van poder complir amb les clàusu-les del contracte signat i Vayreda, que ja patia del cor, potser per lapressió dels esdeveniments, va morir d'un infart.

L'Escala va seguir Olot, i va presentar la particularitat que s'obli-gava la companyia concessionària del servei a mantenir el llum encèsa la platja de les Barques i en un indret anomenat el port d'en Perris,perquè servissin com a fars per als pescadors.

Les electrificacions van seguir avançant amb velocitat, tanta que enaquells primers anys la Jonquera havia de proporcionar el correntelèctric als pobles de l'altra banda de la frontera, ja que la xarxafrancesa encara no havia arribat a abastar-los.

A Catalunya, l'any 2006 es van produir 41.015 gigawatts hora (GWh),enfront d'una demanda de 46.442 GWh. Hi ha un balanç negatiu de 5.427GWh. Cal dir que no som els que més dèficit tenim, ja que ens superen,en valors absoluts, Madrid, el País Basc i València. Si ens centrem enles comarques gironines, actualment la central més gran és la deSusqueda, d'una potència una mica superior als 86 megawatts (MW).L'any 2006 es van importar a través de l'estació distribuïdora de Vic mésde 3.000 GWh. Per tant, la MAT aportaria energia i intensificaria l'in-tercanvi amb altres països, ja que en aquests moments la nostra taxade transferència d'energia és sensiblement inferior a la que hi ha entreels principals països de la Unió Europea.La producció i la demanda elèctrica estimada total espanyola es potseguir en temps real al web de Red Eléctrica de Espanya.

Les xifres de l'energia

/13/

La UdG col·labora amb la República Àrab SahrauíDemocràtica (RASD) en diverses accions culturals. Una d’a-questes accions són les campanyes de treball als jacimentsarqueològics de la regió del Zemmur, a l’est del territori, i ala cova del Diable, al Lejuad, al sud.

El Sàhara és una regió extensíssima. La identifiquem peldesert que li dóna el nom, el més gran del món. Però no sem-pre ha estat així. Fa cinc o sis mil anys una bona part d’aquestterritori l’ocupaven les maresmes, farcides de vegetació i ani-mals. Per allà corrien les girafes, les gaseles o els elefants.També hi havia grups d’humans que es protegien a les balmesque es fan als turons sorrencs. Aquells homes ens han llegatel registre del seu paisatge pintat i gravat sobre les pedresd’aquells llocs. Un món que va anar desapareixent engolit perla sorra del desert. Oblidats els seus creadors, les pintures i els

gravats van passar a formar part de l’imaginari dels poblesque més tard el van habitar. Per a ells han estat punts de refe-rència, fars per a l’orientació en la travessa del desert.

Un segle de recerquesFa un segle, Norbert Font i Rius va dur a terme les primerescampanyes arqueològiques en aquesta regió del Sàhara. Alllarg del segle XX diversos investigadors van anar documen-tant les pintures rupestres, fins que la inestabilitat política i laguerra van impossibilitar la continuïtat de la recerca. Fins fapocs anys el coneixement que es tenia sobre la prehistòriad’aquest lloc, malgrat els esforços que s’havien fet, seguiasent molt limitat.

El grup d’investigadors de la Universitat de Girona que desdel 1995 treballa a la regió està coordinat pel doctor Narcís

Buscant-los un lloc en la prehistòria////////////////////////////////////////////Investigadors de la Universitat de Girona (UdG), coordinats pel doctor Narcís Soler,treballen al Sàhara cercant les dades que permetin definir el perfil dels autors demilers de pintures prehistòriques esparses per les zones del Zemmur i el Lejuad.

/12/

Girona i l'electricitat

Girona va ser la primera ciutat de l'Estat espanyol, i una de les prime-res d'Europa, a disposar d'enllumenat elèctric. Va ser l'any 1883 quanels arcs voltaics van començar a substituir els llums de gas a la ramblai en la que avui és la plaça de la Constitució. En total els punts dellum eren cinc, i tot i això, la seva instal·lació no va estar lliure depolèmiques. Diversos regidors municipals es van oposar a l'aplica-ció del nou invent perquè una ciutat com Girona no podia incorpo-rar una novetat que altres ciutats més distingides encara no havienadoptat. Per generar l'electricitat necessària per al mantenimentdel sistema es van adaptar alguns molins fariners, obtinguts de l'Estatdesprés que hi revertís la propietat. D'aquells primers moments enca-ra avui podem identificar la central del Molí, construïda pels conces-sionaris de la xarxa Planas, Flaquer y Cía.

Els avantatges del sistema van fer que s'estengués amb rapidesa.Primer a la mateixa ciutat de Girona, on es van il·luminar el barri dePedret, la plaça del Carrilet, el pont Major i els carrers del Carme, laRutlla i Figuerola. Aviat va ser Ripoll qui va seguir l'exemple de lacapital, empesa pels dèficits d'abastament energètic que experi-mentava la indústria, i va basar la producció elèctrica en l'aprofita-ment dels cabals dels rius.

La primera línia de transport de l'Estat espanyol també es va cons-truir en territori gironí. Va ser el 1890 entre Camallonga i Castellfollitde la Roca. En la seva execució van intervenir tècnics italians ialemanys contractats per Planas, Flaquer y Cia, empresa que enaquells anys havia esdevingut el motor de l'electrificació gironina.En poc temps la línia es va anar estenent per formar una veritablexarxa de distribució que incloïa el subministrament a la ciutat d'Olot.La demanda aviat va sobrepassar la capacitat de generació hidro-elèctrica, que es va haver d'ampliar amb la construcció d'una centraltèrmica.

A Olot, al contrari que en d'altres ciutats, va arribar primer el llumelèctric a les cases que als carrers, la qual cosa té una explicació.L'empresa que havia d'il·luminar els carrers de la ciutat tenia en elpintor Vayreda un dels màxims accionistes. Aquests van ser engan-yats pels que els havien de subministrar els materials necessaris.En aquestes circumstàncies no van poder complir amb les clàusu-les del contracte signat i Vayreda, que ja patia del cor, potser per lapressió dels esdeveniments, va morir d'un infart.

L'Escala va seguir Olot, i va presentar la particularitat que s'obli-gava la companyia concessionària del servei a mantenir el llum encèsa la platja de les Barques i en un indret anomenat el port d'en Perris,perquè servissin com a fars per als pescadors.

Les electrificacions van seguir avançant amb velocitat, tanta que enaquells primers anys la Jonquera havia de proporcionar el correntelèctric als pobles de l'altra banda de la frontera, ja que la xarxafrancesa encara no havia arribat a abastar-los.

A Catalunya, l'any 2006 es van produir 41.015 gigawatts hora (GWh),enfront d'una demanda de 46.442 GWh. Hi ha un balanç negatiu de 5.427GWh. Cal dir que no som els que més dèficit tenim, ja que ens superen,en valors absoluts, Madrid, el País Basc i València. Si ens centrem enles comarques gironines, actualment la central més gran és la deSusqueda, d'una potència una mica superior als 86 megawatts (MW).L'any 2006 es van importar a través de l'estació distribuïdora de Vic mésde 3.000 GWh. Per tant, la MAT aportaria energia i intensificaria l'in-tercanvi amb altres països, ja que en aquests moments la nostra taxade transferència d'energia és sensiblement inferior a la que hi ha entreels principals països de la Unió Europea.La producció i la demanda elèctrica estimada total espanyola es potseguir en temps real al web de Red Eléctrica de Espanya.

Les xifres de l'energia

/15/

La presència d’alabardes, una arma de lluita i cacera, ha per-mès donar a una colla de pintures una antiguitat d’entre3.800 i 3.200 anys BP. Són les més antigues. Altres estils s’handatat gràcies a les imatges de cavalls, que els han situat entre3.200 i 2.400 anys BP. La representació dels camells estableixels períodes més recents, a l’entorn de 2.400 i 2.000 anys BP.I és que els camells, contràriament al que es pensa, han estatuns dels darrers a arribar al Sàhara, probablement portats pertribus iemenites vingudes fa uns vint segles.

Territori de fronteraEl territori en què es troben els jaciments rupestres del Sàharaha estat —sembla que des de sempre— una frontera entre elshomes de pell blanca i els de pell negra. A hores d’ara no espot saber si els autors de les pintures són un grup o l’altre, obé si els dibuixos i els gravats cal atribuir-los a tots dos grups,que seguint els atzars de la natura progressaven des del nordo des del sud a la recerca de millors territoris. El misteri nosón, doncs, les pintures, una manifestació corrent entre elsque van viure en el paleolític i el neolític, sinó datar i contex-tualitzar de manera correcta els autors de les imatges saha-rianes i donar-los un lloc en la prehistòria comuna.

/14/

Soler. Compta amb la col·laboració dels doctors Joaquim Soler, Carles Serra,Gabriel Alcalde i Joan Lluís Alegret, als quals s’afegeixen sovint becaris dela Secció de Prehistòria del Departament i també investigadors d’altres uni-versitats. El programa d’activitats es desenvolupa gràcies al finançamentde l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), l’Oficina deCooperació de la UdG i un ajut de la Generalitat de Catalunya. En total larecerca tracta d’un conjunt de 2.734 figures repartides en cent trentaabrics de cinc jaciments diferents: Uadi Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun,Rekeiz Lemgasem i Asako.

La riquesa del ZemmurEn la campanya de l’any 2006 una part de les excavacions es va dur a termea la regió del Zemmur. En concret es va treballar als jaciments de l’abricdels Cuj i al de Rekeiz Lemgasem. Les troballes de l’abric dels Cuj han pos-sibilitat per primer cop determinar la presència de dos assentaments estra-tigràficament diferenciats, tot i que presentaven materials arqueològics decaracterístiques homogènies. Aquestes restes, en què predominen les pun-tes de fletxa, els raspadors o els burins, plantegen que les dues ocupacionshumanes de l’abric es correspondrien amb els moments inicials del períodeneolític (8.000 anys BP). El Rekeiz Lemgasem és un jaciment situat a uns 30km al nord-oest de la població de Tifariti, no gaire lluny de l’anterior. Estracta del conjunt d’abrics pintats més gran que es coneix des del Tassilialgerià fins al mar Atlàntic. Les pintures conservades són en la majoria delscasos de petites dimensions, quasi sempre de color vermell. En aquestespintures s’identifiquen persones, animals, imatges no figuratives i un grannombre de mans estampades. En aquestes representacions trobem caceresd’elefants, processons de personatges, fileres de gaseles i girafes. Els tre-balls han permès demostrar que es tracta de pintures d’època prehistòricai establir-ne un mínim de cinc estils pictòrics diferents.

La cova del Diable, una font de llegendesEl jaciment de la cova del Diable és gairebé a 1.000 quilòmetres al sud delsdel Zemmur. Per arribar-hi és necessari seguir els corredors que són contro-lats per la RASD a través del Sàhara Occidental i Mauritània. La cova delDiable és un assentament molt conegut pels científics. La singularitat delpaisatge, de grans masses de roca granítica que s’eleven des del terra àridi pla, el fa un lloc ideal per protagonitzar tot tipus de llegendes que elssahrauís reprodueixen amb fruïció. L’equip de la Universitat de Girona vaestablir el primer contacte amb el terreny l’any 2001, en una campanya enquè es va constatar l’existència d’un gran nombre de relleus de dimensionsconsiderables gravats a les parets de la roca i d’altres de menors al terra dela cova. En els darrers treballs efectuats el 2006 s’han documentat els gra-vats rupestres i s’ha confirmat que una gran part de les imatges correspona baixos relleus de gaseles i antílops, alineats i representats només amb lasilueta. També s’ha confirmat l’existència de noves figures humanes, deproporcions naturals, similars a les ja conegudes en altres punts de la cova.Queden en diversos llocs figures indeterminables, algunes gairebé de dosmetres d’alçada. Els investigadors treballen ara per saber si aquests relleushaurien estat farcits amb pintures, cosa que els hauria fet visibles amb llumnatural, o no, per la qual cosa sempre haurien necessitat llum artificial perser visualitzats.

Unes pintures que es resisteixen a parlarPer les particulars característiques de la pedra que els ha servit de suport ila climatologia extrema del desert, les pintures i els gravats dels jacimentsinvestigats no contenen restes orgàniques que permetin datar-los a partirdel carboni 14. Ha de ser a través del mateix discurs iconogràfic que se’ndetermini l’antiguitat. I això no resulta fàcil.

Fins fa pocs anys elconeixement que estenia sobre la prehistò-ria d’aquest lloc,malgrat els esforços ques’havien fet, seguia sentmolt limitat.

La cova del Diable

Excavacions a Lajuad

Vista des de la cova

Relleus antropomorfes a la cova del Diable

/15/

La presència d’alabardes, una arma de lluita i cacera, ha per-mès donar a una colla de pintures una antiguitat d’entre3.800 i 3.200 anys BP. Són les més antigues. Altres estils s’handatat gràcies a les imatges de cavalls, que els han situat entre3.200 i 2.400 anys BP. La representació dels camells estableixels períodes més recents, a l’entorn de 2.400 i 2.000 anys BP.I és que els camells, contràriament al que es pensa, han estatuns dels darrers a arribar al Sàhara, probablement portats pertribus iemenites vingudes fa uns vint segles.

Territori de fronteraEl territori en què es troben els jaciments rupestres del Sàharaha estat —sembla que des de sempre— una frontera entre elshomes de pell blanca i els de pell negra. A hores d’ara no espot saber si els autors de les pintures són un grup o l’altre, obé si els dibuixos i els gravats cal atribuir-los a tots dos grups,que seguint els atzars de la natura progressaven des del nordo des del sud a la recerca de millors territoris. El misteri nosón, doncs, les pintures, una manifestació corrent entre elsque van viure en el paleolític i el neolític, sinó datar i contex-tualitzar de manera correcta els autors de les imatges saha-rianes i donar-los un lloc en la prehistòria comuna.

/14/

Soler. Compta amb la col·laboració dels doctors Joaquim Soler, Carles Serra,Gabriel Alcalde i Joan Lluís Alegret, als quals s’afegeixen sovint becaris dela Secció de Prehistòria del Departament i també investigadors d’altres uni-versitats. El programa d’activitats es desenvolupa gràcies al finançamentde l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), l’Oficina deCooperació de la UdG i un ajut de la Generalitat de Catalunya. En total larecerca tracta d’un conjunt de 2.734 figures repartides en cent trentaabrics de cinc jaciments diferents: Uadi Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun,Rekeiz Lemgasem i Asako.

La riquesa del ZemmurEn la campanya de l’any 2006 una part de les excavacions es va dur a termea la regió del Zemmur. En concret es va treballar als jaciments de l’abricdels Cuj i al de Rekeiz Lemgasem. Les troballes de l’abric dels Cuj han pos-sibilitat per primer cop determinar la presència de dos assentaments estra-tigràficament diferenciats, tot i que presentaven materials arqueològics decaracterístiques homogènies. Aquestes restes, en què predominen les pun-tes de fletxa, els raspadors o els burins, plantegen que les dues ocupacionshumanes de l’abric es correspondrien amb els moments inicials del períodeneolític (8.000 anys BP). El Rekeiz Lemgasem és un jaciment situat a uns 30km al nord-oest de la població de Tifariti, no gaire lluny de l’anterior. Estracta del conjunt d’abrics pintats més gran que es coneix des del Tassilialgerià fins al mar Atlàntic. Les pintures conservades són en la majoria delscasos de petites dimensions, quasi sempre de color vermell. En aquestespintures s’identifiquen persones, animals, imatges no figuratives i un grannombre de mans estampades. En aquestes representacions trobem caceresd’elefants, processons de personatges, fileres de gaseles i girafes. Els tre-balls han permès demostrar que es tracta de pintures d’època prehistòricai establir-ne un mínim de cinc estils pictòrics diferents.

La cova del Diable, una font de llegendesEl jaciment de la cova del Diable és gairebé a 1.000 quilòmetres al sud delsdel Zemmur. Per arribar-hi és necessari seguir els corredors que són contro-lats per la RASD a través del Sàhara Occidental i Mauritània. La cova delDiable és un assentament molt conegut pels científics. La singularitat delpaisatge, de grans masses de roca granítica que s’eleven des del terra àridi pla, el fa un lloc ideal per protagonitzar tot tipus de llegendes que elssahrauís reprodueixen amb fruïció. L’equip de la Universitat de Girona vaestablir el primer contacte amb el terreny l’any 2001, en una campanya enquè es va constatar l’existència d’un gran nombre de relleus de dimensionsconsiderables gravats a les parets de la roca i d’altres de menors al terra dela cova. En els darrers treballs efectuats el 2006 s’han documentat els gra-vats rupestres i s’ha confirmat que una gran part de les imatges correspona baixos relleus de gaseles i antílops, alineats i representats només amb lasilueta. També s’ha confirmat l’existència de noves figures humanes, deproporcions naturals, similars a les ja conegudes en altres punts de la cova.Queden en diversos llocs figures indeterminables, algunes gairebé de dosmetres d’alçada. Els investigadors treballen ara per saber si aquests relleushaurien estat farcits amb pintures, cosa que els hauria fet visibles amb llumnatural, o no, per la qual cosa sempre haurien necessitat llum artificial perser visualitzats.

Unes pintures que es resisteixen a parlarPer les particulars característiques de la pedra que els ha servit de suport ila climatologia extrema del desert, les pintures i els gravats dels jacimentsinvestigats no contenen restes orgàniques que permetin datar-los a partirdel carboni 14. Ha de ser a través del mateix discurs iconogràfic que se’ndetermini l’antiguitat. I això no resulta fàcil.

Fins fa pocs anys elconeixement que estenia sobre la prehistò-ria d’aquest lloc,malgrat els esforços ques’havien fet, seguia sentmolt limitat.

La cova del Diable

Excavacions a Lajuad

Vista des de la cova

Relleus antropomorfes a la cova del Diable

El 17 de juliol es va dur a terme la Jornada de debat del LlibreBlanc de les Universitats Catalanes, una iniciativa de l'AssociacióCatalana d'Universitats Públiques (ACUP) que ha de desembocaren l'edició definitiva d'una publicació que reunirà les directriusexposades en cada un dels àmbits analitzats, les aportacions delsdiferents coordinadors, ponents, i actors interpel·lats, i el corol·laride les diverses aportacions, amb l'objectiu de proposar un modeld'Universitat Catalana innovadora i competitiva. La radiografiade l'estat actual de la situació, més enllà de permetre visualitzarla salut del sistema universitari, ha de donar indicacions i propos-tes de futur, que s'han de poder dur a terme en un termini curto mitjà. Aquest és l'objectiu del Llibre Blanc, que és a punt deveure la llum, un treball col·lectiu que s'ha anat conformat a partirdels estudis duts a terme en els següents blocs:

- Formació i docència, coordinat pel catedràtic de la UdG i exrec-tor Josep M. Nadal, i en el qual també ha participat com a ponentel vicegerent de la UdG, Josep M. Gómez.

- Finançament del sistema universitari, coordinat pel catedràticde la UPF Guillem López Casanovas, i en qual també ha partici-pat com a ponent la professora Elena del Rey, de la UdG.

- Sistema de recerca, desenvolupament i innovació, coordinat pelcatedràtic de la UB Fernando Albericio.

- Governança del sistema universitari, coordinat pel catedràtic dela UAB Joan Subirats.

- Polítiques de personal universitari, coordinat per l'exgerent dela UPC Francesc Solà.

- Universitat, societat i territori, coordinat pel catedràtic i exrec-tor de la URV Lluís Arola URV.

El dibuix dels sis àmbits respon a la idea d'establir un mapa completde tot l'entramat universitari, des de la problemàtica d'adequa-ció al nou marc europeu en aspectes com ara la docència fins ala reforma del finançament, passant per una reflexió sobre el siste-ma de govern, l'actualitat de la recerca i la seva incidència en lasocietat, els processos de recursos humans i la necessària impli-cació de la Universitat amb el territori.

Tot i que estem pendents de les conclusions finals, es poden avan-çar certament els aspectes que han merescut un debat més intens.Són, en aquest sentit, i sense afany de priorització: la construc-ció d'un sistema català d'universitats més integrat, l'anomena-da “Universitat de Catalunya”; el reforçament del paper delsConsell Socials i d'un nucli restringit de govern universitari; l'aug-ment de l'autonomia universitària i, al mateix temps, una majorcapacitat per retre comptes als poders públics i a la societat; unaugment significatiu de la quantitat destinada a beques i ajuts iuna major capacitat de gestió; uns preus de matrícula més vincu-lats als costos reals; la definició d'un veritable sistema de finan-çament universitari, lligat a un increment relacionat amb objec-tius i resultats; l'impuls cap a un model de formació basat enl'aprenentatge; el foment de projectes acadèmics interuniversi-taris en màsters i doctorats; la imprescindible definició d'un mapauniversitari de titulacions; el finançament adequat a la recerca;l'impuls a la carrera investigadora; el paral·lelisme entre una ofer-ta acadèmica de qualitat i unes línies de recerca que siguin refe-rents internacionals; l'afavoriment de la creació d'infraestructu-

res científiques i tecnològiques de referència; l'establiment d'unesrelacions laborals equilibrades, més flexibles, menys corporatives;el reconeixement del paper clau de les universitats en el desen-volupament territorial, econòmic i social...

La incidència del Llibre Blanc en la realitat del dia a dia universi-tari no s'acaba amb el debat de juliol ni s'acabarà amb la publi-cació del volum a què ens referim. El que es conté en el LlibreBlanc ha de ser un instrument, eficaç i àgil, per tal d'aprofundiren un debat que generi confiança i visió de futur. Un debat queha de ser viu i constant. Amb el Llibre Blanc, promogut per l'ACUP,l'eina és a l'abast de l'universitari per a la construcció dialècticade la universitat del segle XXI.

El Llibre blanc de les universitats catalanes /////////////////////////////////////////////

/17/

/16/

El 17 de juliol es va dur a terme la Jornada de debat del LlibreBlanc de les Universitats Catalanes, una iniciativa de l'AssociacióCatalana d'Universitats Públiques (ACUP) que ha de desembocaren l'edició definitiva d'una publicació que reunirà les directriusexposades en cada un dels àmbits analitzats, les aportacions delsdiferents coordinadors, ponents, i actors interpel·lats, i el corol·laride les diverses aportacions, amb l'objectiu de proposar un modeld'Universitat Catalana innovadora i competitiva. La radiografiade l'estat actual de la situació, més enllà de permetre visualitzarla salut del sistema universitari, ha de donar indicacions i propos-tes de futur, que s'han de poder dur a terme en un termini curto mitjà. Aquest és l'objectiu del Llibre Blanc, que és a punt deveure la llum, un treball col·lectiu que s'ha anat conformat a partirdels estudis duts a terme en els següents blocs:

- Formació i docència, coordinat pel catedràtic de la UdG i exrec-tor Josep M. Nadal, i en el qual també ha participat com a ponentel vicegerent de la UdG, Josep M. Gómez.

- Finançament del sistema universitari, coordinat pel catedràticde la UPF Guillem López Casanovas, i en qual també ha partici-pat com a ponent la professora Elena del Rey, de la UdG.

- Sistema de recerca, desenvolupament i innovació, coordinat pelcatedràtic de la UB Fernando Albericio.

- Governança del sistema universitari, coordinat pel catedràtic dela UAB Joan Subirats.

- Polítiques de personal universitari, coordinat per l'exgerent dela UPC Francesc Solà.

- Universitat, societat i territori, coordinat pel catedràtic i exrec-tor de la URV Lluís Arola URV.

El dibuix dels sis àmbits respon a la idea d'establir un mapa completde tot l'entramat universitari, des de la problemàtica d'adequa-ció al nou marc europeu en aspectes com ara la docència fins ala reforma del finançament, passant per una reflexió sobre el siste-ma de govern, l'actualitat de la recerca i la seva incidència en lasocietat, els processos de recursos humans i la necessària impli-cació de la Universitat amb el territori.

Tot i que estem pendents de les conclusions finals, es poden avan-çar certament els aspectes que han merescut un debat més intens.Són, en aquest sentit, i sense afany de priorització: la construc-ció d'un sistema català d'universitats més integrat, l'anomena-da “Universitat de Catalunya”; el reforçament del paper delsConsell Socials i d'un nucli restringit de govern universitari; l'aug-ment de l'autonomia universitària i, al mateix temps, una majorcapacitat per retre comptes als poders públics i a la societat; unaugment significatiu de la quantitat destinada a beques i ajuts iuna major capacitat de gestió; uns preus de matrícula més vincu-lats als costos reals; la definició d'un veritable sistema de finan-çament universitari, lligat a un increment relacionat amb objec-tius i resultats; l'impuls cap a un model de formació basat enl'aprenentatge; el foment de projectes acadèmics interuniversi-taris en màsters i doctorats; la imprescindible definició d'un mapauniversitari de titulacions; el finançament adequat a la recerca;l'impuls a la carrera investigadora; el paral·lelisme entre una ofer-ta acadèmica de qualitat i unes línies de recerca que siguin refe-rents internacionals; l'afavoriment de la creació d'infraestructu-

res científiques i tecnològiques de referència; l'establiment d'unesrelacions laborals equilibrades, més flexibles, menys corporatives;el reconeixement del paper clau de les universitats en el desen-volupament territorial, econòmic i social...

La incidència del Llibre Blanc en la realitat del dia a dia universi-tari no s'acaba amb el debat de juliol ni s'acabarà amb la publi-cació del volum a què ens referim. El que es conté en el LlibreBlanc ha de ser un instrument, eficaç i àgil, per tal d'aprofundiren un debat que generi confiança i visió de futur. Un debat queha de ser viu i constant. Amb el Llibre Blanc, promogut per l'ACUP,l'eina és a l'abast de l'universitari per a la construcció dialècticade la universitat del segle XXI.

El Llibre blanc de les universitats catalanes /////////////////////////////////////////////

/17/

/16/

/19/

funcionant dels anys cinquanta als anys setanta del segle XXfa necessari tornar a plantejar quin ha de ser el paper del’esquerra en el segle XXI. Hi ha una revaloració del ciutadàcom a individu involucrat en la cosa pública, compromèsamb els debats del seu temps. Dotat de virtut cívica. D’altrabanda, i en un pla més domèstic, el relleu generacional d’a-quells que van fer la transició fa emergir una nova fornadaque assumeix un nou ideari republicà. Aquesta manifestaciósembla que va aparellada amb “l’eclosió de nous movimentssocials a començaments del segle XXI, coincidint amb elsegon mandat de José Maria Aznar i amb fites com la catàs-trofe del Prestige i l’aliança amb George W. Bush per la gue-rra d’Iraq”. El nou republicanisme escenificaria el resultat de“la incapacitat de l’esquerra tradicional a l’hora de donarsortida a la protesta i elaborar programes i projectes alter-natius”.

La conseqüència d’aquesta situació, continua Duarte, és quela vella bandera republicana sembla que és l’única que potaglutinar la protesta contra les polítiques que genera el sis-tema. Això té un cost per a la República i el republicanismehistòrics, en el sentit “que situa una forma d’organització del’Estat com a territori exclusiu de l’esquerra, de tal maneraque no pot arribar a ser assumida com a pròpia pel conjuntdels ciutadans”.

Encara hi ha un altre factor per a aquest ressorgiment repu-blicà i és el fet que “els néts sempre volen saber què van ferels avis”. Quan s’analitzen els moviments migratoris es veucom són les terceres generacions les que furguen i troben lesarrels i volen incorporar l’experiència dels avis com a pròpia,mentre que la generació intermèdia “ha pretès passar pàgi-na com a estratègia per superar el dia a dia”. En el cas deCatalunya s’afegeix també un factor antimonàrquic o de crí-tica a la unitat nacional espanyola.

En el seu llibre El otoño de una ilusión, Àngel Duarte buscademostrar la funció gairebé quirúrgica que la Guerra Civil iel primer franquisme van tenir per a l’ideal republicà, queextirpen del teixit social espanyol fins que desapareix i esconfirma, així, la manca de continuïtat històrica amb elsfenòmens actuals. Amb l’exili de les elits intel·lectuals i polí-tiques, “aquells que contribuïen a donar el to i a codificarels valors republicans a través de la premsa o la seva presèn-cia pública” desapareixen. A casa nostra va ser el cas deNicolau d’Olwer, Rovira i Virgili i molts altres el paper delsquals havia estat fonamental a l’hora de “transmetre l’he-rència del que havia estat el republicanisme”. En segonterme, no s’ha de menystenir el paper que va tenir la repres-sió, “esporgant i tancant les biblioteques dels ateneus i elscasinos, com va ser el cas —estudiat per Jordi Gaitx— deSant Feliu de Guíxols”. El franquisme es va alçar “sobre lanegació de la realitat republicana, representant-la com unfet decididament antiespanyol”. Un tercer factor deriva deles experiències institucionals republicanes, que “han estatmolt desgraciades: la primera va durar uns mesos i va tenirquatre presidents del consell executiu i la segona, que vadurar més, va acabar com va acabar”.

La distància permet fer una anàlisi freda i veure quin nivellde responsabilitat correspon als mateixos republicans en lafallida de la Segona República i quin pertoca als seus ene-mics, aquells “adversaris tradicionals de la idea de progréssocial, laïcisme i democràcia”. En tot cas, en els anys delfranquisme aquesta mirada crítica “es fa molt difícil i si, des-prés de tot, a algú li quedava una espurna de republicanis-me ja es guardava de transmetre-la als seus fills”. Avui ja noqueda res d’aquell sentiment que esdevenia una emoció,“una manera de viure que comportava un seguit de partici-pacions en rituals”. Un es feia republicà perquè la família ja

ho era o havien estat liberals avançats, havien tingut proble-mes amb l’Església o amb els carlins. Segons Duarte “unaprenia a ser republicà davant de la llar de foc, sentint laconversa del pare amb els amics, llegint fulletons o escoltantles proeses dels mites de la democràcia”. El procés es com-pletava a l’escola laica, que posseïa una marcada voluntatde connectar amb els corrents més innovadors de la pedago-gia del seu temps i, en aquest sentit, “transformar l’ensen-yament i convertir l’escola en no només una eina de trans-missió del saber sinó en un focus de creació de ciutadania”.

El republicanisme va ser una emoció que es relacionava ambles lluites del seu temps, amb personatges i figures d’arreudel món. Una trobada dels cors de Clavé cantant laMarsellesa “era alguna cosa més que cantar una cançó, eraposar-hi tot l’ànima”.

“En el seu llibre El otoño deuna ilusión, Àngel Duartebusca demostrar la funciógairebé quirúrgica que laGuerra Civil i el primer fran-quisme van tenir per a l’idealrepublicà.”

/18/

L’ENT

REVI

STA

///////////////////////////////

La República i un dels seus símbols, la bandera, han tornat a l'escenari polític espanyol. D'altra banda, elCongrés dels Diputats ha aprovat una llei de la memòria històrica que pretén retornar la dignitat a lesvíctimes del bàndol republicà, el perdedor de la Guerra Civil espanyola. Cal preguntar-se, però, si les lleisi els símbols que ara surten al carrer tenen alguna cosa a veure amb aquell republicanisme que va resul-tar escombrat la primavera del 1939.

El doctor Àngel Duarte és catedràtic d’HistòriaContemporània a la Universitat de Girona i un gran especia-lista en el republicanisme espanyol, un tema de la històriad’Espanya que, quan ell va sortir de la Facultat, “no disposa-va d’un corpus d’estudis que permetés entendre el quehavia significat […] en la vida catalana i espanyola”. La delsrepublicans havia estat una lluita que “no havia estat sufi-cientment atesa”, una ideologia que “representava un con-junt de valors democràtics, laics i reformistes, una culturapolítica que havia orientat l’acció col·lectiva de sectorssocials mesocràtics”. Per a l’historiador, el capbussament enel republicanisme va suposar una via eficaç per comprendrequines havien estat les dinàmiques socials, culturals i políti-ques del segle XX a l’Estat espanyol.

Duarte considera els moviments actuals com un nou republi-canisme que “pot fer ús dels símbols i evocar la memòria,però sense connexió històrica amb el passat”, perquè un copacabada la dictadura, i en la mesura que la transició esdevé

un èxit, aquesta “fa realitat el vell programa republicà dedemocràcia, reforma social, connexió amb Europa i moder-nització del país”. Malgrat tot, el fenomen “existeix i tédues grans raons de ser”. La primera és de caràcter interna-cional, “per la necessitat que té l’esquerra de repensar-se”.El col·lapse de les lògiques comunitaristes que havien estat

Com és de vell el nou republicanisme?Engega ha parlat amb Àngel Duarte sobre la revifalla dels símbols republicans

“El nou republicanisme pot fer úsdels símbols i evocar la memòria,però sense tenir una connexióhistòrica amb el passat”

/19/

funcionant dels anys cinquanta als anys setanta del segle XXfa necessari tornar a plantejar quin ha de ser el paper del’esquerra en el segle XXI. Hi ha una revaloració del ciutadàcom a individu involucrat en la cosa pública, compromèsamb els debats del seu temps. Dotat de virtut cívica. D’altrabanda, i en un pla més domèstic, el relleu generacional d’a-quells que van fer la transició fa emergir una nova fornadaque assumeix un nou ideari republicà. Aquesta manifestaciósembla que va aparellada amb “l’eclosió de nous movimentssocials a començaments del segle XXI, coincidint amb elsegon mandat de José Maria Aznar i amb fites com la catàs-trofe del Prestige i l’aliança amb George W. Bush per la gue-rra d’Iraq”. El nou republicanisme escenificaria el resultat de“la incapacitat de l’esquerra tradicional a l’hora de donarsortida a la protesta i elaborar programes i projectes alter-natius”.

La conseqüència d’aquesta situació, continua Duarte, és quela vella bandera republicana sembla que és l’única que potaglutinar la protesta contra les polítiques que genera el sis-tema. Això té un cost per a la República i el republicanismehistòrics, en el sentit “que situa una forma d’organització del’Estat com a territori exclusiu de l’esquerra, de tal maneraque no pot arribar a ser assumida com a pròpia pel conjuntdels ciutadans”.

Encara hi ha un altre factor per a aquest ressorgiment repu-blicà i és el fet que “els néts sempre volen saber què van ferels avis”. Quan s’analitzen els moviments migratoris es veucom són les terceres generacions les que furguen i troben lesarrels i volen incorporar l’experiència dels avis com a pròpia,mentre que la generació intermèdia “ha pretès passar pàgi-na com a estratègia per superar el dia a dia”. En el cas deCatalunya s’afegeix també un factor antimonàrquic o de crí-tica a la unitat nacional espanyola.

En el seu llibre El otoño de una ilusión, Àngel Duarte buscademostrar la funció gairebé quirúrgica que la Guerra Civil iel primer franquisme van tenir per a l’ideal republicà, queextirpen del teixit social espanyol fins que desapareix i esconfirma, així, la manca de continuïtat històrica amb elsfenòmens actuals. Amb l’exili de les elits intel·lectuals i polí-tiques, “aquells que contribuïen a donar el to i a codificarels valors republicans a través de la premsa o la seva presèn-cia pública” desapareixen. A casa nostra va ser el cas deNicolau d’Olwer, Rovira i Virgili i molts altres el paper delsquals havia estat fonamental a l’hora de “transmetre l’he-rència del que havia estat el republicanisme”. En segonterme, no s’ha de menystenir el paper que va tenir la repres-sió, “esporgant i tancant les biblioteques dels ateneus i elscasinos, com va ser el cas —estudiat per Jordi Gaitx— deSant Feliu de Guíxols”. El franquisme es va alçar “sobre lanegació de la realitat republicana, representant-la com unfet decididament antiespanyol”. Un tercer factor deriva deles experiències institucionals republicanes, que “han estatmolt desgraciades: la primera va durar uns mesos i va tenirquatre presidents del consell executiu i la segona, que vadurar més, va acabar com va acabar”.

La distància permet fer una anàlisi freda i veure quin nivellde responsabilitat correspon als mateixos republicans en lafallida de la Segona República i quin pertoca als seus ene-mics, aquells “adversaris tradicionals de la idea de progréssocial, laïcisme i democràcia”. En tot cas, en els anys delfranquisme aquesta mirada crítica “es fa molt difícil i si, des-prés de tot, a algú li quedava una espurna de republicanis-me ja es guardava de transmetre-la als seus fills”. Avui ja noqueda res d’aquell sentiment que esdevenia una emoció,“una manera de viure que comportava un seguit de partici-pacions en rituals”. Un es feia republicà perquè la família ja

ho era o havien estat liberals avançats, havien tingut proble-mes amb l’Església o amb els carlins. Segons Duarte “unaprenia a ser republicà davant de la llar de foc, sentint laconversa del pare amb els amics, llegint fulletons o escoltantles proeses dels mites de la democràcia”. El procés es com-pletava a l’escola laica, que posseïa una marcada voluntatde connectar amb els corrents més innovadors de la pedago-gia del seu temps i, en aquest sentit, “transformar l’ensen-yament i convertir l’escola en no només una eina de trans-missió del saber sinó en un focus de creació de ciutadania”.

El republicanisme va ser una emoció que es relacionava ambles lluites del seu temps, amb personatges i figures d’arreudel món. Una trobada dels cors de Clavé cantant laMarsellesa “era alguna cosa més que cantar una cançó, eraposar-hi tot l’ànima”.

“En el seu llibre El otoño deuna ilusión, Àngel Duartebusca demostrar la funciógairebé quirúrgica que laGuerra Civil i el primer fran-quisme van tenir per a l’idealrepublicà.”

/18/

L’ENT

REVI

STA

///////////////////////////////

La República i un dels seus símbols, la bandera, han tornat a l'escenari polític espanyol. D'altra banda, elCongrés dels Diputats ha aprovat una llei de la memòria històrica que pretén retornar la dignitat a lesvíctimes del bàndol republicà, el perdedor de la Guerra Civil espanyola. Cal preguntar-se, però, si les lleisi els símbols que ara surten al carrer tenen alguna cosa a veure amb aquell republicanisme que va resul-tar escombrat la primavera del 1939.

El doctor Àngel Duarte és catedràtic d’HistòriaContemporània a la Universitat de Girona i un gran especia-lista en el republicanisme espanyol, un tema de la històriad’Espanya que, quan ell va sortir de la Facultat, “no disposa-va d’un corpus d’estudis que permetés entendre el quehavia significat […] en la vida catalana i espanyola”. La delsrepublicans havia estat una lluita que “no havia estat sufi-cientment atesa”, una ideologia que “representava un con-junt de valors democràtics, laics i reformistes, una culturapolítica que havia orientat l’acció col·lectiva de sectorssocials mesocràtics”. Per a l’historiador, el capbussament enel republicanisme va suposar una via eficaç per comprendrequines havien estat les dinàmiques socials, culturals i políti-ques del segle XX a l’Estat espanyol.

Duarte considera els moviments actuals com un nou republi-canisme que “pot fer ús dels símbols i evocar la memòria,però sense connexió històrica amb el passat”, perquè un copacabada la dictadura, i en la mesura que la transició esdevé

un èxit, aquesta “fa realitat el vell programa republicà dedemocràcia, reforma social, connexió amb Europa i moder-nització del país”. Malgrat tot, el fenomen “existeix i tédues grans raons de ser”. La primera és de caràcter interna-cional, “per la necessitat que té l’esquerra de repensar-se”.El col·lapse de les lògiques comunitaristes que havien estat

Com és de vell el nou republicanisme?Engega ha parlat amb Àngel Duarte sobre la revifalla dels símbols republicans

“El nou republicanisme pot fer úsdels símbols i evocar la memòria,però sense tenir una connexióhistòrica amb el passat”

Defensant obvietatsL’educació ètica, la urbanitat i el civisme, l’educació emocio-nal, les habilitats socials, l’educació en valors... són unademanda continuada i creixent que la societat fa al sistemaeducatiu. Només cal seguir qualsevol debat televisiu o ter-túlia radiofònica per comprovar-ho: semblaria que tots elsproblemes socials (de trànsit, de drogues, de violència, deconsum...) haurien de trobar vies de solució a les escoles.L’educació en valors, la formació moral, és inherent a l’edu-cació: l’ensenyament és una activitat intencional, no pas

atzarosa, i és tota la persona qui aprèn, no només els capso les extremitats. Ho diuen totes les lleis d’educació, hoestudien tots els tractats de pedagogia i ho sap qualsevolpersona informada. Des de Sòcrates, passant pels col·legisde jesuïtes i escolapis o les universitats de Harvard id’Oxford.Els infants i joves són ciutadans de ple dret; no són propie-tat de ningú, ni dels seus pares i mares respectius ni moltmenys dels governs. La seva educació és un dret, i és obliga-ció de les famílies respectives i de la societat en general desatisfer-lo, i d’acompanyar-los i orientar-los en el seu creixe-ment i maduració. Sense imposicions gratuïtes ni restric-cions absurdes. L’objectiu de l’educació és l’autonomia, lacapacitat de pensar per si mateix i d’inserir-se amb llibertati responsabilitat en la societat.No hi ha un espai exclusiu per a l’educació en valors perquèaquest és un aprenentatge que es fa quotidianament i através de les relacions interpersonals: dins de la família, alcarrer, amb el grup d’amics, als pavellons esportius i campsde futbol, als cinemes i als bars i, naturalment, als centreseducatius. És en tots aquests espais on aprenem a veure, atractar els altres (homes, dones, infants o vells, nacionals oestrangers), a conviure i a comportar-nos.Però és evident que l’escola és un espai i un temps especial-ment propici per fer aquest aprenentatge. Primer de tot, através dels intangibles, del clima que es viu dins dels centres

(la decoració, la netedat, la llibertat, la tranquil·litat, lacompanyonia, la democràcia, l’esforç, l’ajuda...). A través detotes les matèries i classes, aprendre a col·laborar, a dialo-gar, a fer les coses ben fetes, a respectar, etc., tant es pot fera classe de matemàtiques com a classe de música. A l’horade tutoria, un temps especialment pensat per a l’orientaciói l’atenció personals. I, evidentment, en una assignaturaespecífica, l’educació per a la ciutadania i els drets humans,per exemple, on és possible de treballar sistemàticament iordenadament un seguit de coneixements imprescindiblesper a la vida i d’aprendre vivencialment un conjunt d’habi-litats i procediments que només es poden aprendre practi-cant-los.

El curs passat, a la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdGes van celebrar unes jornades de debat curricular. Un delsàmbits que es van treballar va ser el de “desenvolupamentpersonal i ciutadania”. En les conclusions s’hi afirma tex-tualment que els participants consideren que aquesta àreahauria de ser la més central del currículum, i que, si la trans-versalitat s’ha demostrat insuficient per garantir els apre-nentatges imprescindibles, calia afegir-hi estratègies com-plementàries com, per exemple, la potenciació de les tuto-ries o la inclusió d’alguna assignatura específica.

“Llegint amb atenció els objec-tius i els continguts que propo-sen el Ministeri i elDepartament, és impossiblearribar a la conclusió que enstrobem davant del mal absolut,com ha dit un cardenal.”

Fent una síntesi dels objectius que prescriu la llei, hauríemde mencionar els següents: desenvolupar l’autoestima il’autonomia personal; desenvolupar habilitats emocionals,comunicatives i socials; reco-nèixer la diversitat de lessocietats actuals i defensar laigualtat de drets i oportuni-tats per a totes les persones;conèixer els valors i normesde convivència i els drets iobligacions que es deriven dela Declaració Universal delsDrets Humans, de laConvenció sobre els Drets del’Infant i de la Constitucióespanyola; conèixer els meca-nismes de funcionament deles societats democràtiques ivalorar el paper de les admi-nistracions; conèixer els prin-cipals conflictes socials imorals del món d’avui; adqui-rir pensament crític; tenirconsciència ambiental.El juny del 2007 el governcatalà determina els currícu-lums oficials de l’educació pri-mària i de l’ESO i crea l’àreaEducació per al desenvolupa-ment personal i la ciutadania,que inclou les assignaturesd’ECDH de primària i 3r d’ESOi l’Educació eticocívica de 4t d’ESO (amb una assignació de35 hores per curs per a totes, és a dir, 1 hora a la setmana),perquè entén que l’educació en valors ha d’impregnar totala vida del centre, s’ha de treballar a totes les matèries, desd’activitats que es poden desenvolupar tant dins com foradel centre i, “molt especialment, des de la tutoria”. Pel que

fa al professorat, el Departament d’Educació assignal’ECDH, en el cas de primària, al mestre/a tutor/a, i en el casde secundària, en primera instància, al professorat especia-

lista en ciències socials ofilosofia, o bé al tutor/a delgrup classe.

Una oposició estranyaPer què els sectors mésfonamentalistes de l’epis-copat espanyol han comba-tut tan a l’engròs aquestainiciativa? Per què els neo-conservadors catalans iespanyols han aprofitat l’a-vinentesa per fer sentir laseva veu, glorificar romàn-ticament la família i elsvalors tradicionals i abomi-nar d’una societat lliure,oberta i plural com mai hohavia estat? Llegint ambatenció els objectius i elscontinguts que proposen elMinisteri i el Departament,és impossible arribar a laconclusió que ens trobemdavant del “mal absolut”,com ha dit un cardenal, delretorn de la franquista“formación del espíritunacional” o de l’encimbe-

llament d’un relativisme moral incapaç de proposar modelso de distingir el bé del mal, com també s’ha dit. Més aviatdiríem que la lluita legítima per ocupar el poder de l’Estats’ha traslladat al camp cultural i educatiu, que l’educaciós’ha volgut convertir en un dels eixos fonamentals per recu-perar l’hegemonia perduda.

Educació per a la ciutadania i drets humans Algunes informacions necessàries ////////////Xavier Besalú

Educació per a la ciutadania i drets humans (a partir d'ara ECDH) és una àrea que neix amb la LOE (Lleiorgànica d'educació), aprovada per les Corts espanyoles l'abril del 2006. En concret, la Llei diu que, enun dels cursos del tercer cicle de primària (5è o 6è) i en un dels tres primers cursos d'ESO, els alumneshauran de cursar la matèria d'ECDH, i a 4t d'ESO cursaran Educació eticocívica. El desembre del mateixany, el govern espanyol, fent ús de les seves competències, estableix els ensenyaments mínims, és a dir,comuns i obligatoris a tots els centres de l'Estat, tant de primària com d'ESO.

/21/

/20/

Defensant obvietatsL’educació ètica, la urbanitat i el civisme, l’educació emocio-nal, les habilitats socials, l’educació en valors... són unademanda continuada i creixent que la societat fa al sistemaeducatiu. Només cal seguir qualsevol debat televisiu o ter-túlia radiofònica per comprovar-ho: semblaria que tots elsproblemes socials (de trànsit, de drogues, de violència, deconsum...) haurien de trobar vies de solució a les escoles.L’educació en valors, la formació moral, és inherent a l’edu-cació: l’ensenyament és una activitat intencional, no pas

atzarosa, i és tota la persona qui aprèn, no només els capso les extremitats. Ho diuen totes les lleis d’educació, hoestudien tots els tractats de pedagogia i ho sap qualsevolpersona informada. Des de Sòcrates, passant pels col·legisde jesuïtes i escolapis o les universitats de Harvard id’Oxford.Els infants i joves són ciutadans de ple dret; no són propie-tat de ningú, ni dels seus pares i mares respectius ni moltmenys dels governs. La seva educació és un dret, i és obliga-ció de les famílies respectives i de la societat en general desatisfer-lo, i d’acompanyar-los i orientar-los en el seu creixe-ment i maduració. Sense imposicions gratuïtes ni restric-cions absurdes. L’objectiu de l’educació és l’autonomia, lacapacitat de pensar per si mateix i d’inserir-se amb llibertati responsabilitat en la societat.No hi ha un espai exclusiu per a l’educació en valors perquèaquest és un aprenentatge que es fa quotidianament i através de les relacions interpersonals: dins de la família, alcarrer, amb el grup d’amics, als pavellons esportius i campsde futbol, als cinemes i als bars i, naturalment, als centreseducatius. És en tots aquests espais on aprenem a veure, atractar els altres (homes, dones, infants o vells, nacionals oestrangers), a conviure i a comportar-nos.Però és evident que l’escola és un espai i un temps especial-ment propici per fer aquest aprenentatge. Primer de tot, através dels intangibles, del clima que es viu dins dels centres

(la decoració, la netedat, la llibertat, la tranquil·litat, lacompanyonia, la democràcia, l’esforç, l’ajuda...). A través detotes les matèries i classes, aprendre a col·laborar, a dialo-gar, a fer les coses ben fetes, a respectar, etc., tant es pot fera classe de matemàtiques com a classe de música. A l’horade tutoria, un temps especialment pensat per a l’orientaciói l’atenció personals. I, evidentment, en una assignaturaespecífica, l’educació per a la ciutadania i els drets humans,per exemple, on és possible de treballar sistemàticament iordenadament un seguit de coneixements imprescindiblesper a la vida i d’aprendre vivencialment un conjunt d’habi-litats i procediments que només es poden aprendre practi-cant-los.

El curs passat, a la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdGes van celebrar unes jornades de debat curricular. Un delsàmbits que es van treballar va ser el de “desenvolupamentpersonal i ciutadania”. En les conclusions s’hi afirma tex-tualment que els participants consideren que aquesta àreahauria de ser la més central del currículum, i que, si la trans-versalitat s’ha demostrat insuficient per garantir els apre-nentatges imprescindibles, calia afegir-hi estratègies com-plementàries com, per exemple, la potenciació de les tuto-ries o la inclusió d’alguna assignatura específica.

“Llegint amb atenció els objec-tius i els continguts que propo-sen el Ministeri i elDepartament, és impossiblearribar a la conclusió que enstrobem davant del mal absolut,com ha dit un cardenal.”

Fent una síntesi dels objectius que prescriu la llei, hauríemde mencionar els següents: desenvolupar l’autoestima il’autonomia personal; desenvolupar habilitats emocionals,comunicatives i socials; reco-nèixer la diversitat de lessocietats actuals i defensar laigualtat de drets i oportuni-tats per a totes les persones;conèixer els valors i normesde convivència i els drets iobligacions que es deriven dela Declaració Universal delsDrets Humans, de laConvenció sobre els Drets del’Infant i de la Constitucióespanyola; conèixer els meca-nismes de funcionament deles societats democràtiques ivalorar el paper de les admi-nistracions; conèixer els prin-cipals conflictes socials imorals del món d’avui; adqui-rir pensament crític; tenirconsciència ambiental.El juny del 2007 el governcatalà determina els currícu-lums oficials de l’educació pri-mària i de l’ESO i crea l’àreaEducació per al desenvolupa-ment personal i la ciutadania,que inclou les assignaturesd’ECDH de primària i 3r d’ESOi l’Educació eticocívica de 4t d’ESO (amb una assignació de35 hores per curs per a totes, és a dir, 1 hora a la setmana),perquè entén que l’educació en valors ha d’impregnar totala vida del centre, s’ha de treballar a totes les matèries, desd’activitats que es poden desenvolupar tant dins com foradel centre i, “molt especialment, des de la tutoria”. Pel que

fa al professorat, el Departament d’Educació assignal’ECDH, en el cas de primària, al mestre/a tutor/a, i en el casde secundària, en primera instància, al professorat especia-

lista en ciències socials ofilosofia, o bé al tutor/a delgrup classe.

Una oposició estranyaPer què els sectors mésfonamentalistes de l’epis-copat espanyol han comba-tut tan a l’engròs aquestainiciativa? Per què els neo-conservadors catalans iespanyols han aprofitat l’a-vinentesa per fer sentir laseva veu, glorificar romàn-ticament la família i elsvalors tradicionals i abomi-nar d’una societat lliure,oberta i plural com mai hohavia estat? Llegint ambatenció els objectius i elscontinguts que proposen elMinisteri i el Departament,és impossible arribar a laconclusió que ens trobemdavant del “mal absolut”,com ha dit un cardenal, delretorn de la franquista“formación del espíritunacional” o de l’encimbe-

llament d’un relativisme moral incapaç de proposar modelso de distingir el bé del mal, com també s’ha dit. Més aviatdiríem que la lluita legítima per ocupar el poder de l’Estats’ha traslladat al camp cultural i educatiu, que l’educaciós’ha volgut convertir en un dels eixos fonamentals per recu-perar l’hegemonia perduda.

Educació per a la ciutadania i drets humans Algunes informacions necessàries ////////////Xavier Besalú

Educació per a la ciutadania i drets humans (a partir d'ara ECDH) és una àrea que neix amb la LOE (Lleiorgànica d'educació), aprovada per les Corts espanyoles l'abril del 2006. En concret, la Llei diu que, enun dels cursos del tercer cicle de primària (5è o 6è) i en un dels tres primers cursos d'ESO, els alumneshauran de cursar la matèria d'ECDH, i a 4t d'ESO cursaran Educació eticocívica. El desembre del mateixany, el govern espanyol, fent ús de les seves competències, estableix els ensenyaments mínims, és a dir,comuns i obligatoris a tots els centres de l'Estat, tant de primària com d'ESO.

/21/

/20/

/23/

bilitat civil en el banc de proves, tot passejant-la per unpaisatge tan delicat com és el medi ambient. Fins ara, per

enfrontar-se al dany ecològic, el dret civil s’havia valgutd’elements clàssics, com el càlcul del valor de restitució.Però quan es tracta d’un dany ecològic pur, aquestametodologia presenta inconvenients importants, perquè“el caràcter difús del mateix dany i, com a conseqüència,la dificultat per esbrinar qui pot estar legitimat per exi-gir responsabilitats i a qui cal demanar-les, en limita lespossibilitats”. És el cas, per exemple, de les alteracions dela capa d’ozó, en què resulta extremadament difícil esta-blir un responsable directe del seu deteriorament. Desde la tesi, Ruda apunta a la consideració de les quotes demercat aconseguides pels contaminadors com a base perfer el càlcul de la participació en el dany quan aquest,com en el cas que s’ha descrit, és degut a tota una sumade factors.

Un altre inconvenient que presenta la restitució és el fetque pot resultar impossible reparar el dany causat a unecosistema concret. Si es pren com a mesura el cost dereparació, resultarà la paradoxa que “un dany lleu, quees pugui reparar —netejar una costa contaminada— espodrà quantificar i indemnitzar, però si el dany és catas-tròfic, com que la reparació esdevé impossible, el cost dela reparació és zero”. És per això, prossegueix l’investiga-dor, que en aquest estat de coses “aquells que destruei-xen el medi ambient havien tingut fins ara, en les lleisactuals, un incentiu per continuar destruint-lo”.

I quan cal valorar el dany, la cosa encara es complica més,perquè, com s’apuntava al principi, ¿com es valora allòque, pel fet de ser de tots, mai no ha tingut valor? AlbertRuda proposa en la tesi importar dos aspectes del pensa-ment econòmic per solucionar el problema del valor. Elprimer és el valor de llegat, que parteix de la premissaque la societat vol que els recursos naturals esdevinguinun patrimoni per als seus descendents. El segon és elvalor d’opció, basat en la possibilitat latent que hom téde gaudir de les coses. Un aspecte controvertit sorgeix,precisament, en donar valor a allò que fins ara no entenia. Ruda no és aliè a aquest inconvenient, ja que es

podria argüir que si, algú disposés dels diners suficients,estaria en disposició d’adquirir uns béns que fins araeren comuns. En aquest sentit, la tesi afirma que, endonar un valor a la natura, “el que es pretén és protegir-la, en la mesura que a aquells que tinguessin l’obligacióde pagar els seria més rendible cercar solucions per evi-tar la contaminació que no pas seguir externalitzantaquest cost, que és el que ara estan fent”.

Encara, però, cal establir qui és la víctima, i això tampocno és fàcil. Si es parla de víctimes, en el cas del dany eco-lògic pur, queda clar que aquestes no són, en formadirecta, les persones. Malgrat tot, “aquesta distinció fetaentre el ciutadà i el medi ambient, que pot existir en elpla de les idees o els conceptes, és menys evident que esdoni en la realitat física”. En posar en perill altres formesde vida, l’home, alhora, s’exposa al perill ell mateix. I si ala fi s’aconsegueix legitimar una víctima, caldrà des delprimer moment “establir què ha de fer amb els diners deles possibles indemnitzacions”. Aquest detall ha estat undels frens més importants, per la desconfiança que hagenerat, per atorgar un paper més important a la res-ponsabilitat civil en la reparació del medi ambient.Existeix una reserva lícita “sobre quins serien els fins quemourien els demandants, encara que aquests fossinpúblics i no privats”, conclou Ruda.

El daño ecológico puro és la primera tesi que s’ocupadels béns que no pertanyen a ningú i de la possibilitatque el dret civil s’impliqui en un aspecte tan decisiu i detanta transcendència com aquest. El treball ha merescutdiverses mencions, com són el Premi de la Direcció gene-ral de protecció civil i el premi Sancho Rebullida, el mésimportant d’Espanya per a tesis de dret civil, atorgat fapocs dies. En el moment que Albert Ruda va iniciar el seutreball, existia una convenció de la Unió Europea queafirmava que calia respondre civilment dels problemesdel medi ambient. Des del mes d’octubre passat l’Estatespanyol disposa d’un marc legal per combatre el delicteecològic.

“El dany ecològic pur és unconcepte teòric derivat de lacreixent conscienciaciósocial sobre el valor delmedi ambient.”

/22/

El dany ecològic pur = = = = = = = = = = =

Aquest mes d’octubre el Govern espanyol haaprovat la Llei de responsabilitat mediambiental.Es tracta de la transposició d’una directiva euro-pea que ha trobat molts entrebancs per prospe-rar. El doctor Albert Ruda, professor de Dret civila la UdG, ha explorat en la seva tesi El daño eco-lógico puro la possibilitat que, des de la responsa-bilitat civil, es puguin crear normes en defensadel medi ambient.

Les referències a un desastre ecològic no són un temanou en el paquet de les notícies diàries. Les mareesnegres, els residus tòxics, les terres contaminades, provo-quen sempre una reacció de solidaritat amb els afectats.Les hores perdudes dels pescadors que no podran pescar,les collites malmeses dels pagesos, fins i tot les malaltiesfutures que desenvoluparan les persones... Després de lacatàstrofe, urgeix la quantificació del perjudici. Però hiha un dany que va més enllà i que és difícil de mesurar.Quant valen els animals salvatges morts, els arbres sensefulles, l’aire brut que tard o d’hora tots respirarem? Comes valora allò que, precisament pel fet de ser de tots, maino ha tingut valor? Aquests estralls són els que s’ha con-vingut a anomenar dany ecològic pur.

El dany ecològic pur és un concepte teòric derivat de lacreixent conscienciació social sobre el valor del mediambient. Sabem que determinades accions humanes, persi mateixes o combinades, afecten el nostre entorn, peròel dret es troba amb dificultats quan s’enfronta a la repa-ració dels danys causats si aquests afecten els ecosiste-mes i no recursos concrets, quan no deterioren els béns iles propietats de les persones sinó aquelles coses que sónde tots, les que el dret romà va anomenar, fa dos milanys, res communes omnium.

El doctor Miquel Martín dirigeix l’Observatori del DretPrivat Europeu i Comparat. Aquest grup de recerca tre-balla en diverses línies d’investigació i és a partir d’unad’aquestes línies que el Dr. Albert Ruda va formular latesi El daño ecológico puro. Sota la direcció del doctorMiquel Martín, catedràtic de Dret Civil, Ruda (Barcelona,1975) va iniciar la recerca a partir del buidatge exhaustiude la jurisprudència publicada sobre el tema i, així, vacomparar els drets de països com França, Itàlia,Alemanya, Holanda, els Països Escandinaus i els EstatsUnits. El resultat són gairebé mil pàgines en què s’explo-ra si el medi ambient demana una nova ètica i si necessi-ta també un nou dret civil.

Una tesi que és un banc de provesLa tesi del doctor Albert Ruda pretén posar la responsa-

La tesi d’Albert Ruda, de la Universitat de Girona, explora les possibilitats de la responsa-bilitat civil per crear normes en defensa del medi ambient.

RECE

RCA

BÀSI

CA

/23/

bilitat civil en el banc de proves, tot passejant-la per unpaisatge tan delicat com és el medi ambient. Fins ara, per

enfrontar-se al dany ecològic, el dret civil s’havia valgutd’elements clàssics, com el càlcul del valor de restitució.Però quan es tracta d’un dany ecològic pur, aquestametodologia presenta inconvenients importants, perquè“el caràcter difús del mateix dany i, com a conseqüència,la dificultat per esbrinar qui pot estar legitimat per exi-gir responsabilitats i a qui cal demanar-les, en limita lespossibilitats”. És el cas, per exemple, de les alteracions dela capa d’ozó, en què resulta extremadament difícil esta-blir un responsable directe del seu deteriorament. Desde la tesi, Ruda apunta a la consideració de les quotes demercat aconseguides pels contaminadors com a base perfer el càlcul de la participació en el dany quan aquest,com en el cas que s’ha descrit, és degut a tota una sumade factors.

Un altre inconvenient que presenta la restitució és el fetque pot resultar impossible reparar el dany causat a unecosistema concret. Si es pren com a mesura el cost dereparació, resultarà la paradoxa que “un dany lleu, quees pugui reparar —netejar una costa contaminada— espodrà quantificar i indemnitzar, però si el dany és catas-tròfic, com que la reparació esdevé impossible, el cost dela reparació és zero”. És per això, prossegueix l’investiga-dor, que en aquest estat de coses “aquells que destruei-xen el medi ambient havien tingut fins ara, en les lleisactuals, un incentiu per continuar destruint-lo”.

I quan cal valorar el dany, la cosa encara es complica més,perquè, com s’apuntava al principi, ¿com es valora allòque, pel fet de ser de tots, mai no ha tingut valor? AlbertRuda proposa en la tesi importar dos aspectes del pensa-ment econòmic per solucionar el problema del valor. Elprimer és el valor de llegat, que parteix de la premissaque la societat vol que els recursos naturals esdevinguinun patrimoni per als seus descendents. El segon és elvalor d’opció, basat en la possibilitat latent que hom téde gaudir de les coses. Un aspecte controvertit sorgeix,precisament, en donar valor a allò que fins ara no entenia. Ruda no és aliè a aquest inconvenient, ja que es

podria argüir que si, algú disposés dels diners suficients,estaria en disposició d’adquirir uns béns que fins araeren comuns. En aquest sentit, la tesi afirma que, endonar un valor a la natura, “el que es pretén és protegir-la, en la mesura que a aquells que tinguessin l’obligacióde pagar els seria més rendible cercar solucions per evi-tar la contaminació que no pas seguir externalitzantaquest cost, que és el que ara estan fent”.

Encara, però, cal establir qui és la víctima, i això tampocno és fàcil. Si es parla de víctimes, en el cas del dany eco-lògic pur, queda clar que aquestes no són, en formadirecta, les persones. Malgrat tot, “aquesta distinció fetaentre el ciutadà i el medi ambient, que pot existir en elpla de les idees o els conceptes, és menys evident que esdoni en la realitat física”. En posar en perill altres formesde vida, l’home, alhora, s’exposa al perill ell mateix. I si ala fi s’aconsegueix legitimar una víctima, caldrà des delprimer moment “establir què ha de fer amb els diners deles possibles indemnitzacions”. Aquest detall ha estat undels frens més importants, per la desconfiança que hagenerat, per atorgar un paper més important a la res-ponsabilitat civil en la reparació del medi ambient.Existeix una reserva lícita “sobre quins serien els fins quemourien els demandants, encara que aquests fossinpúblics i no privats”, conclou Ruda.

El daño ecológico puro és la primera tesi que s’ocupadels béns que no pertanyen a ningú i de la possibilitatque el dret civil s’impliqui en un aspecte tan decisiu i detanta transcendència com aquest. El treball ha merescutdiverses mencions, com són el Premi de la Direcció gene-ral de protecció civil i el premi Sancho Rebullida, el mésimportant d’Espanya per a tesis de dret civil, atorgat fapocs dies. En el moment que Albert Ruda va iniciar el seutreball, existia una convenció de la Unió Europea queafirmava que calia respondre civilment dels problemesdel medi ambient. Des del mes d’octubre passat l’Estatespanyol disposa d’un marc legal per combatre el delicteecològic.

“El dany ecològic pur és unconcepte teòric derivat de lacreixent conscienciaciósocial sobre el valor delmedi ambient.”

/22/

El dany ecològic pur = = = = = = = = = = =

Aquest mes d’octubre el Govern espanyol haaprovat la Llei de responsabilitat mediambiental.Es tracta de la transposició d’una directiva euro-pea que ha trobat molts entrebancs per prospe-rar. El doctor Albert Ruda, professor de Dret civila la UdG, ha explorat en la seva tesi El daño eco-lógico puro la possibilitat que, des de la responsa-bilitat civil, es puguin crear normes en defensadel medi ambient.

Les referències a un desastre ecològic no són un temanou en el paquet de les notícies diàries. Les mareesnegres, els residus tòxics, les terres contaminades, provo-quen sempre una reacció de solidaritat amb els afectats.Les hores perdudes dels pescadors que no podran pescar,les collites malmeses dels pagesos, fins i tot les malaltiesfutures que desenvoluparan les persones... Després de lacatàstrofe, urgeix la quantificació del perjudici. Però hiha un dany que va més enllà i que és difícil de mesurar.Quant valen els animals salvatges morts, els arbres sensefulles, l’aire brut que tard o d’hora tots respirarem? Comes valora allò que, precisament pel fet de ser de tots, maino ha tingut valor? Aquests estralls són els que s’ha con-vingut a anomenar dany ecològic pur.

El dany ecològic pur és un concepte teòric derivat de lacreixent conscienciació social sobre el valor del mediambient. Sabem que determinades accions humanes, persi mateixes o combinades, afecten el nostre entorn, peròel dret es troba amb dificultats quan s’enfronta a la repa-ració dels danys causats si aquests afecten els ecosiste-mes i no recursos concrets, quan no deterioren els béns iles propietats de les persones sinó aquelles coses que sónde tots, les que el dret romà va anomenar, fa dos milanys, res communes omnium.

El doctor Miquel Martín dirigeix l’Observatori del DretPrivat Europeu i Comparat. Aquest grup de recerca tre-balla en diverses línies d’investigació i és a partir d’unad’aquestes línies que el Dr. Albert Ruda va formular latesi El daño ecológico puro. Sota la direcció del doctorMiquel Martín, catedràtic de Dret Civil, Ruda (Barcelona,1975) va iniciar la recerca a partir del buidatge exhaustiude la jurisprudència publicada sobre el tema i, així, vacomparar els drets de països com França, Itàlia,Alemanya, Holanda, els Països Escandinaus i els EstatsUnits. El resultat són gairebé mil pàgines en què s’explo-ra si el medi ambient demana una nova ètica i si necessi-ta també un nou dret civil.

Una tesi que és un banc de provesLa tesi del doctor Albert Ruda pretén posar la responsa-

La tesi d’Albert Ruda, de la Universitat de Girona, explora les possibilitats de la responsa-bilitat civil per crear normes en defensa del medi ambient.

RECE

RCA

BÀSI

CA

Materials ferromagnèticstous ******* **** **** *

L'equip de Joan Josep Suñol investiga per millorar les prestacions dels aliatges obtingutsper síntesi mecànica.

La indústria necessita processos fiables i solvents per a lafabricació dels seus productes i, a més, que la seva econo-mia de fabricació els faci viables en uns mercats cada copmés competitius. Científics i tècnics tenen molt per fer perajudar la indústria, i de manera continuada proposennoves vies per millorar allò que ja funciona. De vegades elguany s'obté fent progressar la tècnica existent i altrescops proposant vies del tot innovadores. Aquest és el casde la línia de recerca que Joan Josep Suñol i el seu equiphan iniciat a través de l'experimentació amb materialsferromagnètics tous, una recerca bàsica que pot trobaraplicació en camps tan diversos com l'automoció, l'electro-medicina o els electrodomèstics.

PlantejamentEl Dr. Joan Josep Suñol i el seu equip de quatre col·labo-radors formen part del Grup de Recerca de Materials iTermodinàmica de la Universitat de Girona (UdG). Lainvestigació parteix de l'interès que Suñol va expressar,respecte dels materials ferromagnètics tous, en la sevatesi, d'una banda, i de l'ajut rebut del Plan nacional demateriales del Ministeri d'Educació i Ciència, de l'altra.L'empresa AMES (Aleaciones de Metales Sinterizados,SA) és líder mundial en el seu camp d'actuació i fa lesfuncions d'ens promotor observador (EPO).

Nus. Aliatges per síntesi mecànicaLa tasca de l'equip de la UdG se centra en l'obtenció d'a-liatges per síntesi mecànica que permetin obtenir mate-rials ferromagnètics tous a preus competitius. Els mate-rials ferromagnètics tous s'utilitzen en aplicacions d'altafreqüència, com són els capçals de les impressores, per lapropietat que posseeixen d'imantar-se i de desimantar-

se amb rapidesa i facilitat. Disposen, doncs, d'imanta-cions romanents i camps coercitius petits amb ciclesd'histèresi de poca àrea. El procediment d'obtenció proposat per l'equip de recer-ca evita la fusió i comença amb la mòlta de la pols deferro, níquel i cobalt, als quals s'afegeixen altres mate-rials en funció dels resultats que s'espera obtenir. En unmolí de boles la barreja acaba convertida en aliatge persíntesi mecànica, a la qual s'arriba per fractura i soldadu-ra en fred del material que la compon. El resultat pot serun aliatge del tipus amorf o bé un de nanocristal·lí, jaque, a més d'aconseguir els aliatges, aquests han de dis-posar de les propietats òptimes per als usos que es pro-posen.

Un cop finalitzat aquest primer pas caldrà que l'aliatgees converteixi en una peça, la qual cosa s'aconsegueix através de la sinterització. La sinterització és un procésmitjançant el qual els preparats són sotmesos dins unmotlle a un cicle tèrmic amb temperatura i atmosferacontrolades. Un cop aconseguida la peça, es verifiquenles seves propietats a partir d'anàlisis estructurals, tèrmi-ques i magnètiques.

Desenllaç. L'aposta de l'equipEls avantatges que s'espera aconseguir amb aquestanova metodologia per a l'obtenció de materials magnè-tics tous són un estalvi del material necessari per a l'ob-tenció del producte, ja que el sistema no provoca minves,i una disminució dels temps necessaris per a la fabricació.El procés també busca perfeccionar les característiquesdels aliatges de manera que millorin sensiblement lesseves prestacions.

RECE

RCA

BÀSI

CA

/24/

Quan comença el dret a preocupar-se del mediambient?La catàstrofe de l’Exxon Valdez a les costes d’Alaska el 24de març de 1989 va representar un catalitzador per a unacultura jurídica involucrada amb la defensa del mediambient. Arran d’aquests fets, els Estats Units van dictarl’Oil Pollution Act, que va representar la primera, i moltsevera, llei que responsabilitzava els contaminadors pelsseus vessaments. A Espanya la Llei de responsabilitatmediambiental ha estat aprovada el 4 d’octubre de 2007i és el resultat de la transposició de la Directiva2004/35/CE del Parlament Europeu. La Llei, aprovada pelCongrés dels Diputats, preconitza una concepció col·lec-tiva del medi ambient i, per tant, no distingeix si el danyés causat a un bé públic o a un de privat. L’articulat no téen compte criteris econòmics, sinó que busca la repara-ció ecològica com a fi última per restituir-la al seu estatoriginal. Quan la reparació no sigui possible, la nova lleibuscarà la reparació en un altre indret.

La nova llei fa passar l’ecologia per sobre delsdrets individuals, és a dir, un no pot contaminarcasa seva perquè també contamina la dels altres?Exactament. En termes de responsabilitat, introdueix laresponsabilitat col·lectiva en la gestió de l’entorn, senseque te’l puguis apropiar. I si el destrueixes l’hauràs dereparar.

Els mecanismes de valoració poden representar unproblema?Sí, poden resultar un problema des de diversos punts devista. La Directiva no té en compte la indemnització endiners, perquè el que busca a tota costa és la restituciódel medi ambient, per tornar-lo a l’estat anterior al dany.Si això no és possible, fuig de la indemnització en dinersper buscar una reparació en espècie. És a dir, si no potsreparar l’ecosistema danyat, hauràs d’intervenir en unaltre fent-hi alguna intervenció de millora. Un dels pro-blemes és que, potser, la intervenció no hi fa res, en unaltre ecosistema.

Aquest model estaria emparentat amb el sistemade quotes de CO2?Ningú no pot ignorar que el procés d’elaboració d’a-questa directiva ha estat molt llarg, i la indústria, des desempre, s’hi ha mostrat contrària. Fonamentalment laindústria química, perquè a partir d’ara haurà de respon-dre en casos dels quals fins ara s’escapaven. I com que elprocés ha estat llarg, és possible que la indústria hagiaconseguit dir-hi la seva en algun punt, cosa que ha pro-vocat que la Directiva no vagi més enllà.

Als Estats Units, hi ha reparació econòmica?Si, allà n’hi ha, però això ha portat problemes. Qualsevolmètode que es busqui té quelcom d’arbitrari. En l’ecolo-gia es parla de béns que no tenen mercat i qualsevolpreu que se li posi és una ficció. La indústria s’oposa alfet de posar un preu a la responsabilitat perquè conside-ra que qualsevol valor és una multa encoberta. Si se’ls fapagar és una sanció, i la responsabilitat no és un meca-nisme punitiu, per a això ja hi ha el dret penal. Als EUAhan intentat evitar aquest problema buscant mètodesque superin l’arbitrarietat de la indemnització, a partird’enquestes, però aquesta pràctica planteja molts dubtessobre la seva eficàcia. Jo veig improbable que els tribu-nals espanyols arribin a aplicar aquests mètodes. El quepassa és que, si no busques mecanismes, tampoc no potsdeterminar mai la indemnització. Ens movem, doncs, enels límits de la responsabilitat civil.

Espanya estrena una llei deresponsabilitat mediambiental.Albert Ruda ens en parla.

/25/

Materials ferromagnèticstous ******* **** **** *

L'equip de Joan Josep Suñol investiga per millorar les prestacions dels aliatges obtingutsper síntesi mecànica.

La indústria necessita processos fiables i solvents per a lafabricació dels seus productes i, a més, que la seva econo-mia de fabricació els faci viables en uns mercats cada copmés competitius. Científics i tècnics tenen molt per fer perajudar la indústria, i de manera continuada proposennoves vies per millorar allò que ja funciona. De vegades elguany s'obté fent progressar la tècnica existent i altrescops proposant vies del tot innovadores. Aquest és el casde la línia de recerca que Joan Josep Suñol i el seu equiphan iniciat a través de l'experimentació amb materialsferromagnètics tous, una recerca bàsica que pot trobaraplicació en camps tan diversos com l'automoció, l'electro-medicina o els electrodomèstics.

PlantejamentEl Dr. Joan Josep Suñol i el seu equip de quatre col·labo-radors formen part del Grup de Recerca de Materials iTermodinàmica de la Universitat de Girona (UdG). Lainvestigació parteix de l'interès que Suñol va expressar,respecte dels materials ferromagnètics tous, en la sevatesi, d'una banda, i de l'ajut rebut del Plan nacional demateriales del Ministeri d'Educació i Ciència, de l'altra.L'empresa AMES (Aleaciones de Metales Sinterizados,SA) és líder mundial en el seu camp d'actuació i fa lesfuncions d'ens promotor observador (EPO).

Nus. Aliatges per síntesi mecànicaLa tasca de l'equip de la UdG se centra en l'obtenció d'a-liatges per síntesi mecànica que permetin obtenir mate-rials ferromagnètics tous a preus competitius. Els mate-rials ferromagnètics tous s'utilitzen en aplicacions d'altafreqüència, com són els capçals de les impressores, per lapropietat que posseeixen d'imantar-se i de desimantar-

se amb rapidesa i facilitat. Disposen, doncs, d'imanta-cions romanents i camps coercitius petits amb ciclesd'histèresi de poca àrea. El procediment d'obtenció proposat per l'equip de recer-ca evita la fusió i comença amb la mòlta de la pols deferro, níquel i cobalt, als quals s'afegeixen altres mate-rials en funció dels resultats que s'espera obtenir. En unmolí de boles la barreja acaba convertida en aliatge persíntesi mecànica, a la qual s'arriba per fractura i soldadu-ra en fred del material que la compon. El resultat pot serun aliatge del tipus amorf o bé un de nanocristal·lí, jaque, a més d'aconseguir els aliatges, aquests han de dis-posar de les propietats òptimes per als usos que es pro-posen.

Un cop finalitzat aquest primer pas caldrà que l'aliatgees converteixi en una peça, la qual cosa s'aconsegueix através de la sinterització. La sinterització és un procésmitjançant el qual els preparats són sotmesos dins unmotlle a un cicle tèrmic amb temperatura i atmosferacontrolades. Un cop aconseguida la peça, es verifiquenles seves propietats a partir d'anàlisis estructurals, tèrmi-ques i magnètiques.

Desenllaç. L'aposta de l'equipEls avantatges que s'espera aconseguir amb aquestanova metodologia per a l'obtenció de materials magnè-tics tous són un estalvi del material necessari per a l'ob-tenció del producte, ja que el sistema no provoca minves,i una disminució dels temps necessaris per a la fabricació.El procés també busca perfeccionar les característiquesdels aliatges de manera que millorin sensiblement lesseves prestacions.

RECE

RCA

BÀSI

CA

/24/

Quan comença el dret a preocupar-se del mediambient?La catàstrofe de l’Exxon Valdez a les costes d’Alaska el 24de març de 1989 va representar un catalitzador per a unacultura jurídica involucrada amb la defensa del mediambient. Arran d’aquests fets, els Estats Units van dictarl’Oil Pollution Act, que va representar la primera, i moltsevera, llei que responsabilitzava els contaminadors pelsseus vessaments. A Espanya la Llei de responsabilitatmediambiental ha estat aprovada el 4 d’octubre de 2007i és el resultat de la transposició de la Directiva2004/35/CE del Parlament Europeu. La Llei, aprovada pelCongrés dels Diputats, preconitza una concepció col·lec-tiva del medi ambient i, per tant, no distingeix si el danyés causat a un bé públic o a un de privat. L’articulat no téen compte criteris econòmics, sinó que busca la repara-ció ecològica com a fi última per restituir-la al seu estatoriginal. Quan la reparació no sigui possible, la nova lleibuscarà la reparació en un altre indret.

La nova llei fa passar l’ecologia per sobre delsdrets individuals, és a dir, un no pot contaminarcasa seva perquè també contamina la dels altres?Exactament. En termes de responsabilitat, introdueix laresponsabilitat col·lectiva en la gestió de l’entorn, senseque te’l puguis apropiar. I si el destrueixes l’hauràs dereparar.

Els mecanismes de valoració poden representar unproblema?Sí, poden resultar un problema des de diversos punts devista. La Directiva no té en compte la indemnització endiners, perquè el que busca a tota costa és la restituciódel medi ambient, per tornar-lo a l’estat anterior al dany.Si això no és possible, fuig de la indemnització en dinersper buscar una reparació en espècie. És a dir, si no potsreparar l’ecosistema danyat, hauràs d’intervenir en unaltre fent-hi alguna intervenció de millora. Un dels pro-blemes és que, potser, la intervenció no hi fa res, en unaltre ecosistema.

Aquest model estaria emparentat amb el sistemade quotes de CO2?Ningú no pot ignorar que el procés d’elaboració d’a-questa directiva ha estat molt llarg, i la indústria, des desempre, s’hi ha mostrat contrària. Fonamentalment laindústria química, perquè a partir d’ara haurà de respon-dre en casos dels quals fins ara s’escapaven. I com que elprocés ha estat llarg, és possible que la indústria hagiaconseguit dir-hi la seva en algun punt, cosa que ha pro-vocat que la Directiva no vagi més enllà.

Als Estats Units, hi ha reparació econòmica?Si, allà n’hi ha, però això ha portat problemes. Qualsevolmètode que es busqui té quelcom d’arbitrari. En l’ecolo-gia es parla de béns que no tenen mercat i qualsevolpreu que se li posi és una ficció. La indústria s’oposa alfet de posar un preu a la responsabilitat perquè conside-ra que qualsevol valor és una multa encoberta. Si se’ls fapagar és una sanció, i la responsabilitat no és un meca-nisme punitiu, per a això ja hi ha el dret penal. Als EUAhan intentat evitar aquest problema buscant mètodesque superin l’arbitrarietat de la indemnització, a partird’enquestes, però aquesta pràctica planteja molts dubtessobre la seva eficàcia. Jo veig improbable que els tribu-nals espanyols arribin a aplicar aquests mètodes. El quepassa és que, si no busques mecanismes, tampoc no potsdeterminar mai la indemnització. Ens movem, doncs, enels límits de la responsabilitat civil.

Espanya estrena una llei deresponsabilitat mediambiental.Albert Ruda ens en parla.

/25/

/27/

La primera fase dels assajos clínics ja ha finalitzatEn aquest moment la recerca del grup del doctor Vehí jaha finalitzat la primera fase dels assajos clínics. Aquestshan consistit a monitorar vint-i-quatre pacients volunta-ris, després que el Comitè Ètic de l’Hospital UniversitariJosep Trueta hagués aprovat els protocols d’actuació.Cada tres dies, el pacient n’havia de passar un a l’hospi-tal perquè els investigadors poguessin recollir dades isubstituir el sensor que, un cop el pacient tornava a casa,mesurava de manera continuada els nivells de glucosa ala sang. A partir dels resultats obtinguts s’han elaboratuns patrons que procuren optimitzar el funcionament del’aparell, per evitar les oscil·lacions en els nivells de glu-cosa a la sang. Aquestes oscil·lacions es presenten com elpunt dèbil dels tractaments actuals basats en una teràpiaintensiva a partir d’injeccions d’insulina quatre o méscops al dia i tenen uns efectes molt perjudicials per a lasalut i la qualitat de vida del diabètic.

L’interès d’aquesta recerca supera l’àmbit estricte de lainvestigació i representa un trampolí que permet intro-duir les noves teràpies amb més velocitat. A més pot con-tribuir a desenvolupar la indústria local d’aquests equipsmèdics. En els pròxims tres anys s’ha de poder arribar alsprimers models de pàncrees artificials, tot i que cal acla-

rir que això no suposarà que es comercialitzin immedia-tament, sinó que encara caldrà esperar.

A Girona s’investiga tant la diabetis del tipus 1 com la deltipus 2. La diabetis de tipus 1 és aquella a la qual el doc-tor Vehí i el seu equip dediquen l’esforç. La de tipus 2 escombat amb els tractaments farmacològics i la desenvo-lupen, des de l’Institut d’Investigació Biomèdica deGirona (IdIBGI), els doctors W. Ricart i J. M. FernándezReal. L’IdIBGI i la Universitat de Girona col·laboren perpotenciar la investigació i millorar la transferència delsavenços científics obtinguts en la prevenció i el tracta-ment dels problemes de salut més prevalents, a mésd’impulsar les xarxes científiques d’excel·lència.

Els pàncrees artificials,dels quals el MoDAS ésuna peça fonamental,es componen d’unabomba d’insulina, unsensor de glucosa i unainterfície de control(PDA) que, a partir deles dades que esconeixen d’un pacientconcret, fan una predic-ció de la glicèmia.

“L’interès d’aquesta recerca supera l’àmbitestricte de la investigació i representa untrampolí que permet introduir les novesteràpies amb més velocitat. A més pot con-tribuir a desenvolupar la indústria locald’aquests equips mèdics.”

/26/

MEDICINA A LA UdG

Algoritmes contra la diabetis -------

Prémer un botó i fer que un cotxe vagi sempre a lamateixa velocitat és avui una acció prou habitual.Prémer-ne un altre i aconseguir que un aparell tinguicura de mantenir el nivell adequat d’insulina en el cosd’un diabètic ja no ho és tant. Una cosa i l’altra estanseparades per un abisme de dades d’una gran complexi-tat. Davant l’homogeneïtat de la màquina, la diversitathumana. Aconseguir, doncs, un sistema que resolgui elproblema del subministrament d’insulina al diabètictopa amb la dificultat amb què s’enfrontaria l’enginyerque volgués fabricar el regulador de velocitat d’un auto-mòbil si es considerés que tots els cotxes són diferents i,a més, que cada cotxe va modificant el rendiment delmotor a cada moment.

La diabetis és una d’aquelles malalties de les quals sem-pre se sent parlar. És difícil que un amic o parent no n’es-tigui afectat. A Espanya la despesa que genera aquestamalaltia es xifra, segons la Fundació per a la Diabetis, en2.500 milions d’euros, gairebé un 6 % del pressupost dela Seguretat Social, i la seva prevalença va en augment.Hi ha dos tipus de diabetis, la 1 i la 2. La diabetis del tipus1 es caracteritza per la destrucció de les cèl·lules beta delpàncrees, productores de l’hormona insulina, cosa queprovoca grans concentracions de glucosa a la sang i ladependència del diabètic d’un subministrament extern icontinuat d’insulina. La recerca en aquesta variant de lamalaltia s’encamina, avui, cap a la producció de pàncre-es artificials, que han de suposar una millora substancialen la qualitat de vida del malalt. La diabetis del tipus 2es produeix per una resistència a la insulina, en la majorpart dels casos lligada a l’obesitat. La recerca en aquestgrup segueix la via farmacològica.

El MoDAS, una peça fonamentalEl grup MICE, que dirigeix el doctor Josep Vehí, de la

Universitat de Girona, treballa per perfeccionar els algo-ritmes que controlen les interfícies MoDAS. El MoDAS(model-based diabetes assistance system) és el sistemadesenvolupat pel grup per a la dosificació d’insulina adiabètics del tipus 1. Els pàncrees artificials, dels quals elMoDAS és una peça fonamental, es componen d’unabomba d’insulina, un sensor de glucosa i una interfíciede control (PDA) que, a partir de les dades que es conei-xen d’un pacient concret, fan una predicció de la glicè-mia.

El funcionament del MoDAS es basa en la predicció delsnivells de glucosa en les hores immediates a un àpat i/oinjecció d’insulina. A partir de les dades recopilades sug-gerirà la dosi i el moment de la injecció d’insulina i enre-gistrarà les accions i evolucions del pacient a través delsensor de glucosa. A aquest entorn s’afegirà una aplica-ció que estimarà les ingestes, dissenyada prioritzant lasenzillesa d’ús per a una comoditat més gran. Si bé no espot evitar que el motor utilitzat en la comparació canviïconstantment el rendiment, es pretén que quan ho facisigui dins d’uns paràmetres controlats.

Els pàncrees artificials han de ser capaços de reconèixerla situació glicèmica en què es troba el pacient i respon-dre proporcionant-li les dosis d’insulina necessàries, perexemple, abans i després dels àpats, en el moment de ferun esforç físic o mental. Els models numèrics amb elsquals treballa el MoDAS han de superar la variabilitatentre pacients i també la que es produeix en un mateixpacient. Per aquest motiu cal dissenyar uns sistemes decontrol robustos, que responguin de manera òptimamalgrat la tendència al canvi i a la variabilitat a la quales veuran sotmesos. En tot cas, el que es persegueix ésacostar-se tant com sigui possible al funcionament d’unpàncrees sa.

Els pàncrees artificials són un horitzó pròxim que ha de millorar de manera sensible la quali-tat de vida dels diabètics. El grup de recerca MICE (Modal Intervals and Control Engineering)de la Universitat de Girona intervé en la investigació d'aquests nous sistemes assistits dedosificació d'insulina, perfeccionant els algoritmes que els governen.

/27/

La primera fase dels assajos clínics ja ha finalitzatEn aquest moment la recerca del grup del doctor Vehí jaha finalitzat la primera fase dels assajos clínics. Aquestshan consistit a monitorar vint-i-quatre pacients volunta-ris, després que el Comitè Ètic de l’Hospital UniversitariJosep Trueta hagués aprovat els protocols d’actuació.Cada tres dies, el pacient n’havia de passar un a l’hospi-tal perquè els investigadors poguessin recollir dades isubstituir el sensor que, un cop el pacient tornava a casa,mesurava de manera continuada els nivells de glucosa ala sang. A partir dels resultats obtinguts s’han elaboratuns patrons que procuren optimitzar el funcionament del’aparell, per evitar les oscil·lacions en els nivells de glu-cosa a la sang. Aquestes oscil·lacions es presenten com elpunt dèbil dels tractaments actuals basats en una teràpiaintensiva a partir d’injeccions d’insulina quatre o méscops al dia i tenen uns efectes molt perjudicials per a lasalut i la qualitat de vida del diabètic.

L’interès d’aquesta recerca supera l’àmbit estricte de lainvestigació i representa un trampolí que permet intro-duir les noves teràpies amb més velocitat. A més pot con-tribuir a desenvolupar la indústria local d’aquests equipsmèdics. En els pròxims tres anys s’ha de poder arribar alsprimers models de pàncrees artificials, tot i que cal acla-

rir que això no suposarà que es comercialitzin immedia-tament, sinó que encara caldrà esperar.

A Girona s’investiga tant la diabetis del tipus 1 com la deltipus 2. La diabetis de tipus 1 és aquella a la qual el doc-tor Vehí i el seu equip dediquen l’esforç. La de tipus 2 escombat amb els tractaments farmacològics i la desenvo-lupen, des de l’Institut d’Investigació Biomèdica deGirona (IdIBGI), els doctors W. Ricart i J. M. FernándezReal. L’IdIBGI i la Universitat de Girona col·laboren perpotenciar la investigació i millorar la transferència delsavenços científics obtinguts en la prevenció i el tracta-ment dels problemes de salut més prevalents, a mésd’impulsar les xarxes científiques d’excel·lència.

Els pàncrees artificials,dels quals el MoDAS ésuna peça fonamental,es componen d’unabomba d’insulina, unsensor de glucosa i unainterfície de control(PDA) que, a partir deles dades que esconeixen d’un pacientconcret, fan una predic-ció de la glicèmia.

“L’interès d’aquesta recerca supera l’àmbitestricte de la investigació i representa untrampolí que permet introduir les novesteràpies amb més velocitat. A més pot con-tribuir a desenvolupar la indústria locald’aquests equips mèdics.”

/26/

MEDICINA A LA UdG

Algoritmes contra la diabetis -------

Prémer un botó i fer que un cotxe vagi sempre a lamateixa velocitat és avui una acció prou habitual.Prémer-ne un altre i aconseguir que un aparell tinguicura de mantenir el nivell adequat d’insulina en el cosd’un diabètic ja no ho és tant. Una cosa i l’altra estanseparades per un abisme de dades d’una gran complexi-tat. Davant l’homogeneïtat de la màquina, la diversitathumana. Aconseguir, doncs, un sistema que resolgui elproblema del subministrament d’insulina al diabètictopa amb la dificultat amb què s’enfrontaria l’enginyerque volgués fabricar el regulador de velocitat d’un auto-mòbil si es considerés que tots els cotxes són diferents i,a més, que cada cotxe va modificant el rendiment delmotor a cada moment.

La diabetis és una d’aquelles malalties de les quals sem-pre se sent parlar. És difícil que un amic o parent no n’es-tigui afectat. A Espanya la despesa que genera aquestamalaltia es xifra, segons la Fundació per a la Diabetis, en2.500 milions d’euros, gairebé un 6 % del pressupost dela Seguretat Social, i la seva prevalença va en augment.Hi ha dos tipus de diabetis, la 1 i la 2. La diabetis del tipus1 es caracteritza per la destrucció de les cèl·lules beta delpàncrees, productores de l’hormona insulina, cosa queprovoca grans concentracions de glucosa a la sang i ladependència del diabètic d’un subministrament extern icontinuat d’insulina. La recerca en aquesta variant de lamalaltia s’encamina, avui, cap a la producció de pàncre-es artificials, que han de suposar una millora substancialen la qualitat de vida del malalt. La diabetis del tipus 2es produeix per una resistència a la insulina, en la majorpart dels casos lligada a l’obesitat. La recerca en aquestgrup segueix la via farmacològica.

El MoDAS, una peça fonamentalEl grup MICE, que dirigeix el doctor Josep Vehí, de la

Universitat de Girona, treballa per perfeccionar els algo-ritmes que controlen les interfícies MoDAS. El MoDAS(model-based diabetes assistance system) és el sistemadesenvolupat pel grup per a la dosificació d’insulina adiabètics del tipus 1. Els pàncrees artificials, dels quals elMoDAS és una peça fonamental, es componen d’unabomba d’insulina, un sensor de glucosa i una interfíciede control (PDA) que, a partir de les dades que es conei-xen d’un pacient concret, fan una predicció de la glicè-mia.

El funcionament del MoDAS es basa en la predicció delsnivells de glucosa en les hores immediates a un àpat i/oinjecció d’insulina. A partir de les dades recopilades sug-gerirà la dosi i el moment de la injecció d’insulina i enre-gistrarà les accions i evolucions del pacient a través delsensor de glucosa. A aquest entorn s’afegirà una aplica-ció que estimarà les ingestes, dissenyada prioritzant lasenzillesa d’ús per a una comoditat més gran. Si bé no espot evitar que el motor utilitzat en la comparació canviïconstantment el rendiment, es pretén que quan ho facisigui dins d’uns paràmetres controlats.

Els pàncrees artificials han de ser capaços de reconèixerla situació glicèmica en què es troba el pacient i respon-dre proporcionant-li les dosis d’insulina necessàries, perexemple, abans i després dels àpats, en el moment de ferun esforç físic o mental. Els models numèrics amb elsquals treballa el MoDAS han de superar la variabilitatentre pacients i també la que es produeix en un mateixpacient. Per aquest motiu cal dissenyar uns sistemes decontrol robustos, que responguin de manera òptimamalgrat la tendència al canvi i a la variabilitat a la quales veuran sotmesos. En tot cas, el que es persegueix ésacostar-se tant com sigui possible al funcionament d’unpàncrees sa.

Els pàncrees artificials són un horitzó pròxim que ha de millorar de manera sensible la quali-tat de vida dels diabètics. El grup de recerca MICE (Modal Intervals and Control Engineering)de la Universitat de Girona intervé en la investigació d'aquests nous sistemes assistits dedosificació d'insulina, perfeccionant els algoritmes que els governen.

/29/

ques de les membranes que recobreixen els espermatozoides. A més,no totes les membranes presenten les mateixes propietats, per laqual cosa es fa necessari triar les mostres més senzilles de manipulari, a través del garbellament genètic, fer-les progressar entre el con-junt dels animals. Al cap i a la fi el que es persegueix és que un semende fàcil congelació esdevingui una marca de valor afegit en la selec-ció de l'animal, com ho pugui ser la qualitat del greix o de la carn.

Tots aquests serveis es presten guiats per criteris d'excel·lència per-què, en paraules de Bonet, “les empreses privades són molt exigentsi demanen fiabilitat i resultats”.

Un laboratori de referència internacionalLes instal·lacions de què TechnoSperm disposa al Parc Científic iTecnològic de Girona són capdavanteres i es troben entre les tresmillors del món. La integració dels serveis que ofereix permet millo-rar substancialment la recerca, ja que tota la investigació es pot dura terme al mateix laboratori, sense necessitat de demanar proves al'exterior, amb el que això representa quant a temps i costos. Larellevància que TechnoSperm ha adquirit en el seu camp no buscaarraconar el treball d'altres grups que segueixen línies semblantssinó que pretén establir sinergies que afavoreixin tothom. Aquestesinstal·lacions de referència ja tenen llista d'espera per utilitzar elsseus serveis.

El grup de treball el componen una dotzena d'investigadors, tots ellsbiòlegs, dels quals sempre n'hi ha dos o tres que fan estades derecerca en altres universitats d'arreu d'Europa. L'equip s'estructura apartir del director, que compta amb l'assistència d'un sotsdirector iun promotor que coordina la relació amb els clients. Al costat d'a-quest treballen quatre responsables d'àrea. Les àrees, o departa-ments, en què està dividit el laboratori són la de criopreservació, lad'anàlisi seminal, la de biologia molecular i la de reproducció assisti-da.

Val a dir que el laboratori és un entorn segur i controlat, en què caldutxar-se i vestir-se de manera adequada per poder-hi accedir. Enl'espai que ocupa, a l'edifici Jaume Casademont, trobem primer lazona de criopreservació, en la qual s'envasen les dosis del semenporcí en palletes que, amb posterioritat, es congelen en nitrogenlíquid per conservar-les amb la finalitat de mantenir per molt detemps les seves característiques. A aquesta secció la segueix la d'anà-lisi seminal, en la qual es recompta la concentració d'esperma i escataloga la seva qualitat a través de la determinació de la mobilitatdels espermatozoides i la seva fase de vida, entre altres aspectes. Eldepartament de biologia molecular analitza les mostres rebudes itambé les que s'envien des d'altres laboratoris de diversos punts del'estranger. En aquest punt té una importància decisiva el citòmetrede flux, que permet una anàlisi molt acurada de les estructures lliga-des a fluorocroms, i la PCR en temps real (PCR real time), que permetdetectar de manera precisa i ràpida el material genètic. La secció dereproducció assistida assegura els objectius estratègics marcats pelque fa a la selecció de sexe i millora de qualitat de l'espècie. El labo-ratori el completen les instal·lacions de sala d'espera, vestuari, ofici-nes, magatzems i sala de reunions.

Un creixement consolidatUn cop aconseguit un laboratori de primera línia, l'esforç es dirigeixa gestionar la qualitat. El creixement de TechnoSperm ha suposatpassar de 10.357 euros de finançament el 1998 a 553.942 euros el

/28/

TechnoSperm ===================Fer-se un pla i aconseguir l'èxit

Tot va començar fa vuit anys, quan el doctor Bonet i el seuequip es van proposar determinar quines eren les oportuni-tats que existien al seu entorn i dirigir la seva capacitatinvestigadora cap a un objectiu precís. En aquell moment esva identificar el sector porcí com el camp idoni per treballar,tant per la potència del sector al territori gironí com per lespossibilitats que oferia en l'àmbit estatal. AvuiTechnoSperm forma part de la Xarxa IT del CIDEM i ha esde-vingut un laboratori de referència internacional, per les ins-tal·lacions de què disposa i per la tasca que desenvolupa. Enaquests anys, les publicacions internacionals del grup s'hanmultiplicat per quatre i el seu finançament ha crescut expo-nencialment.

TechnoSperm millora el rendiment de la indústriaEl sector porcí és un dels motors econòmics de Catalunya,amb una facturació que arriba als 4.500 milions d'eurosanuals. Al país hi ha més de sis mil explotacions porcinesrepartides per cinc-cents trenta dels nou-cents quarantamunicipis catalans que proporcionen ocupació a cinquantamil persones.

TechnoSperm treballa per incrementar la seguretat i el ren-diment reproductiu dels porcs. Sergi Bonet, el seu director,destaca que han “enfocat la recerca amb vocació de serveipúblic”. En aquest sentit, els serveis que ofereixen s'encami-nen a assistir la indústria en la prevenció de la transmissióde malalties a través de la reproducció, com és el cas de lapesta porcina africana. També es persegueix augmentar elrendiment de les ejaculacions porcines i assegurar una vidareproductiva estable de l'animal, salvant el fort caràcterestacional que l'ha marcat fins al present. El laboratoritambé procura establir unes quotes adequades per sexesper millorar-ne el rendiment, ja que per satisfer el mercat esnecessiten moltes femelles i menys mascles. La selecció delsexe dels animals no està prohibida, com en la reproduccióhumana, i resulta determinant per assolir els nivells de pro-ductivitat que la indústria necessita.

TechnoSperm també fa una aportació important a l'estudidels indicadors de membrana. La congelació del semenporcí, a diferència del que succeeix amb el d'altres mamí-fers, inclosos els humans, troba dificultats en els processosde congelació i descongelació per les peculiars característi-

Fixar-se un pla i seguir-lo per arribar a l'èxit. Amb aquesta recepta tan senzilla el laboratoriTechnoSperm, que dirigeix el doctor Sergi Bonet, ha esdevingut un centre de referència inter-nacional en la investigació i millora de la reproducció porcina.

/29/

ques de les membranes que recobreixen els espermatozoides. A més,no totes les membranes presenten les mateixes propietats, per laqual cosa es fa necessari triar les mostres més senzilles de manipulari, a través del garbellament genètic, fer-les progressar entre el con-junt dels animals. Al cap i a la fi el que es persegueix és que un semende fàcil congelació esdevingui una marca de valor afegit en la selec-ció de l'animal, com ho pugui ser la qualitat del greix o de la carn.

Tots aquests serveis es presten guiats per criteris d'excel·lència per-què, en paraules de Bonet, “les empreses privades són molt exigentsi demanen fiabilitat i resultats”.

Un laboratori de referència internacionalLes instal·lacions de què TechnoSperm disposa al Parc Científic iTecnològic de Girona són capdavanteres i es troben entre les tresmillors del món. La integració dels serveis que ofereix permet millo-rar substancialment la recerca, ja que tota la investigació es pot dura terme al mateix laboratori, sense necessitat de demanar proves al'exterior, amb el que això representa quant a temps i costos. Larellevància que TechnoSperm ha adquirit en el seu camp no buscaarraconar el treball d'altres grups que segueixen línies semblantssinó que pretén establir sinergies que afavoreixin tothom. Aquestesinstal·lacions de referència ja tenen llista d'espera per utilitzar elsseus serveis.

El grup de treball el componen una dotzena d'investigadors, tots ellsbiòlegs, dels quals sempre n'hi ha dos o tres que fan estades derecerca en altres universitats d'arreu d'Europa. L'equip s'estructura apartir del director, que compta amb l'assistència d'un sotsdirector iun promotor que coordina la relació amb els clients. Al costat d'a-quest treballen quatre responsables d'àrea. Les àrees, o departa-ments, en què està dividit el laboratori són la de criopreservació, lad'anàlisi seminal, la de biologia molecular i la de reproducció assisti-da.

Val a dir que el laboratori és un entorn segur i controlat, en què caldutxar-se i vestir-se de manera adequada per poder-hi accedir. Enl'espai que ocupa, a l'edifici Jaume Casademont, trobem primer lazona de criopreservació, en la qual s'envasen les dosis del semenporcí en palletes que, amb posterioritat, es congelen en nitrogenlíquid per conservar-les amb la finalitat de mantenir per molt detemps les seves característiques. A aquesta secció la segueix la d'anà-lisi seminal, en la qual es recompta la concentració d'esperma i escataloga la seva qualitat a través de la determinació de la mobilitatdels espermatozoides i la seva fase de vida, entre altres aspectes. Eldepartament de biologia molecular analitza les mostres rebudes itambé les que s'envien des d'altres laboratoris de diversos punts del'estranger. En aquest punt té una importància decisiva el citòmetrede flux, que permet una anàlisi molt acurada de les estructures lliga-des a fluorocroms, i la PCR en temps real (PCR real time), que permetdetectar de manera precisa i ràpida el material genètic. La secció dereproducció assistida assegura els objectius estratègics marcats pelque fa a la selecció de sexe i millora de qualitat de l'espècie. El labo-ratori el completen les instal·lacions de sala d'espera, vestuari, ofici-nes, magatzems i sala de reunions.

Un creixement consolidatUn cop aconseguit un laboratori de primera línia, l'esforç es dirigeixa gestionar la qualitat. El creixement de TechnoSperm ha suposatpassar de 10.357 euros de finançament el 1998 a 553.942 euros el

/28/

TechnoSperm ===================Fer-se un pla i aconseguir l'èxit

Tot va començar fa vuit anys, quan el doctor Bonet i el seuequip es van proposar determinar quines eren les oportuni-tats que existien al seu entorn i dirigir la seva capacitatinvestigadora cap a un objectiu precís. En aquell moment esva identificar el sector porcí com el camp idoni per treballar,tant per la potència del sector al territori gironí com per lespossibilitats que oferia en l'àmbit estatal. AvuiTechnoSperm forma part de la Xarxa IT del CIDEM i ha esde-vingut un laboratori de referència internacional, per les ins-tal·lacions de què disposa i per la tasca que desenvolupa. Enaquests anys, les publicacions internacionals del grup s'hanmultiplicat per quatre i el seu finançament ha crescut expo-nencialment.

TechnoSperm millora el rendiment de la indústriaEl sector porcí és un dels motors econòmics de Catalunya,amb una facturació que arriba als 4.500 milions d'eurosanuals. Al país hi ha més de sis mil explotacions porcinesrepartides per cinc-cents trenta dels nou-cents quarantamunicipis catalans que proporcionen ocupació a cinquantamil persones.

TechnoSperm treballa per incrementar la seguretat i el ren-diment reproductiu dels porcs. Sergi Bonet, el seu director,destaca que han “enfocat la recerca amb vocació de serveipúblic”. En aquest sentit, els serveis que ofereixen s'encami-nen a assistir la indústria en la prevenció de la transmissióde malalties a través de la reproducció, com és el cas de lapesta porcina africana. També es persegueix augmentar elrendiment de les ejaculacions porcines i assegurar una vidareproductiva estable de l'animal, salvant el fort caràcterestacional que l'ha marcat fins al present. El laboratoritambé procura establir unes quotes adequades per sexesper millorar-ne el rendiment, ja que per satisfer el mercat esnecessiten moltes femelles i menys mascles. La selecció delsexe dels animals no està prohibida, com en la reproduccióhumana, i resulta determinant per assolir els nivells de pro-ductivitat que la indústria necessita.

TechnoSperm també fa una aportació important a l'estudidels indicadors de membrana. La congelació del semenporcí, a diferència del que succeeix amb el d'altres mamí-fers, inclosos els humans, troba dificultats en els processosde congelació i descongelació per les peculiars característi-

Fixar-se un pla i seguir-lo per arribar a l'èxit. Amb aquesta recepta tan senzilla el laboratoriTechnoSperm, que dirigeix el doctor Sergi Bonet, ha esdevingut un centre de referència inter-nacional en la investigació i millora de la reproducció porcina.

/31/

Notícies Gent /////////////////////////A la UdG en busLa baixada en el preu del bitllet té com a conse-qüència un espectacular augment de la demanda.

Aquest curs la reducció en un 20% del preu que els estu-diants de la UdG paguen per l’abonament del bus s’hatraduït en un augment de més del 600 % en la venda detítols de transport. La ciutat de Girona atreu diàriamentper motiu d’estudis més de dotze mil desplaçaments,dels quals un 80% es fa en vehicle privat, per la qual cosaes fan necessàries polítiques responsables per invertir latendència.

Per primer cop i com a conseqüència de la creació del’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM), els estu-diants de la UdG s’han pogut beneficiar d’una rebaixasignificativa en el preu de l’abonament de l’autobús, queha passat dels 100 euros anuals als 80. Aquesta oferta noés fruit d’un conveni formal entre la Universitat il’Autoritat de la Mobilitat, sinó que ha estat la respostaa una demanda que s’anava fent des de la UdG, que,amb dades a la mà, sabia que el preu elevat era un delsfactors que apartaven els estudiants d’aquesta oferta detransport.

En un futur pròxim la integració de les tarifes dels diver-sos operadors que treballen a les comarques gironines estraduirà en una disminució apreciable dels costos que eltransport té per als estudiants i en una millora de lescomunicacions. Els campus, especialment Montilivi,milloraran la seva relació amb la terminal d’autobusos ifins i tot poden esdevenir un punt d’aturada de diversosserveis discrecionals.

La UdG, part del problemaJosep Juandó, tècnic de l’Oficina Verda, defensa el paperactiu de la Universitat en la gestió de la mobilitat, per-què “forma part del problema i també ha d’aportar solu-cions”, unes solucions que inclouen la pacificació delscampus i el progressiu allunyament dels cotxes dels seusvials, accions amb les quals es pretén persuadir els estu-diants dels avantatges de fer servir el transport públic.Per assolir els objectius, a Montilivi està prevista la immi-nent conversió en via restringida al trànsit de l’avingudaMaria Aurèlia Campmany, per la qual només podran cir-cular els vehicles de transport públic i els autoritzats.Això comportarà la supressió d’un bon nombre de placesd’aparcament, incloses les que hi ha a tocar de l’edificide la Facultat de Ciències.

A hores d’ara Montilivi ofereix més de mil places d’esta-cionament (reservades o no) per a una comunitat de mésde deu mil persones, entre estudiants, docents i personald’administració i serveis. Al Barri Vell les places no arri-ben a les tres-centes per a gairebé quatre mil persones,mentre que al campus Centre s’ofereixen setanta-cincplaces per als 1.550 membres de la comunitat università-ria.

L’Oficina Verda és un òrgan institucional de laUniversitat de Girona que ofereix també altres solucionsper a la mobilitat de la comunitat universitària, com sónla borsa per compartir cotxes o les bicicletes de lloguer.

2006. Per al 2007 s'han sol·licitat 760.643 euros percobrir les expectatives que es presenten. Les principalsvies de finançament de la recerca provenen del sectorprivat, que proporciona un 70-75 % del total, mentreque el diner públic satisfà el 20 %. La resta es cobreix apartir dels serveis que es presten a la indústria. Amb elcreixement del finançament s'espera poder estendre elcamp de recerca cap a altres espècies animals, com l'e-quina, la bovina, l'ovina o la canina, entre altres. En treso quatre anys es proposen estendre la seva activitatcientífica al camp de la reproducció humana, per a laqual disposen de tots els equipaments i el bagatge cien-tificotècnic necessaris. La manipulació genètica entre elsanimals i els humans la separen més els protocols de tre-ball, com ara les velocitats i temperatures a les quals calpracticar la congelació, o les reserves morals i legals,que no pas l'especialització de l'utillatge tècnic. La pos-sibilitat d'adquirir, mantenir i renovar l'equipamentd'alta tecnologia amb què s'ha dotat TechnoSperm lafan possible els rendiments econòmics que proporcionala recerca que es fa per a la indústria privada. D'altramanera no hauria estat possible assolir aquest nivell.

En la mateixa mesura que el finançament, les publica-cions internacionals del grup han crescut en gran mane-ra, i han passat de sis, en el sexenni 1990-1995, a vint-i-quatre en el sexenni 2002-2007.

Sergi Bonet declara haver “aconseguit un laboratorique és un referent mundial, en el qual el valor és el tre-ball continuat” i en què es busca “augmentar les com-petències i, alhora, oferir-les als altres perquè puguinser, també, millors”.

El sector porcí, motor econòmic de CatalunyaEls 14.282.677 porcs sacrificats el 2004 representaven el 64,35 % de laproducció càrnia, respecte al 7,96 % del boví o el 24,82 % de l’aviram.Catalunya és la sisena regió europea en producció de porcí, activitat quelideren els Països Baixos, i la primera de l’Estat espanyol, seguida deCastella i Lleó i Aragó.La indústria catalana transforma 400.000 tones l’any i representa el 32 %del valor i el 65 % del volum de les exportacions espanyoles del sector. Unvalor que ha suposat per a les empreses uns 625 milions d’euros de factu-ració.Amb tot, el sector té al davant reptes importants en diversos fronts, comara una major regulació sanitària, els riscos que per al medi ambient téaquesta concentració tan gran de productors i assolir una major producti-vitat millorant, alhora, el benestar dels animals.

Del porc s’aprofita totLa criopreservació del semen porcí per a una posterior inseminació pos-tcervical de la truja és un mètode més dels que avui s’utilitzen per a lareproducció assistida del porc. D’un mascle s’extreuen, dos o tres cops persetmana, 300 cc de semen, dels quals se n’aprofiten uns 70. Aquests esdilueixen en una sopa de nutrients de tal manera que s’obtenen uns 700 ccde producte que es conserven a 15,6º al frigorífic. En aquestes condicionses pot mantenir per espai d’una setmana. A partir d’aquí les mostres podenprendre el camí de la inseminació tradicional o ser enviades al laboratoriper tractar-les i congelar-les.A TechnoSperm el semen s’envasa en palletes de 0,5 ml i es congela ennitrogen líquid a -190º. Per fecundar una truja es necessiten quinze palle-tes i de l’embaràs en resultaran deu o onze porcells. No és el rendiment,doncs, el que persegueix el laboratori, perquè ja hi ha altres mètodesmillors per a aquest fi, sinó potenciar la qualitat de la cabanya i elaborarun banc genètic que permeti reproduir, quan es consideri necessari, elsexemplars més excepcionals.

/30/

/31/

Notícies Gent /////////////////////////A la UdG en busLa baixada en el preu del bitllet té com a conse-qüència un espectacular augment de la demanda.

Aquest curs la reducció en un 20% del preu que els estu-diants de la UdG paguen per l’abonament del bus s’hatraduït en un augment de més del 600 % en la venda detítols de transport. La ciutat de Girona atreu diàriamentper motiu d’estudis més de dotze mil desplaçaments,dels quals un 80% es fa en vehicle privat, per la qual cosaes fan necessàries polítiques responsables per invertir latendència.

Per primer cop i com a conseqüència de la creació del’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM), els estu-diants de la UdG s’han pogut beneficiar d’una rebaixasignificativa en el preu de l’abonament de l’autobús, queha passat dels 100 euros anuals als 80. Aquesta oferta noés fruit d’un conveni formal entre la Universitat il’Autoritat de la Mobilitat, sinó que ha estat la respostaa una demanda que s’anava fent des de la UdG, que,amb dades a la mà, sabia que el preu elevat era un delsfactors que apartaven els estudiants d’aquesta oferta detransport.

En un futur pròxim la integració de les tarifes dels diver-sos operadors que treballen a les comarques gironines estraduirà en una disminució apreciable dels costos que eltransport té per als estudiants i en una millora de lescomunicacions. Els campus, especialment Montilivi,milloraran la seva relació amb la terminal d’autobusos ifins i tot poden esdevenir un punt d’aturada de diversosserveis discrecionals.

La UdG, part del problemaJosep Juandó, tècnic de l’Oficina Verda, defensa el paperactiu de la Universitat en la gestió de la mobilitat, per-què “forma part del problema i també ha d’aportar solu-cions”, unes solucions que inclouen la pacificació delscampus i el progressiu allunyament dels cotxes dels seusvials, accions amb les quals es pretén persuadir els estu-diants dels avantatges de fer servir el transport públic.Per assolir els objectius, a Montilivi està prevista la immi-nent conversió en via restringida al trànsit de l’avingudaMaria Aurèlia Campmany, per la qual només podran cir-cular els vehicles de transport públic i els autoritzats.Això comportarà la supressió d’un bon nombre de placesd’aparcament, incloses les que hi ha a tocar de l’edificide la Facultat de Ciències.

A hores d’ara Montilivi ofereix més de mil places d’esta-cionament (reservades o no) per a una comunitat de mésde deu mil persones, entre estudiants, docents i personald’administració i serveis. Al Barri Vell les places no arri-ben a les tres-centes per a gairebé quatre mil persones,mentre que al campus Centre s’ofereixen setanta-cincplaces per als 1.550 membres de la comunitat università-ria.

L’Oficina Verda és un òrgan institucional de laUniversitat de Girona que ofereix també altres solucionsper a la mobilitat de la comunitat universitària, com sónla borsa per compartir cotxes o les bicicletes de lloguer.

2006. Per al 2007 s'han sol·licitat 760.643 euros percobrir les expectatives que es presenten. Les principalsvies de finançament de la recerca provenen del sectorprivat, que proporciona un 70-75 % del total, mentreque el diner públic satisfà el 20 %. La resta es cobreix apartir dels serveis que es presten a la indústria. Amb elcreixement del finançament s'espera poder estendre elcamp de recerca cap a altres espècies animals, com l'e-quina, la bovina, l'ovina o la canina, entre altres. En treso quatre anys es proposen estendre la seva activitatcientífica al camp de la reproducció humana, per a laqual disposen de tots els equipaments i el bagatge cien-tificotècnic necessaris. La manipulació genètica entre elsanimals i els humans la separen més els protocols de tre-ball, com ara les velocitats i temperatures a les quals calpracticar la congelació, o les reserves morals i legals,que no pas l'especialització de l'utillatge tècnic. La pos-sibilitat d'adquirir, mantenir i renovar l'equipamentd'alta tecnologia amb què s'ha dotat TechnoSperm lafan possible els rendiments econòmics que proporcionala recerca que es fa per a la indústria privada. D'altramanera no hauria estat possible assolir aquest nivell.

En la mateixa mesura que el finançament, les publica-cions internacionals del grup han crescut en gran mane-ra, i han passat de sis, en el sexenni 1990-1995, a vint-i-quatre en el sexenni 2002-2007.

Sergi Bonet declara haver “aconseguit un laboratorique és un referent mundial, en el qual el valor és el tre-ball continuat” i en què es busca “augmentar les com-petències i, alhora, oferir-les als altres perquè puguinser, també, millors”.

El sector porcí, motor econòmic de CatalunyaEls 14.282.677 porcs sacrificats el 2004 representaven el 64,35 % de laproducció càrnia, respecte al 7,96 % del boví o el 24,82 % de l’aviram.Catalunya és la sisena regió europea en producció de porcí, activitat quelideren els Països Baixos, i la primera de l’Estat espanyol, seguida deCastella i Lleó i Aragó.La indústria catalana transforma 400.000 tones l’any i representa el 32 %del valor i el 65 % del volum de les exportacions espanyoles del sector. Unvalor que ha suposat per a les empreses uns 625 milions d’euros de factu-ració.Amb tot, el sector té al davant reptes importants en diversos fronts, comara una major regulació sanitària, els riscos que per al medi ambient téaquesta concentració tan gran de productors i assolir una major producti-vitat millorant, alhora, el benestar dels animals.

Del porc s’aprofita totLa criopreservació del semen porcí per a una posterior inseminació pos-tcervical de la truja és un mètode més dels que avui s’utilitzen per a lareproducció assistida del porc. D’un mascle s’extreuen, dos o tres cops persetmana, 300 cc de semen, dels quals se n’aprofiten uns 70. Aquests esdilueixen en una sopa de nutrients de tal manera que s’obtenen uns 700 ccde producte que es conserven a 15,6º al frigorífic. En aquestes condicionses pot mantenir per espai d’una setmana. A partir d’aquí les mostres podenprendre el camí de la inseminació tradicional o ser enviades al laboratoriper tractar-les i congelar-les.A TechnoSperm el semen s’envasa en palletes de 0,5 ml i es congela ennitrogen líquid a -190º. Per fecundar una truja es necessiten quinze palle-tes i de l’embaràs en resultaran deu o onze porcells. No és el rendiment,doncs, el que persegueix el laboratori, perquè ja hi ha altres mètodesmillors per a aquest fi, sinó potenciar la qualitat de la cabanya i elaborarun banc genètic que permeti reproduir, quan es consideri necessari, elsexemplars més excepcionals.

/30/

Trobem Caterina Bon Valsassina a lasala de graus de la Facultat de Lletresdesprés d’haver pronunciat una confe-rència. És una persona menuda queduu els cabells curts i que observa elseu entorn amb uns ulls grossos, moltvius. Respon a les nostres preguntesamb rapidesa i determinació, la qualcosa dóna rotunditat a les seves afir-macions i les fa sòlides, com metàforesde l’ofici que domina. Quan ens des-criu la reforma a la qual el govern ita-lià vol sotmetre els estudis de restau-ració, no podem fer res més que creu-re que no serà a fi de bé. A Roma diri-geix des de l’any 2002 l’IstitutoCentrale per il Restauro, un organismepúblic que gaudeix de prestigi inter-nacional, que va ser fundat el 1939 perCesare Brandi i que va establir en l’artles bases de la restauració moderna. AGirona, ha vingut convidada perEduard Carbonell a inaugurar el màs-ter en Gestió del Patrimoni Cultural enl’Àmbit Local.

Ens agradaria que ens comentés laseva tasca al capdavant de l’equiptècnic que va intervenir en lacapella dels Scrovegni, a Pàdua. Els Scrovegni és una restauració que jaés antiga. Ja fa temps que s’hi va inter-venir. M’estimaria més parlar d’Assís,perquè, entre altres coses, es tractad’un assumpte tècnicament més difícil.Hem de recordar que la basílica deSant Francesc va ser destruïda per unterratrèmol paorós. Al llarg de moltsmesos, vam recollir-hi milers de frag-ments dels frescos del Giotto i deCimabue. Tot just fa una setmana hempresentat el llibre que recull els deuanys de treballs duts a terme per

l’Istituto a la basílica. Altres pintures,com els frescos de Pàdua, eren a laparet. S’hi podia intervenir amb unacerta comoditat. A Assís tot era perterra, escampat. De la volta del Giottoen vam recollir vuitanta mil frag-ments. De la volta de Cimabue, dos-cents mil... Hi ha una part d’aquestesobres que ja s’ha perdut per sempre. La volta que Cimabue dedica a santMateu roman perduda gairebé total-ment; només hem pogut recuperar un25 % dels fragments. Vam prendre ladecisió de col·locar de nou els frag-ments recuperats de nou, tot i que elque vam poder trobar no servia ni perrefer una cara o una mà; era com unpuzle però no pas acabat, un puzle alqual faltaven moltes peces. No hemtrobat, per exemple, cap detall delsfrares de sant Francesc.D’altra banda, hem tingut la sort dereconstruir amb encert tot allò quepodríem dir-ne arquitectura pintada.Hem tingut la fortuna d’haver trobatalguns trossos, però ara és cert que elcel de Cimabue sembla més aviat habi-tat per papallones. No és pas el celblanc i uniforme que coneixíem. Hemvolgut obrar d’aquesta manera per-què així també queda constància del’impacte del terratrèmol. Hi ha altres peces, fragments, que enun futur, amb més finançament, i ambla possibilitat de disposar de novestècniques de restauració, potserpodrem restituir, per mirar de comple-tar el puzle en la mesura que siguipossible.

La seva intervenció a laUniversitat de Girona ha estat pre-sidida per una frase del drama-

turg Peter Brook: “Un quadrenomés viu a través de l’home queel mira”. En quina mesura vol fer-nos partícips d’aquesta reflexió?És una frase que sempre m’ha colpitmolt. Brook la va escriure per al tea-tre, és clar, però també serveix per al’ordre museístic, per a l’organitzacióen una galeria d’art. El museu és unamena de forma teatral que té unaaltra durada... un temps més llarg. Ésveritat que els quadres, les escultures,són fets per homes amb destinació aaltres homes i que perviuen a travésde la mirada històrica dels éssershumans. En aquest sentit, convé quetinguem una cura especial amb l’en-torn en què respiren les obres d’art,allà on seran mirades i admirades: lesestances, els llums, els colors dels fons,són sempre importants...Si tot plegat no està fet amb dedicaciói amb rigor, és impossible que es creïaquesta onada solidària, compartida,aquesta relació renovada dia a diaentre l’home que va pintar i l’homeque mira.

Bona part de la seva tasca estàrelacionada amb la restauració demonuments i d’obres d’art. Quinacreu que és l’actitud honesta delrestaurador?La millor restauració és la que no es fa.Es tracta d’evitar, sempre que siguipossible, arribar als extrems que faque ens plantegem una restauració. Estracta d’instal·lar mesures profilàcti-ques, maneres prèvies d’afrontar elproblema, abans que se’ns presenti. /33/

Perfils

“La millor restauració és la que no es fa”Caterina Bon Valsassina dirigeix a Roma l’Istituto Centrale per il Restauro. El primer diad’octubre va venir a la Universitat de Girona a inaugurar el màster de PatrimoniCultural en l’Àmbit Local.

/32/

Notícies Gent /////////////////////////Conèixer-se un mateixEl Consell Social patrocina l'estudi Universitat deGirona, economia i territori.

“Coneix-te a tu mateix!” es podia llegir al temple deDelfos. Però és possible això sense l'altre? El ConsellSocial de la UdG ha publicat Universitat de Girona, eco-nomia i territori, la prova que és necessària la mirada del'altre -en el nostre cas el territori- per prendre conscièn-cia de l'aspecte propi. L'estudi revela quina és la interac-ció entre la Universitat i les comarques gironines.

El geògraf Joan Vicente i els economistes MiquelCarreras i Ricard Rigall són els autors d'aquest segonvolum de la col·lecció Estudis, que edita el Consell Socialde la Universitat de Girona. Albert Bou, president delConsell Social, destaca en la presentació la necessitat defer aquest estudi “per mesurar la importància de laUniversitat en el seu context” i “avaluar si la relació sim-biòtica entre la Universitat i el territori pot créixer”. El lli-bre s'estructura en dos grans blocs, el primer dels qualsestà dedicat a la relació de la Universitat de Girona ambel territori, mentre que el segon mesura l'impacte econò-mic que la institució ha projectat al seu voltant.

La UdG, clau per al progrés del territoriPel que fa al territori, els objectius del treball s'han cen-trat a fer una aproximació a la relació que “després dequinze anys d'existència s'ha establert entre laUniversitat de Girona i el seu territori”. Per l'autor, JoanVicente, la UdG ha estat clau per a la definició i progrésdel model de ciutat i de territori gironí, que des de fa unquart de segle està canviant profundament. Els capítolsd'aquesta primera part permeten descobrir quina és l'à-rea d'influència de la UdG, la procedència dels estu-diants i què estudien. En l'anàlisi del geògraf tambétroba un lloc la descripció del perfil del personal d'admi-nistració i serveis (PAS). La presència institucional de laUdG fora de la ciutat, la dispersió de les activitats de for-mació i recerca pel territori, porten el discurs a plantejarquines són, o han estat, les possibilitats d'esdevenir uncampus urbà, metropolità o regional. Pel que fa a l'àm-bit urbà, l'estudi destaca que “la Universitat ha estat a lavegada objectiu i instrument d'un projecte de ciutat”.Contràriament, la seva presència territorial s'ha vist limi-tada i ha oscil·lat “entre l'esforç per consolidar el doblecampus urbà de Girona i la voluntat de presència acomarques […] sobretot quan els recursos són escassos”.La contribució de Vicente conclou amb la presa en consi-deració d'una certa crítica per no haver assolit la

Universitat algunes de les expectatives generades, que“eren moltes i no estaven quantificades ni, en moltscasos, eren quantificables”.

La transferència, eina de dinamització econòmicaL'estudi de l'impacte econòmic pretén retre comptes del'activitat de la Universitat de Girona, en el vessant eco-nòmic, de cara a la societat gironina. En aquest sentit esrevela la influència de la institució en la generació d'ac-tivitat econòmica i en la creació de les bases per a un

“creixement econòmic sostingut i sostenible al llarg deltemps”. La UdG estava el 2005 entre les deu primeresempreses o institucions de les comarques gironines perpressupost o xifra de negoci. Pel que fa a la plantilla de

personal, ocupava la segona plaça. És a través d'exem-ples com aquest que Carreras i Rigall afirmen que laUniversitat, pel sol fet de desenvolupar la seva funció,“actua com a generadora d'activitat econòmica, ocupa-ció i renda”. També canalitza la inversió en educació,que ha de contribuir a la necessària creació del capitalhumà que permeti establir les bases per a una economiasòlida i dinàmica. A la fi, els autors identifiquen les acti-vitats lligades a la recerca i a la transferència tecnològi-ca com aquelles que, en els darrers anys, “estan prenentun paper protagonista a l'hora de considerar les univer-sitats com a elements dinamitzadors del territori”.

Albert Bou, president del Consell Social,destaca la necessitat de fer aquest estu-di per mesurar la importància de laUniversitat en el seu context.

Trobem Caterina Bon Valsassina a lasala de graus de la Facultat de Lletresdesprés d’haver pronunciat una confe-rència. És una persona menuda queduu els cabells curts i que observa elseu entorn amb uns ulls grossos, moltvius. Respon a les nostres preguntesamb rapidesa i determinació, la qualcosa dóna rotunditat a les seves afir-macions i les fa sòlides, com metàforesde l’ofici que domina. Quan ens des-criu la reforma a la qual el govern ita-lià vol sotmetre els estudis de restau-ració, no podem fer res més que creu-re que no serà a fi de bé. A Roma diri-geix des de l’any 2002 l’IstitutoCentrale per il Restauro, un organismepúblic que gaudeix de prestigi inter-nacional, que va ser fundat el 1939 perCesare Brandi i que va establir en l’artles bases de la restauració moderna. AGirona, ha vingut convidada perEduard Carbonell a inaugurar el màs-ter en Gestió del Patrimoni Cultural enl’Àmbit Local.

Ens agradaria que ens comentés laseva tasca al capdavant de l’equiptècnic que va intervenir en lacapella dels Scrovegni, a Pàdua. Els Scrovegni és una restauració que jaés antiga. Ja fa temps que s’hi va inter-venir. M’estimaria més parlar d’Assís,perquè, entre altres coses, es tractad’un assumpte tècnicament més difícil.Hem de recordar que la basílica deSant Francesc va ser destruïda per unterratrèmol paorós. Al llarg de moltsmesos, vam recollir-hi milers de frag-ments dels frescos del Giotto i deCimabue. Tot just fa una setmana hempresentat el llibre que recull els deuanys de treballs duts a terme per

l’Istituto a la basílica. Altres pintures,com els frescos de Pàdua, eren a laparet. S’hi podia intervenir amb unacerta comoditat. A Assís tot era perterra, escampat. De la volta del Giottoen vam recollir vuitanta mil frag-ments. De la volta de Cimabue, dos-cents mil... Hi ha una part d’aquestesobres que ja s’ha perdut per sempre. La volta que Cimabue dedica a santMateu roman perduda gairebé total-ment; només hem pogut recuperar un25 % dels fragments. Vam prendre ladecisió de col·locar de nou els frag-ments recuperats de nou, tot i que elque vam poder trobar no servia ni perrefer una cara o una mà; era com unpuzle però no pas acabat, un puzle alqual faltaven moltes peces. No hemtrobat, per exemple, cap detall delsfrares de sant Francesc.D’altra banda, hem tingut la sort dereconstruir amb encert tot allò quepodríem dir-ne arquitectura pintada.Hem tingut la fortuna d’haver trobatalguns trossos, però ara és cert que elcel de Cimabue sembla més aviat habi-tat per papallones. No és pas el celblanc i uniforme que coneixíem. Hemvolgut obrar d’aquesta manera per-què així també queda constància del’impacte del terratrèmol. Hi ha altres peces, fragments, que enun futur, amb més finançament, i ambla possibilitat de disposar de novestècniques de restauració, potserpodrem restituir, per mirar de comple-tar el puzle en la mesura que siguipossible.

La seva intervenció a laUniversitat de Girona ha estat pre-sidida per una frase del drama-

turg Peter Brook: “Un quadrenomés viu a través de l’home queel mira”. En quina mesura vol fer-nos partícips d’aquesta reflexió?És una frase que sempre m’ha colpitmolt. Brook la va escriure per al tea-tre, és clar, però també serveix per al’ordre museístic, per a l’organitzacióen una galeria d’art. El museu és unamena de forma teatral que té unaaltra durada... un temps més llarg. Ésveritat que els quadres, les escultures,són fets per homes amb destinació aaltres homes i que perviuen a travésde la mirada històrica dels éssershumans. En aquest sentit, convé quetinguem una cura especial amb l’en-torn en què respiren les obres d’art,allà on seran mirades i admirades: lesestances, els llums, els colors dels fons,són sempre importants...Si tot plegat no està fet amb dedicaciói amb rigor, és impossible que es creïaquesta onada solidària, compartida,aquesta relació renovada dia a diaentre l’home que va pintar i l’homeque mira.

Bona part de la seva tasca estàrelacionada amb la restauració demonuments i d’obres d’art. Quinacreu que és l’actitud honesta delrestaurador?La millor restauració és la que no es fa.Es tracta d’evitar, sempre que siguipossible, arribar als extrems que faque ens plantegem una restauració. Estracta d’instal·lar mesures profilàcti-ques, maneres prèvies d’afrontar elproblema, abans que se’ns presenti. /33/

Perfils

“La millor restauració és la que no es fa”Caterina Bon Valsassina dirigeix a Roma l’Istituto Centrale per il Restauro. El primer diad’octubre va venir a la Universitat de Girona a inaugurar el màster de PatrimoniCultural en l’Àmbit Local.

/32/

Notícies Gent /////////////////////////Conèixer-se un mateixEl Consell Social patrocina l'estudi Universitat deGirona, economia i territori.

“Coneix-te a tu mateix!” es podia llegir al temple deDelfos. Però és possible això sense l'altre? El ConsellSocial de la UdG ha publicat Universitat de Girona, eco-nomia i territori, la prova que és necessària la mirada del'altre -en el nostre cas el territori- per prendre conscièn-cia de l'aspecte propi. L'estudi revela quina és la interac-ció entre la Universitat i les comarques gironines.

El geògraf Joan Vicente i els economistes MiquelCarreras i Ricard Rigall són els autors d'aquest segonvolum de la col·lecció Estudis, que edita el Consell Socialde la Universitat de Girona. Albert Bou, president delConsell Social, destaca en la presentació la necessitat defer aquest estudi “per mesurar la importància de laUniversitat en el seu context” i “avaluar si la relació sim-biòtica entre la Universitat i el territori pot créixer”. El lli-bre s'estructura en dos grans blocs, el primer dels qualsestà dedicat a la relació de la Universitat de Girona ambel territori, mentre que el segon mesura l'impacte econò-mic que la institució ha projectat al seu voltant.

La UdG, clau per al progrés del territoriPel que fa al territori, els objectius del treball s'han cen-trat a fer una aproximació a la relació que “després dequinze anys d'existència s'ha establert entre laUniversitat de Girona i el seu territori”. Per l'autor, JoanVicente, la UdG ha estat clau per a la definició i progrésdel model de ciutat i de territori gironí, que des de fa unquart de segle està canviant profundament. Els capítolsd'aquesta primera part permeten descobrir quina és l'à-rea d'influència de la UdG, la procedència dels estu-diants i què estudien. En l'anàlisi del geògraf tambétroba un lloc la descripció del perfil del personal d'admi-nistració i serveis (PAS). La presència institucional de laUdG fora de la ciutat, la dispersió de les activitats de for-mació i recerca pel territori, porten el discurs a plantejarquines són, o han estat, les possibilitats d'esdevenir uncampus urbà, metropolità o regional. Pel que fa a l'àm-bit urbà, l'estudi destaca que “la Universitat ha estat a lavegada objectiu i instrument d'un projecte de ciutat”.Contràriament, la seva presència territorial s'ha vist limi-tada i ha oscil·lat “entre l'esforç per consolidar el doblecampus urbà de Girona i la voluntat de presència acomarques […] sobretot quan els recursos són escassos”.La contribució de Vicente conclou amb la presa en consi-deració d'una certa crítica per no haver assolit la

Universitat algunes de les expectatives generades, que“eren moltes i no estaven quantificades ni, en moltscasos, eren quantificables”.

La transferència, eina de dinamització econòmicaL'estudi de l'impacte econòmic pretén retre comptes del'activitat de la Universitat de Girona, en el vessant eco-nòmic, de cara a la societat gironina. En aquest sentit esrevela la influència de la institució en la generació d'ac-tivitat econòmica i en la creació de les bases per a un

“creixement econòmic sostingut i sostenible al llarg deltemps”. La UdG estava el 2005 entre les deu primeresempreses o institucions de les comarques gironines perpressupost o xifra de negoci. Pel que fa a la plantilla de

personal, ocupava la segona plaça. És a través d'exem-ples com aquest que Carreras i Rigall afirmen que laUniversitat, pel sol fet de desenvolupar la seva funció,“actua com a generadora d'activitat econòmica, ocupa-ció i renda”. També canalitza la inversió en educació,que ha de contribuir a la necessària creació del capitalhumà que permeti establir les bases per a una economiasòlida i dinàmica. A la fi, els autors identifiquen les acti-vitats lligades a la recerca i a la transferència tecnològi-ca com aquelles que, en els darrers anys, “estan prenentun paper protagonista a l'hora de considerar les univer-sitats com a elements dinamitzadors del territori”.

Albert Bou, president del Consell Social,destaca la necessitat de fer aquest estu-di per mesurar la importància de laUniversitat en el seu context.