ESPECIAL SANT JORDI

TOTS ELS VIATGESParís, Londres, Itàlia, la Molina, Planes de Son i ...l’esquiada!

HISTÒRIADE LA CORAL

El nostre estandal Saló de

l’Ensenyament

EDICIÓ I DIRECCIÓChelo Quiroga

REALITZACIÓR. CastilloJ. ChacónA. CompteJ. GarcíaR. GiménezV. LópezR. MacíasI. MarquésP. PenaA. QuiñonesR. RodríguezM. RubioC. ServiánD. SiciliaS. Vázquez

NO

EM

RA

TLL

IS •

NÚ

M.

17 HAN COL·LABORAT

Josep M. AlmacellesLaura de BatlleMontse BordalbaFerran CortinaGermán ChiviteCharo HerranzAntonio RuedaMontse Ventura

CORRECCIÓDE TEXTESRoser CampiTeresa París

AGRAÏMENTSMontse BolósJuan GuerraGregorio JiménezEduard MartínEva MolinaLola PicosTomàs VeraCarme VivesLaura Urchaga

AGRAÏMENTS ESPECIALSRamon, Rosa i Pacode consergeria

IMPRESSIÓPAPERS 99ARTS GRÀFIQUES SCCL

MOU-TE AMB ELMERCÈ RODOREDA!

Mira fixament el punt delmig dels cercles i allunya

i atansa a poc a pocel cap. Al·lucinaràs!

En Marc i en Ramon acaben de jugar un partit de tenis a cincsets i tots dos diuen que han guanyat tres dels sets.

Algun d’ells menteix? hi haurà batusses? o pot ser sí que totsdos diuen la veritat? què en penses?

LA REVISTA DEL MERCÈ • NÚM. 17 - JUNY 2007 • EXEMPLAR GRATUÏTwww.iesmercerodoreda.com

Excursions, activitats,la roda de contes, esports,l’ART-TIC, treballs derecerca, llibres, música,premis literaris...

Vet aquí una novafotografia fantasma... Si t’hi fixes, la potslocalitzar al recintede l’institut.Saps on és?

Pots dibuixar aquestafigura d’un sol traç,

sense aixecar el llapisdel paper ni passardues vegades pel

mateix lloc?

4 Viatges

7 Sortides del CFSG QuímicaAmbiental

8 Excursions i sortides

10 Activitats a l’escola

11 Eva Molina

13 El treball de recerca

14 Sant Jordi 2007

18 Premis literaris

21 Esports: Atletisme

22 Música

24 Art-tic

25 Lola Picos

26 Llibres a la carta

26 Montse Bolós

27 Digues la teva

28 Pensa una estona

Quan rebeu aquesta revista l’any acadèmic estaràpràcticament acabat. És un moment d’alegria per a lamajoria, que superareu el curs: enhorabona! Però tambéde tristesa per a uns quants que per motius diversos hau-reu de treballar els mateixos continguts: feu un balançdel que ha passat i no us desanimeu, perquè no nomésaprenem dels èxits.És també un moment de canvis. En primer lloc, el cursvinent entrarà en vigor a 1r i 3r d’ESO un pla d’estudisnou i al curs 2008/9 les modificacions afectaran també2n i 4t d’ESO.El proper curs tindrem en funcionament algun projected’innovació pedagògica més, si el Departamentd’Educació aprova els que el Mercè Rodoreda ha pre-sentat: Conxa Llinàs n’ha preparat un per a la prevencióde la violència de gènere i per al reconeixement de lesaportacions culturals de les dones i Joan García delMuro és l’autor d’un altre que té com a objectiu lluitarcontra els prejudicis racials i millorar la convivència.Més novetats. Ja heu vist que gràcies al projecte Art Ticde què parlàvem al número anterior de No em ratllisgaudim d’una professora més de música i d’uns equipsinformàtics específics per a aquesta matèria. Per al curs2007/8 hem de tenir un auxiliar de conversa de francèsper ajudar-vos a millorar les vostres capacitats expressi-ves en la segona llengua de l’institut.I per últim, canvis en les persones i en les tasques.L’equip directiu es renova. Dues persones que han tre-ballat de valent durant tres anys assumint responsabili-tats es prenen un descans. La Roser Campi, massa ocu-pada en un projecte personal, deixarà la CoordinacióPedagògica i l’Ernest Ferrer, Cap d’Estudis Adjunt, faràuna estada d’un any a un highschool de Glasgow, en elmarc del projecte Glotta de llengües estrangeres.Agafaran el relleu els fins ara coordinadors d’ESOMontse Bolós i Santi García-Carpintero. Al seu torn,Chelo Quiroga i Teresa París s’encarregaran de dur a bonport les coordinacions de l’ESO. I com cada juny un grupde professors canviarà d’institut. A tots, moltes gràciesper la vostra feina i molta sort!

A todos los que se han ido; a todos los quese irán, alumnos y profesores:

Adiós. Suena rotundo, definitivo. Es una palabra difícil.Es un acto difícil. Es tan difícil que, en algunas lenguas, utilizanuna fórmula para decir adiós al que se va y otra,diferente, para despedirse de los que se quedan. Es tan difícil que, en algunas culturas, sólose utiliza para despedir a los muertos.

Adiós. Suena rotundo, definitivo. Es una palabra bonita.Será un acto magnífico cuando los científicos diganadiós al cáncer, cuando los gobernantes digan adiósa las armas, cuando la humanidad diga adiós alhambre, a la esclavitud, a la tiranía, a la estupidez...

Adiós no es un punto y final.

Adiós es un preludio: más allá de la ciudad quedejas hay otra que te espera, al abrazo del amigo quese va se le suman las manos de los que llegan…

CHELO QUIROGA

Respostes als passatemps del número anterior.

•Les fotografies dels profes corresponen a: 1) Tomàs Vera, 2) Carmen Dolón, 3) Núria Abancó, 4) Isabel Escudé, 5)Roser Campi i 6) Ferran Cortina. •Pel que fa als cinc lluitadors de sumo, la resposta es 239 kg. Ja que tots, al pesar-seper parelles, és pesen quatre vegades, el seu pes total resulta de dividir el total de pesades entre quatre (956 / 4 = 239).•La moneda ha de fer cinc voltes, una per cada costat mes quatre quarts de volta que fa a les cantonades. • L’efecteòptic que és produeix al tauler és espectacular: l’ombra que el cilindre projecta sobre l’escac B, originalment blanc,fa que en realitat sigui tan fosc com l’escac A, però la nostra experiència lògica no ens permet d’acceptar-ho, i conti-nuem creient que un es més clar que l’altre quan en realitat no es així. •I, finalment, el pernil cal tallar-lo pel cordilldel qual penja i, així, emportar-se’l sencer :-).

Fins al pròxim número.

FERRAN CORTINADIRECTOR

•••A DALT, EL FAMÓS MOULIN ROUGE.AL COSTAT, UNA COLLA DE NOUS

PARISENCS.

•••CANSATS PERÒ “HAPPIES” A LA

TORNADA DE LONDRES.

•••ELS VIATGERS DE 4T D’ESOA FLORÈNCIA.AL COSTAT, UNA VISTA DE VENÈCIA.

•••ALUMNES DE 1R

D’ESO A LA COVA

D’ANES, A BELLVER.A SOTA, FENT

PRÀCTIQUES DE TIR

AMB ARC.

ITÀLIAI. MARQUÉS, M. RUBIO,J. CHACÓN

El dia 10 de març, els alumnesde 4t ESO van sortir cap a Itàliaa les 7 de la tarda. El trajectedurà tota la nit i tot el matí i l’autocar els va deixar a la ciutatde Verona. Van ser 15 hores de viatge, però, tot i que va ser untrajecte molt llarg, els alumnes van estar desperts tota la nit.Quan van arribar a Verona, van anar a l’amfiteatre l’Arena. Vanvisitar el balcó de Romeu i Julieta i després van tenir temps lliu-re per dinar i visitar la ciutat. A la tarda van agafar l’autocar que els va portar a l’alberg dePàdua. Cap al vespre, van anar a visitar l’ermita Giotto.El dilluns i dimarts van gaudir de l’estada a Venècia. Aquellsdos dies van visitar la Plaça i la Catedral de San Marco, el PalauDucal i també van tenir temps lliure. Alguns van pujar a lesgòndoles i van comprar souvenirs per a la familia i els amics.També van visitar l’illa de Burano, encara que van tenir un malentès a l’hora d’agafar el vaporetto. El dimarts a la tarda vanagafar l’autocar que els va dur a l’alberg de Florència.El dimecres 14 de març van visitar el Duomo, el museuUffizzi... i, a la nit, van sortir de festa per Florència, on s’ho vanpassar massa bé. El dijous 15 de març van deixar l’alberg per anar a Pisa. Allàvan poder visitar el Baptisteri, el Duomo i el Cementiri i vanpoder contemplar la torre de Pisa. Cap a les vuit de la tarda vansopar en un restaurant tots plegats (inclosos els professors).Finalment van agafar l’autocar en direcció a Barcelona.L’arribada va ser cap a les onze del matí del dia 16. Va ser unviatge força tranquil, ja que durant el dia estaven cansats de les“festes” que feien a les nits.

PARÍSM. RUBIO, R. CASTILLO, J. CHACÓN

Alguns alumnes de 2n i 3r ESO van anar a París. Van sortir del’IES Mercè Rodoreda el dia 10 de març a les 6.30 del matí. Vanarribar a Poitiers cap a les 6 de la tarda i es van anar a allotjara un hotel. El dia següent van anar al parc Futuroscope, que elsva agradar molt. Un guia els va acompanyar tot el matí i, a latarda, van estar pels cinemes. A les 4 de la tarda van agafarl’autocar i van marxar cap a París. Van arribar-hi cap a les 8,van sopar i van marxar a les habitacions de l’alberg. El diasegüent al matí van visitar la torre Eiffel i, ja a la tarda, van anaral barri de Montmartre, on van passejar per una plaça de pin-tors i una església. Aquella mateixa nit van agafar l’autocar pervisitar París de nit. El dimarts al matí van visitar el museuD’Orsay, on hi havia quadres d’impressionistes. Van anar adinar a un parc per lliure. A la tarda van fer un creuer pel riuSena durant unes dues hores. Finalment van arribar a l’alberg ivan anar a la discoteca. Al dia seguent van desplaçar-se a unpoble a la vora de París, anomenat Montrouge, on van visitarun institut en el qual els alumnes estudiaven espanyol. Vanestar parlant tots junts les duesllengües durant una bona estona.Al migdia van tornar a dinar a Parísi, a continuació, es van dirigir avisitar el Louvre.Després van anar a l’Arc de Triomfi a la Defense, el barri modern deParís. Dijous al mati van fer lesmaletes i van pujar a l’ autocar peranar al Palau de Versailles. Allàvan dinar i, tot seguit, van visitarNotre-Dame. Van tenir lliure totala tarda i, a la nit, després desopar, van poder anar a la discote-ca. Finalment, l’autocar els va tor-nar a l’Hospitalet.

LONDRESC. SERVIÁN, S. VÁZQUEZ

El dia 12 de març, els alumnes de 1er de batxillerat van fer unviatge a Londres. Van arribar a l’aeroport a les cinc del matí ivan estar dues hores esperant per pujar a l’avió. El viatge vadurar, aproximadament, hora i mitja. Durant el viatge els dona-ren entrepans per esmorzar. A l’arribar a Londres, tothom vatrucar a les seves famílies, van recollir l’equipatge i van anar abuscar l’autocar que els portà a l’hotel.Durant l’estància a Londres van anar a visitar tots aquests llocsque tot seguit us esmentem: Candem Market, Picadilly Circus,Oxford street, l’edifici del Parlament, el Big Ben, el MuseuNacional, Downing Street, el barri del Soho i London Eye.També van passar amb l’autocar pel London Bridge.A les tardes els deixaven temps lliure i a la nit tornaven a l’ho-tel, ja sopats i, suposadament, “a dormir”. Una anècdota que els va succeir va ser que una nit, als passa-dissos de l’hotel, uns quants alumnes estaven corrent i es vanficar a dins d’un ascensor molt estrany... els va fer por i van sor-tir fent força rebombori, de manera que el guàrdia de seguretat

els va enxampar. Ja uspodeu imaginar...L’últim dia recolliren l’equi-patge i van anar cap a l’au-tocar que els portà cap al’aeroport. L’avió portavauna hora i mitja de retard i,finalment, quan van embar-car, els van oferir el sopar.Una hora i mitja desprésarribaren a l’aeroport deBarcelona.

LA MOLINANER

Els alumnes de 1r d’ESO van anar de colònies a la Molina. Pelque hem vist en els diaris de la Laia, la Patricia, l’Àlex, laRafaela, el Sebastián i la Judith, el primer dia, el 12 de març,van sortir de l’institut a les set del matí, van fer un petit descansen el túnel del Cadí i van continuar fins a Aransa. Com que nohi havia prou neu per practicar l’esquí, van fer una activitat detrekking, van pujar fins al cim de la muntanya on van dinar ivan aprofitar la neu que hi havia per fer una guerra de boles.Després de quatre hores, van tornar a l’autocar i cap a l’albergde la Molina. Un cop instal·lats van sopar i, abans d’anar a dor-mir, van fer un joc de nit que tots van trobar molt divertit.El dia 13 van començar amb jocs a l’exterior –futbol xinès, gim-cana, matar bolets, tir amb arc–. Després de dinar, van anar avisitar una cova, a la qual van haver d’entrar amb casc i lot; adins van veure estalactites, estalagmites, un rat-penat… i elsvan explicar la història d’un home que havia intentat superar elrècord d’estar més de quatre mesos tot sol, dins de la cova,però s’havia tornat boig. En el camí de tornada a l’alberg, vanveure una serp d’aigua. Després de sopar, van anar a la disco-teca i, a les dotze, tots a dormir. De matinada, un noi d’un altreinstitut es va posar a tocar la trompeta i va despertar tothom.El dia 14, abans d’esmorzar, van arreglar les motxilles i leshabitacions. Després van fer una activitat d’orientació que con-sistia a trobar, amb l’ajut d’un mapa, les pistes que els monitorshavien amagat en diferents indrets del poble. En acabar dedinar, l’autocar els va portar de tornada cap a casa.

•••ELS HEROIS DE LA NEU A

PUNT PER ENFRONTAR-SE

A LES INCLEMÈNCIES

DEL TEMPS.

•••ELS ALUMNES DEL

CICLE FORMATIU DE

QUÍMICA AMBIENTAL

A LA RIBA DEL RIU

LLOBREGAT, AL

SEU PAS PER

L’HOSPITALET.

PLANES DE SOND. SICILIA, V. LÓPEZ

Alguns alumnes de 2n d’ESO del centre van anar de viatge aPlanes de Son situat a Alt Àneu, al Pallars Sobirà. Van sortir alas 7:30 del matí del 12 de març, el viatge va ser en autocar ivan trigar unes quatre hores, però van parar a esmorzar pelcamí. Quan van arribar van tenir temps per anar a les habita-cions i instal·lar-s’hi. Després els monitors que duien tot el pro-grama, Moisès i Francesc, els van reunir per donar-los una car-peta amb totes les activitats que farien i les normes que caliencomplir durant l’estada.Al migdia van anar al menjador de l’alberg i van dinar. Desprésde l’àpat van fer una mica de repòs fins que els monitors elsvan dir que sortirien a passejar per les mun-tanyes dels voltants. Abans de tornar, van feruna parada per berenar, van seguir passejant ivan tornar a l’alberg, on els van deixar tempslliure per dutxar-se. Van sopar i aviat estavendormint.L’endemà es van llevar ben d’hora. Desprésd’esmorzar i recollir les habitacions van anaral Centre de Fauna, on van veure un munt d’a-nimals que estaven en gàbies i s’hi van poderatansar molt a prop. Després de dinar van fertemps de repòs i, a mitja tarda, van anar aveure unes plantes per un camí. Van parar perberenar i van tornar tranquil·lament cap l’al-berg. Després de sopar van fer una vetllad ‘astronomia.El tercer dia es van llevar i van esmorzar a lamateixa hora que l’anterior. Després d’esmor-zar van anar al poble de Son, on van poderveure un molí antic i fer una volta. Més tard

van tornar a l’alberg per dinar i van jugar a un joc de rol, vanberenar i van veure una pel·lícula sobre uns indis. Van sopar iels van deixar temps lliure a la nit perquè era l’última.L’últim dia van anar al poble a veure una casa antiga que eraun museu, després van anar a dinar a un restaurant i van tornarcap a l’Hospitalet.

L’ESQUIADAM. RUBIO, R. CASTILLO

Els alumnes de 3r de ESO van quedar a l’institut el dimecresdia 14 de març a dos quarts de sis. Mitja hora després van sor-tir direcció cap a La Masella. En un àrea de servei van parar peresmorzar. A les 11h van arribar a les pistes i van anar a buscarel material, després van esquiar amb un monitor fins les dues ,que van anar a dinar a l’alberg. A la tarda van esquiar dueshores més i, en acabar, es van dutxar, van sopar i, finalment,van anar a la discoteca de l’alberg. A mitjanit es van dirigir ales habitacions, on “suposadament” van dormir fins a les 8 delmatí, hora en què es van llevar per preparar-se. Seguidamentvan esmorzar i a les 11 van anar a esquiar fins a la tarda, nomésparant a migdia per dinar. Després de l’esquiada es van dutxari van anar a visitar Puigcerdà. A la nit, després de sopar, vantenir temps lliure per anar un altre cop a la discoteca.L’últim dia, després de llevar-se, van recollir totes les habita-cions, van fer les maletes i van anar a esquiar. A la tarda, des-prés de dinar, van recollir el material d’esquí i, finalment, vanpujar a l’autocar cap a l’Hospitalet, on van arribar a les vuit dela tarda.

Els alumnesdel Cicle Formatiude QuímicaAmbiental alriu LlobregatANTONIO RUEDA

VISITES REALITZADES PEL CFGS QUÍMICA AMBIENTAL DURANT EL CURS 2006/07

•Estudi de la qualitat ambiental del curs mitjà i alt del riu Llobregat.•Planta de triatge de Gavà- Viladecans de l’Entitat del Medi Ambient de l’àrea metropolitana de Barcelona.•Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo, del Ministeri de Treball i Assumptes Socials.•Estació depuradora d’aigües residuals de Sant Feliu de Llobregat de l’Entitat del medi ambient de l’àrea metropolitana de

Barcelona.•Saló de l’equipament per a les ciutats i el medi ambient Ecocity•Centre Meteorològic Territorial a Catalunya de l’Institut Nacional de Meteorologia•Estudi de la qualitat ambiental del riu Llobregat al seu pas per l’Hospitalet•Centre integral de valorització de residus del Maresme. Incineradora de residus urbans de Mataró.•Laboratori de l’Agència de Residus de Catalunya a Montmeló•Estació depuradora d’aigües residuals de Gavà - Viladecans de l’Entitat del medi ambient de l’àrea metropolitana de

Barcelona.•Estació de tractament d’aigües potables de Sant Joan Despí de la Societat General d’Aigües de Barcelona.•Xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica de Catalunya.

A mitjans del mes de març, elsalumnes de Química Ambientalhem començat el crèdit de síntesien el que hem posat en pràcticaels coneixements adquirits al llargdel curs. Aquest crèdit consisteixen l’estudi de la qualitat del riuLlobregat al pas per l’Hospitalet iens permet culminar la integraciódels continguts impartits ambanterioritat, globalitzant i interre-lacionant-los, projectant el graud’assoliment dels objectius gene-rals del cicle.Vem iniciar el crèdit amb una sor-tida al tram del riu que anàvem aestudiar. Allà ens vam dividir enquatre grups d’alumnes, cadascundels quals estudiaria 300 metresde riu. A cada zona vam detenir-nos a observar l’estat físic: la formai mesura de la zona aquàtica, elseus límits, la ribera, la llera, lavegetació, la fauna, l’ecosistemaaquàtic i les possibles deixalles.

Molts d’aquests paràmetres ensajudarien a calcular l’índex dequalitat ECOSTRIMED (sistema deribera i macroinvertebrats). Tambévam fer mesuraments per l’estudide la meteorologia i climatologia,en els que més endavant, amb elrecolzament del radiosondatge deldia, profunditzaríem més. Final-ment, vam realitzar l’estudi de laqualitat acústica amb un sonòme-tre. Fixant-nos cadascun en el seutram, vam treure conclusions es-quematitzades per fer l’inventariambiental. Aquell dia, a més dedeterminar paràmetres, com lapresència o absència d’escumes,transparència, color i olor de l’ai-gua, nitrits, nitrats, temperatura,pH, clorurs, oxigen dissolt, terbo-lesa, etc. vam haver de prendremostres d’aigua i de fangs per, mésendavant, calcular altres paràme-tres que necessitaven un lloc detreball més adaptat (DQO, DBO,

paràmetres microbiològics, estudidels fangs, sòlids volàtils i metallspesants). Hi havia zones on elsgrups podien accedir sense captipus de risc, però en altres, el tramera perillós i mitjançant els EPIs(equips de protecció individual)adequats, estudiats en un dels crè-dits, vam poder accedir amb segu-retat. Lamentablement, la majorpart dels trams estaven atacats percamions, grues i altres màquinesque treballaven en els nous pro-jectes de construcció de la zona,la qual cosa ens va dificultar l’ac-cés al riu i ens va omplir els ullsd’efectes i impactes ambientalsnegatius, paràmetres que esperemacabin ben aviat i millori la quali-tat del nostre riu a curt termini.La sortida va ser aprofitada i, comja hem dit, ens va permetre culmi-nar la integració i posada en pràc-tica de tots els coneixements ad-quirits al cicle.

•••VET AQUÍ L’IMPRESSIONANT

PAISATGE DE LES MUNTANYES

DE PLANES DE SON.

Catalunya RàdioA. COMPTE, A. QUIÑONES, R. MACÍAS

El 21 de març els alumnes del crè-dit de revista i els de l’aula d’aco-llida van visitar Catalunya Ràdioamb la Chelo Quiroga i la MontseVentura. Tenien concertada la visi-ta a les 10 del matí amb la Míriam,una responsable del departamentde màrketing. Primer van veuretotes les dependències de l’emis-sora, els estudis, el departament decorrecció lingüística, on es realit-zen les entrevistes i els departa-ments de redacció i de producció.Els van explicar tot el procés quesegueix la informació, des quearriba a Catalunya Ràdio (a travésde repòrters, periodistes, internet,etc...) fins que nosaltres la podemescoltar. A les 11 van entrar a l’es-tudi de l’Antoni Bassas, on vanassistir com a públic a El matí deCa-talunya Ràdio. Allí van presen-ciar en directe una entrevista a unmetge al·lergòleg i els van fer par-ticeps d’un curiós debat sobre lainfidelitat.Finalment es van divertirmolt amb el programa d’humorAPM. A la sortida, l’Antoni els varegalar a tots una llibreta amb elsímbol de Catalunya Ràdio.

RugbyD. SICILIA

El dia 4 de maig els alumnes de2n d’ESO van anar a la FeixaLlarga a jugar uns partits de rugbi.Van participar juntament ambalumnes dels col·legis Juan XXIII iEnric d’Ossó. Van arribar, aproxi-madament, a les 9 del matí i elsvan dividir en grups de quinze per-sones, nois i noies separats. Uncop separats, no van rebre capexplicació perquè ja ho havienpracticat a classe. Cada equipjugava dos partits i, al final, elcol·legi Enric d’Ossó va fer unaselecció dels millors jugadorscontra un equip del Mercè Rodo-reda. Quan van acabar, tots plegatvan fer un pica-pica.

Sortida musicalNER

Tots els alumnes de 1r d’ESO esvan desplaçar fins l’Aliança delPoble Nou per assistir a un concertde la Banda Municipal de Bar-celona.Dins del programa Audicions per aescolars vam triar Bandes sonoresamb la Banda. Es tracta d’una“lliçó” musical de 50 minuts dedurada. El presentador, en JaumeBadrenas, demanà als nois/es queintentessin imaginar-se una pel·lí-cula sense música, els va fa escol-tar un fragment molt breu, de vuitcompassos, creat per l’ Àlex Mar-tínez i, amb l’ajut de la banda, elsmostrà com “vestint” aquests com-passos primers, ja sigui amb elsinstruments de vent, amb els decorda, amb els de percussió o ambtots alhora, s’aconsegueix crear

diverses sensacions : alegria, por,tristesa, inquietud, amor ... A més d’aquesta part més didàcti-ca, la banda interpretà obres quetots van poder reconèixer: Titànic,El rei Lleó, La Sirenita , La Bella i laBèstia...

Caves CodorniuS. VÁZQUEZ, C. SERVIÁN

El dia 12 d’abril, els alumnes de3r d’ESO van anar d’excursió a lesCaves Codorniu. L’autocar els varecollir a la porta de l’institut a les9.15 hores i cap a les 10 del matívan arribar a destí. Després d’es-morzar, van entrar tots junts a unasala per veure un vídeo sobre lafamília Raventós i Codorniu. Totseguit, els van separar en dos grupsi van fer la visita per dins de lescaves. Primer van veure com enva-saven el cava i després van agafarun tren petit que els ensenyava onguarden les ampolles per treure’lsel sediment. A les 12.30 van mar-xar cap a Sant Sadurní d’Anoia.Quan van arribar, van tenir unpetit problema: el responsable dela casa es va oblidar que arribavenuns visitants i estava tancat. Unquart d’hora més tard, van obrir.Van dinar en un restaurant a propd’un riu i després van tenir tempslliure fins a les 15.30h, hora quevan agafar l’autocar per tornar al’Hospitalet, on van arribar a les16.45h. Va ser una sortida força entretingu-da i molt mullada, ja que els vaploure durant tot el dia.

•••ALUMNES DEL

CRÈDIT DE REVISTA

I DE L’AULA

D’ACOLLIDA A

CATALUNYA RÀDIO,MOMENTS ABANS

D’ENTRAR AL

PROGRAMA DE

L’ANTONI BASSAS.

•••COM A CLASSE,PERÒ AL CAMP

DE RUGBY.

•••LA MARTA RUBIO

FENT PASTA DE

DENTS PER ALS

ELEFANTS, ACOSMOCAIXA.

•••PROGRAMA DE

L’EXPOSICIÓ

“REFLEXOS

D’APOL·LO”.

•••ELS ALUMNES DE

L’AULA D’ACOLLIDA,CAMPIONS!

Camp Noui museu del BarçaA. COMPTE, A. QUIÑONES, R. MACÍAS

El16 d’abril els alumnes de l`aulad’acollida van anar al Camp Nouamb la Montse Ventura i l´Andreu,que havia jugat al Barça quan erajove. Van recòrrer les instal·lacionsi els vestidors de l’equip visitant,van estar asseguts una estona a lesgrades, i, després, van anar a lallotja i a la zona reservada per alsperiodistes. Finalment, van fer untomb pel museu, on van poderveure els trofeus, els equipaments,fotografies del F.C.Barcelona i unamaqueta de l’estadi.

Museu ArqueològicR. GIMÉNEZ

Els dies 18 i 19 d’abril, els alum-nes del crèdit variable de culturaclàssica de 4t d’ESO, i els de Greci Llatí de 1r de Batxillerat, respec-tivament, van anar al MuseuArque-ològic, per visitar una expo-sició que tractava dels esports a laGrècia antiga, anomenada Elsreflexos d’Apol·lo.La guia que els va acompanyardurant la visita els va explicar que,a l’antiguitat, els jocs olímpicsestaven dedicats als déus: Apol·lo,déu de la música; Atenea, deessade la saviesa i Niké, deessa de lavictòria que donava les corones alsguanyadors. En tots els jocs esdonava una corona, feta de bran-ques de diferents arbres, depenentdel déu a qui estaven dedicats.

També va comentar que l’horaridels homes, en aquella època, eraforça simple: moltes hores al gim-nàs, després un massatge i a dor-mir. Encara que això semblés moltbonic, era molt dur. El sentit del’esportivitat dels grecs era nul, siquedaven segons no tenien capmèrit, si quedaven primers erenrecordats per tota la vida o se’lsdedicaven uns jocs olímpics.Recomanem aquesta exposició atots els amants dels esports i de laGrècia antiga.

CosmocaixaR. CASTILLO, I. MARQUÉS, M. RUBIO

Es alumnes de 4t d’ESO van anara visitar el museu del Cosmocaixa.Van quedar tots plegats a un quartde 10 del matí. Un cop allà, elsprofessors van dividir en dos grups

els alumnes. El primer grup vaanar al laboratori a fer una sèried’experiments, com ara el que espot observar a la fotografia, pastade dents per elefants, dirigits peruna monitora. El segon grup, men-trestant, va disposar de temps lliu-re per poder visitar el museu, elbosc inundat, la sala de la matèria,etc. En acabar la primera activitatvan intercanviar-se.

Sortida al teatreV. LÓPEZ, D. SICILIA

El dia 3 de maig els alumnes de2n i 3r d’ESO del centre van anaral Teatre Barradas a veure unaobra en anglès titulada Where’sthe party?. Tracta sobre un noi quete un germà bessó famós que com-parteix pis amb una noia. El germàla invita a una festa de gent cone-guda, i el protagonista va cap aLondres per assistir-hi, però quanhi arriba no sap on és la festa, i, alno trobar-la, decideix anar a casadel germà, on troba la noia amb laque comparteix el pis. Ell li pre-gunta “where’s the party?” i que-den per anar-hi. Ell se’n va a unbar i s’hi troba a uns detectius queestan buscant el seu germà i, comque són bessons, el persegueixen.Tot plegat, un embolic força diver-tit entre els bessons, la noia i elsdetectius.

El passat mes de març, del dia 21 al 25, es va celebrar el Saló de l’Ensenyament a laFira de Barcelona. L’objectiu del Saló era informar els estudiants –que han de fer triadel seu futur acadèmic i/o laboral– i els professors o tutors que han d’orientar els alum-nes que acaben una etapa de la seva formació i n’han d’iniciar una de nova. En gene-ral, el Saló oferia tota mena d’informació a qualsevol persona que estigués interessadaa conèixer l’oferta educativa. L’IES Mercè Rodoreda també hi va participar. Es va muntar un estand, compartit ambaltres instituts de l’Hospitalet, com ara l’IES Provençana o l’IES Llobregat, per donarinformació, en el nostre cas, sobre el Cicle Formatiu de Grau Superior QuímicaAmbiental, que s’impateix en el centre. Alguns professors del cicle van atendre lesconsultes de les persones que van passar per l’estand.

El nostre estand al Saló de l’EnsenyamentR. RODRÍGUEZ, M. RUBIO

•Què fas al cicle formatiu del vespre?El cicle formatiu és de química ambiental i jo faig depuraciód’aigües residuals, i operacions bàsiques de laboratori.•És interessant per a tu fer classe a l’institut?Sí, molt, molt interessant, m’agrada molt. I aquest any impar-teixo cicles formatius que no havia fet abans i m’agrada moltl’experiència.•Per què vas escollir aquesta carrera?Perquè m’agrada molt la ciència i la química.•Solen aprovar els teus alumnes?- Sí, la major part, sobretot a les avaluacions contínues al final.•Què opines de la joventut d’avui dia? I en l’àmbit relacionatamb la teva matèria?M’agrada la joventut d’ara, però crec que és bastant diferentde la que hi havia a la meva època. També perquè la societatha canviat. Disposeu de molts mitjans tecnològics que nosal-tres no teníem i, malgrat això, ara quasi ningú no vol estudiar.Les ciències us semblen cada cop més difícils. Voleu incorpo-rar-vos al món del treball ràpidament. i, en conseqüència, l’e-tapa d’estudi es redueix tan sols a l’ ESO i, com a molt, a ciclesformatius .•Et va costar molt treure’t el títol?No, la meva carrera va ser de cinc anys i després em vaig ferquatre de doctorat.•Hi ha alguna feina en què t’agradés treballar que no fos físi-ca i química?Vaig provar de treballar en una universitat, en una destil·leriai en una assessoria mediambiental. I va ser molt interessant,però m’agrada més el que faig ara, especialment el tracte ambels alumnes i la gent jove.•Coneixes algun químic important?Conec molts químics rellevants que fan una tasca d’investiga-ció molt important en el món de la química, encara que,socialment, no han transcendit. No tinc el plaer de conèixerpersonalment cap premi Nobel de química, però m’agradariamolt.•Tens cap anècdota?Tots els dies en passen, però en recordo una en concret. Unavegada em van robar uns exàmens i jo me’n vaig adonar per-què n’havia fet dues còpies i, a l’hora de fer les fotocòpies,només en tenia una. Vaig decidir canviar-lo i, a l’hora de l’e-xamen, els alumnes van posar totes les respostes de l’examenque m’havien robat.•Ets valenciana. Què és per a tu València?Estic molt bé a Barcelona, on he conegut gent que m’ha trac-tat molt bé; però València és la meva terra, allà hi viu la mevafamília i els meus amics de tota la vida. València és molt boni-ca i li recomano a tothom que la conegui; i una paella valen-ciana ben feta és el millor del món!!

Eva MolinaPROFESSORAD’EXPERIMENTALSA. COMPTE, R. MACÍAS,A. QUIÑONES

Buscant feina...-joc de rol-A. COMPTE, R. MACÍAS

El dia 18 d’abril van venir duesnoies a la classe de 4t A per donarinformació sobre els contractes detreball, les seves característiques,les dades que hi han de figurar i totallò que ens farà falta quan bus-quem feina. Després d’aquestapart més teòrica van fer una simu-lació, es van montar tres taules, enuna hi havia les ofertes de treball,a la segona l’empresari, i a l’altraes trobava el sindicat que resoldriaels nostres dubtes. Com si fossinpersones que buscàvem feina, pri-mer vam anar a la taula ambanuncis de feina i cadascú vamagafar un diferent, desprès anàvemcap a la taula que representaval’empresa a buscar la feina queposava en l’anunci publicitari, lidonàvem el nostre currículum iens feia una oferta de feina; l´ofer-ta era dolenta perquè es suposavaque érem tècnics professionals i

Conferència de J. M. AlmacellasNER

El dia 12 de març, el professor Josep M. Almacellas va feruna conferència adreçada als alumnes de primer de batxille-rat. Fent servir la seva tesi doctoral Banda Municipal deBarcelona 1886- 1944, va demostrar que, en només unahora, es poden sintetitzar els continguts de més de mil pla-nes. Seguint l’esquema habitual en la presentació d’un treballd’investigació, va explicar tot el procés d’elaboració de latesi, quins eren els objectius que pretenia quan va començar,quines van ser les seves fonts, les línies de recerca, com vaorganitzar tots els materials i quines van ser les conclusionsque va treure del treball. Va ser una demostració molt interessant de com presentar untreball al públic i com defensar-ho davant un jurat . Segurque als alumnes que van assistir a la conferència els serà moltútil, el proper curs, en el moment de presentar el seu treballde recerca.

ens pagaven molt poc, d’això enva informar l´altra noia, la que feiade sindicat. Va ser una manera forçaentretinguda de començar a conèixerel món laboral.

Xerrada sobrel’anorèxiaS. VÁZQUEZ, C. SERVIÁN

El passat dia 15 de maig, a labiblioteca del centre, es va fer unaxerrada sobre l’anorexia per alsalumnes de 3r d’ESO. Allà se’ls vaexplicar els símptomes i les conse-qüències d’aquesta greu malaltiaque tothom creu conèixer peròque, en realitat, no és així. Tambées va explicar una cosa que gaire-bé ningú no sap: l’anorèxia i labulimia son les diferents fasesd’una mateixa malaltia. Els alum-nes van formular les seves pregun-tes i, per finalitzar, una noia quehavia patit anorexia va relatar comera la seva vida quan la tenia icom va aconseguir superar-ho.

Parelles lingüístiquesM. VENTURA

(COORDINADORA LIC)

Aquest mes de maig hem iniciatuna activitat per fomentar les rela-cions interculturals i l’ús social iespontani de la llengua catalana.Els dijous, a l’hora del pati, s’hanorganitzat unes trobades entre elsalumnes de l’aula d’acollida ivoluntaris lingüístics, que dirigei-xen i preparen les activitats.Aprofitant la diversitat geogràfica icultural dels alumnes, cada setma-na hi ha un esmorzar diferent. Totshi esteu convidats!Cal agrair als voluntaris l’actitudpositiva cap a la llengua i cap alsalumnes nouvinguts.

Interpretaciódels somnisI. MARQUÉS, M. RUBIO, V. LÓPEZ

Els alumnes de 1r de batxilleratvan asistir a una xerrada que trac-tava de la interpretació dels som-nis. Primer de tot, un psicòleg vafer una introducció de la impor-tància dels somnis i de la psicolo-gia en general. Uns quants alum-nes van explicar diversos somnisque per a ells havien estat es-tranys, com si volguessin dir algu-na cosa. Més tard, el psicòleg vaescollir uns quants alumnes i va ferque realitzessin una petita repre-sentació, posant-se en la pell decada personatge que sortia en elseu somni. Per acabar, el psicòlegva fer les seves conclusions i algu-nes persones es van emocionar.

•••ALUMNES DE

L’AULA D’ACOLLIDA

I VOLUNTARIS

LINGÜÍSTICS

DEGUSTANT

UN SABORÓS

ESMORZAR.

III Certamen literari escolaren llengües d’origenNER

El 25 de maig es van lliurar els guardons del III Certa-men literari escolar en llengües d’origen, organitzat perla institució Amics de la UNESCO DE BARCELONA. LaLena, en Mohamed i la Fàtima, a baix, que van represen-tar al Mercè, van rebre un diploma de participació i vanser obsequiats amb llibres.

ORATOR El treball de recercaJ. CHACÓN, I. MARQUÉS,C. SERVIÁN, S. VÁZQUEZ

El treball de recerca consisteix enun treball d’investigació proposatpel professor, pel departament opel propi alumne, si té molt d’inte-rès per alguna qüestió concreta.Aquest treball representa el 10%de la nota de batxillerat.El treball consisteix a desenvolu-par el tema escollit, plantejar hipò-tesis, desenvolupar-les i arribar aconclusions.A final de 1r de batxillerat elsdepartaments proposen temes idurant l’estiu, els alumnes comen-cen a buscar informació.La data d’entrega d’aquest treballés el mes de març. Durant el treball el tutor/a té unanota de seguiment, la resta de notala posa el tribunal. El treball esreparteix en dues hores setmanals,una amb professor i l’altra, l’alum-ne sol. Les hores es reparteixen dela manera següent:1r trimestre: de 4 hores setmanals,dues es fan amb el professor.2n trimestre: de 2 hores setmanals,una es fa amb professor.Les hores que s’haurien de fer al3er trimestre, se sumen a les hores

El projecte Orator consisteix enun concurs convocat pel Depar-tament d’Ensenyament on estu-diants de nivells no universitarismostren la seva capacitat d’oratò-ria en llengües estrangeres. Elsalumnes de 2n cicle d’ESO han depreparar un discurs de tres minutsen la seva primera llengua estran-gera i de dos minuts en la segona.Pel que fa al batxillerat, els discur-sos han de ser de cinc i tres minutsrespectivament. Les intervencionsdels alumnes han de tractar unatemàtica determinada: a l’ESO,sobre els interessos i problemesdel jovent i, a batxillerat, sobre untema d’actualitat. Es pretén aixípotenciar la competència oral dellengües estrangeres dels estu-

del primer trimestre, ja que el tre-ball es lliura en març.En la data de lliurament, l’alumnees evaluat davant d’un tribunal,format per: – El tutor/a de l’alumne.– Un professor/a del mateix depar-tament del tema escollit.– Un professor/a que no sap ressobre aquest tema.Per presentar el treball, els alum-nes fan servir el programa “PowerPoint”.Aquest treball se suspén en casosmolt puntuals, com per exempleper copiar exactament d’internet.El treball consta d’entre vint i vint-i-cinc pàgines. D’aquests treballses fa una selecció i s’envien a dife-rents concursos; els últims anyss’han aconseguit força premis,com els segïents:Lara Gómez, premi Ciutat del’Hospitalet 2006, amb el seu tre-ball d’investigació sobre el mercatdel centre i el seu futur.Olga Montiel va obtenir l’any2005 el primer premi de la cate-goria “Ciutat de les JornadesCientífiques”. El seu treball tracta-va sobre Ramón Puig i Gairalt.Eliseu Esterlich Galera amb el seu

diants. Aquestes intervencionss’han d’enregistrar en format vídeoi enviar-ho al Departament d’En-senyament. Hi ha un guanyador itres finalistes amb un premi cadas-cun, el qual consistirà en places en

estades d’immersió lingüística al’estranger, en llocs i dates deter-minats pel propi Departamentd’Educació. Durant l’acte de lliu-rament dels premis, què tindrà llocal final del curs 2006-2007, elsguanyadors i finalistes de cadacategoria han de defensar el seudiscurs en les dues llegües estran-geres.Alguns alumnes de 3r d’ESO delnostre institut van estar treballantdurant el 2n trimestre per partici-par en aquest projecte. Finalment,va ser l’alumne Marcel Ferrer quiens va representar. En el momentde redatar aquest article encara nose sap el dia de l’acte de lliura-ment de premis ni els guanyadorsi finalistes d’aquest any.

VII Concurs d’oratòria en llengües estrangeresCH. HERRANZ

30è Concurs deredacció en catalàG. CHIVITE

•••D’ESQUERRA A

DRETA, L’AURORA,LA SAMY,EN MARCEL

I L’ANDREA.

•••GRUP D’ALUMNES

DELS QUALS S’HAN

SELECCIONAT

TREBALLS DE

RECERCA.

•••VISTA GENERAL DEL

PAVELLÓ ON ÉS VA

CELEBRAR ENGUANY

LA TROBADA DE

CORALS, AGRANOLLERS.

•••AL MIG DEL GRUP

DE GUANYADORS, EN

GERMÁN CHIVITE,OBSERVANT LA SEVA

CÀMERA DIGITAL.

El passat dissabte 19 de maig vaigassistir al lliurament dels premisdel 30è Concurs de redacció encatalà que es va celebrar a PortAventura, patrocinat per Coca-Cola. Aquell matí em vaig aixecard’hora per deixar la meva germanaa casa dels meus tiets i els meuspares, el meu germà i jo vam anara Port Aventura. Vam arribar a les10:30 al teatre Xinès (Chinatown)on començava el lliurament depremis a les 11:00.

Abans de donar els premis, el pre-sentador va dir que tots els alum-nes que estaven allà eren 90 i quehavien estat els millors de 30.000nois i noies que s’havien presentat(al de català). Primer nombrava elssisens guanyadors que eren 15 (hihavia 6 posicions, amb quinzenois i noies a cadascuna), desprésels cinquens, i encara no haviendit el meu nom, després els quarts,i tampoc van dir el meu nom, acontinuació van dir els tercers pre-mis i tampoc em van mencionar.Quan va començar a dir els segonspremis jo ja estava molt nerviós, iel quart nom que va dir va ser elmeu. Jo estava molt content i vaigsortir a l’escenari on em van obse-quiar amb una càmera digital, untrofeu, una bossa amb una tovallo-la, una samarreta i una ràdio i,també, un estoig per la meva pro-fessora amb uns complementsd’ordinador. En acabar el lliura-ment de premis en català, vanatorgar els premis en castellàseguint el mateix procediment. Acontinuació vam gaudir d’un emo-cionant espectacle acrobàtic.Quan es va acabar tot, a la una del

migdia, vam sortir i vam anar adinar un entrepà i una beguda.Malauradament no vaig poderaprofitar les atraccions perquè vaighaver de marxar ràpidament aBarcelona, al Liceu, a fer un exa-men de música a les cinc de latarda, però tot i això estic moltcontent.

FLASH!

estudi sobre L’estat de Salut delbarri del centre de l’Hospitalet, vaguanyar el 2005 el premi de lesJornades Científiques i Tecnolò-giques que organitzava l’Ajunta-ment.Dels treballs de recerca presentatsaquest any han estat seleccionats:0’7 l’Hospitalet també de PauVázquez Palma.Joc guía de l’IES Mercè Rodoredade Pau Mascarell Ruiz.El fabulós destí d’Amélie Poulainde Sara Salvador de la Rosa.El maçó Rossend Arús, un amicde l’Hospitalet de Laura BaenaBueno.L’Hospitalet 1937-1939: supervi-vència a la reraguarda de AriadnaTeodoro, Enric Calderón i IvanCorreyero. Però, a més, aquest curs també haresultat seleccionat un treball d’in-vestigació elaborat per l’AlbertBaenas i el Marc Abella que sónalumnes de 4t d’ESO.Tots ells van fer una exposiciópública dels seus treballs el dia 24de maig.Sobre els resultats del concurs usfarem cinc cèntims en el propernúmero de la revista.

n any més, el diade Sant Jordi va seruna magnífica festaal Mercè Rodoreda.

Aquí teniu tota una galeria de fotos delque va passar aquell dia: activitats,tallers, actuacions i, unes planes mésendavant, els guanyadors del concursliterari i uns fragments dels textosque van resultar premiats.

Elaboració i venda de clauers solidaris

Taller de reparació de llibres

Taller de cuina grega (mmm...)

Hip-hop

Tatoos de henna

Creació de punts de llibreModelat de dracs de plastilina

Paquito

Estampat de samarretes

Aquests reposen...

ACTIVITATSACTIVITATSESPECIAL SANT JORDI

El concurs “Cent anys de soledat“ va consistira repartir entre els alumnes del centre fotocò-pies de l’imprès de l’esquerra, on estava el títolde la famosa obra de García Márquez traduït agran quantitat d’idiomes. Es tractava d’ endevi-nar-ne la major quantitat possible. El guanya-dor va ser en Pablo Nicol, aquí al costat, que varebre com a premi un exemplar del llibre.

ACTUACIONS

Cent anysde soledat

ESPECIAL SANT JORDI

ACTIVITATSESPECIAL SANT JORDI

Parades de venda de llibres i roses, és clar

Jocs d’arreu del món

Jocs de rol

LA CORAL, DIRIGITS PELJ. M. ALMACELLAS,INTERPRETA BOIG PER TU.

UN FANTASMA VA APAREIXERA LA BIBLIOTECA DURANTL’EXQUISIDA REPRESENTACIÓDE HAMLET.

POEMES DEL MÓN,UNA ACTIVITAT QUE VATRENCAR FRONTERES.TOTS SOM EL MERCÈ!

ACTUACIÓ DE SILENT BREATHPER CLOURE LA JORNADA DESANT JORDI.

Heus aquí els fragments inicialsdels dotze textos premiats, tant enprosa com poesia, en castellài català. Podeu llegir-los sencersa la nostra web.

•••GUANYADORS I FINALISTES

DEL CONCURS LITERARI.

•••EL JURAT DEL

CERTAMEN LITERARI

PROCEDEIX AL

LLIURAMENT DE

DIPLOMES I PREMIS

EN PERE SENSE PORALEJANDRO GÓMEZ

Hi havia una vegada un noi anomenatPere, el seu pare era ferreter d’armes queels soldats utilitzaven en aquell temps.Estem a Sangdescut, província de Ro-manot al nord de l’antiga Gàl·lia. Enaquests moments estan en guerra contrael ibers, ja que els pobles dels Pirineusestan molt custodiats. El poble on viu éspetit, d’uns mil habitants, les cases són detotxanes amb el sostre de palla; hi ha unaplaça al mig del poble, on convoquen lesreunions del poble i on convoquen elsnous guerrers per anar a la guerra. Quan els nois tenien quinze anys haviende partir cap a la guerra i, si als trenta-cinc encara eren vius (...)

QUÈ ESTIC FENT AQUÍ?ARITZ MIRET

Estic en una sala blanca on hi ha dos llits.No puc recordar res, ho torno a intentar ino recordo res de res. Tinc la ment enblanc... no sé què fer. El primer que m’a-cut és cridar. Entra una dona molt guapai en pregunta què em passa, li responcespantat i li dic que no recordo res. Ellam’explica que acabo de sortir d’un coma,hi porto 25 anys. M’explica que anaven aparar les màquines que em tenien ambvida d’aquí a unes setmanes, perquè norespirava per mi mateixa. Ho haguessinfet abans però era il·legal matar una per-sona d’aquesta manera. Tota al·lucinadade veure’m amb vida abandona l’habita-ció. Al cap de cinquanta minuts (...)

LLUM DE LLUNAROGER COCH

Fred, només el vent trencava el silenci.Per què no podia dormir eternament? Perquè havia d’aixecar-me? Feia uns anyshauria respost ràpidament... però ara...vivim en un món on només sobreviuenels qui tenen l’instint de supervivènciamés fort... la mort és l’única sortidad’aquest lloc... on has d’estar en constantmoviment perquè no se’t mengin... perno congelar-te... que fàcil seria deixar-hotot, però no puc! És un impuls natural capa alguna cosa que desconec. De fet, l’ú-nic que sé és que| som molts i tots tenimgana... Vaig obrir els ulls, només vaigveure un sostre a punt de caure i unesparets que com jo, (...)

HACE MILES DE AÑOSMARC MONTES

Hace miles de años...en la época de losdioses.Gea (diosa de la tierra) y Urano (dios delos cielos) tuvieron muchos hijos: losTitanes. Pero uno de los hijos que tuvoGea no era del todo titán. Era un ser conalma humana, un ser cuyas extremidadestenían un claro aspecto humano. Loúnico que lo diferenciaba de estos era suestatura, más elevada de lo normal y sucabellera añil, que encuadraba un rostrode ojos violetas. Gea se dio cuenta enseguida y tuvo claro que Urano lo mata-ría para evitar que nadie supiera que Geahabía engendrado un hijo de otro.Concentró su poder en ese niño (...) LA TRANQUIL·LITAT

ALBA GALLEGO

Ho sents?Ho veus? Ho notes?Ho tastes?Ho olores?Es això...Sent el so del ventMira el bonic paisatgeNota el vent acariciar-te el collTasta la dolçor del climaOlora la fragància silvestreEs això...Ho sents?Ho veus? Ho notes?Ho tastes?Ho olores?Es això...La tranquil·litat.

CONDENADOROGER COCH

Condenado desde el nacimientopor una enorme distanciaque antes era un liviano paseoy ahora es el más bravo océano.Condenado por el tiempoque no hace miramientos le da igual quienes somos sólo quiere hacernos daño.Condenado por el sol que odia y teme a la lunapor eso huye y destruye la bella noche oscura.Condenado por las mentesque no entienden sentimientos todo tiene que ser perfecto (...)

HELENA, DÍSELONEREA VALIENTE

Sube al sexto piso y dime cómo es tu vecino.Pregúntale si es buena persona,si sabe querer...Y es que, Helena, tengo un problemame he enamorado de él.No sé qué dirá,qué pensará,solo sé que este amor será difícil de olvidar.El tiempo pasa y cada día me gusta más.Dile que su mirada,mis mejillas hacen sonrojary su sonrisa,un brillo en mis ojos hace iluminar...¡Helena, díselo que estoy enamorada! (...)

UNA ROSA NEGRAALBA MÁRQUEZ

En el silenci observo la plujaCaient sobre el meu jardí.Les gotes amaguen les llàgrimes,M’agradaria poder-me adormir.Només tinc el teu recordI el meu cor cobert de gebre.A les mans encara guardoLa teva rosa negra.Ni tan sols em vas dir adéu,Vas marxar tant de sobteQue no vaig tenir ni temps de guardar la teva rosa.Només tinc el recordI com una nena ploraneraVull guardar per sempre mésLa teva rosa negra.

QUAN L’0RENETA ARRIBAFATIMA ROUMANI

Quan l’oreneta arriba,Ja saps que és la primavera.Els jardins plens de rosesEls camps van vestits de verd.A dalt de les muntanyesHi ha més flors i roses.Sortim tots a comprarRoses per a regalar.El que més m’encantaÉs el dia vint-i-tres d’abrilPerque es celebra Sant JordiLa Festa Major de les festes.

EL ÚLTIMO PENSAMIENTODE LUIS XVIEDUARD BARRAS

El carruaje avanzaba con paso firme, tira-do por un cuarteto de caballos blancos.El carruaje, algo deteriorado por el pasodel tiempo, cumplía explícitamente sufunción; mantenerme encerrado para queno me escapara. Observaba a través de laventana del coche, que permanecía cus-todiado por la guardia. Todos se mante-nían bien cerca, en algunos momentosme pareció observar como algunos de losjinetes miraban a través de la ventana,intentando, sin éxito, ver mi rostro antestan bello e impóluto, ahora demacrado ysucio. Permanecía rodeado en todomomento por estos guardias (...)

LA AVENTURA DE LANITALAURA ROJANO

Había una tortuga que vivía junto a suamo, Iván, en su terraza. Un día, por elaire, vino un pájaro que parecía ungorrión:—Hola tortuguita, ¿ cómo te llamas ?—preguntó el pájaro.—¡Fuera, no te acerques! Oí una vezdecir a mi madre que los pájaros matan alas tortugas.—dijo asustada.—No te quiero hacer daño, justo lo con-trario, he venido a sacarte de este infier-no, siempre encerrada aquí sin divertirte.—¡Yo estoy muy bien aquí! ¡No sé de quéestás hablando! Yo estoy muy feliz aquícon mi amo, que me quiere mucho.—¡No digas tonterías! (...)

PREMIS LITERARISESPECIAL SANT JORDI

NUESTRO POBRE PLANETAMA CARMEN MOYA

Ayer caían lágrimas por mi ciudad.Asomada, mirando por el espejo de la libertad,veía a la gente correr sin más.Saqué mi tacto, pude sentir su frialdad y su fuerzacomo si fuese un trofeo, la miré y le pregunté:¿Por qué llora el cielo? ¿Qué le hemos hecho?Continué mirando por aquel espejo.Vi pasar a un hombre, arma en manoy a una pobre viejecita rogando.Miré hacia otro lado, no podía soportarlo.¿Qué me encontré? Una pobre chica luchando por mantenerel objeto más preciado de una mujer.Alcancé a ver una peluqueríay a una señora infestada del esprayque el cielo pronto destruirá.Aparté la mirada, vi a unos infantes vera la fuenteque jugaban con sus globos (...)

La roda de contes és una iniciati-va portada a terme per alguns cen-tres d’educació de l’Hospitalet,tant de secundària com de primà-ria, que té com a objectiu acostarels nens de 6è de primària a l’am-bient dels instituts.Abans de començar, a classe elsvan explicar que era això d’unconte, les seves parts, els diferentsestils literaris, etc. El programaconsisteix que nois i noies de 6èhan de començar un conte, cadaclasse és un grup, després cadagrup en conjunt escull la millorhistòria o fa una barreja de lesmillors i les envien als IES on elsalumnes de 1r d’ESO l’hauran d’a-cabar.Al Mercè Rodoreda li va tocarcompartir contes amb els alumnesde 6è del Josep Janès i del SantJosep del Pí. Els grups A, B i C deprimer d’ESO van haver d’acabartots els contes de forma diferent. Esva crear una graella per organitzar-ho tot. Un cop acabats, els conteses pengen a la web on també hi hauna foto de cada grup i una expli-cació de com són. Aquesta expli-cació la llegeixen els alumnes delsaltres centres per conèixer unamica més la gent amb la qual com-parteixen la creació del conte.Aquí teniu la mostra, així són i aixíes veuen els alumnes que han par-ticipat en aquesta activitat :

1r Roda (ABC)Hola, nois i noies. Som el grup deroda de 1r d’ESO del MercèRodoreda: alumnes de 1r A, B i C,barrejats en un sol grupet. Somvuit noies i set nois. Alguns no hanpogut sortir a la foto perquè aquelldia estaven malalts. La majoria tenim dotze anys, peròalgun ja en té tretze. Som forçadiferents entre nosaltres, peròbona gent; una mica entremaliats

–més els nois que les noies– i moltriallers. A més, som rics, famosos,populars, atractius... tal compodeu veure en la imatge. El conte que ens vau deixar ésbonic i l’hem acabat amb il·lusió.Esperem que us hagi agradat elfinal que hem fet per a vosaltres ius desitgem molt bona sort en elfinal de curs i en el pas a l’institutel curs que ve. Adéu i ànims, clas-se de 6è A!1r AHola! Som la classe de 1r A del’IES Mercè Rodoreda. Som cator-ze alumnes, vuit noies i sis nois.Tenim entre dotze i catorze anys. Som alegres, creatius, divertits i,segons com, treballadors. La majo-ria estem atents a les classes, enca-ra que n’hi ha algun de distret.Però ens considerem la millor clas-se de tot el Mercè i ens ajudemmolt els uns als altres. Esperemtreure un bon profit del que estemaprenent. Ens portem força béentre nosaltres i estem contents al’institut. El conte l’hem fet a laclasse de llengua catalana. Ens ha agradat molt rebre el vostreconte i acabar d’elaborar-lo, espe-cialment perquè alguns de nosal-tres vam anar al Joan Maragall. Elcurs que ve, si decidiu venir al’institut, sereu molt benvinguts.Una cordial salutació.1r BHola, alumnes del Josep Janés!Som els alumnes de 1r B de l’insti-tut Mercè Rodoreda: el grup mésdestacat de tot el centre. Ja ho veu-reu a la nostra foto. Som molt tranquils i bons, mai noens portem malament. Semprehem sigut molt estudiosos, senseexagerar-vos, i des que érem petits,tots hem nascut per a ser moltintel·ligents, i ho som. Llàstimaque els nostres professors no hoveuen ben bé igual...

AtletismeV. LÓPEZ, D. SICILIA

El dijous dia 17 de maig els alumnes de 4t d’ESO,acompanyats per l’Andreu Muñoz, Laura deBatlle, Albert Saiz, Carmen Hoyas i MaribelMartínez, van anar al complex esportiu del’Hospitalet Nord. Allà van competir en diversesproves amb alumnes del IES Margarida Xirgú iaquesta és la relació de premiats del nostre centre:

50 m tanques masculí: Xavi Velasco, SergioLuque i Raúl Giménez. 50 m tanques femení: Sara Artells, DafneFalguera, Tanit Ferrer i Anna Bosch. Salt de llargada masculí: David Sicilia i AlbertBaenas. Salt de llargada femení: Raquel Rodríguez.100 m llisos masculí: Alejandro Marchador,Cristian Raventós, Manuel López, Víctor López,Aitor González, José Eloi Moya, Raúl Giménez iAnas Laouchi.100 m llisos femení: Sara Vázquez, LauraUrchaga, Susana Jorgoso i Raquel Rodríguez. Llançament de pes masculí: Fabricio Pachoi Pau Pena. Llençament de pes femení: Nerea Pellisé. 1000 m llisos masculins: Rachid Ait, GuillermoCrespo i David Sicilia. 600 m llisos femenins: Sara Vázquez iTanit Ferrer.

En la classificació final masculina el Mercè vaguanyar i en la classificació conjunta va quedar ensegon lloc.

RODA DE CONTESP. PENA, R. CASTILLO

Ens ha agradat molt acabar el vos-tre conte. És creatiu i misteriós iens ho vam passar molt bé buscantidees i pensant el que volíemposar-hi per donar-li un final.Esperem que us agradi. Si algunsde vosaltres veniu el curs vinent alnostre institut, us hi esperem.Benvinguts!1r CHola! Som alumnes de 1r C d’ESOde l’institut Mercè Rodoreda. Sompocs, només 12 persones, setnoies i cinc nois, però ja estem béaixí. Tots tenim entre dotze i tretzeanys. Es pot dir que som divertits i ambcaràcters bastant diferents; unamica entremaliats, tant els noiscom les noies. Alguns de nosaltressom dormilegues i mandrosos;altres, més treballadors, però totsens ho passem força bé. Us agraïm el vostre conte, ha sigutmolt divertit haver de continuar-loi una experiència nova per a moltsde nosaltres. Ens ha costat unamica, ja que era molt imaginatiu.Esperem que us agradi el nostrefinal. Una salutació de part del 1rC d’ESO del Mercè Rodoreda1r DHola nois i noies, som el grup de1r D de l’IES Mercè Rodoreda. Primer de tot us volem donar lesgràcies per haver col·laborat en laRoda de contes. Teniu fusta d’es-criptors. Heu construït un graninici i heu donat un títol d’allò mésatractiu. Desitgem haver encertaten la continuació. També hem fetdibuixos per il·lustrar algunesescenes. Esperem que us agradin. Teniu raó quan dieu que fa estaruna mica neguitós acabar l’etapade Primària i accedir a l’institut.Són molts canvis, és veritat. Però

no heu de tenir cap por.Aquí ja ens tracten de

nois i noies, i no pas denens. Al principi tot és nou i

sembla impossible organitzar-te.(Al nostre edifici, fins i tot algú s’hiperd els primers dies.) De mica enmica, però, tot va sent normal i jano t’atabales. No és tan difícil comsembla. Una mica més dur, potsersí. Per això cal que us prepareu bé,sense exagerar, eh?, i sense temors.Amb poc temps, coneixes el noucentre i la seva organització, fasamics ... I què us hem de dir de lesexcursions, colònies i festes? Tot vatirant i, per poc que compleixis,te’n surts força bé i gaudeixes denoves experiències. Us desitgem molta sort i que elcurs vinent formeu part del nostreinstitut. A reveure, companys! 1r EHola, col·legues! Ja us anomenem així perquè aviatsereu a l’institut. No tingueu cappor de deixar l’escola. Al principi,és clar, notes un petit canvi, peròde seguida t’hi acostumes, fasamics, vas coneixent tothom... I, alcap de poc temps, ja és com anara l’escola. Nosaltres som els de 1r E de l’IESMercè Rodoreda. Ens ha agradatmolt l’inici del vostre conte. El vaudeixar molt intrigant i no sabíemgaire be com continuar. Al final, ientre tots, estem satisfets de coml’hem acabat. Esperem que usagradi. Ens ha passat una cosa:com més hi pensàvem, se’ns acu-dien noves idees per al conte i eradifícil ajuntar les aportacions detots ... Ha estat interessantíssim feraquesta activitat, i més sabent quetots vosaltres esperàveu a l’altrabanda dels ordinadors... Desitgem que us agradi i esperemtenir-vos a tots de “col·legues” elproper curs. Fins aviat!

1r C

1r D

Roda ABC

1r A

1r E

1r B

•••IMATGE TRETA DE LA

PÀGINA WEB DE

RODA DE CONTES.

•••CURSA DE 50 m TANQUES MASCULÍ.

JA HEM ARRIBAT AL FINAL DEL CURS. El No em ratllis ha tingut la pensada d’incloure aquesta secció musi-cal que confio tingui continuïtat en properes edicions. Aquí va, doncs, la tercera recomanació.Aquest curs hem estat a Viena i encara ens hi quedarem una audició més. De Mozart vam anar aBrahms parlant de Schumann i la seva dona. Parlarem del que podríem anomenar compositor de latransició entre ells. Aquell que porta la música de les formes clàssiques a la visió romàntica i expressi-va. Em refereixo a Ludwig van Beethoven.El jove Ludwig, nascut l’any 1770 a la petita ciutat de Bonn, a la vora del Rin, tocava el piano i, ja amb12 anys, substituïa l’organista de l’església de la seva ciutat . Amb 17 anys va perdre la mare, fet queva afectar-lo profundament. L’any 1792, Franz Joseph Haydn, compositor considerat mestre per tots elsseus coetanis, va anar a Bonn i va tenir ocasió de conèixer l’obra de Beethoven. Li va aconsellar quel’acompanyés a Viena, on es va comprometre a tenir-lo com deixeble. Allà, de seguida va triomfar compianista improvisador. Els cercles aristocràtics li van donar suport i va ser considerat un gran músicdurant força anys. És en aquest moment de la seva vida que escriu i publica els seus sis primers quar-tets de corda, opus 18.El quartet de corda –amb dos violins, una viola i un violoncel– el va entronitzar Haydn com la reina

de les formacions cambrístiques. Quan Beethoven escriu els seus primers quartets,Haydn ja n’ha escrit més de 30 i Mozart, mort l’any 1791, n’havia escrit 23.Aconseguir amb quatre instruments la sonoritat de tota una orquestra per a què hicàpiga en un espai reduït, aquest és el repte del compositor. De la línia melòdica mésfina i etèria a l’homofonia més punyent i rítmica. Del pianíssim al fortíssim. De lacançó a la dansa. De l’alegria a la tristor. De la ironia al sarcasme. Al llarg del seucatàleg trobareu 16 quartets. Entre els anys 1798 i 1800 escriu els op. 18. L’ordre decomposició és 3, 1, 2, 5, 4 i 6. Raons comercials de l’editor són les que expliquen lanumeració de l’edició. D’entre tots ells, us he de recomanar el núm 5, en La Major. Isi el que voleu és tenir només deu minuts de plaer estètic, heu d’escoltar el tercermoviment, Andante. És un tema amb variacions exquisit. A l’estiu, amb un refrescamb glaçons, tanqueu els ulls. Respireu poc a poc, amb el diafragma. Deixeu que lasuor us caigui per el front. Gaudiu.En quant a versions, n’hi ha moltíssimes. Podeu anar per la versió econòmica deNaxos, interpretada pel Quartet Kodaly, en un disc on trobareu els quartets 5 i 6.D’entre totes, però, us he de recomanar l’edició completa dels quartets de Beethoveneditada per la companyia EMI classics. Els intèrprets són el quartet Alban Berg. Un

total de set discos que us poden acompanyar tota la vida. Una molt bona inversió.Així, doncs, tant de bo que, quan ens tornem a veure el proper mes de setembre, puguem felicitar-nosperquè la música segueix present en el nostre centre al nivell que es mereix i amb una intensitat cadacop més creixent. Bon estiu, oients!!

Beet

hove

nJO

SEP

M. A

LMA

CEL

LAS

Recopilatori de Central, The his-tory. Aquest recopilatori recullpart de la història de Central endos CD, amb quatre sessions, onpodràs escoltar la música que esposava en aquesta discoteca desdels seus començaments en 1989fins al 2002, i un DVD que contéimatges d'aquests 17 anys d'histò-ria, fotos mai vistes, vídeos, entre-vistes i material inèdit des delsseus començaments.Als CDs hi ha temes impressio-nants com When the morningcomes, El muro, Crossfire, Let meknow o C.E.N.T.R.A.L.Escoltant aquesta música podràsviatjar en la màquina del temps.Recomano aquest CD a tothom,val la pena.

CENTRALTHE HISTORY

A. QUIÑONES

Ganas de vivir es el título deltercer disco de Andy & Lucas,que salió a la venta el 27 defebrero. En el disco encontramos12 canciones de las cuales sieteestán compuestas por LucasGonzález y cinco por AndrésMorales. Quiéreme, como primersingle de Ganas de vivir, buscala consolidación de un estiloque se ha fortalecido con elpaso de los años, de sus discosy de todos sus conciertos. Éste esun álbum pop juvenil que hablade amores y desamores cantadospor las maravillosas voces desus intérpretes.Ganas de vivir se abre con lacanción Quiero que sepas,continúa con De qué me vale–una canción que a mí me gustamuchísimo–, le sigue Dame tucorazón, y a continuación Abueloque es un tema que Andy escribiópara su abuelo. Después deQuiéreme, su single, encontramosDios bendiga, que en principioiba a ser el título del álbum,le siguen dos baladas preciosasque son La niña de mis ojoy María. Después Sueños de amory Una chica normal –tema quenos habla de una chicay un chico que se enamorany ella no cree que él se hayaenamorado de ella ya que esun personaje famoso–, y acabacon Ayer iba tan guapa y Poruna tontería.

GANAS DE VIVIRAndy & Lucas

A. QUIÑONES

El passat 11 de setembre de 2006, el cantautorbasc Adolfo Cabrales, conegut com Fito, (anticvocalista i guitarra del dissolt i important grup derock Platero y tú, dels anys 80) va treure al mer-cat el seu últim disc Fito and Fitipaldis anomenatPor la boca vive el pez. En dues setmanes vavendre més de 100.000 copies, guanyant així undisc de platí; ara per ara ja n’ha venut 240.000.Al disc es poden trobar cançons de diversos estilsperò molt relacionats: rock, blues i swing (entred’altres). Totes les cançons estan escrites per elli sovint explica histories de la seva vida diària ipersonal. El primer single va ser Por la boca viveel pez, cançó que dóna nom al disc i que ha arri-bat ha ocupar el primer lloc a la llista dels 40principals (actualment n’ocupa el 13 iporta ja 35setmanes dins la llista). Algunes cançons recoma-nables són: Por la boca vive el pez, Abrazado ala tristeza, Como pollo sin cabeza i, sobretot, caldestacar Donde todo empieza.

R. RODRÍGUEZ

POR LA BOCA VIVE EL PEZFito & Fitipaldis

•Què volies estudiar quan erespetit?Jo ja volia ser músic des de quetenia 15 anys.•Per què et dediques a l’ensenya-ment? Quants temps fa? Et semblagratificant?Perquè m’agrada i ja als 22 anysem van oferir feina a una acadè-mia de música. Si, ho trobo moltgratificant.

•Abans, havies treballat en algunofici que no estigues relacionatamb la música?Sí, als 17 anys vaig treballar repar-tint publicitat i durant cinc anysvaig treballar en un banc.•Actualment t’agradaria fer algu-na altra cosa?A part de l’institut em dedico al’investigació musicològica, escricarticles i col·laboro amb la UAB ila ESMuC.•Quins instruments toques?El violoncel és el meu instrument,però també toco el piano, la gra-

lla, la guitarra, la flauta, el fis-corn,...•T’agradaria tocar en algunaorquestra?Sí que m’agradaria, molt, peròarriba un moment que has de triar,no es pot fer tot i jo m’he deciditper altres feines.•Com definiries la música?És un art que ens permet controlarel temps.•Pots dir-nos quin és el teu com-positor preferit?El compositor que més em satisfàés Johann Sebastian Bach.

•I quina és la teva peça favorita?L’última que més m’ha agradat ésEl quartet nº 5 de Beethoven.•Hi ha algun tipus de música queno t’agradi?Hi ha música comercial que esrepeteix molt i la considero pocinteressant, però això no vol direxactament que no m’agradi.•Creus que hi han peces concre-tes per escoltar a diferents mo-ments de la vida?Tal com la viu una tribu africana,hi ha “música per ser i música perestar”.

Josep M. AlmacellasPROFESSOR DE MÚSICA

I MUSICÒLEGR. GIMÉNEZ, J. GARCÍA

aconseguir, amb el desenvolupa-ment d’aquest projecte, són:Utilitzar tècniques musicals i tec-nologies de la informació per lapròpia creació, crear músiquesespecífiques per altres activitatsdel centre: audiovisual de presen-tació de l’institut, festes culturals(carnestoltes, Sant Jordi...), conso-lidar l’activitat del cant coral alcentre, crear un grup de percussióper participar en actes dins i forade l’institut, fer de l’aula de músi-ca un espai d’interrelació entre l’a-lumnat, fomentar l’esperit crític,l’experimentació i la investigació,fer entendre a l’alumnat que l’a-prenentatge és un tot global i, pertant, reforçar continguts d’altresàrees i motivar en la cultura del’esforç, la disciplina i el treball. En la realització de les activitatsque es proposen estan implicades,a més de la música, altres àreescom ara : la tecnologia, les llen-gües, les ciències socials, les cièn-cies experimentals i l’educacióvisual i plàstica.La dotació que es demanava perdur a terme el projecte era : Unaprofessora, o professor, de músicaa mitja jornada pel que resta d’a-quest curs, els propers dos cursos,comptar amb una professora, oprofessor, a jornada completa;equipament informàtic - kit demúsica, 5 ordinadors, kit d’inter-net, impressora, concentrador iarmari de comunicacions, progra-mari -, condicionament acústic del’aula, adquisició de tabals ibaquetes pel taller de percussió,reparació de l’instrumental Orff ,armari per guardar material i apa-rell de reproducció.La professora, a mitja jornada, il’equipament informàtic ja hanarribat al centre, de la resta conti-nuarem parlant en el propersnúmeros de la revista. L’avaluaciód’aquest projecte es farà, en elmarc general del Pla de Millorapresentat pel centre, durant el mesde juny de 2009.

LA CORAL DEL MERCÈRODOREDAR. GIMÉNEZ, J. GARCÍA

La coral, dirigida pel Josep M.Almacellas, va néixer l’any 1997.Encara que només era una activitatde l’EATP, posteriorment es vaconvertir en un crèdit variable. Vaser a partir del 2000 que es vacomençar a participar en el pro-jecte opera secundària (activitatorganitzada pel servei educatiudel Liceu i amb la que, en cursosanteriors, hem actuat al TeatreLliure de Montjuïc a Barcelona iaquest curs ho farem al TeatreNacional). En aquest projecte elsalumnes es podien apuntar lliure-ment com a activitat extra escolar.Des de ja fa nou anys la nostracoral participa en una trobada decorals que es fa en un lloc prèvia-ment acordat per tots els instituts.Aquest curs la trobada es va cele-brar a Granollers (vegeu la pàg. 12d’aquesta revista).Les activitats que es fan a la coralsón: exercicis vocals i aprendre lesbases del cant i de la respiració,treballar l'òpera per interpretar-laal Teatre Nacional, i aprendre unrepertori de cançons per poderparticipar a la XIII Trobada deCorals d'Ensenyament Secundari.Les activitats del crèdit s'allargaranmés que el propi trimestre. Durant

ART-TICNER

El Departament de Música presen-tà el programa ART-TIC, en elmarc del Pla de Millora i Suport al’educació secundària. El Depar-tament d’Educació ha acceptat elprojecte i, en el mes de maig ha fetarribar el centre part de la dotaciómaterial i personal que implica.En el projecte que el Josep M.Almacelles va presentar, i quepodeu llegir sencer en la pàginaweb del centre, s’explica que al’IES Mercè Rodoreda sempre s’haentès la música com una activitatimportant en la vida de l’institut,que quan la dotació de professoratho ha permès s’han ofert crèditsvariables en aquells cursos en elsquals no n’hi ha de comuns i quesempre s’ha intentat que la músicasigui considerada una disciplina alnivell de qualsevol altra. Alguns dels objectius que es volen

•••ELS NOIS I NOIES

QUE FORMEN LA

CORAL AQUEST

CURS, AL MIG EN

UN ASSAIG AL

TEATRE NACIONAL.A BAIX, PART DEL

NOU MATERIAL.

•••LA LOLA PICOS

DURANT LA

SEVA ESTADA A

CHIANG-MAI

(TAILÀNDIA).

•Quants anys portes en aquestcentre? I impartint classes?Al Mercè Rodoreda fa dos anysque hi soc. Impartint classes molts,millor ni recordar-ho.•T‘agrada la teva feina?Aquesta en concret sí, però qual-sevol feina relacionada amb idio-mes m‘atrau.•Què és el que més t’agrada d’a-quest institut?Tot, els companys i, sobretot, queés un centre molt tranquil, es quevinc d’ un centre bastant proble-màtic.•Quina és la situació més estran-ya que t’has trobat a classe?En aquest centre cap, però podriaescriure un llibre de coses estran-yes del centre del qual vinc.•Què és el que t’agrada fer en elteu temps lliure?Anar al cinema, sortir amb elsamics, llegir llibres de viatges, ferwingsurf, en general tot el quesigui a l’aire lliure.•Què volies ser de petita?No me’n recordo, però sempreestava investigant coses, objectesque em trobava, insectes, etc. Eramolt curiosa.•De què haguessis treballat si nofossis profe?Intèrpret. De fet vaig treballar d’ai-xò i encara segueixo fent feines detant en tant.•Tens pensat treballar d’una altracosa en el futur?Si pogués aniria al Carib, o qual-sevol altre lloc tranquil, a treballarde socorrista (riu).

•Tens bona relació amb tots elsdocents d’ aquest centre?Amb tots els docents i no docents,perquè qué fariem sense elRamon, la Rosa, el Julio i la Tere iles dues secretàries, la MariCarmen i la Montse, que ens fan lavida més agradable?•Sabem que t’agrada molt viatjar,quin és el lloc que més t’ha agra-dat de tots? Per què?L’ últim viatge a Tailàndia. Per lagent, el respecte, el somriure detothom, tot és molt diferent allà.Hauríem d’aprendre una micad’ells i no viure tant estressats.•Un somni?Anar a la Xina!•On viatjaràs el pròxim cop?A algún lloc on els monsons nom’afectin massa. Com Malàisia,Borneo, etc.

Lola PicosPROFESSORAD’ANGLESP. PENA, R. CASTILLO

UNES PREGUNTES RÀPIDES

Cotxe o moto? Moto.Cigars o cigarretes? Cigarretes i “puritos”de vainilla.Dreta o esquerra? Esquerra.Defineix-te en una paraula. Positiva.Què et fa por? Els nacionalismes, avui en diaels trobo estúpids.Una virtut? L’alegria.Un defecte? No deixar de fumar.Blanc o negre? Gris.A dalt o a baix? Això és com la vida, avegades estàs a dalt i d’ altres a baix.Mig ple o mig buit? Ple.

el 2n trimestre es treballen dueshores lectives, l'altra hora es deixapel 3r trimestre. Les sessions del 3rtrimestre es fan fora de l'horari lec-tiu (dimecres, de 13h 30' a 14h 30').La inscripció a aquest crèdit com-porta el compromís d'assistir aaquests assaigs i a les actuacions.

SI VOLS PUBLICARALGUNA COSA ENAQUESTA PLANA,POSA’T EN CONTACTEAMB NOSALTRES

EP!

LA FÀTIMA I LA GURPREET HAN ESCRITAQUESTS POEMES. EL PRIMER VA SER

PREMIAT PER SANT JORDI

EL DIA DE SANT JORDI, I PEL SEUCOMPTE, ELS D’ANGLÈS VAN REALITZAR

AQUESTS BONICS POEMES

Crónicas de la Torre:la llamada de losmuertosLaura García GallegoR. GIMÉNEZ

El fantástico libro nos descubrelas aventuras que ocurren en laTorre, una escuela de alta hechice-ría. Narra las aventuras de Dana, laArchimaga de la Torre, de Kay, elfantasma que protegió a Danadesde su infancia, y de todos susalumnos.La historia empieza cuando unchico llega con su padre a la Torre.El chico, Saevin, es muy misterio-so y, para ser un estudiante de pri-mer año, muestra increíbles habili-dades. A Dana esto no le gustademasiado, así que acude al orá-culo del Templo sin Nombre pararesolver sus dudas acerca delnuevo alumno. El oráculo del Tem-plo sin Nombre resulta ser unaanciana inmortal de 745 años queno le puede decir nada acerca delchico, excepto que tiene un granpoder y que, según el bando enque esté, puede salvar o destruir elplaneta entero. La anciana relatauna profecía según la cual uno deellos será traicionado, otro tentadopor el mal, un tercero partirá paraun peligroso viaje, otro se consu-mirá en su propio fuego y el últi-mo escuchará la llamada de losmuertos. Llegado el Momento,uno abrirá la Puerta, el más jovenentregará su aliento vital, el terce-ro recuperará su verdadero cuer-po, uno verá cumplida su vengan-za y otro morirá entre horriblessufrimientos. Y todo ello para queel último cruce el Umbral y sehaga inmortal. Así, los once forja-rán su desgracia o su leyenda. Ya sea por la profecía o por lafantástica trama, es un libro queengancha desde el principio y querecomiendo a todos los amantesde la lectura fantástica.

Petites lectures d’estiu

El fil de plataLluís-Antón BaulenesR. RODRÍGUEZ

L’acció se situa a Barcelona l’any1935, just abans de la GuerraCivil, on tres nois de divuit anys esconeixen per casualitat. En Pere–un noi molt treballador i amb for-tes idees polítiques–, en Gregori –un estudiant universitari amb unafamília catòlica d’històries forçaestranyes– i la Maria – una jovene-ta òrfena amb un trist passat–. Totstres construeixen una forta amis-tat, per damunt d’ideologies i de lasituació en què es trobava lasocietat; fins i tot els dos nois arri-ben a compartir un profund amorper la Maria. Tot això sense saberque només els quedava un any perviure la seva joventut abans que laguerra canviés les seves vides is’haguessin de separar, condicio-nant el seu futur i la seva relació.El fil de plata és una història d’a-mistat i amor que se situa en uncontext històric tan proper com laGuerra Civil espanyola. Si t’agra-den les històries realistes aplicadesa fets històrics i, a més, d’amor, not’ho pensis.

Què li agradallegir a...

MontseBolòsM. RUBIO,R. RODRÍGUEZ

•T’agrada llegir? Quin tipus de llibres?Sí, m’encanta, no sé què faria sense els llibres.M’agraden especialment les novel·les, l’assaig i elsllibres de filosofia.•Quin llibre llegeixes actualment?Ara mateix llegeixo Confessió General de JoanGarrobou, la crònica d’una saga familiar que trac-ta sobre la darrera carlinada i la guerra per la des-colonització de les Filipines.•A quina época de l’any llegeixes més sovint?Llegeixo més a l’estiu perquè tinc més temps perdedicar-hi.•A on t’agrada llegir especialment?Al llit abans de dormir o en un prat a l’aire lliure,però on més llegeixo a la meva vida diària és almetro, ja que tinc mitja hora d’anada i de tornadaquan vinc a l’institut a treballar.•De petita llegies? Quins tipus de llibres?Sí, llegia molt perquè no sortia gaire i a casa no hihavien d’altres entreteniments. M’agradava moltllegir tot tipus de llibres, encara que, com és nor-mal quan ets jovenet, jo no llegia gaires còmics.•Creus que hi han llibres per a diferents edats?Jo crec que sí, quan comences a llegir has d’inten-tar agafar llibres que t’enganxin.•Quin és el teu llibre preferit?Molts, però destacaria un que em va recomanar laPilar Olaizola que es diu La hora estelar de los ase-sinos, de Pavel Kohout, una novel·la policíaca.•Algun llibre t’ha marcat com a persona?Sí, Los hundidos y los salvados de Primo Levi, eltercer llibre d’una trilogia que tracta sobre l’épocade nazisme i els camps d’extermini.•Recomanes algun llibre en especial?Recomanaria Pedra de Tartera de Maria Barbal,una història intensa i reflexiva de la vida plena demisèries, duresa i alegries d'una noia que viu a lamuntanya; i Veus de Pamano de J. Cabré que parlade l’época de la Guerra Civil i el Franquisme.

LA LAURA URCHAGA ENS HAREGALAT UN NOU DIBUIX.ESPLÈNDIT, COM SEMPRE

TAMBÉ TENIM UNA NOVA TIRA CÒMICADE LA RAQUEL RODRÍGUEZ

I UN JEROGLÍFIC

AL RIU, QUINS ESPORTS FEM?