els tòpics literaris
TRANSCRIPT
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
1/22
ELS TPICS LITERARIS
1. ELS TPICS LITERARIS
Un tpic literari s una idea o un procediment estilstic que, de tant repetir-se, sha convertit en una frmula
tipificada usada de manera recurrent pels escriptors. La major part dels tpics procedeixen de la literatura
clssica, i per aix sovint sidentifiquen am! una expressi llatina.
"l#uns dels tpics ms freq$ents en la tradici literria occidental sn% lexhortaci a #audir del present &carpe
diem'( el pas implaca!le del temps &tempus fu#it'( la vida comparada am! un riu &vita flumen'( lelo#i de la vida
en contacte am! la natura &!eatus ille'( ledat dor &aurea aetas')
*i ha tpics que sintetit+en lesperit de tota una poca. er exemple, lamor ents com un pacte &foedus
amoris', que reflecteix la relaci de vassallat#e feudal, s molt present en la literatura medieval, mentre que els
renaixentistes enalteixen el valor de la vida present i terrenal a travs del tpic del carpe diem.
ls tpics consa#rats per la tradici constitueixen un conjunt for/a tancat, ja que es refereixen a q$estions
!siques de lexistncia humana, com ara el pas del temps, la mort o lamor.
1.1. LA VIDA I EL PAS DEL TEMPS
La literatura ha expressat, al llar# de la histria, les m0ltiples concepcions de la vida humana i sovint ho ha fet a
travs de tpics molt recurrents. La major part daquests tpics transmet una visi de lexistncia dominada per
la sensaci de precarietat que produeix el pas del temps i la perspectiva de la mort.
Metfores de la vida
La metfora permet expressar de manera plstica i concisa una determinada idea de la vida( s freq$ent
comparar-la am! un trajecte o am! una ficci.
VITA FLUMEN !la vida "o# $% ri$& '$e
fl$ei( "o%sta%t#e%t i '$e #e%a fi%s al
#ar '$e re)rese%ta la #ort.
1orren les nostres nimes com dos rius paral2lels.
3em el mateix cam sota els mateixos cels.
4...5 i escolto la teva ai#ua, tremolosa i ami#a,
de la font a la mar 6la nostra ptria anti#a-.
7rius 8orres
Pgina1
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
2/22
"questa metfora ja lenunci el #rec
*erclit &9:: a1-:;< a1', que va dir que tot
flueix i compar el flux de lexistncia am! u.
*+M+ VIAT+R !l,-o#e $% "a#i%a%t& la
vida vista "o# $% viat/e $% )ele/ri%at/e
'$e a)orta saviesa i e()eri0%"ia.
=uan surts per fer el viat#e cap a >taca,
*as de pre#ar que el cam si#ui llar#,
le daventures, ple de coneixences.
er no forcis #ens la travessia.
?s preferi!le que duri molts an@s
A que ja si#uis vell quan fonde#is lilla,
Bic de tot el que haurs #uan@at fent el cam.
CDEF8"E8AEGDF C"H"3AF
La idea del viat#e com a procs
daprenentat#e ja s present a lDdissea. ?s
un tpic freq$ent en la literatura medieval% la
vida com a cam de purificaci
VITA T*EATRUM !la vida "o# a teatre&
"o# a re)rese%ta"i del )a)er '$e e%s
to"a.
1om una o!ra de teatre, aix s la vida( el que
importa no s la duraci, sin com de ! sha
representat.FIE1"
?s una metfora molt anti#a% caracterstica
del pensament !arroc
VITA S+MNIUM 2REVE !la vida 3s $%
4re$ so#%i& $%a il5l$si ef6#era.
l real, doncs, qu sJ uix que a ple sol
Hai# per canals o!scurs( i entre la #ent,
n vast desert, perdut. l fadr mol
Fens #ra ni !oll, i la passa indolent.
D!erts, els ulls sn !uits( i on va, qu vol,
Ei el cuits sap. A oposem cor i mentK
Pgina2
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
3/22
.H. 3DAM
7otiu recurrent en la literatura !arroca irecuperat pels surrealistes.
La 4revetat de la vida
l carcter efmer de la vida i la caducitat dels valors humans sn temes presents a totes les literatures,
presents i passades, i hi ha nom!rosos tpics que els expressen.
TEMPUS FU7IT Nl temps fui#O &fu#acitat
de la vida', V+LAT AETAS Nl temps volaOirremeia!lement% tot s passat#er, destinat a
la destrucci.
3u#en volant les hores,
A en #lo!us cristal2linsLa pols que cau desperta
" la que est dormint.
3rancesc 3ontanella
Hir#ili lexpress a les Per#iques &
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
4/22
lexistncia humana.
CARPE DIEM !a)rofita el #o#e%t&
i%vita"i a /a$dir del )rese%t l,9%i" valor
se/$r e% la i%"ertesa i f$/a"itat de la
vida.
Geixat !esar i si et quedava en@or
Sesa de nou, que la vida s comptada.
oan Falvat-apasseit
l motiu apareix a lDda A, TT, T d*oraci &9
a.1. -; d.1.', i ha estat reprs a totes les
poques, so!retot a ledat mitjana, el
Benaixement i el Sarroc
C+LLI7EVIR7+ R+SASOa#afa les roses,
noiaO( s una variant del tpic anterior, en
qu la rosa sim!olit+a la !ellesa transitria
de la vida humana.
*eus aqu un ram que ads la meva m
Us ha triat de les flors espellides.
Fi no ha#uessin estat avui collides,
n terra les haureu vist dem.
"ix us si#ui un avs cert i exemplar(
1ar les vostres !elleses, !o i florides,
n molt poc temps cauran totes marcides
A, com les flors, de so!te han de finar.
ierre Bonsard
Lexpressi pertan@ a lo!ra Bosae &Q,:V',
del poeta llat "usoni &
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
5/22
carcter il2lusori de la vida humana, en qu
tota am!ici s vana i noms comporta
an#oixa i sofriment.
8ocant a m, desada, lampolleta
Ge cianur per si mur#s dusar-lo,
Gavant la!surditat de lunivers
D ! de lhome, in0til pre#untaire
Gins lordre ima#inat pel demi$r#."turada la san#, ja no caldria
8ancar i o!rir cap altre cop la porta
1orcada ni tampoc encendre foc,
=ue lestofat de la vida t mal #ust,
Ei fer-me el llit, ni res.
oan Hin@oli
l tpic prov de lclesiasts i tin#u #ran
predicament entre els autors medievals.8ransmet la visi cristiana de la vida, entesa
com una Nvall de ll#rimesO, per
transcendeix lm!it reli#is.
MAL DU SI;CLE !#al del se/le
#ale%"o%ia& estat de tristesa, de tedi,
davant la falta de sentit de lexistncia
humana.
=uan el cel !aix, feixuc, pesa com una tapa,
Fo!re el cor que #eme#a turmentat pels
ne#uits,
A quan lhorit+ que el cercle enter en#rapans vessa un dia ne#re molt ms trist que
les nits.
1harles Saudelaire NFpleenO Les flors del
mal
l mal du sicle s un motiu romntic, i el
terme spleen fou popularit+at pel poeta
francs 1harles Saudelaire &T;QT-T;X'. lsromans, per, ja parlaven del taedium vitae.
La vida ideal
Pgina5
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
6/22
La valoraci ne#ativa del present comporta una idealit+aci nostl#ica del passat perdut o laspiraci dassolir
un futur millor.
AUREA AETAS Nledat dorO, una poca
mtica en qu la vida era plenament feli/.
Fom teixidors que sar#im les ro!es dun vell
ordre.Eo hi ha res ms i, en el costum, imitem
Les arts i els lli!res dels antics mestres.
er ho sa!em% avui no hi ha nin#0
1ompara!le a raxteles, "risttil o
"rqumedes.
3rancesc arcerisas
"quest motiu apareix per primer cop a ls
tre!alls i els dies del poeta #rec *esode
&se#le HAAA a.1.'. Ledat dor correspon al
re#nat de Faturn, previ al dels dus
olmpics.
EL PARAD
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
7/22
lli!re de la S!lia, el Pnesi, per la
desi#naci del tpic s de#uda al ttol de
lo!ra l arads perdut, del poeta an#ls
ohn 7ilton &TW;-TX:'.
U%a UT+PIA =NED-LLD1, LLD1
AL2LD1"LA8Y"SL' s la concepci duna
societat ideal, dun mn ima#inari que fra
desitja!le assolir al#un dia.
Beconeix que no sn vanes quimeres les
coses que hem dit so!re la polis i el seu
#overn, sin que, tot i que difcils, es poden
realit+ar, encara que noms 4...5 quan hi ha#i
a la polis un o diversos #overnants que, com
a verita!les filsofs, 4...5 tin#uin en la ms
#ran consideraci el cam recte i la justcia.
lat. La rep0!lica.
La societat ideal que descriv lat a La
rep0!lica inspir moltes utopies posteriors.
l terme utopia, per, el cre el pensador
an#ls 8homas 7ore &T:XX-T9
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
8/22
sinteti+a la idea de lequili!ri clssic,
recuperada pels renaixentistes
PRIMUM VIVERE DEINDE
P*IL+S+P*ARE Nprimer viure, desprs
filosofarO% la vida material va per davant de
lactivitat intel2lectual.
"ra la #ent ocupa el lloc dels versos
A no shi val a fer jocs de paraules
er apa#ar la fam o la incertesa.
7iquel 7art i ol
La citaci satri!ueix al filsof an#ls
8homas *o!!es &T9;;-TXV', per el tpic
ja ve expressat en dites com N"!ans s
lo!li#aci que la devociO
>. LA M+RT
1ada poca ha enfocat el tema de la mort se#ons les creences dominants. Gest cert de la vida humana, la mort
pot omplir-la o privar-la de sentit.
C+TIDIE M+RIMUR Nmorim cada diaO una
mica, la mort com a dest ineludi!le.
La vida sencera de lhome no s altra cosa
que un cam cap a la mort.
Fneca.
Lexpressi, que enunci el pensador llat
Fneca a pstoles Q:, QW, transmet una
visi pessimista de lexistncia,
Pgina8
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
9/22
caracterstica del !arroc i lexistencialisme.
HA8" UE18U7 F8 La vida s un instant, un moment fuga
MEMENT+ M+RI Nrecorda que has demorirO( la certesa de la mort esdev una
reflexi alli/onadora.
Eo em raca, Fen@or, la vida,erqu lespero millor%
Dn s per estimular-me
La memria de la mortJ
Eo em dol laplauso, les #lries,
La pompa ni lesplendor(
erqu en fum esta vil flama
" 0ltimament se resol.
3rancesc. H. Parcia
La citaci pertan@ a les Ftires del poeta llat
ersi &
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
10/22
La 2ELLA M+RTdel qui mor en el camp de
!atalla o per una causa justa% la mort com a
dest heroic.
ls roman/os popualrs sovint es fan ress
de morts heroiques.
Eo em maten per ser traZdor
Ei tampoc per ser cap lladre,
Fin perqu he vol#ut dir=ue visqus tota ma ptria.
Boman/ de Sac de Boda
?s un motiu !sic a la Alada i lpica en
#eneral. La #lria que comporta la mort
heroica ator#a una mena dimmortalitat, com
expressa el lema Ploria non moritur
+MNIA M+RS AE?UAT !la mort tot ho fa
i#ualO( el poder i#ualador de la mort, que no
fa distincions socials, de sexe, de ra/a o
dedat.
*eus-los aqu% el csar conqueridor de
terres,
l lictor am! el feix que el di#nifica,
l cnsol to#at, el soldat sorrut, lesclau
afric.
8ots dormen per i#ual
Fota aquest son distant i imprevisi!le
"m! qu la#ulla del temps ens traspassa.
3rancesc arcerisas
Lexpressi es tro!a a l rapte de rosrpina
de lautor #rec 1laudi &
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
11/22
mho permeteren, accepteu la meva nima i
alli!ereu-me daquestes an#oixes. *e
aca!at de viure i he acomplert el cam que
mhavia tra/at la 3ortuna% i ara, #ran, !aixar
la meva om!ra sota terra.Hir#ili. neida.
Hir#ili va introduir aquest motiu a lneida,
en qu Gido es lleva la vida desprs que
neas la!andona. Les desventures del jove
[erther, de Poethe &TX:V-T;
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
12/22
"quest tpic ve dantic% a la mitolo#ia #reco-
romana, 1upido provocava la ferida de
lamor am! les seves fletxes. l motiu,
recuperat desprs pels tro!adors i els
stilnovisti, encara t vi#ncia avui.
FUR+R AM+RIS&la !o#eria de lamorO( la
passi amorosa vista com una malaltia
mental que o!nu!ila lenteniment, i tam!
com una malaltia fsica que tras!alsa el cos i
lnima.
=uan et miro un instant, ja no ms possi!le
Gir ni una paraula,
Fin que la llen#ua sem trava
A prest un foc su!til em recorre la pell, am!
els
Ulls no vei# res
A em ressonen les orelles,Una suor freda em !an@a, i un tremolor
m pren tota( estic ms verda que lher!a
A em sento que estic a punt
Ge morir.
F"3D
La poeta #re#a Fafo &se#les HAA-HA a.1.' ja
va descriure els smptomes de
lenamorament i, ms endavant, Dvidi &QW
a1-TXd1' escriv els Bemeis a lamor, una
#uia per curar el mal damor. 8pic freq$ent
a la literatura medieval, renaixentista,
!arroca i romntica.
FLAMMA AM+RIS o I7NIS AM+RISOla
flama, el foc de lamorO, una passi fo#osa
que crema per dintre.
"mor, sen@or de lampla monarquia
=ue pu!lica el clavell i el foc proclama
n lardor de la #alta i en la flama
Ge lexaltaci que laire cria.
Bossell-rcel
Pgina12
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
13/22
?s un dels motius ms recurrents de lapoesia amorosa( usat ja per Dvidi i elsele#acs llatins, encara perviu en la literaturaactual.
MILITIA AM+RIS Nla milcia de lamorO, enqu lenamorat s un soldat que ha daplicar
les arts de la #uerra per conquerir
lestimada.
Lamor s una mena de milcia( aparteu-vos,covardsK 8als estendards no shan de confiar
a homes apocats. La nit, el mal temps, llar#s
camins i cruels sofriments, tota classe de
fati#ues tenen ca!uda en aquesta caserna
plaent.
DHAGA, "rt amatria
Lexpressi prov de l"rt amatria dDvidi,una o!ra molt influent en la literatura ertica
posterior. ncara avui dia parlem duna
NconquestaO quan ens referim a linici duna
relaci amorosa
F+EDUS AM+RIS $%Npacte damorO que
vincula els amants am! un jurament de
fidelitat.
o son aquell qui en lo temps de tempesta,
=uan les ms #ents feste#en prop los focs,
pusc haver a! ells los propis jocs,Hai# so!re neu, descal/, a! nua testa,
Fervint sen@or qui jams fon vassall
Eel venc esment de fer mai homenat#e.
"usis 7arc
8pic principal de lamor corts, o finamor,
de la poesia tro!adoresca, en qu
lenamorat esdev vassall de lestimada,
midons &meus dominus, Nel meu sen@orO'
Pgina13
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
14/22
L,a#or ideal
Lamor conce!ut com un sentiment espiritual, que transcendeix la sensualitat, s un tema recurrent en la tradici
literria dDccident i es manifesta de diverses maneres% la idealit+aci de la dona estimada, lamor impossi!le,
lamor desprs de la mort)
D+NNA AN7ELICATA Ndona de naturalesa
an#licaO( lestimada s vista com un sser
superior, #aire! div, que exerceix una
influncia !enfica en lamant.
er /o passa Seatriu al davant nostre
Gol/a i humil, ornada de virtuts,
A els ulls no #osen es#uardar el seu rostre,
A els llavis resten de temen/a muts.
assa Seatriu de claredat vestida,
Geixant com rastre un divinal perfum.
La flaire de son pas no sha esvaZda(
A sis cent0ries no han esvaZt sa llum.
Puillem-"u#ust 8ell i Lafont
l paradi#ma de donna an#elicata s
Seatriu, lestimada del poeta itali Gante
"li#hieri &TQ9-T
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
15/22
era prim i afilat e no massa #ran ni poc
se#ons la llindesa de la cara, que era
dextrema !lancor de roses a! lliris
mesclada( los llavis tenia vermells com a
coral e les dents molt !lanques, menudes eespesses que parien de crestall.
oanot 7artorell, 8irant lo Slanc,
?s un tpic renaixentista, que usa recursos
presos dels poetes antics i dels stilnovisti."l#unes de les imat#es ms ha!ituals sn
els ulls clars i lluminosos, la pell !lanca com
la neu o les flors, el ca!ell dor, els llavis de
corall, les dent com perles o cristalls)
L,a#or real
"ltrament, lamor vist des de la perspectiva humana, des de la sensualitat i la quotidianitat de les relacions
amoroses, tam! ha #enerat una fecunda tradici.
La D+NA REAL humana i propera, am!
virtuts i defectes, en contrast am! el tpic de
la donna an#elicata
La meva amant t uns ulls que estan llun@
de ser un sol(
l vermell dels seus llavis ho s molt men@s
que el corall.
ls seus pits no sn !lancs com la neu, i no
em dol.
Fi els seus ca!ells sn fils, ne#re ns
lescampall.
A tot i aix, pel cel, s molt ms excel2lent
=ue les que smils falsos descriuen
Pgina15
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
16/22
falsament.
[illiam Fha\espeare, Fonets.
ls poetes romans, com 1atul i els ele#acs,
a ms de cantar lamor envers les dones que
estimaven, tam! en van criticar els
defectes. l tpic de la dona ideal fou sovint
replicat pels autors renaixentistes i !arrocs.
LAM+R ADBLTERt dos punts de vista% el
de lamant que mant relacions am! una
dona casada, i el de la dona que !usca en
ladulteri una via per fu#ir de lavorriment i larutina del matrimoni
Eo el pren#eu, el mal marit,
=ue s ruc, que s ensopit,
oana delicadaK
Eo si#ui per vs amat,7s val aquell que tniu dama#at,
oana delicadaK
Eo je#ui am! vs al llit,
7s us hi valdr lamic,
oana delicadaK
1erver de Pirona
1atul dedic poemes a Ls!ia, so!renom dela seva amant, que era una dona casada(
aquest motiu s !sic en lamor corts, i
lheret la literatura cavalleresca. La dona
ad0ltera s un tpic recurrent en la novel2la
realista del se#le MAM.
Eta)es i fa"etes de l,a#or
La literatura recorre totes les etapes de lamor, des de lenamorament fins la ruptura o la mort de lsser estimat(
descriu els sentiments que comporta cada etapa i esta!leix les diferents maneres de conce!re les relacions
amoroses.
Pgina16
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
17/22
LENAM+RAMENT PER LA MIRADA els
ulls poden provocar lamor, i tam! NmatarO,
ser portadors de des#rcia i sofriment
&+CULI SICARII ulls assassinsO'.
ra un retrat de dona, per duna dona
0nica, mai no vista, una sola mirada de la
qual enamorava. A he de dir, comprometent-
hi la paraula, que el retrat era dels que
miren( una mirada fonda, que cercavalnima del contemplador i la tro!ava de
se#uida, per quedar-se-la.
er a!reujar, far la revelaci prevista per tot
lector que em se#ueixi% em vai# enamorar
de la dona pintada.
ere 1alders.
l poeta ele#ac roperci &9X a1-T9 a1' java dir que Nen lamor, els ulls ens #uienO.
Latractiu de la mirada, que sovint esdev un
reflex de lnima, s un motiu antic i apareix
a totes les poques, tant en la literatura culta
com en la popular.
PRAECEPT+R AM+RIS Nmestre damorO,
tpic en qu lamant inicia lestimada, jove i
inexperta, en les arts amatries, o lautor
posa la seva experincia al servei del lector i
li dna consells perqu apren#ui a enamorar
les dones.
Fer mestre damor
=ui no pa#aria,
"ra que en sc jo
Laprenenta em tira.
Ge dir la lli/
8ota lla safina-
a sap tant el cor
=ue no li cal #uia(
"m! un sol pet
La lli/ es sa!ia.
=ui s mestre damor
Gel #uan@ ja pot viure.
oan Falvat-apasseit
Pgina17
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
18/22
"quest motiu t un referent !sic en l"rt
amatria, dDvidi, un autntic manual de
seducci. Hinculada am! aquest tpic hi ha
la fi#ura de lalcavota, experta en temes
amorosos( la prota#onista de La 1elestina,de 3ernado de Bojas ns un !on exemple
+DI ET AM+Nodio i estimoO alhora(
sentiments oposats que suscita en lamant la
persona estimada.
l mal no em plau i sovint mel procuro,
stimo sense amor i no crec el que s,
Fem!la que somiZ tot el que vei# prop del
rostre,
7odio a mi mateix i per a un altre vull #ran
!,arlant callo i sento sense oir,
l s vei# com un no, el ver em sem!la fals,
A menjo sense fam, i em #rato sens picor,
A sense mans toco, i del sen@ en fai# follia.
ordi de Fant ordi
Lexpressi es tro!a al poema ;9 de 1atul,
per el poeta #rec "nacreont &se#le HA a1'
ja havia dit molt a!ans Nde nou estimo i no
estimo, deliro i no deliroO. La lluita de
contraris s un motiu freq$ent en la literatura
medieval, renaixentista i !arroca.
l +C DE L,AM+R que pot referir-se al
#audi sensual o a lamor com a lli!ertinat#e,
ots ju#ar am! el seu cos,
=ue s jove i riu, i vol
Pgina18
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
19/22
com a pura diversi i cerca del plaer. l joc, i no nha tin#ut prou.
ncara creus que en tu hi ha viciJ
7ostra el teu vici. Gnat
Fencer. Fi te lestimes,
Eo li ofen#uis aquesta tremolor%La curiositat del cos, que tu
3a massa temps que en dius desi#.
Pa!riel 3errater.
Laspecte l0dic de lerotisme s present a la
literatura de totes les poques, des del
1ntic dels cntics de la S!lia. 8am! el
lli!ert s una fi#ura literria recurrent(1asanova, Gon oan, Halmont en sn
exemples famosos.
. LA NATURA
La natura, com a tema literari, reflecteix la concepci que ha tin#ut del mn cada poca i cada autor. ot ser vist
com un lloc acollidor, dotat duna !ellesa harmnica que posa de manifest un ordre div( o, al contrari, com un
indret hostil, que provoca desassossec i don lsser hum s fora#itat.
L+CUS AM+ENUS Nlloc a#rada!leO.
aisat#e !ell i harmonis, en qu mai no
falten un prat i una font o un rierol, i on !ufa
una !risa refrescant que difon el perfum de
les flors.
1ant lo #entil fo en lo #ran !oscat#e e viu les
ri!eres e les fonts e los prats e que en los
ar!res foren aucells de diverses linat#es qui
cantaven molt dou/ament, e sots los ar!res
hi havia ca!irols, cervos, #atseles, le!res,
conills e moltes daltres !sties qui eren molt
Pgina19
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
20/22
plasents a veer, e que los ar!res eren molt
carre#ats de flors e de fruits de diverses
maneres don eixia molt plasent odor, se volc
consolar e ale#rar en /o que veia e oia e
odorava.B"7DE LLULL
l poeta #rec 8ecrit &
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
21/22
que provoquen els ne#ocis i les #uerres. Un jard perfumat, am! tan@s de !ona arrel,
A fruita i vi excel2lent calma no #aires
criatures,
A, en reps entran@a!le, una muller fidel.
Eo tenir deutes, ni amor, ni procs, nitopades,
Ei em!olics familiars en partir-se els diners,
Ei confiar en promeses de #ent
encim!ellada,
1onduir els propsits se#ons un just model.
Hiure am! simplicitat i sense am!ici,
Eo afectar-se descr0pols en la devoci,
Gomar les passions salvant-ne el desvari,
1onservar lesperit lliure i lintel2lecte fort,
1ultivar les flors noves i, al vesore, dir el
Bosari.
3eli/ aquell que espera tan dol/ament la
mort.
1BAF8D* L"E8AE
Lexpressi o!re lepode Q, T d*oraci, i
esdevin#u un dels tpics ms caracterstics
de la literatura renaixentista.
l 2+N SALVAT7E motiu en qu lsser
hum es considera !o per naturalesa(
aquesta !ondat es corromp quan a!andona
el contacte am! la natura i passa a formar
part de la civilit+aci.
*em anat unes quantes ve#ades, el meu
se#on i jo, a passejar per linterior de lilla.
m sentia transportat al jard de ldn(
recorrem una plana de #espa, plena de
!ells ar!res fruiters i creuada per rierols que
mantenen una frescor deliciosa) Un po!le
nom!rs #audeix all dels tresors que la
Eatura hi a!oca en a!undncia. 8ro!vem
#rups dhomes i dones asse#uts a lom!ra
Pgina21
-
7/23/2019 Els Tpics Literaris
22/22
dels ver#ers( tots ens saludaven
amistosament( pertot arreu viem re#nar
lhospitalitat, reps, dol/a ale#ria i totes les
aparences de la joia.
Louis-"ntoine de Sou#ainville.
l de!at so!re si lhome s !o o dolent per
naturalesa ja liniciaren els humanistes, per
#uan@ importncia durant la Al2lustraci,
quan els desco!riments #eo#rfics
possi!ilitaren el contacte am! cultures
ind#enes allun@ades de la civilit+aci. La
creaci del motiu satri!ueix al pensadorfrancs ean-acques Bousseau &TXTQ-
TXX;'
Pgina22