ELS SONS DEL CATALÀ

[fu . ‘nɛ . ti . kə]? [ pə . ɾə . ,kɛ . koj . sər . ,βɛ . ʒə . ‘ʃɔ]?

[‘a]! [ʎə . ,ʒɛʒ . məj . ðəs . ku .

‘βɾɛ .ʃu]

PRIMERA PART: LA SÍL·LABA

Definició

• La síl·laba és la unitat mínima d’articulació de sons. Tots els sons de totes les llengües humanes s’articulen en forma de síl·labes.

• Totes les síl·labes tenen un nucli, i poden tenir elements marginals.

• En català, el nucli és SEMPRE una vocal, i els elements marginals SEMPRE són consonants.

Estructura de la síl·laba

NUCLI(Obertura)

(Coda) Vocal

Simple: un sol element

Complexa: més d’un element

Simple: un sol element

Complexa: més d’un element

Consonant(s)

Consonant(s)

R I M A

Classificació de les síl·labes

• Estructural:– Síl·laba lliure la que no té coda– Síl·laba travada la que té coda– Síl·laba oberta la que no té obertura

• Funcional:– Síl·laba tònica la que té major força

articulatòria– Síl·laba àtona la que s’oposa a la tònica

perquè té menor força articulatòria

Estructures sil·làbiques del català

Ober-tura

Coda - 1 element 2 elements 3 elements

-Va

VCen

VCCarc

VCCCarcs

1 elementCVpa

CVCpam

CVCCparc

CVCCCparcs

2 elementsCCVpla

CCVCplat

CCVCCtrist

CCVCCC

Trists

SEGONA PART: LES VOCALS

Definició

• Articulatòria: so que es produeix sense que l’aire trobi cap tipus d’obstacle entre les cordes vocals i l’exterior

• Funcional: la vocal és la condició necessària i suficient per tenir una síl·laba, en català

Classificació de les vocals

• Segons el grau d’obertura de la boca:– + tancades– + obertes

• Segons la localització dins la boca:– + anteriors– + posteriors

Les vocals catalanes

Les vocals catalanes+ anterior + posterior

+ t

anca

da

+ o

bert

a

[i]

[e]

[ɛ]

[a]

[u]

[o]

[ɔ]

[ə]

El sistema tònic del català central+ anterior + posterior

+ t

anca

da

+ o

bert

a

[ˈi]

[ˈe]

[ˈɛ]

[ˈa]

[ˈu]

[ˈo]

[ˈɔ]

La reducció vocàlica en català central

Vocal tònica Vocal àtona

So Exemple So Exemple

[ˈi] [ˈpi] [i] [pi . ˈnɛ . ðə]

[ˈe] [kə . ˈre]

[ə]

[kə . rə . ˈɾo]

[ˈɛ] [ˈtɛ . rə] [tə . ri . ˈtɔ . ɾi]

[ˈa] [ˈka . zə] [kə . ˈzal]

[ˈɔ] [ˈkɔ . zə]

[u]

[ku . ˈzɛ . tə]

[ˈo] [təm . ˈbo] [təm . bu . ˈɾɛt]

[ˈu] [ˈu . nik] [u . ni . ˈtat]

La reducció vocàlica en català central

[ˈi] [i]

[ˈe]

[ə][ˈɛ]

[ˈa]

[ˈɔ]

[u][ˈo]

[ˈu]

El sistema àton del català central+ anterior + posterior

+ t

anca

da

+ o

bert

a

[i]

[u]

[ə]

TERCERA PART: LES SEMIVOCALS

Els diftongs

• Es diu que una síl·laba conté un diftong quan s’hi troba una semivocal.

• L’IEC proposa, ortològicament, que una vocal tancada, [i] / [u] esdevé consonant, [j] / [w] (és a dir, deixa de poder exercir de nucli sil·làbic i en conseqüència necessita recolzar-se en una vocal) en uns contextos determinats.

Els tipus de diftong

• DIFTONG DECREIXENT: Aquell que té la semivocal en posició de coda.

• DIFTONG CREIXENT: Aquell que té la semivocal en posició d’obertura.

• El català, almenys tradicionalment, té afinitat pels diftongs decreixents, però rebutja els creixents.

• Dues vocals consecutives, òbviament pertanyents a síl·labes diferents, reben el nom d’HIAT. Quan un hiat és imprevisible, sempre es marca ortogràficament.

Els contextos de diftong

• DIFTONG DECREIXENT– Sempre Quan no es produeix, l’hiat és

imprevisible.

• DIFTONG CREIXENT– Entre vocals: V + [j]/[w] + V– Als grups gràfics qua, qüe, qüi, quo,

gua, güe, güi, guo.– A principi absolut de paraula: [j]/[w] + V

Diftong decreixent Diftong creixent

[ˈij] Nuvii [nu . ˈβij] V + [j] + V Noia [ˈnɔ . jə]

[ˈej] Rei [ˈrej] V + [w] + V Cauen [ˈka . wən]

[ˈɛj] Remei [rə . ˈmɛj] qua Pasqua [ˈpas . kwə]

[ˈaj] Mai [ˈmaj] qüe Qüestió [kəs . ti . ˈo]

[ˈɔj] Noi [ˈnɔj] qüi Aqüífer [ə . ˈkwi . fər]

[ˈoj] Coi [ˈkoj] quo Quota [ˈkwɔ . tə]

[ˈuj] Cuina [ˈkuj . nə] gua Guant [ˈɡwan]

[əj] Aiguat [əj . ˈɣwat] güe Aigües [ˈaj . ɣwəs]

[ˈiw] Viu [ˈbiw] güi Pingüí [piŋ . ˈɡwi]

[ˈew] Teu [ˈtew] guo Aiguota [əj . ˈɣwɔ . tə]

[ˈɛw] Peu [ˈpɛw] [j] + V (ppi abs) Hiena [ˈjɛ . nə]

[ˈaw] Nau [ˈnaw] [w] + V (ppi abs)

Uep! [ˈwep]

[ˈɔw] Cou [ˈkɔw]  

[ˈow] Tou [ˈtow]  

[ˈuw] Nuu [ˈnuw]  

[əw] Europa [əw . ˈɾɔ . pə]  

QUARTA PART: LES CONSONANTS

Definició

• Articulatòria: són aquells sons que, en produir-se, l’aire topa amb algun tipus d’obstacle en el seu camí cap a l’exterior.

• Funcional: són aquells elements articulatoris que només poden aparèixer en posicions marginals dins la síl·laba.

Característiques de les consonants

• El so es produeix en un punt concret del tracte bucal: PUNT D’ARTICULACIÓ.

• L’aire troba obstacles de diferent naturalesa: MODE D’ARTICULACIÓ.

• Hi ha consonants que es produeixen sense vibració de les cordes vocals: SONORITAT.

• Les consonants s’estudien en funció, bàsicament, d’aquests tres elements.

El mode d’articulació (I)

• Segons el tipus d’obstacle amb què es troba l’aire, el MA pot ser:– Obstruent: constricció total o molt

important del pas de l’aire.• Oclusiu: obstrucció total + alliberament

sobtat.• Fricatiu: pas molt estret que provoca un flux

turbulent.• Africat: obstrucció total + alliberament

fricatiu.

El mode d’articulació (II)

– Continu: obstrucció més lleu del pas de l’aire.• Nasal: l’aire surt per la cavitat nasal, cosa que

li dóna una sonoritat addicional.• Líquid: únics sons que poden ser els segons

elements d’obertures complexes.– Lateral: l’aire surt per un lateral de la boca.– Bategant: l’aire surt després d’un batec molt lleu

d’un articulador.– Vibrant: l’aire troba un articulador en vibració.

• Aproximants: els articuladors s’aproximen lleument.

El punt d’articulació

• És el punt del tracte bucal on es produeix la màxima constricció de l’aire.– Bilabial: a la unió dels dos llavis.– Labiodental: a la unió del llavi inferior i els incisius

superiors.– Dental: darrere els incisius superiors.– Alveolar: als alvèols superiors.– Prepalatal: entre els alvèols superiors i la volta

palatina.– Palatal: al sostre de la volta palatina.– Velar: al paladar blan (també anomenat vel del

paladar).

La sonoritat

• Segons si el so es produeix amb vibració o no de les cordes vocals, es classifiquen en:– SONS SORDS: es produeixen SENSE

vibració de les cordes vocals.– SONS SONORS: es produeixen AMB

vibració de les cordes vocals.– COMPTE!!!

• Només els sons obstruents poden ser sords.• Sempre que apareix un so sord, té el seu

equivalent sonor.

Les consonants catalanes