ELS SOFRIMENTS DEL JOVE WERTHER

Els sofriments del jove Werther va ser publicat el 1774 a Alemanya. Escrit per Johann Wolfang von Goethe, és una obra semibiogràfica de l’autor. El va escriure quan tenia 24 anys, però l’èxit del llibre el converteix en una de les primeres celebritats literàries. Fins i tot va arribar-se a crear un adjectiu a partir del protagonista del llibre: ser un Werther designa a qualsevol jove idealista enamorat fervorosament.

És una obra molt destacada del moviment romàntic alemany Sturm und Drang (tempesta i impuls), del que l’escriptor en va ser un dels pilars.

El llibre està format per tres parts: Llibre primer, Libre segon i de l’editor al lector. Les dues primers parts són cartes que Werther, el protagonista, escriu al seu millor amic Willhelm. En elles narra les seves experiències després de la seva arribada a Wahlheim. Està agradablement sorprès per les tradicions de la gent del camp, i tot i que troba la ciutat desagradable, li agraden el seus voltants. També és allà on coneix a la Lotte, una noia promesa amb Albert, un home més gran que ella, de la que se n’enamora perdudament. En la resta del text també s’inclouen algunes cartes del noi a la Lotte, i tota la primera part està marcada per l’eufòria i felicitat de les emocions de Werther envers la noia. Al final, però, ell marxa del poble al veure que la seva relació no és més que una fantasia.

En el llibre segon torna al poble al cap d’un temps. En les cartes d’aquesta part ja no hi ha ni rastre la de felicitat de les anteriors, substituïda per un sofriment i pena constants. En la última part, l’editor es dirigeix al lector per explicar els últims dies del protagonista, ja que, a causa del seu desenllaç no ho pot fer ell mateix. Werther, en la pena dels seus sentiments i l’amargor del seu cor, demana una pistola a Albert i se suïcida.

La febre de Werther és un dels impactes més preocupants de l’obra en la societat. Homes joves de tot el món vestien amb la mateixa roba que Werther utilitza en la novel·la i són molts els que se suïciden a causa d’un desengany amorós. Es creu que es va arribar a suïcidar uns 2000 joves. Tot i això, cal tenir en compte que el suïcidi es “popularitzà” a causa del romanticisme (el mal del Segle) i molts autors pregoetheics ja havien exaltat el suïcidi en les seves obres. Arran d’això, Nicolai Friederich escriu un final alternatiu sota el títol Die Freuden des jungen Werther (Les alegries del jove Werther). En ell, Albert canvia les bales de la pistola per sang de pollastre, evita el suïcidi del jove i li cedeix gustosament la Lotte. Goethe no aprova aquesta versió, i entaula una enemistat literària amb l’autor, dedicant-li un poema en el que aquest últim defecava en la tomba de Werther, fent malbé la seva memòria.