ELS -REFUGIATS -

Irene Flores, Yeranny Benítez, Laura París i Tània Maqueda

EL NOSTRE DRET

Deure dels estats a complir amb els acords internacionals sobre salvament de les persones refugiades, prestació d’ajut humanitari i reconeixement del dret d’asil.

Fa setmanes que el meu país està

en guerra, avui la meva mare ens

ha dit a la meva germana i a mi

que aniríem a un lloc millor. Els

dos estàvem contents, pensàvem

que tot lo dolent i el patiment

s’acabaria, però per una altra

part, feia dos dies que havíem

perdut al pare per culpa d’una

bomba I ja estàvem tristos.

Avui hem emprès un viatge cap a Espanya, estic molt emocionat

perquè, per fi, veig a la mare amb una mica d’esperança, sé que

passarem molts dies en aquest vaixell, però intentaré portar-ho lo

millor possible, ja que sóc petit i no sé si podré aguantar molt. Ja

portem dos dies de viatge, la meva germana s’ha posat molt malalta.

La mare em diu que estigui tranquil, no sabem quantes hores falten

per arribar, però no puc evitar estar nerviós.

Hores més tard hem arribat a terra ferme, portem motxilles molt

pesades (estem cansats).

Quan hem arribat hi havien homes, ens han vist com estem de

cansats, però no ens han ajudat, fins i tot hi havia gent

mirant-nos amb cara de fàstic. Nosaltres pensàvem que hi hauria

gent que ens ajudaria però ni tan sols ens han ofert un lloc on

passar la nit.

Ja ens havíem donat per vençuts, quan de sobte apareix una

família, aquella família ens ha dit que ens anem a passar la nit a

casa seva. Per fi hi ha algú que s’interessa per nosaltres, que no

ens menysprea. Ens porten cap a casa seva, han passat uns quants

dies, la meva germana s’ha recuperat i la meva mare ha trobat

treball.

Demà ens anirem a buscar una casa i podrem viure feliços.

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!!!