Colecció Catalunya mos furta © Ricart G. Moya (2015) El panquemao, la tonya y la mona1

Els panquemaos, les tonyes y les mones d'Elig

Ricart García Moya

Publicado en El Palleter hace años,bajo gobierno del PP, hay referenciasa los nefastos políticos como GonzálezPons (PPons) y a la vil, soterrada yfascista catalanización practicada en laEnseñanza por los corruptos gobiernosde Zaplana y Camps.

Les paraules naixen pera donar riquea lléxica y claritatsemántica a un idioma, sempre que’l poble (italiá, valenciá,chichimeca, etc.) tinga llibertat pera fero. No es el cas valenciá,ahon una gabulera CIA llingüística del PPons perseguix a totvocable, morfología y sintaxis que no li rote al IEC de Catalunya ysa caparra l’AVLL. Aixina ocurrix en 'panquemao', sinse -d-intervocálica; sustantiu exclusiu del valenciá y que no es sinónimde 'pa cremat', com marmolen els colaboracionistes. Si en la llandase mos crema una tallá de pa, mosatros podem dir: “Eixe pacremat heu tireu al poal del fem; preferixc panquemao”. Paraulaen corpenta lléxica y semántica, encano mos l’ha amaitinat elcastellá DRAE o el catalá DIEC.

Els poliseros del PP, acacauats per la neología del IEC, laprohibixen per castellanisme; pero una veu d´atre idioma potarrailarse si, lliurement, el poble vol. Per eixemple, pensem que laRAE vullguera fer desaparéixer 'chotis' del castellá, ¿qué faríen enMadrit? ¡Segur que’l titot de Peransa Aguirre, corbella en ma y encalsetins, eixiría al front dels chulos y chulapes a capar académics tararots!. Y es que chotis estáagarrat del alemá 'schottisch', apareguent documentat primer en un text valenciá: “schotis” (Albán:Un ball de convit, 1863); y, per cert, el 'chulo' valenciá y castellá tampoc ve del lletí, grec omosárap; es una insignificant aféresis del italiá 'fanciullo'.

Tot llingüiste sap que’ls idiomes adquirixen part de sa riquea adaptant lléxic d´atres llengües. Perdesgracia, el valenciá no pot, al estar condenat a mort per el PP de l’AVLL, Canal 9, Punt2 y lacaterfa de rabuts inmersors. Cuan a estos del PP els envíen a pixar manruvio, els catalaners tindránllit fet y bolchaca plena. En Alacant, ahon un 70 % son fills o nets de murcians, manchegos yandalusos, el PP está catalanisant en dinés a manegaes. ¡Asoles creen puestos de treball a fotracaespera monyicots catalaners, mentres les tendes s’aumplin de taranyines y la gent s’asgola a la clotádel paro!. Els catalaners del PP, amos dels chiringuits institucionals, s’aprofiten pera alsar sitara,barandat o tabic (cat. 'envà') entre mosatros. Dasta els panquemaos son motiu pera alluntarmos unsd´atres. Si anem a demanar panquemaos a 'La Murciana', una de les millors pastiseríes d’Alacant,les chicones mos dirán molt series y en castellá, casi en tipitía y com si fora agrávit: “Eso son cosasde Valencia; aquí, en Alicante, se dicen toñas”. L’asunt, com vorem, te guilindaines.Com als poliseros inmersors els agrá el caos llingüístic pera fer catalanisme, ningú aclarirá als

L'obra 'Els Panquemaos' s'estrenáper primer vegá el 6 de març de1917, en Alcoy. La llengua d'estacomedia es la valenciana, compodem vórer en els diálecs:«Quiquet: 'Vinga, anem a vore;pero la veritat y en valensiá, ¿cómt'has fet en esta carta?» (ElsPanquemaos, p.13) L'acció ocurrixen plena Guerra Mundial, com esdiu en el text, pero la Batalla deValencia encá no era forta y elscomisaris com Pere Fuset nohavíen ni naixcut... per sort.

Colecció Catalunya mos furta © Ricart G. Moya (2015) El panquemao, la tonya y la mona2

alacantins y a 'La Murciana' que tonya y panquemao son dos sustantius valencians; y que la primeradocumentació de 'tonya' no ix en Alacant, sinos en la ciutat de Valencia del Sigle d’Or:

«la dura tonya com se mastega» (Gaçull: Lo Sompni de Johan Johan, 1497)

Pero també era y es castellá:

«Toña: pan o torta grosera» (Corominas: DCECH)

D’étim desconegut, está emparentat en 'tonyar', treballar o remóurer fondament la terra:

«yo soc el que cave, tonye, el que...» (Ferrer: A la vora del riu Serpis, Gandía, 1932)

El verp oferix cert paralelisme en amasar, fényer la farina en oli, sucre, etc. En el castellá deZamora tenen “toña: tina para amasar harina” (DCECH), y en Aragó, Albasete y Murcia equival a“pan o torta... dulce de Pascua”. Está clar que’l pa o coca 'tonya', feta en alguns puestos dasta encreílla, no es singularitat del valenciá. Y convé destacar que'l nom de joc valenciá 'tonya', castellá'tala', pasá del valenciá al espanyol: “a la tonya” (Ros: Romans dels jocs, c. 1730). Que yo sapia,abans del imprés de Carlos Ros no trobem en atra llengua este sustantiu llúdic.

El disápte pasat aní a la Confitería Soriano d’Elig, ahon prenc cafens en llet alguns matins. Heparlat en l’ama sobre'ls panquemaos que fa, prou bons. Ella sempre els ha dit 'mones', no tonyes;pero s’anrecordava de gent major d’Elig que’ls día panquemaos; y una sinyora dotora -queascoltava la conversació fense la faba-, digué que alguns empleen 'fogasa', germá del castellá antiu'fogasa' y modern 'hogaza'. El llexicógraf Escrig, naixcut en Lliria, arreplegava la veu y donava estádefinició:

«Fogasa: pan de salvado o harina mal cernida que se hace para la gente del campo. Pan grandeque pesa más de dos libras» (Escrig: Dicc. 1887)

També la familia de ma consogra Pilar, naixcuda en Dolores, sempre els ha dit 'mona', en hous osinse ells (en valenciá modern du h- epentética pera trencar anfibología: “¿Ous caquechar lesgallines?” (Gadea: Ensisam, 1891); “se ou la veu de...” (Badenes: Tápat sego,1945); “tinga doshous” (Ros: Romans del jocs, c.1730). Esta clar que'l poble s´ambolicá baix la presió del castellá ycatalá, trabucant els noms de fogasa, mona y tonya en el de panquemao.

Corominas parlava d’una “tonya, coca de 24 hores, en pobles dels partits d'Alcoy”. Desconeguemcóm era la valenciana del sigle XV, pero en alguns pobles de Murcia mantingué el sentit de cocapoc fina:

“toña: torta de aceite y miel” (G. Soriano: Dialecto murciano, Madrid, 1932).

Guarner y Moll descriuen una “tonya: coca redona feta de farina, creílles, hous, oli y sucre”(DCVB); y Corominas recorda que “la tonya valenciana es una coca rica en ingredients” (DECLLC,8, p. 556) La tonya y el panquemao eren pareguts, pero no lo mateix. No conec que ningú fiquecreílla en el panquemao (en la casca sí, mesclá en moniato, armela, etc.).Tot sugerix que, per 1920,en Alacant y Elig s’ambolicá lléxica y semánticamente tonya en panquemao, probablement perl’aplegá de murcians de parlar panocho, bona gent y treballaora, pero in albis del valenciá. Ademés,raere del 1932 aumentaren les marrasaes dels catalans contra 'panquemao'.

Aixina, el masorral Corominas parlava en desprécit del 'panquemao dels xurros' (DECLLC, 8,p.556), pero el churro de Barcelona era ell, analfabet del valenciá modern; pos el sustantiu estava

Colecció Catalunya mos furta © Ricart G. Moya (2015) El panquemao, la tonya y la mona3

arrailat plenament en el valenciá del cor del Reyne de Valencia.

Aixina, un sigle abans de que aplegara a Alacant la sinyora murcianeta y aubrira 'La Murciana',tampoc eixistíen les Fogueres y les festes principals d’Alacant es feen del 24 al 27 de joliol. Lesdones alacantines ascomensaven a fer panquemao dos díes abans. Preparats en casa, fenyá o pastá lamasa y pujá en rent, els portaven al forn del vehinat:

«Les festes... la una buscant pentinaora, el atra buscanse modista... tratem ara d´atracosa, per eixemple, del panquemaoy del chocolate. Desde huiacomensen ya a fer panquemao.Tenen aparaulats dos forns a fi deque en eixos díes que falten,puguen donar abast... no peramenchárselos els de la familia,sino pera poder quedar be en tots(...) Día 25... diana per lacharamita y el tambor; a les deu serepartirá el panquemao; per laesprá...» (Semanari Garrotá deSego, 22 de joliol de 1888,Alacant, p.1)

Y clar, ahon n’hiavía panquemao fea faltachocolate, que aixina s'escriu en valenciá cult:

«chocolate, segons tinc entés, hanencomanat tot el que han pogut fer enla fábrica de D. Román Tormo en tresdíes» (ib.p.1)

Está clar que la tonya y el panquemao erendiferents, y els en pobles com Monóverconvixqueren els dos vocables dasta el 1900,com testificá el germá d’Azorín:

«conill en carchofes... un parell detonyes (...) ¿A tú t’agrá elpanquemao? (...) panquemaos, rollets,coques» (Martínez Ruiz: Canyisaes,Monóver, 1910, 1914)

Encara en 1917, en Alacant, eren el busilis de Nadal:

«el primer día de Nadal armosar una lliura de chocolate y un rollo de panquemao» (El Tio Cuc,nº 111, Alacant, 1917)

En Alacant estava tan arrailat que’l trobem dasta en us metafóric:

«y tinga eixes galtes que pareixen un panquemao» (El Tio Cuc, nº 87, Alacant, 1916)

En el semanari 'Garrotá de sego' d'Alacant del 22 de joliolde 1888, cuan la sinyora murciana de les tonyes no havíaaplegat a esta ciutat, en les grans festes es fea lotradicional, y aixina heu publicaven en les variablesnormals del valenciá alacantí de 1888:

«Dia 25 (de joliol) —A les sinc del matí, diana perla charamita y el tambor; a les deu se repartirá elpanquemao; per la esprá corregües de pollastres yper la nit música»

En la mateixa fulla ix 'horchata', atra veu molt valenciana.El periodiste, parlant de les festes, advertix 'al que fasanovia' que tingá el dinés preparats ans

«de dirli 'Emilia, per eixemple, anémone y mosbeurem un gotet de horchata» (Garrotá de sego,Alacant, 22 de joliol 1888)

Colecció Catalunya mos furta © Ricart G. Moya (2015) El panquemao, la tonya y la mona4

Y es feen pera atres festes:

«tabalet / y una hermosa provesó, / panquemao... de caixó» (Semanari Garrotá de sego, Alacant,12 d'agost de 1888)

Eixe modisme valenciá 'de caixo', alusiu al panquemao, equival a 'de costum, tradicional'. Fora enMonóver, Alacant o Alcoy (el 6 de març de 1919 s'estrená en el Teatro Circo d’Alcoy 'Elspanquemaos'), era sustantiu corrent. Pero hui, prohibit el valenciá per el PP, ningú explicará als fillso nets de murcians, manchegos o andalusos que’ls alacantins de veritat, en el sigle XIX, feen ymenjaven els panquemaos de caixó o costum. De moment, crec que s’anterará 'La Murciana' (a lomillor li hu dic yo mateixa, ¡esperem que no m’áubriga la tótina d’una palá de forner!); atra cosa esque algú tinga en cónter la llengua dels yayos y bisyayos que feen y menjaven panquemaos enl'Alacant del 1800.

Epílec d'ara: En este semanari d'Alacant, entre castellanismes y ductes, trobem la fortalea del

valenciá modern que anava creixent poc a poc. En les seues fulles ix lléxic, morfología y sintaxis

hui prohibida per els colaboracionistes. En Nadal d'este 2015 cap chiquet d'escola por escriurer

paraules, per eixemple, com el pronom 'mosatros', fortament arrailat en 1888:

«Pero tía -digué el novio- ¿quína culpa tenim mosatros de que no ballen?» (Garrotá de sego,

Alacant, 5 d'agost 1888)

També podem vórer 'obstaculs, conversació en tu, conegut en Alacant, ben asentat en ma casa

almorsant...'. Hui tot está prohibit o catalanisat per el fascisme expansioniste.