L’ART I ELS SEUS MISSATGES

(algú ens ha volgut dir alguna cosa …)

1. INTRODUCCIÓ

Algunes consideracions prèvies… L’Art és una forma d’expressió.

Darrere una obra d’art hi ha una intenció.

Si la coneixem, podrem entendre millor: El seu significat La seva funció

que, segurament, ens aproparan: A l’autor A qui ha encarregat l’obra Al moment històric en què va ser

realitzada A la societat que l’ha fet possible

Nosaltres avui ens centrarem i buscarem exemples en les tres arts plàstiques (aquelles que es plasmen en objectes físics) que es consideren més essencials:

Edificis (Arquitectura) Volums materials (Escultura ) Colors, textures sobre una superfície

(Pintura)

2. A QUI o A QUÈ ENS APROPA UNA OBRA D’ART?

2.A. a l’autor

A través de la seva obra podem descobrir…

La seva ideologia o compromís polític

Pablo Picasso, Guernika (1937)

Frida Kahlo,

El marxisme curarà els malalts (1954)

Théodore Géricault,

El rai de la Medusa (1819)

El seu estat d’ànim

Edward Munch, El crit, 1895

Vincent Van Gogh, Nit estelada (1889)

Francisco de Goya, Pintures negres (1819-1823)

Vasili Kandinski, Improvisació 26 (1912)

La sombrilla (1777)

Quadrats amb cercles concèntrics, 1913

Les seves relacions afectives

Louise Bourgeois, Maman (1999)

Leandre Cristòfol, Nit de lluna (1935)

Les seves obsessions personals

Salvador Dalí,

El gran masturbador (1929),

Leda atòmica (1949)

Willem De Kooning, Dona 2 (1950-1952)

Les seves obsessions estètiques

Joan Miró, Constel·lacions (1939-41)

André Derain,

L’estaque (1906)

Claude Monet, Nimfees (1916)

Paul Cézanne, Sainte Victoire (1885)

Antoni Tàpies, Creu i R (1975)

Alberto Giacometti, Home caminant (1961)

El seu compromís social

Juli González, Cap de la Montserrat cridant (1942)

Jean-François Millet, Les espigadores (1857)

La Montserrat ( 1936-37)

2.B. a qui encarrega l’obra

El poder polític: una obra d’art pot esdevenir símbol del poder polític

D’una ciutat D’un faraó D’un rei D’un emperador

Miquel Àngel, David (1501-1504)

Temple de Ramsés II, Abu Simbel (1284 a.C)

Columna Vendôme, París (1810)

Mansart, Le Nôtre, Versalles (1677-1710)

Columna Trajana (s.II d.C)

Mausoleu d’Adrià, 130 d.C.

Circ Màxim, a partir s. II d.C. Colosseu, 70 d.C.

Panteó, 118 d.C.

El poder econòmic: una obra d’art pot representar el poder econòmic

D’una ciutat D’una classe social

Ictinos, Cal·lícrates, Partenó d’Atenes

(s. V. a. C)

Llotja de Palma de Mallorca (1426)

Taberna a Pompeia (s. I a. C)

Rembrandt Van Rijn, L’Oriental (1635)

Antoni Gaudí, Casa Batlló (1905-1907)

Lorenzo Ghiberti, Portes Baptisteri Florència (1425-1452)

El poder religiós: la religió ha utilitzat l’art per arribar als fidels amb objectius diversos:

Reforçar el poder polític

Adoctrinar

Tríada de Mikerinos (!532 a.C)

August de Prima Porta (cap any 20 a.C)

Conques, Judici Final (1100)

L’Infern, capitell claustre Catedral Girona (s. XII)

Crist d’Escunhau (s. XIII) Crist d’Ochánduri (s. XIV)

Gregorio Fernández, Cristo yacente (s. XVII)

Manifestar el seu propi poder

Bramante, Miquel Àngel, Maderno, Bernini, Sant Pere del Vaticà, Roma(acabament s. XVII)

2.C. a un moment històric

Quantes vegades també una obra d’art esdevindrà un document de gran valor històric

Eugène Delacroix,

La Llibertat guiant el poble (1830)

Columna Trajana, Roma (113 d.C)

Francisco de Goya,

Los Fusilamentos del 3 de mayo (1813)

Ramon Casas, El garrot vil (1894)

2.D. a la societat que l’ha fet possible

Quantes vegades una obra d’art ens aportarà informació sobre costums, formes de vida i estètiques, referents, sentiments, innovacions tecnològiques, mentalitats…

Pintures al fresc, prostíbul de Pompeia(Segle I.a.C)

Jan Van Eyck, Matrimoni Arnolfini (1434)

Relleus egipcis (instrumental quirúrgic),

Kom Ombo (s. II a.C.)

Gustave Eiffel, Tour Eiffel, París (1887)

Lluís Domènech i Montaner,

Palau de la Música Catalana (1905-1908)

Teatre d’Epidaure (grec) (s. IV a.C.) i de Mèrida (romà) (s. I a. C)

Rubens, Les Tres Gràcies (1639)

Policlet, Dorífor (s. V. a C.)

Velázquez, Vieja friendo huevos (1618)

Johanes Vermeer, La lletera (1660)

Pintures al fresc, Santa Maria de Taüll (cap el 1223)

Joaquin Sorolla, Otra Margarita (1892)

Richard Hamilton, Però què fa que les llars d’avui dia siguin tan diferents , tan atractives? (1956)

Elements de la cultura de masses americana anys cinquanta

Ove Grup/ Norman Foster, Viaducte de Millau (2001-2004)

Pont du Gard (40-70 d.C.) Nîmes

Per tot plegat, davant una obra d’art us convido …

A més de valorar/apreciar tot allò que ens aporta: estilísticament, tècnicament, formalment, temàticament …

A fer-vos més preguntes …1. Apropant-vos al seu context històric (estructura política,

social, religiosa …).2. Apropant-vos a l’artista o a qui li ha encarregat l’obra i a les

seves raons.

Només així comprendreu el seu significat i la seva funció …

Només així …estareu en condicions

d’atansar-vos al MISSATGE

que amaga

Venus de Willendorf 20.000 – 22.000 anys a. C.

… i ja com a síntesi …

Robert Rauschenberg, Combines, 1957

Jorn Utzon , Òpera de Sidney, inaugurat 1973

El que jo no sàpiga quin és el significat del meu art, no vol dir que no el tingui                                                                                                                    

                                                                                                           Salvador Dalí