ART MOBILIARI O MOBLE: OBJECTES UTILITARIS AMB CARÀCTER ESTÈTIC:

• Arpons• Bastons de comandament• Propulsors• Figures femenines: Venus, personificiació de la fertilitat• Estàtues simbòliques: Idols.

1. ART PREHISTÒRIC L’art prehistòric és tot l’art que abasta des del paleolític fins l’aparició de l’escriptura (25.000 aC – 3.500 aC)S’observen aquestes grans etapes: Paleolític. Neolític i Edat dels Metalls (coure, bronze i ferro).

VENUS DE WILLENDORF (24000 aC,

Naturhistorisches Museum, Viena)

VENUS DE LAUSSEL

(24000 aC, Musée Aquitaine, Bordeus)

VENUS DE LESPUGUE (20000 aC, Musée de l’Homme,

París)

Blanchard, Abri Castanet, Forneau du Diable y La Madeleine.

ART RUPESTRE1.- Escola Franco-cantàbrica:•Major policromia•Representacions aïllades i amb moviment de grans animals (cérvol, bisont, cavall) sense figures humanes, mans.•Pintures interiors•Ús de greixos animals, sang i fusta cremada•Altamira, El Castillo, Tito Bustillo,Puente Viesgo,Lascaux...

MANS EN NEGATIU (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)

BOU (LASCAUX, 14000 aC,, FRANÇA)

CÈRVOL (PUENTE VIESGO,

CANTÀBRIA)

COVA D’ALTAMIRA DESCOBERTA 1879(15000-12000 aC) . Santillana del Mar. Cantàbria.

Cueva de Les-Trois-Frères. Antropomorfo, Xaman.

2.- PINTURA DE L’ESCOLA LLEVANTINA- Figures monocromes (negre, vermell o ocre)- Escenes esquemàtiques i molt estilitzades- Composicions més complexes, amb figures humanes i animals- Gran moviment en escenes de caça, ball o recollida d’aliments- Es troben a coves però també a l’exterior- Exemples: El Cogull, Valltorta…

ESCENA DE DANSA(COGUL, LLEIDA, 6000 aC)

Abric dels Cavalls. Barranc de La Valltorta. Castelló.

LLUITA ENTRE ARQUERS (COVA REMÍGIA, CASTELLÓ. MESOLÍTIC)

PINTURES ESQUEMÀTIQUES DE LA COVA D’ALMADÉN (CIUDAD REAL)

VAS CAMPANIFORME. CIENPOZUELOS, MUSEU ARQUEOLÒGIC DE MADRID.

NEOLÍTIC (10000-3000 aC) CERÀMICA

MENHIR És una paraula bretona. 'maen' pedra i 'hir' llarga

ALINEAMENT . Conjunt de menhirs o megàlits situats en línia recta, generalment en orientació est-oest.

CARNAC(4500-2500 aC) Bretanya. França.

CROMLEC: Monument megalític. Agrupació de menhirs de forma circular.

(3000 aC).

DOLMEN: Megàlit aixecat amb tres pedres o més de les quals dues es troben clavades a terra i una tercera es col·loca horitzontalment a sobre a manera de llinda. Pot presentar corredor, Funció funerària.

Podia ser:• Senzill: una cambra sepulcral coberta.• Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés.

Dolmen de Tella. Monte Perdido. Osca

MANÉ KERIONED. CARNAC. BRETANYA.INTERIOR DE DOLMEN DE PASSADÍS

TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA.

TALAIOT: A les Balears i de l’època talaiòtica, edifici públic que pot dedicar-se a diferents activitats. De construcció ciclòpia i en forma troncocònica de planta quadrada, circular o ovalada presenta columna central.

EDAT DELS METALL (3000-500 aC)

TAULA: Edifici de culte en forma de ferradura i façana còncava. Al centre destaca un gran monòlit, a sobre del qual se n’hi posa un d’horitzontal. És de l’época talaiòtica (1000-123aC) i només es troba a Menorca.

TAULA DE TALATÍ DE DALT

(1000-500 aC). MENORCA.

TAULA DE TREPUCÓ. MENORCA.

Autor Desconegut

Cronologia 1000 aC

Estil Pretalaiòtic

Tipologia Monument Megalític (construcció funerària) en forma de nau invertida

Material Grans pedres

Tècnica Construcció Ciclòpia

Dimensions

14m de longitud, 6,5m d’ample i 4,30 d’alt

Localització

al Lloc dels Tudons, al terme de Ciutadella, Menorca

NAVETA:Construcció de l’edat del Bronze mig i final, de planta diversa (ferradura, poligonal, ovalada o circular) bastida amb murs tripartits i d’aparell ciclopi. Si es destina a l’habitatge disposa d’un sòtil de brancatge i es pot trobar a totes les Illes Balears, Si es d’enterrament, només a Menorca, el sòtil és de pedra.

.

Anar a índex…

Sistema constructiu Tipus d’aparell regular ciclopi

(murs gruixuts formats per grans blocs de pedra assentats en sec, és a dir, sense cap tipus d’element cohesionant).

BOU DE COSTITX.

• Jaciment talaiòtic de la finca de Son Corró (ss. V al II aC). Caps de bou de l’Edat de Bronze trobats en 1894. Originals Museu Arqueològic Nacional de Madrid, reproduccions al Casal de Cultura de Costits. Illa de Mallorca. Balears. Edat del bronze.

Anar a índex…

DATES EXAMENS1- INICIS ART- GRÈCIA - ROMA 30

OCTUBRE2- INICI EDAT MITJANA-ROMÀNIC 27

NOVEMBRE

FEINA DIMARTS. Un quart de full en ordinador

ART EGIPTE

ARQUITECTURA FUNERÀRIAMASTABA

Pou s’omplia d’arena per a evitar els saqueigs.

Cambra funerària

Serdab petita capella que contenia objectes del difunt.

SERDAB O CAPELLA (OBJECTES DIFUNT I ESTÀTUA).

PIRÀMIDE NECRÒPOLIS DE SAQQARA

Faraó Zoser (Djoser), arquitecte Imhotep (cap 2650 aC).

ARQUITECTURA FUNERÀRIA

PIRÀMIDES DE GIZEH(Keops:

gran, 230m base x 146 alt.

Kefren:mitjana, 215m base x 143

alt.

Mykerinos:petita, 108m base x 66m

alt.

ARQUITECTURA FUNERÀRIAPIRÀMIDE

PIRÁMIDES DE GIZEH: ESQUEMA GENERAL.

ARQUITECTURA FUNERÀRIAPIRÀMIDE

HIPOGEU DE BENI HASAM (EXEMPLE)

SECCIÓ D’UN HIPOGEU

ESQUEMA D’UN HIPOGEU

ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA

SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel).

Anar a índex…

SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC).

El Durant Els dies 21 de febrer i 21 d'octubre, els raigs solars penetren fins al santuari, SITUAT al fons del temple, i il·luminen les cares d'Amon, Ra, i Ramsés,

quedant només la del déu Ptah en penombra, doncs era considerat el déu de la foscor

Temple d’Hathor. Abu Simbel.

FAÇANA / FRONTIS Cadascun dels murs exteriors d’un edifici. Essencialment la part exterior on hi ha la porta principal que li dona accés.

TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC,

CORNISA. Part superior d’un entaulament, que en sobresurt i sol aparèixer motllurat.

LLINDA. Element arquitectònic situat sobre els brancals d’una porta

PILAR. Element arquitectònic de suport vertical de secció no circular.

PILASTRA. Pilar adossat al mur.

SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVATARQUITRAU

Part Inferior d'un entaulament que es recolza directament

sobre el capitell de les columnes.

CAPITELL

Part superior d'una columna, pilar...amb

diversos tipus de decoració segons

l'època, estil...

FUST

Part vertical de la columnata entre la

base o l'estilòbat i el capitell. Pot ser llis,

amb estries...

BASE

Part inferior integrant de la columna sobre la

qual s'alça el fust.

TAMBOR

Bloc cilíndric que superposat forma el fust d’una columna.

EVOLUCIÓ ART ESTATUARI: IMPERI ANTIC: Són, principalment, estàtues per ser receptacles del Ka, amb certa voluntat de captar els trets fisonòmics dels difunts (es pot reconèixer, RETRAT OFICIAL).

IMPERI MITJÀ (final dinastia XII): Els trets demostren desànim de la fisonomia. A la túnica, la basa i l'esquena s'acumulen els jeroglífics. Són estàtues votives per a ofrenes.

IMPERI NOU: Les arts són de gust refinat i sensual. L’estatutària ens ha arribat en millor estat, i destaquen les figures exemptes i les escultures monumentals.

CARACTERÍSTIQUES FORMALS ESTATUÀRIA

Característiques generals (concepció intel·lectual de la realitat).

Llei de frontalitat

2 punys

10 punys

6 punys

Llei del Cànon:18 punys (ample de l’artell o dels

nus dels dits amb polze). Des de planta del peu

fins meitat de front.

Extremitats aferrades al cos per evitar trencament.

Hieratisme, rigidesa, antinaturalisme.

Tendència a la simplificació geomètrica del modelat del cos.

Peu esquerre avançat La dona peus junts o avançats, però, lleugerament per darrera el peu de l’home.

Es cerca la perfecció, l’esència (sense allò temporal) per a fusionar-se amb el cosmos.

MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY.

MÒDUL

ALT RELLEU Quan les figures són tallades gairabé exemptes però adherides al pla mural (més de la meitat del seu volum natural

BAIX RELLEUQuan les figures gairabé no sobresurten del pla mural.

Ankesenamón, esposa i germana de Tutankamón,

SARCÒFAG Objecte funerari en forma de caixa de gran diversitat de formes i decoració en el qual es col·loca el cos del difunt.

POLICROMIA. Revestiment de colors que cobreixen les obres arquitectòniques o escultòriques

FRESC Tècnica utilitzada per a la pintura mural que s’aplica sobre l’enlluit, de sorra i calç, mentre encara és humit,emprant colors trempats amb aigua.

Pintura d’un estancTomba de Tebas 1.400 a.C.British Museum.

ICONOGRAFIA. Ciència que té com a objectiu l’estudi de les imatges artístiques en relació a lo simbòlic i al·legòric.

Duat, Amenthes o Akert és l'inframón, on el sol viatja de l'oest a l'est durant la nit, i on les ànimes (Ka) del morts eren jutjades per Osiris i Thoth utilitzant la

Ploma de la veritat. Les ànimes massa pesades pels seus pecats eren menjades per Ammit i Babi. Si eren lleugeres la seva Ka i la seva Ba podien anar a trobar-se amb la mòmia, conformar l'Aj i viure eternament a l'Aaru (El Paradís a la mitologia

egípcia).

ELS POBLES DE MESOPOTÀMIA: ETAPES

3500-1900 aC

S’organitzaven en Ciutats Estat (Ur, Uruk, Èridu, Lagaish), al centre de les quals hi construiren el temple, dedicat als déus, divinitats que les protegien. També inventaren l’escriptura. Posteriorment, són conquerits pels ACCADIS. Ciutats importants seran Accad i Babilònia. La III Dinastia d’Ur restitueix el poder dels sumeris, el rei Gudea unificarà a sumeris i accadis en un únic imperi. I cap el 1800 aC, Babilònia s’imposa a la resta de ciutats de la Baixa Mesopotàmia.

SUMERIS I ACCADIS

1900-539 aC

Primer Imperi Babilònic: Hammurabi uní les terres sota el seu poder (capital Babilònia). Predomini de l’imperi assiri amb Assurnarsipal II (883-859 aC), esdevindrà una gran potència amb centre a les ciutats d’Assur i Nínive, adquirint el màxim esplendor sota el rei Assurbanipal. El rei assiri Senaquerib destruí, l’any 689 aC, Babilònia, que va tornar a a renéixer, després…

Recuperació del domini babilònic en el 625 aC: Imperi neobabilònico. Destaca Nabucodonosor II que crea el Gran Imperi Babilònic, derrotà els egipcis i dominà Síria.

ASSIRIS I BABILONIS

539-331 aC

Cir II va convertir Babilònia en una província persa en el 539 aC. Capital a Susa, i Persèpolis era una altra ciutat important. L’imperi es va estendre per Mesopotàmia, Egipte i Àsia Menor. Ocupava l’actual altiplà d’Iran.

En el 331 aC, Alexandre el Gran va sometre els perses sota el domini grec.

PERSES I GRECS

Ús de petits maons de fang assecat al sol (ladrillos de adobe).Arcs de mig punt (arc semicircular que es sustenta sobre dos suports) i la volta de canó.

Construccions recobertes amb marbre, maó vidrat o alabastre a l’exterior, i pintures i relleus a l’interior.

MESOPOTÀMIA: ART

RESUMCARACTERÍSTIQUE

S

ART MESOPOTÀMIC

ARQUITECTURA: ELS TEMPLES

MAQUETA ZIGURAT MARDUK, BABILÒNIA Anar a índex…

Comú a sumeris, babilonis i assiris. No eren un lloc d’actes públics o cerimònies, sinó morada del déu de la ciutat.Accés reservat als sacerdots, la qual cosa es conferia poder en la societat. En l’època sumèria els temples s’edificaven sobre un monticle de terra. Aquesta estructura evolucionà fins que es va convertir en el ZIGURAT (era l’element més destacable):

ZIGGURAT: Santuari en forma de torre piramidal i escalonada formada per la superposició de cossos decreixents en nombre variable, de planta rectangular o quadrada, amb escales d’accés i rampes.

Ziggurat d’Ur

ARC DE MIG PUNT Arc semicircular que té el centre en la línia d'arrencada.IMPOSTA (LÍNIA ) Filera de pedres d'un mur sobre la qual descansa o arranca un arc o volta.LLUM (DE L'ARC) Amplada màxima d'una obertura.CLAU D'ARC Dovella situada en la part central d'un arc.CLAU DE VOLTA Dovela central que clou una volta o un arc i que sol anar esculpida.DOVELLA Cadascuna de les peces que formen un arc.EXTRADÓS Superfície convexa exterior d'un arc o volta.FLETXA (D'ARC) Alçada d'un arc o volta contada a partir de la clau.INTRADÓS Superfície interna d'un arc o d'una volta.SALMER Dovella inferior d'un arc sobre la imposta a partir de la qual s'alçal'arc.

Porta d’ISHTAR reconstruïda al Museu de Pèrgam, Berlín. Destaca pel gran arc de mig punt, els maons esmaltats, majorment de color blau, que contrastava amb altres edificis veïnats, donat que els altres eren daurats o vermells, i pels relleus d’animals fantàstics, que formen les siluetes de dracs, braus i lleons, i altres éssers mitològics.

ART MESOPOTÀMIC

MURADES, PORTES I PALAUS

ESCULTURA

Petites escultures d’embalum rodó (ple volum, exemptes) o bé en relleu. En piedra dura de diorita. Sedent o dempeus. El cos humà es modela a partir d’una forma geomètrica senzilla, és a dir, volumètrica (cònica, cilíndrica).

Personatges ambTurbant i mant sumeri. faldilles fins els turmells: Kaunakes. Nas de forma piramidal, boques rectilínies i cavells simètrics.

MESOPOTÀMIA: ART

CARACTERÍSTIQUES

Bous o genis alats: Cap humà amb barba

reial i tiara amb doble cornamenta.

Cos de bou o lleó, amb ales.

Cinc pates (de front sembla immóbil i de perfil

sembla estar en moviment).

ESTELA DE NARAM-SIN (2250 aC)

CODI D’HAMMURABI

(1750 aC)

Els relleus assiris són de caràcter històric i narratiu: escenes quotidianes o episodis diversos per a l’exaltació del rei (tot supeditat a glorificar la figura reial).

La caça major, a l’imperi assiri, era un esport de prestigi i estava reservada, exclusivament, als reis.

Moltes obres d’art ho reflecteixen. Destaquen les escenes de caça del palau d’Assurbanipal, a la ciutat de Nínive (meitat s. VII aC), caracteritzades pel gran moviment dels animals i la seva expressivitat.

ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA

PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive)

Escenes profanes o quotidianes no religioses.Assurbanipal de passeig amb els lleons.

ESCULTURA