LS LLIBRES DE TEXT,EINES DELS PROFES-SIONALS DE L’EDU-CACIÓEls llibres de text hanacompanyat durant moltsanys el procés educatiu:han servit –i serveixen–de guia on trobar la in-formació necessària, amb

un llenguatge clar i amb propostes d’exer-cicis que faciliten l’accés als contingutsque cal retenir en el procés formatiu.

A casa nostra hi ha una llarga tradiciód’empreses que fan llibres de text. No éscasual que enlloc més de l’Estat s’hi trobiaquesta circumstància, i té a veure ambdos fets concrets: una concentració d’edi-torials i una llarga tradició de renovaciópedagògica. Gràcies a aquesta coincidèn-cia, els llibres fets a Catalunya gaudeixend’una qualitat molt alta: són ben editats,resistents, amb un disseny modern i, en elcas dels que s’adrecen als més petits, es-tan il·lustrats pels millors professionals.Hi ha tot un teixit professional al voltantdels llibres de text que va des dels editors,els correctors i els maquetistes fins a les

empreses d’arts gràfiques (i hauríemd’afegir-hi llibreters i distribuïdors). Lesempreses d’aquest sector generen llocs detreball i aporten al PIB català un percen-tatge gens menyspreable, factors que, aracom ara, haurien de fer reflexionar a totsels qui, des de l’Administració i els mit-jans, prenen decisions o fan opinió al vol-tant d’aquest tema.

Cal recordar que els llibres de text no sónnomés objectes individuals. Darrere d’unprojecte educatiu editorial hi ha molts re-cursos que s’ofereixen als docents. Sovint,aquests recursos no són coneguts per lesfamílies: les propostes didàctiques, elsmaterials d’aula, la formació al professo-rat i, darrerament, els materials digitals.El llibre de text i els quaderns d’activitatsque l’acompanyen són una part del queles editorials ofereixen quan editen unprojecte educatiu.

És cert que les circumstàncies canvien ique les aules d’avui s’assemblen ben poca les de fa uns anys. Calen noves eines,més adequades als temps i als reptes d’unaescola que està en ple procés de canvimetodològic. Els llibres de text hauran

20

A M B L U P A

E

Tot i estar qüestionats, els llibres de text són una de les eines més utilit-zades a les escoles i han permès que els professionals de l’educació tin-guin una guia ordenada i clara dels currículums que desplegaven les ad-ministracions públiques. Als estudiants els han proporcionat un suportútil en el seu procés d’aprenentatge, amb un llenguatge senzill que els hafacilitat l’estudi i els ha permès assegurar l’assoliment dels continguts.

J O S E P - M A N U E L R A F Í | D I R E C T O R D ’ E D I C I O N S E S C O L A R S D E L ’ E D I T O R I A L B A R C A N O V A

Els llibres de text:una eina fonamentala les escoles catalanes

EC 479 p1 a la 29.qxd 19/12/12 12:51 Página 20

d’avançar i oferir models dife-rents dels que ara coneixem,però els professionals de l’edu-cació, com en qualsevol altresector professional, requeriransempre bones eines per fer la se-va feina, i les editorials catala-nes estaran a l’altura d’aquestademanda.

I COM ES FA UN LLIBRE DE TEXT?Les administracions públiquesdeterminen els continguts curri-culars. Les editorials estan sub-jectes als canvis del currículum iestan obligades a variar el con-tingut dels seus materials cadavegada que hi ha una nova legis-lació. Des de fora del sector potsemblar que les editorials can-vien els llibres cada dos per tres,moguts només per factors estric-tament econòmics; el cert, però,és que les lleis obliguen a fer-hoi estem en un país que ha tingutsis disposicions legals en menysde quaranta anys. Massa canvis ipoca eficàcia.

Quan les editorials s’assabentendels canvis, posen en marxa unamplíssim equip de professio-nals i preparen un importantcontingent de pressupost per ferfront al cost que representa. Elprimer de tot és comptar ambels coordinadors de cada matè-ria, professionals reconeguts enel sector, molt sovint acompa-nyats d’un equip d’altres docentsen actiu que validen l’adequaciódels continguts a una realitatd’aula que coneixen de primeramà. A ells se’ls fa arribar el textlegal per fer un primer buidatgei proposar una ordenació percursos; és el que en diem unacorrecta seqüenciació didàctica,una que garanteixi que tots elscontinguts que marca la llei hisiguin presents. En el cas del’editorial Barcanova, paral·lela-ment a l’activació dels equipsd’autors, es convoquen reunionsdels equips assessors de cadamatèria i etapa. Als assessorsse’ls passen enquestes i es fan

debats de com s’ha d’enfocar larenovació. Aquest és un materialmolt valuós, ja que recull una in-formació pensada perquè l’ade-quació a les aules sigui la millori permet detectar propostes d’in-novació. Els informes dels asses-sors es fan arribar al coordina-dor d’àrea i als autors, queincorporen en el projecte les mi-llores proposades.

Entre la redacció dels materials ila publicació poden passar entresis i nou mesos. És un llarg pro-cés del qual els editors són res-ponsables de l’excel·lència final.Ells són els que s’encarreguen decoordinar-ho tot, de trobar elsmillors il·lustradors, d’escollirles fotografies i els gràfics queajuden a aclarir els conceptes i,conjuntament amb els dissenya-dors, els que proposen de quinamanera es farà arribar el contin-gut als alumnes. Aquesta és unagran feina encara poc reconegu-da. A més, entre els autors i elseditors, amb l’ajuda dels correc-tors, fan que el text es redactid’acord amb les capacitats prò-pies de cada edat, de maneraque es faciliti als alumnes lacomprensió del que han d’estu-diar.

Quan el material està en una fa-se avançada, s’enceten els pro-cessos formatius de la xarxa depromoció, a la qual es facilita lainformació necessària perquè latraspassin a les escoles. No ésgratuït pensar que moltes refor-mes educatives han arribat alscentres a través dels materialseditorials. Un exemple recent elpodem trobar en l’aparició del’avaluació competencial.

Amb aquestes pinzellades es potobservar que l’edició d’un pro-jecte educatiu requereix untemps que, sovint, les adminis-tracions públiques s’obliden detenir en compte per tal que elsmaterials que arribin a les esco-les ho facin amb garanties dequalitat.p

MASSA LLEIS PER A UN PROJECTE EDUCATIU D’ESTAT

Des de 1970 han estat quatre leslleis orgàniques d’educació que s’-han aprovat a Espanya, a les qualscal sumar-hi dues lleis orgàniquesmés que han modificat el seu con-tingut i una tercera (LOMCE) ques’espera per al pròxim any. Tot i tenirtraspassades les competències edu-catives a les comunitats autòno-mes, el govern central de l’Estat s’hareservat la facultat d’emetre les lleisreguladores de l’educació i que unabona part del contingut, fins al 55%en els territoris amb llengua pròpia,sigui un tronc comú a tot l’Estat. Enpoc més de 40 anys, semblen massalleis per poder tenir un projecte e-ducatiu consolidat que vagi mésenllà de les diferents visions que te-nen els dos partits hegemònics enla política espanyola (PP i PSOE).Potser tocaria fer una reflexió serio-sa i construir un veritable model e-ducatiu, modern i progressista.

escola catalana · NÚM 479 · DESEMBRE 2012

21

Arxiu

EC 479 p1 a la 29.qxd 19/12/12 12:51 Página 21