apunts litúrgia fonamental

7/26/2019 Apunts Litúrgia Fonamental

http://slidepdf.com/reader/full/apunts-liturgia-fonamental 1/40

LITÚRGIAFONAMENTAL

Centre d'Estudis Teològics de Mallorca

2015 – 2016, Segon

Pere Antoni Amer Canelles

!it"rgia #onamental, $% Pere &lier



!(T)*+(A #&AMETA!

ÍNDEX

1% C&CEPTES (T*&$-CT&*(S%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%11%1% (ntroducci.%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%11%2% /u s la !it"rgia%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%1

1%2%1% La Litúrgia a les Sagrades Escriptures%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%11%2%2% La Litúrgia a les altres Esglésies%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%11%2%3% La Litúrgia segons Odo Casel %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%11%2%4% La Litúrgia a la Mediator $ei%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%21%2%5% La Litúrgia avui%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%2

2% E! P*&ECTE $E !A T*((TAT A !A SA!AC(7%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%32%1% (ntroducci.%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%32%2% !'Esglsia, sagrament de Crist%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%32%3% Pas8ua9 Pentecosta :ermanent%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%4

2%4% Presncia del Pare, del #ill i de l'Es:erit Sant a la lit"rgia%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%42%4%1% Presència del Pare%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%42%4%2% Presència del Fill %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%42%4%3% Presència de l'Esperit Sant %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%5

3% E! C-!TE%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%63%1% (ntroducci.%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%63%2% /u s el Culte%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%63%3% El Culte a la Sagrada Escri:tura%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%6

3%3%1% El Culte a l'Antic Testament %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%63%3%2% El Culte al Nou Testament %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%;

3%3% !a relaci. entre Culte i !it"rgia%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%;

3%3%1% e!inicions estèti"ues%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%;3%3%2% e!inicions #ur$di"ues%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%;3%3%3% e!inicions teol%gi"ues%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%;3%3%4% e!inici& de la Mediator $ei%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%<3%3%5% e!inici& de la Sagramentum Concilium%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%<

4% =(ST>*(A $E !A !(T)*+(A%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%104%1% El cristianisme, continuaci. del ?udaisme%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%104%2% Primeres realit@acions%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%104%3% Segle ((, el segle de l'e:ansi.%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%11

4%3%1% El catecumenat %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%114%3%2% La celeraci& eucar$stica%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%124%3%3% Les grans persecucions%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%13

4%4% El culte cristiB a l'Esglsia de l'(m:eri%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%134%4%1% El (martiri verd)%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%134%4%2% El *issal Plenum%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%134%4%3% El catecumenat %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%144%4%4% La penitència%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%14



!(T)*+(A #&AMETA!

4%4%5% Conse"+ències%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%144%5% $el 50 al 10;5, des de +regori Magne Dins a +regori ((%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%15

4%5%1% Conte,t %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%154%5%2% -regori *agne%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%154%5%3%

La litúrgia romana%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%16

4%5%4% La .iridaci& litúrgica%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%164%6% $es de +regori (( Dins a Trento%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%1<

4%6%1% Conte,t %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%1<4%6%2% La re!orma litúrgica de -regori /00 %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%1<4%6%3% La predicaci&%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%1<4%6%4% La pietat eucar$stica%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%1

4%;% $es del 1500 al 100, des de Trento Dins al Moiment !it"rgic%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%14%;%1% Conte,t %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%14%;%2% El Concili%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%204%;%3% L$nies d'evoluci& litúrgica%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%204%;%4% La presència eucar$stica%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%214%;%5% Llires litúrgics%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%224%;%6% Conse"+ències del Concili%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%224%;%;% Anne,1 el m&n medieval i les controvèrsies eucar$sti"ues%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%23

4%<% El Moiment !it"rgic%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%254%<%1% -erangé%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%254%<%2 2osmini%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%264%<%3% 3eaduin i Festugier %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%2;4%<%4% Odo Castle%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%2<4%<%5% El *agisteri de l'Església al *oviment Litúrgic%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%24%<%6% Conse"+ències del *oviment Litúrgic%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%30

4%% El Concili aticB ((%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%314%%1% La SC en el C/00 %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%314%%2% La Sacrosantum Concilium%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%31

4%10% El PostConcili%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%324%10%1% Tot #ust després%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%324%10%2% ocuments postconciliars%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%334%10%3% 2ecepci& del Concili%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%34



!(T)*+(A #&AMETA!

1% C&CEPTES (T*&$-CT&*(S

1%1% ( T*&$-CC(7

!a lit"rgia tamF s teologia% !a gent de:n de l'es:ai i el tem:s :er connectar amF el misteri de

$u, :er tant, d'aiò se n'encarrega de la lit"rgia% Actualment Gi Ga una :atent necessitat d'es:iritualitat

i la lit"rgia tamF s Dont de celeFraci.% !a lit"rgia FBsicament la troFarem a la Sacrosantum Concilium

del C(( ms 8ue no :as als manuals, car a8uests no s.n ms 8ue un comentari al document del Conci

li%

1%2% /-H IS !A !(T)*+(A

1%2%1% La Litúrgia a les Sagrades Escriptures

A l'Antic Testament, concretament la traducci. dels !JJ, es Da reDerncia al serei religi.s 8ue els

leites Deien a l'interior de la tenda o des:rs al Tem:le% En el ou Testament mai a:arei el mot Kli

t"rgiaL com a tal% A:arei :er eem:le, a la idac.é% /uan em:ren els :rimers :ares a8uest mot, Da re

Derncia al ministeri de Crist ms 8ue no :as a l'antic culte ?ueu%

1%2%2% La Litúrgia a les altres Esglésies

A l'Esglsia &riental, Klit"rgiaL serei :er indicar el culte cristiB en general, molt es:ecialment l'eucaristia% Ara F, dins l'Esglsia !latina la :araula Klit"rgiaL s desconeguda% A :artir del s% J( a:arei

sols en el :la cientDic o en els rituals antics o F al culte de l'Esglsia%

1%2%3% La Litúrgia segons Odo Casel

!'Esglsia, :er ser en el m.n la continuaci. de CristN eercei el culte es:ecial i :erDecte 8ue Crist

d.na al Pare en la sea ida terrenalN :er tant, el culte s :"Flic i comunitari% &% Casel aDirma 8ue la li

t"rgia :ot i Ga de conierse no sols des del gnere, 8u s el culte, sin. tamF en si mateia, 8ue es

maniDesta en la celeFraci.% !a lit"rgia no s un conce:te, sin. una celeFraci.%

&% Casel tamF treFalla el conce:te de misteri associat a la lit"rgia, la lit"rgia com a mister% Casel

descoFrei 8ue els com:onents del misteri s.n9

1% !'eistncia d'un succs :rimordial de salaci.% *itus de salaci.% Pas"ua%

1



!(T)*+(A #&AMETA!

2% Presncia del matei esdeeniment :er ritus% Aigua4 llum%

3% Actualit@aci. de l'esdeeniment% Eucaristia5 =om reiu des de l'esdeeniment actualit@at Oeuca

ristia i a tras del ritus Oaigua, llum, el misteri :as8ual%

1%2%4% La Litúrgia a la Mediator $ei

Pius J(( escriu una encclica anomenada *ediator ei :er tal de :osar :au entre els sectors contra

ris al moiment lit"rgic, :er :oder dir una :araula oDicial de lit"rgia sense anomenar el moiment lit"r

gic i :er altra Fanda, :er :osar a lloc alguns autors del moiment lit"rgic 8ue s'ecedien% Per a8uesta

encclica, la lit"rgia s l'eercici del sacerdoci de Crist, la continuaci. de Crist% !a lit"rgia es deDinei

com a culte :"Flic total del cos mstic de Crist% A tras de la lit"rgia, $u actua amF l'Gome%

1%2%5% La Litúrgia avui

Cal reFut?ar totes a8uelles deDinicions en 8u la lit"rgia a:arei com una :art eterna del culte cris

tiBN tot allò 8ue intenta reestir el culte de Dormes eteriors malgrat intenti ressaltar el contingut de la De%

!it"rgia no s dur la creu i els cirials, ni la randeta i ru8uet9 car sin. sols :erceFem un :la eterior de

l'Esglsia%

!'Esglsia, :er ser en el m.n la continuaci. de CristN eercei el culte es:ecial i :erDecte 8ue Crist

d.na al Pare en la sea ida terrenalN :er tant, el culte s :"Flic i comunitari% &% Cassel aDirma 8ue la lit"rgia :ot i Ga de conierse no sols des del gnere, 8u s el culte, sin. tamF en si mateia, 8ue es

maniDesta en la celeFraci.% !a lit"rgia no s un conce:te, sin. una celeFraci.%

2



!(T)*+(A #&AMETA!

2% E! P*&ECTE $E !A T*((TAT A !A SA!AC(7

2%1% ( T*&$-CC(7

El :ro?ecte de la trinitat a la salaci. s comunicat :el #ill de :art del Pare i comenQa :er mit?B de

lREs:erit Sant a Pentecosta i :erdura Dins a Dinal dels tem:s% $Ra8u en nei lREsglsia i la lit"rgia Go ac

tualit@a%

!es :ersones, :er tal de :artici:ar de la salaci. 8ue $u els oDerei, des:rs dRGaer escoltat el 6e7

rigma, necessiten lREs:erit Sant :er anunciarlo i :er dur a terme la celeFraci. 8ue els conduei ca: a la

caritat% !Rei de tot aiò s el misteri :as8ual de esucristN ara F, les Gomes i dones no celeFren lRanun

ci de Pentecosta, sin. 8ue allò 8ue els Donamenta s el misteri :as8ual%

Per tant, si el 8ue anunciam s el misteri :as8ual, el 8ue Gem de celeFrar tamF Ga de ser el misteri

:as8ual% !a lit"rgia s Dont ia i signe inesgotaFle de lREs:erit Sant, segons la SC% o ens Fasta amF

anunciar, tamF Gem de celeFrarN no ens Fasta sols amF celeFrar, tamF Gem dRanunciar el 6erigma%

$iu Sant AmFròs9 KtRGas mostrat cara a cara, oG CristN et troF en el teu sagramentL% !Racci. de lREs

:erit Sant en la lit"rgia li conDerei la sea ca:acitat salDica% $Ra8uesta manera, :odem :arlar de Crist

com a sagrament de l'encontre amF $u i del sagraments com a :actes de salaci. :ersonal de Crist

8ue es Da :resent en un acte simFòlic essencial%

2%2% !'ES+!IS(A, SA+*AMET $E C*(ST

$iu SC9 K$el costat de Crist dormit a la creu a nier el sagrament admiraFle de lREsglsia sence

raL% !+ ens :arla com Crist ressuscitat eniB el seu Es:erit de ida als deieFles i :er mit?B dRell cons

titu el seu cos, lREsglsia com a sagrament uniersal de salaci.%

Is el :rimer signe sagramental :er mit?B del 8ual ara es Da :resent en isiFilitat Gistòrica el do de lasalaci.% A tras de lREsglsia Crist continua actuant enmig del m.n i Dentse realitat dRaccs als Go

mes i dels Gomes a $u% !a condici. sagramental de lREsglsia es maniDesta no sols amF la sea actua

ci. daant el m.n sin. de manera es:ecial a tras dels sagraments i altres signes%

3



!(T)*+(A #&AMETA!

2%3% PAS/-A9 PETEC&STA PE*MAET

En tota celeFraci. es maniDesta una e:iDania de lREs:erit, inocat :er la :regBria de lREsglsia i eni

at de nou :el Pare :er realit@ar la santiDicaci. dels Gomes% !'eangelit@aci. :romou la conersi. i la De i

la lit"rgia conduei la De ca: a una ida moral%

2%4% P*ESHC(A $E! PA*E, $E! #(!! ( $E !'ESPE*(T SAT A !A !(T)*+(A

2%4%1% Presència del Pare

El Pare de nostre Senor esucrist ens Ga Feneit amF oracions es:irituals en Crist, de manera 8ue

l'oraci. lit"rgica sem:re a dirigida al Pare :el #ill en l'Es:erit Sant% A la lit"rgia el Pare s oF?ecte de

tota classe de Fenediccions :er la creaci. 8ue Ga oFrat% !a lit"rgia t un carBcter teocntric, de manera

8ue no sols la dimensi. teològica, sin. tamF la còsmica estan orientades a descoFrir l'aFsoluta soFira

nia del Pare i el seu amor inDinit% Al Dinal dels tem:s, tot serB :resentat al Pare com una oFlaci. agrada

Fle%

2%4%2% Presència del Fill

!a maniDestaci. trinitBria a la lit"rgia arriFa a :lenitud 8uan Deim reDerncia al #ill9 el smFol de la

De, la :regBria eucarstica i les grans Dormes eucològi8ues 1 desenolu:en Bm:liament la cristologia, s a

dir, la :resncia de Crist entre els Gomes, la :resncia d'a8uell 8ui ens reela el Pare i ens d.na l'Es:eritSant, 8ue ens Da ser Dills en el #ill%

!a :regBria lit"rgica e:ressa la centralitat de Crist a la lit"rgia i Da memòria de tota oFra redem:to

ra% Crist s l'"nic mediador entre $u i els Gomes, el sum sacerdot del santuari celestial i intercessor

:ermanent% Sant Pau conidaa a la comunitat cristiana a cantar a $u i donarli grBcies en nom del Se

nor esucrist% Sant Agust diu9 KCrist :rega :er nosaltres, :rega amF nosaltres i s inocat :er nosal

tresL%

Com Senor i ca: de l'EsglsiaN Crist roman ?unt als Gomes i es Da :resent, :rinci:alment, en els ac

tes lit"rgics de diersos modes :er dur a terme l'oFra de la redem:ci.% !a :resncia de Crist dins la li

t"rgia s una :resncia sem:re dinBmica i eDicaQ, 8ue Da dels actes lit"rgics esdeeniments salDics%

1 Eucologia: con?unt d'oracions contingudes en un Dormulari lit"rgic%

4



!(T)*+(A #&AMETA!

A l'eucaristia, a8uesta :resncia s suFstancial, car tal :resncia l'anomenam KrealLN no :er eclusi.,

sin. :er antonomBsia% Els modes o graus de la :resncia del Senor a la lit"rgia conDirmen 8ue a8uesta

s, :er damunt de totN acci. de CristN el 8ual associa a l'eercici del seu sacerdoci a tots els Didels en ir

tut del Fa:tisme%

2%4%3% Presència de l'Esperit Sant

!'BmFit etern de la lit"rgia s l'Esglsia% !'BmFit intern s l'Es:erit Sant, 8ui assistei sem:re a l'Es

glsia en l'acci. lit"rgica :er8u ino8ui sem:re al seu Senor% !'Es:erit s el do de la :as8ua del Se

nor, el do de $u% ai la guia i l'im:uls de l'Es:erit, l'Esglsia :rega al Pare i conDessa a es"s com el

Senor i l'inoca en l'es:era del seu retorn%

En el CEC 101, 103, 10 i 110 troFarem la :resncia de l'Es:erit Sant% !'Es:erit Sant en la sea

:resncia inisiFle Da 8ue els actes sacramentals a l'Esglsia realit@in el 8ue signiDi8uen, conduint l'oFra

de Crist a la sea :lenitud segons el designi etern del Pare%

5



!(T)*+(A #&AMETA!

3% E! C-!TE

3%1% ( T*&$-CC(7

!'"s del llenguatge FFlic i :ositiu :er :arlar de la lit"rgia i la sea im:ortBncia Ga :erms recu:erar

una isi. de la celeFraci. del misteri cristiB 8ue s'Gaia anat :erdent a :artir de l'Edat Mit?anaN soFretot

en istes d'una teologia intellectualit@ada i allunada de la celeFraci. lit"rgica%

A8uesta recu:eraci. Ga creat una crisi al conce:te genric de Culte, 8ue no semFlaa coincidir amF

la noci. 8ue deselaa el ou Testament i la Patrstica% El C((, a la S+5, diu9 KEn Crist se'ns a donar

la :lenitud del culte diL% El mot KculteL no gaudei de molta sim:atia 8uan se'l contra:osa a altres as

:ectes de la missi. de l'EsglsiaN a la Sagrada Escri:tura es Dan Dortes crti8ues al culte 8uan s un com

:liment, una 8Uesti. merament Dormal%

3%2% /-H IS E! C-!TE

El mot KculteL s massa genric en el llenguatge religi.s% El Culte, s l'e:ressi. concreta de la ir

tut de la religi., en 8uant maniDestaci. de la relaci. Donamental 8ue unei l'Gome amF $u% El culte

com:rn actes interns i eterns dels 8uals es realit@a la citada relaci.% A8uesta relaci. nei del coneie

ment de la relaci. creatural de l'Gome res:ecte $uN el situa en una im:osici. distinta d'Ell i l'im:ulsa a

reconier la de:endncia mit?anQant actes d'adoraci., d'oDeriment, de s":lica, d'a?uda%%% susce:tiFles de

ser analit@ats :er la cincia de la religi.%

Entre els elements del culte es troFen9 l'actitud de suFmissi. suFtil, l'adoraci., la tria, la tendncia

ca: a $u, la dedicaci. o l'entrega al serei religi.s i les reaccions emocionals daant allò Dascinant del

misteri% AmF a8uest sentit, la reelaci. FFlica arriFa a la sea culminaci. en esucrist% Per tant, l'origi

nalitat del culte reelat no consistei tant en Dormes rituals com en el contingut del matei culte% El

Culte el 8ue Ga de Der s a?udarnos a cercar el cam 8ue ens condueii ca: al transcendent%

3%3% E! C-!TE A !A SA+*A$A ESC*(PT-*A

3%3%1% El Culte a l'Antic Testament

El culte l'Antic Testament e deDinit :er una srie de dimensions9

6



!(T)*+(A #&AMETA!

1% !a dimensi. comunitBria% El :oFle d'(srael t la sensaci. de :ertBner al Senor% Tota la Gistòria

del :oFle d'(srael s :er demostrar 8ue $u s el seu Senor i soFirB i la oluntat del :oFle de

iure en la sea :resncia

2% !a dimensi. interior% o signiDica l'eclusi. dels ritus, sin. la :uresa interior i la Didelitat a l'Ali

anQa% El Culte aDecta a la ?ustcia i a la solidaritat amF els :oFles%

3% !a dimensi. escatològica% Tots els esdeeniments del :assat s.n una demostraci. 8ue el Senor

com:lia sem:re les sees :romeses% El Det de recordarlos era :enora de successiu com:liment%

3%3%2% El Culte al Nou Testament

El ou Testament centrarB el culte no en una instituci. OTem:le, sin. en una :ersona, Oes"s% Ell s

el Tem:le, el ertader culte% El nou culte cristiB seguei sent comunitari, el nou :oFle sacerdotal s una

Draternitat amF l'Es:eritN les comunitats s.n anomenades Esglsies de $u% Ara F, el sentit ertader del

culte s es:iritual i internN car es desenolu:a en els creients Fai l'acci. de l'Es:erit Sant%

3%3% !A *E!AC(7 ET*E C-!TE ( !(T)*+(A

3%3%1% e!inicions estèti"ues

Es deDinei la !it"rgia com la :art eterior del CulteN com un con?unt de cerimònies i de ritus% Es

cer8uen els as:ectes eterns del sentiment religi.s% Ai, la !it"rgia era la maniDestaci. de les eritats

sensiFles de la De%

3%3%2% e!inicions #ur$di"ues

!a !it"rgia s el culte :"Flic de l'Esglsia regulat :er l'autoritat% S'identiDica amF el dret lit"rgic i

amF les r"Fri8ues% !a *ediator ei, de Pius J(( la reDusa i diu 8ue s una deDinici. incom:leta%

3%3%3% e!inicions teol%gi"ues

Coincideien ena assenalar la !it"rgia com a culte :"Flic de l'Esglsia :erò limitaen el carBcter

eclesial als ministres ordenats%

;



!(T)*+(A #&AMETA!

3%3%4% e!inici& de la Mediator $ei

El Donament de la !it"rgia s el sacerdoci de CristN de manera 8ue l'Esglsia, Didel al seu Dundador,

continua en la terra el seu oDici sacerdotal% !a sagrada !it"rgia s el culte :"Flic 8ue el nostre redem:

tor triFutB al Pare com a ca: de l'Esglsia i el 8ue la societat de Didels triFuta al seu Dundador i :er mit?B

d'ell, al cos mstic de esucrist%

3%3%5% e!inici& de la Sagramentum Concilium

!a !it"rgia s l'eercici del sacerdoci de Crist% En ella, els signes sensiFles Osagraments, :a, i, oli

signiDi8uen i cadascun a la sea manera OaFsoluci. a la :enitncia, oli a la conDirmaci. realit@en la san

tiDicaci. de l'Gome i ai el cos mstic de Crist Os a dir el ca: i els seus memFres eerceien el culte

:"Flic% Per tant, tota lit"rgia, car s oFra de esucrist, s acci. sagrada :er ecellncia%

A8uesta descri:ci. teològica, sense oFlidar els as:ectes antro:ològics, a:arei en ntima de:endn

cia del erF Encarnat% !'Encarnaci., en 8uan :resncia eDicaQ del di en la Gistòria es :erllonga en els

gestos i les :araules de la !it"rgiaN 8ue reFen el seu signiDicat a la Sagrada Escri:tura% !a deDinici. de

la S+ com:ta amF els segUents as:ectes9

a !a !it"rgia s l'oFra de Crist total i de l'Esglsia :er associaci.%

F !a !it"rgia t com a Dinalitat la santiDicaci. dels Gomes i el culte al PareN de manera 8ue el sacerdoci de Crist es realit@a en els dos as:ectes%

c !a !it"rgia :ertan a tot el PoFle de $u, en irtut del seu Fa:tismeN conse8Uncia del sacerdoci

real del Fa:tisme dels Didels, 8ue tenen el deure i el dret de :artici:ar de les accions lit"rgi8ues%

d !a !it"rgia, en 8uant constituVda :er gestos i :araulesN 8ue signiDi8uen i realit@en eDicaQment la

salaci.N s ella mateia un esdeeniment en el 8ue es maniDesta l'Esglsia, sagrament del erF

Encarnat%

e !a !it"rgia conDigura i determina el tem:s de l'EsglsiaN des del :unt de ista escatològic9 8uan

Crist torni, la !it"rgia s'acaFarB% Sols :er aiò, la !it"rgia s Dont i cim de tota la ida de l'Es

glsia%

Podem concloure 8ue la !it"rgia s la Dunci. santiDicadora i cultual de l'Esglsia, es:osa i cos sacer

<



!(T)*+(A #&AMETA!

dotal del erF Encarnat, :er continuar en el tem:s l'oFra de Crist :er mit?B dels signes 8ue el Dan :re

sent Dins a la sea inguda%



!(T)*+(A #&AMETA!

4% =(ST>*(A $E !A !(T)*+(A

4%1% E! C*(ST(A(SME, C&T(-AC(7 $E! -$A(SME

Tota cultura o religi. 8ue Ga :assat :er la Gistòria Ga deiat una :et?ada% !a comunitat a:ostòlica Ga

deiat un model c"ltic d'identiDicaci.% -n model ins:irat en la Flia, el :rimer lliFre lit"rgic% En el

contet de la comunitat a:ostòlica, s'Ga gestat el ou Testament% Es creen necessitats diDerenciades 8ue

desemFo8uen en el 8ue seran Damlies lit"rgi8ues%

o :odem :assar :er alt les diDerncies entre ?udaisme i cristianisme% Es d.na ru:tura i noetat en el

T% !it"rgicament, Gem de cercar on s l'arrel FFlica% El :oFle ?ueu iia molt marcat :er l'e:erincia

de l'ode, un moment de consolidaci. del culte a aGe% !es Destes, ad8uireien una noa signiDicaci.

a niell Gistòric, arriFant a ser un memorial en Dunci. del tem:s, eocant el :assatN la celeFraci., 8ue Da

:resent als :artici:ants en una dinBmica de Dutur i es:eranQa, a l'es:era d'un nou ode deDinitiu%

Es crea la PregBria vera68 WeamenX9 Keneit sigui $u YY Per tot el 8ue Geu creat YY E ens Geu alliFe

rat del ?ou YY de l'esclaatge i ens Geu YY donat la terra :romesaL% Com:osta :er una :art 8ue tracta la

creaci. i una altra 8ue tracta la Gistòria de la salaci.% A8uesta s una :regBria :rò:ia del :oFle ?ueu%

A8uest :oFle, a :artir de l'e:erincia de l'Hode i de les sees Dases donB lloc al culte :ro:i del m.n

?ueu, culte 8ue serB Bm:liament criticat :els :roDetes, car era un culte Fuit% !a crtica :roDtica ataca alculte FuitN :romoent un culte Didel a l'AlianQa i un nou Hode%

es"s, daant el culteN actua dins el sistema cultual en el 8ue es troFa9 els dissaFtes a a la sinagoga%

es"s :artici:a del culte del Tem:le i de les Destes anuals de :eregrinaci.% Ara F, es"s rom: insistent

ment a8uest ordre cultual del PoFle d'(srael9 8uan a a la sinagoga o al Tem:le s :er :roclamar la Pa

raula de $uN ai com :er resumir tota la !lei en el com:liment de l'amor a $u i al :ròim% es"s :ro

clama un culte en es:erit i en eritat9 :er l'autntica adoraci. de $u cal 8ue l'Gome anteriorment sigui

:enetrat :el matei Es:erit de $u% En el eritaFle culte t lloc l'encontre entre l'Gome i $u%

4%2% P*(ME*ES *EA!(TZAC(&S

$urant algun tem:s, els :rimers cristians Dre8Uentaren el Tem:le i :artici:aen del culte sinagogal,

tot i 8ue tenien les sees :rò:ies accions9 Fa:tisme i :arti. del :a% S'em:raa la Flia dels !JJ, se

10



!(T)*+(A #&AMETA!

gons el model de la sinagoga, :erò en clau cristiana% !'assemFlea lit"rgica comenQaa amF una dida7

c.é, un ensenament9 s l'ensenament ia de l'a:òstol la 8ue ressona% Altres egades seran les cartes

de Pau%

$e mentre, es duien a terme les celeFracions sinagogals del dissaFte9 :roclamaci. del $ecBleg, :ro

clamaci. de De, deuit FenediccionsN escolta de la Paraula de $u% !a comunitat cristiana co:ia a8uest

es8uema, aDegintGi la comuni. Draterna% En a8uest sentit Gem de :arlar d'un doFle signiDicat9 el so:ar

del Senor ressuscitat, la collecta :els :oFles :er :art de l'AssemFlea% Per l'agape, tots els Didels Gai

en de :oder contriFuir :er tal de :oder realit@ar la Desta% !a Dracci. del :a s el :unt culminant de l'as

semFlea lit"rgica i on la cristologit@aci. del culte ad8uirei ma?or densitat% Per tant, es seguei a8uest

es8uema9

1% !ectura de l'AT, ?a sigui a la sinagoga o a la comunitat

2% idac.é4 ensenament a:ostòlicN de caire cristològic9 les :romeses de l'AT es com:leien en

Crist%

3% Comentari

4% Collecta :els :oFres

5% &-9 #racci. del :a% *e:resenta9a Passat9 cruciDicat

F Present9 ressuscitatc #utur9 Dins 8ue torni

6% Cena9 de?uni :els :oFres

!es comunitats es reuneien a les cases d'alguns Didels en diumenge% =i Gaia un es:ai en el 8ual es

donaa l'ensenament dels cristians :er mB dels deieFles de PauN :regBries, collectesN la Dracci. del

:a%

4%3% SE+!E ((, E! SE+!E $E !'EJPAS(7

4%3%1% El catecumenat

Entren nous candidats i es d.na un enDrontament contra el :aganisme i contra el ?udaisme% A :artir

d'a8uestes conDrontacions es reDorQarB la doctrina cristiana% El catecumenat serB molt durN el :ecat con

11



!(T)*+(A #&AMETA!

duirB a l'e:ulsi. de la comunitat% Es descoFrei 8ue cal tallar la connei. amF el ?udaisme, car Da ms

mal 8ue no :as F% Tot aiò Da 8ue els Sants Pares del tem:s Gagin de ser :edagogs%

!es comunitats d'a8uell tem:s celeFren una lit"rgia sòFria amF diDerncies locals, dins cases :articulars% (reneu intenta deDensar la De transmesa des dels a:òstols i =i:òlit redacta el :rimer lliFre dels litur

gistes% Is en els catecumenats soFretot en el 8ue ens :odem Fasar% =i Ga una gran DorQa eangelit@adora

i oluntat de mantenir els as:irants, :erò en contra, a:areien nomFroses sectes Gerti8ues 8ue genera

en noes Dormes% Es donen tres eta:es en el catecumenat9

1 Entrada en el catecumenat9 es d.na un eamen d'admissi.% Els catecumenats Gan de :resentar

un Diador, un altre cristiB conegut 8ue :ugui donar garantia inicial de 8ue Gi Ga oluntat de con

ersi.%

2 #ormaci. doctrinal9 :erode de cate8uesi :er :art dels doctors de la comunitat% Es :orta a terme

el ritu de la signacio. Tota reuni. acaFa amF una oraci. i amF una im:osici. de mans%

3 Pre:araci. :ròima :er al Fa:tisme9 s'Gi Deia un nou eamen on el 8ui Ga de res:ondre s el Dia

dor% Es com:roa si el catecumen Ga oFrat d'acord amF el missatge cristiB% Passada la :roa, els

electi :assen a la :roa de :re:araci., caracterit@ada :er la :regBria, els eorcismes i els rituals%

4%3%2% La celeraci& eucar$stica

!a celeFraci. eucarstica conei a8uest tri:le moment eolutiu, 8ue :odem com:roar a les Apolo7

gies de ust%

1% Crist, a la cena, marca dos ritus 8ue ?a eistien, :erò transDormats :er ell matei9 el ritu del :a i

el ritu del i%

2% H:oca a:ostòlica9 es Da una clariDicaci., reunint a8uests dos ritus, a?untantlos i :osantlos al Di

nal del Fan8uet%

3% AFandonament d'a8uest Fan8uet

A =i:òlit troFam la :regBria eucarstica ((% Els ?ueus celeFraran la :as8ua en una data distinta als

cristians, :er tal d'accentuar la creu% A8uesta s la :rimera controrsia 8ue Gi Ga%

12



!(T)*+(A #&AMETA!

4%3%3% Les grans persecucions

!'an 303 comenQa una gran :ersecuci. contra el cristianisme i s'e:ulsa als cristians de tots els

llocs :"Flics en els 8ue Gi :ugin treFallar% Aiò arriFa Dins al :unt de l'e:ro:iaci. i la enta dels terri

toris dels cristians% $ura Dins el 311 i ms 8ue llear el cristianisme, Domenta el contrari% $aant a8uestDet i :er tal de mantenir el :oder, es declarB el cristianisme com a religi. oDicial de l'im:eri% El 313 co

menQa la lliFertat religiosa% Es d.na a l'Esglsia un dret ?urdic i s'autorit@a la construcci. de tem:les

:"Flics%

4%4% E! C-!TE C*(ST([ A !'ES+!IS(A $E !'(MPE*(

4%4%1% El (martiri verd)

Entrant al segle (, es d.na un cani com:let a la situaci. social i ?urdica dels cristians% !a noa DeGa aconseguit guanarse els diersos estrats de la societat, Dins i tot el de la classe dirigent% !REsglsia

:assa de ser :erseguida a ser la religi. oDicial de lREstat% T la tasca de conertir el m.n :agB en cristiB%

Aiò no sols duu FeneDicis, sin. 8ue tamF :orta molts :roFlemes9 tem:s de grans controrsies teolò

gi8ues Odonatisme, arrianisme%%% i es donen grans concilis en els 8uals inter actiament lRem:erador%

Si lR:oca anterior enia caracterit@ada :el martiri, a8uesta :oca endrB caracterit@ada :el mona

8uismeN anar en contra de lREsglsia oDicial9 renunciar a les ri8ueses, a les ostentacions, al :oder%%%

A8uest serB lRanomenat martiri Flanc o martiri erd% Is un tem:s en el 8ue comencen les :eregrinaci

ons als llocs sants i a les tomFes dels mBrtirs%

4%4%2% El *issal Plenum

En a8uell moment, el FisFe a Dent dierses colleccions d'oracions 8ue li Gaien agradat9 els lielli%

Però com 8ue en a8uell moment :eregrinam dRun costat a lRaltre, les oracions es transmeten i intercan

ien entre diòcesis de :er tot% Ms endaant, a8uests lielli es Daran ms grans, conertintse en sacra

mentaris% Els sacramentaris s.n els diDerents lliFres 8ue tracten as:ectes lit"rgics% En a8uell momenttamF es an Dent els leccionaris, lReangeliari, el lliFre dels salms :el cantador, lRantiDonari% Cada mi

nistre de la celeFraci. t el seu lliFre9 el salmista t els salms, el lector t el leccionari%%% #inalment, tot

aiò :roduirB el Missal Plenum, 8ue Go reco:ilarB tot% El diumenge :assa a ser el dia Destiu i Dinalment,

com:tam amF la deDinici. de Sant Agust de sagrament9 Ksigne isiFle de la grBcia inisiFleL% Es cons

13



!(T)*+(A #&AMETA!

trueien grans Fasli8ues i :er tant, comenQa l'art religi.s% S'estaFlei el 15 d'agost com la Destiitat de

la Mare de $u%

Es an Diant les oracions i es an :erdent la im:roisaci. lit"rgica, car :ot :ermetre lRentrada dRGe

retgies% !es diòcesis es an estaFlint no sols en Dunci. del territori sin. tamF a :artir de la ideologia%

En a8uell moment, es an deDinint les grans seus9 Antio8uia, ConstantinoFle, *oma% Comencen les

grans Damlies lit"rgi8ues9 totes en comuni. entre siN Antio8uia, ConstantinoFle, *oma%

4%4%3% El catecumenat

En a8uell moment, el catecumenat s ai% El reconeiement :"Flic del cristianisme Da 8ue molta

gent solliciti ser cristiana% Aiò no ol dir 8ue estiguin interessants en una conersi.% Com a mnim, al

g" Gaia de ser catecumen :er :oder accedir a un cBrrec :"Flic, de manera 8ue Gom :odia ser catecumen sem:re sense arriFar a su:osar un com:roms cristiB% A co:s, el Fa:tisme sRadministra 8uan Gom

estB en greu malaltia o a :unt de morir%

!a 8uaresma :erd lRaccent catecumenal dels 8ui realment olien ser cristians% Es llegeien tetos

acom:anats de la im:osici. de mans :er tal de Fatiar%

4%4%4% La penitència

En 8uant a la :enitncia, 8uan Gom :ecaa greument, des:rs del Fa:tisme Gaia de Der un :rocs

:enitencial molt llarg% Es crea un iter , un cam9

1% *econeiement de la cul:a% AutomBticament eres ecomunicat dels sagraments i entraes a Dor

mar :art de lRordre dels :enitents, 8ui sols :odien accedir a la !it"rgia de la Paraula%

2% El di?ous Sant Gi Gaia lReGortaci. dels :enitents de :art del FisFe, amF retorn a la comunitat i

retorn :as8ual%

3% PertBner a lRordre :enitencial conduei a una gran 8uantitat de molstiesN car no :ots tenir un

cBrrec :"Flic, ni :ertBner a la milcia%%% EstBs oFligat a ser un mon?o% Per aiò, molts endarreriran la :enitncia Dins al Dinal de la ida%

4%4%5% Conse"+ències

Com a conse8Uncia de tot a8uest cani gloFal, es donen9

14



!(T)*+(A #&AMETA!

a Construcci. de noes i grans Fasli8ues% ComenQa a oFrirse tot el tema de lRart religi.s, 8ue s

e:ressi. de la teologia i de la lit"rgia%

F Com 8ue tots som cristians, el diumenge serB el nostre dia i dia :er no anar a treFallar% !es Des

tes ?a :reeistents, adal, Pas8ua%%%, esdeindran Destes de tot lR(m:eri%

4%5% $E! 50 A! 10;5, $ES $E +*E+&*( MA+E #(S A +*E+&*( ((

4%5%1% Conte,t

Ens troFam a la caiguda de lR(m:eri *omB a la :art &ccidental i el naiement del m.n modern amF

el seu estats nacionals% $urant a8uests sis segles, els :oFles dREuro:a Se:tentrional sRestenen ca: a

lREst i el Sud de lR(m:eri *omB, creant un determinat ti:us de societat en el :la :oltic i cultural%

!a :oFlaci. s agrcola% Eistei una societat de classes de terratinentsN ms o manco :otents, i

a8uests estan sota lRautoritat Deudal dRun senor ms im:ortant o un rei% A la Gistòria del cristianisme,

s el :erode en 8u lREsglsia es :ro:aga :er tot Euro:a% +regori Magne enia a Agust a eangelit@ar

Anglaterra9 a8uest :a:a inaugura un :rograma missioner%

#ins el 1050, les transDormacions lit"rgi8ues dRa8uest :erode s.n molt lentes, s un Giern de lREs

glsia% $el s% (( al J s una :oca oFscura del :a:at9 Euro:a :erd im:ortBnciaN lR(slam comenQa a en

trar :er Es:ana, arrasant tot reducte de cristianisme, tot i 8ue 8ueden uns :ocs 8ue conseraran una lit"rgica mossarBFiga o Gis:Bnica%

El <00 es d.na la coronaci. de Carleman, 8ue es considera custodi i deDensor de la De% A &rient es

d.na la crisi iconoclasta, 8ue diidei en dues lREsglsia Fi@antina, irreconciliaFles i amF guerres inter

nes% $esta8uen les Digures de Sant Ciril i de Metodi i el :roFlema del !ilio"ue i altres 8Uestions 8ue :ro

mouen el sisme de lRan 1054%

4%5%2% -regori *agne

+regori Magne Dou FisFe de *oma des del 50 Dins al 604% *oma estB assetiada :er milicians llom

Fards% +regori s elegit FisFe de *oma, Da una atenci. :astoral molt atenta a les necessitats del :oFle%

Sa: 8ue el :oFle de *oma enera les Fasli8ues i les Esglsies erigides a les tomFes dels mBrtirs% $.na

15



!(T)*+(A #&AMETA!

gran solemnitat i im:ortBncia a les celeFracions estacionals2, cate8uit@ant ai al :oFle%

$esit?aa 8ue la lit"rgia sers :er cate8uit@ar al :oFle sen@ill% *ealit@ amF gran lliFertat un reenDo

cament de la lit"rgia, orientat :er a8uella Dinalitat :astoral% T una gran :reocu:aci. :er cate8uit@ar elsritus, eem:ts de :retensions literBries i sen@ills% *eDorma els lliFres lit"rgics% *eduei les lectures de

tres a dues% #a un recull dels diersos Liel9li *issarum dels Titul9li de la ciutat :er tal dRiniciar el 8ue

segles ms tard serB el missal% Pro:icia lRescola cantorum entre el :resFiteri i el :oFle, :er8u Daci de

:ont entre el :oFle i la lit"rgia alguna m"sica ms selecte%

4%5%3% La litúrgia romana

Entram a lR:oca de la lit"rgia romana :ura, dels segles al (((N segles en 8u *oma conei un

moment dRes:lendor i ri8uesa lit"rgicaN :regBria lit"rgica "nica Ocanon romB :erò diersitat dRelements

eucològics Ocollecta, oDrenes, comuni. i :regBria soFre el :oFle amF molta arietat%

!Reucaristia dRa8uesta :oca Da un tri:le moiment9 entrada solemne dels celeFrants, cant de lR intro7

:t4 moment 8ue acaFa amF lRoraci. collectaN un segon moment amF la :rocess. de les oDrenes, i una

tercera amF el cant de la comuni. i oraci& superpopulum% Eucaristia estructurada en 3 :rocessons9 (n

troit, oDrenes i comuni.%

Es distingei entre Missa Pa:al O*oma i Missa Solemnis Oaltres diòcesis, amF el mBim grau de

solemnitat 8ue es :ot conDerir a una EucaristiaN Missa PresFiteral, la missa del Tituli 8uan no Gi Ga el

:a:a i la missa sen@illa, 8ue s :er 8uan es celeFra :er un gru: en circumstBncies es:ecials%

!a lit"rgia romana s una lit"rgia de soFrietat, :recisi., Freetat i escassa concessi. al sentiment,

dis:osici. trans:arent i l"cida, grandesa de lRestil literari% !a lit"rgia s dirigida sem:re al Pare :el #ill

i lREs:erit Sant, tot i 8ue en altres lit"rgies es :arla directament a Crist en lREs:erit Sant% En les misses,

es re: el !ermenti e:isco:al com a signe de comuni.% o Gi Gaia missa cada dia, no a cada :arrò8uia%

4%5%4% La .iridaci& litúrgica

!'an 5;4, Pit El reu isita *oma i 8ueda enamorat de la lit"rgia romana% Cal tenir en com:te 8ue

2 Celebracions estacionals: a8uells 8ue s.n :residides :el FisFe%

16



!(T)*+(A #&AMETA!

en els diDerents estats Gi Ga lit"rgies :rò:ies% Pit DarB :rimar la lit"rgia romana soFre les dems, :er tal

de donar una unitat uniDorme a la lit"rgia% En a8uell moment, Carleman :retn unir les dues Esglsies

del seu im:eri, tot i 8ue ms endaant constatarB 8ue la uniDormitat de la lit"rgia romana no satisDB

com:letament al :oFle, a un :oFle re:rimit 8ue Ga de deiar les sees Destes i costums% Per aiò, Carleman aDegei un a:ndi al missal romB on Gi Ga les Destes gales% El :oFle no Da cas de Carleman i al

Dinal es Da una GiFridaci. de la lit"rgia romana i la lit"rgia local dels :aVsos DrancòDonsN el 8ue :rooca

una anar8uia lit"rgica encara :it?or 8ue el 8ue aFans es tenia%

TamF *oma re: un altre im:acte notaFle9 cristians Dugits de l'&rient es situen a *oma% #ins i tot Gi

arriFa a Gaer :a:es orientals i decau la lit"rgia romana, car es contagia de l'orient% +ermania seguei

conserant una lit"rgia :ura dins la decadncia% Els germBnics agaDen la lit"rgia GFrida dels :aVsos

DrancòDons i l'im:lanten a *oma% !a lit"rgia GFrida s ms eDectia, una e:ressi. ms Dorta amF el

sentiment% Entren en ?oc el /eni Créator i /ictime Pascalis Laudes% En a8uell moment sorgei l'art ro

mBnic, 8ue unei esttica i dinBmica%

Entram ara a la Dase en la 8ual el culte es distancia de la comunitat romana% Es comenQa a deteriorar

la relaci. entre l'assemFlea i l'acci. lit"rgica% =i Ga un nou sentit de culte% -n Dactor s la llengua lit"r

gica9 el llat no es cania :er8u a *oma s la llengua culta, :erò ?a no s ents :er la gent de classe

FaiaN 8uasi ?a sols l'entn el clero i la gent 8ue estudia% El Fa:tisme s general als inDants, tant la :asto

ral com el dret ciil oFliguen al Fa:tisme% Ai, desa:arei el catecumenat d'adults i el ritual de nins s

una Dossilit@aci. de ritus%

$es del segle (( a arriFant des del ord una conce:ci. del K?o :ecadorL 8ue s'installa soFretot a

les oracions :riades del ca:ellB% !a :riatit@aci. lit"rgica comenQa soFretot als monestirs, car Gi Ga

tants :reeres 8ue :erden el sentit de la comunitat, on comenQa la conceleFraci.%

A :artir del segle J(( comencen a a:arier els missals :lenaris, allB on Gi s tot el contingut de la

missa% TamF comencen a co:iarse celeFracions de l'Antic Testament, com la necessitat de consagra

ci. d'una Esglsia% Entra en ?oc un culte ms escnic, en el 8ue el signiDicat s ms ocult9 comenQaran

els comentaris allegòrics%N e:licam a la gent allegories 8ue no tenen res a eure amF l'eucaristia% Arri

Fen les controrsies eucarsti8uesN s a dir, el 8ue s'entn :er :resncia real%

1;



!(T)*+(A #&AMETA!

4%6% $ES $E +*E+&*( (( #(S A T*ET&

4%6%1% Conte,t

Is un tem:s de grans canis a niell gloFal% A niell es:iritual Gi Ga una corrent de ida a:ostòlica

en la 8ue la norma s la ida de es"s i la dels seus a:òstols% Ms 8ue donar im:ortBncia a la lit"rgia de

les Gores, l'im:ortant seran les oFres de misericòrdia% Is el moment de l'escolBstica, de l'art gòtic% El

134< Gi Ga la :esta negra, 8ue marca el :as d'un llarg :erode de desastres, calamitats, guerres, e:idmi

es%%%

4%6%2% La re!orma litúrgica de -regori /00

+regori (( intenta una reDorma lit"rgica amF la intenci. 8ue es reaDirmi l'autoritat :a:al% Per aiò,

+regori (( Da el :rimer intent d'im:osar a tot el m.n la lit"rgia romana% Es:ana :roGiFirB la lit"rgia

Gis:Bnica%

Els diDerents ministeris 8ue Gi Gaia a l':oca anteriorN com 8ue el :a:a ?a no t tem:s de Der els :on

tiDicals 8ue duien a les Fasli8uesN d'alguna manera el :a:a redu tot aiò9 salms, lector, antiDonari i etc

Doren integrats dins el missal% Els Dranciscans ado:taren el missal de *oma i el Freiari, e:andintlo

:er tot el m.n occidental% Els Dranciscans i el :a:at seran Dorts aliats% *oma centralit@arB el :a:at%

Parallela a la reDorma del missal es d.na la reDorma del Freiari9 s'uniDica tot Dins a arriFar 8uasi al

Freiari actual% TamF el :ontiDical Olit"rgia e:isco:al soDrei una reDorma9 s'e:lica la lit"rgia de

*omaN tot i 8ue t alguns :arntesis de Didelitat Ol'autor, a egades, :osa com eem:le la sea :rò:ia di

òcesis% A8uest :ontiDical t molt d'it i molts FisFes co:ien a8uest lliFre% Cadasc" Gi :osa una mi8ue

ta la sea :articularitat% Cal tenir en comte 8ue en a8uells moments co:iar un lliFre era una tasca com

:lea%

4%6%3% La predicaci&

!a :redicaci. era una tasca diDcilN sols alguns :reeres :redi8uen% $aant aiò, algunes ordres men

dicants su:liran a8uesta carncia% Eidentment, una decadncia de :redicaci. s una decadncia de la

teologia% !a :redicaci. cada co: s ms llarga i amF ms Dloritures% Is la gran :oca de les :redicaci

ons, soFre dis8uisicions :roDundament teològi8ues%

1<



!(T)*+(A #&AMETA!

4%6%4% La pietat eucar$stica

En el s% J(( sorgei la gran :ietat eucarstica% Es d.na l'inici de la Desta del Cor:us% Aiò s ai :er

8u l'eucaristia cada co: s'Ga Det ms llunana dels Didels% o :arlem de les catedrals, amF el cor enmig

Oaiò s ai :er8u estB destinat als canonges, no als Didels% Es d.na el concili Terraconense, 8ue esta

Flei 8ue s'Ga de comFregar :er Pas8ua% Comencen els miracles eucarstics% El 1264 s'estn la Desta del

Cor:us :er tota l'Esglsia% TamF s'introduei, amF l'arriFada del gòtic, la :rimacia de la creu soFre el

pantocrator; la deoci. dels sants%%%

Sant TomBs :osarB les Fases cristològi8ues dels sagraments, tot i 8ue els mancarB una :neumatolo

gia i una eclesiologia i no tendrB en com:te la dimensi. comunitBria dels sagraments%

4%;% $ES $E! 1500 A! 100, $ES $E T*ET& #(S A! M&(MET !(T)*+(C

4%;%1% Conte,t

!a reDorma de Trento t dues claus de lectura% !a :rimera, s una res:osta reolucionBria :er no Ga

erse Det una reDorma interna als segles anteriors, durant la Ktardor de l'EsglsiaL% !a segona :ossiFili

tat s Der una lectura des de la reDorma :rotestant, 8ue coincidei amF el descoFriment d'Amrica i amF

la inenci. de la im:remta% ComenQa ai una :oca 8ue estarB :roDundament solcada :el cani, una

era noa%

En tot cas, s'Ga de dir 8ue la reDorma :rotestant Dou un esdeeniment molt com:lee en si matei en

la sea estructura i no el :odem classiDicar sols com a renoaci. es:iritual sin. 8ue tamF s un Deno

men :oltic i econòmic% !a idea i les ganes d'un Concili estaen Fen :resents a l':oca% Eistien intents

i ganes de reDorma interna, :erò no tenien DorQa creador ai reDormadora 8ue aDectin a tota la comunitat

eclesial%

El segle J( s el segle del arroc, on regna una conscincia catòlica reDorQada :er Trento, car re

deDinei molt les coses% !'entusiasme de la ictòria i del triomD e:ressats amF un rigor creatiu caracte

rit@en el arroc% El arroc t la conscincia d'Gaer encaiat amF la De de l'Esglsia i d'Gaer troFat la

eritat% Is la darrera :oca de l'Euro:a cristiana, en la 8ue encara tot estB im:regnat d'un sentiment

d'un es:erit religi.s%

1



!(T)*+(A #&AMETA!

A A8uesta :oca la seguei l':oca de l'(lluminisme en la 8ue sols l'Gome s la mesura de totes les

coses i la ra. Gumana, el seu ser i el seu Di% Poc a :oc es a desmuntant una societat Donamentada soFre

la religi., soFre la ?erar8uia, la disci:lina, l'ordre i l'autoritatN :er tal de construir una ciutat :oltica sen

se el :oder di, una religi. sense misteri, una moral sense dogmes% !'es:erit del s% J((( conDia en lacincia, ai com el :oder de l'Gome de transDormar la naturalesa%

Trento el 8ue Da tamF s deiar inamoiFle l'Esglsia% Al s% (JJ l'Esglsia es troFa amF un m.n

areligi.s, antieclesiBstic, amF una cultura no cristiana 8ue s'Ga anat inde:endit@ant de l'Esglsia :ro

gressiament% *etorna l'estil neo, s una :oca Dorta :er la ind"stria, la tcnica, el :roletariat%%% Tot aiò

:rooca un sisme entre el m.n i l'EsglsiaN entre l'Esglsia i la massa treFalladora i social% =aurem d'es

:erar al C(( :er8u l'Esglsia ulgui tornara conersar amF el m.n%

4%;%2% El Concili

Els oF?ectius de Trento estaen dictats ?a aFans de l'inici, car Gi Gaia :er una :art, els :roFlemes in

terns de l'Esglsia i :er altra :art, els atacs Drontals dels :rotestants% El Concili :atirB les condicions :o

lti8ues de les dierses nacions 8ue a:roDitaen l'enDrontament de l'Esglsia :er moure Dites%

Trento assumei com oF?ectiu Donamental la tasca de discernir la eritat catòlica de la doctrina no

catòlica% #ou el tercer :erode O15621563 8ue Deu una srie de :rogrames :er l'eecuci. d'una reDorma

intraeclesialN intentant de:urar el sistema de FeneDicis O\N crear un nou clero :er mit?B de seminaris i

ressuscitar la imatge del FisFe :astor :resent i resident a la sea diòcesi% $es de tots els :unts, es a te

nir en com:te la reDorma doctrinal i :rBctica dels sagraments i de la lit"rgia%

4%;%3% L$nies d'evoluci& litúrgica

A Els reDormadors% Els :rimers escrits de !uter estan :lens de :reocu:aci. :astoral, amF ra. dels

aFusos del seu tem:s% Els 8ui rodegen !uter Dan encara ms iu l'es:erit de reDorma% !'an 1522, un

com:an de !uter celeFra una missa alemana daant molta gent, :ronunciant el relat de la institu

ci. :rimer en eu alta, i segon, en aleman% A ms, su:rimei la meitat de la :regBria eucarstica i

d.na la comuni. sota les dues es:cies, celeFrant estit de laic%

-ns dies ms tard, Z]illing d.na l'ordre de su:rimir les imatges i els altars laterals% !uter :rotesta

20



!(T)*+(A #&AMETA!

contar els seus com:ans, car diu 8ue no es :oden Donamentar en els seus escrits% A ms, s un

Gome 8ue a:recia el llat, no ol Derir les conscincies dels ms DeFles, alora els smFols com a

lors :edagògics, :erò la reoluci. ?a Ga comenQat i no s'aturarB%

!uter retalla tot allò 8ue :ugui eocar un carBcter sacriDicial de l'eucaristia% SuFstituei el :reDaci i

la :regBria eucarstica :er una eGortaci. Ocate8uesi eucarstica :er la gent 8ue Ga de comFregar%

Su:rimei la :au, el sanctus, el Parenostre% El 8ue 8ueda d'a8uella celeFraci. s un munt de ruVnes

sense connei. l'una amF l'altra% El 1523 aDirma 8ue els sagraments s'Gan d'administrar en llengua

ulgar i Go en com 8uelcom necessari% El segle J( els :rotestants Gan su:erat el llat i Go Dan tot

en llengua ernacle%

3< T 3 :erodes%1% Pau ((9 1545154<

2% uli (((9 15511552

3% Pius (9 15621563

4%;%4% La presència eucar$stica

!uter :rendrB distBncia res:ecte de la teologia catòlica de l'eucaristia en els seus lliFres e captivi7

tate 3ailonica i e aroganda missa privata OKGem de llear les misses :riadesL% !uter aDirma la

:resncia real de es"s a l'eucaristia, :erò no aDirma la transsuFstanciaci., 8ue :er ell s una Gi:òtesis

teològica d'entre les dems :ossiFles% Ell :arla de consuFstanciaci.9 sense deiar de ser :a i de ser i,

Gi Ga la :resncia real de Crist 8ue sols dura durant la celeFraci.% Per tant :erd el sentit el culte etra

eucarstic%

!'eucaristia no s ca: sacriDici 8ue s'oDerei :er l'Esglsia ni una oFra Gumana de culte a $u9 es la

donaci. de $u a l'Gome i no la donaci. de l'Gome a $u% !'Eucaristia no :ot ser considerada un sacri

Dici :ro:iciatori, car l'"nic a ser el de Crist a la creu% !'Eucaristia sols :ot ser una acci. de grBcies o

d'alaFanQa%

Trento :arlB de l'eucaristia a les sessions 13, 21 i 22 de 1562N on es tracta el tema de la comuni.

amF les dues es:cies, la comuni. de nins, la :resncia real, el matrimoni, el sacriDici%%% Eidentment

corregei aFusos dins l'eucaristia9 la nete?a dels ornaments, la celeFraci. de l'eucaristia dins tem:les

21



!(T)*+(A #&AMETA!

consagrats%%%

4%;%5% Llires litúrgics

A la darrera sessi. del 25, s'encomana al :a:a la reDorma del missal i del Freiari% El 156< , Pius edita el FreiariN el 15;0 el missal romBN el 156 el :ontiDical romB3 OCliment (((% El 1600 Climent

((( edita el Ceremoniale Episcoporum4 i el 1614, el 2ituale 2omanum5%

!a c"ria de Trento, :er tal de :ortar a terme la renoaci., :ensa 8ue el 8ue mens contagiat estB de

la reDorma medieal s la darrera reDorma 8ue es a Der, la de +regori ((N :ensant 8ue es troFarien amF

l'autntica lit"rgia romana% Per tant, :ortaren la lit"rgia de +regori a niell de missal, de ritual, de :on

tiDical i de ceremonial%

4%;%6% Conse"+ències del Concili

a El arroc% Els tem:les es conertiran en museu% Per eem:le, Fasli8ues en les 8ue Gi Ga Fal

cons 8ue donen a l'interior de l'esglsia% a no es necessari 8ue entri llum de l'eterior, soFren

els itralls% !a :oliDonia es considera una :art Donamental de la lit"rgia%

F Conse8Uncies eucarsti8ues9

✗ !lengua9 ning" com:rn res

✗ Se:araci.9 el :reere estaa enDora de la gent i d'es8uena

✗ Paraula de $u9 ning" com:rn el 8ue es llegei

✗ Predicaci.9 degut a la limitada Dormaci. del clero, gran :art dels :reeres tenen una limi

tada GaFilitat :redicadora% Tot es Fasa en al :redicaci., en una :redicaci. 8ue no s FFli

ca, sin. soFretot negatiament moralista%

✗ Misses :riades, esti:endis, ornaments% !'im:ortant dels ornaments es troFa a la tela, a la

seda i 8ue el teiit diFuii el smFol 8ue re:resenta% !es casulles de guitarra s.n e:osi

tors en la 8ue es troFa :art del retaule9 :assam de estimentes lit"rgi8ues a ornamentaci.%

3 Pontifical Romà: la :art d'ordenacions ^ com:an4 Ceremoniale Episcoporum: r"Fri8ues 8ue Ga de com:lir el FisFe5 Rituale Romanum: sagraments

22



!(T)*+(A #&AMETA!

✔ *úsica

✔ evoci& eucar$stica9 s la gran ictòria contra els reDormadors9 neien les :rocessons,

custodies, e:osicions del santssim%%% AgaDa DorQa l'a:arici. de la missa diBria, soFretot

:er la soFreaFundBncia de clero i de ca:elles laterals%

✔ Culte a la Mare de $u9 els sagraris es :osen en el si de la Mare de $u% A:arei una es

:ectacular deoci. mariana 8ue anteriorment com:lementaa la lit"rgia% Is l'"nica de

oci. 8ue tenen els cristians, :er tantN durant el tem:s de la missa, en lloc d'estar mans

:legades sense Der res, :assen el rosari% Es DorQa la deoci. mariana%

Ara F, :oc a :oc es comenQa a :lante?ar una altra :ers:ectia% El 1<<6 es duu a terme el snode de

istoia9 un intent de reDorma% Per eem:le, els seus documents e:ressen a8uest desig, com :er eem :le la :artici:aci. actia dels Didels dins el sacriDici de l'eucaristia, la comuni. amF les Dormes consa

grades a la mateia eucaristia, :rdua de la im:ortBncia de la missa :riada i dels altars laterals% Es

conce: la necessitat de la reDorma del Freiari, la llengua nacional a la lit"rgia O?untament amF el llat%

Es tendei a la sim:liDicaci. de l'eucaristia, im:ortBncia del carBcter comunitari% Es d.na im:ortBncia a

la lit"rgia :arro8uial9 es demana 8ue no es resi el rosari a l'eucaristia% =i Ga intents d'aFolir tota a8uesta

:araDernBlia, dRalguna manera Gi Ga un 8Uestionament general%

ArriFam al segle (JJ, caracterit@at :el romanticisme, 8ue considera la lit"rgia com una dada Gistòri

ca, 8ue agrada i 8ue :ro:ugna una isi. interessant, animada :er la Dantasia, :el sentiment% Es reaDirma

la inculaci. amF *oma% A:arei un mon?o Fendict 8ue nom Pros:ero +erang, un inestigador de les

Donts, cercant tets :rimitius i alorant la sea im:ortBncia 8ue :oden tenir les Donts :rimities en

lRaui en dia9 :oden ser una DorQa i un alor :el :resent i :el Dutur%

4%;%;% Anne,1 el m&n medieval i les controvèrsies eucar$sti"ues

A l'Edat mit?ana es d.na soFretot un cani de mentalitat :er8u Euro:a es eu inadida :els FBrFars%!a conce:ci. 8ue t a8uest :oFle s soFretot la mentalitat d'allò real i :er tant, es reduei el m.n d'allò

sensiFle% $es del :latonisme, la realitat s una dimensi. es:iritual ?a :resent, tot i 8ue oculta a les om

Fres d'allò material% En cani, dins la Flia, es mesura d'acord amF la idea de la noa creaci. Dutura%

23



!(T)*+(A #&AMETA!

Els :oFles germBnics tenen una mentalitat molt em:rica, allò es:iritual no s oF?ectiu, sin. intenci

onalN sols estB dins la ment Gumana, :erò no s una realitat oF?ectia% El m.n de les idees :latònic no t

consistncia oF?ectia, com el tenia :els Sants ParesN :er ells, allò simFòlic no s oF?ectiu, no s realN

sols eistei dins la ment d'a8uells 8ue Go aloren com a smFol%

!a :regunta medieal contra:osa signe i smFol, com si Dossin dues realitats ecloents% a d'entrada

?a es demana si a l'eucaristia el Senor estB :resent en signe o en realitat, com si Gagussim d'escollir

un dels dos termes% -n eem:le, reDerent a l'eucaristia9 la controrsia entre *atramno i *adFerto%

A8uests senors s.n dos mon?os del s% (JN del monestir de Corie, a #ranQa% *adFerto era aFat, i *a

tramno, el seu deieFle% Cadascun escriu dos tractats soFre l'eucaristia, d'a8uests tractats sorgei la :ri

mera controrsia eucarstica d'Euro:aN com a controrsia d'a8uesta mentalitat germBnica 8ue estB :e

netrant dins l'es:iritualitat%

*atramno Da coincidir la realitat amF allò sensiFle o em:ric% Segons ell, l'"nic cos de es"s s el cos

Dsic, 8ue es troFa ara sols en el cel i 8ue se'ns Ga Det inisiFle des de la sea ascensi.% A l'eucaristia te

nim sols un smFol d'a8uest cos, un smFol Fuit, 8ue ens remet al seu ertader cos, 8ue estB en el celN i

ens transmet la DorQa i al grBcia de l'Es:erit a tras d'a8uests dons simFòlics%

*adFerto, en caniN encara resera la categoria de realitat :er la realitat salDica su:raem:rica% Per

aiò, a l'eucaristia, Gi Ga el cos real de Crist ressuscitatN remarcant la identitat entre cos eucarstic i cos

ressuscitat%

erengario de Tour en el s% J(( insistei encara ms en 8u un cos inclou sem:re una dimensi. es

:aitem:oralN i en a8uest sentit, a l'eucaristia, no Gi :ot Gaer el cos de Crist% !a dimensi. es:aitem:o

ral s :er erengari, inse:araFle de la suFstBncia% Per tant,% El sagrament s sols imatge, smFol no real

del cos i la sang de CristN 8ue estB com a tal sols en el cel% El :a de l'eucaristia o :erd res del 8ue li s

:ro:i ni es modiDicaN sin. 8ue re: una cosa noa9 una noa signiDicaci.N car es Da el ertader cos i la

ertadera sang de Crist :er la De i :er l'enteniment%

erengari es a Gaer de retractar i escriure una D.rmula de De :ro:osada :er icolau (( en el snode

lateranense de 105 i ms tard, en el concili lateranense de 10;, sota el :a:at de +regori ((% En els

24



!(T)*+(A #&AMETA!

segles :osteriors, el reFuig de la teologia de erengari, :ortB a la lit"rgia a una srie d'im:ostacions 6

8ue em:oFreien l'eucaristia ai9

1% Ecessia atenci. donada als dons, en :er?udici del contet eucarstic Omassa atenci. a les Dormes materials i a:arents% !'eucaristia 8ueda deslligada del seu conce:te eclesial i celeFratiuN s

sim:lement :er oFtenir la :resncia real de es"s a la Dorma i :er des:rs em:rarla :el culte

Dora de l'Esglsia

2% AFand. de la :rBctica de la comuni., sols Fasta 8ue comFregui el :reere% !a deoci. ?a no estB

en men?ar sin. en contem:lar% !'eleaci. es :erllonga i el :reere :iota :er8u totGom :ugui

contem:lar la Dorma consagrada% $e la :regBria eucarstica l'"nic im:ortant s.n les :araules de

la consagraci.%

3% !a su:osada a:arici. de miracles eucarstics Oun tant irreals%

4% =i:ertroDia del culte eucarstic i inici de l'e:osici. del santssim i de la celeFraci. del Cor:us%

Es DaFri8uen cada co: custodies ms Farro8ues i ms carregades de ?oies%

5% Priatit@aci. i clericalit@aci. de la missa, :er tal 8ue sols es :uguin oDerir :er a8uells 8ue :a

guen% Els Druits de l'eucaristia els oFt el :reere al marge 8ue Gi Gagi o no el :oFle% $iersos

Dactors allunen l'eucaristia de la gent9 la llengua Oning" entn el llat, la distBncia Oel retaule

8ue tens al daant es men?a la eu,

6% $issociaci. del sacriDici i de la creu9 s'insistei 8ue a l'eucaristia Crist s sacriDicat a la creu i

s'oFlida l')nic SacriDici%

4%<% E! M&(MET !(T)*+(C

4%<%1% -erangé

Per +erang la ida monBstica s una ida dRestudis seriosos i intenta reestructurar la sea ordre a

#ranQa, a ms de Domentar la unitat entre els catòlics Drancesos% Pro:ugna lRestimaci. de la Sagrada Es

cri:tura, la Didelitat aFsoluta al Magisteri, la teologia dels Pares% El 1<33 reGaFilita el monestir de Sant

6 =na veu impostada és una veu !alsa

25



!(T)*+(A #&AMETA!

Pere de Solesnes%Sant Pere de Solesnes s'Gaia tancat el 1;1 i destinat a la demolici.% #omenta la sea

comuni. amF *oma i amF la lit"rgia romana, 8ue :er ell, s allò ertaderament Fo :er restaurar una

ida eclesial%

El 1<40 :uFlica 0nstitutions Liturgi"uesN amF el :ro:òsit de donar inDormaci. general, Druit del seu

estudi, de totes les matries relaties a la cincia lit"rgica, comenQant :er la Gistòria general de la lit"r

gia :erò sem:re amF un Di molt concret9 caminar ca: a la unitat lit"rgica amF *oma%

!' Anne Liturgi"ue tamF es :uFlica soFre a8uestes dates, oFra 8ue es traduei a moltes llengUes% En

60 ans es eneren 500%000 eem:lars% A8uest oFra descriu tot l'an lit"rgic Desta a Desta i recull tetos

anticsN tot i 8ue tamF re:lega les tradicionetes :o:ulars% En algun moment es d.na ms im:ortBncia a

les tradicionetes 8ue a la lit"rgia originBria% SoFretot, ell Go Deia de cara als Didels%

+erang Deu entendre a les autoritats del moment 8ue era necessari su:rimir els indiidualismes li

t"rgics Oa ersalles Gi Gaia Freiaris i missals distints% A8uest moiment lit"rgic 8ue :romou +eran

g estB mancat de la :ossiFilitat de reDormar cerimònies i de l'"s de la llengua ulgar, cal acce:tar el lla

t com a tal O+erang aDirma 8ue no cal 8ue el :oFle Go entengui tot%

El 1<63 es Dunda el monestir de euron% Tenen im:ortBncia com a Dundadors Mauro i PlBcido olte%

!'ei, igual 8ue Solesnes, serB l'admiraci. :er la lit"rgia romana% Es ol 8ue la lit"rgia tengui una dimensi. :astoral, 8ue la lit"rgia s'oFri a a8uells 8ue :artici:in del monestir% euron Dunda el monestir de

MaretSous, a lgicaN EmausPraga a TecosloB8uia i Sec_au, a [ustria%

El 1<<2 es :uFlica el missal dels Didels, :er un mon?o de Maretsous% !a :rimera tirada en 15%000

eem:lars i seguint el criteri de +erang, no traduei el cBnon romB% Es :uFlica tamF un es:erale,

unes es:res :er la gent% Tot aiò s un tem:s d'incuFaci. :reGistòrica :el 8ue des:rs serB la reDorma

lit"rgica%

4%<%2 2osmini

Antonio *osmini SerFati O1;;1<54 nei a *oento, 8ue en a8uell moment estaa controlat :els

austracs% /uan s ordenat :reere, Ga de :artir ca: a (tBlia :el seu sentit :atriòtic italiB% Milan li Da eu

re la situaci. de:loraFle del clero% Escriu e les cinc plagues de la santa Església, una oFra 8ue no

26



!(T)*+(A #&AMETA!

s'atreei a :uFlicar% !a c"ria romana no li t gens d'aDecte i cau en desgrBcia i el Dan retirar el 1<4 a

Estressa, Piamonte% !es sees oFres estan a la llista de lliFres :roGiFits% Ell intenta deDensarse i conti

nua la sea tasca intellectual% Molts, es:ecialment ?esuVtes, l'ata8uen :er les sees oFres i les sees cr

ti8ues% *osmini critica un clero 8ue sols es Da amF l'alta aristocrBcia% TamF denuncia la llengua del'Esglsia, 8ue el :oFle no com:ren i :er tant, no :ot res:ondre% Tot i 8ue els seus lliFres estan :roGi

Fits, els seus amics els tornen a reeditar%

En a8uell moment, la conce:ci. de l'Esglsia s molt canònica% Es :resenta l'Esglsia com una soci

etat :erDecta, ms 8ue des d'un :unt de ista lit"rgic o FFlic, amF la categoria de sagramentum salutis%

Al segle (JJ, l'Esglsia Ga :erdut la sea italitat% El moiment lit"rgic es :ro:osa mostrar un nou ros

tre de l'Esglsia, un rostre 8ue Gaia 8uedat a la Dosca durant molts de segles% El moiment lit"rgic :re

tn a:roimarse al 8ue era l'Esglsia amF la sea naturalesa ms :roDunda, mentre ensenaa 8ue l'Es

glsia era el cos mstic de Crist i a8uesta noa comunitat eclesial t com a :unt central, altra egada,

l'altar%

4%<%3% 3eaduin i Festugier

!amFert eaduin O1<;3160 s un mon?o 8ue el 10 s conidat a una assemFlea del Congrs de

Malines% Ell Da una comunicaci. on :er :rimer co: declara 8ue la lit"rgia constituei la cate8uesi Dona

mental de la doctrina catòlica i el mit?B ms eDicaQ :er estimular i alimentar la ida es:iritual% $enunciala ignorBncia lit"rgica i enumera els remeis necessaris% A :artir d'a8uest Congrs ell :osa en mara uns

8uaderns 8ue surten cada :ocs mesos, /ide Liturgi"ue, amF una tirada de 50%000 eem:lars% El 110 es

transDorma en Les >uestions Liturgi"ues i algun co: tamF s'anomena et parro"uiales5 A8uesta :uFli

caci. tenia una :art Dia, l'ordinari de la missa i es:res, amF Freus e:licacions traduVdes%

Ell Da una :uFlicaci. i un altre mon?o del seu monestir, amF un ?esuVta t un enDrontament, amF

Maurice #estugier% ADirma 8ue el ertader mtode de :regBria s la lit"rgia Ol'oraci. mental s reFuda

com a no oraci.% A8uesta manera de :ensar ataca l'es:iritualitat ignaciana i :rooca la res:osta negati

a del :are aatel, ?esuVta 8ue li diu 8ue #estugier t una noci. de la lit"rgia massa am:le, car inclou

la missa, els sagraments i els oDicis% Per aatel, la lit"rgia s la :art sensiFle, cerimonial del culte catò

lic% A ms, semFla 8ue el moiment lit"rgic ol esForrar l'oraci. tradicional i suFstituirla :er l'oraci.

lit"rgica%

2;



!(T)*+(A #&AMETA!

Es :ro:osa :rBctica ritual i com:leta dels eercicis de culte, ma?or etensi. de la :redicaci. cate8u

tica i lit"rgica Oenlloc de moral, ms doctrina, Domentar l'oDici ma?or, :romoci. de l'a:ostolat adscrit,

:romoci. de la missa cantada en gregoriB OamF el corres:onent inici de les corals :arro8uials% Es Do

menta la :ronunciaci. romana del llat, :el 8ue es re8uerei un gran sentit de comuni. amF *oma%

4%<%4% Odo Castle

&ddo Castle, del monestir de Maria!ancG, s seguidor de +erang i d.na un im:uls consideraFle a

la cincia lit"rgica% Castle estaa content de eure com els mon?os estaen interessats :er la lit"rgia i

:els sants Pares% !a sea gran teologia s la doctrina dels misteris9

1% El misteri no s 8uelcom desconegut i im:enetraFle, d'una eritat inaccessiFle a la ra. ni s.n ri

tus naturistes% El misteri, segons la Tradici., s el misteri di9 $u en si matei% A8uest misterinecessita una reelaci.9 el Sant dels Sants es reela :er la grBcia%

2% $u es reela en Crist% &ddo Castle Donamenta la sea doctrina del misteri soFretot a :artir de

Pau%

3% es"s a realit@ar el :la de salaci. :er mit?B d'accions% Cada acci. s un misteri, :erò l'acci. en

si mateia no s salDica, s salDica :er8u cont a $u% $onar :a a un :oFre O?o, no s mis

teriN si Go Da es"s, sala, :er8u cont a $u% Per aiò :odem :arlar dels misteris del naie

ment, de la :assi., mort i resurrecci., car d'a8uests misteris Gom conei ms la sea +lòria%!'Esglsia no conduei a $u sols :er la :araula, sin. tamF :er l'acci.%

4% El misteri s cultual, amagat en els smFols% !a lit"rgia sala en si mateia :er la :resncia de

$u, l'acci. 8ue Gi Ga a la lit"rgia darrere un el s salaci.% Primer, s salDica, des:rs s :e

dagògica% !a lit"rgia s el misteri Ocont a $u matei en el culte de l'Esglsia%

El misteri :osa a la llum, :rimer l'oFra redem:tora del Senor, a:licada :er mit?B dels ritus% El mis

teri es troFa a la lit"rgia i sala al cristiB% Podem deDinir el misteri com una acci. sagrada i cultual a la

8ual l'oFra redem:tora del :assat es Da :resent Fai un ritus determinat% !a comunitat cultual, com:lint

amF a8uest ritus sagrat, entra en :artici:aci. del Det redem:tor eocat i aconseguei ai la :rò:ia sal

aci.% $u es reela a si matei amF uns Dets i amF uns gestos teBndrics; on la ida i la DorQa es desFor

; Teàndrics:

2<



!(T)*+(A #&AMETA!

den amF uns Dets i uns actes 8ue :er a8uesta reelaci. i comunicaci. de grBcia Dan :ossiFle l'accs de la

Gumanitat a la diinitat%

Segons Castle, Sant Pau e:lica el misteri de Crist, 8ue s Crist matei, tot el Pare es reela en Crist%A8uest s el seu :unt de :artida% El culmen s la mort i resurrecci. de Crist% A8uest misteri de Crist re

elat en la resurrecci. s'Ga de transDormar en misteri de culte, 8ue s la :resentaci. o re:roducci. ritual

del misteri de Crist% OCrist & a celeFrar l'eucaristia, no Deia Dalta, :er8u olem sagraments 8uan te

nim al misteri matei en :ersona%

El misteri de culte s :el cristiB la manera de iure el misteri de Crist% El misteri cultual re:resenta

eDicaQment la mort i resurrecci. de Crist% A8uest misteri t una dimensi. sensiFle9 des:rs de l'encarna

ci., el culte :urament interior no :ot eistirN s sols des:rs de l'e:iDania de $u 8ue el misteri de cultes :ossiFle i necessari% El misteri del #ill encarnat demana una continuaci. i una a:licaci. en un culte

eterior% Pel misteri cristiB s una anamnesi< cultual de l'oFra redem:tora de Crist% A8uesta memòria es

celeFra :er la :araula i :er l'acci.% $u es Da :resent 8uan :roclamam o 8uan :regam amF :araules de

la lit"rgia%

!'essncia del misteri es signiDica en accions lit"rgi8ues, en r"Fri8ues i en smFols% A8uests, no s.n

una aFstracci., ni una idea, ni un sentiment, sin. una imatge 8ue reDlectei una e:erincia amF la 8ual

Gom es troFa com:roms% Is una troFada de l'AFsolut amF el Contingent%% !a lit"rgia s e:ressi.

d'una comunitat :residida :er un FisFe% A8uesta assemFlea s la carn de Crist, el seu cos% !'e:ressi.

ms :roDunda de la unitat amF el FisFe s oDerir el cos Dsic de Crist, car s el signe del seu cos mstic%

El misteri es Da :resent a la lit"rgia% !a :resncia mistrica, i :er :resncia mistrica Gem d'entendre

la realit@aci. i el com:liment Fai la modalitat dels smFols del misteri de Crist 8ue continua al llarg

dels segles en l'Esglsia :er santiDicar% !a lit"rgia no sols conDerei la grBcia sin. 8ue a ms, en el ma

tei acte s salador i comunica la ida interna%

4%<%5% El *agisteri de l'Església al *oviment Litúrgic

=i Ga dos :a:es 8ue soFresurten% Tres mesos aFans de ser elegit, el :a:a Pius J :romulga el *ode

propior tra le sollecitudini el 103 :er renoar la lit"rgia i restaurar el cant gregoriB% El 105 :romulga

< Anamnesi:

2



!(T)*+(A #&AMETA!

el decret Sacra tridentina sinodus :er Domentar la comuni. Dre8Uent i el 110, un altre decret, >ua sin7

gulari4 :er8u els nins :oguessin Der la :rimera comuni. a :artir dels ; ans% A :artir del 111, la cons

tituci. a:ostòlica ivino A!!late damunt la reDorma del Freiari i soFre la realorit@aci. de la lit"rgia%

Es :romouen les es:res, :erò a8uestes s.n suFstituVdes :er la missa es:ertina%

El 113 el *ode propior a.in duos annos ins:ira un nou :la de reDorma a Dons de l'an lit"rgic i

del Freiari% o s'Ga de cantar i :regar durant la missa, sin. 8ue s'Ga de :regar i cantar !A missa% Tam

F es :romou l'a:roimaci. dels Fatiats a la comuni. eucarstica Ola gent :rBcticament no comFrega,

ece:te els diumenges% !a tercera idea 8ue es :romou s la reDorma de l'an lit"rgic i del Freiari%

TamF :romou l'encclica *ediator ei4 la carta magna del moiment lit"rgic i la :reSacrosantum

Concilium% Ell tamF t inters en una instrucci. 8ue s la renoaci. de la Dormaci. del clero, es:ecialment en l'oDici di% TamF autorit@a en alguns casos 8ue els ca:ellans :uguin conDirmar% !es ordenaci

ons de dia8ues, :reeres i FisFes es comencen a deDinir%

El 153 i el 15; es reDorma el de?uni eucarstic9 es :assa de 12 Gores a mit?anit i :osteriorment a

una Gora% !'an 56 es Da la reDorma de la Setmana Santa i el 5< la instrucci. soFre la reDorma lit"rgica i

la m"sica sagrada segons les enccli8ues *usi"ue Sacre iscipline5

4%<%6% Conse"+ències del *oviment Litúrgic

Tot aiò, soFretot tot el relacionat amF el :erode com:rs entre el 100 i el 150, conduei a9

1% Conce:ci. de la teologia de la lit"rgia com un culte :"Flic integral, ca:, cos i memFres i la :re

sncia :riilegiada de la mediaci. sacerdotal de Crist ca:%

2% Es:iritualitat lit"rgica% !a dimensi. interior, :roDunda del culte de l'Esglsia%

3% E8uiliFri teològic entre :anliturgisme i mensaloraci. del culteN entre :ietat oF?ectia i suF?ec

tiaN entre comunitarisme i indiidualismeN entre celeFraci. i culte de l'eucaristia% Entre :rogres

sisme i conseradorisme, 8ue comFat en contra del moiment lit"rgic%

En a8uell moment no Gi Gaia un ecs de reDlei. entorn al sacerdoci dels laics% Costa :ensar en

una :artici:aci. dels lacis a la celeFraci. lit"rgica% Tam:oc Gi Ga una cate8uesi dels smFols lit"rgics%

30



!(T)*+(A #&AMETA!

4%% E! C&C(!( AT(C[ ((

4%%1% La SC en el C/00

El concili aFasta del 162 al 165% $esta8uen com a documents la Sacrosantum Concilium i la reDor

ma :ostconciliar% S.n, no sols la darrera eta:a de la Gistòria de la lit"rgia, sin. un moment eclesial

d'es:ecial im:ortBncia doctrinal% !a SC es situa decididament en el :la teològic% !'inters :el document

es concentra no en els ritus en si mateios, sin. en els continguts de la De 8ue s'Gan d'e:ressar% Per :ri

mer co:, un concili Ga enDocat la liturga des del :la estrictament teològic i l'Ga rescatada d'un Fanal i

mortiDicant ritualisme%

4%%2% La Sacrosantum Concilium

!a SC Dou a:roada el 4 de desemFre del 163% T una manera caracterstica d'aDrontar el discurs so

Fre la lit"rgia% E! tema lit"rgic no a:arei com a conclusi. d'un discurs soFre la naturalesa del culte en

clau genricament religiosa, aFandonant a8uest mtode de reDlei. llaors tan com"% !a SC situa la li

t"rgia en el contet de la reelaci. com Gistòria de la salaci., l'oFra de la salaci. continuada en l'Es

glsia es realit@a en la lit"rgia OSC6% Ai, la lit"rgia se'ns :resenta com ertadera Tradici., s a dir,

transmissi. del misteri salDic de Crist a tras d'uns ritus, d'una manera sem:re noa i sem:re ada:ta

da a la successi. dels tem:s i a les ariacions del lloc%

Es deria la necessitat d'un a#ornamento lit"rgic% Si l'Esglsia t la missi. de conduir els Gomes de

tots els tem:s a la salaci., aiò im:lica la ca:acitat de la mateia Esglsia d'acollir i ada:tarse als

canis de la Gistòria%

1% El C(( retorna als FisFes unes certes ada:tacions, car a Trento :erderen tot el seu :oder lit"r

gic% Els FisFes Gan de cedir el :oder a les conDerncies e:isco:als% Aiò s ai :er8u alguns

temes :eculiars es :reDer 8ue Dossin d'ada:taci. :er :art dels FisFes% El 8ue es :ot ada:tar estB

escrit als prenotandas%

Parlam d'ada:taci. de la lit"rgia :er8u la lit"rgia s simFòlica% o s'entn com a moralit@ant

sin. com a celeFratia% Per ada:tacions ms etraordinBries, cal consultar a la santa SeuN :er

ada:tacions menors, cal consultar el FisFe%

31



!(T)*+(A #&AMETA!

2% -n altre element :olmic Dou la llengua ernacle% Al Concili no es :osa en duFte 8ue la llengua

de l'Esglsia s el llat, tot i 8ue es Dacilita l'im:uls de les llengUes ernacles% o imaginaen

8ue :ogus anar tan enDora%

3% -n altre tema delicat Dou la conceleFraci.% Es :ermet la conceleFraci. en determinats dies i as

siduament amF :erms de l'ordinari%

4% Tam:oc Dou DBcil el tema de la comuni. sota les dues es:cies9 soFretot els discursos ersen so

Fre el caire :rBctic de :oder donar la comuni. sota les dues es:cies% #ins a8uell moment 8ue

daa a mans de la seu a:ostòlica decidir si es :odia o no comFregar sota les dues es:cies% Al

mens ai es a decidir a Trento% Al C(( es a acce:tar 8ue es :ogus comFregar amF les

dues es:cies, tot i 8ue 8uasi no Go Deim%

El C(( recorda 8ue Crist en el seu ministeri :as8ual s la :lenitud de la Gistòria salDica% El missat

ge i l'acci. de Crist salador es :erllonguen en la Gistòria Gumana :er la :redicaci. de l'eangeli% !a SC

diu 8ue Crist s sem:re :resent a l'Esglsia, soFretot en la celeFraci. lit"rgica% !a salaci. arriFa soFre

tot a :artir dels smFols i signes del culte de l'Esglsia% En a8uests, es d.na un diBleg de salaci. entre

$u i l'Gome% Per aiò, la lit"rgia terrena s un aanQ de la salaci. eterna de l'Gome i la gloriDicaci.

eterna de $u :er l'Gome, un aanQ de la lit"rgia celestial%

!a lit"rgia no Fasta :er si mateia a l'Esglsia, cal tamF el testimoniatge dels creients en el m.n,

eangelit@aci., conersi. constant, cate8uesi etc% Cada memFre de l'Esglsia necessita de la :regBria

:ersonal de l'eegesi de la mortiDicaci. O:regBria :ersonal% !a lit"rgia no Go s tot a l'Esglsia, :erò s

s el centre de tot%

El Concili tamF :it?B molt en la Dormaci. lit"rgicaN diu9 Ksi la lit"rgia s el centre de la salaci. de

$uN aui, :er l'Esglsia, l'estudi s :rinci:al i ital en la teologiaL%

4%10% E! P&STC&C(!(

4%10%1% Tot #ust després

-n co: celeFrat el C((, oan Pau (( crea el KConsiliumL un organisme :er dur a terme la reDorma

32



!(T)*+(A #&AMETA!

lit"rgica, 8ue es :lasmarB en l'edici. dels lliFres lit"rgics% En 10 ans, del 64 al ;4, es Dan el missal i ri

tuals% !a Congregaci. de Culte $i i la Congregaci. de la Causa dels Sants s'uniDica en la sagrada

Congregaci. :els sagraments i el culte di% El 1;4 es tornen a se:arar%

El 162 es :uFli8uen 0nter Ecumenici4 Tres An.ic Annos i Liturgicae 0nstructioneN diersos docu

ments :er :osar en :rBctica lit"rgicament el C((% El 16; s'edita l' Eucaristium *?sterium, de la Sa

grada Congregaci. de *itusN ai com omonicae Coenae, de oan Pau ((%

4%10%2% ocuments postconciliars

A :artir del C(( sorgeien una srie de documents, dedicats soFretot a la Dormaci. lit"rgica dels se

minaris9

• 2atio !undamentalis institucionis sacerdotalis O1;09 Gi troFam les Fases i la identitat del mi

nisteri sacerdotal% S'im:ulsa la ida es:iritual del :reere entorn de la lit"rgia i de la sea Dor

maci. lit"rgica i intellectual%

• 0nstrucci&n sore la !ormaci&n litúrgica en los seminarios O1;9 s un document :rBctic i mis

tagògic de gran alor doctrinal, :erò 8ue Ga caigut dins el Fuit% Al Dinal s'inclou un a:ndi so

Fre el 8ue Gauria de ser la Dormaci. lit"rgica al seminari%

• Accio Pastoralis O169 Donamenta, orienta i regula les celeFracions :er gru:s

• irectorio para la misa con ni@os O1;39 cal distingir entre

a Misses d'adults amF inDants9 a8uelles misses 8ue s.n de comunitat a la 8ual enen nins% Pri

men els adults, :erò tamF Gi Ga inDants% W!eccionari i missalX

F Misses d'inDants amF adults9 a8uelles misses en les 8ue :rimen els inDants, :erò 8ue tamF

Gi Ga adults% W!eccionari de misses amF inDantsX%

c Misses de nins9 a8uelles en 8u FBsicament Gi Ga nins% WPre:araci. eucarstica :er inDantsX%

• Nou ret can%nic O1<39 el 8uart lliFre s'anomena e ecclesiae munere santi!icanti, on un nou

es:erit lit"rgic s'Gi troFa% Es destaca la dimensi. eclesial i comunitBria de la celeFraci.N ai

com la conce:ci. unitBria de la iniciaci. cristiana OdeDinici. Fa:tisme, :unts FBsics doctrinals

soFre la lit"rgia de les Gores, Donamentaci. cristiana del diumenge% Ara F, tot i 8ue el dret de

33



!(T)*+(A #&AMETA!

Dinei la lit"rgia, tamF Gi Ga Fuits9 no deDinei el :a:er de la lit"rgia dins les accions eclesials%

Com la centralitat eclesial, Dont cima i culmen i d'on nei tota acci. :astoral% Aiò s el 8ue el

dret canònic no recull%

4%10%3% 2ecepci& del Concili

En :rinci:i, el C(( Dou molt es:erat i Bm:liament acce:tat :els Deligresos i clero% Ara F, ai com

des:rs del Concili Gi Ga una gran e:ectaci., :otser a8uesta e:ectaci. Ga caigut en desencs% Es do

naren dues tendncies9 una tendncia eoluconista, ca:itane?ada :er a8uells 8ui s'aDerraren al missal lla

t i a Pius J( i una tendncia de la lit"rgia salatge, ca:itane?ada :er la imaginaci. d'a8uells 8ui :romo

uen els seus :ro:is inents% Tant uns com altres Gan erosionat la imatge d'unitat de l'Esglsia%

$es:rs del Concili es cercB una lit"rgia i :ietat indiidual :er soFre de la :artici:aci. collectia

8ue amF tant d'mDasi Gaia dit el C((N :artici:aci. malentesa% -na altra lnia criticaa molt el desDa

sament dels tetos% Tot aiò ms 8ue a?udar, diDiculta la reDorma :ostconciliar% S'Ga de dir 8ue es Deu

molta Deina i 8ue estB molt encertada tota la distriFuci. FFlica al llarg dels cicles :rimer i segons dels

dies Deiners, a la lit"rgia de les Gores%

TamF s'Ga cuidat la :art eucològica, la :art de les oracions% S'Gan seleccionat les millors Donts dels

tetos :er :oder a:roimar el culte als Didels% Cal tenir en com:te la Dacilitat de :artici:aci. de la lit"r

gia a tras de les llengUes ernBcles, el sentit comunitari, la realorit@aci. de la Paraula de $u al mig

del :oFle%

El :ostconcili coincidei amF grans corrents desacralit@adores i es :romou :er una lit"rgia secular,

8ue destaca la :art :oltica de la salaci., signes i Dormes distints de la lit"rgia de l'Esglsia% -na altra

corrent Dou la d'[email protected]@aci.9 s'o:osaren els termes del Finomi9 Kno Da Dalta 8ue us caseu

:er l'Esglsia, sols Da Dalta 8ue estigueu ?unts%%%L% TamF sorg la 8Uesti. de les celeFracions Desties9

misses on les celeFracions s.n una Desta allB on s'Ga de rom:re el culte rutinari cerimonial :er una cele Fraci. cultual de la teologia de la Desta% Sorgeien celeFracions allB on l'im:ortant s la m"sica%

Tot aiò desemFoca en la :rdua de l'essncia cristològica, eclesial%%%

$es:rs del Concili es cercB una lit"rgia i :ietat indiidual :er soFre de la :artici:aci. collectia

34



!(T)*+(A #&AMETA!

8ue amF tant d'mDasi Gaia dit el C((N :artici:aci. malentesa% -na altra lnia criticaa molt lo desDa

sat dels tetos% Tot aiò ms 8ue a?udar, diDiculta la reDorma :ostconciliar% S'Ga de dir 8ue es Deu molta

Deina i 8ue estB molt encertada tota la distriFuci. FFlica al llarg dels cicles :rimer i segons dels dies

Deiners, a la lit"rgia de les Gores% TamF s'Ga cuidat la :art eucològica, la :art de les oracions% S'Gan seleccionat les millors Donts dels tetos :er :oder a:roimar el culte als Didels% Cal tenir en com:te la Da

cilitat de :artici:aci. de la lit"rgia a tras de les llengUes ernBcles, el sentit comunitari, la realorit@a

ci. de la Paraula de $u al mig del :oFle%

El :ostconcili coincidei amF grans corrents desacralit@adores i es :romou :er una lit"rgia secular,

8ue destaca la :art :oltica de la salaci., signes i Dormes distints de la lit"rgia de l'Esglsia% -na altra

corrent Dou la d'[email protected]@aci.9 s'o:osaren els termes del Finomi9 Kno Da Dalta 8ue us caseu

:er l'Esglsia, sols Da Dalta 8ue estigueu ?unts%%%L% TamF sorg la 8Uesti. de les celeFracions Desties9

misses on les celeFracions s.n una Desta allB on s'Ga de rom:re el culte rutinari cerimonial :er una cele

Fraci. cultual de la teologia de la Desta% Sorgeien celeFracions allB on l'im:ortant s la m"sica%

Tot aiò desemFoca en la :rdua de l'essncia cristològica, eclesial%%%

El 8uart :unt s l'ada:taci. lit"rgica9 s'Ga Det molta Deina en l'ada:taci. lit"rgica dels tetos oDicials,

:erò s'Ga Det una ada:taci. clandestina ms ada:tada als tetos oDicials%

El cin8u :unt s la lit"rgia i les cincies Gumanes9 la lit"rgia del C(( Ga crescut en el mit?B creat

:el gir antro:ològic de la DilosoDia i de la teologia% A8uesta situaci. Ga conduit a re:lante?ar el culte des

de l'antro:ologia, l'anBlisi lingUstic, la :sicologia i la sociologia, des de les cincies de la comunicaci.

8ue Gan realorit@at les celeFracions cultuals% WP% Eem:le amF la alorit@aci. de la imatge 8ue Da la t9

no es olen ciris a:agats, ni arrues al camis ni etcX%

El sis :unt s.n els moiments de :regBria9 moiments :entecostalistes Dins a gru:s sen@ills de :re

gBria o tamF s'Ga se:arat la deoci. :o:ular de la lit"rgia, :er una manca de aloraci. de reestructura

ci. de la deoci. :o:ular, de donarli un nou sentit%

!es eigncies de les noes Dormes lit"rgi8ues a :artir de la desacralit@aci., Destes etc Gan deseno

lu:at el Denomen de la creatiitat lit"rgica% A8uesta creatiitat t molts graus9 des de recrear la lit"rgia

35



!(T)*+(A #&AMETA!

de l'Esglsia Dins a inentar una acte religi.s, :assant :er l'ada:taci. de 8ualseol tet i ritus%

El uit :unt s la lit"rgia i el moiment ecumnic9 ai com :odem :arlar de moiment lit"rgic,

tamF sorg moiment lit"rgic entre els :rotestants, el 8ue Ga donat lloc a la :ossiFilitat de troFarnosecumnicament amF altres conDessions i 8ue :odem tenir, :er eem:le, a una celeFraci. de la :au% !a

:neumatologia de l'Esglsia &riental Ga entrat a &ccident% !a tradici. sacramental de l'ortodòia catò

lica Ga entrat a les Esglsies de la *eDorma% (nDluncia del leccionari catòlic en altres conDessions, coin

cidncies en l'estructura de les :regBries eucarsti8ues%

apunts litúrgia fonamental

Documents