ELS INFANTS, LA PRIORITAT

Dret a romandre amb la seva família

DRET DELS INFANTS REFUGIATS HA ROMANDRE AMB ELS SEUS PARES

DRET DELS INFANTS REFUGIATS HA ROMANDRE AMB ELS SEUS PARES

Protagonista i narrador:

Amanda Ortega

Yuliya Shelestyuk

Romerson Soto

Acotacions: Anna Ripoll

Germà gran: :Romerson Soto

Jana: Alexandra

Personatges

Protagonsita: Acabava d’arribar a a aquest país llunyà, després de que

les ones em fuetegessin la cara i m’arraulissin contra el cos del meu

germà gran, que em desplacessin cap avall, i cap a dalt, i altre cop

amunt… Em trobava dessolat. La meva mare plorava i el meu pare

romania en el silenci més impregnable que hi podia regnar. Però ja havia

arribat. Estava aquí. Ho havia aconseguit, havia arribat a terra, després de

la fam, el mal i la desesperació… I milers de patiments més. Tot oblidat,

havia arribat. I tot i que intentava treure’m-ho del cap, m’era impossible

imaginar-me que succeiria ara, al arribar a terra ferma i que m’acollissin,

si es que ho volien fer… Un futur tan incert… que fins i tot m’espantava.

El meu germà es despertà des del seu llit i s’incorporà:

- Què farem quan sortim d’aquí?-li vaig preguntar.

- En aquest lloc ens curen de les malalties, i ens donen asil durant un temps. Es com un centre on residim una temporada curta. Després… No ho sé. Més val viure l’ara i no el després.- em va contestar.

Vaig mirar al sostre, era com el meu cel. Tan blau i tan extens… Sempre estaria per a acollir-me. Amb ell si que podia pensar en el després.

***

Protagonista:- Ha passat molt de temps. Tant que sembla una eternitat.

Jana: -Però, que ha canviat? Com va ser la teva vida lluny d’aquí? I per què vas venir?- la Jana, tan impacient com sempre, demana.

Protagonista:- Mira, al meu país hi havia molts conflictes. Volíem fugir d’allà, però no teníem diners. - vaig dirigir una mirada fugissera a la Jana, la veïna, que em mirava atentament. - Els meus pares em van agafar a mi i al meu germà i ens van ficar a una llanxa inflable.

Jana:- Com la meva joguina!

Protagonista:- Si, molt semblant. Tot i que el que anàvem a fer no era un joc. Era la crua realitat. El vaixell va navegar en condicions molt dolentes, amb fam, malalties, a la frontera amb la mort.

Jana:-Com de dolent?

Protagonsita: - No ho vull recordar, no li ho desitjo a ningú, el que vaig patir. Però al arribar aquí…

Protagonista: -Al arribar aquí em van acollir en un centre on em van cuidar uns vuit mesos. Em van proporcionar asil. Després, els serveis socials em van ajudar i els meus pares van aconseguir una feina. Mal pagada, però una feina. Així vam trobar un piset, aquí al costat del teu, i vàrem instal·lar-nos. El meu germà va trobar feina a una fàbrica i jo vaig anar a l’institut, on em van ensenyar l’idioma i els coneixements bàsics. Per sort, sempre he pogut estar amb la meva família, que m’han recolzat i ajudat en els moments més difícils.

Sense ells no hauria sigut res. Bé, hauria sigut un cadàver.

Jana:- Ohh. - la Jana fa com que ho assimila, tot i que mai podrà arribar a saber el que han viscut els ulls del seu jove veí. - Llavors la família és del meś important en situacions difícils, oi?

Narrador: ***

Homes i dones acudeixen al rescat dels cossos quasi bé inerts que hi ha per l’aigua, entre ells una dona, que amb força puja a la barca un pobre nen que s’ofega.

- Ja ha passat tot. Com et dius?

- Aaquil- xiuxiueja el nen. La dona somriu amb serenitat.

- Jo em dic Jana. - li regala un últim somriure i es llença a l’aigua a socórrer al següent.

GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ

Gràcies per la vostra atenció

Esperem que us hagi agradat