Els escacs: una eina educativa

Per: Joaquín Fernández Amigo Mª Rosario Pallarés Porcar C/Galende, 8. 08150. Parets del Vallès. Barcelona Tfns. 935622949 / 636363107

jfernand@pie.xtec.es mpallar7@pie.xtec.es

2

Els escacs: una eina educativa Per: Joaquín Fernández Amigo* i Mª Rosario Pallarés Porcar**

“ Els escacs, com la música i l’amor, tenen el poder de fer feliç a la gent” .

Dr. Siegbert Tarrasch. Gran Mestre d’escacs (1862­1934)

“La missió dels escacs a les escoles no és la d’obtenir mestres d’escacs.

L’educació mitjançant els escacs ha de ser l’educació de pensar per sí mateix” .

Dr. Emmanuel Lasker Campió del món d’escacs durant 27 anys (1897­1924)

Per a nosaltr es els escacs, són una eina per a què els nens exercitin la seva capacitat d’analitzar r acionalment, per a que aprenguin a pensar i assumeixin les bondats o defectes de cada jugada, per haver estat aquesta una decisió pròpia. Diferenciem, a l llarg d’aquest ar ticle, entr e els escacs escolar i l’extraescolar i conver tim el tauler i les peces en una maqueta per a la presa de decisions; analitzem com influeixen en l’educació dels valor s i en la formació integral de l’a lumne. Plantegem els escacs a l’aula com una eina lúdica , educativa i interdisciplinar en la seva doble vessant, integrat en l’horar i escolar en relació amb la resta de les àr ees curr icular s que permetr à a ls nens i nenes desenvolupar capacita ts intel∙lectuals com atenció, memòr ia, domini espacial, concentr ació o càlcul i com a una activita t extr aescolar .

Un enfocament diferent i var iat

Habitualment, s’associa el joc dels escacs al vessant competitiu, fent especial èmfasi en la consecució de trofeus i títols i la creació de campions i bons jugadors, això pensem que ha de ser funció dels clubs. El campió del món Steinitz deia que “Els escacs és massa per ser un joc i massa poc per a ser una ciència”. Fa dotze anys va néixer al CEIP Pompeu Fabra de Parets del Vallès un seguit de variades i enriquidores activitats al voltant del joc dels 64 escaques en el que s’ha donat un doble enfoc, per una part una visió escolar, lúdica i interdisciplinar i per un altra una visió extraescolar en la qual es procura millorar

3

el nivell de joc i s’abarca l’aspecte competitiu, considerant­lo com a una conseqüència de l’aspecte escolar.

Enfoc escolar

Cada vegada que un nen/a pres la determinació de fer una determinada jugada posa en marxa funcions inherents a la intel∙ligència, com comprendre els plans de joc del seu contrincant i inventar el seu pla de joc, com deia el campió del món Tigran Petrosian (1929­1984) “gràcies als escacs hem conegut l’alegria de la creació intel∙lectual”. El fet de que els escacs sigui un joc fa que sigui un gran element motivador per aprofitar­lo per a la introducció dels continguts de les diferents àrees d’una forma molt més clarificadora i divertida. L’escola actual hauria de procurar l’interès de l’estudiant i la utilització dels elements escaquístics: taulers, peces, rellotges..., presentats d’una forma agradable i amena faran que la motivació i la imaginació siguin més fortes. Un nen prefereix l’activitat a la passivitat i aquest joc genera una gran activitat dins de l’aula tant interna (raonament de les jugades, moviment de les peces...) com externa (recollir taulers, col∙locar les peces, ...). Diferents estudis demostren que la pràctica dels escacs desenvolupa la intel∙ligència, les experiències 1 d’implantació

1 Veure artícles del mateix autor sobre aquesta temàtica en: ­ Ajedrez a tope, en Cuadernos de Pedagogía, núm 204. Junio 1992 ­ Jaque mate al aburrimiento, en Comunidad escolar. Septiembre 1992 ­ Disfrutar con el ajedrez, en Escuela Española, núm 3121. Noviembre de 1992 ­ Partidas de ajedrez viviente, en Comunidad escolar. Enero 1993 ­ Ajedrez y valores, en La Escuela en acción. Noviembre 1995 ­ Ajedrez para niños de 5 años, en Escuela en acción. Febrero 1997 ­ Atención y ajedrez, en Escuela Española. 12­12­96. Núm 3303. ­ Juego de niños, en revista JAQUE, núm 473. Año XXVII. Junio 1998.

en les escoles tant en horari escolar com en activitat extraescolar i en l’educació secundària com a crèdit variable en molts instituts i col∙legis són nombroses. Les virtuts que propícia són innumerables: concentració, imaginació, pla lògic, previsió, memòria, decisió, creativitat, autocrítica, objectivació, intuició... Tenint en compte això, a la nostra escola s’ha desenvolupat un projecte, des de l’any 1996, que consisteix en utilitzar els escacs com a fil conductor per ensenyar diversos aspectes de les àrees curriculars a la classe de 1r de Primària i a la classe de 2n (del 1996 al 2000) en horari escolar a raó d’una sessió setmanal de 45 minuts. S’aprofita la fascinació que produeixen els escacs per introduir alguns aspectes de les àrees curriculars d’una manera més fàcil i amena A nivell matemàtic treballem conceptes geomètrics de tauler (files, columnes, diagonals, quadrat), practiquem sumes, restes i comparacions amb el valor de les peces, estudiem la numeració i desenvolupem el raonament lògic A nivell lingüístic escrivim rodolins, inventem poesies i boniques històries, ordenem frases amb les paraules desordenades...

­ Enseñar los valores, en revista JAQUE, núm 474. Año XXVII. Julio 1998. ­ Ajedrez para enseñar valores, en El ajedrez, un juego educativo, actes de les

Jornades organitzades pel Patronato Municipal de Deportes del Ayuntamiento de Palencia celebrades en març de 2002.

Referencias: ­ Aprender jugando. LA PASIÓN DEL AJEDREZ. Leontxo García i Gari Kaspárov.

SALVAT Editores. Pamplona. 1998 ­ Jaque en las aulas. EL PAÍS. 28­04­98. Sociedad. Leontxo García.

4

A nivell social expliquem la història dels escacs en paral∙lel amb la de la humanitat i localitzem al mapa on van néixer els grans campions. A nivell artístic pintem i dibuixem peces, taulers, rellotges, els donem vida posant­ els­hi ulls, boca, orelles...

També estan presents aspectes bàsics com la percepció espacial, la lateralitat, les seriacions, l’atenció... La utilitat pedagògica dels escacs està fora de tot dubte, els nens estan molt més estimulats, tenen una predisposició pels aprenentatges molt més positiva, l’escola dona una excel∙lent imatge i els pares i mares estan molt satisfets. No és la panacea que resolgui tots els problemes però sí és una excel∙lent eina aplicat en les nostres aules amb molt d’èxit.

Enfoc extr aescolar

Però no solament s’han tractat els escacs d’una manera curricular, sinó que s’han fet un gran nombre d’activitats al seu voltant fora de l’horari escolar. Els cursets d’aprenentatge, al seu nivell d’iniciació expliquem els conceptes bàsics del joc: el tauler, els moviments de les peces, algunes obertures elementals (espanyola, gambit de dama, anglesa...), el jaque, els escacs i mat, l’enroc curt, consell pel mig joc i alguns finals elementals (dama­rei contra rei, dos torres contra rei, torrerei contra rei...), mat del pastor, mat del boig, mat de la guitza. Al nivell avançat, els enrocs curt i llarg (característiques, condicions, perills), prendre al pas, el jaque a la descoberta, el doble jaque, les taules (acordades, per ofegat, per repetició, jaque continu, la regla dels cinquanta moviments), les anotacions, especialment l’agebraica, els signes d’anotació, algunes obertures més (siciliana, drac, nimzoindia, Caro­ Khann...), idees elementals del mig joc, alguns finals més complicats (rei­peó contra rei, dos peons­rei contra rei, parella d’alfils...), les celades, les clavades, l’ús del rellotge.

5

Els èxits de participació i de resultats obtinguts van fer veure la necessitat d’apropar aquest continguts a les famílies i es va organitzar un curset per adults, al final es va organitzar un match entre pares i fills amb la condició de que no es poden enfrontar membres de la mateixa família, a més es va subministrat un complet material per a continuar practicant. Les competicions i els concursos, internament s’ha fet una lligueta anual en la que juguen tots contra tots per categories (pre­benjamí, benjamí i aleví). Els tres primers obtenen un trofeu i la resta un obsequi per participació. El torneig en el que es juga per eliminatòries fins que resta un guanyador. Les r àpides és un torneig sistema copa, però amb limitació de temps normalment cinc minuts per bàndol. El campionat suís, s’enfronten en un número determinat de rondes els jugadors que tenen la mateixa puntuació. En les tr obades compartim la mateixa passió pels escacs amb diferents escoles de la província, sempre en un to festiu i desdramatitzant el resultat i sempre coincidint amb esdeveniment de final de curs, festa de l’AMPA, sopar de pares; l’objectiu és el de passar una bona estona al voltant dels taulers i les peces, el seu efecte socialitzador està fora de tot dubte. Des de la nostra aula d’informàtica hem pogut compartir moments plens de passió i tensió amb altres 250 jugadors més petits de 10 anys dels més variats racons de la península en el II Campionat d’Espanya d’escacs per Internet. També vam fer alguns concursos. El de dibuix en el que dibuixen algun element dels escacs, com les peces, el tauler, el rellotge i... la nostra mascota que es va batejar com a Draquitor, barretja entre un drac i una torre dels escacs,

amb aquest material organitzem exposicions que visiten les famílies on poden votar els millors dibuixos i s’obsequia als guanyadors amb diversos lots de material escolar relacionat amb el dibuix o la pintura com poden ser retoladors, pintures, temperes, llapis de color... El de redacció consisteix en inventar una història, en modalitat prosa o vers, en que els protagonistes són les peces o algún element dels escacs. El jurat està format per representants de professors, pares, mares i alumnes, els guanyadors obtenen un lot de material relacionat amb l’escriptura com a llibretes, bolígrafs, llapis, carpetes, arxivadors... En un concurs es va plantejar la realització de rodolins i van sortir alguns tan graciosos com aquests: L‛alfil és prim com un fil. El cavall fa un ball. El cavall no es pot moure de dalt a avall. No li agrada a la mama que li guanyi la dama. Si als escacs vols guanyar, has d‛aprendre a jugar. Faig un moviment i perdo al moment. La llei de la dama, ella sempre mana.

6

Quan t‛han fet un mat, la partida s‛ha acabat. No puc passar sense jugar a escacs. El peó insignificant, pot ser important. No ens poden guanyar el rei i no tindran remei. Quan arriba la torre, tot el món corre. El peó últim pot arribar a ser molt útil. Menjo xocolata quan la dama em mata. Zas! L‛alfil al rei ha amenaçat. Zas! Ja l‛ha menjat. inventem poesies com aquesta presentada al concurs de redacció i poesia del curs 2000­01:

ESCACS, ESCACS POMPEU, POMPEU!!!

Al tauler, el rei sempre posa la llei.

Al seu costat, la dama quasi sempre guanya. Protegits per l‛alfil,

sempre mira de perfil. Salta, salta cavallet

que et menjaràs el peonet! Corre, corre, corre

que se‛t menja la torre! I,... si a escacs vols guanyar al Pompeu t‛has d‛apuntar.

O com aquesta bonica història:

ELS ESCACS MUSICALS

Aquell dia les peces dels escacs es van reunir per decidir que farien el dia de la Festa Major per passar-s‛ho bé. Tots deien la seva:

­ Podríem organitzar una cursa de sacs – va dir l‛alfil. ­ Sí, sí i un concurs de pintura – va dir el peó.

Però la dama va dir: ­ No, no això no, l‛any passat vam fer el mateix!.

Però la torre que encara no havia dit res, diu... ­ Ja està, farem un grup de música, d‛acord?.

Tothom va dir: ­ Sí, molt bé.

I la dama va dir: ­ D‛acord, és una bonica idea.

Així que tots van decidir quin instrument tocarien. Totes les peces ja estaven preparades. Els peons ballaven, les torres tocaven el piano, els alfils la bateria, els cavalls la guitarra i el rei i la dama cantaven. El dia de la Festa Major les fitxes de dòmino, les de parxís i les cartes van aplaudir força perquè les peces dels escacs ho havien fet molt i molt bé.

Autora: Ivonne Konan Külhmann. 6è de Primària

i ordenem frases amb els elements dels escacs desordenats: (peça, poderosa, Sóc, la, més, dic, em, dama, la) (Sóc la peça més poderosa, em dic la dama)

El de fotografia els nens treuen fotografies relacionats amb el món dels 64 quadradets així hem pogut veure fotografies de taulers i peces en la cuina, en el portal de Betlem, en la natura,

7

amb els membres d’una família amb nens molt petitons, en el pati de l’escola...; es fa una exposició que es visitada per les famílies que voten les millors, un jurat especialitzat format per representants de les cases de fotografia del poble ratifiquen o modifiquen el resultat de la votació popular. Els guanyadors obtenen una placa i una senzilla camera fotogràfica o productes relacionats amb aquesta especialitat.

ESCACS ... en la cuina ... en el portal de Betlem

... en la natura ... amb petits escaquistes

... i en el pati de l’escola

Els campionats d’escacs del menjador és una altra varietat que s’integra en la programació de les seves activitats que es realitzen al porxo de l’escola o al pati amb l’arribada dels agradables dies primaverals. Els escacs vivents és l’activitat més cridanera, espectacular i participativa amb la que es tanquen i sintetitzen totes les activitats realitzades al llarg del curs; s’aprofita per entregar els premis de cada activitat. El nucli central està format pel desenvolupament d’una partida prèviament preparada amb els nens disfressats de peces d’escacs. Els moviments de les peces són acompanyades amb moviments teatrals (lluites, caigudes espectaculars, avís del jaque amb una pilota de tennis, llançament de confites per anunciar els escacs i mat...), cada moviment s’acompanya de comentaris tècnics (quan vam celebrar la Xna edició va col∙laborar el Gran Mestre ucranià Víktor Moskalenko resident al nostre poble), a través de la megafonia i amb música de fons i amb el moviment de les peces amb el tauler magnètic. Les peces capturades són recollides per un llit de rodes aportada per la Creu Roja el que dona una gran espectacularitat a l’esdeveniment. Les famílies amb les seves cameres de fotografia i de vídeo, així com la presència dels mitjans de comunicació locals i comarcals immortalitzen aquesta bonica activitat donant una gran vistositat. L’objectiu és que els nens i nenes interioritzin i dramatitzin els moviments de les peces i es vegin immersos i protagonistes de la partida.

8

L’educació dels valors

Estem immersos en una societat en plena crisi de valors, que es poden ensenyar i aprendre mitjançant una sèrie de recursos, eines i estratègies didàctiques com poden ser els escacs, eina d’indubtable utilitat, que a més de enriquir el currículum, també ajuda a fomentar els valors que s’expliquen a continuació. La responsabilitat, entesa com la capacitat de donar una resposta sense pressió externa, quan es juga individualment es la capacitat que té la persona de acceptar les conseqüències dels seus actes llibres i voluntaris; quan es juga col∙lectivament, en equip, és la capacitat d’influir en els seus resultats i es fan partícipes dels seus èxits i fracassos. Educativament, procurarem fomentar la bona relació entre tots els jugadors i de que siguin responsables en la recollida de taulers i de les peces, així com l’assistència a totes les activitats programades. Habituarem als alumnes a: acceptar suggeriments, crítiques i instruccions sobre el desenvolupament del joc, fomentar

l’activitat en l’aprenentatge de noves obertures, jugades originals i finals de partides, ampliar la visió del joc i la resolució i aprofundiment dels problemes que es plantegen a la partida, intercanviar diversos punts de vista sobre el joc, ser optimistes davant la derrota. La sinceritat, o sigui expressar­se amb senzillesa i veracitat. La pràctica continuada dels escacs contribueix a fomentar la sinceritat en l’àmbit general de l’escola perquè ajuda a establir relacions interpersonals amb l’equip, inclòs amb el contrincant, comentant la partida al finalitzar­hi i contribueix a viure en un món més just ajudant a resoldre situacions problemàtiques. Per afavorir l’augment de la sinceritat l’educador o monitor d’escacs adoptaria actituds com aclarir la normativa i vigilar les regles del joc (peça tocada, peça moguda, avisar el jaque...), fomentar la sinceritat entre el jugadors, acceptar cada alumne tal i com es amb les seves capacitats i limitacions. La confiança, entesa com l’esperança firme que es té d’una persona. Per generar aquesta confiança amb els nostres alumnes, serem sincers i espontanis, respectuosos i dialogants. L’autoestima, és la percepció personal que té un individu sobre els seus propis mèrits i actituds o sigui el concepte que tenim de la nostra pròpia vàlua personal i capacitat. És un valor que s’adquireix fonamentalment a la infància i l’adolescència i els escacs treballats metòdicament poden contribuir poderosament a fomentar aquest valor, com deia el campió del món Vassily Smyslov “En els escacs com en la vida l’adversari més perillós és un mateix”. Fomentarem l’autoestima, lloant els aspectes positius del joc, ressaltant qualitats positives dels companys, comparant l’evolució positiva i minimitzant possibles

9

regressions en el rànking 2 , lloant actituds positives d’un alumne davant del grup. La creativitat, o l’aptitud per crear o inventar. Es dona en persones que són originals en les seves idees, són imaginatives i curioses, tenen capacitat de concentració i iniciativa. Per fomentar la creativitat estimularem la imaginació, la fantasia, la curiositat per a que el nen arribi per sí mateix a les diverses alternatives per arribar a la jugada correcta. Fomentarem la creativitat si animem el manteniment del propi criteri, ensenyem a respectar als rivals, estimulem la presa d’una actitud oberta, ajudem a que construeixin el seu propi camí sense importar el què diran. Amb els escacs com a eina els ensenyarem a concentrar­se, estimularem la imaginació i la invenció i els ajudarem a prendre decisions ràpides (partides ràpides i semirràpides). La pau, es dona quan hi ha una concordança entre els sentiments del cor i de la ment. Els alumnes de tenen pau interna es caracteritzen per tenir un equilibri psíquic i sentiments altruistes, acceptar les diferències individuals, la tranquil∙litat i actituds pacífiques en contraposició amb actituds violentes que tant abunden en les escoles. L’amistat, és un afecte desinteressat i personal, generalment recíproc que neix i es fortaleix amb el tracte. Quants amics s’han fet al voltant d’un tauler!!! Quantes bones relacions s’han fet entre les famílies dels petits escaquistes!!!. L’amistat descansa en tres pilars bàsics: la sinceritat, la generositat i l’afecte mutu. El respecte, o la consideració que tenim a una persona o cosa. Es fonamenta en la dignitat de la persona, es basa en uns models a seguir com poden ser els monitors o els professors

2 Llistat de jugadors ordenat per potència de joc.

que marquen unes pautes en quant al desenvolupament del joc. Amb l’eina dels escacs ens proposem treballar aquest valor, despertant en els jugadors el respecte envers els seus rivals, descobrint el valor de la convivència amb els seus companys d’equip i acceptant la diversitat amb els diferents nivells de joc que pugui haver. Contra aquest valor estaria l’egoisme, la desconsideració, la desigualtat i la incomprensió. La justícia, o donar a cadascú el que li correspon, amb aquest joc fomentem l’esperit de justícia, d’equitat i d’igualtat, ensenyant a acceptar i respectar les normes del joc que són iguals per a tots i informant dels drets i deures dels jugadors en el desenvolupament de la partida. L’acció que es realitza amb un equip de persones per aconseguir un mateix fi és la cooperació, mitjançant la qual un jugador aporta una puntuació a l’equip a la vegada que aquest es beneficia del triomf global de l’equip. Aquest valor s’interioritza observant la necessitat que tenim dels demés, estimulant la coordinació en el grup i essent conscients de les diferències individuals dins del grup. Altres valors com la solidaritat amb l’ensenyament dels alumnes més preparats als que menys saben, la cortesia, amb la salutació al principi al principi i al final de la partida, la concentració o el saber estar guardant les formes amb el silenci o la postura adequada

A mena de conclusió

Els escacs com a eina educativa utilitzat al llarg dels anys ha donat els seus fruits, s’ha consolidat com un símbol d’identitat de l’escola; per una part s’ha democratitzat aquest joc en els alumnes i les seves famílies de forma que aproximadament el

10

40 % de Primària el practiquen voluntariament com activitat extraescolar i participen en les activitats internes i externes que organitzem; hem aconseguit diferents triomfs com a tercer millor equip de Catalunya en categoria cadet masculí al curs 1995/96, un campionat de Catalunya sub­10, la quarta millor jugadora d’espanya i el tercer i quart classificats al II campionat d’Espanya per Internet al curs 1999/2000. A més un ex­alumne es va proclamar subcampió d’Espanya d’escacs universitari a la branca d’Enginyeries al curs 2000­01. Pensem que si els escacs escolar són beneficiosos per als nens, tots haurien d’accedir –hi. La principal característica és aconseguir que tots els alumnes sortin de l’escola tenint les eines necessàries per a poder jugar una partida o poder analitzar una situació de la vida diària amb un raonament lògic, com deia Bobby Fischer “Els escascs són la Vida”.

Bibliografia

LÓPEZ, A y SEGURA, J (1992): Iniciació als escacs. Federació Cata lana d’escacs. Barcelona.

DÍEZ, P y otros (1994): El ajedrez, un juego didáctico para Primaria. Ed. Escuela Española. Madrid.

CASTRO, P y otros (1999): Ajedrez infantil. Ed Paidotribo. Barcelona .

ANGUIX, J y otros (2000): Ajedrez en el aula 1, 2 y 3. Evajedrez. Valencia .

GATINE, M. (1999): Larousse del ajedrez. Ed. Larousse. Barcelona .

GARCÍA, F (2001): Educando desde el a jedrez. Paidotribo. Barcelona .

GARCÍA, M (1995): Enciclopedia visual del a jedrez. Planeta . Barcelona .

GONNEAU, P (1991): Juega. Analiza. Gana. Martínez Roca. Barcelona.

GUDE, A (1998): Escuela de ajedrez. Tutor. Madrid.

REINFELD, F (1991): Primer, segundo, tercer y cuarto libro de ajedrez. Ediciones B. Barcelona.

SEGURA, A. (1999): Escac mat. La Magrana . Barcelona.

* Director del CEIP Pompeu Fabra de Parets del Vallès. ** Professora del l’IES Rovira­Forns de Santa Perpètua de Mogoda. Ambdós són monitors per la Federació Cata lana d’Escacs. Parets del Vallès, 30 de juny de 2002.