Nº 28 - Abril 2019FUNDACIÓ informaRevista de la Fundació de Pares de Persones amb Discapacitat Auditiva

Els dos mons de Miquel

2 |

ADRECES D’INTERÈS

EDITAASPASC/Ramon Nadal, 4. Palma

DIPÒSIT LEGALDL PM 999-2013ISSN 2340-891X

CONSELL EDITORIAL IREDACCIÓJaime FerrerMª Magdalena VanrellMª Agnès MeliàCarme ZoiloMateu BoschJoana Mª PonsCati BalaguerMª Carmen González

COL·LABORA EQUIP TÈCNICASPASCristina TerrassaAlejandro LarreaLluis SolerMª Magdalena RiutortLluis SolerMónica Peralta

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓGráficas LOYSE

FES-TE SOCIC/Ramon Nadal, 4Palma. (Illes Balears)Telf 971 45 81 50aspas@aspasmallorca.com

VISITA ELS NOSTRES BLOGS:

www.aspasleehablacomunica.com

www.aspasformayemplea.com

CONSELLERIA D´EDUCACIÓI UNIVERSITAT

Oficina d’Escolarització de Palma

C/Ter, 16, planta baixa

Edifici Alexandre Rosselló i Pastors

07009 Palma (Polígon Son Fuster)

Telf. 971.787.353

Oficina d’Escolarització d’Inca�Centre BIT. C.

Selleters, 25. Polígon Ca’n Matzarí �07300

Inca�Tel.: 971 87 07 42

Oficina d’Escolarització de Manacor

Passeig Antoni Maura, 87

�07500 Manacor�Tel.: 971 55 44 99

CENTRE BASECentre de Valoració i

Reconeixement de la Discapacitat

www.dgad.caib.es

C/Joan Crespí, 11 Palma Tf. 971 178 991

C/ Ramon Llull, 73 Inca Tf. 971 177 899

C/Pou Fondo, 17 Manacor Tf. 971 846 187

IMASInstitut Mallorquí d´Afers Socials

Ajudes per a persones amb discapacitat

www.imasmallorca.net

C/General Riera, 67, Palma T. 971763325

C/ Del Cuartel s/n, Inca

Tf. 971 880 216

C/ Del Bon Jesús 1 i 2, Manacor

Tf. 971 84 49 01 - 871986142

SOIBTreball i formació

www.soib.caib.es

Camí Vell de Bunyola, 43, 1º

Edifici Rotonda Asima, despatx 21

Polígon de Son Castelló

Tf. 971 78 48 00

FIAPASConfederación Española de

Familias de Personas Sordas

www.fiapas.es

Pantoja nº 5, local. 28002 Madrid.

Tf.: 91 576 51 49

fiapas@fiapas.es

SVAPServei de Valoració i Atenció Primerenca

www.dgad.caib.es

C/Joan Maragall nº17, Palma (Illes Balears)

Tf.: 971 17 66 85

AURALCentre auditiu

Aural Widex

www.widex.es

www.auralcentrosauditivos.es

C/ Antoni Marqués, 36 bajo izq. Palma

Tf.: 971 200 347

camallorca@widex.es

GAESCentre Auditiu

www.gaes.es

Av. Comte de Sallent, 15. Palma

Tf. 971 495 275

info@gaes.es

ADVANCED BIONICSwww.advancedbionics.com

Advanced Bionics Spain S.L.

Av. de la Industria 13-15 03690,

San Vicente del Raspeig. Alicante

Tf. 965 200 210

Info.spain@advancedbionics.com

MEDELwww.medel.com/es/

Centro Empresarial Euronova,

Ronda de Poniente num.2, 2ºA

Tres Cantos, E-28760 Madrid

Tf. 91 8041527

office@es.medel.com

ENS POTS SEGUIR A:

www.aspasmallorca.com

@ASPASMallorca

www.facebook.com/ASPASMallorca

| 3

EDITORIAL SUMARI

Joana Pons CladeraResponsable Unitat Psicosocial

Fundació ASPAS

SumariNOTÍCIES BREUS 4Nou projecte per a 2019 i 2020 del Servei d'Orientació i Inserció Sociolaboral

Renovació del Programa d'Atenció Primerenca d'ASPAS

ENTORN ASSOCIATIU 7Jornades del Moviment Associatiu FIAPAS

ACTIVITATS ASPAS 8Primeres jornades d’audiologia bàsica per a educadors a Menorca

Formacions a l'alumnat d'Educació Primària de la UIB

PROTAGONISTES 9Josep, Antònia i Miquel

Oliver Daniel Torrubia. Alumne del curs de Formació Dual Restaurant-bar.

Rosa Adrover Ballester

Carla Fernández

ASPAS RESPON 13No he segellat l'atur. Què pot passar?

Què puc fer si m'he oblidat de segellar la targeta de demanda d'ocupació?

Què puc fer si la meva filla no vol portar les pròtesis?

Què és i com s'interpreta una audiometria?

Quan faci la declaració de la renda, a quines deduccions em puc acollir?

I quan arribi a la universitat, què?

ASPAS Cafè 19Palma: Seu PrincipalC/ Ramon Nadal, 4

07010 Palma de MallorcaTel. 971 458 150

Inca:C/ Doctor Fleming, 37

07300 Inca

Manacor:Ronda del Port, 6407500 Manacor

Missió:

Defensar, reivindicar i

garantir els drets i

interessos de les persones

amb discapacitat auditiva i

de les seves famílies.

Amb l’arribada d’un infant a lafamília ens venen molts dedubtes i si té discapacitatauditiva, aquestes esmultipliquen i converteixen en

més protagonista si cap. Només és que enaquest cas el protagonisme es centra enles dificultats que tindrà l’infant així en lespreocupacions i pors de la família, cosaque pot provocar pessimisme i tristesa.En aquest exemplar volem traslladar la vi-sió i l’optimisme de la família d’en Mi-quel, els quals mitjançant el conte “Elsdos mons d’en Miquel” en el que el prota-gonista és el nin, volen destacar les capa-citats per damunt dels problemes i difi-cultats amb les que es pot trobar, a l’horaque volen mostrat els aprenentatges quepodem extreure de totes i cadascuna deles experiències que vivim.Volem destacar també que la implicacióde la família és un factor crucial i aques-ta no es redueix només al progenitors, si-nó que inclou als germans, tiets, padrins,etc. Són ells qui, juntament amb els aven-ços mèdics i tecnològics, permeten que elprotagonista es senti especial no per lesseves dificultats, sinó per les seves capa-citats.

4 |

NOTÍCIES BREUS

Durant aquest any 2019 s'ha aprovat perpart del SOIB el nou projecte del Serveid'Orientació i Inserció Sociolaboral "Pro-cessos d'Inserció per a l'Ocupació per apersones amb discapacitat auditiva”, aimplementar durant els anys 2019 i2020, amb la participació del SOIB i elcofinançament del Fons Social Europeu.

En el marc d'aquest projecte es duen aterme les següents accions: orientació

laboral i formativa, recerca i millorad'ocupació contactant amb les empre-ses del territori susceptibles de con-tractar a les persones ateses en el Ser-vei, accions de suport i seguiment en ellloc de treball a la persona contractada(mitjançant la metodologia de Treballamb Suport), i accions de difusió i d'as-sessorament a la societat en general(recursos socials, empreses, centres deformació,...).

Si ets una persona amb discapacitat au-ditiva i vols buscar o millorar el teu tre-ball, o bé sou una empresa que vol con-tractar nous treballadors i treballadores,no dubteu a contactar amb el Serveid'Orientació i Inserció Sociolaboral d'AS-PAS: ajustarem les necessitats i deman-des entre el què s'ofereix i el què es re-quereix per a accedir a un treball, amb lafinalitat d'aconseguir una inserció labo-ral de qualitat.

Nou projecte per a 2019 i 2020 del Serveid'Orientació i Inserció Sociolaboral

Fons Social Europeu

| 5

NOTÍCIES BREUS

Renovació del Programa d'AtencióPrimerenca d'ASPASEl Servei de Desenvolupament Infantil iAtenció Primerenca (SEDIAP) que ASPASofereix des de l'any 2011, s'ha renovatrecentment mitjançant un concert socialamb la Conselleria de Serveis Socials iCooperació, per a un període de 3 anys(2019-2021).

El SEDIAP d'ASPAS és un servei dirigit al'atenció integral als nens i nenes de 0 a 6anys amb trastorns en el desenvolupa-ment per dèficit auditiu, a les seves famí-lies i a l'entorn on es desenvolupen, i esplanteja com un dispositiu específic per adonar atenció terapèutica interdisciplinà-ria i transdisciplinar a través d'un pla indi-vidual planificat i executat per un equipde professionals especialitzats en el des-

envolupament infantil i la intervenció fa-miliar.

Durant l'any 2018 el nostre SEDIAP vaatendre en els centres d'ASPAS a un totalde 75 nens i nenes amb hipoacúsies i ales seves famílies: 53 des del centre dePalma, 10 en el de Manacor i 12 en elcentre d'Inca.

| 7

ENTORN ASSOCIATIU

El passat 30 de març FIAPAS (Confede-ració Espanyola de Famílies de PersonesSordes) va organitzar a Madrid una Jor-nada de Formació per al Moviment Asso-ciatiu de Famílies, dirigit tant a famíliescom a personal tècnic de les diferentsentitats que integren la Confederació. Enrepresentació de Fundació ASPAS vanacudir dos professionals, un tècnic delServei de Suport a l'Aprenentatge i unaltre del Servei d'Atenció Psicològica.

En aquesta jornada es van tractar qües-tions sobre la perspectiva de gènere,l'assetjament i el ciberassetjament es-colar, així com sobre eines per a afavorirla participació de tots els membres de lafamília. El format de la jornada va ser te-òric-pràctic, de manera que es facilita-ven continguts i al seu torn es convidavaa les persones participants a reflexionar,debatre i compartir sobre aquests con-tinguts. En el seu vessant pràctic, es vanorganitzar grups de treball que integra-ven tant famílies com personal tècnic dediferents entitats. Això va permetreacostar-se, almenys succintament, a larealitat de famílies i entitats d'altres co-munitats.

En aquest sentit, i en el marc del tallerde treball orientat a les eines per al fo-ment de la implicació de tots els mem-bres de la família, va resultar encoratja-dor per a la nostra entitat comprovar queles línies de treball que s'han anat adop-tant en els últims anys estan d'acord

amb aquells models que es demostrenmés eficients i ambiciosos. Això és així,per exemple, respecte al Model Centraten la Família, enfocament que preténapoderar a la família perquè des de lesseves pròpies necessitats i cotidianei-dad, esdevingui el principal agent poten-ciador de les capacitats dels i les me-nors, i que ha vingut implementant-seprogressivament per part del personaltècnic d'ASPAS amb les famílies atesesen el Servei d'Atenció Primerenca.

Jornades del Moviment Associatiu FIAPAS

Mateu Bosch i Lluis Soler, professionals de Fundació ASPAS.

8 |

ACTIVITATS ASPAS

Els passats dies 1, 2 i 4 d'abril les logope-des de Fundació ASPAS vam realitzar tresformacions a l'alumnat del 2n curs delGrau d'Educació Primària de la Universitatde les Illes Balears (UIB) sobre la discapa-citat auditiva. Aquestes formacions tambées varen fer extensibles als estudiants deles illes de Menorca i Eivissa a través devideoconferència. En aquestes forma-

cions es va incidir especialment a donarinformació sobre les diferents estratègiesmetodològiques i d'accés a la comunica-ció que l'alumnat amb discapacitat audi-tiva requereix dins de l'aula, així comtambé conèixer amb més profunditat ladiscapacitat auditiva i les seves implica-cions en diferents àrees.Des d'ASPAS creiem que és bàsica i clau

la sensibilització, conscienciació i forma-ció sobre les implicacions de la discapa-citat auditiva i la transcendència d'aplicarestratègies que facilitin la inclusió educa-tiva d'aquest alumnat dins del centres es-colars a les futures generacions de do-cents.

Primeres jornades d’audiologia bàsicaper a educadors a MenorcaEl Programa Infantil Phonak i FundacióASPAS van organitzar el passat 5 i 6 d'a-bril les “Primeres Jornades d'AudiologiaBàsica per a Educadors” a l'illa de Menor-ca. La trobada va tenir lloc al Teatre OrfeóMaonès i va acollir a 60 persones entre fa-mílies i professionals de diferents àmbits.

Van iniciar les jornades la Dra.ElisabetGenestari el Dr.Jaume Franch, especialis-tes ORL de l'Hospital Mateu Orfila de Me-norca, aclarint conceptes bàsics de la fi-siologia de l'audició i resolent dubtes enrelació als diferents tractaments mèdicsde la hipoacúsia.

Carlos Calvo, director i audiòleg del Pro-grama Infantil Phonak (PIP), que actual-ment resideix a Menorca, va abordar con-ceptes més generals sobre audiologia,fins a tractar altres més especialitzatscom són els protocols d'adaptació pedià-trica que el PIP recomana.

Fundació ASPAS va ser l'encarregada d'a-bordar les implicacions de la discapacitatauditiva més enllà del llenguatge i la co-municació, a través d'una ponència realit-

zada per les logopedes María Cerro i MªAntonia Calafell, basada en la visualitza-ció de situacions reals.

En relació a la intervenció educativa, Cla-ra Hernández, pedagoga del Col·legi TresOlivos de Madrid, ens va presentar els di-ferents programes que el centre duu aterme per a la inclusió de l'alumnat ambdiscapacitat auditiva. D'altra banda, Ma-ría Jesús Giménez (pedagoga del CEIPMare de Déu de Gràcia), Cristina Vidal(mestra d'audició i llenguatge del CEIPMateu Fontirroig), i Paula Brodard (mestrad'audició i llenguatge de l'IES Biel Martí)ens van presentar diferents experiències

d'adaptacions a l'alumnat amb discapa-citat auditiva en les etapes d'infantil, pri-mària i secundària.

Per a tancar, Carlos Calvo va presentar lesúltimes novetats en sistemes de Freqüèn-cia Modulada i Micròfons Remots.

Esperem que aquest sigui el primer demolts projectes de col·laboració a l'illa deMenorca.

Formacions a l'alumnatd'Educació Primària de la UIB

Maria Antònia Calafell i Maria Cerro, a la seva presentació.

| 9

PROTAGONISTES

Som una família que vivim al camp, aprop delpoble de Santa Margalida. Els meus pares sónen Josep i n’Antònia, tinc una germana mésgran de 7 anys, i jo som en Miquel i tinc 2 anys.

Dia 14 de novembre de 2018 vaig fer 2 anys ivàrem fer una gran festa! Era la meva primerafesta, ja que quan vaig fer 1 any estava recentoperat i no ho vaig poder celebrar.

Ah!! per cert, no ho havia dit... quan vaig néixerno hi sentia gens ni mica, el silenci era quasiabsolut i per això, em varen operar i posar unsimplants coclears quan vaig fer 1 any. Va anarmolt bé... tant bé que teníem moltíssimes ga-nes de celebrar que ja hi sentia!! Quina festafaríem als meus 2 anys!!!

Els meus pares em varen voler preparar unasorpresa el dia de la meva festa. Ells saben queels contes em fascinen i que m’encantasentir com em conten històries, i així vacomençar la meva ... La meva tieta Àgue-da em va escriure un conte i la meva ma-re, a qui li agrada molt dibuixar i pintar, vafer les il·lustracions i les lletres. Va ser diti fet! Amb un poc més d’una setmana elvaren escriure, feren els dibuixos i elsompliren de colors. El meu pare en va fercòpies i les enquadernaren per poder re-galar als meus amics i cosins el dia de lameva festa.

Aquesta vegada el protagonista del conteera JO!!! Em va agradar molt!!!

El conte també vol ser una mostra d`agraïment a les persones que ens hanacompanyat i han compartit tot els mo-ments viscuts dels meus primers 2 anys.Han estat molt intensos i em quedo ambtot ... perquè de tot s’aprèn!

Experiència de l’autora del llibreLa idea era mostrar a tots els amics i co-neguts com es pot sentir una personaquan no hi sent, sense caure en el paranydel pessimisme, sinó mostrant sempreles capacitats que tenim totes les perso-nes. Agraint també com els avenços mè-dics, científics i tècnics han fet que lameva vida hagi fet un canvi radical, comtot ha canviat i com ens ha enriquit a totsels nivells. Aquest conte pot tenir tantsprotagonistes com persones que neixenamb una sordesa com la que jo tenc. Volser una manera de fer veure tot allò queuna persona sense sentir-hi és capaç defer, les dificultats amb que a vegades espot trobar, però sempre destacant comacaba ressorgint la part positiva i resilient, ja que d’això es tracta la vida no? Detreure aprenentatges en positiu arran de les dificultats que van sorgint.

Josep, Antònia i Miquel

En aquesta secció de PROTAGONISTES, volem destacar vivències, reptes i necessitats de les persones i famílies que formen ASPAS

10 |

PROTAGONISTES

Oliver té 28 anys. Té una hipoacúsia bila-teral profunda i és portador d'implant co-clear. Després d'estar 3 anys estudiant elcurs de formació dual d'ASPAS, en l'es-pecialitat formativa de Restaurant-bar, vaobtenir el certificat d'Ajudant de cambreri va ser contractat al desembre passat enASPAS Cafè.

Quan li preguntem què ha suposat per aell la formació dual ens diu que “abans

del curs estava a casa sense fer res, avo-rrit i buscant treball, però sense massasort. Quan vaig començar el curs veniacontent a les classes, amb ganes d'a-prendre coses noves i de treballar”. Enscomenta que “en les classes l'ambientha estat molt bo, tant amb els com-panys… amb els quals he fet amics, comamb els professors, que sempre han es-tat per a ajudar-nos en tot el que neces-sitàvem”.

Per a Oliver ha estat molt positiva l'expe-riència ja que el personal d'ASPAS Cafètambé l’han ajudat molt, i li han ensenyattot el necessari per a ser un bon cambrer.

Reconeix que repetiria el curs per a con-tinuar aprenent i formant-se alhora quetreballa. Ara està molt content amb el seutreball i amb la Fundació per donar-li l'o-portunitat d'aprendre i formar-se en l'o-cupació de cambrer.

Oliver Daniel Torrubia. Alumne del curs de FormacióDual Restaurant-bar.

Els cursos de formació dual combinen la formació amb el treball: es dediquen unes hores de la jornada

a classes i unes altres a treballar en ASPAS Cafè, on es posa en pràctica tot l'après en les classes.

| 11

PROTAGONISTES

Rosa Adrover Ballester té 28 anys. Téuna hipoacúsia bilateral profunda i ésportadora d'implant coclear. Està ate-sa pel Servei d'Orientació i InsercióLaboral de Fundació ASPAS, i aquestany ha preparat unes oposicions d'Au-xiliar de Suport del Govern de les IllesBalears. Gràcies a la seva capacitatd'esforç i perseverança ha obtingut laplaça. Enhorabona Rosa!

“He aconseguit treure la plaça del cosfacultatiu subaltern, i estic molt con-tenta ja que he complert un dels meussomnis. Per a mi hi havia dues cosesimportants: la primera és que volia es-tudiar el curs d'il·lustració, i la segonaque volia preparar oposicions per a te-nir un treball més segur i definitiu. AS-PAS m'ha ajudat molt a preparar lesoposicions, i per això vull donar lesgràcies”.

Rosa Adrover Ballester

Carla acompanya a la seva germanapetita, Inés, a les sessions de logopè-dia que aquesta rep en el SEDIAP deFundació ASPAS Palma. Des del primerdia Carla mostra interès pels exercicisde logopèdia i participa activament enles sessions. Carla modela molt bé lesproduccions de la seva germana i,sense saber-ho, ajuda en el procés re-habilitador del llenguatge.

En proposar-la com a protagonista dela revista ASPAS Informa, Carla afirma:“M'agrada molt acompanyar a Inésper a ajudar-la, perquè parli millor i ai-xí podrem jugar juntes. Jo faré de pro-fessora i ella em farà cas. Jo de majorvull ser professora”.

Carla Fernández

ASPAS RESPON

| 13

Pots participar en aquesta secció enviant la teva pregunta a aspas@aspasmallorca.com

La renovació de la demanda d'ocupacióés una obligació de les persones que co-bren l'atur o que estan inscrites com ademandants d'ocupació.Si és la primera vegada que se t'oblidasegellar l'atur i estàs cobrant la prestacióo subsidi per desocupació, la sanció ésd'1 mes sense cobrar aquesta ajuda eco-nòmica. Si és la segona vegada que esprodueix l'oblit, la sanció és de 3 mesossense cobrar, i si és la tercera vegada, lasanció és de 6 mesos. A la quarta, ja esperd tot el dret a continuar cobrant l'aju-da. En el cas d'altres ajudes del SEPE,com la RAI, el fet de no renovar la deman-da (no segellar) implica la pèrdua de l'aju-da definitivament.Si ets demandant d'ocupació però no es-tàs cobrant cap mena d'ajuda econòmica

del SEPE, en el casque oblidis renovar lademanda (segellar),simplement perdràs l'antiguitatd'inscripció que tenies acumu-lada. És important no perdrel'antiguitat ja que, per a rebrealgunes ajudes del SEPE (comper exemple la RAI), es reque-reix haver estat inscrit o inscritacom a demandant d'ocupaciódurant 12 mesos o més ininte-rrompudament en el SOIB. Pertant, si portes gairebé 1 any ins-crit i t'oblides de renovar la de-manda, automàticament perds els mesosque portaves acumulats i has d'esperarun any més per a poder sol·licitar l'ajuda.Per això, i per a no oblidar-te de renovar

la teva demanda d'ocupació, t'aconse-llem que anotis la data de renovació enun calendari que tinguis a la vista o bé etposis un avís en el telèfon mòbil.

No he segellat l'atur.Què pot passar?

Si t'adones el mateix dia que havies de segellar i tens claus dewww.soib.es, pots renovar la demanda per Internet fins a les23.59 hores. Si no tens claus, pots anar a l'oficina del SOIB o bécridar al número de telèfon 012, que té un horari de dilluns a di-jous de 8.00 a 20:00h i els divendres de 8:00h a 19:00h.Si només ha passat un dia, acudeix a la teva oficina d'ocupaciói explica'ls el cas. En alguns casos, si només ha passat un diaet permeten renovar la demanda i no hi ha cap mena de san-ció. També pots intentar renovar-la per Internet o a través del012, i si no pots fer-ho per haver passat un dia, acudeix a la te-va oficina.Si han passat dos dies o més, acudeix directament a la teva ofi-cina del SOIB i exposa el teu cas. Una vegada a l'oficina podràssol·licitar la reactivació de la demanda després de la sanció, i re-alitzar les al·legacions que puguis per a justificar el fet de no ha-ver segellat.

Què puc fer si m'heoblidat de segellar latargeta de demanda

d'ocupació?

ASPAS ResponSón moltes les preguntes i inquietuds que les persones i famílies ens plantegen des dels diferents serveisque presta la Fundació. En aquest número de la revista ASPASINFORMA hem volgut dedicar una seccióespecial a aquestes preguntes, intentat donar una resposta concreta i fiable. El nostre objectiu no és tansols el de respondre, sinó el de divulgar, augmentar el coneixement en la societat i continuar reivindicantels drets de les persones amb discapacitat auditiva i les seves famílies.

14 |

ASPAS RESPON

Pots participar en aquesta secció enviant la teva pregunta a aspas@aspasmallorca.com

Avui dia la discapacitat auditiva i l'ús deles pròtesis van íntimament units. El seuús resulta molt important per a la comu-nicació de la persona sorda. A més, quanes tracta d'un nen o nena pot ser deter-minant, sobretot si es troba en etapesd'adquisició i desenvolupament del llen-guatge. Per això, el fet que un nen o nenaes resisteixi a fer ús de les pròtesis potcausar preocupació i angoixa als seusprogenitors.

A vegades, aquesta resistència pot obeira molèsties físiques o, simplement, al fetque la persona no estigui traient rendi-ment a les seves pròtesis. No obstant ai-xò, en la majoria dels casos, es deu acauses de tipus estètic i al fet que lespròtesis són “la cara visible” de la disca-

pacitat auditiva. Referent a això, es donena més alguns elements que poden influiren el grau de resistència a l'ús de pròtesi:

- L'adaptació protètica tardana. Si béés desitjable des de molts punts de vistaque en cas de sobrevenir la pèrdua audi-tiva com més tard millor, des del punt devista de la seva acceptació i integraciócom a part de la pròpia identitat, l'apari-ció i protetització primerenca seria unfactor facilitador.

- El grau de pèrdua. D'igual forma al queocorria en el punt anterior, a major pèrduaauditiva més probable és que el guanyauditiu que comporta l'ús de les pròtesissuperi les reticències a portar-les. Percontra, en el cas del nen o nena que per-

cebi que “ja es defensa” sense l'ús de lespròtesis, pot ser que acabi tenint més pesel cost emocional que li suposa portar-lesi decideixi que “no compensa”.

- L'adolescència. Aquesta és una etapade canvis en la qual es consolida la iden-titat de la persona, una etapa en la quales dóna un paper molt important al grupd'iguals i a la imatge corporal, entre altresaspectes. El fet de portar una pròtesi potser per als i les adolescents un motiu depercebre's com a diferents, la qual cosa avegades causa que no vulguin portar-lesper por de no encaixar o ser rebutjat.

Si bé aquests factors que hem comentatescapen al control dels pares, existeixenuna sèrie d'aspectes que podem tenir en

Què puc fer si lameva filla no volportar les pròtesis?

| 15

ASPAS RESPON

Pots participar en aquesta secció enviant la teva pregunta a aspas@aspasmallorca.com

compte per a ajudar els nostres fills i fillesa viure'l amb una actitud adequada, evi-tant el rebuig i/o fomentant que, si aquestocorre, tinguin estratègies per a gestio-nar-lo:

- Prevenir, estant atents a senyals queens ajudin a anticipar-nos a un possiblerebuig futur. D'aquesta manera, conèixercom el nostre fill o filla viu i percep la dis-capacitat (o fins i tot en termes més am-plis, la diferència), pròpia o dels altres,ens pot donar pistes en aquest sentit.D'altra banda, a nivell comportamental,es poden estar donant conductes prèviesal rebuig explícit de la pròtesi, com certesconductes d'ocultació o evitació de deter-minades situacions a les quals hagind'exposar-se.

- Empatizar, evitant caure en la minimit-zació o dramatització dels motius que l'haportat a rebutjar les pròtesis. Serà impor-

tant mantenir una actitud d'escolta quepermeti reconèixer i comprendre que hiha aspectes de les pròtesis que compor-ten un esforç extra (les cures, les revi-sions, etc.). Posar-se en el seu lloc enspermetrà mantenir obert un canal de co-municació perquè acudeixi a nosaltres enel cas que el visqui de forma negativa.

- Cuidar el model que oferim i els missat-ges relacionats amb la discapacitat audi-tiva. Com més acceptat estigui per partde la família, amb més facilitat transme-trem als nostres fills que s'acceptin talcom són.

- Vigilar que no estiguem reforçant “el noús”, esforçant-nos perquè ens escoltinquan siguin ells els que han decidit no po-sar-se les pròtesis, ja que estarem em-mascarant els beneficis de l'ús de lesmateixes i afavorint que tinguin la falsacreença que escolta igual sense pròtesi.

Convé més evidenciar amb fets (no ambsermons) la necessitat de les mateixesper a la comunicació.

- Facilitar que puguin relacionar-se ambaltres persones amb discapacitat auditivaamb els qui es puguin identificar i que elspuguin servir de model per a una millorgestió de les dificultats que se'ls presen-tin. Conèixer altres persones que haginpassat per un moment així no només noels farà sentir-se diferents, sinó que po-den descobrir formes per a vèncer la sevapor al fet que les seves pròtesis siguindescobertes.

- Transmetre la idea que en el cas de so-frir una discriminació per la seva discapa-citat, aquest fet pot ser un “detector” d'a-quelles persones que valen la pena i lesque no, perquè és important envoltar-sede persones que ens accepten pel quesom.

Fes-te SociFes-te Soci

Pots formar part de la Pots formar part de la nostra fundació fent-te soci.nostra fundació fent-te soci.

Més informació:aspasmallorca.comMés informació:aspasmallorca.com

16 |

Pots participar en aquesta secció enviant la teva pregunta a aspas@aspasmallorca.com

Per a poder interpretar el resultat d'unaaudiometria hem de conèixer com funcio-na el so i com el mesurem.

El so és la percepció del nostre cervell deles vibracions mecàniques que produei-xen diferents cossos que arriben a la nos-tra oïda. Per exemple, quan una pilota caua terra genera unes ones de pressió so-nora que arriben a la nostra oïda i poste-riorment el nostre cervell interpretaaquesta informació. El mateix succeeixamb la parla.

El so el mesurem en intensitat, decibels(dB). Quants més decibels té un so,aquest és més intens. Quants més deci-bels té la pèrdua auditiva, més intensitatnecessiten els sons per a ser percebuts.La parla mitjana va des d'aproximada-ment 25dB a 55dB.

Del so també mesurem el to o freqüència,Hertz (HZ). Les proves d'audició es duen aterme generalment en freqüències clausentre el rang de 250 i 8000 Hz.

La parla es compon de vocals i conso-nants. Les vocals tenen major intensitat iuna freqüència més greu. Les consonantstenen menor intensitat i freqüència mésaguda (fig. 1). Les vocals contribueixen enmajor proporció a la “sensació de volum”de la parla, mentre que les consonantscontribueixen més significativament a la“comprensió” de la parla. Per això elsnens amb pèrdua auditiva només en lesfreqüències agudes, a vegades diuen que

la parla és massa forta, però així i tot con-tinuen tenint problemes per a compren-dre el que se'ls diu.

L’audiograma és un gràfic de la sen-sibilitat de l'audició que mostra a quin

nivell d'intensitat sentim (en dB, de -10dBa 120dB) i en funció de la freqüència(en Hz de 125Hz a 8000Hz). Poden resul-tar diferents formes d’audiograma i enfunció d'elles el nen tindrà una audició di-ferent. El vostre audioprotètic us informa-rà detalladament dels resultats d'aquestagràfica i el grau de pèrdua auditiva delvostre fill o filla.

Els sons de la parla tenen una formasemblant a la d'una banana.

En l’audiograma, el vostre audioprotèticrepresentarà els sons audibles en funcióde la intensitat i la freqüència.

Depenent de l'edat i de la possibilitat decol·laboració del nen en l'exploració au-diològica, l’audiòleg utilitzarà diferentstècniques per a poder explorar a quinesintensitats escolta el vostre fill en les dife-rents freqüències de la parla. Aquestesrespostes per part del nen es representa-ran en l’audiograma i marcaran un llindarauditiu que us indicarà quin grau de pèr-dua té en cada oïda.

L'audiometria per tant, permet quantificar

el grau de pèrdua d'audició i amb això sa-ber quines dificultats auditives comporta.

Les pèrdues auditives les classificaremd'aquesta manera:

Pèrdua auditiva lleu (20-40dB)En aquest tipus de pèrdua, el nenpot sentir la parla, però tendeix aperdre fragments, especialmentparaules curtes, terminacions deparaules i sons poc clars de pa-raules.

El soroll de fons a les aules i al-tres ambients dificultarà encaramés l'audició.

Pèrdua auditiva mitjana (41-70dB)Amb aquest tipus de pèrdua auditiva elnen pot perdre més del 50% del que esdiu i encara més a mesura que el sorollde fons augmenta.

El nen també pot tenir una qualitat de veu“uniforme” amb poca inflexió a causa dela seva incapacitat de monitorar la sevapròpia veu.

Com a resultat, si no se li proveeixen au-diòfons, el nen pot tenir habilitats comu-nicatives molt limitades, vocabulari limi-tat i pronunciació poc clara.

Pèrdua auditiva severa (71-90dB)Amb aquest tipus de pèrdua auditiva, lamajoria dels sons no són audibles i el

Fig. 1

Fig.2 Llindar auditiu

Què és i coms'interpreta una

audiometria?

ASPAS RESPON

| 17

ASPAS RESPON

desenvolupament de les habilitats de laparla pot no evolucionar sense l'amplifi-cació a temps dels audiòfons apropiats.

Pèrdua auditiva profunda (91-100dB o superior)Amb aquest grau de pèrdua auditiva, elssons, i especialment la parla, gairebé maisón audibles. Amb aquest tipus de pèrduael nen no desenvoluparà la capacitat deparla sense l'ús d'audiòfons o un altre ti-pus d'ajudes auditives.

En el moment que el metge ORL estableixel diagnòstic és quan ha d'indicar-se el ti-pus de pròtesi auditiva més adequada.Existeixen diferents solucions auditives:audiòfons, implants coclears, implantsosteointegrats, etc. El tipus d'ajuda selec-cionada estarà condicionada pel diagnòs-tic i els resultats del seu llindar auditiu.

En el cas dels audiòfons el model de ma-jor elecció per a nens és el model retroauricular per les seves característiques

tecnològiques, d'amplificació i de segure-tat que aquests audiòfons representen. Ésaconsellable l'adaptació de dos audiòfonsquan la pèrdua d'audició és en totes duesoïdes. Aquest tipus d'amplificació provei-rà al nen d'una audició més equilibrada,una major localització dels sons i una mi-llor comprensió de la parla en ambientssorollosos.Núria Salvà CerdàCoordinadora Serveis GAES IAICatalunya i Balears

Aprofitant l'inici de la campanya de laRenda 2018, des de Fundació ASPAS vo-lem recordar-los que, es poden acollir adeduccions de l'Impost sobre la Renda deles Persones Físiques de l'IRPF en els se-güents supòsits: ➢ Família nombrosa: 1.200€ anuals, i2.400€ si és de categoria especial.➢ Família monoparental amb 2 fills:1.200€ anuals. ➢ Descendent amb discapac itat:1.200€ anuals per cada descendent.➢ Ascendent amb discapac itat:1.200€ anuals per cada ascendent.➢ Mares treballadores amb fills de 0 a3 anys: 1.200€ anuals.Aquestes deduccions es faran efecti-ves en la declaració de la renda de l'e-xercici 2018 (a presentar en 2019),encara que es pot sol·licitar el seuabonament anticipat amb caràctermensual.

També han de tenirpresent que el mes dejuliol de l'any 2018, vaentrar en vigor un in-crement sobre l'importde les deduccions fis-cals de 600€ per a les

famílies amb 4, 6 o més fills.

Requisits per a sol·licitar l'abona-ment anticipat:➢ Estar en possessió del títol en vigor defamília nombrosa o del certificat de dis-capacitat.

➢ Les persones sol·licitants (titulars dela família nombrosa i descendents o as-cendents que s’hagin de reflectir en lasol·licitud) han de disposar de númerod'identificació fiscal (NIF), ja que senseaquest no es podrà realitzar l'abonamentde manera anticipada.¬

➢ Les persones sol·licitants han de rea-

litzar una activitat per compte propi o aliè,per la qual s'estigui d'alta en el règim co-rresponent de la Seguretat Social.

Forma de sol·licitar l'abonamentanticipat:➢ Per via electrònica, presentant una sol·li-citud Model 143 per cadascuna de les de-duccions al fet que es tingui dret en la Seuelectrònica de l'Agència Tributària, mitjan-çant DNI electrònic, certificat digital o Cl@ve.

➢ Per telèfon, en el número 901 200345, aportant l'import de la casella co-rresponent a la base liquidable general dela declaració de l'IRPF de cada exercici.

➢ Presencialment, en qualsevol oficinade l'Agència Tributària, presentant emple-nat el formulari que està disponible en lapàgina web de l'Agència Tributària. Unavegada imprès, s'ha de signar per totesles persones sol·licitants, aportant origi-nal i fotocòpia del DNI d'aquestes, del

certificat de discapacitat, del títol defamília nombrosa i el número decompte bancària.

Per més informació:www.agenciatributaria.eso en el telèfon 901 335 533.

Quan faci ladeclaració de la renda, a quines deduccions em puc acollir?

Pots participar en aquesta secció enviant la teva pregunta a aspas@aspasmallorca.com

El primer que has de saber és que no es-taràs sol o sola. D'una banda, cada vega-da són més les persones amb discapaci-tat que s'enfronten al repte d'aconseguiruna titulació universitària. Moltes perso-nes amb discapacitat auditiva es graduencada any en les universitats de tot el món.D'altra banda, les universitats posen a lateva disposició uns serveis creats espe-cialment per a ajudar-te a aconseguir lateva meta.En la nostra comunitat, la Universitat deles Illes Balears (UIB) compta amb l'Ofici-na Universitària de Suport a Personesamb Necessitats Especials. El seu objec-tiu és garantir la plena participació de to-tes les persones en les activitats acadè-miques que realitza.En les titulacions de grau i màster que si-guin oficials en tot l'Estat, l'alumnat ambuna discapacitat reconeguda igual o su-perior al 33% pot sol·licitar accedir a tra-vés del contingent de reserva del 5% deplaces i, així, gaudir de matrícula gratuïta.

AccésExisteixen múltiples vies d'accés alsestudis universitaris. Algunes d'aques-tes vies exigeixen superar una provaper a la qual també pots sol·licitaradaptacions acadèmiques. Si estàs

cursant Batxillerat o Formació Professio-nal, consulta en el Departament d'Orien-tació del teu centre educatiu els passos aseguir. Si la teva intenció és optar per al-tres vies (per exemple, persones majorsde 25 anys), en el moment de la matrícu-la per a les proves podràs sol·licitar lesadaptacions que necessitis.

Durant els estudisUna vegada hagis accedit a la UIB, abansde començar el curs, el personal de l'Ofi-cina t'assessorarà, si el necessites, per atriar les assignatures més convenientsdurant el procés de matrícula. Et propo-sarà les adaptacions acadèmiques quepuguis requerir, ajudant-te a aconseguirels recursos personals i materials que hiha a la teva disposició. També podràssol·licitar suport per a valorar i millorar lesteves tècniques d'estudi i estratègies d'a-prenentatge.El professorat serà informat de les adap-tacions que acordem, tant per a seguir lesclasses amb normalitat, com per a la rea-lització de les avaluacions.

I al mateix temps, podràs rebre el suportcontinuat del personal de l'Oficina, quet'acompanyarà durant el temps que ro-manguis en la universitat.

AdaptacionsEn la Guia elaborada per la Xarxa de Ser-veis de Suport a Persones amb Discapa-citat en la Universitat (SAPDU) podràsconsultar algunes de les adaptacions quees duen a terme en les universitats. No estracta d'una llista tancada ja que s'analit-zen les mesures necessàries per a cadasituació i es proposen les solucions queconvinguin per a garantir el major graupossible d'autonomia i participació.Entre les adaptacions més destacades estroben la traducció simultània a LSE, laconcessió de permís per a l'enregistra-ment de classes, ja sigui amb dispositiusmòbils o permetent l'accés als enregis-traments de les classes que es realitzinmitjançant videoconferència (per alsgraus que s'ofereixen també a Menorca iEivissa), i el préstec de productes de su-port com a gravadores digitals o sistemesd'FM. Per a compensar les dificultats enl'ús del llenguatge sol ser habitual sol·lici-tar l'augment del temps necessari per ala realització de proves d'avaluació escri-ta.També existeixen adaptacions específi-ques respecte als requisits obligatoris deconeixements de llengua anglesa que hand'acreditar els estudiants de grau. Potsobtenir més informació en:https://seu.uib.cat/fou/acord/11360/

José Luis Ortego

Ofic ina Univers itàr ia de Supor t aPersones amb Necessitats Especials

Edifici Beatriu de PinósUniversitat de les Illes Balears971172834oficinasuport@uib.catoficinasuport.uib.cat

18 |

ASPAS RESPON

Pots participar en aquesta secció enviant la teva pregunta a aspas@aspasmallorca.com

I quanarribi a la

universitat,què?

| 19

ASPAS CAFÈ

C/ Gral Riera nº158 - PalmaTelf: 971 592 069

Whatsapp 607 535 494

C/Ramon Nadal, 4- CP 07010, Palma Telf.: 971 25 42 82

Whatsapp: 617 97 97 00

El nostre restaurant obre dedilluns a diumenge oferint unmenú diari de qualitat,consulta'ls a la nostra webwww.aspasmallorca.com.

El nostre restaurant obre de dilluns adissabte o fer int un menú dia r i dequalitat, a més d'altres serveis, quepodràs consultar a la nost ra webwww.aspasmallorca.com.