els cants de les plantesuna excursió pels voltants del poble. aprofitant els meus coneixement de...

Els cants de les plantesDe música, bones herbes i cistelleria

Taller de Cant PopularMuseu de la PaumaMas de Barberans

Els cants plantes.indd 1 19/06/19 17:21

Primera edició: agost de 2019

© del text: els autors

© Fotografies de les plantes: Salvador Cardero (p. 9-96).

© Fotografies del Museu: Guille Barberà (p. 98, 99 i 105 [dalt]), Joan Maria Ventura (p. 100, 103 [centre i baix], 105 [centre i baix esquerra], 107 i 109), Zoomebre (p. 101 i 105 [baix dreta],

Pep Cruells (p. 102) i Santi Martorell (p. 103 [dalt]).

Integrants del Taller de Cant Popular de Mas de Barberans: Dolors Balsells, Antoni Bagur, Ernest Bertomeu, Salvador Cardero, Rosa Mari Cardona, Marisín Chavarria, Lluís Cid, Dolors Espelta, Ros Espelta, Marc van Eyk, Guadalupe Espinosa, Mercè Ferreiro, Gemma Fornos, Arturo Gaya (coordinador), Jaume Guasch, Carme Julià, Pepi Lleixà, Elisa López, Mercè Martí, Anna Morell, José Ángel Muro, Raquel Pérez, Maribel Quiroga, Imma Ripollés, Joan Maria Romaní, Antonio

Sanz, Salomé Solà, Montse Valldepérez.

© de l’edició:9 Grup Editorial

Cossetània Edicions C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. [email protected]

www.cossetania.com

Disseny i composició: 3 × Tres

Impressió: Anman Gràfiques del Vallès

ISBN: 978-84-9034-860-4

DL T 655-2019

Amb la col·laboració de:


3

AubadaVolem cantar a les florsi a les plantes de la terra.Són un tresor que tenimentre la mar i la serra.

Trobades per mil camins,les bones herbes del Massou remeieres i màgiqueso bones per fer un cabàs.

Esta aubada que jo cantopotser se l’endurà el vent,escampant pertot arreuparaules i sentiment.


110

Presentació, per Josep Maria Lleixà,alcalde de Mas de Barberans .................... 4

Perquè perdure l’efímer, per Arturo Gaya ....................................... 5

Les bones plantes del Mas, per Salvador Cardero ............................... 6

Transcriure textos popularsper Joan Maria Romaní ........................... 8

88 plantes cantadesAbelleres .................................................... 10Agrella ....................................................... 11All .............................................................. 12Àloe ........................................................... 13Ametler ..................................................... 14Anoer ........................................................ 15Aranyoner ................................................. 16Arbocer, arboç .......................................... 17Arç blanc, espinalb ................................... 18Argilaga vera, argilaga borda ................. 19Àrnica ........................................................ 20Arròs .......................................................... 21Assutzena, lliri blanc ............................... 22Atzavara .................................................... 23Aube, àlber ................................................ 24Auró, oró ................................................... 25Baladre ...................................................... 26Beatamaria ................................................ 27Berbena ..................................................... 28

ÍndexBlet ............................................................. 29Boix............................................................ 30Boixac, calèndula ...................................... 31Bolet ........................................................... 32Borraina .................................................... 33Bova, boga ................................................. 34Camamilla ................................................ 35Card panical ............................................. 36Carrasca .................................................... 37Castanyer................................................... 38Cepell, cepelló, bruc ................................. 39Cirerer, cirer .............................................. 40Coa de cavall ............................................. 41Conillets .................................................... 42Coscoll ....................................................... 43Datzerà, galzeran ..................................... 44Esparreguera, espàrrec ............................ 45Espígol ....................................................... 46Faig ............................................................ 47Figuera ...................................................... 48Fonoll ........................................................ 49Grèvol ........................................................ 50Herba dels cantadors ............................... 51Heura ........................................................ 52Julivert ....................................................... 53Lletsó ......................................................... 54Llorer ......................................................... 55Maçanera ................................................... 56Maduixera ................................................. 57


Malva ......................................................... 58Mangraner ................................................ 59Mareselva .................................................. 60Matissa....................................................... 61Melgó d’acordió ........................................ 62Menta ........................................................ 63Murtra .......................................................64Narcís, nadala ........................................... 65Olivera ....................................................... 66Om ............................................................. 67Orella d’os ................................................. 68Orenga ....................................................... 69Ortiga ........................................................ 70Pauma, margalló ...................................... 71Peònia ........................................................ 72Pericó ......................................................... 73Pi ................................................................ 74Poliol .......................................................... 75Roella ......................................................... 76Romer ........................................................ 77Rominguera .............................................. 78Roure ......................................................... 79Ruda ..........................................................80Saboritja, sajolida ..................................... 81

Sàlvia ......................................................... 82Santolina ................................................... 83Sarsaparrella, arítjol .................................84Saüc ........................................................... 85Sempreviva ................................................ 86Taronger.................................................... 87Tarongina ................................................. 88Te de roca .................................................. 89Teix ............................................................90Til·ler ........................................................ 91Timó, frígola............................................. 92Valeriana ................................................... 93Vesc ............................................................ 94Viola, violeta ............................................. 95Xiprer ........................................................ 96Xop ............................................................ 97

Mas de Barberansi el Museu de la PaumaPauma i cistelleria.

Peces i materials ................................. 102Jota masovera ......................................... 106Els cants de les plantes.

Document sonor ................................. 108


4

Presentació

Tota la culpa l’ha tingut sant Antoni, i quan parlo de culpa ho faig per agra-ir-li la complicitat. Arran de la recuperació de la festa de Sant Antoni, dins del pro-grama Tallers per a la Festa i seguint la recerca que es va fer des del Centre d’Estudis lo Lliscó, es va documentar que a Mas de Barberans —fins aproximadament el 1925— se celebrava aquesta festa amb la representació de la vida del sant i la cremada d’un ramer (aixopluc que es feien els pastors amb boixos i puntals de pi). En finalitzar la representació es deien uns versos que eren una sàtira de la vida dels habitants del poble durant l’any, i per acabar es ballava la jota.

Es va començar per recuperar la jota ballada, i en edicions posteriors es van intro-duir també tallers de jota cantada improvisada. A partir de l’any 2011 es va demanar la col·laboració d’Arturo Gaya per fer tallers de jota cantada, i des d’aleshores, i amb una periodicitat mensual, el Taller de Cant Popular de Mas de Barberans ha estat constant en la seua cita al Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma.

I, com no podia ser d’altra manera, la música, l’entorn tan ric botànicament on estem immersos i l’artesania havien d’establir una simbiosi especial. D’aquesta manera ha sorgit aquest projecte que relaciona les plantes del nostre paisatge més immediat amb la música i l’artesania de les fibres vegetals.

Des de l’Ajuntament volem agrair aquest tipus de projectes que, si bé en part es coordinen des del Centre, no serien possibles sense els especialistes que hi dediquen un temps i els participants, veritables motors de tot el que s’aconsegueix. També, sens dubte, poder comptar per al document sonor amb l’acompanyament musical de la Unió Musical de Mas de Barberans ens omple d’orgull i satisfacció.

Josep Maria LLeixà

Alcalde de Mas de Barberans


5

Perquè perdurel’efímer

Lo cant improvisat és un dels elements referencials de la cultura popular a les Terres de l’Ebre i del Sénia. Des de fa molts anys, la gent ha dit les coses cantant: l’esplendor d’esta tradició se centra en una època en què la música era present en tots los àmbits de la societat i es cantava treballant, xalant i pregant, tal com recull amb saviesa Joan Moreira en el seu llibre Del folklore tortosí (1934).

Sense saber de música ni de lletres, los hòmens i les dones del camp se’n sortien prou bé a l’hora de cantar melodies de certa complexitat, d’intuir segones veus o de cons-truir versos heptasil·làbics de rima assonant o consonant. Improvisaven o bé es prenien lo temps necessari per a cantar amb lluïment davant de qualsevol oportunitat: podia tractar-se d’una celebració, una arenga, un prec, una declaració amorosa o senzilla-ment una sobretaula en què els versos se succeïen entre enginy i picardia.

En qualsevol cas, eren versos ocasionals i efímers que duraven lo temps que l’en-cert creatiu era capaç de fer mantindre a la memòria de la concurrència. La majoria es deuen haver perdut o continuen sobrevolant l’univers dels records. Altres van tindre la sort que algú els recollís, los transcrigués en un paper o els enregistrés en una cinta magnetofònica. Gràcies a estes persones ens va arribar l’interès per la nostra cançó popular.

En ple segle xxi, un grup de persones ens trobem un cop al mes a Mas de Barberans pel pur plaer de cantar, perquè la música i la poesia també ho són quan senzillament es comparteix el que amb bonhomia surt des del cor de cada persona.

Un dia vam decidir cantar a les flors i a les plantes de l’entorn: en jota, en fandango, en cant d’era… Així ha sorgit este treball: per estima a la gent, a la terra, i perquè per-dure l’efímer.

arturo Gaya


6

Les bones plantes del Mas

Aquesta obra, eLs cants de Les pLantes, sorgeix a partir d’una activitat que vam fer els participants del Taller de Cant Popular de Mas de Barberans. Una tarda del mes de maig, el nostre mestre ens va plantejar fer el taller a l’aire lliure mentre fèiem una excursió pels voltants del poble. Aprofitant els meus coneixement de les plantes, vam fer un recorregut en què anàvem parlant de les plantes que trobàvem: el seu nom, les seues propietats i curiositats, entre altres. Vam començar i, a la sortida del poble, ja vam veure àloes i atzavares plantades prop de les últimes cases. A la vora del camí, de seguida vam identificar els primers margallons, que al nostre territori anomenem paumes. Les seues fulles són la base de l’artesania de la pauma, i amb aquestes plantes es fabriquen cabassos, graneres, estores i altres estris.

Tot seguit, van aparèixer les primeres plantes interessants: boixac, herba dels can-taires, pericó, aranyoner, espinalb, santolina, herba d’olives i altres. El mes de maig és el millor per a poder copsar la gran varietat i bellesa de les bones herbes del Mas. Per finalitzar, el mestre ens va proposar fer un taller d’improvisació, o sigui crear una cobla, o dit a la nostra manera, una jota, sobre les plantes observades.

Tornant cap al poble vam anar comentant com havia sigut d’enriquidora la sortida i la gran quantitat de plantes que hi ha per a poder crear-ne jotes. No sé de qui va ser la idea, però vam decidir que continuaríem fent jotes de plantes en les sessions següents, i d’aquesta manera va sorgir el projecte del llibre.

Mas de Barberans és un poble xicotet, d’uns sis-cents habitants, de la comarca del Montsià i situat a la vessant est del massís del Port. La seua vegetació és molt varia da per diversos motius: és de secà, però està enriquida per la irrigació que posseeix la zona per les aigües procedents del barranc de la Vall; té influències de les grans pla-nes inferiors, el Pla de la Galera i la gran zona del Delta de l’Ebre, i a la vegada també li arriba la vegetació montana del massís del Port de la zona compresa entre els cinc-cents i mil metres sobre el nivell del mar.


7

Un altre factor que augmenta la varietat florística és la dualitat del paisatge de Mas de Barberans, ja que per un cantó hi ha una gran zona de conreu d’oliveres molt antropitzada, i per l’altre una vegetació silvestre de coscollars, carrascars i pinedes que ocupa els camps de conreu abandonats i la falda de la muntanya. La riquesa botànica d’aquestes terres, a cavall entre dos parcs naturals, es pot dir que és una de les més importants del país. Com a mostra tenim els quasi 1.600 tàxons tractats en la col·lecció de llibres Les plantes del Port.

Potser la gent, en general, no té prou consciència de la gran riquesa botànica i etno-botànica que tenim al territori, però es treballa per donar-la a conèixer, i aquesta obra que teniu a les mans també vol ajudar en aquesta tasca. En aquest llibre parlem i can-tem de plantes, però sobretot parlem i cantem de plantes remeieres, comestibles, cos-mètiques, tintòries, artesanes, plantes màgiques, de bruixeria, tòxiques o de qualsevol altre ús etnobotànic.

Quan parlem d’una planta etnobotànica volem dir que és una planta que té alguna utilitat per a les persones. El concepte de plantes útils ens pot portar involuntària-ment al seu oposat, el de plantes inútils, o a un concepte encara més estès, el de males herbes. L’error seria gros, ja que a la natura res del que existeix és inútil, tot té un sen-tit i tot està íntimament relacionat. La planta més menuda constitueix per ella mateixa un veritable laboratori químic capaç de crear substàncies que l’home moltes vegades no pot imitar i, en tots els casos, allibera oxigen a l’atmosfera, sense el qual la vida humana seria impossible.

saLvador cardero


8

Transcriure textos populars

Entre els participants en el Taller de Cant Popular de Mas de Barberans (també dit Taller de Jotes del Mas), soc l’única persona amb llicenciatura en filologia catalana. No cal dir que vaig ser escollit per unanimitat com a transcriptor de les cobles que anàvem fent entre tots.

Com que es tracta d’un registre popular, els criteris a aplicar no podien ser pas els mateixos que per a una novel·la psicològica, un discurs o una xerrada sobre història de la ciència. Calia aplicar el principi de la mínima intervenció, fer bona aquella dita que diu “el mínim és el màxim aplicable”. Així, la meua tasca s’ha limitat a respectar els mínims de la correcció: posar els accents corresponents, reposar hacs perdudes, substi-tuir algun hu per ho, mantenir algunes elisions no canòniques com qu’em segueixin, o bé qu’es perd, que reflecteixen la pronúncia habitual. Les formes verbals pròpies de les terres ebrenques no calia canviar-les (voràs, tingues, faces, pugue, veam…), he mantin-gut l’article masculí lo, l’alternança entre les preposicions en i amb, segons els autors, i he respectat els noms i les formes tradicionals en les terres ebrenques: ametler, argilaga, coa de cavall, coc, frígola, maçanera, mangraner, papera, pauma, roella, romer, rominguera, granera, teua, xalera, xocotet… o un escarbat per estalviar una síl·laba i no fer patir la mètrica. Alguns pocs castellanismes molt usuals han estat acceptats en aquest context: agarra’t, rasca o un aroma.

Espero que el resultat ressoni tant als ulls com a les orelles i hagi sabut mantenir el to, l’entonació i el repertori dels parlants i joteros ebrencs.

Joan Maria roManí


9

88 plantescantades


10

– Ophrys apifera Huds.

Anomenem abelleres totes les espècies d’orquídies del gènere Oprhys que es caracteritzen per mimetitzar-se amb alguns insectes com les abelles i els borinots. Imiten la forma i les feromones per atraure els mascles i incitar-los a la còpula. Amb aquest engany aconsegueixen que l’insecte afavoreixi la seua pol·linització.

Abelleres D’espigol i d’abellerate’n trobes a cada pas,són senyals de primaveraquan vas pel camí del Mas.

Quan l’abellera floreixl’amor es posa pel migi amb els seus colors i aromesens alimenta el desig.

Per atraure les abelleses pinten les abelleres.Fan veure allò que no són,grandíssimes embusteres.

Avui he vist una plantacaminant per la drecera,m’ha semblat un borinotperò era una abellera.


11

– Rumex acetosa L.

El nom popular d’agrella s’utilitza per a denominar diverses plantes, fins i tot de diferents famílies botàniques, que tenen en comú el seu sabor àcid per la presència d’àcid oxàlic i vitamina C. Són comestibles, i donen a les amanides un gustet àcid. S’han de consumir amb moderació, ja que també contenen oxalats, que es poden acumular al ronyó i formar pedres. L’agrella (Rumex acetosa) no es fa al nostre territori, però sí al Pirineu i Prepirineu. En canvi, és molt abundant una altra agrella, en aquest cas del gènere Oxalis, amb un representant, l’O. pes-caprae, que inunda de color groc els camps de cítrics i que és considerada planta invasora.

Agrella En castellà és acedera,en català es diu agrella,verda com los espinacs,tendra com una donzella.

Sempre s’escampa pel prat,faci calor o faci fred,agrella o pa de cucut,borreguets o dineret.

L’agrella pel seu sabortambé és bona per cuinar.Té la fulla com la bleda,i en crema se pot menjar,però té un puntet picantque t’arriba al paladar.

L’agrella dels nostres campsporta vitamina Ci, si te la vols menjar,també és molt bona en puré.


12

– Allium sativum L.

A banda de l’all cultivat, tenim al territori diverses espècies d’alls silvestres. En principi, tots són comestibles. Són plantes amb glucòsids sulfurats que els confereixen el seu característic sabor picant.

Prendre un all cada matídiuen que és cosa molt sana.Fer salut és prou senzill,i tampoc cal passar gana.

Abans menjava l’all crupel valor medicinal.Baixava el colesteroli la tensió arterial.

Però dissabte i diumengehavia de descansar,perquè l’alè que em quedavamai me deixava lligar.

Molta olor i poc soroll,apareix en molts de plats,l’all, humil i saborós,sigue blanc, negre o morat.

All


13

– Aloe vera L.

Les diferents espècies d’àloes que trobem al territori no són plantes autòctones sinó que procedeixen del continent africà o l’asiàtic, i s’han adaptat bé en terrenys secs i àrids. Produeixen al tall un gel de consistència mucilaginosa que té propietats medicinals i cosmètiques.

Quants miracles fa l’àloe,qui ens ho havia de dir...I el tenim ben prop de casajust al costat del camí.

Tant si te toca una ortigacom si te pica un mosquit,fes-te unes fregues d’àloe,i passaràs bona nit.

I si has anat a la platjai t’has socarrat la pellper les cremades del soltambé és el millor remei.

Què puc dir jo de l’àloe?Que té moltes propietats:igual et cura cremadesque si tens el ous unflats.

Àloe


14

– Prunus amygdalus Batsch

Arbre molt conreat al nostre territori. La seua floració ens anuncia l’arribada de la primavera. Les flors poden ser de color blanc o rosat. Del fruit en mengem la llavor.

Ja s’acosta el mes de marçi l’ametler florirà.Amb la bufera del vent, los pètals deixarà anar,com a pluja de confeti que de les branques caurà.

Quan veus al mes de febrerlos ametlers tan florits,vas a passejar pel campi et floreixen los sentits.

Ametlla dolça o amarga,dels dos gustos n’he provat.A l’arbre i també a la cuina,quants plaers ens has donat!

Cada temps de carnavalse repeteix lo miracle:floreixen los ametlersi comença l’espectacle!

Ameller ´


els cants de les plantesuna excursió pels voltants del poble. aprofitant els meus coneixement de...

Documents