Assajos

Martí Moreno i Toni Simó

•Assajos de guspira•Assajos de plegatge•Assajos d'embotició•Assajos de forja

• És un assaig de composició. • Consisteix a sotmetre la proveta i

una proveta patró a l'acció d'una mola comparant-ne les guspires respectives.

• Ens permet conèixer la plasticitat del material.• La proveta se sotmet a un plegatge

simple, doble o alternatiu per observar la part exterior del doblec, l'aparició de possibles esquerdes.

• Té com a missió conèixer l'aptitud de les planxes a deformar-se per embotició.

• El grau d'embotició es correspon a la mesura de penetració del punxó fins que apareix la primera esquerda.

• Comparem després aquest valor amb el d'altres xapes conegudes.

• Estableixen el comportament del material en els treballs de forja.

• Els més empleats són el platimatge (grau de forjabilitat), l'atapeïment (qualitat dels materials per a fabricar reblons), el mandrinatge (capacitat de perforació) i la soldadura (R d'una soldadura).

• Assajos microscòpics• Assajos òptics• Assajos magnètics• Assajos elèctrics• Assajos ultrasònics• Assajos amb raigs-X• Assajos amb raigs Gamma

• Estudien les irregularitats de les peces a primer cop d'ull o mitjançant ampliacions que arriben fins a 15 augments.

• La localització d'esquerdes, porositats i xuclets amb peces es duu a terme amb l'ajut de líquids penetrants (oli i petroli).

• Per localitzar descarburacions o cementacions en la superfície es banya en àcid nítric (les capes més cementades seran més afectades).

• Ampliacions a més de 15 augments que proporcionen informació dels constituents d'aliatges, o localització d'esquerdes o corrosions.• S'utilitza el microscopi metal·logràfic.

• Estan basats en la variació de les propietats magnètiques del material ferromagnètic. Poden ser de dos tipus:

• Assajos magnetoscòpics: es basen en les variacions de les línies de força del camp magnètic que es produeix quan hi ha defectes de continuïtat com ara esquerdes, bufats o xuclets.

• Assajos analítics: s'empren per a detectar defectes de continuïtat en les peces i també per a determinar la composició d'un aliatge.

• Els ultra sons són vibracions elàstiques de la mateixa naturalesa del so, però de freqüència superior a la màxima audible per l'oïda humana (20.000Hz).

• Aquests assajos es basen en la diferència de transmissió dels ultrasons a través d'un material quan presenta errors en la seva estructura.

• Part s'utilitzen bàsicament dos mètodes: Assaig per transmissió i assaig per reflexió.

• Els rajos-X són radiacions electromagnètiques de mateixa naturalesa que la llum, però tenen una longitud d'ona més petita, cosa que els permet atravessar superfícies opaques.

• L'assaig consisteix en col·locar una placa fotogràfica a sota del material o objecte de l'assaig de manera que, en fer-hi incidir un raig-X, la radiació travessi el material i arribi a la placa fotogràfica.

• Si la peça té algun defecte, a la placa apareixerà una zona localitzada (taca), més clara o més fosca.

• El gruix de les peces no ha de ser superior als 100mm.

• Són radiacions electromagnètiques del mateix tipus que els raigs-X, però la longitud d'ona és molt més petita.

• El poder de penetració és major (fins els 250mm).• Avantatges: es poden aplicar a peces amb gruixos

més grans. L'equip és més senzill.• Inconvenients: La sensibilitat no és bona per a

gruixos petits. Temps d'exposició superior. L'ús d'isòtops radioactius.

Adéu Carles