eleccions generals 2005 programa electoral fileeleccions generals 2005 programa electoral c/ verge...

ELECCIONS GENERALS 2005PROGRAMA ELECTORAL

C/ Verge del Pilar núm. 5, 3r 1aAndorra la Vella - Principat d'AndorraTel +376 805 262 - Fax +376 821 746e-mail: [email protected]

www.psa.ad

JUNTS FAREMEL CANVIA ANDORRA

a la Nacional: VOTA

a les territorials: VOTA


Programa 4/4/05 17:30 Página 1

ÍNDEXL’ECONOMIA I LES FINANCES 9La reforma del sistema fiscal 11L’acord d’associació 12Altres mesures en l’àmbit econòmic 14

EL BENESTAR SOCIAL 17L’Estat del benestar 17Les relacions laborals 18Les polítiques de suport a les famílies 20Els drets socials dels ciutadans 21La seguretat social 22El dret a la salut 26

L’HABITATGE 33

LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT 35La paritat 36La violència de gènere 36La igualtat 37La conciliació empresa–família 37

LES INSTITUCIONS 38El Consell General 38El Govern 39Els comuns 40La justícia 40

L’EDUCACIÓ, ELS ESPORTS I LA CULTURA 41Educació 41Esports 46Cultura 48

ELS JOVES 50

LA JUSTÍCIA I LES POLÍTIQUES D’INTERIOR 52Justícia 52Nacionalitat 53


Immigració 53Policia 54Protecció civil 54

EL MEDI AMBIENT 55Desenvolupament sostenible 56La gestió dels residus 58La vall del Madriu-Perafita-Claror. 59

LA MOBILITAT I EL TRANSPORT PÚBLIC 61El transport públic 62La gestió de la mobilitat 63

L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI 65L’urbanisme ha de ser una funció pública 66La classificació del sòl ha d’anar més orientada cap a la sostenibilitat... 66...i ha de preveure la protecció del medi natural 67La planificació ha de ser més participativa 67La legislació ha de ser més innovadora... 68... i també ha de ser més àgil 68Les etapes han de quedar clarificades 69Hi ha d’haver la presència efectiva del Comú en els plans parcials 70La seguretat jurídica ha de ser permanent 71L’urbanisme ha d’afavorir l’habitatge de promoció pública 71

I a les territorials... L’Alternativa 72

I ACTUACIÓ POLÍTICA INSTITUCIONAL 75II ECONOMIA I FINANCES 77

III POLÍTICA SOCIAL 79IV EDUCACIÓ I CULTURA 81V JOVENTUT 83

VI ENDREÇAR EL NOSTRE PAÍS: ORDENAMENT DEL TERRITORI, MEDI AMBIENT I MOBILITAT 83


4 ELECCIONS GENERALS 2005 PROGRAMA ELECTORAL

La candidatura nacional del Partit Socialdemòcrata, encapçaladaper Jaume Bartumeu, i les candidatures parroquials de L’ALTER-NATIVA ciutadana, impulsades conjuntament pel Partit Socialde-mòcrata (PS), Renovació Democràtica (RD) i el Grup d’UnióParroquial d’Independents d’Ordino (GUPI), són el resultat de laferma voluntat d’obrir una nova etapa que reculli l’ampli desig decanvi que hi ha arreu del país.

En aquesta primavera del 2005, els socialdemòcrates presentemals ciutadans una proposta clara per donar forma al futur.

En aquest programa exposem el nostre projecte de com volemque sigui Andorra. El nostre model es basa en l’equilibri entre elmercat i la societat, entre la lliure competència dels agents econò-mics i la cooperació social, entre l’autonomia comunal i la solidari-tat territorial.

JUNTS FAREM EL CANVI A ANDORRA


PARTIT SOCIALDEMÒCRATA 5

La nostra proposta no és improvisada sinó el fruit del treball i del’experiència. Durant els darrers quatre anys, el Grup ParlamentariSocialdemòcrata ha aportat des de Casa de la Vall nombroses inicia-tives que plantejaven polítiques alternatives a uns anys de govern,que han generat una situació bloquejada i sense perspectives.

El gran error –i el greu perill– de la política dels darrers deu anys ésque està orientada a curt termini i convida la ciutadania a viureaclucant els ulls, contornejant les qüestions clau per al futurd’Andorra.

Els socialdemòcrates no compartim aquesta manera d’intentarretardar el calendari i ajornar els venciments.

Estem preparats per governar i junts, amb la majoria de ciutada-nes i ciutadans, volem fer i farem una Andorra millor.

Aquest és el nostre compromís.



Durant aquests darrers quatre anys de govern liberal, des delConsell General els socialdemòcrates hem complert responsable-ment la nostra tasca que, d’acord amb la Constitució, no és altraque la d’exercir la potestat legislativa i impulsar i controlar l’acciópolítica del Govern.

A nivell legislatiu, seguint les propostes que contemplava el nos-tre programa electoral, hem presentat 12 proposicions de llei,entre les quals la de modificació del Reglament tècnic de la

CASS, per ampliar els períodes de cobertura dels treballadors quees troben sense feina, la Llei laboral, que regulava no únicamentels drets individuals del treball, sinó també els drets col·lectius comla representació dels treballadors a les empreses, les garanties sin-dicals o el dret de negociació col·lectiva, la Llei qualificada de

modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat, per facilitarl’accés a la nacionalitat andorrana d’acord amb les directrius delConsell d’Europa, la Llei de la Guàrdia Urbana, que reconeixia elcaràcter d’agents de l’autoritat dels seus membres i regulava elsseus drets i obligacions, o la Llei qualificada de les unions esta-

QUÈ HEM FET ELSSOCIALDEMÒCRATES?



bles de parella, que acaba d’entrar en vigor i dóna garanties i segu-retat a tots aquells ciutadans que, exercint la seva llibertat, handecidit conviure en parella sense formalitzar un matrimoni.

Mitjançant la trentena d’esmenes a la totalitat presentades enel decurs de la legislatura a projectes de llei, com els de creaciódels impostos indirectes, el de construcció i explotació del nouforn incinerador o els de seguretat social i atenció social, a decla-

racions d’alienabilitat i permuta de terrenys, com els provi-nents de Casa Rossell d’Ordino, a expedients d’expropiació,com el de l’eixamplament del carrer de la urbanització dels Vilars,a Escaldes-Engordany, o a propostes d’aprovació de la ratifica-

ció de Convenis internacionals, com l’Acord de cooperació entreel Principat d’Andorra i la Comunitat Europea, hem portat el debata Casa de la Vall i a tots els ciutadans, hem plantejat models alter-natius a les males polítiques liberals i hem denunciat públicamentl’alienació de patrimoni públic en benefici d’alguns privats i l’expro-piació com a eina per no haver d’executar les resolucions judicials.

Hem fet una oposició ferma i decidida. No hem fet, però, una opo-sició sistemàtica i destructiva. Les 6 proposicions de lleis entra-

des conjuntament pels tres grups parlamentaris proven la bonapredisposició dels socialdemòcrates a col·laborar i treballar en totsaquells temes en què ha estat possible. També en són bona provales més de 1.350 esmenes parcials presentades pel nostre GrupParlamentari a 33 projectes o proposicions de llei, moltes de lesquals han estat acceptades en els treballs de les comissions legis-latives i han permès millorar notòriament el contingut de les lleis.I també hem volgut portar a debat en seu parlamentària aquellesesmenes més importants que la majoria liberal no ha acceptat enles comissions, mitjançant la presentació de 71 reserves d’esme-

na i 7 vots particulars.

La tasca de control a Govern s’ha concretat en les 85 demandes

de documentació i informació sobre diferents aspectes i, en par-ticular, sobre el procés d’adjudicació del nou forn incinerador i lespossibles conseqüències sobre la salut i el medi ambient que vaprovocar la brutal contaminació que produïa el vell forn, i les propde 200 preguntes amb resposta oral o escrita que hem presen-tat per tal que el Govern hagués de respondre públicament sobre



les seves actuacions o les seves mancances, amb la finalitat d’a-propar el debat polític a tots els ciutadans.

Per impulsar l’acció política, en el decurs de la legislatura hempresentat 13 propostes de resolució o d’acord al ConsellGeneral que afecten diferents àmbits com, per exemple, la ratifi-cació de la Carta Social Europea i dels convenis civil i penal delConsell d’Europa contra la corrupció, la tramitació parlamentàriade la Llei del patrimoni cultural, la festa del primer de maig per atots els treballadors, la fiscalització pel Tribunal de Comptes sobrel’endeutament de l’Administració general o la guerra de l’Iraq.També, d’acord amb les possibilitats que ofereix el Reglament delConsell General, i davant la resistència del Govern a debatre i con-trastar públicament les diferents opcions, hem forçat la celebraciód’un debat d’acció política sobre les relacions d’Andorra amb

la Unió Europea, on vam poder exposar el nostre model d’acordd’associació, molt més aprofundit i ambiciós que el model liberald’acord de cooperació.

Durant aquests anys una de les nostres prioritats ha estat la d’a-propar el debat polític a la ciutadania. La pagina web del PartitSocialdemòcrata (http://www.psa.ad) ha estat visitada per mol-tes persones que han pogut i poden consultar les nostres propos-tes polítiques, articles d’opinió dels nostres militants sobre dife-rents temes d’actualitat i informació detallada de les iniciativesparlamentàries.

Per concloure. Hem treballat de valent i amb les nostres iniciativeshem demostrat que estem preparats per governar.


PARTIT SOCIALDEMÒCRATA L’ECONOMIA I LES FINANCES 9

La nostra política econòmica vol fer possible que Andorra disposidels mitjans suficients per assegurar la seva viabilitat futura com aEstat independent i sobirà.

Els socialdemòcrates proposem un nou model. Un model d’equili-bri entre el mercat i la societat, entre la lliure competència delsagents econòmics i la cooperació social.

Per això els socialdemòcrates, des del respecte a les regles i elsmecanismes de l’economia de mercat, creiem que l’Estat ha d’ac-tuar per facilitar i permetre un creixement econòmic equilibrat, har-mònic amb l’entorn i sostenible ecològicament. Aquesta interven-ció del mercat s’ha de dur a terme, bàsicament, mitjançant lainversió en infraestructures, la regulació normativa que doni al sec-tor privat la necessària seguretat jurídica per al desenvolupamentdels seus projectes i, també, en determinats supòsits, amb la con-cessió d’ajudes i subvencions al sector privat.

L’ECONOMIA I LES FINANCES



Considerem no solament imprescindible sinó també urgent definirun model econòmic que sigui, alhora, sostenible i arrelat a lamanera de ser autòctona, però també acceptable pels nostresveïns. És per això que estem convençuts que l’establiment de lesbases d’aquest nou model de convivència ha de ser fet en estretdiàleg amb Europa, amb transparència i sense dobles llenguatges.

En la nova constitució econòmica que proposem la reforma tribu-tària hi té un paper important per la senzilla raó que és una de leseines essencials que defineixen el model d’Estat i possibiliten queaquest determini, de manera efectiva, l’assignació de recursosd’acord amb prioritats preestablertes d’interès general.

Proposem una reforma tributària que no sigui traumàtica ni per alsnostres conciutadans ni per a les empreses del país. Però propo-sem també que el desenvolupament tributari permeti generarmés i millors serveis socials per als ciutadans i, alhora, donargaranties a Europa que ens estem movent en la bona direcció.

Som, doncs, al cap del carrer. Estem convençuts que Andorranecessita no ja en els propers anys, sinó en els pròxims mesos,l’articulació d’un projecte de desenvolupament, de creixementsostenible i d’estabilitat política capaç de donar un futur esperan-çador al país.

Andorra necessita un nou model de creixement econòmic fona-mentat en regles clares i en la transparència i l’especialització delsistema econòmic.

Una fase històrica d’Andorra s’ha acabat, el model econòmic isocial dels últims trenta anys ha arribat a la fi del seu cicle. Allò queels andorrans havíem considerat sempre com les nostres peculia-ritats, els nostres avantatges competitius, fonaments de la nostraeconomia i de la nostra societat, no tenen ja gaire futur.

Andorra ha d’iniciar un procés progressiu però profund de reformadel seu sistema fiscal. Qualsevol altra solució no fa més que retar-dar una decisió que finalment s’haurà de prendre. Més val fer-hoamb temps i de manera planificada i gradual, que no deixar-ho pera quan ja sigui massa tard.



LA REFORMA DEL SISTEMA FISCAL

Els principals criteris i els grans objectius per a la reforma del sis-tema fiscal que plantegem són els següents:

> El procés de reforma s’ha de sustentar en dos eixos: la impo-sició sobre els beneficis, i la imposició general i l’especial sobre elconsum. D’aquesta manera s’aconsegueix un sistema fiscal esta-ble, no sotmès a fortes variacions degudes a factors exògens,com l’experiència recent ens ho demostra. No té sentit ni interes-sa a l’economia avançar només en el camp de la imposició sobreel consum, com si la imposició directa no existís.> Les reformes han de permetre que l’estructura del nostre sis-tema fiscal s’apropi a la dels països de la Unió Europea. Això nosignifica que els impostos hagin de ser exactament els mateixosni que els tipus impositius hagin de ser iguals (cap de les dues cir-cumstàncies es dóna entre els països de la UE), però sí que lesfigures impositives bàsiques siguin semblants.> La imposició sobre els beneficis s’ha d’introduir en una prime-ra fase mitjançant impostos de productes, és a dir impostos queseparadament graven els diversos tipus de rendes: capital, activi-tat econòmica i professional. Només després de la consolidaciódurant una legislatura d’aquests tipus d’impostos es pot aprovarun impost general sobre la renda.> La majoria de les rendes del capital i les rendes professionalshan de quedar sotmeses a retenció en la font, mètode pràctic isegur d’aconseguir la seva tributació. A més, és una manera sen-zilla de gravar les rendes del capital tot respectant el secret banca-ri.> Els beneficis de les activitats econòmiques es poden estimarde manera directa o objectiva, és a dir d’acord amb una comptabi-litat, o mitjançant uns mòduls indicatius dels beneficis obtinguts.L’estimació objectiva s’hauria de limitar –es pot fer gradualment–als petits empresaris i professionals, de tal manera que les empre-ses més grans haurien de calcular els seus beneficis reals.> La imposició sobre el consum ha de ser baixa, general i bas-tant homogènia, de forma que no introdueixi distorsions.> El consum d’aquells productes que generen externalitatsnegatives (hidrocarburs, tabac, alcohol) s’ha de penalitzar mitjan-çant impostos especials. Dins d’aquesta modalitat d’impostos



especials, l’objectiu mediambiental s’ha de considerar sempre quesigui possible.

La reforma del sistema fiscal ha de basar-se, doncs, en els doseixos fonamentals ja esmentats: impostos directes sobre la rendai els beneficis i impostos generals i especials sobre el consum.Això no es pot aconseguir en una legislatura: requereix un terminide temps prou llarg (almenys deu anys) com perquè els canvis esvagin introduint i assimilant gradualment.

No obstant, ha de quedar molt clar que l’objectiu del procés dereforma és la modernització del sistema fiscal, i que per assoliraixò s’ha d’avançar en el camp de la imposició directa i indirecta.A més, aquest avenç de la imposició directa i indirecta s’ha de pro-duir de manera simultània. No es pot avançar només per una via,deixant l’altra com està.

Si volem uns millors serveis públics (carreteres, educació, sanitat,ajuts socials, etcètera) necessitem tenir més ingressos. Nosaltresvolem millors serveis públics i per aquesta raó volem un millor sis-tema fiscal: impostos raonables, més justos, amb uns tipus impo-sitius reduïts.

L’ACORD D’ASSOCIACIÓ

La vinculació d’Andorra a Europa a partir de la signatura, el juny de1990, i de l’aplicació, el primer de juliol de 1991, de l’AcordComercial amb la Comunitat Econòmica Europea és un fet econò-micament irreversible.

La política econòmica no es pot limitar a afavorir a curt termini elcreixement econòmic i l’augment exponencial de la població sinóque s’ha d’inscriure en una preocupació per preservar el futur is’ha d’articular amb uns objectius col·lectius, de país.

Andorra ha d’adquirir plena consciència de la força institucionalque li ha donat la Constitució de 1993, escollir direccions de des-envolupament innovadores. Tan sols podrà fer-ho si s’obre a rela-cions transparents amb els Estats del nostre entorn mitjançant



l’establiment d’acords de doble imposició i sortir així de la llistanegra dels paradisos fiscals.

Aquest és el repte al qual hem de donar resposta: volem seguirencimbellats en les nostres preteses «especificitats» dels darrerstrenta anys adoptant la línia d’un fals acostament a Europa o bévolem, pel contrari, assumir la nostra diferència però en el marcd’una bona associació amb la Unió Europea que ens permetrà nosolament ser més escoltats i respectats sinó també, de ben segur,poder influir en la definició d’unes polítiques comunes que afectenja i que cada dia afectaran més la nostra economia.

Andorra s’ha de dotar de normes i regles clares, que donin confian-ça a empresaris i treballadors assalariats, i d’una legislació queincentivi una inversió internacional positiva i no especulativa.Pensem que esdevé evident que els nivells de riquesa i de desen-volupament assolits pel país no poden ser només d’uns quants.Han de ser defensats i consolidats mitjançant una política econòmi-ca, social i institucional profundament innovadora i alhora valenta.

El nostre país és davant una cruïlla. Calen opcions estratègiques degran abast, capaces de concretar els nous continguts d’un creixe-ment sostenible, durador. Cal sortir de la zona grisa de les ocasionsperdudes, de les opcions incompletes, de la timidesa, del sentit deculpabilitat, de les propostes de rebaixa, de la improvisació.

No n’hi ha prou amb dir el que no volem ser (un paradís fiscal) i elque no podem ser (en tant que microestat amb un territori modes-tíssim). Cal dir què volem ser i què hem de fer per ser-ho.

I és en aquesta línia que proposem l’establiment d’un Acordd’Associació amb la Unió Europea.

Sobre aquesta base, i amb aquesta ferma voluntat, serà possiblesortir de la zona grisa per anar cap a una sòlida perspectiva de crei-xement positiu. Això ho podem fer mitjançant un projecte derequalificació de la nostra economia, de creixement del sistemacomercial i financer, de desenvolupament de les professions libe-rals i els oficis, convençuts que la petita i la mitjana empresa hande jugar un paper essencial per a un creixement a escala humana.



Un projecte que, sorgit del convenciment del què no es vol ser idel què no es pot ser, agafi una opció i una direcció clara vers latransparència i l’especialització del sistema econòmic.

Andorra no tindrà futur positivament enriquidor en una economiaeuropea global si vol mantenir sistemes tancats, mancats de con-creta regulació transparent, de fiabilitat i de prestigi internacional.

I això, per les raons següents:

> La transparència en l’activitat econòmica ens vindrà imposada,més enllà de raons ètiques evidents, per la dinàmica global delsmercats. Avui dia ja no hi ha cap empresa seriosa que dugui aterme inversions en països que no tinguin Tractats sobre dobleimposició fiscal.> L’especialització és condició indefugible, en un país amb unterritori tan petit com el nostre. Les àrees de desenvolupamenthan de ser ben definides, competitives i eurocompatibles, en lalínia marcada pel Pla d’accions del Pla estratègic.> La qualitat i els valors socials i ambientals són el pressupòsitper a un bon desenvolupament econòmic i per a una bona relacióamb la Unió Europea.

ALTRES MESURES EN L’ÀMBIT ECONÒMIC

La Constitució faculta l’Estat per intervenir en l’ordenació del sis-tema econòmic, mercantil, laboral i financer per fer possible, en elmarc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat dela societat i el benestar general.

L’acord d’associació amb la Unió Europea i la instauració del noumodel fiscal que proposem, ens permetran captar inversió estran-gera i, alhora, poder exportar productes i serveis sense haver de tri-butar fora d’Andorra. Aquest model obre per a Andorra unes pers-pectives de futur enormes que hem de poder i saber aprofitar.

En l’àmbit econòmic i de relacions amb Europa el nostre Governdurà a terme les actuacions següents:



> Celebració immediata, els dies següents a la instal·lació delnou govern, d’una reunió amb el conjunt de grups parlamentarisper a plantejar un acord polític nacional per a les relacions econò-miques i socials amb Europa.> Convocatòria durant el mes de juny d’una taula de diàleg ambles entitats i associacions econòmiques i empresarials i amb elssindicats per a plantejar les línies d’actuació del nou govern enl’àmbit econòmic i social.> En el context de l’acord d’associació amb la Unió Europea, i talcom ja preveien el Pla estratègic i el Pla d’accions, modificarem lalegislació mercantil, amb la finalitat de facilitar i atreure inversions,i afavorirem la creació d’empreses en sectors industrials i de ser-veis amb productes d’un alt valor afegit, un fort component tecno-lògic i respectuoses amb el medi ambient.> Donarem suport a les activitats agrícoles i ramaderes. El sec-tor agrícola i, sobretot, el ramader han d’assumir i desenvolupardos papers essencials en la nostra societat: d’una banda, garantirla qualitat dels seus productes i la seguretat alimentària pel que faa la producció nacional i, de l’altra, contribuir de manera decisiva ala conservació del paisatge natural i cultural, tant per millorar lanostra qualitat de vida com per preservar la imatge turística delpaís.Tenint en compte que, per si sola, l’activitat agro-pecuària enzones de muntanya ofereix una rendibilitat baixíssima, consideremque el manteniment d’aquest rol essencial de l’agricultura suposauna política raonable d’ajuts públics a l’activitat, i no només econò-mics sinó també de protecció i promoció dels productes nacio-nals, infraestructures de control sanitari o investigació en la millo-ra de la cabana i els conreus.> Impulsarem i afavorirem una modernització del sector turístic icomercial, per encaminar-nos cap a un model en què la qualitat del’oferta turística i comercial constitueixi el factor diferencial. Perincentivar el procés de modernització i millora dels establimentsd’aquests sectors, instaurarem un sistema de compensacions ipromourem crèdits preferents que ajudin a finançar les inversionsnecessàries.> Elaborarem la Llei General del Turisme i, amb la finalitat d’aju-dar a corregir la forta estacionalitat que pateix el sector, realitza-rem un pla global de promoció turística que prioritzi el desenvolu-pament turístic durant les temporades baixes.



> Elaborarem la Llei del Comerç, que ha de definir els drets i lesobligacions de comerciants i consumidors i regular alguns aspec-tes, com les rebaixes o la competència deslleial, que provoquenimperfeccions i distorsions en el mercat.> Per aconseguir uns millors serveis públics per a tots als ciuta-dans mantindrem la titularitat estatal dels serveis públics essen-cials. Ens comprometem a destinar els beneficis de FEDA i STA noa engreixar el pressupost de l’Administració general –com ha pas-sat de forma sistemàtica aquests darrers anys–, sinó a la inversióper millorar la qualitat dels serveis, especialment la seguretat i lavelocitat de transmissió de la xarxa informàtica, o, alternativa-ment, a contenir o reduir els preus de l’energia elèctrica i les tele-comunicacions.


PARTIT SOCIALDEMÒCRATA EL BENESTAR SOCIAL 17

L’ESTAT DEL BENESTAR

L’Estat del benestar és el gran contracte social dels nostrestemps: un ordre social, econòmic i polític que ha donat a les socie-tats europees occidentals les màximes cotes de seguretat, lliber-tat i igualtat a partir de la creació d’uns sistemes de prestacionssocials i de redistribució de la riquesa.

A Andorra, però, encara som molt lluny del nivell d’altres països del’entorn europeu. Per això una prioritat dels socialdemòcrates perals propers anys és la d’anar assolint els estàndards europeus enmatèria de benestar social. Ens comprometem a desenvolupar ifer efectius els drets econòmics i socials constitucionals i els quees deriven de la Carta Social Europea i a destinar els recursos eco-nòmics necessaris que permetin fer efectiu al nostre país allò queés norma als països que ens envolten.

Encara no fa un any que, gràcies al treball i la insistència del PartitSocialdemòcrata, vam aconseguir que Andorra ratifiqués la Carta

EL BENESTAR SOCIAL



Social Europea revisada. Inexplicablement la majoria liberal vaexcloure de la ratificació articles tan elementals i bàsics com elsque es refereixen al dret de negociació col·lectiva o a la proteccióeconòmica, jurídica i social de la família. Una de les primeresmesures que ens proposem dur a terme és la ratificació d’aquestsarticles de la Carta Social i el seu desenvolupament normatiu peromplir-los de contingut.

LES RELACIONS LABORALS

Ja fa dotze anys que es va aprovar la Constitució i durant aquesttemps no s’ha fet pràcticament res per desenvolupar legislativa-ment els drets socials que proclama i reconeix.

En el programa de les eleccions de l’any 2001 els socialdemòcra-tes fèiem una sèrie de propostes en matèria de relacions de tre-ball. Eren unes propostes meditades i treballades i, sobretot, sen-sates. La concreció de les mateixes està plasmada en laProposició de llei laboral, que el nostre Grup Parlamentari va pre-sentar al Consell General l’any passat, i que no va prosperar per-què aquells que en el seu programa electoral i en els seus discur-sos ens deien que seria la legislatura del desenvolupament de leslleis socials –que són els mateixos que no van voler ratificar elsarticles de la Carta Social Europea que fan referència als dretscol·lectius dels treballadors–, s’hi van oposar.

Per això, una de les prioritats del Partit Socialdemòcrata durant lapropera legislatura no pot ser una altra que la d’aprovar una novaLlei laboral que inclogui el reconeixement dels drets col·lectiusdels treballadors contemplats en la Carta Social Europea.

Les principals mesures que preveiem són les següents:

> Modificarem l’actual procediment d’acomiadament i establi-rem, com arreu, un sistema basat en l’acomiadament justificat odisciplinari i en l’acomiadament per causes objectives, és a dir, pernecessitats de funcionament de l’empresa, amb indemnització.> Per protegir la vida i la integritat física dels treballadors i reduirdràsticament l’important nombre d’accidents de treball que cada



any es produeixen, desenvoluparem la legislació general i la regla-mentació específica en matèria de seguretat i salut en el treballque ens permetin assolir, almenys, uns nivells equiparables alsdels països del nostre entorn.> D’acord amb el que estableix la Carta Social Europea, regula-rem els drets col·lectius dels treballadors: de lliure sindicació igarantia dels drets sindicals, d’informació, participació i consulta,de representació dels treballadors a les empreses, de negociaciócol·lectiva o d’igualtat de les persones treballadores d’ambdóssexes amb responsabilitats familiars.> Impulsarem decididament la negociació col·lectiva entre asso-ciacions empresarials i sindicals, així com els convenis col·lectiusdins de l’àmbit de l’empresa, ja que l’experiència de tots els paï-sos ha demostrat que la concertació social és un instrument molteficaç de regulació de les relacions laborals que pot servir, perexemple, per anar instaurant una flexibilitat d’horaris en el treball,adaptada a cada empresa o sector econòmic, que permeti conci-liar els interessos de l’empresa i els dels treballadors i també tro-bar fórmules per conciliar la vida familiar i laboral.> Modificarem el funcionament de l’actual Servei d’ocupació,que, a la pràctica, s’ha mostrat poc operatiu, fent que esdevinguiuna veritable Borsa de Treball vinculada a la concessió de novesautoritzacions d’immigració, entesa no únicament com un instru-ment d’intermediació entre oferta i demanda de treball, sinó comuna eina bàsica de gestió social per definir les polítiques en matè-ria d’immigració, gestió de la prestació per desocupació involuntà-ria i formació permanent dels treballadors.> Crearem un Fons de Garantia Salarial que asseguri el paga-ment de les sumes degudes als treballadors per empreses ensituació de suspensió de pagaments o de fallida, així com del sala-ri corresponent al temps que el contracte dels treballadors restaen suspens per raó de cas fortuït o força major que impossibilititemporalment la continuació de l’activitat de l’empresa.> Amb la finalitat de facilitar la resolució de conflictes i de desca-rregar de feina la Batllia, crearem el Tribunal d’Arbitratge Laboralque intervindrà en totes les situacions de conflicte col·lectiu i en laresolució de les divergències sobre els contractes individuals detreball que, voluntàriament, li vulguin sotmetre les parts.



LES POLÍTIQUES DE SUPORT A LES FAMÍLIES

La família és un element clau de la cohesió social en l’esfera priva-da. Tanmateix, la família es troba, des de fa uns anys, en un procésde canvi continu. La família extensa tradicional pràcticament hadesaparegut, mentre que han augmentat de forma considerableles famílies monoparentals i les unions estables de parella extrama-trimonials. Durant la passada legislatura el Consell General va apro-var la proposició de llei de les unions estables de parella, presenta-da pels socialdemòcrates, que regula els drets i deures d’aquestaforma de família. Cal continuar avançant en aquest camí i, en con-seqüència, les polítiques públiques de suport a les famílies delGovern socialdemòcrata s’adreçaran a totes les formes de família.

L’Estat del benestar, a més dels drets a l’educació, a la sanitat i ales pensions, comporta un quart pilar: tots els serveis d’ajuda a lafamília, és a dir, escoles bressol, ajudes domiciliàries per a perso-nes amb dependència, centres d’acollida d’infants, habitatgestutelats, residències i centres de dia per a persones grans, entred’altres. Quan l’Estat no proveeix aquests serveis, és la pròpiafamília, normalment les dones, qui se n’ha de fer càrrec, la qualcosa provoca la doble –o triple– jornada de treball per a la dona ola impossibilitat de conciliar la vida laboral i la familiar.

Si ens comparem amb els països veïns veurem com, en aquestaspecte de l’Estat del benestar, el nostre país es troba molt enda-rrerit. Si volem assolir un nivell de benestar satisfactori cal fer undoble esforç: d’una banda, un esforç contributiu perquè la segure-tat social cobreixi determinades situacions derivades de la mancad’autonomia de les persones i instauri una nova branca de presta-cions familiars; d’altra banda, entendre que els serveis de suport ala família són veritables drets socials dels ciutadans i, per tant,l’Estat ha de garantir que arribin a tothom.

Moltes d’aquestes polítiques de suport a les famílies, d’acord ambel principi de subsidiarietat o proximitat en les actuacions socials,les han de desenvolupar i gestionar els comuns. Això vol dir que elGovern no únicament les ha de dissenyar, planificar i dirigir, sinóque també ha de transferir als comuns els mitjans econòmics sufi-cients perquè puguin gestionar-les.



ELS DRETS SOCIALS DELS CIUTADANS

Fidels al compromís que vam contreure públicament durant eldebat a l’esmena a la totalitat que vam presentar a la mal anome-nada Llei d’atenció social del Govern liberal, creiem que, primer detot, cal elaborar un estudi aprofundit de la nostra realitat social perconèixer les necessitats i els recursos existents, les situacionsque poden provocar l’exclusió social i les iniciatives que podenfomentar la cohesió social.

L’elaboració d’aquest estudi i els treballs preparatoris d’una Lleidels drets socials s’han de fer, necessàriament, amb la participa-ció i la implicació de les entitats i els professionals que treballen iconeixen el dia a dia de l’atenció social, buscant el diàleg i el con-sens entre totes les parts implicades, per poder donar una respos-ta pròpia, global, integradora i adaptada a la nostra realitat.

Cal aquest gran debat nacional per definir un model propi de dretsi serveis socials. Els quatre grans eixos que defensarem els social-demòcrates en els treballs de redacció d’aquesta llei són elssegüents:

> Al concepte “atenció social”, nosaltres contraposem el concep-te “drets socials” o “drets de la ciutadania”. Els socialdemòcratesdefensem que tothom, amb independència del seu origen, sexe oriquesa, és titular d’uns drets econòmics i socials que permetenfer efectiva la seva condició de ciutadà.> Al concepte de “lluita contra l’exclusió social”, nosaltres contra-posem el concepte “lluita per la cohesió social”. No volem centrarl’atenció únicament en els marginats o els exclosos socialment,sinó en el conjunt de la ciutadania, en fer una societat cada copmés cohesionada.> Al concepte “assistencialista” de l’atenció social, nosaltrescontraposem la “universalització” dels drets socials de la ciutada-nia. D’altra banda, cal garantir també que tots els ciutadans puguinaccedir en condicions d’igualtat als serveis socials.> Al concepte de “coresponsabilitat”, nosaltres contraposem elconcepte “responsabilitat dels poders públics”. L’Estat és el garanti el responsable d’assegurar que tots els ciutadans gaudeixin delsdrets socials reconeguts a la Constitució i a la Carta Social Europea.



Finalment, cal fer esment d’un aspecte molt concret i important dela política social: l’atenció i el suport a les persones que pateixenuna discapacitat. El Consell General va aprovar l’any 2002, amb elsvots del PS, la Llei de garantia dels drets de les persones amb dis-capacitat, que preveu, entre altres aspectes, la pensió de solidari-tat per a les persones amb discapacitat sense recursos econò-mics. Des de llavors, cada any, el govern ha fixat, mitjançant la Lleidel pressupost, l’import de la pensió de la solidaritat en el 50% delsalari mínim i, cada any també, els socialdemòcrates hem presen-tat esmenes per aconseguir que es fixés, no en el 50% del salarimínim, sinó en el 100%. Malauradament, però, les nostres esme-nes han estat sistemàticament rebutjades per grup majoritari.D’altra banda, cal dir que el Govern ha esgotat el termini màxim dedos anys que permetia la Llei per desenvolupar els reglaments d’a-plicació i, el que és més greu, els ha fet amb una intenció clara-ment restrictiva i limitadora dels drets reconeguts a les personesdiscapacitades.

Per això, si disposem d’una majoria suficient, amb caràcter immediat,

> Fixarem la pensió de solidaritat per a les persones amb disca-pacitat en el 100% del salari mínim.> Modificarem els reglaments d’aplicació de la Llei de garantiadels drets de les persones amb discapacitat, especialment pel quefa referència als criteris per al diagnòstic i la valoració de les dis-funcions o discapacitats i als barems i percentatges de menysca-bament exigibles per a tenir dret a les prestacions, programes iserveis previstos a la Llei.

LA SEGURETAT SOCIAL

Ja fa més de 50 anys, l’any 1952, l’Organització Internacional delTreball (OIT) va elaborar un Conveni sobre la seguretat social, en elque s’estableix la llista de les diferents prestacions que haurien dedonar arreu els sistemes de seguretat social. La importància i latranscendència d’aquest Conveni per millorar la situació de milionsde treballadors de tot el món va ser tan gran que el Conselld’Europa, quan l’any 1961 va fer la primera Carta Social Europea,ja va incloure un article que preveu que els països que la ratifiques-



sin haurien de mantenir un sistema de seguretat social satisfacto-ri, equivalent almenys a l’exigit pel Conveni de l’OIT, i que hauriende procurar anar millorant-lo progressivament.

Andorra va ratificar aquest article de la Carta Social Europea;tenint en compte que la CASS va crear-se l’any 1966, sense quedes de llavors s’hagi modificat de forma substancial la seva norma-tiva, és clar que, si volem assolir unes prestacions socials equiva-lents a la dels països del nostre entorn, cal ampliar i millorar el nos-tre sistema de seguretat social. Per això proposem:

> L’afiliació obligatòria a la CASS de tota la població activa. Elstreballadors autònoms tindran el mateix nivell de prestacions i decobertura que els assalariats, inclosa la prestació econòmica encas de malaltia o accident.> L’afiliació voluntària a la branca de jubilació de la CASS de lesmestresses de casa per tal que puguin anar constituint la sevafutura pensió de jubilació. > Unes pensions de viduïtat dignes. Establirem pensions deviduïtat temporals, no degressives, d’una durada d’entre 36 i 84mesos, segons l’edat i el temps cotitzat, per a les persones víduesmenors de 45 anys, amb un import mínim del 60% i màxim del120% del salari mínim. Per a les persones vídues majors de 45anys la pensió serà vitalícia, d’un import equivalent al 55% de lapensió que cobrava o hagués correspost al cònjuge o parella de feten el moment de la defunció, i amb un import mínim equivalent al50% del salari mínim.> Una millora substancial de les pensions d’orfenesa. Proposemincrementar les pensions als orfes fins un 30% del salari mínim iallargar el termini de percepció de la pensió fins els 25 anys, si elbeneficiari està cursant estudis i no treballa.> Unes pensions mínimes de jubilació. Si es considera que elsalari mínim correspon a la quantitat imprescindible perquè unapersona pugui viure amb dignitat, en un Estat del benestar no éspossible que hi hagi persones que, després d’haver treballat totala vida, cobrin pensions de jubilació inferiors. Per això crearemcomplements no contributius, finançats per l’Estat, per aconseguirque totes les persones que després d’haver treballat i cotitzat 40anys, quan es jubilin rebin una pensió que, com a mínim, siguiigual al salari mínim.



> Per facilitar l’accés de tots els ciutadans als serveis de salut, ins-taurar, amb caràcter general, un règim de tercer pagador per a lesdespeses sanitàries derivades d’actes realitzats per prestadors deserveis convencionats. Els assegurats únicament hauran de pagarla part de la despesa sanitària que els hi correspongui (el 10% o el25%) mentre que la resta es facturarà directament a la CASS.> Ampliar el període de cobertura sanitària de la CASS als treba-lladors assalariats que es troben sense feina. Actualment un treba-llador, amb independència dels anys que hagi cotitzat, als 25 diesde quedar-se sense feina es queda sense cobertura de la CASS.Nosaltres ampliarem aquest període, que anirà des de 60 dies,pels treballadors que han cotitzat menys de 6 mesos, fins els 365dies, pels treballadors que han cotitzat més de cinc anys.> Incloure, dins la branca de malaltia de la CASS, les prestacionsde suport a l’autonomia per a aquelles persones que necessitenl’ajuda d’una tercera persona per a realitzar les activitats essen-cials de la vida diària, així com una relació de malalties professio-nals, adaptada a la realitat de la nostra economia, per equiparar-lesals accidents de treball.> La cobertura al 100% de les despeses sanitàries per als orfes,les persones discapacitades que cobren la pensió de solidaritat oque com a conseqüència d’una invalidesa no poden treballar, elsjubilats que tinguin uns revinguts totals inferiors al salari mínim i,amb caràcter general, per a determinades patologies greus detractament molt costós.> Augmentar l’import de la prestació econòmica per incapacitattemporal, és a dir, de les baixes:

- En cas de malaltia comuna, a un 66% del salari durant els dosprimers mesos i al 75% del salari a partir del tercer mes.- En cas d’accident de treball o malaltia professional, al 75% del salari durant els dos primers mesos i al 90% a partir del ter-cer mes.

> La creació de la branca d’atur de treball. La cohesió socialtambé vol dir ajudar les persones que fa temps que viuen i treba-llen a Andorra, ja estan integrades i es troben en una situació dedesocupació involuntària, a sortir del problema sense la necessitatd’haver de marxar del país. La prestació econòmica per desocupa-ció, que és una de les mesures de protecció bàsiques d’un Estatdel benestar, ha de ser de caràcter contributiu i, per incentivar larecerca activa i efectiva de treball per part de l’aturat, s’ha d’ator-



gar per una durada limitada en el temps, amb un període màximd’un any per a les persones que hagin cotitzat un mínim de cincanys, i amb un import decreixent.> La creació de la branca de prestacions familiars. A més de lespolítiques específiques de suport a la família, proposem una pres-tació contributiva destinada a compensar econòmicament lesfamílies amb ingressos econòmics limitats per les despeses deri-vades dels fills i de les persones amb discapacitat a càrrec.Aquesta branca comprèn dues prestacions:

- Prestació familiar per naixement o adopció, consistent en unpagament únic equivalent al 50% del salari mínim.- Prestació familiar per fills a càrrec, a partir del segon fill, con-sistent en una pensió mensual, equivalent al 10% del salarimínim per cada fill a càrrec menor de divuit anys o de 25 anysen el cas dels estudiants i sense límit d’edat si es tracta d’unapersona discapacitada.

> Dins de la línia d’ajuda i suport a les famílies, l’ampliació a 20setmanes del període de descans per maternitat/paternitat o peradopció. Volem que, excepte les primeres setmanes després delpart en què, com és natural, ha de ser la mare qui gaudeixi d’a-quest descans, la resta del descans per maternitat/paternitat siguicada cop més compartit per les mares i els pares.

Per finançar el sistema i evitar un increment desmesurat de lescotitzacions cal diferenciar clarament entre prestacions contributi-ves i no contributives. Tota la part no contributiva de les pensionsno s’ha de finançar mitjançant les cotitzacions socials sinó que,encara que sigui la CASS qui s’encarregui de la gestió, ha de serel Govern qui la pagui via transferència del pressupost general. Lescotitzacions de la branca de vellesa, que serveixen per pagar lesdiferents pensions, s’han d’incrementar per assegurar pensionsdignes per a tothom ara i en el futur. Per contra, les cotitzacions dela branca malaltia poden disminuir ja que la salut, que a l’igual quel’educació és un dret elemental i bàsic de qualsevol ciutadà, ha detendir a finançar-se, progressivament, a través de transferènciesdel pressupost general. Per això proposem que l’Estat es facicàrrec del finançament d’entre un mínim del 25% i un màxim del75% de les despeses de la branca malaltia de la CASS.



EL DRET A LA SALUT

La nostra Constitució és inequívoca: “Es reconeix el dret a la pro-tecció de la salut i a rebre prestacions per atendre altres necessi-tats personals. Amb aquestes finalitats, l’Estat garantirà un siste-ma de Seguretat Social”. Però per a que aquest dret –com qualse-vol altre– sigui real i efectiu, cal reafirmar-lo, impulsant polítiquesdecidides que es vinculin de forma coherent en el marc políticgeneral. La salut no és un element aïllat que es pugui tractar d’unaforma segregada sinó que esdevé una resultant del nostre estil devida, del nostre entorn social i físic i, en general, del nostre modelde societat.

La proposta del PS en matèria de salut arrela en aquesta premissai, conseqüentment, va molt més enllà del que es recull en aquestepígraf: les polítiques socials, les polítiques d’igualtat, les polítiqueseconòmiques i ambientals, les polítiques de la societat del benes-tar –afectin l’àmbit que afectin– són, també, polítiques de salut.

El nostre projecte i el nostre compromís és el de revisar i actualitzarel sistema sanitari, potenciant els seus elements positius i corregintaquells aspectes que calgui, aportant els canvis necessaris per aque el sistema esdevingui veritablement eficient i de qualitat.

Aquest nou sistema ha de ser capaç d’optimitzar al màxim tots elsseus recursos, –redefinint si cal el paper de cada un d’ells– amb laintegració i la coordinació dels serveis d’atenció sanitària i la prio-rització de la salut pública entesa com a promoció de la salut, pre-venció i vigilància de la malaltia, i protecció de la salut general,laboral i mediambiental.

Els principis generals del sistema són els següents:

> La sanitat com a servei públic, equitatiu i eficient, finançatpúblicament. > Llibertat d’elecció per part de l’usuari. > Autonomia professional responsable, que permeti compatibilit-zar la llibertat clínica amb la consecució de l’equitat i l’eficiència.> Concepció integral i integrada del sistema de salut, fent espe-cial èmfasi en l’atenció primària.



> Participació comunitària en la formulació de la política sanitàriai en el control de la seva execució. > Racionalització de l’ús del sistema sanitari, tant per part delsprofessionals com dels usuaris> Universalització dels serveis sanitaris per a tots els ciutadansresidents a Andorra. > Pla de salut com a eix rector de la política de salut pública i deserveis assistencials. > Pla de serveis per regir la planificació de serveis que fa possi-ble el pla de salut. > Assistència sanitària de qualitat, amb atenció especial a la for-mació permanent i a les noves tecnologies.

Política i organització del sistema de salut

Per a l’assoliment d’aquests principis cal que l’administració sani-tària s’organitzi d’acord amb les seves funcions, evitant duplica-cions inútils i disfuncions –com passa actualment amb moltes deles actuacions i les competències del SAAS– i desplegant tot elventall de competències que li atorga la llei.

En aquest sentit cal recordar alguns dels aspectes més importants–i, ensems, més descurats– del capítol de competències ministe-rials, com poden ser el de la conducció política, la planificació desalut (Pla de Salut) i de gestió de recursos (Pla de Serveis) i la regu-lació i avaluació del sistema, sense oblidar un tema cabdal com ésel finançament, que si fins ara ha recaigut majoritàriament en l’u-suari, hauria d’avançar progressivament cap a un finançament acàrrec de l’Estat, a través de transferències del pressupost general.

Els Plans de salut

Tot i que en l’article 11 de la Llei General de Sanitat queda molt clarque el Pla de Salut “...es configura com l’element de planificaciósanitària...” i que la seva elaboració és responsabilitat del Ministeriencarregat de la salut, l’únic pla que s’ha aprovat fins a la data ésel Pla de Salut pels anys 1990-1991. Això implica que durant elsdarrers 15 anys la sanitat no ha estat planificada i, per tant, no es



poden avaluar les accions i els resultats –bons i dolents– en rela-ció a la millora de la salut de la població i de l’assistència sanitària.

És urgent doncs fer una anàlisi acurada de la situació en salut dela població per tal d’elaborar el Pla de Salut pels propers anys,tenint clares les prioritats i els objectius concrets a assolir.

El PS impulsarà l’elaboració del Pla de Salut com l’element princi-pal de planificació de la política sanitària pels propers quatre anys,la qual esdevindrà avaluable i per tant s’haurà de fer amb claredati transparència.

La salut pública

La salut pública és una responsabilitat directa de l’Administració.De la seva bona orientació, planificació i execució en depèn que lapoblació gaudeixi d’un bon estat de salut i d’una bona qualitat devida, cosa que repercuteix positivament en els àmbits socials ieconòmics.

Per això, la planificació d’estratègies en salut pública ha de ser a labase de la política sanitària del nostre país. Els socialdemòcratesproposem les següents:

> Millorar la informació sanitària a fi de fomentar la salut pública. > Augmentar la capacitat per reaccionar ràpidament i coordinadadavant els riscos sanitaris, millorant l’estructura i el funcionamentdels serveis de vigilància de l’Administració i implicant els profes-sionals de la salut i altres estaments. > Fomentar la salut i prevenir malalties, actuant sobre els factorsdeterminants de la salut en totes les polítiques i activitats lligadesa la salut pública.> Treballar en estreta col·laboració amb tots els actors, nacionalsi internacionals, compromesos en la millora de la salut pública.



I les accions concretes a desenvolupar serien:

> Dotar la salut pública dels recursos necessaris –humans i defuncionament– i crear una estructura potent que es faci càrrec d’a-bordar els aspectes de promoció de la salut, prevenció de malal-ties, protecció de la salut, informació sanitària, vigilància epidemio-lògica, educació per a la salut, salut laboral, salut comunitària,seguretat alimentària, seguretat viària i salut mediambiental.> Fomentar en relació a l’exercici físic, una alimentació adequa-da, i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb atencióespecial a la salut dels infants i dels grups més vulnerables com lagent gran.> Desenvolupar el Pla Nacional Contra les Drogodependències,insistint en l’estratègia de prevenció, atenció i rehabilitació com aeixos fonamentals de les polítiques de lluita contra les drogode-pendències.> Instaurar programes de planificació familiar i de salut reproduc-tiva. Cal fomentar el sexe segur i preveure accions per a la dismi-nució dels embarassos no desitjats i la prevenció de la SIDA i altresmalalties transmissibles, promovent l’ús informat dels mètodesanticonceptius i fent-ne accessible la seva adquisició.> Desenvolupar les estructures i les accions necessàries per a laprevenció del càncer. Cal executar d’immediat un programa deprevenció del càncer de mama, adreçat a totes les dones a partird’una certa edat. > Promoure polítiques de prevenció i promoció de la salut entreels joves per a la lluita contra el problemes derivats dels trastornsalimentaris (anorèxia i bulímia) i els trastorns mentals.

L’atenció sanitària

En l’organització de l’assistència o atenció sanitària hi participendiversos actors, cada un d’ells amb diferents responsabilitats.Entenem, però, que responsabilitats diferents no vol dir comparti-ments diferents; l’usuari dels serveis sanitaris, sa o malalt, neces-sita una atenció integral i al llarg de tota la vida.

Els últims anys l’organització i la programació dels serveis assis-tencials ha estat centrada quasi exclusivament en l’àmbit hospita-



lari, deixant de banda l’atenció primària i l’especialitzada no hospi-talària.

Potenciar l’atenció primària no és posar un nou nom als centres desalut i dir que són centres d’atenció primària (CAP), sinó intentarmillorar el que tenim mentre construïm les bases d’una novaestructura assistencial més eficient, més equitativa i més justa.

Les principals estratègies que proposem en matèria d’assistènciasanitària són:

> Situar el ciutadà com a centre del sistema sanitari.> Assegurar uns serveis d’assistència sanitària –públics i privats–de qualitat i a tots els nivells de l’atenció.> Potenciar l’atenció primària com a base fonamental del siste-ma sanitari.> Posar especial atenció en les persones amb malalties cròniques,amb discapacitats, i grups vulnerables –gent gran i infants– garantintl’accessibilitat a tots els nivells de l’atenció i assegurant la coordina-ció i el treball en equip amb els professionals de l’atenció social.> Afavorir l’ús racional dels medicaments.

I per a desenvolupar-les, les propostes concretes són:

A nivell general:

> Proporcionar el recursos d’atenció necessaris a cada nivell del’atenció (primari, especialitzat i hospitalari). Adequar el nombre deprofessionals i els serveis a la població i als grups especials que laconformen i que cal atendre (gent gran, grups de risc especial,immigració, discapacitats...). > Establir un sistema d’informació ràpid i segur mitjançant la cre-ació de la targeta sanitària que, tot i preservant la confidencialitatde les dades personals, contingui les informacions necessàriesper tal que els prestadors de serveis sanitaris puguin aconseguiruna millor assignació dels recursos i que, alhora, permeti agilitarels pagaments i el reembossament de les despeses sanitàries.> Racionalitzar l’ús dels serveis sanitaris, evitant la multiplicitatd’actes mèdics i exploracions complementàries i, per tant, l’incre-ment no justificat i evitable de la despesa sanitària.



> Impulsar la formació continuada dels professionals i vetllar perla seva carrera professional i per la seva participació en la presa dedecisions.> Procurar un transport sanitari eficient (medicalitzat o no) per acada necessitat.> Garantir la coordinació de tots els recursos sanitaris i no sani-taris (bombers, policia, protecció civil...) que han d’actuar i interve-nir en casos especials d’urgència i/o emergència, a través de l’es-tabliment de protocols.

En relació amb l’atenció primària:

> Assegurar els recursos necessaris per fer efectius els principisbàsics de l’atenció primària: general, accessible, integral i contí-nua. > Procurar que els professionals de l’atenció primària (metges,infermeres, farmacèutics) disposin dels elements estructurals ifuncionals necessaris per poder treballar en equip.> Garantir el desenvolupament efectiu de la Xarxa de Metges deCapçalera com un element clau de la qualitat de l’assistència sani-tària i com a font d’informació sanitària i fer-la extensiva a d’altresprofessionals de l’atenció primària i especialitzada.> Potenciar l’atenció domiciliària com un element funcional del’atenció primària per atendre millor les persones grans i les perso-nes que en tenen cura, mitjançant l’ús conjunt dels recursos sani-taris i socials i amb la participació activa dels comuns.

En relació amb els medicaments i l’atenció farmacèutica:

> Promoure l’ús racional dels medicaments mitjançant la partici-pació activa i coordinada de totes les parts implicades: el ciutadà,els professionals sanitaris i l’administració sanitària.> Regular les medicines naturals per oferir garanties de qualitaten el seu ús.> Desenvolupar el marc legislatiu que permeti portar a terme lesaccions programades (llei de farmàcia/del medicament).



I en relació amb les malalties cròniques, la salut mental i les disca-pacitats:

> Impulsar un pla integral d’atenció a les persones amb malaltiescròniques i amb discapacitats amb la participació de tots els sec-tors implicats –sanitaris, socials i organitzacions socials no lucrati-ves–, per planificar accions coordinades i garantir l’accés i la quali-tat dels serveis sanitaris i socials.> Assegurar que tota la població amb discapacitat i/o dependèn-cia pugui accedir als serveis d’atenció amb igualtat de criteris dequalitat assistencial i el més a prop possible del seu entorn. Enaquest sentit l’atenció domiciliària ha de ser un element clau.> Establir mecanismes de suport efectiu a les persones ambdependència, tant des de l’àmbit de l’administració general com,sobretot des de l’àmbit local, donant prioritat a la dependènciagreu, al suport a domicili, a la rehabilitació i, si és necessari, pro-curar habitatges amb suport, centres de dia i residències.> Oferir suport i informació a les entitats no lucratives que agru-pen voluntaris, familiars i malalts crònics, discapacitats, malaltsmentals... perquè puguin desenvolupar la seva tasca de la maneramés eficaç i humana possible.> Garantir l’accés universal, continuat i proper als serveis sanita-ris a totes les persones que presentin problemes de salut mental. > Possibilitar que l’atenció primària atengui les persones ambproblemes de salut mental lleus i assegurar la bona coordinacióamb els serveis especialitzats i assistencials d’àmbit comunitari.


PARTIT SOCIALDEMÒCRATA L’HABITATGE 33

La situació de l’habitatge a Andorra és preocupant. Tant si el quevolem és adquirir un pis com llogar un apartament, la situació éscomplicada. El principal problema que ens trobarem és el del preu,tant del terreny com de la construcció, que encareix de formaextrema el preu final dels habitatges que hi ha al mercat i que faque sigui impensable per a un treballador abordar la compra d’unpis, encara que sigui amb un crèdit a baix interès. El segon proble-ma és el de la manca d’oferta, pel que fa als pisos de lloguer.

La situació ha empitjorat considerablement els tres darrers anys ides del Govern no s’ha reaccionat. Només alguns comuns hanadoptat mesures per fer front a la situació. La promoció de pisosprotegits ha estat possible en dos casos, Encamp i Andorra laVella, perquè hi ha hagut la sensibilitat política imprescindible pertirar endavant aquesta mesura i perquè han pogut disposar delterreny necessari per promoure la iniciativa. Per tant, un dels prin-cipals factors que incideixen negativament és la manca de sòl perpoder dur a terme les actuacions. Aquest element negatiu, que

L’HABITATGE



també apuntem en parlar de la visió socialdemòcrata de l’ordena-ment del territori, s’ha de corregir.

Partint d’aquesta anàlisi de la situació, les propostes que fem alrespecte són:

> Aprovar la Llei de l’habitatge. L’habitatge té uns componentstècnics que vénen donats pel procediment urbanístic, però tambété uns components socials i financers importants. Aquests, però,no queden regulats enlloc i haurien de ser tractats en aquesta Llei,insistint en què no els hem d’abordar des de l’oposició capitalis-me–socialdemocràcia, sinó que s’han de veure com a mesuresinherents a la societat del benestar.> Modificar la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme,en el sentit que els comuns puguin reservar, en els seus plansd’ordenació i urbanisme parroquials, un percentatge mínim delsostre d’ús residencial de nova implantació per a la construcciód’habitatges de promoció pública. També, preveure que una partdel terreny que els propietaris han de cedir obligatòriament puguiser destinat a la construcció d’habitatges de promoció pública, aixícom permetre que els comuns puguin promoure habitatge prote-git en terrenys de titularitat comunal.> Treballar de forma coordinada i complementària amb elscomuns per a la promoció d’habitatge protegit, tot donant suporta les accions ja iniciades.> Destinar actuacions de promoció d’habitatges de lloguer deforma específica a la població jove, així com establir ajudes desti-nades al primer habitatge.> Adoptar mesures amb la finalitat d’incentivar els propietarisperquè posin al mercat una part del gran nombre de pisos que avuiestan buits.> Establir mesures fiscals i d’altre tipus perquè els promotors pri-vats tinguin interès en establir per a una part de les seves promo-cions uns preus inferiors als del mercat.> Preveure nous programes de crèdits a un interès privilegiat.


PARTIT SOCIALDEMÒCRATA LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT 35

Cada dia se’ns fan més evidents les discriminacions de qualsevoltipus que es creen en diferents col·lectius o grups socials. Una deles que perduren de forma més significativa, malgrat les polítiquesdesenvolupades o promogudes a nivell nacional i internacional pergoverns i organismes diversos, és l’existent entre home i dona. Ladona continua en una majoria d’ocasions en una situació d’inferio-ritat que no s’entén ni es pot acceptar.

Més enllà de l’establiment de mesures concretes, que són evi-dentment necessàries, és el conjunt de les polítiques que promo-gui el Govern les que han de tendir a actuar o a posar les condi-cions per fer desaparèixer aquestes desigualtats. Per això moltesde les polítiques o les accions que proposem s’han d’entendresempre des de la transversalitat, emmarcades per aquesta acciótotal i permanent.

LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT



LA PARITAT

Evidentment, estem a favor de la paritat. A vegades és difícil arri-bar-hi –mirant les pròpies llistes electorals ens en podem adonar.Tanmateix, si ara no comencem per crear les condicions perquèaquesta paritat pugui ser una realitat, no arribarem mai a assolir-la.La paritat no pot venir imposada perquè no seria real, seria fictícia.

Però quan les situacions siguin massa desfavorables s’han deprendre mesures més contundents, com podria ser l’establimentde quotes de mínims. Hem d’arribar a la paritat de forma natural,però si persisteixen condicions i situacions que fan impossibleaquest resultat o que promouen la situació contrària, difícilmentavançarem cap al resultat volgut. Per això, hem d’impulsar totesles accions necessàries en cada àmbit i en tot moment a fi d’avan-çar el més ràpidament possible en l’assoliment d’aquest objectiu.

LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Aquesta realitat, que als països veïns cada dia ens evidencien elsmitjans de comunicació, també és present a Andorra. I la primeraacció que caldria fer per lluitar decididament contra aquesta situa-ció és l’impuls de programes destinats als escolars que desenvo-lupin la idea d’igualtat, perquè així la puguem assimilar des depetits. També serien un suport eficient en aquest sentit la creacióde Tallers de prevenció de relacions abusives, adreçats a adoles-cents i joves d’ambdós sexes, així com impulsar activament altresaccions formatives i potenciar programes i activitats que mostrinbons models de convivència i de relacions interpersonals.

La prevenció, però, no donarà resultats immediats. Des del Governs’han establert protocols per a casos de violència domèstica, peròno sempre funcionen correctament. Per tant, una altra acció hauriade ser la seva revisió, plantejant l’afrontament del problema desd’una globalitat i de forma estructural, no conjuntural, perquè caltolerància zero en els maltractaments. La creació de grups d’ajudaper a situacions de crisi greu, que aportin seguretat i protecció a lesvíctimes i que les ajudin a retrobar l’autoestima, seria una mesuracomplementària que permetria fer front al problema.


PARTIT SOCIALDEMÒCRATA LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT 37

LA IGUALTAT

Cal tenir en compte que la desigualtat per raons de sexe és un pro-blema cultural i d’actitud que té el seu reflex tant en el món labo-ral com en el social. La legislació laboral prohibeix la discriminació,però aquesta persisteix. Podem perfeccionar la legislació però calexigir actituds i comportaments concrets per fer-hi front de formaefectiva. Per avançar en la igualtat entre dones i homes al món deltreball, l’eina principal és la negociació col·lectiva entre els agentssocials, amb un seguiment per assegurar-ne l’aplicació. Si aconse-guim millorar la situació de la dona al seu lloc de feina, en veuremel reflex a la seva situació social.

LA CONCILIACIÓ EMPRESA–FAMÍLIA

Moltes dones han d’exercir la triple tasca de treballar a l’empresa,fer de mare i mestressa de casa i atendre persones grans o malal-tes. Això no és possible. La solució, com sempre, no és única i,ben segur, la negociació col·lectiva ha de jugar també un paperfonamental. A més de buscar i trobar la participació de l’home enles tasques domèstiques i en l’educació o la cura de les personesa càrrec de la parella, el Govern ha de posar en funcionament elsmecanismes necessaris per donar facilitats, des de diferentsàmbits, a les empreses que adoptin mesures com facilitar horarisflexibles o preveure en les seves instal·lacions serveis per als seusempleats, com per exemple el d’escola bressol.



LES INSTITUCIONS

Últimament s’han sentit veus –interessades, evidentment– queanunciaven una proposta de modificació de la Constitució si elssocialdemòcrates arribàvem al Govern. Per a què quedi clar per atothom, no tenim cap intenció d’iniciar una reforma constitucionaldurant la legislatura. Pensem que la Constitució encara té moltcamí per recórrer i que en aquest moment el plantejament d’unareforma no es justifica de cap manera. Sí que caldria, però, l’adap-tació d’algunes institucions o dels serveis que en depenen a lanova realitat de l’Andorra del segle XXI.

EL CONSELL GENERAL

La feina legislativa és cada dia més complexa i vol més dedicació.Malgrat que durant la darrera legislatura el Consell General no hadesenvolupat una activitat extraordinària, hem pogut constatar enalguns moments certes limitacions en el seu funcionament quecaldria solucionar. D’altra part, l’aplicació del Reglament també ha


PARTIT SOCIALDEMÒCRATA LES INSTITUCIONS 39

mostrat que no sempre les seves previsions s’adaptaven a la rea-litat de funcionament de la institució. Per això proposem fer unareflexió conjunta i adoptar les decisions que escaigui sobre dife-rents qüestions: revisió del Reglament del Consell General, siste-ma d’elecció dels consellers generals i composició del ConsellGeneral, en el marc de les diferents possibilitats previstes a laConstitució.

EL GOVERN

Pel que fa a l’Administració general, durant aquests darrers anyshem assistit a un procés de jerarquització autoritària, burocratitza-ció i manca de transparència en els processos d’avaluació de l’a-compliment, que ha provocat un mal ambient laboral i un senti-ment de desmotivació entre una part dels funcionaris i altre perso-nal laboral al servei de l’Administració general i dels organismesparapúblics.

Malgrat la bona feina i la responsabilitat amb què la majoria delsfuncionaris afronten la seva tasca diària, una part dels seus esfor-ços s’han d’adreçar a aspectes burocràtics interns que no els per-meten dedicar tot el temps necessari a la realització de la feinaespecífica que tenen encomanada. D’altra banda, i malgrat queteòricament les competències i responsabilitats de cada lloc detreball estan ben definides, en ocasions els tècnics que les tenenassignades no poden assumir-les ja que alts càrrecs ministerials sesubroguen en les mateixes.

Les principals propostes en matèria de Funció Pública són:

> Elaborar la normativa de regulació de la funció pública especí-fica de totes les entitats parapúbliques i els cossos especials del’Administració general, que reconegui, amb caràcter general, elsmateixos drets i obligacions que contempla la Llei de la FuncióPública.> Revisar el “Projecte de Modernització de l’AdministracióGeneral”, conegut com projecte HAY, amb la finalitat de simplificarels tràmits interns i l’excessiva burocratització que comporta.> Acabar el desplegament reglamentari de la Llei de la Funció



Pública i revisar si escau, una vegada escoltades les associacionssindicals que representen els treballadors de la Funció Pública,aquells aspectes dels reglaments ja aprovats que poden ser millo-rats.> Modificar el sistema de gestió i avaluació de l’acompliment(GAdA) per simplificar els processos i fer-lo més transparent i par-ticipatiu, amb la implicació dels sindicats i associacions de treba-lladors de la funció pública en els organismes de control per fer-neel seguiment.> Modificar el Reglament de la Comissió Consultiva de la FuncióPública per ampliar les seves competències i incrementar el nom-bre de representants dels funcionaris, que han de ser elegitsdemocràticament entre els funcionaris i els agents del’Administració i no triats discrecionalment pel Govern, per aconse-guir que esdevingui un veritable òrgan de consulta i participaciórepresentatiu de tots els treballadors.

ELS COMUNS

Malgrat l’aprovació de la Llei de finances comunals i l’adaptació dela normativa de la funció pública comunal a les disposicions gene-rals, el desenvolupament del Títol VI de la Constitució encara restaper fer en gran mesura. Una de les primeres accions a promoureés el desenvolupament legislatiu de la Llei qualificada de delimita-ció de competències. També cal regular per llei, de forma imme-diata, el Reglament de funcionament dels comuns.

LA JUSTÍCIA

Fa cinc anys el Consell General va aprovar el dictamen de laComissió especial de la Justícia. Tot i les propostes aportades peraquella Comissió i aprovades, no s’ha fet res en aquest temps peradaptar l’administració de Justícia a les necessitats d’Andorra.D’altra part, el Consell superior de la justícia ens adverteix cadaany, amb motiu de l’obertura de l’any judicial, de les possiblesmancances i disfuncionaments que caldria corregir. Per tot aixòens proposem abordar de forma decidida els canvis necessaris,tenint en compte el contingut d’aquell dictamen.


PARTIT SOCIALDEMÒCRATA L’EDUCACIÓ, ELS ESPORTS I LA CULTURA 41

L’EDUCACIÓ

El dret a l’educació, reconegut per la Constitució, és un dels dretsfonamentals de la persona. Queda regulat a la llei qualificadad’Educació, sobre els principis de la qual els socialdemòcrates ensreafirmem.

Entenem l’educació com un bé públic que cal assegurar a tothomen condicions d’igualtat per fer possible una societat més integra-da i cohesionada. I considerem imprescindible impulsar-la en totala seva dimensió.

Davant l’extraordinària evolució tecnològica i el desenvolupamentsense precedents del poder econòmic i mediàtic en les nostressocietats, els socialdemòcrates, per tal de poder garantir la igual-tat d’oportunitats entre tots els ciutadans, enfortir la cohesió sociali contribuir al desenvolupament econòmic, cultural i social del país,pensem que cal replantejar profundament el paper de l’educació.Ens fonamentem per fer-ho en la reflexió portada a terme per la

L’EDUCACIÓ, ELS ESPORTS I LA CULTURA



Comissió Delors i en les conclusions “Educació per al segle XXI”(Unesco).

Ara més que mai la transmissió d’informació, de coneixements id’habilitats ha d’anar acompanyada d’una reflexió crítica sobre lautilització d’aquestes eines, d’una distància raonada que permeti al’alumne donar sentit al seu aprenentatge i a les seves noves capa-citats. L’educació ha de permetre així, no tan sols a l’alumne sinótambé més tard al ciutadà, accedir a un judici autònom, ser capaçde forjar-se un criteri personal propi, raonat, sotmetent els disposi-tius tecnològics a les exigències racionals dels seus projectes.

D’altra banda, davant dels símptomes de la deshumanització con-temporània com són l’estandardització de les maneres de viure,de pensar, de sentir, l’educació ha d’acordar més importància a laimaginació, a la creativitat. En aquest sentit, ha de donar un llocmés important no només a l’esport, sinó també a la música, al tea-tre, a la dansa, a la poesia, a la literatura, al pensament, a l’art, ales diferents maneres de què disposa l’home per relacionar-seamb la veritat.

La nostra època és canviant i requereix aquest potencial de refle-xió, d’innovació, d’invenció i d’iniciativa que només pot donar unsistema educatiu que potenciï la realització completa de l’ésserhumà.

La formació integral que ha de rebre el ciutadà s’ha de construirsobre els quatre pilars sobre els que se sostenen els nous reptesque ha d’afrontar l’educació durant tot el segle XXI: aprendre aconèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser.Si tenim en compte el moment en què vivim, l’aprenentatge delconviure n’hauria de ser un dels fonamentals. Aprendre a viurejunts, a desenvolupar el coneixement de si mateix i el coneixe-ment de l’altre és necessari i essencial per lluitar contra els preju-dicis, per evitar els conflictes i saber-los resoldre de manera pací-fica, per obrir-se a la diversitat i alhora a la interdependència delshomes.

Aquesta assignatura pendent de l’educació és la que els socialde-mòcrates ens proposem dotar de contingut perquè, n’estem



segurs, és l’element indispensable per a obrir el camí vers unasocietat més justa, amb més cohesió, amb més harmonia i menysagressivitat.

Per poder desenvolupar l’educació en les millors condicions desit-jables calen un seguit d’accions concretes, algunes de gran enver-gadura, que necessiten d’una presa de consciència i d’una partici-pació activa. D’altres s’han d’inscriure en plans d’actuació que vanmés enllà d’una legislatura, però per a les quals s’han de marcarbé les pautes per tal de poder-ne programar i controlar el correcteavançar.

És en el marc d’aquests principis que els socialdemòcrates desen-voluparem les següents propostes:> Pensar centres escolars de dimensió humana (o prendre lesmesures escaients perquè els existents ho siguin). Això implica dirno als macrocentres on es fa difícil la convivència i la tasca del per-sonal educatiu, que no pot conèixer amb suficient profunditat l’a-lumnat.> Crear centres escolars amb espai suficient per al conjunt delsalumnes que hi conviuen, no únicament quant a les aules, sinótambé quant als espais extraacadèmics com ara zones d’esbarjo,sales de reunions i espais especialitzats o dedicats a l’esport.> Fer balanç de la Llei de beques en vigor, modificant-ne, d’en-trada, alguns dels paràmetres de les graelles d’aplicació que nosempre corresponen, vist el sistema de control de què disposal’Administració, a situacions reals.> Racionalitzar i estimular la formació continuada del cos docent,tenint en compte no sols el nivell de formació inicial sinó també laformació continuada rebuda i el treball desenvolupat o en curs dedesenvolupament, en acord amb els corresponents centres derecerca en pedagogia i pedagogia aplicada.> Integrar a primera ensenyança activitats artístiques, musicals iesportives (o, quan existeixen, reformular-ne els objectius) en baseal concepte d’una formació global de l’individu, de manera quepugui permetre realment a cadascú triar el seu esdevenir, en fun-ció de les possibilitats i de les aspiracions pròpies, disposant d’unampli ventall de vivències i coneixements bàsics.> Ampliar l’atenció a l’adolescència a través de programes quefacilitin la relació família-jove-societat.



1. Jaume Bartumeu Cassany2. Vicenç Alay Ferrer 3. Francesc Rodríguez Rossa 4. Jordi Font Mariné 5. Esteve López Montanya6. Maria Joana González Reolit 7. Maribel Solsona Vendrell8. Manel Pujol Carrascosa9. Francesc Castillo Estrella10. Estefania Bellera Gracia11. Josep Vila Circuns12. Olga Guasch Montolio13. Antoni Oliva Bartolomé14. Antoni Jordi Areny15. Nathalie Laguens Le Roy 16. Manuel Bal Míguez 17. Jordi Batlle Jordana



214

79

813

61 164

311 12

10515

17



> Invertir decididament en infraestructures que garanteixin l’ac-cés universal a les noves tecnologies, com a suport a la bona efi-càcia professional, per tal d’aconseguir que el país no quedi enda-rrerit en el desenvolupament de la societat de la informació.> Dir no a un fracàs escolar endèmic i millorar el rendiment gene-ral de l’alumnat. És fonamental promoure de manera decidida laformació professional com a instrument decisiu en el moment degarantir la igualtat d’oportunitats a la que tothom té dret. A talefecte, no sols s’ha de tenir en compte l’aprenentatge en centresde formació professional (els que actualment ja ofereixen els dife-rents sistemes educatius, que cal potenciar) sinó que cal desenvo-lupar també el vessant de l’aprenentatge dins de les empreses,com a proposta complementària, en estreta col·laboració amb laCambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i el Departamentde Treball de Govern, donant-li el prestigi que es mereix tota for-mació i evitant al màxim crear vies sense sortida. No hi ha dubteque l’assoliment d’aquest objectiu contribueix poderosament a lacohesió i al progrés socials.

ELS ESPORTS

Entenem l’esport com un element de plaer, de lleure, d’educació,de convivència, de formació, d’identitat, de salut, de cultura, d’e-conomia.

Darrerament l’esport s’ha convertit en el vector de competició; toti que la competició, més enllà de l’esport, és inherent al ser humà,tampoc n’ha de ser la fita absoluta i única.

L’esport pot ser reglat i obeir a unes normatives estrictes ben defi-nides en el sí dels clubs i de les federacions internacionals i nacio-nals, però també pot obeir a organitzacions més espontànies.L’esport va més enllà del marc de clubs i federacions; també pot iha de practicar-se a l’escola, a l’empresa, en el sí d’associacionscíviques.

L’esport ha de fomentar intercanvi amb regions veïnes o amb paï-sos més llunyans però, sempre, dins el marc de la racionalitat. AAndorra, per la seva petitesa, és fàcil convertir els nostres espor-



tistes en internacionals. Hem de donar l’ajut als esportistes quepoden assolir un nivell digne per figurar en competicions de reco-negut renom de diferents esports.

Hem de mostrar el nostre seny, anar on ens pertoca, fer venir a quipodem rebre en condicions i no creure’ns que podem fer cabre enel nostre país qualsevol esdeveniment.

Hem de dotar-nos dels equipaments necessaris i assumibles,complementant de manera racional la utilització dels equipamentsnacionals, comunals, escolars i evitant, per tant, duplicitats i des-peses innecessàries.

Hem de fer també altres actuacions: donar facilitats i formació amonitors, instructors i professors, organitzar col·loquis i fòrums,amb participació forana i andorrana, o compartir instal·lacions i ser-veis de formació tècnico-esportiva amb els països veïns.

Moltes de les accions a desenvolupar per aconseguir fer realitataquestes premisses van íntimament lligades a altres polítiques,sobretot l’educativa, i per tant ens hi referim a altres apartats delprograma. Tanmateix, com a síntesi, volem remarcar dues actua-cions específiques:

> Promoure i estimular a fons l’esport escolar i l’esport de basemitjançant, entre altres, un replantejament de l’Escola deFormació de Professions Esportives i de Muntanya. Aquesta esco-la ha d’esdevenir el veritable centre de formació dels futurs educa-dors esportius del país que, en col·laboració amb les federacionsesportives, ha de formar i treballar per a l’esport de base i, deretruc, aconseguir noves fites per als practicants que arribin a l’es-port professional.> Desenvolupar noves infraestructures esportives, com ara unestadi nacional polivalent amb camps de preparació al voltant, perfer front a les mancances actuals davant les necessitats de clubsi federacions, de possibles grans esdeveniments esportius o del’estada d’equips de primera línia internacional que no podem aco-llir per manca d’instal·lacions adequades.



LA CULTURA

És sempre a través de la cultura que l’home estructura, a priori, laseva experiència individual i col·lectiva del món. No hi ha societatpròpiament humana sense cultura ni, d’altra banda, cap realitatque es doni a l’home sense passar prèviament pel filtre cultural.La cultura dóna així forma i sentit a la nostra recepció sensible iintel·ligible del món. En aquest sentit, una política pròpiamenthumana només pot ser una política cultural.

Ara bé, perquè la cultura no esdevingui un cercle tancat d’evidèn-cies a través de les quals els individus viuen, senten i pensenreclosos sobre ells mateixos, en el si d’una societat anacrònica-ment localista, els socialdemòcrates pensem que una política veri-tablement cultural no només pot ser una política atenta a la trans-missió o a la creació d’àmbit folklòric, no només pot ser una polí-tica atenta a la transformació de la creació cultural en un objectede gestió o en un producte de consum, perquè acabaria sent unapolítica de reducció capaç d’ocultar el vertader sentit de la creació.

És per això que proposem dur a terme una política cultural atenta ala creació, al seu inestimable valor per a la salut immaterial i mate-rial de la societat, una política cultural que afavoreixi i possibiliti eldiscurs crític a través de qualsevol forma de l’expressió humana,una política cultural realment compromesa amb el seu temps i ambla seva societat, en definitiva: una política de formació.

Aquesta política de formació ha d’anar vertebrada en actuacionsconcretes com ara, i de forma no exhaustiva, les següents:

> Posar en funcionament un programa a curt, mitjà i llarg terminique, aprofitant les ofertes existents, complementant-les iampliant-les, posi les bases reals perquè, ja des de l’escola, lesdiferents modalitats de l’art esdevinguin part de la formació detots i cadascun dels ciutadans d’aquest país, donant la facilitat atotes aquelles i aquells que vulguin fer-ne el seu modus vivendiuna possibilitat real, per tal que Andorra pugui esdevenir (per quèno?) al cap dels anys un referent, potser no obligat –cosa difícil vistdes d’ara– però sí un punt que es pugui tenir en compte.



> Per tal de fer-ho realitat, instaurar de manera progressiva i enfunció de les diferents modalitats: per una banda, una implantaciód’ajuts als artistes, facilitant-los la participació en estades a l’es-tranger, els intercanvis, la participació en programes d’organismesinternacionals i, per altra, un sistema de beques per complemen-tar i/o millorar la formació, però també per fomentar, mitjançantuna participació activa, la producció pròpia o en col·laboració ambaltres.

Seguint en aquesta mateixa línia:

> Crear una institució de foment de les Arts, pensada no com unespai físic concret sinó com un organisme que tingui per missió,en estreta col·laboració amb el ministeri de Cultura però basant-seessencialment en les propostes dels creadors, assentar un con-junt de bases suficients perquè els artistes d’Andorra arribin a des-envolupar-se professionalment, no tan sols a casa sinó de maneraque també puguin disposar de trampolins per a traspassar la nos-tra exigua frontera. > Promoure la participació ciutadana en tota acció cultural, ambuna veritable coordinació entre entitats públiques i privades, pertal que l’oferta existent en l’actualitat trobi en el conjunt de lasocietat el ressò que es mereix. > Incloure Andorra en tots aquells projectes educatius i culturalsd’àmbit europeu, aprofitant l’important patrimoni arquitectònic iartístic de què disposem.> Ordenar el sistema museístic amb la creació del MuseuNacional, que ha d’esdevenir l’eix vertebrador de les estructuresmuseístiques actuals i futures.> Promoure i incentivar les anomenades indústries culturals,com les audiovisuals, editorials, discogràfiques i les relacionadesamb les noves tecnologies.> Implantar i afavorir totes aquelles mesures complementàriesque, en la mateixa línia del ja exposat en la part corresponent aeducació, comportin, des de la infància i la joventut i al llarg de totala vida, el desenvolupament de l’esperit crític vers l’acomplimentde la pròpia personalitat i contribueixin a una millor comprensió iacceptació de l’altre i, conseqüentment, a una autèntica cohesiósocial.



ELS JOVES

Tot i que és bo i necessari preveure polítiques i accions específi-ques pensades i adreçades als joves, és millor encara que el con-junt de l’acció de Govern integri els problemes dels joves dins delsseus objectius. Moltes de les propostes que presentem en aquestprograma, des de les polítiques d’accés a l’habitatge a la milloradel transport públic, passant per l’ampliació de les pensions d’or-fenesa, la formació professional, la modificació de la Llei debeques o el foment de l’esport de base, per citar només algunsexemples, tenen molt a veure amb els problemes i inquietudsreals dels nostres joves.

Tanmateix, existeixen una sèrie de punts que sí que poden –quehan de– conformar un cos específic d’acord amb el que habitual-ment s’inclou en un apartat referit al col·lectiu jove.

Així, a nivell concret, algunes de les propostes que els socialdemò-crates aplicarem en matèria de política de joventut són:


PARTIT SOCIALDEMÒCRATA ELS JOVES 51

> Treballarem per assegurar la igualtat d’oportunitats de tots elsjoves, evitant que els problemes econòmics, familiars o socialspuguin impedir que gaudeixin de la formació que els permeti enca-rar el seu futur en les millors condicions.> Recolzarem la creació del Consell Nacional de la Joventutd’Andorra, que neix de la voluntat de les diferents associacions isectors juvenils amb l’objectiu de ser l’ens dinamitzador de lajoventut del país, i el dotarem de la personalitat jurídica i dels mit-jans econòmics necessaris per a la seva autonomia, amb la finali-tat que esdevingui el referent obligat per a la comunicació entreles administracions públiques i els joves.> Promourem, en estreta col·laboració amb els comuns, l’asso-ciacionisme juvenil mitjançant la creació de casals de joves i clubsde debat en els quals, a més de reunir-se, també puguin desenvo-lupar activitats del seu interès.> Potenciarem la promoció d’habitatges de lloguer per als jovesi crearem una Borsa de l’habitatge per facilitar la recerca d’un pis.> Fomentarem les iniciatives empresarials dels joves mitjançantla creació de vivers d’empreses i amb una política coordinada d’a-juts, informació i formació.> Oferirem als joves sense la formació adequada l’oportunitatd’obtenir una qualificació professional per incorporar-se en lesmillors condicions al mercat de treball.> Modificarem la Llei de la seguretat social amb la finalitat queels joves estudiants tinguin cobertura social fins el moment en quèfinalitzin els seus estudis.> Incentivarem l’ús del transport públic mitjançant la tarja detransport per als joves, amb una tarifa reduïda, i assegurarem eltransport públic fins a aquells llocs, com la universitat, amb moltapresència de joves.> Millorarem i ampliarem les prestacions del carnet jove. Ambaquesta voluntat, els beneficiaris d’aquest carnet gaudiran d’unsdescomptes més importants en tots els actes lúdics i culturalsorganitzats pel Govern> Crearem una Borsa de treball específica per als joves amb lafinalitat de facilitar la recerca de llocs de treball a temps parcial idurant els períodes de vacances escolars, així com per a orientarels joves que es vulguin incorporar de forma estable al mercatlaboral.



LA JUSTÍCIA I LESPOLÍTIQUES D’INTERIOR

La cohesió social, la seguretat ciutadana, la confiança en la justí-cia, són alguns dels elements que garanteixen una bona convivèn-cia i reforcen el sentiment de pertinença a una comunitat. AAndorra aquests elements els tenim adquirits, però cal reforçar-loso modificar-los per obtenir un resultat més positiu de les polítiquesencaminades al benestar del ciutadà. És en aquest sentit que pre-veiem diferents accions que han de millorar alguns aspectes oalgunes situacions que afecten o poden afectar directament lasituació personal dels membres de la comunitat.

JUSTÍCIA

En un altre apartat del programa proposem una adaptació generalde la Justícia a les necessitats dels país, partint del Dictamen queel Consell General va aprovar el 1999. Encara que en aquellDictamen l’especialització dels batlles no es considera una decisióprioritària, sí que s’apunta com a una possibilitat a tenir en comp-


PARTIT SOCIALDEMÒCRATA LA JUSTÍCIA I LES POLÍTIQUES D’INTERIOR 53

te. En aquest sentit pensem que és important i necessària la cre-ació del batlle de família, especialitzat en temes que afectenaquesta institució que nosaltres considerem cabdal en l’organitza-ció social.També considerem urgent la promulgació de diferents textoslegislatius que han d’incidir en el funcionament de la justícia i en laseguretat jurídica. Entre aquests hi ha el Codi de procediment civil,per unificar normes que es troben massa disperses i que ocasio-nen confusions, la Llei penitenciària, que ha de regular els drets iles obligacions dels interns i l’activitat penitenciària, o la Llei d’ar-bitratge, per que qüestions litigioses en matèria de lliure disposi-ció puguin ser sotmeses a la decisió d’àrbitres, sense haver d’arri-bar a la Batllia.

NACIONALITAT

Tot i que durant la passada legislatura el Consell General va apro-var una llei de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat,que redueix lleugerament el termini perquè els residents de llargadurada a Andorra puguin adquirir la nacionalitat, els socialdemòcra-tes creiem que hem d’avançar per aquest camí de forma molt mésdecidida, per aconseguir que progressivament la població andorra-na de dret tendeixi a equiparar-se amb la població andorrana de fet.Amb aquesta finalitat, seguint les recomanacions del Conselld’Europa, proposem modificar la Llei de la nacionalitat establint eldret a adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització als 15anys de residència. De forma paral·lela, impulsarem polítiques queafavoreixin la integració i la implicació de tots els ciutadans i ciuta-danes en la vida social i política d’Andorra.

IMMIGRACIÓ

Andorra és de fa anys un país d’immigració. Fins ara, però, s’havolgut tractar el tema de la immigració lligat a l’activitat laboral,deixant sovint de banda l’aspecte social d’aquesta característicade la nostra comunitat. No podem continuar tractant l’immigrantúnicament com a mà d’obra. Si volem una cohesió social cada copmés gran i l’arrelament d’aquests nouvinguts hem de posar els



mitjans perquè se sentin sempre ben acollits i perquè sentin quevolem la seva integració. Per això proposem la creació d’una ofici-na de l’immigrant, un punt d’acollida i d’informació on aquestpugui acudir per exposar dubtes, plantejar problemes o rebre lainformació necessària. És cert que actualment des del Servei d’im-migració ja s’està fent part d’aquesta feina, però ni el marc ni el fetque l’atenció que se’ls ofereix hagi de ser compartida amb temesde seguretat o de treball faciliten aquest sentiment positiu que esvol donar a la relació de l’immigrant amb l’Administració.

POLICIA

La policia és sovint percebuda en altres llocs més com un organis-me repressiu que com una institució al servei del ciutadà. A casanostra el Cos de policia sempre ha sabut mantenir aquesta proxi-mitat així com transmetre una sensació de seguretat i de servei.D’altra banda, és un fet innegable que el nivell de seguretat ciuta-dana que disposem al nostre país és superior al de molts altresindrets. Per reforçar tots aquests aspectes volem tornar a obrir deforma immediata tots els despatxos parroquials de la Policia i, sical, afegir-ne de nous als ja existents. A més, estem convençutsque aquesta policia de proximitat ha d’ajudar també a augmentarla cohesió social i, per tant, el benestar general.

PROTECCIÓ CIVIL

Qualsevol societat està sotmesa a fenòmens naturals o a actua-cions humanes que poden desembocar en situacions d’emergèn-cia que cal tractar de forma positiva i coordinada. Per poder-lesafrontar de forma adequada i amb les garanties suficients, elabo-rarem la Llei de protecció civil, per establir de forma ben clara lescompetències i les atribucions de les diferents institucions, enti-tats i persones que hagin d’intervenir en ocasió de situacions derisc o de catàstrofes naturals, així com perquè quedin definits elsmecanismes necessaris de coordinació i de gestió de la situació.


PARTIT SOCIALDEMÒCRATA EL MEDI AMBIENT 55

El respecte i la defensa del medi ambient i dels recursos naturalsno és únicament una obligació constitucional per a les administra-cions públiques i per a tots els ciutadans, sinó també un repteessencial per al nostre futur.

Els recursos naturals constitueixen al mateix temps el fonament iel límit del desenvolupament econòmic. Són, també, un importantpatrimoni col·lectiu que els poders públics han de preservar ipotenciar ja que constitueixen un element clau per al benestar detots els ciutadans.

Durant aquests darrers quatre anys els socialdemòcrates hemdonat mostres del nostre compromís en la defensa dels valorsmediambientals. Reafirmem ara aquest mateix compromís ambl’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible capaç d’in-tegrar els valors de l’ecologia al creixement econòmic.

EL MEDI AMBIENT



DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

El concepte de sostenibilitat o desenvolupament sostenible apareixper primer cop l’any 1987 en el denominat informe BRUNTLAND “Elnostre futur comú”, preparat per la Comissió de las Nacions Unidesper al Medi ambient i el desenvolupament (UNCED), amb la partici-pació i el suport de la Internacional Socialista. Segons aquest infor-me, desenvolupament sostenible és aquell “que satisfà les necessi-tats del present sense comprometre la capacitat de les generacionsfutures de satisfer les seves necessitats”. O dit en altres paraules, lasostenibilitat és l’equilibri en el creixement de la societat, necessariperquè aquesta pugui gaudir d’un futur estable.

Podem veure que el model de creixement que s’ha dut a terme alnostre país en els últims anys és absolutament el contrari. El caoscirculatori, la construcció forasenyada, la contaminació fora de totcontrol, l’escassa o inexistent protecció dels estaments socialsmés desfavorits i una economia basada en l’especulació i en l’en-riquiment a curt termini, han convertit el país en el paradigma del’antisostenibilitat.

Hem d’entendre el desenvolupament del país de forma harmòni-ca i integrada. No podem parlar de desenvolupament sostenibleúnicament des d’un punt de vista, sinó que cal que totes les polí-tiques, siguin de l’àmbit que siguin, incorporin la filosofia i els prin-cipis bàsics de la sostenibilitat, ja que aquesta es refereix no úni-cament als aspectes mediambientals, sinó també als socials i alseconòmics.

Per això proposem:

> Un model de desenvolupament del país, en el que es definei-xin els límits i les xifres assumibles de creixement de la població,tant d’habitants com de turistes, d’acord amb les seves caracterís-tiques i possibilitats i en base a l’ús racional dels recursos naturals.> Promoure una política de mobilitat que s’anticipi en el temps iprevegi una correcta planificació mitjançant sistemes de transportpúblic en coherència amb la realitat del nostre territori. > Una política de desenvolupament turístic que garanteixi unadesestacionalitat al llarg de l’any, la protecció del medi rural i de



l’hàbitat natural, potenciant l’ecoturisme i el turisme de negoci icultural, davant la política de massificació. > Privilegiar l’ordenament territorial reversible, fent prevaler l’in-terès nacional que representa el patrimoni natural, rural i arquitec-tònic.> Elaborar un protocol d’intervenció general de l’Administracióambiental, que permeti superar les actuals incoherències i man-cances en la coordinació entre els diferents ministeris i que esta-bleixi un sistema àgil de gestió de les activitats susceptibles d’a-fectar el medi ambient i la salut de les persones.> Lluitar decididament contra la contaminació atmosfèrica,ampliant i millorant els sistemes d’inspecció i control i aplicant,quan calgui, les mesures de protecció que contempla elReglament de control de la contaminació atmosfèrica.> Fomentar la institucionalització dels principis de cautela, pre-venció i restitució davant els de restauració o correcció.> Integrar i fer partícips els ciutadans en totes les accions i actua-cions governamentals, tant socials com econòmiques.> Una política econòmica també sostenible, basada en protegir ienfortir la petita i mitjana empresa davant l’intrusisme.> Promoure i donar suport als usos agrícoles i ramaders i a l’or-denament paisatgístic que utilitza els recursos naturals de maneracoherent.> Establir les mesures legals de protecció, ordenament i regene-ració dels boscos per poder aprofitar adequadament els recursosnaturals renovables i, alhora, mantenir les condicions que perme-tin un ús recreatiu i cultural d’aquest patrimoni natural per a totsels ciutadans.> Garantir un creixement de país per a les generacions futuresque permeti als nostres joves, un cop acabats els seus estudis,poder triar entre establir-se al país o, si així ho desitgen, poder tre-ballar a Europa sense que mai es vegin, però, en l’obligació d’ha-ver de marxar .> Promoure l’estalvi energètic i fomentar l’ús de les energiesrenovables en habitatges, comerços i edificis empresarials i admi-nistratius.



LA GESTIÓ DELS RESIDUS

Un dels temes que ha generat més debat polític durant aquestadarrera legislatura ha estat possiblement el del forn incinerador.

El mes d’octubre de l’any 2002 vam poder saber oficialment unacosa que molts ciutadans d’aquest país intuíem i denunciàvemdes de feia anys: que el vell forn incinerador de Cal Rosselló, a LaComella d’Andorra la Vella, era una màquina de contaminar queemetia dioxines i furans que superaven en 1.100 vegades el límitmàxim que preveu la normativa de la Unió Europea i que posavaen perill la salut de les persones i el medi ambient.

L’ineludible i tardà tancament del forn per part del Govern es va ferde forma paral·lela a la presentació d’un Projecte de llei, que es vaaprovar amb els vots de la majoria liberal, que preveu la construc-ció, al mateix indret, d’un nou forn incinerador més gran i la con-cessió de l’explotació a una empresa privada.

Els socialdemòcrates ens vam oposar i ens oposem a aquest pro-jecte. No compartim, de cap manera, un projecte que basa la ges-tió dels residus en la incineració i que recull el compromís delGovern per aportar al nou forn, cada any, un mínim de 45.000tones de deixalles per ser cremades.

Per tractar els seus residus, Andorra no necessita un gran forn inci-nerador que, durant anys, continuï cremant bona part de les nos-tres deixalles, contaminant el país i posant en perill la salut delsciutadans. Andorra, per contra, tal com preveu la nova Llei de resi-dus aprovada pel Consell General, ha d’apostar decididament perles polítiques impulsades per la Unió Europea, que prioritzen lareducció dels residus, la reutilització, i el reciclatge.

Cal, doncs, redreçar el projecte liberal de forn incinerador i recon-vertir-lo en un veritable projecte de centre de tractament de resi-dus modern i sostenible, posant en funcionament totes lesinstal·lacions necessàries per poder aprofitar al màxim els residusi reduir la quantitat dels que s’hagin d’eliminar.



Per aconseguir-ho, proposem:

> Modificar la Llei relativa a la construcció i explotació del centrede tractament de residus d’Andorra i renegociar o rescatar el con-tracte de concessió signat entre el Govern i la societat Centre deTractament de Residus d’Andorra, SA, amb la finalitat de modificarl’objecte del contracte per tal de poder reciclar i reutilitzar cada copmés residus i haver d’incinerar-ne menys.> Posar en funcionament un sistema eficaç de recollida selectivadels residus a l’origen. > Construir i posar en funcionament de forma immediata el cen-tre de triatge de residus per aconseguir que tots els residus quepuguin ser reutilitzats o reciclats no es cremin. > Valoritzar, mitjançant un sistema de compostatge o de metanit-zació, els residus orgànics, així com els residus verds que prove-nen de la jardineria i els fangs de les depuradores.

LA VALL DEL MADRIU-PERAFITA-CLAROR

L’estiu del 2004, arran de la declaració de la Vall com a PatrimoniCultural de la Humanitat per part de la UNESCO, des del PartitSocialdemòcrata ja vam avançar que, segons el nostre criteri, eranecessari dotar la Vall d’un text de llei que li fos propi, n’assegurésla protecció i, al mateix temps, en facilités la gestió. Aquestanecessitat s’ha fet palesa més endavant, davant les insuficiènciesd’una Llei de patrimoni cultural que no havia estat pensada per aun territori tan gran i divers com el de la Vall.

Conscients que aquesta protecció de la Vall no ha de servir decoartada per fer-ne l’únic espai protegit d’Andorra, proposem per ala propera legislatura:

> A nivell general, la Llei de protecció dels espais naturals, queempari també els parcs comunals existents i els que es projecti crear.> A nivell específic, la Llei qualificada de protecció de la Vall delMadriu-Perafita-Claror, que haurà de tenir, entre d’altres, les finali-tats següents:

- Confirmar la titularitat comunal dels terrenys públics i la com-petència dels comuns en la seva gestió.



- Confirmar els drets i deures dels propietaris privats de la Vall,fent esment també del dret a indemnització per a aquelles limi-tacions de la propietat que suposin un greuge comparatiu.- Incloure les directrius de la UNESCO pel que fa als bénsdeclarats patrimoni de la humanitat.- Per tal de facilitar l’elaboració dels plans de gestió, zonificarl’espai i determinar quins usos es permeten i quins es prohi-beixen dins del territori protegit.- Definir les zones de protecció –dites zones-tampó– la sevautilitat, els usos que s’hi permeten i els que s’hi prohibeixen.- Definir la composició i les funcions dels organismes que hand’intervenir en la gestió de la Vall, ja siguin consultius o execu-tius.- Establir els mecanismes de protecció i gestió dels espaisnaturals: flora, fauna, medi aquàtic, geomorfologia, entre d’al-tres.- Precisar els mecanismes de protecció i restauració del patri-moni cultural.- Garantir el desenvolupament sostenible en l’àmbit dels usostradicionals i dels nous que es puguin generar com, per exem-ple, la difusió pedagògica o la comercialització turística.

D’aquesta manera, a través d’una Llei qualificada, assegurarem laprotecció i facilitarem la gestió sostenible de la Vall del Madriu-Perafita-Claror.


PARTIT SOCIALDEMÒCRATA LA MOBILITAT I EL TRANSPORT PÚBLIC 61

Sens dubte, la mobilitat, el transport públic i, en general, les comu-nicacions internes i externes constitueixen un dels grans reptesper al proper Govern i, atesa la situació actual, caldrà que algunesmesures es prenguin de forma immediata.

És evident que el nombre de vehicles que circula avui dia aAndorra és superior a la capacitat de la nostra xarxa viària i que laxarxa viària no és pot ampliar indefinidament; a més, si això fospossible, únicament propiciaria un increment exponencial d’a-quest mateix tràfic. Cal, doncs, planificar la xarxa viària amb un cri-teri d’optimització de recursos i d’acord amb un pla que contemplitot el ventall de possibles actuacions.

La solució d’aquest problema, a curt i mig termini, no passa per laconstrucció de faraòniques infraestructures de transport –llegeixi’s“metro aeri”–, insostenibles des de tots els punts de vista, sinóper implantar unes polítiques realistes i adaptades a les caracterís-tiques del país que permetin, d’una banda, disminuir l’ús dels vehi-

LA MOBILITAT I ELTRANSPORT PÚBLIC



cles particulars per als desplaçaments curts i, de l’altra, gestionaradequadament el dia a dia de la mobilitat a l’interior del país.

EL TRANSPORT PÚBLIC

Per potenciar el transport públic cal, en primer lloc i de forma prio-ritària, fer un estudi de les necessitats reals de mobilitat de lapoblació per adaptar i modular aquestes propostes:

> Incrementar el nombre de vehicles destinats als transportpúblic. Caldria preveure per als trajectes intraurbans uns vehiclesmés petits, àgils i no contaminants.> Establir que tots els vehicles destinats al transport públic esti-guin adaptats al transport de persones discapacitades i dotats desistemes de pagament automàtic.> Fixar els preus públics del transport a uns nivells assequibles iincentivadors, mitjançant un concert amb les empreses que s’hidediquen per tal de garantir l’equilibri financer.> Establir abonaments mensuals, trimestrals o anuals i abona-ments per a 10 o 20 viatges, amb uns preus reduïts.> Ampliar la franja horària del servei del transport públic i la fre-qüència de pas.> Redissenyar les línies i els circuits existents i crear-ne de nous.> Preveure un reforç de les línies que existeixen i/o transportpúblic específic per cobrir les necessitats en ocasió de festespopulars o d’actes culturals o esportius puntuals.> Aprofitar i millorar les infraestructures existents per respondrea necessitats puntuals de mobilitat mitjançant la implantació decarrils reversibles i dissenyar la xarxa viària atenent a aquest modelamb carrils específics per a transport públic i bicicletes.> Habilitar, en tots els trams de carretera on sigui possible, carrilsbus i estudiar la possibilitat que també puguin ser utilitzats pervehicles particulars ocupats per més de dues persones.> Preveure i millorar, en coordinació amb els comuns, el trans-port públic dins de cada parròquia per unir de forma regular elsdiferents pobles amb els nuclis per on passen les línies principals.> Analitzar acuradament la viabilitat tècnica i econòmica d’untransport segregat que hauria de coordinar-se eficaçment amb laresta de la xarxa de transport públic. Això implica una planificació


PARTIT SOCIALDEMÒCRATA LA MOBILITAT I EL TRANSPORT PÚBLIC 63

global de tot el sistema amb especial atenció a les infrastructuresd’accés i connexió (aparcaments, estacions intercanviadores...) ials modes de gestió i d’explotació.> Estudiar la viabilitat, en el context d’una futura ampliació de laxarxa ferroviària catalana (línia Puigcerdà-La Seu d‘Urgell) i/o d’unamillora de la xarxa de ferrocarrils francesa fins a l’estació deL’Hospitalet, de fer arribar el tren a Andorra. En aquest escenari,cal tenir present que l’acord d’associació que defensem ha de per-metre un finançament parcial per part de la Unió Europea d’aques-ta gran infraestructura de comunicació transfronterera.

D’altra banda, tenint en compte les distàncies curtes o molt cur-tes de la majoria dels desplaçaments urbans, així com els benefi-cis per a la salut que es deriven de l’exercici físic regular, realitza-rem campanyes de sensibilització entre la població per incentivarque els ciutadans caminin més dins de la ciutat quan es facin des-plaçaments curts. En aquest sentit, cal treballar de forma coordi-nada amb els comuns per aconseguir més zones per a vianants,mantenir les voreres en bon estat, assegurar que els conductorsrespectin els passos de vianants i protegir els accessos als cen-tres escolars perquè els escolars que viuen en zones properespuguin desplaçar-se a peu.

LA GESTIÓ DE LA MOBILITAT

Les dificultats de la mobilitat interior són ara mateix un dels prin-cipals problemes que patim a diari, degut, entre altres causes, a lamanca de coordinació entre les diferents entitats que hi tenencompetència.

Proposem doncs, pel que fa a la gestió de la mobilitat, dotar-nosde dos organismes que considerem necessaris i que, contrària-ment al que preveu la Llei de designació de carreteres, recent-ment aprovada sense els vots del PS, tindran competència sobrela totalitat de la xarxa pública de vials:

> Crearem la Taula Nacional de Mobilitat amb la composició quepreveu la Llei: Govern, comuns i Policia. Aquest organisme dóna elvist-i-plau a l’organització global de la xarxa viària, determina les



orientacions en cas d’obres i modificacions dels vials públics, iassegura l’abast nacional de totes les mesures que afectin lamobilitat. > Convertirem l’Agència de Mobilitat, ara pràcticament buida decompetències, en una Direcció General de Mobilitat, que repre-sentarà el Govern a la Taula, i que serà l’única autoritat executivaen matèria de mobilitat, gestionant els casos d’emergència o l’a-fluència excepcional de vehicles.

Finalment, no cal oblidar que una part gens negligible dels proble-mes que patim cada dia a l’hora de circular per les nostres carre-teres és conseqüència directa dels comportaments incívics perpart d’alguns conductors o la manca de previsió i adaptació delsvehicles a la climatologia pròpia d’un país de muntanya.

En conseqüència, proposem:

> Impulsar, en estreta col·laboració amb els comuns, una políticade “tolerància zero” als vehicles mal estacionats –passos de via-nants, doble fila, zones de càrrega i descàrrega de mercaderies,places d’estacionament reservades a les persones discapacita-des, parades d’autobús, entrades de garatges particulars– quealenteixen o dificulten la fluïdesa de la circulació.> Simultàniament, afavorir i incentivar la construcció de mészones i places d’aparcament, públic o privat, a uns preus raona-bles.> Establir les condicions per fer obligatori que tots els vehiclesque circulen habitualment durant l’hivern per les nostres carrete-res disposin d’equipaments adaptats a la neu i el gel.


PARTIT SOCIALDEMÒCRATA L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI 65

La Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU) fouaprovada el 29 de desembre del 2000. Posteriorment, han estataprovats els reglaments de desenvolupament de la Llei i s’ha ini-ciat la tramitació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquials.En quatre anys, però, els comuns no han aconseguit acabar la tra-mitació dels mateixos i aprovar-los. A més del retard, cal observarque s’ha produït un nombre considerable de conflictes i fins i tothan sorgit interrogants sobre la legalitat de certs preceptes delsreglaments de desenvolupament i de les normes urbanístiques.

La LGOTU imposa un canvi important en la cultura urbanística tra-dicional andorrana i la seva comprensió pels diversos operadorsjurídics no és fàcil. Per tant, amb plena responsabilitat, hem d’evi-tar en el present moment canvis normatius profunds que puguincomplicar la realitat. El més raonable, en la voluntat d’un partit degovern, consisteix en introduir un seguit de modificacions quedonin seguretat jurídica als ciutadans i ens acostin a un model méssostenible des del punt de vista urbà i ecològic.

L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI



Quina és la filosofia i quins són els canvis que proposem quant al’ordenació del territori?

L’urbanisme ha de ser una funció pública

La configuració de l’urbanisme que proposem dóna al poder públic–el Govern i els comuns– un paper protagonista en tots elsmoments del procés urbanístic: des de la planificació fins a la dis-ciplina, passant per la gestió i l’execució. Tot això, evidentment,des del més absolut respecte al dret de propietat i cercant en totmoment la col·laboració dels propietaris implicats, però sense obli-dar que l’interès general també obliga a tenir en compte, perexemple, les necessitats d’habitatge dels ciutadans del país, elmedi ambient present i futur o les necessitats econòmiques gene-rals de la nació.

La classificació del sòl ha d’anar més orientada cap a la sostenibilitat...

L’article 31 de la Constitució disposa que “és funció de l’Estat vet-llar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals,amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i derestablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri eco-lògic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i de defensar la florai la fauna autòctones”. Aquest article té una relació íntima amb unacorrecta regulació del sòl no urbanitzable, que no queda ben defi-nit a la legislació actual. Es prenen com a criteris bàsics l’afectacióals riscos naturals i la titularitat dels comuns i dels quarts.Després, de forma desconnectada, ja s’al·ludeix al sòl forestal, alsòl agrícola i ramader, als entorns de béns d’interès històric i cul-tural, etc. Nosaltres entenem que cal regular el sòl no urbanitzablea partir dels seus valors naturals i ecològics. A més, s’afegiràaquell sòl que no permeti un correcte desenvolupament urbà, enespecial perquè està exposat a riscos naturals.



...i ha de preveure la protecció del medi natural

En aquest camp, els criteris del Govern han de ser també transpa-rents i sembla raonable, per tant, elaborar, amb la participació delscomuns, un pla sectorial supracomunal de protecció del medinatural. Aquest Pla seria un instrument fonamental de cara a deli-mitar el sòl no urbanitzable i posaria de manifest un compromísseriós en el manteniment de les qualitats agrícoles, forestals i pai-satgístiques del territori andorrà. S’evitarien, així, situacions d’in-decisió i equívoc com les produïdes en relació a la protecció de lavall del Madriu.

La planificació ha de ser més participativa

L’actual LGOTU preveu, evidentment, la pertinent fase d’informa-ció pública prèvia a l’aprovació dels plans parroquials. Ara bé, laregulació no és del tot satisfactòria ja que no preveu un segon perí-ode d’informació pública –que no caldria que fos tan llarg com elprimer– després de l’aprovació provisional del Pla. Això permetriaposar de manifest la resposta del Comú als ciutadans que van pre-sentar al·legacions i, a més, no deixaria en indefensió els afectatsper possibles canvis de criteri acordats després d’examinar lesargumentacions dels ciutadans.

Un altre supòsit on cal millorar la participació es refereix a l’aprova-ció pel Govern dels projectes d’interès nacional i dels plans secto-rials. Es tracta de dos importants instruments d’ordenació, ja quevinculen, en allò que els pugui afectar, els plans d’ordenació i urba-nisme parroquial. Per tant, la seva tramitació s’ha de fer amb lamàxima transparència. Per aconseguir-ho, estudiarem la fórmulamés adequada per a conjugar la participació ciutadana i el respectea l’interès públic. Apuntem ja dues possibles vies: en primer lloc,l’obertura d’un període d’informació pública durant el termini d’unmes; en segon lloc, la possibilitat d’articular un tràmit d’audiènciarespecte als criteris preparatoris (el denominat “avanç de planeja-ment”). Això permetria, fins i tot, que els particulars aportessinvisions alternatives per a la millora dels instruments previstos.



La legislació ha de ser més innovadora...

La disposició transitòria primera de la LGOTU congela l’edificabili-tat global preexistent i disposa que aquesta ha de mantenir-se enels primers plans parroquials i que no pot ser alterada fins a la pri-mera revisió (sis anys). Nosaltres entenem que els comuns han detenir la facultat de proposar, si ho estimen convenient, una dismi-nució de l’edificabilitat global en el primer Pla d’ordenació que pre-sentin a l’aprovació definitiva del Govern. És inexplicable que unadecisió comunal prèvia a la Llei hagi vinculat la parròquia per untermini que pot arribar de facto als deu anys i sense que els seusrepresentants ho haguessin pogut preveure. Els comuns han detenir la facultat de triar una política pròpia de millora urbana o delmedi ambient global, que pot aconsellar de vegades la reducció del’edificabilitat global.

...i més àgil

La disposició transitòria segona de la LGOTU va suspendre l’ator-gament de noves llicències fins que s’aprovessin provisionalmentels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, o bé fins que fossinels mateixos comuns els que acordessin la suspensió cautelar. PerLlei de 23 de maig del 2003 es va mantenir aquesta moratòria,incloent les llicències d’obres d’edificació de nova planta i d’am-pliació d’edificis. Tenim, per tant, tot el territori nacional afectat peruna moratòria que, en algunes zones, podria prolongar-se per untermini considerable.

La normativa vigent no dóna una sortida coherent a la present cir-cumstància. Sembla raonable, per tant, un pacte amb els comunsen el qual –segons la situació de cadascú– es pugui fer una previ-sió dels terminis globals de tramitació i aprovació. Evitarem tantles situacions coactives –és a dir, la subrogació del Govern davantla passivitat comunal– com el simple abandonament de la tasca deplanificació. Un clima de confiança i col·laboració ha de permetresortir de l’atzucac generat per una legislació no prou meditada.



Les etapes han de quedar clarificades

La LGOTU actual és molt tímida pel que fa a la idea de desenvolu-pament temporal coherent i esglaonat del territori. Amb prou feinesconté algunes regles genèriques per a tenir en compte les previ-sions de creixement. El Reglament urbanístic intenta corregiraquest defecte amb la distinció entre sòl urbanitzable de desenvo-lupament immediat i sòl urbanitzable de desenvolupament diferit.Aquesta diferència ha generat dubtes d’interpretació i fins i tot inte-rrogants sobre la seva legalitat. La legislació urbanística ha d’incor-porar clarament la idea que el Pla és un procés de concreció tem-poral i progressiva. Hem d’inserir dins de la Llei la distinció entreurbanització immediata i diferida. Les unitats d’urbanització imme-diata han de ser desenvolupades amb el pla especial o parcial per-tinent. Tenint en compte la nostra visió de l’urbanisme com a fun-ció pública, cal afavorir legalment que siguin els comuns qui, ordi-nàriament, posin en marxa la urbanització a través dels plans espe-cials; el pla parcial promogut pels propietaris seria, per tant, subsi-diari. Pel que fa al sòl urbanitzable de desenvolupament diferit, laseva indeterminació aconsella aprovar un Programa previ als plansparcials i especials o bé –si és possible– determinar les etapes ifases d’actuació al mateix Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.

Amb aquestes reformes es pretén configurar el procés de creixe-ment urbà com a curs temporal coherent i progressiu. Andorra nopot permetre’s el luxe d’engrandir-se a través de nòduls aïllats od’aparicions imprevistes o artificialment accelerades de nousnuclis. Potser això seria factible o acceptable en planúries allarga-des i monòtones, però és inviable en un territori muntanyós, deconsiderable densitat al casc urbà i amb espais naturals propers degran valor. Amb les regles que plantegem, el desenvolupamentper fases i etapes del sòl urbanitzable tindria una base en la Llei,un control públic dels passos a donar i una justificació transparenti descrita als Plans generals o en un Programa posterior.



Hi ha d’haver la presència efectiva del Comú en els plans parcials

A més de tot el que hem dit, el desenvolupament del sòl urbanit-zable ha generat un problema davant el qual els socialdemòcratesno ens podem inhibir. Es tracta de la presència efectiva del Comúen l’aprovació i en l’execució dels plans parcials. Hem de partir dela dada que, amb aquests plans, s’aproven conjuntament les basesd’actuació i el projecte de reparcel·lació. La seva aprovació definiti-va correspon al Comú, previ informe favorable de la ComissióTècnica d’Urbanisme. Ara bé, l’actual normativa permet que la ini-ciativa per a la redacció i presentació del Pla Parcial sigui assumidapels propietaris que representin les tres quartes parts de la propie-tat de la superfície dels terrenys. En aquest cas, cal assegurar laposició vigilant del Comú en les dues fases del procés:

a) L’aprovació del Pla. L’actual Llei es refereix a “l’aprovació admi-nistrativa del Comú”. Sembla que el Comú ha de limitar-se, pertant, a verificar “la conformitat del projecte de Pla parcial amb lesprevisions d’aquesta Llei, les generals del Pla d’ordenació i urba-nisme parroquial i les específiques de la unitat d’actuació afecta-da”. Estem davant d’una autorització reglada. Cal ampliar el margede decisió del Comú per a evitar desigualtats. Per tant, la Llei s’hade referir a “l’aprovació” del Pla i, a més, ha d’incloure entre lesprevisions que cal controlar el “principi de repartiment equitatiu debeneficis i càrregues”. Aquest principi, que ara apareix al vigentReglament urbanístic, ha de quedar explicitat en la Llei i assegurar,per tant, una raonable supervisió comunal.

b) L’execució del Pla. Actualment, es preveu que un representantdel Comú formi part de les associacions de promoció urbanísticaencarregades de l’execució del Pla. Afavorirem que les bases d’ac-tuació i els projectes de reparcel·lació del Pla assignin al’Administració un paper destacat, especialment per a evitar actua-cions arbitràries contra els propietaris més petits.



La seguretat jurídica ha de ser permanent

Els processos de gestió urbanística han de basar-se necessària-ment en el principi de seguretat jurídica. Això planteja un repte al’ordenament jurídic, que ha d’encaminar-se cap a fórmules ade-quades de publicitat, ja sigui a través de la confecció de cadastresfiables o bé, en el futur, cap a la configuració d’un Registre de lapropietat.

L’urbanisme ha d’afavorir l’habitatge de promoció pública

L’article 33 de la Constitució estableix que “els poders públics hande promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret detothom a gaudir d’un habitatge digne”. La legislació urbanística potser un instrument important per a aconseguir l’objectiu indicat. Enprimer lloc, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial podenreservar un percentatge mínim del sostre d’ús residencial de novaimplantació per a la construcció d’habitatges de promoció pública.Això pot ser especialment operatiu en el sòl urbanitzable. És a dir,de la mateixa manera que la Llei actual estableix reserves de sòlper a zones verdes i espais lliures, centres culturals, docents isanitaris i aparcaments públics, cal disposar una previsió raonableper a construir habitatges de promoció pública.

Existeix una segona via per a facilitar la construcció d’habitatgesde protecció oficial. L’actual legislació estipula el deure dels propie-taris de sòl urbà i urbanitzable de cedir als comuns un percentat-ge de la superfície dels seus terrenys. Es preveu que aquesta ces-sió tingui com a objectiu l’obtenció de terrenys per a espaispúblics, equipaments i serveis col·lectius. Cal incorporar a aquestllistat la previsió de superfícies destinades a la construcció d’habi-tatges de promoció pública.



Per aconseguir la veritable alternativa de govern de progrés quetant necessita el nostre país, el Partit Socialdemòcrata (PS),Renovació Democràtica (RD) i el Grup d’Unió ParroquialIndependents d’Ordino (GUPI) presentem a les parròquies les llis-tes de L’ALTERNATIVA, amb un programa comú que recull elsgrans eixos de l’acció de govern per a la propera legislatura 2005-2009 i que es sintetitzen en la declaració conjunta signada pelstres partits el mes de desembre de 2004.

Declaració pública de Renovació Democràtica, del Partit

Socialdemòcrata i del Grup d’Unió Parroquial Independents

per a una alternativa ciutadana

Representants dels partits polítics, RENOVACIÓ DEMOCRÀTICA,PARTIT SOCIALDEMÒCRATA i el GRUP D’UNIÓ PARROQUIALINDEPENDENTS (GUPI), han mantingut durant les darreres set-manes diverses reunions de treball que els han portat a un acord

I a les territorials...L’Alternativa

sumar és avançar


L’ALTERNATIVA 73

polític adreçat a vertebrar una alternativa ciutadana que faci possi-ble una nova majoria parlamentària que impulsi una altra direccióde govern.

Un govern que encari, amb ferma voluntat, les reformes necessà-ries i que les dugui a terme cercant l’interès general i el progréssocial.

RENOVACIÓ DEMOCRÀTICA, el PARTIT SOCIALDEMÒCRATA iel GRUP D’UNIÓ PARROQUIAL INDEPENDENTS (GUPI) manifes-ten la voluntat comuna d’incorporar a aquesta alternativa ciutada-na totes aquelles persones, grups parroquials i sectors que, senseestar avui inscrits a un partit polític nacional, comparteixen elsplantejaments de progrés econòmic, social i ambiental queAndorra necessita.

Volem, doncs, assolir una nova majoria social i electoral que facipossible la gran oportunitat de canvi a Andorra. L’acord polític queavui fem públic es fonamenta en un pacte de legislatura vertebrata l’entorn d’uns eixos programàtics d’actuació legislativa i degovern, per al període 2005-2009.

L’acord es concreta també, en l’àmbit electoral, en l’establiment,previ a les eleccions generals del 2005, d’unes candidatures terri-torials conjuntes que es presentaran amb el compromís cívicvoluntari de defensar l’alternativa ciutadana i que incorporaranmembres de les formacions polítiques que signen aquesta decla-ració i altres persones que, des de la seva no adscripció a cap par-tit d’àmbit nacional, comparteixin el projecte de redreçament i pro-grés que és el ciment de l’acord.

Pel que fa a les candidatures per a la circumscripció nacional, RD iel PS presentaran llistes diferenciades per defensar els seus pro-grames respectius tot assumint i defensant el projecte comú d’al-ternativa ciutadana 2005-2009.



PER ENCAMP

1. Josep Dallerès Codina2. Maria Pilar Riba Font

3. Yolanda Pastó Pelegrí4. Maria Blanca Vázquez Aroca5. Antoni Iglesias Arroyo

1 25

43


L’ALTERNATIVA 75

L’ALTERNATIVA planteja, així, un pacte de legislatura amb els eixosprogramàtics següents:

I – ACTUACIÓ POLÍTICA INSTITUCIONAL

La política que portarem a terme ha de permetre que els ciutadanspuguin veure el Govern i el Consell General com a instrumentsd’organització de la convivència i de solució dels problemes de lasocietat. Els valors constitucionals d’integritat i interès general hand’afavorir la participació democràtica.

Per aquest motiu ens proposem:

1. Reforçar el proper Consell General com a instrument legislatiuque sigui impulsor de l’acció del Govern.2. Augmentar la transparència en l’actuació dels poders públics.3. Promoure la tramitació davant el Consell General d’un acordnacional sobre el nou model econòmic del país. Les forces queplantegem l’alternativa ens esforçarem perquè l’aprovació finaldels textos legislatius vinculats a la proposta de “Constitució eco-nòmica” compti amb el màxim consens parlamentari possible.4. El marc del nou model econòmic del país ha d’anar acompan-yat d’una ferma i positiva vinculació d’Andorra amb la UnióEuropea. En aquesta línia s’obriran les negociacions ambBrussel·les per obtenir un acord d’associació. 5. Reformar en profunditat l’Administració de justícia amb al fina-litat d’acostar-la al ciutadà i fer realitat els principis que figuren alTítol II de la Constitució. En essència, treballarem per aconseguirque es garanteixi a tothom el dret a un judici de durada raonable il’execució efectiva de les resolucions judicials.

Alhora es durà a terme la revisió del Codi de l’Administració peradequar-lo a la Constitució. De manera especial es modificarà elprocediment del silenci administratiu i s’unificaran els terminis denotificacions i recursos.



PER ORDINO

1. Joan Bringué Salvadó2. Franz Armengol Avellana

3. Sílvia Eloisa Bonet Perot4. M. Cristina Montolio Guasch5. Xavier Saludes Hewett

1

2

453


L’ALTERNATIVA 77

II – ECONOMIA I FINANCES

1. És necessari un canvi en la gestió econòmica i financera delGovern d’Andorra:- Aturar el descontrol de la despesa corrent- Invertir més i malgastar menys, per impulsar el desenvolupamenti no malbaratar recursos- Educació i infraestructures com a prioritats d’inversió.2. Es desenvoluparà una reforma tributària adequada al que esta-bleix l’article 37 de la Constitució: els principis de generalitat i dedistribució equitativa de les càrregues fiscals segons la capacitateconòmica exigeixen un sistema que incorpori, com a Europa, unequilibri entre la pressió fiscal directa i la indirecta.

L’aplicació, per primera vegada en el nostre país, d’una imposi-ció directa no només té importància recaptadora i redistributivasinó estratègica per tal d’integrar-nos en la comunitat internacionalcom a veí respectat i escoltat.

S’evitarà una imposició indirecta com l’ISI, enrevessada i per-judicial per als petits i mitjans empresaris.

En qualsevol cas, la reforma tributària es farà adreçada a la con-tribució a les despeses públiques de forma estratègica, planifica-da, transparent, prioritzada i d’interès general.3. Es promourà una política de suport al comerç i l’empresa encol·laboració amb les diferents associacions d’empresaris, profes-sionals i treballadors assalariats.4. Es plantejarà i aplicarà una nova política de promoció global derecursos turístics d’acord amb l’horitzó de la sostenibilitat.

Amb aquesta finalitat s’analitzaran els recursos turístics disponi-bles i les àrees saturades o deficitàries. L’orientació global s’adreçaràa afavorir la qualitat front a la quantitat, amb uns estàndars mínims:a Es fixaran uns preus mínims en l’hostaleria en funció delsestàndars atribuïts als establiments.b Es promourà la formació tècnica i professional del sector.c Preservant el turisme d’hivern, es treballarà per impulsar l’acti-vitat en els altres períodes de l’any amb la promoció d’una imatgeturística global.



PER LA MASSANA

1, Claudi Benet Mas2, Pere Postius Robert

3. Robert Rabasa Grau4. Jaume Coll Centelles5. M. Neus d’Areny-Plandolit Balsells

124

35


L’ALTERNATIVA 79

III – POLÍTICA SOCIAL

1. Polítiques d’igualtatTal i com assenyala el segon paràgraf de l’article 6 –Títol II– de laConstitució:«Els poders públics han de crear les condicions per tal que la igual-tat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives».Amb aquesta orientació, L’ALTERNATIVA tindrà com a línies de tre-ball prioritari durant la propera legislatura el desenvolupament delsdrets i llibertats següents:- Polítiques de protecció de la família (article 13.2)- Dret de creació i funcionament d’organitzacions empresarials,professionals i sindicals (article 18)- Dret a l’educació (article 20)- Dret al treball (article 29)- Garantia de qualitat de vida i d’equilibri ecològic (article 31).

2. Pensions a El nou govern impulsarà l’increment general de les pensionsd’orfenesa i viduïtat i complementarà de manera transitòria lespensions baixes.b Les pensions baixes de jubilació s’augmentaran fins arribar aassolir entre el 80% i el 100% del salari mínim.c Es fixarà la pensió de solidaritat per discapacitats en un 100%del salari mínim.

3. Família - Pla de conciliació de la vida familiar i laboral.- Ajuts a la vivenda de compra o de lloguer per a joves i famíliesamb pocs recursos, siguin famílies nombroses o monoparentals(article 33 de la Constitució).- Es fomentarà la coresponsabilitat educativa.

4. Sanitat - Afavoriment del sistema sanitari públic i millora dels centres d’as-sistència primària (article 30 de la Constitució).



PER ANDORRA LA VELLA

1. Maria Rosa Ferrer Obiols2. Carles Blasi Vidal

3. David Pérez Peiró4. Xavier Llovera Massana5. Jan Cartes Ivern

1 25

34


L’ALTERNATIVA 81

IV – EDUCACIÓ I CULTURA

1. Afavoriment del sistema educatiu públic andorrà i defensa delmanteniment dels sistemes educatius espanyol i francès com aensenyament públic a Andorra.2. Canvi d’orientació en la política educativa mitjançant un pactenacional per l’educació que impulsi almenys aquests tres acordsbàsics:- amb els comuns, per l’horari postescolar- amb els ensenyants, per desenvolupar una carrera docent esti-mulant- amb les escoles finançades amb fons públics, per integrar-lesmillor en l’ensenyament públic.3. Desenvolupament d’una política de beques, justa i eficient,que incentivi la continuació dels estudis.4. Adequació de l’ensenyament escolar a les necessitats reals delpaís mitjançant una política decidida de formació professional.5. Integració educativa per als discapacitats.6. Cultura- Defensarem la dimensió més social de la cultura en relació ambles maneres de viure i de fer de les persones que viuen i treballena Andorra i, també, en relació amb el dinamisme i la diversitat delsciutadans mitjançant la creació d’un model millor de coexistènciaentre els andorrans i les diferents cultures que conflueixen en lasocietat andorrana.- Promourem una cultura que contribueixi a la construcció d’unasocietat cívica basada en el compromís de tots, en la coresponsa-bilitat entre la iniciativa pública i el món privat, en l’esperit de soli-daritat i amb la voluntat de donar oportunitats a cadascú.- Treballarem per assegurar que la cultura generi cohesió social.



PER SANT JULIÀ DE LÒRIA

1. Miquel Calsina Gordi2. Xavier Giró Lanao

3. Jordi Lorente Martínez4. Josep Lluís Donsión Pichel5. Josep Lluís Pujol Carrascosa

124

53


L’ALTERNATIVA 83

V – JOVENTUT

- Evitar que cap jove pugui ser marginat per l’origen social o elnivell cultural. - Oferir als joves sense formació adequada l’oportunitat d’obteniruna qualificació professional per incorporar-se al mercat del treball.- Fomentar les iniciatives empresarials dels joves amb una políticacoordinada d’ajuts, informació i formació.- Concertació amb el comuns per oferir espais de trobada i lleure.- Fer que el Consell Nacional dels Joves sigui l’òrgan dinamitzador dela joventut d’Andorra, dotant-lo de personalitat jurídica i de mitjanseconòmics.

VI – ENDREÇAR EL NOSTRE PAÍS: ORDENAMENT DELTERRITORI, MEDI AMBIENT I MOBILITAT

- Modificar la Llei d’Ordenament del Territori i Urbanisme amb lafinalitat de limitar la urbanització extensiva i consolidar els poblesi parròquies.- Canviar l’actual política d’ocupació del sòl per una veritable políti-ca de sostenibilitat.- Disminuir la contaminació, reduir la producció de residus i crearinfraestructures per a un tractament adequat.- Defensar i promoure la gestió del medi natural com un patrimonicol·lectiu.- Destinar més recursos al transport públic.- Intervenir directament en la millora de la mobilitat des d’unaperspectiva global.



PER ESCALDES-ENGORDANY

1. Francesc Casals Pantebre2. Ricard de Haro Jiménez

3. Víctor Naudi Zamora4. Alexis Estopiñan Pascual5. Josep Ramon Tudel Cuberes

1 24

35



Aquests són els sis grans compromisos en què es fonamenta l’a-cord dels partits polítics RENOVACIÓ DEMOCRÀTICA i PARTITSOCIALDEMÒCRATA i del GRUP D’UNIÓ PARROQUIAL INDE-PENDENTS (GUPI).

Tornem a l’esperit que va fer possible el procés constituent, l’any1992, i treballem conjuntament per una Andorra plural. És l’Andorraque volem i per la qual treballem i treballarem amb renovadail·lusió.

Aquesta alternativa ciutadana que avui comença és també unainvitació pública a totes les ciutadanes i ciutadans d’Andorra per-què siguin protagonistes del futur.

Un futur que volem més pròsper i més solidari.

Principat d’Andorra, 22 de desembre del 2004


© PS© L’AlternativaEdició de 16.500 exemplarsAbril 2005Disseny i maquetació: marc número sisFoto pàgina 5: Josep CasanovaFotos restants: Josep Anton AguarelesImpressió: Impremta SolberDL: AND. 189-2005



C/ Verge del Pilar núm. 5, 3r 1aAndorra la Vella - Principat d'AndorraTel +376 805 262 - Fax +376 821 746e-mail: [email protected]

www.psa.ad

JUNTS FAREMEL CANVIA ANDORRA

a la Nacional: VOTA

a les territorials: VOTA

eleccions generals 2005 programa electoral fileeleccions generals 2005 programa electoral c/ verge...

Documents