Catalans: Aprenguem

de la gent senzilla!

Feu click per a continuar

Diu la llegenda que el rei d'una llunyana comarca

un bon dia va rebre en obsequi dos petits falcons

i els va lliurar al mestre de falconeria per a que els entrenés.

Al cap d’alguns mesos, el rei va cridar

el mestre falconer i li va demanar un informe

sobre l’entrenament de les valuoses aus.

El mestre el va informar que un

dels falcons responia perfectament

a l’entrenament, però que l’altre no

s’havia mogut de la branca a on el

va deixar des del dia de la seva

arribada.

El rei va fer cridar

curanderos i sanadors

perquè veiessin el falcó,

però ningú no va poder

fer volar l'au.

Llavors va decidir

encarregar la missió al

consell de savis de la cort,

però cap d’ells no va

trobar tampoc la manera

de fer volar el falcó ...

En un acte de desesperació,

el rei va decidir comunicar al seu poble

que oferiria una sucosa recompensa

a la persona que fes volar el falcó.

L'endemà mateix, va veure el falcó volant

àgilment davant de les finestres del seu palau.

El rei,sorprès, va dir a la seva cort:

Porteu-me l'autor d'aquest miracle !

La seva cort, acte seguit, li va presentar un pagès

El rei li digué: Per fi, tu has pogut fer volar el falcó.

Digues, com t'ho has fet? Ets mag, potser?

Humil, el pagès va respondre al rei:

No, senyor meu, no en soc. Perquè n’hauria de ser?

.

Senzillament, jo només he tallat la branca i... el falcó ha volat.

Simplement s’ha adonat que tenia ales i... ha començat a volar. Això és tot.

Les cròniques narren que des d’aleshores

el falcó va volar lliure i sense cap restricció.

El rei se’n va alegrar i gaudia del seu vol ...

... I tu, Catalunya meva,

a on estàs aferrada?

quins prejudicis tens?

què és el que t’impedeix volar?

D’on et ve aquest fals presentiment de

que no et pots deixar anar de la

branca?

I tu, amic meu,com a català, que fas?

Romans quiet,pensant que uns altres ja

es manifestaran per tu?

que ja es mouran ells i faran la teva

feina?

O be el que seria pitjor encara:

¿Has perdut la teva identitat i les teves

arrels, i t’has deixat assimilar per la tesi

dels que s’han apropiat de la teva terra

com si fos seva?

Per la tesi dels que s’han fet amos del teu

destí, ofeguen la teva veu, es burlen dels

teus sentiments...

Són els que t’han imposat la seva pàtria i

menyspreen la teva,

es queden amb el que tu t’has afanyat,

et fan creure que no tens ales i que et

convé romandre subjecte al seu arbre,

i vius condicionat amb l’absurda creença

de que si et deixes anar de la

branca, pots caure?

Vivim immersos en la situàció de “anar

fent”, aferrats a la branca de l’arbre on

estem enganxats, sense pensar que hi ha

vida més enllà i que podem volar

lliurement

No sempre estem disposats a

sortir del bosc on estem

presoners i emprendre el camí

de la llum, la vida i la llibertat.

Cal que despertem dels malsons i les falses pors

que ens impideixen ser nosaltres mateixos!

Deixem d’aferar-nos a la pròpia branca i correm el

risc de volar més alt!

ATREVEIX-TE A VOLAR!

APROFITA-HO,

FES-HO ARA !!!

F I

Conte de domini popular

Montatge i presentació d’autor anònim.

Música: André Rieu - Edelweiss

Reedició de format i inserció de fotos de lliure accés a internet

Catalans!

Obrem amb l’encert

i la senzillesa

amb que ho va fer

aquell bon pagès:

TALLEM LA BRANCA!!!