el treball del nom

EL TEU NOM I

ELS DELS TEUS

COMPANYS DE

CLASSE

JUSTIFICACIÓ

La realitat en que ens trobem quan un/a alumne/a nouvingut/da arriba a l’escola ens ha fet adonar que moltes vegades la millor manera d’iniciar-los en l’aprenentatge de la llengua és a partir del seu propi nom.

En Mohamed, de Reus, va ser el primer per a qui vam preparar aquest material. Després canviant el nom d’ell i dels companys han estat d’altres qui l’han utilitzat.

A més a més del treball per a l’alumne hi ha unes orientacions, sobre el treball del nom per al mestre, que li serviran per a ampliar els exercicis o veure l’evolució d’aquest.

També proposem unes pautes i un recull de material per a poder treballar les activitats prèvies a la lecto-escriptura.

Esperem que aquest material sigui útil i serveixi per a millorar l’acollida dels alumnes a les nostres aules.

Maig de 2000

Programa d’Educació Compensatòria. Tarragona. C. Sardà i P. Ruibal 1

Què aprenen a partir dels noms propis

No es tracta únicament de mirar els noms propis escrits a l’aula. Es tracta de llegir-los (reconèixer-los) i escriure’ls: al passar llista, al repartir el material; veure els nens/es que es queden a dinar, o que falten a classe, etc. Amb aquestes activitats aprenen:

La diferència entre lletres i dibuixos. La diferència entre lletres i números. La diferència entre lletres i gargots. El caràcter discret de les lletres. Les diferències entre les lletres. L’orientació esquerra - dreta del nom i de l’escriptura. La quantitat de lletres del nom i l’ordre en què estan escrites. Que el nom que hem escrit serveix per alguna cosa. Associen la lletra amb el nom d’un company/a. Ex.: “La S de

SARA”, més endavant ja hi fan correspondre la seva correspondència sonora.

Coneixen pràcticament totes les lletres del nostre abecedari, ja que en la llista dels noms dels alumnes de la classe, hi trobem quasi totes les grafies, i si no és així les cerquen en un dels rètols d la classe. En fer servir totes les lletres, els nens/es les van aprenent, i l’ordre amb què ho fan té molt poc a veure amb l’ordre convencional de molts altres mètodes. La X de XAVIER, la K de KYRA, per exemple, poden ser apreses molt abans que la M o la P (o no).

Un excel·lent exercici de grafo - motricitat, a l’escriure. Un exercici de memorització, al llegir.

Una font de consulta i una col·lecció molt important de recursos per aprendre les lletres, escriure qualsevol altre nom.

Per altra part, el nom propi té unes característiques definides. Per exemple, és fix: sempre igual. Un nen/a pot adoptar un procediment sil·làbic per escriure qualsevol paraula, menys el seu nom, que l’escriu sempre igual, complet. El mateix succeeix a l’escriure el nom dels altres: ningú acceptarà que el seu nom sigui escrit de manera desordenada, incompleta o segmentada. És un text amb autèntic significat per al nen/a. És extraordinàriament motivador.

L’escriptura de noms (noms propis, nom de les joguines, d’animals, de qualsevol cosa que es treballi a l’aula, que s’ha observat, etc.) serà el text més habitual en l’Educació Infantil i amb els alumnes que s’incorporen tard al nostre sistema educatiu i que no han estat escolaritzats abans.


Procés que podem seguir per treballar el nom

Identificació del seu nom Realització de la reproducció gràfica. Identificació del seu nom entre alguns noms del seus companys

i companyes. Llista dels noms d’altres nens i nenes. Introducció d’algun element estrany (una paraula que s’hagi

treballat). Estudi de les vocals dintre del nom. Lletres que es repeteixen en els diferents noms presentats. Classificació dels noms que s’acabin amb la mateixa lletra

(oral/escrit). Classificació dels noms que comencin amb la mateixa lletra

(oral/escrit). Llista d’alumnes de la classe que tinguin una lletra determinada

en el seu nom. Comptar les síl.labes dels noms picants de mans. Noms curts i llargs. Compondre alguna frase on hi hagi el nom. Reproduir. Cantar una frase on hi hagi el nom. Inventar petites històries en què el personatge sigui l’alumne/a,

tenint en compte les diferents maneres de començar i acabar un conte.

Amb la primera síl.laba de cada nom, buscar paraules que comencin igual.

Compondre paraules amb aquestes síl.labes. Llista d’aquestes paraules. Mostrar l’alfabet perquè l’infant interioritzi que amb aquestes

lletres es componen totes les paraules. Si algunes lletres no han sortit en treballar els noms podem ajudar-los amb els rètols escrits que trobem.

Revista Guix, nº 219


Treball amb diferents tipologies de textos

Títol de contes coneguts per ell/a. Els seus personatges. Llistes significatives. (Unitats didàctiques o projectes de treball) Receptes de cuina. Refranys, dites, rodolins. Cançons. Poemes. Embarbussaments, endevinalles. Anuncis. Còmics. Diaris, revistes i logotips. Cartes, postals, notes i comunicacions. Construcció de textos senzills i instructius.

En escriure i llegir diferents tipologies de textos: diaris, revistes, còmics, contes, etc. Poden aprendre les diferències entre una recepta de cuina, una poesia ,etc.


Activitats amb els noms

Un nen/a es pensa un nom, agafa les lletres que li fan falta, les enganxa a la pissarra. El altres l’han d’endevinar.

El mateix d’abans, però ara és la mestra la que diu el nom que han d’escriure.

Encreuats amb els noms dels nens/es de la classe:J O A N

NNA

Noms llargs i noms curts, diferenciació. Es pot fer escrit o amb cartrons. Picar els cops de cadascun.

Treballar el reconeixement dels propi nom i dels altres. Cada nen busca la cadira on hi ha escrit el seu nom. El carter reparteix les cartes, és teva? Jugar a amagar. Un nen/a surt de la classe, un alumne/a de

classe s’amaga, i s’escriu el seu nom a la pissarra i quan entra el nen o nena que ha sortit, l’ha d’endevinar.

Una fila. La mestra escriu el nom dels nens de la fila en el mateix ordre.

Noms que comencin com Miquel (en el full o a la pissarra) Escriu el nom d’aquests nens de la taula/classe. Noms que comencin amb: M, T, S, L, a la pissarra o al full. Escriu el nom dels teus amics. Cada nen escriu un nom d’un nen o nena de la seva taula. En paper s’escriuen les lletres que componen els noms dels

nens i nenes de la classe i se’ls posa una cinta de manera que es pugui penjar al coll, la mestra col·loca els nens i nenes de manera que es llegeixi el nom d’un nen o nena, i ells l’han d’endevinar. De cada lletra del paper podem dir tots els noms que sabem que comencin amb aquesta lletra. (Es poden fer totes les variacions que es vulgui).

Es dóna un full per taula i cada nen hi escriu el seu nom. Com a enunciat de la fitxa posarem la qualitat que identifica la taula. Penjat a la classe ens servirà de referència.

Jugar a seure on hi ha el propi nom (per taules). Jugar al joc de les cadires, cada cadira que traiem té un nom i cal endevinar-lo.

Cada nen i nena escriu el nom de tots els nens de la seva taula. Un cop escrits se’ls pot fer llegir. Es pot fer també amb cartrons.

Es dóna l’anunciat: Qui és? I dos noms de nens de la taula escrits. Cal que els llegeixin i dibuixin els nens o nenes que són.Escriure, enganxar o separar el nom dels nens de la taula que :


Es queden al menjador o no. Porten bata o no en porten. Els que vénen amb autocar. Els que estan malalts.

Es posa una capsa amb lletres retallades al mig de la taula. Cada nen ha de confegir el propi nom. Un cop fet, pot composar altres noms de nens i nenes de la classe.

Es fa una foto a cada nen i nena, es prepara una tira amb tantes caselles com lletres tingui cadascun dels noms dels nens i nenes. Després de mirar les fotos ensenyarem les tires i demanarem per a què poden servir. Un cop ho diguin, cada nen demanarà una tira amb les caselles que necessita per poder-hi escriure el nom, i aleshores l’escriurà.

Podem fer: Aparellament fotografia/nom Després amb les lletres retallades, confegir el nom del nen

que surti a la foto. Posada la foto al revés, endevinar qui és, donant les

lletres barrejades. Per fer-ho més fàcil es pot donar la inicial.

Cada nen i nena es dibuixa la seva cara i escriu a sota el seu nom, i serviran de referent.

Inicial amb paper de vidre enganxada en un full. Cada nen i nena acaba d’escriure el seu nom i el penja a la paret. Serveix per a afermar la inicial.

Es pot fer un fitxer o un llibre amb les fotos dels nens i nenes de la classe.

Buscar el seu nom entre d’altres. Es dóna a cada nen cartrons amb el nom de tots els nens i nenes de la seva taula. Cal que separi el seu nom. Si es vol es pot enganxar en un full.

La mestra escriu 4 o 5 noms a la pissarra i demana de qui són. Un cop ho han dit, surten a la pissarra, esborren un nom o l’encerclen i els altres han d’endevinar quin nom era.

Es dóna a cada taula els cartrons de tots els noms dels nens i nenes de la taula i 3 o 4 que no ho són. Cal cercar els que corresponen als dels nens i nenes de la taula i enganxar-los en un full. Es pot fer també a la inversa.

Es dibuixen els peus dels nens i de les nenes en un paper que s’enganxa a terra. Cada silueta té el nom corresponen, aleshores la mestra diu a un nen/a o a un grup d’ells, els peus dels nens que han de xafar.

Punxar el seu nom. Repassar el seu nom. Decorar el nom amb plastilina. Decorar la primera lletra del seu nom. Només té escrita al paper,

la primera lletra del seu nom, es pot decorar amb papers, retoladors, plastilina, dibuixos, etc.

En un full tenen la fotocòpia de tres nens o nenes de la classe. Per grups - taula han de demanar tants cartrons com necessitin


per compondre els diferents noms. A P3 se’ls pot donar el model i l’han de copiar. També es pot donar els noms i ells/es busquen la foto, etc.

Compondre el propi nom o el dels companys a partir de la utilització de tampons, ordinador, material de catàlegs…

Posar diferents noms de nens i nenes enganxats per la classe i per parelles els han de trobar (jugant a fred i calent)

Caixa màgica: surten paraules, lletres, dibuixos, números. Han de dir què és cada cosa i classificar-ho. Adonar-se si els dibuixos diuen alguna cosa (què diuen?) En una altra sessió a la caixa màgica només hi ha noms dels nens /es de la classe (4 o 5). Els escrivim a la pissarra, n’esborrem un i han de dir quin hem esborrat.

Joc de rapidesa: Es posen a cada grup - taula tots els noms dels nens i nenes de la classe. Es diu buscar el nom d’un nen o nena i el primer que el veu se’l queda. Guanya qui en té més. (P4 i P5).

Aprofitar qualsevol cosa que es porti de casa per relacionar-la amb els noms dels nens i nenes de la classe.

Si s’ha escollit un nom per cada grup - taula. (que tinguin una certa relació entre ells), es poden fer jocs amb aquests noms. Ex.: la mestra o un nen/a escriu un nom d’un grup - taula a la pissarra o en el tauler per compondre, tot donant una ordre, aleshores aquell grup – taula l’ha de realitzar.

Posar diferents lletres plastificada al terra, A, K, etc., un nen o nena ha de saltar sobre la lletra que té per exemple l’ANNA.

Treball de plàstica: pintar tantes pedres com té el seu nom, hi escriuen les lletres. Es pot presentar a casa com un quadre, també va bé per comparar uns noms amb uns altres, treballant noms llargs i curts, i també la noció de quantitat.

Jugar al penjat. Encerclar d’una fitxa tot el que es pugui llegir. Donar una fitxa on hi ha uns quants quadrats, veure quins noms

podem escriure tenint aquestes caselles. Cada nen/a fa un regal posant-hi en una etiqueta adhesiva el

nom del nen/a a qui va adreçat. Cal trobar el seu regal. Encerclar on hi ha escrit correctament el seu nom. Donar dos noms de dos companys, han d’encerclar les lletres

dels noms dels companys que figuren també en el propi nom. Fer l’acabament de noms incomplets.


P3 Es dóna a cada nen cartrons amb el nom de tots els nens de la seva taula. Cal que separi el seu nom del dels altres.

El MEU NOM ELS DELS MEUS COMPANYS

Un nen agafa un nom de la safata i l’ha d’ensenyar al nen o nena corresponent, aquest li ha de dir si és el seu o no.

Posem 3 o 4 noms de nens/es a la pissarra, aleshores tanquen els ulls i en traiem un. Cal que endevinin quin hem tret.

El senyor dels noms: del ninot es treu un nom, el nen o nena que li correspon el nom ha de fer el que el ninot li ordena.

Compondre el propi nom o el dels companys retallant les lletres de revistes o diaris.

Classificar els noms dels nens de la classe amb criteris diversos: comencen igual, acaben igual, són iguals, tenen unes lletres determinades, els més curts, els més llargs, etc.

Escriure uns quants noms a la pissarra i posar-ne un d’un nen o nena que no és de la classe i ells/es l’han d’endevinar. També cal que coneguin el nom de la seva mestra.

Es dóna una fitxa que hi ha tot de lletres realitzades a l’ordinador. Han de fer una sèrie, pintant-la i escriure de que és la lletra. Exemple: AAAAAAAAAAAAAA de ANNA PPPPPPPPPPPPPP de PAU

Repartir 6 o 7 targetes amb els noms dels companys/es de la taula i altres. Separar les targetes en les quals apareix escrit el nom dels companys/es de la taula.

Cada dia abans de sortir al pati, escriure a la pissarra el nom d’un nen/a. La taula d’aquell nen/a serà la primera que sortirà, i així successivament fins a sortir tots.

Donar la inicial o la síl.laba del seu nom i la de dos companys de la taula. Completar els noms (poden utilitzar el model).

Classificar per grups – taula els noms dels nens/es de la classe a partir de les ordres següents: Que en el seu nom tingui una vocal determinada. Que comencin per una vocal Que acabin per una vocal determinada.


Fer conjunts a la pissarra, especificats amb un gomet del color. Cada nen/a té un nom que no és el seu i l’ha de col.locar en el conjunt que li correspon; quan tots ho han fet, hem de comprovar si cada nom està en el lloc que li pertoca.

Fer la inicial del seu nom o tot amb plastilina, i ho prenen cap a casa.

Donar un número, han de cercar un nom que tingui tantes lletres com indica el número, i dir de quin nom es tracta.

Debatre col.lectivament possibles criteris de classificació dels noms dels nens/es de la classe: noms llargs, curt; noms de nenes, noms de nens … Cada grup ha d’escollir un criteri i escriure tots els noms de la classe que el compleixin. Cada grup ha d’explicar el criteri de classificació triat i llegir la relació de noms escrits.

Escriure, cada grup en cartolina el nom del criteri de classificació i, la llista de noms. Penjar les llistes en algun espai de l’aula.

Llibret de l’abecedari dels noms dels nen/es de la classe, que ens ajudarà a anar coneixent el nom de els lletres i també la seva forma o els seu so, associat a uns noms escrits. També ens pot servir de referent quan els alumnes escriguin quelcom.

P / p

PAU

Mural de noms: classificar els noms segons la lletra inicial de cada nen. Es pot posar els colors de la taula.

Es dóna una tira de paper rectangular a cada nen/a, hi ha d’escriure un nom d’un nen o nena de la classe (sense mirar cap model); quan l’han escrit han de demanar al nen o nena corresponent si és correcte, si no ho han fet bé, els ajudem., l’escrivim i ells el copien.


PAUTES D’AVALUACIÓ EN L’ESCRIPTURA DE NOMS

Reconeix el propi nom: sí / no Identifica algunes lletres del seu nom: sí (quines) / no Discrimina entre signes gràfics i dibuix: sí / no Discrimina entre lletres i nombres. Fa alguna referència entre tipologies de lletres?, quines? … Copia correctament els noms. Imita el traç de l’escriptura fent un gargot o segueix la

direccionalitat de les grafies. Combina pseudolletres i formes gràfiques convencionals. Copia sols alugunes de les lletres del seu nom. Copia lletres del seu nom, però manté el criteri de linealitat. Copia lletres del seu nom, però d’una manera desordenada. Reconeix el seu nom d’entre altres noms: Sí/no. Comença a reconèixer els noms dels companys/es de la

taula. Sap ordenar les lletres del seu nom i el compon. Utilitza lletres convencionals en le sseves produccions. Linealitat de les produccions realitzades. Mostra orientació esquerra – dreta. Relaciona le sproduccions realitzades (nombre i grandària de

les lletres) amb el referent imatge. Realitza o no la mateixa producció escrita per a cadascuna de les imatge siguals.

El repertori de les lletres utilitzades correspon sols a les del seu nom.

Presenta variació del nombre de lletres utilitzades. Nivell d’escriptura que presenta : PRE-SIL.LÀBICA,

SIL.LÀBIC, SILÀBIC-ALFABÈTIC, ALFABÈTIC. Si és capaç o no d’interpretar le sseves produccions escrites.

Ús de referents contextuals en el moment d’haver d’escriure quelcom.

Ordre en la còpia.


BIBLIOGRAFIA

JULIÀ i DINARÈS, Teresa. Encetar l’escriure. Per un aprenentatge lúdic i funcional de la llengua escrita. Dossiers Rosa Sensat.

NYAM, NYAM, quaderns Editorial Teide MARUNY Lluís i altres, Escribir y leer. Editorial Edelvives. Material recollit a l’assessorament de l’aprenentatge de la

lectoescriptura. SEDEC.


Pautes per a treballar el grafisme amb els alumnes que inicien la escolarització:

Grafisme:

Moviments lliures Grafisme lliure per l’espai Grafisme lliure en tres colors diferents Intentar que el nen segueixi un moviment concret per poder jutjar la

seva maduració gràfica. Moviment lliure lògic. Continuar fent els fils.

Direccionalitat Grafisme vertical lògic (dalt-baix). Fer el camí de l’aigua. Grafisme vertical lògic (dalt-baix). El camí de la pluja. Grafisme vertical lògic (baix-dalt). El camí del coets. Grafisme vertical lògic (baix-dalt). Fer les barres de les gàbies. Grafisme vertical lògic (baix-dalt). Fer les tiges. Grafisme horitzontal lògic. El camí que fan els nens. Grafisme horitzontal lògic. El camí més curt per anar a buscar la

pilota. Grafisme horitzontal arbitrari. Ajuntar els punts. Combinació d’horitzontal i vertical. Repassar els punts.

Circular/Corbes/Línies trencades i ondulades. Primer es camina per la classe al voltant d’un cercle posat a

terra. El treball consisteix en reproduir aquest moviment d’esquerra a dreta.

Corba. Reproducció del camí que s’haurà fet al voltant d’une scadires posades en semicercle.

Reproducció del vol de l’ocell i del salt del conill. Corba. Direcció: cap baix (dins) Corba. Direcció: cap baix (fora) Primer es fa el camí a l’espai, caminant al voltant d’una corda

col.locada a terra. El traç serà de dalt-baix; esquerra-dreta. Fer el caragol. Caragol de fora cap a dins. Fer les línies ondulades. Combinació de línies corbes i rectes. Grafisme lògic ondulat (salt de les granotes). Grafisme lògic ondulat (les ones del mar).

Primer caminar entre tres nens de la classe. Reproduir el moviment “salvar obstacles”.

Grafisme arbitrari: “continuar salvant obstacles”. Rastre que deix la serp a l’anar reptant. Fer un camí curt i dos més llargs. Grafisme. Lògic. Línies trencades.


Grafisme arbitrari. Ajuntar els punts. Intentar trobar la sortida.

BIBLIOGRAFIA

EL CODOLAR. Fitxes d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. 1SURROCA CORET, Josep; TERRADELLAS PIFERRER, Mª Rosa. Fitxes de comprovació de pre-escriptura. Moviment de mestres per una escola de Catalunya.. Edicions i Serveis Escolars Domènech,S.A. Balmes 423. 08022 Barcelona.


EM DIC

MOHAMEDPrograma d’Educació Compensatòria. Tarragona. C. Sardà i P. Ruibal 14

ANTONIARIADNAARIADNAALBABLANCA ISABELDAVIDELISENDAGERARDJÚLIA JÈNIFERLAURALYDIAMARTA MARMARCMIQUELMOHAMEDOMARPAUPAULAPOLROGERSERGIVITOVICTOR


ET DIUS ?

MOHAMED


ESCRIU EL TEU NOM:


RETALLA I ESCRIU EL TEU NOM:


COM ET DIUS?

FES EL TEU DIBUIX


RETALLA I CONFEGEIX

A N T O N IA R I A D N AA R I A D N AA L B AB L A N C AD A V I DG E R A R D


J Ú L I AJ È N I F E RL A U R AL Y D I AM A R T AM A RM A R CM I Q U E LPrograma d’Educació Compensatòria. Tarragona. C. Sardà i P. Ruibal 22

MOHAME DOMARP AUP AUL AP OLROGE RS E RGIV I T OPrograma d’Educació Compensatòria. Tarragona. C. Sardà i P. Ruibal 23

V I CT OR


ENCERCLA EL TEU NOM

MOHAMED BLANCA

VÍCTORPAU

MARTA

PAULA MOHAMED

ROGER

MOHAMED SERGI

VITO

MOHAMED OMAR


ESCRIU EL NOM DELS TEUS COMPANYS


COM ET DIUS?


COM ES DIU LA TEVA MESTRA?

DIBUIXA-LA


COM ES DIUEN LES TEVES

COMPANYES?


ENCERCLA AMB EL MATEIX COLOR

ELS NOMS QUE SÓN IGUALS.

MOHAMEDMAMA

PAULAMARIA

MAMA

MARTAMARTA

MARIA

PAULA

MOHAMED


ENCERCLA LA LLETRA A

ELISENDA MARTA

BLANCA

MOHAMED

MARCLAURA

ARIADNA OMAR


A

FES UNA LLISTA DE NOMS DE NENS I

NENES QUE TINGUIN LA LLETRA


QUIN ÉS EL NOM MÉS LLARG ?

QUIN ÉS EL NOM MÉS CURT?


QUINS NOMS COMENCEN PER?


O

M

P

L

ESCRIU ELS NOMS QUE COMENCIN

PER LA MATEIXA LLETRA .


BUSCA ELS NOMS QUE ACABIN PER

LA MATEIXA LLETRA


NOMS QUE COMENCEN PER


M



V



A



ED



J



B



P



R



E



O

BUSCA PARAULES QUE COMENCIN

PER


RETALLA I CONFEGEIX

AN TO NIA RI AD NAAL BABLAN CADA VIDE LI SEN DAGE RARDJÚ LI AJÈ NI FERLAU RALY DI AMAR TAMARMARC


MI QUELMO HA MEDO MARPAUPAU LAPOLRO GERSER GIVI TOVÍC TOR


ESCRIU EL NOM QUE LA MESTRA ET DIU:


RETALLA I RELACIONA

ANTONIARIADNAARIADNA

ALBABLANCA DAVID

ELISENDA


GERARDJÚLIA

JÈNIFERLAURALYDIA

MARTAMAR

MARCPrograma d’Educació Compensatòria. Tarragona. C. Sardà i P. Ruibal 55

MIQUELMOHAMED

OMARPAU

PAULAPOL

ROGERSERGI


VITOVICTOR


AntoniAriadnaAriadna

AlbaBlanca David

Elisenda


GerardJúlia

JèniferLauraLydiaMartaMarMarc


MiquelMohamed

OmarPau

PaulaPol

RogerSergi


VitoVictor


el treball del nom

Documents