el timbal, gener de 2016

7/25/2019 El Timbal, gener de 2016

1/40

El Timbalrevista del

Baix Gai

ABRIL/2016

Nm. 82 /

Exemplar gratut / Des del 1994

[email protected]

Som riu!

GENER/2016

Nm. 82 /

Exemplar gratut / Des del 1994

[email protected]

revista del

Baix Gai

El Timbal


2/40

2

quest s el darrer nmero de la revista El

Timbal. El Timbal tanca la barraca. Pleguem.Ho fem contents per la feina feta i les cosesapreses. Vam comenar el 1994 de manera

humi l i morim ara de la mateixa manera.Comenrem escrivint a m, amb mquina descriure,daquelles antigues, i amb impressora de punts. Maque-tvem amb tisores i pega i el Fifi omplia les pgines itots els racons de dibuixos carregats dhumor. No hi ha-

via internet, ni facebook, ni twitter. El primer ordinadoral que vam tenir accs era un 286. Sortem cada dosmesos i tenem un centenar de subscriptors que paga-ven 500 peles a lany per rebrel a casa. Van passaruns anys i el Collectiu Independentista el Timbaler delBruc, ubicat al Baix Gai, sobretot a la Riera de Gai i aTorredembarra, va desaparixer. La seva revista, el

Timbal, va continuar. Canvirem la maquetaci i el for-mat. Van ser uns anys de periodisme amateur, popular icomarcal. Vam omplir centenars de pgines de cultura ide lluites dels moviments socials.Finalment, aquests darrers anys vam mantenir la cap-alera de manera testimonial sortint dos cops lany.Lexcepci va ser el 2014 ja que el Mart Mercad ensva ajudar a maquetar dos nmeros preciosos, plens de

colors i collaboradors.La filosofia del Timbal era donar ress a totdesdeveniments que no apareixien a la premsa. No te-nien ress. Ara el twit menys exits ja t ms lectorsque el Timbal. Donar a conixer un acte s ms senzillavui en dia, per exemple. Les xarxes socials i els wat-zaps permeten arribar a milers de persones a linstant.Doncs aix, aqu teniu el darrer Timbal, que el gaudiu!

Jordi SuEl Timbal/82/gener de 2016

editorial

A

R

E

V

E

U

R

E

!


3/40

3

Llegendes de les Terres del Gai (7)

La Torre del Moro

J. Su

Passat Salom, en direcci Vilar-dida, si alceu la vista, dalt deltur, hi veureu una torre antiga.Dna ganes de pujar-hi. Permai ho fem. Sembla que no hihagi cap ombra... Com sho de-

vien fer els antics per a cons-truir aquella torre de guaita?Molt fcil. No calien grues ni ca-mions carregats de pedra. Ambun exrcit ben nombrs, un cab-dill sarra va organitzar una filandia, des del riu Gai fins al

capdamunt de la muntanya. Elsmilitars, com a formiguetes tre-balladores, es passaven laigua i

les pedres fins que el materialarribava dalt. I aix van poderconstruir la Torre anomenadadel Moro. Als pobles del voltanttamb la coneixen amb el nomde la Torre de Montferri.Aquestallegenda lhe llegit al llibre

de Llegendes de lAltCamp escrit per lantroplogaRosa Canela.


4/40

4

El 3 de gener celebren al Pont lafesta major dhivern dedicada al

Sant Crist. Com a la Riera de Gaii com va passar al Catllar,locupaci francesa del 1809 caus

estralls. En aquest cas es recordala batalla del Pont de Goi a Vallscom la ms important. Una verside la llegenda diu que el Pont sesalv dels francesos quan aquestsconfongueren una colla de teixitsestesos al sol amb un podersexrcit, a lestil del Timbaler del

Bruc. I, s clar, els francesos fugi-ren corrents. Una altra versi diuque el Pont se salv de les pestes

que llavors afectaven a les pobla-cions de la rodalia. Tant una versicom laltra atribueixen la protecci

del Sant Crist com a causa del mi-racle. Encara ara sorganitza una

gran process de caire popular enhonor al Sant Crist ja que es va ferun vot de poble. La Rosa M. Cane-la (Llegendes de lAlt Camp) expli-ca que la tria es va fer amb elsistema del rodol, que consisteix

en posar dins duna bossa els

noms dels candidats a protectors

del poble i el que sortia tres vega-des seguides era el triat.


El Sant Crist del Pont dArmentera

J. Su


5/40

5


Sant Roc de Vilabella

J. Su

Escriu la Rosa M. Canela(Llegendes de lAlt Camp) que la

pesta de lany 1885 que afect a

la Riera de Gai i Salom arrib aVilabella i que els vens daquest

municipi feren un vot de poble aSant Roc. Desprs de la salvaci,

com toca i en agrament, se cele-bra una festa major votiva el 16dagost. A Salom tamb celebren

la festa votiva de sant Roc grciesa la intercessi contra el brot declera del 1885.

A Roda de Ber tamb se celebra-

va una festa votiva a sant Roc perhaver salvat el poble duna pesta.

La celebraci es va perdre el 1936i tamb la imatge del sant que hihavia a la parrquia. Ho explicalErnest Nogus a la revista BOI

del Centre dEstudis Rodencs

(2015, nm. 34).

Ladvocaci a sant Roc ms antiga

s la que t lloc a lArgilaga, don

s patr almenys des del segleXVI. El dia 15 dagost s festa as-

senyalada i lendem, Sant Roc,

festa major de lArgilaga, diu la

dita. LArgilaga conserva un ball

parlat hagiogrfic que es repre-

senta ocasionalment per la festamajor.


6/40

6

A la Pobla de Montorns celebrenla festa major dhivern el 14

doctubre. Canten els goigs, fan

missa i process. A ms a ms,fan els actes ldics habituals. Lidiuen la Pigota perqu el 1871 van

patir una epidmia de verola, quetamb es coneix amb el nom depigota. Els vens van demanar ajuta la Mare de Du de Montorns iels va salvar.


La Pigota de la Pobla de Montorns

J. Su


7/40

7


El profanador encegat

J. Su

La filloga Carme Oriol i diversoscollaboradors va recollir contare-lles, tradicions explicatives i lle-gendes en un llibre titulat El patri-moni oral a les comarques de Ta-rragona (2005). Una delles expli-

ca que cap a lany 1835 el mones-

tir de Santes Creus estava aban-

donat i que una colla de joves hivan entrar per fer gresca. Anavenuna mica beguts i van picar-se perveure qui era capa dobrir la tapa

dun sepulcre. Un que ho va acon-

seguir va quedar cec. Van com-prendre que Du lhavia castigat.


8/40

8

La llegenda diu que era el se-gle XIII. Els musulmans ataca-ven Creixell per els seus ve-ns posaven la imatge de santJaume a lentrada del poble i

els sarrans fugien. Du ni do.Ho explicava J. Ambrs PortaMercad en un dels seus tex-tos compilats al Recull da-

rticles publicats sobre el patri-moni histric de Creixell. Se-lecci darticles (1969-2011),publicat per Arola Editors el2011.

Lesglsia de Creixell est de-

dicada a Sant Jaume i tambla festa major del 25 de juliol.Daquest sant sexpliquen al-

tres llegendes dorigen medie-val, arreu de la pennsula, so-bre la seva ajuda als cristiansquan guerrejaven fent la sevareconquesta.

Per cert, a Valldecerves, aQuerol, hi ha una petita cape-

lla romnica dedicada a santJaume. Tamb al terme deQuerol hi ha lespectacular es-

glsia de sant Jaume, bona re-presentant del gtic catal delsegle XIV. Finalment, les par-rquies dEsblada i de Brfim

estan dedicades a sant Jaume.

Llegendes de lesTerres del Gai(12)

Sant Jaume deCreixellJ. Su


9/40

9

150 de ferrocarril

LlibresPags Editors i l'Institut d'Estudis Pene-

desencs han editat el llibre "150 anysdel ferrocarril de Tarragona a Martorell(1865-2015)". Es tracta d'una obra molt

ben feta que ha comptat amb la partici-paci de diferents autors, entitats i cen-tres d'estudis. Entre ells trobem el Cen-tre d'Estudis Sinibald de Mas i l'historia-

dor torrenc Llus Catal. s un projectemolt ambicis que ha donat un bon re-sultat. En sentirem a parlar.

Atles del Catllar

LlibresL'Ajuntament del Catllar haeditat l'Atles histric illustratdel Catllar. Edificis destacats

de la vila i restes arqueolgi-

ques. L'obra ha anat a crrec

del rierenc Joan Carles Blanch,

que s'ha encarregat tant delstextos com dels dibuixos. Hitrobareu detalls dels jacimentsdels Vinyets i de la Cativera.Podreu entendre com funcio-nava el mol blader, l'agulla, lafarga, el pou de gla o el mol

paperer. Podeu adquirir el lli-bre a lajuntament del Catllar

pels matins.


10/40

10

Pep Puig

Llibres

El Pep Puig acaba de treure lli-

bre Lamor de la meva vida demomento i sha emportat el

prestigis premi Sant Jordi. Nos poca cosa. Aquest certamen

tamb lha guanyat Josep Pla oMerc Rodoreda. El Pep, terras-

senc dorigen, baixagaianenc de

cor i ve de Barcelona, ha man-

tingut la flama literria des quees va iniciar amb Lhome que

torna (2005). El 2007 va publi-

car Les llgrimes de la senyore-ta Marta. Molta sort Pep!

Molts daquests articles els podreu llegir properament a:

Www.TerresdelGaia.org


11/40

11

A finals doctubre ens vamtrobar a la Platja de la Moraper anar a fer una descobertadel bosc de Tamarit, per nonoms del bosc, tamb hemexplicat a tots els assistents

lexistncia de la cova del Ma-nelet, amb llegenda inclosa,don brolla un doll daigua dol-a i on els ratapatxecs de lanostra contrada hi tenen unamagatall.Hem plantat savines i marga-llons pel bosc, cercan els llocsidonis per les families i amicsque han vingut, tot descobrintsavines joves i antigues que fatemps que van creixent a poca poc per aquest rac.Hem despenjat i revisat caixesniu docell per deixar-les pre-parades per la primavera queve i nhem penjat, ja aprop de

la cova del Manelet, de ratpe-nat. Molt adequat pel dia quesom!.La caminada pel cam de ron-da i pels senderons daquestindret, ha estat molt agrada-ble. Admirar aquests paisatgesque tenim a prop ha estat uncop msimpresionant.

Grcies a tots i totes, fins lapropera!

Recuperant lessavines de Tamarit

Litoral

Www.riugaia.cat


12/40

12

Els cinemes de poble

LlibresPedro Nogales i Jos Carlos Surez han

publicat El nostre cinema parads. Els ini-cis del cinema als pobles del Tarragons.

El treball, que va ser reconegut amb elPremi Tarragons d'Investigaci, ha estatpublicat per Arola. Hi trobareu refern-cies al Recreo, la Uni, el Sab, la Bom-billa, el Sindicat, la Cooperativa, etc.

Sopa de Farigola

Poesia

Gibert dArtze recita poesia acompanyat de la guitarra del Jordi Su. Ala imatge el recital del Correllengua 2015.


13/40


14/40

14


15/40

15


16/40

16


17/40

17


18/40

18


19/40

19


20/40

20


21/40

21


22/40

22

El primer nmero dEl Timbal vasortir loctubre del 1994 coincidintamb el naixement poques setmanesabans- del Collectiu IndependentistaEl Timbaler del Bruc (CITB). Era unfanzine, com lanomenvem alesho-res, que titulvem A sac amb el tim-bal. Des del primer moment el CITBva tenir clar que calia disposar dunmitj de comunicaci propi que ser-vs per donar a conixer les seves ac-tivitats, ideologies i pensaments perque, alhora, fos un altaveu dels mo-viments socials de la comarca. Tot ique el fanzinees cuinava des de Tor-redembarra, pretenia tenir una pro-

jecci ms comarcal baixgaianenca-i, fins i tot, tamb encara ms m-plia. Reportatges, entrevistes, arti-

cles dopini, poesia, msica, crni-ques, histria, llibres, agendadactivitats culturals... Tot aix i msfeia cap al fanzine que aleshoresseditava bimestralment. Uns contin-guts que shan mantingut del primeral darrer nmero al llarg daquestsms de 21 anys.

Tot i viure de prop la gestaci de

molts dels nmeros editats, no va serfins al nmero 10 (maig-juny del1995) que van sortir publicades les

meves primeres quatre ratlles (tot ino signar-les) en un petit text sobremsica on donava a conixer les no-vetats musicals del moment al BaixGai. Desprs daix he collaboratmodestament, com daltres persones,en diferents etapes de la revista es-crivint alguna cosa o maquetant. Enels seus inicis el fanzine tenia subs-criptors que pagaven una quantitatsimblica (en pessetes) a canvi dereservar-se un exemplar de cada n-mero que rebien en m o directa-ment a la bstia de casa seva. Tam-b es distribua fora de la comarca.Algunes associacions i collectiusdarreu dels Pasos Catalans hi esta-ven subscrits i el rebien per correu.

Ledici era molt artesanal, si ms no

inicialment. Sescrivien els textos amquina o amb un ordinador prehis-tric i simprimien amb una impres-sora de punts, es retallaven textos iimatges i es maquetava com bona-ment es podia enganxant tots els re-talls amb ms o menys enginy. Elsdibuixos del Fifi a les portades i a l-interior donaven un toc distintiu en-

cara avui poc valorat. Quan es teniala maqueta feta shavien de fer les

Crnica personal de ms de 21 anys de Timbal

David Morl


23/40

23

cpies. Com que el pressupostera ms aviat baix -a vegadesinexistent- fiem fotocpies enblanc i negre. Recordo llarguesestades davant la fotocopiadorade color taronja que tenien a cal

Font. Crec que tot el poble hipassava per all. Aquella m-quina no donava labast. Tenienun dels primers autoserveis defotocpies que recordo i aixens anava molt b. All hi pas-svem estones muntant pgi-nes, fotocopiant i plegant folis.Seditava en format DINA5. Ms en-davant, quan es va fer en format DI-

NA4 es va poder grapar i tot. Tambvam fer un parell dedicions en for-mat diari i imprs professionalment.Desprs tamb algunes edicions par-cialment en color. Fins i tot algunsnmeros han estat maquetats infor-mticament de manera fora profes-sional. Nhi ha hagut per tots els gus-tos.

A partir del nmero 38 (gener-febrerdel 2001) i desprs de la dissolucidel CITB la publicaci va passar aanomenar-se El Timbal. Revista bi-mestral del Baix Gai editada arades de lAssociaci Cultural Baix Ga-i.

Al llarg daquests 21 anys la revistaha tingut diferents formats, molts

collaboradors que hi han participatmaquetant, escrivint, repartint o di-buixant per la histria del Timbal tun nom propi sense el qual probable-ment la revista no hauria existit mai.s el del Jordi Su. El Timbal haexistit grcies a la tossuderia, persis-tncia, motivaci, pacincia i convic-ci del Jordi que ha obrat el miracle

de mantenir viva la publicaci fins itot en moments on la seva desapari-ci semblava inevitable. Ell ha estat

qui, realment, ha editat El Timbal iqui lha anat adaptant a les circums-

tncies de cada moment amb lobjec-tiu de mantenir-lo viu. I ho ha fet, enels darrers anys, prcticament sol,resistint estoicament els embats deles noves tecnologies, de les xarxessocials, per convenut que calia fer-ho i que valia la pena. Ha realitzat totels papers de lauca i ha fet la feinadescriure, maquetar, perseguir

collaboradors, gestionar subscrip-tors, fer les cpies, repartir, enviar,difondre i un llarg etctera de tas-ques que han fet que El Timbal ha-gi sobreviscut ms de 21 anys inin-terrompudament.

Tot i que la revista sempre ha tingutuna edici modesta, ha mantingutaquell esperit de servei i daltaveu de

les coses que passaven al nostre vol-tant i que no tenien cabuda en altresmitjans. Desprs de ms de 21 anysEl Timbal desapareix. I tots aquellsque en algun moment hi hem posatel nostre petit gra de sorra estem or-gullosos de la feina feta i del llegatque queda pels que vindran. Cente-nars de pgines escrites que quedenper la histria del nostre poble, de lanostra comarca i, en definitiva, tam-b, perqu no, del nostre pas.

Maquetant el Timbal al Jordi Figueras i el Jordi Su. Anys 90.


24/40

24

Premis Enderrock

Msica

www.enderrock.cat/premis

Del 8 al 22 de gener estar oberta la

primera ronda de la votaci popular,que inclou tots els discos i DVD musi-cals editats al llarg del 2015 en ca-tal tamb lbums instrumentals i els

que incloguin algun tema en catalde pop-rock, can d'autor i folk i no-ves msiques (en queden excloses lesreedicions). Un cop s'acabi el terminis'obrir una segona volta amb els 10grups ms votats en cada categoria.

Els usuaris registrats poden votar a

travs del web www.enderrock.cat/premis.La votaci popular dels PremisEnderrock 2016 inclou 18 categories:millor disc de pop-rock, millor cande pop-rock, millor disc de can d'au-tor, millor can de can d'autor, mi-llor disc de folk i noves msiques, mi-llor can de folk i noves msiques,

millor disc infantil / per a pblic fami-liar, millor artista, millor grup revela-ci, millor artista en llengua no catala-na, millor directe, millor lletra decan en catal, millor videoclip, millorDVD o documental musical, millor por-tada de disc i millor sala de con-certs. En la categoria de clssica i jazztamb hi ha un reconeixement per almillor disc de cadascun dels dos es-tils.

La primera volta es tancar el 22 degener, i uns dies ms tard a partir delsgrups ms votats s'engegar la sego-na.
http://www.enderrock.cat/premishttp://www.enderrock.cat/premishttp://www.enderrock.cat/premishttp://www.enderrock.cat/premishttp://www.enderrock.cat/premishttp://www.enderrock.cat/premishttp://www.enderrock.cat/premis


25/40


26/40

26

Aquestes darreres setmanes ungrup de 25 voluntaries i voluntaris,han gaudit buscant, triant i posantpedra a la barraca de pedra secaque es troba a lespai en custdiaque t la Snia als turons de SantAntoni a Altafulla.

Semblava fcil, per trobar la pe-dra exacte per posar, era realmentdifcil, fins que a poc a poc, entre

tots hem anat pujant aquest tren-caclosques, sempre amb el parerdel nostre expert, en Xavi Jov.Hem aprs vocabulari daquestmn i ens hem acostat a aquestart quasi mgic.Hem comenat amb molt bon peu

a recuperar aquest petit trossetdel nostre patrimoni rural.

Recuperant una barraca

Pedra secaWww.riugaia.cat


27/40

27

Un cop ms, a finals de no-viembre, va ser el dia dels vo-luntaris de La Snia. Un matperfecte per fer el passeig en-tre avellaners que ens portades de la Torre den Guiu fins

la bassa tempornia de la Pla-na.All, voluntaris i voluntries,famlies i els membres delesplai Campiquipugui de laRiera de Gai, hem fet unaplantada amb ginesta per aco-lorir el tals de terra del costatde la bassa, i joncs i tamariusi moltssimes plantes per tor-nar a replantar aquest lloc tanespecial. I com fem en altresespais de custdia, tamb vampenjar una caixa niu per aocells insectvors.Tornarem per primavera, aveure com ha prosperat altre

cop la vida dels animals i plan-tes que hi viuen i felicitar-nosper una feina ben feta.Felicitats voluntaris i volunt-ries de la Snia, sense vosal-tres res daix seria possible! I

grcies a lAjuntament del Cat-

llar, a Mas Maneguet, que s la

propietria de la finca on te-nim aquest acord de custdia igrcies tamb a lEsplai Cam-

piquipugui.

Recuperant la bassa

de la Plana

Riu


28/40

28

Sicus.cat

Vi

New SICUS Cru Mar - Xarello Vermell2011. #rose#massisdebonastre #sicus#xarellovermell#sparklingwine

Carrer Major, 8, Bonastre

Sicus s una manera dentendre la viti-

cultura i els vins que surten daquesta.

Una filosofia que pren conscincia de laimportncia dexpressar el terrer amb

un aliment tan dependent i interrelacio-nat amb la terra com s el vi.

El 29 de gener va tenir lloc aRoda de Ber, al'Hotel d'Entitats, la interessant confernciaorganitzada per l'associaci republicanaTamb Hi Som. La xerrada sobre la masso-neria va anar a crrec de Quim Besora.

Massoneria

Confernciahttps://www.facebook.com/tambe.hisom
https://www.facebook.com/hashtag/rosehttps://www.facebook.com/hashtag/massisdebonastrehttps://www.facebook.com/hashtag/massisdebonastrehttps://www.facebook.com/hashtag/sicushttps://www.facebook.com/hashtag/sicushttps://www.facebook.com/hashtag/xarellovermellhttps://www.facebook.com/hashtag/sparklingwinehttps://www.facebook.com/hashtag/sparklingwinehttps://www.facebook.com/hashtag/sparklingwinehttps://www.facebook.com/hashtag/xarellovermellhttps://www.facebook.com/hashtag/sicushttps://www.facebook.com/hashtag/massisdebonastrehttps://www.facebook.com/hashtag/rose


29/40

29


30/40

30

Digiuesblat.com

Aliments

Diguesblat s un projecte de

collaboraci conjunta entre unasrie de pagesos, elaboradors, Fe-somial'empresa de la qual ensc responsable al costat de l'An-tonioi Cuc, uns bons amics.

Aquest s un projecte que va msenll de guanyar diners en una bo-tiga electrnica.

Diguesblat s un espai digitalper a agrupar la venda en lnia depetits productors que fan uns pro-ductes excellents, especials, dife-rents i nics.

s un punt de connexi entreels que els fan i els que els consu-

meixen, perqu s aix com elselaboradors sabran oferir els pro-ductes que realment ests buscanti que et fan servei. I perqu per atu no hi ha res millor que saberqui fa i don surt tot all que tensal rebost.

s una forma de contribuir a lesdinmiques de comercialitzaciagrupades per estalviar costos,per ser ms sostenibles, per poderoferir-te un ampli catleg de pro-ductes de menjar de qualitat a unpreu raonable per a tothom, per-qu els puguis trobar sempre quevulguis.


31/40


32/40

32

La Conca 5.1 conjuntament amb la DO Ca-talunya presenten una srie de minidocu-mentals-debats sobre temes de vi i territorianomenats Geogravia. Aquesta primera tem-porada constar de set captols i la protago-nitzaran Oriol Prez de Tudela i Jaume Mart.

Aquest nou espai neix amb lobjectiu de ge-

nerar debat i coneixement sobre diversos as-pectes candents del mn del vi catal i inter-nacional. Alguns dels temes que tractaran elsdos protagonistes al llarg dels diversos epi-sodis sn la geografia del vi, la identificaciterritori-vi, el consum de vi, les marques te-rritorials, la necessitat de debat al mn del vicatal, el poder dels mapes, el paper de lesDO, etc.

Lestrena ser el proper 4 de febrer i elscaptols es publicaran cada primer dijous demes des del febrer fins a lagost. Es podranveure a les pgines corporatives de La Conca5.1 i de la DO Catalunya.

LOriol Prez de Tudela s un dels idelegsprincipals i causants daquesta srie de docu-mentals. En aquesta primera temporada shavolgut acompanyar den Jaume Mart, vellconegut seu. Els dos sn persones referents

del vi catal, dos individus que els agrada re-flexionar, pensar, debatre, aportar idees ipropostes sobre el present i el futur del vi alnostre pas. LOriol Prez de Tudela s co-mercial, filsof i director del projecte Vi apunt. En Jaume Mart s director de mrque-ting i directiu de la cooperativa Agrcola SantJosep de Bot.

La direcci del projecte ha anat a crrec deLa Conca 5.1 amb la collaboraci de la DO

Catalunya. Ha comptat amb lenregistramenti ledici de Carles Cubos i la collaboraci deCarlota Moragas en tasques de producci. Elscaptols shan gravat durant els mesos denovembre i desembre a diversos indrets deValls i Reus com el Magatzem del Vermut, elSafareig i Cal Mass.

LA CONCA 5.1

DO CATALUNYA

Geogravia

Vi i territori

www.laconca51.cat
http://www.laconca51.cat/http://www.laconca51.cat/


33/40


34/40

34

Els germans

Rovira

semporten el

Calot de Valls

Terrahttps://www.facebook.com/daniel.rovira.731

El diumenge 31 de gener va tenirlloc el Concurs de Cultivadors IGP

Calot de VallsEls germans Rovira, de ca lAurliade Torredembarra es van endur elprimer premi i els germans BlanchdAltafulla, el tercer.

La imatge del costat lhem extret delfacebook de la seva botiga.

Torredembarra smsica hi torna

CulturaWww.torredembarra.cat

Torredembarra s msica tindr una nova

edici amb grups de tot el Baix Gai i am-pliant escenaris al carrer

En aquest sentit, el regidor dEducaci, Jordi

Sol, ha explicat que el festival sobrir a grups

musicals de tot el Baix Gai i que es duran a ter-me gestions per convidar un grup de Villars(Frana), ciutat agermanada amb Torredemba-

rra.

Tamb es vol crixer en espais i escenaris. Silany passat es van programar actuacions a la pla-

a de Mn. Joaquim Boronat, pl. de la Font, pl. dela Vila i aparcament de Ma i Flaquer, enguanyes vol ampliar a daltres carrers


35/40

35


36/40

36


37/40

37

El grup de rock de Banyoles Kitsch jaha complert 30 i continua enregistrantcanons. El seu darrer treball -Kitsch ala Cova demostra el seu bon estat deforma i el gust per les guitarres distorsi-onades i les melodies fosques. Els seusdeixebles, escampats per arreu del pas,han enregistrat un segon volum de te-mes versionats el primer s del 2013-en homenatge al grup. La iniciativa par-teix duna crida feta a travs de les xar-

xes socials. La resposta dels grups haestat un xit i en el recopilatori trobemdotze bandes destils ben diversos. Aquteniu el noms dels grups i solistes parti-cipants: Marta Pint, Copa Lotus, FP,Tres, Sue Gere, Morelands, Sicran, ByeBye Pedro, Merc Subirachs, Men ofRussia, Triple, Senyor Feliu i Marc Clos.Narcs Torra i Joan M. Morlans han coor-dinat ledici i la produccin del disc.

Lenregistrament de les canons ha anata crrec dels grups i la diversitatdudios shan masteritzat a MasterlandsStudio de les Borges Blanques. El disse-ny ha anat a crrec de Josep Roig i shiha incls un text de Isaac Guil.Els impulsors daquesta iniciativa ja pen-

sen en un tercer volum, aquesta vegadadestinat als infants.Podeu escoltar lesKITSCHada al

www.bandcamp.com i el podeu compraral web de KITSCH.

esKITSCHada

Msica

Homenatge a Kitsch

Text que acompanya el llibret:

SOM KITSCH! Teniu a les mans el segon

volum d'un regal que els que estimem

Kitsch ens hem volgut fer. El grup i

nosaltres, nosaltres i el grup, talment

com una fosca rea d'energia tenyida de

misteri i devoci per una manera de fer

msica, per unes canons, per unes

lletres, uns ritmes... i encara ms: una

forma (i si sna prepotent me la porta

fluixa!) d'encarar la vida, i tamb la

mort, ms que no pas d'entendre cap

dels dos conceptes, puix no som pas tan

ambiciosos i eixes coses tan importants

les deixem per als entesos que sonen

dia s i dia tamb a les rdios ms

comercials. Som Kitsch, i en som fills igermans i cosins, perqu venim d'uns

anys que s'amaguen, ja porucs i

pretrits, rere uns discos que associem

a captols de la nostra vida, a poques

personals d'altibaixos que ja hem

superat o no, mesclats en les entranyes

d'una melodia de veu, de guitarra, de

baix... () I per molts anys!Isaac Guil


38/40

38

Finals de gener ha estat la dataescollida per a presentar un nounmero del Recull de Treballs delCentre dEstudis Sinibald de Mas.Setze edicions, setze exemplars a

on trobar les tasques de recercadels socis, amics i collaboradorsdaquests darrers anys.El corresponent a lany 2015, set-zena edici, arribar a les vostresmans un cop encetat aquests2016. Un any ple de conteses

electorals i les festes de solstici hohan aconsellat. En aquest llibre hitrobareu temes multidisciplinars ide diferent tractament. Ms valo-ratius, ms avaluatius i de recercams profunda.Els seus ttols sn:Nobles barcelonins exiliats alBaix Gai durant la Guerra delFrancs (1808-1811) del profes-

sor Salvador-J. Rovira i Gmez,Deu anys del tallerdobservaci de peixos a Torre-

dembarradels bilegs Pere Abelli Iris Gual, Sinibald Mas I Gas,un torrenc illustre dels mar iarquitecte, Juan Jos Ros Delgadoi Enrique Ros Delgado,Lexhumaci de les fosses delsforasters assassinats a Torre-dembarra el 1936 i la sevaidentificaci del vilafranqu JordiValls Pedrol, Plaa de MossnJoaquim Boronat de lhistoriadorlocal Josep Gual Gallofr, Baix aMar de Torredembarra: Re-cords dels anys 1960, tesis dellicenciatura de langlesa establertaa CatalunyaGerda K. Priestley, Lafbrica La Rosalia del taller ar-tes a la indstria moderna aTorredembarra (1854-1893) delhistoriador Llus Catal Massot,Aproximaci a la gent de marde Torredembarra i Altafulla al

segle XVIII. El reglament denavegaci i pesca de Manuelde Zalvide (1773) de Pedro Oti-

Recull de Treballs 16

Llibres

Centre dEstudis Sinibald de Mas


39/40

39

a Hermoso,Apunts so-bre els ballsde la festaMajor deSanta Rosa-

lia de Torre-dembarra(anys 1932 i

1933) delpedagog i his-toriador localGabriel Co-mes Nolla,soci icollaboradorque ha apor-tat un treballen cadascunade les edi-cions fins ara,i un treballsobre la re-

cerca des dela relaciepistolar sotael nom Pati-ment i espe-rana dunafamliatorrenca durant la guerra civildAntonio Roig Morros.

Tanquen ledici el Premi de Recer-ca de Batxillerat Antena del Co-neixement Torredembarra i Centredestudis Sinibald de Mas, La ve-getaci al Gorg de Creixell de Ga-briel Lorenzo Herranz i laccssit alguard que va recomanar el juratque se lafavors amb la seva pu-blicaci. Anlisi del nivelldintensitat acstica delInstitut TorredembarradIgnasi Piqu Muntan.

Us hi esperem i alhora us avancemque presentarem una nova mono-

grafia el proper mes de febrer:150 anys del ferrocarril a Torre-dembarra de Llus Catal Massot.Nmero setze daquesta ja llargade treballs publicats.Aquesta edici est dedicada a lamemria de Josep Gual, historia-dor local i Fill Predilecte de Torre-

dembarra. Celebrat soci delentitat i collaborador indispensa-ble tots aquests anys.


40/40

El com catal

Llibres

El passat 7 de gener de2016 es va presentar a

l'Auca Taverna el llibre"El com catal" de Da-

vid Algarra, editat perPotlatch. Es tracta d'untreball de recerca sobrel'antic poder popular,els bns comunals i els

mecanismes de recipro-citat i redistribuci. Elllibre recull les experi-ncies de les universi-tas, les terres comu-nals, els forns, els mo-lins, el tornajornal, lesservituds de pas, els

treballs collectius, lesconfraries, les parrqui-

es com a punt de tro-bada del venat, el so-metent, els tocs decampanes informant,etc. L'acte va ser orga-

nitzat pel Centre d'Es-tudis Sinibald de Mas i

va comptar amb la pre-sencia de familiars, ter-tulians de lAuca i socis

del Centre dEstudis.

Podeu trobar ms infor-

maci al web elco-mu.cat.

el timbal, gener de 2016

Documents