el timbal abril 2013

7/28/2019 El Timbal Abril 2013

1/20

El Timbalrevista del

Baix Gai

ABRIL/2013

Nm. 76 /

Exemplar gratut / Des del 1994

[email protected]

El 12 doctubre de 2012 lAssociaciMediambiental la Snia (AMS) ilAjuntament de Vespella de Gaivan organitzar una jornada de vo-luntariat al torrent de Salom, inclo-sa dins de la campanya dactivitatsde la Setmana Europea de la Cust-dia del Territori (andlifeweek.eu).En aquesta jornada, on van partici-pat una cinquantena de voluntaris i

voluntries, van alliberar un total deset tortugues de rierol (Mauremysleprosa) en un punt del torrent deSalom, amb lobjectiu dafavorir lapoblaci daquesta espcie de rptil,que ja compta amb un nucli de po-blaci en un tram de torrent ms

amunt don es va fer aquest allibera-ment. La voluntat s consolidaraquesta poblaci i que la tortuga derierol visqui en el mxim despaisdaquest torrent. Les tortugues quees van alliberar provenen del Centrede Recuperaci dAmfibis i Rptils deCatalunya de Masquefa. A mslalliberament, es va fer una refores-taci de lentorn del torrent i hem

plantat alzines, freixes de fulla peti-ta, rosers silvestres i gatell.Aquesta activitat semmarca dins delprograma de custdia del curs baixdel riu que impulsa lAMS i on parti-cipa, a travs dun acord de cust-dia, lAjuntament de Vespella de

Gai. Lany passat, ja es va iniciarun projecte per tal de millorarlentorn fluvial del principal afluentdel curs baix del Gai, el torrent deSalom, espai catalogat dins de laXarxa Natura 2000.

Seguiment de

papallonesEl passat 1 de mar, es va iniciar a Ca-talunya la 20 temporada del seguimentde papallones dirnes, que coordina elMuseu de Granollers, Cincies Naturals.Aqu a la desembocadura del riu Gai,tenim litinerarinmero 52. Aquest any,arribarem a la dotzena des de que elvam iniciar el 2001.De les dades recollides a la desemboca-dura del riu Gai, podem destacar, queanualment es compatibilitzen un promigde 1184 papallones i en el total

daquests anys, shan observat 32 esp-cies diferents, amb un promig anual de21 espcies observades.Sn 30 setmanes consecutives que calfer el seguiment. Litinerari de la desem-bocadura es fa amb una hora i 10 mi-nuts, un mat entre setmana. Si esteuinteressats en participar-hi escriviu [email protected]

Acord de custdia de

dues finques a TamaritLAjuntament de Tarragona i lAssociaci Mediambiental la Snia vanformalitzar el 27 de febrer un acord de custdia de dues finques mu-nicipals situades a lenton natural de Tamarit, entre la platja de laMra i el castell de Tamarit. Aquests terrenys, duna superfcie dunes7 hectrees, estan catalogades dins de lEspai dInters Natural deTamarit Punta de la Mra. Els objectius daquest acord sn els decollaborar en programes de conservaci de la biodiversitat, destacanten especial el savinar litoral i una cova litoral on hi viuen diferentsespcies de rat-penats, promoure el voluntariat ambiental i la realit-zaci daccions de sensibilitzaci sobre la necessitat de preservaraquests espais litorals.

Des de lany 1999, lAjuntament de Tarragona i la Snia collaboren enla conservaci de la desembocadura del riu Gai mitjanant un conve-ni de custdia. LAssociaci Mediambiental la Snia s membre dela Xarxa de Custdia del Territori.

Alliberen set tortugues de rierol al torrent de Salom
http://www.landlifeweek.eu/ca/http://www.landlifeweek.eu/ca/http://www.catalanbms.org/http://www.catalanbms.org/http://www.catalanbms.org/http://www.catalanbms.org/ca/itineraris/52/http://www.catalanbms.org/ca/itineraris/52/http://www.riugaia.cat/info/nova-temporada-del-seguiment-de-papallones-diurnes-a-la-desembocadura/[email protected]://www.riugaia.cat/info/nova-temporada-del-seguiment-de-papallones-diurnes-a-la-desembocadura/[email protected]://www.custodiaterritori.org/http://www.custodiaterritori.org/http://www.custodiaterritori.org/http://www.riugaia.cat/info/nova-temporada-del-seguiment-de-papallones-diurnes-a-la-desembocadura/[email protected]://www.catalanbms.org/ca/itineraris/52/http://www.catalanbms.org/http://www.catalanbms.org/http://www.landlifeweek.eu/ca/


2/20

2

Presentaci del conte Miquel, larcngel valent del Guillem Bar-gall i lngel Sauret. Lha editat lAgrupaci de Ball Populars de

Torredembarra. (1-IX-2012)

Imatge de la millor actuaci dels Nois de la Torre perSanta Rosalia (2-IX-2012)

GROP va portar la seva exposici A la recerca del tempsa la sala dexposicions Llus dIcart i al pati de

lAjuntament de Torredembarra, del 31 dagost al 19 desetembre de 2012. La comisssria de lexposici va ser la

Marta Ivern.

Els Vernets i els Grallers de la Torre actuant a la plaa de la Vilael 2 de setembre de 2012 en motiu dels 20 anys actuant a la

festa major de Torredembarra per part dels vilafranquins.

Simultnies organitzades pel Club dEscacs de Torredem-barra a la plaa de la Vila en motiu de la festa major de

Santa Rosalia. Veieu el seu web: http://escacstorre.litegrup.com (1-IX-2012)

Presentaci del ball parlat de les Dames i Vells de Torre-dembarra el 31 dagost de 2012 a la plaa de

lEscorxador.
http://escacstorre.litegrup.com/principal.phphttp://escacstorre.litegrup.com/principal.phphttp://escacstorre.litegrup.com/principal.phphttp://escacstorre.litegrup.com/principal.phphttp://escacstorre.litegrup.com/principal.php


3/20

3

Presentaci del Recull de Treballs 14 del Centre dEstudis Sinibald de Mas el14 de setembre de 2012 a cal Maiam. Ms informaci a www.Sinibald.cat.

El pintor torrenc Joan Ciur ha exposat una deles seves noves obres a lAuca. Es tracta duntreball inspirat en el ball de diables de la vila.

Marxa de torxes organitzada per la Gaianada, les Filles de les Fetilleres ilAjit a Torrdembarra la viglia de l11 de setembre de 2012.

El 15 de setembre de 2012 Terres del Gai va organitzar una sortida perdins del riu, entre Pontils i Santa Perptua. Una oportunitat nica per gaudirdel nostre riu, la seva flora, la seva fauna i la seva aigua!

Sopar posterior a la conferncia sobre el BaixGai que es va fer a Cal Maiam, a Torredem-barra, el 29 de setembre de 2012.

Conferncia sobre les dones i la pagesia aTorredembarra realitzada el 26 de setembre

de 2012. Lacte va estar organitzat pel Grupde Dones de Torredembarra.

Presentaci del Casal Popular Cua Roja de

Torredembarra el 20-X-2012. Aquest espaiest promogut pel collectiu feminista LesFilles de les Fetilleres, el collectiu indepen-dentista La Gaianada i lAssemblea de Joves.

FES-TE AMIGA/IC DE TERRES

DEL GAI AL FACEBOOK!www.facebook.com/terres.gaia
https://www.facebook.com/terres.gaiahttps://www.facebook.com/terres.gaiahttps://www.facebook.com/terres.gaiahttps://www.facebook.com/terres.gaiahttps://www.facebook.com/terres.gaia


4/20

4

Morera va sorprendre als que conei-

xen el seu recorregut artstic. Mem-bre de Grop, lassociaci per la difu-si de lart contemporani, va ense-nyar les seves darreres pintures quees caracteritzen per un apropamentfora figuratiu i ls de la tcnica deloli. Conscientment vaig fer unaregressi a una tcnica i a uns te-mes que em varen acompanyarquan miniciava a lart pictric. El

pblic va poder reconixer espais

propers a nivell geogrfic. Comque els apunts que sovint faig deracons, carrers de pobles sn un bonstock per comenar a treballar.Lluny de la nostlgia, Morera va vo-ler recuperar aquella llum de la tar-dor gravada als seus records dequan va viure un any al camp. suna llum especial i que dna un toca tot all que illumina: les perso-

nes, la natura, les cases... el cel.

Amb lexcusa de donar alguna utili-tat a uns tubs vells doli lautor vacomenar a experimentar. Desprsde les primeres proves i el retroba-ment daquella llum esmentada vafer que comencessin a prendre for-ma diferents treballs en petites telesque tenia mig amagades per le-studi.Tot i el retorn al terreny figuratiu,Morera sinclina ms perqu la natu-ra imiti lart i no al revs, de la ma-teixa manera que ho defensa el pin-tor sus Paul Klee. Davant la comple-xitat de matisos de colors de la rea-litat, lautor sha centrat amb la llumtardoral, deixant que els pinzellsanessin fent el seu cam.Aquesta llum no s la duna tardordabans, quasi dhivern. Lestiu sall-arga i abraa, maldestre, la tardor:El blau s ms blau i el mar prentots els colors del turquesa. Els ar-bres que muden tamb semblenresistir-se a quedar despullats.La presentaci va tenir lloc el diven-dres 26 doctubre de 2012 a lAuca

Taverna, a la plaa de la Vila de Tor-redembarra. Els quadres es van po-der visitar fins a finals de novembre.Aquest acte va obrir el calendari cul-tural daquest nou espai que pretncontribuir a la dinamitzaci del nucliantic.

Morera va presentarTARDORAL a lAuca TavernaLartista torrenc Jordi Morera va exposar els seus nous treballs al nucli antic de Torredembarra.

Presentaci de lexposiciEl mn agrari a les terresde parla catalana impul-sada per lIRMU, la FMR ila CCEPC. Lacte va serorganitzat pel CentredEstudis Sinibald de Mas.5 dabril de 2013, Palaudels Icard de Torredemba-rra.


5/20

5

Inauguraci de lexposici Allats de Guillermo Arriaza i el torrenc OriolPanads a La Cocotte (Tarragona) en el marc de lScan -Festival Interna-cional de Fotografia el 26 doctubre de 2012. www.opanades.com

Actuaci de les Rates de Biblioteca a lAuca Taverna el 26 doctubre de2012 amb un fantstic acompanyament musical en directe.

EL TORRENC PEREROMEU, PORTADAAL METROPOLITAN

BARCELONAEl fams quadre Ramon Casas i Pere Romeuen un tndemde lany 1897 conservat al MuseuNacional dArt de Catalunya ha estat portada de larevista Metropolitan Barcelona el mes de noviem-bre de 2012. Aquest oli va estar exposat als Qua-tre Gats de Barcelona, espai de reuni dels moder-nistes (Casas, Rusiol, etc.) regentat pel torrencPere Romeu.

Taula rodona amb forces poltiques sobiranistes organitzada perlAssemblea Nacional Catalana de la Riera de Gai el 3 de noviembre de2012. La imatge s del Pau Plana.

El Grup dAficionats a lArt de Torredembarra varepresentar al Casal Municipal, amb molt dxit,lobra Arsnic i puntes de coix de Joseph Kessel-ring. La direcci va anar a crrec de lEloi Nolla. 5-XII-2012

27 de juliol de 2013

Correllengua a Torredembarra


6/20

6

Per tal de participar activa-ment a la vida collectiva deTorredembarra i a ms ams buscar diferents fontsdautogesti, ens involucremen projectes locals com Ba-rrakes i Correllengua.

El passat mes de juny vamvoler optar per l'organitzacii gesti de la festa de capdany del poble, ja que amblobertura del casal i amb lesdespeses que aquest com-porta (lloguer, activitats,etc.), ens trobem en unasituaci econmica on calbuscar recursos de finana-ment per tal de garantir el

desenvolupamentdaquest espai. La res-posta que vam rebre perpart de lajuntament vaser negativa, van optarper continuar oferint lagesti d'aquesta festa a

una iniciativa privada i/opersonal no relacionadaamb l'organitzaci d'es-deveniments. Volem re-marcar que aquest acteel va iniciar una entitattorrenca.El Casal Popular Cua Rojadenuncia que aquest es-pai ha estat adjudicatsense previ concurs i

sense tenir en compte la resta dedemandes de gesti. Aquest actespblics sn masses vegades cedits aempreses privades, passant per da-vant dentitats sense nim de lucreque treballen en el dia a dia del po-ble. Cal remarcar que lajuntamentt destinada una partida de dinerspblics per aquesta mena dactessiguin aquests gestionats per enti-tats o empreses privades.

Creiem que TOTS ELS ACTES LO-CALS que no siguin diniciativa po-pular shaurien dobrir a concurs. Ams a ms, que tinguin prefernciales entitats locals sense nim de lu-cre, tenint en compte que aquestesno poden competir econmicamentamb empreses privades, pensemque aquestes noms haurien de ges-tionar actes pblics ens cas que nohi hagi cap sollicitud per partdalguna entitat local.Aix doncs volem obrir aquesta carta

a tots i totes les/els torrencs i to-rrenques per mostrar la nostra dis-conformitat absoluta respecte a coms'adjudiquen certs actes, fer pblicsaquest tipus de fets que succeeixenal nostre ajuntament i demanar unacorrecta gesti daquestes partidespbliques que sn de tots i totes els/les ciutadans de la vila.Octubre, 2012

El Casal Popular Cua Rojadenuncia ladjudicaci de la

gesti dels actes municipalsSom el Casal Popular Cua Roja de Torredemba-rra, aquest casal lintegren tres collectius: L'As-semblea de Joves Independentistes de Torredembarra,collectiu Indepententista del Baix Gai-La Gaianada icollectiu feminista Les Filles de les Fetilleres. A ms ams de comptar amb la collaboraci de socis i scies attol individual. El casal autogestionat i sense nim delucre, desenvolupa diferents activitats a nivel social i

cultural aix com diferents tallers per infants i jovesamb lobjectiu de sensibilitzar a tots/ es els/les partici-pants sobre les diferents problemtiques de lasocietat actual.

CasalPopularCua Roja

Sabies que Ciudadanos va treure undiputat al Parlament a la circums-cripci de Tarragona? Sabies queaquest diputat que representa les nos-tres comarques viu a Barcelona? Sa-bies que era un antic militar? Sabiesque el programa electoral de Ciudada-nos no anomena ni una vegada Tarra-gona ni cap de les seves comarques, niel riu Gai, ni les centrals nuclears,ni?

XIX CALOTADA INDEPENDENTISTADEL BAIX GAI

24 de febrer de 2013

Rodade

prensade

suportal

Llus,28 defebrer

de2013


7/20

7

El dissabte 10 de novembre la Snia va fer una activitat a l'en-torn de Tamarit per conixer aquest espai i els seus valors na-turals. Van fer un taller per conixer alguns dels ocells. Tambvan penjar tres caixes nius i menjadores per a ocells. Aquestaactivitat la van organitzar conjuntament amb l'Associaci Tecle-tes de Tarragona.

El dimecres 14 de novembre Reacciona va protagonitzar unaacci de protesta al carrer. En primer lloc els seus activistes esvan dirigir a Base per denunciar la nova pujada d'impostosmunicipals. Seguidament es van traslladar a l'Ajuntament perfer arribar les seves propostes a l'alcalde. Cal dir que l'alcaldeno els va rebre.

LOPERACI CUA-ROJASEMPORTA EX-AEQUO EL PREMI

DE BONES PRCTIQUES DESOSTENIBILITAT

El 17 de novembre lAssociaci Mediambiental La Snia iEsplai Campiquipugui van recollir a Torredembarra el Premide Bones Prctiques de Sostenibilitat -categoria de Sosteni-bilitat Ambiental-, en la seva VIII edici. El projecteOperaci Cua-Roja consistia en retornar el barb cua-roigal curs baix del riu Gai. El premi va ser compartit amb elprojecte el mar de Torredembarra de Pere Martnez Bis-camps.

Ma i Flaquer reflexionasobre la llengua

"Desengese V., amigo Arce; si no logran ustedescambiar nuestra manera especial de pensar y sentiren todas las cosas; si no modifican Vds. nuestro or-ganismo y cambian nuestro temperamento, no es-

peren que el castellano se vulgarize en Catalua. Siustedes se empean en ello, y las circunstancias lesfavorecen para ejercer sobre nosotros una tiranacomo la que los rusos emplean contra los polacos,podrn lograr que se corrompa el cataln, que sehable el idioma oficial, pero a Vds. mismos les cau-sara horror ornos usar a todo pasto una lengua queno se hizo para nuestro entendimiento ni para nues-tra boca".Joan Ma i Flaquer, periodista i director de "Diarode Barcelona" (Torredembarra 1823-Barcelona1901)Fragment del llibre "El Regionalismo" de J. Ma i

Flaquer, 2a ed. 1887.Posaria molts altres fragments del llibre dignes dereproduir per gaireb el copiaria sencer. Si en teniuocasi en recomano la lectura.

David Morl


8/20

8

Per inspirar-se ho tenia moltfcil: agafava els seus estris ies traslladava a Baix a Mar.Sis anys desprs del seutrasps lAuca Taverna va

promoure una retrospec-tiva de la seva obra ambel mar com a fil conduc-tor.Francesc Llorach, el Sisquet

Pintor com el coneixia tot-hom, va nixer el 1914 aTorredembarra, a cal Sumoy,a cal Sisquet Pascual. Va serun gran aficionat a la pinturai les seves exposicions vanser exitoses i nombroses. Laprimera delles va tenir llocabans de la guerra, als localsde la Cooperativa Popular laVeritable, que era al carrerSanta Rosalia. I la darrera

mostra de la seva pinturaes va fer al Palau delsIcard de Torredembarra,seu actual delAjuntament, el 2006 enmotiu dun emotiu home-natge que va rebre perpart de la famlia i el po-ble de la Torre que ell tanva estimar.

La seva vida va estarmarcada per la guerra i larepressi. De jove va mi-litar a Esquerra Republi-cana de Catalunya. Defet, el seu pare, en Fran-cisco Llorach Sumoy, eraun histric militant delCentre Republic De-mocrtic Federal. Un copcomenada a guerra lesseves responsabilitats

van augmentar i el mes doctubre de1936 va ser elegit per la majoria derepresentants poltics i sindicals comalcalde. Al cap duns tres mesos vadeixar el crrec perqu el seu estat

de salut no era gaire bo. Quan es varecuperar es va incorporar a lexrcitrepublic. Va lluitar al front de Terol.Posteriorment fou represaliat pelfranquisme, passant per un camp deconcentraci i per la pres de Pilats.Josep Subirats Piana, antic sena-dor, impulsor de la Uni Europea iamic de Llorach, no es cansava dedir en els actes pblics que partici-pava que Llorach devia ser el darreralcalde republic viu dabans delfranquisme.Llorach, acompanyat sempre de la

seva parella Pepita Sol Damian, vasuperar com va poder aqueststemps difcils i va gaudir de nou ambla pintura.LAuca Taverna va voler retre unsentit homenatge a aquest populartorrenc amb una exposici amb elsseus treballs de temtica martima.A la inauguraci va intervir, entredaltres, la nta de Francesc Llorach,la Rosa Castro Llorach.

Homenatge al Sisquet LlorachEl 13 de desembre es va inaugurar Marines, unaexposici retrospectiva de Francesc Llorach Bal-cells Sisquet. Llorach va ser alcalde de Torredemba-rra i un enamorat de la platja i el mar daquesta vila. La

pintura va ser la seva passi i tota la vida va relacionar-se amb pinzells i teles.

Redacci

Torredembarra

La vida i lobra dun artistasempre van de la m. Labiografia de lautor ensparla duna vida intensa idel patiment de tota unageneraci que va veure elsseus ideals estroncats acausa de la rebellia dundictador.El Sisquet tamb shi vatrobar. Per aix vull ressal-tar que el primer que veigen aquest quadres, s allque els francesos en diuenla joie de vivre. Desprsde tant patiment en Sis-

quet troba el salvament,una compensaci si vo-leu.... en la natura imme-diata del seu poble.A la foscor de la pres,

contraposa la llum encega-dora del Mediterrani.Les Marines del FrancescLlorach sn un cant a lavida: La vida intensa decada moment del dia. Uncopsa de seguida que ell viula platja com un regal quela llibertat li ha donat. Lallum intensa i tots els de-talls hi sn presents... Un stemptat de trepitjar la sor-ra... La feina tamb hi spresent: Tamb s un cant ihomenatge a la feina delspescadors. Res no est de

ms. Els seus quadres snvisions sinttiques de lanostra platja de Baix a Mar,aiguamolls, la paella, elport... Sempre amb la m-

xima intensitat de llum.Fixeu-vos com els blaus-verds sntractats en contrast amb la llum delsol.Perspectives a peu de platja sem-pre amb lhoritz del mar. Aquellsideals pels quals tant van lluitar snara plens de llum marina i horitzonsoberts...No cal dir que la paleta del FrancescLlorach s plena de matisos Elsblaus i verds en gradacions subtils(de lultramar als maragdes i turque-ses...) i escumes de tota mena om-plen els llenos amb generositat.T un bon ull per fotografiar mo-ments precisos dels paisatges i delshomes i pescadors que els donenvida.Hi ha un valor afegit a la riquesacromtica i compositiva que elSisquet utilitzava: Els temes quepresenta ens parlen duna Torre-

dembarra canviant i que va des-apareixent. Una Torredembarra queja no tornar. Veiem-ho en un qua-dre que em crida especialment la-tenci: s el Cap Gros.

Les Marines del Francesc Llorach sn un cant a la vidaEncara recordo la sorpresa que vaig tenir a la dar-rera exposici que varen fer al Castell de Torre-dembarra en homenatge al pintor i a la persona.Vaig quedar embadalit per la quantitat dobra i pel trac-tament de les marines.

JordiMorera

Torredembarra


9/20

9

www.llibrestorrencs.cat

La Destileria vapresentar La hora dela Bella y otras histo-rias para leer en Na-

vidada laTorre i a Madrid

LAssociaci dEscriptors "La Destileria" va presentaraquest dimecres lantologia "La hora de la Bella y otrashistorias para leer en Navidad" a lAuca Taverna.LAssociaci dEscriptors "La Destileria" va presentarel dimecres 28 de novembre a lAuca Taverna de To-rredembarra la seva nova obra collectiva. Es tractadun recull de relats de les autores Nieves Hidalgo,M. Beln Mrquez i Carolina Mrquez Rojas i delsescriptors Flix Rueda, Francisco Melero Mallo, JordiPereyra Mar, Ramon Valls Baus i A. M. Caliani.Lacte va comptar amb alguns dels seus autors. Elllibre es va presentar posteriorment a Madrid, a lallibreria Arrebato Libros, al popular barri de Malasa-a. El fil conductor del volum s la idea del conte deNadal que dna peu a fer volar la imaginaci. Estracta de llegir i somiar desperts coses impossibles:entrar a linterior dun quadre, trobar la tomba de laBella Dorment, viure una aventura al Titnic, etc.

Aquest sn els retats que shi poden trobar:El palacio de hielo de Nieves Hidalgo

La hora de la bella de M. Beln Mrquez

Daddy Christmas & Co. de Flix RuedaStille Nacht de Francisco Melero MalloGliese 581 de Jordi Pereyra Mar

Merry Christmas, My Little Girl de CarolinaMrquez Rojas

La seorita Roja y Brokerbotn de RamnValls Baus

La ltima Navidad de Todd Banning de A. M.Caliani

http://escritoresladestileria.com

Els quadres delSisquet ja sn

patrimoni del pobleMorera. Fixeu-vos-hi. El port ja s cons-

trut, s cap el tard, els obrers hi han posat la tanca de

plstic perqu ning shi atansi. El quadre ja ens parla dela crisi... perqu el Roquer ja estava sentenciat i la rocano tardaria a ser enderrocada... s com si el pintor ha-gus tingut el pressentiment que els paisatges verges delRoquer que tant lhavien acompanyat tenien els diescomptats... B, la histria ja la sabeu millor que jo. Joacaba darribar a la Torre quan em vaig trobar amb unamanifestaci que reclamava la preservaci daquest indretnic... Per tant, ara ja sn memria histrica del nostrepoble... I el Sisquet ho va saber immortalitzar.B....s un luxe poder dur lAuca a primera lnea de mar. ElLlorach ens ho ha perms i el millor que podem fer sgaudir daquesta llum que avui penetra aqu on som. Per

aix vull agrair a la famlia Llorach pel fet dhaver pogutdisposar daquestes excellents obres dart.SuggerimentsEls quadres del Francesc Llorach Sisquet ja sn patri-moni del poble. Si algun dia aquesta vila ha de tenir unmuseu propi no li pot faltar alguna de les peces del Llo-rach, com tampoc, s clar, de lAmate, el Joan Ciur, elJoan Ceballos....i daltres artistes per tots reconeguts.Fins aqu he fet la part lrica. Ara arriba la part prosaica...Per acabar deixeu-me fer una mica de mrketing. Vullrecordar que si alg vol fer un regal especial en aquestNadal, regaleu un Llorach!Perqu tenir la platja de Torredembarra al menjador de

casa i gaudir de la platja des del sof de casa no t preu.Podeu estar-ne segurs. Per tant s ms segur invertir enun Llorach que invertir en segons quin pla de pensions... ino diguem de preferents. El quadre sempre el gaudireua tot hora, en qualsevol moment... i el podreu deixar enherncia a les futures generacions perqu coneguin comva ser el nostre poble...Per aix, per saber preus i condicions en podeu parlaramb la famlia.

Pancartes en contra de les retallades a lEscola Antoni Roig
http://escritoresladestileria.com/http://escritoresladestileria.com/http://escritoresladestileria.com/


10/20

10

Francesc Llorach Balcells: la

repblica de la pintura

Llorach, el Sisquet Pintorcom el coneixia tothom,va nixer el juliol de 1914al carrer Carnisseria

nmero 12 de Torredem-barra, a cal Sumoy o calSisquet Pascual. Els seuspares eren la Matilde i elFrancisco. Lavi maternera el fuster Pascual Bal-cells Valls, que fou un delsfundadors de la coral laVeu del Poble (1901).Als dos mesos de vida elSisquet va haver de seroperat. Llavors era unacosa infreqent ja que elsmitjans i els serveis sani-

taris eren molt precaris.La soluci va ser possiblegrcies a qu els seus aviseren didos dun cambrerde Barcelona. A principisde segle els cambrers deBarcelona havien creatlAliana, una mtua co-operativa que permetia alstreballadors accedir alsmetges i als hospitals.Arran daquest succs escre a Torredembarra lasecci local de lAliana el1918 amb unes 100 fam-lies scies.El Sisquet va estudiar al

Patronat Antoni Roig ambel mestre Ignasi PrezRueda i amb lAlberich.El Sisquet era fill dun vellrepublic del Sab (elCentre Republic De-mocrtic Federal), el Fran-cisco Llorach Sumoy. sper aix que el quan era

petit sempre rondava pelcaf i la sala de ball de lasocietat. Es conserven amoltes cases de Torredem-

barra una srie de fotogra-fies de la dcada de 1920on es veu la sala de ball delSab acabada de guarnir onapareixen sis persones fentveure que toquen instru-ments. Doncs b, el nen sel Sisquet! Resulta que lasala havia estat engalanadaper una festa i es va pre-sentar un fotgraf profes-sional. En demanar volunta-ris per donar vida als seusretrats el Francesc no sho

va pensar dues vegades.Francesc Llorach va comen-ar a pintar cap el 1930.Daquella poca Llorach re-cordava haver anat a ajudara lescultor torrenc JosepPujol Muntan al seu taller.Amb lesperit jove, en plenade recerca i amb la fixacique li duraria tota la vidapel litoral, Llorach volgupintar les platges de Mallor-ca. En no poder comprarbitllet es coll a un vaixellcom si fos un carregador depaquets. Damagat arribar alilla i pogu fer realitat elseu somni.La seva primera exposiciva ser lany 1936, setmanesabans que esclats la gue-rra. La mostra va tenir llocals locals de la CooperativaPopular la Veritable, que eraal carrer Santa Rosalia. Calrecordar que el seu pare era

el conserge daquesta entitat.Precisament aquesta primera expo-sici li hagus pogut canviar la vidaper sempre. Un personatge impor-tant, Ramn Acn, pintor, escultor ianarquista aragons emparentat a laPobla de Montorns, va veure elsseus quadres. No va dubtar ni unmoment en parlar amb lautor. Lihavia agradat que va pensar en do-nar sortida a aquell jove artista. Iaix va ser. Al poc temps Acn troba-ria una beca per a Llorach per anar

a estudiar a Itlia.No era la primera vegada queaquest aragons feia de mentor.Diuen, per exemple, que va ser lapersona que finan la pellcula deBuuel Las Hurdes (1932) per de-nunciar les condicions de vida delmn rural. Llorach, per, a difern-cia de Buuel, no va poder aprofitarla seva ajuda. En esclatar la guerraels somnis italians es van esfumarper sempre. A ms a ms, Acn seriaafusellat pels nacionals el primer diade lAlzamiento.

Ja sabeu que Torredembarra va arri-bar a estar dividida en tres societatsrecreatives que tenien un compo-nent poltic marcat. Deia ms amuntque ell provenia del Sab per,ails!, la seva estimada Pepita ambqui festejava des de 1931, era delsTranquils! Quin daltabaix! Desprsde fer algun favor a la Societat ElsTranquils (pintar un decorat per alcarnaval) i de pagar la corresponentquota, el Sisquet ja va poder treurea ballar a la seva estimada promesa.La famlia conserva el rebut corres-ponent a la quota de la festa majordel 1934. La quantitat era de 20pessetes, Du ni do! Pensem que elSisquet treballava daprenent a calPau Pintor i cobrava un duro a lasetmana... Per cert, la Pepita, dejoveneta, havia estat scia dels Po-mells de Joventut.Lamor de la parella es va iniciarcom a les pellcules romntiques.

Francesc Llorach Balcells va ser un pintor torrencque va gaudir del reconeixement per part de moltsamants de lart i, sobretot, dels vens del seu po-ble els quals sempre van respondre a les seves ex-posicions amb una gran assistncia i amb la com-pra de les seves obres.

Jordi Su

Torredembarra


11/20

11

Recordaven amb molta joiaLencs dels divuit anys de

Pompeu Crehuet. I no sper poca cosa que recorda-ven aquesta obra. Resultaque el Sisquet feia de gal ila seva parella de noia. Ellatenia 17 anys. Lamor delsactors va traspassar a larealitatEl Sisquet va militar a Es-querra Republicana de Ca-talunya i a la ConfederaciNacional del Treball. Perrecollir diners per la seccilocal dibuixava en carbonis-sa retrats del president Ma-ci i els venien.Un cop comenada la gue-rra les seves responsabili-tats van augmentar i el mesdoctubre va ser elegit perla majoria de representantspoltics i sindicals com alcal-de. Al cap duns tres mesosva deixar el crrec perquel seu estat de salut no eragaire bo. Quan es va recu-perar es va incorporar a

lexrcit republic. Era eljuliol de 1937. Dins lexrcitva ser comissari de la 95Brigada de Marina i 94 Bri-gada. Va lluitar al front deTerol.El mateix dia que les tropesnacionals van entrar a To-rredembarra es va entre-gar. Va ser tancat en uncamp de concentraci quehi havia a Tarragona. Quanes van assabentar quehavia estat comissari poltic

al front li trencaren el bra.Quan se li cur li tornaren atrencar. Desprs va sertraslladat a la pres de Pi-lats, a la mateixa ciutat. Elconsell de guerra que eljutj el va condemnar areclusi perptua. Els seuscompanys de lleva i el rec-tor de la parrquia van ava-lar la seva bona conducta.Lany 1941 va sortir en lli-bertat condicional per va

ser enviat a fer el serveimilitar. I al cap de dos anysli commutaren la pena a 12anys i 1 dia de pres. Defi-nitivament, el 1951 va ser

llicenciat.Siquet Pintor

Desprs de la guerra conti-nu pintant.En sortir de la pres es vapoder casar. Primersinstallaren a la casa delcarrer Antoni Roig, tocanta la plaa Joaquim Boro-nat. Desprs es trasllada-rien a Barcelona. Els mal-sons pel que havia viscut ala pres continuaren moltsanys per pogu refer laseva vida amb plenitud.Exposaria sobretot a To-rredembarra i a Barcelona.Tamb va guanyar algunpremi, com el de MradEbre, amb quadres sobreMiravet.Tenia el costum de retratarels paisatges que ms tardpintava a lestudi que teniaa casa seva. Ho feia escol-tant el Bara per la rdio,amb la porta oberta, encontacte amb la seva pa-rella. Tamb era habitual

veurel els dies de festadamunt de la barca Gua-dalupe, perdut pel Roquer,els Munts o la Platja Llargaamb els seus pinzells i lesseves teles. Li agradava elmar, la platja, les postes iles sortides de sol.Coneixem una exposicique realitz a la FondaCoca, al primer pis, lany1948, inaugurada la vigliade la festa major. En elprograma hi podem llegir

el nom de les 24 obres quehi expos. Destaquem-nealgunes: Tamarit, Platja(Torredembarra), Pins(Platja Llarga), Contrallum(Els Munts), Roques

( T o r r e d e m b a r r a ) , b a r c adarrossegament, Punta de la Gale-ra, Carrer del Rosari, etc.El 1982 va exposar a la sala de cul-tura de la Caixa de Pensions de Baix

a Mar. Entre les obres que shi po-den poder veure tenim Posant pals,Roquer-Matinada, Cap Gros, Repa-rant el motor, etc.El 1997 va exposar a Baix a Mar i vavendre tots els 50 quadres que hitenia penjats.Llorach freqentava Torredembarra iquan per fi es va jubilar passava lameitat de lany aqu.El 2001 ERC de Torredembarra liret un sentit homenatge.El 2003 el vaig poder conixergrcies a la Rosa Castro, una de lesseves dues ntes. El Sisquet va tenirlamabilitat de contestar les mevespreguntes sobre la Torredembarraque ell havia viscut. Van ser duestardes precioses a la seva casa delcarrer Nou que em van servir perdescobrir les societats i les coopera-tives torrenques. La seva dona, laPepita, tamb va posar culleradaexplicant la rivalitat entre els Tran-quils i els del Sab. Realment el Sis-quet tenia una gran memria i unaspecte molt vital per ledat que te-

nia. A partir de llavors jo seria unms dels afortunats del seu cercledamistats que rebien les postals deNadal que ell mateix dibuixava.La darrera mostra de la seva pinturaes va fer al Castell de Torredemba-rra lany 2006 en motiu dun emotiuhomenatge que va rebre per part dela famlia i el poble de la Torre queell tan va estimar. Lorganitzaci vaanar a crrec del Patronat Municipalde Cultura de Torredembarrra.Josep Subirats Piana, antic sena-dor, impulsor de la Uni Europea i

amic de Llorach es van conixer ala pres-, no es cansava de dir enels actes pblics que participava queLlorach devia ser el darrer alcalderepublic viu dabans del franquis-me.Amb larribada de la democrcialAssociaci dExcombatents li tra-mit la documentaci per cobrar laindemnitzaci per haver estat repre-saliat.Llorach, acompanyat sempre de laseva parella Pepita Sol Damian, era

una persona treballadora i humil queva estimar Torredembarra, la platja ila seva gent. Des daqu el nostrerecord i homenatge.

Llorach, testimoni de la vida torrencaTots dos van participar en el teatredaficionats to-rrenc dels anys 30. Feien les obres a cal Maiam.


12/20

12

Suport al Llus el dia de la declaraci als jutjats, l1 de mar de 2013 El riu Gai a lalada del Catllar, el 8 de mar de2013

Msica i poesia en solidaritat amb el Llus, el 10 demar de 2013

Acte pblic dEcologistes en Acci i de Tanquem lesNuclears a lAuca Taverna en motiu del segon ani-versari de Fukushima, el mar de 2013

Imatge del Tasta el Gai celebrat a la Traviesa el mes de mar de 2013organitzat per Terres del Gai.


13/20

13

[email protected]://ca-es.facebook.com/terres.gaia

5 de juny de 2013

La recerca local:

La gran histria propera

Experincies i ancdotes peranimar-te a donar el pas a investigar

Dimecres, 5 de juny, a les 19hBiblioteca Mestra Maria Antnia de

Torredembarra.

Estan en trmit dexposici pbli-ca a l'Ajuntament de Renau el res-pectiu POUM, eina cabal de planifi-caci urbanstica i ambiental delmunicipi amb validesa fins lany2026, el GEPEC/EdC hi ha compa-

regut com a part interessada de-tectant moltes mancances i errors,per la qual cosa ha presentat unplec dallegacions destacant-hicom a especialment greu:Que es pretn una nova urbanitza-ci de xalets en la frontal princi-pal i visual privilegiada de Re-nau, la perspectiva del poble msdestacable, la ms apreciada i valo-rada tant pels renauencs com pelsseus visitants, sortosa i coherent-ment protegida pel Pla TerritorialParcial del Camp de Tarragona:en un poblet encara amb harmonies

importants amb el seu paisatge,salvat fins al moment i a recer delsimpactes de la conurbaci de Tarra-gona!Que el cens de cases deshabita-des, buides o en venda, o per

rehabilitar i de parcelles lliuresper a construir tant al nucli anticcom en la zona preexistent dexalets resulta molt incongruentamb lestat actual, i restant tambsense computar els nous habitat-

ges potencials de lantic llogaret dePeralta i dels masos i altres cons-truccions esparses pel municipi:segons dades actuals contrastadesa Renau l'excedent actual de slencara no construt o consoli-dat superaria en escreix el30% de creixement mxim

perms segons el Pla TerritorialParcial del Camp de Tarragona,amb lo qual ocupar ms sl, i ams protegit, resulta plenamentinjustificat i sobredimensionat. Calasseverar la compleci delsnuclis preexistents omplint els

"forats urbans", abans que perme-tre lurbanitzar altres espais alsdefora.

Veieu el text sencer awww.gepec.cat

El GEPEC ha presentat allegacionsal POUM de Renau
https://ca-es.facebook.com/terres.gaiahttps://ca-es.facebook.com/terres.gaiahttps://ca-es.facebook.com/terres.gaia


14/20

14

Ja fa uns anys que conec elFabio. Fabio Guzmn. Norepetir lextens currculumque podeu consultar a lallista de preus. Tan sols

compartir algunes de lesvivncies que he tingut lasort de compartir amb ell ila colla de GROP.

s una especialista en ferfotos de racons que ningfaria. Tamb sap treballarel paper maix amb mansdartes i s artista espe-cialitzat en aquesta tcnica.

Els Ulls de carrer que enspresenta en sn bona mos-tra. Ha fet installacions i

projeccions videogrfi-ques... sempre sorprenents.Daix vull parlar.

Des que es va fer membrede GROP ens sorprn acada exposici amb sortidesque ens descoloquen. Alprincipi penses mest pre-nent el pl?, perqu sdesprs quan veus i captesles seves intencions itendinses en el seu universcreatiu. Ells ens demostra

que el surrealisme a vega-des s ms real que el mnque ens envolta.

Recordo una ancdota delcollectiu GROP, em per-metrs Fabio que lexpliquials que no et coneixen. Enuna memorable exposicide GROP, havem de feruna obra collectiva conjun-ta per lAjuntament de laNOU. El tema era un paisat-ge de La Nou de Gai mi-

rant cap al nord, cap a Ves-

pella des del Castell de laNou. Aquella petita Tosca-na que tenim al Baix Gaia tocar nostre. Cadasc vaconfegir del puzle

collectiu una part de lafoto. Lobra la podeu veurea lAjuntamentCastell deLa Nou. Cadasc va fer laseva reproduccifidedigna del boc de pai-satge que li tocava. EnFabio va fer la seva part...per hi va afegir i va feraparixer un sser estranyen la panormica retrata-da. No era home ni dona.Era un sser que et feiapreguntar qui s... un

marcianet? El quadregeneral va resultarenigmtic justament peraquest detall que li agreixoque introdus.

Aquesta ancdota retrataal meu parer un xic en Fa-bio. Sempre provoca, nodic que ho faci conscient-ment, per tant si com no,sempre et fa anar msenll de les aparences. Laprovocaci no s gratuta i

demostra que t fustadartista.

Avui en Fabio ens regalauna mplia colleci de lestapes de les aiges i clave-gueres que segellen elssubterranis de les nostresviles i pobles. El procs sfotografiar, triar i repro-duir... La seva selecci haestat exhaustiva i selecti-va. Un pot preguntar-se ons lart en aquest treball?

Per, fixeu-vos, el mateix

va passar quan Andy Warhol va re-produir les llaunes de sopa Campbello les capses de sab Brillo. En Fabiono reprodueix, li dna una novaptina perqu observem amb ms

atenci all que normalment aixa-fem amb les nostres petjades senseparar esment. Els colors dels xidssn presents. Les geometries deldisseny industrial de les diferentsfoses... fins i tot els errors. Ell ensen pot explicar algunes anecdotesamb qu sha trobat en aquesta re-cerca de tapes de ferro. Com ell hadit sn petites joies oblidades.Quan un s capa de captar en allms humil, a simple vista, la bellesadel temps, del material... ja t mitjafelicitat trobada. Mirar al cel aporta

descobertes. Mirar endavant ho femcada dia i s lhabitual. Mirar a terras ms dels infants... potser perqula tenen ms a prop.... Els adults hofem quan ens cau una moneda oquan ensopeguem... En Fabio shatornat nen i per aix lha captivat ladiversitat dels dissenys de tapes. Hadescobert aquests mandales indus-trials, annims i ens els ha fet pre-sents.

Ara, com s habitual, em toca fer elmrketing corresponent. Aquestes

peces tenen un treball artesanal in-negable, un acabat artstic que enms dun rac de la casa fa que cridilatenci. Pel seu tamany es potcollocar en molts llocs. En el meucas mel trobo davant sempre quebaixo a lestudi... Vull dir que, ani-meu-vos, si us sobra algun caler afinal de mes reserveu-vos un ull decarrer del Fabio. Els preus sneconmics i paga la pena. GrciesFabio per la teva bella, sorprenent iinslita mostra.

Fabio Guzmn t ulls de carrerJordi Morera

Torredembarra


15/20

15

Concurs de castells... i grallesFa poques setmanes es vacelebrar el 24 Concurs deCastells de Tarragona. Entreles novetats que sincloenenguany fruit del nou pro-jecte de Concurs ideat per

Josep Bargall- magradariadestacar el reconeixement alstres millors grups de grallersde les diferents colles caste-lleres participants. Celebro lainiciativa daquest reconeixe-ment que, espero, serveixiper la major valoraci delmn graller, no noms dins elmn casteller sin tamb a laresta de manifestacions festi-ves on participa i ns partactiva.Tot i que aquest subconcursde grallers no apareixia al programa i nova tenir, segons les meves percepcions,gaire ress, dies desprs de la finalitzacidel concurs es van donar a conixer elstres guanyadors i els criteris que haviautilitzat el jurat per avaluar-los.Aquest jurat, format per diverses perso-nes vinculades al mn de la gralla i eltimbal Xavier Orriols, Francesc Sans,Daniel Carbonell i Pere Oliv (amblexcepci del reconegut dolainerdAlgemes Xavier Richart)-, el vam po-der veure durant les dues jornades delconcurs passejant per larena de la TAPescoltant detingudament a tots i cadas-cun dels grups de grallers que hi partici-paven i prenent notes de les seves exe-

cucions. Alguns els criteris davaluacique es van seguir van ser: lafinaci delsinstruments, la tcnica, la interpretaci ola qualitat esttica del conjunt pertamb la compenetraci dels msics i elscastellers en els diferents moments delexecuci del castell. s de vital im-portncia, tamb, la precisi en lentradade les gralles, en el moment de laleta,en la sortida del pom de dalt o en la sor-tida final, que variar en funci del tipusde castell.Finalment els escollits i, per tant, els quevan respondre positivament a totsaquests parmetres, van ser els grallers

de la Colla Vells dels Xiquets de Valls, elsdels Castellers de Sant Cugat i els delsXiquets de Reus. Val a dir que no es vantenir en compte els grups de grallerssense una vinculaci directa amb lescolles participants.Aquesta tria, encertada al meu parer,respon a una realitat cada cop ms este-sa -sortosamenten algunes colles cas-telleres i els seus grallers: la voluntat dedignificaci i evoluci de la gralla i eltimbal en el seu sentit ms ampli a partirdel mn dels castells. Aquests tres grupsi tamb daltres- tenen varies coses encom a destacar:

-El seu aprenentatge va o ha anat acrrec de msics professionals de la gra-lla i el timbal en escoles de msica tradi-cional o escoles prpies de la colla.-Els grallers i timbalers no actuen en

pblic fins que adquireixen unnivell interpretatiu ptim, res-ponent justament a aquestscriteris davaluaci del jurat.-La seva formaci i activitat vams enll de lexecuci de les

tonades prpies dels castells.-Realitzen balls i concerts degralles en les diades de la collai disposen dun repertori msenll dels tocs castellers.-Els grallers sn socis de lacolla castellera.-En les actuacions de castellsno perceben cap retribucieconmica per part de la colla.Les msiques que acompanyenles actuacions castelleres comel propi Toc de Castells o elcada cop menys sentit, toc per

portar el pilar al balc sn algunes de lesmsiques per a gralla ms antigues quees coneixen i formen part de la histriaancestral de linstrument. Les msiquesdels castells han de transmetre senti-ments i emocions, no shi val noms enfer les notes que toquen i prou. I aix nos fcil.En aquest sentit s diversa la bibliografiaque ens parla daquests sentiments i delemoci que desperten les gralles quanacompanyen lenlairament dels castells.El vallenc Francesc Blasi i Vallespinosa vaeditar lany 1934 la monografia Els cas-tells dels Xiquets de Valls. Reprodueixoun fragment del captol dedicat als gra-llers on Blasi relata a la perfecci aquesta

comuni inseparable entre castellers igrallers:Els grallers, amb la tonada dels cas-tells en linici, carregament, aleta,desfeta i duent-lo al balc, esdeve-nen els veritables arquitectes ignotsdaquestes construccions, possedorsdel secret de fer alar els castellsdels Xiquets de Valls.Si lentusiasme dels castellers dnala matria a propsit per a fer cas-tells, el so de les gralles s lesperitregulador dels moviments i dhuc dela glria daquells exercicis; de talfais que nosaltres volem creure que

sense lespinguet de les gralles nofra possible de realitzar-los. T eldo delectritzar els castellers, dunir-los, denervar-los, de moure tots elsseus nervis. Marca totes les etapesdun castell i les comunica al caste-ller, mentre aquest, absort amb elseu deure i disciplina, posa tots elsesforos a prova, tot sentint-se llis-car pel damunt dels companys quepugen al castell amb el neguitdaconseguir lxit, i que desprs delaleta davallen alegres per haver-loaconseguit.Els grallers, amb la seva actuaci,

van llenant a lespai les notes dellur instrument. Estan tant identifi-cats amb la fora emotiva que res-plendeix en lambient i dhuc en elsmateixos castellers, que moltes ve-

gades lxit dun castell ha deps delastcia de fer produir a les grallesoportunament un so dangoixa odalegria, dacceleraci o de lentitud,per tal de remoure els nervis de lamassa i salvar el castell de la immi-

nent caiguda.No hi ha res ms encoratjador per ungraller o un timbaler quan, desprs dunaactuaci, satansa un casteller i et diuque se li ha posat la pell de gallina quanha sentit aquella aleta des de sota delcastell o que aquell toc suau a la sortidade lenxaneta lha ajudat a no defallir enun moment de mxima concentraci iequilibri.El toc de castells ha de transmetre corat-ge i empenta durant la pujada, energia iemoci en fer laleta, suavitat i serenor ala sortida del pom de dalt, emoci con-tinguda durant la baixada i alegria festivaa la sortida. Quan es produeixen totsaquests efectes i els castellers -pertamb els espectadors- els perceben, elcastell s viu i passa all que vaig sentirfa uns dies a la barra dun bar quan uncasteller em deia: s que a mi els gra-llers de la Vella memocionen quan elssento. Un comentari afalagador, enaquest cas cap als grallers vallencs, percar de sentir a les places en una diadacastellera.Ha de quedar enrere duna vegada pertotes la idea que la gralla i el timbal sninstruments fcils de tocar, que ambpocs dies dassaig ja sonen prou b i jass apte per sortir al carrer, que com

ms serem ms riurem o que no passares si ens equivoquem i parem de tocar amitja actuaci. Aquesta ha estat i sencara- la tnica dominant en algunescolles, no noms castelleres sin tambde gegants i ltimament tamb enlmbit del mn bastoner. Sortosamenten lactualitat existeixen nombroses es-coles de msica on poder adquirir unsconeixements i una formaci de qualitatadaptada als nous temps on la gralla,partint de la seva condici dinstrumentpopular, ha adquirit un alt grau de pro-fessionalitat difcil dimaginar uns anysenrere. Per tocar castells no cal ser

msic professional per si complir ambun nivell interpretatiu mnim que dignifi-qui els grallers i la mateixa colla en elseu conjunt.Cada cop hi ha ms bons grallers i tim-balers que creen escola i dignifiquen commai aquests instruments i, en aquestsmoments, el nivell interpretatiu de moltsdaquests grallers s daltssima qualitat.Per tot aix encoratjo a tots els grallers itimbalers darreu que esmercin esforosen el digne aprenentatge daquests ins-truments. Daquesta manera la seva in-terpretaci despertar emocions i lamsica que flueixi dels seus instruments

ser tant digne de ser escoltada en unaplaa castellera com en un concert-vermut de festa major i el pblic valorari aplaudir la seva execuci.

David Morl

Torredembarra

Www.davidmorla.cat

Article publicat aBaixGaia.cat


16/20

16

Avui s un dia especial per nos-

altres, perqu podem gaudir de

les seves obres, per tamb sun dia trist perqu l'avi no estamb nosaltres.

A la ultima exposici, que tamb

va ser un homenatge, va dir queli agradaria arribar als 100 anys,

perqu hi ha molt poca gent que

es mor desprs dels 100.La majoria de gent que esteuaquest vespre aqu, el coneixeu

i l'apreciveu i segur que el re-

cordeu no noms com un artista

de la pintura, sin per la sevabondat.Per circumstncies de la vida,

l'avi ens va haver de fer de pare,

a la meva germana Lourdes i ami. Encara recordo aquella olor a

pintura que feia el seu estudi. De

tant en tant ens deixava donaralgunes pinzellades en algunquadre. Ens deia: aquest qua-

dre, prendes, no noms lhe pintat jo.Recordo quan anava amb la seva cmera

de fotos penjada al coll a captar postes desol per desprs plasmar-les sobre una tela i

donar-li vida.

Recordo aquella olor a pintura que feia el seu estudi

Rosa

CastroTorredembarra

El Timbalt la joia de reproduir el text llegit per laRosa Castro, la nta del Sisquet Llorach, el dia dela inauguraci de la seva exposici retrospectiva.

Recital de laltafullenc Jess Ca-yuela a lAuca Taverna el 20 degener de 2013.

Presentaci del llibre de Ricard Ramon sobre la II Repblica a la Riera deGai, 3 de gener de 2013 al Casal Rierenc.

Concentracions de suport a la pro-clamaci sobiranista del Parlamentde Catalunya del 23 de gener de2013 convocada per lAssemblea

Nacional de Catalunya. La primeras a Torredembarra i la de sota sa Creixell (cedida pel Facebook

Creixell). El periodista Jordi Sal-vat fou lencarregat de llegar elmanifest a les portes del Palaudels Icard de Torredembarra.

Anellament docells en motiu del dia mundial de les zones humides. Acteorganitzat per lAssociaci Mediambiental la Snia, amb el suport delAjuntament de Tarragona, el dia 2 de febrer de 2013.

Presentaci del llibre Catalanitat i llibertat. Escrits poltics 2006-2011 del Jaume Renyer a lAuca Taverna el 6 de febrer de 2013.


17/20

17

Amarats del romanticismede lpoca cercaven aque-lla essncia, pretesamentesttica, del sentir delcamp. Amb aquest objec-tiu el metge Pau Teixidor iTarrida, nascut a Sant Boide Llobregat el 1847 perinstallat a Rodony al-menys des del 1875 fins ala seva mort el 1907, vapromoure lexcursionisme pels mu-nicipis de lentorn. Coneixem algu-nes de les seves crniques grcies ala publicacions de lpoca del CentreExcursionista de Catalunya (CEC).

Doncs b, el nostre protago-nista havia sentit parlar tantes ve-gades de les Coves Roges, prop de

Vespella i a tocar del Gai, que teniamoltes ganes danar-les a veure. Unve de Montferri, que llavors era co-negut amb el bonic nom de Puigti-nys, es va oferir a acompanyar-lo.La seva dona era filla de Mas denBlanch. Amb la companyia dun socidel CEC ja tenim la comitiva tres-cant per aquests camins. Era el 21de juliol. Sortiren a les nou del matamb dos cavalls, el Ninus i lAn-darn, des de Rodony. Passaren perMontferri, el casalot de la Polla Ros-sa, Mas den Figueres, Mas Cadernal

i Mas den Blanch. Daquest Massuniren al grup el pare i un xiquet.

Arribats a les Coves quedenmeravellats i els acompanyantsaporten informacions de gran inte-rs. La Coves sn del Pansit, queviu en una caseta a tocar, amb ungos. El conjunt de coves formen unaparet duns 35 metres dalada per200 de llarg. Una de les coses quems crida latenci a Pau Teixidor sla rica fauna:

Pochs sn els foradets y es-cletxes en que no hi facin niu una oaltra au o aucell. Aixs s com seveu als pardals tordals, psseres,orenetes, roquerols, falsies, etc.,viure y xoplujar-se sota'1 mateix

rasser ab els corbs, espar-vers, lives, muols, etc.,sns que cap dels ignocentsaucellets hi prengui mal;qual secret est en l'astuciaque tenen aquests pobrets

en niuar y ficar-se no msque en els forats molt ama-gats y petits. Tamb crienall abundancia de ratapei-xets; per qui s'emporta la

palma de les cries sn les abelles,quals riques y temptadores bres-ques sn all fruita prohibida peral'home.Un dels guies va fer adonar a la co-mitiva lexistncia dunes estaquesencantades. Eren les estques deldiable!

Ens preparvem ja pera bai-xar, quan el guia, a propsit de lesabelles, ens pregunt si'ns haviemadonat de les estaques encantades.Les estaques encantades? fremnosaltres. S, les estaques del dia-ble. Que pot-ser no'n saben res,vosts? Fins al present, no.Segueixin -me, donchs, ab la vista,y, si no m'erro, ne veurem cinch.Efectivament, no'n manc ni unapera que, en distints punts, comp-tessin fins a cinch estaques entatxo-nades en aquelles enlairades voltes.

Y no podent nosaltres atinar de capmanera com la m de l'home haviapogut servir d'instrument pera cla-var-les-hi, ab tota l'amabilitat delmn ens cont la segent y curiosarondalla:

Una vegada s'escaigu atrobar-se aqu, tot sol, un xiquetd'una de les masies de l'entorn, ymentres contemplava embadocat, elgoig que feya aquella muni d'ai-xams d'abelles y frisava, de segur,per l'impossibilitat en que's veyad'escursar les distancies y poderescorcollar els caus, sense sabercom; se li present un senyor, benarreglat y molt ben vestit, qui abveu amorosa li fu aquesta interes-

sant pregunta: Que t'agradaria

menjar d'aquestes bresques, nen?Prou; per nos poden heure.Donchs mira: te'n vas a cercaruna caldera y veuras com l'ompli-rem y podras atipar-te'n. El nen,mig esporuguit ab la sobtada pre-sencia d'aquell home, y mig espe-ranat de ses dolces paraules y afa-

lagadores promeses, no sabia qufer-se. Per fi's decid y marx, tor-nant al cap d'una estona ab unacaldera que havia emmatllevat enun mas proper.

Llavors, l'aixerit senyor,

carregant-se a coll al nen y a la cal-dera, d'un bot s'en fil dalt d'aque-lles voltes, crest una rocosa arna,fic la ml a la caldera y clav unaestaca al forat. Tot seguit, ab esfe-reidora lleugeresa, volaren a unaaltra arna; ab la mateixa destresa'ntragu la ml, la colloc a la calde-ra y tap'l forat ab una altra estaca,repetint igual operaci fins a cinchvegades, que representen les esta-ques que's manifesten encara.

Un pich plena la caldera,

d'un salt se plantaren baix. Arad'aquesta ml se n' han de fer qua-tre partions, senyor;una pera mi,una pera tu, una pera l'amo de lesarnes y l'altra peral qui t'ha deixatla caldera. Ja les pots fer tu ma-teix. El pobre nen, com que encarali durava 1'esglay, no sabia quinpartit pendre. Ms, instigat repeti-des voltes, per fi, acotant-se a lacaldera, digu: Donchs, sin tinchde fer quatre parts, lo mellor serque hi faci una creu... Y li fu. Nosent cap ms paraula ni resposta;

aixec'l cap, y no veg ning...Aquell home s'havia fos com elfum... Eral diable.Du ni do! Quins temps aquellsquan les llegendes passaven de pa-res a fills... o davis i nts... o denadius a excursionistes! No hi haviatelevis, ni tablets, ni uatzaps. No-ms la paraula!

Per cert, desprs dexplicarbatalletes de lladres que s-amagaven a les Coves, lexcursiacab com havia comenat, deixantels acompanyants als seus llocs d-origen. I el nostre amic Pau publicla crnica al Butllet del CEC nmero79 (pgines 201-213), corresponenta lagost de 1901.

Les llegendes del Gai

LES COVES ROGES(i la llegenda del Diable)

A finals del segle XIX i a principis del XX molts excursio-

nistes recorrien les zones rurals del pas empesos perlanhel de conixer aquella Catalunya que no havia can-viat amb la industrialitzaci ni amb els vents que porta-ven modes que havien fet canviar el paisatge hum deles ciutats.

Jordi Su

Torredembarra


18/20

18

Una de les seves premissesde lautor s el respecte per lavida. s per aix que ja deben petit li neix la passi perla natura i en especial pelmn animal. s, precisament,en el seu afany de compartirla bellesa que descobreix al

voltant de la natura quan trobala fotografia com a eina.Tot i que bsicament el seuaprenentatge s autodidacte,ha cursat estudis de fotografiaa Tarragona. L'any 2002Cendn s'inicia com a fotgrafprofessional. Els mbits on ms

treballa se situen entre la fotografia in-dustrial i la publicitria, passant tambpel reportatge social.En aquesta exposici, "Instants de Natu-ra", el Ral va voler compartir les sevesdues grans passions: la fotografia i lanatura. Aquesta bellesa efmera quedaimmortalitzada en els seus treballs. Laseva cmera ha estat leina per captaraquests instants.

Contacte:[email protected]

Lartista torrenc Ral Cendn va exposar les seves

fotografies a lAuca Taverna. La inauguraci va tenirlloc el passat dijous 17 de gener.

Ral Cendn va presentarINSTANTS DE NATURA

Redacci

Baix Gai

Jordi SuCorria lany 1998 quan lAuca vaobrir al carrer Santa Rosalia, alcaf de dalt, al antic bar el Re-creo, associat amb cinema Impe-rio, llavors tancat.El caf de dalt duia uns anys ambles persanes baixades i era unallstima que un local histric ambtantes possibilitats es perds enloblit. Des de finals del segle XIXhavia acollit cafs, tertlies, parti-des illegals de cartes, sifons,assemblees dentitats, escacs,

vermuts de diumenge, suaus i,fins i tot, va ser la seu de la Co-operativa Popular la Veritabledurant uns mesos.Lobjectiu era fer reviure aquellhistric espai i convertir-lo en unpunt de trobada dels movimentssocials i de la cultura torrenca.Aix va ser fins el 2007.Hi van exposar artistes torrencscom lAurora Roig (1998), lAlbertMercad (1998), GROP en home-natge a Joan Brossa el 1999-,lImma Vallmitjana (1999), laCristina Riambau (1999), el JordiBoronat (1999), el Jordi Morera(2000), etc.

Lestat del local ja no permetiagaires experiments. I l Auca vatancar.La soledat es va apoderar de les nostres ni-mes culturals i socials i es va fer algun intentcom el Casal Popular Numen Mestre, alAvinguda Catalunya.Finalment el 2013 lAuca tornava a renixer.Lesperit continua viu: un espai al nucli antic,per fer poble i gaudir del bon ambient, un bonplat a taula, la tertlia i la cultura. s per aixque avui som aqu.Des del juny ja sha presentat un l libre el delAssociaci la Destileria-, shan fet dues expo-sicions (Morera i Sisquet Llorach), un recital depoesies de les Rates de Biblioteca- i shan fetdiversos concerts (Vicente, la Marat, etc.).La del Ral Cendn s la tercera exposici de

la nova Auca. I la primera dun fotgraf to-rrenc, tant de la primera com de la segonaetapa. s per a mi un honor i una joia presen-tar-vos-la. Es tracta dun treball acurat, poli t,fet amb passi i estima per la natura per Ral.

Ell, les seves cmeres i la Judit hanviatjat per arreu del mn per trans-portar-nos als racons ms insospi-tats.Permeteu-me destacar entre aques-tes finestres al mn aquelles queens sn ms properes: El riu Glorie-ta, prop dAlcover. La punta de laGalera, al Roquer.Com podeu veure sn paisatges idetalls de natura viva, en color,suggerents i amb contrastos dellum. La seva cmera ens porta areflexionar sobre la bellesa, molt

sovint a prop nostre, encara quenosaltres no ens adonem. El seuzoom converteix un detall quotidien una forma sorprenent.I s que el Ral arriba a la foto perlinters que t per la natura. Elmeu primer record del Ral jo i ellens portem noms un any de di-ferncia- s un dia a lhora del pati,a lescola. Mapropo a un grup denens i nenes que estan en rotllanaapinyats. Desfaig lembolic de caps ibraos i al mig em trobo el Ralinspeccionant un instant de natura,un petit llangardaix que sestava enun rac. Us puc assegurar, doncs,que aquesta passi del Ral pelsInstants de Natura li ve de lluny! Elseu inters per la natura li ha portata collaborar amb lescola de natu-

ristes de Cambrils que impulsa el GEPEC i aparticipar al grup Tortuga de recerca i difusipedaggica, entre daltres iniciatives.El Ral porta ja uns deu anys dedicat a la foto-grafia. A ell li agrada dir que s autodidactaper la veritat s que va cursar tamb estudisal centre destudis de la Imatge de Tarragona,on va poder perfeccionar la seva tcnica. Calreconixer que li ha tocat viure una poca decontrastos en el seu sector. A part de la crisi,lextensi de les mquines digitals ha fet quetots esdevinguem dun dia per laltre fotgrafsprofessionals, encara que no tinguem ni ideade zooms, llums, distncies, trpodes, colors,etc. Aix s que el Ral t, ara mateix, molta

competncia!! Si recordeu, no fa tant, la Torretenia dos fotgrafs: el Rius i el Font. I ellstenien un sistema de venta de fotografies que

jo recordo de quan era petit. Quan hi haviaalgun esdeveniment ells feien fotos a grups. I

al cap duns dies passaves pels seus aparadorsi si et veies, entraves a dins i deies la refern-cia de la imatge per comprar-la. B, ara, Ral,tens molta ms competncia. Per contrast aaix les avantatges tamb sn evidents, latecnologia i les eines de difusi del treball queun pot realitzar es multiplica per mil. nims,doncs, que hi ha cam a recrrer!El currculumEl 2007 el Ral va exposar a l Auca. Llavors,com sabeu, aquest local era ca la Padrina. Elseu currculum compta amb diversos premis defotografia i amb la participaci amb projectestan interessants com ESPAIS ESPECTACULARS,lany 2010, impulsat pels serveis Territorials deCultura de la Generalitat de Catalunya. Enaquella ocasi el Ral va fotografiar lesglsiade Sant Francesc de Montblanc tot cercant lavista docell i dels detalls. La mostra, que vacomptar amb la participaci daltres fotgrafs imsics es va incloure al festival internacionalSCAN.El 2011 va participar al SAL DART I ANTI-QUARIS de firaReus, junt amb altres 40 artis-tes.S que ara est preparant noves coses. S que

est investigant amb la fotografia de tres di-mensions, fotografies sota laigua i al tres cosesmolt interessants.Molta sort amb els nous projectes!

Des de la Torre a TailndiaJordi SuTorredembarra

A la imatge de ladreta podeu veu-re el RalCendn presen-tant Instants deNatura
mailto:[email protected]:[email protected]:[email protected]


19/20

19


20/20

Somiar amb el paradsJordi MoreraLa fotografia s un art relativament recent. Far un segleque es va obrir una nova vessant en les arts plstiques i desdaleshores en no ens ha deixat de revitalitzar la mirada iles formes de pensar el mn que ens envolta.Si algun art ha servit perqu entrssim a la modernitat desde la imatge, aquests han estat, sens dubte, la fotografia i,en parallel, el cinema.Aquest gener/febrer hem tingut locasi de gaudir dInstantsde Natura que el Ral Cendn ha escollit i ens ha ofert ambuna extrema sensibilitat. Els paisatges naturals, els animals iplantes que ens ha posat a labast sn duna qualitat quesagraeixen al primer cop dull. El primer que copsem s queel Ral ha tingut ocasi de passejar-se per diversos indretsdel planeta. Trobem localitzacions ms o menys properes, dela Toscana a platges tropicals paradisaques, passant, evi-dentment, pel nostre poble. Una posta de sol ens pot mera-vellar aqu o all on ens trobem.Si lull s capa de congelar linstant precs que ens merave-lla, tenim la base duna bona fotografia i en Ral Cendn ensdna moltes mostres de saber captar el moment amb la llumque la natura li regala en cada ocasi. Flora i fauna ensacompanyen, dels ocells als rptils, papallones i flors de totamena. Els primers plans ens apropen all que poques vega-

des ens parem a observar amb atenci. La seva visi de na-turalista ens regala preciosos plans de detall. Quan el quevol s regalar una visi ms ampla, ens situa en panormi-ques extenses de diversos formats. Llums de capvespre ambpostes de sol esquinant els nvols acompanyen rius i plat-ges deshabitades, com si fossin recent descobertes perlhome. Per citar algun exemple concret, la flor de locell delparads sembla emmirallar-se amb un Tuc, establint undileg colorista espectacular.Sn fotos dun valor que sobrepassa lancdota i que podencompletar el desig tant del colleccionista de fotografies,com per gaudir domsticament i completar aquells raconsdel sal destar per fer somniar amb els paradisos perduts

den Robison Crusoe. Tamb poden figurar en una bona de-coraci destabliment per alegrar la vista dels possiblesusuaris. Algunes daquestes instantnies de Natura b po-drien figurar en algun National Geogrphic, per aix des dac

desitgem que el treball del Ral Cendn no passi desaperce-but per aquells que estimen lart en general i el fotogrfic enparticular.

Trobem localitzacions ms omenys properes, de la Toscana a

platges tropicals paradisaques,

passant, evidentment, pel nostre

poble.

Pancarta contra les retalladles a lInstitut Torredemba-rra, febrer de 2013.

Plantaci darbres al Torrent de Vespella de Gai el 16de febrer de 2013, organitzada per lAssociaci Me-diambental la Snia (www.riugaia.cat).

Inauguraci de lexposici del Ball de Diables de Torre-dembarra a lAuca Taverna el 17 de febrer de 2013.Sota, primer concert de Sin Documentos.

El Timbaletrecomana el llibredels Diables deTorredembarra

Presentacions del llibre

EL RIU DE LES DONESCONVERSES AMB LES PADRINES DEL

PARC NATURAL DE LALT PIRINEU

Biblioteca dAltafulla 17 de maigBiblioteca de Roda de Ber 23 de maig

Auca Taverna (Torredembarra) 28 de maig

+ info:

www.elRiu.cat

el timbal abril 2013

Documents