Any lare »r - 11.a Spoca - N.° 64 Dissabte 17 de Generâ192S

Quan serà comprès que el pa-triotisme consisteix, sobre tot,en fer la pàtria digna?

GABRIEL ALOMAR

15 cts. SETMÀNAkl SOCIALISTA Kc laccio: I urto, U, pnl. - BARCELONA

Per la «Unió Socialista de Catalunya»

EL PARTIT DEL TREBALLLa campanya d'Africà sembla que està a les acaballes

—coronada per l'èxit més falaguer, com tothom sap. S'a-costa el dia en que, acomplerta pel Directori Militar lamissió que es proposava realitzar, la vida política de lanostra terra es reintegrarà a la normalitat civil. Com?Ningú ho pot preveure a hores d'ara. El que és evident,però, és que ara més que mai, cal que ens afanyem aorganitzar les nostre forces i que ens armem per a lespròximes lluites. S'acosten dies transcendentals pels des-tins del nostre poble.

En un espontani impuls—la noblesa del qual ha estatper tothom reconeguda—JUSTÍCIA SOCIAL ha vingutlaborant generosament una setmana darrera l'altra perorientar en el camp sindical les forces obreres de la nos-tra terra, sense cercar cap intervenció directa en l'orga-nització dels proletaris considerats com a productors. Elmoment s'acosta, però, en què, amb llur doble personali-tat, els nostres obrers haurem d'actuar com a ciutadans,si volem eixir dels caos on havem végétât fins ara em-bolcallats en núvols metafísics.

Si el nostre poble no ha d'ésser la única excepció delmón civilitzat, és indispensable que, al costat d'una «Or-ganització Sindical» conscient i vigorosa, s'enrobusteixiun Partit del treball, on, sota els amples plecs de vo-leiants rojors de la bandera socialista, s'agermanin elslaborants de la matèria i els plasmadors de l'esperit, elsartífexs de l'obra tangible i els forjadors de la idea. UnPartit del treball, conscient de la seva destinació, aurio-lat de la capacitació tècnica i del prestigi moral indispen-sables per assolir el respecte dels contraris i l'adhesió dela generalitat. Un Partit del treball, en una paraula, quepugui regir els destins de la nostra terra, arborat per lanoble aspiració màxima d'ofrenar a l'humanitat senceraunes normes de vida superior.

I bé; les bases d'aquest partit han estat ja sòlidamentfonamentades pel grup de lluitadors abnegats que cons-titueixen la «Unió Socialista de Catalunya». Tothom queconegui les realitats de la nostra vida ha de reconèixer,des d'ara, l'alta missió que la història reserva a la nove-lla força politicai

Les paraules del nostre Alomar tenen avui un ecocolpidor: en els actuals moments cal posar el nostreideari polític per damunt del nostre ideari social. La«Unió Socialista de Catalunya» és l'instrument preciósper a la plasmació del nostre deure d'aquestes hores.

S'acosten dies transcendentals pel nostre poble,Els homes de consciència lliure i de cor generós que

sentin la responsabilitat de l'hora, ja saben quin és elseu lloc.

(Segona edició)

VERS ELS DIES NOUS

L'ideari de la "Unió Socialista"

EL TEMA DEL Dr, MIRAEvolució? Revolució?

Corresponent al prec de molts com-panys transcriban & continuació unsquants paràgrafs de la declaració deprincipis feta inicialment per la«Unió Socialista de Catalunya», totlamentant-nos de l'impossibilitat dereproduir-la in extenso:

«El nostre credo, universalment di-fós i conegut, ens obre per si mateixla ruta que havem de seguir. La nos-tra acció pot definir-se senzillamenten aquests termes: En les lluites quees plantegin entre el treball i el capi-tal, el nostre lloc és, invariablement,al costat dels treballadors. En les llui-tes entre treballadors, si om de pen-dre partit, el nostre deure és ajudarels que vagin un pas més enllà enl'ordre de les reivindicacions proletà-ries.

Però en la nostra terra—que és ellloc on necessàriament hem d'ac-tuar—convé proclamar en aquest ma-teix acte de baptisme que ingressemen l'ordre civil per excel·lència i queres absolutament podrà fer-nos per-dre el compàs entre els principis i l'ac-ció, amb el fi que aquesta sigui per laseva bondat i rectitud la garantia i lapenyora de la bondat dels principis.Som dels que creiem fermament quel'acció i els principis, en matèria derenovació social, es confonen i escompleten. Podrà el temperament di-vers dels homes desvirtuar l'eficàciadels principis salvadors però quanaquests principis descabdellen llursvirtuts operatives, l'acció es santificaper la pregona inspiració que la moufia guia.

Declarar que som homes d'acció noyol dir que rendim cap culte a la vio-lència. No volem, naturalment, infon-dre entre els treballadors un esperitd« beatífica passivitat ni una resigna»

da propiciació al sacrifiqui 1 al martiri;però hem d'aconseguir que tinguinsentits per compendre que la verita-ble revolució social és obra de germi-nació i aquesta germinació serà sem-pre malaurada per tota obra de vio-lència. Es més: hem de proclamar unaveritat elemental, que és la de que laprimera finalitat de la revolució so-cial é,8 l'extermini de la violència il'imperi pacífic del dret i de la raónatural. La violència és incompatibleamb tota sana doctrina d'amorals ho-mes, la qual s'empara í triomfa per laforça que li adjudica la cohessió de lamassa que lleialment ha de seguir-la.

L'elaboració de principis amb elmés alt sentit de la vida humana; larecerca de totes les llums de la intel-ligència per fer-les col·laboradores dela nostra magna empresa; la interven-ció decidida i generosa en aquellesaccions que puguin tenir trascenden-cia social, la iniciació o participacióen tota obra de cultura i d'edificaciósocials, preparant o participant l'ad-niment d'una humanitat més justa imés perfecta. Veu's aquí un progra-ma d'acció immediata per a la UNIÓSOCIALISTA DE CATALUNYA. Veu'saquí una orientació. Veu's aquí unatasca a acomplir.

L'experiència, la vida mateixa, ensanirà ensenyant el camí. Ens cal pe-netració, ductilitat, clarividència. Sila tenim—com que de les nostres con-viccions no hem de dubtar-ne—podemaixecar un monument que per la se-va significació, per la seva dinàmicai per la seva vitalitat sigui la més al-ta esperança i la més bella realitatque s'ofereix a la Catalunya present ifutura.»

La «UNIÓ SOCIALISTA DE CATA-

LUNYA.

També vull pendre cartes enla qüestió que el Dr. Mira, ex-cel·lent company que només téel defecte d'estimar-se massa lapell, ha posat damunt la taula.Havíem retardat de tractar.aquest tema esperant que lescircumstàncies ens deixessin lli-bertat però ara, un pic remogut,ja no hi ha més remei que par-lar-ne i discutir-lo.

Ben poca cosa hauré de dir, ;car en el meu primer article so-bre la necessitat decidida delfront únic obrer ja vaig dir proui vaig sentar la meva posició,obertament contrària a la delcompany Emili Mira. Altrament,el Dr. Muntanya i En MàriusVidal n'ha parlat d'una manerajusta que a mi no m'és donada.Només em caldrà dir el per quède la meva posició.

Vos, amic Mira, us mostreupartidari aferrissat de l'evolu-ció, i demaneu el parer dels ho-mes del socialisme català. Con-testo només perquè en un partitdemocràtic com el nostre calsaber el parer de tothom i nosolament els d'uns quants. Car,tan mateix, ben poc lluc han dedur les meves manifestacions.

Evolució? Revolució? Si cre-guéssim que tots els caminsporten a Roma, plagiaríem uncèlebre polític burgès, i afegi-ríem darrera els dos mots inter-rogatius: Justicial Però opinemque aquell que per anar a Romavulgues agafar un camí que em-meni a una selvàtica Jungla, notrigaria gaire a ésser devoratper les feres, majorment si anésdesarmat.

L'evolució és per nosaltresl'esquerra de la dreta, eUburge-sisme avançat. En el fons, totevolucionista o reformista no és ,que cregui en l'eficàcia de l'evo-lució, sinó que és un home quetem els estralls de la .revolució.Els obrers són homes que pa-teixen, que generalment la ba-llen magre, que senten el joudel capitalisme; i l'oprimit, elveritable oprimit, és un impa-cient. L'evolució no entén d'im-pacients; ella vol la victòrta apoc a poc, a travers dels anys idels contratemps. No negaremde cap de les maneres el radica-lisme de l'evolució, però mentrestant la gent va envellint i els no-bles rebels impacients moren,enllollats en la mateixa esclavi-tud.

Es ara, mentre estant clamantels actuals impacients, és ara,mentre les mans no són, mase-lles per a palpar la realital, quevolem la justicial I això, Dr. Mirra, només ens ho pot donar la'írevolució, aquesta empenta glo-riosa que d'un cop enfonsa elmón actual i no deixa remenarla cua als seus partidaris. L'evo*-lució pot apar guanyant terrenyde mica en mica, entre penes ifadigues, però es prou lenta per-què els contraris se'n adonin ireaccionin. Què els ha passatals laboristes anglesos?, la sevapetita obra realitzada ha pro-mogut un desvetllament del con-servadorisme. Què els haviapassat als socialistes russos deltemps monstruós del tzar? Queels enemics aguditzaren, tot llurenginy per a fer-los servir dejoguets.

Eu una revolució avui no ésgens fàcil. Els contraris quedenaixefats. Són molt de doldre elsmilers i milers de víctimes de larevolució; però, ben mirat, no éspreferible aquest horrible i la-mentable carnatge amb la victò-ria immediata, a una victòriaproblemàtica i molt llunyanaprenys d'esforços fadigosos sen-se cap víctima? Si fos possible,demanaríem una revolució quedugués justícia per a tothom,absolutament per a tots els re-volucionaris i oprimits; però calreconèixer que les armes nollencen bales de cotó fluix.

••Evolució? Revolució? Justíciaofrenada amb la safata roja d t% Revoluciól> i -Ara, que nosaltres, companyMira, no blasmem sistemàtica-ment de l'evolució. AcceptaremI0t allò que el reformisme ens

tingui. Però no ens acontenta-tn». Per a assolir la victòriafinitiva ens posaríem al cos-

^9t de qualsevol; i si el socialis-me s'oposés a la nostra actitud,fns separaríem, molt a desgrat,$e les fileres socialistes,

J. Roure i Torrent

Solament el Socialisme' farà de que cada nació,. reconciliada finalment

amb ella mateixa, unaparcela de la Humanitat.

JEAN JAURES

LA FINESTRAO B E R T A\ POLITICA DE CLOWN

En un «aristocràtico salón»ffe classes passives assistim aOna sessió de cinema. El darrerfilai s'intitula «Là gata que vo-Ha ésser doua» i, aï final, l'au-tor s'ho fa venir d'allò més bé,per presentar a Rússia, pegantana puntada de peu al cul delïpQlxevisme, davant l'espectrede la fam.t. Aqaest cas, no es podrà citarTSute-' un exemple de neutralitatinternacional. Es permetería,posats à ter, la projecció d'unfilm on és presentés el pobleitalià evacuant les seves neces-sitats damunt el fascisme, da-vant respectecle de les sevesgestes! A ben segur que no, iamb tota la raó: cada poble téel govern que mereix, mentreno demostri el contrari.

No obstant, aquest cas no se-rà obstacle perquè el dia que elgovern espanyol reconegui a laUnió de Repúbliques SocialistesSoviètiques, s'imposi en primerterme la clàusula de «respectemutu a la respectiva política in-terior». Així s'ha fet fins araen totes les actes de reconeixe-ment.

Aquest procedir ens porta ala memòria aquell truc tan mat-xucat de tots els «augustos desofres» en tots els circs del mónAnem a fer un partit de boxe—diu ÏAníonet al «tonto»—; quanf o digui ara, començar, i quanjo digui prou, aturar-se. L'An-íonet diu ara, pega un parell depinyacs al seu adversari i, quanaquest va per tornar-s'hí, diuprou. / no hi ha manera de re-bre.

Els Estats burgesos han se-guit, enfront de Rússia, la ma-teixa politica. Mentre han po-gut crear o afavorir els seusaisíurbis interiors, no han tin-gut escrúpols: han armat gene-rals i exèídts, l'han voltat—desde la Societat de les Nacionsestant—amb una argolla d'Es-tats més o menys legítims, hanexplotat a cops de bombo l'es-pantall de la fam, en la segure-tat de que els imbècils de totel món no es recordaríeu de quequan ni es parlava de règim so-viètic, poblacions senceres s'ha-vien mort de fam a la pròpiaRússia, a l'India, a Irlanda.

1 quan ha tocat la de perdre,han dit prou: pactem. Ien pac-tar, desseguida ha vingut totallò de «respecte mutu...» etc.

Ara, que les bromes fan comles processons. I encara que elsgoverns burgesos hagin ditprou, els altres no es resignen afer el paper de «tonto» i, el díaque els vingui bé, seran ells elsqui diran ara.

Airet

La força del treballHavem dit ja en altra ocasió que el burgès compra la força del

treball de l'obrer, quedant-li un marge de benefici.Sigui'ns permès d'ampliar el pensament amb altres considera-

cions adreçades a la seva demostració.La diferència que hi ha entre el valor que crea l'obrer amb el

seu esforç manual o intel·lectual i el que percebeix en forma desalari va a parar a la caixa del capitalista en concepte de benefici.

El capital és, doncs, valor del treball no papat i acumulat du-rant anys i segles, baix la forma d'esclavatge, de servitud o de sa-lariat.

L'interès del que compra la força del treball està en que la jor-nada sigui com més llarga millor, doncs així opté majors beneficis.

Suposant que el burgès dóna deu pessetes per vuit hores detreball, i partint del principi de que de l'empleu d'aquesta quantitatn'ha de treure algun benefici, doncs no essent així ja no faria l'o-peració, tindrem que l'obrer esmerçarà, per exemple, les sis horesprimeres de la jornada en produir el valor equivalent a l'esmenta-da quantitat que ha de cobrar de la jornada complerta, deixantsolament de benefici les dos hores restants. Si, pel contrari, la jor-nada fos de dotze hores, com que l'import del que n'ha de perce-bre ho guanyaria amb les mateixes sis, el benefici que proporcio-naria al patró fora de sis hores.

Això explica perfectament la ressistència oposada pel capita-lisme a la reducció de la jornada de treball.

Tal volta podria objectar-se que els salaris són susceptibles debaixar amb relació a la jornada i de pujar en la mateixa propor-ció.

El que tal suposés no tindria en compte el principi conegut perla llei dels salaris, segons la qual ni aquests poden ascendir alpunt d'esser-hi incorporats els beneficis destinats al burgès, ni po-den devallar a l'extrem de que l'obrer es trobi impossibilitat dereposar les seves forces ni de reproduir-se, la qual cosa no per-metrà mai la burgesia, doncs essent aquesta una classe incapaçde proporcionar a la societat allò que ha de menester pel seu des-enrotllament i sosteniment, li és necessària l'existència d'una clas-se desheretada, sense altres bens de fortuna que la força lei tre-ball (que ha de vendre constantment al preu que li vulguin pagar).per a la creació, i la constant renovació i l'augment de la riquesasocial.

I com que les úniques fonts de riquesa que existeixen són lanaturalesa i el treball, no havent establert aquella cap preferènciaentre els homes, i essent els dedicats a l'obra de producció els quecareixen de totes les satisfaccions, no pot manifestar-se més evi-dent ni més terminant el fons d'injustícia de l'actual organitzaciósocial.

El treballador que dediqui alguns moments a l'examen d'aques-tes coses, formant-se un clar concepte del què és el treball, del quèés la riquesa i de la penosa missió que la societat li imposa, no éspossible que vegi impassible els seus sufriments i els dels seusgermans sense abrayar els principis socialistes, únics que han desalvar l'humanitat.

]. Cotnaposada

P A M P E L L Ü f i U E SGoig sense alegria.

Mireu que és prou, que homhagi de trobar entrebancs àdhucallí on menys se pensava. Totjust acabàvem de muntar el bellpalau del Circ Ecuestre, i ipata-pluml, ens cau al damunt laprohibició de jugar.—I, doncs,amb que la untarem una maqui-nassa així?

Ja et dic jo, que no es pot és-ser ric per cap dinerl...

Anar tirant.Te'n faràs set pedres, obrer

radical i te'n faràs set pedres detot això que passa. Però nooblidis que tot ha sigut per culpateva. No vulgueres fer políticaperquè els resultats de la políti-ca triguen massa en poder-semenjar. Justament això era elque volien els teus enemics: queperdessis la paciència i que ti-ressis al dret.—I tu te n'atiparesde tiraral dret... i al tort!—I jus-tament això era el que volienels teus enemics; què't posessisen evidència tirant, tirant aldret... i al tort, i que ells hagues-sin d'eixir a parar-te providen-cialment els peus. Perquè, elque és fent política, no te'ls hau-rien pogut parar mai; i tu, quisap on series, a hores d'ara, enel camí de les conquistes.

Hi han moltes maneres d'anartirant.

Tu vas escollir la manera ca-ra, la que costa set pedres, setpedres preciosíssimes.

Sant Bergonié.El professor Bergonié ha mort

víctima de la radiologia. Ell jaho sabia que havia de morirjove, després de sofrir diversesamputacions, després de sofrircrudelment. Podia evitar totsaquests mals si volgués cessarles seves investigacions radiolò-

giques, però ell no volgué, per-què de les seves investigacionsneperveniaunbé a la Humanitat.El professor Bergonié no volguétan sols deixar reposar les se-ves despulles mortals. Per béque els seus companys d'estudispodessin estudiar els efectes delradi sobre la seva carn martirit-zada, cedí testamentariament elseu cos a la Facultat de Medici-na.

El Crist fou admirable, peròno feu tant; perquè el Crist sa-bia ressucitar i sabia el que liesperava. El professor Bergoniéno sabia res, res, res del tercerdia després dels morts.

No obstant, del professor Ber-gonié aviat no en parlarà ningú.

Joan Sacs

La propietatLa possesió d'una propie-

tat, d'un capital, i no dequalitats físiques, intelec-tuais o morals, és la condi-ció sine qua non per a re-bre una part de la distri-bució de les riqueses: unmort les poseeix, mentresque un viu careix d'elles entant no tingui el títol quel'acrediti de poseedor. Ladistribució no es realitzaentre homes, sinó entre pro-pietaris.

L'home es un zero; solses té en compte la propie-tat.

LAFARQUE

Allí on hi ha una qüestióde llibertat hi ha unaqüestió de Socialisme.

J U S T I C I A T S O C I A L 17 d« O»« 1888

CRONICA HEBDOMADARIA

Polìtica internacionalEl Consell de lo Societat de les nadons

Són petites les planes de JUSTICIA SOCIAL í ja és massa iVs-pai que'ns prenera per a l'obgecte, per a poder registrar els esde-veniments internacionals amb la deguda oportunitat i extensió- Lareunió del Consell de les Societats de les Nacions és cosa del pas-sat, però no podem passar sense parlar-ne. El lector que te la bo-na voluntat de llegir-nos no ha d'estalviar-se la nostra informaciói el nostre comentari.

El dia 8 de desembre, en el Palazzo Doria de Roma, va inau-

?urar-se la sessió 32 del Consell de la Lliga de les Nacions. Presi-ia el representant del Brasil, Melle Franco, i eren presents, Aus-

ten Chamberlain de Gran Bretanya, Hymans de Bèlgica, Briand deFrança, Quiñones de Leon d'Espanya, Salandra d'Italia, VescomteIshii del /apó, Ververka de Txecoslovàquia, Unden de Suècia iGuani del Uruguai. En reunió privada, va ocupar-se primer elConsell de les qüestions administratives i financières de la Lliga.

En la sessió pública de la tarda del mateix dia, Mr. Chamber-lain, va pronunciar un discurs manifestant la lleal adhesió del seugovern a l'obra de la Societat de les Nacions. Va dir que cap sen-timent britànic des del poder o des de l'oposició l'allunyava del'idea altament humanitària í pacífica de la Societat com ho demos-trava el fet d'haver acceptat immediatament la decisió 'del Consellrespect« a la frontera de l'Irac i el compromís formal que des d'a-quell instant adquirien d'acceptar sense retop la decissió final delConsell sobre aquesta matèria sigui la que sigui.

En les sessions del dia 9, Mr. Chamberlain va justificar la peti-ció formulada pel Govern conservador britànic en 15 de novembreddrrer d'aplacar l'iniciació dels treballs per a preparar la progec-tacia conferència internacional per a la reducció d'armaments. Vadeclarar que el Govern britànic no covava cap mutiu secret per afer la petició de referència i que sols desitjava poder estudiar de-tingudament el protocol de Ginebra i consultar amb les Dominionstot lo que augmentava la possibilitat de una final acceptació delprotocol per part de les nacions que formen en l'imperi britànic.Per unanimitat fou aprovada una proposició del ministre de Txe-coslovàquia, Benes, traslladant a la reunió del pròxim mes de marçla preparació de l'esmentada conferència i aplaçant, per conse-güent, tots els treballs relacionats amb la final aprovació del pro-tocol per a l'arranjament pacífic de les diferències internacionalsque havien de cumplir-se en una data fixa. '),

Desseguit va examinar-se la possibilitat de crear un controleficaç per a regular el comerç de material de guerra. En les ses-sions del passat octubre, el Consell va acordar constituir un Co-mitè d'experts en la qüestió de la fabricació particular d'armes ímunicions el qual havia d'informar a la Comissió creada per a dic-ïaminar respecte al control. Fou acordat cridar la Comissió de Gi-nebra en 16 de febrer per tal de que dongui el seu dictamen re-querint-la per a que aixi que arrivi a conclusions consulti ambels Estats Units a l'obgecte de poder redactar un plan de conven-< ió internacional sobre la matèria que seria presentat a la Confe-i ència que per a pendre decissions definitives restà senyalada peral dia 4 del vinent mes de maig.

La qüestió de l'establiment d'escoks franceses en les mines delSarre i de la coacció que per part dels agents francesos s'ha fetj>er a forçar l'assistència a les mateixes fou discutida amb grantimidesa i es va cloure reunint tots els antecedents enviats pel Go-vern alemany i la diputació d'aquella regió que va assistir a lessessions del Consell i deixaat l'assumpte a les «sabies» resolucionsde la Comissió de Govern. Foren també discutits un dictamen so-bre assumptes d'higiene, un altre sobre Dantzing i un altre sobre5a reconstrucció financiera d'Austria.

En la darrera sessió ceHebrada el dia 13, fou aprovat el pro-gecte presentat pel Govern italià referent a la creació a Roma d'unInstiUú de cooperació internacional per a l'unificació de les lleisprivades dels diferents països que integren la Societat de les Na-cions. També fou aprovat el progecte del Govern francès de creara Paris sota els auspicis de la Societat de les Nacions un Institutrie Cooperació Intel·lectual. Ambdós progectes tindran una imme-diata realització. En canvi, va deixar-se per a la vinenta reunió la< onsideracíó de la difícil situació de les minories de Constantino-ple i de la Tràcia occidental.

La presència del ministre conservador angles, Mr. Chamber-lain, i la fixació de la política del nou Govern britànic respecte ala Lliga de les Nacions, absorvia l'interès d'aquesta darrera reuniódel Consell. Les converses de Chamberlain amb Mussolini deixa-ven entreveure una política d'indiferència envers la Lliga i un re-torn a la política d'amistats, preferències i aliances internacionalsa base d'interessos comuns i de nuclis adversos. Es molt possible,però, que les comverses de Chamberlain tinguessin un abast mésinformatiu que resolutiu í que ben examinada la situació italianatan interior com exterior, el Govern britànic s'acontenti procla-mant no més formulariament la seva adhesió i simpatia per a laItalià actual.

També va tenir temps Chamberlain per a fer una visita al SantPjre, el qual va rebre al ministre heretge amb una atenció supe-rior a la que dedica als sobirans catòlics. El Papa va manifestar aChamberlain que considerava innecessari l'entrada del Vaticà en la

Lilga de les Nacions, però que creia indispensable tenir en el sí dela Lliga un representant observador que pogués assistir a les ses-sions públiques i privades del Consell,

Les circumstàncies creades pel triomf dels" conservadors a UaGran Bretanya feien esperar ajttb, certa inquietud aquesta reuniódel Consell, car tots sabem qae els conservadors britànics no par-ticipen dels entussíasmes pacifistes dels socialistes. Es veritat queha „quedat ajornada la preparació de la Conferència internacionalper a la reducció d'armaments í que la posició de certes nacionsde l'imperi, particularment Australià, no és molt favorable a l'apro-vació definitiva del protocol aé Ginebra, Però queda un bon marged'esperança i és possible que l'aprovació del protocol arrivi a feliçterme si pot arrivar-se a completar-lo amb certes previsions dedret internacional que satisfacin als juristes í ah elements avui di-rigents de la Societat de les Nacions. Si els conservadors britànicses convencen—í no sembla pas impossible conseguir-ho—que lamàquina de l'Imperi no ha de siifrir cap perill immediat i els EstatsUnits es mostren propicis a col·laborar en la progectada Confe-rència de desarmament, és gairebé segur que Gran Bretanya i, ambella, diferentes,nacíonsi4el Kpmtóbnwea/tó, firmaran el protocolper a la solució pacífica dds conflictes internacionals en qual casja podrà donar-se per definitivament aprovat. •,• ^^

Que la tasca d'aquests darrers mesos no ha sigut estèril, hoconfirma la reunió de Roma en la qual s'ha demostrat que la So-cietat de les Nacions representava quelcom de gran valor moralrespecte al qual hom no podia mostrar-se advers ni tan sols indi-ferent.

M. Serra i Moret

IDEES D'ARA

Vario«En els pobles llatins on hi

hagi un govern que el poble noisenti la responsabilitat d'haver-lo elegit o la possibilitat naturali legal d'enderrocar-lo, podeuestar segurs que hi cova la re-volució: trigarà més o menys avenir, ptrò vindrà. I tot el quetrigarà a venir, serà sols l'ex-pressió d'un estat depaupera-ment morbós de la raça; d'afe-bliment de les energies vitals dela raça; i aquest estat, si potservir perquè damunt d'ell per-duri un poder despòtic, condem-na aquest poder, per no comp-tar amb el concurs d'un poblevigorós, a vegetar, miserable-ment, en la impotència.»

Ve't-aquf les coses que diuCambó en el rèscent recull del'Editorial Catalana, titolai«Entorn del feixisme italià».

Altres curioses observacions,revelacions molt interessants del'idiosincràcia de l'àgil polítichauran d'ésser tingudes encompte. Fins penso que algunaH surtirá a la cara, ambtemps.

Cal, però, acullir amb francelogi l'activitat literària de l'ho-me que ens serveix unes opi-nions declarades sobre el feixis-me quan encara servem frescala impressió de les «Visionsd'Orient».

Es precis, amb tot, copiar untroç del seu Advertiment:

í com si fos la d'un vulgar Caba-I Hero Audaz.

Somebody

A [flit de liA Castellfollit de la Roca, la

simpàtica i bella vila, hi haviauna escola molt interessant dela qual es cuidava la societatcultural «L'Artesana». Primera-ment, l'escola era regida per uncapellà, el qual hi donava l'en-senyança tal com ho solen fertots els capellans; però «L'Ar-tesana», amb un bon sentit deprogrès i d'intel·ligència, encaptenir-se'n, la posà en mansdel nostre amic Roche, profes-sor lliberal, de gran cultura pe-dagògica moderna, home amantde la llibertat i la justícia. EnRoche convertí l'ensenyamentde l'escola en una cosa noblei interessant, allunyant-la com-pletament dels motllos carquesque desgraciadament encara im-

"j¿. peren a totes," o fuasibé totes,\ les escoles del nostre país. L'es-

cola de «L'Artesana» de Cas-tellfullit de la Roca era una es-scola com tots freturem i en frontde l'escola oficial de la vila.

Però, calia suposar-ho, ambel noa estat de coses l'escola

{ tornà a ésser aquella escola or-todoxa on no s'hion no s'ni aprèn res.En Roche fou destituii, i un pro-fessor a l'antiga se'n captingué.

«Tindran una decepció els que ,f Amb això és fundà l'entitat laesperin trobar en el meu estudiaplicacions i referències à fetsque s'hagin produit a Espanya.»

» ». »La conferència que el cultís-

sim snob En Josep M.a Junoydonà a l'Ateneu, glosant el te-ma «Té raó, té raó Mssn.. Ra-món, que perdut, que perdutque està aquest món» hauriapassat sense fer gaire soroll,sinó fos que En Xenius ja haacabat la paciència, i per adver-tir-lo de que no vol que l'insultímés en tota ocasió, vingui o noa tomb li ha arribat a la cara,

«Tertúlia», formada pels indes-'sitjables de la població. La sub-venció el mestre de l'escola de«L'Artesana» fou retirada...

Com els membres de «L'Arte-sana» es belluguessin, la socie-tat fou clausurada, crixi com"«La Florida», entitat d'esbarjo.L'escola es tancà. I el mobiliari

1 de l'escola fou traslladat a l'al-tra escola.

' ln«i mm tia passat

LA CRISI DELS PRINCIPIS

ò

Durant molt temps havia jocregut que, malgrat totes lesapariències, en el fons de la nos-tra política hi havia un sedimentindestructible de lliberalisme ide democràcia. El sentit de lesnostres aspiracions col·lectivesés, tan consubstancial amb lesidees lliberals í democràtiquesque difícilment podia imaginar-se que aquestes poguessin sofriruna crisi. No obstant, quan hanvingut dies de prova per als ho-mes í per als principis, quan lafidelitat a les idees de lliberalis-me i de democràcia ha repre-sentat un sacrifici m'he hagutde convèncer que anava errat, ique els fonaments ideològics dela societat catalana s'ha vist queno eren pas tan sòlids que po-guessin aguantar qualsevol so-tragada.

En el sub-sol d'aquesta socie-*tat les idees de democràcia illibtralisme formen una capa desorra movedissa. En canvi, elsentiment burgès, encarnat acíen un foll instint de conserva-ció i d'ego'ïsme i allà en lespràctiques d'una moral protec-tora d'aquest mateix instint, re-presenten roques dures í maci-sas, sobre les quals s'hi habastit tota una baluerma social,tot un estament reaccionari.

Els homes que en aquest mónes concreten a vegetar en algu-na ocasió podran semblar idea-listes. Les idees brillants podendonar un cert to quan s en faostentació. Però aquests homes,senzills vanidosos, si algunavegada es sacrifiquen no és pasper les idees sinó per motiusmaterials. L'hora de la pau cos-ta molt poc de viure-la, peròl'hora de la lluita és l'hora difí-cil. En aquesta hora els homesi els pobles que tenen més ne-cessitats materials que necessi-tats espirituals són homes i po-bles vençuts.

Les idees de democràcia i dellibertat, velles idees per a moltsi que per altres, no obstant, en-cara tenen un,valor inèdit, hansofert, a casa nostra com a totarreu, una sort molt variable.Han tingut molts amics i també,dissortadament molts enemics.

En l'època dels atemptats so-cials aquelles idees foren viola-des entre dues follies, dos ins-tints contraris primitius i salvat-ges. Després un d'aquests ins-tints, una d'aquestes potènciesprimitives s'ha quedat sola imestressa de la casa.

Les idees democràtiques i lli-berals—repetim—tan consubs-tancials amb les nostres aspira-cions col·lectives han sigut en-cara objecte d'altres tractes. Da-vant de Tatropell espectacularde que foren víctimes a Itàlia,entre nosaltres uns literats mau-rrassians i uns poetes dispèp-sics, tots ells feixistes aficionatsi casolans, s'enterniren de lamanera més femenina. Les le-

§ions de Musolini marxen so-re Roma. Fa bonic deien, els

tauls. Els himnes feixistes, qui-na grandesa. Els cops de tran-ca, quina contundencia més ele-gant. Una purga d'oli de ricí, o

un assassinat, no s'ha vist violència més exquisida. I tot eraper a mostrar aquella admiracióque per la força í els seus em-bremes senten sovint els espe-rits més encongits i impotents.L'ascendent que l'home te en ladona s'explica de la mateixamanera.

Amb les idees de llibertat i dedemocràcia, mercès a les qualstan sols, poden tenir alguna be-ligerancia, la gent del nostrepaís hi ha tingut moltes confu-sions. Per això, després de totel que a passat í està passant,després del fracàs dels xicotsterribles de l'escolania del se-nyor Bofill i Mates i de la con-versió i arrepentiment dels amicsdel senyor Mateu, acollits suaracom fills pròdigs sota l'ombrapairal del vell Brusi, cal que al-gú vetlli perquè passat l'actualdesori cada cosa restí en el seulloc i per ta! d'evitar que la lli-bertat i la democràcia no servei-vin una vegada més per a pagarels plats trencats.

I perquè això no passi estàclar que ja s'ha fet alguna cosa.Fins i tot, podríem dir que d'u-na manera espontània i ambaquell instint col·lectiu que maienganya, ha sorgit ja entre no-saltres un nou estat de conscièn-cia favorable als principis llibe-rals i democràtics. Aquestsprincipis, per a valguin algunacosa necessiten un contingut se-gur í insubornable a través deles contingències del temps. Elveritable poble cada dia s'adonamés d'aquesta necessitat, quetambé es presenta clara als ullsd'alguns amics del senyor Bofilli Mates, que ja comencen detrobar-lo un senyor massa miri-fic.

Però heu's aquí que aquestressorgiment tan natural i es-pontani ja ha estat assenyalatcom un perill pels moralistes dela dreta de l'Eixample. Singu-lars teories les d'aquests se-nyors que diuen: De què't servi-rà de salvar la ciutat si perdsl'esperit de la dreta de l'Eixam-ple. I és que la dreta de l'Ei-xample significa moltes cosesgrosses i profitoses, que és tancom dir invulnerables.

La dreta de l'Eixample repre-senta yint-i-cinc anys de políti-ca optimista í ben menjada, decomitès de protecció de la pro-pietat industrial, rústica i urba-na. Política d'homes conserva-dors i contructius, que per al-gina cosa tenen les finques,

ent amiga d'arreglar-ho totamb un arròç, però gelosos delsseus vedats. La cacera és un es-port molt important. Per aixòencara que a la dreta de l'Ei-xamplis hi han homes de mol-tes menes, esperantistes í antj-esperantistes, filòsofs i anti-fí-lòsofs, filatèlics i anti-filatèlics,en tractar-se d'una cacera, totstenen prou cames, fan el frontúnic tot seguit. A la dreta ade-mes hi ha el venerable Brusi,savi i prudent

Ecos i comentarisA la memòria del« «Quatre gut**

Kl brûlant Paraüox desde «L'Esque-lli t do la Torratxa» fa algus dies r¡nerecordava «1 quo fou i el que «Iginil-cà entre nosaltres aquell famós caba-ret nomenat dela «quatre gats».

O'aquella tertulia i d'aquella ApocajTiïgldida pels Rossinyol, Cases i Otri-li», n'ha sortit moltes coses bones; pe-io anem en compte a atrlbuir-li la pa-i i-.rnitat més o menys remota de mol-lus altres cose* que avui dintre el• ostre art 1 diotre da la no«tra litera-tura liom pretén cotitzar-les com ve-ritables ^ alors.

Aquesta joventut nostra que avuifa versos prims i miniaturistes sengesuc ni bruc; aquesta gtmt que dibui-xa sense traca ni gust ni imaginació;•questa colla de joves que es creuenlluir els atributs d'una cultura plenade maturítat i que en molts cassos noés res més que un abord literari. Totaaqursta gent—diem—no tenen resque vfure amb els «quatre gats» in-co' -ents l apassionats.

Aquesta joventut que ara puja i laja. acaba de pujar és una cosa molt tro»•'da. Es una joventut de casa bona,q te no vol empentes ni aixelebra-

ment?. Es un« joventut que li la trèieudels seus versets, dels seus ballets 1de Li seva politiqueta, veureu que d«tot el món en té una idea tan encon-gida com pugui tenir qualsevol lenyormacis del Foment dal Treball Nacio-nal.

Els «quatregats» er n generosoi, lli-berals i sobre tot no volien ésser niclàssics ni madurs. Eren simplementvert» perquè vivien an un país vert.

Els «quatre gats» erm humans,molt més human« que aquestes qua-tre rates de sagristia que ara ens tro-bem sempre entre cames.

L infatigable escriptorHi ha a casa nostra un escriptor d«

novel·letes blanques i curtes que ca-da mes pareix tres llibres. Realmentés un cas prodigiós.

Fins el seu editor, que no s'en sapavenir, fa poc que en anunciar l'apa-rició d'una nova novel·la parlava del'autor, aplicant-li el títol d'infadiga-ble. L'infadigable escriptor tal. Fabonic.

De la mateixa manarà, en enda-vant, podríem parlar del pulcre ex,-cursionista, de l'actiu pescador de ca-

nya, la venerable cupletista o de H-nestroncable pare de família.

Brea filosofiaUn col·lega es queixa de la flaca

que molta obrers senten per les pa-raulei sonores i, per la filosofia trona-da tau bon punt comencen d'escriureproblème« »Indicali.

Té raó el col·lega. O maiaa enlaira-ment per les ragiona que fan perdrela vista i fan rodar el cap, o massa re-baixant-se per a seguir les sinuositat«seniuals 1 despertar els Instints mésprimitius.

fils problemes obrera s'han de trac-tar tocant de peu« a terra i pensaramb el cap. Però ben agafat perquèno rodi.

Un bon articleRovira i Virgili publica en el darrer

número de la «Revista de Cataluya»uu treball titulat «La gran pietat de lanostra història». K» un article impres-sionant en tots sentita.

En despendrem un pensament.Ens sobreu versaires 1 ens manquenhistoriadors—ve a dir Rovira.

1 té raó. Amb mitja dotzena escassade ptk.tes ja en tenim prou. Bis demésque pleguin de fer versos i que espo-sin a treballar, a estudiar, a investi-gar el tresor inexplorat de la nostra

història. Deis seus versos ens en po-dem ben passar, però del coneixe-ment de la història no.

Ara només cal que els nostres poe-tes siguin home« impressionables.

BCéa sobre els p*»tc«Tenim un amic que té idees molt

concretes cobre la gent que fa versos.Un dia ens contava que feia molttemps quo no i'enterava dels poemesque s'anaven publicant «n les revistes1 en els llibres, però que estava pro-vingut. Quan surti un altre MaragallJa m'avisaran—deia ell.

' «La páranla cristiana»Aquesta revista acaba de sortir amb

el saludable propòsit de matar la micade sentit lliberal que encara resta en-tee la nostra joventut.

El cas é« anar aixecant sectarismes,

fins que d'aquesta terra nostra no s'enpugui fer res de bo.

Altrement aquesta revista demostraque hi ha gent que sap agrair les bu-fetades.

Horacio QnirogaLa «Colección Contemporànea-Cal-

pe» ha editat un llibre intereasantís-sim: «La gallina degollada i otroscuentos», de l'escriptor argentí Hora-cio Quiroga.

Es una obra bella en tots sentit«.Horacio Quiroga eg mostra un prosis-ta de formidable empenta, literat pul-críssim, de gran força narrativa, d'u-na gran originalitat d'arguments id'un estil òrigiualíssim, humà fins elmoll dels ossos, suggestiu, emocio-nant, mestre en la trama; delicat, ro-bust, rebel, de gran sabor indigina,copsant tota l'ànima dol seu paia...Nomèa, tal vegada, en alguns instantsno té un gust prou refinat.

Eli poete» t el« any*Carl Spittller poeta de la Suïssa

alemanya, premi Nobel de 1920, se-gons llegim, va començar d'escriureels seus poemes a l'edat de trenta cincanys.

Heu's aquí un home que no és potdir que fos una precocità! i que encanvi arribar a ésser un gran poeta.

A casa nostra passa tot al revés.Molts poetes publiquen llibres de so-nets als setze anys i-quan arriben al«trenta ja són homes cansats, eacb.au-ríts, vells i ningú se'n recorda,

I això éa perquè de bons poetes entenim molt pocs i de poetes genialsno en tenim cap.

El senyor HellaQuan feia temps que no en sabíem

res, el senyor Hella ba tornat a enje-gar el seu acreditat gramòfon.

Ha dit una pila de coses brillants.Bs llàïtlma que als paràgrafs del se-nyor Molla no s'hi posi música. Totoiles minyones de servei els cantaríande gust i amb propietat.

El «Vfttf0»Al Metro no hi va gaíre-bé ningú,

perquè es massa car. Per això, es diuque ara, s'apujaran els tramvies.D'aquesta manera el Metro serà, més«barato».

Si ets conscient veuràsclarament el camí del teudeure:

Com a home, bat d'és-ser socialista.Com a obrer» sindicalista«

17 Gener de 1994 JUSTICIA S O SI A L

I com amb tot el que he dit jaes pot veure a on aniria a parar,acabo l 'article amb unes parau-les d'un senyor que no podiaanar a peu perquè pesava mésde noranta quilos, que vivia enun carrer molt ben urbanitzat ;de la dreta de l'Eixample i quedeia: Ja és hora d'abandonar iidees exòtiques i idees futuris- !tes. Res de llibertat ni de demo- jcràcia, el que cal per a salvar la jsocietà) és que hi hagi una micamés de caritat i en els de baixuna mica més d'urbanitat per ademanar-la.

Màrius Vidal

EsplrituoüsmeLa Religió mata la Cultura i

la Cultura mata l'Esperit, a Ciu-tat.—I la cultura i la Religió sónfalses .sense l'Esperit.-—L'ànimareligiosa i l'ànima cuíta, sónànimes postisses sense l'Esperit.—A Llibertat, Estat de l'Esperit,així com Ciutat ho és de la Re-ligió i de la Cultura, l'Ideal no |és la Religió ni la Cultura, sinó il'Esperit. La Religió i la Cultura jsón, a Libertat, hipòtessis i ca- ,mins accidentals, i accidentals, !de l'Ideal.

Llibertadà

La veu dels dependents.

Un document important de in Secciad'Organitznciú i Treball del Cen-tre de Dependents,

Amablement al·ludit per l'a-mic Cot de Redis, en una notaaparescuda en el peu d'un arti-cle que va escriure en aquestnostre estimat periòdic, crecoportú contestar-hi transcrivintun document suara publicat perla «Secció Permanent d'Orga-nització i Treball», amb ocasióde l'última reforma que ha so-fert el reglament de la seva«Caixa contra l'Atur forçós».

Aquesta nota té una valor re-lativament important tota vega-da que no senyala únicamentuna opinió sinó que marca unaposició, presa per una col·lecti-vitat com és el «Centre A. deDependents.»

No n'hi ha prou de les parau-les; són indispensables els fets.No n'hi ha prou de predicar so-lucions socialistes; és precísrealitzar aqueixes solucions. Non'hi ha prou en esperar discu-tint, l'adveniment del regne i-deal; cal treballar, un xic cadadia, per a estructurar, nosaltresmateixos, aqueix regne.

Les tendencias col·lectivistes

Ïic avui imperen en el «Centre. de Dependents», estan ben

lluny d'ésser al fruit de l'audà-cia d'uns quants nuclis d'il·lumi-nats.

Són, pel contrari, filles delsacords de les assemblees delsseus socis, celebrades totes ellesde conformitat amb les normesde la més pura democràcia. A-

Fulletons de JUSTICIA SOCIALdissibl; 17 de gener 1925

CONTE DE REIS

Un home fet!El dia dels Reis de cada any,

és possible que ha molts infantsels passi el que a mi m'esdevin-gué en fa deu o dotze.

Era allà en la vella ciutat deCervera. Els Reis arribaren ambtota llur pompa majestàtica,montats a dalt de burros—so-bre aquests animals i els homes,guardem la nostra opinió per-sonal. Els grans badaven cris-tianament i la mainada bulliapels carrers com una olla decols. S'oien trompetes, acor-deons, i exclamacions de joiaper tot arreu on els Reis anavenpassant.

Passaven els Reis, dalt delsburros, amb llurs corones fla-mants d'esclats meravellosos,amb llurs mantells de porpra ior, i amb llurs barbes kilométri-ques, tolstoianes què'ls donavenun aire venerable, que feia ve-nir ganes d'adorar-los...

Al qui no venien ganes d'a-dorar era al rei negre. Aquesttenia un aspecte senzillamenthorrible. La cara negra, com elsutge, i els llavis vermells comun tomatec madur. I sobre d'a-queixa cara, la perruca i la bar-ba de cotó fluix resaltaven deuna manera horripilant, AquelJhome m'impressionava, paraulad'honori Si... M'impressionava...

Boi encantat mirant al rei ne-gre, vaig sentir de sopte que al-gú hem tocava el braç... No eracap personatge reial, com jopresumia... Era,—si—no m'endono de vergonya... Era un bur-ro, d'aquests d'orelles llarges,que, per conçol dels homes se'Jsanomena bèsties...

Era el burro del rei blanc...

queixes tendències socialistesque bateguen en el vell casal dela Rambla de Santa Mònica, sónveritables senyals dels temps.

El document que transcrivim,és un xic llag i no ens queda es-pai, en aquest número, per afer-hi gaires comentaris. Vul-guem proseguir tots la tascaempresa, sense desmais ni defa-lliments.

R. Ràfols i Camí

La«A. últims de l'any 1920 i u principia

de 1921 les dificultats econòmiquesque s'havien anat acumulant desde l'acabament de la guerra, produï-ren en el nostre país una crisi extre-madament aguda. Nombrosos establi-ments industrials, comercials i ban-caris hagueres? de tancar llurs portesi u u gran nombre de companys nos-tros es trobaren en atur forçós. Algú- !n>!s entitats de dependents—entre ;

j elles el nostre Centre—obriren sus- I| cripcions per a ajudar als companys: parats; s'organitzaren festivals per a

engrossir ics suscripcious obertes i espogué, d'aquesta manera, atenuar uny¿c els efectes d'aquella crisi.

I Com es veu va ésser precís recórrerí a la beneficència; únicament els com-j panys associats al nostre Centre, ins-j crits també en els rengles de la Secció; Permanent do Socors Mutus i que hi' portaven més de tres anys de perma-' nència, van poder aprofltar-se dels

socors de cessantia que la Sfociò to-nia establert, com un apèndix de l'ad»niirablo obra mutualista quo realità»,lVrò uqurst socors, consistent en *J|pessetes mensuals durant dps megos,si ho ou els primers 16 anys de fun-cionament de !a Secció res u Ita va <Va~un i m port ¡meia regular, esdevingué,després de ia guerra, uu subsidi ux-truuiauauioi.il liuuiut.

El camí que on lo successiu call»cmpendrees dibuixava ben clar; s'im-posava sortir del camp de la benefitcencía per a 'ilevar-nos cap a les altu-re-! del mutualisme i de la solidaritat,Calia estendre a tots els dependent«associats al Centre l'assegurança con-tra l'atur forçós i era precia tambéaugmentar la quantia del subsidi ques'atorgués. Seus dubte que no es pre-tenia pagar en concepte d auxili elsou íntegre que cobrava l'empleat p ejdependent parat; es volia nomèa acos-tar tot el possible l'import del subsidia la quantia necessària per a cobrir Ibi.nostres necessitats més elementals iés desitjava, sobre tot, posar d'acordel referit import amb el nou valor dala moneda. -

Orientats amb aquests principiss'aprovà el dia !) de novembre de 18?|el primer Reglament de la Caixa con-tra l'atur forçós, la inseri peló a la qualfou establerta amb caràcter obligatoriper tots els socis inscrits a la SeccióPermanent d'Organització i TrebalULa Caixa començà t, funcionar el pri-mer de gener de 1922 i des d'aquelladata fins al primer de novembre de1924, porta cobrades en concopte daquotes peiietei 89-304'30, i ha pa-yât per subsidis pMietM 70.696'3».

Dues reformes ha sofert íins al dl»d'avui el Rt-glarnent de la Caixa. Laprimera tingué lloc en el me« de fe-brer de 1923 i la darrera en el meid'octubre de 1924. Aquesta lleuger»inestabilitat en els preceptes estatu-taris de la Caixa, durant els primerstres anys del seu funcionament, noha de sorprende a ningú. Tingui's encompte que quan va redactar-se elprimitiu Reglament potser no existí»en el nostre pais cap institució Im-portant d'aquesta naturalesa, 1 es fel»,portant, un xic díficil do poder-*Borientar amb l'exemple de l'obra fetapela altres. Tothom tingué la convic-ció, en començar a funcionar la Caixa,que l'experiència hauria d'anar nosil·lustrant respecte a futures modifi-cacions que forçosament '%'hauriend'anar introduint en el Reglament. '

La reforma més important de totesles realitzades consisteix tal vegadaen la que s'ha concretat en l'article 17dels estatuts vigents, on e» presèriaque el subsidi que correspongui espagarà, d'ordinari, la meitat en me.tàl·lic i l'altra meitat en cèdules dereintegrament a càrrec de la Coopera-tiva de Consum del Centre.

En aquest article hi ha de veure'tothom una mida de caràcter protec-tor a profit dels ingressos i dels prin-cipis col·lectivistes que sempre ha»

f»

Ànsia del rei blanc! No, no hoera del rei blanc... Era el «Te-norio»! —Si,— era el burro decasa. I com sonreial Semblavaque em fes l'ullet. Anava guar-nit de flors, desplata i or, de fi-na seda. Fins duia llaçets a legorelles... Elegantissimi

Jo vaig quedar bocabadat, es-balait, sense atrevir-me a creu-rer allò que realment veia, queno donava lloc a cap mena dedupte... Però, era possible? Si,era possible. Aquell ase quem'esguardava somrient i quesemblava dir-me «Eh? Que etsembla? Això no és traginarcàrregues de fems, no!»

—«¡Pare!»—vaig cridar, esti-rant per la mà al que va tenirl'humorada de fer-me.

—«Que vols?»—«Aquest és el nostre burro,

és el «Tenorio»! Paraula, queho ésl»

—El pare es tornà roig comun perdigot des dels cabells ales soles de les espardenyes.—

—«Pare, això no m'agrada:que un rei (m'ompli }a sabata }s'emporti el burro de casal Aixòno està pas bé!»

—«Calla home; és que s'as-semblen!»

—«I és clar, que s'assemblen;com que és «Tenorio» en perso-na! No veieu com està rient?»

El rei blanc, de barbes tols-toianes, com tement una indis-creció de la meva part, s'inclinavers a mi i em dona un grapatde caramels. Al agafar-losr jo,sense adonar-m'en vaig acararla punta de la barba del; reiblanc. Oh! La barba va quedar-me als dits, i jo vegent visions.Altra cosa no podia ésser. Fi-gureu-vos, que el rei blanc, elmateix que anava vestit de por-pra i d'or, el de les blanquesbarbes venerables... era l'ente-rra-morts... Sí, que hp era} Hohauria jurat davant de la meva

| mare, sense cap por..." IKvaig, posar-me a cridar: ,j —- «L'enter ra-morts, parejl'en*1 terramortsl»j El pare In'estirà de la mà i se: m'endugué d'una revolada, L'Ho-i me estava més roig que el nasj del secretari, que el tenia com! una maduixa de les grosses.' Jo estava aclaparat.

—«Ho haveu vist, pare? Elrei blanc és l'enterra-mortsl,..»

—«Calla, home!»—«... I el burro, el «Tenorio*.—«Calla, et dic.»

—«Calla, home, calla! Pesat!»—«Com que l'en terra-morti

és rei... jo em pensava, sabeu?»—«Què és el que pensàveu

vos, jove?» rEl pare s'enfadava... Miaul

—«No siguis estúpid, home,no siguis estúpid! Pensà, que jatens deu anys! Que ets un nom«feti»

$o vaig saber allò que volia,però, en canvi, vaig saber quetenia deu anys i que era un ho-me tet...

Un home fet!El meu mestre d'Escola, en

Joan Comorera, ens contava co-ses maravelloses de qebò per aquan fóssim homes fets. Era unmestre joye i molt bo;

Això del h,ome fet, en veritat,va cansarme un efecte desas-trós. I jo que el dia abans—si,exacte, el dia abans—, habia fettants projectes per a guan arri-vés 3 ésser un home refi...

Pensava anar-men a Egipte,en un luxuós vaixell de quatrexemeneies, totes traient forçafum, com les dejs molins d'olide Cervera; a Turquia, a Grecia;,però especialment a Egipte.«Per què a Egipte? Això. si que

j »nlmat el Centre i 1» Secció, Perma-nent d'organització i Treball, i queara, en aquests .últims temp», s'han

• in«t vigoritzant 1 concretant.El Centre, en l'umiar ani fa un* dos

anys la Stscoió Permanent de Coopera-ti v lb ínú MI es va proposar crear ubaiustUucló lu finalitat de la qual fosúnicament de buscar Una economiaou els prusupostus vicis seus associats.Loa Institucions que veritablementsón cooperatives, s>ón sempre qupl-eom méj que senzil'es tendes regula-dores de preu«; amh més1 o menysimperfeccions constitueixen ui i refle-xo del règim econòmic nou; són for-mós (Jo propietat col·lectiva' que con-tradiuen i amenacen el dogma de lapropietat individual dintre el campdo l'utillatge econòmic; són Illots socíaljstes que sorgeixen en el mar delcapitalisme.

Per això el Centrff, en fundar la Co-operativa de Consum, féu, de fet, l'a-firmació q-ue condemnava l'organit-zació econòmica actual, basada en elrègim capitalista, i que aspirava, pelcontrari, a una organització econòmi-ca nova, fonamentada sobre un règimsocialista respecte a la total propietatde l'utillatge Industrial, comercial 1agrícola del país.

Era naturili, doncs, que la SeccióPermanent d'Organització i Treballaprofités l'oportunitat de la Reformadel Reglament do l^Caima contra Va-tur forçós per a laborar pels principisbàsics que constitueixen l'ideari delCentre. Si és natural que en les qües-tions dubtosos imperi la llibertat, resmés lògic també que en les qüestionssuficientment discutides i elevades—dintre nn règim de democràcia—a lacategoria dn principia, imperi la uni-tat i la disciplina.

Per altra pirt si el Ceñiré no ha tin-gut mai fe en «I rèrim capitalista, 1»Secció Permínnnt d'Organització 1Tr»ball ha manifestat sempre, des dela seva fundació, que no aspirava aviure en un idíl·lic maridatge amb elspatrons del nostre ram; que no aspi-rava tan sols a pactar amb ells deter-minades millores 'en les condicionidel nostre treball. La Secció aspirasenzillament a eliminar tots aquestssenyor« del camp de l'activitat eco-nòmica. No volem que siguin unsbous amos; volem senzillament quedeixin d'ésser els nostres amos. Rèamés lògic, res més natural, doncs,que anar enrobustint i perfeccionant,cada dia i en la major intensitat pos-sible, els organismes econòmics en-carregat de substituir els patrons.

Dependents i funcionaris de co-merç, de l'administració de la Indús-tria 1 de la banca: el Centre 1 les sevesInstitucions us crideu a tots. Ni prin-cipis burgesos ni desviacions anaivqulstes. Bis principis enderrocadcrs tconstructius alhora Vie la democràciasocialista són el» que ens animen anosaltres. Agrupem-nos tots al vol-tant d'aquesta bandera i sota el seuguiatge aconseguirem nosaltres i to-ta la classe obrera del nostre país,marxar endavant.»

no ho sé... Ai del vell món si dei petits volguéssim saber el per*i què de les coses!

Ademes, jo començava a lle-gir Jules Verne, llavors, i a véu»rer pel'lícoles d'episodis. Elmeu cap donava més voltes queles panteres del Parc per la garbia.

Al dematí em veia dirigintuna banda d'aventurers al FarWest, corrent per les montanyesi pels boscos a cavall, brunzintcom el vent, passant com unaaparició miraculosa; a les nits,quan veia la lluna tan bonica,tan blanca, clara i pura com l'a-nitneta de l'Elisa—la meva nú-via d'allavors i d'ara—, quesemblava fer-me l'ullet, tornava arenaixer en mi la febra fuli-ver-niana; i em veia volant per l'es-pai, dins d'un bidó de carbur—'que ja tenia a pun,t de «olfa pelcas—fins a fer un petó a la pal'lida^carg dç l'excelsa sobiranade la nit,

I, ara resi Tot per terra deCOW

Era Ja un home tet, i encarano sabia com m'havia d'arre-glar per a portar a la pràcticaaquells projectes. No hi haviares a ferí

Amorjnomesüifees..fo .,«'• . l .,.-' *•' i1 •.. ,:1' f * ... '•

Una lleugera alusió, feta enlletres de JUSTÍCIA SOCIALpel distingit artista i companyque firma Joan Sacs, me permetexposar una posició espiritualque jo crec bàsica en el socia-lisme.

Hom suposava que el desigde veure enlairada en el cor deBarcelona la imatge de Pi i Mar-gall era ganes de fer el tragalaa les dretes.

Es evident que l'obgectiu cer-cat està en la valor exemplar,en la lliçó de ciutadania, de pú-blic homenatge i culte al caràc-ter i a l'intel·ligència de l'homeben català í ben poble, en elmillor sentit de la paraula, quefou En Pi i Margall.

Expressament he defugit lavaloració estètica del que s'haanomenat indecentada de pedra.Sé que mai arriben a unanimitatles opinions dels experts. L en-cert en triar una Comissió erec-tora eficient per elegir projectesi artistes, és un fruit del temps.Una època de bon gust donaràtestimoni seu en les obres quedeixi i vice-versa. El camí de lacrítica, d'allò més vanitosa sem-pre, sempre restarà obert, però.

El que succeeix és que certagent, classificada entre les dre-tes, s'ha oposat a l'emplaçamentdestinat al bust de Pi Margallacaronat per la República. I noper nobles raons estètiques, quesempre deixarien fressat amplecamí d'entesa, sinó per pura an-tipatia contra l'home que consi-deren com enemic i resta comun Mestre i un símbol que noha esgotat la virtut prolifica iconfortadora.

En realitat, l'atac ha partit deles dretes. Allí, si per cas, pothom localitzar el desig de fer lallesca.

Precisament, per mi, ésser so-cialista significa un compromisde tolerància i de respecte, queno esclou una lluita encesa, commés civil més intensa, a l'entornde totes les tendències ideològi-ques. El que blasmo és l'interèsmesquí, la rencúnia personal, elvoler subordinar els interessosde la comunitat als egoismes d'unindividu o una comunitat sectà-ria. Ni un trágala a les dretes nia ningú. Migrat ideari i ridicolmotor el de l'home partit quetrobés la raó de ser en l'ombrad'una ombra.

Les dretes, en definitiva, sónperennes en l'evolució social,perquè representen una posiciórelativa d una part de l'Humani-tat respecte a la resta, en totsels grans problemes que plante-

ja la renovació de condicioninecessàries per el progrés vital.

Qui ens dongués tenir unesdretes intel·ligents, plenes d'es-perit constructiu, conscients dela seva missió reguladora, esta-bilitzadora!

Demés, no crec que en unmateix moment de la culturad'un'poble, hi pugui haver ma»-sa diferència entre el nivell deles dretes i les esquerres. Per lameva part, ben avingut amb elmeu temperament, cuido sem-prer més de criticar, per millo-rar-la, la meva banda, que -la dela dreta. Dic que si nosaltres nocobrim el nostre lloc, sinó sa-bem propagar i 1er prevaldrénostres idees, sinó sabem orga-nitzar i dirigir la força creador«de noves condicions progressi-ves de la vida social, la culpaés nostra i no ens podem es-tranyar de posseir unes dretesregressives, atàviques, que tin-guin tanta aversió al dinamismeesperitual, tal manca de com-prensió i tolerància.

No, el trágala, no. Comprencmolí poc aquest sentiment en unveritable lliberal. Emparar-seen una rencúnia, demés de po-sar el fonament en una buidanegació, s'és demostrat una tàc-tica inferior. El que s'engoleixper força no es pot païr bé.Certs estóinacs no han pogutdigerir la Constitució.

Es més propi dels que s'inspi-rin en l'odi barrejar-se amb fa-nàtics intolerants que no sabenadmetre amb gentilesa la glòriadel poble encarnada en el defen-sor de Rizal, el revelador delíabusos de les Congregacions, ellluitador auster de les llibertatsde tota mena, desde la del pen-sament fins a la de les Colònies.

Resalta aquest procedir de lagent més rerasegada de la nos-tra dreta amb el d'un CharlesMaurras, cobrint amb el seu nomel d'Anatole France quan l'af-faire Dreyflus i dient 1 elogi mà-xim de salvador de l'idioma fran-cès quan fou arribada l'hora dedol nacional. I això malgrat lalluita viva entre l'esquerra radi-cal socialista i el nacionalismearborat fins el xauvinisme perl'Acció francesa, Castelnau i elsjésuites.

Remercio al Sr. Sacs l'avinen-tesa que m'ha ofert de propug-nar per un esperit d'amplia com-prensió, per un desig de perfec-ció en els mètodes d'acciópolítica i social adreçats a laconstrucció d'un avenir millorsota el lema llençat per Wells:Amor i nobles pensaments,

M. Galèe

» *Per fi. el parc em. deixà anar

altra volta per les. meves,—«]o m'en vaig a donar men-

jar als animals, 7 al burro, tupots tornar-te'n, si vols, a veu-rer els Reis,»...

Altres vegades el pare hauriadit: «M'en vaig a donar menjarals animals», però ara hi afegiaun sospitós «i al burro», quem'intrigà força,

Quan ja tenia de nou els Reisa la vista, vaig trobar en Joanet,un company d'escola.

—«Que r han dut els Reis?»—«Rés. I a tu?»—«Mira! carmels»... «I vaig

donar-n'hi. <•

Quan n'hagué desembolicatun i mirà el paper...

—«Mentider!» em digué.—«Tu diràs!»—«Aquests carmels no te'ls

han donat els reis...»—«Si que m'els han donat...«—«Mira que diu el paper:

«És la Palma del país,la dulcería mejor,la que da mejor sabor,al caramelo de anís.»

T'has fixat? Són comprats a"La Palma"!»

—«Sabs què passa, Joanet?»—«Què?»—«Què ti rei blanc és ^l'ente-

rra-morts!»En Joanet llençà una rialla-

da,—«De bo de bo?»—«De bo de bol»Al cap de dos segons ja està-

vem entesos per a fer-li unamala passada al rei blan. Jovaig acostar-m'hi. El ruc teníala cara trista; estava aclaparatnr les trompetes, els acordeons

es rialles de la mainada. Arasemblava dir; «Val mes treginarfems, amic meu»! Jo estava in-quiet, pensava que d'un momenta l'altre l'animal arrencaria aplorar com una Magdalena...

Però, vet-aqui que en Joanetja venia corrents, com havíemquedat.

—«Què passa?»—vaig cridarjo.

—«Què passa? Que s'ha ca-lat foc a casa l'enterra-morts!»

El rei blanc és girà més de-pressa que un gat quan li tre-pitgen la qua.

—«Què dius?»—preguntà de-sesperat.

—«Una desgràcia, senyor rei,a casa el pobre enterra-mortstot cremai

El rei blanc, que tenia una

Sran nina a la mà, i anava aonàr al criat per a pujar-la a

un balcó, la llença desesperat,li caigué la corona, saltà delase, i començà a corre carrerenllà. Duia la barba penjada alcoll i li arribava fins als genolls;arrossegava el mantell de por-pra i or; més que un rei, sem-blava un reialme en ruine». Lamestressa de la nina que el reitirà per terra, cridava des delbalcó:

—«Enterra-morts! Poca-ver-gonya, que val divuit pessetes!»

A l'arribar a casa seva, trobàla seva dona tranquilament as-seguda a la porta, voltada delsset fills.

—«On vas?»El rei arribava suat, pàl·lid,

mig mort de fadiga—«M'han dit que us cremà-

veu tots!»Els seus fills, vegent-lo d'a-

quella manera se'l miraven bo-cabadats, com si no s'arrives-sin a creurer que aquell homeera el seu pare de carn i osos.

L'enterra-morts s'assegué da-munt la vorera.

Els infants continuaven es-guardant-lo com uns ensés.

Tot de cop, el més petit, quesemblava un rovelló, començàa riure... Després rigué un al-tre... Després tots, tots set... Fi-nalment, l'enterra-morts és posàa riure.

—«S'haurà tornat boig?»—ésdigué la seva dona.

I començà a riure també,Ramón Magre.

Presó, Barcelona.

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes ai manteni-ment de la premsa socia-

lista i obrerista?

F i. «In* 4 j u li ï i o í ã. fi4«ty Aft.1 174« «tenar IBM

Preguem als no*tresabónate es recordin iderenovar la »èva »us-crlpclö. Poden fer-ho,•I« queiio tinguin "altra•vinente.a, per mitjàd* «agetli de Corre»'de 5, 10, 15, 20 l 25cèntihif. El» de majorpreuno'n» tónde caputilitat rèni ocationen,en eartvi, un perjudici.

Companys: Ajudeu-no» renovant puntual-ment vostra »uscripció.

Obrers del campíLlegiu i propagueu

ff TERRAI*

SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DB LA «UNIÓ DB RA-BASAIRBS DB CATALUNYA»

K» publica cada diisatie. 15 Cit.

RrtacdÉISüilflhtnt!U!rten,12,rBAKOBX.OHA

El gos que hora amorda-ça, lladra amb el' cul. Elpensament que es veuforçat de pendre una di-recció desviada, devémal oient per la perfídia

de l'expressió.HEINE

"imî »irarPortatili de la Federació d» Coo-

perative» de CatalunyaArticles doctrinals sobrecooperació : El movimentcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessocials relacionats amb

la cooperació.APA.REIX CADA QUINZENA.

SasCrípció apyal: 4 ptes.-̂ uiÉííátlin», litó, -otíit

Els luti Itomi) taiHE BB aies! ni-nni ü lïltll Ul» estai inisat w Ia

iPriiem Hittois íEtoDiraila ííHtlcBC H A R L E S G I D EVersió castellana de /. Cardó

Preu: l'50 Ptes,

f. S A L A S A N T Ó NPreu: 0'15 Ptes.

Publicacions de Propaganda deAcció Coopera tis ia

Encàrrecs: Aurora, 11 bis.

Treballador!Signe« digne de la teva condi-

do humanaiCom abóme, t'has de sentir

ciutadà i laborar amb el socia-lisme per l'adveniment d'una

. societat millor.| Com a productor, t'has d'a--., plegar dins les organitzacions

obreres, i treballar pel millora-ment immediat dels tens ger-mans.

J. M. PROUS i VILA

U EL LLU(CANÇONS i POEMES)

I ! I I

Per comandes a lallibreria Bibliotheka,Llovera, 13. — Reus.

S'ho poial |t a la vendi tn lei llibreriesde Barcelona

DirectorReflexions humilsSols quan tots los individuus

de la terra sentiran lo goig delviure animats de sentimentspors, -i l'amor per sobre detots,—sols quan els homes sen-tiran en el seu cor totes les llà-6rimes i dolors dels consem-lants, quan el mutualisme de

nostra carcassa s'aparelli a l'es-peritual de la nostra ànima iconvisquin amb generosa armo-nia, que nostra sensibilitat esmogui per totes les coses queinteresen a l'humanitat què'lscors tinguin sos plers, què'ls ho-mes i les dones a l'obrir sos lla-vis a l'instant de l'amor, riguinsens egoisme, riguin per quesentin la necessitat de riure, ri-guin perquè'l cor els esclati ves-sant el goig. Senyorl Quan elsinfantets podran nodrir-se de to-tes les necessitats, que les maressentiran l'alè d'esser-ho sensepreocupació de la vida, què'lspares veuran ateses totes lesmanifestacions de la vida delséssers creats, que l'igualtat enl'escola, en la Justicia, en elsplaers esperituals i materials,que de les penes en sentirem lespunxades i dels goijos en gau-direm els encisos; quan les ar-mes de guerra seran instrumentsper a fer fructificar la terra, quanla diplomàcia servirà per enten-dre's amb fe i bona voluntatsens egoismes ni hipocresies,quan servirà per fer tractes deben-estar entre'ls grups de laterra a voltes separats pel mar,quan sentirem felicitat amb eltreball (que no és un càstic no)quan la fruita dels arbres seràper tots i els ocells vindran a ferses tonades arran de nosaltressense temença, quan les oracionsdel poble seran cants de poesia,quan per tot sentirem músicaquè'ls fills del poble produiran iveureu la terra un paradís, i elspobles, no seran munts de caba-nes, sinó habitacions higièni-ques per viure-hi homes amo co-moditats totes i la ciència servi-rà per tots i no pels rics, que perun igual les enfermetats seranguarides, que tots els homes cui-darem al que malalt sofreixi do-lors i li proporcionarem totaclasse de delicadeses i quant ne-cessiti,

i tots seran bons, quan elsllibres enclouran les illusions detots els homes, qui dels aventat-ges de la ciència en fruirem tots,que seran respectats i veneratsels savis, els vells i els desgra-ciats físicament per sobre detots;

JUAN FARRÉ GASSÒ.

iJiíHtt te Sena i tatDavant d'una nombrosíesima

concurrència, a la vetlla del dia9 del corrent el distingit com-pany Serra i Moret va desenrot-llaria seva conferència anuncia-da sobre el tema «El sentit i l'o-bra de la Societat de lesNacions».

Començà explicant el naixe-ment de la idea de la creaciód'una consciència internacionalfilla dels principis socialistes, icom va anar trascendint des-prés a la societat burgesa a con-seqüència de la guerra europea.

L'associació de les nacions—digué—té avui encara un con-creció imperfecta. No pot ésserd'altra manera, car es tracta d'unaobra dels homes i voltada delsperills sorgits per egoismes se-culars, per nacionalismes rece-losos i per poderosos interessoscontraposats.

, Cal, np obstant, que tots elshomes idealistes contribueixin aenrobustir l'obra de la S. de lesN. rodejant-la d'una càlida sim-patia, car solament amb la san-ció d'un organisme superior espot obtenir una resolució justa isatisfactòria en els problemescol·lectius.

El dia que els falls de la S. dela N. siguin reconeguts com in-apelables s'haurà donat un granpas per a la pau del món.

Els obrers cal que tinguin ai-xò present, car solament en laSolidarität internacional podrantrobar una garantia que assegu-ri les seves conquestes.

EI company Serra fou; moltaplaudit i felicitat eç acabar laseva interessant dissertació.

dfÍOME T LA TERRA

L'organització agrària a Rússia(.,f • i , -

: Abans de la Revolució ,A. Rússia, fins a mitjan? del segle

pMaat no «'obriren pas les Ideas de laRevolució Francesa en l'aspecte so-ci»! (en l'aspecte polític a Russia no|)1 bagué un veritable règim represen-tatiu fins a principis del segle XX) ien 1861 es va promulgar la llei de re-dempció dels pagesos subjectes alrègim feudal, redempció que al Occi-dent d'Europa ja havia tingut lloc aÚltims del segle XV. En virtut de lallei de 1861, als propietaris dels feusse'ls expropiaren les terròs a canvid'una indemnització que deguerenpagar els pagesos a terminis, però ésreservaren als «enyors certes exten-sions de territori i d'aquí que, abansde la revolució, hi haguessin a Russia,en quant a la propietat, duea menesd'e terres: terres senyorials i terresdel« pagesos. Por l'indemnització als«enyors de les torres que foren expro-piats, els pagesos havien de pagar enun» caasoä amb censos i en altre ambprestacions personals, sempre odio-«ep. Les terres expropiades així no fo-rej» repartides entre els pagesos ginóqijé s'encarregà del seu cultiu al miro comunitat de pagesos, essent la co-munitat o poble responsable del paga-ment de les contibucions al Estat i del'Indemnització al senyor.

El mir tenia els seus antecedentseá els arielsi que eren unes comuni-tats agràries que desde temps imme-morial hi havia a Rússia tot lo que vafer dir en 1877 a Lehrr, tractadista dedr^t' civil rus, que el comunisme haestat sempre a Rússia i que degut alsmïrt el pagès rus estava, (en aquelladata) habituat al règim d'associació laüna comunitat d'interessos en allòque afecta a la propietat agrària.

Al començar el segle XX, cinc si-senes parts deia terra de la RússiaEu,ropea estava a càrrec dels mirs.Dintre el mir, de l'indivlsió absolutaen va anar passant a un segur en elque es repartí les terris en lots ales'famílies, les quals les cultivavenper .un període general do méa d'unany, En cada repartiment es feientants troços coro families, essent cadatraç proporcionat en extensió al nú-mero d'indlviduus de cada família,ateqent-.se també a les distintes ne-cessitats de cada família i al númerode braços amb que contava pel tre-ball. En oi mir, des de que un filld'una família es casava tenia dret a•¿piotar un troç per el seu compte.Ela pagesos havien de pagar unaoootribució a la comunitat, que ser-via por á atendre les despeses del po-ble, i satisfer les contribucions a l'Es-tat i amortitzar l'indemnització quebatia de cobrar l'antic senyor.

Eli artels estaven dirigits per unvell elegit per els membres de la co-munitat nomenat iteri*. Els mirs,sefons la llei de 19 de Febrer de 1361,també estaven regits per un starikporo aquell tenia d'estar assistit peruna assemblea deliberant nomenada<Solilii ÄUod».

('organització en mirs es prestavaa algunes injustícies en el reparti-ment dels troços i demés, si sobraventoltes després de proveïda cada famí-lia d'un troç aquelles es concedienals que disposaven de més braços o

als que tenien més caps debestiarfsiles terres eren bonàs per a la pastura)que eren per tant els més rics. En cau-vi, si mancaven terres,'els pagesos esveien obligats a emigrar cap a un al-tra comunitat en que hi haguessinterres sobreres sense que es toquessinles terres que l'any 1861 s'havian re-servat ais senyors. Demés, l'emlgra-cló no ora uii recurs gaire fàcil per-què com que a la comunitat li conve-nia que les terres fossin cultivadesper a poguer pagar l'indemnització alsenyor, i els tribut al Estat els page-sos, al abandonar la comunitat de queformaven part, havien de prestar unafiança, la qual cosa, on realitat, elsconvertia en uns «escrits a la gleba»0 millor dit, en pagesos de remensà.

Poc a poc, dintre els mirs, es vaanar evolucionant vers la propietatindividual i era una qüestió planteja-da, abans de la revolució, la de si enacabar-se de pagar pels mirs l'indem-nització als senyors, continuarienfent se els repartiments periòdics deterres o si, deixant-se portar els pa-gesos per l'amor al troç que conreaven se l'apropiarien per a semprequedant per tant la propietat col·lec-tiva del mir convertida en propietatindividual dels pagesos. Ja veurem,en un altre article, com aquest ca'jviés el que precisament s'ha operat enels camps de Rússia durant la Revo-lució.

En quant als contractes d'explota-cló de la terra de propietat individualabans de la revolució, hi havia a Rús-sia l'arrendament, una espècie de ra-bassa i l'enfíteusis. En alguns arren-daments, el lloguer consistia en laodiosa prestació de serveis personals1 es coneixia el pagament en una partdels fruits. L'arrendament, segons elcotll civil, sols podia pactar se per untermini de dotze anys, si bé es podiaposar la clàusula en el contracte deque si passat el dit termini el llogatervolia, podia prorrogar-se per dotzeanys més, però en virtut d'altres lleisera lícit el concedir terres en posses-si* hereditària per temps indefinit. Enquant als terrenys incults, o siguique s'havien d'arrebassar, el mateixcodi civil disposava que es podienconcedir per un termini de trenta sisanys. Els contractes d'arrendamenteren obligatoris per arrendador, ar-rendatari i pels hereus d'abdós. Lesterres de la corona 1 de propietat deles ciutats que eren ermes, es conce-dien amb l'obligació per part del pa-gès de plantar-les d'arbres fruiters ode vinya i finint la concessió al mo-rir se la plantació, concessió que, comvelem, és igual en els seus trets ge-nerals a la rabassa moría o al terratgede Catalunya. Les lleis rurals perme-tien l'injust subarrendament que do-na lloc al sosteniment de nombrososparàsits de l'agricultura.

Des de principis del segle actual,es varen dictar nombroses disposi-cions adreçades a millorar la situaciódels pagesos la qual cosa feu que en1917 hagués augmentat extraordinà-riament el nombre de pagesos que te-nien terra pròpia, havent desaparegutquasi tots els jornalers, el treball delsquals es regla per la llei especial de12 de juny de 1886.

Dr. Camarada

í ; AIS COIÏlpSIïyS queexpontamamentens ajuden amb llur col·laboració, hem de pregar-losVulguin fer-se càrrec de la limitació de l'espai disponi-ble i no oblidar mai les restriccions imposades per lesactuals circumstàncies. Interessa que per a facilitar lanostra tasca produrin:

1." Parlar d'allò que es pugui parlar.-, 2.°n Tractar especialment qüestions sindicals i depropaganda de les doctrines socialistes.

3." Exposar els temes amb la major claretat i con-dssíó possibles, i

4.' Escriure en quartel·les per una sola cara i dei-xant els interlineats ben amples a fi que podem fer-hiat damunt les eventuals correccions ortogràfiques.

Aquesta fulla és un camp obert, i accepta laés tots els tomes d'idealitat generosa. Dels

col·laboraciógenerosa. Dels articles sig-

nats en són responsables llurs autors.

L'objecte de la literaturaés el d'ajudar a l'homea compendre's, a revelarla seva fe en ell mateixi a desenrotllar la sevaaspiració, el seu desigde veritat; lluitar contrael mal, en els homes; sa-ber-hi trobaria bondat;despertar en les sevesànimes la vergonya, lacòlera, la virilitat; fer-hotot, per que els homessien noblement forts ipoderosos; sembrar lainquietud en la seva exis-tència; ferlos estimarapassionadament la be-llesa. La tasca de la lite-ratura és ennoblir l'home

MÀXIM GORKI

SETMANARI SOCIALISTA

dortfcíaJocífíd2 . a è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

REDACCIÓ:

[aneHEOoataapial-BIHtELBlHIADMINISTRACIÓ:

lardai Bada, Llovera, 13. - REDEREDACTORS i COL·LABORADORS:

Gabriel Alomar - Serra i MoretJosep Comaposada - Alfons Ma-seras - Dr. Aguadé Miró - Cristò-for de Domènec - J. Carner Ri-balta -. I. Llorens 1 ArtigasDr. Emiti Mira - Vicens VilarassauDr. (oaquim Xirau - Francesc X.Casals - "Apa„ - Kossend LiâtesDr. Muntanya - Francesc Vilado-mat - Sara Llorens - Manuel Galés"Galdric» - Màrius Vidal - FerranCuito - B. Farré - Josep Ricart iSalà - Manuel Escorza - Josep M."Pou 1 Sabater - J. Recasens i Mer-cadé - Rafael Campalans - Fran-cesc Gandia - Dr. Josep AmorósEmili Saleta - "Shum„ - F. Caña-das - Josep M.' de Sucre - J. Rou-re 1 Torrent - Manuel Alcantara IGusart - Dr. Cosme Rofes - IgnasiIglesias - Roc Guinart - Puig Pu-lades • Joan Fronlosà - BalaguéBaró - R. Ràfols Camí - JaumeCardús - J. Duran i Guardia - JoanForment. - Dr. J. Estadella Arno

REDACTORS-CORRESPONSALSAlbert Schneeberger - Rafael Ra-

mis, françaJoan Comorera.—ArgentinaCarlota Goteres.—XileRené L'ir.—BèlgicaRoberto Marcasi.—ItàliaDr. Andrés Ovejero.—Madrid

PREUS D'ABONAMENT:Catalunya i Províncies:

Trimestre, 2'50 ptes. - Mig any, 4'SO ptes.Un any, 8 ptes.

Estranger:Mig atìy, 5*75 ptes. • rUn any, ÌO'50 ptes.

JUSTICIA SOCIAL és Tunic periodicsocialista que es publica a Cata-lunya. Teniu el deure d'ajudar-lo.

SUSCRIVIU-VOS-HIpersonalment a la redacció o al'administració, o bé trametentr impor t de T abonament a l'admi-nistrador, amb segells de correu,

gir postal, etc.

JUSTICIA SOCIALés l'únic periòdic de la nos-tra terra que recull en unsol ideari tots els desitjós

del poble

Quan l'aucell és desvet-llat per l'alba, tot el seuanhel no és pas absorbitper la recança del nodri-ment. Ses ales, inlassa-bles, reponen a la cridadels cels. Sa gorja llen-ça cants de joia a la

llum nova.(També a nosaltres) lahumanitat nova ens en-

via sa crida.Que nostre esperit res-pongui en sa pròpia Hen-

gualRABINDBANATH TAQORE