el treball en l’Àmbit educatiu, del lleure i amb els … · el treball en l’Àmbit educatiu,...
TRANSCRIPT
EL TREBALL EN L’ÀMBIT EDUCATIU, DEL LLEURE I AMB ELS PARES
Maria Estrada Maria Estrada Maria Estrada Maria Estrada OcOcOcOcóóóónnnnBarcelona, 3 de juny de 2008Barcelona, 3 de juny de 2008Barcelona, 3 de juny de 2008Barcelona, 3 de juny de 2008
ANÀLISI DE LA SITUACIÓ
Font: Observatori Català de Nous Consums
Canvis socialsCompetitivitat com a valor
Prolongació de l’etapa de “joventut”Extensió del cap de setmana
Importància del consumisme a la societat occidentalOci
Recerca de l’èxit immediat
Canvis patrons de consum
CONSUM DIARI DE TABAC (14- 16 ANYS) CATALUNYA 1994-2004
0
5
10
15
20
25
30
35
%
Total 24,09 23,24 20,37 21,19 16,67 18,7
Homes 18,93 20,07 17,81 16,42 14,67 16,95
Dones 28,93 26,74 22,97 25,88 18,76 20,6
1994 1996 1998 2000 2002 2004
EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE CONSUM ENTRE LA POBLACIÓ DE 14-18
ANYS A CATALUNYA (%)
31
78,3
17,1
34,8
64,7
21,5
32,6
61
22,1
34,1
59,5
22,3
29,5
49,2
26,8
31,3
60,6
30,430,9
61,5
25,1
0
10
20
30
40
50
60
70
80
1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006
Alguna vegada en els darrers 30 dies
Tabac
Alcohol
Cànnabis
Enquesta Escolar. Departament de Salut
EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE CONSUM ENTRE LA POBLACIÓ DE 14-18
ANYS A CATALUNYA (%)
2,6
0,8
3,8
1,92,3
3,5
2,5
2
1,3
2,7
1,1
3,4
1,5
2,7
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006
Alguna vegada en els darrers 30 dies
Èxtasi/DS
Cocaïna
Enquesta Escolar. Departament de Salut
EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE CONSUM DE DROGUES ENTRE LA
POBLACIÓ DE 15-29 ANYS A CATALUNYA (%)
48,7
60,9
10,5
46,5
63,8
8,5
50,9
62,8
19,3
53,9
72
26,9
47,3
73,2
30
0
10
20
30
40
50
60
70
80
1997 1999 2001 2003 2005
Alguna vegada en els darrers 30 dies
Tabac
Alcohol
Cànnabis
Font: Enquesta Domiciliàries. Departament de salut
0,4
2,1
0,4
1,8 1,9
3,6
2,1
1,5
2,6
4,3
0
0,51
1,52
2,53
3,54
4,5
1997 1999 2001 2003 2005
Alguna vegada en els darrers 30 dies
Èxtasi/DS
Cocaïna
Font: Enquesta Domiciliàries. Departament de Salut
EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE CONSUM DE DROGUES ENTRE LA
POBLACIÓ DE 15-29 ANYS A CATALUNYA (%)
EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE CONSUM DE DROGUES ENTRE LA POBLACIÓ DE 15-64
ANYS A CATALUNYA (%)
39,6
60
4
41
62,2
4,3
41,6
61,1
8,3
44,9
67,7
11,4
39,3
71
13,9
0
10
20
30
40
50
60
70
80
1997 1999 2001 2003 2005
TabacAlcoholCànnabis
Font: Enquesta Domiciliàries. Departament de Salut
Ha consumit alguna vegada en els darrers 30 dies
EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE CONSUM DE DROGUES ENTRE LA POBLACIÓ DE 15-64
ANYS A CATALUNYA (%)
0,1
0,9
0,1
1,11
1,4
0,60,7
0,8
1,7
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
1,6
1,8
1997 1999 2001 2003 2005
Èxtasi/DSCocaïna
Font: Enquesta Domiciliàries. Departament de Salut
Ha consumit alguna vegada en els darrers 30 dies
EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DEL TABAQUISME EN POBLACIÓ ENTRE 15 I
64 ANYS. CATALUNYA 1982-2006
0
10
20
30
40
50
60
70
1982 1986 1990 1994 1998 2002 2006
Homes Dones
%
0
10
20
30
40
50
60
70
1982 1986 1990 1994 1998 2002 2006
Anys
%
Homes
Total
Dones
EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE TABAQUISME EN POBLACIÓ ADULTA*
PER SEXE. CATALUNYA 1982-2006
Població de 15-64 anys
ESCA 2006
• L’alcohol i el tabac són les substàncies més consumides • El cànnabis és la tercera i s’observa un increment del consum habitual que es situa en un nivell similar al consum de tabac. (14-18 anys).• La cocaïna és la quarta substància més consumida amb tendència creixent• No hi ha diferència de gènere en l’edat d’inici. Posteriorment les noies fan un consum més prudent i controlat (excepte de tabac)
Font: Enquesta escolar-domiciliària. i Observatori Català de Nous Consums (2006)
RESUM I
• Objectiu: detectar patrons de consum de drogues en la població juvenil
• Els consums emergents en fase inicial • L’estabilitat i canvis en les drogues conegudes
• Metodologia etnogràfica:• Xarxa d’informants clau• Instruments estandaritzats• Altres fonts • Sistema d’informació
•Continu •Sensible•Possibilitat de “quick alert”
OBSERVATORI DE NOUS CONSUMS EN L’ÀMBIT JUVENIL
Departament de SalutDG Salut Pública – Òrgan Tècnic de Drogodependències
CONSUM DURANT LA NIT
Policonsum:
Alcohol i cànnabis (37%)
Alcohol, cànnabis, èxtasi, cocaïna (10%)Alcohol i cocaïna (8,3%)Alcohol, cànnabis, èxtasi (6,1%)Alcohol, cànnabis, cocaïna (2%)
(IREFREA)(1.340 joves de 5 ciutats espanyoles)
• El cap de setmana concentra el màxim consum (context de festa-sociabilitat)
• Avançament entre els adolescents de l’edat de sortir de festa. I, endarreriment en deixar-ho.
• El consum de ketamina i èxtasi tendeix a disminuir. Creixent interès per la presentació d'èxtasi en format en pols.
• Consum d’èxtasi líquid (GHB) i LSD molt minoritari• Augment dels consumidors de begudes
energètiques
RESUM II
Font: Enquesta escolar-domiciliària. i Observatori Català de Nous Consums (2006)
OBSERVATORI DE NOUSCONSUMS EN L’ÀMBIT JUVENIL- 2005
Cocaïna
Speed(minoritari)
Cànnabis
LSD (minoritari)
KetaminaTabac
GHBÈxtasiAlcohol
Es mantéDisminueixAugmenta
SIDC INICIS DE TRACTAMENT
Font: SIDC. Subdirecció General de Drogodependències. Departament de Salut
0500
100015002000250030003500400045005000550060006500
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
HeroïnaCocaïnaAlcoholCannabis
INICIS DE TRACTAMENT-2006
Alcohol43%
Cocaïna27%
Cannabis5%
Heroïna14%
Altres5%
Tabac6%
Font: Subdirecció General de Drogodependències
MORTALITAT RELACIONADA AMB DROGUES
Evolució anual
64
222
89
228
101
223
152
242
116
225
92
210
76
138
71
103
124
188
99
152
78
126
0
50
100
150
200
250
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Cocaïna
Total drogas
Font: Institut Nacional de Toxicologia. Departament de Barcelona.
Posar en marxa mesures tendents a reduir la probabilitat de que apareguin problemes relacionats amb els consums de drogues
PREVENIR
COM?
Potenciant l’adquisició d’habilitats per a viure en una societat de consum
�Per decidir responsable i lliurement no consumir.
�Mantenir el seu us en uns paràmetres que eliminin o minimitzin el dany a un mateix i als altres
Estratègies que fomenten el desenvolupament dels FACTORS DE PROTECCIÓ que fan resistents a l’aparició de problemes relacionats amb el consum de drogues
�Capacitat crítica�Habilitats socials i de comunicació�Resistència a la pressió de grup
ADOLESCÈNCIA I VULNERABILITAT
� Etapa de profunds canvis :
Indefinició personal Conquesta de l’estatus d’adult Allunyament dels rols infantils
� Importància del grup d’amics
� Pensament abstracte, flexible, relativista
� Egocentrisme (importància de la imatge “adulta”)
� Sentiment d’invulnerabilitat
� Percaça de sensacions: Desig de viure noves experiències i emocions intenses
� Carpe Diem.
Vulnerabilitat al consum de drogues o la conducta antisocial
Període transitori d’experimentació
Què determina que hi hagi una escalada de comportaments més severs?
� Factor de risc:
Característica personal, familiar, grupal o social que augmenta la probabilitat que es produeixi un fenomen Vulnerabilitat
� Factor de Protecció:
La seva presència protegeix del desenvolupament de psicopatologia
ESTUDIS DE FACTORS DE RISC I PROTECCIÓ
FACTORS DE RISC:
Individuals:
�Edat d’inici precoç
�Creences i actituds favorables al consum
�Poques habilitats per relacionar-se
�Molta impulsivitat (ansietat, ira..)
�Baixa autoestima
�Molta necessitat de viure experiències noves
�Valors (viure el moment, hedonisme, temps lliure, sexe)
FACTORS DE RISC:
Familiars:
�Relacions poc afectives
�Estils educatius extrems (control-recolzament)Autoritari permissiuIndiferent cooperatiu
�Conductes i actituds favorables al consum
�Conflictivitat familiar
FACTORS DE RISC:
Grup d’amics consumidors
� Pressió del grup � Les recompenses a la conducta.� Els càstigs a les conductes convencionals.� Aprenentatge per observació� creences, valors, conductes
Escolars
� Absentisme, fracàs escolar� vincles amb institucions socialitzadores
FACTORS DE RISC:
Socials
� Acceptació informal del consum (actituds i valors socials)
� Acceptació formal� Accessibilitat� Medis de comunicació
� Grups d’amics implicats en activitats organitzades per institucions socialitzadores.
� Habilitats socials
� Estratègies d’afrontament i resolució de problemes
� Sentiment d’autoeficàcia
� Interiorització de normes socials -Informació
FACTORS INDIVIDUALS DE PROTECCIÓ:
�Creences i actituds negatives envers els consums de drogues
�Habilitats per resistir la pressió de grup, especialment a les pressions negatives
�No fàcilment influenciable per els altres, amb un bon sentit crític
�Vinculació emocional positiva amb els pares i amb entitats socialitzadores (escola, associacions de lleure,...)
FACTORS DE PROTECCIÓ:
� Actituds i posicionaments clars i coherents respecte els consums de drogues
� Creences saludables i clars estàndards de conducta
� Vincles afectius familiars positius
� Dinàmica familiar positiva
Familiars
FACTORS DE PROTECCIÓ:
Escolars
�Oportunitats per a la implicació prosocial.
�Reforç i reconeixement d’aquesta implicació.
�Relacions positives i recolzament del professorat i professionals del centre.
�Clima escolar positiu.
FACTORS SOCIALS I COMUNITARIS DE PROTECCIÓ
�Missatges de resistència al us de drogues des de els medis de comunicació
�Disminució de l’accessibilitat a la substància.
�Augment de l’edat legal permesa per a la compra i el consum
�Lleis estrictes per a la conducció sota els efectes del consum
�Oportunitats per a la implicació com a membre actiu de la comunitat
�Xarxes socials i de recolzament en la comunitat
COM FER LES INTERVENCIONS
� Visió integral del problema/fenomen del consum de drogues
� Metodologia ACTIVA I PARTICIPATIVA
� Activitats de descoberta
� D’observació i reflexió = presa de posició
� Promoció de la expressió i discussió
ÀMBITS D’INTERVENCIÓ
• Àmbit preventiu
• Àmbit assistencial
• Àmbit de reducció de danys
• Àmbit de reinserció socio-laboral
• Àmbit de qualitat
• Àmbit de coordinació internacional
Objectius
• Reforçar
• Fomentar
• Coordinar
• Avaluar
ÀMBIT PREVENTIU
les accions preventives desenvolupades i dissenyar noves propostes
estratègia nacional de prevenció
• Llibre blanc de la prevenció• Anàlisis de la prevenció actual. Inventari de Recursos• Línies estratègiques• Àmbits de treball
• Situació Actual• Objectius• Propostes• Priorització
• Establiment circuït de participació permanent per al’elaboració de propostes preventives
• Pla de Prevenció de Catalunya
ESTRATEGIA NACIONAL DE PREVENCIÓ
Els meus amics,
el meu jardíL’aventura de la
vida El secret de la
bona vida
PREVENCIÓ: ÀMBIT ESCOLARMATERIAL DIDÀCTIC (EDUCACIÓ
PRIMÀRIA)
El Club del BonEsportista
PREVENCIÓ: ÀMBIT ESCOLAR, EXTRAESCOLAR I DE L’OCI (ESO,
BATXILLERAT)
CD-Rom“Límit 0”
I tu, què en penses?
Cànnabis, parlem-ne!
Internet Relay Chat
“Febre del divendres nit”
PREVENCIÓ: ÀMBIT EXTRAESCOLARMATERIAL DIDÀCTIC PER A AGENTS
EDUCADORSGuia didàctica de
prevenció per a
professionals de l’esportPrevenim.dro Connecta amb els teus
fills
Webs per joves
www.elpep.infojoves de 13 a 16 anysmés educativacontinguts de pantalles
www.laclara.infojoves a partir de 16 anysmés informativaabstinència/ús amb menys riscs
SOM.NITEnergy Control
PREVENCIÓ: ÀMBIT DE L’OCI
Llibret informatiu sobre drogues i lleis Que ruli... Cannabing
• Campanya de sensibilització
amb la Federació Catalana de
Locals d’Oci Nocturn
• De nit: tu decideixes!
• Informa’t dels riscos
• Preveu les conseqüències
• Missatges per disminuir el
prestigi i informar sobre riscos
del consum de cocaïna
PROJECTE FECALON
PREVENCIÓ COL·LECTIUS ESPECÍFICS
• Fills d’afectats
• Minories ètniques i immigrants
• Interns de centres penitenciaris
• Joves d’alt risc. Intoxicacions agudes. Joves tutelats
• Treballadors/es sexe comercial
PER UNA NIT DE QUALITAT
2007
� Campanya “Sigues Ok, no siguis Ko”
� http://www.cocaonline.org/
� Plataformes locals d’acció i intervenció
� XaNits
� Q-Nits
LÍNIA VERDA-2002
(93) 412 04 12
Servei d’Informació i Orientació sobre l’Alcoholisme i altres
Drogodependències. (SIT)
Servei d’Acollida permanent (SAP)
ALTRES RECURSOS
L’ésser capaç d’omplir el temps lliure d’una manera intel·ligent és l’últim resultat de la civilització
Bertrand Russell
XARXA D’ATENCIÓ A LES DROGODEPENDÈNCIES
Xarxa pública de recursos especialitzats per a l’atenció dels problemes relacionats amb el consum de substàncies psicoactives
Característiques:
• Atenció socio-sanitària i comunitària
• Atenció a tot tipus de dependència
• Accés directe
• Centres públics
• Distribució per tot el territori
• Centres d’Atenció i Seguiment (CAS)
• Unitats Hospitalàries de Desintoxicació (UHD)
• Comunitats Terapèutiques (CT)
• Centres d’integració social: centres de dia i pisos de reinserció
• Unitats de Patologia Dual
XARXA D’ATENCIÓ A LES DROGODEPENDÈNCIES
U.H.D.Unitats: 11Llits: 64 CAS
64
C.T.Unitats: 14Places: 238
Unitats de Patologia Dual: 6
Centres d’integració social:30 Centres de dia i programes de reinserció comunitària111 Places de pisos
Calor i cafè: 12 (5 sales de c.)Unitat mòbils: 7 ( 1 sales de c)Treball de carrer: 6Sales de venopunció: 4
Recursos en drogodependències- XAD
Unitat de crisi: 1
6 CAS
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
ALT PIRINEU-ARAN
GIRONA
LLEIDA
CENTRAL
BARCELONA
TARRAGONA
TERRES DE L'EBRE
Ga rr igues
A l t Empo rdà
Ba i xEmpo rdà
Ma re sme
Va l lè sOr ie nta l
Va l l è sOcc iden ta l
B a rce lo nèsB a ix
L lob rega t
Ce rdanya
So l sonè s
Bage s
Be rguedà
R ipo l l è s
Osona
Se lva
P la del ’ E s tany
Ga r ro txa
Ga r ra f
Seg r ià
Concade Ba rbe rà
Sega r ra
Nogue ra
P r io ra t
Pa l la rsSob ir à
Pa l la rsJ uss à
G ironès
A l t Penedè s
Ano ia
Ta r ragonèsBa ixCamp
U rge l l
A l t U rge l l
A l tCamp
Ba i x Eb re
A l t aR ibago rça
Ba ixPenedè s
Mon ts ià
R ibe rad ’Eb re
Te r raA l t a
P lad ’U rge l l
Va l d ’A ran
42 CAS
2 CAS1 CAS
5 CAS
4 CAS
4 CAS