el sot de l’infern...peus de castanyer morts per aquesta malaltia. la pista ens porta al vessant...
TRANSCRIPT
Gab
inet
de
Prem
sa i
Co
mu
nic
ació
. Fo
tog
rafi
es i
dib
uix
os:
An
na
Cab
reri
zo. D
L B
. 84
65-2
013
Im
prè
s en
pap
er e
colò
gic
El sot de l’Infern
Parc Natural del MontsenyReserva de la Biosfera
EXCURSIONSSENYALITZADES
Des de la plana del Coll seguirem les in-dicacions de co-lor groc i agafa-rem el sender que baixa per un alzinar for-ça ombrívol fins
a l’entrada del càmping de Fontmartina 1 . Des d’aquí podem gaudir d’una bona perspectiva del turó de l’Home.
Panoràmica del turó de l’Home
Al turó de l’Home (1.706 m), el massís del Montseny assoleix la màxima alçada. Al cim es veu la caseta de l’antic observatori meteorològic i les antenes situa-des a puig Sesolles.
A les carenes esventades i als vessants més inclinats, el sòl és cobert de gespes i matolls. Els boscos més enlairats són fagedes, pròpies de climes freds i hu-mits. Sota el nivell dels faigs, en el domini dels alzi-nars, el paisatge és clapejat de plantacions de coníferes i castanyers. Al davant, a l’altra banda del sot, hi ha una castanyeda imponent.
Agafem l’estret sender que comença prop de l’en-trada del càmping envoltat d’alzines fins a trobar uns castanyers centenaris 2 .
Els castanyers vells
En aquest punt trobem un grup de castanyers ex-cepcionals per les seves di-mensions. Els troncs, curts i gruixuts, van ser escapçats i empeltats anys enrere per aprofitar-ne el fruit. El tronc buit serveix de refugi a alguns animals.
L’itinerari continua per una pista. Entre l’alzinar 3 , s’endevinen restes de paret de pedra seca que aguantaven les feixes de conreu que, un cop aban-donades, el bosc ha ocupat.
L’alzinar
L’alzina, arbre de creixement lent i llenya molt apreciada com a combustible, té la capçada sem-pre verda.
A les clarianes i les voreres del camí, on la llum del sòl és més intensa, creixen arbustos com ara brucs, estepes, ginestells i gatoses.
Creuarem el sot de l’Infern pel tram superior, on la major part de l’aigua circula subterràniament. L’existència d’aigua en les capes profundes del sòl permet la presència de freixes. Continuem per la pista i arriben a una perxada de castanyer 4 .
La perxada
La perxada és un bosc de castanyers destinat a la producció de fusta per fer bigues, bótes de vi, mo-biliari, etc.
A les perxades es manté l’estructura radicular dels arbres, tot renovant la part aèria cada 15 o 18 anys. Dels nous tanys que rebroten de la soca vella quan es tallen els arbres, se’n seleccionen de dos a quatre, que creixen ràpidament aprofitant el sistema d’ar-
rels ja construït. Si no es fa aquesta operació crei-xen tots els rebrots, donant pas a castanyers amb molts peus.
Podem observar com sota aquesta plantació de cas-tanyers comencen a prosperar alzines i roures, que van recuperant l’espai d’on van ser desplaçades.
Pocs metres més endavant trobem dues parcel·les experimentals per investigar el xancre del casta-nyer, una malaltia que afecta moltes explotacions de fusta. A la nostra esquerra, trobarem els indivi-dus tallats que rebroten de soca, i, a la dreta, els peus de castanyer morts per aquesta malaltia.
La pista ens porta al vessant més obac del sot fins arribar al pla de la Pomera, on trobem la reconstruc-ció d’una barraca de carboner 5 .
Cabana de carboner
L’aprofitament de l’alzina per a l’obtenció de carbó va ser, fins fa pocs anys, una activitat econòmica important del massís.
En aquesta plaça carbonera, els bosquerols feien piles de llenya, que, després d’una combustió len-ta de dues o tres setmanes, es convertia en carbó, reduint-ne el pes a una cinquena part. El carboner, obligat a controlar dia i nit el procés, bastia amb materials que tenia al seu abast aquests aixoplucs pràctics i sòlids.
Deixem a l’esquerra la pista i baixem per un estret corriol enmig de castanyers, clapes d’alzines i alguns peus de roure i pi roig. Construïda al marge de la pista trobem una segona cabana de carboner 6 . El camí arriba al punt més baix del sot de l’Infern 7 .
Sot de l’Infern
L’ambient humit i ombrívol del sot afavoreix el des-envolupament del bosc de ribera. Els verns són els arbres que creixen a tocar de l’aigua. Més allunyats del torrent, els freixes allargassats s’enlairen cercant la llum mentre que les molses encatifen el sòl i les roques.
El sender s’allunya del sot i s’endinsa una altra vegada en l’alzinar. Sempre dins el bosc, anem guanyant alçada fins que retrobem, a peu del càm-ping, el camí pel qual havíem iniciat l’itinerari.
Com s’hi arriba
En vehicle particular
Per la C-35 de Granollers a Girona, agafeu la sortida a Sant Celoni. Seguiu les indicacions a Santa Fe de Montseny i agafeu la BV-5114. A la rotonda del PK 4, agafeu la carretera BV-5119 en direcció a Mosqueroles. En arribar a la Costa del Montseny, tombeu cap a la pista de Fontmartina, que ens conduirà a l’àrea d’esplai de la plana del Coll.
Àrea d’esplaide la plana del Coll935 m
Càmping deFontmartina875 m Castanyers
vells863 m
Alzinar890 m
Perxada885 m
Sot de l’Infern834 m
Àrea d’esplaide la plana del Coll935 m
Càmping deFontmartina875 m
310 m7 min
660 m15 min
930 m22 min
1.320 m32 min
2.080 m50 min
2.860 m1 h i 3 min
3.170 m1 h i 10 min
0 m
Inici de l’itinerari
Distància: 3.170 m
Durada: 1 hora i 10 minuts
L’excursió es realitza per corriols i pistes senya-litzats amb indicatius groc intens.
Porteu calçat adequat i aigua.
Les castanyes donen aliment a moltes espè cies animals i són un recurs per als propietaris dels boscos. Colliu-ne amb moderació i amb l’auto-rització de la propietat.
Podeu fer arribar els vostres suggeriments mit-jançant el web del Parc Natural del Montseny
km
Plana Boda
Fontmartina
6
Parcs de CatalunyaXarxa de Parcs Naturals de la Diputació de BarcelonaParc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savasso-na, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llo renç del Munt i l’O bac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc Natural de la Serra de Collserola, Parc Agra ri del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.
Espais Naturals i Medi AmbientGerència de Serveis d’Espais NaturalsComte d’Urgell, 187. 08036 BarcelonaTel. 934 022 [email protected] · www.diba.cat/parcsn
Gab
inet
de
Prem
sa i
Co
mu
nic
ació
. Fo
tog
rafi
es i
dib
uix
os:
An
na
Cab
reri
zo. D
L B
. 84
65-2
013
Im
prè
s en
pap
er e
colò
gic
El sot de l’Infern
Parc Natural del MontsenyReserva de la Biosfera
EXCURSIONSSENYALITZADES
Ofi cina del Parc Natural del MontsenyMasia MarionaCtra. BV-5119, km 2,5Mosqueroles 08470 Fogars de MontclúsTel. 938 475 [email protected]
Càmping de Fontmartina La Costa del Montseny08470 Fogars de MontclúsTel. 938 475 163 i 627 678 [email protected]
Equipaments i serveismés propers
Al codi QR trobareu més informació sobre aquesta excursió.
1978-14924-2013 El sot de l'Infern Excursions senyalitzades Montseny.indd 5-8 29/07/15 14:58
Distància: 3.170 m
Durada: 1 hora i 10 minuts
L’excursió es realitza per corriols i pistes senya-litzats amb indicatius groc intens.
Porteu calçat adequat i aigua.
Les castanyes donen aliment a moltes espè cies animals i són un recurs per als propietaris dels boscos. Colliu-ne amb moderació i amb l’auto-rització de la propietat.
Podeu fer arribar els vostres suggeriments mit-jançant el web del Parc Natural del Montseny
km
Parcs de CatalunyaXarxa de Parcs Naturals de la Diputació de BarcelonaParc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savasso-na, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llo renç del Munt i l’O bac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc Natural de la Serra de Collserola, Parc Agra ri del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.
Espais Naturals i Medi AmbientGerència de Serveis d’Espais NaturalsComte d’Urgell, 187. 08036 BarcelonaTel. 934 022 [email protected] · www.diba.cat/parcsn
Gab
inet
de
Prem
sa i
Co
mu
nic
ació
. Fo
tog
rafi
es i
dib
uix
os:
An
na
Cab
reri
zo. D
L B
. 84
65-2
013
Im
prè
s en
pap
er e
colò
gic