Niub: 14510731Alumna: Sintes Carreras, MarinaTutor: Hernández Hernández, FernandoUniversitat de Barcelona

Experiència participativa amb el grup d’aquarel·la del Casal de Gent Gran Navas

El Projecte

Marina Sintes

Index

Resum /Abstract......................................................Pàgs 1 i 2Introducció.....................................................................Pàg 3Objectius........................................................................Pàg 4Desenvolupament..................................................Pàgs 5 – 18 Explicació del projecte................................................Pàg 5 Identitat..................................................................Pàgs 6 i 7 L’art.........................................................................Pàgs 7 - 9 El taller...............................................................Pàgs 10 i 11 El collage...........................................................Pàgs 11 - 14 L’aquarel•la........................................................Pàgs 15 i 16 El muntatge…………………………....……Pàgs 17 I 18 L’ inauguració i valoracions.....................................Pàg 18Conclusions…………………………...………….Pàgs 19 i 20Annexos................................................................Pàgs 21 - 28 Annex 1: La visió dels membres del grup.....Pàgs 21 - 26 Annex 2: Entrevista a la Montse Soler...........Pàgs 27 i 28

El Projecte

Resum /Abstract

1

Va tenir sentit començar aquest projecte perquè ja feia uns quants me-sos que coneixia als protagonistes. Eren els meus alumnes del taller d’aquarel•la que impartia al Casal de Gent Gran Navas. Ens havíem aga-fat apreci mútuament i si no fos així a mi ni se m’hauria acudit proposar-los viure aquesta experiència junts.Els objectius que em vaig plantejar de bon principi van ser pocs; descobrir si els tallers d’art aporten coses positives a la vida de la gent gran; ampliar els horitzons de l’art entre tots i totes; i explorar altres línies de treball. Em vaig plantejar unes pautes a seguir, però tot el demés va anar sorgint amb els dies. Creant junts i explicant-nos la vida, anaven apareixent idees i d’aquesta manera el projecte va prendre forma.Aquesta experiència l’hem pogut encabir dins les instal•lacions i horaris del Casal i li hem dedicat uns 2 mesos i mig veient-nos un dia a la setma-na. Tot i que encara ens queden 2 dies, que utilitzarem per fer les valor-acions, puc dir a títol personal que em sento molt satisfeta d’haver viscut aquesta experiència amb unes bellíssimes persones i que he pogut compro-var com el nostre taller d’art els alegra el dia. Els veig contents, il·lusionats i amb la intenció de no perdre’s ni una sessió. Tenen ganes d’aprendre i he pogut comprovar com amb una miqueta d’ajuda se’ls desperta aquella capacitat creativa i màgica que tots tenim quan som petits i anem perdent al llarg dels anys.Gaudeixen amb l’aquarel•la, i jo gaudeixo amb ells.

(Català)

(English)It makes sense to start this project a few months ago because I knew the participants. They were my watercolour workshop students taught at the Centre de Gent Gran Navas. During the workshop we had taken apprecia-tion mutually. This was the main reason to set up this project so I proposed them this experience.

Marina Sintes

2

Alguns membres del grup (De dalt a baix i d’esquerra a dreta)

Angelina, Josep Maria, Saeko, María, Francesc, Maribel, Josefina, Isadora, Marina, Margarita, Narcisa i Rosa

They were few goals that I considered from the beginning; discover whether art workshops bring good things to life for the elderly; expand the horizons of art between us all; and explore other lines of work. I faced some guide-lines to follow, but everything else was coming up along the project time. Creating together and explaining our lives where appearing new ideas. This was the way the project took shape.This experience we could fit within the premises and timetable of the Casal and we've spent about 2 and a half months watching us every week. Al-though we still have 2 days to realize the assessments, I can personally say that I am very proud to have lived this experience with gorgeous people and I have seen how our art workshop brings happiness to them every day. I see them happy, and without the intention of missing a session. In conclusion they are motivated to learn and I could see how with a little bit of help they increase magically their creative ability that we all have when we’re young and lost over the years.They enjoy watercolour while I enjoy with them.

El Projecte

3

IntroduccióEl projecte va sorgir sense buscar-lo de la meva trobada setmanal per pintar amb aquarel•la amb un grup de persones. Jo feia de tallerista al Casal de Gent Gran de Navas sense cap pretensió, els proposava uns exercicis als meus alumnes i a ells els servien per aprendre, però també per passar una estona agradable tots junts.No em considero una professora d’aquarel•la ja que el meu nivell no és aquest; sinó que penso que el meu rol era més el d’una persona que els donava eines que ells podien agafar o no per al seu propi aprenentatge de la tècnica.Tinc molt clar que els dijous al matí (horari en el que fèiem el taller d’aquarel•la) eren un moment d’aprenentatge en totes les direccions i també ens donaven la possibilitat, entre pinzellada i pinzellada, de coneix-se’ns entre nosaltres.Justament aquest va ser el punt de partida del projecte, i si no hagués existit una bona complicitat aquesta experiència no hauria estat pos-sible.Jo sempre he fet de monitora i he treballat amb nens i nenes i, arrel d’estudiar Belles Arts, vaig seguir treballant en el món del lleure però intentant enfocar-ho des de les arts.Un dia va sonar el telèfon i em trucaven del casal de gent gran per si volia impartir un taller d’aquarel•la, “no he treballat mai amb gent gran”, vaig dir jo, però en la primera sessió ja vaig adonar-me que són un col•lectiu amb el que em sento molt a gust i amb el que em venia de gust engegar un projecte com aquest.Durant els meus estudis vaig cursar dues assignatures amb l’ Ascen-sión Moreno, professora de la Facultat de Belles Arts de a Universitat de Barcelona, i ella em va fer despertar la inquietud pel treball de les arts com a eina tant educativa com d’integració social. En un futur no descarto la possibilitat de formar-me en el camp de la mediació artística o fins i tot de l’art teràpia.

Marina Sintes

4

ObjectiusEl projecte va néixer sense gaires objectius. Per una banda vo-lia ser una excusa per treballar amb el grup d’aquarel•la d’una manera diferent a com ho havíem fet fins al moment. Per una altra, també pretenia fer ob-rir els horitzons de l’art als par-ticipants; que veiessin que els límits de l’art són infinits i que és una gran eina d’expressió que poden utilitzar. El tercer objec-tiu que em vaig plantejar va ser el d’intentar comprovar amb la meva pròpia experiència si els tallers d’art aporten quelcom positiu a la vida de les persones grans.El que mai em vaig plantejar va ser la idea de voler canviar la vida de les persones, ni tampoc alliçonar-les amb els meus co-neixements artístics perquè no em sento amb el dret de fer-ho, ni la meva manera de ser m’ho permetria.

Imatges del taller d’aquarel·la

El Projecte

Desenvolupament del projecte1. 10 d’abril - Explicació del projecte Els objectius de la primera sessió eren explicar el projecte al grup i engrescar-los per participar-hi. Jo era conscient que el que els estava proposant no tenia res a veure amb el que haviem fet fins aquell moment, que era pintar amb aquarel·la, però encara que ho pogués semblar, no ens n’estavem allunyant tant com pensavem.

5

La primera presa de contacte va ser molt bona. Vaig poder exposar el projecte tranquil·lament i tots es va mostrar molt entusiasmats i amb ganes de participar. Cal dir, però, que de 14 persones només van assistir 8 degut a un malentès respecte l’inici del tercer trimes-tre, però les altres sis persones ja van ser informades a través d’un e-mail i també es van mostrar participatius amb el projecte.

Durant aquesta primera presa de contacte va sorgir, sense buscar-ho, un debat sobre l’art (aquest tema els desperta inquietuds i ho volen compartir amb els companys i companyes). El debat va co-mençar quan una senyora va dir que aquesta experiència que estem a punt de començar no li semblava artística, però si quelcom inter-essant amb el que tenia ganes de participar. Va afegir que per ella l’art ha de ser bonic i li ha de transmetre emocions.Una altra dona va intervenir dient que avui en dia l’art és moltes coses i que ells, amb la seva edat, és normal que els costi d’entendre-ho.Va participar un home al debat que estudia la carrera d’humanitats i va afegir que l’art és acció, participació, i fins i tot política… Hi va haver un munt d’intervencions interessants i em van fer pen-sar en dedicar una sessió justament al tema de debat. L’art.

Marina Sintes

2. 24 d’abril - Identitat La segona sessió estava enfocada de manera que ens pogués-sim conèixer millor tant a nosaltres mateixos com a la resta de com-panys i companyes. L’objectiu era treballar la identitat i la memòria a través d’objectes personals que els vaig demanar que portéssin. Havien de ser objectes que parléssin d’ells mateixos, de la seva vida, que els identifiquéssin.

Els vam col·locar en modo expositiu i tothom els va poder observar, tocar, olorar... La majoria d’objectes eren fotografies i calia apropar-s’hi bé per poder-les observar i no tothom les va poder veure bé.A l’hora de parlar de manera oberta sobre allò que havien portat, la majoria van dir que sobretot veien fotografies sobre la taula i els semblava pràctic i molt simbòlic el fet de convertir un record en una imatge (i a més escollir-la per fer aquesta activitat), però no van parlar gaire en aquesta part de la sessió.

6

Maribel, Isadora, Angelina i Josefina

Margarita, Rosa, María i Ana Maria

El Projecte

Després d’això van passar a parlar, un per un, sobre els objectes que havien portat. Hi va haver persones que n’havien portat 5, tal i com jo els havia demanat, uns altres van agafar objectes sense parar a contar quants eren, i també n’hi va haver que no en van portar però que es van sumar a l’activitat comentant algunes coses durant les altres interven-cions i també explicant aquelles coses que realment els havien marcat i condi-cionat més a la vida.La majoria dels objectes estaven rela-cionats amb moments bonics, com un naixement, records de família, records amorosos, etc. Per altra banda, també van explicar històries realment dures sobre malalties, morts, accidents… Està clar que són les experiències que surten de la normalitat del dia a dia les que ens marquen per tota la vida i deixen la seva empremta en nosaltres.

Boda de la María i el Paco

Un dels didals de la col·lecció de la Maribel

3. 8 de maig - L’art En aquesta tercera sessió l’objectiu principal era parlar sobre diferents visions de l’art a partir d’objectes reconeguts com a artístics pels mateixos membres del grup.La sessió va anar bastant bé. La primera part anava destinada a expo-sar els objectes/ imatges/ obres d’art que van portar els membres del grup. La idea era convertir l’aula en un museu, però ho van acabar col·locant tot en una mateixa taula i els vam poder observar molt ràpidament sense tenir la possibilitat de passejar-nos per l’aula com si es tractés d’una sala de museu.Cadascú va explicar el que havia portat i perquè ho havia escollit com a obra d’art.

7

Marina Sintes

Aquarel·la feta per la Hortensia i cadi-retes de bambú fetes pel Francesc.

Gravat fet per un amic de la Isadora i instrument de bambú fet pel Francesc.

La Isadora intentant fer sonar l’instrument del Francesc.

Mantel i tovallons brodats molt antics de l’Angelina.

Mantón de Manila fet per la María Figueretes de pessebre fetes amb taps de cava fetes per la Margarita.

8

El Projecte

Observant aquella taula el que es podia veure eren objectes relacio-nats amb l’artesania i la cultura popular fets per ells mateixos o per persones estimades. Curiosament tots van coincidir en valorar com a obra d’art allò treballat, on s’hi havia dedicat un esforç, paciència i que tenia un valor sentimental per ells, abans que valorar una pin-tura, escultura o música super reconeguda.Això em sembla molt curiós, però no és casualitat. Totes les per-sones que formen part del grup responen a unes característiques similars: són persones jubilades, del mateix barri, amb unes condi-cions de vida similars, amb una cultura similar, que els interessa l’aquarel·la i també altres tècniques artístiques i plàstiques, però no tenen coneixements de cultura i art contemporani.Hi va haver una persona que va destacar perquè va portar un llibre de Velázquez representant l’art acadèmic i un llibre que parla so-bre l’art contemporani d’Anna Maria Guasch, representant l’art del moment. Ell no respon a la descripció que feia abans perquè és un home molt llegit i, a més, està estudiant humanitats a la UOC. Això fa que les seves intervencions als debats aportin una informació molt diferent a la resta i ho fan més interessant.

Sobre la segona part de la sessió en la que els vaig passar una sèrie d’imatges d’obres d’art molt reconegudes ordenades de manera cro-nològica puc dir que els va agradar molt. S’ho van prendre com un petit joc veient qui encertava primer com es deia l’obra d’art i l’autor; i també els feia gràcia escoltar alguna curiositat sobre cada obra. Vam comentar totes les imatges i de tant en tant algú deia alguna cosa així com “ com ha canviat l’art al llarg del temps” així que em sembla que la sessió els va servir una miqueta per ampliar els horit-zons artístics i ser conscients que l’art ha abarcat i abarcarà moltís-simes coses.

9

Marina Sintes

4. 15 de maig - El tallerEn la quarta sessió vam parlar sobre els tallers d’art i també de la seva pròpia experiència en el taller d’aquarel·la.Vam dedicat la sessió als tallers d’art al llarg de la història i vam in-tentat esbrinar com són, les diferències que tenen, com han canviat amb el temps…No els vaig veure gaire participatius i em sembla que era perquè ja tenien ganes de pintar.Vaig portar quatre imatges impreses de tallers d’art. Una del sXV, la segona del sXVIII, i les dues últimes d’ells mateixos treballant a l’aula i els vaig demanar, primer de tot, que les observessin atenta-ment.

10

Després en vam parlat una estona, i vam imaginar com deurien ser els tallers més antics i també com han canviat amb els anys.Això també ens va portar a parlar de la seva pròpia experiència al taller d’aquarel·la i quasi tots van comentanr que venien al taller, per una banda per aprendre; i per l’altra per distreure’s, per passar-ho bé. Deien que participar en una activitat així els fa desconnectar del seu dia a dia: obligacions, feines de casa, malalties, problemes… i evadir-se en la pintura.

La Margarita ens va ensenyar les seves figures de pessebre fetes amb taps de suro.

El Projecte

5. 22 de maig - El Collage L’objectiu d’aquesta sessió era crearun collage apartir de la idea de taller d’art. Teníem les imatges que vam treballar la setmana passada i a partir d’aquí hi havia llibertat per fer el que volguessin.Amés de les imatges van portar materials molt diversos. En Josep Maria va portat fils i llanes, a més de colors per poder pintar algun buit que quedés. La Saeko, que és japonesa, va portat algunes imat-ges de revistes amb motius del Japó “per donar-li un toc oriental al collage” deia. La Margarita, que és una persona molt manyosa, va portatr un munt de papers de colors i estampats, purpurines i al-gunes teles.

Durant la segona part de la sessió vam estar parlant de com trasl-ladarem a la plàstica tot això que hem estat parlant fins ara i, després de donar-hi voltes, va sorgir la idea de treballar a partir del collage amb les imatges d’aquella sessió. També vam parlar de l’exposició i sembla ser que al casal tindrem un espai bo per poder-la fer.

11

La María retallant les imatges El Francesc mirant de posar ordre als papers

Marina Sintes

12

Mentre treballaven jo els vaig treure un parell de vegades el tema de conversa de l’exposició, però en cap dels dos intents hi va haver resposta, i és que estaven tan concentrats i concentrades que ni m’escoltaven. N’hi havia que mai havien fet un collage, o potser des de petits que no n’havien tornat a fer i s’ho van passar molt bé. Van comentar que no sabien gaire bé el que estaven fent i que no seguien cap disseny ni esbós, simplement es deixaven portar i “ha sortit el que ha sortit”, deien. (per mi els resultats són espectaculars i tots ben diferents).

A partir del collage teníem la idea de translladar les impressions a l’aquarel·la i vam decidir pintar allò que ens ha aportat el taller d’art, el que hem après durant aquest curs. D’aquesta manera cadascú es va preparar la seva idea a casa i ho van portar el següent dia de taller per començar a pintar.També vam decidir que l’exposició es farà finalment al bar del casal, un lloc on cada dia hi passen moltes persones, però te un caire íntim i familiar.

El grup concentrat i treballant en el collage.

El Projecte

13

Collages

Margarita

Francesc

Marina Sintes

14

Saeko

María

El Projecte

6 i 7. 29 de maig i 5 de juny - Aquarel·laTal com havíem decidit en la sessió anterior, en aquesta vam trebal-lar l’aquarel·la a partir de les idees que ens van inspirar els collages.En principi el tema de les aquarel·les era “els tallers d’art i el que ens havia aportat el nostre taller personalment”, però com que es tractava d’una temàtica molt àmplia van anar sortint resultats molt diferents entre ells.Algunes persones ho van enfocar destacant l’aprenentatge al taller, i es van estar dedicant a tornar a practicar aquelles tècniques que havien après durant aquest any i que més els havien agradat.La Margarita, per exemple, va entès la proposta de manera molt conceptual i va fer un dibuix abstracte on s’hi troba amagada la paraula “PAU”, que és el sentiment que te quan ve al taller i pinta.El Josep Maria va pintar una persona que pinta per representar la seva experiència al taller.Hi ha hagut tres persones que l’últim dia no van venir i no sabien de què anava la sessió, però tot i que no s’ho havien pogut preparar amb antelació es van posat a treballar ràpidament a partir d’allò que més els havia agradat durant el curs.

15

Durant aquests dues sessions també vam organitzar com seria l’exposició, el material que necessitariem i l’espai que ocuparien els dibuixos de cada persona. Ara ja només faltava fer el muntatge i ja ho tindriem tot enllestit.

Els esbossos de la Margarita

Marina Sintes

16

L’Ana Maria treballant la superposició de capes en un paisatge.

El Josep Maria pintant una persona que pinta un paisatge.

El Francesc provant diferents textures.

El Projecte

8. 12 de juny - MuntatgeEn la vuitenta sessió ja només ens faltava fer el muntatge de l’exposició. Tots estàvem emocionats i tothom volia col·laborar i potser hi havia més mans que feina per fer, però amb una mica d’organització ens en vam sortir prou bé. Alguns comentave que feia molts anys que no treballaven en equip per aconseguir un objectiu comú.

17

La setmana anterior haviem decidit la disposició de l’exposició, però a l’hora de muntar-la ens vam trobar amb que teniem poc material i molt espai. Algunes persones no havien vingut, altres s’havien deixat el material a casa, i altres no volien penjar els seus dibuixos i collages perquè els feia vergonya. Entre tots vam intentar convèncer a aquests últims, però tot i així ens sobrava espai, així que vam decidir utilitzar només una de les dues parets que teniem per nosaltres. Primer de tot hi vam col·locar un paper d’embalar negre per fer de fons contrastat amb els papers blancs, i després hi vam enganxar a sobre els dibuixos, textos i cartells. Amb una miqueta de paciència i amb uns quants canvis de lloc vam tenir la nostra petita exposició enllestida i amb un munt de gent del casal que treia el nas per allà per veure el que fèiem.

Colocant el paper negre per fer de fons

Marina Sintes

9. 19 de juny - Inauguració i valoracionsEl proper dia 19 de juny és l’últim dia de taller, que aprofitarem per fer una petita inauguració de l’exposició i també valorarem com ha anat el projecte. Per una questió de dates no ha estat possible in-cloure aquesta part del projecte a l’informe, però l’afegiré al treball a través de l’exposició oral d’aquest.

18

Uns treballant... ... i els altres mirant.

L’exposició

El Projecte

19

ConclusionsEl projecte ja arriba a la recta final del camí. Ens falta dedicar una sessió a les valoracions i també fer una petita celebració amb l’excusa de la inauguració de l’exposició, i també del final del projecte i del curs.Ara només puc valorar el projecte des del meu punt de vista, però a l’exposició oral ja afegiré el punt de vista dels participants.Respecte als objectius plantejats crec que s’han pogut assolir tots tres. Que-da clar que hem treballat amb el grup d’una manera molt diferent a com estàvem acostumats. Normalment jo els proposava un exercici i ells el de-senvolupaven i m’anaven fent preguntes. Alguna vegada també hem trebal-lat amb imatges i amb models de la naturalesa (bodegons, un parc o ells mateixos). També havíem fet activitats més creatives com per exemple, interpretacions personals d’obres d’art.Ara, durant el projecte, hem començat a treballar en grup valorant el temps de debat i de presa de decisions com a pas també important de la creació artística. Hem començat a crear (collage i aquarel•la) a partir d’una idea i no des d’un model de la naturalesa.També ens hem hagut d’organitzar quan hi ha hagut varies feines per fer: hem mogut taules i cadires segons ens ha semblat millor en cada sessió, hem hagut de parlar sobre el material necessari per a l’exposició, comprar-lo i repartir-nos la feina per al muntatge, etc.El segon objectiu que em vaig plantejar va ser ampliar els horitzons de l’art als participants del projecte i em sembla que també l’hem pogut treballar.Només amb la metodologia que hem utilitzat nosaltres mateixos durant tot el projecte hem pogut descobrir que l’art no és només la pintura i l’escultura.Per altra banda, vam dedicar una sessió a parlar sobre l’art partint d’unes imatges d’obres d’art molt conegudes que anaven des de Miquel Angel, pas-sant per Velázquez, Delacroix, Van Gogh, Duchamp, Richard Serra fins a Lucy Orta i Núria Güell.(1)Aquell dia vam poder discutir sobre què és i què no és art, i no sempre es-taven tots d’acord ni tampoc arribàvem a cap conclusió concreta, però penso que si que els va servir per ser més conscients de l’art a través de la història i, en conseqüència, conèixer una miqueta també l’art contemporani. Se que alguns després d’aquell dia han anat a visitar el MACBA. “Tenien curiositat per veure què és això de l‘art contemporani” deien.

Marina Sintes

20

El tercer objectiu que em vaig plantejar va ser el de comprovar si els tallers d’art aporten quelcom positiu a la vida de les persones grans i, ja ho sospi-tava, però ara se que sí i que, per tant, aquests tallers tenen una raó de ser importantíssima.Durant la sessió dedicada als tallers d’art(2) vam parlar sobre aquest tema i quan els vaig preguntar perquè assistien al taller d’aquarel•la vaig rebre respostes molt interessants.La majoria deien que el seu objectiu és aprendre la tècnica de l’aquarel•la , però també afegien que passar-ho bé és un altre motiu de pes. Em deien que han fet un bon grup de treball i que es troben molt a gust junts. Que l’aquarel•la els permet concentrar-se i oblidar els problemes que tenen a casa i també els permet expressar-se amb un altre llenguatge.Per altra banda, també vaig poder comprovar el cert del tercer objectiu amb l’entrevista que li vaig fer a la Montse Soler (Informadora del Casal de Gent Gran Navas)(3)Ella em va parlar més dels tallers en general i destacava la importància del casal, per exemple, per les dones que han estat a casa anul•lades tota la vida mentre el marit treballava i ara al casal troben un lloc per sentir-se lliures, un lloc on se les valora pel que fan i, a més, hi fan amigues.Parlant dels tallers d’art en particular la Montse em deia que tenen un al•licient que és l’expressió, l’art com a eina d’expressió i diu també que els va molt bé pel reconeixement que reben pels seus treballs, això els dóna molta vida.Per acabar, afegir que em sento molt satisfeta d’haver pogut realitzar aquest projecte perquè mai abans havia treballat amb gent gran i ara veig que m’hi sento molt a gust i amb ganes d’engegar més projectes amb ells.Espero que els participants es sentin tan contents com jo, ho descobrirem a la presentació oral.

(1)Sessió 3. 8 de maig – L’art. Pàg 7(2)Sessió 4. 15 de maig – El taller. Pàg 10(3)Entrevista a Montse Soler. Annex 2 Pàg 27

El Projecte

21

Annex 1: La visió dels membres del grup Al principi del projecte va sorgir la idea de fer un diari entre tots per anar recollint les experiències que ens anàven succeïnt, i també per tenir un record al final. Durant les primeres sessions la gent es mostrava il·lusionda amb aquesta part del projecte, però al final va ser com si es convertís en una obligació i ho vam deixar estar. Tot i així m’agradaria recuperar aquells textos escrits pels protagonistes d’aquesta aventura perquè penso que li donen aire fresc i , sense buscar-ho, parlen d’ells mateixos en els seus escrits.

24 d’abril - Identitat

Hoy día 24 de Abril en clase hemos tenido una muy bonita reunión en la cual todos y cada uno de no-sotros ha contado lo que más le ha marcado en la vida así pues nos conocemos todos un poco más. A la mayoría les han marcado los días más felices de sus vidas como los noviazgos, las bodas, el nacimiento de sus hijos , los recuerdos de su infancia , y a otros les han marcado los acontecimientos que han traído una desgracia a sus vidas, pero to-dos hemos demostrado que puesto que nos gusta el arte lo hemos in-corporado a nuestras vidas y a la forma de vivirlas.

Hortensia

Marina Sintes

22

RECORDS I VIVÈNCIESAvui, 24 d’abril, ens hem reunit com cada di-jous per fer classe d’aquarel•la tots i totes que formem part del grup que tenim com a pro-fessora a la Marina. Però avui en ves de pintar hem posat en comú unes pinzellades de la nos-tra vida. Hem compartit records i vivències, de tots colors, com hi ha a una paleta d’un pintor.Cada un/a hem portat elements i records que són o han estat importants en la nostra trajec-tòria vital i dels quals n’hem fet partícips a la resta de companys/es.Hm vist fotos de persones estimades que han marcat, i estan marcant, la nostra vida, com la d’un casament, o les fotos de fills i néts, que han suposat canvis importants en les nostres vides.També hem pogut comprovar com diferents el-ements han tingut, i tenen, importància en les nostres vides, ja siguin estris laborals, com un estri per rellotges, o aficions, com una col•lecció d’estampes, una bíblia, una euga o estudiar a la universitat. També el record d’una casa de vacances, uns viatges, un malaurat accident de cotxe, un treball manual record de família, o

malalties que han deixat un re-

cord inesborrable en la nostra

experiència vital.

Aquesta experiència de fer

partícips a tots els membres

del grup, per part de cada un

de nosaltres, dels nostres re-

cords i vivències ha estat una

manera de poder conèixer –

nos una mica més a nivell per-

sonal i sentir-nos més propers

i més forts com a grup que

compartim una afició comuna:

l’aquarel•la.

Josep Maria

El Projecte

23

En clase de acuarela la profesora nos ha propuesto una tarea. Que contemos cosas que nos hayan marcado nuestras vidas, somos una "colla" de jubilados que lo pasamos muy bien en clase de acuarelas.Yo pensaba que no tenía nada especial que contar, pero nos hemos ido abriendo y es sorprendente el potencial que tenemos en el disco duro de cada uno de nosotros.Nacimos en una época difícil y precaria con pocas posibilidades, pero le sacamos todo lo que pudimos, y según hemos ido contando hay historias muy sorprendentes, muy interesantes para cada uno y para contar largo y tendido.Y los objetos que han traído son muy importantes para cada uno porque son trozos de sus vidas y recuerdos, especialmente la colec-ción de estampas religiosas con tantas historias y años. Su historia personal de Margarita es muy interesante y para contar mucho más, como todos nosotros. Las herramientas de relojero, ya que representaban todos los recuer-dos de Isadora que tuvo que emigrar a Suiza.Todos los recuerdos que hemos contado con tan interesantes que se-ria necesario tener una cuantas charlas más.Creo que ha sido importante para conocernos y saber más de nuestras vidas.Me ha encantado la experiencia, gracias a todos.

María

Marina Sintes

24

8 de maig - L’art

Avui ha estat una classe molt enriquidora, almenys per

mi.La primera part, una petita exposició artesanal: una

manteleria molt ben brodada de l’Angelina, un mantó

negre brodat amb flors acolorides bellíssim fet per la

Maria, llibres de pintura del Josep Maria, una litografia

de la Isadora, dues cadiretes fetes de canya i una canya

esberlada que quan és sacsejada fa un so com unes cas-

tanyoles del Francesc...

La Saeko no ha dut res, però ha estat atenta a tot el que

ha pogut entendre. És una dona afable i senzilla que

valora el treball dels altres. Podríem dir que això també

és un art que no es fixa en una escultura o pintura o a

qualsevol obra material, sinó que està en l’interior de la

persona, ni es toca ni es veu.

La senyora Hortensia no recordo el que ha portat però si

que recordo la seva manera d’expressar la seva admiració

pels treballs de cadascú.

Jo sóc un desastre i no recordo moltes coses i no he re-

cordat portar res, però gràcies al mòbil he pogut ense-

nyar un treball fet amb els taps de suro de xampany, un

pessebre.Cadascú ha dit la seva opinió.En quant a la segona part de la classe ha estat molt interessant doncs la Marina, que ens ha mostrat amb l’ordinador varies obres d’art des de l’antiguitat fins el més modern en la qual cosa havíem de donar la nostra opinió.

He pogut aprendre que “art” sembla ser que no és solament allò que una persona realitza convertint-ho en quelcom bell. Hi ha obres que jo no les veig belles i estan considerades obres d’art. des d’ara ho mi-raré amb altres ulls, des d’un altre punt de vista tan si és bell com si és lleig. Valoraré el treball, el seu significat, a on va destinat...Margarita

El Projecte

25

Hoy acabamos de tener nuestra reunión con Marina, nuestra profe de acuarela. Ha sido más bien de arte en general. Algunos mostraron algún objeto que consideramos que son piezas de arte.María, que cuando se pone en lo que sea pin-tar, coser o bordar, nos mostró un precioso mantón de Manila hecho por ella. También Angelina mostró bordados de sus abuelos, una maravilla; y el compañero Francesc mostró sus trabajosen caña de bambú, muy originales.Luego Marina nos mostró en el ordenador pin-turas muy conocidas por todos de la escuela europea. Faltaban las acuarelas inglesas y tam-bién la escuela japonesa, que soy muy fan de Utamaro.

Con lo que disfrutó nuestra teacher fue con los ejemplos de arte vanguardista, que tanto el urinario como el bote de sopa que nos mostró, a casi todos les hizo el mismo efecto: “¿es esto arte o experimento psicológico? Yo no puedo considerar esto arte.”

Isadora

Marina Sintes

26

15 de maig - El Taller

Avui a la classe hem compartit opinió al voltant d’unes fotocòpies que la Marina ens ha mostrat. Dues eres extretes d’unes fotografies que ella mateixa havia fet mentre nosaltres treballàvem pintant a l’aquarel•la. Les altres dues tractaven, una d’un pintor que sembla que ensenya a una dona jove vestida d’època, ella observa molt at-enta el que el mestre li diu. L’estudi on es repre-senta aquesta escena està ple de coses diferents, (com correspon normalment a un estudi d’un artista), un llaüt per terra, tela per pintar, fig-ures, etc.Cadascú de nosaltres ha dit la seva idea del que representava la pintura.Per últim, la fotocòpia que ens mostrava era una aula on, suposadament, els alumnes pin-taven a una model nua mentre una colla d’homes aguaitaven el que els pintors feien.

També hi ha hagut diverses opinions. Sembla men-tida com sobre una mateixa cosa o tema es pugui opinar de tantes maneres diferents! Un mateix tema es pot expandir en diferents idees o reduir a no saber què dir.L’art, em sembla a mi, en sí és tan ampli que sembla que no te fi. D’on prové? Com pot sorgir de la ment d’una persona? És profund, elevat, ampli...Tenim les eines, colors, fulls de papers de diferents qualitats, tècniques, professors... Malgrat això no sempre surt art, més aviat la majoria de les vegades surten veritables “carxofes”.Ho tenim tot però l’art és quelcom que ve del pro-fund interior de la persona, d’un lloc misteriós que sembla que no pertany a lo que simplement es veu o es toca, com si no fos d’aquest món, però quan es produeix és admirat pels ulls que saben veure.

Margarita

El Projecte

27

Annex 2: Entrevista a la Montse Soler

Montse Soler, 59 anys. Treballa com a informadora del Casal de Gent Gran de Navas des de fa 6 anys.

- En què consisteix la teva feina?Com a informadora del casal? Atenció a la gent gran; informar de totes les activi-tats que es fan aquí, al casal; gestionar tot el que ens arriba al correu del districte, d’entitats…;atenció als tallers pel que necessitin; una mica també supervisió de les coses que es trenquen o es fan malbé, o sigui, jo ho passo a manteniment quan hi ha desperfectes; i bàsicament lo més important és això, és l’atenció que ara et ve un que t’explica, ara ve un que et diu…, ets com un punt de recollida entre les vivències de l’un i l’altre.

- Què s’hi fa al casal?El casal és un lloc de trobada per ells jo diria, i que venen a fer activitats, que pot ser des dels que venen a jugar aquí a les taules (taules de jocs de cartes), com activitats de tipus físic, cognitiu, manualitats…

- Però tots els tallers són amb inscripció o també es pot venir al casal a passar l’estona?No, perquè quan venen aquí (a les taules de joc) venen a passar l’estona, a llegir…, per això dic que és un punt de trobada en el que es pot compartir relació i fer activitats. Sobretot per ells és un punt de trobada.

- Com és el perfil de persona que ve al casal?El perfil de persona, és la majoria de gent que ha sigut activa; o sigui, jo penso que la majoria de gent que ve aquí, que s’apunta a fer activitats és gent que ja prèviament, a la seva vida, ja ha sigut activa, de fer coses, de moure’s i fer coses. Després també tens persones que s’han quedat vídues que no havien entrat mai i que ara han entrat, han conegut gent i es crea un nucli, ja s’hi troben bé i ja continuen venint; però bàsica-ment jo penso que la majoria de gent que ve aquí és gent que és activa, de fer coses, i que arriba el moment de la jubilació i en lloc de quedar a casa es posen a fer coses. Independentment del nivell econòmic o social eh, això no hi té res a veure, saps què et vull dir? que ja veus que hi ha diferències, però que en aquest aspecte és la gent que és activa la que ve al casal.

Marina Sintes

28

- El perfil de persona que participa als tallers és diferent al perfil de persona que ve a passar l’estona?Hi ha perfils diferents; jo penso que el teme general dels tallers és la gent que te ganes de fer una activitat; els que venen al joc ja és diferent, jo veig que és el típic, com t’ho diria, lo que ha sigut sempre en els pobles: les dones es quedaven a casa i es trobaven per cosir, i els homes anaven al cafè no? pues jo penso que aquí és el mateix eh, ells venen aquí a fer la partida. Això sobretot és veu amb la gent més gran, de 80 cap amunt. El més joves si que són els que s’apunten a caminades, a informàtica… fan altres coses.

- Jo he vist que al suro que teniu també proposeu activitats puntuals ex-traordinàries, no?Si si si, sortides, ara aniran a veure El Gran Dictat, hi ha cua i tot; es va fer una sortida al Castell de Montjuïc, es programen sortides culturals i hi ha molta participació sobretot els dissabtes al matí. Molts ja ho diuen que només els falta portar el llit aquí i s’hi quedarien a viure perquè s’hi troben a gust i per alguns és una alliberació, per exemple dones que han estat sempre com esclaves a casa i ara per elles venir aquí és com una alliberació.

- Ara t’ho anava a preguntar, perquè creus que venen, que participen als tallers?També és un dels motius, dones que estaven a casa anul·lades o que no se les tenia massa en compte i en venir aquí han trobat gent i es troben importants, que fan una cosa que se’ls hi valora a part del seu paper a casa. Clar, hi ha persones que venen per exemple a aquarel·la o a altres activitats i fan coses que no havien fet mai i els hi surten els hi dona un creixement molt important.

- A part d’aquarel·la es fan altres tallers artístics?Hi ha manualitats, puntes de coixí amb labors o punt de creu, marqueteria també, patchwork també, sobretot aquarel·la, que hi ha molts grups, els agrada molt.

- Creus que els tallers d’art en particular els aporten alguna cosa diferent als altres tallers?Jo crec que si, jo crec que elles a vegades tenen alguna cosa al cap que volen fer i no saben com expressar-ho i mitjançant aquestes tècniques ho poden expressar. A mi em sembla que si que els hi dona, que els fa adonar de la seva creativitat, sobretot en el camp de l’aquarel·la penso que això passa molt. Gent que no havia pintat mai i llavorens s’ha trobat que per ell o ella és una felicitat.Com aquesta exposició que ara han fet d’aquest senyor (m’ensenya un pòsterr d’una exposició), és un senyor que te parkinson i es veu que quan pinta no ho te, no li tremolen les mans i ha començat a pintar ja de gran, des que te la malaltia.