EL PLASTICi

el seu reciclatge

ÍNDEX

1. - Què és? 2. - Història 3. - Propietats i característiques 4.-Procés productiu 5.-Classificació dels plàstics 6.-Codificació dels plàstics 7. - Reciclatge dels plàstics 8. - Usos 9. - Problemes relacionats 10. - Bibliografia

¿QUE ES?

HISTORIA

El terme plàstic en la seva significació més general, s’aplica a les substàncies de semblants estructures que no tenen un punt fix d’evaporació i posseeixen, durant un interval de temperatures, propietats d’elasticitat i flexibilitat que permeten modelar i ad-aptar-les a diferents formes i aplicacions. No obstant això, en sen-tit concret, nomena certs tipus de materials sintètics obtinguts mitjançant fenòmens de polimerització o multiplicació semi-nat-ural dels àtoms de carboni en les llargues cadenes moleculars de compostos orgànics derivats del petroli i altres substàncies natu-rals.

La paraula plàstic es va usar originalment com adjectiu per denotar un escàs grau de mobilitat i facilitat per adquirir certa forma , sentit que es conserva en el terme plasticitat .

L’invent del primer plàstic s’origina com a resultat d’un concurs realitzat a 1860 , quan el fabricant de boles de billar Phelan and Collarder oferir una recom-pensa de 10 000 dòlars a qui aconseguís un substitut de l’ivori natural , destinat a la fabricació de boles de billar . Una de les persones que van competir va ser l’inventor nord-americà John Wesley Hyatt , qui va desenvolupar el cel · luloide dissolent cel · lulosa ( material d’origen natural ) en una solució de càmfora i etanol . Si bé Hyatt no va guanyar el premi , va aconseguir un producte molt comercial que seria vital per al posterior desenvolupament de la indústria cine-matogràfica de finals de segle XIX .

El 1909 el químic nord-americà d’origen belga Leo Hendrik va sintetitzar un polímer de gran interès comercial , a partir de molècules de fenol i formaldehid . Es va batejar amb el nom de baquelita i va ser el primer plàstic totalment sintètic de la història , va ser la primera d’una sèrie de resines sintètiques que van revolucionar la tecnologia moderna iniciant la « era del plàstic » . Al llarg del segle XX l’ús del plàstic es va fer popular i va arribar a substituir altres materials tant en l’àmbit domèstic , com industrial i comercial .

El 1919 es va produir un esdeveniment que marcaria la pauta en el desenvolupament dels materials plàstics . El químic alemany Hermann Staudinger va aventurar que aquests es componien en realitat de molècules gegants o macromolècules . Els esforços realitzats per provar aquestes afirmacions van iniciar nombroses investigacions científiques que van produir enormes avenços en aquesta part de la química .

propietats i caracteristiquesEls plàstics són substàncies químiques sintètiques anomenades polímers , d’estructura macromolecular que pot ser modelada mitjançant calor o pressió i el component principal és el carboni . Aquests polímers són grans agrupacions de monòmers units mitjançant un procés químic anomenat polimerització . Els plàstics proporcionen el balanç necessari de propietats que no poden aconseguir amb altres materials per exemple : color , poc pes , tacte agradable i resistència a la degradació ambiental i biològica .

De fet , plàstic es refereix a un estat del material , però no al material en si : els polímers sintètics habitualment anomenats plàstics , són en realitat materials sintètics que poden assolir l’estat plàstic , això és quan el material es troba viscós o fluid , i no té propietats de resistència a esforços mecànics . Aquest estat s’aconsegueix quan el material en estat sòlid es transforma en estat plàstic generalment per escalfament , i és ideal per als difer-ents processos productius ja que en aquest estat és quan el material pot manipular de les diferents formes que existeixen en l’actualitat . Així que la paraula plàstic és una forma de referir-se a materials sintètics capaços d’entrar en un estat plàstic , però plàstic no és necessàriament el grup de materials als que quotidianament fa referència aquesta paraula .

Les propietats i característiques de la majoria dels plàstics (encara que no sempre es compleixen en determi-nats plàstics especials ) són aquestes :

• fàcils de treballar i modelar ,• tenen un baix cost de producció ,• posseeixen baixa densitat ,• solen ser impermeables ,• bons aïllants elèctrics ,• acceptables aïllants acústics ,• bons aïllants tèrmics , encara que la majoria no resisteixen temperatures molt elevades ,• resistents a la corrosió ia molts factors químics;• alguns no són biodegradables ni fàcils de reciclar , i si es cremen , són molt contaminants .

proces productiu

cLASIFIcacio DELS PLASTICS

La primera part de la producció de plàstics consisteix en l’elaboració de polímers en la indústria química. Avui en dia la recuperació de plàstics post-consumi-dor és essencial també. Part dels plàstics determinats per la indústria s’usen directament en forma de gra o resina. Més freqüentment, hi ha diverses formes de processament de plàstics. Una d’elles és l’extrusió de perfils o fils, la qual permet generar un producte extens i continu. Una altra forma de processament és per emmotllament (per injecció, compressió, rotació, inflació, etc.). També hi ha el termoconformat, un procés que utilitza un material termoplàstic prèviament produït a través del processat d’extrusió. Aquest tipus de processament té diferents variants: termoconformat al buit, a pressió i el termoconformat mecànic.

1. Segons el monòmer base

En aquesta classificació es considera l’origen del monòmer del qual part la producció del polímer.

-Naturals: Són els polímers els monòmers són derivats de productes d’origen natural amb certes característiques com, per exemple, la celulo sa, la caseïna i el cautxú. D’aquí a dos d’aquests exemples hi ha altres plàstics dels quals provenen:

• Els derivats de la cel · lulosa són: el cel · luloide, la cel · lofana i el Cellon.

• Els derivats del cautxú són: la goma i la ebonita.

-Sintètics: Són aquells que tenen origen en productes elaborats per l’home, principalment derivats del petroli com ho són les bosses de polietilè.

2 . Segons el seu comportament davant la calor

- Termoplàstics

Un termoplàstic és un plàstic que , a temperatura ambient , és plàstic o deformable , es converteix en un líquid quan s’escalfa i s’endureix en un estat vitri quan es refreda suficient . La majoria dels termoplàstics són polímers d’alt pes molecular , els que posseeixen cadenes associ ades per mitjà de febles forces Van der Waals ( Polietilè ) ; fortes interaccions dipol - dipol i enllaç d’hidrogen ; o fins i tot anells aromàtics cos apilats ( poliestirè ) . Els polímers termoplàstics difereixen dels polímers termostables en què després d’escalfar i modelar aquests poden reescalfar i formar altres objectes , ja que en el cas dels termostables o termoduros , la seva forma després de refredar no canvia i aquest prefereix incendiar ..

Les seves propietats físiques canvien gradualment si es fonen i es modelen diverses vegades .Els principals són :

• Resines cel · lulòsiques : obtingudes a partir de la cel · lulosa , el material constituent de la part llenyosa de les plantes . Pertany a aquest grup el raió .• Polietilens i derivats : Empren com a matèria primera l’etilè obtingut del craqueig del petroli que , tractat posteriorment , permet obtenir diferents monòmers com acetat de vinil , alcohol vinílic , clorur de vinil , etc . Pertanyen a aquest grup el PVC , el polietilè , el metacrilat , etc .• Derivats de les proteïnes : Pertanyen a aquest grup el niló i el perló , obtinguts a partir de les diamidas .• Derivats del cautxú : Són exemple d’ aquest grup els anomenats comercialment pliofilmes , clorhidrat de cautxú obtinguts addicionant àcid estat clorhídric als polímers de cautxú .

- Termoestables

Els plàstics termoestables són materials que una vegada que han patit el procés d’escalfament - fusió i formació - solidificació , es converteixen en ma-terials rígids que no tornen a fondre . Generalment per a la seva obtenció es parteix d’un aldehid .• Polímers del fenol : Són plàstics durs , insolubles i infusibles però , si durant la seva fabricació s’utilitza un excés de fenol , s’obtenen termoplàstics .• Resines epoxi .• Resines melamíniques .• Baquelita .• Aminoplásticos : Polímers d’urea i derivats . Pertany a aquest grup la melamina .• Poliésters : Resines procedents de l’esterificació de polialcohols , que solen emprar-se en vernissos . Si l’àcid no està en excés , s’obtenen ter moplástics .

3. Segons la reacció de síntesi

També es poden classificar segons la reacció que va produir el polímer:

-Polímers d’addició Impliquen sempre la ruptura o obertura d’una unió del monòmer per permetre la formació d’una cadena. En la mesura que les molècules són més llargues i pesades, la cera parafínica es torna més dura i més tenaç.

-Polímers de condensació Són aquells on els monòmers han de tenir, almenys, dos grups reactius per monòmer per donar-li continuïtat a la cadena.

-Polímers formats per etapes La cadena de polímer va creixent gradualment mentre hi hagi monòmers disponibles, afegint un monòmer cada vegada. Aquesta categoria inclou tots els polímers de condensació de Carothers ia més alguns altres que no alliberen molècules petites però sí es formen gradualment, com per exemple els poliuretans.

4. Segons la seva estructura molecular

-Amorfs

Són amorfs els plàstics en què les molècules no presenten cap tipus d’ordre; estan disposades desordenadament sense correspondre a cap ordre. Al no tenir ordre entre cadenes es creen uns buits pels quals la llum passa, per aquesta raó els polímers amorfs són transparents.

-Semicristalinos

Els polímers semicristal · lins tenen zones amb cert tipus d’ordre juntament amb zones amorfes. En aquest cas al tenir un ordre existeixen menys buits entre cadenes pel que no passa la llum tret que tinguin un gruix petit.

-Cristalizables

Segons la velocitat de refredament, pot disminuir (refredament ràpid) o incrementar (refredament lent) el percentatge de cristal · linitat d’un polímer semicristal · lí, però, un polímer amorf, no presentarà cristal encara que la seva velocitat de refredament sigui extremadament lenta.

- Comodities

Són aquells que tenen una fabricació , disponibilitat , i demanda mundial , tenen un rang de preus internacional i no requereixen gran tecnologia per a la seva fabricació i processament .

- De enginyeria

Són els materials que s’utilitzen de manera molt específica , creats pràcticament per complir una determinada funció , requereixen tecnologia especial litzada per a la seva fabricació o el seu processament i de preu relativament alt .

- Elastòmers o cautxús

• Els elastòmers es caracteritzen per la seva gran elasticitat i capacitat d’estirament i rebot , recuperant la seva forma original un cop es retira la força que els deformava . Comprenen els cautxús naturals obtinguts a partir del làtex natural i sintètic ; entre aquests últims es troben el neo preno i el poli butadiè .

• Els elastòmers són materials de molècules grans les quals després de ser deformades a temperatura ambient , recobren en major mesura la seva mida i geome-tria en ser alliberada la força que els va deformar .

cALIFICACIO DELS PLASTICsHi ha una gran varietat de plàstics i per classificar-los, s’usa un sistema de codificació que es mostra a la Taula 1. Els productes porten una marca que consisteix en el símbol internacional de reciclat amb el codi corresponent al mig segons el material específic. L’objectiu principal d’aquest codi és la identificació del tipus de polímer del qual està fet el plàstic per al seu correcte reciclatge.

El nombre present en el codi, està designat arbitràriament per a la identificació del polímer del qual està fet el plàstic i no té res a veure amb la dificultat de re-ciclatge ni duresa del plàstic en qüestió.

Reciclatje dels plasticsLes deixalles plàstics no són susceptibles d’assimilar- de nou a la natura . A causa d’això , s’ha establert el reciclatge d’aquests productes de plàstic , que ha consistit bàsicament en recol · lectar , netejar-los, seleccionar- per tipus de material i fondre’ls de nou per usar-los com a matèria prima addicional , alternativa o substituta per al modelat d’altres productes .

D’aquesta forma la humanitat ha trobat una forma adequada per evitar la contaminació de productes que per la seva composició , materials o components , no són fàcils de rebutjar de forma convencional .

Es poden salvar grans quantitats de recursos naturals no renovables quan en els processos de producció s’utilitzen materials “ reciclats “ . Els recursos renovables , com els arbres , també poden ser salvats . La utilització de productes reciclats disminueix el consum d’energia . Quan es consumeixin menys combustibles fòssils , es generarà menys CO2 i per tant hi haurà menys pluja àcida i es reduirà l’efecte hivernacle .

Des del punt de vista financer : Un bon procés de reciclatge és capaç de generar ingressos . Per tot això , es fa ineludible millorar i establir noves tecnologies quant als processos de recuperació de plàstics i buscar solució a aquest problema tan nociu per a la societat i que dia a dia va en augment deteriorant el medi ambient . A les seccions següents es planteja el disseny d’un fonedor per polietilè de baixa densitat , el seu ús , les seves característiques , recomanació i l’impacte positiu que proporcionarà a la comunitat.

Alguns plàstics no són recuperables , com el poliestirè cristall i la baquelita .

plàstics biodegradables

A finals del segle XX el preu del petroli va disminuir , i de la mateixa manera va decaure l’interès pels plàstics biodegradables . En els últims anys aques-ta tendència s’ha revertit , a més de produir un augment en el preu del petroli , s’ha pres major consciència que les reserves petrolieres s’estan esgotant de manera alarmant . Dins d’aquest context , s’observa un marcat increment en l’interès científic i industrial en la investigació per a la producció de plàstics biodegradables o EDPs ( envronmentally degradable Polymers and plastics ) . La fabricació de plàstics biodegradables a partir de materials naturals , és un dels grans reptes en diferents sectors ; industrials , agrícoles , i de materials per a diversos serveis . Davant d’aquesta perspectiva, les investigacions que involucren als plàstics obtinguts d’altres fonts han pres un nou impuls i els polihidroxialcanoatos apareixen com una alternativa altament prometedora .

La substitució dels plàstics actuals per plàstics biodegradables és una via per la qual l’efecte contaminant d’aquells , es veuria disminuït en el medi am-bient . Les deixalles de plàstics biodegradables poden ser tractats com residus orgànics i eliminar-los en els dipòsits sanitaris , on la seva degradació es realitzi en exigus períodes de temps .

Els polímers biodegradables es poden classificar de la següent manera :

- Polímers extrets o remoguts directament de la biomassa : polisacàrids com midó i cel · lulosa . Proteïnes com caseïna , queratina , i col · lagen .

- Polímers produïts per síntesi química clàssica utilitzant monòmers biològics de fonts renovables .

- Polímers produïts per microorganismes , bacteris productors natives o modificades genèticament .

Dins de l’última categoria es troben els plàstics biodegradables produïts per bacteris , en aquest grup trobem els PHAs i l’àcid polilàctic ( PLA) . Els PHAs causa del seu origen de fonts renovables i pel fet de ser biodegradables , es denominen “ polímers doblement verds” . El PLA, monòmer natural produït per vies fermentatives a partir d’elements rics en sucres , cel · lulosa i midó , és polimeritzat per l’home . Els bioplàstics presenten propietats fisicoquímiques i termoplàstiques iguals a les dels polímers fabricats a partir del petroli , però un cop dipositats en condicions favorables , es biode-graden .

Àcid polilàctic ( PLA)El midó és un polímer natural , un gran hidrat de carboni que les plantes sintetitzen durant la fotosíntesi que serveix com a reserva d’energia . Els cereals com el blat de moro i blat contenen gran quantitat de midó i són la font principal per a la producció de PLA . Els bioplàstics produïts a partir d’aquest polímer tenen la característica d’una resina que pot injectar , extruirse i termoformarse .

La producció d’aquest biopolímer comença amb el midó que s’extreu del blat de moro , després els microorganismes ho transformen en una molècula més petita d’àcid làctic o 2 hidroxi - propiònic ( monòmer ) , la qual és la matèria primera que es polimeritza formant cadenes , amb una estructura molecular similar als productes d’origen petroquímic , que s’uneixen entre si per formar el plàstic anomenat PLA .

El PLA és un dels plàstics biodegradables actualment més estudiats , es troba disponible al mercat des de 1990 . És utilitzat en la fabricació d’ampolles transparents per begudes fredes , safates d’envasat per a aliments , i altres nombroses aplicacions .

Polihidroxialcanoats

història

Els PHAs són produïts generalment per bacteris Gram negatives , encara que existeixen bacteris Gram positives també productores en menor escala . El primer PHA descobert va ser el PHB , que va ser descrit a l’institut Pasteur el 1925 pel microbiòleg Lemoigne qui va observar la producció de PHB per Bacillus megaterium . Posteriorment , el 1958 Macrae i Wildinson observar que Bacillus megaterium acumulava el polímer quan la relació glucosa / nitrogen en el medi de cultiu no es trobava en equilibri i van observar la seva degradació quan existia falta o deficiència de fonts de carboni o energia . A partir d’aquest fet , es van trobar inclusions de PHA en una extensa varietat d’espècies bacterianes . Actualment es coneixen aproximadament 150 diferents polihidroxialcanoatos .

La primera patent de PHB va ser demanada als Estats Units per JN Baptist el 1962. El 1983 van ocórrer dos esdeveniments importants , primer va ser el descobri-ment per De Smet , d’una soca de Pseudomonas oleovorans ( ATCC 29347 ) productora de PHB , i consecutivament es va donar la primera producció del primer biopoliéster d’ús comercial . Un copolímer format per monòmers de quatre i cinc carbonis , anomenats PHB i PHV , respectivament , aquest producte es va de-nominar comercialment “ Biopol “ i es produeix utilitzant Ralstonia eutropha , a partir de glucosa i àcid propiònic . Aquest bioplàstic en l’actualitat ja és sintetitzat a partir d’una sola font de carboni en bacteris recombinants ; i exhibeix un alt potencial de biodegradabilitat i propietats termomecàniques millors que el PHB pur .

En general els PHAs són insolubles en aigua , biodegradables , no tòxics , per la qual cosa un dels principals beneficis que s’obtenen de l’aplicació de PHAs , és l’ambiental . La utilització d’aquests productes , redueix la dependència del petroli per part de la indústria plàstica , provoca una disminució dels residus sòlids i s’observaria una reducció de l’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle .

Els punts d’interès pel que fa a aplicacions de bioplàstics , d’acord amb la IBAW ( Associació Internacional i Grup de Treball de Polímers Biodegradables ) se centren en els sectors de presència , medicina , agricultura i productes d’un sol ús . No obstant això , amb l’avanç d’aquesta indústria s’ha ampliat la utilització de biomate-rials aplicant-se en : telèfons mòbils , ordinadors , dispositius d’àudio i vídeo . D’acord a aquesta informació s’ha establert que el 10 % dels plàstics que actualment s’empren en la indústria electrònica poden ser reemplaçats per biopolímers .

usos DEL plastic reciclatEn moltes parts del món es recicla el plàstic de les escombraries . El costum és separar els plàstics i dipositar-los al contenidor corresponent .Però què és el que es fa amb tot aquest plàstic ? A on van a parar els milions d’ampolles de refrescos , terrines de iogurts i bosses de plàstic ? El plàstic ocupa el 25% de volum d’escombraries de les ciutats .

Hi ha una gran varietat de resines plàstiques i totes elles es produeixen a partir del petroli . Però quan es tracta de reutilitzar plàstic no tots poden reciclar junts ni s’usen per als mateixos fins .

Per exemple , les ampolles de refresc estan fetes amb PET ( Polietilè tereftalat ) , i triguen uns 500 anys a descompondre . Amb cinc d’aquestes ampolles de dos litres es pot fabricar una samarreta gran de polièster ; per a un sweater calen unes 25 ; per al farciment de fibra de una jaqueta d’esquiar n’hi hauria prou amb 5 ; per un sobre de dormir es necessiten 35 ampolles de dos litres . També amb aquest tipus de plàstic es fabrica farciment per coixins i roba per a catifes .

Les ampolles de detergent i les d’oli per a motors o les gerres per a la borsa de llet , es fabriquen amb HDPE ( Polietilè d’alta densitat ) i es recicla per fabricar testos , pots d’escombraries o noves ampolles de detergent .

El PVC és utilitzat per fabricar ampolles de xampú , safates de menjar ràpid i oli de cuina i es recicla per fabricar tubs de fontaneria . El plàstic de les bosses de supermercat o de les bosses de pa es pot reciclar per fabricar noves bosses plàstiques. Les tapes dels refrescos fetes de polipropilè ( PP ) pot reciclar per fabricar caixes de bateria per a actuacions .

Els usos del plàstic reciclat són summament variats , i no en totes les ciutats es compta amb els mitjans per reciclar totes els tipus de plàstic . De tota manera separar de la brossa orgànica possibilita la fabricació de compost i encara que les autoritats no tinguin implantat un sistema de reciclatge per a la totalitat de plàstics ens hem de comprometre a utilitzar el mínim possible i reciclar a casa en el que puguem .

Avui en dia hi ha una gran quantitat de productes plàstics en el mercat utilitzant-se en tot tipus de sectors (indústria , agricultura , construcció , automoció , etc . ) . L’increment en l’ús d’aquests productes en els darrers 30 anys , està provocant que cada vegada hi hagi més residus plàstics . A més , per la seva obtenció a partir del petroli ia la seva gran resistència a la degradació , és molt important realitzar el reciclatge de plàstics .

Reciclatge de plásticosDesde del punt de vista químic , els plàstics són polímers ( substàncies formades per cadenes llargues de molècules repetides ) , la majoria sintètics que , per les seves bones propietats , tenen gran quantitat d’aplicacions i usos .

Mètodes de reciclatge

Hi ha diversos tipus de reciclatge de plàstics , però per a tots , el primer pas a seguir és realitzar la recollida selectiva dels plàstics en origen pels consumidors .

Un cop recollit el plàstic , es classifica segons el color i tipus de material ( PET , PEAD , Barreja ) i es procedeix al seu rentat , compactat i emmagatzemat . Un cop a la planta de reciclatge , el plàstic es classifica segons les seves característiques físiques .Hi ha dos mètodes per al reciclatge de plàstics :

1 . Reciclatge mecànic

És el mètode més utilitzat a Espanya . Consisteix a tallar les peces de plàstic en petits grans per a posteriorment tractar-los. Els processos de reciclatge mecànic comencen amb les següents etapes : trituració , rentat i granulació ( homogeneïtzació del material i tall en petits trossos ) .Un cop acabat aquest procés , la gransa es fon i se li dóna una nova forma al plàstic , segons el mètode utilitzat, en forma de làmines , solidificant en un motlle fred , en forma de peces buides introduint aire en el seu interior o utilitzant motlles a pressió .

2 . Reciclatge químic

Es basa en degradar els materials plàstics , mitjançant calor o amb catalitzadors , fins al punt que es trenquin les macromolècules i quedin només molècules senzilles comunament anomenades monòmers . A partir d’aquests monòmers , es podrien aconseguir altres tipus de plàstics o combustibles segons la tècnica utilitzada. Aquesta tècnica tot i ser menys utilitzada que la mecànica , és la més prometedora , ja que en obtenir monòmers bàsics es poden tornar a fer plàstics de la mateixa qualitat que els originals .

Els plàstics reciclats es poden utilitzar per fer:

- Fusta plàstica : per a la creació de mobiliari urbà ( bancs , tanques , etc . )

- Fibra tèxtil : per roba , catifes , cordes , etc .

- Ampolles : la majoria de les ampolles es tornen a reciclar per obtenir més ampolles .

- Construcció : maons , canonades , tanques , etc .

És molt important que els consumidors coneguin les diferents aplicacions que s’obtenen a partir del reciclatge de plàstics perquè així es conscienciïn de la importàn-cia de reciclar .

Com ho reciclem ?

Esquemàticament , aquestes són les fases del procés per reciclar plàstic

- Recollida selectiva dels residus plàstics : nosaltres com a consumidors tenim la major responsabilitat amb l’ecologia i la sostenibilitat del nostre planeta , ja que és la nostra missió separar els plàstics de la resta dels residus per dipositar-los al contenidor destinat a envasos .

- Classificació segons colors : els plàstics són organitzats, després del seu trasllat a planta, per colors , per a posteriorment procedir al rentat dels mateixos .

-Classificació segons la seva composició : els plàstics s’agrupen i preparen per efectuar el procés de reciclatge mecànic o químic .

- Reciclatge mecànic de plàstics : Només es poden reciclar mecànicament els termoplàstics , efectuant per a això quatre processos concatenats ( triturat , rentat, extrusió i granulació ) .

Aqui van un seguit d’exemples d’objectes creats a partir de plàstic reciclat o amb objectes de palstico reutilitzats :

Problemes relacionat sA la vida moderna el plàstic ha constituït un fenomen d’indubtable transcendència . Avui en dia l’home viu envoltat d’objectes plàstics que en segles anteriors no eren necessaris per a la vida quotidiana . Els plàstics s’han fabricat per satisfer les demandes d’una gran varietat d’usos , donant lloc a una vasta indústria on la civilització hauria de cridar la civilització del plàstic , a causa del paper determinant que ha exercit aquest material en el seu desenvolupament , en la millora de les condicions de la vida de l’home i l’accelerat creixement de la ciència i la tecnologia .

En general, les persones tenen molt poc coneixement sobre el que és un plàstic , com s’obté , quins són els tipus de plàstic i les seves aplicacions , i quins són els processos de transformació del mateix . Aquestes informacions són importants per als que treballen en la comercialització de plàstics , i indústries de producció o transformació del plàstic , o tot just curiosos per l’assumpte . De tal manera sorgeix com a necessitat en aquest projecte mostrar una part important de la població les greus conseqüències del mal ús del plàstic que va des de la manera d’obtenció , fins als processos que s’utilitzen per reciclar-los.

Cal destacar que el plàstic és una substància molt important per al desenvolupament de la indústria ja que el seu material sintètic o natural que conté com a ingre-dients essencials substàncies orgàniques d’elevada massa molecular anomenada polímer .   problemes mediambientals

La sopa de plàstic , situada al gir oceànic del Pacífic nord , és el major abocador de materials plàstics del món . S’estima que té una mida de 1.400.000 km ² .Actualment aquests plàstics són molt utilitzats com envasos o embolcalls de substàncies o articles alimentaris que en rebutjar sense control , després de la seva utilització , han originat gegantins abocadors marins , com l’anomenada « sopa de plàstic » , el major abocador del món .

Fotografia de la “sopa de plástic”

D’aquesta manera , sorgeix el problema associat la contaminació ambiental , moltes vegades producte del rebuig dels plàstics d’alta i baixa densitat . Les caracterís-tiques moleculars ( tipus de polímers ) del plàstic contribueixen a que presentin una gran resistència a la degradació ambiental i amb més raó a la biodegradació . La radiació UV del sol és l’única forma de degradació natural que fa sentir els seus efectes en el plàstic a mitjà termini , destruint els enllaços polimèrics i tornant- fràgil i trencadís .

Com és evident el rebuig acumulatiu d’aquests plàstics a l’ambient porta greus conseqüències a les comunitats com ho són les malalties entre les quals es troba el dengue ; produïda pel acumulamiento d’escombraries i estancament d’aigües negres servint aquests com vivers del xanquer potes blanques. Entre altres de les conseqüències importants es poden esmentar són les obstruccions de les canonades d’aigües negres . Unit a això el rebuig d’aquests materials plàstics a l’ambient provoca la disminució de l’embelliment d’algunes àrees , establiments , municipis , ciutats i estats .

Els plàstics llançats al mar que presenten flotabilitat són un gran problema a les zones de calmes equatorials , ja que es van reunint en aquests sectors acumulant en grans quantitats .

A Xile , durant una greu sequera produïda el 1967 a la IV regió de la Serena , una gran quantitat bestiar caprí de les estades rurals limítrofes a la Ruta Panamericana es va alimentar en les restes plàstics ( bosses de polietilè ) que rebutjaven a les ribes per els usuaris , provocant la mort en massa al cap d’unes poques hores després de la ingesta .

Restes d’un albatros mort a causa de la ingesta de restes plàstics .Moltes dels avantatges dels productes plàstics es converteixen en un desavantatge en el moment que rebutgem ja sigui l’envàs perquè és descartable o bé quan tirem objectes de plàstic perquè s’han trencat .

Si bé els plàstics podrien ser reutilitzats o reciclats en la seva gran majoria , la veritat és que avui aquestes deixalles són un problema de difícil solució , fonamen-talment en les grans ciutats . És realment una tasca costosa i complexa per als municipis encarregats de la recollida i disposició final dels residus ja que la quantitat d’envasos se li ha de sumar el volum que representen .

Per les seves característiques els plàstics generen problemes en la recollida , trasllat i disposició final . Algunes dades ens alerten sobre això. Per exemple , un camió amb una capacitat per transportar 12 tones de deixalles comuns , transportarà tot just 5 o 6 tones de plàstics compactats , i tot just 2 de plàstic sense compactar .

Dins del total de plàstics descartables que avui van a les escombraries es destaca en els últims anys l’augment sostingut dels envasos de PET , provinent fonamen-talment d’ampolles descartables d’aigües de taula , olis i begudes alcohòliques i no alcohòliques . Les empreses estan substituint els envasos de vidre pels de plàstic retornables en un començament , i no retornables posteriorment . Aquesta decisió implica un permanent canvi en la composició de les escombraries . A Uruguai aquest procés s’ha accelerat des de mitjans de 1996 , agreujant-se durant 1997 quan a més , molts envasos retornables de vidre es van transformar en vidre descart-able .

D’aquesta manera , resulta clar que l’abandonament d’aquests materials al medi ambient representa un greu problema ambiental .

Per tant hi ha la inquietud d’elaborar un equip amb la capacitat de recuperar aquests plàstics que han estat rebutjats per la societat , els quals són considerats no reutilitzables .

D’aquesta manera sorgeix com a propòsit dissenyar un equip que utilitzi energia tèrmica per inducció fonent el polietilè de baixa densitat que es trobin dipositats en el mateix , un cop fosos , aglomerats i en estat líquid passen a ser abocats a un motlle per elaborar altres productes que seran utilitzats en altres aplicacions .

Un material candidat a substituir el petroli és el cànem , utilitzable per a tots els usos petroquímics , però que a més és 100% biodegradable i altament reciclable º

Bibliograf ia

http://es.wikipedia.org/wiki/Pl%C3%A1stico#Reciclado

http://www.taringa.net/posts/ecologia/13535497/Co-sas-geniales-hechas-con-plastico-reciclado.html

http://iesvillalbahervastecnologia.files.wordpress.com/2010/02/mediomabi-ente-plasticos.pdf

http://twenergy.com/reciclaje/reciclado-de-plasticos-542

http://www.ecologismo.com/consejos-verdes/usos-del-plastico-reciclado/

https://www.youtube.com/watch?v=cQCHvO2H0_0

https://www.youtube.com/watch?v=i5YQ4t5apPM