!BerguedàL�Ajuntament de Bergaincompleix els acords sig-nats amb les entitats cul-turals i juvenils de la ciu-tat. /pàg 18

Les Pubilles de Belzebú(milis) no fan vacances iactuen en contra labanda armada anomena-da �Mossos d�Esquadra�./pàg 19

!BagesEntre insults, les personesencausades pels fets delCSO la Coctelera sóninjustament condemnats./pàg 8

!ArreuOkupació massiva i pacífi-ca d�un Centre d�Interna-ment d�Immigrants perdenunciar aquestes pre-sons encobertes. /pàg 7

Publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener

CCOO i UGT formen elsnous carcellers

Per Patum van apallissarbrutalment dos nois (lapremsa burgesa mutis i ala gàbia) i aquest estiu vanamenaçar l�organitzadordel concert de la Clusa evi-tant que es fes i vanirrompre en un dinar pop-ular al carrer arrencantpancartes i identificant iinsultant als presents.Aquesta és la seva demo-cràcia.

Els sindicats grocs que gestionen les desgràciesdels treballadors (CCOO i UGT) i que

tenen un paper tan fosc a lespresons catalanes organ-itzen classes de prepara-ció d'oposicions per acarcellers. Amb la construcció denoves presons calen méscarcellers. Realitzen cursos per

aprendre a empresonarpersones amb pocs recur-

sos econòmics mentre tenen labarra de dir que són protectors de

les classes més desafavorides.

" El nostre ja malmès entorn es torna a trobar ara greumentamenaçat. L�eix del Llobregat/pàg 4, el petroli del prepiri-neu/pàg 5, el camp de golf a Gironella/pàg 5, el polígond�Olvan/pàg 5, els projectes urbanístics a les colònies indus-trials/pàg 3... Perquè els de sempre es facin encara més ricsens destrossen la natura i a sobre paguem nosaltres.

GRATIS8.000 exemplarsII època núm. 29

Agost-setembre-octubre del 2006

La comarca en venda

/pàg 9

Energia i modelde societat/pàg 6

Els Mossos d�Esquadra deBerga tornen a exercir laseva habitual violència

Mentre l�estiu arriba al seu final i preparem el pèsol número 29 els por-taveus de les administracions i empreses de les nostres comarques (algunsinsisteixen en malanomenar-los mitjans de comunicació), és a dir Regio7,Ràdio Berga, teles locals vàries..., fan públiques diverses amenaces com ladel futur camp de golf a Gironella o la recerca de petroli al prepirineu(entre Berga, La Pobla de Lillet i Ripoll) per part de Cepsa i la Generalitatde Catalunya. I mentre preparen el xou electoral de la tardor, l�especula-ció nostra de cada dia, la que fa diners amb coses bàsiques com l�habi-tatge, el treball, la mobilitat o l�energia (aquest pèsol d�això en sap unmunt) no s�atura.

Les calors de l�estiu ens han portat com no podia ser de cap altra mane-ra abusos d�autoritat com el protagonitzat pels Mossos a la Clusa i aVilada amb amenaces de violència extrema i la ja típica arrencada de pan-cartes popular. Insults i prepotència dels Mossos al judici del CSO LaCocktelera a Manresa, també a les companyes acusades, les quals en rea-litat han estat víctimes d�un sistema injust a causa de tenir una moralmolt menys �guarra� que la dels funcionaris armats de la Generalitat deCatalunya. Gent d�ordre, com la de tota la vida. Parlant de justícia i judi-cis, el paripé per l�assassinat de l�amic i company Pep Isanta segueix men-tre l�Ajuntament de Berga ha tornat demostrar que no es pot pactar ambmentiders i gent sense principis ni paraula: els acords signats pel consis-tori i les entitats culturals i de joves queden en paper mullat en no serrespectats reiteradament per l�Ajuntament de Camps i Xoy. La Patum vapassar, ja no cal respectar res.Per cert, una Patum amb pallissa per partdels mossos inclosa.

No tot podia anar malament, a Manresa la CNT i el CSO Valldaura estre-nen locals en un enorme edifici ocupat i extraordinàriament rehabilitat.Sort i endavant. A Berga la solidaritat amb l�acció contra els centres d�in-ternament d�immigrants es va fer sentir. A Casserres i Borredà s�estrenenassemblees de joves i associacions culturals amb interessos diversos. Elsmaquis uneixen encara més als rebels d�Olvan i Berga i en aquesta ciutatels tres col·lectius llibertaris han celebrat el 19 de juliol mentre el Centred�Estudis Josep Ester Borràs busca sòcies intensament. Doncs res, a veuresi en troba alguna.

Nou web de el pèsol negre

Al web trobaràs en PDF els diversosnúmeros de la revista que han aparegut(tant de la primera com de la segonaèpoca) a part de les darreres notícies iinformacions respecte aquesta publicacióllibertària.

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és

el portaveu de cap associació ni entitat. El col·lec-

tiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa

a ningú, solament a qui en forma part a cada

moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de la

publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui

que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 14/09/2006 a les 22:00.

En aquest Pèsol Negre han participat: Pep i tu, Ocupació, Ateneu llibertari del berguedà, Ateneu columna

terra i llbertat, Centre d�estudis Josep Borràs, Casal Panxo, assemblea de joves, Hiram Gascoigne, Milicianu,

Lady Ludd, Ecologistes en acció, Els afectats, Jordi, els Calamites, Els coccktelerus guarrus, Assemblea contra

les presons, Vincenzo Brandemburgo, Jaume Domingo, Plataforma No a la MAT, girasol, Noè Mas, Xavier

Llorente, Pubilles de Belzbú (milis), Columna clitoriana, Dr. okunowo, Memo, Expropia, G., ..., Casal popular

la Fura, Blanka, Klara, Tri-partito, Miliciano del comando playero, Barrikada, Jos, Enric 8 anys.

Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres arti-

cles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.

Pàgina 3: · Les colònies industrials del Llobregat: l�oblit de l�explotació iel creixement urbanístic.

Pàgina 4: · Sobre l�Eix del Llobregat.

Pàgina 5: · Prospeccions petroleres a les àrees del Pre Pirineu.· Un camp de golf en terrenys entre Gironella i Olvan?· El macro-polígon industrial comarcal d�Olvan segueix enda

vant.

Pàgina 6: · Un cop més, brutalitat policíaca a Berga.

Pàgina 7: · Els mossos a 1360 metres.· Ocupació-denúncia del futur CIE.

Pàgina 8: · Judici i sentència pels encausats de la Cocktelera

Pàgina 9: · CCOO i UGT realitzen cursets de formació per a futurs carcellers

Pàgina 10: · Manifest de Patum 2006.. Obres al barri vell de Berga: tard, malament i pagant els veins

Pàgina 11 · Groller, neoromàntic i del segle XXI.

Pàgina 12-17: DOSSIER CENTRAL �ENERGIA�.

Pàgina 18:· L�ajuntament de Berga incompleix els acords amb les associacions.

Pàgina 19:· Comunicat de les Pubilles (milis).· Els mitjans de comunicació al Berguedà.

Pàgina 20:· El lateralisme: l�opressió per ser esquerrà.

Pàgina 21:· D�amors i de lluites.

Pàgina 22:· Sobre els furts i els robatoris.· La copa menstrual reutilitzable.

Pàgina 23-24:· Tecnologías para el control i política del código.

Pàgina 25-26:· Ressenyes.

Pàgina 27:· poesia.

Pàgina 28:· Enrevista.

SumariEditorial

I recorda...

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos,

Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedalliber-

tari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu

difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4

baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org

www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris

berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social

de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça elec-

trònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener): pesolne-

gre@hotmail.com *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació

núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica:

manre@cgt.es La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26,

Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. cnt_ait_manresa@yahoo.es *MONISTROL DE MONTSERRAT:

CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica:

cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca n'Escaiola:

canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:

amicsagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93

837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA:

L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surial-

ternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latinmail.com

Directori

wwwwww.berguedallibertari.org

pesolnegre@@hotmail.com

es colònies industrialsdel riu Llobregat, aixícom les del Ter, són

una mostra de la industrialitza-ció a Catalunya durant el segleXIX, actives en el tèxtil fins a lacrisi dels 60 i 70, i que avui endia, tot i la pèrdua del seu dina-misme econòmic, es mantenencom a nuclis de població i depatrimoni industrial. A partir dela consideració patrimonial deles colònies, de la millora de laqualitat de vida dels seus habi-tants i de la millora de la quali-tat ambiental de l�entorn (comsona de bé en el discurs políti-cament correcte!) s�ha promo-gut la seva conservació i reha-bilitació a partir, per exemple,del Pla Director Urbanístic deles Colònies Industrials delLlobregat (inclou les colòniescompreses entre Berga iBalsareny), el Pla Director de lacolònia Sedó (a Esparreguera) ola petició a la Generalitat, perpart d�un grup de represen-tants de 72 colònies, que pro-mogui la seva declaració com a

Patrimoni de la Humanitat.

La seva consideració patrimo-nial (cultural) i social només ésl�excusa per a una planificacióurbanística que respon a unesnecessitats capitalistes de crei-xement urbanístic i econòmic.En aquest cas, com en tots elsaltres, la planificació urbanísti-ca es constitueix com l�einatotalitària per al control i ins-trumentalització del territori; jaque la planificació, tot i queimplica teòricament un controlsobre el creixement desorde-nat, no el nega pas, eliminatqualsevol oposició a un creixe-ment continu. En aquest sentit,el PDU estableix bàsicament elcreixement urbanístic de lescolònies, per mitjà de l�amplia-ció del sòl residencial i indus-trial. Aquest creixement s�em-mascara amb grans frases com�compatibilitzar el patrimoniamb l�activitat industrial�, quesignifica coses com pintar lafaçana d�una antiga fàbrica acanvi de construir unes quan-tes naus a tocar de l�Eix delLlobregat (C-16).

L�urbanisme promogut implica

una major ocupació urbana delterritori, una creixent metropo-lització del Bages i delBerguedà, un increment de lamobilitat en transport privat,una major especulació sobre elsòl rural... A aquestes cal afegiruna altra conseqüència, moltrellevant en el cas de les colò-nies. En bona part d�aquestsnuclis de població encara esmantenen uns llaços de socia-bilitat que permeten l�acciócol·lectiva i l�acord de finalitatscomunes, com es reflexa en l�e-xistència d�associacions deveïns. En el PDU, tot i que no hiestà escrit, es preveu la sevaneutralització i destrucció, enquant que s�estableixen unesestructures territorials al serveid�un creixement econòmic des-vinculat de les colònies i la sevapoblació.

Així per exemple, en desacordamb aquest tipus de creixe-ment, que no pas al creixementen si mateix, l�AAVV i Amics deCal Pons han presentat (al�Ajuntament de Puig-reig) unconjunt d�al·legacions al plareferents a la proposta de cons-trucció de nous habitatges en

un espai utilitzat pelxs veïnxs(www.calpons.blogspot.com).En opinió d�aquesta associació,el Pla �enlloc de dotar de ser-veis i millorar els dèficits quesovint no poden arribar elsajuntaments, a part de lesbones paraules, ve a legitimarun model de marbellització� delBerguedà. Si bé tenen raó, nocal utilitzar paraules mediàti-ques com marbellització, que apart de cridar l�atenció, compretenen, poden girar-se encontra, ja que entre la propostadel PDU i Marbella hi ha moltcreixement a recórrer.

En tot cas, la legitimació delcreixement urbanístic d�aques-ta àrea, explicat per les dinàmi-ques metropolitanes i ajudatper l�ampliació de la C-16, hacomportat ja les primeresgrans operacions. En aquestsentit, l�empresa promotoraHines, de capital nord-americà,ha comprat per 15 milionsd�euros tota la colònia de CalVidal, amb l�objectiu d�obrir unhotel rural de luxe (a l�antigafàbrica), reformar els habitat-ges per oferir-los com a sego-nes residències i construir més

pisos per poder recuperar i ren-dibilitzar la inversió. I, com nopodia ser d�altra manera, tot esfarà respectant els elementsmés simbòlics de la colònia ipromovent el museu existent!

I és que les colònies industrialss�han convertit en patrimonihistòric i cultura, oblidant (iafavorint el seu oblit a travésde l�urbanisme) que des del seuinici han estat unes de les for-mes d�explotació capitalistamés extraordinàries, en lesquals la producció i elxs treba-lladorxs estaven totalment con-trolats pel capital i l�Església.En el cas de les colònies encaraés hora que es reclami la recu-peració de la memòria històri-ca, com ha passat amb d�altresqüestions. Evidentment al�Estat i al capital no els hi inte-ressa fer recordar l�explotaciólaboral i el control social, per-què aquests són la base de laseva existència.

Navarcles, agost 2006

Hiram Gascoigne

L

Les colònies industrials delLlobregat: l�oblit de l�explotació i el

creixement urbanísticRecentment s�ha aprovat el Pla Director Urbanístic (PDU) de lesColònies Industrials del Llobregat, que afavoreix el creixementurbanístic de la vall mitjana del Llobregat. Una de les excuses és

la conservació del patrimoni, com a espectacle, no com a unrecordatori de l�explotació laboral i el control social a que era,i és, sotmesa la població.

Actualitat /Agressions al territori

#Cal pons, antiga colònia tèxtil

// 3

ls recents acabats tramsde l�autovia C-16 entreBerga i Gironella, i delsector sud de Puig-reig;

no són més que el colofó deltarannà neoliberal dels diferentsgoverns de la Generalitat enmatèria d�infrastructures.Cedint la concessió de la gestió,més que suculenta, de lesinfrastructures a macroempre-ses privades (unides en U.T.E.,unions temporals d�empreses)abans que donar prioritat a unaxarxa de carreteres autèntica-ment pública i gratuïta. I és queel negoci en aquest cas concretha estat molt subtil: els anome-nats peatges a l�ombra.

Tot començà amb l�antiga pro-mesa convergent, de fa més devint anys, en fer arribar l�auto-pista de l�àrea metropolitanafins la comarca del Bages, i pos-teriorment al Berguedà. Aquestfet s�inclogué en certa maneradins el Pla de Carreteres de laGeneralitat de 1985, que con-templava enllaçar Manresa iTerrassa amb una nova autopis-ta i d�adequar el tram entreManresa i Berga a la demandaexistent per mitjà de variants iampliacions d�una sola calçada.La promesa fou semicomplerta,ja que les obres s�acabaren el1989. Però amb el condicionantde col·locar-hi un peatge perpart de l�empresa la qual en vaobtenir la gestió (AUTEMA), ique juntament amb la novaautopista que culminava l�eixdel Llobregat a través delstúnels de Vallvidrera (enllestidael 1991) convertiren el tramManresa-Barcelona en un delsmés cars que es coneixen pelsescassos 40 km de distànciaexistents. I només cal compro-var-ho i veure com any rera anyels preus dels peatges conti-nuen sent estratosfèrics i enaugment, tot i el suposat des-compte en dies laborables delqual fanfarroneja AUTEMA i lespromeses electorals de la majo-ria de l�arc parlamentari dereduir-ne les tarifes o suprimir-los. En definitiva, s�ha convertiten una ruta més que prohibitivaper la butxaca de la majoria; i asobre de dubtosa seguretat peltraçat més que carregat de cor-bes, que sembla d�alta muntan-ya, en el tram que dista de lacapital del Bages fins a Terrassa.Pel que fa el tram nord de l�eixdel Llobregat (Manresa-Berga),tot i les noves ampliacions ivariants acabades per complertel 1995, aviat es quedà obsolet

(com era d�esperar) a causa deltrànsit existent diàriament entreles dues capitals de comarca perraons laborals, i en gran partper les escapades de cap de set-mana d�una classe benestantbarcelonina de segones i terce-res residències. Fet que dónafruit a la present ampliació de lacarretera d�una sola calçada enautovia fins al sud de Berga,inclosa en el Pla de Carreteresdel mateix 1995.

Actualment, 11 anys desprésencara en resta un tram per aca-bar (entre Gironella i Puig-reig).Tot i que òbviament sembla serde circulació gratuïta, els tramsde l�autovia Manresa-Berga vanser lliurats l�any 2003 (amb elgovern de CiU) per mitjà de con-cessions públiques a gransempreses constructores de capi-tal privat. Aquesta concessiósuposà l�aplicació del maquillatpeatge a l�ombra, consistent enel pagament d�una quota depeatge indirecta per part de totsnosaltres (encara que no utilit-zis l�autovia per res). És a dir, elsconductors no paguen ni uncèntim sinó que el pressupost

de la Generalitat se�n fa càrrecper mitjà d�un cànon estipulaten la concessió, a canvi de laconstrucció del tram berguedàentre Berga i Puig-reig, i delmanteniment de tot ell fins aManresa. La concessió de l�auto-via Berga-Manresa es fixà enuna durada de tan sols 33 anys(fins el 2026)... durant els qualsla societat Concessió iExplotació d�Infrastructures for-mat en gran majoria pel gegantempresarial FCC i per les cons-tructores COMSA, COPISA i COP-CISA podran explotar a raód�una quota fixa de 135.000euros mensuals, més una devariable en funció del flux decirculació, que actualment estroba al voltant de 20.000 vehi-cles diaris. Aquesta quota varia-ble a partir de desembre del2007, quan les obres estiguintotalment finalitzades, serà de0,05648 euros per quilòmetrerecorregut per un vehicle lleu-ger convencional i al voltant de0,063 per vehicles pesants.

A primera vista sembla unaquantitat ridícula, però perexemple donat el cas d�una per-

sona que ha de recórrer diària-ment el tram Manresa-Berga permotius laborals d�uns 80 km, enanada i tornada, equivaldria apagar una quota de 4,52 eurosde peatge cada dia. Tot plegat,sense tenir en compte la quanti-tat fixa de 135.000 euros men-suals que paga igualment laGeneralitat a l�empresa conces-sionària. Que no tan sols servei-xen per pagar l�inflat pressu-post de les empreses en lesobres de construcció, a mésentre d�altres de la precarietatlaboral que arrosseguen lesseves subcontractacions, sinóque gairebé donen via lliure al�explotació desmesuradadurant més de trenta anys d�unservei públic, això sí de formacamuflada i amb l�excusa delmanteniment de la carretera. Fetque ha inspirat al govern del tri-partit a seguir els mateixos pas-sos que els seus antecessorsamb la construcció de l�autoviaMaçanet-Platja d�Aro i del tramReus-Alcover amb el sistema depeatge a l�ombra, es deuen pen-sar que som imbècils venent-nos fum amb les autovies �lliu-res de pagament�.

I és que el més fort de tot ple-gat, deixant de banda la mésque evident agressió al territori,de la necessitat o no d�aquestainfrastructura que serà el tram-polí per la construcció d�urba-nitzacions de �cases barates� enmig de la muntanya (no tan solsa la ja tupida Cerdanya, sinó jaen augment al Berguedà); ésque la nova autovia servirà perextreure�n milions d�euros enbeneficis per les empreses con-cessionàries al llarg de tresdècades, a costa de la butxacade tots plegats (i amb la compli-citat dels nostres estimats polí-tics). I en conseqüència, tindremel gust de finançar encara mésles bacanals, les segones i ter-ceres residències, els iots, elscotxes esportius... i en definitivales fortunes de les Koplowitz ide tota la colla de paràsits de laseva companyia, d�aquest mónque sembla fet a la seva mida.

Sobre l�eix del llobregatBerga, setembre 2006

Milicianu

E

Actualitat /Agressions al territori

// 4

Prospeccions petroleres a les

àrees del Pre Pirineu

ublicava Regió 7 (sem-pre font d'inspiració)el passsat dimecres 23

d'Agost que es projecta laconstrucció d'un camp de golfen terrenys entre Gironella iOlvan, que seria el primer a lacomarca del Berguedà. Si be jaera de rumorologia pública, isegons Radio Berga fa dos anysl'alcalde va promoure una reu-nió a l'Ajuntament entre elsterratinents i l'empresari pro-motor (que ja compta amb uncamp de golf a la Cerdanya), elreconeixement per part de l'al-calde d'ERC Ramon Costa queel projecte existeix és un pasmés en el seu trajecte i ensconfirma que la cosa estàavançada, potser com a toc d'i-nici de la mobilització popularper impedir-ho. Caldria advertira en Ramon Costa que la posi-ció d'ERC respecte a la cons-trucció de camps de golf en elsmunicipis on governa ha que-

dat clara en diversos pronun-ciaments públics, per tant unpaper contrari en aquest sentités reprobable pel que té decontradictori; de la paraula alsfets. Pero això no ens extranya,sabent que la classe política ésclasse mentidera. Suposem quea hores d'ara l'alcalde ja hauràrebut uns quants regalets per-suassius al seu favor, i més queen rebrà per tal d'afavorir laimplantació d'aquest negoci ireserva privada de gent adine-rada. I del poble haurien desortir també un altre tipus deregalets més desagradables,també persuassius, a veure sies fa enrera. Mentrestant, elsque governen aquesta ignomí-nia s'en vagin a pastar fangamb les seves campanyes pelconsum responsable de l'aigua.De moment, i per anar fentboca, en un ple realitzat setma-nes enrera, l�Ajuntament deGironella aprovaba la requalifi-cació i urbanització de nousterrenys al municipi. Aixídoncs, llums, càmera, acció!

avant l�anunci de lacompanyia CEPSAEP, SA, en el que escomunica la realit-

zació de prospeccions petrole-res en el Pre Pirineu;Ecologistes en Acció deCatalunya ha realitzat unacomparació de les zonesobjecte de les prospeccionsamb les determinades en el�Mapa d�implantació de l�ener-gia eòlica a Catalunya�. Elresultat de la comparació,basada en les dades aparegu-des en el Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya(DOGC 4511) del 16 denovembre del 2005, mostraque la zona de prospecció ano-menada �Vallfogona Est�, de88.494 hectàrees, cobreixpràcticament la totalitat de leszones d�exclusió i d�instal·la-ció condicionada de parcseòlics de la comarca de LaGarrotxa, les zones d�exclusióinterior de la comarca de l�AltEmpordà.

Per la seva part la zona deprospecció anomenada �Vallfo-gona Oest�, d�igual superfície,cobreix parcialment les zonesd�exclusió i d�instal·lació con-dicionada de parcs eòlics delRipollès i del Berguedà.

De l�Acord de Govern reflectital DOGC es dedueix que CEPSAEP, SA podrà realitzar un pro-grama de prospeccionsdurant sis anyss e n s ec a p

tipus de limitació en base al�ordenació del territori quan,en canvi, segons l�article 5 delDECRET 174/2002, d�11 dejuny, regulador de la implanta-ció de l�energia eòlica aCatalunya, es defineixen com a�Zona incompatible: zona delterritori exclosa de la implan-tació de parcs eòlics on lapresència de valors naturals deprotecció prioritària aconse-llen no fer-hi cap intervenciód�infrastructures d�aprofita-ment eòlic.�

Des d�Ecologistes en Acció deCatalunya considerem que els�valors naturals� que justifi-quen la creació de figures deprotecció quedaran més afec-tats per les prospeccions i, enel seu cas, l�explotació derecursos petrolers, que ambl�aprofitament d�un recursnatural com és el vent; i que ladeterminació de zones d�ex-clusió haurien de tenir un valorgeneral ja que, si més no, escauria en la contradicció d�o-brir el camí a la degradació delterritori per altres vies.

Cal recordar que la prospeccióimplica la realització de son-deigs en profunditat, treballssísmics amb explosius perdeterminar la presència debosses o jaciments i movimentde maquinària. Per la seva partl�extracció de petroli generadiferents impactesgreus i de

llarg abast: construcció d�oleo-ductes, transport continu devehicles pesats, instal·laciód�infrastructures de granimpacte territorial (torres deperforació i maquinària de bombeig), etc.,i abocament de quantitatsvariables de cru en l�entorn del�explotació.

En opinió d�Ecologistes enAcció de Catalunya resulta unairracionalitat que determina-des zones del territori haginestat excloses per diversosmotius de l�aprofitament delseu potencial d�una energiarenovable com és la força delvent, però resultin en canviaptes per obtenir un combusti-ble contaminant i en procésd�exhauriment com és elpetroli.

La constatació de que l�eradels combustibles fòssils defàcil extracció arriba al seufinal, i la pujada de preus asso-ciada, fa que jaciments queabans es descartaven permotius econòmics puguin serconsiderats "rendibles" sense

parar atenció alsi m p a c t e s

ambientalsassociats.

En unin tentd epe r -

llongarels guanysd�un períodehistòric con-demnat a finalit-zar es poden justi-ficar les majors bar-baritats en nom de la�cobertura de la deman-da�.

En tant que les empresesbeneficiàries del modelenergètic vigent posen tottipus de traves a l�aprofita-ment ple dels recursos renova-bles, no dubten en provocarimpactes per mantenir els seusbeneficis.

entre esperem queacabin de desdoblarla C16, que els rics

privatitzin el poble de Peguera(comprat per un xeic àrab), queurbanitzin Malanyeu o que ensfacin "el nostre" primer campde golf, el projecte del macro-polígon industrial comarcald'Olvan segueix endavant.Resulta paradoxal que ho facinquan al Polígon Industrial de laValldan encara hi ha parcel.lesbuides, sense utilitzar, quan a

molts municipis de la comarcacreixen poligons com a bolets,i quan hem sabut que Llobregatavall, al Bages, la meitat de lanova superfície industrial cons-truïda no s'ha ocupat. Veient isabent això, queda clar que elspoligons industrials no sónmés que una nova forma d'ope-ració especulativa del sòl abenefici de l'empresariat i elgovern de torn, encobert perl'argument i excusa de les polí-tiques d'ocupació laboral.Requalificacions al servei del'empresariat. Merda i mésmerda.

Un camp de golf enterrenys entre

Gironella i Olvan?

El macro-polígon industrialcomarcal d'Olvan segueix

endavant

Berga, Agost 2006

Lady Ludd

P

Agost 2006

Ecologistes en acció

D

Berga, Agost 2006

Lady Ludd

M

Actualitat /Agressions al territori

// 55

Un cop més, brutalitat policial a Berga

issabte passat dia17 de juny, durant laPatum de Berga, es

va viure un episodi tristamentreconegut per a molts de nosal-tres: violència policial, durantuna actuació dels mossos d'es-quadra desmesurada, gratuïta,violenta i injusta. Dos com-panys independentistes iguala-dins amb ganes de passar-s'hobé estaven ballant a la zona deles barraques amb amics i ami-gues, amb tota la normalitatque comporta la situació. Elsmolts secretes que rondavenper allà van poder comprovardurant força estona que estractava d'un grup d'amicssense ànim de conflicte, ja queera relativament d'hora, no hi

havia gaire gent, i per tantpodien veure'ls amb claredat.

En un moment donat va passarpel costat de les barraques unafurgona dels mossos, plenad'antiavalots; un dels dos com-panys es va dirigir cap a la fur-gona amb actitud burlesca,però sense poder-s'hi acostargaire ja que immediatamenttres policies de paisà van córrercap a ell, el van tirar a terra ivan començar les agressions;seguidament, van baixar elsantiavalots i es van apuntar a lafesta, oferint així la típica imat-ge de sis o set policies apallis-sant a una sola persona reduï-da al terra, que a més, haviaconsumit alcohol i no estava enplenes facultats ni per a defen-sar-se. El germà d'aquest, enveure l'escena, i sense saberd'entrada que es tractava de

mossos d'esquadra, ja que elsqui van començar les pallisseseren policies de paisà, va volercórrer cap allà, sense arribargaire lluny, però, ja que a migcamí ja va ser també reduït ifortament agredit per altresagents.

Els nostres companys van serduts a l'hospital (entre cops iinsults constants que van durarfins a comissaria) on un metgede professionalitat molt dubto-sa va fer uns informes mèdicsque fan poc més que riure. Sies comparen amb els realitzatsl'endemà a l'ambulatorid'Igualada no s'hi reconeixensimilituds pràcticament; en undels casos, per exemple, l'in-forme fet dissabte observa tantsols dues lesions contra les deuque consten en l'informe fetpoques hores després.

Resultat: un trau al cap, un ullferit, un nas contusionat, duesmarques de porra de 18 centí-metres, senyals per tot el cos,abrasions etcètera, dues baixesi un judici que esperen els nos-tres companys en el qual se'lsacusarà d'atemptat a l'autoritat.Donem les gràcies als com-panys i companyes de la

Plataforma per la Convivènciadel Berguedà, de l'Assembleade Joves de Berga, i als advo-cats que ens estant portant elcas, del col·lectiu Layret iFontanella, que des del primermoment van estar al nostrecostat, atenent-nos pel que fesfalta.

DIgualada, Juny 2006

Els afectats

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

plaça maragall, 7c/Les Piques, 17 - Tel. 93 875 44 56 - 08240 MANRESA

NOVA ADREÇA

Passeig de laindústria 62

" Dissabte passat dia17 de juny, durant laPatum de Berga, es vaviure un episodi trista-ment reconegut per amolts de nosaltres:violència policial,durant una actuaciódels mossos d'esquadradesmesurada, gratuï-ta, violenta i injusta.

Actualitat /Repressió

$ Fotos on es veu de quina manera van actuar els mossos amb doscompanys igualadins.

// 6

Els mossos a 1360 metres

Ocupació-denúncia del futur CIE

n acte amb un bagat-ge de prop d�unadècada a la sevaesquena, la tradicio-

nal Festa de la Clusa, fouprohibit sorprenentment pelsmossos d�esquadra a principisdel mes d�agost. Tot just dosdies abans de l�inici de la pro-gramació prevista (caminada,àpats populars i molta música)la policia autonòmica feia actede presència al lloc on s�haviende dur a terme les actuacions.Els agents van amenaçar ambsancions administrativesmilionàries en cas de tirarendavant amb una festa queenguany arribava a la seva vui-tena edició, a menys que s�a-complissin una sèrie de requi-sits propis d�una burocràciadubtosament partidista, queapareix i desapareix misterio-sament en funció de l�afinitatpolítica de qui convoca elsdiversos actes que nodreixenl�agenda cultural de la nostracomarca.

Els organitzadors de la Festa dela Clusa varem veure�ns obli-gats a suspendre-la després dela reiterada presència intimi-datòria dels cossos policialsdurant els dos dies previs alseu inici, que feia evident laintencionalitat censora delsfuncionaris de la Conselleria de

Interior.

Malauradament, les desconcer-tants trobades amb els repre-sentants de l�Ordre, un ordreque per cert mai serà el nostre,no es van esvair amb la confir-mació de cancel·lació delsactes. El 5 d�agost en el trans-

curs d�un àpat popular al poblede Vilada que pretenia posar demanifest el nostre desacordamb la prohibició de la nostrafesta, un cotxe dels omnipre-sents mossos va restar aturat apocs metres d�aquells queexerciem un acte tant bel·lige-rant i subversiu com és dinar

en un espai públic. Fins i tot,sembla que una patrulla depolicies era insuficient per con-trolar la nostra gola, ja que pocdesprés els assistents a l�àpatvarem ser objecte d�unaexhaustiva sessió fotogràficaper part d�una nova parella d�a-gents, aquests últims de paisà;els quals no dubtaren en exer-cir novament la seva particulari obsessiva tendència a la inti-midació mitjançant la identifi-cació arbitrària d�algun delspresents.

Per cloure el despropòsit elsmossos van arrencar navalla enmà i entre xiulets, les pancar-tes que penjaven a l�entradadel poble que feien al·lusió auna Llibertat difícil, quanaquesta és menystinguda sis-temàticament pels assalariatsuniformats.

Torquemada estaria orgullósdels seus successors.Però, tard o d�hora la veritatesdevé obvietat. Avui la Terra ja és rodona, tantsols li cal un sensible canvi decolor.

lguns diaris i ràdiosvan dir que 57 perso-nes havien causatdestrosses al futur

Centre d'Internamentd'Estrangers (CIE) de la ZonaFranca. Era totalment mentida ivolem deixar-ho clar.

En el marc de la CarabanaEuropea per la Llibertat deMoviments, una cinquantena depersones van entrar per sorpresadins del CIE i van pactar amb lapolicia de poder desplegar pacífi-cament pancartes on denuncia-ven que en aquests centres s'hi

tanca, com si fossin animals,estrangers de països pobres,abans d'ésser expulsats. Moltscops ignorant peticions d'asil. Al sortir pacíficament, els activis-tes no es van resistir a ser identi-ficats identificar, però de sobte,els Mossos d'Esquadra els vanagredir (dos periodistes i dosadvocats inclosos) i retenir vio-lentament, els van obligar a estarde peu de cara a la paret i sota elsol durant quatre hores, espo-sats i sense poder girar la cara.Per exemple, Pau, segonsl'Agència Efe, ha declarat que elvan colpejar, amenaçar i insultar,amb frases com "yo sé cómo aca-bar con tus mareos pero que nome dejan". Va estar dotze hores

sense poder veure aigua, apilatsen celdes individuals, malgratn'hi havia de buides i sense per-metre'ls d'anar a lavabo.

Els 57 detinguts han passat a dis-posició judicial, i han quedat enllibertat amb càrrecs d'atemptata l'autoritat, danys i desordrespúblics.

És deplorable una actuació aixíde la policia pel simple fet de novoler permetre que la ciutadaniaqüestioni l'us contrari als DDHHdels Centres d'Interna-ment d'Estrangers de la policia.Malgrat tot, i malgrat els abusos,s'ha aconseguit treure el tema al'opinió pública.

UBerga, Agost 2006

Els calamites

AEsplugues, Agost 2006

Jordi

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Centred�EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga

Actualitat /Repressió

$Pancarta penjada a Vilada minuts abans de ser arrancada pelsmossos d�esquadra

$Pancarta penjada a Berga en solidaritatamb els detinguts de Barcelona

// 7

l dimecres 28 de junyes va realitzar el judicicontra cinc de les sispersones que van serdesallotjades de la

Coktelera a Manresa el 8 d�abrildel 2004. Com ja es va anun-ciar en el Pèsol Negre anterior,el mateix dia es va convocaruna concentració davant deljutjats. A la concentració hivam assistir una vintena de per-sones, però no vam ser les úni-ques, com ja va sent habitualtambé va venir un destacamentdels mossos d�esquadra ambactitud provocativa. La tensióamb els mossos va començarben aviat, quan juntament ambel segurata dels jutjats van fermoure la gent concentrada capa l�altra vorera. Quan els encau-sats i alguns amics i familiarsens disposàvem a entrar als jut-jats, els mossos van dir que sino ens identificaven no ens dei-xarien entrar. Davant la portahi havia el mateix sergent quefeia quatre mesos havia prota-gonitzat una situació idènticaen un judici que no es va realit-zar perquè l�acusat i 4 compan-yes van estar retingudes durant30 minuts mentre comprova-ven les seves dades. En aques-ta ocasió ens vam negar adonar el DNI i se�ls hi va recri-minar que no podien barrar-nos el pas ja que era unaaudiència pública. Mentrestantla gent que no tenia relacióamb el judici entrava i sortiasense ser identificades.Després de discutir una estonai que els mossos comencessinamb empentes i amenaces, elsergent va avisar als antidistur-bis, que estaven aparcats a unsmetres de distància, que vin-guessin i identifiquessin a una

de les persones de la concen-tració. A l�entrar a la sala se liva comunicar al jutge lasituació i ell va contestarque a la seva sala manavaell però que al carrermanaven elsmossos, unafrase prou sig-nificativa de comfunciona tot ple-gat.

Durant el transcursdel judici vandeclarar elsencausats, lapropietària i10 mossosque havienparticipat en eldesallotjament.La propietària,l�Anna MariaPujol

Davant, va fer una declaraciópatètica plena de mentides icanviant fins i tot el que haviadeclarat davant el jutge d�ins-

trucció unany

abans. Els mossos també vanfer una declaració plena dementides tot i que van cenyir-se a l�atestat policial quehavien fet en el seu moment,que ja l�havien adornat prou.

La mare d�un dels acu-sats, que es va que-dar fora a la sala del�entrada, va sentircom els mossosque sortien deljudici els hideien algunes

de les pregun-tes i què haviende respondre als

mossos ques � e s t a v e nesperant perentrar. En prin-cipi en un judici

els testimonisno poden sortir de lasala fins que s�acabi i

en cas de que hofacin el secretarijudicial ha d�evi-tar que els testi-monis parlinentre ells, tot ique a la pràcti-ca la policia tétotal permisivi-

tat per fer el que vul-gui. També va sentir,en un moment en quèes pensaven que noels escoltava ningú,com es referien alsjoves que estaven sentjutjats com els gua-

rros.

La sentència del judici va sortirdues setmanes més tard, de lapetició inicial de 2700 eurosper a cadascun, es va rebaixara una pena multa de 270 euroso un més i mig de presó per undelicte d�usurpació de bens iimmobles. Amb aquesta

sentència es condemna a unespersones per haver tingut lainiciativa de donar vida a unespai abandonat. Un cop méss�aplica la llei per defensar lapropietat privada, encara que lapropietària prefereixi que unacasa caigui a terra abans deque algú li doni vida. No hemd�oblidar que el delicte d�usur-pació es va crear l�any 1996,una forma jurídica per poderpenalitzar i perseguir judicial-ment l�okupació. Un altre cops�apliquen les maleïdes penesmulta que pretenen que la gentes preocupi més de recollirdiners que no de continuarconstruint altres projectes.Unes multes que, sota unaombra de reformisme progres-sista, et coaccionen a pagarsota l�amenaça d�entrar apresó.

Perquè no creiem ni en la sevajustícia ni en la propietat priva-da i perquè creiem totalmentlegítim okupar espais abando-nats, continuarem actuant con-tinuarem preocupant.

Manresa, agost 2006

Els cocktelerus guarrus

Judici i sentència pels encausats dela Coktelera

E

El dia 28 de juny es va dur a terme a Manresa el judici contra les encausades pel desallotjament de la Coktelera el 8 d�abril del2004 a Manresa. Les cinc persones van ser jutjades i condemnades pel delicte d�usurpació a una pena multa de 270 euros.

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

C./ Clos, 5. 1r pis.08605 Sallenttel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D�ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

Actualitat /Repressió

" També va sentir, enun moment en què espensaven que no elsescoltava ningú, comes referien als jovesque estaven sent jut-jats com els guarros.

// 8

ls sindicats CCOO i UGTde Manresa organitzenclasses de preparaciód'oposicions per a

Tècnics Especialistes en ÀmbitPenitenciari. Aquests sindicatsdemostren una proximitat mésque palesa amb els interessosde l'Administració pública, ofe-rint un "servei" de formació pera futurs carcellers i carcelleres.Prova d'això és el suport que esrespirava per la futura cons-trucció del CP Lledoners el diade la xerrada de presentació deles classes de formació que varealitzar la UGT a Manresa i queva reunir prop d'un centenar depersones. Una xerrada que pre-tenia, segons els organitza-dors, "apropar la realitat peni-tenciària a la societat i fer-lapartícep de les possibilitats queofereix una feina en un CentrePenitenciari". La realitat peni-tenciària que es va oferir alllarg de tota la conferènciaperò, no té res a veure amb laquè han de patir les més de8000 persones preses aCatalunya. Un primer vídeo quetergiversava imatges, on espodien veure coses "tan boni-ques i reals" com cel·les total-ment noves amb ordinadors,acompanyat d'estadístiquesque afirmen que el 95% depoblació penitenciària té TV ala seva pròpia cel·la. Realitatscom les de les cel·les d'aïlla-ment o les deficientsinstal·lacions de presons comLa Model de Barcelona no sor-tien per enlloc.

Segons la informació oferidaper l'Oficina d'Informació delCentre Penitenciari deLledoners, les "oportunitatsprofessionals" que es crearanamb la construcció de novespresons seran les següents:"personal de vigilància i serveiinterior, personal de rehabilita-ció (psicòlegs, educadors,advocats, mestres,...), personalsanitari i personal d'oficines".De totes aquestes feines, la depersonal de vigilància (altra-ment dit carceller) és la quèsens dubte agafa protagonis-me: i és que més d'un 75% delpersonal total d'una presó esdestina a aquest tipus de tasca.Aquesta estadística demostrales prioritats actuals en matèriapenitenciària: per molt que es

digui que les presons estan perrehabilitar, la major part de lespersones que treballen en unapresó realitzen tasques de con-trol. No fos cas algun pres s'es-capés i comencés a matar a torti a dret.

Les pretensions dels sindicatsde presons, és que el nombred'interns no pari de créixer.Com es va arribar a afirmar: "lafeina en una presó, és una feinade futur, per què cada cop hi hamés presos i les presons estanmés massificades". Com méspresos hi hagin, més feina hihaurà. És igual que a l'EstatEspanyol, el nombre de perso-nes empresonades sigui similaral de Manresa.

Sindicats de presons amb unpassat fosc

La tasca que han desenvolupatels sindicats CCOO i UGT-pre-sons davant dels diferentscasos de tortures i maltracta-ments que han anat sorgintaquests últims anys aquí aCatalunya és totalment denun-ciable. Recordar, per exemple,que UGT-presons acceptà l'any

2003 tot un sector de funciona-riat de presons amb una ideo-logia pròxima a l'extremadreta, provinent del sindicatCATAC. Individus que anterior-ment havien format part deUSO presons, un sindicat quetenia com a representat davantde l'administració a Josep MariaFont, membre d'extrema dretaque mostrava la seva admiracióper l'aplicació de la pena demort a les presons d'algunsestats dels EUA. Fins i tot haviaarribat a realitzar algun viatgeper tal de presenciar aquestesbrutals formes d�aniquilació.Degut a les constants denún-cies de vulneració dels dretshumans que van realitzar diver-ses ONG's i grups de suport apresos contra membres d'a-quests sindicats, les seccionsde presons d'USO i posterior-ment de CATAC foren expulsa-des dels respectius sindicats.Però sembla ser que UGT notingui cap problema ambacceptar aquesta gentussa. Totsigui per acaparar més poder iaconseguir la major representa-ció possible dintre les presons.Un altre exemple de quina fun-ció realitzen realment aquests

sindicats la podem trobardavant el "motí" que va tenirlloc a la presó de QuatreCamins el dia 30 d'Abril del2004. Recordem que CCOO iUGT eren en aquells momentsels dos sindicats majoritarisd'aquella presó. A l'hora dedonar explicacions sobre elpossible origen del motí, vanhaver d'inventar-se els fets perocultar la realitat. La llàstima ésque no es van posar d'acord:mentre UGT ho atribuïa en laderivació d'una batussa internaentre diferents presos, CCOOno dubtava en assenyalar queles persones preses s'havienamotinat per què no els hihavien permès entrar una subs-tanciosa quantitat de droga a lapresó. La idea era derivar l'a-tenció d'una realitat explosivaproduïda per les contínuespallisses i vexacions rebudesper part de molts presos, crimi-nalitzant aquest sector depoblació que no va poder dei-xar sentir la seva veu. Però aixòno va acabar aquí: almenys 26presos varen ser posteriormentmaltractats pels carcellers a lamateixa presó de QuatreCamins o a les diferents pre-

sons per les que van ser dis-persats: La Model, Can Brians iPonent. La constant pressióque van realitzar aquests dossindicats i la impunitat habitualde la què gaudeixen tradicio-nalment tots els membres delsdiferents cossos de l'Estat (poli-cia, funcionaris de presons,militars) van desembocar ambuna absolució per a tots elsfuncionaris, al·legant (segonsel senyor Albert Batlle) que "noes poden deduir responsabili-tats personals i individualitza-des" de les tortures que es vandur a terme a les persones pre-ses.

I és que no oblidem que els sin-dicats de presons es caracterit-zen per desenvolupar una tascasimilar a la d'un "lobby" empre-sarial, pressionant i amenaçanta l'administració pública sem-pre que es veuen en una situa-ció compromesa. Si tot segueixcom ara, la tortura i els mal-tractaments no deixaran d'exis-tir per què ni sindicats majori-taris (per por a processamentd'afiliats) ni institucions (perpor a perdre votants) estaninteressats en què surtin a lallum pública. I més si tenim encompte que els pocs funciona-ris que estarien disposats adenunciar als seus companysde feina, no ho fan per por arepresàlies, com expliquen perexemple alguns membres delsindicat ADECAF. O si sabemque advocats, grups de suporta presos o persones vinculadesa grups d'observadors de dretshumans com membres delOSPDH, han estat amenaçats demort per diversos funcionarisde presons.

Amb la seva actitud, CCOO iUGT estan demostrant unavegada més la seva estreta rela-ció amb l'Estat i amb els seusinteressos. Realitzen cursosper aprendre a empresonarpersones amb pocs recursoseconòmics. Roben la llibertatper aconseguir més poder. Itot, declarant-se com a protec-tors de les classes més desafa-vorides.

Ja per acabar, informar que aManresa una acadèmia privada,Studium Academia Grup Aula,també pretén realitzar classesde formació per a futurs carce-llers i carcelleres.

CCOO i UGT realitzen cursets deformació per a futurs carcellers

Manresa, juliol 2006

Ass. contra les presons

E

Actualitat /Presons

// 9

ra fa un any que vanmatar el nostre amic icompany Pep Isanta.Avui fa un any perquè

els berguedans i les bergueda-nes contem els anys de Patumen Patum. Ara fa un any que vanagredir la nostra festa, la nostraalegria, els nostres somniscol�lectius, que van ferir greu-

ment les nostres entranyes. I peralgunes sempre hi haurà unabans i un després.

Ara fa un any que gaudíem totesde la nit quan va irrompre laviolència més absurda per ata-car-nos brutalment. I desprésd�allò no només hem hagut delluitar contra la tristesa. Hemhagut de lluitar contra institu-cions, polítics i despreciablespersonatges que han anat a ferirmés l�ànima ja dolguda. Unrecord especial des de aquí pelsmossos d�esquadra �tan acos-tumats a reprimir-nos� pernegar-nos l�auxili, a la Tura, quees va recrear tan cínica en el nos-tre dolor, a l�Ajuntament deBerga, per la seva passivitatfreda i inoperant tan lluny delsentir popular i als mitjans decomunicació: excepte compta-

des excepcions, ja podeu anartots a pastar fang. Ha estat unalluita difícil, llarga, però el pobleha estat constant i no ha deixatde lluitar. Per sobre de pressionspolítiques, amenaces i pors, nohem oblidat. Oblidar és trair, ésabandonar, és condemnar-nos aser víctimes una vegada més.

Del que hem viscut des de el pri-mers moments de pànic i dedolor fins ara, potser no cal dir-ne més; potser avui no cal. Elque toca avui és reafirmar-nosen nosaltres mateixes, aprenentdels cops i dels errors. I aquíestem, un any més, de nou.

Ja fa uns quants anys que diver-sos col·lectius polítics, cultu-rals, socials del Berguedà fem elconcert de divendres de Patum..I el fem aquí, a les barraques, la

nostra festa major.

I perquè estem avui aquí, perquèestem any rere any?

Per construir xarxa social i asso-ciacionista al marge de les inicia-tiva institucional, sempre tanbruta, interessada i partidista.Treballem per crear espais alter-natius als dogmes d�aquest sis-tema, perquè el diner no homani tot, per crear espais de crí-tica social i recreació personal,espais de llibertat gestionats perles persones i per a les perso-nes, que no es regeixin per lleissinó per pautes, que no es rela-cionin per interessos econòmicssinó guiats per uns valors con-crets; per la solidaritat, per lajustícia social, ideals compartitsque ens fan companys i com-panyes. I en això estem, per

sobre d�imposicions i contradic-cions, que no son poques.Perquè encara ara, malgrat tot,el que ens uneix, és la vida.

El dolor ens ha fet créixer. Aramirem enrera i veiem el passatentristides i plenes de ràbia:però mirem als nostres costats,al present i veiem companyes icompanys units en la lluita peruna transformació radical de lesrelacions socials, i que així sigui.

La única lluita que es perd és laque s�abandona; poble de Berga,no deixis de lluitar!

Dos petons i una forta abraçadaper la família Isanta-Casellas. Vaper tu Pep.

SALUT!

Berga, agost 2006

· Centre d�estudis Josep

Ester Borràs

· Ateneu columna terra i

llibertat

· Casal Panxo

· Assamblea de joves

· Ateneu llibertari del

Berguedà

A

Manifest de patum 2006

Obres al barri vell de Berga: tard,malament i pagant els veïns

Actualitat

$ Barraca del Centre d�Estudis Josep Ester Borràs de la passada Patum.

�Ajuntament de Bergavol obligar als veïns delscarrers de Castellar delRiu,de Pinsania i les

Voltes d�en Claris (barri vell) apagar el 15% del cost de lesobres que el consistori ha pla-nejat fer de manera unilateral.Tot plegat dins el Pla de Barrisque cofinança la Generalitat deCatalunya. En funció del carrer idels metres de façana els veïnshaurien de pagar una quantitato una altra.

Les obres han de ser bàsiques,cap luxe, posar al dia els serveiscom el clavegueram i arreglarels moltíssims forats on potsdeixar la suspensió del cotxe oun turmell amb facilitat.Segurament pel senyor Campsque cobra bora 4.000 euros almes això és un �luju�, sinó ésaixí potser podrà pagar amb elseu escandalós sou el famós15%.

El pressupost per Castellar delRiu i Pinsania és de 552.454,01euros i pel Call Jueu de 70.000euros (No sabem si d�aquí es

desconten els gots de vi a calBlasi, però seguirem investi-gant).Els veïns afectats estan moltdescontents. Per una bandase�ls oblida durant anys i panys,paguen impostos com tothomperò tenen serveis pèssims i elcarrer fet un nyap. Ara que hovolen arreglar es gasten granpart del pressupost en obrirnous carrers expropiant algunshorts i a sobre els hi fan pagar aells el 15 % de l�alcaldada.Segons algunes fonts es possi-ble que comencin accions perevitar aquest robatori consisto-

rial. A més moltes cases són decaixes, immobiliàries i altres lla-dres de corbata, però no patiuaquests segur que no paguen.

A la Roser Farràs presidenta del�Associació de Veïns delCapdamunt de la Vila gràcies aque resa molt i que es passa lademocràcia interna de l�entitatper allà on l�esquena perd elnom, se li en fot totalment eltema i dona suport al�Ajuntafems ja que ella no hade pagar res perquè la rehabili-tació del seu carrer no va anar acàrrec dels veïns òbviament, i a

part, ella està molt enfeinadaresant per la seva ànima quefalta li fa.

Finalment, en reunions informa-tives de l�Ajuntament amb elsveïns, els polítics han deixat queels veïns es desfoguessin dientel que els semblés i ells dient atot que sí perquè marxessintranquils i sense emprenyar, jaque ja han decidit el que es farài que a sobre pagaran els veïnsamb un impost de contribucióespecial. Quina poca vergonyaque s�ha de tenir per ser alcaldeo primer tinent d�alcalde oi?

Berga, setembre 2006

Pep i Tu

L

// 10

stimada R.F. (Rapinyai-re Fètid per exemple.),Cara Mia! com dirien ala meva Pietrabruna diTrevenzuolo natal!

Tot bon viatger amant delspoblets medievals ha de saberque, les dues coses que solenconvertir en un calvari una pas-sejada de dissabte a la tardapel seu casc antic, giren en tornals incòmodes graons de duespasses i mitja i el que en tempspassats el poble anomenavabagasses, barjaules, meuques,rumoròlogues, donotes, fres-ques, bruixes, i que ara regen-ten establiments icono-catoli-co-recalcitrants i de rosaris.Només per això, tu ets la mevamussa, ets món Card entreLlirs, estic enamorat de tu!

Des que et vaig conèixer tot emva bé, els santíssims goigs dela temporada passada m�estanreportant uns beneficis nota-bles, fins me�ls han comprat aCanal Català Berga, per fer elguió de l� anunci del �VellnesCentre�, a veure si d�una putavegada treuen aquella absurda,narcòtica, fàcil, nefasta i tedio-sa publicitat de cinc minuts queposen sense gota de vergonya,entre salt i salt de cada com-parsa.

Éra Coprus i ja estava amargatde la televisió local, vaig sortirde casa direcció a l�espai allibe-rat que hi havia just davant delsmegaguerrers del cosmos inte-rior. Mentre en Fecaloides eranomenat cap de relacionssexuals i humanes de l�excelsAjuntafems de Berga, que perfer això s�han de tenir doscollons i no dos pinyolets d�oli-va arbequina, jo em passejavaper la zona esperant amb èmfa-si que comencés el concert dePatum.

Entre la multitud, cares cone-gudes, cares desconegudes, i lapeculiar �fatxa� d�un armariempotrat amb ulleres de pasta,camisa i pantaló texà, una ron-yonera i uns mocassins.Macabra conjunció que deixavaal descobert la faceta mesMortadel.liana de la policiaautonòmica.

La cara quadrada i les orellescom els retrovisors d�un d�a-quells camions marca Ebro querepartien la gasosa del Torrentde Tagast denotaven que, apart de ser el mes gros i mata-

lot de la promoció, aquell bena-venturat era el mes tonto de laclasse, mocassins i patum!Durant dues cerveses vaig estarjugant a buscar el Mosso. Si entrobaves quatre, el maleïtjovent de Berga et premiavaamb una cançó, i així va ser!

De cop i volta, un grup anome-nat Hormigón Armado,Formigó Militaritzat segonsPompeu, es va fer càrrec de lafesta. Eren com cinc angeletsque, amb les seves veus blan-ques d�escolania, em van retreun discret però indubtablementmerescut homenatge, modèstiaa part.

Va ser excepcional, sublim imàgic sentir com el meu nom,Vincenzo Brandemburgo, res-sonava pel concert. Te�ls reco-mano, a tu i a tothom. Quantreguin un disc te�l compro iem presento a casa teva amb elcompacte i els collons plensd�amor per tu soleta, i ensmengem unes pastetes de tè iels sexes, i llavors posem eldisc... t�encisarà i t�encanta-ran... respectivament!

Després de tanta eufòria con-tinguda, me�n vaig anar cap aun lloc on la gespa i el pecatconvivien en solemne harmo-nia. La carn gemegava a cadacentímetre de la verdor i enmigde Sodoma i Gomorra, vaigadvertir un noi que amb un dit,burxava tossut les calçes del�aimada mentre entonava latant nostrada lletra: PirineuPirineu Pirineu, Pirineu PirineuCatalà-à!!!

No em podia creure el queveien els meus ulls, em vaigencendre un cigarret, un d�a-quells pecaminossos i, minutsdesprés, vaig mantenir rela-cions carnals i íntimes ambalgú del meu mateix sexe si noho recordo malament.

Si no fós perquè servidor té labufeta com la d�un rossinyol ila cervesa, doncs vaig haverd�anar a orinar d�urgència,aquestes relacions s�hauriencatalogat com a contranaturalsi per darrera, sé que això etfarà dormir malament aquestanit, però m�és igual!

Dissabte em vaig llevar a les

vuit del matí, una de les cosesque sempre havia volgut fer era�Un Volt per Berga�, vaig con-cretar una cita pel mateix dis-sabte a les nou amb un xamósinfantó d�ulleres embromadesde ronya i que encara juga ambnines, pròrroga activa del perí-ode de lactància materna supo-so.

El punt de partida: la PlaçaCremada i només érem el guiai jo. La primera arítmia cardía-ca: en veure una finestra plenade titelles estàtics amb rostresde dolor i una macabra tela decolor lila traumatisme de fons.Boixader enllà, arribem a laplaça de Santa Magdalena,solitària i calorosa.

Descansem en un banc. El guiaes descorda un botó de la cami-sa i deixa entreveure tres pelsmoixins i un escapulari deSanta Maria la Tenebrosa. Jo,que sóc molt pillo i enxampo laindirecta de seguida, em llepoeròticament els llavis... ell, elles refrega la bragueta en unfàl·lic plataner mentre afirmaque a sota del pantaló hi portael Picardies de la Patum ©.

D�una volada el prenc de la mà,saltem com daines camps a tra-vés fins que caiem en una mar-gera de fanàs i allí, enmig depapallones i gallarets, dispossotot el meu amor al seu esfínter,consumant així la màgia delsexe brut i viciós.

Veus que fàcil és inventar unrumor? Observes la magna sen-zillesa de posar-se on no emdemanen? De totes maneres caltenir en compte que quan el riusona aigua porta, i tu maisabràs que hi ha de cert darre-ra d�aquestes paraules.

Per ser sincer et diré: la mevaPatum ha estat molt diferent.Ha estat una Patum que n�hafet acabar una altra, una Patumque, a cada racó d�aquestdivendres, molts records hantingut mes vida que la pròpiavida, una Patum de reflexióamb algun desengany i algunengany... amorosos sempre!

Una Patum de cares contentes ide cares amargues, on sempremés no hi serem tots! La Patumd�algú per qui no ens resigna-rem a callar! La Patum d�algúper qui La Vella mai deixarà deballar. La meva Patum és plenad�amics, de música, de balls,foc i barreja; de persones ques�aferren al món amb la matei-xa força que dos colzes de pas-sacarrers, que saben que si seseparen trigaran en tornar-se atrobar, així ha estat la mevaPatum, res mes enllà de la rea-litat factible.

Mentre m�allunyo de la PlaçaCremada i camino en zig-zagcap a l�estació de l� ATSA pelssegles dels segles (doncs a partde roig i desviat, també sóc unmàrtir de l� ATSA) penso entotes i cadascuna de les cosesmeravelloses que m�han passatles ultimes quaranta vuit hores,des del divendres quan vaigarribar fins ara, que marxo perdir-li NO al projecte estatutari.Pujo al bus i em reconfortaveure els qui, curulls de joia,arriben per fer els salts d�a-questa ultima nit.

Em trec les sabates i m�afluixoel cinturó, els autobusos d�arasón una altra cosa. Fullejo undiari i, per relaxar-me de tantesemocions, contemplo en unaplana una foto de lesMuntanyes del Canigó, semprefresques i regalades, com tu!

Teu, Vincenzo.

Groller, neoromàntic i del segle XXIBerga, agost 2006

Vincenzo Bramdemburgo

E

Actualitat

## Les barraques del passeig de la industria

// 11

Color i energia

Curiosament la quanti-tat de melanina presenten la nostra pell deter-mina la nostra quota deconsum energètic!Vegem sinó aques-tesdades...

Energia i model de societat

Cada model de societat té un model de consum. La societat en què estem immersos té el seu model propi: és a dir, el consum exagerat i indiscriminat és el motor del modede producció capitalista. El model de producció i consum d�energia ens dóna pistes de qui es beneficia de tot aquest fenomeni qui en són les víctimes innocents o inconscients...

ZONA GEOGRÀFICA HABITANTS % POBLACIÓMUNDIAL

%ENERGIA MUNDIALCONSUMIDA

QUOTA

Nordamèrica(USA+Canadà) 333.000.000 6 % 35 % 35 Unitats

Europa 1.000.000.000 15 % 40 % 16 UnitatsCentre i Sudamèrica,països asiàtics (-Índia)Oceania

3.200.000.000 50 % 20 % 2,5 Unitats

Índia 1.100.000.000 18 % <3 % 1 UnitatÀfrica 600.000.000 10 % 2 % 1 Unitat

Les dades són prou escandaloses per ellesmateixes, però cal tenir en compte que ladistribució de l�accés a l�energia, igual quel�accés a la riquesa no és uniforme entre lapoblació. El resultat final és que el 10 % dela població humana consumeix el 90 % del�energía, mentre que el restant 90 % delshumans s�ha de repartir les molletes del 10% que li deixen...

Per què?

Estem ficats en un model capitalista, lapremisa del qual és �obtenir el major ben-efici en el mínim temps i amb la mí-nimainversió possible�. Amb aquesta definició,tot és vàlid: la cúpula de la piràmide neces-sita energía barata per a la �globalització�.La seva globalització vol dir matèriesprimeres barates i mà d�obra barata, tanbarates que produei-xen la pobresa mésmonstruosa a les poblacions que �global-itzen�...

Necessiten:Petroli barat per a poder moure les mer-caderies i afegir-les-hi les parts del procésde manufactura que els cal, al punt onaquesta operació sigui més barata.

Urani per a poder mantenir la seva �pau� acosta de la por...

Carbó per a la indústria del ferro i l�acer...La guerra freda de la segona meitat delsegle XX va portar a un desmesurat con-sum elèctric per a poder utilitzar l�energiaelèctrica sobrant, subproducte de l�obten-ció de plutoni en els reactors nuclears...La mentalitat depredadora d�aquest stab-lishment porta indefectiblement a l�empo-briment dels països en vies de desenvolu-pament i a la destrucció de la biosfera ter-restre. La inconsciència de les perso-nesque en certa manera �ens n�apro-fitem�,tendeix a perpetuar el sistema...

Un model alternatiu

Hi ha solució? Segur! Possiblement n�hi hamoltes de solucions, però aquí hi ha unasèrie de mesures aplicables al camp del�energía que dibuixen un model energèticsostenible per la humanitat futura...

Creixement zero de la societat humana. Siseguim la pauta actual la humanitat s�esta-bilitzara amb una població entre10.000.000.000 i 15.000.000.000 d�habi-tants. La càrrega humana actual és mésque suficient per al Planeta.

Reducció del consum energètic als païsosdesenvolupats. Quan Xina i Índia entrinplenament al desenvolupament i reclaminles seves quotes d�energia el consummundial es multiplicarà d�una maneraexagerada. La solució és començar ja adepurar els nostres consums, donat quesom el mirall d�aquests països. El consumenergètic d�occident pot reduir-se al 50%de manera no traumàtica i sense renunciara una vida digna i còmoda.Canvi radical en l�esquema de producció.El nostre model productiu es basa en crearnecessitats fictícies que necessiten unagran quantitat d�energia per a poder-lescobrir. Caldria començar a pensar en unsistema de producció que tingués com aobjectiu primer, no l�obtenció de benefici,sinó el cobrir les necessitats reals de totsels estrats de la societat.Canvi radical en l�esquema del transport.Entre el 40 i el 70 % de l�energia total delplaneta s�esmerça en el transport (depe-nent de si hi comptem la producció de vehi-cles, el manteniment i creació d�infrastruc-tures, el sector terciari que hi va lligat...).Els anys 70 es va renunciar a un model de

transport públic a favor del transport privat.Aquest fet lligat al de la mal entesa global-ització han disparat la dependència delpetroli. Aposta clara mundial per la Pau. Estem enuna economia de guerra: la guerra d�unaminoria per mantenir els seus privilegis. Lainvestigació està lligada bàsicament a l�es-tament militar. Si la investigació es centrésen aspectes tals com la producció d�en-ergía neta, l�estalvi energètic, la salut, lafam al món, la distribució justa de la rique-sa, la major part dels problemes de laHumanitat estarien resolts.

Alguns aspectes que podrien incloure�sen un nou model energètic mundial.- La gestió responsable de l�energia:cada comunitat hauria de ser respon-sable dels seus consums i restituir ales xarxes de distribució el muntantconsumit.- Una xarxa de transports públics eficient i de baix cost per al ciutadà.- La producció d�aliments i altres bensde consum descentralitzada, peròcoordinada. Cada país o zona geogrà-fica tindria com a finalitat principal laproducció dels propis aliments i ener-gia, intercanviant els excedents peraltres béns de consum.- Una agricultura i ramaderia lliure detòxics i no dependent del petroli: un20% de la superfície conreable delnostre país podria produir olis vegetalsper alimentar tota la maquinària agrí-cola. - Una agricultura associada a laramaderia extensiva minvaria ladependència de la pagesia dels adobsquímics i aliments per al bestiar,obtenint productes de qualitat superi-or a preus raonables.- Les energies renovables són capacesde subministrar l�electricitat i com-bustible que necessita el món si elsmodels de producció i consum sónracionals i responsables.

Jaume Domingo.

La inconsciència de les per-sones que en certa manera�ens n�aprofitem�, tendeix aperpetuar el sistema...

Els poders fàctics i la majoriadels partits polítics del paísvolen tirar endavant, tant sí comno, el projecte d�interconnexióelèctrica Sentmenat-Bescanó-Estat francès de 400.0000 voltsi doble circuit.

Per començar, Red Eléctrica deEspaña (R.E.E.) gestiona enmonopoli el transport de l�elec-tricitat i, des de la seva posicióprivilegiada, fomenta la con-tínua cons-trucció d�infraestruc-tures elèctriques que aug-menten els seus beneficis ennom de l�interès gene-ral. Lesamenaces de talls elèctrics sesucceixen cada estiu; però lessolucions immediates existei-xen i no es volen aplicar perforçar la construcció de la xarxade MAT (Molt Alta Tensió).Darrerament l�AMMAT(Associació de Municipis contrala Molt Alta Tensió, que agrupaa 52 municipis de les comar-ques gironines) va demanar a

l�empresa elèctrica les dadesnecessàries per realitzar uninforme rigorós que seria unaalternativa a la construcció de la

xarxa de M.A.T., i R.E.E. es vanegar a donar-les argumentantque eren confidencials. Ambaquest procediment, el presi-dent de R.E.E. �l�exministresocialista Luis Atienza- imposaa la societat que no hi podenhaver alternatives a la construc-ció de l�autopista elèctrica. Lacompanyia viola, doncs, laConvenció per a l�accés a lainformació en aspectes ambien-tals de la Comissió econòmicade les Nacions Unides, que enel seu article 1 exigeix garantir �els drets d�accés a la informaciósobre el medi ambient i la par-ticipació de la població en lapresa de decisions �.

D�altra banda, la Generalitat �sotmesa i lligada pels interes-sos de les elèctriques-contem-pla aquest projecte com si fos

d´àmbit local, quan en realitatés un projecte molt més globalque forma part de l´anellaenergètica de la Mediterràniaprojectada per donar resposta ala sortida d´excedents d´ener-gia nuclear de França cap aPortugal i el Marroc. El governde la Generalitat ha actuat iactua localment de formaimprovisada segons l�oposicióde la gent, però amb l�objectiude construir aquestainfraestructura sense haverdemostrat que sigui necessària.En aquest sentit, el fulletó queva arribar abans del referènduma milers de llars catalanes (dosmilions d�exemplars repartits)és un exemple esfereïdor depropaganda i desinformació,impropi d�un govern que es diu

democràtic. No responen lesal·legacions, o les respon REEen nom de l�Administració! Elgovern català també nega eldebat públic, la informació i laparticipació; no busca el con-sens amb les persones quehabitem el territori, sinó quefomenta la divisió entre lespoblacions i comarques afec-tades per desactivar la protesta.Alhora, el govern trenca el dar-rer compromís acordat ambl�AMMAT de no posicionar-sefins a no tenir acabat un estudiindepen-dent sobre la necessi-tat real de la línia i sobre possi-bles alternatives. Les planifica-cions es fan lluny d�aquí i esplantegen com a decisionsinapel·lables. Els partits que

diuen ser contraris a la con-strucció de la MAT no fan inter-pel·lacions ni declaracionspúbliques clares.

El passat 26 de juny laConselleria de Treball iIndústria va afegir més confusióal tram Sentmenat-Bescanóamb un altre ramal d�enllaç desdel massís de les Guilleries finsa la subestació de Riudarenes(La Selva), que fa encara mésgran l�impacte sobre aquestespai d�elevat interès natural. Acorre-cuita, i sense consultaprèvia, es va reunir els alcaldesafectats per la construcciód�aquest nou traçat per comu-nicar-los el projecte (el tercerpresentat en divuit mesos). Adarrera hora es canvien planifi-cacions anteriors, es fan córrertorres pel territori palesant elpoc respecte cap a la població ila nul·la sensibilitat i valoraciódel patrimoni natural i historico-cultural. També, a comença-ments d�agost s�ha presentat elprojecte de traçat entreBescanó (Gironès) i Figueres(Alt Empordà). I s�ha comunicatque tenen la intenció de fer unacentral de cicle combinat aBescanó, que no és necessàriaper al subministrament de lescomarques gironines sinó permantenir la tensió de la inter-connexió elèctrica.

Altre cop veiem com durantl�època d�estiu s�accelera elritme de tramitacions per tirarendavant projectes als qualsmolta gent s�oposa. Tot plegatrepresenta un profund dèficitdemocràtic que condemna laciutadania a ser súbdita en elmarc d�una monarquia banan-era. Les queixes i mobilitza-cions se succeeixen per tot elterritori...

Plataforma No a la MATwww.nomat.orgnoalamat_premsa@yahoo.es

Molt Alta Tensió,mentides i imposicions

Plataforma NO a la MAT

projectada per donar resposta a la sortidad´excedents d´energia nuclear de Françacap a Portugal i el Marroc.

Les planificacions esfan lluny d�aquí i esplantegen com adecisionsinapel·lables.

Aquest estiu ha sortit a premsa itelevisió un anunci on dos amicsdiscutien sobre el tema energètic.Els dos (en definitiva) volien viureamb aire condicionat senseacabar d�esgotar del tot els recur-sos energètics que queden a laterra; arribaven a la conclusió queper aconseguir-ho s�havia d�apos-tar per l�energia eòlica. En principipodria semblar una idea plena desentit comú� amb aquestesratlles volem evidenciar algunesincoherències.

Cada vegada es confon més ben-estar amb desbaratamentenergètic; un exemple: a moltescases és sinònim de confort eltenir fred a l�estiu i calor a l�hivern.A poca gent li agrada treballarsuant, aguantant 35º a l�ombra,solució ràpida actual al món occi-dental: aire condicionat! Però nohi han prous recursos a la terra,(ni cobrint tota la superficie ambun parc eòlic o fotovoltaic) persubministar aquesta energia. Unade les bases del problema és quela majoria de les construccions dela ciutat s�han fet pensant amb lalògica del benefici econòmic i node la sostenibilitat. Si les cases esdissenyessin pensant en unaprofitament bioclimàtic, el con-fort podria ser molt elevat sensehaver de dependre de la comprad�energia, sense batre marquesde consums pics històrics un diasí l�altre també.

Ja està en boca de tothom que alpetroli li queden pocs anysd�abundància. Per aquesta raófins i tot els més capitalistes estanmirant les energies renovablesamb uns altres ulls: BritishPetrolium per exemple és una deles fabricants més importants deplaques fotovoltàiques; Accionapaga anuncis com l�explicat ante-riorment, per �conscienciar� a lapoblació de la necessitat de tenirun parc eòlic a la vora de casa (iells fan el negoci). Aquestaempresa és la que està al darrerade la majoria de parcs eòlics quees pensen construir a nivellestatal. Acciona, que cotitza a laborsa amb el nom de Ticker,sorgeix al 1997 per la fusió devàries empreses (EntrecanalesTavora y Cubiertas i MZOV), elgrup empresarial està formadaper més de 100 empreses agru-pades en àrees de negocis: con-strucció i immobiliària, conse-cions d'infraestructures (sobretotde transport), energia (sobretoteòlica amb la marca EHN),serveis logístics i aeroportuaris,serveis urbans i mediambientals ifinalment altres negocis (serveisfinancers, alimentació i sector dela comunicació). Aquesta empre-sa, que l'any 2003 va facturar envendes 3.865 milions d�euros i vaobtenir un benefici ordinari de 259milions d'euros, és la que estàapostant fort per l'energia eòlicaal nostre territori, fent el negoci noen la generació d'electricitat sinó

en la pròpia construcció del parceòlic.

Una de les comarques onGeneralitat i Acciona estan plani-ficant ubicar-hi més parcs eòlicaés l'Anoia, on trobem la següentllista de parcs eòlics en funciona-ment, aprovats o pendentsd'aprovar:Parcs en funcionament:Rubió I - 33 molins (49,5 MWpotència màxima) que ja funcio-nen, connectats a la Subestacióelèctrica de Rubió.Aprovats :Rubió II- 17 aerogeneradors(25'5 MW potència màxima ) als

termes de Rubió i Ódena. Ja haestat aprovat i aviat escomençarà a fer. Va connectat ala subestació de Rubió.Era Bella, a Pujalt, amb 12 aero-generadors (20'04 MW potènciamàxima ). Aprovat per laGeneralitat. Anirà connectat auna Subestació nova que es faràprop de l'Astor (Pujalt).Alta Anoia: 16 molins (32 MWpotència màxima ). Aprovat fadues setmanes. Connectat al'Astor. Pujalt, Veciana, Prats deRei, Calonge de Segarra i Calaf.Veciana: 20 aerogeneradors(33'4 MW potència màxima ) -Connectat a l'Astor. Aprovat

recentment per Medi Ambient.Tots a Veciana. Turó del Magre: 16 molins (32MW potència màxima ) A diversosmunicipis: Pujalt, Copons,Veciana i Argençola. Anirà con-nectat a l'Astor. Caselles - 29molins (48'3 MW potència màxi-ma). A Castellfollit del Boix iAguilar de Segarra (Bages), con-nectat a la subestació de Rubió.Aprovat per Medi Ambient fa poc.Pendents d'aprovació:Serra Morena - Als termes deCopons i Rubió. 20 aerogener-adors (33'40 MW potència màxi-ma ). Connectat a la Subestacióde Rubió, que s'haurà d'ampliar.

No s'ha aprovat i, en principi, laGeneralitat l'aprovarà. Però dar-rerament els alcaldes de Coponsi Rubió estan dient que no elvolen. Ampliació Rubió II - 7 molins(10'50 MW potència màxima) -Connectat a la Subestació deRubió. Tramitat el mateix dia queel projecte de PE a Serra Morena(Copons-Rubió). Els 7 molins vanal terme de Rubió. Encara no s'haaprovat per la Generalitat.Colomer - A Aguilar i Castellfollitdel Boix (Bages), connectat aRubió. 16 aerogeneradors (32MW potència màxima ). En tràmit.La suma total de parcs aprovats

Parcs eòlics, una alternativa neta?

Girasol

...o ens acabem d'autodestruir ocomencem a consumir l'energia d'unaaltra manera.

té com a resultat 114 aerogener-adors instal·lats a la comarca del'Anoia i 29 a la del Bages (peròque aniran connectats a subesta-cions de la comarca de l'Anoia)Pendents d'aprovació en sumen27 a l'Anoia i 16 molins al Bages(també connectats a l'Anoia). Pertant si s'aproven tots els parcsque estan pendents entre aque-stes dues comarques, a l'Anoiaes connectarien 196 aerogener-adors.

La potència màxima de totsaquests parcs sumaria 583,64MW, això vol dir que podriagenerar aquesta potència sem-pre i quan tinguéssim unes veloc-itats de vent d'11'5 metres persegon (uns 40km/h), vents queels trobem només puntualment,amb mitjanes anuals baixís-simes, per tant l'energia final quegeneraran aquests molins estaràmolt per sota de la que estantestimant (doncs pressuposen lamàxima).

Quan l'empresa i la Generalitatplantegen construir un parc eòlicparlen amb els propietaris del ter-reny afectat, assegurant-els-hiuns ingressos econòmics segonsl'energia generada pels molins,utilitzant aquestes dadesenganyoses i sense tenir encompte que a la llarga els aero-generadors perderan rendiment.En la projecció de tots aquestsparcs, amb una orografia moltdiferent, només s'ha fet un estudide vents localitzat al parc deRubió I (amb vents d�entre 6,5 i7.5 m/s segons el Mapa Eòlic dela Generalitat), no hi ha capgarantia que als altres indrets tin-guin les mateixes mitjanesd'hores de vent a una velocitatnecessària per produir l'energiaestimada (i molt menys la potèn-cia màxima).

A la comarca de l'Anoia, concre-tament als municipis de Rubió i

Copons, ha nascut la Plataformad'Afectats del Parc Eòlic de SerraMorena, la qual ha presentat unasèrie d'al·legacions alDepartament de Treball iIndústria de la Generalitat deCatalunya per intentar paralitzarla construcció d'aquesta centralenergètica. En les seves al·legacions denun-cien entre altres aspectes que lesafectacions pel soroll seran moltelevades, doncs alguns delsmolins està previst instal·lar-los a

menys de 300 metres de masieshabitades, on l'impacte sonorserà elevat i molest. L'alteració del paisatge a lamuntanya més emblemàtica delpoble de Copons (Serra Morena):per fer arribar al seu destí les tor-res (de 80m) i les pales (de 25m)s'han d'obrir noves pistes sufi-

scientment amples. D'altra bandaper cada generador s'han de feruns fonaments de formigó prouprofunds i amples per subjectar latorre en moviment, i a més s'had'obrir també una línia elèctricaper poder evacuar l'electricitatgenerada al parc.Denuncien també les injustíciesdel subministrament elèctric. Esdóna la paradoxa que moltes deles masies que es veurien afec-tades pel parc (a nivell de soroll,impacte paissatgístic, etc.) nodisposen de corrent elèctrica dela xarxa per l'elevat cost que aixòels hi suposaria.

No haver realitzat proves devent, no hi ha cap aparell demesura a l'indret on es vol real-itzar el parc. Les dades que util-itzarien serien les preses enparcs veïns, gens fiables. Teninten compte l'afectació que elsparc suposaria pel medi i les per-sones, la Plataforma consideraimprescindible haver fet abansd'aprovar el parc un estudi devents a l'indret on es vol ubicar.Greus afectacions a la fauna, esespecial als ocells. L'estudi d'im-

pacte ambiental realitzat reconeixl'existència de gran varietat d'ausrapinyaires a la zona, moltsd'aquests ocells estan protegits.Un molí no molesta a les aus,però quan en una mateixa zona(Municipis de Rubió i Copons) sen'hi instal·len 77, això ja començaa ser més molest. Podria fins i tot

barrar el pas a aus migratòriesque fins ara feien parada a SerraMorena.La Plataforma va fer una reuniód'informació al poble de Copons,informant de l'existència del parcals veïns (abans quel'Ajuntament). Ràpidament es vaposar en moviment i va presentarles al·legacions (de momentsense resposta). Posteriormentha estat present als plens del'Ajuntament, ha recollit signa-tures dels veïns de Copons iRubió en contra de la construccióde més parcs eòlics a la zona, haorganitzat una caminada per la

zona que es veuria afectada,entre altres activitats.

Encara que s'instal·lin aquests196 aerogenersdors, tot i aques-ta agresió al territori (evidentmentmolt menor que la d'altres recur-sos energètics no renovables),no es tancarà cap central nuclear,no es deixarà d'extreure cap bar-ril de petroli; simplement serviràper cobrir l'exponencial demandaenergètica que sol·licitem als paï-sos rics. Per tant, Si comencem aconsumir coherentment podremcomençar a gaudir de les ener-gies renovables. L'idea de crear grans centralsenrgètiques renovables no solu-ciona el problema del monolopolide l'energia en quatre mans, con-tinua estant centralitzada, neces-sitant potents autopistes energè-tiques per distribuir l'energia pro-duida, grans infraestuctures, tec-nologia i inversions. El control del�energia és el control del motordel capitalisme i els poderosos eldefensen fins on fassi falta, si calmatant a un poble sencer perquèviu sobre un jaciment de petroli.

Les energies renovables tenenmoltes coses a dir en contrad�aquest control dels recursosenergètics. L�ús adequat de lesenergies renovables poden serun motor de transformació social: Perquè són molt difícls demonopolitzar, dificliment algú potcontrolar el sol que arriba a laterra o el vent que bufa. No estanlocalitzades, dificilment podraninvadir un país perquè reb méssol que un altre. El sol ariba pertothom. La tecnología és relativa-ment senzilla, amb uns coneixe-ments mínims qualsevol personaes pot fer una petita instal·laciótèrmica, fotovoltaica, eòlica omicrohidraulica sense necessitatde tenir un enginyer o la tec-nología punta a mà. D�aquesta manera és relativa-ment fácil garantir-se recursosenergètics sense dependre deles grans infraestuctures que ensvolen imposar mentre destrossenel territori.

L�ús adequat de les energies renovablespoden ser un motor de transformaciósocial

Sembla que tot d�una es tornaa parlar de l�energia nuclearcom una possible alternativaals combustibles fòssils ambl�argument dels incrementscontinuats del preu del petroli ila suposada no emissió deCO2Mirem com es troba la situacióde l�energia nuclear al món:

L�any 2005 es va consumir atot el món l�equivalent a 10.500Mtep1 d'aquests les centralsnuclears (CN)

en van produir 627Mteps, delsquals tan sols una tercera part(238Mtep) es va transformaren forma d�electricitat, lesaltres dues terceres parts esvan dissipar en forma de calora les centrals escalfant l�aiguao el mar gràcies als circuit derefrigeració.

Així veiem que les CN pro-dueixen només entre el 2 i el3% de l�energia final mundial,percentatge similar al que pro-dueix la hidroelèctrica.

D�altra banda en els darrersvint anys l�EN a patit un fortestancament, la construcció denoves centrals és molt petita.Ara ens trobem que existeixenmolts reactors construïts fa 20-30 anys que s�aniran tancantpaulatinament, i en conse-qüència les noves centralsamb prou feines substituiran

les que es tanquin.

Tot i que observant una centralnuclear podríem pensar que noemet CO2 cal contemplar tot elcicle de l'energia nuclear, aixícom els processos d�extracciódel mineral d�urani, en minesque contenen entre 0,2 i0,003% d�U3O8,, separació dela resta de minerals, concen-tració de U-235, així com laconstrucció, desmantellamentde la central, i la gestió delsresidus radioactius de diferents

activitats totes aquestes activi-tats si que consumeixen ener-gia.

Un estudi2 indica que les emis-sions de CO2 d�una centralnuclear podrien entre el 20 i el30% de les emissions d�unacentral de gas per kwh produït,depenent de la puresa de la

mina. De fet, tot i que hi haquantitats importants d�U al�escorça terrestre és estranyque es trobi amb concentra-cions elevades (són les minesque s�exploten actualment). Sis�arribessin a explotar minesmolt més pobres, podria eme-tre la mateixa quantitat de CO2que una central de gas.

Depenent de les fonts que con-sultem podem trobar que l'ENés una de les formes de pro-ducció energètica méseconòmica o més cara. En totcas si fos la més econòmica enun mercat liberalitzat estariaple d�empreses que volen con-struir nuclears; i no és el cas.Als països on se�n construeix-en es per decisions polítiques.A tots els països les CN funcio-nen sota un règim de respons-abilitat civil limitada, a l'EstatEspanyol aquest valor es de

150 milions d�eu-ros. Si els costosd�un accident superen aquest valorllavors és l�estatqui se�n respons-abilitza. Això esdeu a que no hi hacap asseguradoradisposada aassumir el riscd�assegurar unanuclear sense lim-itació, ja que ellestenen molt clar quetot i que un acci-dent greu sigui pocprobable no ésimpossible, i els

costos serien inassolibles.

Segurament haureu sentit quea Finlàndia estan cons-truintuna central nuclear, es veritat.Ho sentirem durant uns quantsanys, ja que es comú trigarmés de 5 anys en construir-la.En aquest cas concret japorten un retard en dates

sobre les previsions que tenieni han anunciat que els costosde construcció s'han apujat un10% com a conseqüència de lapuja de les matèries primeres(en part per l�alça del preu delpetroli!, es a dir que el costd�una nuclear també depèn enpart dels preus del petroli)

Podem anomenar molts d�al-

tres inconvenients de les cen-trals nuclears:

1)Incentiven un sistema cen-tralitzat de producció d�electric-itat amb grans xarxes d�altatensió per repartir a tot el terri-tori

2)No són modulables, és a dirhan de treballar sempre a màx-ima potència, i a la vegadatenen parades no progra-mades en que en uns instantsdeixen de produir electricitatcreant dificultats per mantenirel subministrament. Argumentque utilitzen alguns per criticarel funcionament de les renov-ables precisament, amb ladiferencia que l�eòlica perexemple es pot preveure amb24 hores d�antelació la produc-ció que tindrà en canvi no sesap mai quan hi haurà unaparada no programada en unanuclear.

3)Indiscutible vinculació militar:armament nuclear, projectilsamb urani empobrit.

4)Generació dels residusradioactius amb tots els nivellsd�activitat inclosos els delprocés d�enriquiment d�urani.Alguns d�ells amb períodes desemi desintegració de milionsd�anys.

5)Està subvencionada: lleiresponsabilitat civil limitada,l�empresa pública ENRESAserà l'encarregada del des-mantellament de les CN.

6) No són compatibles amb lesrenovables com la solar FV ol�eòlica, podem tenir un % ele-vat d�eòlica o de nuclear peròno dels dos a l�hora.

7)Desconeixement dels efectes de l'exposició a baixesdosis de radiació

Nombre de reactors i potència instal·lada al món Font :World Nuclear Industry Status Report 2004

Nuclears,la problematica d�ahir, avui i demá

Noè Mas

dues terceres parts de l�energia produïdaen una central nuclear es dissipa en formade calor

El primer pas cap a un model energèticsostenible: La gestió de la demanda

Xavier Llorente Portaveu de la Comissió Tècnica de la Plataforma No a la Mat

És cada cop més gran elrebuig que les infraestructureselèctriques desperten en lasocietat civil. Les línies d�alta imolta alta tensió o les gransinstal·lacions de generació, perexemple, aixequen unapolseguera de protestes allàon es plantegen. Des de deter-minats sectors es vol donar aentendre que aquestes són lesconseqüències de l�estat delbenestar que gaudim i quehem d�acceptar resignadamentsi volem ser coherents.

Veurem a continuació que noés veritat. Primerament, hemde tenir en compte que el sis-tema tan centralitzat que tenimés d�una ineficàcia clamorosa.Segons la comissió europea, lanostra eficiència energèticaglobal és només del 25%, elque significa que de la fontenergètica primària nomésn�aprofitem aquest petit per-centatge. Si invertim el raona-ment podem afirmar que percada unitat energètica que noconsu-mim n�estalviem quatred�energia primària. Les pèr-dues es produeixen en totesles fases del cicle energètic,des de la producció, passantper la transformació i el trans-port, fins arribar al malbarata-ment en el consum ocasionatper la manca d�una cultura del�energia. Podem dir sense pora equivocar-nos que la nostraés una societat obesaenergèticament. Així veiem com, segons l�in-forme �Prospectiva Estratègicade l�Energia en l�horitzó del2030� elaborat per a l�InstitutCatalà de l�Energia, aCatalunya pràcticament do-blem �el consum mitjà desit-jable suficient per satisfer lesnecessitats físiques, intel·lectu-als i assegurar el respecte a lallibertat individual�.

A partir d�aquestes dades japodem intuir que millorant la

nostra eficiència i racional-itzant la demanda podemaconseguir reduir el consumsense afectar els serveisenergètics de què disposem.Una directiva del ParlamentEuropeu i del Consell sobrel�eficiència de l�ús final de l�en-ergia afirma que es podriareduir el consum d�energiacom a mínim en una cinquenapart; i segueix més endavant:�aquest estalvi tindria reper-cussions positives per a lacompetitivitat industrial del�UE�.

Ens situarem a la fase final d�u-tilització de l�energia on totsestarem d�acord en què calactuar sobre la demanda. Lagestió de la demanda perse-gueix influir sobre l�ús que elsconsumidors fan de l�electrici-tat per tal d�aconseguir unareducció i/o un desplaçamenthorari del consum. És aquestadarrera una circumstància moltimportant ja que la confluènciatemporal de consum ocasionales anomenades �demandespunta� tan difícils de gestionar ique obliguen al sobredimen-sionat de les infraestructureselèctriques tant de generaciócom de transport (MAT).

L�aplicació d�un sistema depreus i tarifes de l�electricitatque reflecteixi els veritablescostos que es deriven del seuconsum, juntament amb lainformació transpa-rent de lescircumstàncies que motivenl�aplicació d�un determinat preuo tarifa, esdevindrà la principaleina que permetrà als consum-idors no només reduir el con-sum, sinó també seleccionar eltipus de subministrament queprefereixen i l�horari més favor-able econòmicament per fer-lo.En aquest sentit caldrà garantirtambé la penetració al mercatd�equips tècnics més eficients ique permetin un desplaçamenttemporal del consum. No calesmentar que aquestes polí-tiques han d�anar acompa-nyades per la sensibilització nonomés dels consumidors, sinótambé de les empreses comer-

c ia l i tzadoresd�electricitat.

Sords a totesaquestes con-s ide rac ions ,els polítics queens gover-nenno semblengens decidits ap r o m o u r ed�una manerareal i efectivani la millora del � e f i c i è n c i aenergètica, niuna eficaçgestió de lademanda. De paraules ibones inten-cions en tenenmoltes, peròels fets reals ens mostren unainèrcia perillosa cap el consumsense aturador. Aquesta pocapredisposició a treballar serio-sament cap a l�estalvi i l�efi-ciència s�ha palesat en elretard amb què a Catalunyahem incorporat la Directiva del�UE sobre ecoeficiència enedificacions. Aquesta directivade data 16 de febrer de 2002fixava com a data límit el mesde gener de 2006 per trans-posar-la a la normativa decada estat; i tot i disposar detres anys per fer-ho, els nos-tres polítics han arribat tard. Ino solament sembla que novulguem anar endavant, sinóque tanmateix anem enrere is�ha deixat d�aplicar la normati-va que obligava les comercial-itzadores elèctriques a ende-gar programes de gestió de lademanda com el que va acon-seguir que moltes famíliesinstal·lessin sistemes de cale-facció que carregaven energiadurant les hores de menysconsum, suavitzant, per tant, lacorba de la demanda. Per altrapart, el Pla de l�Energia deCatalunya 2006-2015 segueixcontemplant exagerats aug-ments del consum que desprésserveixen de justificació per atot un allau de diferents tipusde noves infraestructures elèc-triques que conviurien amb les

que ja tenim. Així, se�ns intentaconvèncer que hem de man-tenir obertes les centralsnuclears, tanmateix més enllàde la seva vida útil, incremen-tant perillosament el risc d�ac-cident o que han de seguir fun-cionant centrals tèrmiquesamb tecnologia obsoleta comla de Cercs i, a més a més,que hem d�acceptar com aconseqüència lògica del nostrebenestar, la construcció de nosé quantes plantes de ciclecombinat i de tota una xarxa delínies de molt alta tensió pergarantir el subministramentd�un consum creixent i lacobertura de demandes puntacada cop més acusades.

Cal exigir als nostres go-ver-nants que, abans de tirar enda-vant tot aquest allau de pro-jectes tan cars en termeseconòmics, mediambientals isocials, impulsin una políticadecidida i eficaç de gestió de lademanda i una millora de l�efi-ciència energètica, perquèestem segurs que és aquest elprimer pas cap un modelenergètic sostenible quegaranteixi els serveisenergètics característics delnostre nivell de vida no nomésa nosaltres, sinó també a lesgeneracions futures.

el sistema tan cen-tralitzat que tenim ésd�una ineficàciaclamorosa.

a passada primavera,just abans de Patum,l�Ajuntament de Bergaes va asseure amb les

associacions culturals i juve-nils de la ciutat: AteneuColumna Terra i Llibertat,Ateneu Llibertari, Centred�Estudis Josep Ester Borràs,Casal Panxo i l�Assemblea deJoves. La reunió es produïadesprés de l�anunci fet per les

entitats socials de no reunir-semés amb l�Ajuntament en sen-tir-se totalment ignorats en lesseves demandes concretes ifins i tot en les seves sol·lici-tuds per a reunir-se amb elsgovernants locals.

Degut a la importància de laPatum passada (sent ja patri-moni de la humanitat i un anydesprés de l�assassinat delnostre amic Pep Isanta a causaen part de la negació d�auxilide les autoritats), sobre la reu-nió hi va recaure força espec-tació (dels mitjans locals bàsi-cament) i per assegurar ques�acomplien els compromisoscom a testimonis van assistirdiversos membres de laPlataforma per la Convivènciaal Berguedà. Finalment es vasignar un document amb elsacords, de mínims i pels pèls,aconseguits. Camps i Xoyaconsegueixen la foto alRegió7 (política de pati decol·legi i premsa groga).Comes sol dir en aquests casos:paper mullat.

El primer incompliment: dime-cres de patum exigeixen elpagament d�una fiança �extra�pel concert, davant la negativa

dels col·lectius a pagar-la ide la patètica rebequeria delciutadà alcalde RamonCamps, s�avenen a no cobrar-la (fan un decret d�alcaldiaque ha de redactar el ciutadàadvocat Sensada davant laincapacitat del ciutadà alcal-de).

Els incompliments es comp-ten a grapats quan el Centred�Estudis Josep Ester Borràsva demanar permís, com cadaany, per fer el concert de la ixMarxa-Homenatge als Maquisa la plaça Ribera.L�Ajuntament respon que elseu permís queda supeditatal que hem de demanar a laDelegació del govern de laGeneralitat de Catalunya (sino es té el permís de la dele-gació tampoc es té el del�Ajuntament) i s�haurà deparlar amb els Mossosd�Esquadra i la policia local ino se si amb la Mare de Déude Queralt o alguna delegadaseva. Si això no són traves

burocràtiques encaminades aevitar que es celebri qualse-vol acte al carrer que ens hoexpliquin. Cal dir que l�es-mentat concert no sol superarles cent cinquanta persones amolt estirar. Després, malgratel compromís per escrit de

l�Ajuntament de Berga que laseguretat dels actes que es fanal carrer córren al seu càrrec al�igual que els serveis sanita-ris, ara tornen a insistir quedepenen dels organitzadors.Això són només els incompli-ments més destacables. Elresultat: l�Ajuntament guanyaen aquest cas la partida, el

concert no es fa a Berga sinó aOlvan junt amb l�AteneuPopular Olvanès.

L�altre dia una bona amigahem deia que ja no hi hapecadors, ara hi ha incívics. Elproblema és que els primersincívics i pocavergonyes deBerga es troben al�Ajuntament vivint a costadels nostres cales i de lesnostres llibertats. Els menti-ders de l�Ajuntament, guan-yen la batalla però la guerraes llarga i pel que diuenalguns membres de les enti-tats, s�ha acabat fer confiançaals mentiders que ens manen.

L�Ajuntament de Berga incompleixels acord amb les associacions

LBerga, agost 2006

Pep i Tu

$Els incomplimentses compten a grapatsquan el Centre d�Estu-dis Josep Ester Borràsva demanar permís,com cada any, per ferel concert de la IXMarxa -Homenatgeals Maquis a la plaçaRibera.L�Ajuntament responque el seu permísqueda supeditat alque hem de demanara la Delegació delgovern de laGeneralitat.

Actualitat// 18

l passat mes de juny,les Pubilles de Belzebú(milis) eren informadesper part de membres

alliberats de la nostra organit-zació de l�aparició de propa-ganda policial a la xarxa debiblioteques públiques a lanostra terra.

L�execrable banda dels mossosd�esquadra estava distribuintinfàmia disfressada de llibre(versió tapa dura) per pervertir,corrompre i assimilar les mentsde les masses, que acudeixeninnocents i confiades als localsde lectura escampats arreu delpaís. Sortosament, les Brigadesd�Intervenció Ràpida de lesPubilles de Belzebú (milis) vandecidir desplegar un ampli dis-positiu per incautar la màximaquantitat de material il.lícit dis-ponible en el mercat biblioteca-ri.

A hores d�ara, el material deco-missat comprèn una bona mos-tra dels títols que es trobaven

en circulació, arribant a un pesde 13350 g. Els escorcolls vanportar a l�expropiació delssegüents textos:

· �Mossos d�esquadra.Història i present�. 1450g.(7exemplars)· �Guia d�estudi per al�accés a la policia de la

Generalitat�. 650g (2 exem-plars)· �Test per a mossosd�esquadra. Volum1�. 750g (1exemplar)· �Test per a mossosd�esquadra. Volum2�. 500g (1exemplar)· �L�origen dels mossosd�esquadra�. 650g (1 exemplar)

L�operatiu subversiu ha aconse-guit identificar i treure de cir-culació prop d�una dotzena dellibres en un nombre similar debiblioteques. Una vegada l�au-tenticitat i l�elevat grau depuresa de les obres fou verifi-cada, aquestes van ser entrega-des al Comitè Central, que des-

prés de deliberacions marato-nianes i consultes internacio-nals per determinar la naturale-sa literària, i per tant la correc-ta nova ubicació dels textos vahaver d�admetre humilment laincapacitat per definir ambunanimitat la veritable compo-sició de les obres. La dicotomiadubitativa plantejada era lasegüent:

· Literatura feixista· Material pornogràfic

Així doncs, el Comitè Centralha pres la salomònica decisiód�enviar la meitat del contingutincautat a la Llibreria Europaubicada al carrer Sèneca, 12 deBarcelona. La part restant i mésil·lustrada serà remesa al locald�oci sexual de la Gran Via, 390de la mateixa ciutat.

Contra la pornografia feixistadels mossos.Reubiquem la seva literatura dela mentida.

Contrahegemonia o mort!!!

ls mitjans de comunica-ció (premsa, ràdio itelevisió) que existei-xen a la comarca del

Berguedà, en el millor delscasos, fan pena. Hem refereixoen aquells reconeguts per l�ad-ministració i per ells mateixoscom a mitjans de comunicació,o sigui aquells que fan dinersproduint informació. El pèsolnegre és diferent, per sort.Suposo que es considerat comun pamflet, i si és així: llargavida als panflets!

Hi ha pocs mitjans, gens inde-pendents i menys professio-nals. Penso en el fluix Regio7,en la tant esperada i tan decep-cionant Radio Berga i en lestelevisions locals que des de ladefenestració del senyor Sileshan passat de ser irregulars ofluixetes ha ser definitivamentfems. De les revistes d�anuncismillor ni parlar, ja que de capmanera poden ser considera-

des revistes d�informació, sol-sament són això, revistes depublicitat (Panxing i Clac).

Denominador comú de totaaquesta indústria: cap compro-mís amb la ciutadania per tald�informar amb veracitat i inde-pendència, poca professionali-tat generalitzada i dependèn-cies polítiques manifestes.Regió 7 amb el nacionalisme,Radio Berga amb el PSC..., capproblema, el què sí que és unproblema és que es facin pas-sar per objectives i/o que rebinajudes públiques i per tantsiguin pagades pel conjunt dela societat que les pateix.

Ara diuen que es vol crear ungrup de comunicació, nou, javeurem com va la cosa. Suposoque tindran les dependènciesde sempre: econòmiques (calvendre notícies de moda) i polí-

tiques (cal tancar files entornd�aquests interessos concrets).Però això en tot cas ja es veurà.

Per acabar una repassada a laxarxa d�internet:www.tagast.net del socialistaJordi Simón que no s�actualitzaprou però que és més quedigna tenint en compte elpanorama general. www.ber-gueda.org i .info independentsi interessants però poc actualit-zades. www.bergueda.comcom el seu nom indica éscomercial. Finalment arribem alwww.berguedallibertari.orgque sí que s�actualitza ambconstància i però que es centrasobretot en les notícies més

socials i dels col·lectius auto-gestionats de la comarca. Per laconstància en l�actualitzaciódestacaria www.radioberga.catalhora que la destacaria per serla que més manipula política-ment les notícies (a favor del�Ajuntament de Berga i elssocialistes). www.regio7.comsimplement una vergonya quereflecteix els titulars del diarique patim a les comarques cen-trals de Catalunya.

Per acabar no hem puc estard�esmentar la baixa qualitatdels programes de Ràdio Berga,on destaca un personatge quees diu Roger Cortina que resul-ta ser un catòlic íntegre que aalguns ens espanta i que sensecap coneixement acreditable tela barra de fer un programa depseudohistòria barata (massacara per a la societat i la mal-mesa cultura de la comarca).

Sort de el pèsol negre! Esperemde tot cor noves iniciatives decomunicació autogestionades.

Comunicat de les Pubilles (milis)

Els mitjans de comunicació alBerguedà

Poble de Figols, juliol 2006

Pubilles de Belzebú (milis)

E

EBerga, agost 2006

Pep i Tu

Actualitat

$Material incautat per les pubilles

" Denominador comúde tota aquesta indús-tria: cap compromísamb la ciutadania pertal d�informar ambveracitat i inde-pendència, poca pro-fessionalitat general-itzada i dependènciespolítiques manifestes.

// 19

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: info@ladrogueriamanresa.com

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

l domini d�uns sobre elsaltres ha estat bàsic pera la emergència i conso-lidació de les jerarquies i

l�explotació, alhora que aquestdomini s�ha traduït en l�opressiófísica, psíquica, econòmica,...com a mitjà de control sobre elsdominats. S�han utilitzat múlti-ples criteris per definir aquellespersones i col·lectius necessarisper poder mantenir-se en la sevaposició, per legitimar-la enfrontdel conjunt de la població. És adir, les classes dominats no hosón per posseir unes caracterís-tiques comunes i diferents de laresta de les persones i col·lec-tius, sinó que aquestes caracte-rístiques es defineixen poste-riorment a haver-se situat en unaposició i espai dominant. Sónl�excusa per justificar el seudomini.

En general els criteris utilitzatsper definir als oprimits són l�o-posició als que les classes domi-nats consideraren com a propis iexclusius. Així doncs s�exerceixun domini de l�home sobre ladona (sexisme), de l�ésser humàsobre els animals no-humans(especisme), de la població blan-ca sobre la negra (racisme), lacristiana sobre la no-cristiana,...Entre aquests cal també sumar-hi un que se sol oblidar: lapoblació dretana sobre l�esque-rrana (lateralisme). Com en d�al-tres casos, ser dretà\na oesquerrà\na és un fet biològic(entre el 100\0 i el 150\0 de lapoblació és esquerrana) i que,per tant, no pot servir per definirun fet social.

No fa gaire els qui utilitzem lamà esquerra com a principalhem deixat de ser consideratssubjectes d�una discapacitat ocom una font de maldat. Això,

que podria semblar una obvie-tat, no ho ha estat tant fins alsanys 70, quan la comunitat cien-tífica va definir el fet de seresquerrà\na com una caracterís-tica més de la persona i va dei-xar de ser considerat com undefecte que calia corregir. En lessocietats dominades pel cristia-nisme aquesta consideració esrecolza en el fet que aquestareligió està fortament basada enel domini de la població dretana.En aquest sentit, per exemple, laBíblia conté una mica més de100 referències favorables a lamà dreta, mentre que les 25referències a la mà esquerra sóndesfavorables.

Tot i que actualment, si més noen aquesta societat (desconec lasituació en d�altres), seresquerrà\na ja no es consideraun defecte, estem obligats aviure en un entorn dissenyat pera dretanxs. La tecnologia que el

defineix no és neutra, ja quealhora s�estructura en funció dela població dretana que la utilit-za i defineix com ha de ser uti-litzada (o intentar-ho) per partde l�esquerrana. En aquest sen-tit, per posar només uns exem-ples, les baranes per a pujarescales o les entrades al metroestan pensades en la mà dretacom a suport principal, i el para-ment de la casa o les eines mésquotidianes (tisores, llevataps,trempadors,...) estan claramentdestinats alxs dretanxs.

En front d�això, també recent-ment, la tecnologia ha estatadaptada a les necessitats cor-porals delxs esquerranxs, sensedeixar de ser neutra. Les tisoresvan ser el primer instrumentdomèstic que va ser adaptat (lesprimeres daten de mitjan delsegle XX). D�ençà llavors s�haadaptat el conjunt dels produc-tes tecnològics: des dels coberts

fins als rellotges o el dissenydels habitatges. Inclús s�ha esta-blert un dia internacional, el 13d�agost, com tants d�altres queexisteixen en honor als domi-nats i oprimits (1 de maig, 8 demarç,...). No obstant això, el sis-tema capitalista s�ha apropiatd�aquesta última i, actualment,les botigues de productes per aesquerranxs (els basars sinis-tres, com són anomenades)s�han convertit en espais exclu-sius per a una elit amb un impor-tant poder adquisitiu i amb unaforta veneració pel consumisme(com ha passat amb les botiguesde la població homosexual).

Per tant, el canvi de consideraciócientífica o social i l�existènciade tecnologia esquerrana no sig-nifica que la població esquerra-na hagi deixat de ser dominada.

lató sostenia que virtut,bellesa i saviesa anavensempre juntes, que eren

com tres dimensions d�unamateixa realitat. Només aquellapersona sàvia podia ser verita-blement bona, perquè cal conèi-xer què és el bé abans de poder-lo practicar. A més a més, depropina, el savi era guapo, jaque no hi ha res més bell que elconeixement i la bondat. Lasaviesa, doncs, portava aparella-des la virtut i la bellesa. Unaconclusió força òbvia d�aquestesquema és que la minoria ins-

truïda és qui ha de detentar elpoder a la societat, ja que és l�ú-nica capacitada per discernirquè és el bé.

Això pot semblar una poc subtilmanera de legitimar el poder del�elit instruïda i de promoure lareverència del poble cap aaquesta minoria privilegiada. Iho és. Però l�esquema encara espot empitjorar. Si per Plató el boera el savi, avui s�imposa la con-cepció segons la qual el bo és elric. El ric és virtuós i, en conse-qüència, el pobre és viciós.

La coincidència de dues notíciesaquesta primavera il·lustra de

manera inquietant aquesta con-notació moral de riquesa ipobresa. Per una banda, la con-cessió del Premio Príncipe deAsturias de Cooperación, dotatamb 50.000 euros, a la fundacióde Bill i Melinda Gates, per ser�los mayores filántropos delmundo� (coincidència: tambésón els més rics del món). Perl�altra banda, la proposta delgrup municipal de CiU al�Ajuntament de Manresa d�obli-gar els beneficiaris de presta-cions socials a rebre cursos decivisme (coincidència: tambésón els més pobres de la ciutat).

Així doncs, deixant de banda

algunes consideracions prouevidents, com la immensadiferència de riquesa que hi haal món, la relació entre la rique-sa d�uns i la pobresa d�altres, lamanera com s�edifiquen lesgrans fortunes, o el gran negocique suposa la filantropia enbonificacions fiscals, i centrant-nos únicament en la nova moralque es desprèn d�aquestes notí-cies, ara tenim que són riquesa ivirtut les que van aparellades,fer el bé és la generositat carita-tiva del ric, i que la pobresaporta intrínseca una condiciód�incivisme. Per fer el bé has deser ric, i com més ric siguis, mésbona persona podràs ser. Per

contra, ser pobre porta automà-ticament la consideració demala persona, ser pobre és unmal comportament, una grolle-ria que requereix ser corregidaamb cursets de bones maneres icivilitat.

Per acabar de reformular eltriangle de les virtuts de Plató,encara ens falta la bellesa. Nofalta gaire perquè també ensdiguin que el Bill Gates, l�homemés ric del món, a més de serl�home més bo del món, tambéés el més guapo i sexy. I és quetotes li ponen, al bo d�en Bill.

Navarcles, agost 2006

Hiram Gascoigne

E

Manresa, juliol 2006

Dr. Okunowo

P

El lateralisme: l�opressió per seresquerrà\na

Ser pobre és de mala educació

El lateralisme designa la discriminació per raó de mà. La població esquerrana està dominada, obligada a desenvolupar-se en un entorndissenyat exclusivament en benefici de la població dretana. Només cal provar de tallar paper amb tisores amb la mà esquerra.

C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

Didàctica// 20

Didàctica

D�amors i de lluiteseixeu-me queaquest cop aban-doni el sarcasme,conseqüència de la

crítica conceptual, i esdevinguitendre, resultat del qüestiona-ment emocional. El motiu d�a-quest canvi de discurs pot sem-blar certament casual: llegint�la muntanya màgica� deThomas Mann he trobat, inseriten un context literàriamentfabulós, una d�aquelles frasesque es constitueixen en miralldel propi existir; i que, tot idescontextualitzar-les, no per-den res de la seva profunditatde sentit. La frase era: �la pas-sió és un amor que dubta�, i totseguit ens aclareix que el dubteneix de la prohibició. És evidentque aquí Thomas Mann usa elterme passió en el sentit res-tringit de passió amorosa, peròallò que diu val per a tota pas-sió, i especialment per a aque-lles dues úniques passions queval la pena de ser viscudes: l�a-mor i la lluita. Però no ens dei-xem enganyar per l�aparentevidència dels mots; no és del�amor i la lluita en tant queaccions d�allò de què aquí se�nsparla, sinó d�aquests en tantque passions. I és que en l�ac-ció l�humà esdevé simplementactuació, en la mesura en quèés inconsciència del (sense)sen-tit de la seva acció, del qualsolament en pren consciènciaen el distanciament que general�actitud re-flexiva autoqüesti-nadora que posa de manifestl�absurd de l�esforç en l�actuarquan aquest es converteix en laseva pròpia finalitat �recomanoaferrissadament la lectura de�El mite de Sísif� d�AlbertCamus-. En la simple acció, enel simple actuar, en l�acció iactuar desapassionats, l�origeni finalitat de l�acció mateixa ésel seu ser-actuada. En aquestsentit esdevé intranscendentque siguin llançades pedres ieslògans contra els murs del

sistema, o carícies i paraulessobre la pell de la persona esti-mada, perquè allò que consti-tueix a l�acció en allò que ellaés, no és el què es fa sinó l�ori-gen dinamitzador d�aquest fer.I aquí és on ens sorgiran elsconceptes de prohibició i dubte�amb el seu correlatiu: certesa-. Potser que la millor manera dedesvelar en què consisteix laprohibició generadora deldubte que transforma el simpleactuar en acció apassionadasigui apropar-nos-hi des d�allòque ella no és, és a dir, des dela certesa. Si algun concepte esmanifesta com a central en totel pensament occidental, desdels seus mateixos orígens, ésprecisament aquest; i especial-ment en els albors del pensa-ment modern, amb Descartes,que relegarà el dubte a unasimple funcionalitat metòdica:la certesa està pressuposadades de l�origen del seu qüestio-nar, del seu dubtar. EnDescartes, el dubte no és l�ori-gen real del seu pensar sinósimplement un recurs, unmitjà, per assolir aquell origenque està sent no solamentpressuposat sinó fins i totposat, encara que de manerano explícita, des dels inicis delseu pensament; així, no ésd�estranyar que acabi trobantallò que simula buscar. No ésaquest dubte simplement tea-tral el que ens pot transformarl�acció en passió, perquè no ésun dubte real; i no ho és per-què no és un dubte sentit, undubte viscut. De fet, que la cer-tesa sigui la noció fonamentaldel pensament occidental res-pon a un motiu encara mésprofund, aquest és que laFilosofia occidental sempre hasigut una Filosofia de l�acció, il�acció necessita pressuposar lacertesa �es realitza a partird�ella� perquè solament ellal�hi pot conferir la seguretatque l�acció requereix per a laseva materialització: actuoquan decideixo què he de fer. Ien la formulació d�aquesta

decisió que desencadena l�ac-ció ja apareix la �necessitat�, la�obligatorietat� expressada enel �he de�, que manifesta el quèestà sent pressuposat (encaraque sigui una ficció, un autoen-gany): la certesa, la seguretat.En el pensament occidental, eldubte, si ha sigut, sempre haestat metòdic, mai viscut. Ésper això que no ha sigut maiuna Filosofia de la passió. Eldubte viscut, existit, no és unsubterfugi per a fonamentar lacertesa, però no per això deixad�estar vinculat a ella: el dubteviscut no pressu-posa la certe-sa, sinó que es constitueix coma desig d�ella, precisament per-què es viu ell mateix comincert, i, en tan que desig, mairealitzat, encara que sempre enrealització (¿no va ser un filòsofanglès qui va dir allò de �sem-pre m�han interessat aquellsque han cercat la veritat, peròsempre he desconfiat d�aquellsque l�han trobada�?). I és que lacertesa és una modalitat de lapossessió, en la que allò queestà sent posseït és la veritat. Ila veritat, en tant que és deter-minació, sempre deixa a allòaltre que ella mateixa fora de sicom sent no solament allò queno-és (allò fals) sinó també allòque no ha de ser; això és: allòprohibit. És aquesta prohibició,que és de caràcter ontològicmés que no pas òntic perquèno és prohibició d�això o d�allòaltre sinó l�essència de totprohibir, aquella que genera eldubte viscut; perquè la vivènciadel dubte generador de l�e-xistència apassionada és eldubte consistent en aquellviure que pretén ser viscutsense deixar res a fora; aquellviure que no delimita, que noestableix límits, que no esta-bleix cap prohibició perquè ésell mateix negació de totaprohibició. El seu dubtar no potser, doncs, entre dues opcionsexcloents (prohibidores) i, pertant, perfectament delimitades(pressuposadores de certesa),sinó que és aquell dubtar con-

sistent en la incertesa mateixade tot prohibir. En la passió noés la veritat allò que està sentposseït, sinó que és l�existènciamateixa que posseeix a qui laviu. En front de la passió no hiha recursos ni voluntat perquè,en ella, existent i existència esdissolen. La passió és necessà-riament transgressora de totalimitació, de tot allò establert ide tot allò que es pot establir;però no perquè aquesta sigui laseva voluntat, sinó perquè nohi ha delimitacions que lapuguin contenir. És aquestcaràcter transgressor allò quefa por a la societat i, fins i tot,a l�individu mateix; el seu únicrecurs d�autoprotecció enfrontdel deliri que la passió significa

és anatemitsar-la i proscriure-la, relegant-la a la clandestini-tat. L�argumentació que usaràla moral social -anestesiadorad�emocions i sentiments subs-tituïts per succedanis controla-bles i políticament correctes-amb la pretensió de justificaraquesta expulsió de la realitatserà l�acusació d�innocènciaimmadura, en el millor delscasos, quan no de claramentperversa. Però a mi semprem�ha semblat millor ser inno-cent i pervers que no pas cul-pable, encara que solamentsigui de la renúncia. I és que nohi ha amors impossibles ni llui-tes utòpiques, solament pas-sions prohibides.

c/ de la sabateria(Manresa)

casal els carlins cuina vegetarian

a

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor Estació, 16 - Telf 837 08 02 08650 Sallent

DESAYUNOSTAPAS VARIADASPLATOS COMBINADOS

DBerguedà, juny 2006

Memo

// 21

em vist durant elsúltims mesos comalguns mitjans decomunicació han

engegat una campanya mediàti-ca degut a un suposat incrementde delictes de robatori ambforça. Malgrat que les estadísti-ques oferides per la mateixaPolicia no suposessin un aug-ment quantitatiu considerabled'aquest tipus de delicte, elsmass-mèdia han bombardejatconstantment a l'opinió públicaper tal de generar un estat d'in-seguretat ciutadana, que ha fetaugmentar el nombre de ventesd'aparells de "seguretat ciutada-na" (o més ben dit, de controlsocial) fins a un 40%.Aprofitarem el protagonismeque s'ha volgut atorgar a aquesttipus de delicte per analitzar-lo iper veure quin tipus de respostadóna el sistema judicial perposar-li fre.

El robatori

El delicte de robatori i les sevesvariacions es troben dintre delTítol número XIII del Codi Penal,és a dir, dintre "Els delictes con-tra la propietat". Segons aquestCodi, "comete un delito de robola persona que se apodera decosas muebles que no le perte-necen con el propósito de hacer-las suyas y enriquecerse, emple-ando fuerza en las cosas parapoder acceder al lugar donde losobjetos se encuentran, o emple-ando violencia o intimidaciónsobre las personas". La cir-cumstància de parentesc (ser elfill, el pare, l'àvia, la germana,l'espòs,...) eximeix, en aquestcas, de responsabilitat penalsempre que no existeixi niviolència ni intimidació.

El delicte de robatori és sancio-nat de manera diferent depenentde les circumstàncies en les quèes comet el delicte. D'aquestamanera, existeix per exemple el"delicte de robatori amb força enles coses", que es produeix enels següents casos: 1. Escalada:

(entrar en un lloc utilitzant unavia d'accés que no és l'habitual);2. Trencament de paret, sostre,terra, finestra o porta. 3. El tren-cament o deteriorament d'arma-ris, objectes tancats, guardioleso en cas de forçar cerradures. 4.L'utilització de claus falses, tar-getes magnètiques o comanda-ments a distància (les claus per-dudes també compten) 5. La inu-tilització de sistemes d'alarma.La pena que s'imposa en aquestscasos és de 1 a 3 anys de presó.

El robatori serà penalitzat, peraltra banda, amb penes de 2 a 5anys de presó sempre que elsobjectes substrets siguin devalor artístic, històric, cultural ocientífic, així com si són de pri-mera necessitat, posen a la vícti-ma en una greu situació econò-mica o s'aprofiten de les sevescircumstàncies personals. Elrobatori d'objectes destinats aun servei públic que ocasioni unperjudici greu o en una situacióde desabastiment també seransancionats amb aquest tipus depena.

Si el lloc en el què es comet eldelicte de robatori es troba habi-tat, el responsable podrà sercastigat igualment amb la penade presó de 2 a 5 anys. Robar enun pati quan a l'interior de lacasa hi ha gent, pot ser penalit-zat amb aquest tipus d'agreujantpenal. El robatori amb violènciao intimidació en les persones, essanciona també amb aquesttipus de pena. Hem de tenir encompte, que la persona que robiamb violència també podrà serjutjada per altres delictes(lesions, amenaçes, coac-cions,...). El típic "tirón" d'unbolso o una mera empenta seràconsiderat en la majoria de judi-cis "robatori amb violència".Utilitzar armes o mitjans perillo-sos fan que la pena s'imposi enla seva meitat superior (és a dir,com a mínim hauria de ser de 2anys i mig)

El furt

"El que, amb ànim de lucre,prengués les coses mobles alie-nes sense la voluntat del seu

propietari, serà castigat, per undelicte de furt, amb la pena depresó de sis a divuit mesos, si laquantitat de lo substret excedeixdels 400 euros". Aquests 400euros són els què estableixen ladiferència entre un delicte i unafalta (així que ja ho saps, si hasd'expropiar alguna cosa per lesraons que sigui, procura nosuperar mai aquesta quantitat).Per què si el valor del furt nosupera aquests 400 euros,podràs ser castigat "merament"amb la localització permanentde 4 a 12 dies o amb una multad'un a dos mesos. La cir-cumstància de parentesc, tambéeximeix de responsabilitat sem-pre en les mateixes condicionsque ho fa amb el delicte de roba-tori.

Per la seva part, el delicte de furtpot ser sancionat amb penes de1 a 3 anys de presó si es realitzaen les mateixes circumstànciesque en el cas de robatori expo-sades anteriorment en el parà-graf que comença "el robatoriserà penalitzat,..."

a copa menstrual reuti-litzable és una alterna-tiva als productes

menstruals convencionals. Haestat ideada per una dona i uti-litzada des dels anys 1930,però amb el pas del temps s�haanat perfeccionant.

Té forma de campana d�uns5cm de llarg i es fabrica ambdiferents materials depenentde la marca, n�hi ha de cautxúflexible i de silicona. Està dis-ponible en dues talles i és fàcild�aprendre a utilitzar-la, noméscal dedicar-hi temps i una micade paciència. Introduïda deforma correcte la copa mens-trual és tan còmode que t�obli-des de que existeix i a més etpermet realitzar qualsevoltipus d�exercici i esforç físic

sense molès-ties.

Copa mens-trual reutilit-zable

Cal buidar-lavaries vega-des al dia,depenent dela quantitat deflux menstrualde cada dona.Quan es buidala copa s�ha de netejar ambuna mica d�aigua i tornar-la aintroduir. En els llocs públics éspràctic portar una ampolletad�aigua potable o un tovalloletahumida per netejar-la fàcilmenti bé.

Al finalitzar el període de fluxmenstrual cal netejar-la ambaigua calenta i sabó hypoaler-

gic, esbandir-la bé i si es vol,deixar-la en remull amb aigua ivinagre durant unes hores, aixíno caldrà desinfectar-la mésfins al següent període.

La copa menstrual reutilitzablecontràriament a molts altresproductes utilitzats per a lahigiene menstrual no ens expo-sa a cap mena de desinfectant

ni a fragàn-cies addicio-nals, bacte-ricides, fun-g u i c i d e s ,gels absor-bents, coleso emprem-tes orgàni-ques de clorque podenp r o v o c a rproblemesde salut im a l a l t i e s

diverses. A més no està vincu-lada al (SCT) síndrome de xoctòxic.

Dura uns deu anys i el seu preués econòmic. Una dona es potarribar a estalviar entre 800 i1000 euros durant la vida de lacopa menstrual reutilitzable.

A més, és un producte ecològic

per al medi ambient ja que ésreutilitzable i usant-lo estal-viem tones i tones de deixallescada dia que generen els pro-ductes d�un sol ús.

Diferents tipus i mides.

Moltes dones ja fem servir lacopa menstrual reutilitzable in�estem satisfetes perquè ésun producte higiènic i harmò-nic amb la nostra salut, amb elmedi ambient i amb les nostresbutxaques!!

Podeu trobar més informació ales següents direccions:

http://www.mooncup.co.ukhttp://www.thekeeperinc.com

Manresa, juliol 2006

Expropia

Sobre els furts i els robatoris

La copa menstrual reutilitzable

H

Agost 2006

Columna clitoriana

L

A l�aguait

Antipatriarcal

// 22

ontinuamos proble-matizando el con-cepto de control, enesta ocasión situan-

do en el centro de su definiciónel dominio de técnicas de vigi-lancia, de recopilación dedatos, de inspección, de trata-miento de la información y desu procesamiento -interpreta-mos la información- que permi-ten el forzamiento de determi-nados procesos futurosmediante su previsibilidad ycalculabilidad; el control supo-ne un dominio de técnicas ins-trumentales e interpretativasque son la base del dominio dela gestión de lo social comoobjeto de estudio, el controlsocial.

En este artículo nos centrare-mos en cuáles son las técnicasinstrumentales e interpretati-vas actuales a través de las quese ejerce el control social en lasociedad de la informacióndigital, pero también quiénesson los agentes que imponenesta política tras la supuestaneutralidad de la tecnología ola aceptación del determinismotecnológico sin más.

La combinación de las tecnolo-gías de identificación, de vigi-lancia y de investigación confi-guran un sistema tecnológico ode control, un sistema de infor-mación y comunicación, en elsentido 3, en el cual quientenga el poder legal o fácticode acceso a esta base de datospuede conocer lo esencial de loque cada persona hace en lared y fuera de ella. Desde estepunto de vista la red no se con-trola, pero sus usuarios estánexpuestos a un control poten-cial de todos sus actos.

Así pues, una subcultura deter-minada como puede ser unpoder político, judicial ocomercial �los más interesadosen defender los derechos depropiedad- que quiera actuarcontra un internauta determi-nado puede interceptar susmensajes, detectar sus movi-mientos y, si están en contra-dicción con las normas de usoestabilizadas, proceder a larepresión del internauta, del

prestador de servicios, o deambos.

Ejemplos de aplicaciones deestas tecnologías, entre otros,serían:

Aplicaciones gubernamentalesde tecnologías de encriptaciónde información: Ver el progra-ma LifeLog y el TotalInformation Awareness System(TIAS), el voto electrónico, elproyecto de DNI digital.

Aplicaciones corporativas: Lasempresas vigilan rutinariamen-te el correo electrónico de susempleados y las universidades,el de sus estudiantes, porque laprotección de la privacidad nose extiende al mundo del traba-jo, bajo el control de la organi-zación corporativa. También lautilización de software deWindows, puesto que cada pro-grama contiene un identifica-dor individual que acompaña através de la red cualquier docu-mento generado desde ese pro-grama.

Se hace evidente, pues, que enel diseño de estas tecnologías

están ya inscritasimbuidas laspolíticas que legislan normasde uso, los usuarios a los quevan dirigidos, qué agentes ycolectivos las imprimen y lasprácticas que quieren contro-lar. La tecnología y los sistemastecnológicos son los legislado-res desconocidos de la activi-dad humana y de la vida socialque conllevan formas específi-cas de poder y de autoridad. Esto se traduce, a nivel indivi-dual en que mientras nuestrasvidas diarias están aumentandosu dependencia y están media-das y atrapadas en los circuitosde las redes digitales y de lasbases de datos digitales en losservicios y �beneficios� guber-namentales, los créditos yseguros, la sanidad, el trabajo yel entretenimiento, nos conver-timos en sujetos de los térmi-nos y condiciones de existenciay acción que están inscritos enel código.

Pero, ¿quién legisla? y, ¿sobrequé se legisla? Es un tema muyamplio y puede parecer com-plejo pero como en todas lascuestiones relacionadas con elpoder, recae en pocos gobier-

nos y en pocas multinaciona-les. Por un lado, EstadosUnidos es el principal referentede la clara implicación de losgobiernos en la política delcódigo, en la forma de legisla-ción designada para proteger elcódigo propietario y estigmati-zar, e incluso ciminalizar, lacreación y el uso de ciertostipos de código que amenazanintereses comerciales (porejemplo las redes peer-to-peero entre iguales de intercambiode ficheros). En Europa, laDirectiva de la Comisión deCopyright de la Unión Europea(2002) y el Consejo de laConvención Europea sobre elCybercrimen (2001) contienennormativas muy similares y,por supuesto, los tratadossobre copyright de laOrganización Mundial de laPropiedad Intelectual de 1996imponen a los signatarios apro-bar la legislación para protegerlos derechos de autor y prohi-bir el desarrollo y la distribu-ción de las tecnologías que pre-tendan saltarse las tecnologíasde protección de los derechosde autor en formato digital (lasDRM, digital rights manage-

ment), estas últimas prácticasse les ha considerado de pira-tería. El gobierno y las indus-trias de los nuevos medios sealían para proteger y controlarun mercado que beneficia aunos pocos, entre los que no seencuentran especialmentebeneficiados los mismos auto-res.

Pero no todas las políticas deinnovación tecnológica quepodemos encontrar son lasinnovaciones técnicas específi-cas que con su diseño, comohemos visto, pueden legislarrelaciones sociales de poder;tenemos también los sistemastecnológicos como el industria-lismo que están relacionadoscon patrones institucionaliza-dos de poder y autoridad cons-titutivos de las relacionessociales y de la vida diaria conalcance todavía más globalpuesto que se llevan a cabo enconjunción con las políticaseconómicas neoliberales. Eneste artículo nos centraremosen las primeras refiriéndonos aellas como tecnologías de con-trol digitales.

Tecnologías para el control y políticadel código

Sistemas con las TIC digitales

CDel món, agost 2006

G.

Control social// 23

Control socialCastells clasifica las tecnologí-as de control digitales en siste-mas digitales de encriptación ydesciframiento de mensajes,tecnologías de identificación,procedimientos de autenticidady las tecnologías de vigilanciaque permiten obtener bases dedatos de contenidos y hábitosde utilización de cualquier apa-rato electrónico y que serán uti-lizadas por las tecnologías deinvestigación para crear perfi-les de usuarios o característi-cas personalizadas de un usua-rio determinado. Esto nos llevaa considerar que todo lo quedeje un rastro electrónico odigital está ya al margen de laley de privacidad en el momen-to que pueden crearse progra-mas que permiten la combina-ción de datos personales paraobtener un perfil muy ajustadode un mismo usuario. y suidentificación y localizacióngeográfica.

Aunque la creciente capacidadde los usuarios para modificarsus propios programas creauna situación más compleja enla que el controlado puedepasar a controlador de los sis-temas que lo vigilan�

Sistemas digitales de encripta-ción y desciframiento de men-sajes. El control de la identifica-ción a través de la tecnologíade encriptación RSA, es un sis-tema de encriptación que sirvióde base para las tecnologías deprotección de las comunicacio-nes electrónicas que se utilizanhoy en día. A partir del sistemade doble clave, una públicaasignada al destinatario delmensaje y que se conoce,mediante un listado, qué clavecorresponde a quién. Y otraclave es específica a cada indi-viduo u organización, sóloquien la detenta la puede utili-zar, pero sólo sirve con rela-ción a su clave pública en laque recibe el mensaje. Con estesistema digital se consigue lageneralidad del cifrado y laindividualidad de su descifra-miento. Las tecnologías deautentificación y firma digitalesutilizan la encriptación parapreservar el secreto del mensa-

je y establecer la autenticidadde su originario pero no permi-te la encriptación autónoma desus usuarios. La tecnología deautentificación y firma digitalse está difundiendo bajo elcontrol de las empresas e insti-tuciones, aunque sea posibletransferir la capacidad autóno-ma de encriptación a los usua-rios.

Tecnologías de identificación: contraseñas (símbolos conveni-dos que se utilizan para entraren una red determinada), coo-kies (marcadores digitales quelos web sites así equipadosinsertan automáticamente enlos discos duros de los ordena-dores que los conectan. Unavez que un cookie entra en unordenador, todas las comunica-ciones de dicho ordenador enla red son automáticamenteregistradas en el web site origi-nario del cookie)Procedimientos de autenticidad(son firmas digitales que per-miten a los ordenadores verifi-car el origen y característicasde las comunicaciones recibi-

das).

Generalmente, utilizan tecnolo-gía de encriptación. Trabajanpor niveles, de modo que losservidores identifican a usua-rios individuales y las redes deconexión identifican a los servi-dores.

Las tecnologías de vigilanciapermiten interceptar mensajes,insertar marcadores gracias alos cuales se puede seguir lacomunicación de un ordenadoro un mensaje marcado a travésde la red; también consisten enla escucha continua de la activi-dad de comunicación de unordenador o de la informaciónalmacenada en dicho ordena-dor. El famoso programaCarnivore del FBI permite anali-zar mediante palabras claveenormes masas de informaciónde las comunicaciones telefóni-cas o Internet, buscando yreconstruyendo en su totalidadaquellos mensajes que parez-can sospechosos. Las tecnolo-gías de vigilancia permitenidentificar el servidor originario

de un determinado mensaje. Apartir de ahí, por colaboracióno por coacción, los mantenedo-res de los servicios puedencomunicar al detentor delpoder la dirección electrónicade donde provino cualquiermensaje. Así mismo, 'Echelon'es un programa del Pentágonodirigida por la AgenciaNacional de Seguridad (ANS)capaz de detectar cualquiertipo de transmisión electrónica.Este instrumento de espionajecombina una red de satélites,otra de bases terrestres unidaspor microondas, otra deInternet y una cuarta de cablesfijos para oír y leer mensajeselectrónicos, transmisiones dedatos, conversaciones telefóni-cas por satélite o móvil, faxes,transacciones con tarjetas decrédito y cualquier otra formade comunicación.

Las tecnologías de investiga-ción (www.epic.org) se organi-zan sobre la base de datosobtenidos del almacenamientode la información resultante delas tecnologías de vigilancia. A

partir de esas bases de datosse pueden construir perfilesagregados de usuarios o con-juntos de características perso-nalizadas de un usuario deter-minado. Por ejemplo, medianteel número de tarjeta de crédito,asociado a un número de carnéde identidad y a la utilizaciónde un determinado ordenador,se puede reconstruir fácilmenteel conjunto de todos los movi-mientos que realiza una perso-na que dejen registro electróni-co. Como eso es algo que hace-mos todos los días (teléfono,correo electrónico, tarjeta decrédito), parece evidente queya no hay privacidad desde elpunto de vista de la comunica-ción electrónica. Todo ello seproduce primero en el ámbitoeconómico bajo la aplicaciónde técnicas de marketing paracontrolar el mercado y las ten-dencias de consumo de losusuarios y pasa a ser utilizadopor los gobiernos bajo el dis-curso legitimador de la luchaantiterrorista.

Con este análisis sobre la confi-guración tecno-política de lastecnologías en general y de lasdigitales en particular y susimplicaciones, no sólo se pre-tende hacer pedagogía, quetambién, sino ir más allá y pro-vocar una concienciación sobrela necesidad de intervenir enestos procesos capacitándonospara una parte necesaria de lalucha social y, de paso, desve-lar una de las formas más efec-tivamente legitimadas de con-trol social. Ver sino, una de lasúltimas noticias sobre una leyespañola que obligará a identi-ficar a los dueños de tarjetasde móvil y a guardar un año losdatos, se aprobará seguramen-te sin la reacción efectiva decolectivos suficientementenumerosos y nos afectará másallá de incumplir leyes de priva-cidad, determinará cada vezmás las prácticas que se permi-ten y las que no y, en definitiva,se ejercerá de manera cada vezmás efectiva el control social.

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Grup de punkdel Berguedàbusca bateria

telf: 629328402

// 24

n llibre imprescindible per aquelles personesque vulguin construir (amb materials reciclats)petits i grans aparells que els permetrà gaudir

de les energies renovables. El contingut està dividit en quatre parts. A la primera tro-bem una introducció als conceptes de bioclimatisme ienergia solar passiva (amb consells, recursos i dibuixosper poder obtenir una bona climatització sigui estiu ohivern aprofitant l'energia del sol amb l'estructura de lacasa); un breu repàs de l'energia solar fotovoltàica, tèr-mica, i l'explicació de com aconseguir la transformació del'energia solar amb força motriu a través del motorStirling.

La segona part del llibre està dedicada a l'energia hidràu-lica, aconsellen sobre com mesurar el cabal i el salt d'ai-gua realitzable, com construir una presa (interferint elmínim possible al cabal del riu) i finalment com construirles diferents parts que formaran la central (algunes méssenzilles i altres més potents), com ara la turbina Dinsaquest mateix capítol trobem també la descripció de comautoconstruir-nos un ariet hidràulic (aparell que ens per-met bombar aigua aprofitant simplement l'energia poten-

cial d'un petit salt d'aigua). A la tercera part hi trobem l'e-nergia eòlica, plena de consells, dibuixos i càlculs de compoder autoconstruir-nos diferents molins de diferentsdimensions i potència, sigui per bombar aigua o bé pergenerar electricitat.

L'última la part l'ocupa una descripció detallada de dife-rents elements que podem necessitar per construir unaerogenerador o una turbina, com per exemple un alter-nador, dinamos, bateries, etc.

Iñaki Urkia, coautor del llibre, és arquitecte. Dedica granpart de la seva vida a la divulgació del bioclimatisme i bio-contrucció (sobretot a la construcció de cases de palla).

Energía Renovable PrácticaIñaki i Sebastian Urkia LusEditorial Pamiela, Iruña 2003Manresa, agost 2006...

U

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.e-mail:bi.cilindrics@retemail.es

El Pimiento Verde" és una revista itinerant quedona veu a temes que es toquen o volen tocar

des dels moviments socials. El projecte va nèixer aAmsterdam ara ja fa una anys; ara en fa uns quatre ques'ha adoptat l'idea per aquí la vora i s'ha passat a escriu-re en castellà. Han sortit quatre números monogràficstractant un tema diferent en cada un d'ells: gènere,transgènics, aigua i energia. En cada un d'aquests núme-ros hi ha treballat gent diferent, alguns números s'hancentralitzat a l'Infoespai de Barcelona, d'altres al col·lec-tiu Escanda d'Astúries, col·laborant-hi gent de diferentsparts del món.

Estant registrats com a publicació copyleft, és a dir queveuen positiu copiar i difondre qualsevol part o totalitatde la revista sempre que se'n citi la font i no sigui per finslucratius.

L'últim numero que ha sortit és l'energètic (coordinat desd'Escanda). Toquen molts dels puntals del sistemaenergètic sigui en quant a tipus de recursos (fòssils o

renovables), com a nivell social (poder, resistències canvisocial). Hi trobem articles que parlen del petroli: deRepsol, Shell, la petrodependència i la dictadura delpetroli; però també de resistències i alternatives de trans-port per no utilitzar aquest combustible. A nivell elèctricparlen de les nuclears, l'oposició present contra l'autopis-ta energètica que suposaria la MAT (línia de Molta AltaTensió); emmarcat dins l'àmbit de generació d'electricitatde manera renovable explica com la gent d'Escanda s'hanconstruït un molí de vent per poder ser més autònoms iindependents de les grans infrastructures energètiques.Parlen encara de moltes coses més, com per exemple del'hidrogen, posen en qüestió l'alternativa dels biocarbu-rants, ...

Us aconsellem que el trobeu i el llegiu, doncs a part detractar amb rigurositat l'informació està molt ben maque-tat, hi han col·laborat dibuixants aportant material origi-nal, donant com a resultat una revista interessant i atrac-tiva. Si no l'aconseguiu (fàcil trobar-lo en distribuidoresalternatives) podeu consultar-lo per internet a la pàginawww.moviments.net/pimientoverde. En aquesta pàgina hipodreu veure el capítol energètic, el transgènic i el queparla sobre l'aigua; en canvi el de gènere el podeu trobara: www.escanda.org/actividades/pverde.php

Pimineto Verde nº4Manresa, agost 2006...

�

Ressenyes// 255

quest llibre, que va ser presentat pel propiautor, Ferran Aisa, durant la II Setmana delLlibre Anarquista de Barcelona, aquest juny,

mostra els elements definitoris d�una cultura anarquista aCatalunya, des del darrer quart de segle XIX fins a la fi dela guerra civil de 1936-39. Els elements definitoris d�a-questa cultura segons Aisa estan constituïts pels mètodesde l�anarcosindicalisme, les publicacions dels grups anar-quistes, les diferents tendències teòriques i pràctiques, elstemes de discussió, les propostes urbanístiques... fins a lesrealitzacions dutes a terme durant la revolució del 36.L�amalgama d�elements que recull estan agrupats en cincgrans capítols; si bé en alguns casos la seva distribució ésclara, en d�altres és força discutible.

És interessant d�assenyalar que l�autor parla d�una culturaanarquista, en singular, tot i que els diferents elements quemostra indiquen l�existència de tendències que permetenparlar més aviat de �cultures anarquistes� en plural. En elsdebats més actuals sobre aquesta qüestió, s�ha arribat a laconclusió que una cultura homogènia no existeix ni ésdesitjada d�acord amb els propis principis de l�anarquisme;i inclús, en alguns sectors es rebutja la pròpia existènciad�una cultura/es, en quant que constitueixen una restriccióa la creativitat d�aquest. En canvi trobo molt encertat quel�autor parli de �cultura a� i no de �cultura de�, amb el qualdenota que la cultura pertany a les persones i no a un terri-tori, tot i que aquestes persones s�agrupin en un territoriconcret. En relació al territori, el títol és enganyós, ja quela major part del llibre fa referència a la ciutat de Barcelonai, en menor mesura, als nuclis industrials de l�entorn d�a-

questa.

En tot cas aquest llibre de divulgació és un recull, unamena d�estat de la qüestió, del que s�ha analitzat fins arasobre l�anarquisme a Catalunya. De manera que només esconsidera �cultura� aquells aspectes ja estudiats, mentreque aquells altres que encara no han estat ni tan sols sónanomenats (com és el cas de l�anarquisme rural aCatalunya, poc o gens estudiat fins ara). El centralisme bar-celoní de l�autor ha provocat que aquest no parli de l�anar-quisme a l�Alt Llobregat i Cardener que, tot i no haver estatencara prou analitzat, sí que dóna per fer-ne referències.

Donat el caràcter de l�obra, el llibre podria ser molt méscurt si l�autor recollís les conclusions de les anàlisis en lesque es basa; però en lloc d�això, en moltes ocasions, esdedica a fer inventaris (de publicacions, de títols de llibre,d�autors, de grups d�afinitat...). En aquest sentit destaco lamanca de síntesi per part de l�autor, que hagués estat elprincipal valor de llibre per aquells que volen endinsar-seen el coneixement sobre l�anarquisme a Catalunya.

Directament relacionat amb això últim, es troba a faltaruna introducció i unes conclusions en les que l�autor dis-cuteixi que entén per �cultura anarquista�, la importànciadel període tractat, un context històric i social i una valo-ració sobre el que va aconseguir-se i el que no, entre d�al-tres qüestions. També hagués estat interessant la discus-sió (les similituds i les divergències) de les bases ideològi-ques i pràctiques de l�anarquisme d�aquell període amb lespropostes posteriors i més actuals sobre aquest; així comtambé l�impacte o les aportacions del moviment anarquis-ta als diferents moviments socials i culturals de Catalunyaen anys posteriors. En tot cas, tot això seria un altre llibre.

Per últim, indicar que l�estructura d�algunes publicacionsanarquistes actuals, com el pèsol negre, mantenen en granmesura l�estructura que van implementar els grups anar-quistes des de finals del segle XIX: actualitat, poesia, res-senyes, didàctica de l�anarquisme o història.

n rei, cop per cop� és el títol de la biografia noautoritzada de Joan Carles de Borbó, actual reid�Espanya i el tabú informatiu més gran del

regne. En el pròleg especifiquen que només hi ha escrit allòque és defensable en un tribunal per haver estat publicaten algun medi o per ser oficial i de domini públic. Hicomenten també que en la seva labor d�investigació hansabut de més informació però que tan sols la farien públi-ca en el cas que un tribunal ho requerís. Un bon comença-ment, no us sembla?

Aquesta entrada promet, i no defrauda al lector, doncs s�hitroben detallats tots els afers que tothom coneix del nos-tre monarca i molts més. En citarem uns quants per a ferdentetes:1. Mata al seu germà gran i intel·ligent en un �accident�.2. La traïció al seu pare.3. Aconsegueix la immunitat penal davant qualsevol delic-te.4. El cop d�Estat del 23F.5. Amassa una important fortuna negociant amb el petroli,les armes, l�especulació financera i els negocis immobilia-ris.6. Munta uns embolics impressionants per amagar de la

llum pública diversos escàndols sexuals.7. Tants d�altres per evitar que els seus íntims fossin trac-tats amb independència en els tribunals: Mario Conde i elcas Banesto, Javier de la Rosa i el cas obert KIO, entre moltsaltres.

I de rebot entendre com els grans partits estatals es venenal poder (PP,PSOE,PC...) primer i els nacionalismes de dre-tes (CiU, PNB i altres) després.

El podeu descarregar gratuïtament a la pàgina webwww.geocities.com/patriciasverlo/O bé en disquet al CASAL POPULAR LA FURA per 1 euru.

La cultura anarquista a CatalunyaFerran AisaBarcelona: Edicions de 1984 (2006)

Un rei, cop per cop.Biografia no autoritzada de Joan carles de Borbó.Patricia svertokalegorria (2006)

Navarcles, agost 2006Hiram Gascoigne

A

Solsona, maig 2006Casal popular la fura

U

Ressenyes// 26

No sé si t�escric a tu,m�escric a mi,

escric a un volàtil i allunyat joo escric,

merament escricsuscitant a una teràpia domèsticaque oscil·la entre pseudooriginal i

pseudotradicional.

Si t�escric a tupens que t�estim

i sense saber perquèpens salat.

Tal vegada siguiper l�èxode de tendreses

que s�han amagat a Mallorcaen cada caligrafia corrompuda,

en cada vers en llibertat,en cada estigma desmuntada

estavellant-se pel precipici de l�oblit.

O bé sigui per un simpleparal·lelisme psíquic i sensorial:

el plaer de la salaferrada al cos

i el gust de desenganxar-lad�una forma gairebé perversa,

sentint el tacte asprei el contacte cristalí

als extrems d�uns ditsque transcorreran de nit

el fràgil, sinuós i subversiuesbós dels teus llavis.

Si t�escric a tu:la mar a la sang.

Les onades al cor.I entre sístoles i diàstoless�excita el reg sanguini

i devora a la sorra,es devora a sí mateix.

Si m�escric a mim�esquinço, m�esgarrapo,

em trenco i m�apedaçoamb fils d�aigua

embastats a les entranyes de l�utopiaque acostuma a ser groga

i que es torna d�un roig inversemblantquan assassina a la monotonia

i s�inventa de tot,fins i tot a la vida.

Quan és així,m�aprofito de mi,

si fa falta em reinvento,m�exprimeixo

i em filtro en partículesde diferent tamany,

i em llenço per un embut d�autocríti-ques,

críptiques,que es metamorfitzen

en l�esfereïdor paradigmadel sí mateix despullat

exposat a la pròpia,i dura,

exaltació de l�ànimai a les altes i perilloses

temperatures de la metamorfosi,que si bé és màgica,

pot ser també tràgica,

o còmica,o cínica.

Si escric,si merament escric,

a voltes jo només hi aportoun robòtic moviment manual,

l�escriptura,l�ou o la gallina entre llenguatge i pen-

sament.Perquè és la poesia

la que ve,la que decideix

i demana d�una certa reflexióabans de ser plasmada

immòbilment en un paperque deixarà de ser paper

per a ser poema.Mai més serà paper.El paper serà només

l�efímera matèria que ha servit de base

a l�expressió.I si escric,

Destrueixo el paper,la cosa cosa,

com la rosa rosa vergonyosaque gairebé ni existeix

en l�encès jardíde roses roges,

on no hi ha roges,hi ha roses,però roges,

d�un roig també inversemblant,que també s�inventa de tot,

fins i tot a la vida.

Blanka, juliol 2006

Les coses coses

Poesia

Hasta ahora estaba ciego, veía lo que me enseñaban ,

veía lo que querían que viera. Eso cambio, yo cambie , abrí los ojos y encontré:

Un mundo lleno de muerte y destrucción, un mundo al abandono del patrón.

Estoy hasta los cojones de esta mierda que me envuelve, que me empapa y me transforma,

no quiero seguir así. Mi vida puede cambiar

y lo pienso lograr

klara

Vuelvo a ser esclavo del reloj.

Baja la prensa y produce,produce,produce,produce.Baja la prensa y produce,produce que no es pa ti

Mira la hora y produce,produce,produce,producemira la hora y produce,produce que no es pa ti.

Pantalones bajados,el culo morado

la máquina en marchay yo hipotecado

¡Produce,produce,produce!

Gana uno,ganan dos.ganan tres

y ganan quatroya son muchos los que viven

del sudor de mi trabajo.

Mira la hora y produceproduce que no es pa ti.

Miliciano del comando Playero.

Que podríamos hacer con los dos pies, piesnegrismopuro y duro, como una apuñalada en las partes nobles.¡Imbéciles decididos a triunfar sin parar de joder! Peroaquí no se acaba todo, nada y el que nada no se ahoga.

Con una simple mirada a su alrededor, por todos loslados la apatía autodestructiva del ser más personacomprensiva o sadomaso del suave, como la canela, conun par de huevos nuevos de trinca para disfrutar sinparar de vivir, buscando en la basura humana, degradadahasta el final...pero...para volver a empezar la misma rutinade siempre...volvemos a arrancar, como cebollas reciéngerminadas que no se parecían en nada. Nada en lo quepensar, conversar, escribir en un trozo de papel usadodel mercado de 2ª mano a mano, irrepetidamente yano se podrá hacer mas pajas en, donde, cuandohasta la próxima.

El món (26/6/06 hora: 1:47:35)Tripar-tito

pa què titulo?

siempre igual

Cursos terapéuticos depoesía colectiva

TURQUIA

MANRESATURQUIA

JA SOM A SÈRBIA!!

còmics

// 27

nem a un indret bucò-lic en plena Garrotxaper trobar-nos amben Jaume Domingo,

on està treballant amb el seuúltim projecte. En un descans dela feina obligat per la pluja apro-fitem i li fem quatre preguntes.Desborda entusiasme i vitalitatper cada porus de la pell, ener-gia que ha dedicat durant moltsanys de la seva vida a la difusióde les energies renovables per-què el màxim nombre de perso-nes d'arreu del món en puguingaudir del seu ús. Un dels fruitsde la seva incansable dedicacióés tota la branca de cursos dedi-cats a les energies renovablesque s'imparteixen a l'EscolaAgrària de Manresa, els alumnesdels quals es queden merave-llats davant d'aquest savi (gensdespistat) que els pot parlar detants temes diferents amb bonconeixement de causa i humili-tat.

Quan i com comences a veureimportant dedicar-te a ladivulgació de les energiesrenovables?

Sempre m'havien atret. Vaigcomençar allà l'any 77 a l'escolade Gironella, allà vaig fer com aprofessor el meu primer cursd'Energia Solar, vam muntar unsenzill captador amb els alum-nes. Al principi ho feia com unacosa que m'agradava i ja està.Va ser més endavant quan esta-va amb un projecte de muntarun sistema d'energia solar aBolívia quan un �txaman� delsAndes em va demanar "Que hasvenido a hacer en el mundo" i josense pensar-m'ho li vaig con-testar "Posar les energies reno-vables al servei dels qui mes honecessiten". Des d'aleshores hepensat "doncs has vingut a feraixò". Sempre que mi he trobatfent-ho ha sigut molt fàcil, nom'he trobat amb camp entre-banc, sempre facilitats.

T'has dedicat sempre a donarclasses i a fer instal·lacionsallà on podies?

Des d'aquest moment sí. A par-tir del 88 engeguem els cursos al'Escola Agrària de Manresa,però jo ho tenia com un campmés. És a partir del 92 ambaquest viatge a Bolívia que em

vaig fer aquest propòsit, sensedonar-me'n compte, que lameva vida estava dedicada aixòi s'ha acabat.

Has tingut relació amb el quèha sigut el moviment antinu-clear?

Síiii, Està molt relacionat. Per misempre ha sigut una cosa bas-tant clara de què l'alternativa ala nuclear i al petroli eren lesenergies que el sol ens donavagratuïtament, i precisament peraixò mirar que la resposta fosbarata i popular. Per aquesta raóm'ha frapat molt veure ques'està venent l'energia solarmolt cara. Per mi és un contra-sentit perquè és una cosa queestà a l'abast de tothom, utilitzaun tecnologia senzilla i barata is'està convertint en una cosaper rics. Però... és un malmenor.

Quina sortida veus a l�actualcrisi energètica?

No sé si hi veig sortida a la crisiaquesta, sinó un daltabaix. Lacrisi energètica és un muntatgedel mateix sistema; o es des-munta el sistema o no tenimsortida. Els interessos del siste-ma són que es consumeixi sem-

pre al màxim possible i ells tenircombustible econòmic per ferels seus tripijocs. Amb aquestsparàmetres no hi ha joc. La solu-ció està en un treball per partnostra: ser molt coherents enl´ús de l�energia; denunciar elsabusos que està fent el propisistema, que ni ell mateix se�lspot tragar; propagar a les esco-les i on es pugui una política deresponsabilitat en el consum. Endefinitiva: formació, informaciói responsabilitat.

Trobo positiu que des dels esta-ments públics s'aposti per lesenergies renovables, però si nocanviem d'hàbits de consum nosolucionem res, encara que ins-tal·lem enormes parcs eòlics.Abans que tot això hi ha d�haveruna sensibilització de l�estalvienergètic en tots els camps:reducció embalatge, consum deproductes de temporada, dismi-nució del transport, totes aques-tes són coses importants a fer.

L'única sortida que hi veig ésl'estalvi energètic al primermón; sense compra venda dequotes de CO2, sense trampes,sense exportar residus als paï-sos en vies de desenvolupamenthipotecant el desenvolupamentd�aquests països.

Fa poc acabes de tornar d'unaestada d'uns 10 mesos a l'Ín-dia. Com valores els diferentshàbits de consum energèticentre aquí i un país com laÍndia?

Et podria parlar de Guatemala,Mozambic, Bolívia, Índia �.Aquests països s�emmirallenamb EUA i Europa. El seu modelde consum aspira a ser el nos-tre. Índia té un accés baixíssim al�accés de l�energia. És moltescandalós que el 16% de lahumanitat que viu en aquestpaís disposi només del 3% del�energia, o bé Àfrica, on hi viuel 10% de la població mundial idisposen d'un 1'5%He trobatpoques realitats que no vulguinimitar el nostre model de con-sum. Un cas va ser a les CPR deGuatemala; volien un desenvo-lupament a la seva mida, novolien una televisió per casa per-sona sinó una per la comunitat.Normalment aquests casos sónminories molt petites amb l�ex-periència d�haver viscut ensituacions límit.

Cada vegada s'està difonentmés l'ús de les energies renova-bles, connectades a la xarxa ofuncionant autònomament. Què

aconsellaries a aquells grups depersones que volen funcionaramb energies renovables demanera autònoma, sensedependre de les grans infras-tructures energètiques?Primer de tot anar de cara alconsum responsable de l'ener-gia. No importar l�ús energèticde les ciutats als nuclis autoor-ganitzats. Als assentamentsrurals cobrir les necessitatsenergètiques amb energiesrenovables. Per posar algunsexemples:On hi ha cursos d�aigua posaruna central microhidràulica pergenerar electricitat, s�ho podenfer els mateixos usuaris i potdurar molts anys. Per bombaraigua hi ha els ariets hidràulica,no necessiten aportació energè-tica per funcionar sinó que hofan amb el propi impuls de l�ai-gua. Per generar electricitat enllocs amb bon vent és molt inte-ressant la minieòlica. L'aiguacalenta sanitària (per la dutxa,etc.) hauria de ser tota d�origensolar.La fotovoltaica hauria de sermés accessible, encara quenecessiti alta tecnologia en laseva fabricació, la seva durabili-tat és molt llarga i comportapoca tecnologia al instal·lar.Encara ens quedaria la biomassaque hi hauria molta cosa a dir.

Ens pots parlar de l'últim pro-jecte en el qual estàs treba-llant?

L'últim projecte en el què heestat treballant és una cuinasolar comunitària. Pot ser unasolució en països en vies dedesenvolupament, però tambéper comunitats de 20, 30,40�..100 persones, com perexemple per grups autogestio-nats podria ser una opció moltinteressant.

A partit d�aquesta cuina, o mésben dit, d�aquest generador decalor a mitja temperatura, espodria obtenir electricitat, bom-bar aigua, obtenir energia mecà-nica, té moltes aplicacions pos-sibles si se li busquen.

Com has pensat difondreaquest projecte?

Muntant-ne unes quantes i invi-tant a gent que n�aprengui i seles puguin muntar.

Jaume Domingo, un savi gens despistat"La crisi energètica és un muntatge del sistema; o es desmunta el sistema o

no tenim sortida"

AManresa, agost 2006

Els energètics

Entrevista