el periódico exclusive · el periódico any 3, nÚmero 14. octubre del 2012 exclusive_ estalviar...

el Periódico

ANY 3, NÚMERO 14. OCTUBRE DEL 2012

exclusive_

ESTALVIAR AVUIELS EXPERTS RECOMANEN DIVERSIFICAREL PATRIMONI ENTRE DIVERSES OPCIONSD’INVERSIÓ PER FER FRONT A LESINCERTESES ECONÒMIQUES DEL MOMENT

CASAMENTS. LES PARELLES BUSQUENMÉS PERSONALITZACIÓ

C191012 Ex PAG 01-OK.qxp:Maquetaci—n 1 15/10/12 13:32 Página 1

191012 EX PAG 02.qxp:Maquetaci—n 1 15/10/12 12:57 Página 2

el Periódico_exclusive I 3

exclusive_NÚMERO 14. OCTUBRE DEL 2012.

sumari

Exclusive és un suplement que s’entrega conjuntament amb El Periódico de Catalunya.el PeriódicoEDITA: Ediciones Primera Plana, S.A. Grup Zeta. PUBLICITAT: El Periódico de Catalunya. Consell de Cent, 425, 2a planta. 08009 Barcelona. Tel: 93 265 53 53. Fax: 93 246 92 49, [email protected] DIRECTOR EDITORIAL I DE COMUNICACIÓ:Miguel Ángel Liso DIRECTOR D’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA: Enric Hernàndez DIRECTOR GENERAL D’EDICIONES PRIMERA PLANA: Joan Alegre DIRECTOR COMERCIAL: Juan Garçon COORDINACIÓ: Cristóbal Poza i Albert FalcóPRODUCCIÓ: Mario Moya COORDINADORA DE SUPLEMENTS ESPECIALS: Elena Marquínez REDACCIÓ: Alberto Larriba, Alberto González, Eduard Palomares, Pilar Enériz. DISSENY GRÀFIC: Gonzalo de Domingo EDICIÓ GRÀFICA: Núria Martíni José Luis Maestro. IMATGE DE PORTADA: Adriana Roger

22 34

ESTALVIDesprés de dècades invertint nomésen dipòsits bancaris i en totxo, elciutadà comença a diversificar perprotegir el seu patrimoni davant la crisi

ENTRETENIMENTLa indústria dels videojocs avança apassos agegantats gràcies a latecnologia 3D i a l’increment dedemanda d’aplicacions per atelèfons intel·ligents i tauletes

EMILIO RESTOYEl director deGrupo Zamoraexplica les clausd’una de lesmés importantsdistribuïdoresde begudesalcohòliques

31

34

8

31

CAPRITXOSLa temporada de tardor-hiverncomença amb propostes artesanals,innovadores i intimistes quebusquenl’emoció i la màgia

CASAMENTSLes celebracions tendeixen cadavegada més cap a la personalització.L’atenció als detalls permet planificarun enllaç d’acord amb la sensibilitatque transmeten els nuvis

BOTIGUESLes inauguracions del nou curspermeten observar com les marquesaposten per situar el client alcentre d’atenció

MÓNICA NARANJODesprés del seu arriscat últimvideoclip, la cantant trenca amb elsuport físic del disc per explorar novesvies de comercialització a través deles possibilitats que ofereix la xarxa

MODAEls dies són més curts i la nit aviatfa acte de presència, però els estilstardorencs aposten pels colorsvius i vistosos

20

4

8

17

20

22

28

C191012 Ex PAG 03-okkk.qxp:Maquetaci—n 1 15/10/12 13:36 Página 1


capritxos

Inspiraciónatural

FORMA I FUNCIÓ II Amb la nova versiód’Infantry, els valors Victorinox SwissArmy es posen al servei d’un dissenyemblemàtic que reprèn els codis estèticsque van originar l’èxit dels rellotges d’a-viador, reinterpretant-los amb atenció. Elrellotge respon així a una exigència abso-luta de comoditat, que es tradueix alhoraen termes de funcionalitat i estètica,sense deixar-se dur per l’ostentació. Elseu registre cromàtic està inspirat en lanaturalesa, cosa que confereix a aquestmodel militar una discreta sofisticació.La riquesa de la seva herència es va des-velant successivament a través de lesseves línies treballades per mostrar unperfil que ha estat concebut com a home-natge directe als valors de la firma. Lesvores arrodonides del vidre sobreelevat ila curvatura de la caixa reprenen els codisestètics i ergonòmics de l’emblemàticanavalla Victorinox. Noves referències aaquesta herència es fan visibles a travésde les xifres luminescents, el traçat de lesquals recorda el que estava en voga alsanys 40, període d’apogeu dels modelsde pilot. 495 euros.

MÉS INFORMACIÓ

WWW.VICTORINOX.COM

TEXTOS DE PILAR ENÉ RIZ

PERSONALITZADES II Les saba-tes de Botisto estan realitzadesen pell de vedell de diferentscolors. La creadora finlandesaHanna Sarén s’ocupa del dis-seny. Es fan a mida, utilitzant unescàner òptic que permet alsartesans italians donar-los laforma més còmoda i ajustada acada parell. La col·lecció constade deu models de calçat Luxuryamb infinites combinacions detextures i colors. 328 euros.

MÉS INFORMACIÓ

WWW.BOTISTO.COM

Amidadel desig

TOC FLORAL II Després de gai-rebé dos anys d’investigació, laMaison Francis Kurkdjian presen-ta Amyris, una fragància en laqual la flor iris i la fusta de l’arbreamyris que creix a Jamaica i delqual s’obté el bàlsam d’elemí,són dues de les seves claus jun-tament amb l’aroma d’altres florsi el toc dels cítrics, que aportenuna nota de frescor. Amyris,segons explica el seu autor, pre-tén transmetre l’essència d’unaposta de sol entre fragàncies deflors i arbres fruiters. 105 euros.

MÉS INFORMACIÓ

WWW.FRANCISKURKDJIAN.COM

L’aromad’unaposta de sol

EXCLUSIVITAT II L’última col-lecció de joies Palladium de LaraBohinc, empresa de productesde luxe, amb seu a Londres,s’inspira en siluetes arquitectòni-ques de ponts i de construccionsnaturals com les teranyines i elsarbres. L’estructura de les arraca-des Palladium està configuradaen base a diversos centenars dediamants en cada peça i la sevacaixa protegeix lluminoses per-les dels mars del sud. Disponibleen exclusiva a Harrod’s i a la webde la firma. 27.660 euros.

MÉS INFORMACIÓ

WWW.LARABOHINC.COM

Dringadissa dediamants

SENSE FIL II La companyia danesa Bang& Olufsen acaba de presentar uninnovador altaveu, el BeoPlay A9,impecable tecnològicament iamb un disseny fora de l’habi-tual. Té una forma arrodoni-da i es recolza en tres potesde fusta, encara quetambé es pot penjar a laparet.Al seu interior hi ha undispositiu d’alta tecnolo-gia que funciona sensecables i ofereix 480 W depotència. El sistema escontrola mitjançant siste-mes tàctils.A la part posterior (a la imat-ge) també inclou una entradade línia, un port USB i la conne-xió a l’electricitat. Es pot triar entrediversos tipus de fusta i diferentscolors del panell frontal. 1.999euros.

MÉS INFORMACIÓ

WWW.BANG-OLUFSEN.COM

Sons que emocionen

AMB SORPRESA II La decorado-ra Sally Lerma Hambleton, d’ori-gen anglès, proposa una originalidea per decorar la llar durant lapròxima celebració deHalloween. Amb l’objectiu de re-crear un escenari singular i dife-rent, a The Workshop Floresrecomana les seves carbassesamb sorpresa, plenes de gira-sols, hortènsies, cràssula, fruita ialtres detalls divertits. 95 euros.

MÉS INFORMACIÓ

WWW.THEWORKSHOPFLORES.COM

Interiorsambmàgia

Impertorbables, els rellotges han marcat, una altra vegada, l’arribada

de la tardor amb propostes innovadores i dissenys intimistes

C191012 Ex PAG 04-ok.qxp:MaquetaciÑn 1 15/10/12 13:39 Página 2

191012 Ex PAG 05.qxp:MaquetaciÑn 1 15/10/12 13:45 Página 1

capritxos

PUNT DEMIRA II Les ulleres PivotHeadofereixen la possibilitat de gravar qualse-vol situació tal com la veuen els nostresulls, ja que compten amb una càmeraintegrada per gravar en vídeo Full HDescenes de fins a 90 minuts en els seus 8GB de memòria interna. Permeten gravara càmera lenta o en ràfega de 16 quadrosper segon, i controlar l’enfocament ambquatre opcions: fix, auto, continu i macro.Amb diferents tipus d’òptiques de poli-carbonat-antixoc i polaritzades, amb pro-tecció de radiació UV A, B i C. 299 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.PIVOTHEAD.COM

Gravar el queveu lamirada

JUVENIL II Aviat, la firma Sony presentaràel seu últim telèfon intel·ligent. Es deno-minarà Xperia J i proposa un vistós dis-seny i una mida de pantalla de 4 polza-des. Es tracta d’un producte orientat alsadolescents però no deixarà indiferentsaquells que busquin un equip per accediramb facilitat a les xarxes socials, per com-partir els seus moments.Presenta un cos molt estilitzat de 9.2mil·límetres i inclou una càmera de 5 mega-píxels amb zoom digital de 4X així com unaaltra de frontal VGA per a videoconferèn-cies. Funciona amb sistema Android i ofe-reix una correcta velocitat de treball gràciesa un processador Qualcomm a 1 GHz.La gamma Xperia de Sony es configura

amb una sèrie demòbils d’última generacióque està conquistant el públic més exigent.Malgrat la seva lleugera aparença són resis-tents, ja que utilitzen materials d’últimageneració. Una altra dada important a favorseu és que aprofiten tota l’experiència de lafirma en pantalles i equips de so (sobretotels walkman) raó per la qual ofereixen unelevat nivell de qualitat musical.Estaran disponibles, a un preu encara nodesvelat, en diferents colors com negre,blanc, rosa i daurat.Ofereixen una autonomia de 7 hores enconversa i fins a 18 hores de música.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.SONYMOBILE.COM

L’últim‘smartphone’de SonyTEXT: PILAR ENÉ RIZ

RENOVACIÓ II Amb més de 350 milionsd’unitats venudes, l’iPod és el reproductorde música més popular i apreciat del món.El nou iPod nano és de la mida d’una tar-geta de crèdit i disposa d’una pantallatàctil de 2,5 polzades. Connecta sense filaltaveus, auriculars i qualsevol dispositiubluetooth. Integra funció d’entrenadorpersonal que proporciona informació entemps real i tota la motivació musical quees necessita en un disseny tan fi i lleugerque és com no portar res. El seu preu ésde 169 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.APPLE.COM

Enfocamentdecolorpera iPodnano

CAPTIVADORA II L’última càmerade Samsung es diu NX1000. Unequip que sorprèn pel seu ele-gant acabat i perquè les sevesprestacions són molt completes.

És fàcil d’utilitzar, cosa que fapossible obtenir captures–pràcticament de qualitatprofessional– als aficionats ala fotografia, gràcies a lesmodificacions sobre la veloci-tat i l’obertura, i la possibilitatd’intercanviar objectius.Però si hi ha una cosa quedestaca és la capacitat depoder enviar fotos per e-mailo compartir-les a les xarxessocials quan i on es vulgui. El

seu preu ronda els 600 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.SAMSUNG.COM

Compartir l’àlbumde la vida

INNOVACIÓ II Imaginariumllança Super Paquito, una tauletapensada per als nens de fins a 14anys amb la qual disfrutar de con-tinguts aptes per a ells. Es presen-ta com una eina per a un tipus d’a-prenentatge divertit i innovador. Elmodel (Android) incorpora un soft-ware exclusiu amb control paren-tal i definició d’un entorn segur,

que permetrà als pares seleccio-nar l’univers de continguts (webs,vídeos, apps) i contactes als qualsaccedeixen els seus fills. A més amés, podran definir els seus hora-ris d’ús. Amb 3.000 aplicacionsper descarregar. 300 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.IMAGINARIUM.ES

La tauleta per als nens

SENSORIALS II La firma francesaParrot presenta els auriculars Zik,que ha dissenyat l’estudi Starck.La seva gran virtut és un perfectesistema de cancel·lació de sorollque permet disfrutar la músicasense interferències. Els sensorsinclosos en el model detecten siels cascos estan posats sobre lesespatlles o a les orelles, percomençar a sonar o no. Per pas-sar d’una cançó a l’altra noméss’ha d’acariciar la part exterior,amb tacte que simula pell. Aptesper a ús amb telèfons mòbils(Android i iPhone). 349 euros.

MÉS INFORMACIÓ:

WWW.PARROT.COM

Música sense interferències

C191012 Ex PAG 06-ok.qxp:Maquetaci—n 1 15/10/12 13:47 Página 2

estètica

ORELLES DE NANSAII El fetd’estar sempre exposat alsaltres fa que la nostra cara siguiuna de les parts del cos quemés complexos genera. Undels més acusats són les orellesde nansa, que sovint avergo-nyeixen nens i adults. El doctorVicente Paloma, especialista encirurgia plàstica i estètica delCentro Médico Teknon, reco-mana una senzilla i efectiva tèc-nica quirúrgica per solucionar-les. Es pot realitzar a partir delssis anys, quan les orelles hanarribat pràcticament a la mida idesenvolupament adult.La intervenció dura entre 45minuts i una hora, sota anestè-sia general o local, segons elcas. L’especialista realitza unaincisió per darrere de l’orella,cosa que deixa una cicatriupràcticament invisible. A

partir d’aquest tall, el doctorPaloma remodela el cartílagfent que es plegui en els puntsadequats, reduint la profundi-tat de la conca i ressecant lapell sobrant, si ho consideranecessari.Una vegada finalitzada la inter-venció, el pacient ha de portarun embenatge que ajuda a lacorrecta curació. Un cop retiratl’embenatge, es recomana dor-mir amb una cinta esportiva quesubjecti els pavellons auditiusdurant un parell de setmanesper garantir d’aquesta manera elresultat final. Preu: a partir de3.000 euros.

MÉS INFORMACIÓ

WWW.DRPALOMA.COM

CIRURGIACONTRAEL COMPLEX

TEXTOS D’ ALBERTO GONZÁLEZ

COMBINACIÓ MÀGICA II Lacaiguda dels cabells afecta tanthomes com dones i provocaque a vegades se sentin menysatractius o envellits i fins i totque vegin danyada la sevaautoestima. L’últim tractamentcontra l’alopècia arriba de lamà de la doctora Natalia Ribé,experta en medicina estètica idirectora de l’Institut DoctoraRibé. Es tracta del tractamentcombinat d’INR per a la caigu-da dels cabells. Aquest innova-

dor protocol combina mesote-ràpia capil·lar, làser activadordel fol·licle i pegats anticaigu-da, al mateix temps que esti-mula el creixement dels cabellsmés gruixuts i n’augmenta elvolum. Preu: 100 euros per ses-sió de làser, 65 euros cada ses-sió de mesoteràpia i 65 eurosels pegats capil·lars (tracta-ment per a dos mesos).

MÉS INFORMACIÓ

WWW.INSTITUTDRANATALIARIBE.COM

Tractament de l’alopèciaESTIRAMENT II La cadena de per-fumeries Marionnaud comercialit-za els productes de la línia Dr.Kitzinger, un dels cirurgians plàs-tics més prestigiosos actualment.Aquest exclusiu còctel de vitami-nes revitalitza, hidrata i protegeixla pell, mentre que la rica combi-nació en oligopèptids augmental’efecte refermant i tensor, igualque la toxina botulínica de tipusA; ajuda a inhibir la contracciódels músculs i aconsegueix unefecte d’estirament immediat.Preu: 119,90 euros.

MÉS INFORMACIÓ

WWW.MARIONNAUD.ES

Sèrumambefecte lífting

ACTIUS ÚNICS II La firma interna-cional Christian Breton llança aEspanya –de la mà de la distribuï-dora Italfrance– la seva gammaEye Priority, dirigida a la cura de lamirada i basada en la crioteràpia(efecte fred). Destaca el seu sèrumefecte lífting per eliminar les arru-gues del contorn d’ulls i aportar ala mirada un aspecte rejovenit,sense necessitat d’injeccions.Liftox conté com a actius únicsverí de serp, extracte de caviar icol·lagen. Preu: 44 euros.

MÉS INFORMACIÓ

WWW.CHRISTIAN-BRETON.COM

Amb veríde serp

SABÓ FACIAL SUAU II Al ser mésgruixuda i greixosa, la pell de l’ho-me també és més propensa a l’ac-né, als punts negres o a la irritaciódesprés de l’afaitat. Per rentar-ladiàriament es recomana l’ús d’unsabó facial suau, com la cremaDaily Face Wash, de Baxter ofCalifornia. Un producte apte per atot tipus de pells i sense fragància,que elimina les impureses senseperjudicar la hidratació. Entre elsagents netejadors hi ha derivatsdel coco i extractes de plantesantiinflamatòries, que deixen la

pell fresca, fina i suau.Preu: 23.00 euros.

MÉS INFORMACIÓ

WWW.BAXTEROFCALIFORNIA. COM

Fórmula que noresseca la pell

DISSIMULA LA FATIGA II Skin-Clinic llança al mercat la seva novaesponja Konjac, 100% natural,importada del sud-est asiàtic.S’obté del bulb de la planta i pos-seeix una alta concentració de fi-bra de konjac, fermentada i enri-quida, sense additius químics,amb un alt contingut en aigua iuna alcalinitat feble que facilita elmanteniment d’un ph equilibrat.Millora la circulació sanguínia, eli-mina cèl·lules mortes i retira impu-reses dels porus. Preu: 9 euros.

MÉS INFORMACIÓ

WWW.SKINCLINIC.ES

Esponja delsud-est asiàtic

C191012 Ex PAG 07 nueva-OK.qxp:MaquetaciÑn 1 15/10/12 13:49 Página 3

TEXT D’ ALBERTO GONZÁLEZ

Sentiti sensibilitat

Són molts mesos planificant fins al méspetit detall. Ara és el moment de la posada en escena.Unes quantes hores tan intenses com inoblidables.

UN CASAMENT toca l’idealquan, de sobte, els convi-dats que encara no hanpassat per aquesta expe-

riència senten unes ganes irrefrena-bles de fer-ho. No és qüestió d’enveja;és senyal que la celebració ha arribata aquell lloc on s’esvaeix la vergonya.I llavors no importa perdre les mane-res, plorar o riure a deshora, exaltarl’amor o ballar com si el món s’acabés.L’emotivitat assoleix nivells rècordper l’afecte que els presents tenen alsnuvis; però l’escenari també hi ajuda.

Per garantir que el context sigui per-fecte, va néixer fa mig segle la figurade l’assessor de casaments (weddingplanner, segons el terme original). Ka-ren Rodríguez, una d’aquestes profes-sionals i directora de Bodas Deluxe,desvela a Exclusive quines són les últi-mes tendències d’aquest ritu.Com a punt de partida, “els nuvisintenten fugir dels formats estandar-ditzats”, explica. “Tendeixen a escollirlocalitzacions que estiguin fora deltípic circuit, com ara cases de colònies,velles masies o hotels rurals amagats.

Molts d’aquests enclavaments oferei-xen més llibertat i bons preus, a mésde permetre que la celebració s’allar-gui fins l’endemà”. I en això, aCatalunya,“sommolt afortunats”, con-sidera Rodríguez, “perquè tenim unaamplíssima oferta on triar, molt supe-rior a la de Madrid”.

TRES ESTILS. Son els petits detalls elsque fan un casament especial. Matisoscom la decoració dels espais, a la qualcada vegada es dedica més esforç.Sobre això, Rodríguez destaca tres

grans tendències, “que després cadaparella porta al seu terreny”. En pri-mer lloc, la vintage, que al seu torn sesubdivideix: “Per un costat, hi hauriaun vintage més elegant, amb moltespuntes, colors empolsats (rosa pal, grisperla o marfil clar), miralls antics,espelmes, canelobres i, com a flor, lapeònia. Per un altre costat, un vintagemés rústic, amb bales de palla que ser-veixen com a seients per als convidats,tela d’arpillera o terrines de vidre con-vertides en gerros per a flors”.Una segona tendència –prosse-

casaments


MIREIACORDOM

Í

MIREIA

CORDOM

Í

MIREIACORDOM

Í

MIREIACORDOM

Í

MIREIACORDOM

Í

MARC

BRUNET


casaments

gueix l’experta–, serien els casa-ments a la platja, un planteja-

ment summament romàntic que, amés d’exigir un pla b (per si plogués),està sotmès a les limitacions de la lleide costes: estan prohibides les cerimò-nies a la platja entre el 15 de juliol i el31 d’agost, durant la temporada altade bany. En aquest cas, “la decoracióés marinera, amb presència del blanc iel blau (i algunes pinzellades en colorcoral o taronja), àncores, fanals oestrelles de mar”.La tercera i última tendència són els“casaments temàtics, que es dissenyena gust dels nuvis inspirant-se, perexemple, en alguna afició, com la fór-mula u o en la seva pel·lícula favorita”.Up, Alícia al país de les meravelles oBig Fish són títols que han servit perambientar algunes de les unions orga-nitzades per Bodas Deluxe.

REFERENT. Per als experts, el model aseguir és irrefutable. Són els EstatsUnits els principals creadors de ten-dències en el sector nupcial. Algunsblocs, com Once Wed o Ruffled, s’hanconvertit en autèntics referents inter-nacionals i són visitats per milers d’u-suaris. D’allà neixen les idees que apoc a poc es van assentant al nostrepaís, com el save the date, una cridagenèrica que s’avança a la targeta

d’invitació amb l’única finalitat dedemanar a família i amics que esreservin una data. “Aquest avís previes realitza cada vegada més en formade vídeo breu –de la versió romànticaa la més còmica–, on els nuvis es mos-tren tal com són i donen alguna pistade com serà el casament”.Paral·lelament, Karen Rodríguezconstata una inclinació cap al fotope-riodisme de casaments, en el qual “elfotògraf no obliga els nuvis a posar, nienvaeix la seva intimitat”. Aquestgènere aposta perquè la celebració esdesenvolupi de forma natural, i que elfotògraf realitzi la seva feina de lamanera menys invasiva possible. Així“s’aconsegueixen instantànies quetransmeten l’emoció i el sentimentreal del moment”. En la mateixa línia,molts nuvis opten per substituir elsclàssics retrats dels assistents per lainstal·lació d’un photobooth, un espaien el qual els convidats poden fer-sefotos divertides, creatives o espontà-nies i per fer-ho compten amb attrez-zo en sintonia amb el leitmotiv o l’es-tètica del casament.

XURROS DE MATINADA. Però si hi hauna cosa que queda intacta és lavoluntat de sorprendre. “L’elementsorpresa segueix sent un punt fort dequalsevol casament. Recentment en

MARC BRUNET

MIREIA CORDOMÍ


BLOCS, FONTD’INSPIRACIÓ

La majoria de tendènciesen l’organització de casa-ments procedeixen delsEstats Units. Allà, algunsblocs com Once Wed oRuffled són autèntiquesinstitucions. A Espanya,algunes de les pàgines dereferència són Tul y flores,Casilda se casa, El sofáamarillo, Bodas de cuentoo Tres deseos y medio.

vaig organitzar un en el qual, a lesdues de la nit, va venir una xurreriaper servir xurros amb xocolata. Enuna altra ocasió els convidats es vantrobar amb un vídeo dels nuvis, en elqual explicaven que la firma del con-tracte matrimonial ja s’havia forma-litzat feia dies” i que, per tant, dona-ven per finalitzada la cerimònia. Lafesta podia començar. “Aquest últimva ser un casament molt poc conven-cional –recorda Karen Rodríguez–,en el qual, per exemple, tampoc hihavia pastís de casament, sinó que lanúvia, la seva mare, tia i àvia, havienpreparat un bufet de postres artesa-nes, amb pastís de pastanaga, de for-matge, cupcakes i brownies”.

INTERNACIONAL. Mireia Carrera,assessora de Bodas Bedalia, afegeixaltres anècdotes de la seva collita.“Un dels enllaços més originals queem van encarregar va ser el d’una no-ia brasilera i un noi anglès. Per un cos-tat, la taula de dolços va ser substituï-da per una altra amb grans teteresantigues: algunes contenien te; altresllaminadures o galetetes. Seguida-ment, la festa va ser d’estil brasiler, demanera que les dues famílies van sermolt tingudes en compte”. Recordatambé el cas d’una núvia que va arri-bar a cavall mentre sonava la música

sència, i “en lloc de deixar-los undetall a la taula, els nuvis tendeixen afer petits regals durant la celebració,com espardenyes per poder-se treureels talons, uns xals per sortir a l’exte-rior o maquillatge per retocar-se a lacambra de bany”, diu Carrera. Tot perfer d’aquest un dia memorable, queun es casa un cop a la vida i és persempre. En principi.

de Gladiator. “També s’estilen elsfocs artificials, sempre que la norma-tiva ho permeti (estan prohibits a laplatja o en espais naturals) i deixaranar papallones o fanalets voladors.”I és que els convidats ja no són mersespectadors de l’enllaç, sinó queadquireixen nou protagonisme, com atestimonis d’honor d’una història quevan veure forjar. Per agrairlos la pre-

MIREIA CORDOMÍ

MIREIA CORDOMÍ

MIREIA CORDOMÍ

STUART NAPH

_x


casaments

Un toc ‘chic’ II Taulade dolços composta perun pastís de pics i llaçosroses, cupcakes, galetesi núvols elaborada perl’obrador Think Sweet.

P LANIFICAR UN CASAMENTrequereix prestar atenció atants detalls que, a vegades,el pastís queda condemnat a

passar pràcticament inadvertit, atra-pat en el moment de transició entre elsopar i el ball. Això fa que, històrica-ment, molts nuvis s’hagin conformatamb propostes impersonals, que deienpoca cosa d’ells o de l’estil de cerimò-nia que havien escollit. Això, no obs-tant, està començant a canviar.Després de molt temps en un segonpla, els dolços han entrat amb força enforma no només de pastissos persona-litzats sinó també de taules plenes detot tipus de pastissos, cupcakes, gale-tes, cake pops (tipus piruleta), maca-rons, llaminadures, caramels…L’objectiu és doble: per un costat,endolcir la celebració i, per l’altre,transmetre un estil personal. Enaquest sentit, cada cop més casamentses planifiquen des d’un punt de vistaoriginal i propi, amb el fi de sintonit-zar els detalls amb la personalitat delsnuvis. Per això, el toc final no pot que-dar fora del conjunt. “Si t’has preocu-pat d’escollir la temàtica, la decoració,les flors, les estovalles, els colors…,també pots fer que el pastís hi estigui

en sintonia i transmeti el tipus decasament que vols”, explica SoniaAbuín, propietària de Think Sweet(www.think-sweet.com), un obradorde Barcelona especialitzat en la totalpersonalització de la rebosteria.D’aquesta forma, si una parella deci-deix sortir de l’habitual per organitzaruna celebració d’estil vintage, el pastíspot rememorar perfectament tempspassats. O bé enllaçar amb colors con-crets, amb unes flors determinades,amb dibuixos, amb el viatge de casa-ment… En tot cas, es tracta de planifi-car les postres com uns dels highlightsde la celebració. “Als Estats Units, elvestit de casament és el principalaspecte a tenir en compte, però just

immediatament després ve el pastís.Aquí no és ni de bon tros així, tot i quea poc a poc se li atorga més importàn-cia”, assenyalaAbuín, que revela que aCatalunya encara s’opta per dissenysmés conservadors, encara que ofereixla possibilitat de dissenyar pastissosen tres dimensions que imitin qualse-vol objecte. “Els elabores com si fosuna escultura, amb una fina capa desucre per fora, però per dins comqualsevol altre producte de pastisse-ria, amb els sabors a gust del client”.

TANCAR EL CERCLE. La personalitza-ció del pastís –que també pot ser unatorre de cupcakes o un carrusel deminipastissos– permet, a més, ajudar afer que tota la celebració sigui rodona,tancant el cercle iniciat des del mo-ment en què s’envien les invitacionsde casament en base a unes mateixestonalitats, estils o dibuixos. Tot resi-deix a planificar el casament sota unasèrie de denominadors comuns, enlla-çar els detalls i acudir a algun delsartesans, cada vegada més presents,capaços de trencar amb els paràme-tres habituals. A Barcelona es potcomptar amb Think Sweet, FlorentineCupcakes, Barcelona Cakes…

Un altre dels canvis que s’estan obser-vant últimament fa referència almoment precís de treure aquest pastís.Pot ser com a postres, però tambéesperar al moment del ball, amb l’es-tómac més buit. En aquest cas, solaparèixer emmarcat en una taula dedolços, una altra de les grans tendèn-cies del moment, tal com es podràcomprovar en les celebracions de laprimavera que ve. “Visualment que-den molt espectaculars, ja que hiincorpores tot tipus de dolços comcupcakes, brownies, merengues, cakepops, caramels… I, per descomptat,mantenint la línia de personalitzacióamb l’estil, decoració i tonalitats”,apunta Sonia Abuín.Fins i tot també es poden elaborargaletes de diverses formes per oferirals convidats com a record o perdonar-los les gràcies per assistir a lacerimònia. En qualsevol cas, elssabors dolços han aconseguit fer-se unlloc en un terreny que fins ara estavadominat pels salats (i per l’alcohol, noens enganyem). I segurament elterreny seguirà escurçant-se, ja quepoques coses entren més pels ulls ideixen tan bon record com una taulade dolços ben assortida.

Pastissos amb estil propiEls dolços estan adquirint cada cop més importància en les celebracions, cosa que esreflecteix no només en forma de creacions personalitzades i d’acord amb una mateixa

temàtica, sinó també en taules plenes de pastissos, ‘cupcakes’, llaminadures...TEXT D’EDUARD PALOMARES

_x


NO ÉS CAP secret afirmarque l’estil vintage repre-senta una de les princi-pals tendències per als

vestits de núvia de la pròxima tempo-rada. De fet, ja fa un temps que elsgrans dissenyadors miren enrere al’hora de buscar la inspiració, impri-mint a les seves creacions detalls querememoren un temps determinat. Pertant, no n’hi ha prou d’afirmar que unvestit té un tall retro, sinó que per serrigorosos s’ha de citar una època enconcret. I és que una ràpida mirada ales col·leccions per a la primavera del2013 permet traçar una línia cronolò-gica a través del disseny del segle XX.Merche Segarra, dissenyadora de lafirma Jesús Peiró, retrocedeix a lesprimeres dècades, quan “noms comWorth,Vionnet, Jeanne Lanvin, Poireti Chanel van canviar definitivament lasilueta femenina posant fi a la tiraniade la cotilla i dotant-la d’una estructu-ra més lleugera i amb moviment”,

casaments

Núviesd’aires‘vintage’

L’aposta delsprincipalsdissenyadors per l’es-til ‘retro’ per a latemporada que vepermet traçar un viat-ge cronològic al llargdel segle XX.

Personalitat etèria IIDissenydeldirectorcreatiudePronovias,ManuelMota,queesdecantapera lapròximatemporadapervestitscurtsd'inspiració retro,lleugers i ambteixitsartesanals.

TEXT DE XAVI DATZIRA

segons recull el bloc Beatiful BlueBrides (www.beautifulbluebrides.com). Per la seva part, Matilde Canoes trasllada al NovaYork de la dècadadels 20 amb la seva col·lecció tituladaAires de Jazz, uns “anys bojos, plensd’estil i creativitat”, explica MarisaGutiérrez Cano, filla de la dissenyado-ra i la seva mà dreta a l’empresa. “Estracta d’una època rupturista, ambvestits amples que insinuen la figurade la dona i s’adapten al cos amb sub-tilitat i sensualitat, sense perdre mail’elegància”. Per descomptat no faltenels adorns de cap que transportenimmediatament a l’observador a lespàgines d’El Gran Gatsby.

CULTE A LA DONA. La firma Pronoviasavança una mica més per situar-se alsanys 30. El director creatiu, ManuelMota, n’ha agafat la discreció i les for-mes sofisticades que rendeixen culte ala figura femenina. La companyia bar-celonina ha presentat per a la tempo-rada que ve diferents col·leccions(Fashion, Glamour, Costura iDreams), així com una de personal-ment dissenyada per Mota, que haoptat per dissenys eteris, naïfs i lleu-gers. El segell propi queda reflectit enel glamur floral que impregna els tei-xits artesanals, així com una apostaatrevida: vestits curts, minifaldillescampana, faldilles obertes i shorts.Aquest particular viatge en el tempsacaba a la dècada dels 60, una altraèpoca especialment creativa. Lamarca catalana YolanCris s’ha deixatportar per l’encant de figures comAudrey Hepburn o Twiggy, que “ambel seu estil propi van marcar la dife-rència i van crear un nou concepte dedona: enginyosa, múrria, amb un airede seducció infantil però lliurepensa-dora”. Per això, s’imaginen les núviesdel segle XXI amb vestits d’estilurban-chic, curts i molt femenins.

UNA VEGADA escollit el vestitde núvia, encara queda unllarg camí a l’hora de triar les

sabates idònies. Existeixennombrosos models que variensegons l’altura del taló fins a arribar ala sola plana. Es pot optar per unestil més clàssic amb decoracions flo-rals, si bé existeix un tipus decalçat per a cada núvia. Les més

Sabatesamb distinció

romàntiques poden optar pelsbrodats; les més atrevides, per unsbotins; i les més hippies, per unesespardenyes amb tacó de falca. Pelque fa a colors, el blanc no passa demoda, encara que aquest any lestendències apunten cap al nude (nu),que engloba els tons carn, salmó,beix… Una altra opció passa per fercas de les tradicions que obliguen aportar una cosa blava. Dissenyadorscom Manolo Blahnik són partidarisde les sabates en aquest color, jaque, a més, poden harmonitzar ambun altre dels complements més demoda: l’ardorn de cap.

_x


E LS CASAMENTS són sinònimd’il·lusió. La mateixa que vantenir els 32.532 matrimonisque es van celebrar a Catalu-

nya el 2011, un 9,5% més que l’anyanterior. El 96,8% dels enllaços vancorrespondre a parelles de diferentsexe i el 3,2% a parelles homosexuals.Així mateix, els casaments civils (47%)han experimentat un gran auge i hanequilibrat la balança respecte al matri-moni religiós (50%). Aquesta tendèn-cia obeeix a “la crisi de fe que imperaavui dia, a la generalització dels matri-monis homosexuals i al fet que les ceri-mònies civils permeten una personalit-zació més gran davant de les limita-cions de l’església”, opina Karen Rodrí-guez, directora de Bodas Deluxe.No hi ha dubte, casar-se està de moda.Ho demostra la massiva assistència a laFira de Nuvis de Barcelona celebrada

l’última setmana de setembre al PortVell.Més de 2.500 parelles van acudir alcertamen que estrenava la temporadanupcial.“El nombre de casaments no habaixat; és més, la tradició i la il·lusió esmantenen”, afirma Anna Solé, directorade l’acte. En canvi, “sí que ha minvat elpressupost”, adverteix. Les retallades noafecten una partida en concret. Lesparelles prefereixen “reajustar” la des-pesa global de la cerimònia. Una mesu-ra habitual és “reduir el nombre de con-vidats” i blindar dos apartats intocables:“el vestit de núvia i el viatge”, comentaSolé. En qualsevol cas, els experts adap-ten la cerimònia nupcial a les necessitatspressupostàries de les parelles confec-cionant-los un vestit a mida.

ALTRES CULTURES. Tot el que envolta elsector nupcial –comiats, cerimònia reli-giosa o civil, floristeria, vestuari, repor-

tatge fotogràfic, etc.– no presenta granscanvis. Els nuvis repeteixen el mateixritual adaptant-lo a la seva personalitat.El que sí que crida l’atenció és el granincrement de casaments d’estrangersresidents al nostre país que volen unacerimònia d’acord amb les seves tradi-cions. Fira Nuvis ha creat un nou espaidedicat a aquest col·lectiu, NúviesWorld, que es va estrenar amb gran èxita Barcelona i tindrà continuïtat aquestcap de setmana a Fira Nuvis delVallès(Sabadell). El Marroc –país convi-dat– mostra el millor de la culturanupcial àrab. La Xina se sumarà a lacita l’any que ve.Per destripar els secrets d’aquesttipus de celebracions, Euphoria,especialista en casaments, orga-nitzarà el 17 i 18 de novembre unacte al restaurant Tres Molinosd’Esplugues de Llobregat.

casaments

La il·lusió perviuCatalunya va celebrar 32.532 matrimonis el 2011, un 9,5% més que

l’any anterior, cosa que demostra que casar-se segueix estant de modaTEXT D’ALBERTO LARRIBA FOTO DE SWEET MEMORIES

S I EL DIA del casament hade ser especial, la formade traslladar-se al lloc de

la cerimònia i el convit no hade ser menys. Existeix l’opcióde fer-ho en el propi cotxe, oel del padrí, convenientmentdecorat. Però hi ha moltesaltres formes que s’escapen delmés habitual. Per exemple, enun cotxe clàssic. “Hem notatque últimament les parelles denuvis es decanten més pelsmodels antics. Per exemple,un Rolls Royce o un Jaguar”,explica Frederic Busquets,cap de vendes de GrupLimousines. En la seva flota hiha vehicles dels anys 50 i 60,encara que els amants de l’estilvintage poden anar encara mésenrere i pujar a un Ford T del1926, que va ser el primerautomòbil fabricat en cadenaals Estats Units, o a un AvionsVoisin C3 del 1924, del qualnomés queden 10exemplars a tot el món.Per un altre costat, els nuvisque busquin trencar amb elsclixés tenen la possibilitat depujar a un sidecar o bédecantar-se per una opció mésbucòlica: un carruatge tirat percavalls. Fins i tot algunesparelles han optat per labicicleta. En tot cas, segur queaquell trajecte es converteix enun record per a tota la vida.

Un trajecteque no s’o-blida mai

_x

VEHICLES

C191012 EX PAG 16-ok.qxp:Maquetaci—n 1 15/10/12 15:36 Página 2


de botigues

TEXT D’ALBERTO GONZÁLEZ

EN UNA DE les zones mésexclusives de Barcelona,entre el passeig de Gràcia ila Rambla de Catalunya,

neix She’s Golden, una boutique mul-timarca de luxe que té com a princi-pal objectiu que tota dona se sentiespecial. L’experta en protocol iassessoria d’imatge Teresa MuñozPujadas és l’alma mater d’aquest pro-jecte, i l’encarregada de triar perso-nalment les marques, col·leccions ipeces que s’exposen.Miquel Luque, el director de la boti-ga, és l’encarregat d’aportar una àm-plia experiència en el món de la modaper trobar la combinació guanyadoraen cada cas, amb solucions versàtilsque barregen textures, estils i mar-ques. Blumarine, Blugirl, Tara Jar-mon, Paule Ka, Met, Versace Jeans,Max et Moi o Edgard Achour Parissón firmes que es poden trobar aShe’s Golden, tant per a looks de fes-ta com per a moments més informals.Les sabates d’Orciani i Maliparmi oles pells de Silvina Marotti també for-men part d’aquest nou univers.

ELS CREATIUS. Estudio In ha estat eldespatx encarregat de donar al nego-ci la forma final, creant una atmosfe-ra de sofisticació, luxe i exclusivitat.

La moda esbanya en or

Els emprovadors de She’s Golden s’alcen com autèntics ‘privée’ de les més glamurosessales novaiorqueses. Al seu interior, la clienta cobra absolut protagonisme

THE SECRET ROOM

Quan els cabells són l’excusa

Fa pocs dies que The Secret Room vadeixar de ser un secret. Aquest nouespai decorat amb llums de neó rosa,vaixelles kitsch, baguls i mobles vinta-ge i vinils a les seves parets va moltmés enllà del que és una perruqueriaconvencional i desenvolupa, a travésdels seus diferents espais, un nouconcepte. És l’ideat pels seus creadors–Salva García i Ingrid Pérez– en aquestpis del passeig de Gràcia deBarcelona. The Nails Bar és el racó onels clients poden fer-se les ungles; TheChill & Wash és una sala decorada

amb un toc retro destinada al rentatde caps i al relax; a The corner i Thevinos es poden tastar vins de reservao còctels; The reception dóna labenvinguda amb els seus vinils; i Thehair club, amb la seva gran vidriera,amaga les butaques de barberclàssiques, que permeten seure a totsaquells que busquen l’estil, laprofessionalitat i una atenciópersonalitzada per als seus cabells.

MÉS INFORMACIÓ

PASSEIG DE GRÀCIA, 26, 1r 2a (BARCELONA)

LOISAIDA

Un comerç del segle passat

¿Por què comprar una jaqueta ambdisseny dels anys 70 reeditada quanse’n pot tenir una d’original? Aquestaés la filosofia dels defensors de lamoda vintage, peces antigues en lesquals s’han especialitzat algunsestabliments, com Loisaida. El seunou comerç es troba al barri del Bornde Barcelona i recull una cuidadaselecció de peces de roba icomplements que van des delsanys 20 als 80. L’equip de Loisaidaviatja per tot el món per escolliratentament cada abric, cada gorra,

cada vestit. Són uns autèntics caçadorsde tresors antics. No només pecesde roba, sinó tambémobles, joies iobjectes variats que enamoren aprimera vista. Cada peça és única ino n’hi ha dues d’iguals. Així hodemostren les etiquetes que pengende cada article, on es mostra l’anyde fabricació, el país de procedència ifins i tot, en molts casos, el nom delseu propietari original.

MÉS INFORMACIÓ

FLASSADERS, 32 (BARCELONA)

MÉS INFORMACIÓ

ROSSELLÓ, 226 (BARCELONA)TEL. 93 487 68 07

Tons daurats que acompanyen la cali-desa de les fustes nobles usades ensòls i taulells. Com a aspecte a desta-car, els espectaculars emprovadors deforma circular, elevats i amb diversescapes de suaus velluts que protegei-xen la intimitat de la clienta que, perun moment, és l’estrella.

C191012 EX PAG 17-OK.qxp:Maquetaci—n 1 15/10/12 15:37 Página 3

A IR EUROPA ÉS LA DIVISIÓ AÈRIA DE GLOBALIA, el grup líder espanyol de serveis turístics i membre

de ple dret de l’aliança SkyTeam. L’any passat va transportar 9 milions de passatgers i és la segona compan-yia espanyola en aquest concepte. Compromesa amb el medi ambient i a l’última sempre en tecnologia, Air Europa posseeix els més alts estàn-dards de qualitat i seguretat.

LA SEVA FLOTA. La flota d’Air Euro-pa està considerada una de les més joves del món, amb una edat mi-tjana de cada aeronau d’uns 3 anys. Es

compon de 10 Airbus A330-200, 18 Boeing 737-800 i 7 Embraer 195.L’Airbus A330-200 amb el qual Air Europa cobreix els vols transoceà-nics és considerat una de les joies de l’aeronàutica, tant per l’alta tecnolo-gia que porta a bord com també pel seu intel·ligent disseny interior, que es tradueix en seients més còmodes i un generós espai entre passadissos.Té una capacitat de 299 places, 24 d’elles en business, i totes les buta-ques disposen d’un sistema audiovi-sual individual per disfrutar de músi-ca, pel·lícules i documentals.

El Boeing 737-800 és un dels últims models de la gamma

‘737’ i ofereix la màxima fiabilitat. Els seus reactors

han estat els més demanats en tota la història del sector

de l’aviació. Té una autonomia de 6.000 quilòmetres i compta

amb 180 places, 12 d’elles en bu-siness.

La flota Boeing 737-800 s’està re-novant amb el model Sky Interior.

L’Embraer 195, per la seva part, és una aeronau d’última generació amb els seients disposats de dos en dos, cosa que deixa al

centre un ampli i còmode passadís. Compta amb 122 places, 12 d’elles en business, i és perfecte per cobrir les distàncies curtes i mitjanes, amb una autonomia de 4.000 quilòmetres.Per al 2016, està previst que AirEu-ropa augmenti la seva flota amb 8 nous models del Boeing 787 Drea-mliner.

CLASSE BUSINESS. Els que viatgin en la Club Business d’Air Europa dis-frutaran de vols més confortables, tracte exclusiu i serveis addicionals, perquè volar sigui una experiència única. Els avantatges ja comencen des de terra, amb facturació inde-pendent en taulells Business, fran-quícia d’equipatge gratuïta fins a 40Kg. segons la destinació, accés a les sales VIP, milles de bonificació als socis Flying Blue i prioritat en el desembarcament de maletes.Durant el vol, els viatgers d’aquesta classe disfrutaran de butaques ergonò-

l’aerolínia

Air Europa,el plaer de viatjar

La seva flota és una de les més joves del món, compromesa amb el medi ambient i sempre a l’última en tecnologia

TEXT DE NORA PÉREZ

2

miques (seient Cocun en els avions A330-200 que realitzen la ruta de llar-ga distància), més espais entre seients, pantalles individuals d’entreteniment a bord, exquisits plats basats en una dieta mediterrània, servei perma-nent del personal a bord que atendrà

tots els suggeriments i premsa diària i revistes d’actualitat.

RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT. Amb l’afany d’oferir sempre la màxi-ma seguretat, Air Europa és la com-panyia aèria certificada en totes les seves àrees en qualitat, seguretat i medi ambient.

El 2011 es va po-sicionar com l’aerolínia més eficient del món i, per tant, la més respectuosa amb el medi ambient en vols de curta i mitjana distància, segons un estudi recent presentat per l’ONG alemanya At-mosfair, dedicada a la lluita contra el canvi climàtic.L’informe, per al qual s’han analitzat 22 milions de vols i 107 models dife-rents d’avió, situa la companyia aèria del Grupo Globalia en el setè lloc del rànquing de vols de llarga distància. Una posició de privilegi en la qual hi té a veure, i molt, la joventut de la seva flota, que és de 3 anys per avió.Així mateix és l’única companyia aèria que ha participat en el progra-ma Aire de la FAA (Federal Aviation Administration), destinat a aconse-guir un estalvi més gran en el consum energètic i la reducció de les emis-sions de gasos, cosa que situa la com-panyia a l’avantguarda de l’aviació internacional.

DESTINS. Air Europa té una àmplia xarxa de destins, domèstics, mitjana i llarga distància. Vola a Alacant, Barcelona, Bilbao, Fuerteventura, Granada, Gran Canària, Eivissa, Lanzarote, Màlaga, Madrid, Mallor-ca, Menorca, Astúries, Santiago

de Compostel·la, Sevilla, Tenerife, València, Vigo i Saragossa.En destinacions internacionals ho fa fins a Amsterdam, París, Londres, Venècia, Roma, Milà, Lisboa i Dakar i pel que fa a llarga distància, Buenos Aires, Cancún, Caracas, l’Havana, Punta Cana, Santo Domingo, Salva-

dor de Bahia, Lima i Nova York.Aquest últim any, Air Europa

ha estrenat dues noves rutes: Madrid-Ginebra i Ma-

drid-Banjul (Gàm-bia), i en els

pròxims mesos obri-ran les noves rutes Madrid-Bilbao, Madrid-València, Madrid- Brussel·les i Madrid-Santa Cruz de la Sierra (Bo-lívia).

INFORMACIÓ I RESERVES: Viajes El Corte Inglés Tel. 902 400 454 www.viajeselcorteingles.es

PRODUCTES AIR EUROPA Flying Blue és el programa de fi-

delització d’Air France, KLM i Air

Europa, cosa que el converteix en

el programa de passatger freqüent

més gran d’Europa. Un progra-

ma senzill i ple d’oportunitats que

compta amb 18 milions de socis i

més de 100 empreses associades.

Air Europa Empreses, per la seva

part, és el programa de fidelitat per

a Empreses i Autònoms basat en

l’acumulació de punts. Un programa

diferent amb el qual es podrà gastar

com i amb qui es vulgui els punts, al

preu equivalent en euros que figuri

a la web d’Air Europa.

Amb MyAir Europa, la companyia

premia la persona que fa una com-

pra a la web. És el programa de

fidelitat 100% on-line amb el qual

cada compra que es fa i en qual-

sevol producte del programa té

premi. Al finalitzar la compra, au-

tomàticament es carreguen euros

al compte del soci per a la seva se-

güent compra. La Targeta de crèdit

Air Europa és la targeta amb efecte

Boomerang. Només s’han de pagar

amb ella les compres diàries i una

part dels diners tornen al passatger

per comprar un bitllet d’Air Europa

en els diferents canals de venda de

la companyia.UNA FLOTA JOVEL’Airbus 330-200 és considerat una de les joies de l’aeronàutica.

MÀXIMA COMODITATButaques ergonòmiques, pantalles individuals i més espai entre seients.

ROMÀNTIC PARÍSEn destins internacionals, Air Europa viatja a diferents destins, com París.

ÀPATS A BORDEls plats que se serveixen a bord estan basats en una dieta mediterrània.

BUENOS AIRESEntre els seus vols de llarga distància, destaca la ruta a Buenos Aires.

1

2

3

4

5

5

1

3

4

“

La primera vegada que va veure el mun-tatge final deMake You Rock,Mónica liva dir al seu marit: “Crec que, de tots elsmeus videoclips, aquest és en el que surtomés guapa”.Era sorna,és clar.Perquè d’a-quell esguerro en el qual es transforma lacantant catalana es podrien dir moltescoses,menys que és bonic.Si el que prete-nia era fer parlar, ho ha aconseguit.

¿Com va néixer la idea de ferMake YouRock?Una tarda estava amb Pepe Herrero[director musical dels seus últims espec-tacles] revivint alguns gransmoments dela nostra adolescència i vam recordar eltema Smalltown Boy de Bronski Beat,amb aquells quatre compassos que erenla bomba. I vam pensar: ¿Per què nocomponem un tema amb aquella matei-xa seqüència?Estàvem tanmotivats queen deu minuts ja el teníem.

Els devia donarmés feina la gravació delvideoclip...No et pots imaginar la d’hores que vampassar sense poder tocar res per noespatllar el maquillatge, amb una calorsufocant.El quemés em va costar va serentendre bé els personatges.

Encara que és susceptible de múltiplesinterpretacions, el relleu generacional ésel tema principal.Exacte. I ho visc ara amb el meu fill, queté 20 anys i a vegades em posa nerviosa.Li dic: ‘Aitor, que quan tu hi vas, jo ja hi

he anat i he tornat mil cops’. Però aquím’equivoco.Perquè jo també vaig come-tre errors, i gràcies a ells sóc el que sóc.Com amares, hauríem de deixar que elsnostres fills passessin per això. Peròtenim el nostre instint protector.

¿Què li queda de la rebel·lia pròpia de lajoventut?Semprem’he revelat i em segueixo reve-lant. Una de les coses per les quals méshe lluitat és per ser lliure. Perquè, ¿quèés la vida sense llibertat? No és res. Enl’àmbit musical vaig lluitar fins que, des-prés de molts anys, vaig poder decidirquè volia fer en cada moment. MakeYou Rock, per exemple, és una cosa queno m’haurien deixat fer.

Un tema que no pertany a cap àlbum ique només es ven per internet.És que jo crec en els singles. ¿Quantesvegades t’has sentit defraudat al pagarper un disc del qual només valia la penauna cançó? Per això penso que estemtornant unamica a l’època dels discos devinil a través, per exemple, d’iTunes, onpots comprar els temes solts que t’inte-ressin i pagar només pel que t’agrada.Aquest és el futur.

Per a la gravació del videoclip deMakeYou Rock, ha comptat amb la col-laboració d’integrants de CommunityBeat, nova plataforma per a la difusió deprojectes musicals sense intermediaris.Aquesta és la primera vegada que treba-

llo amb gent que té molta més il·lusióque experiència. I jo crec molt en això,perquè la il·lusió és el principalmotor dela vida. Els que estem en aquest móndonem poques oportunitats als queestan començant. I ens hem d’obrir percréixer i seguir aprenent. Perquè hi hamolt més talent a fora que a dins d’a-quest negoci.

Un exemple del seu suport a les novespromeses és la recent col·laboració ambMarina Heredia.Per a mi és la millor veu femenina fla-menca que tenim. El típic cas d’unaartista que ésmés reconeguda a fora quea dins d’Espanya.Vam coincidir per pri-mera vegada en un programa de televi-sió i em va deixar tan impressionada queli vaig demanar fer un duet.

L’estètica deMake You Rock ha fet quela tornin a comparar amb Lady Gaga.¿La molesta?Quan ets artista estàs constantmentexposat a crítiques i comparacions enca-ra que, la veritat, encara no entenc gairebé la semblança. També és cert que noestic gaire al dia en novetats musicals,perquè sento que no em convé rescatarmassa informació: ara mateix tota lamúsica comercial sona igual; es treballaamb les mateixes seqüències, programa-cions i gairebé els mateixos acords; esprodueix de la mateixa manera i fins itot la imposició vocal de moltes artistesés similar. I això em fa ràbia, perquè ja

que tenim aquest do, n’hem d’aprendre ievolucionar.

I en aquesta evolució, ¿contempla lapossibilitat de llançar-se al mercat ame-ricà, onMake You Rock està tenint tanbona acceptació?Que no em busquin. L’energia que tensals 20 anys no és la mateixa a prop dels40. Ni tampoc la il·lusió, no ens enga-nyem. Ja no estic disposada a sacrificarles mateixes coses. Potser m’he tornatmés còmoda, sí, però no passa res. Hetreballat molt durant 20 anys. Crec queja emmereixo una miqueta de calidesa iqualitat de vida. No em refereixo a dei-xar de treballar, que seria un sacrilegi.Però no fer-ho des de l’ambició, sinó desde l’amor per la professió i la serenitat.

Això explica que faci quasi sis anys queprepara el seu pròxim projecte:Lubna.Espero que estigui a punt el 2013. Ésuna òpera rock simfònica que es podràadquirir tant en format digital com físic.Perquè,demoment, l’únic pla que tinc éseditar-la com a obra literària, amb eldisc. La idea és que vagis llegint cadacapítol i després puguis posar la cançócorresponent. Són 17 talls musicals, quevan del drama a la comicitat. Per a laseva creació, Pepe i jo hem treballat màa mà amb un escriptor barceloní.

En àrab, lubna significa pura com la llet.¿Però qui és aquest personatge?És una de les dues protagonistes indis-


entrevista

Mónica Naranjo

Hi ha moltmés talent afora que a

dins d’aquestnegoci”

C191012 Ex PAG 20-21-ok.qxp:Maquetaci—n 1 15/10/12 18:25 Página 2

ria.És un sisè sentit amb el qual naixem,diuenmolts parapsicòlegs.Mira els nens,que tenen llargues converses cap al no-res, amb personatges invisibles. Perònosaltres, els adults, desconeixem comestimular-los per conservar aquesta sen-sibilitat. Les persones que no tenim porde sentir, encara la tenim. Jo, per exem-ple, no puc entrar en una botiga vintageperquè m’hi ofego, són massa sensa-cions de cop.

Encara que per a paranormal, la sevarecent aparició en un anunci de cervesaamb gust de taronja...(Riu) Quan em van explicar el quehavia de fer els vaig dir: ‘¿Perdona? Ésque crec que sóc rossa i no me n’esticassabentant’. Va ser una experiènciamolt divertida.Això sí,quan vaig arribarel primer que li vaig preguntar al meurepresentant era on hi havia una Shandyde taronja, perquè jo no em posavaaquell vestit si abans no tastava el pro-ducte que estava venent...Em sento feliçde despertar un somriure en la gent através del que estic fent en els últimstemps, incloent-hi Madame Noir. Peraixò admiro tant els còmics, perquè crecque és una de les professionsmés difícilsque poden existir.

Humor és el que no li falta aTu cara mesuena, on participa com a jurat.Tant aquest comEl número uno,progra-ma on també vaig treballar recentment,responen a formats en què em sento a

gust. Com el seu director, Tinet Rubira,jo també vinc de la generació de l’Un,dos, tres i advoco pels espais familiars.Alprincipi vaig dubtar si involucrar-m’hi ono, perquè veníem d’una època en quètot el que veies a televisió eren crits ibaralles. Però Tinet em donava confian-ça. ‘Serà còmic, familiar, entre col·le-gues’, em va dir. I jo vaig dir: ‘Adelante’.

No obstant, sempre ha mesurat molt lesseves aparicions públiques. ¿Ha estatmés per preservarMónica Naranjo coma artista o com a persona?Sempre la persona. Em faria molta ver-gonya anar a un quiosc i trobar la mevacara en una revista del cor.Valoro mol-tíssim poder anar a comprar una baguetacabada de fer –que és un dels meusgrans plaers– sense que la fornera sàpi-ga res de la meva vida i misèries. Peraconseguir-ho, no hi ha una fórmulamàgica: a la vida, si tu respectes, tothomet respecta.

Encara que és impossible evitar elsrumors.Alguns arriben a fermal.Però n’hi ha dedivertits. Per exemple, quan va venir aEspanya la cantant transsexual DanaInternational va sol·licitar que l’aten-gués el meu estilista.Ell hi va anar, peròva tenir una sorpresa quan la intèrpretli va dir que jo estava operada comningú...Avui dia crec que a Israel seguei-xen creient que vaig néixer home.

¿Ha lamentat alguna vegada acceptaralgun projecte?Sí. El meu gran error va ser Chicasmalas. Però també em vaig penedir detreballar amb Tom Jones. Estàvem pre-parant un duet de la cançóGive a LittleLove.Però no emva agradar l’actitud dela gent que l’envoltava. Era: ‘Al mercatllatí, Mónica Naranjo és un as; ambaixò ens assegurarem seguir a dalt de

tot’. Em vaig sentir total-ment utilitzada. Vamgravar el tema perseparat,però va ser ala sessió fotogràficaon em vaig adonarque tot allò era unputo negoci. I jo crecque la música és algu-

na cosa més. Així quevaig decidir parar-ho.

Tom Jones em va decebre ivaig sentir satisfacció que

aquell treball mai veiés lallum.

Parlant de col·laboracions, ¿ambquin artista treballaria sense pensar-s’ho?Hauria sigut apoteòsic haver cantatamb Freddie Mercury. Per una altrapart, també m’encantaria fer unagala de Nadal amb Plácido Domin-go,a l’estil de la que va fer ambDio-nne Warwick. La veritat és que almeu fill li hem inculcat molt elstemes nadalencs, l’ambientació, lesolors, justament perquè no ho vaigtenir en la meva infància.

cutibles de l’obra. Un ésser asexuat ibell, que encarna una cosa que ensencantaria que existís als éssers humansi que, en canvi, no tenim: la justícia divi-na. Segons l’autor, estic predestinada aser Lubna, perquè s’ha basat molt en elsmeus pensaments, en les meves coses. Icrec que em sentiré molt còmoda enaquest personatge.Perquè crec en ell, enla seva interioritat, el seu raciocini, elsseus ideals, toti que a vegades siguinmolt radicals i fins i tot cruels. A nivellinterpretatiu, sens dubte, és el més difícilque he fet mai.

A més de trobar-la en llibreries i boti-gues de discos, una òpera rock hauria dedisfrutar-se als escenaris...Per descomptat,Lubna està escrita per adirectes, amb la seva orquestra simfòni-ca i el seu grup de rock. Però tot aixòestà per veure, perquè aquest gènere noté un gran vessant comercial. No obs-tant, jo últimament mai penso si lescoses que faig ompliran sales; senzilla-ment les faig perquè les sento. I enaquest sentit sóc molt afortunada, grà-cies a Déu. Sempre dic que, tot i que lavida m’ha fet passar per moments moltamargs, sempre m’ha donat molt més.

¿Aquests moments han tingut un reflexen la seva trajectòria professional?Sens dubte. La teràpia més gran que hetingut a la meva vida és compondre.Quan escric la lletra em sento molt peti-ta, com una formiga. Sóc extremada-

ment perfeccionista. Tant que el meumarit, Óscar, diu que sóc la meva pitjorenemiga. Perquè escric una cançó, ladeixo, i al cap d’una hora hi faig uncanvi; estic al llit, em llevo, la reviso itorno a dormir. Així fins a l’últim diaabans d’entrar a gravar-la en estudi.

Per agafar-li mania al tema.Això és una mica el que em passacada cop que estic de gira: com querepeteixes les cançons tantesvegades, acabes fastiguejada.Per això, precisament, aMadame Noir [l’últimespectacle] vam intentarvariar el repertori. I quiesperava sentirDesátame o Sobre-viviré, potser es vasentir decebut.

Si hagués d’esco-llir un entre tots elsseus temes, ¿quin seria?Pels arranjament i els gransmoments que m’ha proporcionatseria, sens dubte, Europa. Crec que undels instants més màgics de la mevacarrera va ser quan la vaig interpretar alPalau de laMúsica,el gener del 2010.Nonomés per ser a casa, sinó per l’escenari.¿Has estat al Palau buit? Hi has d’anar.Crec que té visitants.

¿Té coses de bruixa?No crec que sigui una qüestió de bruixe-

SI ABANS JA ERA DIFÍCIL

QUE UNA DISCOGRÀFICA

APOSTÉS PER UN TREBALL

QUE SORTÍS DE LA NORMA,

ARA, QUE ESTAN

TERRORITZADES, ÉS COM

CLAVAR-SE COPS DE CAP

CONTRA UNA PARET. PER

AIXÒ FA ANYS QUE LA

CANTANT DE FIGUERES VA

DECIDIR FER EL SEU CAMÍ

PER LLIURE. AIXÍ ÉS COM

S’HA GUANYAT EL RESPECTE

I L’ADMIRACIÓ.



_x

C191012 Ex PAG 20-21-ok.qxp:Maquetaci—n 1 15/10/12 18:25 Página 3



Exaltació

colorista

Arriba la tardor amb el seu caminar pausat. Plou nostàlgia,austeritat i pudor. I mentre els arbres es vesteixen de cadàver,

els humans intenten fer front a la inevitable letargia. Elmillor revulsiu per a les hores de penombra és un filtre de color.

moda

1

C191012 EX MODA-ok.qxp:Maquetaci—n 1 15/10/12 14:39 Página 2

2


moda

Torbada pel sol de tardor IIFaldilla de Tara Jarmon (208euros), jersei de Kenzo (600 euros),brusa de Christian Dior (1.100euros), mocador d’Hermès (450euros), gorgera de B&L (17 euros) imitjó de Burlington (16 euros).

Cara serena II Pantalons de TaraJarmon (284 euros), brusa deDiane Von Furstenberg (274euros), rebeca d’Essentiel(consulteu punt de venda), cinturóde Miu Miu (210 euros) i sabatesde Chie Mihara (270 euros).

Provocativa II Pantalons d’Etro(675 euros), rebeca de TaraJarmon (273 euros), brusa deDinou de Jofré (249 euros) imocador de Versace (270 euros).

Verticalitat II Faldilla de TaraJarmon (198 euros), jersei deCéline (1.190 euros), husky deSandro (265 euros), cinturód’Hermès (670 euros), mocadorde Versace (310 euros), mitjó deBurlington (16 euros) i sabata deSixty Seven (consulteu punt devenda).

Aire retro II Pantalons de Kenzo(450 euros), rebeca d’Aggabarti(consulteu punt de venda), jerseid’Isabel Marant (500 euros),cinturó de Loewe (325 euros) imocador de Versace (270 euros).

Trencadís II Vestit de Sandro (225euros), torera de Stella McCartney(1.085 euros), mocador de Versace(300 euros) i estola d’Essentiel(consulteu punt de venda).

1

2

3

4

5

6

3


Les dificultats econòmiques s’hanexacerbat i han donat lloc a movi-ments socials crítics, alternatius i crea-tius. Una reacció que està calant pro-fundament en les noves col·leccions.Per a molts creadors, el leitmotivactual ja és no passar desapercebut.D’aquí que s’utilitzin els tons més cri-daners, fins i tot en la seva versió fos-forescent. I ni tan sols la sobrietat prò-pia de la tardor ho pot evitar.

“ELS ESTILISMES es resumeixen enlooks barrocs, amb mocadors de seda icolors reals. És la millor manera dedisfressar, per uns instants, la decadèn-cia d’aquest país i imaginar una tardorperfecta als Hamptons”, el lloc devacances predilecte de les famílies adi-nerades nord-americanes. Aquesta ésla interpretació d’Olivia Montardit,estilista que advoca per “deixar debanda la sobrietat de la crisi i arriscaramb una barreja de colors impossibles,pells, complements extravagants, pan-talons amples, turmelleres i els es-tampats més rebuscats”. Montarditconvida a desafiar els convencionalis-mes per abordar l’opac moment actualamb una mirada més positiva.


R ES ÉS CASUAL en el món dela moda i la improvisació ésel terme maleït. Abans decrear una nova col·lecció

–molt abans que es passegi de formaintranscendent per sobre d’una passa-rel·la–, el dissenyador s’aïlla a larecerca de la seva tesi, que serà la queil·lumini el posterior procés creatiu ijustificarà l’ús d’uns teixits, unespeces, uns patrons o colors. Tesi que,inevitablement, ve perfilada pelmoment social. De l’actual no hi hagaires coses a dir –més de les que jas’han dit–, perquè l’omnipresent crisis’encarrega de recordar-nos la situa-ció cada dia

QUAN LA CRISI mostrava tímidamentels seus primers símptomes, les gransmarques de luxe es van aferrar a lavella idea que el passat sempre ésmillor, van donar ales al concepte vin-tage i van apostar per reinventar elsmodels existents, en tons neutres isuaus, sense grans complicacions iestampats més que discrets. Evocarrecords transmetia la idea de calma,d’assossec, la sensació que tot seguiriaigual. Però no ha estat així.

_x

II MODEL: KSENIA GOLUBEVA (VIEW MANAGEMENT) II MAQUILLATGE I MANICURA: RUBÉN MÁRMOL (PER A MAC COSMETICS) II PERRUQUERIA: RUBÉN MÁRMOL (PER A SALERM COSMETICS) II ESTILISME: OLIVIAMONTARDIT II FOTOGRAFIA: MIREIA GRAU (HELMUT&CO) II AGRAÏMENTS: SANTA EULÀLIA I JOFRÉ .

EVOCAR RECORDSTRANSMETIA LA IDEAQUE TOT SEGUIRIA IGUAL,PERÒ NO HA ESTAT AIXÍ

5

4 6


LA CIUTAT D’OVIEDO ES CON-VERTEIX un any més en esce-nari de la nova programació cultural que situa la capital

del Principat d’Astúries al lloc més alt oferint representacions, concerts i mú-sica en espais tan imponents com ara el Teatro Campoamor o l’Auditorio Príncipe Felipe. Tradició, art, his-tòria i cultura es fonen en cada racó de la ciutat amb aquell esperit únic i en constant evolució que fa d’Oviedo Capital Cultural. L’escapada ideal

perquè se situa a més a més com un referent nacional per als aficionats a la cultura.

LXV TEMPORADA D’ÒPERA. La capital del Principat ofereix, un any més, la temporada d’òpera. Fins al gener del 2013 es representaran al Teatro Cam-poamor, títols de reconeguts autors i amb la participació de grans intèr-prets que portaran a escena les òperes de Werther, Lucia de Lammermoor, Turandot, Agrippina i Don Carlo.La temporada d’òpera va arrencar l’11 de setembre passat amb “Wer-ther”, a càrrec de l’Orquesta Sinfó-nica del Principado de Asturias, una òpera en quatre actes amb música de Jules Massenet i llibret en francès d’Édouard Blau, Paul Milliet i Geor-ges Hartmann, basat en la novel·la epistolar Els sofriments del jove Wer-ther, de Goethe.A l’octubre, li tocarà al torn a “Lu-cia de Lammermoor”, de Gaetano Donizetti, tragèdia de colors encesos i belles i elegants melodies que conté una de les escenes més intenses i di-fícils de tota la literatura operística: l’ària de la bogeria de Lucia. Aquest drama tràgic en tres actes, basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Sir Walter Scott, es representarà amb l’acompanyament de l’Orquesta Oviedo Filharmonía i el Coro de la Ópera de Oviedo.L’òpera de “Turandot”, de Puccini, es representarà durant el mes de novem-bre. La història procedeix d’un poema de Nezami, un dels grans poetes èpics de la literatura persa, anomenat Les set be-lleses o Les set princeses. L’ambientació a la Xina sorgeix per primera vegada en narracions àrabs del segle XV i XVI i fins i tot hi ha algunes al·lusions a Les mil i una nits.“Agrippina” serà la quarta produc-ció d’aquesta temporada i comptarà amb el debut d’Anna Bonitatibus en el paper principal i el retorn de Pietro Spagnoli en el rol de Claudio. L’òpera de Händel posseeix tots els ingredients per atraure el públic: intrigues, enganys i se-ducció. Aquesta nova produc-ció de l’Ópera d’Oviedo en c o p r o d u c c i ó amb l’Òpera Flamenca (De Vlaamse Opera) s’estrenarà el 16 de desembre i tindrà represen-tacions també els dies 18, 20 i 22 d’aquell mateix mes.

MÉS CONCERTS. A partir del 27 d’octubre, els aficionats podran dis-frutar d’un programa de 22 concerts de primer nivell. El cicle de concerts de l’Auditorio Príncipe Felipe i les Jornadas de Piano “Luis G. Iberni”

conformen l’eix central de la progra-mació musical d’Oviedo.Aquesta nova temporada s’inaugura amb el concert d’Ainhoa Arteta el 27 d’octubre. Des d’aquesta data fins

al maig del 2013 hi haurà la tempora-da de grans con-certs i jornades de piano a l’Auditorio Príncipe Felipe, amb un ampli ven-tall de programes, autors, èpoques i estils musicals i amb la participa-ció d’orquestres, directors i solis-tes de prestigi in-ternacional com l’esmentada Ain-hoa Arteta, Cecilia

Bartoli, Arcadi Volodos o la London Philarmonic Orchestra.El 15 de desembre, l’Auditorio Prín-cipe Felipe rebrà la visita de la sopra-no Nina Stemme, guardonada amb el Premio Lírico del Teatro Cam-poamor, i l’Orquestra de Cambra de Suècia. La formació, dirigida per

escapada

Oviedoés música

El marc incomparable d’Oviedo torna a acollir la temporada d’òpera i

grans concerts TEXT DE NORA PÉREZ

El Teatro Campoamor

i l’Auditorio Príncipe

Felipe són els escenaris

dels concerts i òperes de

la programació cultural

d’Oviedo durant els

pròxims mesos

Thomas Dausgaard, presentarà un in-teressant programa titulat “El Amor, la Esperanza y el Destino”, que in-clou obres de diferents compositors, des de Beethoven fins a Weill.Les Jornadas de Piano “Luis G. Iber-ni” s’iniciaran al mes de novembre amb els recitals de Christian Zacha-rias i Rafal Blechacz. Un altre pianis-ta de referència, Arcadi Volodos, to-carà amb l’Oviedo Filharmonía, sota la direcció d’una de les fermes prome-ses de la direcció orquestral Michael Francis, l’1 de desembre.

RESPIRANT ART. Els carrers d’Oviedo són com un museu a l’aire lliure. La ciutat es troba plena d’escultures que els visitants aprofiten per admirar i fotografiar. Ana Ozores es va esca-par de La Regenta, el famós llibre de Leopoldo Alas Clarín, per viure ja per sempre a Oviedo. A prop de la Catedral de San Salvador, aquesta es-cultura convida a passejar pels carrers del casc antic del que per a ella va ser Vetusta.Woody Allen també va voler estar present en el que per a ell és “un

lloc especial, com si no fos d’aquest món, com un conte de fades”. Amb aquestes paraules exactes va defi-nir la ciutat d’Oviedo aquest cineas-ta nord-americà al recollir el premi Príncep d’Astúries de les Arts el 2002. L’estàtua d’Allen caminarà ja per sem-pre entre els transeünts pel centre de la ciutat.A més de l’escultura, l’arquitectura cobra una especial importància al llarg del Principat. Les esglésies de San Julián de Prados, San Miguel de Lillo i Santa María de Naranco, són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i formen una de les més importants mostres d’art preromànic que es pot trobar en tota la Península Ibèrica. També són dignes d’admirar exemples de gòtic en el paisatge d’Oviedo, ja que la Catedral de San Salvador és fidel a aquest estil arqui-tectònicPel que fa a pintura, el Museo de Be-llas Artes compta amb obres d’artistes espanyols com Picasso, Murillo, Ber-ruguete o Sorolla, i amb una impor-tant col·lecció de pintors italians entre els quals s’ha de destacar el renaixen-tista Tizziano.

INFORMACIÓ I RESERVES: Viajes El Corte Inglés Tel. 902 400 454 www.viajeselcorteingles.es

TEATRO CAMPOAMORAcull la nova temporada d’òpera amb títols de fama internacional.

EL CASC ANTICOviedo convida a passejar pels seus carrerons plens d’història.

LXV TEMPORADA D’ÒPERAFins al gener de 2013 es representaran títols de reconegut prestigi.

AUDITORIO PRÍNCIPE FELIPEA partir del 27 d’octubre tindrà lloc en aquest escenari el cicle de concerts.

1

2

3

4

TEATRO CAMPOAMORLXV TEMPORADA ÓPERA DE OVIEDO

LUCIA DE LAMMERMOOR20 octubre Música de Gaetano DonizettiOrquestra: Oviedo FilharmoníaCoro de la Ópera de Oviedo

TURANDOT24 novembre 2012Música de Giacomo PucciniOrquestra: Oviedo FilharmoníaCoro de la Ópera de Oviedo

AGRIPPINA22 desembre 2012Música de Georg Friedrich HändelOrquesta Sinfónica del Principado de Asturias

Hotel*** + Entrada des de 160 € A

AUDITORIO PRÍNCIPE FELIPECONCERTS

NINA STEMME, soprano15 desembre 2012Orquestra de Cambra de SuèciaThomas Dausgaard, director

Hotel**** + Entrada des de 62 € AE

JORNADAS DE PIANO

ARCADI VOLODOS, piano1 desembre 2012Oviedo FilharmoníaMichael Francis, directorHotel**** + Entrada des de 56 € AE

Preu per persona i nit en habitació doble estàn-dard i règim d’allotjament i esmorzar. Places limi-tades. Consulta condicions i altres opcions. Des-peses de gestió (6 € per reserva) no inclosos.

OVIEDO CARD. Els titulars de l’Oviedo Card podran beneficiar-se d’uns

preus especials i d’avantatges com ara l’entrada al camp de golf Las Caldas

a un preu especial com també al Centro Ecuestre El Asturcón i al Palacio de

los Niños. Pel que fa a la gastronomia, en

una selecció de restaurants de la ciutat se’ls

obsequiarà amb una degustació de tres

aperitius previs al menú i unes prepostres,

i a El Bulevar de la Sidra se’ls convidarà a

una ampolla de sidra sopant o dinant a

la carta.

TEXT D’EDUARD PALOMARES

l’estalviadorNous temps per a

La crisi ha comportat un augment de la cultura financera demoltsciutadans amb capital per invertir, que han vist que hi ha vida més enllà

del seu banc. Ara toca diversificar, i existeixen diverses opcions per fer-ho.

LA CRISI econòmica té innom-brables conseqüències negati-ves, que es reflecteixen en lesdificultats de moltes famílies

per arribar a final de mes, la retalladade l’estat del benestar, l’increment deles desigualtats… Però posats a veure-ho amb optimisme i buscar-hi algunefecte positiu, aquest podria ser l’in-crement de la cultura financera perpart del ciutadà.Dit d’una altra mane-ra, ¿qui sabia què era això de la primade risc fa quatre anys? O també, ¿quis’atrevia a desconfiar dels productesque li col·locava el seu banc de tota lavida? Ara, molts estalviadors hanrebaixat el seu grau de confiança enles entitats i han passat a agafar elcontrol del seu capital, optant per unacosa que alguns experts fa temps reco-manen: diversificar.Òscar Ramírez, un assessor d’inver-sions que ha fet efectiva la seva voca-ció de docent mitjançant diversos cur-sos en centres cívics com la Casa Eli-

zalde de Barcelona, aconsella repartirel patrimoni entre diverses opcions,encara que per fer-ho “s’ha d’enten-dre com funcionen els diferentsactius” i allunyar-se de la manera tra-dicional d’estalviar. “Abans de l’esclatde la crisi, la immensa majoria delpatrimoni de les famílies espanyolesestava repartit entre el banc i el totxo.Per això ens ha afectat tant”, diu.Actualment, molts estalviadors hanoptat per agafar el control tant peldesengany amb les entitats com perles incerteses que genera la situacióeconòmica global i l’espanyola en par-ticular (a la qual se suma ara el debatsobre la viabilitat econòmica deCatalunya en l’hipotètic cas de laindependència). Per això, molts delsconsells de Ramírez s’encaminen no abuscar una gran rendibilitat, sinó aprotegir el patrimoni i mantenir elpoder adquisitiu actual amb algunmarge de beneficis. Aquestes són lesprincipals vies de diversificació:

. COMPTES BANCARIS. Encara que unno en sigui gaire partidari és obvi queés necessari tenir un compte corrent itampoc és mala idea comptar ambalgun compte d’estalvis o dipòsit a ter-mini fix, més tenint en compte que elFons de Garantia de Dipòsits arribafins als 100.000 euros. Cosa que blindadavant la fallida d’una entitat, però nodavant una eventual sortida de l’euro odevaluació de la moneda.

. COMPTE A L’ESTRANGER. Davantaquesta possibilitat (de moment, sem-bla que llunyana), Ramírez recomanaalgunes mesures que poden prendreaquelles persones que tinguin la sortde comptar amb una quantitat dispo-nible per invertir, ja que d’ella no endepèn la seva vida diària. Per exemple,“obrir un compte en algun país defora de la zona euro per esquivar unapossible devaluació automàtica”. Enalguns casos ni tan sols fa falta despla-çar-s’hi, encara que només és rendible

amb un cert patrimoni ja que els cos-tos són més grans.

. EFECTIU A CASA. “No està mala-ment tenir una mica més d’efectiu delque normalment tindries, encara queno es tracta de treure maletins delbanc, però sí d’incrementar lleugera-ment el líquid disponible”, assenyalal’assessor. L’únic inconvenient resi-deix en el fet que també augmentenles possibilitats de robatori, cosa queexplica que hagi augmentat el negocide les empreses instal·ladores de cai-xes fortes. Part d’aquest efectiu pot seren divisa estrangera.

. INVERTIR EN OR. Aquest metallsempre s’ha considerat un valor refu-gi, ja que els grans inversors s’hi bol-quen quan hi ha incerteses econòmi-ques. Els lingots són fàcilment trans-formables en qualsevol divisa i, pertant, estan allunyats del risc de deva-luació [més informació a la pàgina 26].

inversió


C191012 Ex ECONOMIA-ok.qxp:Maquetaci—n 1 15/10/12 14:50 Página 2

. RENDA VARIABLE. Malgrat la malafama dels mercats financers, ÒscarRodríguez considera que invertir enborsa una part del patrimoni, ambprudència, és una bona opció. “Unapossibilitat és un fons d’inversió, en elqual és un gestor el que escull i con-trola un determinat cistell d’accions”.En aquest cas, prefereix que aquestgestor sigui un assessor independentamb uns interessos que concordinamb els del seu client. També hi ha lapossibilitat de comprar accions direc-tament, i millor si cotitzen en dòlars.“En aquestes circumstàncies, el tipusd’empresa més adequada és una mul-tinacional que vengui a tot el món”,assegura.Amb totes aquestes alternatives, l’es-talviador que disposi d’un capital perinvertir pot iniciar un procés de diver-sificació. La clau, en qualsevol cas,resideix a informar-se, interessar-se,desconfiar i llegir amb lupa la lletrapetita. Ensenyances de la crisi.

EN AQUESTES altures de lapel·lícula hi ha una cosa quesembla bastant clara respecte

a la crisi econòmica, i és que seranels ciutadans els que en patiran lesconseqüències, mentre que lesentitats financeres amb deutesastronòmics rebran ajudespúbliques per salvar-se. Això haservit com a estímul perquè moltespersones indignades abandonin elsbancs i caixes tradicionals perdecantar-se per la banca ètica, quepersegueix el doble objectiu de serviable i finançar només aquellesactivitats que tinguin un impactesocial i mediambiental positiu.Una forma alternativa d’encarar lesrelacions financeres que estàexperimentant un gran creixement.De fet, una de les entitats dereferència dins d’aquest sector,Triodos Bank, ha registrat una taxade creixement del 27% a Espanyadurant el primer semestre del 2012.“Creiem que les persones estan alcentre de l’activitat financera, quela producció de béns hauria d’estaren equilibri amb la capacitat de laTerra i que l’emprenedoria ésessencial per millorar la qualitat devida. Sens dubte, aquesta propostaestà sent reconeguda com a sensa-ta per la societat”, explica EstebanBarroso, director general deTriodos Bank a Espanya. Altresopcions són Oikocredit, Coop 57 ola Fundació per a la Inversió il’Estalvi Responsable (Fiare).

Beneficissocials

BANCA ÈTICA

_x

Autogestióal parquet

L’agent borsari José Antonio Madrigal ofereix algunesclaus per comprendre el funcionament de la borsa i

invertir per un mateix sense la necessitat d’intermediaris.

JOSÉ ANTONIO Madrigal ges-tiona un fons inversor a WallStreet, és autor del llibre Gá-nate y ganarás en bolsa. El

éxito radica en tu interior (PlataformaEditorial) i imparteix cursos sobrecom entendre els mercats. Tot unexpert que ens fa una primera reco-manació que pot suposar una galledad’aigua freda:“El meu primer consella l’estalviador sense coneixements ésque no inverteixi en borsa, perquècompeteix amb els millors del món i,a més, el 95% dels inversors perden”.Tampoc a través d’un banc:“L’interèsprincipal de les entitats financeres noés que guanyis diners, sinó fer-hoelles”. Dit això, si encara hi ha algúamb ganes de trepitjar el parquet icompta amb un capital que no neces-sitarà a curt termini, la primera tascaradica a “llegir, estudiar i formar-se”per aconseguir ser autosuficient.“Ningú mirarà pels seus interessoscom un mateix”.

Madrigal proposa, així, seguir laconsigna punk de fes-ho tu mateix,però adaptada al context capitalista.En primer lloc s’ha de tenir clar que,per més malament que estigui lasituació econòmica, sempre hi hacompanyies que només fan quepujar i pujar (a Espanya, Inditex,Dia, Grífols…). “És com la vida,t’has de fixar en quines accions sónles bones del moment i invertir-hi.No m’interessen les que baixen, permés barates que estiguin, ja quenomés s’ha de comprar les empresesque creixen”. També recomana quecada persona creï la seva metodolo-gia adaptada a la seva manera de seri, sobretot, que inverteixi d’unamanera totalment lògica, gairebécom “robots”.

MÈTODE EXACTE. Segons el brokerés una mala idea deixar-se portarper tendències, opinions i fins i totels sentiments. “S’ha de seguir un

mètode mesurat, matemàtic i exacteque ens permeti actuar sempre igualquan es donen les circumstànciesadequades”, explica. De fet, la sevateoria és que l’enemic de tot inver-sor es troba en ell mateix: “No hasde culpar els altres dels teus errors,sinó reconèixer-los i assumir la res-ponsabilitat”.En aquest sentit, considera que laimmensa majoria d’inversors actuensegons els paràmetres de por i espe-rança, però d’una forma totalmentequivocada. “Quan tenen beneficistenen por que la situació canviï, ivenen. Quan tenen pèrdues, tenenl’esperança que remuntin, i les con-serven. No obstant, s’ha d’actuar deforma totalment inversa, perquè, sino, aconseguim únicament petitsbeneficis i grans pèrdues”, asseguraMadrigal, que adverteix que peraconseguir rendibilitats en borsa callluitar contra un mateix. “Però ésuna lluita preciosa”, conclou. _x



inversió

TEXT D’ EDUARD PALOMARES FOTOS DE MARTA JORDI

dauratUn refugi

Els inversors se solen llançar a l’oren moments de desconfiança

econòmica per la seva estabilitati facilitat de conversió en divisa.

LA RELACIÓ entre l’economiareal i el preu de l’or sol serinversament proporcional. Enmoments d’incertesa econò-

mica com l’actual, els inversors prefe-reixen valors més estables que lesaccions d’empreses o bons de països ies llancen a la compra d’or. Per tant, elseu preu –no lligat a decisions políti-ques sinó a la llei de l’oferta i lademanda– puja. “L’octubre del 2008,quan la situació econòmica va comen-çar a trontollar, l’unça es venia a uns650 euros. Ara ha pujat fins als 1.350euros”, explica Sonia Lamas, responsa-ble del departament de numismàticade la firma barcelonina LamasBolaño.Les claus d’aquest valor refugi (enca-ra que els experts prefereixen deixarclar que no hi ha res segur, i menys eneconomia) són diverses. En primerlloc, quan la fase de recessió arribi a laseva fi, podria ser que el preu de l’orexperimentés una baixada, encara queno seria en picat i no sembla probableque tornés al nivell de quatre anysenrere. Per si fos poc, les previsionsindiquen que la tendència seguirà al’alça durant els pròxims temps.Segons l’empresa Oro Direct, lesraons tenen a veure amb la futuraescassetat d’aquest mineral. “Lesreserves d’or actuals se situen entreles 50.000 i 60.000 tones. Ambuna producció minera de2.900 tones a l’any, en el ter-mini d’uns 12 o 15 anys s’ex-traurà l’última unça de laTerra”, revelen. I si això és real-ment així, el preu, com a conse-qüència immediata, pujariaencara més.Però, més enllà de l’evolució delpreu, la predilecció de l’or per partdels inversors experts –i cada vega-

da més estalviadors– radica en el fetque és aliè a les possibles devalua-cions de la moneda i que, a més, ésfàcilment transformable en divises.“El particular que compra or no ho faper vendre a curt termini sinó permantenir-lo ben guardat, sabent queés un recurs que, en moments de difi-cultat, es pot convertir fàcilment endiners en qualsevol lloc del món”,comenta Lamas. És a dir, és una espè-cie d’assegurança de vida davantsituacions catastròfiques. Al contrari,té l’inconvenient que s’incrementenles possibilitats de perdre-ho tot acausa d’un robatori.

ENTRE 50 I 250 GRAMS.Això sí, els ciu-tadans que s’iniciïn en la compra d’ors’han de treure del cap les imatgesproduïdes a Hollywood d’enormeslingots, ja que el normal és quedar-seamb fines làmines de 50, 100 o 250grams.“Són les que tenen més sortida”,corroboren des de Lamas Bolaño.Unspesos que gens negligibles si es té encompte que els seus preus –amb la

comissió de l’establiment inclosa peròsense IVA, ja que l’or n’està exempt–se situen al voltant dels 2.500, 4.700 i11.700 euros respectivament.Les possibilitats de rendibilitat podenser encara més grans si, en lloc de lin-gots asèptics, el comprador es decantaper la compra de monedes històriques.“Al preu del metall en si s’hi ha desumar el valor històric, ja que n’hi haalgunes amb 2.000 anys d’antiguitat,diferents qualitats, rareses…”, apuntaSonia Lamas. Per exemple, el valorpur d’una moneda d’or de l’època deCarles III (mitjans del segle XVIII) ésde 1.000 euros, però el plus històric faque arribi fins als 15.000 euros. I lacotització d’aquestes peces de col·lec-cionista, segons expliquen, no para depujar.

LES OBRES d’art també s’hanarribat a considerar comuna inversió segura, encara

que la situació actual demostraque estan igualment subjectesa fluctuacions. Davant lesdificultats econòmiques, moltscol·leccionistes o persones queguardaven algunes obres a casas’han llançat a vendre, cosa queha tingut conseqüències en basea la llei de l’oferta i la demanda.“Els preus han baixat per la crisi,cosa que fa que sigui un moltbon moment per comprar art,sempre que disposis de recursos,ja que al mercat existeixenmoltes oportunitats i dequalitat”, comenta ArturGuinovart, gerent de LamasBolaño.Això sí, que ningú aparegui

per cap subhasta –ja sigui aquí oa Londres o Nova York– ambl’esperança de comprar unpicasso, miró o dalí a preu deganga. “Els grans artistes seguei-xen valent fortunes i no nomésno baixen, sinó que actualmentestan batent rècords”, assenyala.Però qui vulgui començar aconstruir una petita col·lecció,ara té una bona ocasió per posarels fonaments. Encara que millorsi l’objectiu és purament artístic ino econòmic.

L’art,més barat

SUBHASTES

Sonia Lamas atén unclient a Lamas Bolaño.

_x


MOLTES COSES han can-viat des que els primersvideojocs van aparèixera les nostres vides. Lla-

vors era fàcil perquè només es tracta-va de lluitar contra el temps, és a dir,fer el màxim en tan poc temps comfos possible. Més tard quan van arri-bar les puntuacions i els nivells, sem-pre hi havia algú millor que nosaltresi els adults es van desencantar d’a-quest tipus de passatemps fins que, jaa través dels fills, vam descobrir com-plexos escenaris en 3D i recreacionsvirtuals que es modifiquen en funciódels desitjos i moviments del jugador.Ha estat llavors quan ens han atrapatsense remei.Els videojocs exerceixen avui unaenorme atracció sobre el jugadoradult (sobretot els situats a la franjad’edat entre 39 i 49 anys). Al nostrepaís, es posicionen com la principalopció d’oci per a cada cop méssegments de la població. La pene-tració continua a l’alça i el 62%dels menors d’edat i el 24% delsadults espanyols se’n declarenusuaris habituals, segons un estudidut a terme per la consultora Gfk.¿El que més agrada als espanyols?Els jocs tradicionals (plataformes,estratègia, esports, carreres, acció,aventures…), que suposen el 80% deltotal de les vendes. En segon lloc sesituen els jocs socials, amb el 10% deltotal.En l’àmbit continental les coses vanen paral·lel, juguen una mica més quenosaltres: el 25,4% dels adults queresideixen a Europa s’entretenen ambvideojocs. Això suposa que al voltantde 95 milions d’adults ho fan demanera regular.Segons l’últim estudi sobre els hàbitsde consum dels videojugadorseuropeus elaborat perInteractive SoftwareFederation of Europe

TEXT DE PILAR ENÉRIZ

La passióinterminable

En la indústria del videojoc sembla que el temps hagi avançata més velocitat, empès per les gestes dels herois en 3D,

que fascinen els sentits dels jugadors.

oci

EL 54% DELS PARES

ESPANYOLS JUGUEN AMB

ELS SEUS FILLS A VIDEOJOCS

I HO CONSIDEREN UN BON

ENTRETENIMENT

ISFE), han quedat enrere els anys enquè aquest tipus d’activitat estavaconsiderada un producte per a joves inens. La indústria ha conquistat totsels públics i el videojoc és el rei del’oci amb quotes de consum moltsuperiors a les de la resta d’indústries(cine, DVD i música).I és que les coses van vent en popa pera un sector que segons l’informe de

Global Entertainment and MediaOutlook 2012-2016 el futur s’entre-veu prometedor: la despesa totalmundial en videojocs arribarà a83.000 milions de dòlars el 2016 iapunta que el ritme de progressió esmantindrà estable, amb una taxa decreixement interanual del 7,2% i queel 2013, el consum on line superarà lesvendes pel canal físic de distribució.I una altra dada destacable que n’a-

puntala la viabilitat: aquesta és unaindústria sostenible i de baix impactemediambiental, en termes d’emissionsde gasos d’efecte hivernacle.

L’ ESCENARI. En els pròxims quatreanys els experts pronostiquen un augedel mercat global com a resultat delcreixement dels jocs on line i gràcies a

la penetració de la banda ampla. Lesmicrotransaccions associades a unsegment que cada vegada comptaamb més adeptes, els social gamers,actuaran també a favor del sector. Entercer lloc, a causa de la forta implan-tació de noves plataformes de joccom tauletes i telèfons intel·ligents, hihaurà un singular creixement de nousparticipants.Finalment, els espectaculars avençostecnològics que incorporen les novesconsoles (estacionàries i portàtils)provocaran una gradual però cons-tant renovació del parc instal·lat cosaque acabarà d’avalar definitivamentel sector.

EDUCACIÓ. Una investigació realitza-da per la Universitat d’Alcalá deHenares i la Universitat Nacionald’Educació a Distància (UNED)demostra la utilitat dels videojocscom a eina per estimular l’aprenen-tatge, sobretot en aquells nens ambnecessitats educatives especials quepresenten trastorns en el desenvolu-pament i dèficit intel·lectual.L’estudi destaca que la utilització delsvideojocs a les aules contribueix agenerar una atmosfera més motiva-dora per als alumnes, capaç de millo-rar notablement els seus resultats.Segons l’estudi, un dels beneficis mésrellevants d’aquest tipus d’entreteni-ment és la capacitat d’adaptar-se alsritmes d’aprenentatge de cada alum-ne, cosa que permet que els nensmillorin la capacitat de presa de deci-

sions i siguin mésautònoms i aixòrepercuteix posi-

tivament en el des-envolupament d’ha-

bilitats socials.A més amés, la capacitat de per-

sonalitzar el joc permetadaptar-lo com a eina edu-

cativa a mida. _x

C191012 EX PAG 31-33-OK.qxp:Maquetaci—n 1 15/10/12 15:55 Página 3

oci

LA INDÚSTRIA digital, a més amés d’un oasi en un momentcrític per a la nostra econo-mia, es configura també,

segons comenta Àlex Juaneda, direc-tor de l’escola de desenvolupadorsCipsa, com “una porta oberta a l’ocu-pació juvenil de qualitat”. Aquesttipus de centres educatius “estan pro-piciant que els alumnes disposind’una formació que els capaciti peraccedir a les empreses productores enmillors condicions que fins almoment, ja que la majoria eren auto-didactes”, afegeix l’especialista.La indústria del videojoc té avuiàmplies possibilitats de creació d’ocu-pació, en franges sensibles com la delsmés joves.A més, la formació en con-tinguts digitals també presenta altrescamps de futur vinculats com la reali-tat virtual. “A molts els sembla cièn-cia-ficció, però obliden que les websde nova generació van en aquestadirecció, i que les possibilitats d’inte-ractuar són especialment atractives”,comenta Juaneda. Una tercera àread’oportunitats laborals està vinculadaal creixement del comerç electrònic.Es tracta, diuen els experts, de visio-nar globalment el conjunt de possibi-litats obertes en aquests moments.Atenció a aquesta dada: el 2015 espreveu que hi hagi a Europa 700.000vacants de llocs de treball de perfildigital que no es puguin cobrir perfalta de treballadors amb la formacióadequada. A més, el 90% dels treba-lladors a Europa requeriran un con-junt de competències digitals inde-pendentment del sector industrial enquè actuïn. “El sector del desenvolu-pament de videojocs suposa per a l’e-conomia en general una oportunitatde creació de noves empreses, creixe-ment de les existents i aprofitamentde sinergies”, opina Antonio Fernán-dez, secretari general de l’AssociacióEspanyola d’Empreses Productores iDesenvolupadores de Videojocs iSoftware d’Entreteniment (DEV).

FUTUR. La previsió apunta que aques-ta tendència de creixement global esmantindrà. Segons dades de

l’Associació Espanyola deDistribuïdors i Editors de Softwared’Entreteniment (ADESE), el 90%dels jugadors espanyols creuen queen la pròxima dècada jugar amb vide-ojocs serà una activitat habitual per atots els sectors poblacionals en ungrau més elevat que avui dia. A més,gairebé 8 de cada 10 pensen que lamajoria de propostes tindran un fortcomponent social i que es generalitza-rà el segment dels casual gamers.Tecnològicament, els usuaris esperenque el videojoc avanci cap a la realitatvirtual. Segons ADESE, que cita Gfk,9 de cada 10 jugadorsestimen que la pròximadècada gairebé tots elsvideojocs seran en 3D ique es deixaran d’utilit-zar els comandamentsconvencionals. El 60%augura que les panta-lles evolucionaran afavor dels hologramesinteractius i fins a un55% espera que l’any2020 els videojocshagin aconseguit inte-grar sistemes capaçosd’estimular els cincsentits.Pel que fa als campsd’aplicació previstos, lamajoria dels entrevis-tats estimen que els videojocs es con-vertiran en eines de suport i de for-mació útils en múltiples àrees com araensenyament i medicina.Aquest salt tecnològic farà que esprengui una consciència clara que elvideojoc és alguna cosa més que unajoguina i que al darrere hi ha personespreparades i intel·ligents dissenyant icreant.

L’esperança joveEn un futur els videojocs

milloraran la capacitat de crearocupació juvenil i seran vitalsen l’àmbit de l’educació.

_x

Red.es II Ha posat en marxaun programa de capacitació en

continguts digitals dotat amb 8,5milions d’euros i pretén definir nous

títols en continguts i màrquetingdigital i desenvolupament

d’aplicacions digitals.



La cinquenapotència

Espanya es posiciona en el cinquè lloc a Europa en elsector dels videojocs. Catalunya, amb un protagonisme

clau, és punt de referència internacional.

un lloc destacat en el sector dels con-tinguts digitals globals”, informa l’as-sociació DEV.Un 30% del total de les empreses vin-culades a aquesta activitat estan ubi-cades a Catalunya, comunitat queostenta en l’actualitat un pes especí-fic immens en aquest sector i que s’haconvertit en un punt de referènciaper a les noves societats que es cons-titueixen en altres països.Segons el retrat del sector realitzatpels analistes de DEV, aquestesempreses estan aconseguint en l’ac-tualitat no només mantenir les con-tractacions en projectes de futur, sinótambé incrementar les seves jovesplantilles, que presenten una remune-ració mitjana superior que la que per-ceben les persones amb els mateixoscàrrecs o perfils en altres companyiesde sectors afins.

MALGRAT LA CRISI galo-pant, la indústria del ví-deojoc aguanta. I segonsafirma Àlex Juaneda, di-

rector de l’escola de desenvolupadorsCipsa, “no només té un present salu-dable, sinó que tot apunta que encaradisposa d’un fort potencial de creixe-ment que podem xifrar en un 7% peral 2012”.La irrupció de nous suports de joccom smartphones i tauletes ha fetque l’oci salti al carrer i estiguiguanyant nous adeptes, amb unacreixent base de jugadors de mésde 40 anys.Segons dades de l’AssociacióEspanyola de Distribuïdors iEditors de Softwared’Entreteniment (ADESE), el sectorva facturar a Espanya, durant el 2011,980 milions d’euros, una xifra que


situa el país com la cinquena potènciaeuropea en importància. “Dels gaire-bé 1.000 milions que factura el sector,més de la meitat corresponen a soft-ware, explica Juaneda. “És una opor-tunitat que no estem en condicionsde desaprofitar”, afirma l’expert.

LIDERATGE. El 1972, Nolan Bushnellva crear el que s’ha considerat el pri-mer videojoc de la història: Pong. Estractava de dues barretes que pica-ven un punt de costat a costat d’unapantalla. D’això ja en fa 40 anysdurant els quals s’ha produït unaccelerat desenvolupament que, aEspanya, mou al voltant de 150empreses que han aconseguit unprestigi internacional poc comú. “Ésun sector líder en consum davantd’altres indústries d’oci tradicionalscom la música o l’audiovisual i ocupa

HIRONOBU SAKAGUCHI, elpare de la saga FinalFantasy i autèntic artífex de

la gran febre que va desfermaraquest tipus de jocs, no va tenir uncamí fàcil. Ningú com ell relata lesdificultats que també té aquest sec-tor. De fet, el nom de Final Fantasyés perquè va creure que era l’últim iva dedicar les seves poques reser-ves de diners a dissenyar-lo. Es vaequivocar, i dins de l’espectacularèxit que avui tenen els videojocs desagues Final Fantasy és una de lesmés prestigioses. Encara segueixenels seus herois, que avui ronden els25 anys. Amb ells es va sorprendrela generació dels 80 i avui hi juguenapassionadament els seus fills.

Un cor desamurai

_x



negoci

Emilio RestoyDIRECTOR GENERAL DE GRUPO ZAMORA

Els treballadorssón el nostregran actiu

Grupo Zamora compta amb un extenscatàleg de productes.Amés de Licor 43,destaca la gamma de roms Matusalem;Martin Miller’s Gin; el limoncello VillaMassa;patxaranZoco;Campari,Aperol;a més de vins: de Rioja, Ramón Bilbao;de Rías Baixas, Mar de Frades; deRibera del Duero, Cruz deAlba.

El caràcter familiar de la companyia esconjuga amb una clara vocació interna-cional. ¿Quines bases sustenten el seumodel de negoci?Fa molts anys que estem enfocats a lainternacionalització. Va ser una apostaferma de l’empresa pràcticament des delprincipi i els bons resultats ens indiquenque va ser una aposta guanyadora.Treballem sobre una base de recercaconstant de millora que genera confian-ça: Si creus en la qualitat, els altres creu-ran en tu. A més, el nostre concepted’empresa familiar no es refereix nomésa la propietat al llarg de les generacions,sinó a la consideració dels nostres treba-lladors com a part de l’empresa.Els nos-tres empleats i col·laboradors constituei-xen el nostre gran actiu i, en definitiva,són les persones les que marquen ladiferència.

¿Com està afectant l’actual conjunturaeconòmica al desenvolupament de l’ac-tivitat del grup?A Espanya es va produir l’any passatuna disminució del 5% en el consumd’aquest tipus de begudes i s’estima

que aquest any serà similar. En canvi,nosaltres hem augmentat les vendesun 3% entre gener i agost. Per un altrecostat, el descens a Espanya en vins dedenominacions d’origen és una cons-tant des de fa 20 anys. Una sagnia queno es pot tallar. No obstant, nosaltreshem crescut un 26%. Aquestes dadespositives s’expliquen per diversosmotius. S’està produint un canvi en elsconsumidors que busquen, sobretot,relació qualitat-preu. I nosaltres els hoestem donant.Hemmantingut la cons-trucció i desenvolupament de marquesquan la nostra competència ha fet elcontrari. També hem augmentat lainversió publicitària en un 15% quanha disminuït en el seu conjunt un 25%.En el mercat internacional, el consumde begudes espirituoses ha crescut un4%. Aquest àmbit ofereix les oportu-nitats d’expansió que no ens dóna elmercat interior. En vi hem crescut alvoltant del 60% i en licors, un 25% desde començament d’any. Ser unaempresa familiar ens dóna un certavantatge, perquè les empreses fami-liars tenen més disposició a invertir oaguantar en moments difícils perquèes pensa més en el llarg termini que enel curt.A més, en general, tendeixen aveure als seus treballadors com aactius i fan l’impossible per mantenir-los. En el nostre cas, créixer ens per-metrà augmentar aquests recursoshumans, d’acord amb l’evolució delgrup.

Licor 43 és el vaixell insígnia de DiegoZamora. ¿Què significa avui aquestamarca per a la companyia?Licor 43 és on va començar tot i avui éslamarca que lidera la nostra expansió enel mercat internacional. Les vendes deLicor 43 s’han incrementat per sobre del25%. A Licor 43 li rendirem un petithomenatge, dins de la nova planta queestem acabant de construir a Cartagena,creant una àrea sensorial de la marca:Experiencia 43. L’edifici d’Experiencia43, situat en un entorn mediterrani, reu-nirà tota la història d’aquest mític licor,en un recorregut sensorial pels seusquasi 90 anys de vida.

¿Cap a quins mercats orienta avui l’es-tratègia comercial Diego Zamora?Alemanya, Holanda, Estats Units,Mèxic i Austràlia són avui els principalsmercats i on, afortunadament, estemcreixent a doble dígit. En vins, Europadel nord, Estats Units i Sud-amèrica.

¿Quins són, segons la seva opinió, elsseus productes més innovadors?Podria destacar l’exitós llançament delnou celler de Rueda Monte Blanco deRamón Bilbao que, en la seva primeraanyada, ha estat considerat millor vi del’any, així com la irrupció al mercat deBerezko, el nostre patxaran premium,que uneix la més pura essència deNavarra amb un disseny diferenciador,una connexió entre tradició i artmodernque el fan únic.

¿Quins reptes afronta avui el grup?En aquests moments el 37% de la nos-tra facturació la realitzem al mercatexterior i aspirem a arribar al 50% entres o quatre anys. Pretenem convertir-nos a llarg termini en una de les princi-pals marques de licors premium delmón. En vins, intentem ser consideratsde la mateixa manera que ho som anivell nacional: productes amb unaexcel·lent relació qualitat-preu i comuna marca absolutament necessària enun assortiment de qualitat. Per un altrecostat, estem acabant una nova planta aCartagena que representa una de lesgrans inversions del grup,però és la peçaque necessitàvem perquè tot el puzleencaixés. Per continuar amb la projecciódel grup i consolidar el posicionamentde Licor 43 a tot el món, així com refor-çar el compromís de la nostra empresaamb Cartagena i els seus habitants. Lanova planta permetrà duplicar la pro-ducció actual, en línia amb l’evolució devendes amb una inversió total d’uns 14milions d’euros.

¿Com explica l’èxit de la companyia enun mercat tan competitiu?Per les inversions que hem realitzat, perl’aposta per seguir desenvolupant mar-ques i per l’excel·lent relació qualitat-preu dels nostres productes. Comptemamb un excel·lent equip humà, quebolca el seu talent i passió a obtenir unsproductes de gran qualitat i això s’estàtraduint en èxit.

Amb seu a Cartagena, ciutat on es va fundar la companyia, el Grupo Zamoraprodueix i comercialitza licors i vins ‘premium’ tant a Espanya, a través de la

distribuïdora Zadibe, com a nivell internacional, a través de Zamora Internacional.TEXT D’ALBERTO LARRIBA

_x


191012 EX PAG 36.qxp:Maquetaci—n 1 15/10/12 13:20 Página 2

el periódico exclusive · el periódico any 3, nÚmero 14. octubre del 2012 exclusive_ estalviar...

Documents