el mÓn medieval 19
DESCRIPTION
www.monmedieval.catTRANSCRIPT
EL
MÓ
N M
ED
IEV
AL
19
EL
SE
TG
E M
ILIT
AR
194,50 €
www.monmedieval.cat
EL SETGE MILITARJUDICIS CONTRA ANIMALS • LA TREvA DE DéU • LA vALL DE CARDÓSCATALANS A MONTSEGUR • L’ORDE CISTERCENCA
Amb el finançament de:
QUAN ELS APARELLS S'ESPATLLIN, SEPARA'LS BÉ.
QUAN ELS APARELLS S'ESPATLLIN, SEPARA'LS BÉ.
Botigues on els venen Deixalleries i punts verds
QUAN UN APARELL ELÈCTRIC O ELECTRÒNIC JA NO FUNCIONA I NO EL POTS REPARAR, PORTA'L A LA DEIXALLERIA. PERÒ SI EN VOLS COMPRAR UN DE NOU, PORTA'L A LA BOTIGA I
PARTICIPA EN EL SORTEIG DE 200 PREMIS DE 300 € DE DESCOMPTE. AIXÍ PROTEGIREM EL MEDI AMBIENT.
PER A MÉS INFORMACIÓ CONSULTA EL WEB RESIDUONVAS.CAT
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
MASTER_A4_ACPC.pdf 1 17/10/2013 16:45:53
194,50 €
EL SETGE MILITAR
Sumari Número 19
Pàgina 18: L’ORDE CiSTERCEnCa
Pàgina 30: TÈCniQUES DE SETgE MiLiTaR
Pàgina 58:CaTaLanS a MOnTSEgUR
Pàgina 70: JUDiCi COnTRa ELS aniMaLS
Seccions 06 La FOTO DEL LECTOR
08 CUina MEDiEVaL
10 SaPS On ÉS?
14 CaSTELLS ROMàniCS CaTaLanS
16 LLiBRES / CD / DVD
96 SUBSCRiPCiOnS
articles 18 EL CiSTER a CaTaLUnYa L’orde cistercenca
30 gUERRa Tècniques de setge militar
44 RUTES De pont a pont a la Vall de Cardós
58 RELigiÓ Catalans a Montsegur
70 DRET Judici contra els animals
82 POLÍTiCa La Pau i la Treva de Déu
AlcAñiz
MOREllA
TORTOSA
lA RUTADElS 3 REiSUn desti únic entre tres ciutats i un territori
Més inofrmació a: [email protected]
amb la col·laboració de:
El cister a Catalunya
18 EL MÓn MEDiEVaL
19 www.monmedieval.cat
El cister a Catalunya
Ferran Salgado SerranoMembre de la Societat Espanyola d’Estudis Medievals
www.ferransalgado.com
A FINALs DEL sEGLE XI soRGEIX UN NoU IMPULs RELIGIÓs QUE tÉ EN CoMPtE, A CAUsA DE LA IMPossIBILItAt DE LA CoNtINUÏtAt DE L’IMPERI CARoLINGI I PELs DIVERsos AtACs MUsULMANs, LA NECEssItAt D’UNA RENoVACIÓ MoNÀstICA EN CoNsoNÀNCIA AMB LA NoVA sItUACIÓ. AQUEst noU ImPULS ES REGEIX PER Un REToRn A L’ASCETISmE, AL RIGoR LITúRGIC I SoBREToT AL TRE-BALL MANUAL A FI DE tRENCAR AMB L’oCIosItAt MALALtIssA. BEN AVIAt, A EURoPA, soRGEIXEN NoUs MoNEstIRs, AMB ALGUNEs PARtICULARItAts ARQUItECtÒNIQUEs, QUE DIFoNEN RÀPIDA-MENt LA FILosoFIA D’AQUEst NoU oRDE, EL CIstER. A CAtALUNYA, EsPECIALMENt A LA CAtA-LUNYA NoVA, VA ARRELAR AMB FoRÇA, CoM Ho DEMostREN ELs MoNEstIRs DE sANtA MARIA DE
PoBLEt, sANtEs CREUs I VALLBoNA DE LEs MoNGEs.
L’orde cistercenca
Durant la darreria del segle XI i inicis del XII, van sorgir una gran quantitat de fidels cris-
tians que volien aprofundir llurs vides espirituals amb la intenció d’arribar a la perfecció.
Van sorgir per tot Europa nous moviments religiosos com l’orde de Grandmont, l’or-de de la Cartoixa fundada per sant Bru l’any 1084, i l’orde de Fontevraud fundada per Robert d’Arbrissel l’any 1091. En aquest període també sor-geix l’orde del Cister que, com succeïa amb la resta d’ordes, seguia les doctrines de la Re-gula Sancti Benedicti, doncs aquesta regla els oferia una inspiració vital per a la recerca de l’espiritualitat i l’ascetisme, a més d’altres qüestions religi-oses, tan necessària per a ells. Prova d’aquest rigor ascètic ho demostra la convivència dels monjos amb relació als àpats: “Cadascú té un do particular de Déu, l’un d’una manera, l’altre
d’una altra; i per això ens fa un cert escrúpol d’establir la me-sura de l’aliment dels altres. Amb tot, tenint en consideració la flaquesa dels febles, creiem que és suficient per a cadascú una hèmina de vi al dia. Aquells, però, a qui Déu dóna de po-der-se’n estar, sàpiguen que tin-dran una recompensa especial. Però, si les condicions del lloc o el treball o la calor de l’estiu en demanaven més, que estigui a judici del superior, mentre vigili que mai no s’arribi a la sacietat o l’embriaguesa. Encara que lle-gim que el vi no és gens propi de monjos, amb tot, com que en els nostres temps això no se’ls pot fer entendre, almenys con-vingueren a no beure fins a la sacietat, sinó amb moderació, perquè el vi fa claudicar fins i tot els savis.” (Regla de sant Be-net, Capítol XL).
A més de prendre cura de l’àpat dels monjos, el que tam-bé es pot percebre en aquest capítol és el protagonisme su-
perior de l’abat, malgrat haver de dialogar amb els seus monjos alhora de prendre decisions.
aiRES DE REnOVaCiÓ DEL MOnESTiR DE CÎTEaUXA partir del segle X i fins a prin-cipis de l’XI la influència de la reforma monàstica promoguda pel moviment cluniacenc, sent la seva màxima expressió l’aba-dia de Cluny fundada l’any 910, no tenia cap mena de compe-tència. Gràcies a això, Cluny es va convertir en el centre del món a nivell cultural, artístic, polític i religiós. A més, els mo-nestirs cluniacencs van arribar a posseir grans extensions de territori, les quals incloïen be-neficioses rendes pagades pels pagesos que les habitaven.
Però, transcorreguts els anys, especialment ja al segle XI, co-mença a sorgir una petició de reforma monàstica. Aquest can-vi apareix per l’acusació contra l’orde de Cluny de tenir un en-riquiment sospitós i un exces-
Els orígens del cister i els seus fundadors
30 EL MÓn MEDiEVaL
Guerra
31 www.monmedieval.cat
Guerra
Tècniques de setge militar
David Odalric de Caixal i MataDirector general de la Fundació Societat i Defensa d’ECOSED (Espai Corporatiu de Seguretat i Defensa).
inTRODUCCiÓ aLS SETgES O BLOQUEJOS MiLiTaRS a L’EDaT MiTJanaUn setge és un bloqueig mi-litar prolongat a una forta-lesa, que sol anar acompa-nyat de l’assalt d’aquesta, amb l’objectiu de la seva conquesta mitjançant la for-ça o el desgast. té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebut-ja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. sol com-
portar l’embolcall de l’ob-jectiu i el bloqueig de les línies de proveïment, nor-malment recolzat per maqui-nària de setge, bombardeig d’artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. Els setges probablement sorgei-xen a la història juntament amb el desenvolupament de les ciutats a grans cen-tres de població. Les ciutats antigues d’orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes
arqueològiques de muralles fortificades. Durant el Re-naixement i l’Edat Moder-na, els setges van dominar la forma de guerra a Europa fins a tal punt que Leonar-do da Vinci, per exemple, va guanyar gran part del seu renom mitjançant el dis-seny de fortificacions en el seu estudi. Les campanyes medievals generalment es dissenyaven mitjançant una successió de setges.
No obstant això, en l’era
44 EL MÓn MEDiEVaL
De pont a pont a la Vall de Cardós
Rutes Medievals
VIstA GENERAL DE LLADRÓs.
45 www.monmedieval.cat
De pont a pont a la Vall de Cardós
Rutes Medievals
58 EL MÓn MEDiEVaL
Catalansa Montsegur
Text: Carles gascón Chopo
Religió
59 www.monmedieval.cat
Religió
70 EL MÓn MEDiEVaL
Dret
71 www.monmedieval.cat
t ot i que els animals també formen part de la història, du-rant molts segles
els historiadors amb prou feines prestaren atenció a la relació de l’home amb les bèsties domèstiques i salvatges que compar-teixen el seu hàbitat. No fou fins la segona meitat del segle XX que diversos estudiosos del passat –bri-tànics i francesos, sobre-tot– decidiren posar fil a l’agulla i iniciar el que s’ha anomenat zoohistò-ria, una disciplina auxiliar de la ciència històrica que beu de fonts documentals (poques i disperses), ico-nogràfiques, narratives i arqueològiques. És molt probable que en la decisió hi influïssin els primers crits d’alarma llençats pel moviment ecologista sobre el perill d’extinció que corri-en algunes espècies animals.
Entre altres, han escrit sobre els animals –o algun animal en concret– F. Brau-del, P. Chaunu, E. Le Roy La-durie, R. Delort, J. Vartier... Mentre que uns s’han ocupat de les múltiples utilitats dels
Josep Torroella Prats (Historiador)
J u d i c i s c o n t r a animals
animals, altres han tractat altres temes com ara la seva simbologia, la seva repre-sentació o els processos ci-vils i eclesiàstics fets contra animals al llarg de la his-tòria –o millor dit, fins on arriba la documentació dis-ponible–. Per tant, avui dia els amants de la zoohistòria disposen d’una cada vegada
més rica bibliografia so-bre la matèria.
Un dels aspectes més sorprenents de la relació entre l’home i els animals en el passat són els pro-cessos fets contra animals fins temps prou recents. Han tractat el tema his-toriadors, juristes i fins i tot algun veterinari en la seva tesi doctoral. El pri-mer en fer-ho fou l’his-toriador anglès Edward P. Evans, que l’any 1906 publicà The Medieval Pro-secution and Capital Pu-nishment of Animals. En aquesta obra Evans des-criu de manera detallada –i sovint amb un fi humor– gairebé dos centenars de judicis fets contra ani-mals entre els segles XV i XVII, la major part a Fran-ça, Itàlia, suïssa i Alema-
nya. La magna obra d’Evans fou fruit de quaranta anys de recerques en arxius ju-dicials d’Europa. De la seva lectura es desprèn que els acusats foren sobretot ani-mals domèstics, però també hi trobem bèsties salvatges, i fins i tot ocells, insectes i criatures marines com ara
Dret
82 EL MÓn MEDiEVaL
Política
IfacCiutat i poder feudal
sota els Llúria al Regne de València
La Pau i la Treva de Déu
83 www.monmedieval.cat
Política
Lillian Céspedes gonzalez, Ba (Hons) en Història
i el Món Medieval, Universitat de Winchester
L a imatge que acostumem a tenir sobre el període medieval sol estar rela-cionada amb la guerra
i el caos en general. La França de l’any mil és un bon exemple d’aquestes circumstàncies.
Des de la caiguda de la dinas-tia Carolíngia, el poder havia es-tat adquirit pels senyors feudals i magnats regionals del regne. A causa de la manca d’una figura autoritària comú i prou podero-sa per crear un vincle entre les diferents parts, aquests magnats van prendre mesures dràstiques i violentes per adquirir una major influència. El resultat de tal re-acció va ser la gairebé constant guerra privada entre aquests nobles, que va derivar en dis-putes familiars bastant violen-tes (el que en anglès es coneix com feud). Certament, aquests tipus de conflictes havien estat habituals en el territori abans de l’any mil, especialment al nord. No obstant això, en aquest mo-ment en concret van començar a tenir un efecte major i nociu sobre la resta de la població. La majoria dels implicats en aquests feuds eren homes nor-malment en plena adolescència o recentment assolida l’edat adulta, de classe social alta, i ben armats. A causa del seu abús de poder i la situació de guerra constant, es va intensificar l’es-tratificació social, deixant a les classes no combatents més vulnerables davant l’explotació dels seus valors, fins al punt en què tant pagesos com membres del clergat eren agressivament atacats i les seves pertinences arrabassades.
Cal considerar que, en gene-ral, l’ambient al canvi de segle no feia més que crear conflictes. Per als cristians l’any 1000 sim-bolitzava l’aniversari de la mort de Crist, però també significava que la fi del món era a prop i que
subscripció
PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:
Subscrigui’s aSí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)
DADES PERSONALSNOM ____________________________________________________________________________________________________________________COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________
(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)NOM I COGNOM TITULAR ______________________________________________________________________________________________________BANC/CAIXA ___________________________________________________ENTITAT OFICINA D.C.:NºCOMPTE
Firma
DOMICILIACIÓ BANCARIA
Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.
Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)
Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció
CORREU ELECTRÒNIC [email protected]èFON 93 163 02 75
CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ARAGó 108, bAIxOS 08015 bARCELONA
19
14
15
16
17
183
4 9
5
1
2
11
7
6
12
8 13
10