memÒria i programaciÓ de l'Àrea de...
TRANSCRIPT
MEMÒRIA I PROGRAMACIÓ DE L'ÀREA DE RELIGIÓ IES. BERNAT METGE Barcelona Curs 2009-2010
Cap de Seminari: Verònica Llerena i March
INDEX PROGRAMACIÓ (1r i 2n cicle ESO) 1.Introducció...................................................................................................................... 2 - 4 2. Continguts (1r - 2n - 4rt curs ESO) .............................................................. 5 -32 (Fets, conceptes i sistemes conceptuals – Procediments – Valors, normes i actituds)
3. Objectius didàctics dels crèdits.............................................................................. 33-40 4. Activitats d’ensenyament i aprenentatge............................................................... 41-80 5. Temporització dels continguts................................................................................... 83-85 6. Orientacions per a l’avaluació.................................................................................... 86 7. Activitats extrasecolars............................................................................................. 86 8. Estratègies i criteris d’atenció a la diversitat..................................................... 86 9. Criteris d’avaluació....................................................................................................... 87 10. Criteris per decidir la proposta de la part variable i participació en el crèdit de síntesi.................................................................................................................................... 87 11. Decisions sobre concrecions de la part comuna.................................................... 88 12. Material curricular (1r i 2n cicle d’ESO).............................................................. 88
{{{{{{{{{{
2
PROGRAMACIÓ CURS 2009 - 2010 1. INTRODUCCIÓ Els temes Història sagrada d'Israel, La persona de Jesús de Natzaret, Història i vida de l'Església , El fet moral i l’ètica cristiana, El fet religiós i Les grans religions són la proposta curricular per a l'Àrea de Religió que s’imparteixen en aquest curs escolar. S'han elaborat seguint les orientacions contingudes en el marc curricular per a l' ESO i, corresponen al primer, segon, tercer i quart curs dels cicles (1r i 2n de l’ ESO) Aquests crèdits han estat elaborats amb els següents objectius: 1) Que els nois i noies coneguin que en la història de la humanitat va existir un poble, el poble d'Israel, que va tenir durant molts anys l'esperança d'establir-se en una terra que ells creien promesa per Déu. 2) Que els nois i noies, a partir de l'estudi d'aquest crèdit, puguin entendre millor esdeveniments posteriors com són la persona i el missatge de Jesús de Natzaret, el cristianisme i el propi substrat cultural judeo-cristià. 3) Que capacitin els nois i noies per a l'anàlisi, interpretació i valoració de les característiques sòcioculturals de la comunitat on viuen i els ajudin a descobrir els processos històrics i les manifestacions de la història. 4) Que afavoreixin en els nois i noies l'aprenentatge d'una vivència respectuosa amb els diferents grups socials i religiosos i aprenguin a assumir compromisos concrets que deriven del fet de pertànyer-hi. 5) Que identifiquin la forma de viure i actuar de Jesús com a fonament de la moral cristiana i s’interessin activament per la defensa de la dignitat de tota persona.
2
6) Que valorin positivament la riquesa de la complexitat valorativa humana i siguin contestataris davant qualsevol actitud no dialogant o dogmàtica. Metodològicament, es tracten des d'una perspectiva històrica i religiosa, ja que no es poden entendre certes situacions viscudes pel poble d'Israel, Jesús o l'Església si no és des de la seva creença religiosa. L’Història sagrada d'Israel està estructurat en set unitats: a les dues primeres s'estudia el context geogràfic i cultural d'Israel; les tres següents expliquen els esdeveniments més importants de la seva història i a les dues últimes es parla de la seves tradicions orals i escrites. El Jesús de Natzaret està estructurat en vuit unitats: a les dues primeres s'estudia la geografia i la vida social en temps de Jesús; les tres següents expliquen els documents sobre Jesús de Natzaret, la figura de Joan Baptista i l'acció i missatge de Jesús; les tres últimes parlen del procés i mort de Jesús, la seva resurrecció i els relats sobre el seu naixement i la seva infància. L’Història i vida de l'Església està estructurat en set unitats: a la primera s'estudia la seva vida com a comunitat de fe; a la segona el naixement i primers passos de l'Església; les quatre següents expliquen la història de l'Església a l'imperi romà, a l'època medieval, a l'edat moderna i en el món contemporani; la darrera unitat planteja els principals reptes de l'Església actual. El fet moral i l’ètica cristiana està estructurat en set unitats: a les dues primeres s’estudia l’existència humana com a camí de recerca i l’ètica i la moral, avui; a la segona la recerca de Jesús de Natzaret; les quatre següents plantegen un recorregut pels diferents àmbits de la nostra vida i reflexionen sobre què hem de fer en relació a nosaltres mateixos, el nostre entorn immediat (família, parella...), la vida en societat i el nostre planeta. El fet religiós s’estructura en cinc temes: el fet religiós, els símbols del misteri: les realitats sagrades o l’àmbit del sagrat, el llenguatge religiós, els ritus i les persones i espais sagrats de construcció humana.
3
Les grans religions s’estructura en sis unitats: l’hinduisme, el budisme, el judaisme, el cristianisme, l’islam i la religió catòlica i les altres religions. Els procediments utilitzats són de caire molt divers en un intent d'introduir l'alumnat en un ventall d'estratègies diversificades de coneixement. Al final de cada unitat un apartat anomenat Què has après? ajuda l'alumnat ha sintetitzar els continguts més importants de la unitat i, a continuació, l'apartat Repassa i amplia proposa activitats de reforç dels continguts apresos i d'altres per a l'ampliació dels coneixements estudiats a la unitat. Pel que fa als valors, normes i actituds, van encaminades a intentar que l'alumnat adquireixi un mètode de treball rigorós, així com uns hàbits elementals d'ordre, puntualitat i bona presentació de la tasca proposada. També a aconseguir que l'alumnat sigui tolerant i respectuós amb altres formes culturals i religioses diferents de les pròpies. Totes les activitats d’aquests crèdits es realitzen a la llibreta o dossier de treball.
{{{{{{{{{{{{
2. CONTINGUTS 1r cicle ESO [Fets, conceptes i sistemes conceptuals]
4
Història sagrada d'Israel UNITAT 1 Context geogràfic i recursos naturals del poble d'Israel
1.1. Situació geogràfica. 1.2. El clima. 1.3. Els deserts. 1.4. Les muntanyes. 1.5. Els mars i els rius. 1.6. Els productes de la terra. 1.7. Els animals.
UNITAT 2 Context cultural del poble d'Israel
2.1. La dona. 2.2. L'home. 2.3. El matrimoni. 2.4. L'habitatge. 2.5. Els menjars. 2.6. Les robes i els vestits. 2.7. Oficis i professions.
UNITAT 3 Els orígens del poble d'Israel
3.1. Abraham i la figura del patriarca. 3.2. Jacob: el fill d'Isaac. 3.3. Josep. 3.4. La dominació egípcia i Moisès.
UNITAT 4 L'establiment i la consolidació del poble d'Israel
4.1. La sortida d'Egipte. 4.2. Quaranta anys de desert. 4.3. Josuè i l'arribada a Canaan.
5
4.4. Els Jutges. 4.5. Els reis: Saül, David i Salomó.
UNITAT 5 La decadència, l'exili i el retorn del poble d'Israel
5.1. Divisió del poble d'Israel: regne del Nord i regne del Sud. 5.2. Les deportacions a Assíria i Babilònia. 5.3. L'exili. 5.4. Els profetes. 5.5. El retorn.
UNITAT 6 Tradicions orals i tradicions escrites
6.1. Què eren les tradicions orals?. 6.2. Les tradicions orals més importants. 6.3. Les tradicions orals es posen per escrit. 6.4. Què és la Bíblia?.
UNITAT 7 Grans mites del poble d'Israel
7.1. Per què existeixen els mites?. 7.2. La creació del món. 7.3. La creació de l'home i de la dona. 7.4. Caín i Abel. 7.5. El diluvi. 7.6. La torre de Babel.
{{{{{{{{{{{{ [Fets, conceptes i sistemes conceptuals] Jesús de Natzaret UNITAT 1
6
Palestina en temps de Jesús
1.1. El territori. 1.2. Les regions. 1.3. Recursos econòmics. 1.4. Jerusalem. 1.5. El domini romà. 1.6. Principals personatges
UNITAT 2 La vida social en temps de Jesús 2.1. La societat jueva en temps de Jesús. 2.2. El judaisme en temps de Jesús. 2.3. El temple d'Herodes. 2.4. Les sinagogues. 2.5. Els escribes i el clergat. 2.6. El gran sacerdot i el Sanedrí. 2.7. Els partits religiosos 2.8. Els marginats. 2.9. La dona. UNITAT 3 Documents sobre Jesús de Natzaret 3.1. Els evangelis: què són i per què s'escriuen?.
3.2. Els relats evangèlics canònics i apòcrifs sobre Jesús. 3.3. Testimonis escrits sobre Jesús: romans, musulmans i jueus. UNITAT 4 Joan Baptista i Jesús 4.1. Els baptistes. 4.2. L'espera del Messies. 4.3. Joan Baptista. 4.4. Baptisme i reconeixement de Jesús. 4.5. El desert i les temptacions. 4.6. Mort de Joan. UNITAT 5
7
Acció i missatge de Jesús de Natzaret 5.1. Anunci del Regne. 5.2. Les paràboles del Regne. 5.3. L'activitat de Jesús. 5.4. El Déu de Jesús i la pregària. 5.5. Jesús i la gent. UNITAT 6 Procés i mort de Jesús 6.1. L'oposició a Jesús. 6.2. Jesús conscient del perill. 6.3. Entrada triomfal a Jerusalem. 6.4. L'últim sopar. 6.5. La detenció i el procés. 6.6. Crucifixió i mort. UNITAT 7 La resurrecció 7.1. La resurrecció. 7.2. Jesús ha ressuscitat. 7.3. Les aparicions del ressuscitat. 7.4. Conseqüències de la resurrecció. UNITAT 8 Naixement i infància de Jesús 8.1. Relats evangèlics.
8.2. Algunes narracions apòcrifes.
{{{{{{{{{{{{
[Fets, conceptes i sistemes conceptuals]
Història i vida de l'Església
8
UNITAT 1 La vida de l'Església 1.1. Una comunitat que comparteix una fe. 1.2. Què fan i com viuen els cristians. 1.3. Els cristians celebren la presència de Jesucrist. 1.4. Una comunitat que dóna testimoni. UNITAT 2 Primers passos de l'Església 2.1. L'origen de l'Església. 2.2. La Pentecosta. 2.3. La vida de les primeres comunitats cristianes. 2.4. Expansió del cristianisme: els viatges de Pau. UNITAT 3 L'Església dins l'Imperi Romà 3.1. L'Imperi Romà.
3.2. Conflictes dels cristians amb Roma. 3.3. La unió de l'Església amb l'Imperi Romà: període constantinià 3.4. Els concilis.
3.5. El paper de l'Església enfront la invasió dels pobles bàrbars. UNITAT 4 L'Església a l'època medieval 4.1. L'època medieval. 4.2. El monacat. 4.3. El Cisma d'Orient. 4.4. Gregori VII i la reforma gregoriana. 4.5. Els pelegrinatges: un exemple de la fe medieval.
4.6. Les croades. 4.7. Nova mentalitat: heretgies i ordes mendicants. 4.8. El Cisma d'Occident. UNITAT 5
L'Església a l'edat moderna 5.1. L'edat moderna.
9
5.2. La Reforma. 5.3. La Reforma catòlica: Concili de Trento. 5.4. El gran desplegament missioner de l'Església. UNITAT 6 L'Església en el món contemporani 6.1. El món contemporani. 6.2. Els canvis que van afectar l'Església. 6.3. La restauració i el Concili Vaticà I. 6.4. L'Església i la justícia social. 6.5. Joan XXIII i Pau VI: Concili Vaticà II. UNITAT 7 Principals reptes de l'Església actual 7.1. L'ecumenisme. 7.2. L'Església: ser de cada lloc i ser universal. 7.3. El paper dels laics. 7.4. Fe i ciència. 7.5. La pobresa en el món.
{{{{{{{{{{{{ 2n cicle ESO [Fets, conceptes i sistemes conceptuals] El fet moral i l’ètica cristiana
10
UNITAT 1 L’existència humana : un camí de recerca
1.1. La persona és un projecte. 1.2. La moral i l’ètica. 1.3. El bé i la felicitat. 1.4. Valors i actituds. 1.5. Responsabilitat i llibertat. 1.6. La persona no viu aïllada. UNITAT 2 Ètica i moral, avui 2.1. Vivim en un entorn ampli i complicat. 2.2. Les persones necessiten situar-se i saber on anar. 2.3. La moral, avui. 2.4. Els drets humans. 2.5. Ara i aquí: què he de fer jo?. UNITAT 3 La recerca de Jesús de Natzaret 3.1. Jesús, una persona inquieta. 3.2. Construir el Regne és canviar. 3.3. Un canvi personal. 3.4. Un canvi en les relacions amb els altres. 3.5. Un canvi de societat.
3.6. Una forma diferent de relacionar-se amb les coses. 3.7. Per canviar cal tenir fe.
UNITAT 4
Jo mateix, jo mateixa 4.1. Jo mateix, jo mateixa.
4.2. La meva formació.
11
4.3. Camins enganyosos. 4.4. Final de viatge: la mort. 4.5. Pistes per... tenir cura d’un mateix. 4.6. A la recerca de la resposta. UNITAT 5 Les relacions entre les persones 5.1. Les relacions entre les persones. 5.2. Les relacions donades: la família. 5.3. Relacions escollides. 5.4. Relacions privilegiades: la parella. 5.5. Relacions trencades. 5.6. Pistes per... tenir cura de les nostres relacions. 5.7. A la recerca de la resposta. UNITAT 6 La vida en societat 6.1. La vida en societat. 6.2. Construir la societat: la participació cívica. 6.3. El mitjans de comunicació social, servei o poder?. 6.4. Els exclosos de la societat. 6.5. Nous membres de la nostra societat? Les migracions. 6.6. Pistes per... tenir cura de la nostra societat. UNITAT 7 Una Terra per a tots 7.1. Una Terra per a tots. 7.2. Casa nostra en perill. 7.3. Una casa on tothom hi pugui viure. Una casa segura?. 7.4. Pistes per... tenir cura de la Terra. 7.5. A la recerca de la resposta.
{{{{{{{{{{{{ [Fets, conceptes i sistemes conceptuals]
El fet religiós
12
UNITAT 1 El fet religiós 1.1. Elements bàsics del fet religiós. 1.1.1. El sagrat.
1.1.2. El misteri. 1.1.3. Les mediacions religioses. 1.1.3.1. La pregària. 1.1.4. La persona religiosa.
UNITAT 2
Els símbols del misteri: les realitats sagrades o l’àmbit del sagrat 2.1. El cel. 2.2. El sol. 2.3. La lluna. 2.4. La terra. 2.5. L’aigua. 2.6. La muntanya. 2.7. La vegetació.
UNITAT 3
El llenguatge religiós 3.1. Els mites. 3.2. Principals tipus de mites. 3.2.1. Mites sobre la creació del món. 3.2.2. Mites sobre la creació de la humanitat. 3.2.3. Mites sobre l’origen del mal i la mort. 3.2.4. Mites sobre l’origen dels béns de cultura.
UNITAT 4
Els ritus 4.1. Els ritus. 4.2. Els tipus de ritus. 4.2.1. Els ritus de pas o transició.
13
4.2.1.1. Ritus de naixement. 4.2.1.2. Ritus d’iniciació. 4.2.1.3. Ritus de matrimoni. 4.2.1.4. Ritus de mort. 4.2.2. Ritus estacionals. 4.3. Dimensió festiva dels ritus. UNITAT 5 Persones i espais sagrats de construcció humana 5.1. Les persones sagrades. 5.1.1. Tipus de persones sagrades. 5.2. Tipus i característiques de persones sa grades.
5.2.1. El bruixot. 5.2.2. L’endeví. 5.2.3. El xaman. 5.2.4. El sacerdot. 5.3. Funció de les persones sagrades. 5.4. Espais sagrats de construcció humana.
5.4.1. La construcció d’espais sagrats, una necessitat de les persones.
5.4.2. Concepte i característiques dels espais sagrats. 5.4.3. Tipus d’edificis sagrats.
{{{{{{{{{{{{ [Fets, conceptes i sistemes conceptuals] Les grans religions UNITAT 1
14
L’hinduisme 1.1. Situació geogràfica. 1.2. L’hinduisme o la Sanatana Dharma (el camí etern de la conducta). 1.3. La història religiosa de l’hinduisme. 1.3.1. La civilització de la vall de l’Hindus. 1.3.2. La cultura ària. 1.4. Els llibres sagrats. 1.4.1. Els llibres sruti. 1.4.2. Els llibres smriti. 1.5. Divinitats. 1.6. La doctrina. 1.7. Les castes. 1.8. El culte i els ritus.
1.8.1 El culte domèstic. 1.8.2 Els ritus.
1.8.2.1. El ritu del naixement. 1.8.2.2. El ritu de la iniciació. 1.8.2.3. El ritu del matrimoni. 1.8.2.4. El ritu de la mort. 1.9. Temps sagrat. 1.10. Espais sagrats. 1.11. Persones sagrades. 1.12. Altres grups religiosos sorgits de l’hinduisme. 1.12.1. Els sikhs. UNITAT 2 El budisme 2.1. Introducció. 2.2. Fundador.
2.2.1. La seva infantesa i joventut. 2.2.2. El gran canvi. 2.2.3. La recerca. 2.2.4. La il·luminació. 2.3. La doctrina.
2.3.1. La il·luminació i el nirvana. 2.4. Difusió i branques més importants del budisme.
2.4.1. Budisme mahaiana i hinaiana o theravada. 2.4.1.1. Diferències entre el budisme theravada i el budisme
15
mahaiana. 2.4.2. Budisme a la Xina.
2.4.2.1. Confuci i el confucianisme. 2.4.2.2. Lao Tse i el taoisme. 2.4.2.3. Situació del budisme a la Xina. 2.4.3. Budisme al Japó. 2.4.3.1. El xintoisme. 2.4.3.2. El budisme zen.
2.4.4. El Budisme tàntric. 2.4.4.1.Introducció.
2.5. Llibres sagrats. 2.6. Persones religioses. 2.7. Els ritus en la vida de les persones budistes. 2.8. Espais sagrats de construcció humana. 2.8.1. El stupa. 2.8.2. La pagoda. 2.8.3. Xaityes i vihares. 2.9. El temps religiós: el calendari budista. UNITAT 3 El judaisme 3.1. Introducció. 3.2. Fundador. 3.2.1. Abraham. 3.2.1. Moisès. 3.3. Doctrina.
3.3.1. Jahvè. 3.3.2. Les aliances. 3.3.3. El xabat. 3.3.4. Els articles de la fe. 3.3.5. La moral. 3.3.6. Les pregàries jueves. 3.3.7. Les prescripcions alimentàries. 3.4. Les branques del judaisme. 3.5. Els llibres sagrats. 3.5.1. El Tanak. 3.5.2. La Torà.
16
3.5.3. El Talmud. 3.5.4. El midraix. 3.6. Persones religioses. 3.7. Els ritus en la vida de les persones jueves.
3.7.1. Ritus de naixement. 3.7.2. Ritus d’adolescència. 3.7.3. Ritus de maduresa. 3.7.4. Ritus de mort. 3.8. Espais sagrats de construcció humana.
3.8.1. La beth haknésset (casa de reunió). 3.8.2. El Mur Occidental. 3.9. Les festes jueves. 3.9.1. El calendari. 3.9.2. Les principals festes jueves. UNITAT 4 El cristianisme 4.1. Introducció. 4.2. El cristianisme ve de Jesús, el Crist.
4.2.1 . Els noms de Jesús de Natzaret. 4.2.2 . Què es pot saber de la vida de Jesús?. 4.2.3 . Naixement i infància de Jesús. 4.2.4 . La predicació de Jesús. 4.2.5 . Jesús es temptat en el desert. 4.2.6 . Jesús anuncia el “Regne de Déu”. 4.2.7 . Passió, mort i resurrecció de Jesús. 4.2.8 . El que podem saber de Jesús per fonts no cristianes.
4.3. El Credo, síntesi de la doctrina cristiana. 4.3.1. El Déu dels homes i dones cristianes.
4.3.1.1. Què diu la Bíblia sobre Déu?. 4.3.1.2. Què ha dit Jesús sobre Déu?. 4.3.2. Els cristians i cristianes creiem en Jesucrist, el Salvador. 4.3.3. L’Esperit que dóna vida. 4.3.4. L’Església, la reunió dels fills i filles de Déu. 4.3.5. La vida continua més enllà de la mort. 4.4. Branques del cristianisme.
4.4.1. Arrels del cristianisme. 4.4.2. Els primers cristians i cristianes.
4.4.3. Trencament de la primitiva església cristiana amb el judaisme. 4.4.4. Relacions entre el cristianisme i l’Imperi Romà.
17
4.4.5. El cristianisme a l’edat mitjana. 4.4.6. La primera escissió dins l’Església cristiana. 4.4.7. L’Església ortodoxa avui. 4.4.8. L’Església catòlica es divideix. 4.4.8.1. El protestantisme. 4.4.8.2. El calvinisme. 4.4.8.3. L’anglicanisme. 4.4.8.4. Altres branques cristianes protestants actuals. 4.4.9. L’ecumenisme. 4.5. La Bíblia, el llibre de la Paraula de Déu. 4.6. Com s’organitza el poble dels creients.
4.6.1. Els ministeris, serveis a les comunitats. 4.6.1.1. Dues classes segons el servei: clergues i laics/laiques.
4.62. Els diferents estils de vida cristiana. 4.6.3. Conclusió. 4.7. Les celebracions i la pregària de l’Església. 4.7.1. Els sagraments de la iniciació cristiana. 4.7.1.1. El baptisme: Déu fa fill seu aquell que és batejat.
4.7.1.2. L’Eucaristia: Jesús es dóna com a pa partit i compartit. 4.7.1.3. La confirmació: quan el batejat deixa que l’Esperit actuï.
4.7.2. Construir i fer créixer l’Església. 4.7.2.1. Quan uns batejats es casen.
4.7.2.2. Quan uns batejats són consagrats al servei de la comunitat. 4.7.3. Les dificultats de la vida poden fer difícil la fidelitat.
4.7.3.1. Quan la persona falla. 4.7.3.2. Quan és el cos i la vida el que comença a fallar...
4.8. Espais sagrats. 4.8.1. Introducció.
4.8.2. L’església. 4.8.2.1. La basílica. 4.8.2.2 La catedral.
4.8.2.3. L’ermita. 4.8.2.4. El santuari. 4.8.3. Altres elements importants en el cristianisme. 4.8.3.1. Els monestirs. 4.9. La Pasqua es prolonga al llarg de l’any. 4.9.1. Diumenge: la Pasqua setmanal. 4.9.2. El temps cristià centrat en la Pasqua de Resurrecció. 4.9.3. Temps d’Advent - Nadal.
18
UNITAT 5 L’Islam 5.1. L’Islam.
5.1.1. Situació geogràfica. 5.2. El fundador de l’islam.
5.2.1. Mahoma. 5.2.2. La Meca, el seu país.
5.2.3. Infància. 5.2.4. Joventut. 5.2.5. Vocació religiosa.
5.2.6. Problemes amb les autoritats religioses de la Meca i fugida de Mahoma.
5.2.7. Governant, legislador i cap militar a Medina. 5.2.8. Pren la Meca i mor poc després. 5.3. Els textos sagrats de l’islam. l’Alcorà.
5.3.1. L’Alcorà és la paraula de Déu. 5.3.2. Procés de redacció i estructura de l’Alcorà. 5.3.3. Contingut de l’Alcorà. 5.3.4. L’Alcorà és la base essencial de la moral i la llei islàmiques. 5.4. Els cinc pilars de l’islam o arkan.
5.4.1. Professió de fe o sahada. 5.4.2. Oració ritual o assal·la.
5.4.3. L’almoina legal o el zakat. 5.4.4. El dejuni del mes de Ramadà o swan. 5.4.5. El pelegrinatge a la Meca o hajj. 5.5. Les persones religioses. 5.6. Els ritus en la vida de les persones musulmanes.
5.6.1. Ritus de naixement. 5.6.2. Ritus de preparació per a l’edat adulta. 5.6.3. Els ritus del matrimoni. 5.6.4. Els ritus relacionats amb la mort. 5.7. La sunna i el xiisme, les branques més importants de l’islam. 5.8. La mesquita, espai sagrat de construcció humana. 5.9. El temps religiós, el calendari musulmà UNITAT 6 La religió catòlica i les altres religions 6.1. La religió en l’Occident avui.
19
6.1.1. Les religions estan en crisi... i la religió està de moda. 6.2. Les religions orientals. 6.2.1. L’Església catòlica i les grans religions orientals. 6.3. Les religions monoteistes. 6.3.1. El judaisme.
6.3.1.1. Les relacions actuals entre Església catòlica i judaisme. 6.3.1.2. Què uneix i què separa jueus i cristians. 6.3.2. L’islam.
6.3.2.1. Les relacions actuals de l’Església catòlica amb l’islam. 6.3.2.2. Punts de contacte i d’allunyament.
{{{{{{{{{{{{ [Procediments] Història sagrada d'Israel
1. Identificació del context geogràfic d'Israel i dels seus recursos naturals. 2. Identificació dels elements sòcioculturals i religiosos propis del poble d'Israel. 3. Lectura de textos bíblics referents als personatges i els fets més rellevants de la
història d'Israel. 4. Confecció de vocabularis específics del tema, prèvia consulta en
20
diccionaris especialitzats. 5. Localització de llocs geogràfics contextualitzadors dels diferents personatges i
fets claus de la història d'Israel. 6. Utilització dels diferents textos disponibles en el centre i en biblioteques
públiques sobre la història i el context sociopolític i cultural de la història d'Israel.
7. Elaboració de mapes que serveixin per a contextualitzar geogràficament, socialment i políticament els personatges i esdeveniments més rellevants de la història sagrada d'Israel.
8. Situació en eixos cronològics de personatges i fets importants de la història d'Israel.
9. Identificació i distinció dels diferents personatges de la història d'Israel i la funció que han tingut.
10. Elaboració d'esquemes sobre qüestions fonamentals treballades en el desenvolupament del crèdit.
11. Elaboració d'exercicis de diferents tipus que ajudin a mostrar individualment o col·lectivament algun aspecte sobre el qual sigui necessària una reflexió i interiorització.
12. Identificació d'elements conceptuals bàsics a través de la resolució d'acròstics, sopes de lletres, mots encreuats, etcètera, en referència al tema tractat.
13. Resolució d'exercicis amb elements vertaders i falsos. 14. Obtenció d'informació mitjançant la visualització d'àudio-visuals sobre els
personatges i fets més importants de la història d'Israel. 15. Identificació d'escenes i personatges relacionats amb el tema en diferents
representacions artístiques del propi àmbit cultural. 16. Elaboració de treballs personals o en equip relatius al tema tractat. 17. Resum i memorització de les dades més importants pel que fa a la identificació
de personatges i esdeveniments de l'Antic Testament. 18. Identificació i interpretació bàsica de narracions simbòliques i de símbols
concrets propis de la història sagrada d'Israel. 19. Identificació i comparació entre diferents comportaments i actituds que es fan
palesos en distints relats de l'Antic Testament. 20. Identificació dels diferents llibres i gèneres literaris de l'Antic Testament. 21. Ús correcte de l'Antic Testament.
{{{{{{{{{{{{ [Procediments] Jesús de Natzaret
1. Lectura de textos de diferents fonts que donen notícia sobre la persona, l'acció i el missatge de Jesús.
2. Utilització de documentació escrita sobre el personatge, l'acció i el missatge de Jesús i sobre els seus contemporanis.
21
3. Obtenció d'informació a través de la interpretació de mitjans àudio-visuals sobre el personatge de Jesús, la seva acció i missatge i el seu entorn.
4. Localització de llocs geogràfics contextualitzadors de la persona de Jesús i de la seva acció i missatge en atles geogràfics i històrics, i en mapes muts.
5. Elaboració de mapes que serveixin per contextualitzar geogràficament, històricament i políticament la persona de Jesús, la seva acció i el seu missatge.
6. Elaboració d'eixos cronològics que permetin situar en el temps esdeveniments relacionats amb Jesús.
7. Identificació i distinció dels principals personatges, estaments, institucions i grups rellevants relacionats directament amb el personatge de Jesús i la seva acció i missatge.
8. Establiment de paral·lelismes i divergències sobre textos concrets dels evangelis sinòptics referents a la persona, l'acció i el missatge de Jesús.
9. Identificació i interpretació bàsica de símbols fonamentals que apareixen en diferents relats evangèlics en relació a Jesús i els seus contemporanis.
10. Identificació i comparació de diferents actituds i comportaments que es fan palesos en distints relats evangèlics relacionats amb Jesús i els seus contemporanis.
11. Confecció de vocabularis específics del tema, prèvia consulta en diccionaris especialitzats.
12. Elaboració de murals per tal de mostrar individualment o col·lectivament algun aspecte sobre el qual sigui necessària una reflexió o interiorització.
13. Resolució d'acròstics, sopes de lletres, mots encreuats...etc. que facin referència a qüestions bàsiques del tema.
14. Identificació d'escenes o personatges relacionats amb el tema a través de diferents representacions artístiques del propi àmbit cultural i artístic, elaboració d’esquemes, treballs personals o en equip referents al tema, prèvia presentació de guió i seguint unes pautes.
15. Síntesi i memorització de les dades més importants sobre Jesús, el seu context i entorn i els seus contemporanis.
16. Síntesi i memorització de les dades més importants de l'acció i missatge de Jesús i de la seva especial relació amb el seu món, la seva cultura i els seus contemporanis; recerca de la importància cultural que la persona, l'acció i el missatge de Jesús ha tingut i té a Occident i en concret a Catalunya.
{{{{{{{{{{{{ [Procediments] Història i vida de l'Església 1. Contextualització geogràfica, històrica, econòmica i social dels fets més
rellevants de la història de l’Església. 2. Situació cronològica dels personatges més significatius i els moments clau de
la història de l'Església.
22
3. Identificació dels personatges i moments clau de la història de l'Església. 4. Relació entre els trets més significatius que conformen fets concrets
importants i l'actuació i el pensament de personatges clau de la història de l'Església.
5. Emissió de judicis de valor ponderats sobre diferents actuacions que l'Església ha tingut al llarg dels segles.
6. Identificació de trets que mostrin el pes que l'Església ha tingut a Occident i en concret a Catalunya.
7. Identificació d'aquells elements fonamentals que conformen l'organització i la vida espiritual de l'Església.
8. Identificació dels elements simbòlics de la litúrgia eclesiàstica i explicació del seu sentit.
9. Aïllament i síntesi de les idees fonamentals de textos i materials àudio-visuals diversos sobre personatges, fets i esdeveniments de la història de l'Església.
10. Recollida i organització de dades obtingudes a partir de l'observació directa en sortides i visites.
11. Elaboració de judicis a partir de dades obtingudes en debats organitzats sobre controvèrsies concretes.
12. Deducció del efectes que suposen fets determinats de la història de l'Església.
13. Estudi de fets concrets de la història de l'Església per trobar les causes que els provocaren.
14. Aïllament de reptes que la nostra societat actual planteja a l'Església i estudi d'aquests reptes.
15. Recerca i lectura de textos bíblics en el Nou Testament referents a les primeres comunitats cristianes.
{{{{{{{{{{{{ [Procediments] El fet moral i l’ètica cristiana 1. Identificació i diferenciació de termes i nocions bàsics relatius al tema. 2. Identificació i formulació dels elements fonamentals que configuren i justifiquen la
persona humana èticament. 3. Identificació de la diversitat de causes i factors que poden incidir en qualsevol
23
valoració ètica. 4. Formulació dels trets que configuren la moral contemporània i la moral tradicional;
comparació i distinció d’ambdues. 5. Identificació i formulació dels drets fonamentals reconeguts per la Declaració
Universal dels Drets Humans. 6. Identificació i explicitació de l’eix sobre el qual s’estructuren tota la moral i l’ètica i
el compromís cristians. 7. Identificació, formulació i comprensió dels valors fonamentals de l’ètica cristiana. 8. Lectura analítica de textos neotestamentaris. 9. Descripció i anàlisi del model de persona i societat que proposa l’Evangeli. 10. Tractament de textos de magisteri catòlic i d’altres, confessionals i no-
confessionals, sobre qüestions ètico-morals seguint una pauta establerta que vagi des de la lectura fins a la síntesi i l’anàlisi.
11. Recopilació, ordenació, classificació, síntesi i anàlisi de notícies que tractin problemàtiques ètico-morals.
12. Confecció d’esquemes , murals i gràfics per emmagatzemar dades o expressar resultats sobre les diverses temàtiques tractades.
13. Contextualització de dades treballades sobre problemàtiques ètico-morals. 14. Identificació i descripció de situacions humanes que atempten contra els drets
humans. 15. Identificació i descripció d’entitats cristianes o no que treballen a favor de la
defensa dels drets fonamentals de les persones i els pobles, a nivell mundial i, en particular, a Catalunya.
16. Realització d’exposicions sobre temes concrets plantejats per comunicar resultats i expressar opinions.
17. Realització de treballs monogràfics sobre temàtiques ètico-morals prèvia presentació de guió i segons una pauta lògica establerta.
18. Realització de debats i judicis per tal d’explicar els diferents motius i raons que defensen una valoració ètica determinada o una presa de posició i actuació concretes i per tal d’aprofundir en un tema plantejat.
19. Anàlisi de l’estructura argumental de diferents opinions i preses de posició respecte d’una temàtica ètica concreta.
{{{{{{{{{{{{
[Procediments] El fet religiós 1. Constatació del fet religiós al llarg de la història de la humanitat. 2. Definició de nocions bàsiques i elementals introductòries al fet religiós. 3. Establiment de trets distintius entre algunes d’aquestes nocions. 4. Utilització correcta de vocabulari específic.
24
5. Diferenciació entre senyal i símbol. 6. Anàlisi semàntica, bàsica i elemental d’alguns símbols del misteri. 7. Diferenciació entre diferents tipus de llenguatge. 8. Diferenciació entre temps cronològic i temps sagrat. 9. Definició de mite. 10. Aïllament dels elements definitoris dels mites i de les seves funcions. 11. Identificació i classificació de diferents tipus de mites. 12. Anàlisi semàntica bàsica i elemental del simbolisme present en diferents mites. 13. Identificació del sentit dels ritus. 14. Identificació i classificació de diferents tipus de ritus. 15. Reconeixement del sentiu festiu dels ritus. 16. Definició de persona sagrada. 17. Identificació i classificació de diferents tipus de persones sagrades i les seves funcions. 18. Reconeixement de la necessitat humana de construcció d’espais sagrats. 19. Definició d’espai sagrat. 20.Identificació de diferents espais sagrats i de les seves característiques. 21. Aplicació d’aquests procediments a contextos similars als apresos i extrapolació a altres de diferents.
{{{{{{{{{{{{
[Procediments] Les grans religions 1. Investigació de fets concrets per tal de contextualitzar lingüísticament,
socialment, geogràficament i històricament cadascuna de les grans religions. 2. Resolució de percentatges sobre la població religiosa actual corresponents a
cadascuna de les religions estudiades.
25
3. Confecció de frisos cronològics. 4. Ús de diccionaris i enciclopèdies en la comprensió del text. 5. Resum de fragments del text que en suposin una reelaboració. 6. Comprensió del text i aplicació dels continguts apresos. 7. Comprensió del text i establiment de la relació entre diferents termes treballats. 8. Comprensió del text i establiment de semblances i diferències entre blocs
conceptuals bàsics estudiats. 9. Definició de termes específics corresponents a cadascuna de les religions
estudiades. 10. Sintetització mitjançant diferents tècniques –mapa conceptual, quadre sinòptic,
etc.- de continguts conceptuals apresos. 11. Investigació sobre diferents termes que amplien i completen els continguts
apresos. 12. Identificació de “barbarismes” i confusions habituals a l’hora de referir-se a
elements concrets de cadascuna de les grans religions. 13. Diferenciació entre elements mítics-simbòlics i històrics corresponents a les
religions tractades. 14. Investigació sobre el significat de diferents símbols i del seu sentit en la
utilització d’aquests a les grans religions. 15. Establiment de la relació existent entre la utilització d’elements simbòlics
religiosos en altres contextos de la nostra societat. 16. Identificació de diferents estils artístics a nivell molt elemental. 17. Establiment de relacions entre representacions artístiques religioses i el seu
correlat doctrinal, històric o mític. 18. Investigació i anàlisi sobre elements populars religiosos utilitzats en el nostre
àmbit cultural. 19. Utilització i anàlisi de textos sagrats. 20. Identificació d’aquells elements constitutius –fundador, textos, persones
religioses, temps sagrat, creences, ritus, branques, espais, etc.- bàsics i fonamentals de cadascuna de les religions estudiades.
21. Reflexió crítica individual o en grup sobre les idees prèvies i judicis de valor que es poden tenir sobre les 5 religions treballades.
22. Treball de reflexió personal o en grup que ajudi a posicionar-se respecte de diferents punts polèmics actualment corresponents a les religions tractades.
{{{{{{{{{{{{
[Valors, normes i actituds] Història sagrada d'Israel
1. Hàbit de treball seguint unes normes establertes. 2. Hàbit de participació en tots aquells treballs d'aula que requereixin
cooperació.
26
3. Hàbit de respecte i acompliment de les normes per a la convivència escolar. 4. Tolerància i respecte davant altres formes de pensament i comportament,
manifestades en el grup classe respecte a la temàtica concreta. 5. Hàbit de relativitzar les pròpies maneres de pensar i viure en relació a la
cultura jueva. 6. Hàbit de contextualitzar qualsevol fet presentat de la història sagrada
d'Israel. 7. Interès per conèixer el sentit de qualsevol narració, acte o objecte
simbòlic. 8. Reconeixement del pes que els esdeveniments, personatges i relats bíblics
de l'Antic Testament han tingut i tenen en les manifestacions artístiques del propi entorn cultural.
9. Interès per conèixer les arrels de la història del poble jueu i del seu pensament religiós.
10. Respecte per maneres de viure la religió diferents de la pròpia. 11. Interès i respecte per les pràctiques i tradicions jueves. 12. Curiositat per conèixer els personatges i els esdeveniments més rellevants
de la història d'Israel. 13. Hàbit de contestació enfront qualsevol situació d'incomprensió,
desvalorització, discriminació i indiferència humanes. 14. Hàbit de rebuig per tota situació que representi una manca de llibertat i
justícia respecte de la dignitat de les persones i les societats. 15. Apreciació i respecte per actituds arriscades a nivell humà i religiós
encarnades pels personatges de l'Antic Testament.
{{{{{{{{{{{{ [Valors, normes i actituds] La persona de Jesús de Natzaret
1. Hàbit de treball seguint unes normes establertes. 2. Hàbit de participació en tots aquells treballs d'aula que requereixin
cooperació.
27
3. Hàbit de respecte i acompliment de les normes establertes per a la convivència escolar.
4. Interès per conèixer la persona de Jesús, la seva història, acció i missatge, les persones relacionades amb ell o que van conviure amb ell i les peculiaritats de la seva època i el seu entorn.
5. Curiositat pels principals símbols utilitzats en alguns relats bíblics que fan referència a la història, acció i missatge de Jesús i hàbit de recerca d'aquests símbols.
6. Actitud oberta i receptiva respecte de la societat jueva en temps de Jesús. 7. Hàbit de tolerància i respecte davant altres formes de pensament i
comportament manifestades en el grup classe diferents als propis pel que fa a la història, acció i missatge de Jesús, a aquells que van conviure amb ell i a l'entorn sòcio-cultural i religiós de Palestina.
8. Hàbit de relativitzar les pròpies maneres de pensar respecte de la història, acció i missatge de Jesús, dels seus contemporanis i del seu entorn sòcio-cultural i religiós.
9. Hàbit de contextualitzar qualsevol fet presentat en relació al tema. 10. Hàbit de contestació enfront qualsevol situació d'incomprensió,
desvalorització, discriminació i indiferència humanes. 11. Hàbit de rebuig per tota situació que suposi una manca de justícia i de
llibertat respecte de la dignitat de les persones i les societats. 12. Hàbit de respecte per tota manifestació de religiositat estudiada. 13. Reconeixement del valor de l'actitud valenta, arriscada i intrèpida de Jesús
i de diferents personatges relacionats amb ell. 14. Reconeixement del pes que els relats bíblics han tingut i tenen en les
manifestacions artístiques del propi entorn cultural. 15. Reconeixement de la peculiaritat del missatge i acció de Jesús. 16. Reconeixement de la profunditat religiosa de Jesús. 17. Valoració del pes cultural que la persona, acció i missatge de Jesús ha
tingut i té a Occident i a Catalunya.
{{{{{{{{{{{{ [Valors, normes i actituds] Història i vida de l'Església
1. Interès per contextualitzar qualsevol fet presentat. 2. Curiositat per conèixer personatges històrics concrets relacionats amb
l'Església i què van fer o dir.
28
3. Interès per conèixer quines són les causes que provoquen fets determinats de la història de l'Església i les conseqüències que a nivell individual i social tenen aquests fets.
4. Inclinació a rebutjar tota postura que suposi emetre judicis poc ponderats sobre qualsevol fet relacionat amb el tema.
5. Valoració del pes històric, social i cultural que l'Església ha tingut en la societat occidental i, en concret a Catalunya.
6. Curiositat davant el sentit dels elements simbòlics i rituals propis de l'Església.
7. Curiositat per conèixer elements organitzatius propis de l'Església. 8. Respecte per opcions i maneres de pensar i sentir diferents de les pròpies. 9. Actitud reflexiva davant el que suposa la manca de justícia i llibertat
respecte de la dignitat de les persones i les societats. 10. Valoració de la necessitat urgent de pluralisme i tolerància en el nostre
món actual i en el si de l'Església. 11. Actitud reflexiva i crítica davant els reptes que l'Església té plantejats en
el nostre món i en la nostra cultura actuals.
{{{{{{{{{{{{ [Valors, normes i actituds] El fet moral i l’ètica cristiana 1. Actitud curiosa, analítica i crítica davant la justificació de la dimensió ètica de la
persona. 2. Actitud curiosa, analítica i crítica davant la Declaració Universal dels Drets Humans.
29
3. Respecte pels drets individuals i col·lectius. 4. Interès per conèixer el model de persona i de comportament proposat des de l’ètica
neotestamentària. 5. Respecte i valoració pel compromís ètic cristià arrelat en la persona i el missatge de
Jesús de Natzaret. 6. Valoració i respecte per tota institució eclesiàstica o no que treballi per la dignitat
de l’existència de les persones i els pobles. 7. Inclinació per part de l’alumnat a mostrar-se: reflexiu i compromès davant
situacions que trepitgen la vida o l’existència digna de persones i pobles; lliure i responsable davant la pròpia sexualitat i afectivitat; conscient de la riquesa que suposa l’educació i la cultura per al creixement personal i per a la llibertat individual i col·lectiva; intransigent amb situacions que neguen el dret de la persona a un treball digne i remunerat; crític davant el consumisme, l’ànsia de poder material i el mal repartiment de béns materials; responsable i solidari en tot el que afecta a la natura; conscient de la responsabilitat política dels individus i els pobles; crític davant els problemes ètics que plantegen els avenços tècnics de la medicina i la bioètica; respectuós, solidari i col·laborador amb les persones de més edat, amb els malalts i els disminuïts físics i psíquics; intransigent davant qualsevol situació de discriminació per raons de raça, origen, sexe i opció sexual; intransigent amb situacions que atempten violentament contra les llibertats de les persones i els pobles; i crític davant les conseqüències ètico-morals de l’armamentisme; conscient, solidari i col·laborador amb les situacions indignes que pateixen el Tercer i Quart Món.
8. Respecte i comprensió per altres formes de pensament, comportament i opció de vida diferents als propis.
9. Respecte al pluralisme. 10. Acceptació de la part de responsabilitat que tota persona té en la construcció d’un
món més lliure, just i solidari. 11. Relativització de les pròpies maneres personals i culturals de pensar, sentir i viure. 12. Interès per formar-se una opinió pròpia. 13. Hàbit de fonamentació i argumentació de les pròpies idees, conviccions i opinions. 14. Inclinació a actuar d’acord a les pròpies conviccions.
{{{{{{{{{{{{ [Valors, normes i actituds] El fet religiós 1. Curiositat i interès per conèixer el fet religiós, les seves característiques, la
30
seva estructura i les seves manifestacions diverses. 2. Curiositat i interès per conèixer el sentit dels mites, les festes, els rituals i
els símbols presentats. 3. Actitud respectuosa per fets i experiències que no comportin beneficis
immediats ni pràctics. 4. Respecte pel pensament valoratiu mític i les seves manifestacions culturals. 5. Apreciació de la profunditat humana del pensament i valoració de la realitat
de societats no-científiques. 6. Respecte per la creença i els creients. 7. Respecte per qualsevol manifestació religiosa humana. 8. Actitud respectuosa amb el pluralisme valoratiu. 9. Contestació enfront qualsevol actitud-no dialogant i dogmàtica. 10. Apreciació de la riquesa de la complexitat valorativa humana. 11. Actitud crítica davant tota forma de pensar, sentir i viure que ofegui la
reflexió i la interiorització. 12. Apreciació de les conseqüències, a nivell individual i col·lectiu, de reflexionar
i interioritzar fets i experiències. 13. Inclinació a valorar positivament les situacions de la vida quotidiana que
ajuden a la reflexió i a la interiorització (lectura, silenci, contacte amb la natura, relacions humanes càlides, etc.).
{{{{{{{{{{{{ [Valors, normes i actituds] Les grans religions 1. Curiositat i interès per conèixer cadascuna de les anomenades grans
religions, els seus elements bàsics constitutius, la seva estructura i les seves
31
diverses manifestacions. 2. Curiositat i interès per conèixer el sentit de les diferents creences, rituals, i
festes pertanyents a cadascuna d’aquestes religions. 3. Actitud respectuosa envers les diferents creences compartides per milions
de persones corresponents a una religió concreta. 4. Respecte pel pensament valoratiu religiós corresponent a cadascuna de les
religions tractades i per les pràctiques i comportaments religiosos en què es tradueix.
5. Respecte pel pensament religiós i la seva plasmació en l’art. 6. Actitud respectuosa amb el pluralisme religiós. 7. Estimació envers la riquesa valorativa humana. 8. Inclinació a valorar positivament les actituds personals que portin a una
reflexió i interiorització sobre un o una mateixa i sobre l’actuació que hom porta en el propi àmbit personal i social.
9. Inclinació a valorar positivament tot intent de canvi personal que suposi una actitud més positiva i compromesa respecte d’un o una mateixa i respecte de l’entorn.
10. Actitud crítica respecte de tota forma de pensar, sentir i viure que ofegui la reflexió i la interiorització.
11. Contestació enfront qualsevol actitud no dialogant i dogmàtica. 12. Posicionament analític i crític enfront tots aquells elements constitutius de
qualsevol de les anomenades grans religions que suposin retallar o ofegar la llibertat de pensament i acció i el desenvolupament madur i lliure de tota persona.
13. Posicionament personal reflexiu i contrastat davant les diferents manifestacions religioses estudiades.
{{{{{{{{{{{{ 3. OBJECTIUS DIDÀCTICS DELS CRÈDITS PROGRAMATS. Història sagrada d'Israel
1. Conèixer els elements físics que conformen el país d'Israel i identificar-los geogràficament dins el marc del Pròxim Orient i de la Mediterrània.
2. Saber reconèixer els recursos naturals propis d'Israel. 3. Identificar i explicar el paper de l'home i la dona dins el context social del
poble jueu.
32
4. Identificar alguna de les cerimònies rituals més importants de la vida dels jueus.
5. Explicar on, com i de què vivien els habitants del poble d'Israel. 6. Situar cronològicament i geogràficament alguns personatges i esdeveniments
rellevants de la història d'Israel. 7. Identificar i distingir diferents personatges de la història d'Israel i les seves
diferents funcions. 8. Explicar què representen per al poble d'Israel cadascun dels personatges que
apareixen en el crèdit. 9. Explicar els fets més importants relacionats amb aquests personatges. 10. Aïllar els moments clau de la història del poble d'Israel. 11. Justificar, d'una forma senzilla, el perquè de l'existència de tradicions orals. 12. Identificar les raons que van portar el poble d'Israel a escriure les seves
tradicions. 13. Explicar de forma elemental i bàsica què és la Bíblia, l'Antic i el Nou
Testament. 14. Identificar els gèneres literaris de l'Antic Testament. 15. Memoritzar els elements bàsics que conformen els mites del poble d'Israel. 16. Explicar la importància que els mites tenen en les societats més primitives per
a justificar la realitat. 17. Saber manejar una bíblia infantil. 18. Aïllar i esquematitzar els conceptes fonamentals en materials escrits o àudio-
visuals concrets relatius a la història d'Israel. 19. Expressar les pròpies maneres de pensar i sentit oralment i per escrit o
mitjançant formes plàstiques diverses. 20. Identificar en el propi àmbit cultural fets conceptuals apresos. 21. Saber treballar en equip de forma responsable i col·laboradora i segons unes
normes establertes. 22. Ser tolerant i respectuós amb altres formes de pensament i comportament. 23. Relativitzar, encara que de forma molt elemental, les pròpies maneres de
pensar, sentir i viure. 24. Mostrar una certa inclinació per contestar tota situació humana que atempti
contra les persones i les societats; Mostrar una certa inclinació a valorar positivament tot esforç per aconseguir millorar la vida de les persones i les societats.
{{{{{{{{{{{{ [Objectius didàctics] La persona de Jesús de Natzaret
1. Conèixer el país on Jesús va néixer. 2. Investigar quin va ésser l'àmbit social, cultural, polític i religiós en el qual Jesús es
va moure; conèixer els diferents grups socials del país i identificar els personatges polítics.
3. Assimilar les característiques de cada grup religiós a Palestina per arribar a
33
comprendre les actituds del Nou Testament. 4. Descobrir els principals indrets on Jesús va viure i actuar. 5. Comprovar l'existència de Jesús en una època determinada de la història
universal, a través de fonts paganes i d'altres religions. 6. Identificar els deixebles com a primers testimonis bíblics de Jesús. 7. Copsar quina era la finalitat dels evangelistes al presentar els seus escrits. 8. Descriure el procés i composició dels evangelis. 9. Descobrir la identitat de Jesús de Natzaret a través dels títols bíblics que li
atribuïen; contrastar la figura del profeta amb Jesús de Natzaret. 10. Seleccionar a l'evangeli textos que portarien a identificar Jesús com a profeta. 11. Adonar-se que el Regne de Déu , «regne d'amor, de justícia i de pau», s'ha de
realitzar en el món. 12. Veure el procés de l'anunci del Regne a través de la vida i predicació de Jesús. 13. Definir els tres camins seguits per Jesús per a anunciar el Regne: predicació,
miracles, discussions. 14. Saber utilitzar el Nou Testament, manejant-lo amb soltesa. 15. Descobrir, a través dels evangelis, els signes de la presència de Déu i del món nou
enmig dels homes. 16. Adonar-se de l'actitud compromesa de Jesús que va fins a jugar-se la vida per a
implantar el Regne d'amor, justícia i pau. 17. Saber descobrir els signes del món nou que els homes d'avui esperen. 18. Descobrir que tant el Parenostre com les Benaurances presenten un pla de vida. 19. Observar la diferència entre aquest pla de vida i la manera de viure de la societat
actual. 20. Copsar els aspectes fonamentals de la formació dels deixebles. 21. Observar com la fi dels evangelis és transmetre un missatge, una bona nova, i no
donar dades concretes històriques. 22. Descobrir que els evangelis diuen coses que afecten la vida dels homes i dones
d'avui. 23. Seleccionar els trets característics que hauria de tenir un seguidor de Jesús. 24. Descobrir en cada evangelista el testimoni d'uns homes que van viure amb Jesús i
van creure en Ell, dirigit a unes comunitats diferents. 25. Saber distingir i analitzar els escrits sinòptics i Joan. 26. Saber treballar en equip de forma responsable i col·laboradora.
{{{{{{{{{{{{
[Objectius didàctics] Història i vida de l'Església
1. Fer-se una idea de conjunt dels principals trets característics de la comunitat eclesial.
2. Identificar els diferents serveis i les diferents formes de vida que hi ha en l'Església.
3. Conèixer el procés de naixement de la primera comunitat cristiana.
34
4. Entendre com es va produir la incorporació al cristianisme de creients d'origen no jueu i quines novetats van aportar-hi.
5. Aprendre a interpretar els símbols que apareixen en determinats relats dels Fets dels Apòstols.
6. Saber distingir la situació dels cristians en l'Imperi Romà durant els primers segles, de la seva situació a partir de Constantí.
7. Entendre el sentit i la utilitat dels diversos concilis per a definir la fe dels cristians.
8. Descobrir la influència de l'Església en l'organització de tota la societat medieval. 9. Identificar les principals aportacions del monacat en el terreny religiós i cultural. 10. Saber explicar les causes i les conseqüències de la reforma gregoriana. 11. Relacionar el sentit de determinades actuacions, com les croades, amb la
mentalitat medieval. 12. Conèixer les diverses situacions de trencament que s'han produït dins de
l'Església. 13. Apreciar les diferències entre els plantejaments de la Reforma catòlica i la
Reforma protestant. 14. Tenir una idea general del desplegament missioner de l'Església per tot el món i de
les diverses actituds dels missioners. 15. Contrastar els plantejaments de la Revolució Francesa amb les idees de l'Església. 16. Identificar la postura de l'Església pel que fa al món obrer. 17. Conèixer les aportacions principals del Concili Vaticà II al diàleg entre la fe i la
mentalitat moderna. 18. Tenir una certa panoràmica dels reptes actuals a què s'enfronta l'Església. 19. Conèixer els principals personatges de l'Església que són representatius d'una
certa època i saber contextualitzar esdeveniments o personatges. 20. Saber copsar els moments clau de la història de l'Església. 21. Saber avaluar els fets en el seu context històric i de forma ponderada. 22. Aprendre a observar les diverses aportacions artístiques que ha fet l'Església al
llarg del temps en el nostre país. 23. Extreure informació de textos diversos per fer-se una idea de la mentalitat i els
conflictes d'un moment determinat. 24. Valorar positivament el coneixement de la història de l'Església com a ajuda per a
entendre millor el nostre passat. 25. Saber respectar les diferents sensibilitats i punts de vista.
{{{{{{{{{{{{ [Objectius didàctics] El fet moral i l’ètica cristiana 1. Entendre la importància i les conseqüències de la presa de decisions. 2. Distingir les característiques de la moral de les de l’ètica. 3. Identificar els elements que ajuden la persona a prendre una decisió. 4. Adquirir una mínima idea de la situació actual de la moral. 5. Conèixer l’origen i els principals continguts dels drets humans.
35
6. Identificar la forma de viure i actuar de Jesús com a fonament de la moral cristiana.
7. Descobrir la proposta d’actuació de Jesús pel que fa a la persona, les relacions personals, la societat i la relació amb la Terra.
8. Apreciar les implicacions i les etapes que té el procés de formació com a persona. 9. Identificar determinades formes d’actuar que dificulten les relacions entre
persones. 10. Entendre les diferències i la importància dels diversos tipus de relació que establim
amb els altres. 11. Revisar les possibles causes que dificulten les relacions entre les persones. 12. Descobrir els diversos nivells de participació en la societat. 13. Detectar els principals dèficits de la nostra societat i informar-se’n. 14. Adquirir una visió general de com hauria de ser la nostra relació amb la natura. 15. Analitzar les diverses implicacions que té la nostra actuació quotidiana en la
degradació del medi ambient. 16. Analitzar críticament les propostes d’actuació que apareixen en un text i els
arguments que hom dóna per fonamentar-les. 17. Investigar les causes de determinades situacions personals i socials que poden
ajudar a entendre la forma d’actuar de les persones. 18. Aprendre a intercanviar opinions en grup , contrastar-les i treure conclusions sobre
el tema. 19. Valorar el punt de vista de Jesús de Natzaret sobre diversos aspectes de la moral i
tenir interès a entendre el seu punt de vista. 20. Tenir interès a reflexionar sobre el perquè de la nostra forma d’actuar i, donat el
cas, estar disposat a canviar. 21. Assumir la importància de la responsabilitat sobre la pròpia vida. 22. Valorar el diàleg en les relacions entre persones. 23. Interessar-se activament per la defensa de la dignitat de tota persona. 24. Tenir una actitud d’estima envers la diversitat en la naturalesa. 25. Respectar els diversos punts de vista sobre un mateix tema i a la vegada ser capaç
de tenir un criteri propi.
{{{{{{{{{{{{ [Objectius didàctics] El fet religiós 1. Conèixer que el fenomen religiós és un fet. 2. Ser capaç de definir i diferenciar aquelles nocions que són bàsiques i elementals del
fet religiós. 3. Utilitzar correctament el vocabulari específic. 4. Diferenciar senyal de símbol.
36
5. Ser capaç de portar a terme una anàlisi semàntica bàsica i elemental d’alguns fets religiosos.
6. Diferenciar diversos tipus de llenguatge. 7. Diferenciar temps cronològic de temps mític i sagrat. 8. Definir mite. Identificar i classificar diferents tipus de mites. 9. Analitzar semànticament el simbolisme present en diferents mites. 10. Identificar en un mite les seves funcions. 11. Ser capaç d’explicar el perquè dels ritus. Reconèixer el sentit festiu dels ritus. 12. Identificar i classificar diferents tipus de ritus. 13. Definir persona sagrada. 14. Identificar i classificar diferents persones sagrades i les seves funcions. 15. Ser capaç d’explicar el perquè de la construcció d’espais sagrats. 16. Definir i identificar espais sagrats diferents i saber-ne dir les característiques. 17. Aplicar els procediments apresos a contextos similars als apresos i ser capaç
d’extrapolar-los a d’altres de diferents. 18. Mostrar interès i curiositat per conèixer el fet religiós, les seves característiques,
la seva estructura i les seves manifestacions diverses. 19. Mostrar interès i curiositat per conèixer el sentit dels mites, les festes, els rituals i
els símbols presentats. 20. Ser respectuós/osa davant fets i experiències que no comportin beneficis
immediats i pràctics. 21. Respectar el pensament valoratiu mític i les seves manifestacions culturals. 22. Apreciar la profunditat humana del pensament i valorar la realitat de les societats
no-científiques. 23. Respectar les creences i les persones creients. 24. Respectar qualsevol manifestació religiosa. Respectar el pluralisme valoratiu 25. Ser contestatari davant qualsevol actitud no-dialogant i dogmàtica. 26. Valorar la riquesa de la complexitat valorativa humana. 27. Mostrar una actitud crítica davant qualsevol forma de pensar, sentir i viure que
ofegui la reflexió i la interiorització. 28. Valorar les conseqüències, a nivell individual i col·lectiu, de reflexionar i
interioritzar fets i experiències. 29. Mostrar una inclinació a valorar positivament les situacions de la vida quotidiana que
ajuden a la reflexió i a la interiorització (lectura, silenci, contacte amb la natura, relacions humanes càlides, etc.).
{{{{{{{{{{{{ [Objectius didàctics] Les grans religions 1. Arribar a una primera aproximació del complex món de les diferents
manifestacions culturals religioses, a partir d’un estudi sistemàtic, encara que prou elemental, de les cinc grans religions actuals: hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i islam.
37
2. Llegir i ser capaç de comprendre de manera bàsica el llenguatge específic religiós –el llenguatge simbòlic.
3. Ser capaç de comprendre la significativitat que els símbols tenen en l’àmbit cultural en el qual s’han generat i la seva opacitat fora d’aquest mateix àmbit.
4. Identificar els personatges “fundadors” de cadascuna de les religions estudiades.
5. Arribar a tenir un primer contacte amb la profunditat de l’experiència humana del sagrat i el diví expressada per cadascun d’aquests personatges i pels sistemes religiosos que es van generar a partir o després d’ells.
6. Apropar-se intel·lectualment als “fundadors” de les grans religions amb relativitat cultural, sabent que les afirmacions que d’ells es fan són, la major part de les vegades , de difícil fiabilitat històrica i fruit d’una intencionalitat religiosa concreta.
7. Identificar quines creences fonamentals i bàsiques constitueixen el cos dogmàtic de cadascuna de les anomenades grans religions.
8. Ser capaç d’explicar-les des d’una interpretació religiosa elemental i bàsica. 9. Ser capaç de contextualitzar geogràficament i històricament el naixement
de les diferents branques existents en cadascuna de les religions estudiades.
10. Ser capaç d’identificar i establir semblances i diferències entre les diferents branques de cadascuna de les grans religions.
11. Identificar el o els textos sagrats de cadascuna de les religions estudiades. 12. Saber que aquests textos, atribuïts molts cops a autors concrets, presenten
veritables problemes d’autenticitat (pel que fa a autora). 13. Iniciar-se de manera elemental en la lectura de textos sagrats, per
aproximar-se a la seva veritable intenció religiosa. 14. Ser capaç d’explicar l’organització interna de cadascuna de les religions
estudiades i quines diferències hi ha entre les diferents persones i estaments d’aquesta estructura.
15. Identificar i explicar els principals rituals i cultes de cadascuna de les religions.
16. Ser capaç de comprendre, i per tant d’explicar, que la dogmàtica, la moral, i els rituals són mitjans que les diferents religions utilitzen per a iniciar a la transcendència i quines són les conseqüències quan aquests mitjans es converteixen en finalitats.
17. Ser capaç d’explicitar la relativitat cultural de tota manifestació religiosa. 18. Arribar a copsar la unicitat de totes les religions malgrat la diversitat de
creences, rituals, morals, etc. 19. Identificar els diferents espais que cadascuna de les religions estudiades
reconeixen com a sagrats. 20.Ser capaç d’explicar les diferències i semblances fonamentals que existeixen
38
entre ells. 21. Saber identificar els temps sagrats fonamentals de cadascuna de les
religions treballades i el perquè de la seva sacralització. 22.Eliminar qualsevol manifestació de dogmatisme i intolerància en qualsevol de
les temàtiques tractades. 23.Reflexionar sobre quins són els perills de les intoleràncies, els
fonamentalismes i els dogmatismes religiosos tant a nivell social com a nivell individual.
24.Comprendre que alguns problemes socials i polítics actuals tenen com a rerafons una qüestió religiosa, moltes vegades intolerant i de fonamentalisme dogmàtic.
25.Acostumar-se a moure’s en un terreny de l’experiència humana on les afirmacions absolutes i les comprovacions empíriques tenen poca consistència.
26.Ser capaç de mostrar un criteri propi sobre les diferents religions estudiades o sobre aspectes concrets d’aquestes.
{{{{{{{{{{{{ 4. ACTIVITATS D'ENSENYAMENT /APRENENTATGE Història sagrada d'Israel UNITAT 1. Context geogràfic i recursos naturals del poble d'Israel
1. Situació en un mapa mut d'Europa i el Pròxim Orient de: Espanya,
39
Itàlia, Grècia, Egipte, Turquia i els límits d'Israel. 2. Recerca de les paraules correctes que falten en frases que fan referència
al clima d'Israel. 3. Identificació de la resposta correcta entre les diverses d'una llista. 4. Resolució d'un acròstic amb els rius més importants del Pròxim Orient. 5. Identificació de deu productes de la terra propis d'Israel en una sopa de
lletres. 6. Dibuix d'un animal dels existents a Israel.
UNITAT 2. Context cultural del poble d'Israel
1. Identificació dels conceptes a què fan referència diferents definicions sobre cerimònies jueves.
2. Resolució de preguntes referents a la situació de l'home i de la dona a Israel.
3. Identificació de la resposta correcta entre les que es proposen sobre el matrimoni.
4. Recerca de les paraules correctes que falten en frases referents a l'habitatge.
5. Identificació dels errors en frases referents als menjars, les robes i els vestits.
6. Dibuix d'un dels oficis explicats en la unitat. 7. Relació de termes que fan referència a oficis i la seva obra.
UNITAT 3. Els orígens del poble d'Israel
1. Identificació de frases correctes i rectificació de frases incorrectes sobre el personatge d'Abraham.
2. Recerca en una Bíblia de la història de l'engany de Jacob a Isaac i confecció d'un còmic per a explicar aquest passatge.
3. Recerca dels noms dels dotze fills de Jacob en un acròstic. 4. Resolució de preguntes sobre el personatge de Josep. 5. Relació cronològica de les plagues d'Egipte. 6. Identificació de les respostes exactes a preguntes sobre l'estança a Egipte
dels israelites. 7. Confecció d'un mural amb els passatges més importants de la vida de
Moisès. UNITAT 4.
40
L'establiment i la consolidació del poble d'Israel
1. Identificació i distinció dels manaments que es refereixen a Déu i dels que es refereixen al proïsme.
2. Resolució de preguntes sobre la estada del poble d'Israel al desert. 3. Dibuix del tabernacle. 4. Identificació dels esdeveniments més importants que van succeir durant
l'època de Josuè. 5. Dibuix dels símbols de les dotze tribus d'Israel. 6. Resolució d'un acròstic sobre el nom d'alguns jutges. 7. Recerca de la relació existent entre diversos termes relatius a la unitat. 8. Selecció de la columna correcta d'entre quatre columnes cronològiques. 9. Recerca de la característica més important de cada rei. 10. Confecció d'un còmic sobre com Salomó va resoldre la situació plantejada
per les dues dones. UNITAT 5 La decadència, l'exili i el retorn del poble d'Israel
1. Confecció d'un mapa del regne del Nord i del regne del Sud i les seves capitals.
2. Identificació dels motius pels quals el poble d'Israel es va dividir. 3. Identificació de les característiques dels dos regnes 4. Identificació i resolució en un seguit de preguntes d'aquelles relacionades
amb les deportacions. 5. Descripció de com es vivia a l'exili de Babilònia. 6. Relació de termes distribuïts en columnes diferenciades que fan referència
als profetes. 7. Identificació de les afirmacions vertaderes i falses fetes respecte de la
figura dels profetes. 8. Explicitació de les característiques més importants de cadascun dels
profetes. 9. Relació de conflictes existents en el món motivats per causes ideològiques.
UNITAT 6 Tradicions orals i tradicions escrites
1. Identificació de respostes vertaderes i falses sobre els termes «tradició» i «tradició oral».
2. Explicitació i dibuix d'una de les tradicions orals del poble d'Israel. 3. Resolució de preguntes sobre les tradicions escrites.
41
4. Explicitació de la diferència entre l'Antic Testament i el Nou Testament. 5. Recerca de deu llibres de l'Antic Testament en una sopa de lletres.
UNITAT 7 Grans mites del poble d'Israel
1. Confecció d'un mural sobre el relat del diluvi. 2. Explicació del relat de la creació de la dona i l'home mitjançant una auca. 3. Resolució de diverses preguntes sobre els mites principals de la història
d'Israel. 4. Identificació de l'ordre de la creació dels diferents elements segons el
mite bíblic.
{{{{{{{{{{{{ [Activitats d’ensenyament i aprenentatge] Jesús de Natzaret UNITAT 1 Palestina en temps de Jesús
1. Situació d'Espanya i Palestina en un mapa de la Mediterrània.
42
2. Construcció del mapa mut de Palestina, on l'alumne haurà d'anotar els noms de lloc que vagin sortint.
3. Al damunt d'un mapa a escala de Palestina calcular la distància en km (en línia recta) des de Jerusalem a Natzaret, a Betlem i a Cafarnaüm. Després calcular llocs que estan a les mateixes distàncies -aproximadament- des d'on vius o des de l'Institut. (Cal recordar que els desplaçaments de que ens parlen els evangelis es feien habitualment a peu)
4. Al damunt d'un mapa de la Mediterrània contestar en quin continent es troba Palestina i com s'anomena la zona geogràfica on està situada.
5. Consultar un atles geogràfic i indicar quins són els mars, els rius i les muntanyes importants que es troben prop de Palestina.
6. Consultar un atles geogràfic i indicar (segons els paral·lels i els meridians) on fa més calor: a la península Ibèrica o a Palestina i on es fa de nit abans.
7. Al damunt d'un mapa de la Mediterrània identificar el nom actual del país que ocupava Palestina i els noms dels països que l'envolten pel nord, l'est i el sud.
8. Fer una redacció explicant alguns dels problemes que hi ha actualment en aquesta zona mediterrània.
9. Copia el mapa de Palestina i marca-hi amb diferents colors les quatre regions, el nom de les muntanyes, la seva altitud i la distància en km que té Palestina de llargada i d'amplada, etc.
UNITAT 2 La vida social en temps de Jesús: personatges, estaments i grups polítics i religiosos
1. Anàlisi de textos del Nou Testament en relació amb cadascun dels grups socials i polítics del moment.
2. Divisió de la classe en grups per estudiar a fons cadascun dels grups religiosos, a partir dels evangelis. Exposar-ho a la classe.
3. Resolució d'un acròstic que faci referència als grups polítics i religiosos. 4. Representació a classe d'una discussió entre el gran sacerdot, un escriba,
un fariseu, un zelota, un saduceu i una dona sobre la frase de Jesús: «No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors» (Mt 9, 13).
5. Fer una graella completa dels grups en temps de Jesús segons la classe social, nivell econòmic, posició política i estament.
6. Construir un esquema de les festes jueves en temps de Jesús. UNITAT 3
43
Documents sobre Jesús de Natzaret
1. Treball sobre els textos que confirmen l'existència històrica de Jesús i separació dels que parlen directament de la persona de Jesús i dels que parlen dels cristians.
2. A partir d'aquests testimonis, estudi de com Jesús va ser un personatge criticat.
3. Muntatge de diapositives sobre Jesús a l'art, preparades pels alumnes, amb l'ajut del professor.
4. Pluja d'idees sobre el tema «La persona de Jesús i les esperances de l'home d'avui». Deducció d'aquest treball, de les actituds a prendre.
5. Recerca en el Nou Testament de testimonis directes dels deixebles (cites ja cercades pel professor)
6. Entrevista feta a casa sobre la història de la família, per tal d'adonar-s'en de quina importància té la tradició oral.
7. Visió del paral·lelisme que hi ha entre el relat de la predicació de Joan Baptista en els tres sinòptics (Mt 3, 11-12; Mc 1, 7-8; Lc 3, 16-17), i descobriment de com Joan no respon a aquesta estructura.
8. Divisió de la classe en quatre grups i estudi de cadascun dels evangelistes. UNITAT 4 Els relats sobre el naixement i la infància de Jesús
1. Divisió de la classe en dos grups per estudiar els evangelis de Mateu i Lluc, els únics que contenen textos referents a la infància de Jesús. Lectura i anàlisi dels textos.
2. Després, elaboració de dos quadres resum a cinc columnes (La infància de Jesús en l'evangeli de Mateu i La infància de Jesús en l'evangeli de Lluc): Parts del text. Què va passar. Qui van participar-hi. On va passar. La intenció dels evangelistes.
3. Fer un quadre que mostri com hi ha esdeveniments de la infància de Jesús que tan sols es narren en un dels relats, sigui en el de Mateu o bé en el de Lluc; d'altres es troben en tots dos, i n'hi ha d'altres que no es troben en cap text evangèlic, però que la tradició popular admet com a tals.
4. Fer una col·lecció de postals nadalenques sobre el naixement i la infància de Jesús.
5. Muntatge de diapositives sobre el naixement i la infància de Jesús. 6. Fer un quadre de les festes de l'any litúrgic que tenen relació amb
esdeveniments de la infància de Jesús. Classifica les festes segons que se celebrin en el temps de Nadal o fora d'aquest temps.
7. Fer una llista de noms propis de persona o de llocs que tinguin a veure amb
44
els fets de la infància de Jesús i amb les persones que hi intervenen; per exemple Reis i Gaspar són noms de noia i de noi respectivament.
8. Escriure algunes de les tradicions del nostre entorn que se celebrin durant l'època de Nadal i relacionar-les amb els successos de la infància de Jesús; per exemple, el fet de penjar la llufa en forma de nen el dia dels Innocents.
9. Fer un mapa de Palestina i escriure-hi només els llocs relacionats amb el naixement i infància de Jesús.
UNITAT 5 Joan Baptista i Jesús
1. Preparació d'un mural, on es vegi la relació entre Regne de Déu i Món Nou. 2. Fer un resum en forma d'esquema de la predicació de Joan Baptista segons
els evangelis: Mt 3, 1-12; Mc 1, 2-8; Lc 3, 1-19; Jn 1, 19-28. 3. Fer un mapa de Palestina i situar el marc geogràfic de la predicació de Joan
Baptista. 4. Buscar i escriure les cites evangèliques del baptisme de Jesús. 5. Fer una redacció sobre els motius de la mort de Joan Baptista. 6. Fer un llistat del personatges relacionats amb Joan Baptista.
UNITAT 6 Acció i missatge de Jesús de Natzaret
1. Dibuixar en forma de còmic les temptacions de Jesús al desert. Buscar en els textos evangèlics les frases que encaixin més bé en cadascuna.
2. Cercar els textos evangèlics referits a l'anunci directe o indirecte del Regne de Déu.
3. Treball en grup d'un dels textos anteriors i, amb una sola paraula o frase curta, identificar el missatge del Regne. Es podrà afegir aquesta paraula o frase al mural anterior.
4. Fer un esquema resum de les accions de Jesús seguint aquesta pauta: *Jesús viu d'una manera especial (On? Amb qui? Amb quins mitjans?)
[Ajudar-se amb les cites següents: Lc 8,1; Mc 1,39; Mc 7,24.31; Mc 10,1.32; Mc 11,15. Mc 3,13-19; Lc 8,1-3. Mt 8,20; Lc 8,3; Jn 12,4-6 ] *Jesús perdona (A qui? Per què?) [Ajudar-se amb les cites següents: Mt 9,1-10; Lc 7,33-50; Jn 8,2-11. Mt 9,11-13; Lc 15,1-7; Lc 19,1-10 ]
45
*Jesús cura (A qui? Per què?) [Ajudar-se amb les cites següents: Mc 5,21-23; Mt 15,30-31; Lc 9,37-43. Lc 11,20; Jn 4,34; Jn 8,29 ] 5. Fer un esquema resum de les paraules de Jesús seguint aquesta pauta: *Sobre el regne de Déu (On és? Què és? Qui el rep?) [Ajudar-se amb les cites següents: Mc 1,15; Lc 17,20-21; Mt 13,31-33; Mt 13,44-46; Mt 13,24-43. Mt 2,13-17; Mt 7,21; Mt 21,28-32; Lc 6,20 ] *Sobre Déu Pare (Com és?) [Ajudar-se amb les cites següents: Mt 5,48; Lc 6,36; Lc 15,11-32 ] *Sobre si mateix (Qui és? Què és per a nosaltres) [Ajudar-se amb les cites següents: Mt 16,13,17; Mt 26,63-64; Lc 22,47-48. Lc 19,10; Jn 14,6; Jn 9,5 ] *Sobre la religió (Què és el més important? Cal complir les lleis? Quan és falsa?) [Ajudar-se amb les cites següents: Mt 6,33; Mt 7,21; Mt 10,25-37. Mt 5,17-20; Mt 12,1-4; Mt 15,1-20. Mc 11,15,19; Mt 6,2-8; Mt 23,1-8 ] 6. Aplicar aquest esquema sobre el relat d'un miracle a Mc 1,40-45. * Introducció per presentar el cas. * Petició d'intervenció amb la manifestació de confiança del peticionari o dels assistents. * Intervenció d'aquell a qui s'ha demanat el miracle. * Resultat produït. * Reacció dels espectadors: por, admiració...
7. Fer un llistat de les paràboles de Jesús aplicant-les a situacions actuals. 8. Lectura atenta dels textos evangèlics: Lc 11,2-4; Mt 6,9-13. Comentari
posterior de la temàtica tractada. 9. Lectura atenta dels textos evangèlics: Mt 5,3-12; Lc 6,20-23. Comentari
posterior de la temàtica tractada. 10. Comparació del contingut de les Benaurances amb la publicitat i contrast
entre els valors que volen transmetre. UNITAT 7 Procés i mort de Jesús
1. Recollir informació sobre la celebració de la Setmana Santa a una comunitat autònoma i realitzar un treball d'acord amb aquest guió:
Com es recorda la Passió i la mort de Jesús? Aspectes més destacats.
46
Sentit que li donen els cristians. Imatges més populars (quines són? valor artístic, època...)
2. Cercar informació sobre les grans obres de la música clàssica que fan referència a la Passió. Organitzar una audició a classe.
3. Fer a classe una lectura oral i dialogada de la Passió en Mc 14 i 15. Repartir els papers: narrador, Jesús, Pilat, Sanedrí, etc.
4. Assistir com espectadors a qualsevol espectacle teatral o cinematogràfic sobre la Passió de Jesús.
5. Seleccionar obres artístiques referides a la Passió de Jesús de Natzaret. 6. Lectura, reflexió i anàlisi de textos evangèlics analitzant per què Jesús va
ser incomprès per la gent del seu temps. 7. Fer un llistat de les situacions de passió en el món actual.
UNITAT 8 La Resurrecció
1. Escriure en dues columnes les semblances i diferències entre aquests tres relats de la Resurrecció: Mt 28,1-7; Mc 16,1-8; Lc 24,1-12.
2. Buscar en els evangelis esdeveniments que segueixen al fet de la Resurrecció. Agrupar-los sota aquests tres títols: • El sepulcre és buit: Textos bíblics (...) Quins efectes produeix en les
persones? • Jesús s'apareix viu a diverses persones: Textos bíblics (...) Quins
efectes...? • Jesús «va al cel» i ja no apareix més: Textos bíblics (...) Quins
efectes...? 3. Seleccionar obres d'art referides a la Resurrecció de Jesús de Natzaret. 4. Audició d'alguna obra musical que tingui relació amb la Resurrecció de
Jesús.
{{{{{{{{{{{{ [Activitats d’ensenyament i aprenentatge] 3r crèdit: Història i vida de l'Església UNITAT 1 La vida de l’Església
47
1. Explicitació dels grups que es coneixen i dels motius de la seva existència. Valorar el grup i el individu.
2. Definició de conceptes relacionats amb el tema. 3. Recerca d’informació sobre la pròpia parròquia, la diòcesi i les comunitats
religioses. 4. Anàlisi de símbols. 5. Explicitació dels sagraments i del seu sentit. 6. Investigació sobre els signes que hi ha en una església. 7. Recerca sobre el calendari litúrgic, els temps litúrgics i les principals festes. 8. Comentari d’una carta d’un missioner. UNITAT 2 Primers passos de l’Església 1. Anàlisi de textos de l’Evangeli referits als seguidors de Jesús. 2. Anàlisi de les característiques de l’Esperit Sant segons el text del llibre dels
Fets dels Apòstols. 3. Conseqüències de la Pentecosta. 4. Característiques de les primeres comunitats cristianes segons un fragment
del llibre dels Fets dels Apòstols. 5. Estudi dels viatges de sant Pau seguint el mapa de la unitat. 6. Lectura i comentari del text sobre la predicació de sant Pau a Iconi. 7. Comentari de text sobre la relació entre judaisme i cristianisme. UNITAT 3 L’Església dins l’Imperi Romà 1. Relació de dos conceptes, que són en dues columnes, referits a la situació
social, política, religiosa i econòmica. 2. Anàlisi de dates sobre canvis importants en l’Església. 3. Confecció d’un mapa de l’Imperi Romà i situació de diverses ciutats. 4. Selecció de dades referides al cristianisme en el si de l’Imperi Romà. 5. Recerca del nom dels emperadors que van decretar persecucions. 6. Comentari de text referit als cristians en l’Imperi Romà. 7. Comparació de dos textos: Edicte de Milà i Edicte de Teodosi. 8. Recerca d’informació sobre els concilis d’Efes, Nicea, Constantinoble i
Calcedònia. UNITAT 4 L’Església a l’època medieval
48
1. Recerca d’informació sobre sant Benet de Nursia i l’expansió dels monaquisme.
2. Comentari de text d’un fragment de la Regla de sant Benet sobre el treball. 3. Anàlisi de text. El patriarca de Constantinoble en un missatge de
reconciliació de les dues esglésies. 4. Analitzar afirmacions referides a l’Església d’Orient o la d’Occident. 5. Anàlisi de diferents punts de la reforma gregoriana. 6. Dibuix en un mapa de la Península Ibèrica del camí de sant Jaume de Galícia. 7. Treball en grup sobre les croades. 8. Comparació de la vida d’un monjo amb la d’un frare mendicant. 9. Respondre qüestions referides al text. 10. Anàlisi de les causes del Cisma d’Occident. UNITAT 5 L’Església a l’edat moderna 1. Completar un quadre sobre els reformadors i les esglésies que sorgiren de la
Reforma. 2. Conèixer quins són els sagraments que accepta el luteranisme. 3. Recerca sobre els trets més importants del luteranisme. 4. Anàlisi de la vida dels capellans i dels bisbes a partir del Concili de Trento. 5. Buscar els elements diferenciadors entre els reformadors i el Concili de
Trento. 6. Valoració de les missions a Amèrica. UNITAT 6 L’Església en el món contemporani 1. Identificació de termes referits o a la Revolució Industrial o a la Revolució
Francesa. 2. Comentar un text de Rousseau sobre la religió. 3. Relació de conceptes amb la corresponent definició. 4. Lectura i anàlisi de dos textos sobre la llibertat de religió. 5. Recerca de dates en la cronologia inicial sobre el concili Vaticà I. 6. Anàlisi de fragments de dues encícliques sobre la justícia social. 7. Classificació segons la temàtica de textos del concili Vaticà II. 8. Relectura i actualització de la Carta a Diognet, tractada en la unitat 3. UNITAT 7 Principals reptes de l’Església actual
49
1. Recerca de moments històrics en què s’han produït cismes en l’Església. Preparació d’un debat.
2. Recerca d’informació sobre la trobada ecumènica anual de Taizé. 3. Lectura i resposta d’un qüestionari sobre un text de Rigoberta Menchú. 4. Investigació sobre les activitats que es fan en la parròquia de cadascun dels
alumnes. Posada en comú i debat. 5. Qüestionari de dos fragments del Concili Provincial Tarraconense sobre el
paper del laïcat en l’Església. 6. Preparació d’un debat sobre fe i ciència. 7. Recerca d’informació sobre entitats de l’entorn que col·laboren amb el
Tercer i Quart Món. 8. Preparar un debat sobre el concepte de justícia.
{{{{{{{{{{{{ [Activitats d’ensenyament i aprenentatge] El fet moral i l’ètica cristiana UNITAT 1 L’existència humana: un camí de recerca
50
1. Buscar en un diccionari o enciclopèdia els significat de les següents paraules,
i definir-les: escollir, responsabilitat, llibertat, felicitat, valor, actitud.
2. Fer un petit redactat per cadascun dels següents grups de conceptes en el qual surtin tots: persona, néixer, vida, indefinit, escollir. moral, grup humà, orientar, pautes de conducta. reflexió, moral, ètica. valors, criteri, accions, acceptar, acostar, rebutjar, allunyar. accions, costums, hàbits, predisposició, actitud. responsable, normes generals, aplicar, concretes, llibertat, triar.
3. Fer una investigació sobre la publicitat destacant els valors que predominen en la nostra societat.
UNITAT 2 Ètica i moral, avui 1. Elaboració en grup d’un mural sobre la Declaració Universal dels Drets
Humans. 2. Recerca de notícies i informacions als diaris i revistes sobre els diferents
drets humans. Classificació i comentari. 3. Debat a classe sobre els drets humans. 4. Audició a classe de la cançó “Ya está bien” del grup Celtas Cortos, del seu
disc Cuéntame un cuento, i comentari del seu text. 5. Creació d’un fitxer informatiu de les ONG’S que treballen a Catalunya. 6. Elaboració en comú d’una llista de novetats científiques, innovacions
tècniques, aportacions culturals, noves formes de vida... que hagin aparegut des dels anys 40. Analitzar quantes d’aquestes novetats han estat superades per altres de més noves encara.
UNITAT 3 La recerca de Jesús de Natzaret 1. Lectura de Mc 1, 21-22.27.28. Què pensa la gent de l’actuació de Jesús de
Natzaret? 2. Lectura de Mt 5,38-39. Com es planteja Jesús una norma antiga? 3. Anàlisi i comentari de les benaurances (Lc 6,20-32)
51
4. Anàlisi i comentari dels dos textos següents: Lc 19,1-10 i Lc 18, 18-23. Després compara els dos textos.
5. Escriure un reportatge periodístic sobre el llenguatge emprat per Jesús en la seva predicació.
6. Redactar unes benaurances que reflecteixin situacions de l’actualitat. UNITAT 4 Jo mateix, jo mateixa 1. Lectura i comentari d’un text de Fernando Savater a Ètica para Amador (
parla del que caldria tenir present per al nostre projecte vital). 2. Debat sobre les drogues. 3. Audició de la cançó del grup Sau “Fa molt temps que no sé res de tu” del disc
El més gran dels pecadors (1991). Comentari del text. 4. Audició o lectura del poema de Kavafis “Viatge a Itaca” 5. Anàlisi al Reglament de Règim intern de l’Institut dels drets i deures dels
alumnes. 6. Reportatge o pel·lícula sobre la pena de mort. Debat posterior. UNITAT 5 Les relacions entre les persones 1. Audició de la cançó de Rosana, Lunas rotas (1996) A fuego lento tu mirada.
Comentari i anàlisi del text. 2. Fer una tira de còmic dibuixant algun tipus de relació amb els pares que hem
caricaturat. Fer-ne una altra sobre les relacions entre germans. 3. Redactar un text parlant del teu grup o dels teus amics. 4. Comentar la història d’una amistat entre el Petit Príncep i la guineu. 5. Debat sobre la sexualitat. UNITAT 6 La vida en societat 1. Elaborar una entrevista amb una persona que es dediqui al voluntariat. 2. Treball en grups de diferents diaris. Anàlisi de noticies. 3. Preparació d’un guió per parlar a la classe sobre la SIDA.
52
4. Investigar al centre social del barri les institucions o grups que treballen amb les persones més necessitades.
5. Elaborar un mural sobre les migracions a Catalunya. 6. Comentar les incidències d’aquesta darrera setmana a l’Institut o a la classe
i analitzar-les, sense perdre de vista les pròpies responsabilitats. UNITAT 7 Una Terra per a tots 1. Fer una llista dels problemes més grans que pateix la Terra en aquests
moments. 2. Fer un projecte de campanya ecològica a l’Institut. Dur-la a bon fi. 3. Activar una taula de “comerç just”. Treballar com a voluntari/ria. 4. Analitzar el Quadern Cristianisme i Justícia n. 54 (Domineu la terra? de
Alfonso García Rubio. [Superpoblació i insuficiència d’aliments i crisi ecològica i injustícia internacional]
5. Anàlisi de les guerres actuals i dels conflictes en vies de solució. 6. Investigació sobre els Premis Nobel de la Pau atorgats per l’Acadèmia Sueca. 7. Lectura i anàlisi de la Carta de Noah Seathl, cabdill de la tribu duwamish,
dirigida al president dels EUA, l’any 1885.
{{{{{{{{{{{{
[Activitats d’ensenyament i aprenentatge]
El fet religiós
53
UNITAT 1 El fet religiós 1. Fer un llistat de símbols pertanyents a l’àmbit religiós. 2. Treball en grup sobre referències a la religió en el propi barri (noms de
carrers o places, monuments, edificis religiosos, etc). 3. Recollida de fotografies sobre llocs o monuments amb significació
religiosa. 4. Redacció sobre el significat sagrat de la muntanya de Montserrat. 5. Fer petits grups. Representar mímicament situacions que produeixin dolor,
ràbia, alegria, complicitat, rebuig, angoixa, por, etc. 6. Anàlisi de les pregàries que apareixen a la unitat. 7. Visitar una agència de viatges i demanar el catàleg d’un país oriental,
asiàtic o africà. Comentar les fotografies sobretot aquelles que facin referència a algun fet religiós: edifici, lloc, ritus, festes...
UNITAT 2 Els símbols del misteri: les realitats sagrades o l’àmbit del sagrat 1. Dibuixa i explica el significat d’aquests símbols: el gos, el 7, el pa, el
triangle equilàter, el vi, l’olivera, la taronja, el conill, el llorer, el diamant, el falcó, el 40, la petxina, el ciri, el xiprer, el lleó, la barba, la balança, el groc (daurat), l’oli.
2. Anàlisi d’anuncis (colors, personatges, entorn...). Explicar quina sensació provoquen.
3. Redacció sobre el significat ritual de l’aigua. 4. Treballar el còmic de l’Astèrix La gran travessia. Per què les mentalitats
arcaiques senten una por reverencial davant la immensitat del mar? 5. Dibuixar un arbre. Explicar el seu simbolisme. 6. Relacionar els següents símbols ( cel, sol, lluna, aigua, terra, arbre,
vegetació, muntanya) amb el seu significat religiós. 7. Debat sobre el significat de la nit de sant Joan.
UNITAT 3 El llenguatge religiós 1. Seleccionar músiques i cançons que puguin expressar sentiments i sensacions
de dolor, ràbia, alegria, complicitat, rebuig, por, enamorament, tristesa, dolor.
54
2. Definir aquests termes. Després buscar-los en un diccionari i comparar les dues definicions.
3. Lectura dels mites de la creació del món d’aquesta unitat: mite islandès, mite siberià, mite de la Bíblia. Comparació i comentari.
4. Recerca dels déus grecs. Explicar quin era el seu domini. 5. Situar Grècia i Creta en un mapa d’Europa. 6. Buscar en una enciclopèdia o llibre d’art, quadres que facin referència a
mites o déus. 7. Buscar fotografies de “mites” moderns de la cançó, el cinema, la història, etc. UNITAT 4 Els ritus 1. Col·leccionar fotografies que representin celebracions festives. 2. Solucionar una sopa de lletres amb paraules relacionades amb quatre ritus de
pas. 3. Fer un quadre resum amb ritus de naixement, d’iniciació, de matrimoni, de
mort i estacionals. 4. Redactar un text que expliqui les festes que se celebren a la família. 5. Fer màscares, triar una música i representar un mite. UNITAT 5 Persones i espais sagrats de construcció humana 1. Comentar les fotografies d’aquesta unitat. 2. Buscar en un diccionari definicions de bruixeria, bruixot i bruixa. 3. Explicar el significat de les paraules següents: àugur, nigromàntic, pitonissa,
profeta, sibil·la. 4. Solucionar les dues sopes de lletres d’aquesta unitat que parlen de persones i
llocs sagrats. 5. Comentari dels còmics de la col·lecció d’Astèrix: La falç d’or, La residència
dels déus, Astèrix al país dels Helvecis.
{{{{{{{{{{{{ [Activitats d’ensenyament i aprenentatge] Les grans religions
55
Unitat 1 L’hinduisme 1. Busca en una enciclopèdia qui va construir el Taj Mahal, quan i per quin motiu. 2. Investiga durants quins anys l’Índia va ser colònia britànica i per què
l’anomenaven la joia de la corona. 3. A l’Índia hi ha més de 600 milions de persones que practiquen la religió
hindú. Busca informació sobre la població total que té l’Índia i digues quin tant per cent d’aquesta és hindú.
4. Mira quin tant per cent de població hindú podem trobar al Canadà, a Tanzània, a Surinam i a Austràlia, i digues on és més representatiu l’hinduisme.
5. El text (pàg. 12) explica que a l’origen de l’hinduisme no hi trobem ni un fundador ni unes escriptures sagrades, sinó que és el resultat d’una evolució. Creus que això ha facilitat que en l’hinduisme hi hagi moltes maneres d’entendre i de practicar aquesta religió? Justifica la teva resposta.
6. Explica què vol dir la frase: ”camí de conducta, que es refereix a tots els àmbits de la vida”. Quins diferents àmbits tenim les persones? Explica’ls.
7. Fes un resum de les pàgines 13 i 14 (La història religiosa de l’hinduisme), tenint en compte el passos següents: - Ara que ja has llegit aquest apartat un cop, rellegeix-lo sense deixar
passar ni un mot ni un concepte sense entendre’l. - Identifica les idees principals de cada paràgraf; possiblement inclouran
altres idees secundàries que s’hi poden connectar. - Redacta per ordre i breument aquestes idees, tenint en compte que és
una reelaboració i no pas una simple còpia. 8. Construeix un fris cronològic en el qual puguis situar l’arribada del poble ari a
la vall de l’Hindus i les dates que et dóna el text sobre el moment en què s’escriuen els diversos textos sagrats de l’hinduisme.
9. Explica quina diferència hi ha entre els sruti i els smriti. 10. Llegeix el text de les pàgines 16 i 17 i respon les preguntes:
- Què és la saviesa, per a Krixna? Hi estàs d’acord? - Què és una persona impertorbable, per a tu? És una actitud positiva o
negativa? 11. Si en el text (pàg.17) s’afirma que l’hinduisme és una religió politeista, per
què es diu també que al mateix temps presenta un cert monoteisme? 12. Llegeix el text (Mitologia de l’Índia. Barcanova, 1989. pàg.27) i escriu en
quines divinitats es pot transformar Parvati i quines característiques tenen. 13. Busca altres divinitats hindús i digues què simbolitzen. 14. Fes una breu definició de: Brahman, atman, samsara, karma i moksa.
56
15. Busca en un diccionari la paraula resurrecció i explica quines diferències hi ha entre reencarnació i resurrecció.
16. Havies escoltat alguna vegada la paraula reencarnació? Quan l’has sentit, era utilitzada amb el mateix significat que té per als hindús?
17. Quin és l’objectiu final de la religió hindú? 18. En petit grup, organitzeu un debat sobre el tema de la reencarnació donant
arguments a favor i en contra. Busqueu arguments, i després exposeu-los a la resta de la classe.
19. Explica quin és l’origen de les castes. En quin llibre sagrat se’n parla. 20. Quina relació podem establir entre el karma i les castes. 21. Una de les coses que ha de fer un hindú és acceptar la casta que li correspon
sense queixar-se, et sembla bé? Escriu quins avantatges i inconvenients pot haver tingut aquesta situació a l’Índia, on aquesta situació és majoritària.
22. Imagina’t que t’has reencarnat en un Ksatriya . Fes una redacció explicant les teves vides anteriors i els teus actes, i establint relacions amb la teva vida actual de Ksatriya i amb la teva propera reencarnació.
23. Per quines quatre etapes ha de passar una persona hindú? En la nostra societat, considerem aquestes mateixes etapes com les més importants?
24. Quins símbols s’utilitzen en el ritu d’iniciació per a demostrar que a partir d’aquest moment hom ja considera adulta la persona?
25. Quines semblances i diferències hi ha entre els casaments que es realitzen pel ritu hindú i el ritu catòlic?
26. En una agència de viatges, demana informació sobre l’Índia; de les diverses rutes turístiques que t’ofereixen, destaca’n els llocs que poden ser considerats llocs o espais sagrats? Elabora el catàleg que hauria fet una persona hindú per a donar-te a conèixer els espais sagrats i explicar-te per què tenen sentit?
27. Quines divinitats estan relacionades amb Benarés? 28. Situa en un mapa: el riu Ganges, el riu Yamuna, Allahabad, Benarés i Pushkar. 29. Quines són les persones sagrades en l’hinduisme? 30. Quins tipus de persones sagrades reben el seu càrrec de manera
hereditària? Quines són les seves funcions? 31. Enumera les característiques bàsiques dels tres tipus de persones sagrades
que podem trobar en l’hinduisme? 32. Investiga la vida de Mohandas Gandhi i mira de destacar-ne les dades
següents: - Anys en què va viure, i llocs on s’estigué o visità. - Fets més importants que marquen la seva vida. - Relació d’aquest personatge amb el jainisme i l’hinduisme. Amb la informació obtinguda elabora una auca que tingui a veure amb el principi de la no-violència.
57
¿Creus que el missatge de Ghandi encara és vigent, actualment? Per què? 33. Quina és la diferència fonamental entre el sikhisme i l’hinduisme?, i les
semblances? UNITAT 2 El budisme 1. Busca en un diccionari de símbols el significat de la roda en general i de la
roda budista de vuit radis. 2. Què significa “ritualisme excessiu del bramanisme”? 3. A partir de la informació del text de la pàgina 33 respon: creus que Buda es
va oposar al sistema de castes propi de l’Índia? Per què? 4. Investiga quina ha estat la posició de la Xina respecte a la religió en el segle
XX? 5. A Cambodja (Kampuchéa) els khmers rojos van prohibir totes les religions en
1975. Des de 1990 s’hi permet el budisme, l’islam i el cristianisme. Investiga qui eren els khmers rojos.
6. A Corea del Nord l’Estat no afavoreix les religions organitzades. Investiga per què.
7. Coneixes algun personatge famós no asiàtic que s’hagi fet budista? 8. A continuació tens la llista dels països que conformen Àsia:
Afganistan, Aràbia Saudita, Bahrain, Bangla Desh, Bhutan, Birmània (Myanmar), Brunei, Cambodja, Corea del Nord, Corea del Sud, Federació Russa, Filipines, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iran, Iraq, Israel, Japó, Jordània, Kazakhstan, Kirguizistan, Kuwait, Laos, Líban, Malàisia, Maldives, Mongòlia, Nepal, Oman, Pakistan, Qatar, República del Iemen, Singapur, Síria, Sri Lanka, Tadjikistan, Tailàndia, Taiwan, Turkmenistan, Unió dels Emirats Àrabs, Uzbekistán, Vietnam, Xina. a) Situa’ls en un mapa mut. b) D’aquests països només els següents tenen una població budista
significativa. Et donem el percentatge. Bangla Desh (1,3%), Bhutan (70,0%), Birmània [Myanmar] (87,2%), Brunei (14,0%), Corea del Sud (47,0%), Filipines (1,0%), Índia (1,0%), Indonèsia (1,0%), Japó (76,0%), Laos (85,0%), Malàisia (19,0%), Mongòlia (96,0%), Nepal (5,3%), Singapur ( 53,0%), Sri Lanka (69,0%), Tailàndia (95,0%), Taiwan (93,0%), Vietnam (55,0%), Xina (6,0%). Amb aquestes dades i els títols següents (Població total del país, Nombre absolut de població budista) construeix una graella. Després en el mateix mapa mut on abans has situat els països que conformen Àsia, hauràs de
58
pintar, fent servir colors clars, aquells països en què la població budista és significativa, seguint la següent pauta: d’un color aquells on el percentatge de població budista no arriba al 10%; d’un altre color aquells on el percentatge sigui entre el 10% i el 50%, i d’un altre aquells que el percentatge sigui més alt del 50%.
9. Després de llegir atentament el text de les pàgines 35 a 39, respon a les
següents preguntes: a) En quins llocs i quins anys va néixer i va morir Buda? b) Com es deien el pare i la mare de Buda? c) De quin poble era rei el seu pare? d) Quin nom va rebre Buda després de néixer? Per què? e) Qui en va tenir cura quan va morir la seva mare? f) Com es deia la seva dona? g) Quin nom va rebre el seu fill? h) Com es deien el seu xofer i el seu fill estimat? i) Quina edat tenia en morir? De què va morir Buda? j) Sota quin tipus d’arbre va seure per tal d’arribar a la il·luminació? k) Quin nom tenia el diable que el va temptar? l) On va pronunciar el seu primer sermó, després d’arribar a la il·luminació? m) Què significa el nom de Buda?
10. A partir del text, explica com van ser la infància i la joventut de Siddhartha, i quin fet va capgirar absolutament la seva vida?
11. Quina era la religió que va estudiar en profunditat Siddhartha? De quina creença era seguidor i quina nova idea religiosa el va fascinar?
12. A partir de la lectura del text llegit, esbrina quins elements creus que poden ser reals i quins mítics o llegendaris. Confecciona dues llistes.
13. Observa les imatges de la pàgina 40 i digues a quin moment de la vida de Buda es refereixen. Destaca els elements que creguis importants a partir de la informació del text.
14. Busca en un diccionari de símbols (et recomanem el de Chevalier i Gheerbrant, o el de Cirlot) el significat dins les cultures orientals de l’elefant i del lotus.
15. Respon: a) El Buda va predicar, en el seu primer Sermó a Benarés, el Camí Intermedi
o Camí Perfecte després de comprendre que hi havia dues formes de vida extremes que no conduïen religiosament i humanament enlloc. De quins dos tipus de vida es tracta?
b) Amb quins altres noms es coneix el Camí Intermedi o Camí Perfecte? c) Què significa el terme nirvana i quin és el significat del verb del qual n’és
una paraula derivada?
59
16. Intenta expressar, de forma personal (amb paraules teves) i resumida què formulen les Quatre Nobles Veritats predicades pel Buda.
17. Posa exemples de comportaments adients i altres de contraris als punts 2, 3, 4, 5, 6, i 7 de l’Òctuple Noble Camí. Intenta raonar els teus exemples.
18. Llegeix amb atenció els textos budistes corresponents al Tripitaka i al Dhammapada que apareixen al final de l’apartat corresponent a la doctrina budista i que es refereixen al nirvana. En aquests textos, per un costat es diu quina actitud personal porta al nirvana i, per un altre costat, es qualifica el nirvana. Estableix quines són aquestes actituds i quines són aquestes qualificacions. Un cop ho hagis fet, intenta respondre la següent pregunta: què et sembla que es vol dir sobre aquesta realitat tan difícil de definir?
19. Després de llegir l’apartat de la doctrina budista, hauràs vist que en cap moment Buda parla de Déu, ni de divinitats, ni de la necessitat de pregar per tal de demanar ajut en el Camí que ell proposa. Per tant sembla clar que no bassa la possibilitat d’accedir a la Il·luminació i al nirvana en la intervenció de Déu o de les divinitats. En què basa Buda la possibilitat d’arribar a la Il·luminació i al nirvana? Qui té aquesta possibilitat a les mans?
20.Respon: a) Des d’on va començar a expandir-se el budisme? Com es diu actualment i
què significa el seu nom? b) Durant el regnat de quin gran emperador la doctrina budista va estendre’s
per l’Índia amb gran força? c) Què és el que caracteritza l’expansió del budisme?
21. Busca en una enciclopèdia qui va ser l’emperador Asoka Maurya i per què va ser tan important. Com va ser la seva conversió al budisme?
22.Omple una graella amb les característiques del budisme mahaiana i el budisme hinaiana o theravada: - Altres noms amb què es coneix. Representa la branca budista majoritària
o minoritària? - Practica el culte als bodhisattves? - El que condueix al nirvana és... - El Buda històric és considerat com... - El paper de les comunitats monàstiques és... - La màxima virtut és... - Els textos sagrats estan escrits en... - Per on s’ha expandit?
23.Busca informació sobre Confuci (ho pots fer en una enciclopèdia o bé en un diccionari de les religions) i investiga quina era la situació de la societat en què vivia.
24.Defineix el significat del terme confucianista jen.
60
25.Busca informació sobre Lao Tse (et tornem a recomanar que ho facis en una enciclopèdia o en un diccionari de les religions) i explica la llegenda que s’ha creat sobre com va deixar aquest món.
26.Busca en un diccionari de símbols el significat del bou (animal relacionat amb Lao Tse en aquesta llegenda).
27.Què representa el símbol del Yin i el Yang? 28.Quina va ser la reacció del budisme quan va arribar a la Xina respecte al
taoisme i el confucianisme? 29.Què va passar a la Xina l’any 845 dC i què va representar aquest fet per al
budisme xinès? 30.Omple una graella contestant aquestes dades referides a l’Escola de
meditació budista: - Nom. - Fundador. - Any. - Punt central de les seves pràctiques. - Transmissió de les tècniques de meditació. - Tècniques utilitzades.
31. Respon: a) Que eren els kamis i a quina religió van donar lloc? b) Amb quins altres noms es coneix aquesta religió? c) Quin any el budisme va ser proclamat la religió de l’Estat japonès.
32.Respon: a) Què simbolitza la corda trenada de palla amb què es delimiten els espais
sagrats xintoistes? b) Quina és la llei primordial del xintoisme? c) Qui té prohibida l’entrada en un temple xintoista? d) Quina reacció va tenir el budisme amb el xintoisme del Japó?
33.Omple una graella amb les següents dades referides a les dues escoles del budisme zen: a) Fundador. b) Tècniques que utilitza. c) Coincidències.
34.Respon: a) Cap a quin segle va aparèixer el budisme tàntric i a on? Amb quin altre
nom es coneix i què significa? b) Quina nova tècnica de meditació introdueix? c) Què són els tantres?
35.Respon: a) On va trobar el budisme tàntric la seva màxima expressió i qui el va
introduir en aquest país?
61
b) Qui eren els lames en l’inici del lamaisme? Calia que fossin monjos? c) Quin significat té el terme dalai-lama? d) La creença que els dalai-lama són successors del bodhisattva patró del
Tibet va portar a la imposició d’un costum a la mort del dalai-lama. Quin és aquest costum?
36.Busca informació sobre l’actual dalai-lama i posa-la per escrit de manera resumida.
37.Busca informació sobre l’actual situació del Tibet. 38.Quins tres vehicles reconeix el budisme tibetà per arribar a la il·luminació?
Dedueix de la informació que has llegit en l’apartat dedicat al lamaisme quins dels tres vehicles requereix més preparació interior.
39.Coneixes alguna comunitat tibetana que estigui a la teva ciutat o poble? Si és així, visita-la i cerca’n informació (any de fundació, nombre de monjos o monges, activitats que porten a terme, etc.) i posa-la després per escrit. Si no n’hi ha cap, busca informació en propaganda turística sobre el Tibet i els lames i posa-la per escrit; enganxa-hi fotografies.
40.El desembre de l’any 1994, el dalai-lama va visitar la ciutat de Barcelona on va celebrar diversos actes i va concedir entrevistes. Busca en una hemeroteca informació sobre aquest esdeveniment. Fes-ne un article periodístic.
41. Després de llegir el text de les pàgines 60 i 61 contesta les següents preguntes: a) Quin és el llibre sagrat acceptat per totes les persones creients
budistes? b) De quan són els primers escrits budistes i en quina llengua van ser
redactats? c) Quina diferència hi ha entre el Tipitaka i el Tripitaka? d) Què són els jatakes? e) Com s’anomena el llibre budista amb més difusió i quin és el seu contingut? f) Com s’anomena la col·lecció de poesia sagrada més antiga del món escrita
per dones? g) Què és el Llibre dels morts i a quin corrent budista pertany?
42.Busca en una enciclopèdia informació sobre el termes pali i sànscrit. Quina relació hi ha entre aquestes dues llengües? Totes dues pertanyen al grup de llengües indoeuropees. Busca també aquest terme i digues quines altres llengües trobem dins aquest grup lingüístic.
43.Llegeix el jataka de la pàgina 62 i contesta les següents preguntes: a) Buda s’identifica amb la llebre. Quina diferència observes que hi ha entre
el comportament de la llúdria, el xacal i el mico, per un costat, i la llebre, per un altre, en la seva relació amb el braman? Per què penses que Buda, identificant-se amb la llebre, ensenya que el comportament d’aquesta és millor que el del seus companys?
62
b) La llebre, abans de llançar-se al foc, s’espolsa tres vegades. Quin ensenyament predicava Buda amb aquesta imatge?
c) Al final de la historieta es diu que la llebre i els seus amics van viure feliços i van passar a una nova vida d’acord amb els seus actes. Això reflecteix un tipus concret de creença religiosa. De quina creença es tracta?
44.Investiga com és la vida d’un monjo o d’una monja budista (pots buscar informació a Internet, llibres especialitzats, etc).
45.Com s’ha adaptat el sangha al món actual? Existeixen desacords dins el sangha amb aquesta adaptació? Posa un exemple.
46.Respon: a) Quins elements simbòlics intervenen en els rituals de naixement budistes? b) Quin significat té enrotllar un fil a la imatge del Buda i als presents en un
ritual de matrimoni budista? 47.Per què penses que l’aigua i el foc estan presents en els rituals de mort?
(hauràs de conèixer el valor simbòlic d’aquests elements) 48.En els rituals budistes de mort, la família ofereix un dinar vegetarià després
del funeral. A Catalunya, com en qualsevol altre lloc de l’Estat espanyol, aquests menjars de funeral eren habituals, i encara ho són d’una forma més senzilla a molts pobles. Hauries de buscar aquesta informació en el Costumari d’en Joan Amades i fer-ne un resum per escrit.
49.En els rituals de mort budistes es crema encens. Busca en un diccionari de símbols quin valor simbòlic té aquest element dins la tradició hindú i, per extensió, dins la tradició budista.
50.Quan un noi o una noia entra en un monestir budista, es treuen els vestits que duen i es vesteixen amb la túnica groga en el moment de traspassar la porta, imitant el propi Buda. Recordes a quin passatge de la seva vida ens referim?
51. Busca en un diccionari el significat dels següents termes: cúpula, pilastra, absis i deambulatori.
52.Respon les següents preguntes: a) Quin és l’origen dels stupa i quin és el seu simbolisme? b) Com es van originar les pagodes i amb quins materials estan construïdes? c) Què simbolitza la gran columna que s’alça al centre de la torre d’una
pagoda i què simbolitza una pagoda? d) Quin és l’objecte de culte de les xaityes i què són els vihares?
53.Avui dia, visitar països com el Tibet, Birmània, la Xina, el Japó, Nepal, etc., s’ha convertit, en els països occidentals, en objectiu turístic. Demana en diferents agències de viatges prospectes sobre aquests llocs asiàtics i: a) Observa quins tipus de monuments arquitectònics budistes proposen
visitar.
63
b) Recull el màxim de fotografies sobre aquests llocs, ordena-les per països, enganxa-les en fulls i posa-hi a sota el seu nom i el lloc on es troben.
c) Digues quines diferències pots observar entre pagodes, stupes, etc. dels diferents països.
54.Respon: a) Quin tipus de calendari tenen els països budistes? Busca en una
enciclopèdia com s’estructura i en què es fonamenta un calendari d’aquest tipus.
b) Què són els monsons i com és l’època dels monsons del sud-est asiàtic? c) El budisme commemora els esdeveniments més importants de la vida del
Buda? Quan ho fa? Quina peculiaritat es destaca en els països budistes theravada respecte a la commemoració del naixement, il·luminació i mort del Buda? En quin mes es fan les celebracions i com ha de ser la lluna?
d) Què és la festa O-Bon i en quin país se celebra? e) Què se celebra a l’Himàlaia durant el mes de maig? f) Per què el budisme admet tantes varietats de culte i ritual? g) Té el budisme un dia sagrat i unes hores específiques per a la pregària? h) Què és l’uposatha del budisme theravada?
55.Llegeix atentament el text de la pàgina 71, on pots apreciar que el foc té un paper important en la celebració de l’Any Nou. Després, respon les següents preguntes: a) Busca en un diccionari de símbols el significat del foc. b) Relaciona aquest significat amb el sentit d’aquesta festa. c) Anomena altres festes en què el foc juga un paper primordial.
UNITAT 3 El judaisme 1. Busca en una enciclopèdia el nom de persones jueves que han aconseguit el
premi Nobel i per què l’han rebut. 2. Franz Kafka, Woody Allen, Marc Chagall, Leonard Bernstein, John Von
Neumann, Mark Spitz, Debra Winger, David Leavitt, Anna Frank, han estat o són persones jueves importants. Busca el perquè i posa-ho per escrit.
3. Busca informació sobre el terme “progrom” i sintetitza-la per escrit. 4. Busca informació sobre la presència actual de comunitats jueves a Catalunya
i a la resta de l’Estat espanyol. 5. Respon:
a) Per què cal tenir en compte el personatge d’Abraham en parlar del fundador del judaisme, si aquest va ser Moisès?
b) Quina va ser l’originalitat religiosa d’Abraham?
64
c) Quins altres dos personatges, juntament amb Abraham, es trobem en els orígens de la història de la fe d’Israel?
6. Abraham era originari de la ciutat d’Ur, situada a la Caldea, un dels territoris de Mesopotàmia, a l’Orient Mitjà, Se’l situa cap al 1800 aC. Investiga quina era la religió de la Mesopotàmia d’aquesta època, per tal de conèixer quina va ser l’educació religiosa que va rebre dels seus avantpassats.
7. Tal com has llegit a la pàgina 76, Abraham, segons la tradició jueva, va ser un home capaç d’entendre Déu com un Déu únic al qual va consagrar tota la seva vida. Tant Abraham com els seus descendents van trobar cultes politeistes arreu on anaven de l’antic Pròxim Orient. D’entre aquests, el culte al toro era un dels més estesos i més importants. Busca informació sobre la celebració d’aquest culte en els països de Mesopotàmia, Egipte i Canaan.
8. Respon: a) Quin es creu, de forma majoritària, que és l’origen del nom de Moisès? b) Amb qui es va casar Moisès i de qui era filla? Per què es va casar amb una
madianita? (Pots consultar els versets 11 al 22 del capítol 2 de l’Èxode.) c) Llegeix els tres primers versets del capítol 3 de l’Èxode. Busca en un
diccionari de símbols el significat de la bardissa ardent i de la muntanya dins la tradició jueva.
d) Quina va ser exactament l’aliança que Jahvè proposà a Moisès per tal que la comuniqués al poble? (Pots consultar els versets 1 al 8 del capítol 19 de l’Èxode.)
e) Va entrar Moisès a la terra promesa, Canaan? (Pots consultar els versets 1 al 6 del capítol 34 del llibre del Deuteronomi.)
9. Sembla que el faraó d’Egipte al qual van haver d’enfrontar-se Moisès i el seu germà Aaron era Ramsès II. Busca informació sobre aquest personatge històric i posa-la per escrit, sintetitzant –la prèviament. No la copïis textualment.
10. Llegeix en una Bíblia els versets 16-21 del capítol 19 del llibre de l’Èxode. En aquest passatge bíblic veuràs que la presència divina a la muntanya del Sinaí va acompanyada d’una sèrie de fenòmens: trons, llamps i foc. Busca’n el significat simbòlic dins la tradició bíblica.
11. Respon:
a) Què és tetragrama i què significa? b) Per què el judaisme prohibeix fer imatges de Déu? c) Què significa la paraula aliança i quines dues aliances són fonamentals per
al judaisme? d) Quin és el signe de l’aliança que Jahvè-Déu va fer amb Abraham? e) Quan s’estableix que Israel és la nació i el regne escollit per Jahvè?
65
f) Quin dia de la setmana és un dia de descans per al poble jueu i quin és el seu significat religiós?
g) Quin és el primer dia de la setmana per a una persona jueva? h) En què se centra la moral del judaisme? i) Quins dos tipus de pregàries hi ha en el judaisme? j) Per què els homes jueus creients han de cobrir-se el cap amb la kippà? k) Què és el tal·lit? Quin significat religiós té? l) Què són els tefil·lin? m) Quantes pregàries al dia han de fer les persones religioses jueves i quins
són els seus noms? n) Com s’anomena el menjar que està permès en el judaisme?
12. Quina és la concepció que el judaisme té de Déu? 13. Esbrina en quin sentit utilitzem culturalment l’expressió “any sabàtic”. 14. Busca en un diccionari de les religions la paraula Xabat (en castellà busca
“Sabbat”) i amplia la informació que se t’ha donat en aquest apartat. 15. Com has pogut veure, la moral jueva se centra en tres virtuts i tres pecats
capitals. Segons això, com diries que ha de ser i actuar una persona religiosa jueva?
16. Explica el significat de la frase “no és un monòleg, és un diàleg entre la persona i Jahvè” que apareix en el subapartat de les pregàries jueves.
17. Busca en un diccionari o enciclopèdia el significat del terme “amén”. 18. Llegeix en una Bíblia, els versets del 3 al 21 del capítol 12 del llibre del
Deuteronomi, i completa la informació que se t’ha donat a les pàgines 84 i 85 sobre els aliments kaixer.
19. Respon: a) Què és la diàspora i quina conseqüència es va despendre d’aquest fet? b) Què signifiquen els termes Sefarad i Aixquenaz? c) Qui són els sefardites i quina llengua parlen? d) Qui són els aixquenasites i quina llengua parlen? e) Quan van sorgir els corrents discrepants més importants dins el judaisme
i per quina causa? f) Anomena les principals branques del judaisme i digues quan van sorgir. g) Qui és el rebbe? h) Com van vestits i què els caracteritza, en el seu aspecte físic, els jueus
hassidim? 20. Resumeix amb poques paraules la intenció del reformisme jueu. 21. Busca informació sobre el terme “gueto” i posa-la per escrit de forma
resumida. 22. Investiga el terme “mística” i fes-ne una síntesi. Posa-la per escrit. 23. Resum la intenció de l’ortodòxia jueva i, dins d’aquesta, del hassidisme.
66
24. Busca informació sobre per què els jueus de la Península Ibèrica l’any 1492 van ser obligats a convertir-se al catolicisme, i per què aquells que no ho van fer-ho van ser expulsats.
25. Respon: a) Què és el Tanak i per què s’anomena així? b) Què és la Torà i quins llibres la componen? c) Què són els Nebïim i els Ketubim? d) Per què s’anomena la Llei a la Torà? e) Què és el Talmud i per què se l’anomena Llei Oral? f) Per a una persona jueva creient, què és el judaisme? g) Què són la Mixnà i la Guemarà? h) Quins llibres contenen la doctrina del judaisme i són d’obligat
compliment? i) El midraix, és obligat de complir-lo? Té o no força de llei?
26. Busca en una Bíblia quins són els dotze llibres corresponents als profetes menors?
27. Investiga qui va ser l’emperador romà Titus i per què va destruir la ciutat de Jerusalem i el seu Temple?
28. Per què el judaisme creu que l’escriptura d’inspiració divina és inexhaurible en quant als seus continguts?
29. Has vist que l’estudi de la Llei és un fet important dins el judaisme. És a les acadèmies talmúdiques on es realitza aquest estudi. Reben el nom de Yesivà: Escola d’Educació Superior Jueva. Busca’n informació i posa-la per escrit. (Segurament hauràs de consultar la veu “Talmud”).
30. Respon: a) Què vol dir que els sacerdots en el judaisme formaven una casta tancada
de caràcter hereditari? Quin nom rebien els sacerdots? b) Què és un rabí? c) El rabí és un sacerdot? d) Les dones podien i poden ser rabins?
31. Busca què era un sacerdot en el món jueu i quines funcions tenia, i compara’l amb la figura del rabí i les seves funcions.
32. Respon: a) Quan el judaisme considera que una persona és jueva, religiosament
parlant? b) Què és la circumcisió i quan es practica? c) En que consisteix el “rescat del primogènit” i quan es porta a terme? d) Quin és el ritu d’adolescència de nois i noies? Quan se celebra? e) Què designa el terme “ketubà”? f) La llei jueva permet el divorci? Qui té la potestat de dissoldre un
matrimoni?
67
g) Existeixen els nínxols en els cementiris jueus? Per què? 33. Llegeix els versets de l’1 al 14 del capítol 17 del llibre bíblic del Gènesi.
Relaciona ‘ls amb un dels ritus de naixement, explica’n el seu sentit i amplia la informació que apareix en aquest apartat.
34. Com has pogut veure, l’hebreu és la llengua que s’utilitza per llegir la Torà. Busca informació sobre aquesta llengua i posa-la per escrit.
35. Llegeix els versets del 10 al 14 del capítol 21, els versets del 13 al 29 del capítol 22, i el verset 1 del capítol 23 del llibre bíblic del Deuteronomi. Quina et sembla què és la consideració que el judaisme té sobre les dones?
36. El tall a la solapa del vestit que els homes jueus es fan en senyal de dol pot ser substituït per una cinta. Els familiars més propers tapen els miralls, etc. Pregunta a familiars teus o persones conegudes d’una certa edat, quins eren els signes externs del dol per un familiar que recordin o que hagin portat. Posa’ls per escrit i relaciona’ls amb els del judaisme.
37. Respon: a) Com s’anomena en hebreu l’espai sagrat de construcció humana del
judaisme i com l’anomenem en la nostra cultura? b) Què són l’Arca Sagrada i el bimà? c) Què són la menorà, el xofar i la lulav? d) Per què el Mur Occidental es conegut com el “Mur de les Lamentacions”?
38. Llegeix en una Bíblia el capítol 6 del primer llibre dels Reis, i respon: a) Quan va començar la construcció del Temple de Salomó? b) Tenint en compte que cada colzada són uns 50 cm, calcula quan feia el
temple de llarg, ample i alt? c) Amb quins materials es va construir i amb quins es va folrar? d) Què hi havia al mig de l’edifici? e) Amb què es va cobrir tot l’interior del santuari? f) Què es va fer construir per a la cambra sagrada? g) Quan es va acabar el Temple? h) Quants anys van trigar a construir-lo?
39. Investiga per què va ser destruït el Temple de Jerusalem l’any 587 aC. 40. Què simbolitza l’estrella de David? 41. Respon:
a) Quan comença cada mes del calendari jueu? Quants anys té l’any jueu? Quin tipus de calendari és?
b) Quan comença el calendari civil i quan el religiós? c) Calcula quin és, segons el calendari jueu, l’any actual? d) Què se celebra durant el Roix ha-Xanà? En quina data cau? A quina data
correspon segons el nostre calendari? e) Què se celebra durant la festa de Sukkot?
42. Quin és el veritable sentit religiós de qualsevol festa jueva?
68
43. Per què creus que el calendari religiós jueu comença en el mes de nissan? Per respondre aquesta pregunta fixa’t en la festa que se celebra durant aquest mes.
44. Què se celebra el 25 de kislev al 3 de tebet? Quina festa de la religió cristiana coincideix amb el solstici d’hivern? Hi ha alguna coincidència entre aquestes dues festes?
45. Quina diferència hi ha entre la hanukià i la menorà? 46. Quina festa de la nostra cultura et recorda la festivitat del Purim jueu? 47. Investiga què significa el pa i la mel simbòlicament parlant. Aplica el
significat que creguis més convenient d’entre els que trobis a l’ofrena que es realitza a Jahvè durant la festa de Xavuot.
UNITAT 4 El cristianisme 1. En aquest apartat (pàgines 103 i 104) has pogut intuir que tenir unes idees
prèvies del cristianisme pot ser un problema a l’hora de fer-ne un estudi objectiu i rigorós. Per què? Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Argumenta la teva resposta.
2. Elabora una llista amb les idees prèvies i judicis de valor que tens sobre el cristianisme. Un cop feta, compara-la amb la d’un company o companya del grup i feu-ne una altra de conjunta. Quan tothom hagi fet el mateix, podeu fer una posada en comú per veure quina és la situació ideològica del grup-classe pel que fa a aquesta religió i quina valoració en fa.
3. En petits grups penseu i escriviu quines coses podríeu explicar de la religió cristiana a una persona que no en sabés res. Escriviu també quines coses us agradaria aclarir.
4. Intenta trobar dues conseqüències del fet que una religió tingui una voluntat universal. Per respondre aquesta pregunta hauràs de: a) Consultar el mapa i veure si l’expansió del cristianisme és reduïda o àmplia. b) Investigar qui va ser Bartolomé de Las Casas i quins fets va descriure
sobre la conquesta i la cristianització d’Amèrica? 5. Consulta el mapa de la pàgina 104 i digues:
a) En quins països hi ha més persones cristianes? b) Quina és la religió majoritària a Europa? c) Quin tant per cent de la població de l’Estat espanyol és cristiana?
6. Explica amb paraules teves per què Jesús de Natzaret és anomenat el Crist o Jesucrist?
7. Llegeix Lc 2,1-21 i Mt 27,45-55 i destria aquells elements que et semblen simbòlics d’aquells que et semblin històrics.
69
8. Una de les tradicions cristianes que celebren el naixement de Jesús és el pessebre. Busca informació sobre aquesta tradició (pots consultar el Costumari de Joan Amades) i digues quins elements s’afegeixen en l’elaboració d’un pessebre que no estan recollits en la tradició.
9. Busca informació sobre el rei Herodes i sintetitza-la per escrit. Qui era l’emperador de l’Imperi Romà en temps d’Herodes? Quina era la situació d’Israel durant aquesta etapa històrica?
10. Busca en un Nou Testament els següents passatges bíblics: Mt 5, 21-23; 43-48; Mt 7, 1-5; Mt 12, 1-8; Mt 18, 1-6; Mt 23, 1-36 i relaciona’ls amb els que has llegit en l’apartat sobre la vida adulta de Jesús.
11. Fes un article periodístic en el que facis una valoració de la passió i mort de Jesús.
12. Com explicaries l’experiència que els i les deixebles de Jesús van tenir de la seva resurrecció?
13. Quines són les fonts exteriors no-cristianes a través de les quals pot constatar-se la historicitat de Jesús de Natzaret? Resumeix quines són aquestes notícies.
14. Segons el que acabes de llegir a la pàgina 114, elabora una llista amb les característiques que et sembla que hauria de tenir qualsevol persona cristiana (des de la més discreta fins a les que hi tenen qualsevol responsabilitat), quins haurien de ser els valors clau de la seva vida. Com són les coses en realitat? Per què? (intenta raonar les teves opinions i argumenta-les).
15. Què és el Credo cristià? 16. Tenint en compte què diu la bíblia sobre el Déu cristià i què va dir Jesús de
Déu, estableix com és el Déu en què creiem les persones cristianes. 17. Quines són les dificultats que pot trobar més sovint la gent per creure en el
Déu de Jesucrist? 18. Com explicaries amb paraules teves que l’Esperit de Jesús és el que dóna
sentit a la vida dels cristians i cristianes? 19. Per parelles realitzeu una enquesta a unes quaranta persones amb aquestes
qüestions: a) Què pensen que és la mort? b) Què creuen que hi ha després de la mort? c) Per què? Ordeneu els resultats i traieu-ne conclusions.
20.Respon: a) Entre les persones que seguien Jesús, hi havia dones? Van tenir algun
paper important? b) Què significa la paraula Església?
70
c) Quin fet marca d’una manera fonamental l’inici de la proclamació de la ↔ bona nova≈ per part dels apòstols?
d) Quina relació tenia en els inicis el cristianisme amb el judaisme? e) Quins fets diferenciaven els primers cristians i cristianes de la resta de
persones jueves? f) Què és el que més convencia de les primeres comunitats cristianes?
21. Respon: a) Quina era la primera intenció de Pau de Tars respecte del cristianisme? b) Què va fer Pau de Tars? c) Què significa la paraula ‘concili’? d) Què va dir el concili de Jerusalem i en quin any va celebrar-se?
22.Investiga qui va ser Pau de Tars. Després consulta en una Bíblia, del llibre dels Fets dels Apòstols, els versets 1 a 25 del capítol 9 i respon: a) Quina era la intenció de Pau de Tars quan es va dirigir a Jerusalem per
trobar-se amb el gran sacerdot? b) Què li va passar a Pau de Tars en el seu viatge cap a Damasc? c) Com descriuries amb paraules teves el que va experimentar? d) Qui era Ananies i quina missió va rebre? e) Qui era, segons Ananies, Pau de Tars? f) Què va fer Pau un cop va recobrar la vista? g) Quina va ser la reacció dels jueus davant la predicació de Pau de Tars?
23.Busca informació sobre l’emperador romà Neró. Un cop l’hagis recopilat, sintetitza-la i posa-la per escrit. A més, contesta: a) Què va passar al mes de juliol de l’any 64 dC a Roma? b) Com va reaccionar l’emperador?
24.Busca informació sobre les catacumbes i posa-la per escrit fent-ne una síntesi.
25.A Catalunya van ser martiritzats sant Fructuós, sant Feliu, sant Cugat, santa Eulàlia. Busca informació sobre aquests personatges i posa-la per escrit.
26.Respon: a) Des de quin any i fins a quin any les persones cristianes de l’Imperi Romà
van ser perseguides i executades? b) Quina va ser la persecució més cruel i brutal? c) Quin edicte, de quin any i quin emperador el promulgà, donava al
cristianisme el mateix reconeixement que a la resta de cultes admesos dins l’Imperi romà?
d) Quin edicte, de quin any i quin emperador el promulgà, donava al cristianisme la consideració de religió de l’Imperi Romà?
27.Respon: a) Què és la cristiandat medieval?
71
b) Quin fet va deixar clar el lligam entre el poder polític i el religiós a l’edat mitjana? En quin segle es produí?
c) Quin fet va provocar el profund malestar entre l’Església cristiana d’Orient i l’Església d’Occident? En quin segle tingué lloc?
d) En quin any va produir-se el trencament entre les Esglésies cristianes d’Orient i d’Occident? En aquell moment, qui era el patriarca de Constantinoble? Com s’anomena aquest fet?
e) Quins noms rebran, a partir d’aquest moment, l’Església cristiana occidental i l’Església oriental, respectivament?
28.En el segle VI el monacat que s’havia iniciat a l’Orient cristià va arribar a Europa. Una de les figures més importants i representatives del monacat va ser Sant Benet, fundador de l’orde benedictí.
a) Qui va ser sant Benet? b) Què representa el càrrec d’abat? c) Què significà durant l’edat mitjana l’abadia de Cluny (s.X) d) Què és el moviment cistercenc (del Cister, s.XII) e) Qui va ser sant Bernat? f) Feu en petits grups un estudi sobre una de les comunitats monàstiques que
existeixen actualment a Catalunya. 29.Respon: a) El papa de Roma té autoritat sobre l’Església ortodoxa? b) Hi ha una qüestió dogmàtica que diferencia el catolicisme de l’ortodòxia.
Quina és? c) Admet l’ortodòxia el poder absolut del papa? d) Com són les Esglésies ortodoxes en contraposició a l’Església catòlica? e) Com són els cultes ortodoxos? f) Com preguen les persones ortodoxes? g) Qui són els popes i què significa aquesta paraula? h) Qui són els metropolites?, i els patriarques? i) Qui té la primacia sobre la resta de bisbes a l’Església ortodoxa? Qui té
l’autoritat? 30.Busca informació sobre l’Església ortodoxa copta d’Egipte i Etiòpia i posa-la
per escrit de forma resumida, destacant aquells aspectes que creguis que són més rellevants.
31. Respon: a) Què és el Cisma d’Occident? En quin any va produir-se? b) Què va suposar per al catolicisme aquest cisma i els fets que, fins a l’any
1418, any del concili de Constança, van tenir lloc? Què reclamaven els catòlics?
32.Omple el mapa conceptual sobre Luter (pàgina 131) 33.Respon:
72
a) Qui era Joan Calví? b) En quin any es va separar de l’Església catòlica? c) Què afegeix a la doctrina de Luter? d) Com s’anomena la nova Església cristiana creada per Calví? c) Amb quins noms es coneixen les Esglésies seguidores de Calví?
34.Calví va mantenir correspondència amb l’aragonès Miquel Servet. Busca informació sobre aquest personatge i respon:
a) En quin any va néixer i en quin any va morir? b) Quin dogma cristià es va atrevir a contradir? c) A què es dedicava? Què va descobrir? d) Com va morir i qui el va condemnar?
35.Respon: a) Quins motius van portar al rei d’Anglaterra a separar-se de l’Església
catòlica i en quin any ho va fer? b) El Cisma anglès es va produir per motius doctrinals? c) Quins tres components religiosos conformen l’anglicanisme? d) Com s’anomena actualment l’Església anglicana? e) Qui és el cap de l’Església anglicana i qui és el bisbe de Canterbury?
36.Investiga qui va ser Enric VIII d’Anglaterra i fes una síntesi de la teva investigació.
37.Fes un quadre sinòptic que resumeixi la informació que has pogut llegir en aquesta lliçó sobre altres branques protestants (metodistes, baptistes, etc.).
38.Busca informació sobre el Secretariat per a la Promoció de la Unitat de les Esglésies Cristianes creat el 5 de juny de 1960 per voluntat del papa Joan XXIII.
39.En petits grups feu una valoració sobre la divisió en el si del cristianisme i sobre l’intent per la unitat que promou el moviment ecumènic. Poseu per escrit les vostres valoracions i, posteriorment, organitzeu un debat a classe a partir de les diferents valoracions que cada grup hagi fet.
40.Respon: a) Quin és el llibre sagrat per a totes les esglésies cristianes? b) Què significa la palabra Bíblia? Et sembla coherent el seu significat amb el
que realment és el llibre de la Bíblia? c) En quantes parts es divideix la Bíblia cristiana? d) Què significa que la Bíblia és un llibre revelat?
41. Ordena cronològicament els evangelis i les cartes de Pau. Relaciona aquestes dades amb el fet que els evangelis no siguin escrits biogràfics sobre Jesús.
42.Quina és la pretensió dels evangelis? 43.Quines són les dificultats que creus –a partir de la informació que se t’ha
donat en aquest apartat- que pot tenir una persona, sigui cristiana o no, a l’hora de llegir la Bíblia?
73
44.Respon: a) Quins són els orígens de l’Església cristiana segons el llibre dels Fets dels
apòstols? b) Quina és l’estructura bàsica de l’església cristiana pel que fa a
l’organització? c) Busca en un diccionari el significat de la paraula diaca. d) Els termes prevere, sacerdot i capellà són sinònims?
45.Quina diferència hi ha entre un arxiprestat i un arquebisbat? Per respondre aquesta pregunta hauràs de trobar prèviament en un diccionari o enciclopèdia el significat de la paraula diòcesi.
46.Quines són les responsabilitats del papa, dels bisbes, els rectors i els diaques?
47.Quina diferència hi ha entre un clergue i un laic o laica? I entre les persones religioses i seglars?
48.Llegeix atentament el text d’Ac 2,42-45. Quines són les característiques que hauria de tenir l’Església segons l’autor del text?
49.Entre els teus familiars i les teves amistats, què fan poc temps després d’haver nascut un infant? Escriu el nom dels teus pares i dels seus germans i germanes. Tenen relació amb alguna religió?
50.Pregunta a quinze nens i nenes que hagin fet la primera comunió què és allò que per a ells i elles ha estat més important d’aquest acte. Digues-los també que t´expliquin com ho van celebrar. Si tu mateix o mateixa l’has feta respon també les preguntes. Un cop tinguis recopilada tota la informació, ordena-la i treu-ne conclusions. Aquestes conclusions t’hauran de servir per participar en un debat a l’aula sobre el tema: ↔ Quin és el sentit religiós de la primera comunió?≈
51. Investiga com es realitza el sagrament de la confirmació i en què consisteix la catequesi de preparació. Per portar a terme aquesta investigació hauràs d’anar a diverses parròquies i parlar directament amb els grups de confirmació. Pots realitzar aquesta activitat amb tres companys i companyes.
52.Respon: a) Quines dues accepcions té la paraula ‘església’? b) Quina funció té l’església? c) Quins tipus d’església hi ha? d) Quina funció tenen els monestirs?
53.Realitzeu una petita recerca per a saber quines ermites teniu més a prop del lloc on viviu. Per fer-ho podeu utilitzar un atles de Catalunya. Recordeu que cal que busqueu els signes convencionals que normalment estan a les primeres pàgines per a saber com ho trobareu indicat.
74
54.Un dels monestirs més coneguts de Catalunya és el monestir de Montserrat. Busqueu en una enciclopèdia aquesta entrada i contesteu les següents preguntes:
a) A quin orde monàstic pertany el monestir de Montserrat? b) Quan va ser fundat? c) Com s’anomena la imatge que es venera a la basílica del monestir i que és
patrona de Catalunya? En quin segle fou tallada? 55.Quin dia comença la setmana litúrgica cristiana, què commemora i com se
celebra litúrgicament? 56.Investiga, parlant amb el rector d’una parròquia o amb algú que sigui membre
d’una comunitat cristiana, com se celebra la Vetlla pasqual. Quins elements simbòlics apareixen en aquesta celebració? Quin significat simbòlic tenen? Potser hauràs de consultar algun diccionari de símbols.
57.Quin sentit té l’ou en la mona de Pasqua i per què són els padrins de baptisme els qui regalen la mona?
58.El Diumenge de Rams es beneeixen les palmes, els palmons i el llorer. Què signifiquen simbòlicament la palma, i per extensió els palmons, i el llorer?
59.Busca informació sobre el Nadal i respon: a) Els tres primers segles de l’Església primitiva, se celebrava el naixement de
Jesús? b) En quin segle comença a celebrar-se? c) Com se celebra a la teva família aquesta festivitat? d) Fes una valoració del que és actualment la festa de Nadal.
60.Busca informació sobre el calendari d’Advent i posa-la per escrit (pots consultar el Costumari català de Joan Amades).
61. Durant la festa de Corpus es fan catifes de flors a diferents poblacions. A Catalunya se celebra, per exemple, a Sitges. Busca informació en el Costumari català de Joan amades sobre aquesta tradició.
UNITAT 5 L’Islam 1. Consulta un atles i ordena aquests conceptes en una graella: països amb
població musulmana, percentatge de població musulmana, població total del país, nombre absolut de població musulmana, assenyala si és un país de llengua i cultura àrabs.
2. Localitza en un mapa els països de la llista anterior. a) Fent servir colors clars, acoloreix aquests països seguint la pauta següent:
- els països àrabs, de color blau; - els països africans no àrabs, de color verd; - els països de l’Orient Mitjà no àrabs, de color carbassa;
75
- els països de l’Orient i Oceania, de color groc. b) Divideix els països d’acord amb el percentatge de població musulmana que
tinguin, utilitzant tres tipus diferents de trama: poc espessa per als països que tenen entre un 10% i un 30% de població musulmana; espessa per als que tenen entre un 31% i un 60% de població musulmana; molt espessa per als que tenen un percentatge de població musulmana superior a un 61%.
3. Observa atentament la informació que has recollit en l’elaboració del quadre i del mapa i contesta les qüestions següents:
a) Tots els països on la majoria de població és musulmana, són països àrabs? b) Quins són els països del món que tenen un major nombre de persones
musulmanes? Són països de llengua i cultura àrabs? c) Quins són els països que tenen el percentatge de població musulmana més
elevat? Quines poden ser les causes? d) Fixa’t atentament en el mapa, ¿quina zona abraça l’àrea d’influència de
l’islam? 4. Sovint utilitzem àrab i musulmà com a sinònims. a) Busca les definicions d’àrab i musulmà i copia-les en el teu quadern. b) Totes les persones musulmanes són àrabs? Hi ha persones musulmanes que
no siguin àrabs? Posa’n algun exemple. 5. Un altre concepte que es fa servir en la nostra societat quan es parla de
persones musulmanes és moro. a) Escriu en el teu quadern què és un moro. b) Creus que en la nostra societat la paraula moro té un significat negatiu? c) Busca la definició de moro. Creus que s’utilitza correctament? 6. Després de llegir atentament el text de les pàgines 155 a 158 contesta les
preguntes següents: a) Quins esdeveniments caracteritzen la infància de Mahoma? b) Quins elements determinen la importància de la ciutat de la Meca, en l’època
de Mahoma? c) Quin fet determina un canvi radical en la vida de Mahoma? d) Quina serà l’ocupació de Mahoma, a la ciutat de Medina?
7. A partir del text de les pàgines 155 a 158, elabora una fitxa sobre Mahoma en què apareguin dades com ara el seu nom, el lloc i l’any del seu naixement, el nom dels seus pares, els llocs on va viure, les ocupacions professionals, el lloc i l’any de la seva defunció,etc.
8. En el text esmentat anteriorment es donen dates, tant del calendari musulmà
com del calendari gregorià, que fan referència a diversos fets de la vida de Mahoma i que ajuden a comprendre l’evolució del personatge.
76
a) Construeix un fris cronològic de la vida de Mahoma a partir de la informació que tens en el text. Per a poder-lo bastir, hauràs de tenir totes les dades en un sol tipus de calendari. Utilitza la fórmula de la pàgina 159.
b) Calcula a quin any del calendari musulmà equival l’any 2000. 9. A partir dels deu moments de la vida de Mahoma que has reflectit en el fris
cronològic, fes una auca de la vida del profeta. Busca prèviament en un diccionari què és una auca.
10. Què vol dir la paraula Alcorà? 11. Després de llegir atentament aquest apartat contesta les preguntes
següents: a) Segons la tradició islàmica, des de quan existeix l’Alcorà, la paraula de Déu? b) Qui va rebre la revelació de l’Alcorà? c) Qui es va encarregar de recollir i presentar l’Alcorà en forma de llibre? d) En quin any va morir Mahoma? e) En quin any es feu la primera compilació i quan es féu la redacció definitiva?
12. L’Alcorà és el llibre sagrat de l’islam. Després d’haver contestat les qüestions anteriors, podries dir qui és l’autor de l’Alcorà?
13. Busca en el diccionari la definició de sunna i de xara. 14. En què es basen l’una i l’altra? Per què? 15. Llegeix atentament el text de la fatiha i contesta les qüestions següents: a) Com descriuen Déu, des de la religió islàmica? b) Quina relació estableix amb Déu, la persona musulmana?
16. Fes un esquema en el qual es puguin classificar les sures de l’Alcorà d’acord amb el període en què van ser revelades. Assenyala les característiques més destacades de cada període.
17. Després de llegir atentament el text en els últims apartats, digues en quins tres grans blocs temàtics podríem dividir l’Alcorà.
18. Busca en una enciclopèdia la paraula Alcorà; assenyala les similituds i les diferències que trobes entre el text estudiat a classe i el del llibre consultat.
19. Quins són els cinc pilars de l’islam? 20.Completa l’esquema de la pàgina 165 referent als cinc pilars de l’islam. 21. Els arkan o pilars de l’islam són mediacions religioses que les persones
musulmanes fan servir per a relacionar-se amb Déu i per expressar i comunicar la seva religiositat. Després d’haver omplert l’esquema anterior contesta les preguntes següents:
a) Què expressa la persona musulmana a través de la professió de fe? b) Quin sentit té l’oració ritual realitzada cinc cops al dia? c) Per què és l’almoina legal una mediació entre la persona musulmana i Déu? d) Quina mena de religiositat comunica el dejuni del mes de ramadà? e) Quin sentit religiós té el pelegrinatge a la Meca o hajj?
77
22.Les persones musulmanes podrien fer servir una altra mena de mediacions religioses per a expressar i comunicar la seva fe islàmica? Mantenint el mateix sentit religiós dels arkan proposa cinc mediacions alternatives als cinc pilars.
23.L’umma, comunitat islàmica, té una institució religiosa jerarquitzada amb persones considerades sagrades?
24.Què és un imam? Quina és la seva funció? 25.Què és el sufisme? 26.Entre els teus familiars i les teves amistats, què es fa quan neix un infant?
Escriu el nom dels teus pares i dels seus germans i germanes. Tenen relació amb alguna religió? Podem dir que la forma d’actuar de les persones musulmanes és molt diferent del que fan la teva família i les teves amistats?
27.En el teu entorn social hi ha moltes persones que decideixen casar-se sia pel civil sia per l’Església. En ambdós casos és normal celebrar un banquet de noces. Quines similituds i diferències trobes entre els costums musulmans i els del teu entorn?
28.Alguna vegada has presenciat un funeral? Després de llegir atentament l’apartat on es descriuen els ritus relatius a la mort, què hi ha de similar i què de diferent?
29.Quines són les dues branques més importants de l’islam, actualment? 30.Quin percentatge de persones musulmanes representa cadascuna d’aquestes
branques? 31. Quines són és diferències més destacades entre l’una i l’altra? 32.Què vol dir la paraula àrab de la qual deriva mesquita? 33.Quines són les parts més importants d’una mesquita? 34.Cerca informació sobre la Ka’ba de la Meca. Quines semblances i diferències
trobes entre les mesquites i el temple de la Ka’ba? 35.Llegeix atentament el text de Rashid Ahman Chaudrí. L’autor no descriu la
mesquita com un edifici monumental sinó com la casa de Déu: a) Què és realment important en una mesquita? b) Quina és l’actitud que ha de tenir una persona que visita una mesquita, per a
captar el que realment és aquest espai religiós? 36.Actualment a Catalunya hi torna a haver mesquites; durant els segles
d’islamització n’hi va haver moltes i ben boniques. a) A partir de la lectura de l’entrada “mesquita” de la Gran Enciclopèdia
Catalana, marca sobre un mapa on hi havia mesquites a Catalunya durant els segles d’islamització de la península.
b) Busca informació sobre on hi ha actualment mesquites a Catalunya i marca-les en el mapa.
37.Molts dels països on la majoria de la població ha estat tradicionalment musulmana, avui són destinacions turístiques. Demana prospectes de
78
propaganda a les agències de viatges i confecciona un mural sobre mesquites. Il·lustra amb fotografies les parts estudiades en aquest apartat.
38.La casa de Mahoma a Medina va servir com a base de l’estructura actual de les mesquites. Prenent com a model una casa catalana de la mateixa època, dibuixa quina podria ser l’estructura de les edificacions destinades a l’oració.
a) Quines semblances i quines diferències observes entre el teu dibuix i l’esquema de la mesquita d’aquesta unitat?
b) Quines semblances i diferències veus amb els edificis cristians que coneixes?
39.A continuació tens la llista de les principals festes del calendari musulmà. En el calendari cristià, hi ha festes similars? Quines?:
a) El dia 1 de muhàrram. b) L’Aixura, el dia dels morts. c) El Màwlid, festa del naixement del profeta. d) El mes de ramadà. e) La festa de la ruptura del dejuni, anomenada id al-fitr. f) La festa del sacrifici, id, al-adha.
40.Llegeix atentament el text de la pàgina 173 referent a l’ansara i contesta les preguntes següents:
a) Aquesta festa tradicional del Magrib s’assembla molt a una festa tradicional dels Països Catalans. A quina?
b) Quins elements trobes que tenen en comú i quins de diferents? c) Com podries explicar les similituds entre aquestes dues festes tradicionals? UNITAT 6 La religió catòlica i les altres religions 1. Investiga què significa el terme “secularització” en un aspecte més ampli que
el que s’assenyala en el text. Ordena les dades que tinguis, resumeix-les i posa-les per escrit.
2. Identifica a la nostra vida occidental fets que facin explícita la secularització de la societat.
3. En el text es parla que, a la nostra cultura, hi ha actituds que semblen estar més en sintonia amb algunes formes de fer de les religions orientals. Moltes persones fan ioga, cremen encens en els seus altars particulars, s’apunten a grups de meditació zen, repeteixen mantres passant les boles d’un rosari budista, fan tai xi, etc. En grups de tres persones heu de prendre postura sobre les qüestions següents:
a) Què penseu que busquen les persones de la nostra societat amb aquestes pràctiques?
79
b) Creieu que dins la tradició catòliques hi ha pràctiques semblants? Quines? c) Per què diríeu que moltes persones rebutgen determinades pràctiques de la
religió catòlica i, en canvi, accepten amb una gran facilitat pràctiques orientals que tenen una finalitat religiosa semblant o idèntica?
4. També en grups de tres persones hauríeu de discutir sobre la següent qüestió: “la necessitat d’experiències paranormals, l’èxit de les sectes, l’exuberància de grups pseudo-religiosos, etc., respon a una inquietud religiosa de les persones no satisfeta en la religió tradicional?” i treure’n conclusions.
5. Respon: a) Què creus que significa la frase del text de la pàgina 178 que acabes de
llegir: “no cal fer-se budista del tot: hi caben les adhesions parcials o progressives”?
b) Quina diries que és, amb paraules teves, la valoració que el Concili Vaticà II va fer del budisme i de l’hinduisme?
c) Digues, també amb paraules teves, quins cinc punts separen clarament les religions orientals de la religió catòlica?
6. Elabora un quadre sinòptic en el qual quedin explicitades les coincidències i divergències entre el catolicisme i el judaisme.
7. Busca en una hemeroteca diaris i revistes corresponents al mes de març de l’any 1992 i extreu-ne la informació necessària per a respondre a les següents qüestions:
a) Què va passar a la península ibèrica el dia 31 de març de 1492? b) A què s’obligava a la població jueva i qui l’obligava? c) A què es refereix el terme “marrans”?
8. Estableix, de manera esquemàtica, quins punts essencials uneixen i separen les persones creients islàmiques i cristianes.
9. Confecciona un eix cronològic dels fets que han suposat un acostament entre les diverses religions i el catolicisme, tenint en compte que aquests fets van començar amb el Concili Vaticà II.
10. Investiga quins grups treballen per l’ecumenisme religiós a Catalunya.
{{{{{{{{{{{{
5. TEMPORITZACIÓ DELS CONTINGUTS
80
Els crèdits s'han de desenvolupar en 35 hores. La temporització detallada dels continguts, activitats d'ensenyament/aprenentatge i avaluació és la següent: Història Sagrada d'Israel
Presentació del crèdit i avaluació inicial 1 h. Unitat 1 Context geogràfic i recursos naturals del poble d’Israel 5 h. Unitat 2 Context cultural del poble d’Israel 5 h. Unitat 3 Els orígens del poble d’Israel 5 h. Unitat 4 L’establiment i la consolidació del poble d’Israel 5 h. Unitat 5 La decadència. L’exili i el retorn del poble d’Israel 4 h. Unitat 6 Tradicions orals i tradicions escrites 4 h. Unitat 7 Grans mites del poble d’Israel 4 h. Avaluació formativa 1 h. Avaluació sumativa 1 h. Jesús de Natzaret
Presentació del crèdit i avaluació inicial 1 h. Unitat 1 Palestina en temps de Jesús 5 h. Unitat 2 La vida social en temps de Jesús 5 h. Unitat 3 Documents sobre Jesús de Natzaret 3 h. Unitat 4 Joan Baptista i Jesús 4 h. Unitat 5 Acció i missatge de Jesús de Natzaret 4 h. Unitat 6 Procés i mort de Jesús 5 h. Unitat 7 La resurrecció 3 h. Unitat 8 Naixement i infància de Jesús 3 h. Avaluació formativa 1 h. Avaluació sumativa 1 h. Història i vida de l’Església
81
Presentació del crèdit i avaluació inicial 1 h. Unitat 1 La vida de l’Església 4 h. Unitat 2 Primers passos de l’Església 5 h. Unitat 3 L’Església dins l’Imperi Romà 5 h. Unitat 4 L’Església a l’època medieval 5 h. Unitat 5 L’Església a l’edat moderna 4 h. Unitat 6 L’Església en el món contemporani 5 h. Unitat 7 Principals reptes de l’Església actual 4 h. Avaluació formativa 1 h. Avaluació sumativa 1 h. El fet moral i l’ètica cristiana
Presentació del crèdit i avaluació inicial 1 h. Unitat 1 L’existència humana: un camí de recerca 4 h. Unitat 2 Ètica i moral avui 4 h. Unitat 3 La recerca de Jesús de Natzaret 5 h. Unitat 4 Jo mateix, jo mateixa 4 h. Unitat 5 Les relacions entre les persones 5 h. Unitat 6 La vida en societat 5 h. Unitat 7 Una Terra per a tots 5 h. Avaluació formativa 1 h. Avaluació sumativa 1 h. El fet religiós Presentació del crèdit i avaluació inicial 1 h. Unitat 1 El fet religiós 6 h. Unitat 2 Els símbols del misteri: les realitats sagrades o el sagrat 7 h. Unitat 3 El llenguatge religiós 6 h. Unitat 4 Els ritus 6 h. Unitat 5 Persones i espais sagrats de construcció humana 7 h. Avaluació formativa 1 h. Avaluació sumativa 1 h. Les gran religions
82
Presentació del crèdit i avaluació inicial 1 h. Unitat 1 L’hinduisme 5 h. Unitat 2 El budisme 5 h. Unitat 3 El judaisme 5 h. Unitat 4 El cristianisme 6 h. Unitat 5 L’islam 5 h. Unitat 6 La religió catòlica i les altres religions 6 h. Avaluació formativa 1 h. Avaluació sumativa 1 h.
{{{{{{{{{{{{ 6. ORIENTACIONS PER A L'AVALUACIÓ. L’avaluació és una part del procés d’aprenentatge i no el seu estadi final. * Caldrà afrontar l’error com a moment del procés d’ensenyament- aprenentatge. S’ha d’entendre que cada persona aprèn a un ritme diferent i que cal respectar aquesta diferència. També cal saber veure les equivocacions que l’alumnat puguin cometre com uns elements necessaris perquè el procés d’aprenentatge avanci. El professorat ha de deixar de ser un jutge d’encerts i errors de l’alumnat i esdevenir un orientador i animador perquè noies i nois puguin constatar els seus propis avenços. Amb aquesta actuació el professorat ajudarà l’alumnat a desenvolupar les pròpies capacitats i habilitats d’aprenentatge. Cal que a l’aula hi hagi un ambient distès i favorable a participar sense temor a equivocar-se. Només quan l’alumnat perdi la por a cometre errors obrirà les portes al desenvolupament de les pròpies capacitats i a assumir el risc de pensar per sí mateix. Només una correcció qualitativa de treballs, avaluacions i exercicis serveix d’ajuda per comprendre els errors i superar-los. Cal deslligar el concepte “correcció” del de “qualificació”. La correcció serveix per estimular, per ajudar a aprendre mentre que la qualificació només parla d’èxit o fracàs. * L’avaluació com a mecanisme optimitzador. És important plantejar activitats d’avaluació que ajudin l’alumnat a créixer i a desenvolupar-se intel·lectual, afectiva i emotivament. L’avaluació ha de ser un mecanisme que serveixi per a descriure, valorar i reorientar el procés
83
d’ensenyament-aprenentatge que alumnat i professor estant seguint. La correcció d’exercicis o tasques realitzades per l’alumnat ha de ser sempre motiu d’una mútua interacció i que promogui la reflexió de l’alumnat sobre el propi procés de treball. El professor ha d’actuar més com a crític que com a qualificador, ajudant amb les seves observacions a què l’alumnat també sigui crític i exigent amb la seva feina. L’avaluació es convertirà així en un aprenentatge d’autoavaluació. El professor haurà de multiplicar les fonts d’informació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat i mantenir-lo informat de l’estat en què es troba de cara a poder assolir els coneixements mínims necessaris per a prosseguir el treball sobre nous continguts (avaluació sumativa). Es vetllarà perquè tot l’alumnat realitzi el màxim d’aprenentatges possibles sense oblidar que el ritme d’aprenentatge tant individual com d’un grup no pot mai homogeneïtzar-se i malgrat que és imprescindible marcar-se uns objectius amb el màxim de precisió possible aquests s’han de considerar com a hipòtesis de treball que ajudin a orientar i adaptar el procés d’ensenyament-aprenentatge. * L'avaluació ha estat programada en tres fases: avaluació inicial, avaluació formativa i avaluació sumativa. AVALUACIÓ INICIAL L'avaluació inicial consisteix en una sèrie de preguntes i activitats que l'alumnat ha de respondre a l'inici del crèdit. Aquesta avaluació té com a objectiu saber els coneixements previs que té l'alumnat. D'aquesta manera tindrem una visió general dels coneixements de cada alumne/a i això ens pot oferir pautes per a reforçar determinats aspectes bàsics en els quals caldrà insistir, per tal d'assegurar la posterior consolidació dels nous aprenentatges. Cal esmentar que a l'inici de cada unitat cal motivar l'alumnat per tal de preparar-lo de cara a la nova situació i obtenir d'aquesta manera informació dels coneixements previs del grup respecte dels continguts de la unitat. AVALUACIÓ FORMATIVA L'avaluació formativa està basada en el treball que l'alumnat realitza dia a dia, al llarg de tot el crèdit. Aquest treball és el que ens donarà les pautes per poder incidir, de manera individual, sobre l'alumnat, tant per a reforçar aspectes que no estan prou assolits com per a proposar activitats d'ampliació. És molt important la revisió d'aquest treball, així com la seva correcta valoració perquè l'alumnat sigui conscient del propi progrés. L'avaluació formativa consta dels següents apartats:
84
Activitats d'ensenyament/aprenentatge. En el desenvolupament de les diferents unitats es proposen una sèrie d'activitats (no tancades) que conformen l'eix en què es vertebra tota l'avaluació formativa de l'alumnat. No s'ha considerat oportú d'assenyalar quines són les activitats d'aprenentatge més importants perquè cada activitat fa referència a un apartat determinat i han estat elaborades per a assolir un determinat contingut. De tot això s'en desprèn que totes les activitats d'aprenentatge es consideren fonamentals perquè l'alumnat assoleixi els objectius didàctics del crèdit. Repassa i amplia. L'atenció a la diversitat és molt important dins l'avaluació formativa. Això vol dir que s'ha d'atendre, per un costat, l'alumnat que té un ritme més lent i necessita insistir més en determinats aspectes que no ha assolit prou bé i, per altre, aquell alumnat que ja ha aconseguit els objectius mínims i necessita noves propostes per a poder superar-se. AVALUACIÓ SUMATIVA És el conjunt d'elements valoratius que tenen com a finalitat comprovar si s'han aconseguit els objectius establerts pel Departament d'Educació. Aquests objectius han de ser assolits per tot l'alumnat.
{{{{{{{{{{{{ 7. ACTIVITATS EXTRASCOLARS ESO (Primer cicle)
85
2n trimestre Visita al Monestir de Montserrat. ESO (Segon cicle) 2n trimestre Visita al Monestir de Montserrat 3r trimestre Sortida interreligiosa: recorregut urbà visitant diferents llocs de culte de la ciutat.
{{{{{{{{{{{{ 8. ESTRATÈGIES I CRITERIS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Metodologia didàctica basada en el treball individualitzat i complementat amb treball en equip. Activitats adreçades a l’alumnat amb un ritme lent d’aprenentatge. Activitats adreçades a l’alumnat que ha aconseguit els objectius mínims. Organització de l’aula segons les activitats, interessos, motivacions, aptituds. Pluralitat de tècniques i modalitats de treball: cooperatiu, expositiu, d’observació, de recerca, d’anàlisi d’errors o dificultats, de focalització d’un aprenentatge per tal de consolidar-lo i assegurar-ne la seva adquisició.
{{{{{{{{{{{{
9. CRITERIS D’AVALUACIÓ Programació de tota l’avaluació en tres fases: Inicial: ofereix pautes per a reforçar determinats aspectes bàsics de l’aprenentatge. Formativa: basada en el treball diari de l’alumnat ( incideix en el procés individual d’aprenentatge)
86
Sumativa: és la comprovació sistemàtica del grau d’assimi lació dels objectius programats. Caldrà emfatitzar en el procés d’aprenentatge des d’una avaluació continuada. Es tindrà en compte el grup concret de l’alumnat i s’acceptarà l’existència de ritmes i estils d’aprenentatge diversos. Caldrà diversificar els instruments d’avaluació per interpretar contextos qualitativament i quantitativa.
{{{{{{{{{{{{
11. DECISIONS SOBRE CONCRECIONS DE LA PART COMUNA Aquesta Memòria concreta la metodologia, temporització de continguts i activitats de l’alumnat. El material d’aquests sis crèdits ha estat elaborat seguint els objectius marcats en la Introducció [pàgs. 3 a 5] S’utilitzarà material àudio-visual: vídeos, discs compactes, transparències, mapes, gravats i/o fotografies com a suport del llibre de text. L’ús de mitjans informàtics es recomana a l’alumnat per a la presentació de treballs individuals i/o de grup. Es treballarà material cartogràfic, dibuix lliure, murals i construcció de maquetes. A 4rt. d’ESO els alumnes completaran el seu aprenentatge amb recerques dirigides per Internet.
{{{{{{{{{{{{ 12. MATERIAL CURRICULAR (1r i 2n cicle ESO)
87
1r curs – Projecte Emaús 1, Història Sagrada d’Israel 1r cicle 2n curs – Projecte Emaús 2, Jesús de Natzaret
- Història i vida de l’Església 2n cicle 4r curs – Les grans religions, El fet religiós (dossier del professor) Els llibres de text són d’Editorial CLARET i CRUÏLLA- Barcelona
{{{{{{{{{{{{