Número 20 // 5.000 exemplars // juny 2014 // Castellbisbal

Tirar bé la brossa. L’Ajuntament es proposa fer una rentada de cara a les bateries de contenidors, moltes en mal estat, per unes de més còmodes segures. El taller que es veu a la imatge va servir perquè els veïns diguessin la seva abans que el canvi tingui lloc la tardor vinent. / p. 4 i 5

CulturaLa vila rescata de l’oblit un ciutadà il·lustre de la Guerra de Successió, el capità Adjutori Segarra. L’Ajuntament li va dedicar un homenatge molt especial, i va estrenar l’exposició d’Els Costals, que restarà oberta els caps de setmana, i a través de la qual podeu conèixer-lo bé. / p. 12

L’ajuntament de Castellbisbal estrena nous contenidors

EsportsEls setze equips de la Unió Esportiva van fer el sopar de final de temporada amb l’assistència de 350 persones, entre futbolistes, tècnics, junta directiva i familiars després d’una temporada plagada de triomfs./ p. 10

Ciutat

ADF, Diables i Protecció Civil han fet un taller pràctic destinat a nens i adolescents per tenir una Revetlla de Sant Joan divertida i segura / p.4

opinió

OPINIÓ2 el diari de Castellbisbal · juny de 2014

el diari de CastellbisbalEl diari dE CastEllbisbal no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE CastEllbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 20, juny de 20145.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Edició, redacció, fotografia i maquetació:

Anabel Raluydiaridecastellbisbal@gmail.comanabel_redaccio@sfcomunicacio.catPublicitat: publicitat@sfcomunicacio.catTelèfon: 936 857 683

Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889Dipòsit legal: L-1046-2011Adreça: C. Miquel de Cervantes, 12.08980 Sant Feliu de Llobregat

editorial

Conscienciació ciutadana

Dintre de la campanya “Fem menys residus” l’Ajuntament ha iniciat la renovació dels conte-nidors. Aquesta ha estat una de

les mesures recollides del procés de par-ticipació ciutadana a través del quadren “Parlem de residus. No baixem la guàrdia”.

Lògicament l’administració ha de posar les condicions per tal que els serveis pú-blics municipals funcionin. En matèria de neteja i recollida de residus, la gestió del serveis, i totes les mesures que es deriven. Però cal ser molt clar: la implicació cívica dels veïns i veïnes es fonamental. Fer un bon ús dels contenidors, amb la separació correcta de la fracció i abocar-la al conte-nidor correcte, adquirir pràctiques soste-nibles a casa per tal de reduir la generació de residus, reduir l’ús de les bosses de plàs-tic a l’hora de fer la compra...

Són algunes de les pràctiques habituals

que hem de tenir per tal de millorar l’as-pecte de la ciutat, des d’un punta de vista estètic també, però sobre tot per tal de col-laborar, tot i que sigui una gra de sorra, en la sostenibilitat del nostre territori.

La gestió dels residus sempre és un tema complex. De fàcil crítica ciutadana (l’aspecte de brutícia de carrers és una queixa recurrent però moltes vegades cer-ta) s’inverteixen molts recursos en la mi-llora del servei que pot no servir de res si no hi ha la mínima implicació ciutadana. Pot no servir de res substituir i renovar els contenidors si després deixem una bossa d’escombraries fora del mateix.

Per tant, cal continuar millorant el servei però es imprescindible la col·laboració de la ciutadania i la seva conscienciació ambiental per tal que la nostra població continuï sent una població amb uns estàndards molt ac-ceptables i pionera en matèria ambiental.

la foto del mes

Comença la temporada d’estiu. La piscina va obrir el 13 de juny, llàstima que l’amenaça de pluja que s’ha succeït diverses vegades a mitjans de juny no va permetre mullar-se aquests nens el dia triat. L’Illa ja ha obert el període d’inscripcions per a les activitats d’estiu. / anabel_redaccio@sfcomunicacio.

L’estrès és un símpto-ma. Una sensació de tensió física i emo-cional que apareix

quan la persona es troba da-vant de situacions que valora com a immanejables. És una sensació subjectiva. Depèn de la situació que se’m pre-senta (o el cúmul de situaci-ons) i la valoració personal que faig sobre si disposo o no dels recursos per afrontar-la.

És una reacció del cos da-vant una situació que vivim com amenaçant. Aquesta reacció ens permet donar o buscar una resposta que comportarà la disminució de l’activació corporal (vaso-constricció, taquicardia, ta-quipena, segregació de corti-sol, adrenalina i augment de glucosa, entre d’altres). Què ocorre si davant de la situa-ció que visc com a estressant no faig res o dono respostes que no ajuden a resoldre-la? Aquesta activació corporal es manté amb les conseqüènci-es nocives que comporta).

Davant d’una situació d’estrès podem donar vàries respostes. Unes son anome-nades passives com es men-jar, fumar, beure, esperar un miracle, deixar passar el temps o evitar persones o situacions. I altres son les anomenades actives, que

podrien ser parlar amb un professional, informar-se del problema, pensar possibles solucions, fer un pla d’acció o parlar amb familiars i amics. L’afrontament que afavoreix el canvi i la resolució de pro-blemes és l’actiu.

Avui us vull fer uns sug-geriments que podeu apli-car en el vostre dia a dia i que faciliten la reducció de l’estrès. Alguns son ob-vis, però tenim tendència a oblidar-nos quan ens sentim desbordats. Us animo a que pengeu aquesta llista en al-gun lloc visible i que de tant en tant repasseu si us esteu cuidant o descuidant.

Alimentació equilibrada, exercici físic moderat, dor-mir, viure en el present, ex-pressar les teves necessitats i emocions de forma sana, estableix les teves prioritats, practica tècniques de relaxa-ció, respiració i meditació, toca i escolta música, fes co-ses que t’agradin i respecta’t.Fes que el teu dia sigui feliç.

Estrès

Olga PérezPsicòlogaTeràpies Shantiwww.shantitera-pias.com

CIUTAT4 el diari de Castellbisbal · juny de 2014

A l’abril passat, l’Ajunta-ment de Castellbisbal anunciava el comen-çament d’un procés

participatiu a través del quadern ‘Parlem de residus. No baixem la guàrdia’, per tal de copsar al-gunes de les idees que té la po-blació sobre el reciclatge, així com conèixer els seus hàbits. 2 mesos després, el procés parti-cipatiu continua en marxa i ho fa començant a substituir els 256 contenidors vells que hi ha per tot el municipi per uns de nous, una qüestió que s’apuntava al mateix quadern. La substitució de les bateries de contenidors es justifica perquè han arribat al fi-nal de la seva vida útil i ja no es troben recanvis per a les peces malmeses perquè estan desca-talogades. Segons els consistori els contenidors estan pensats per a una durada de 10 anys i a Castellbisbal es van posar nous al 2002. Per això, molts estan en mal estat.

En un pas més del procés de participació, els tècnics de l’ajuntament, amb presència del regidor de Medi Ambient, Alberto Matallanas, van fer una demostració pràctica de les no-ves bústies davant d’alguns ciu-tadans. (Cal dir, però, que en el procés hi han intervingut fins a cinc àrees de l’ajuntament: medi ambient, obra pública, participació, educació i comu-nicació). La cita va tenir lloc el 12 de juny al carrer Jacint Ver-daguer, on els tècnics de l’Àrea de Medi Ambient van mostrar els nous models, explicant-ne les característiques i, sobretot,

fent demostracions del seu fun-cionament. Els presents van fer les seves aportacions i van resol-dre els seus dubtes i, sobretot, van poder provar com anaven. Fins i tot alguns ciutadans que no participaven en la presenta-ció van anar a tirar la brossa en aquell moment, el que va perme-tre confirmar que els recipients complien els requisits.

I és que, malgrat que moltes de les característiques vénen de-finides per criteris tècnics -per exemple, les boques, per segu-retat, no poden ser més grans-, algunes són variables, i es poden deixar triar segons el gust dels usuaris. Els presents es van tro-bar amb uns recipients que eren iguals estèticament entre ells, d’aspecte modern, però en els que variava el sistema d’obertu-ra, a triar entre el de pestanya o el de calaix. Amb el primer, el cop queda més esmorteït i s’evita que la gent quedi atrapada. Aques-ta és una de les característiques que més es valora, la seguretat. Aquesta qualitat que, unida al fet que ara els contenidors són molt més baixos, facilitarà que els in-fants i la gent gran pugui nutilit-zar-los sense dificultat.

També hi havia altres aspec-tes encara per decidir, com si els contenidors es pinten o no. És evident que els colors contribu-eixen a identificar més fàcilment el contenidor adequat i evita les marques de ditades. Però les bús-ties sense pintar són més fàcils de netejar.

Els contenidor de brossa inor-gànica continua identificant-se amb els colors verd i groc, per-

què s’hi poden abocar tant en-vasos com la resta de material inorgànic que no és ni paper ni vidre, és a dir, el rebuig. Algu-nes persones van proposar que a més d’amb colors, els conteni-dors s’identifiquin amb dibuixos perquè sigui més fàcil saber qui-na deixalla hi correspon.

Pel que fa al material, s’ha triat l’acer inoxidable. Es va des-cartar la fibra de vidre perquè és més difícil de netejar i no evita olors, mentre que el marbre és massa car i pesant.

El sistema de seguretat i la nova alçada dels contenidors facilitarà el seu ús a petits i persones grans.

Quatre fraccionsEl sistema de recollida de Cas-tellbisbal, com a molts muni-cipis del seu entorn, consta de quatre fraccions en lloc de cinc. Aquest model de gestió dels re-sidus s’anomenat de “Residu Mínim”, i fa una mica més fàcil la separació dels residus en cui-nes petites, ja que no cal tenir tants recipients. És el sistema aconsellat per l’entitat ecologis-ta CEPA, ja que d’aquesta mane-ra tots els residus que es llencen a l’anomenat inorgànic arriben a la planta de triatge per al seu reciclatge. Mentre que la brossa inorgànica a la planta de Mo-lins de Rei; la brossa orgànica a la planta de compostatge (Sant Cugat V./ Ecoparc2); el vidre a la planta de reciclatge del vidre (Daniel Roses); i el paper-cartró

a la planta de reciclatge d’Stora Enso. En canvi, amb el sistema utilitzat a altres municipis, no-més es reciclen els envasos que es tiren a dins del contenidor groc, i allò que està al verd aca-ba a les deixalleries.

Els presents es van trobar amb uns contenidors amb una capacitat de 3.000 litres i seran totalment soterrats, per la qual cosa l’únic que es veurà serà el que s’anomena bústia. La pla-taforma, que encara no estava canviada, serà metàl·lica amb un relleu per evitar relliscades i, a sota, el contenidor anirà engan-xat a aquesta tapa, de manera que és una peça compacta, que forma un sol bloc, i la brossa no pot sortir fora, hi haurà menys olors i menys lixiviats. A l’ho-ra de recollir la brossa, quan la grua aixecarà la bústia (enacar falta posar els ganxos), la plata-forma i el contenidor en el seu conjunt, com un sol bloc, per buidar la brossa al camió, una altra plataforma de seguretat s’elevarà per tapar el forat i evi-tar accidents dit.

Mida de les boquesTot i que part del públic va con-siderar la grandària de les ober-tures insuficient, es va provar tirar bosses grans amb èxit. La mida es justifica perquè així es dificulta que es tirin impropis -pensem que, per exemple, quan els impropis de la brossa orgàni-ca superen el 15%, l’Ajuntament perd part del retorn del cànon que paga la Generalitat.

Com que el disseny és diferent, també es va proposar posar flet-

xes perquè la gent sàpiga d’on ha d’estirar. I perquè els comerços tinguin els seu propi sistema, ja que generen un volum de resi-dus més grans, disposaran d’una porta pròpia darrera de la bústia, que obriran amb clau. Tècnica-ment, s’ha descartat la boca tipus tambor, que és l’actual, perquè s’obtura -sobretot el cartró- i cos-ta més llençar els residus.

Entrega de premis i taller participatiuAcomplerta la visita, es va pro-cedir al lliurament dels premis de la campanya ‘A Castellbisbal fem menys brossa i premiem les compres responsables’ un títol que no deixa res a la imagina-ció i en la qual hi han participat 32 comerços del municipi, que han repartit més de 10.000 bos-ses de roba entre la població, i molts dels presents les porta-ven. Matallanas va repartir di-versos premis relacionats amb els consum responsable, com set cabassos per fer la compra, cinc carregadors de piles, car-ros de la compra, termos i, fins i tot, plantes. Un cop emplena-da la targeta, aquesta s’haurà de retornar als comerços adhe-rits a la campanya i, a canvi, es lliurarà com a obsequi la bossa reutilitzable i s’entrarà a formar part d’un sorteig, el proper 5 de juny, en el qual es rifaran diver-sos premis, com ara abonaments de transport públic, carregadors de piles, carretons i cabassos de la compra, sessions de benestar i lots d’esmorzar sostenibles.

També es va fer un reconei-xement als voluntaris del Centre

La campanya ‘Fem menys residus’ inicia la fase de renovació dels contenidorsEl quadern participatiu i el taller ciutadà han recollit les propostes respecte al canvi

CIUTAT 5el diari de Castellbisbal · juny de 2014

d’Acollida d’Animals Domèstics (CAAD), i es van lliurar els di-plomes als millors usuaris de la deixalleria i el Punt Verd que és part activa en una menor gene-ració de residus -per exemple, reparteix bosses compostables. Com a punt i final abans d’en-cetar el taller de participació ciutadana, una menuda mà in-nocent va triar el guanyador de la tauleta electrònica entre tots els quaderns de debat ciutadà que s’han retornat emplenats, i fins i tot van trucar a la persona guanyadora per telèfon.

A continuació, va començar la pluja d’idees a la cafeteria d’Els Costals. Es van repassar, una a una, les característiques dels nous recipients, alhora que el públic anava llançant les seves idees sobre aquestes, mentre els responsables de Medi Ambient les anaven apuntant per incor-

porar-les al projecte abans d’im-plementar-lo del tot. Val a dir que 2.500 quaderns es van posar a dis-posició del públic a través de les escoles i els equipaments munici-pals. De l’anàlisi de les respostes dels retornats, 290, surt l’estadís-tica: de la gent que ha contestat el qüestionari, el 97% recicla els residus. El material que més es recicla és el vidre i com dèiem la principal dificultat a l’hora de re-ciclar és la manca d’espai a la cui-na, seguida de la falta de temps. Tot i que la majoria de famílies reciclen unides, quan només hi ha una persona a la família que separa la brossa, aquesta és la dona. A més, la gent que més re-cicla és la que porta més temps residint a Castellbisbal.

Aspectes a millorarAllò susceptible de millora era una de les preguntes del qüesti-onari. Un 29% de la gent ha dit que el que calia augmentar la freqüència de recollida; un 12%, l’horari; i un 11% la ubicació dels containers. I és que l’orgànica, pel seu volum, es recull amb menys freqüència que el con-tenidor de restes inorgàniques, molt més voluminoses.

Pel que fa a als recipients, un 37% considera que estan bruts -es netegen cada 15 dies-, un 28% que la boca és massa alta per als infants i la gent gran, un 9% que són massa petits i s’om-

plien massa ràpid i un 6% que eren insegurs, perquè s’et pot quedar enganxat un braç o un nen pot caure a dins.

Algunes persones van dema-nar que totes les bateries de con-tenidors vagin acompanyades de les seves homòlogues de piles o de bombetes, com s’havia fet fa anys, ja que és molt més còmo-de que haver d’acudir expres-sament a la deixalleria o altres punts on hi ha els contenidors per a residus especials.

Un altre dels aspectes que encara s’ha de decidir es com es farà el canvi, si primer es canvi-aran les bateries que estan més deteriorades, si el canvi es farà progressivament a mesura que es facin malbé, o bé si es canvi-aran primer els que estan més cèntrics perquè s’utilitzen més o tots de cop. En tot cas està pre-vist que es comencin a substituir a partir del mes d’octubre fins a començament del 2015.

Per últim, i malgrat que Cas-tellbisbal és capdavanter en el reciclatge de residus entre els municipis de l’Àrea Metropolita-na, el dinamitzador de Medi Am-bient va convidar els presents a que proposessin idees per en-grescar la població que encara no ho fa a conscienciar-se a reciclar. I és que a les repercussions ambi-entals de no reciclar s’hi han de sumar les econòmiques. Alguns suggeriments, que van fer arri-bar tant grans com petits, van consistir en fer un concurs o un sistema de bonificació, premiar als que portin joguines velles a la deixalleria amb un val per com-prar alguna cosa nova, o bé, pel cantó contrari, multar a aquells que no reciclin, però es fa molt difícil controlar aquesta dada.

L'Escola Montserrat estalvia 14.000 euros en consum energètic

Després de 2 anys participant al pro-jecte Euronet 50/50, una iniciati-va europea per fomentar l’estalvi energètic als equipaments educa-

tius, l’Escola Mare de Déu de Montserrat ha aconseguit estalviar 14.000 euros -7.000 per any-posant en pràctica nous hàbits de con-sum energètic, com ara apagar llums en sortir de les aules, ventilar poca estona els espais, aprofitar al màxim la llum natural o regular la temperatura dels termòstats.

A més d’aquesta reducció de costos en les factures d’electricitat i gas, el centre també ha aconseguit, els darrers 2 anys, estalviar el consum de més de 154.000 kilowatts i deixar d’emetre a l’atmosfera prop de 34 tones de di-òxid de Carboni.

Per reconèixer aquesta important tasca a favor del medi ambient que està duent a

terme l’Escola Mare de Déu de Montserrat, el passat 11 de juny al migdia es va fer un acte simbòlic al centre, que va comptar amb l’assistència de l’alcaldessa de Castellbisbal, Dolors Conde, i el regidor de Medi Ambient, Alberto Matallanas.

A més de lliurar uns diplomes a les classes de 4t, 5è i 6è que s’han encarregat de fer l’es-tudi energètic de l’escola i que han proposat actuacions de millora per estalviar energia, es va fer un reconeixement als ecodelegats que han participat activament en l’equip energètic del centre. Durant l’acte l’Ajuntament també va fer entrega a l’escola d’un xec simbòlic per valor d’uns 7.000 euros, equivalent al 50% de l’estalvi econòmic aconseguit.

A més de felicitar a tota la comunitat educati-va de l’escola, l’alcaldessa va aprofitar per recor-dar que "el més important d’aquestes iniciatives

és fomentar en els nens l'hàbit d'estalvi d'ener-gia i que traslladin aquests costums a casa ".

l’Escola Els Arenys també s’ha sumat a la ini-ciativa 50/50, per a la qual cosa ja compta amb un equip energètic que liderarà el projecte i des del qual es faran les propostes d’estalvi.

Els nens i nenes de l’escola amb el diploma. Aj. Castellbisbal

Una de les premiades amb un carro de la compra.

6 el diari de Castellbisbal · juny de 2014CIUTAT

Jugar amb foc sense prendre mal

N’hi ha que volen, xiu-len, peten, fan guspi-res i tenen colors... La indústria dels petards

ens n’ha assortit amb una àm-plia gamma, però cal saber usar-los molt bé. A una setmana de la Revetlla de Sant Joan, la Nit dels Petards, l’Ajuntament de Cas-tellbisbal, amb la col·laboració dels grups de Defensa Forestal, Els Diables de Castellbisbal i els voluntaris de Protecció Civil i Creu Roja van impartir un ta-ller per aprendre a usar aquests petits explosius amb seguretat. L’acte, al pati de l’ajuntament, va estar estructurat en tres parts diferenciades: una centrada en conèixer els tipus de petards, una en la roba i, per últim, efec-tes negatius del mal ús. Primer de tot, cal parar atenció a la seva perillositat, segons la normativa: la classe 1 (bombetes, bengales, les fonts, tots els que poden uti-litzar els més petits), 2 (algunes dels que volen, coets, piules...) i 3 (els més perillosos, com les tra-ques xineses, els voladors (para-caigudes, correcames, xiuladors,

girasols i rodes) i els coets (co-ets de tro i de llum). Cadascuna d’aquestes classes està indicada a partir d’una edat i s’han de ti-rar a una determinada distància. Però fins i tot els més inofensius tenen les seves indicacions i, per exemple, les cebetes, plenes de pedra-foguera, cal tirar-les a un metre de distància.

A més, hi ha diferents tipus de metxes, més llargues, que donen més temps a apartar-se abans de l’explosió, i més curtes, que tri-guen molt menys. També es po-den classificar els petards segons el seu funcionament: si volen o exploten, els que fan guspires, els que xiulen... És convenient anar a comprar els petards amb un adult i informar-se de què farà cada model si no es coneix. Una cinquantena de nens i nenes van seguir atentament l’explicació, amb moltes ganes de participar.

Fora de les butxaquesCal tenir present que els petards són explosius de petit format, que no cal témer-los, però sí conèixer-los per no fer-se mal.

Com tirar un petard? Primer, cal agafar-los per la cua; encen-dre’ls a terra; estar preparat per córrer en cas que alguna cosa falli, per exemple, pot passar que la metxa estigui cremant per dins i no ho veiem, per la qual cosa esclataria inesperada-ment. I com encendre’l? Sempre amb la metxa, la cordeta, i mai directament amb un encenedor. D’aquesta manera, estem més lluny del petard.

Els petards i coets sempre s’han d’encendre amb la metxa, no amb l’encenedor

Més a tenir en compte: no ens posem de genolls a sobre del petard ni apropem molt la cara. No s’han de dirigir cap a les cases -una nena del públic va recordar que fa 2 anys es va cremar un balcó del carrer Pi i Margall durant un correfoc- ni cap a la gent, abans de tirar-los mirem al nostre voltant, no si-gui que algú vingui corrent, i no els tirem als peus. A més, si pro-vem d’encendre un petard i no peta, més val descartar-lo i no tornar-ho a intentar més tard, ja que podria petar de sobte i, molt menys, desmuntar-lo! Tots aquests advertiments van anar acompanyat de demostracions pràctiques amb la interacció dels presents.

Per últim, també es va explicar

com cal portar-los a sobre du-rant la nit de Sant Joan: el més convenient es dur-los a dins una bandolera sobre una espatlla, no pas creuada, ni en una mot-xilla sobre l’esquena, perquè si-gui fàcil de treure-se-la si, per exemple, una espurna d’una al-tre petard cau a dins. I tampoc és segur portar-los en una bossa de plàstic, que crema molt fàcil-ment, ni a dins de les butxaques. I no oblidem que més val deixar l’encenedor i la metxa fora de la bossa on portem els petards!

Ben tapats i amb roba de cotóI qui millor per parlar de l’ús lúdic i segur del foc que els di-ables, que molt poques vegades es cremen malgrat que sovint juguen amb foc. Dos membres de la colla dels Diables de Castell-bisbal, amb molts correfocs a les

esquenes, van mostrar la mena de roba més adequada perquè els encenalls i les guspires no foradin els teixits i ens arribin a la pell. La millor és la roba de fibres naturals, en especial el cotó, mentre que com més per-centatge de fibra sintètica més

ADF, Diables, Creu Roja i Protecció Civil mostren els perills dels petards abans de la Revetlla

La Flama del Canigó baixa cada solsti-ci d’estiu cap a di-versos punts dels

Països Catalans, entre el 22 i el 23 de juny, per en-cendre les fogueres de la Revetlla de Sant Joan. A l’igual que l’any passat, els encarregats de baixar-la a Castellbisbal seran el Club Ciclista Castellbisbal i el Club Mindundis Team. La trobada tindrà lloc a les 8 del vespre davant de la masia de Can Amat, a la cantonada entre l’avingu-da Molins de Rei i el car-

rer Països Catalans. Des d’allà, la flama farà un re-corregut per la plaça de Catalunya, Pi i Margall, la plaça de l’Església, el car-rer Major, i les avingudes Gaudí i Pau Casals per ar-ribar, cap a dos quarts de 10 de la nit, al Parc Folch i Torres, on serà rebuda per les colles de foc (els Diables, la Cuca i els Pota-focs) i pels Geganters de Castellbisbal, i s’encendrà la foguera.

Tot seguit, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) hissarà una estelada ge-

gant que després instal-larà al punt de sortida, es llegirà el manifest i La Co-ral La Unió donarà el peu perquè tothom canti Els Segadors. L’homenatge a la cultura catalana anirà seguit d’una traca i una cercavila amb les colles de foc i els Geganters, i s’aca-barà amb un tast de coca i moscatell, seguit d’un So-par a la fresca a la plaça de l’Església, que es preveu a les 22.30h. I 30 minuts abans de la mitjanit, tindrà lloc la revetlla, amb ball, al mateix espai.

La Flama del Canigó tornarà a baixar de la mà de Mindundis i el Club Ciclista

flamarada fa i més ràpid es cre-ma. I tot i que faci molt calor les mànigues i els pantalons -servei-xen els texans- han de ser llargs, i posar-se un calçat còmode i no destapat. Com més complements se li afegeixin al vestit millor: ulleres especials o de sol, un bar-ret de palla -un altre element natural que no crema-, o bé una caputxa o un mocador i guants.

Per il·lustrar la informació, els voluntaris van ruixar amb foc els dos maniquís que que-daven -ja que un havia servit de víctima propiciatòria per mos-trar el perill de portar un petard a la butxaca-, un vestit amb una

camisa de teixit sintètic i l’al-tre amb una samarreta de cotó. Mentre que el primer va quedar foradat el segon no li va fer res.

Les conseqüències negatives d’un mal ús dels petards no afec-ten només a les persones, sinó també a l’entorn natural, un pe-rill molt real al terme, esquitxat d’urbanitzacions. Per tancar l’ac-tivitat, el grup es va traslladar a la Sala d’Actes, on els tècnics de l’ADF van mostrar vídeos d’incen-dis greus causats per petards en paratges naturals, especialment coets, i efectes de les cremades en mans i altres parts del cos per culpa d’un ús irresponsable.

CIUTATjuny de 2014 · el diari de Castellbisbal 7

Castellbisbal i Catalunya Banc signen un conveni per destinar els pisos buits a lloguer socialL’acord se suma a d’altres que mantenen per lluitar contra la morositat dels préstecs

L’Ajuntament de Cas-tellbisbal s’ha adhe-rit al conveni de col-laboració subscrit el

passat mes d’octubre entre el Departament de Territori i Sos-tenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Catalunya Banc, per posar a disposició de la ciutada-

nia habitatges buits d’aquesta entitat bancària en règim de lloguer a preus assequibles.

L’alcaldessa, Maria Dolors Conde, i el director de zona de Catalunya Banc, Lluís Garcia-Morato, van signar l’acord el passat 3 de juny, davant de la presència de la directora de

l’oficina de Castellbisbal, Cris-tina Gálvez, i del regidor d’Ha-bitatge, Alberto Matallanas que amb la cessió dels habitatges a un lloguer assequible s’assegura que “cap persona o família que-di exclosa d’un habitatge per motius econòmics”.

Aquesta nova col·laboració entre l’Ajuntament de Castell-bisbal i Catalunya Banc se suma a la que mantenen des de fa més d’un any amb els problemes d’impagament i morositat dels préstecs dedicats a la compra d’habitatge familiar, camp en què l’oficina bancària de Cas-tellbisbal s’ha demostrat molt sensible i col·laboradora amb el Servei d’Intermediació Hipote-cària que la Regidoria d’Habi-tatge va posar en marxa el de-sembre de 2012 i des de la qual ja s’han atès més de 80 casos.

Aj. Castellbisbal

8 el diari de Castellbisbal · juny de 2014CIUTAT

Et proposaré un camí de 10 passes per sortir del lloc que no t’agrada. Cal ser valent/a i creure en

un mateix i deixar-se de deter-minismes i fata-lismes i de la bona sort i de la mala sort. Va, agafa les regnes de la teva vida i deixa de culpar-te i culpar el món de la teva situació. No cal que te les creguis a priori, et demano, senzillament, que in-tentis posar-les en pràctica. Pas 1 – Accepta la teva reali-tat sigui la que sigui, sense criticar-te. Pas 2 – Decideix si vols variar la teva realitat present i amb quin temps. Un any et sembla bé? Menys temps potser et portarà a una situació d’estrès! Pas 3 – Defineix quin camí agafes per fer el canvi, continues al lloc on ets o bé varies de residència, de tre-ball d’amics o bé de parella? Pas 4 – Posa’t en acció i dirigeix les passes cap a la nova realitat. Pas 5 – Cultiva la confiança, creu-te que el camí triat és el correcte. Aparta la por que et paralitza. Pas 6 – No defa-lleixis en les pri-meres dificul-tats, posa voluntat incondici-onal en el teu quefer diari. Pas 7 – Visualitza, des de la serenitat i la pau, com el teu projecte es realitza en el temps i omple’l de llum. Pas 8 – Confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa i després confia i tre-balla. Pas 9 – Viu la realitat que estàs construint com si ja hagu-és arribat a la teva vida. Pas 10 – Dóna gràcies a l’Univers, per-què t’ha concedit la teva petició. Ets l’artífex de la teva vida i de la teva història. No et fallis. Èxit! Adéu.

Sortir del lloc on ets!

Les al·legacions dels veïns de Costablanca no arribaran a la Generalitat

Els serveis jurídics de l’Ajuntament de Castellbisbal han descartat les

278 al·legacions que van presentar els veïns de Costablanca. Sembla que cap d’elles s’ha pogut en-caixar en l’expedient de les obres d’urbanització de Costablanca, segons va expressar l’alcaldessa, Dolors Conde, que un any després d’ocupar el càrrec va anunciar que les causes són únicament jurídiques i no pas per manca de vo-luntat política.

La reparcel·lació de Cos-tablanca va ser el punt principal del ple municipal de juny, que va ser mogut, ja que molts veïns de la ur-banització van acudir amb pancartes i l’equip de go-vern i l’oposició van inter-canviar força retrets.

Els grups municipals van votar la inclusió d’un text al recurs que s’ha de presentar a la Generali-tat per fer referència a la greu situació econòmica de molts veïns de Costablanca. Mentre que Alternativa per Castellbisbal va considerar que l’expedient requeria una explicació de la situa-ció molt més extensa, el PP es va abstenir argumentant que l’alusió crearia inde-fensió jurídica als veïns. Finalment, es va arpovar el text amb els vots de l’equip de govern més Alternativa. En canvi, l’acord per portar els acords sobre Costablan-ca a la Comissió Jurídica Assessora es va aprovar únicament amb els vots de CiU i PSC.

Partits i veïnsEls veïns de Costablanca van demanar un informe tècnic per comparar el projecte d’urbanització dels carrers i el resultat final de les obres. L’ob-jectiu és demostrar que el sobrecost de les obres és una estafa, i complemen-tarà l’informe encarregat per l’Ajuntament el 2008, que demostrava el mal es-tat del clavegueram de la urbanització recentment inaugurada.

Els veïns han organit-zat una recollida de fons per pagar els advocats i els informes i s’han posat d’acord en aturar el cobra-ment de la darrera quota. Per fer palès el seu males-tar estan fabricant pan-cartes que es poden veure per tota la urbanització. Consideren que tots els partits són culpables de la situació en quès es troben i per això no van permetre que cap d’ells fessin actes electorals abans dels comi-cis europeus.

Aquests, per la seva ban-da, mouen fitxa de diferent manera. El Partit Popu-lar ha sol·licitat la creació d’una comissió de treball per a Costablanca, a través d’una instància presentada a l’ajuntament el passat 25 d’abril. El partit també de-mana que un nou càrrec de confiança del PSC-CiU es posi a disposició dels veïns i faci les funcions d’asses-sorament, suport, ajuda i gestions amb altres ad-ministracions públiques i interlocució amb l’Ajunta-ment de Castellbisbal.

El Ministeri de Foment ha fet públic que recu-perarà el túnel de via única, actualment fora

de servei. L’anunci el va fer al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el passat 9 de juny. L’estat ha ini-ciat el procés d’informació pú-blica del projecte d’actuacions per a la implantació de l’ample de via estàndard entre Castell-bisbal i Martorell. Les obres per-metran augmentar la capacitat de la línia existent recuperant l’antic traçat ferroviari en un recorregut de 2,4 quilòmetres entre l’estació de Castellbisbal i la de Martorell, just a sota del creuament amb l’A-2.

Entre les estacions de Mar-torell i Castellbisbal hi ha dos túnels, un de via doble, pel que se circula actualment, i un al-tre de via única, que és el que es recuperarà amb l’objectiu de maximitzar la funcionalitat de la línia, sobretot ara que les obres adjudicades per Adif fa un any per a la implantació de l’ample

estàndard del Corredor Medite-rrani porduiran afectacions de trànsit. El projecte es podrà con-sultar a la seu de l’Ajuntament de Castellbisbal fins a principis de setembre.

La recuperación del túnel de vía única en Castellbisbal para ac-ceder a la factoría Seat, en la ac-tualidad fuera de servicio, para lo que es necesaria la recuperación de este túnel, la reconstrucción de la plataforma ferroviaria actu-almente desmantelada y la cons-trucción de un pequeño ramal de conexión con la vía actual.

Foment recuperarà la via de sentit únic entre Castellbisbal i Martorell

Imatge extreta del facebook dels veïns.

CIUTATjuny de 2014 · el diari de Castellbisbal 9

Activitats d’estiu per a tots els gustos

La regidoria de Joventut ja ha presentat les acti-vitats, sobretot cursos

i tallers, que té previstes per a aquest estiu. Les activitats s’han treballat “braç a braç” amb els corresponsals dels instituts per donar una ofer-ta acurada als gustos dels i les joves. Inclouen una oferta lúdica i de lleure, però tam-bé de prevenció i estudis: beques Joves per a canviar el món, teatre, sessions de ci-nema, pràctica d’anglès, cus-tomització de gorres, Skate Night, cursos de manipula-ció d’aliments, la Lan Party o una nit remullant-se a la piscina municipal. La regidoria de Joventut

va entregar les beques als treballs de recerca de batxillerat. Els pre-

mis, que reconeixien els millor treballs de temàtica local, han anat a parar a sis alumnes de l’institut Castellbisbal. El lliura-ment va tenir lloc el passat 4 de juny i tots es basen en l’empresa: n’hi ha un sobre les Bodegues Joan Sardà, un altre és sobre la creació d’un espai per a joves a Castellbisbal per fer activitats dirigides i un pla per crear un club de Pàdel. Els tres treballs van rebre tres beques, una de 400 euros, de 225 i de 125 euros, en funció de la nota.

A contiuació es va fer la pre-sentació pública del Carnet Jove de Castellbisbal, que ja el poden demanar de manera gratuïta to-tes les persones que tinguin en-tre 12 i 29 i que estiguin empa-

dronades a Castellbisbal al Punt d’Informació Juvenil. El carnet dóna dret a descomptes de fins al 50% de l’import i avantatges en diferents serveis municipals (cursos, espectacles...). El carnet és una idea que va sorgir a la pri-mera sessió de treball per elabo-rar el Pla Local de Joventut.

La regidoria també va presen-tar el nou Espai Jove, que serà la sala on havia d’ubicar-se la cafe-teria d’Els Costals, lloc on es des-envoluparan les activitats i cursos destinats al jovent. Per començar, podem veure l’exposició de la Ge-neralitat Ética etílica, que estàra fins al 30 de juny, uns plafons que donen consells per no correr ris-cos innecessaris durant el temps d’oci i consum dels jovent.

Neix el Carnet Jove de Castellbisbal

Els dies 13 i 14 de juny va tenir lloc el Mercat de Benviure a l’avinguda Gaudí, on diversos comerços de Castellbisbal van posar els seus tendals per oferir els seus productes i serveis. L’activitat va anar acompanyada de tallers i ac-

tivitats per a la gent, i malgrat que el matí de divendres va ser molt fluix, la resta

del temps es va animar. A més, l’Associació de Comerciants Castellbisbal Comerç ha estrenat un punt dinamitzador del comerç associat, que quinzenalment està a disposició del públic amb una parada a les principals zones comercials del muni-cipi, com a l’Església, la Bassa i la Plaça Lluís Companys.

L’Associació de Comerciants celebra la VII Fira-Mercat de Benviure

ESPORTS10 el diari de Castellbisbal · juny de 2014

La Unió Esportiva tanca la campanya 2013-2014 amb èxits del futbol baseEl club celebra el sopar de final de temporada amb l’assistència de 350 persones i amb l’entrega de premis a esportistes i tècnics

Els setze equips de la Unió Es-portiva van fer el sopar de final de temporada amb l’as-sistència de 350 persones, és

a dir, la massa social del club, futbo-listes, tècnics, junta directiva i famili-ars. Durant l’acte, celebrat la primera setmana de juny, es van entregar els trofeus de final de temporada al mi-llor jugador i company per categoria, al millor entrenador (Xavi Torras) i també al tècnic amb més trajectòria al

club (Carlos Monleón Pereira).

El millor entrenador és Xavi Torras, i el tècnic amb més trajectòria, Carlos Monleón

El futur del club celebra triomfsEl club del nostre poble està fent una molt bona feina amb la seva cantera i, a més de la vessant formativa i de la transmissió de valors, aquest any

s’han celebrat èxits esportius dels més petits, que són i seran el futur de la Unió Esportiva.

L’Aleví B s’ha proclamat cam-pió de lliga del grup 43 de Tercera Divisió amb 77 punts i 25 partits guanyats, dos d’empatats i una sola derrota. Aquests infants han estat l’equip més golejador del seu grup (193) i el menys golejat (40). El se-gon classificat, el Can Parellada, s’ha situat amb 9 punts menys que els de Castellbisbal i han rebut divuit gols més i n’han fet 24 menys.

El Benjamí A ha quedat tercer del grup setze de Segona Divisió amb 71 punts i a un punt del segon i a set del primer. Després de 30 par-tits disputats, n’han guanyat 23, han aconseguit dos empats i han perdut en 5 ocasions. Han marcat 137 gols i n’han rebut 50.

El preBenjamí A s’ha proclamat campió del Torneig de Sant Esteve ses Rovires, tot i que cal assenyalar que durant aquesta temporada tam-bé han guanyat dos tornejos més. Finalment, un combinat format per jugadors dels benjamins B i C es va proclamar tercer al Torneig de Ripo-llet. Bona feina del club en el futbol base i alguns èxits que ens auguren un bon futur per al futbol castellbis-balenc. Xavi Martí Juan. El primer equip homenatja l’Aleví B. U.E.

Els nois del Benjamí A celebren el tercer lloc durant el sopar de fi de temporada del club. U.E.

Present i futur: l’Aleví es fotografia amb la copa de lliga amb el primer equip de la Unió Esportiva. UNIÓ ESPORTIVA

Pre-benjamí A ha guanyat tres tornejos aquesta temporada. U.E.

el diari de Castellbisbal · juny de 2014 ESPORTS

La Federació Catalana de Korfbal premia tres esportistes locals i en nomina a quatre més

Castellbisbal s’està con-vertint en una de les capitals catalanes del korfbol gràcies als re-

sultats del club local i dels seus jugadors i jugadores i també amb actes com el que es va celebrar el 14 de juny, ja que la Federació Ca-talana va triar les instal·lacions del Pàdel Indoor Castellbisbal per fer la Gala de Final de Tem-porada, durant la qual es va fer entrega dels premis als esportis-tes més destacats de la campanya que s’acaba de tancar.

Tres van ser els esportistes castellbisbalencs que van rebre reconeixements. Irene Figueroa s’ha convertit en el màxima en-cistelladora de categoria absoluta femenina amb 53 dianes. La juga-

dora també va rebre el reconeixe-ment com a millor jugadora de la lliga, un premi que va compartir

amb Olga Gandía, del Vilanova i la Geltrú. Les dues empatar en nom-bre de vots, 46. Xavi Vidal va ser

escollit com a millor jugador de la lliga i Luis Rosa com a millor entrenador de l’any, repetint el guardó que ja va rebre fa dues temporades.

El club del nostre poble va arribar a la gala amb set espor-tistes nominats, dels quals tres es van en-dur premi. Xènia Ramis, Aida Rovira i Dani Ezpeleta estaven nominats com a millors jugadors en progressió, mentre que Kàlki-dan Mimó optava al reconeixe-ment com a millor jugadora en categories de promoció. Des del club, s’ha manifestat: “Tres pre-mis d’entre un total de set no-

minacions venen a confirmar el bon moment que viu el Korfbol Castellbisbal. Això servirà per esperonar encara més als nos-tres en la lluita per aconseguir més i millors fites esportives a nivell col·lectiu i individual, en una engrescadora i apassionant propera temporada”. X.M.J.

El Club Korfbal Castell-bisbal C ha aconseguit el sotscampionat de lliga de Tercera Divisió. La

final, disputada contra el Llado-nosa de Lleida a Mataró, va aca-bar amb el resultat ajustat de 15 a 17, en un partit molt disputat que no es va decidir del tot fins els darrers minuts. L’equip C va aconseguir disputar les finals de la lliga després d’imposar-se per 7 a 10 al K. Vallparadís C a les se-mifinals. Des del club, s’ha desta-cat el mèrit d’aquest conjunt que fa poc que s’ha format: “Parlem d’un equip de nova creació força

peculiar, amb una franja d’edats amplíssima, i amb jugadors i ju-gadores en una clara i satisfactò-ria progressió esportiva. Però el tret definitori d’aquest equip és, per sobre de tot, l’esperit d’unió i confiança plena a competir en aquest esport d’una forma sana i assenyada, fent del corfbol una font inesgotable de bones expe-riències i alegries compartides des del principi fins a la fi”. Cal destacar que l’equip de Tercera Divisió és el primer cop que arri-ba tan lluny en la seva categoria.

Per la seva part, l’equip A de Castellbisbal va perdre les semi-

finals de lliga al caure durant el tercer partit per 20 a 18 contra el líder de la lliga regular, el Va-llparadís de Terrassa. Va ser un enfrontament igualat i competit fins els darrers sospirs i el nos-tre equip va ser capaç de redu-ïr l’avantatge de dotze cistelles que havien aconseguit els de Terrassa a la meitat de l’enfron-tament. Si l’equip hagués acon-seguit guanyar les semifinals, els castellbisbalencs haurien dispu-tat per primer cop en la seva his-tòria la gran final de la Lliga, la qual cosa els hi donaria accés a poder jugar competició europea

l’any vinent, i tancaria així una magnífica temporada on hauri-

en disputat tant la final de Copa com la de la Lliga. X.M.J.

El segon millor equip català

11

El Club Korfbal Castellbisbal tanca la temporada amb el sotscampionat de lliga de l'equip C i amb una bona campanya del primer conjunt de l'entitat que no ha pogut entrar a Europa

L’equip C ha fet una molt bona temporada. Federació catalana de KorFbal

CULTURA12 el diari de Castellbisbal · juny de 2014

Un castellbisbalenc anomenat Adjutori Segarra

L’ajuntament de Castellbisbal s’ha sumat a la commemoració del Tricentenari, dels 300 anys des de la derrota de 1714 enfront a les

tropes del rei Borbó. El passat divendres 6 de juny, la vila va fer un homenatge a un castellbisbalenc que va participar als fets, Adjutori Segarra, amb diverses activitats.

Els actes van començar amb una crida als alumnes de les escoles a la sortida, a dos quarts de 5 de la tarda, a participar a la celebració. A la plaça de l’Església, on hi havia la bandera negra dels Mique-lets i el penó de Sant Jordi, la companyia Xarop de Canya va organitzar diferents activitats adreçades a nens i nenes per imaginar-se el setge de Barcelona i la realitat de la ciutat l’any 1714. Després d’un repic de campanes a les 17 i 14 mi-nuts, una companyia de Miquelets va recorrer el poble amb marxes militars i

salves de mosquetons fins a la rotonda de l’avinguda Pau Casals, on es troba el monument en honor als defensors de Ca-talunya l’any 1714. Allà, la Coral La Unió va entonar El Cant dels Ocells i l’Elenc te-atral va recitar poemes de Salvador Es-priu. Després de l’ofrena floral, tots junts van cantar Els Segadors.

L’acte institucional va comptar amb la presència del comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, i amb l’historiador Fran-cesc Serra, autor del llibre Els herois de 1714. Els defensors de Catalunya, que dóna a conèixer la figura d’Adjutori Segarra, que va explicar alguns dels episodis en què va participar el capità. Just després es va in-augurar l’exposició Adjutori Segarra. Capità de voluntaris a cavall. Fill de Castellbisbal.

Bregat en la batallaAdjutori Segarra és un personatge impor-tant per a la història de Catalunya. Veí de Castellbisbal, va ser un dels capitans de la cavalleria de l’exercit català que va participar en la Guerra de Successió i en el desenllaç de l’11 de setembre de 1714, i també va participar en la defensa de la ciutat de Barcelona durant el setge.

Integrat a l’exèrcit austriacista des de 1705, Segarra procedia de les unitats for-mades per voluntaris, els miquelets de ca-valleria, però amb una gran experiència militar, ja que va participar a moltes acci-ons guerrilleres contra les tropes borbò-niques. Va obtenir la patent de capità i el 1711 va alçar una companyia de cavalleria de voluntaris, combatent a Prats de Rei i a Cardona. La Generalitat li assentà plaça el 1713. Sortí amb l’expedició del diputat militar i el 1713 es va integrar com a capi-tà de cavalls en el regiment Brichfeus, on romangué fins a la capitulació de Cardo-na. S’exilià a Viena el 1715, on va gaudir de subsidi de capità.

1714-2014La mostra explica com va viure Adjuto-ri Segarra i relata les batalles en què va participar, en un treball d’investigació que ha realitzat l’Arxiu Municipal en col-laboració amb l’Arxiu de la Parròquia.

Els qui visitin la mostra també troba-ran reproduccions de quadres, gravats i d’altres elements iconogràfics de 1714 procedents del fons de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i del Museo del Pra-do de Madrid, entre d’altres, així com els dibuixos de Francesc Riart o armament de 1700, cedit pel Museu Històrico-militar de Figueres. També es poden veure docu-ments originals i inèdits relacionats amb Adjutori Segarra, trobats als fons histò-rics dels arxius parroquial i municipal, així com armament procedent del Museo Histórico Militar de Figueres.

A més, i de manera excepcional, l’Ajun-tament de Barcelona ha cedit per a l’oca-sió la Bandera de Santa Eulàlia, ensenya

que l’11 de setembre de 1714 enarborava Rafael Casanova en el moment de ser fe-rit, mentre capitanejava les tropes de la Coronela sota el seu comandament.

Malgrat que la biografia d’aquest per-sonatge històric està molt ben documen-tada, fins fa poc era desconeguda per als castellbisbalencs, ja fossin estudiosos i no estudiosos, i la notícia sobre la seva exis-tència va arribar de la mà d’un militant de CiU. A partir d’allà, la comissió del patri-moni cultural de Castellbisbal i la regido-ria de Cultura es van posar a treballar per organitzar l’exposició i l’acte.

La descoberta d’aquest símbol ara que té lloc la commemoració del tricentenari, dels 300 anys des de la derrota de 1714, és destacable, i més en el marc d’aquest ani-versari, amb la consulta en l’horitzó i el relleu al capdavant de la família reial.

L’Ajuntament dedicarà a Adjutori Se-garra el pati interior de l’edifici com a re-coneixement a la seva figura.

L’ajuntament li dedica un homenatge emmarcat en els actes del Tricentenari

Ens quedem al segle XVIII, perquè l’Arxiu Municipal ha decidit sumar-se, per segon any consecutiu, a la

celebració del Dia Internacional dels Arxius amb l’exposició ‘Castellbis-bal al segle XVIII. Una aproximació’, ja que el 9 de juny es commemo-ra la creació, l’any 1948, del Con-sell Internacional dels Arxius de la UNESCO. La mostra explica alguns aspectes de la vida de Castellbisbal en aquesta època a través de dos documents sobre el nomenament del batlle Joseph Margarit i regi-dors de l'Ajuntament els anys 1776

i 1792, posant-los en context amb el text que es va enviar l'1 de juliol de 1789 a Francisco de Zamora. Escrip-tor, viatger i funcionari de la Corona, Francisco de Zamora va ser, des del 1784, alcalde del crimen i, més tard, oïdor de la Reial Audiència de Cata-lunya; posteriorment, fiscal a la Sala de Corte a Madrid i encara, conse-ller de Castella. Destaca pels seus Diarios entre els quals el Diario de los viajes hecho en Cataluña.

La reproducció d’un altre docu-ment recull aspectes de la vida quo-tidiana al Castellbisbal de les aca-balles del segle XVIII, un moment

de transformació social. Segons el cens de Floridablanca, al 1787 Castellbisbal tenia una població de 715 persones, la mateixa en aquells moments que Esplugues i més que Castelldefels. Després de la desfe-ta del 1714, l’activitat principal és el cultiu de la vinya per al comerç del vi, amb destí a Barcelona.

L’exposició es podrà veure fins a l’1 d’agost al vestíbul de l’Ajunta-ment. L’any passat, la mostra, ini-ciativa de l’Arxiu Municipal, tenia com a tema el 180è aniversari de la Primera Guerra Carlina i els seus efectes a Castellbisbal.

Castellbisbal a finals del segle XVIII

Aleix Mateu / Aj. Castellbisbal

L’Ajuntament de Barcelona ha cedit la bandera de Santa Eulàlia per a l’ocasió. Aleix Mateu

Els set joves de l’institut Castellbisbal Timón i Rumba han estat els més votats amb 436 vots a les

les semifinals de la 5a edició del MusicAula, el Festival Pop-Rock del Estudiante, un concurs es-tatal de grups musicals formats per estudiants de secundària. Les votacions estaven obertes fins al passat dimecres 18 de juny, i el grup local va encapçalar en tot moment el rànquing a la pàgina web del concurs.

Malauradament, les votacions no decidien el guanyador, ja que el jurat de MusicAula tenia un

pes del 70% a l’hora de decidir els cinc grups finalistes. Aquest es va decantar finalment pel grup Input de Saragossa, que era el tercer més votat.

És la primera vegada que la jove banda -només té 2 anys- es presen-ta al concurs, el qual van trobar buscant per internet. La banda va tocar a la Sala Razzmatazz el pas-sat 7 de juny després de ser esco-llits junt a les altres quatre bandes que componien la Zona D, que in-cloïa Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc i La Rioja.

La cançó amb la que participa-ven al concurs es diu Yo te busqué,

una rumba de ritme lent gravada a Castellbisbal i Irlanda.

En cas d’haver estat els esco-llits del grup D, el set joves hau-rien participat a la final estatal a Madrid contra els guanyadors de les altres quatre zones. El pre-mi era grabar un videoclip de la cançó amb la que es van presen-tar al festival i actuar en un con-cert a alta mar a la tercera edi-ció del Baleària Fun&Music, com a teloners de Doctor Pitangú en la travessia entre Dènia i Palma el 17 de juliol. Però queda clar que per qualitat i suport popular s’han quedat molt a prop.

Timón i Rumba guanyen la votació del MusicAulaEl grup es queda a les portes de competir a la final amb grups de tot l’Estat

Alguns dels membres amb la nova samarreta del seu disc.

Diego Arcos, distingit finalista del Premi Cicatrius 1714

El jove Diego Arcos ha resultat fi-nalista del premi literari Cicatrius 1714 en la modalitat B, adreçada a l'alumnat de 3r i 4t d’ESO. El con-

curs, que també disposava de la modalitat A, per a estudiants de primer cicle de se-cundària, consistia en bastir un relat de ficció a partir de la trama del llibre d’An-dreu Martín, Cicatrius de 1714, i ha estat el mateix autor qui ha seleccionat els finalis-tes de cada modalitat d'entre una selecció prèvia feta per l'equip d'Edicions Bromera.

El relat d'Arcos s'anomena El passat amagat i explica la història d'un nen que neix el 1714 i sobreviu al setge. Molts anys després, la història es coneix a través d'una carta on ha plasmat les seves vivències, i que un estudiant d'Arqueologia troba en-tre les runes del Born. Amb un to realista, el relat explica com vivien els barcelonins de l'època, a més de caure en una reflexió sobre els conflictes bèl·lics i les seves con-seqüències per a la gent humil.

Diego Arcos fa 3r d’ESO a l’Institut-Es-cola Les Vinyes i amb 13 anys ha guanyat el seu primer concurs. El centre de Cas-tellbisbal tenia aquest llibre com a lectu-ra obligatòria i la professora va proposar als alumnes que escrivissin un conte per participar al concurs. Dels setze relats, el d’en Diego Arcos va ser l’escollit per par-ticipar a Cicatrius. Ens explica: “M’agrada escriure perquè és una forma de viure al-tres històries que t’inventes tu i posar la teva opinió”. Una professora de socials de l’any passat ens parlava sobre les guerres que hi havia i un dels meus companys li va preguntar qui havia resultat guanya-dor, i ella li va dir que una guerra no la guanya ningú, que hi ha un que perd i un altre que perd més, i això s’em va quedar gravat i ho vaig incorporar al conte”.

Arcos també parla sobre el llibre de l’Andreu Martín: “T’explica la història però no es fa pesat, és fàcil de llegir i s’en-tén molt, t’imagines el que passa i això

m’agrada. Em va ajudar a entendre molt la guerra de Successió. Abans no havia llegit res sobre el tema però per escriure el con-te vaig consultar informació per internet i vaig anar a la biblioteca on em van donar alguns llibres”. Posteriorment, l’estudiant també s’ha presentat a altres concursos li-teraris, també en clau històrica: “He trobat algun altre concurs del Museu Nàutic de Barcelona i vaig enviar un conte molt cur-tet sobre els víkings, seguint el gènere his-tòric”. Però tot i que li agrada la Història, es veu fent el Batxillerat científic.

El text havia de tenir una extensió d'entre 2 i 3 fulls a DIN A4. Com a premi, el jove autor ha estat obsequiat amb un val de 100 euros per invertir durant un any en la llibreria que vulgui, i que de-dicarà en bona mesura a comprar-se els llibres de l'institut.

El concurs vol contribuir a recuperar i difondre la memòria històrica dels cata-lans entre els més joves fomentant la cre-

ació literària i la reflexió al voltant d’un episodi clau per a la història de Catalunya. Cicatrius de 1714 és el darrer llibre de l'es-criptor Andreu Martin. La novel·la histò-rica, que ha estat distingida amb el Premi Ciutat de Badalona, ens trasllada 300 anys enrere amb una història d'espionatge.

Premis Fic-CatNo és l'únic estudiant de Les Vinyes que resulta premiat darrerament. El passat 8 de juny, un grup d’alumnes d’entre 14 i 15 anys van quedar finalistes en la sec-ció especial per a centres educatius al Festival Internacional de Cinema en Ca-talà, celebrat el passat 8 de juny, amb el curtmetratge Insom. Els joves han treba-llat tot el procés de realització del film gràcies a l’assignatura d’emprenedoria, des de la creació d'una productora fins al rodatge. Amb aquest treball també parti-cipen al “Repte emprèn” de la Fundació la Caixa.

CULTURAel diari de Castellbisbal · juny de 2014

El relat conté un missatge antibèl·lic inspirant-se en la Guerra de Successió

13

15SUGGERIMel diari de Castellbisbal · juny de 2014

Producció de grups musicals Dijous, 26 Teniu un grup musical i us agra-daria tenir una visió externa per millorar els vostres temes? Els grups participants treballaran sobre els seus propis temes i se-gons les seves necessitats amb els professors. Es treballarà en dues sessions separades una setmana. S’afrontaran les sessi-ons en funció de la demanda del grup i les necessitats concretes. Amb Javier Abella Mina i Oriol Pidelaserra. Adreçat a tots els grups musicals de Castellbisbal i rodalies. Continguts generals: Revisió dels temes aportats; pre-producció de cara a un enregis-trament, preproducció de cara al directe i millora global del so del grup. Dates (a escollir): 26 i 27 de juny i 2, 3 i 4 de juliol. Ho-raris: a concretar amb els grups. Inscripció: Escola de Música. Cal-drà entregar un enregistrament

d’alguns temes del grup. L’acti-vitat és gratuïta.

Pilates Outdoor Divendres 27Mètode a on es treballa la postu-ra corporal mitjançant exercicis d’estirament global i la tonifica-ció de la musculatura implicada en el manteniment correcte de la postura. A les 20 hores, a l’Illa Esportiva.

24 Hores de bàsquet27 i 28 de junyA partir de les 20 hores, al pave-lló de l’Illa Esportiva. Organitza: Club Bàsquet Castellbisbal.

IV 12 hores de Futbol 7Divendres 27Al camp de futbol municipal. Inscripcions: 93 771 15 75 i 656 93 50 62. Organitza: UE Castell-bisbal Té un preu d’inscripció de 200 euros.

6a Cursa de Resistència Off Road Nocturna d’Autocròs Del 28 de juny a les 14.30 h al 29 a les 3hPuntuable per a la Copa Cata-lunya de Resistència Off-road. A més de la resistència de turismes,

i tal com vam fer en passades edicions, hi haurà un autocròs de Car Cross, que disputaràn la final també de nit. Al circuit del Serral de la Verdolaga. Organitza: AC Potarrojos Competició.

1a Arrossada de la Gent Gran Diumenge 29 Dinar amb pica pica, paella mix-ta (costella de porc, conill, po-llastre, calamar, sípia, gambes, musclos, sofregit, condiments, fumé de peix i arròs), begudes (vi, aigua i gasosa), tarta de lli-mona, cafès i licors. En finalit-zar el dinar, música en directe, ball i sorteig d’un cap de set-mana per a dues persones amb pensió completa i un pernil. Té un preu de 8 euros. A partir de les 13.30 hores al Casal Cultural i Recreatiu. Informació i ins-cripcions: Casal de la Gent Gran. Organitza: Gent Gran de l’Espai de la Plaça.

Taller de DJ (nivell I)1, 2, 3 i 4 de juliol Com fer ús d’un equip de so. De-senvolupa les teves capacitats creatives i enregistra les teves creacions musicals. D’11 a 12.30 h a la sala d’actes de l’Ajuntament. Joves entre 12 i 29 anys.

Taller de DJ (nivell II)8, 9, 10 i 11 de juliol Taller avançat de DJ per millorar les capacitats creatives i la tècni-ca. Si has fet el nivell I, no deixis d’apuntar-t’hi! D’11 a 12.30 h a la sala d’actes de l’Ajuntament.

Zumba2, 4, 9 i 11 de juliolDivertida combinació de ball i fit-ness on es treballa tot el cos amb música. A través de coreografi-es senzilles de cançons llatines, realitzaràs un exercici complet. Podeu consultar tots els tallers i cursos d’Estiu Jove al web de l’Ajuntament.

agenda

Altres llenties són possibles

La cuina d’en Xesco

Plou, fa f r e s c a , tinc fred. És es-

tiu i plou, refresca i fa fred. Llenties, cuit, bullit, calent

i reparador. Plou de nou, plou sobre mullat. Fa temps que plou, et mulles, calat fins a les entranyes, fa fred, cauràs malalt. Llenties altra vegada, m’agraden les llenties, les teves no. Et mulles esperant veure sortir el sol, el sol no arriba, vols veure la llum que no arriba, res no passa, res no fas, ja passarà. Esperes, ignores, ningú et creu. Avui menges llenties de nou. Pluja i llenties. Afortunadament no hi ha llenties cada dia, no són torrade-tes de Santa Teresa. Llenties per a tothom, ximples con sempre, fredes, sense entrebancs, rutinàries, sense sexe ni alegria, barroeres com tu. Sense interès i avorrides, vulgars, pesades i ràncies. No ho vols veu-re, omples la cullera i obres la boca, t’alimenten però no et donen plaer, i no ho vols veure. Segueixes mirant en una altra direcció, fa mal. N’hi hau-

ria prou amb una mica de xoriço, amb sofregit, amb pernil, amb ou, o pot ser una mica de passió. Ració doble, que restin per al sopar, amor amb amor es paga. Tu no vols llenties, això no és amor, estàs cansat, avorrit, deprimit, fart, frustrat. Mirar a una altra banda ja no serveix. Si hi ha de nou llenties no menjaré, em revelaré, no vull les teves llenties, una altra vegada no. N’estic fins als fogons.

Les teves llenties porten dos dits de greix i les sobres caducades de la nevera grollerament trossejades i afegides sense encert. Bullen al descuit, s’obren, es passen, es tren-quen, no tenen gràcia. T’importa poc. Sempre igual. Quanta ignoràn-cia junta! Ningú aixeca el cap, aquí no passa res, com si fossin les mi-llors llenties del món. Immobilisme recalcitrant, ignorància. Les teves llenties alimenten desamor, silenci a la sala. Si hi ha de nou llenties no menjaré, em revelaré, no vull les teves llenties, us les mengeu vosal-tres. N’estic fins als fogons.

Altres llenties són possibles. Peti-tes pardines o grans castellanes. Les

primeres de cocció ràpida, les altres necessiten remull. Abans les feia amb sofregit, ara les faig bullides, més lleugeres, menys contundents, els temps canvien, ens adaptem, evolucionem. No hi ha res més sen-zill que cuinar unes agraïdes llenties. Una part de llegums per tres o quatre d’aigua i a coure. A foc lent, tranquil, sense pressa. No per bullir amb vio-lència estaran acabades abans. Se-lecciona els seus acompanyaments a consciència, unes verdures servi-ran. Trosseja amb encert, de mida semblant a la llegum: carbassó, all, ceba, porro, api ... afegeix un puré de tomàquet i unes carxofes tornejades. Una fulla de llorer bastarà, pot ser no. Deixa-ho coure lentament i només al final de la cocció dóna-li una sorpre-sa amb uns trossets de sobrassada, cansalada o pernil, de xoriço tendre vermellós o fresca botifarra negra. Alegra l’olla amb un rajolí de vinagre, torna-li l’acidesa que l’hi vas treure i gaudeix. Veuràs als teus somriure i no pas per les llenties, és l’amor que has compartit.

Aquest amor que les teves llenties

van perdre pel camí no tornarà. Et vas oblidar de cuinar perquè et vas obli-dar d’estimar. La rutina m’avorreix. La vulgaritat s’apodera dels teus guisats i la conformitat que t’envolta men-ja i calla. Cuines malament i els que mengen de la teva olla atemorits mi-ren cap a una altra banda, són també culpables, culpables i covards. Enca-ra que plogui no vull mai més les te-ves llenties, totes per a tu. Ara ho sé, d’altres llenties són possibles.