el conte de les llegendes de gironaquerubi.cat/llegendes1.pdf · campanes: la beneta. era en...
TRANSCRIPT
EL CONTE DE
LES LLEGENDES
DE GIRONA
ESCOLA BRESSOL QUERUBI
FI
ELS GEGANTS
DE GIRONA
la lleona
la bruixa i
l'angel
la beneta
la majordoma i
sant narcis
cocollona
tarla
carnestoltes
A G
irona
tenim
tan
ts g
egan
ts,
que
sem
pre
m’h
i fa
ig u
n
embolic
. Els
més
vel
ls s
ón e
n F
èlix
i l’À
ngel
s, p
erò e
ls h
an
rejo
venit i e
stán
en p
lena
form
a.
Un d
ia v
an a
rrib
ar u
n p
arel
l de
geg
ants
més
jov
es.
Ell
port
a el
nom
del
fundad
or
de
Girona:
en C
arle
man
y. E
lla e
s diu
Anna,
com
la
noia
que
li va
fer
el ve
stit i G
ironel
la,
com
la
munta
nya
més
alta
de
Girona.
Fa uns anys va arribar a Girona en Pepet i la seva lleona.
De nit, quan en pepet dormia en un hostal, la lleona es va escapar i es va enfilar a una columna.
Tothom la volia fer baixar i li deia: baixa, baixa...
En Pepet es va despertar i per convèncer-la li va fer un petó... al cul!Però... a la lleona li va agradar i ja ho sabeu: NO PODEU DIR QUE HEU ESTAT A GIRONA SI NO HEU FET UN PETÓ AL CUL DE LA LLEONA!!
Qui no ha passejat mai per la catedral de Girona?
Si us pensàveu que a Girona no hi havia bruixes, anàveu ben errats! En teníem una que vivia dalt de la Catedral. No li agradava que ningú anés a passejar-hi i per això els tirava pedres.
A dalt de tot de la Catedral també hi havia un àngel que sempre li deia a la bruixa: PEDRES TIRES, PEDRES TIRARÀS I EN PEDRA ET CONVERTIRÀS!!
Si aneu a passejar per la Catedral, mireu si veieu la Bruixa.Ara i per sempre serà de pedra.
Fa temps hi havia un campaner de la Catedral que estimava molt una de les campanes: la Beneta. Era en Josefat. Sempre li portava flors i la feia tocar per les festes.
Segur que tots heu escoltat alguna vegada la Beneta. Toca les hores, els quarts des de dalt de tot de la Catedral.
Un dia, mentre en Josefat dormia...Que vénen els francesos! que vénen els francesos!!
La Beneta, tota sola, es va posar a tocar. Tots els Gironins es van despertar i els francesos van marxar!!
A Sant Feliu hi havia Sant Narcís i la seva majordoma, que li feia uns menjars molt bons i havia inventat la sopa de menta.
Un dia, mentre dormien, els francesos van arribar i es volien emportar Sant Narcís.
Però del llit de Sant Narcís, van sortir unes mosques que van fer fora els francesos!!
La majordoma, de tan grassa que estava, no es va poder aixecar del llit...
Hi havia una vegada una nena que es deia Tona, vivia en un convent de monges i era molt i molt bona...
Des de la seva finestra mirava sempre les carpes de l’Onyar i...Ella també volia nedar com un peix.
Mentre nedava, oh!!... Tot el cos ple d’escates li quedava.
De tan bé que es va portar, unes ales de papallona l’àngel li va donar.
Fa molts anys, al carrer de l’Argenteria, va haver-hi una epidèmia i tothom estava malalt. Van fer tancar el carrer i la gent i la gent s’avorria molt.
Però va arribar el Tarlà amb les seves cançons i tombarelles i va fer passar l’estona als gironins.
Un dia, mentre es feien petons amb la Dolá, la filla del pastisser...Aquest els va enxampar!!
El Tarlà li va donar la recepta del xuixo i es va poder casar amb la Dolça.
Fa molt temps va arribar a Girona un noi que es deia Carnestoltes.Tenia moltes ganes de cantar, ballar i fer gresca.
Un dia va convidar tots els Gironins a fer una festa amb ell. Tothom, pares, mares, avis, àvies, oncles, tietes... Es van disfressar i van anar a cantar amb en Carnestoltes. Tots feien xerinola, ningú no anava a l’escola, ni a treballar...
Però l’alcalde es va enfadar molt i molt i va fer fora de Girona en Carnestoltes. Tots els gironins van anar a veure la bruixa, la lleona, i també la majordoma que els va dir...
- Si enterreu una sardina, en carnestoltes us vindrà a veure cada any a mitjans de febrer, quan l’hivern s’està acabant... En Carnestoltes vindrà a Girona i tots tornarem a cantar, a ballar i a fer gresca.
Expliquen les àvies que, fa molt de temps, detant en tant venia a Girona en Rossinyol. Sí, sí, el gran poeta i pintor!!
En Pepet Gitano, un home molt curiós, l’ajudava a portar els estris de pintar: els papers, les pintures, el cavallet...
en pepet gitano
i en rossinyol
pen pn pppep
r
en p p
ro
eeeeen pnenneee pennnneneen pee pne ppp
nnennennnenennnnennnn osnn osossoososoooossn oooosi ooooi oneni n ron oson rrn rrrrrrrrrrrrr
pet
ros
epe
n ros
en pe
i en
en pnen ppnenenneen pnn
i enii nennnee
neen
ee
En Pepet, tenia molt d’èxit i sempre que passejava per la Rambla, les noies de Girona deien: PEPET, PEPET, QUIN GITANO TAN REFET!!