EL CLASSICISME FRANCÈS EN EL SEGLE XVII. L'ART I LA CULTURA DE LA CORT.

Context sociocultural

• Estem en el segle de la “grandeur” francesa. El segle de Louis XIV i del classicisme

• França domina Europa a través de les armes i les lletres

• Codificació de la llengua francesa: Richelieu crea l’Académie Française el 1634, i un dels primers diccionaris apareix el 1690 (Furetières)

•

Context polític• Edicte de Nantes: 1598), Henri IV (1553-1610): edicte que garanteix als

protestants la possibilitat de llibertat de culte, de tenir armes i d’ocupar llocs importants

• Hostilitats de la part dels extremistes catòlics • Henri IV i els seus ministres afavoreixen la prosperitat econòmica. Els territoris

de França s’amplien: la Savoie (Savoia), l’Auvergne (l’Alvèrnia), i le Lemousin (el Llemosí).

• El fanatisme religiós encara està molt present • En 1610, Ravaillac assassina Henri IV i aquest fet demostra que molts catòlics

no han perdonat al rei l’edicte de Nantes • Mort Henri IV,el seu fill, Louis XIII (1601-1643), que només té 9 anys, puja al

tron de França. Marie de Médicis, la seua mare, esdevé la regent. Aquesta regència provoca que el poder reial esdevinga més dèbil. Es produeixen episodis de conflicte i lluita

• En 1617, Louis XIII esdevé rei de França, després d’haver assassinat Concici, conseller de la reina mare. La lluita pel poder entre Louis XIII i la reina Marie de Médecis, durarà fins que Richelieu aconsegueix la reconciliació. És aleshores quan el cardenal aconsegueix la consolidació de la monarquia absoluta i la unificació de França

Després de la mort de Louis XIII, l’any 1643, el seu fill, Louis XIV (1638-1715), que només té 5 anys esdevé rei de França. Sa mare, Anne d’Autriche, amb l’ajuda del cardenal Mazarin, serà la regent

• Algunes revoltes i lluites contra el rei per part dels nobles tenen lloc a França durant els primes anys del regnat de Louis XIV (la Fronde, 1648-1653). Aquest fet forçarà Louis i sa mare a fugir de Paris. Ara bé el poder reial resulta reforçat després d’aquest enfrontament i Louis XIV queda marcat per aquest fet. A partir d’aquest moment el rei abandona Paris per a instal·lar-se definitivament a Versailles al1672, on regnarà sota el signe de l’absolutisme

• El regnat personal de Louis XIV comença el 1661, després de la mort de Mazarin, i dura fins al 1715

• Regnat de l’ordre i l’autoritat• Concentració de tots els poders: monarquia

absoluta • Unitat religiosa i ideològica del regne • Afavorir la prosperitat• Afirmar la presència francesa en l’exterior

• A més, el rei aconsegueix controlar i dirigir la cultura del moment. El mecenatge reial contribueix a l’expansió cultural de França i a crear un ambient artístic i literari

L’honnête-homme • El cortesà del segle XVII viu segons les normes de

l’honnête homme: intel·ligent, guapo, encantador, carismàtic, íntegre, sap apreciar les lletres i les arts

Libertinatge• Le libertinage és el desig del lliurepensament (és el nexe

d’unió entre l’humanisme i els filòsofs del segle XVIII)

• Moviment important entre la burgesia intel·lectual

Libertinatge• Rebuig dels dogmes religiosos

• Rebuig dels prejudicis heretats de la història.

• Rebuig dels costums austers

• Escepticisme, crítica

• Ateisme

Filosofia• René Descartes (1596-1650) és un savi que esdevé filòsof. • Es basa en les matemàtiques per a crear un mètode general

de raonament. • És en el seu pensament on troba l’essència del seu ésser al

mateix temps que la prova de l’existència de Deu. • «Je pense, donc je suis.», Discours de la méthode (1637)•

Textos :

Discours de la méthode• Méditations

Jansénisme• El jansenisme proposa una representació del món

basada en la salvació, la redempció. L’home es pot salvar del pecat original a través de la gràcia de Déu

• L ‘humà és el mal, l’error, el sofriment, la injustícia i la mort

• La saviesa és admirable però no explica la condició humana i no pot salvar l’home davant de Déu

• Pascal (1623-1663). Obra: Les Pensées (1670)• Només la fe pot salvar l’home. L’home ha de triar el

camí de la virtut, de la penitència i de la pietat