el butlletí de l’amicper al 2017 el temps mitjà que un lector de periòdics passarà navegant...

Construïm grans audiències

El ButllEtí de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

05/06/2015

nú

me

ro 139

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES EinES ComuniCaCió ESTRaTÈGiCa En PRoFundiTaT

El ButllEtí de l’amic

la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (amiC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. d’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACtuAlItAtLa primera: El Congrés mundial de mitjans de Comunicació va prendre les publicacions a internet com un dels punts fonamentalsD’aquí i D’aLLà: Caigudes generalitzades a la premsa diària autonòmica

COMuNICACIÓ DIGItAlinternet incrementarà el consum de mitjans, segons Zenith. la premsa en paper, qui pateix més

PuBlICItAt I MÀRQuEtINGmozilla introdueix els “Suggested Tiles” a Firefox, obrint la porta a la publicitat

NOVES EINESEls smartphones encapçalen la forma de connexió a internet a Espanya

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICAPremsa Comarcal reelegeix la junta i lliura els seus premis

EN PROFuNDItAtLa crònica: Reducció de subvencions a la premsa a Catalunya en època de crisitribuna: davant la reconversió brutal del sector de la premsa: solucions col·lectivesrepOrtatGe: Segons la Wan, augmenten els ingressos per venda de periòdics enfront de la publicitatanàLisi: al maig, cada dia un raigDOssier: Cinc coses que sabem sobre com consumeixen els joves informacióOpinió: Somriures i llàgrimes

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



el congrés mundial de mitjans de comunicació va prendre les publicacions a internet com un dels punts fonamentalsPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació (amb informacions de He-chos de Hoy, la Razón i Etcétera)

de dilluns a dimecres d’aquesta setmana, Washington ha aco-llit el Congrés mundial de mitjans de Comunicació, que orga-nitzava Wan-iFRa, l’associació mundial de Periòdics i Editors de notícies, i que ha reunit alguns dels principals professio-nals del sector i de mitjans tan destacats com The Washington Post, The new York Times, aFP, usa Today... des de com ha

d’abordar la premsa generalista “la senda del creixement” fins a com publicar notícies per «wearables», és a dir, dispositius com els smartwatches.

Per descomptat, també es va fer un repàs a la situació de la Premsa en l’últim any i a les tendències en el sector a tot el món, i es van abordar les mesures de protecció i prevenció que han de prendre els periodistes davant els atacs als mitjans. El món digital va assumir bona part de les ponències, des de com la compra programàtica de publicitat ha canviat per com-plet la publicitat en línia, fins a la segmentació com a clau dels continguts digitals passant per les denominades redaccions multiplataforma, en les que, amb un nombre cada vegada més reduït de periodistes, s’ha de treballar per a tots els dispositius possibles.

un dels moments més interessants es va viure durant la con-versa entre martin Baron, redactor executiu de The Washing-ton Post, i maria Ressa, cofundadora i redactora executiva de l’startup filipina Rappler. Preguntat per Ressa, Baron va abordar la possibilitat que tenen actualment els periodistes de conèixer el nombre de lectors que llegeixen els seus articles en els mi-tjans digitals, des de quin tipus de dispositius entren, des d’on,

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



quan, quant temps passen en cada pàgina o, fins i tot, saber si des de la seva informació han abandonat la publicació o han seguit llegint altres informacions.

així, ha explicat que els reporters de The Washington Post reben aquest tipus dades per conèixer millor als seus lectors, analitzar-los i, al mateix temps, aprendre a divulgar les seves històries a través dels seus perfils els a les xarxes socials, de tal manera que, paral·lelament a la vida que una notícia té en el mitjà en què s’ha publicat, les notícies segueixen una altra vida a través de Twitter o Facebook.

malgrat això, Baron també va assegurar que aquest tipus d’informació cal valorar-la en la seva justa mesura i que els pe-riodistes no s’han obsessionar tampoc amb «satisfer» als seus lectors, ja que es corre el risc d’abandonar certes normes bà-siques del periodisme si només es busquen les xifres. En qual-sevol cas, sí que va insistir en què el periodista actualment té una capacitat de crear les seves pròpies audiències que abans no tenia.

Pel que fa al moment actual de la professió, Baron va assenya-lar que és un error pensar que el moment present no és bo per

als periodistes. de fet, ha assegurat que els periodistes joves amb inquietuds digitals tenen oportunitats laborals, ja que són necessaris professionals capaços, d’una banda, de mantenir el nivell de qualitat dels mitjans, i, al mateix temps, d’aprofitar les oportunitats que internet ofereix.

bon moment pels mitjans de proximitat

Terry J. Kroeger, president de BH media Group, que està present en més de se-tanta diaris regionals dels Estats units, ha subratllat que hi ha un “gran futur” en nous negocis, de manera singular en els mitjans de proximitat. “Estarem en qualsevol format que vulguin els nostres lectors”, ha recalcat al mateix temps que també va alertar del risc de donar per

mort massa aviat al paper.

Per la seva banda, antonio Caño, director del diari El País, va referir que l’objectiu del Congrés és discutir sobre el repte comú d’adaptar als mitjans al periodisme digital. En aquest sentit, les primeres sessions de debat es van centrar en els desafia-




ments que imposa el desenvolupament d’internet, tot recollint que “el canvi més gran” en els últims anys ha estat reconèixer que el periodisme en línia és un “mitjà diferent” que “reque-reix la seva pròpia manera de comunicació”. no obstant això, es va argumentar que davant l’evolució d’un món que busca d’instantaneïtat i en el qual es premia la immediatesa de les xarxes socials, els mitjans tradicionals han de mantenir l’estil que sustenta la seva marca i la seva serietat. altrament, la base de lectors es perdria. “Ser professional en l’exercici periodístic, ens va recordar Baron, és una necessitat” i va defensar que els periodistes són els més capacitats per a “excavar profund” darrere dels fets.

El Congrés mundial de mitjans informatius va acabar abans d’ahir, dimecres. Els lectors d’El Butlletí de l’associació amiC poden obtenir més informació CliCanT aQuÍ


http://www.wan-ifra.org/congress_blog



A ENDESA UTILITZEM LA NOSTRA INNOVANT PER FER-TE LA VIDA MÉS FÀCIL

ONE - INFOENERGIA - MOBILITAT ELÈCTRICA TELEGESTIÓ - CIUTATS INTEL·LIGENTS

CREIEM EN L’ENERGIA D’AQUEST PAÍS

L’ENERGIA ÉS EL QUE TU FAS AMB ELLA

endesa.com

ÉS INSPIRADORA

ÉS CONTAGIOSA

ÉS REVELADORA

ACPG_188x122_S&S_Endesa_Reposicionamiento_A_CAT.indd 1 14/05/15 17:46



caigudes generalitzades a la premsa diària autonòmicaPer Prnoticias

El quart mes de l’any no ha resultat de nou positiu per a la premsa de les autonomies o regional. les caigudes són gene-ralitzades en difusió i vendes, encara que en aquest últim apar-tat els descensos són més acusats, segons les xifres recollides per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) .

la Vanguardia torna a encapçalar un mes més l’apartat de re-trocessos en vendes. a l’abril el diari barceloní es va deixar en-front de fa dotze mesos un 15,6% de les vendes i es va situar per sota de la barrera dels 35.000 exemplars. El segueixen a la sendera negativa de pèrdues interanuals Heraldo de aragón amb un 12% i la Voz de Galicia amb un 11,9%.

l’altra gran capçalera catalana, El Periódico, va registrar una caiguda del 9,4% i es va quedar fregant els 49.000 exemplars venuts en el quart mes d’enguany. la Verdad va perdre enfront d’abril de 2015 un 10,4% i xifra el seu muntant als quioscos en 11.404 números. dins del top ten dels regionals amb més pes El Correo és el que menys va patir en vendes amb un retrocés del 4,8% fins als 58.344 exemplars.

ACtuAlItAt/ D’AQuí I D’AllÀ



En l’apartat de difusió (vendes al quiosc més subscripcions més vendes en bloc) els descensos són més suaus. Per exemple, La Vanguardia s’anota una caiguda del 4,2% fins als 140.001 exemplars i El Periódico un 5% per quedar-se amb 87.126. un 5% també retrocedeix en un any El diario Vasco, la difusió es va situar a l’abril en 52.475 unitats.

la Voz de Galicia perd en dotze mesos un 6,9% de la seva difusió, mentre que Heraldo de aragón i la nueva España ho fan en un 6,3% i 6,7% fins als 34.214 i els 43.010 exemplars registrats a l’abril, respectivament.

el temps dedicat a la lectura de premsa a tot el món cau més d’un 25% en quatre anys

la quantitat mitjana de temps dedicat a la lectura de periòdics impresos va caure més d’un 25% a nivell mundial des de 2010 fins 2014 -però la popularitat de paper de diari ha demostrat la seva resistència al Regne unit amb només una caiguda del 3% en el mateix període.

la quantitat de temps dedicat a la lectura dels diaris de tot el món és d’una mitjana de 16,3 minuts per lector un dia de l’any passat, un 25,6% més que la mitjana diària de 21,9 minuts en 2010.

Per 2017 la mitjana mundial serà de només 14,1 minuts al dia, una caiguda del 35% des dels nivells de 2010, segons un nou informe de sobre consum de mitjans realitzat per Zenithopti-media.

l’informe mostra que minuts de mitjana per dia dedicats a la lectura de periòdics en realitat va trencar la tendència mundial el 2013 i 2014, mostrant un creixement de 3,4% i 3,3% respec-tivament.




Per al 2017 el temps mitjà que un lector de periòdics passarà navegant serà 18,2 minuts al dia, una caiguda de tot just el 5,4%. Certament, les xifres mostren una lectura ombrívola, però l’informe assenyala que internet és el gran guanyador del canvi en el consum de mitjans de consum. Això significa que els llocs web dels periòdics s’estan beneficiant de la pujada dels PC i l’ús d’internet mòbil.

“Tot i que la impressió està disminuint els periòdics mai han estat llegits per més persones”, va dir Jonathan Barnard, cap de predicció de Zenithoptimedia. “El creixement dels dispositius ha estat a l’avantguarda d’aquest canvi de consum tradicional en paper a mòbil, tauleta i el consum d’escriptori.” (d’aEC i Ze-nithmedia)

mitjans, teleespectadors i sindicats, dividits davant la prohibició de la pena de telenotíciesassociacions de premsa, sindicats i associacions de telees-pectadors i usuaris s’han mostrat dividits davant la modificació del PP de la llei d’enjudiciament criminal per protegir la imatge

dels detinguts, posicionant-se en contra o per contra demanant “buscar equilibri” amb el dret dels arrestats.

Entre els que es troben en la postura contrària s’ha pronunciat la associació de la Premsa de madrid (aPm), que ha rebutjat l’esmena popular a l’entendre que vulnera el dret constitucional a la informació.” El que pretén és ocultar als ciutadans les imat-ges de fets d’interès general”, ha assenyalat.

“Quan la policia deté a algú, bé per ordre d’un jutge o per la co-missió d’un delicte in fraganti, està defensant la seguretat dels ciutadans, per la qual cosa no s’entén que es pretengui amagar la presa d’imatges d’un fet que, per afectar la seguretat de tots, és d’interès general”, ha explicat l’associació, que ha instat tant al PP com a Ciu perquè “recapacitin” i retirin l’esmena.




En aquesta mateixa línia, uGT ha mostrat també el seu “rebuig” a l’esmena a l’entendre que ha de predominar el dret a la infor-mació. “Quan hi ha una col·lisió entre dos drets fonamentals com el de l’honor i la intimitat d’una banda i el de la informació de l’altra, entenem que ha de predominar el dret col·lectiu”, ha apuntat. (d’Espacio dircom)

mercat audiovisual: el secretari de comunicació aposta per destinar més periodistes al territori

El conseller delegat de la Xarxa de Comunicació local (Xal), Francesc Pena, considera que els “periodistes han d’estar al territori”. Els mitjans de comunicació del territori són “els qui

han de donar la informació i per tant són els qui han de tenir els periodistes”. En aquest sentit, avisa que la Xal hauria de reservar-se “un altre paper” basat en la inversió en tecnologia per ser utilitzada pels mateixos mitjans de proximitat.

Pena ho va dir en la setzena edició del mercat audiovisual de Catalunya, que se té lloc a Granollers. la inauguració de la fira va ser a càrrec del secretari de Comunicació, Josep Martí i Blanch, que va convidar el sector audiovisual a mirar-se el futur amb un “optimisme mesurat”.

martí, d’altra banda, va fer palès el “compromís” del govern amb el sector audiovisual amb el nou impost per a operadors de tele-comunicacions, que permetrà recaptar 25 milions d’euros l’any per destinar “íntegrament” a la producció audiovisual. Francesc Pena, d’altra banda, va apostar per un model de concertació públic i privat pels mitjans de proximitat. “Sé que això té una càrrega ideològica important”, va admetre. També va avisar: “no són normals determinats mapes de tele que hem creat des del diner públic.” El conseller delegat també va lloar els nous models de cooperativisme per gestionar les ràdios municipals: “Són models propis del país i crec que són models als quals no hem de donar l’esquena.” (d’aCn)




convocades les subvencions per a les tV privades

El departament de la Presidència ha obert la convocatòria de subvencions estructurals de 2015 per a emissores de televisió en català o en aranès de titularitat privada. la dotació és de 600.000 euros, un 5,82% més que els 567.000 euros de la con-vocatòria de l’any passat. El termini per presentar sol·licituds finalitza el proper 12 de juny.

Com en els cas de les subvencions a digitals, impresos i rà-dios, les bases reguladores dels ajuts a les televisions incor-poren nous requisits que busquen donar impuls a la producció de continguts propis per estimular l’actuació dels professionals del sector i enfortir l’espai català de la comunicació. En concret, s’estableix un requisit alternatiu a l’exigència de plantilla míni-ma de tres persones, consistent en l’acreditació d’unes despe-ses en concepte d’edició de continguts, que representin com a mínim el 20% del total de despeses subvencionables, que ha de ser almenys de 15.000 euros anuals (iVa i iRPF no inclosos en el cas de factures). (de Comunicació 21)

L’associació europea de revistes (emma) dóna suport a #copyrightForFreedom

Emma, l’associació Europea de mitjans Revista, dóna el seu suport a la campanya #CopyrightForFreedom que té per objecte posar en relleu i generar suport a la llibertat d’expressió, en el context del debat actual sobre la reforma dels drets d’autor.

Com s’exposa en un comunicat (CliCaR aQuÍ), en nom dels editors de premsa a Europa, gestió i protecció dels drets d’autor eficaços són essencials per al manteniment d’un periodisme in-dependent, notícies i anàlisis que són tots els elements vitals de qualsevol democràcia. Viure avui sense una premsa lliure i independent no només seria una amenaça per a la nostra de-mocràcia i els valors europeus sinó que seria impensable.

l’associació convidar a donar suport a la subscrivint una crida a les institucions de la uE per oferir el seu suport a un sistema de drets d’autor robust que “sustenti la diversitat de les nostres


http://www.magazinemedia.eu/wp-content/uploads/Press-release-copyrightforfreedom.pdf



cultures i permeti que les moltes diferències d’opinions puguin aflorar lliurement”. De la mateixa manera, també es pot mostrar suport mitjançant el hashtag #copyrightforfreedom a les seves xarxes socials. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

La page Original, de badalona, rep el premi a la millor empresa europea d’eco innovació

la Comissió Europea ha valorat sis empreses que utilitzen l’European Eco-management and audit Scheme (EmaS) per a obtenir un rendiment excepcional en l’eco-innovació. En la 10a cerimònia dels Premis EmaS va ser premiada la Page original,

un estudi de comunicació visual, es constitueix com a empre-sa l’any 1991, a Badalona. En l’actualitat, els seus socis Sonia martínez Ruzafa i José martínez Ruzafa (llicenciats en Belles arts per la universitat de Barcelona) dirigeixen projectes es-pecialitzats en comunicació social, institucional i empresarial. magda Escudero és la responsable de la producció i la gestió.

la Page original va maquetar de bell nou la veterana Revista de Badalona el mateix any 1991, fins que la publicació va pas-sar a imprimir-se en format tabloide després de fusionar-se amb el diari El Punt, edició Barcelonès nord.

El premi rebut per la Page original reconeix l’esforç de l’empresa i el seu compromís amb la innovació tecnològica, i això pot ser a través de la inversió en investigació (nous o millors productes, serveis i processos), el compromís amb els empleats, clients i comunitats locals, i les accions per oferir be-neficis més enllà de l’activitat principal d’una empresa.

“Els guanyadors dels Premis EmaS demostren que l’economia circular ho és tot”, va dir Karmenu Vella, EuDes de La Page, afirmen que “estem contents amb aquest pre-mi europeu perquè ens anima a seguir treballant en equilibri




amb el medi i amb les persones. Perquè ens recorda que un equip petit no pot renunciar a grans projectes. i perquè fa evi-dent que sou molts els professionals del disseny, proveïdors, col·laboradors, clients, amics i seguidors que comparteix aquest mateix impuls per comunicar de manera innovadora i créixer de forma sostenible”. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

apple, la primera marca del món

Segons l’últim rànquing publicat per BrandZTm, apple és ac-tualment la marca més valorada en el món. la seva taxació ascendeix a 247.000 milions de dòlars. d’aquesta manera, la

marca de la poma supera Google (173.000 milions) i a micro-soft (115.000 milions). El Top-10 el completen iBm, ViSa, aT & T, Verizon, Coca Cola, mcdonalds i marlboro.

Pel que exclusivament al mercat espanyol, Banco Santander, Movistar i Zara lideren la classificació de marques amb més va-lor financer, segons el Rànquing de Marques Espanyoles més Valuoses 2015, elaborat per la consultora independent Brand Finance. l’informe ha detectat, d’altra banda, una pèrdua gene-ralitzada de valor entre les marques españoles. (de marketing news i ipmark))




internet incrementarà el consum de mitjans, segons Zenith. La premsa en paper, qui pateix mésPer intermedia

d’acord amb les Previsions del Consum de mitjans, un nou in-forme publicat per Zenithoptimedia, la gent passarà una mitja-na de 492 minuts al dia consumint mitjans en 2015, un 1,4% més que els 485 minuts diaris de 2014. aquest increment ve propiciat pel ràpid creixement de l’ús d’internet, que creixerà en un 11,8%.

les Previsions del Consum de mitjans de Zenithoptimedia és un conjunt d’estudis que monitoritza els patrons canviants en el consum de mitjans al llarg de 65 països d’arreu del món, i ava-lua com la distribució del temps de consum entre els diferents mitjans canviarà entre 2014 i 2017. aquest estudi se centra en la quantitat de temps dedicat a llegir diaris, revistes, veure la te-levisió, escoltar la ràdio, anar al cinema, utilitzar internet i veure publicitat exterior.

el consum d’internet creixerà un 10% a l’any, augmentant el consum generalEl consum de mitjans global va créixer d’una mitjana de 461,8 minuts diaris a 2010-485,3 minuts en 2014, un increment del 5,1% o una mitjana del 1,2% anual. al llarg d’aquests anys, la quantitat de temps que la gent va dedicar a internet gairebé es va duplicar, d’una mitjana de 59,6-109,5 minuts al dia, mentre que el temps dedicat als mitjans més tradicionals va caure de 402, 2-375,8 minuts. la tecnologia mòbil, en particular, ha creat noves oportunitats per consumir mitjans , permetent a les per-sones l’accés a internet mentre estan fora de casa, comprant, de camí a la feina, esperant a amics, etc.

S’estima que, entre 2014 i 2017, la quantitat de temps con-

COMuNICACIÓ DIGItAl



sumint mitjans a tot el món creixerà una mitjana de l’1,4% a l’any, arribant als 506,0 minuts en 2017. mentrestant, el con-sum d’internet creixerà un 9,8% arribant als 114,8 minuts al dia. la quota d’internet del consum general de mitjans creixerà del 12,9% el 2010 al 22,6% el 2014 i al 28,6% el 2017.

els mitjans tradicionals es veuran perjudicats per la com-petència d’internet

Si bé internet ha impulsat el creixement en el consum de mi-tjans, també ha erosionat el consum de mitjans tradicionals. El consum de tots els mitjans tradicionals (és a dir, diaris, revistes, televisió, ràdio i cinema) excepte exterior va caure entre 2010

i 2014. aquesta caiguda està directament relacionada amb la competència d’internet, i la nostra estimació és que continuï caient fins al 2017.

Els periòdics en paper han estat els que més han patit aques-ta competència, seguits de les revistes. Entre 2010 i 2014 el temps mitjà llegint un periòdic va caure un 25,6%, mentre que el temps invertit en llegir una revista va caure un 19,0%. El consum de televisió va caure només el 6,0%. Entre 2014 i 2017 pronostiquem que el consum de diaris caurà una mitjana del 4,7% a l’any, mentre que els de les revistes i la televisió ho fa-ran a unes taxes del 4,4% i 1,6% respectivament. Cal assenya-lar que aquestes xifres només es refereixen al temps emprat en aquests mitjans en els seus formats tradicionals: publicacions impreses i programes en televisió convencional. El temps inver-tit en aquests mitjans en els seus formats en línia està inclòs en el total d’internet.

L’exposició a la publicitat exterior està creixentEl temps d’exposició a la publicitat exterior ha crescut un 1,2% en-tre 2010 i 2014, de 106,0-107,2 minuts al dia. això es deu a diver-sos factors: hi ha més emplaçaments en lloc públics, la població està migrant a ciutats als països emergents, i la major disposició




dels consumidors a passar el seu temps lliure fora de les seves cases des que els seus ingressos disponibles es recuperessin després de la crisi financera. Entre 2014 i 2017 pronostiquem que l’exposició a la publicitat exterior creixerà un 0,2% a l’any.

La televisió encara domina el consum de mitjans a nivell globalmalgrat la seva recent, encara que poc important, caiguda, la te-levisió segueix sent de lluny, el mitjà més popular a nivell global, amb 183,9 minuts de consum al dia en 2014. El consum d’internet el segueix amb 109,5 minuts al dia. la televisió va representar el 42,4% del consum de mitjans global el 2010, el 37,9% el 2014. Creiem que el 2017 seguirà representat per més d’un terç (34,7%).

consum de mitjansEl consum de mitjans és més gran a l’amèrica llatina, on la gent passa una mitjana de 744 minuts consumint mitjans, i me-nor a la regió Àsia Pacífic, on el consum mitjà és només de 301 minuts a l’any. El temps invertit en consumir mitjans a Àsia Pacífic està creixent bé enfront de la mitjana global, però, a mesura que el desenvolupament econòmic facilita l’accés a la gent a més mitjans, i més temps lliure en què els consumeix: el consum de mitjans va créixer un 6,7% el 2014 i preveiem una taxa de creixement anual del 2,9% fins al 2017

“un individu mitjà ja passa la meitat de la seva vida conscient consumint mitjans,” va dir Jonathan Barnard, Head of Fore-casting de Zenithoptimedia. “Però la gent segueix famolenca a tenir més oportunitats per descobrir informació, gaudir de l’entreteniment i comunicar-se amb els altres, i la nova tecno-logia està proporcionant aquestes oportunitats. la tecnologia també permet que les marques es comuniquin i aprenguin dels consumidors d’una altra manera. Suposem que el consum de mitjans seguirà creixent per al futur pronosticat, multiplicant les oportunitats de les marques per desenvolupar relacions amb els consumidors.”

una empresa sueca de pagaments en línia permetrà comprar articles de premsal’empresa de pagaments en línia sueca Klarna, valorada en més de 1.000 milions de dòlars, ha desenvolupat una eina amb la qual poden ajudar als mitjans a fer la transició digital i mo-netitzar els seus continguts, informa “ Business insider “. la companyia va ser fundada el 2005 i va construir el seu negoci al voltant de la idea de deixar el pagament fins després d’haver




realitzat la compra en línia, en lloc d’abans. a més, una vegada que has emplenat les dades per primera vegada, l’ordinador o dispositiu mòbil els recorda per a properes compres, que no-més requeriran d’un clic per iniciar el procés.

Klarna pensa que la seva tecnologia serà molt útil a la premsa tradicional perquè facilita als seus lectors la compra en línia de les seves informacions. de moment, ha començat a treballar amb el gegant dels mitjans Bonnier aB, propietari del principal diari de Suècia, el dagens nyheter, per possibilitar que la seva audiència pugui comprar de forma ràpida i senzilla passis diaris a la seva web per 1 euro i articles individuals per petites quan-titats. (de Business insider)

barcelona acull les iii Jornades de periodisme de Dades

Conferències, tallers i trobades de periodistes, desenvolupa-dors i dissenyadors que parlaran sobre el periodisme de dades. aquesta és la proposta de l’open Knowledge Foundation, que organitza a Barcelona les iii Jornades de Periodisme de dades des d’ahir, dia 4 fins diumenge, dia 7 de juny.

aquestes jornades, que també es fan a madrid, almeria i Pamplona per aquestes dates, es basen en la presentació d’experiències en l’aplicació innovadora de les dades i la seva visualització al servei del periodisme, perquè si bé les dades sempre han estat presents en aquest àmbit, les últimes innova-cions tecnològiques ofereixen noves formes de comunicar-les, elaborar-les i interpretar-les.

iniciades per Karma Peiró el 2013 amb mar Cabra, la periodista explica al seu blog que l’organització és com un trencaclosques, que requereix “paciència i encaixar les peces a poc a poc”, afegint-hi que enguany les jornades tenen més col·laboracions i suports. Jornades que, segons Peiró, tenen com a objectiu “compartir coneixement” des de la visió que “com més s’aprèn, més es pot avançar”.




l’estrena de les jornades es fa amb la celebració d’un “hac-katon” de periodisme de dades, que dona pas a diverses con-ferències sobre l’ús de les dades en el periodisme, basades en casos concrets amb presència internacional. durant el cap de setmana, a més, es duran a terme diversos tallers dirigits a periodistes per millorar algunes competències clau a l’hora de treballar en aquest àmbit. (de nació digital)

Diari de terrassa obre la seva nova web

diari de Terrassa va obrir dimecres la seva nova web informa-tiva. una plataforma en línia per ampliar el servei als lectors, subscriptors i anunciants. l’aposta per la qualitat informativa ha portat el diari a l’opció mixta de notícies en obert, per a tots els lectors, i notícies “tancades”, accessibles només per als subs-criptors. una aposta arriscada davant un públic acostumat al “tot gratis”, però que pretén valoritzar el treball dels professio-nals de la informació. El model mixt, a més, cada vegada s’està introduint més en els diaris digitals, tant catalans com espan-yols i internacionals. Els subscriptors de l’edició en paper tin-dran accés gratuït a totes les informacions de la versió “on line”.

l’obertura del web de diari de Terrassa es realitza en fase de proves per a facilitar l’adaptació tant dels periodistes del mitjà, com de la plataforma que s’utilitza per oferir la informació en “on line”. En aquest sentit, i al llarg de les pròximes setmanes s’aniran ampliant els serveis a l’usuari, tots en obert. a més dels que ja es poden trobar al site -el temps, necrològiques, farmàcies, sortejos, etc.- se sumarà la programació televisiva i la cartellera de cinemes. (d’aEC)




mozilla introdueix els “suggested tiles” a Firefox, obrint la porta a la publicitatPer Ticbeat

a mozilla segueixen donant-li voltes a com rendibilitzar i poder mantenir viu el projecte de Firefox i la resta en què està emmar-cada la fundació (com el propi Firefox oS). En aquest sentit, sembla que el futur d’aquesta sostenibilitat passa per la publi-

citat i per explotar nous formats d’anuncis menys intrusius però que obtinguin millor recepció per part dels usuaris.

És en aquest procés en el qual s’emmarquen els seus nous “Suggested Tiles” (alguna cosa així com “rajoles suggerides”). Es tracta de la nova marca de la publicitat del Firefox, que s’amplia i apareixerà per defecte a tots els usuaris d’aquest na-vegador des d’aquesta setmana, amb el llançament d’una nova beta d’aquest programa (Firefox 39). Tot i així, la versió estable d’aquest nou sistema de publicitat no arribarà fins aquest estiu, segons han explicat des de mozilla.

“Volem mostrar al món que és possible fer recomanacions de publicitat i contingut pertinents sense deixar de respectar la privacitat dels usuaris i donant-los el control sobre les seves dades”. així entenen aquest nou programa d’anuncis des de mozilla, que en realitat no és més que una “personalització” i una ampliació de l’estratègia publicitària que aquesta organit-zació va posar en marxa fa ja més d’un any.

En aquest moment, mozilla va crear els “Tiles directory”, o el que és el mateix: anuncis publicitaris que es veien com una casella més a la pàgina de “nova pestanya” de Firefox. des

PuBlICItAt I MÀRQuEtING



d’aquesta organització van anunciar, en un primer moment, que la publicitat només es mostraria als nous usuaris, els qui encara no haurien navegat prou perquè en aquestes caselles es mos-traran les seves webs favorites.

Òbviament aquesta proposta va durar poc i mozilla va ampliar la publicitat a tots els usuaris, compaginant les caselles amb les webs favorites dels usuaris i les de contingut patrocinat. Ara sembla que aquest programa s’intensificarà encara més, mostrant més anuncis i alternant-los amb més freqüència. En aquest sentit, a mozilla asseguren que primer mostraran sem-pre anuncis relacionats amb la pròpia Fundació i els seus ob-jectius, per després deixar espai als continguts de tercers.

màxima privacitat i control de les dades per part dels usuarisEl gran avantatge (o desavantatge, segons es vulgui mirar) de la proposta publicitària de mozilla és que persegueix salvaguar-dar al màxim la privacitat dels usuaris i afavorir que tinguin el màxim control sobre la seva informació.

En aquest sentit, “Suggested Tiles” no tindrà accés a galetes ni a cap tipus d’informació personal o seguiment en línia més enllà del propi historial de navegació de Firefox. així mateix,

tots aquells usuaris que vulguin deixar de veure anuncis al seu navegador només hauran de desactivar aquesta opció a la sec-ció de Configuració del programa.

el cac conclou que la campanya institucional preparats s’adequa a la normativa

El Consell de l’audiovisual de Catalunya considera que la cam-panya institucional Preparats, impulsada pel Govern la setmana passada, s’adequa tant a la llei de publicitat institucional com a la de la comunicació audiovisual. l’acord del ple del CaC ha es-tat aprovat aquest dimecres per tres vots a favor, dos en contra i una abstenció.




Segons el Consell, l’anunci projecta una imatge d’una Catalun-ya com una societat millor a partir de la constatació d’una idea del present en la qual la ciutadania està preparada, però sense exposar ni els instruments ni les polítiques que cal seguir per arribar-hi. així, el CaC conclou que a l’espot no hi ha continguts de publicitat política ni es relacionen directa o indirectament amb una idea o formació política.

El Consell de l’Audiovisual va iniciar d’ofici l’anàlisi de la cam-panya Preparats sense haver rebut cap petició al respecte. amb tot, la campanya havia rebut crítiques de PSC, PP, iCV.Euia i C’s. a més, Societat Civil Catalana en va demanar la retirada perquè al seu parer promou “plantejaments secessionistes”.

Per la seva part, el secretari de Comunicació, Josep martí, ha-via defensat la “impecable” neutralitat del fons i la forma de la campanya, assegurant que no contenia “motius ideològics”. Sobre la petició de SCC, martí considera que és fruit “d’un pre-judici impropi i partidari”. (de Comunicació 21)

creix la inversió de la publicitat en la ràdiola inversió publicitària en ràdio va créixer el 2014 per primera vegada des de l’inici de la crisi. així ho revela el vuitè informe sobre la situació del sector de la ràdio a Catalunya encarregat per l’associació Catalana de Ràdio (aCR) a l’empresa media Hotline, que indica que es va produir un creixement del 2,5% i es van assolir els 44,1 milions d’euros.

les dades del 2015 insinuen que hi haurà un creixement su-perior, però molt lluny encara dels 75 milions del 2007. l’estudi també avança que en els darrers sis anys la ràdio és el mitjà tradicional que més ha crescut. (d’aCn)

concurs de mitjans de publicitat institucional de la Generalitat de 24.200.000 eurosÉs anunciat un concurs de mitjans de publicitat institucional de la Ge-neralitat de 24.200.000 euros. Es tracta del concurs de gestió i inser-ció de publicitat institucional en els mitjans de comunicació de la “Co-




munitat Autònoma de Catalunya”. Presentació de ofertes: fins a les 10:00 hores del dia 17 juny 2015. import: 24.200.000,00 € (d’ipmark)

solvia llança nova campanya amb scpFSolvia llança la primera campanya coincidint amb la finalització de la migració dels actius procedents de Sareb, presentant la seva ma-nera d’entendre el negoci immobiliari. Perquè on altres ofereixen operacions, Solvia ofereix una relació, en la qual l’acompanyament integral i assessorament personalitzat són elements fonamentals..de la mà de * S, C, P, F ..., Solvia llança aquesta nova campan-ya recolzant-se en la figura de l’acompanyament integral i expert com a element diferenciador. Tot això, ho trobarem des d’aquesta setmana en els mitjans habituals com televisió, premsa i mitjans digitals. (de Programa Publicidad)

Ogilvy & mather publicitat es fa amb el compte de la DGt

La filial madrilenya de l’agència Ogilvy & Mather Publicidad as-sumirà la creativitat de les campanyes de la direcció General de Trànsit de l’Estat, organisme dependent del ministeri d’interior,

al llarg de 2015 (fins al 31 de desembre de 2015). L’agència s’encarregarà de desenvolupar l’estratègia, el concepte de comu-nicació, la creativitat i la producció de les peces publicitàries de l’entitat pública, quedant encara en l’aire l’assignació del compte de mitjans. la campanya de la dGT és una de les accions de l’administració més rendibles per a la indústria publicitària. la part de creativitat i producció compta amb 1.452.000 euros de pressu-post. l’última agència responsable de l’estratègia i creativitat ha estat la independent alcandora Publicitat. (d’El Publicista)

nova campanya d’skoda Proximity Barcelona ha ideat una campanya que, amb humor i sense invertir un alt pressupost en producció, consolida Skoda com la millor alternativa en la relació qualitat-preu i pretén dife-renciar en una graella saturada per anuncis d’automoció inter-nacionals. Sota la idea de “no esperar més”, l’espot de la cam-panya mostra uns simpàtics macacos japonesos, famosos per passar llargues jornades relaxant-se en fonts termals, esperant.

aquest espot forma part d’una estratègia integral que inclou una campanya de banners, accions especials en autobild, so-cial media i ràdio. (de Periódico Publicidad)




media Diamond treballa per andbank

El banc privat andbank estrena campanya per llançar al mercat el seu nou producte financer: La Inversió Intel·ligent. Es tracta d’un dipòsit que combina inversió i liquiditat d’un compte re-munerat al 1,5 + Gestió de Cartera Multiperfil. La campanya de llançament, planificada per Media Diamond, tindrà sis se-tmanes de durada i va dirigida a clients actuals així com als potencials.

És una acció basada principalment en línia, on a més de les actuacions en SEm i SEo, l’agència gestionarà la publicitat dis-play, social media i RTB. (d’ipmark)




els smartphones encapçalen la forma de connexió a internet a espanya Per Periódico Publicitat i nació digital

Segons l’Estudi General d’internet (EGi), els Smartphones lideren la forma de connexió a internet a Espanya, principalment des de l’habitatge habitual seguida del lloc de treball. El 30% de les con-nexions es realitzen ja des dels smartphone, en canvi, els aparells de televisió no acaben de quallar com a forma de connectar-se.

L’estudi afirma que l’entrada a internet es realitza principalment des dels telèfons d’última generació (30%) seguits dels portàtils,

(29%), dels ordinadors de sobretaula (26%). En quart lloc es troben els televisors amb connexió a internet, Smart TV (7%). aquestes dades són preliminars de la investigació que està rea-litzant l’EGi amb la participació de mitjans col·laboradors.

Els llocs des d’on es connecten els usuaris a la xarxa són l’habitatge habitual (39%) i el treball (24%) principalment, seguit de la televisió (7%), els smartwath (1%) que ja iguala la conne-xió des cafeteries, aeroports (1%). Un 6% dels usuaris afirma connectar-se de altres formes.

Fins ara, l’Estudi General d’internet i les eines per a les compa-ratives de dades eren d’ús exclusiu per als clients d’EGi, però a partir d’ara, qui ho desitgi podrà consultar de manera gratuïta els seus estudis de 2002 a 2006 amb només registrar-se a la seva pàgina web. “Volem que la nostra eina s’estengui, espe-cialment entre la pimes”, explica Valentí Rico, president d’EGi, que creu que les seves enquestes poden ser una peça clau per contrastar les dades d’audiències a internet.

Per Rico, el model més fiable per conèixer l’audiència d’un lloc web combinaria les dades d’un sistema de mesurament d’audiències, els resultats dels adservers, els servidors de da-

NOVES EINES



des que mesuren l’eficàcia d’una campanya publicitària, combi-nats amb l’Estudi General d’internet. “El nostre sistema és l’únic multicanal, que barreja amb resultats d’internet amb mitjans tra-dicionals”, ressalta Rico, que insisteix que l’EGi té les portes obertes per sotmetre qualsevol tipus d’auditoria.

Els lectors d’El Butlletí amiC també poden respondre l’enquesta de l’estudi i optar a un premi de 500 euros opinant sobre empreses, productes i canals. També els mitjans associats poden col·laborar i aconseguir referenciació i resultats. només cal CliCaR aQuÍ

rrrepo, una original manera de mostrar enllaços classificats

Si volem mostrar al món un recull de enllaços classificats en di-ferents categories, és millor que seguim els passos a rrrepo. Es

tracta d’un nou projecte, disponible enrrrepo.co i encara en fase inicial, que permetrà generar contingut com l’existent a webde-signrepo.com (links relacionats amb el món del disseny web). l’objectiu és permetre la creació i moderació de grups de links, així com el seguiment dels “repos” creats per altres usuaris.

així és, podem seguir i ser seguits, mantenint així un aspec-te social d’un projecte que pot generar una enorme quantitat d’informació, ja que cada usuari al qual seguim pot estar recopi-lant constantment centenars d’enllaços de les matèries que ens interessen. Els lectors podran comentar cada link que trobin en el nostre panell, així com fer suggeriments de nou contingut, sempre mantenint un aspecte net i pràctic.

durant aquesta fase alfa és possible indicar el nostre email per-què ens avisin quan estarà lliure per al seu ús, així com entrar en contacte amb els creadors per si volem ser moderadors du-rant l’etapa de desenvolupament. us podeu registrar CliCanT aQuÍ (de Wwwhat’s new)

NOVES EINES

http://rsic.estudiogeneraldeinternet.com/home.php

http://www.rrrepo.co/

http://www.rrrepo.co/



twitter llança audience insights per ajudar a entendre millor les audiències clau

Conèixer millor a les persones i els mercats ajuda als anunciants a crear missatges potents que arribin al públic. Per això, Twitter ha presentat l’eina audience insights, per ajudar les marques a entendre millor a les seves audiències clau a Twitter. Gràcies

a aquesta eina, les marques poden descobrir informació valuo-sa sobre els seus seguidors i les persones que han interactuat amb els tweets de la marca i identificar audiències noves i relle-vants a les que poden dirigir-se en campanyes futures. a més, el panell de audience insights proporciona informació agregada sobre dades demogràfiques dels usuaris, els seus interessos, i comportaments de compra entre d’altres.

Amb aquesta informació, no només es pot identificar i segmen-tar millor el públic al qual dirigir-se amb Twitter ads, sinó també saber quin tipus de continguts creatius -com Vine o vídeo- són més atractius per a aquesta audiència. El panell de audience insights proporciona, doncs, informació agregada sobre dades demogràfiques dels usuaris, els seus interessos, i comporta-ments de compra. (d’El Publicista)

butlletins audibles: la nova font d’ingressos de time

Els mitjans de comunicació persegueixen més ingressos ideant noves fórmules per oferir continguts. no obstant això, moltes vegades la solució pot estar en traslladar alguna de les carac-

NOVES EINES



terístiques que funciona a mitjans tradicionals a una platafor-ma digital. la revista Time, conscient que els usuaris mòbils encaixen perfectament en el perfil de l’oient de ràdio clàssic, va posar a disposició de la seva audiència una versió en àu-dio de la seva newsletter. Si s’estengués aquesta pràctica, hi guanyarien tots: els usuaris podrien continuar realitzant altres tasques mentre escolten les notícies, els anunciants arribarien al públic de forma més efectiva que a través del banner i el mitjà obtindria ingressos gràcies a lectors-oients més compromesos. (d’Eco inteligencia)

Google ja mostra tuits en els resultats de recerques en mòbils

des d’inicis del mes, Google planejava agregar ‘tuits’ als seus resultats de recerca. i ja és una realitat. des de la setmana passada, els usuaris als Eua que utilitzen dispositius mòbils ja poden veure missatges de Twitter a les pàgines de resultats.només s’aplica per a tuits pertinents en els resultats de les se-ves recerques amb l’aplicació de Google (ioS i android) i el web mòbil. la versió web d’escriptori vindrà en poc temps i “te-nim plans de portar aquesta eina a més països en els pròxims

mesos”, indica la xarxa social. “Per exemple, si este, interessats en saber més sobre Taylor Swift, una ràpida recerca a Google portarà els nostres Tweets més recents. o, si ets unfanàtic de la televisió, una recerca amb #madmen t’atansaran les notícies. (de Clases de Periodismo)

NOVES EINES



premsa comarcal reelegeix la junta i lliura els seus premisPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Esparraguera va acollir el passat dissabte la novena conven-ció i la 33a assemblea ordinària de l’associació Catalana de la Premsa Comarcal. durant aquesta segona, es va reelegir com a president per als propers quatre anys Carles ayats (Setmana-ri de l’alt Empordà).

En el nou mandat estarà acompanyat d’Eulàlia Sòria (diari de Vilanova) com a secretaria i adjunta a presidència; anna alba-reda (la Segarra) com a tresorera; Francesc Florensa (Som

Garrigues) com a secretari i vicepresident de quinzenals i men-suals; Joan Cal (Segre) com a vicepresident de diaris; Francesc Fàbregas (El Vallenc) com a vicepresident de setmanaris; Car-me Paltor (777 Comunica) com a vicepresidenta de bi i trimes-trals, i dels vocals Xavier domènech (Regió 7), Joaquim Ram-bla (la Veu de l’Ebre), ivan Sanz (l’Esquerda de la Bastida), i Joan Carles Codolà (llumiguia).

les novetats respecte l’anterior junta són la incorporació d’anna albareda i Carme Paltor (aquesta en lloc del seu company a 777 Comunica, antoni Puig), i la sortida de david Baret (la Pin-ya). durant l’assemblea també es va s’ha aprovar la ubicació de la seu per a la propera edició de la convenció i l’assemblea de l’aCPC, que serà montblanc (la Conca de Barberà), a proposta de Francesc Fàbregas (director del setmanari nova Conca)

iquiosc i guardonsEls periodistes lluís Gendrau i Helena Solà van explicar a l’audiència les claus de la plataforma iQuiosc, la qual té per missió posar a l’abast de tothom a internet les publicacions pe-riòdiques en català. del projecte, van voler destacar la seva “senzillesa, ja que només cal arrossegar un PdF, la seva sol-vència i la possibilitat de facilitar una eina que genera ingressos

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICA



als editors”, i van posar com a exemple de les darreres millores l’analítica que l’iQuiosc ofereix als editors per poder segmentar els seus compradors.

Per la seva part, durant la Convenció es va lliurar el novè Premi de Recerca Premsa Comarcal, dotat amb 3.000 euros. Enguany se l’ha endut el projecte usos de les xarxes socials a la premsa local i comarcal: reptes i oportunitats per a l’empresa periodísti-ca, de l’equip investigador encapçalat per Susana Pérez-Soler (Facultat Blanquerna-universitat Ramon llull) i format per Àlex araujo Batlle i ariadna Fernández Planells (universitat Pompeu Fabra) i Cristina martorell Castellano i Santiago Justel Vázquez (uRl). El projecte proposa estudiar la presència dels mitjans locals i comarcals a les plataformes socials a partir d’una me-todologia contrastada i en base als resultats obtinguts, fer una guia pràctica d’ús professional on quedin recollides les millors pràctiques.

a banda, també es van lliurar els quarts Premis Premsa Comar-cal, que distingeixen les millors portades de l’any: en la catego-ria de diaris, bisetmanaris i setmanaris, el primer premi ha estat per l’Eco de Sitges i la portada Rusiñol entra al cau del segle XXi; en la modalitat de quinzenals i mensuals, per a l’om-Re-

vista de Riudoms i la portada llibertat; i en la de bimestrals i trimestrals, per a l’Erol i la portada Republicans 75 anys de la fi de la Guerra Civil.

Cap al final, també es van commemorar totes les publicacions associades que enguany celebren un aniversari especial: Tore-lló-Setmanari independent de la Vall del Ges (80 anys), Sega-rra (70), llumiguia (70), Revista alella (55), El Breny (40), la Segarra (35), Barret Picat (35), l’informador de martorell (35), la Veu de Flix (35), El Brogit (35), l’Escalenc (35), des dels Quatre Cantons (35) i 777 Comunica (25).

durant els parlaments de clausura, Josep martí Blanch, secre-tari de Comunicació del Govern de Catalunya, va demanar als mitjans “que mantinguin la seva independència en tot allò que avui en dia s’anomena ‘el procés’”. i Carles ayats, president de l’aCPC, va voler remarcar el fet que les publicacions comarcals i locals “històricament, han estat compromeses amb el país, la seva gent, la seva llengua i la seva cultura”.




conferència anual de la societat catalana de comunicaciól’institut d’Estudis Gironins acull avui, divendres, la conferència anual de la Societat Catalana de Comunicació, que enguany es desenvoluparà amb el doble títol de l’estudi de les audiències en el sistema comunicatiu complex actual i les fonts d’informació, qualitat informativa i qualitat democràtica en l’àmbit local.

l’acte central de la jornada serà la taula rodona les fonts pe-riodístiques i la comunicació local, amb la participació de Jordi Xargayó, director del diari de Girona; Jordi Grau, director ad-junt d’El Punt avui; Àlex martí, director de Televisió de Girona; Eduard Cid, de la Xarxa de Comunicació local; Joan Ventura, president de la demarcació gironina del Col·legi de Periodistes; Carles Puigdemont, alcalde de Girona i periodista, i Jordi Her-nández, de Grup de Recerca Comunicació Social i institucional de la universitat de Girona.

abans del debat, hi haurà dues conferències: l’estudi de les audiències en el sistema comunicatiu complex actual, de Joan Corbella, professor de la universitat Pompeu Fabra, i les fonts d’informació, qualitat informativa i qualitat democràtica en

l’àmbit local: el cas de Girona, a càrrec del professor lluís Cos-ta (udG) i Jordi Hernández, del Grup de Recerca Comunicació Social i institucional de la udG. (d’aEC)

George parker parlarà a barcelona del futur del periodisme i Orwell

Sota el títol El futur del periodisme. lliçons de George orwell, di-lluns, a les 7 de la tarda i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (al preu de 3 euros), George Packer oferirà una conferència on ens recordarà que “orwell va demostrar que l’escriptura de no-ficció pot ser una forma d’art literari que té




l’habilitat de combinar els profunds plaers de la literatura amb la urgència de comprometre’s amb el món. la seva escriptura narra-tiva combina l’experiència com a testimoni, les reflexions assagís-tiques i els arguments polítics. Però aquestes categories importen poc. Qualsevol periodista hauria d’aspirar a escriure literatura.”

George Packer és escriptor i periodista a The new Yorker. Ha fet de corresponsal en diferents països de l’orient mitjà i l’Àfrica. El seu darrer llibre, “l’enfonsament. Trenta anys de declivi ame-ricà” (debate, 2015), ha estat guardonat amb el national Book award. Packer serà presentat per miquel Berga, professor de literatura anglesa a la universitat Pompeu Fabra.

En el marc de la celebració del dia orwell, el mateix dia 8 de juny es farà una ruta literària per la Barcelona de George orwell . Per a més informació, podeu seguir el dia orwell a Twitter (#diaorwell) i Facebook. (d’aEC)

La Fundació carulla convoca una nova edició dels premis d’actuació cívica

la Fundació Carulla convoca novament els Premis d’actuació

Cívica. aquests sis premis, dotats amb 5.000 euros cadascun, estan destinats a reconèixer i agrair el servei al país i a la cul-tura de persones que, per la pròpia naturalesa de la seva tasca o per l’àmbit on la desenvolupen, són poc conegudes a la resta dels països de parla catalana.

El jurat d’aquests guardons, integrat per antoni Bassas, Jor-di Carulla-Ruiz, Carles duarte, Vicent Partal i damià Pons, es reunirà a mitjans del mes de setembre. El termini d’inscripció de les propostes es perllonga fins el 31 de juliol. Per consultar les bases i disposar dels formularis d’inscripció només cal Cli-CaR aQuÍ des del web de la Fundació es permet emplenar les sol·licituds electrònicament. aquells que vulguin proposar algun candidat a alguns dels premis també ho poden fer des del mateix formulari. (d’aEC)

Francesc Fondevila, en el comitè científic de l’European Alliance for innovation El doctor Joan Francesc Fondevila Gascón, director del Cen-tre d’Estudis sobre el Cable (CECaBlE) i professor titular


http://www.fundaciocarulla.cat/ca

http://www.fundaciocarulla.cat/ca



d’universitat (udG, uPF, uB i uaB), ha estat elegit membre del comitè científic de l’European Alliance for Innovation (EAI). CE-CaBlE també és membre d’Eai.

Eai ha estat creat pels líders de la indústria, investigació i orga-nitzacions d’elaboració de polítiques públiques per involucrar la comunitat mundial amb l’objectiu comú d’assegurar la compe-titivitat futura d’Europa a través de la innovació. En aprofitar el potencial de la revolució de les TiC, Eai involucra la comunitat global en tots els sectors de la societat per explorar formes en les que la innovació en tecnologia i negoci pot beneficiar la so-cietat en general.

Eai combina la visió i la defensa dels líders de la societat amb un model participatiu democràtic de base, funcionant a través

d’eines web innovadores que cobreixen totes les etapes del cicle d’innovació per construir un nou i sostenible paradigma d’innovació.

Per Fondevila, “és motiu de satisfacció estar en el comitè cien-tífic d’aquest organisme líder en innovació científica”. Investi-gador principal del Grup de Recerca sobre Periodisme digital i Banda ampla i del Grup de Recerca sobre Sistemes innovadors d’monetització del Periodisme i màrqueting digital (SimPEd), del CECaBlE i diverses universitats, Fondevila ha publicat més de 50 articles científics indexats i ha rebut nombrosos premis per la seva activitat de recerca i gestió científiques; és també col·laborador de l’associació amiC i d’aquest butlletí. (d’aEC)




reducció de subvencions a la premsa a catalunya en època de crisiPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Segons un estudi del Grup daniel Jones, de la uaB, els governs de la Generalitat de Catalunya han atorgat tradicionalment un important volum d’ajudes reglades, ja fossin automàtiques, a projectes concrets i fins i tot de manera arbitrària, als mitjans de comunicació. aquests ajuts han tingut una freqüent vinculació amb polítiques lingüístiques i de construcció nacional. amb la crisi, a partir del 2011 hi ha hagut unes retallades pressupos-tàries superiors al 60% que han comportat la supressió de les subvencions a projectes concrets.

un article que resumeix l’estudi, ha estat publicat en l’European Journal of Communication i en ell s’aborda les polítiques de subvencions als mitjans a Catalunya després de l’esclat de la crisi financera, interpretant-les en el marc de les polítiques prè-vies sobre aquesta mateixa matèria desplegades pels succes-sius governs de la Generalitat, que les han considerat sempre una eina clau per la construcció d’un espai comunicatiu propi, essencial, al seu torn, per avançar en el procés de construcció nacional.

a manera de context, s’apunten els dos eixos essencials de les polítiques d’ajuts a la premsa impulsades tant pel Govern espanyol (fins a finals dels vuitanta) com pels executius i al-tres entitats d’aquelles comunitats autònomes que actualment continuen atorgant (a més de Catalunya, andalusia, astúries, Comunitat Valenciana, Galícia i País Basc). aquests eixos són la discrecionalitat dels processos concessionals en general i la freqüent vinculació (excepte en el cas d’andalusia) entre políti-ques d’ajuts als mitjans i polítiques lingüístiques.

Els autors subratllen l’important volum dels ajuts reglats (sub-jectes a convocatòria pública) que s’han atorgat tradicionalment a Catalunya, alguns automàtics (en funció de criteris objectiva-

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA



bles, com les xifres de difusió de l’any anterior) i altres a projec-tes concrets (que impliquen un important marge de discrecio-nalitat de l’administració a l’hora d’atorgar). També esmenten exemples de subvencions atorgades de manera completament arbitrària, per exemple, al diari avui en la legislatura 2000-2003.

així mateix, incideixen en les fortes retallades pressupostàries aplicades a partir del 2011 (que a Catalunya superen el 60%) i en les implicacions d’aquestes, avaluades a partir d’entrevistes als presidents de les associacions catalanes del sector.Conclouen assenyalant l’important gir que suposa la supressió de les ajudes a força projectes per part de l’actual govern con-vergent.

isabel Fernández alonso i José Joaquín Blasco Gil fa gairebé deu anys que investiguen les polítiques d’ajuts a la premsa, destacant entre els seus treballs el llibre Press subsidies in Eu-rope (Barcelona, 2006: Generalitat de Catalunya), del qual tots dos són coeditors i del qual s’han publicat edicions en català i en coreà (per l’associació per a la llibertat de Premsa de Co-rea del Sud). una versió actualitzada de diversos dels aspectes tractats en aquest llibre es va publicar el 2008, com a quadern central de la revista espanyola Telos.

Tots aquests treballs són el resultat d’un encàrrec realitzat pel pri-mer Govern Tripartit a l’institut de la Comunicació de la uaB amb l’ànim de reformular les polítiques d’ajuts als mitjans. l’informe resultant (en el qual se sistematitzaven els models existents a Europa) va donar lloc a un simposi internacional sobre el tema i a mesures concretes com el programa de subscripció gratuïta a una publicació per als joves que complien 18 anys, ara extint.

mai no s’han considerat, però, altres recomanacions de Fernán-dez alonso i Blasco Gil al Govern català com la necessitat de coordinar obertament les polítiques de subvencions a les publi-cacions periòdiques amb el repartiment de la publicitat institu-cional, un procés absolutament opac que facilita la ingerència del poder polític en els mitjans, cosa molt pròpia dels països de l’Europa mediterrània.

l’article publicat a l’European Journal of Communication es basa, per tant, en gran mesura, en un treball previ que consti-tueix una clara mostra de transferència de coneixement des de la universitat a les polítiques públiques, que és un dels grans objectius del Grup daniel Jones (adscrit al departament de mi-tjans, Comunicació i Cultura de la uaB i recentment reconegut com a grup emergent per la Generalitat de Catalunya).




El text complet d’aquest treball “Polítiques de subsidis de prem-sa a Espanya en el context de la crisi financera (2008-2012): una anàlisi del cas català” (en la seva primera edició del 2014) es pot adquirir, al preu de 30 euros, tot CliCanT aQuÍ


http://ejc.sagepub.com/content/29/2/171.full.pdf+html



Davant la reconversió brutal del sector de la premsa: solucions col·lectivesPer Vicent Canet / mèdia.cat

les dades publicades indiquen que el nombre d’aturats entre periodistes és molt elevat. depenent de la font que agafem els números són més o menys espectaculars i també segons si parlem només de periodistes de mitjans o si ho ampliem a pro-fessionals de la comunicació. les dades de l’inE diuen que en 2013 hi va haver més de 60.000 persones a l’atur en el sector dels professionals de la comunicació i la informació. de tota manera, segons PR notícies s’hauria reduït en els darrers dos anys pel creixement de l’autoocupació i l’alta de professionals com a autònoms.

En els darrers anys els periodistes hem viscut -estem vivint- una reconversió brutal (sí, brutal) del nostre sector: els mitjans de comunicació. Hi ha hagut, i no dic res que no se sàpiga ja, una triple crisi: econòmica global, tecnològica i de model de negoci. aquesta triple crisi fa que els professionals de la comunicació -com els de molts altres sectors- ens hàgem de, segons la ter-

minologia enterpreuner del moment, “reinventar”. Em pensava que això de reinventar-se estava reservat a artistes pop com david Bowie o madonna, però ves!, ara ens hem de reinventar també nosaltres. només apuntaré un detall: potser no ho tenim tan fàcil com les estrelles pop.

Quines han estat les sortides a aquest atur massiu sense pre-cedents? Com deia, l’autoocupació n’ha estat una a partir dels anomenats “nous mitjans” (normalment digitals que sorgeixen

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



com bolets en format tant capitalista com d’economia social), tot i que no han creat l’ocupació suficient com per pal·liar l’atur existent. i la resta s’ha hagut de “reinventar”. És a dir, hem hagut de començar de nou. molts han deixat la professió i s’han dedicat a altres coses que no hi tenen res a veure. al-tres han optat per reubicar-se dins la comunicació en un sentit més ampli, l’únic sector en el qual es valorava la seua dilatada experiència laboral i no havien de partir de zero. Els “profes-sionals” abans coneguts com a periodistes ara ho són “de la comunicació”: la comunicació corporativa, la comunicació pel canvi social, la publicitat, el màrqueting online, la gestió de continguts i de comunitats online, la formació o la consultoria en comunicació, etc. una evolució que han fet molts periodis-tes i l’han feta en solitari i seguint la seua intuïció, en molts casos bastant perduts i amb major o menor sort depenent de cada cas personal.

i no ho oblidem: molta gent encara segueix a l’atur en risc d’exclusió (també anomenada pobresa). la crisi no ha tingut pietat i només els més espavilats i, també s’ha de dir, els que han tingut més sort, se n’han pogut sortir. Però fins i tot aquests darrers també tremolen pel seu futur perquè saben que si la “reinvenció” els falla, sortir-se’n després no és fàcil.

I molts que hagen llegit fins aquí diran: és possible fer aquest camí d’una altra manera que no siga sol?

doncs sí. Sempre hi ha solucions col·lectives front a situació actual que pateix l’aturat: abandonat a la seua sort i que s’ha de buscar la vida tot solet. Es tracta que col·lectivament ens organitzem per a dotar-nos dels serveis i les eines perquè aquest camí de la reconversió no siga tan complicat ni s’haja d’anar tan perdut, ni fent tants pals de cec. i les entitats de pe-riodistes tenen un paper clau en això. Tot i que en aquest cas l’“abandonament” no ha estat només en l’àmbit dels periodistes i forma part d’un model de polítiques d’ocupació que en massa ocasions deixen sol a l’aturat i només l’ajuden de forma perso-nalitzada en casos molt extrems i vinculats a la marginalitat. Cal recordar que les circumstàncies actuals han estat excep-cionals: hem viscut una crisi brutal amb un atur massiu que s’ha acarnissat, entre altres sectors, amb el periodisme.

Quan dic abordatge col·lectiu em refereixo a un model com el danès, anomenat flexiseguretat, i que, això sí, en aquest cas està impulsat pel govern. En aquest país no es deixa abandonat a l’aturat a la seua sort: se li dóna la màxima protecció social i es fa amb l’objectiu d’aconseguir que trobe treball el més aviat




possible. i això s’aconsegueix a partir de formació, capacita-ció i assessorament personalitzat per a la recerca de feina o per al canvi professional si s’escau. “a dinamarca teníem un 10% d’atur. una cosa inadmissible. i vam fer exactament això: facilitar l’acomiadament, però sense abandonar a l’acomiadat. Formant-lo, assessorant-lo i mantenint-li les prestacions socials mentre millorava la seva adaptació a les noves tecnologies o aprenia idiomes (…) li mantenim totes les prestacions de l’Estat de benestar i assistim i protegim a l’aturat: però sols perquè ho deixe de ser com més aviat millor”, diu morten olsen, un eco-nomista danès, a una entrevista a la Vanguardia per explicar el model del país nòrdic (CliQuEu aQuÍ) i, mentrestant, al nostre país es redueixen les prestacions, s’endureixen les condicions per aconseguir-les i se segueix abandonant l’aturat. i, a més, se l’intenta culpabilitzar de la seua situació quan el nombre de desocupats al nostre país supera el 20%. i a dinamarca es van alarmar amb el 10%! la diferència entre dinamarca i el nostre país és que els nòrdics ho van veure com un problema col·lectiu i així el van abordar, i al sud d’Europa els vents que han bufat fins ara han estat més bé individualistes.

mentre arriben, o no, canvis polítics -i per tant els possibles canvis en polítiques d’ocupació-, les entitats professionals te-

nen un paper clau en buscar solucions col·lectives a aquesta situació. (...) individualment es pot sobreviure però sempre serà infinitament més difícil i dur, i hi ha un elevat risc d’exclusió.


http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120210/54252231106/morten-olsen-estar-en-paro-no-basta-el-subsidio-hay-que-ganarselo.html



segons la Wan, augmenten els ingressos per venda de periòdics enfront de la publicitatPer Wan-iFRa

Per primera vegada en aquest segle, els ingressos obtinguts per la circulació mundial de periòdics són més grans que els ingressos percebuts per la publicitat en els diaris, segons l’enquesta anual sobre Tendències de la Premsa mundial, que va ser donada a conèixer dilluns per l’associació mundial de diaris i Editors de notícies (Wan-iFRa, pel seu acrònim en an-glès).

“la suposició bàsica del model de negoci de les notícies (el subsidi que els anunciants han aportat durant molt de temps al contingut de notícies) ha acabat”, va dir larry Kilman, secretari general de Wan-iFRa, que va presentar l’enquesta en el 67è Congrés mundial de mitjans informatius, el 22è Fòrum mundial d’Editors i el 25è Fòrum mundial de Publicitat, a Washington dC: “Podem dir clarament que el públic s’ha convertit en la ma-jor font d’ingressos de les cases editorials”.

l’any 2014, els periòdics van generar aproximadament 179.000.000.000 de dòlars americans en ingressos per circulació i publicitat al món; això és més que el recaptat per les indústries de publi-cació de llibres, de la músi-ca o de la cinematografia.

Segons l’enquesta, 92 milions de dòlars van correspondre a la circulació impresa i digital, mentre que 87.000.000.000 van correspondre a la publicitat.

“aquest és un canvi sísmic; es va passar d’un fort èmfasi en el model business-to-business, o de negoci entre empreses (ca-ses editorials - anunciants), a un creixent èmfasi en el model business-to-consumer, o de negoci entre una empresa i el con-sumidor (cases editorials - públic), va dir Kilman.

Durant el segle XX, la publicitat va aportar fins a un 80 per cent dels ingressos en alguns mercats. la xifra varia d’un mercat a un altre: en alguns mercats europeus i asiàtics, la publicitat podria aportar un 40 per cent dels ingressos.

EN PROFuNDItAt/ REPORtAtGE



Però l’enquesta va demostrar que els ingressos obtinguts de la publicitat en els periòdics s’estan reduint pràcticament a tot arreu, mentre que els ingressos que aporta la circulació roma-nen relativament estables.

“la premsa escrita solia ser un dels pocs canals de màrqueting tradicionals i, amb freqüència, era la més utilitzada per tots els comerciants per posicionar la marca, ja que era l’opció lògica per a tots els comerciants”, va dir Kilman. “aquesta relació directa de dependència mútua ja no existeix. Els anunciants en l’actualitat compten amb més de 60 canals publicitaris diferents“.

“no obstant això, en 2015, queda clar que la història de la in-dústria dels diaris no està relacionada amb el pessimisme i la decadència. Els diaris a tot el món estan demostrant amb èxit el seu valor per als anunciants, malgrat la creixent competència. Estan descobrint nous mercats i nous models de negoci que avui són tan rellevants per a la producció de notícies com els ingressos que provenen de la publicitat i de la circulació. des de l’era dels negocis del diari imprès, s’han transformat en veri-tables negocis de mitjans informatius de plataformes múltiples”.

Tot i que els diaris ara són omnipresents a totes les plataformes dels mitjans, la mesura del seu abast i influència continua lliga-da al segle XX, i depèn principalment de la circulació impresa i d’una varietat de mesures individuals, no estandarditzades, d’abast digital. El desafiament per a la indústria és mesurar l’abast del contingut dels diaris en totes les plataformes amb una mètrica nova.

l’enquesta sobre les Tendències de la Premsa mundial inclou dades de més de 70 països, el que representa més del 90 per cent del valor de la indústria en tot el món. les dades han estat compilats en un enorme projecte en què van participar dotze-nes d’associacions nacionals de diaris i mitjans informatius i




a través del generós suport de proveïdors globals de dades: Zenith optimedia, iPSoS, ComScore, Pew Research Center (Centre d’investigacions Pew, en idioma espanyol), Ram i l’iTu (universitat Tecnològica internacional, en idioma espanyol).

l’enquesta, que es presenta anualment en les reunions de la cimera global de la premsa mundial, va revelar el següent:

el futur és la telefonia mòbilVuit de cada 10 usuaris de telèfons intel·ligents revisen el dispo-sitiu dins dels 15 minuts d’haver-se despertat. És una lluita per aconseguir l’atenció del públic i la telefonia mòbil ho ha aconseguit.

- Globalment, els consumidors passen una mitjana de gairebé 2,2 hores per dia amb el telèfon mòbil (97 minuts) i la tauleta (37 minuts), el que sumat representa el 37 per cent del temps utilitzat en els mitjans; i passen davant de la televisió 81 minuts, a l’ordinador d’escriptori 70 minuts, amb la ràdio 44 minuts i amb les publicacions impreses 33 minuts, segons l’informe so-bre consum de mitjans mòbils proporcionat per inmoBi.

- l’ús d’aplicacions representa aproximadament la meitat de la participació vinculada amb el món mòbil. ara, en els mitjans

més importants, el 30 per cent o més del públic mensual prové exclusivament de les plataformes mòbils.

- Per primera vegada, està decaient el nombre de persones que utilitzen els ordinadors d’escriptori. El temps que es pas-sa utilitzant telèfons intel·ligents ara excedeix l’ús de la web en els ordinadors als Estats units, al Regne unit ia itàlia. Per 19 dels 25 llocs de diaris més importants dels Estats units, el tràfic mòbil va sobrepassar al de l’ordinador d’escriptori en, almenys, un 10 per cent, segons el Centre d’investigacions Pew. El nombre d’usuaris que utilitzen només dispositius mò-bils per consumir contingut de diaris digitals va augmentar un 53 per cent al març de 2015, respecte del mateix mes de l’any últim, segons un informe proporcionat per l’associació de dia-ris d’Estats units.

“Respecte dels ingressos nous, hem estat parlant sobre l’any dels dispositius mòbils durant 10 anys”, ha assenyalat Kil-man. “Finalment, ha succeït. l’any 2014, l’ús global de la internet en els ordinadors d’escriptori disminuir en favor de la tecnologia mòbil. i l’ús d’aplicacions mòbils s’està convertint en la principal activitat de tots els mitjans digitals als Estats units”.




La circulació impresa surt a l’est i es posa a l’Oest. “creix la circulació digital”.

- al voltant de 2,7 mil milions de persones a tot el món llegeixen diaris impresos i més de 770 milions ho fan en plataformes digi-tals d’ordinadors d’escriptori. no obstant això, cada vegada es reuneix més evidència (de països amb mesuraments sofistica-des i sòlides) que ho imprès i el digital junts estan augmentant la quantitat de persones que llegeixen diaris en el món sencer. dades sobre austràlia, per exemple, mostren que pràcticament el 86 per cent de tots els adults llegeix periòdics en algun tipus de plataforma. al Regne unit, la xifra és del 83 per cent. i a Xile, aquesta xifra s’acosta al 82 per cent.

- la circulació impresa va augmentar un 6,4 per cent global-ment, el 2014, respecte de l’any anterior i mostra un creixement registrat al llarg de 5 anys de +16,5 per cent. això és princi-palment el resultat dels augments de la circulació a l’Índia i a la resta d’Àsia; el negoci dels periòdics a l’Índia és encara la indústria dels diaris impresos més saludable del món. les xifres actualitzades per Índia han afectat significativament el panora-ma global i, en part, provenen d’un creixent nombre de publica-cions a l’Índia.

- les circulacions van augmentar un 9,8 per cent a Àsia, el 2014, respecte de l’any anterior, un 1,2 a l’orient mitjà i a l’Àfrica i un 0,6 a amèrica llatina; disminuir -1,3 per cent a amè-rica del nord, -4,5 per cent a Europa i -5,3 per cent a austràlia i oceania. En un període de cinc anys, la circulació de diaris va augmentar +32,7 per cent a Àsia, +3,7 per cent a l’orient mitjà i Àfrica i al voltant de +3 per cent a amèrica llatina; disminuir -8,8 per cent a amèrica del nord; -21,3 per cent a Europa i -22,3 per cent a austràlia i oceania.

- En els mercats madurs, els periòdics estan adoptant estratè-gies per guanyar més diners amb menys subscriptors. aques-tes estratègies inclouen augments en el preu de venda al públic i rebaixes en els costos de producció mitjançant la reducció de la freqüència de les impressions. Però amb aquestes pràcti-ques es corre el risc de marginar alguns segments dels seus lectors a canvi de l’augment dels ingressos.

- la circulació digital paga augmentar un 56 per cent l’any 2014 i va ascendir més del 1.420 per cent en els últims cinc anys, segons PwC (PricewaterhouseCoopers). En l’enquesta que va dur a terme l’institut Reuters de notícies digitals en 10 estats, una de cada 10 persones va dir que ara paga per contingut




digital (la xifra varia del 22 per cent al Brasil al 7 per cent al Regne unit).

La premsa escrita encara genera guanys

- Globalment, més del 93 per cent de tots els ingressos dels pe-riòdics encara prové de la premsa impresa, la qual continuarà sent una important font d’ingressos durant molts anys. al mateix temps, els periòdics de tot el món estan fent esforços i augmen-tant les innovacions per passar d’un model de negoci de dues dimensions a un que tingui múltiples dimensions.

- mentre que la publicitat digital representa una petita part dels ingressos totals dels diaris, continua augmentant significativa-ment: ascendir un 8 per cent en 2014 i un 59 per cent en cinc anys, segons ha informat Pricewaterhouse Coopers. Però els principals benefactors de la despesa en publicitat digital con-tinuen sent les companyies de xarxes socials i de tecnologia. Google té la major part, amb un 38 per cent (uS $ 19,3 mil mi-lions) d’els ingressos per publicitat digital. Facebook va prendre gairebé el 10 per cent en 2014 i és el receptor més gran del total dels ingressos per publicitat digital i mòbil.

la televisió té la millor partit de la publicitat però internet i els dispositius mòbils estan s’estan avançant

- la televisió continua mantenint la major porció dels ingressos globals per publicitat, amb només una mica menys del 40 per cent, seguida de la internet en els ordinadors d’escriptori i en els dispositius mòbils, amb més del 24 per cent, els diaris amb el 15 per cent, les revistes amb el 7,3 per cent, la publicitat ex-terior (carrer) i la ràdio amb al voltant del 7 per cent i el cinema amb el 0,5 per cent.

- la publicitat impresa en el món es va reduir un -5,17 per cent en 2014, respecte de l’any anterior i va caure un -17,51 per cent en un període de cinc anys. Com va sorgir a mitjans de la dècada de 1990, la publicitat a internet (tant en els ordinadors d’escriptori com en els dispositius mòbils) ha augmentat princi-palment a costa de la publicitat impresa.

- la publicitat en els periòdics impresos augmentar +4,86 per cent a amèrica llatina, l’any 2014, en comparació amb l’any anterior, i + 2,21 per cent a l’orient mitjà i al nord d’Àfrica, però va disminuir en totes les altres regions: -6,54 per cent a Àsia i el Pacífic, -7,5 per cent a Amèrica del Nord i -5,01 per cent




a Europa. En un període de cinc anys, la publicitat en els dia-ris impresos augmentar +27,68 per cent a amèrica llatina. així mateix, va baixar -28,22 per cent a amèrica del nord, -23,10 per cent a Europa, -22,11 per cent a l’orient mitjà i Àfrica i -7,34 per cent a Àsia i el Pacífic.

- la despesa en concepte de publicitat a internet va sobrepas-sar la despesa total en publicitat tant en diaris com en revistes, en 2014. durant els últims deu anys, la publicitat a internet ha augmentat del 4 per cent de la despesa global total al 24 per cent. En el mateix període, la despesa global dels periòdics s’ha reduït a la meitat, del 30 per cent al 15 per cent, mentre que el de les revistes va caure del 13 per cent al 7,3 per cent.

- Els ingressos per publicitat, en el cas dels diaris digitals, no reemplaçaran als elevats ingressos de l’imprès però tot i així estan augmentant significativament. La publicitat digital en els diaris va augmentar +8,5 per cent en 2014 i aproximadament +60 per cent en cinc anys.




al maig, cada dia un raig Per anna Clua, professora de Comunicació de la uoC / Equip Comein

maig és el mes en què celebrem el dia internacional de la lliber-tat de premsa. Enguany aquest dia (que és el 3) s’esqueia en diumenge, però al voltant d’aquesta data no han faltat esdeve-niments que ens ho recordessin. Hem tingut debats, simposis, campanyes i publicacions des d’on s’ha parlat abastament so-bre el tema.

la uoC, com a Estudis de Ciències de la informació i de la Comunicació, hi hem participat en la mesura que ens ha es-tat possible. El dia 4 de maig es va presentar la comunicació

“Periodisme ciutadà, llibertat de premsa i dret a la informació” al Simposi sobre llibertat de Premsa que el Col·legi de Perio-distes i la universitat de lleida van organitzar a la capital de ponent.

no és d’aquesta intervenció que vull parlar aquí, sinó de tot el que s’ha posat sobre la taula aquestes darreres setmanes d’activitat frenètica per a la reivindicació dels drets a la lliure expressió, a la informació i a la comunicació. El context ho jus-tifica: vivim en un moment prou delicat com per aturar-nos a ru-miar una mica. En primer lloc, tenim com a marc la crisi estruc-tural que afecta el sector de les empreses periodístiques. En segon lloc, estem començant a patir la posada en vigor de lleis mordassa, fet que s’ha acabat d’amanir amb les declaracions recents i no innocents del ministre de Justícia sobre la con-veniència de retornar la censura a les informacions periodísti-ques. En tercer lloc, ens trobem de ple en la conjuntura d’unes eleccions municipals que contempla pràctiques extingides a la resta de països d’Europa, com ara la imposició de blocs electo-rals als mitjans públics que cobreixen l’activitat de la campanya.El panorama, certament, és inspirador. Però davant el desencís que tant periodistes, aspirants a periodistes, com la mateixa ciutadania pot arribar a experimentar davant aquesta realitat

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



caldria contraposar la idea que cal mantenir-se, més que mai, en guàrdia. a destacar: l’enorme tasca empresa dia a dia per les i els periodistes en l’exercici crític i compromès de la seva feina. aquest mes de maig ha estat abundant en exemples de com portar-ho a la pràctica, com ara els esforços invertits en la campanya per denunciar els blocs electorals davant el Consell d’Europa o la publicació dels silencis mediàtics corresponents a l’any 2014 que el Grup Barnils i mèdiaCat han presentat en forma d’anuari.

El simposi de lleida del dia 4 de maig, el debat a Barcelona el 13 de maig sobre les amenaces a la llibertat d’expressió i al dret a la informació (organitzat per la Xarxa diC) , la cam-panya “no als blocs electorals”, la presentació de l’anuari de Silencis mediàtics del dia 14 de maig, són tots ells actes que posen de relleu dos aspectes importants: en primer lloc, que el dret a informar i a ser informat està en crisi i, en segon lloc, que la salvaguarda d’aquests drets ciutadans és afany de tota societat democràtica, al servei de la qual s’ha de posar la feina periodística.

una de les conclusions extretes del seguiment d’aquesta activi-tat del mes ha estat constatar el pessimisme intergeneracional

que s’implanta entre els professionals del gremi, els efectes del qual poden derivar cap al que Xavier Sitjà va denominar oportu-nament, a l’acte del dia 13, “narcotització” dels periodistes. no es tracta de presentar una realitat marcada per l’obligatorietat de passar pel “tub” de la precarietat laboral o de sotmetre’s a la censura aliena i pròpia en l’exercici de la professió. aquesta instantània (molt reproduïda en tots els actes aquí reportats) pot fer molt de mal en l’imaginari no només de les i els estu-diants de periodisme, sinó en la formació mateixa d’una opinió pública sana.

La panoràmica resultant del recull de reflexions que han circu-lat per les xarxes socials a partir dels actes públics d’aquest mes de maig ens dóna, doncs, l’oportunitat de percebre que estem en un moment important pel que fa a la reivindicació de la llibertat de premsa. no es tracta de quedar-nos mirant al cel clamant que no ens caigui el xàfec a sobre (o que, en el mi-llor dels casos, no ens esquitxi gaire), sinó de veure cada raig d’aigua freda com una oportunitat de mantenir-nos despertes i desperts. És tasca de periodistes (i de mestres de periodistes) dir (i ensenyar a dir) que plou quan plogui, i que se’ns pixen a sobre quan se’ns pixin a sobre.

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



cinc coses que sabem sobre com consumeixen els joves informacióPer Journalism

aquest dilluns el centre d’investigació Pew Research ha fet públic el seu informe sobre el futur dels mitjans. En concret, sobre els que són el present i futur públic per als mitjans de comunicació: la generació millenial. En l’enquesta, compara el comportament d’aquesta generació (d’entre 18 i 33 anys), amb la Generació X (34-49) i la dels baby boomers (50-68), per oferir un panorama del consum de mitjans per edats.

En l’informe es repeteixen patrons que ja coneixíem: els joves tendeixen a obtenir la seva informació més a través de Face-book que a través de TVs locals, per exemple. o que estan menys interessats en política, cosa que es repeteix sempre al llarg de la història. aquí van algunes de les principals idees so-bre què diferencia els joves dels seus predecessors.

1. tenen menys interès en política ... però consumeixen més d’ella per FacebookPoc sorprenent: els joves estan menys interessats en política

que les generacions de més edat. una cosa que mostra aques-ta enquesta de Pew, amb una diferència de fins a 21 punts per-centuals entre els millenials que diuen que la política és una de les seves tres prioritats i aquells de la generació dels baby boomers que diuen el mateix.

no és sorprenent: des de Pew destaquen que sempre ha es-tat així, totes les generacions de joves han estat menys inte-ressades en política que els seus pares/avis. l’interès per les discussions públiques arriba amb l’edat. Però no obstant això, entre els millenials reben més informació política... a través de Facebook. així, encara que no tinguin interès, obtenen informa-

EN PROFuNDItAt/ DOSSIER



ció d’aquest tipus per les xarxes socials, o, almenys, més que altres generacions, que segurament obtingueren la seva dosi política a través d’altres fonts.

2. en general, els joves coneixen menys mitjansaquesta conclusió de l’enquesta podria resultar sorprenent: els joves, amb tots els mitjans a la seva disposició a internet, co-neixen menys fonts. En concret, hi ha menys joves que han sentit parlar de mitjans nadius digitals, com Politico, que els seus majors.

3. menys si parlem de buzzFeed i... Google newsEls únics mitjans que tenen més popularitat (coneixement) en-

tre els joves són dos: els nadiu digital, especialment dirigits als joves, com BuzzFeed, i Google news.

4. La cnn triomfa entre els més joves (per darrere de Face-book) i... gairebé tots es fien d’ellaPer darrere de Facebook, que triomfa en les dues generacions més joves (millenials i Generació X), la Cnn s’ha imposat en segon lloc, per sobre de les TVs locals com a font d’informació per a joves. de fet, la TV local va quedant relegada a les gene-racions més grans: si entre els baby boomers triomfa, baixa a segon lloc entre la generació X i tercer entre els millenials.




5. En general, tothom es fia i desconfia dels mateixos mi-tjansFinalment, destaca que les generacions, per norma general, tendeixen a tenir les mateixes percepcions dels diferents mi-tjans. Pels americans, hi ha dues excepcions (principalment): Al Jazeera, de la qual només es refien els joves. I la notòria Fox News, de la qual es fien més els ciutadans de la Generació baby boom.




somriures i llàgrimesPer Ricard Rafecas, director d’El 3 de Vuit (Vilafranca del Pe-nedès)

aquest és el sentiment que hem viscut aquesta setmana a la redacció, el del film de Robert Wise de 1965, alegria i tristesa alhora. alegria perquè hem guanyat el premi a la millor publica-ció comarcal de Catalunya atorgat per l’aCPC i tristesa perquè, simultàniament, la Fura ha deixat de sortir.

Alegria perquè un jurat molt qualificat ha emès un veredicte que sabem que és circumstancial ja que l’any que ve guanyarà el

premi una altra publicació, tant o més qualificada que la nostra. Però es tracta d’una distinció que ens esperona i ens compro-met a voler ser molt millors encara en el futur. una carícia que -acostumats com estem els que fem informació de proximitat, en què no hi ha distàncies entre l’emissor i el receptor de la notícia, a rebre bufetades- és un bàlsam recuperador.

Entomem el guardó com un missatge que ens diu que ho hem de fer encara molt millor en el futur si volem aguantar la dava-llada de la publicitat i fer el salt necessari a les noves tecnolo-gies atès que la joventut ja no llegeix sobre el suport paper que ens ha acomboiat aquests primers 33 anys de 3d8. i dediquem el premi als nostres lectors, subscriptors i anunciants, sense els quals -de la mateixa manera que no hi ha castells sense una bona pinya tot i tenir el millor tronc- no hi ha informació sense lectors i anunciants. i el compartim amb tots els nos-tres col·legues de la premsa comarcal de Catalunya, que lluiten com nosaltres per sobreviure. i, personalment, l’agraeixo als que l’han merescut, la meva gent, la gent del 3d8.

i tristesa perquè tanca la Fura -un mitjà amb qui portàvem 33 anys fent-nos una competència amb enganxades a voltes però sempre tolerant, educada i constructiva. Per això lamento que

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ



tanquin ells -si els treballadors no continuen pel seu compte- i no d’altres publicacions no gratuïtes sinó absolutament gra-tuïtes, que no aporten res, que són absolutament prescindibles i que l’únic que fan és rebentar preus. Pseudopamflets (que no arriben ni a pamflets) que si costessin només 5 cèntims d’euro no vendrien ni un exemplar, de contaminants i manipuladors que són. Però ajuntaments i altres institucions de l’administració pública, així com moltes empreses privades, no els exigeixen cap mínim de qualitat. la Fura era un dels millors gratuïts de Catalunya, si no el millor. Hi ha periòdics tan dolents que només serveixen per col·laborar a la ruïna dels altres.

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ

el butlletí de l’amicper al 2017 el temps mitjà que un lector de periòdics passarà navegant...

Documents