j u Mol-agost 1988 niím.13 Preu-100. Pf*-

Estimemla nostra llengua

El planejament urbanístic,eina vàlida

El balanç d'una temporadade Futbol

Entrevista a Miquel Colom Mateu T.O.R.

«.•

Desitjós!

Utopies?

•micar ci it Is *: mREDACCIÓ 1 CONFECCIÓ:Jaume Armengol, Antoni Ar-mengol, Immaculada Cortès,Francesca J. Cortès, Ber-nat Forteza i Antònia Llo-bera Torrens.

SUPERVISIÓ LINGÜÍSTICA:Bernat Forteza i Jaume Ar-mengol.

COL·LABORACIONS:Foto Miquel A. Quetglas,Foto Payeras, Toni Llarg,Pere Castelló, Joan Guasp,Jaume Payeras, Jaume Guali Rafes Cortès.

A D M I N I S T R A C I Ó :Catí Ferrà i Llorenç Sas-t re .

Civilizador",I M P R E S S I Ó :"Apòstol yPe t r a .

D I P Ò S I T L E G A L :PM 451-1.906.

E D I T A :I N C A - R E V I S T A . O B R A CUL-T U R A L B A L E A R D ' I N C A .A p a r t a t de Correus, 156.Tf . 50.12.25.

N O T A :Les responsabil i tats delsarticles recauran ún icamentd a m u n t de llurs autors.

*&K>per«uit>a ¿fing

de ¿Ha/ferc«

Gràfiques

Sant Bartomeu, 115-117Telèfon 50 25 38

INCA - M A L L O R C A

Col.labora amb INCA-REVISTA

Avinguda tftlt Util Calille«. 53

INCA MalUrca Tel M312«

f<?¿S

C&9* *t&9lf

Carrilera Palma Inca.Tele fon-50 46 90

EDITORIALUna vegada més la revista surt al carrer, i que sigui per molt

de temps, malgrat les males llengües que voldrien que fos la darrera. Peròno cal fer-ho saber: Inca-Revista ha arribat a la majoria d'edat i encaraté moltes coses a dir.

No sabem si val la pena parlar del Constància, quasi tot ja s'hadit, però nosaltres voldríem que s'obrís un llumet esperançador, que comdiu el poeta: "Si pioram les llàgrimes no ens deixaren veure les es-trelles". Es fa necessari una reflexió força seriosa, on entrenador, juga-dors, aficionat i equip directiu hi formassin part. Tots ens hem de sentirresponsables del nostre equip. Es fa necessari unir les nostres inquietudsi lluitar per tal de solucionar els problemes que hi pugui haver. Inca-Re-vista sempre tindrà el recolzament vers el Constància.

Un altre punt que voldríem-tractar és sobre la fuita (trasllat)de Sebastià Salom, Rector de Santa Maria la Major. Una fuita que ens hadeixat una mica estorats. Nosaltres no l'esperàvem malgrat les remors quehi havia. Des d1Inca-Revista volem donar-li tot el nostre suport i desitjamque en el seu pròxim destí vegi les seves aspiracions aconseguides i que elbon quefer del seu ministeri s'escampi per tot arreu.

El problema religiós a Inca és greu, i no des d'ara, sinó demolt de temps enrera. L'Obispat encara no ha pres mesures oportunes per aveure quina ha de ser la pastoral adequada. L'actual, no creiem que siguila més acertada.

Ah! Aprofitau les vacances que ajuden a veure les coses ambalegria i amb més optimisme, que aquesta terra no és una vall de llàgrimessinó un lloc on tots ens hi hem de sentir el millor possible. Un consell:durant les vacances no faceu res, divertiu-vos. Val la pena.

r,-.» ;MatElevions Consells escolars

Norraaíització lingüistica f:v.mversan

Inca-Revista

Comunicats

AGRUPACIÓ TERRITORIALD'INCA DEL PSM-EN

COMUNICAT DE PREMSA

Ja ha passat un anyd'ençà de les darrereseleccions municipals ales quals perdérem lanostra representació al'Ajuntament d'Inca. Des-prés del període de re-flexió i reestructuracióinterna -obert natural-ment en tais casos- éshora de fer públic un re-sumit balanç de les nos-tres conclusions i delsnostres projectes de caraal futur.

En primer lloc afirmam,la voluntat de continuartreballant políticament a!favor del nostre poble.Sabem que, per això, hau-rem de fer front a múlti-ples dificultats; no te-nim -ni volem- cap suporteconòmic interessat i no'tenim, tampoc, la publi-citat gratuïta de capmitjà de comunicació.Però confiam, i per araens basta, en totes a-quelles persones que sen-ten, com nosaltres, que,l'orgull d'ésser mallor-quins és 1'única base sò-lida i legítima a partirde la qual es pot lluitarper fer més justa, digna,intel·ligent i joiosa la'nostra societat.

Aquesta tasca -quetambé sabem que hauràd'ésser llarga- procura-rem començar-la aviat en

alguns aspectes que con-sideram prioritaris: se-guirem, críticament, lesactuacions de l'Ajunta-ment d'Inca; ens preocu-parem .dels debats polí-tics i socials que ensafectin més de prop i,sobretot, mirarem d'esta-blir vies de comunicacióàgils i clares per ferarribar a la gent opi-nions i notícies d'in-terès.

Com inici posam ara adisposició de tothom lanostra reduïda, però com-promesa, capacitat defeina i, amb tal finali-tat, oferim la nostraadreça provisional (apar-tat de correus 321, INCA)per atendre qualsevolsuggeriment o consultaque se'ns vulgui fer.

A Inca, 6 de juny del1988

AGRUPACIÓ TERRITORIALD'INCA DEL PSM-EN

COMUNICAT DE PREMSA

Mitjançant el procéselectoral estatuàriamentestablert, l'agrupacióterritorial d'Inca delPSM-EN ha consttuït elseu secretariat per alperíode de gestió del'any 1988.

La llista nominal decàrrecs -per ordre alfa-bètic- és la següent:

Bernat Abdon Amengúal i

Martorell (Secretari del'agrupació)

Jaume Gual i Mora (Dele-gat d'acció política)

Mateu Mateu i Villalonga(Delegat d'organització)

Bernat Munar i Estrany(Vicesecretari de l'agru-

pació)

Antoni Rodríguez i Mir(Delegat d'informació)

A Inca, 6 de juny del1988

OBRA CULTURAL

BALEAR

Apartat de Correus, 156

I N C A

Coses de la CiutatEls amics del raiguerseguiran lluitant

Al "Foro de Mallorca"se celebrà un sopar orga-nitzat per l'Associació"Amics del Raiguer", alqual foren convidats: Ma-teu Morro, Secretari Ge-neral del P.S.M.; JosepMoll, Secretari Generaldel P.S.O.E., i IsmaelLópez del C.D.S. i elBatle Socialista de Bi-nissalem,ves.

Salvador Càno-

Tant Llorenç Rigo comDamià Fuster que foren del'opinió que l'autovia a-provada • era el mal menori que encara no s'haviensolucionat els problemesde Consell, Binissalem iSanta Maria, doncs, que-daven l'assumpte de lesexpropiacions i d'altresmodificacions.

Tanmateix, tots opina-. ren que el tema de 1 ' au-topista no s'havia acabatja que es preveu que estorni a insistir perdur-la fins a Alcúdia.

EL .COL·LEGI PÚBLIC PONENTI L'INSTITUT BERENGUERD'ANOIA FOREN ELS GUANYA-DORS DEL I CERTAMEN DETEATRE JUVENIL I INFAN-TIL.

Organitzat per l'Ajun-tament d'Inca i amb lacol·laboració dels col·le-gis inquers s'ha dut aterme el I Certamen deTeatre juvenil i infan-til, al qual sa l'ha dequalificar de positiu.

La decisió del juratfou la següent:

a) - Modalitat juvenil:"Ifigènia a Tàuride","grup Caràtula" de 1'Ins-titut Berenguer d'Anoia.El premi al millor actorfou per a Joan Vallespir,per la seva representacióde Orestes en l'obra"Ifigènia a Tàuride". Elpremi a la millor actriufou per a Francesca Munarper la seva actuació en1'obra "Aigües encan-tades". I a Joan Ferriol,al millor Director, per1'obra "Aigües encanta-des".

b) - Modalitat infantil:Premi a la millor obra

per "En Joan Valent" pelGrup de Teatre delCol·legi Públic "Ponent".Al millor actor JaumeFerrer. A- la millor ac-triu, Cristina Cuenca. Ial millor director, JoanaA. Estrany.

UN ALTRE ATEMPTAT URBA-NÍSTIC: L'ESBUCAMENTD'UNA CASA DEL CARRER DEL'AIGUA.

j

> La casa del carrer del'Aigua núm. 11, catalo-gada com a d'interès ar-tístic, definitivament haestat esbucada. La sevadesaparició s'ha fet per

etapes. A la primera lle-varen tot el sostre, i lateulada i al cap d'unany, durant el mes demaig, un dissabte al cap-vespre una màquina esca-vadora esbucava les res-tes de l'edifici. Totaixò s'ha fet amb el per-mís tàcit del nostreAjuntament.

La casa del carrer del'Aigua, antic Trinquet,figura (¿o figurava?) enel catàleg d'elementsd'interès artístic, his-tòric ambiental i delPatrimoni arquitectònicdel terme municipal d'In-ca. Com a casa a prote-gir, tenia el grau 2."Protege este nivel aaquellos edificios cuyadesaparición supondría ungrave daño para el patri-monio de Inca..." "a) Losvalores que la han hechoproteger no se encuentranen la totalidad del ele-mento o no lo conservanen toda su unidad..." b)Elementos que se protegenpor su valor como ejemplode tipologías del pasa-do..." "En el nivel deprotección de grado 2 sepermitirán evidentementetodas las permitidas enel anterior nivel (quanes refereix a les obresde restauració) y ademáslas de rehabilitación".

"1 - Se consideraraninfracciones urbanísticasgraves :

a) La destrucción total oparcial de los bienescatalogados"

El cas de la casa delcarrer de 1 ' Aigua és benclar, s'ha comès una fal-ta urbanística greu ambla destrucció d'una casaa protegir.

A Inca, semble que amb

catàleg o sense catàleg,el nostre patrimoni ar-tístic va desapareixent.Un catàleg, d'altra ban-da, insuficient, ja quemoltes cases i zones am-bientals han quedat senseprotegir. La majoriad'elles no hi foren in-closes, d'altres hi figu-raren en un principi i,sense saber el perquè,deixaren d'ésser catalo-gades.

VA FINALITZAR LA IIMOSTRA DE CULTURA

El passat dijous des-prés d1un'mes va conclou-re la II Mostra Culturala Inca que organitzadaper l'Obra Cultural Ba-lear de la nostra Ciutatens ha acostat un poc mésa la cultura d'Inca.

El darrer acte d'a-questa mostra fou la tau-la rodona amb el tema"Passat, present i futurde la sabata a Inca".Aquesta va ésser moderadaper Jaume Soler i inter-vingueren per part de laCAEB: Josep Albadalejo,UGT: Manuel Pelarda,CCOO: Josep Navarro,Ajuntament: Pedro Rotgeri Antoni Montserrat comeconomista, resaltarl'absència del repre-sentant de la PIMEM.

La primera intervencióde la taula fou la de Jo-sep Albadalejo que rea-litzà una valoració dequins eren els mals queafectaven a la sabata,entre els que destacàl'economia submergida:quasi un 60% dins Inca,el minifundisme del sec-tor: 3Ü mil empleats per6 mil empreses, tot aixòconduia a que el 50% dela producció dins Espanyaes venia per davall ' el

preu de cost. Conduíexpressant la seva preo-cupació, essent necessariatacar profundament a-quests mals i donant partde culpa de l'economiasubmergida als sindicatsper no preocupar-se d'a-quest tema en les sevesreivindicacions.

A continuació va in-tervendre Manuel Pelardacoincidint amb Josep Al-badalejo de que l'eco-nomia submergida tenia

que desaparèixer i assu-mint la seva part de cul-pa amb el tema. A partd'això Pelarda mostrà laseva preocupació per ladesunió de la patronal enel sentit de que ella notenia clar quin era eltipus d'indústria que esvolia estant la solucióen realitzar una sabatade qualitat amb disseny imoda pròpia de Balearssense influències de lapenínsula.

Josep Navarro no1 vaestar d'acord en que elssindicats tenguessin partde culpa de l'economiasubmergida, i digué queaqueixa era dels empre-saris, estalviant aixíimpostos i asseguraments,i a l'Administració perno preocupar-se del temaja que l'economia submer-gida esmorteiava l'atur.Per Navarro la solució ésla creació de coopera-tives per part de la pa-tronal que controlin laproducció competint aEuropa amb disseny, modai qualitat i no amb preu,perquè sempre ens sorti-ria sabata més barata.

Antoni Montserratcoincidí amb el tema del'economia submergida decompetir amb qualitat ino amb preu, donant part

de culpa a l'adminis-tració que no fa res persolucionar-la.

Pedro Rotger digué queels Ajuntaments poder ferpoc en aquests temes ique l'únic és subvencio-nar fires i mostres delsector recolçant les em-preses no clandestines.

La discussió va seguirabordant sobretot els te-mes de les empreses clan-destines , conseguir unaindústria que realitzi

una sabata de qualitatcom a salvació del sectori la problemàtica labo-ral, la flexibilitatd'horari i damunt el con-veni que és el més baixde tots els sectors, enaquest sentit es produí•un enfrontament verbalentre els representantsde CCOO i de la CAEB.

Al final es cloncluïque tots, patronal i tre-balladors, han d'anar u-nits afrontant la crisisi es va veure la voluntatde sindicats, empresarisal diàleg i a la col·labo-ració mútua, però respec-tant-se ambdues parts comva dir -Josep Navarro.

La taula rodona fou degran interès però li man-cà el públic a la sala, aun tema que hauria depreocupar-nos a tots.

Esperem que l'any quive aquests tipus d'actestenguin continuació, ani-mant a l'Obra CulturalBalear, a seguir enda-vant.

CONGRÉS UNIÓ SOCIALISTADE MALLORCA(P.S.O.E.)

' El passat dia 28 demaig se celebrà al Casalde Cultura d'Inca el VeCongrès de la Unió Socia-lista de Mallorca, elqual fou controlat pelsector nacionalista'i quees va desenvolupar ambtranquil·litat, sense dis-crepàncies.

Féu la salutació, ennom de l'Agrupació d'In-ca, el Portaveu del GrupMunicipal Socialista, alqual expresa la satis-facció del grup pel fetde què aquest cinquè Con-grés se celebras a Inca.Parlà de la necessitat dequè Inca, com Mallorca iles Illes tenguin un Go-vern Socialista "que es-cometi amb decisió i va-

lentia tots els problemesque ara mateix ens sem-blen insolubles". Desitjàque el Congrés aporti "unenriquidor debat intern,un seriós aprofundimenten el Socialismes i laDemocràcia, una ferma vo-luntat d'acostar-nos alnostre poble".

Parlaren, també, Sal-vador Cànoves donantcompte de la gestió de1'Executiva, (votada fa-vorablement, amb tan solsdues abstencions). AntoniRoig de les Joventuts So-cialistes, el SecretariGeneral de l'U.G.T. i elSecretari General de laFederació Socialista Ba-lear, Josep Moll.

La nova Executiva que

fou elegida amb 96 vots afavor i 43 en blanc, que-dà formada de la següentmanera: President, Salva-dor Cànoves ; SecretariGeneral, Antoni Garcies;Vicesecretari, Damià Cà-noves ; Finances, . MateuPuigròs i Política Insti-tucional, Francesc An-tich; Comunicació; MiquelQuadreny; Formació, Mi-quela Llull; Secto-rial-socials, S. Lezcano;Socio-laboral, A. Fiol;Secretaria Política, Ma-ria Gener, F. Olmedo,Francesc Dalmau, G. Laco-ma, M. Fernández, PereCapó, J.C. Jiménez i Edu-cació i Cultura C. Pozo.

Tancà 1'acte el cantde l'Internacional.

El planejament urbanístic,Uns dels objectius del

panejament territorial ésl'adequar l'espai físic ales necessitats socials,tenint en compte del'econòmic fins a l'ocicultural i urbà.

Immersos dins un pla-nejar de cada vegada mésseriós i rigorós -almanco dins el contingutsteòrics dels plans-, és adir, adequat i prenintconsciència real de quèconvé fer-ho així, perquès ' ha posat damunt lataula el possiblecreixement racionald'aquesta Ciutat. Així,els propers anys, esdesenvoluparà una novaconcreció urbanística,com és el Pla Parcial deCrist Rei (Sòl Urba-nitzable Programat) i ambcapacitat potencial d'u-nes 2160 persones.

Afirmar que, essentconscients de la neces-sitat previsora per a unfutur immediat delcreixement poblacional id'altres serveis, no caloblidar ja les zones con-solidades urbanes que, enmolts dels casos, és unarealitat, són aprofi-tables per a dit desenvo-lupament.r

El que veritablementens preocupa es la in-fraestructura i el fun-cionament dels serveisque necessita una pobla-ció de 22.000 habitants(aprox imadament). L'ambu-latori, ja és hora quefuncioni com a nexe co-marcal alhora que prestiserveis d'hospitalitza-ció. La perifèria demanaespais verds. Les barria-des volen identitat prò-pia, i per què no demorfologia?. Integratsdins noves expectatives-que són les que manen-com l'esport (moral d'ocide darreries de segle)parlar de PoliesportiuCobert no és futurisme(els sectors públics hand'adequar els serveisindispensables per a totapossible activitat socialde poble)...

Afegir, la dificultatde què teoria i pràcticaes trobin en igualtats decondicions i d'equili-bris. Els planejadorspreveuen el curs de lescoses, però són elsagents econòmics i de po-der els qui marquenvariacions, interpel·la-cions,... Doncs, dur aterme projectes, suposa -,

eina vàlidaen molts dels casos - unarealitat que pot dete-riorar la idea inicial dejustícia i d'equilibriespacial.

És ací, com a Inca id'altres indrets, hi hafactors que surten de lesmans: "la normativa urba-nística per part de pro-pietaris de parcel·lesrústiques no es contem-pla". I ací, ens hem dedefinir ja: el medi na-tural i físic no pot es-perar més. Qui té quedir!?. Institucions, elsmateixos propietaris.

Però, el problema re-sideix en què si es dónallum a urbanitzacions - asegons quins nivells -ens trobarem amb altressectors que voldran ferforça per aconseguir tam-bé "estatus jurídic1' pera urbanitzar. L'home, elde peu, vol que dinsca-seva el deixin fer ides-fer. Què feim?. Fins.ara hi ha passivitat ' perpart dels organismescompetents i inconscièn-cia pels qui no s'adonenque el patrimoni naturalés limitat.

Pere J. Alcina i Vidal.

¿o&zz óedmoruz & ¿¿n, C

i

j8

Des del meu racóCARTA A UN NACIONALISTAMALLORQUÍ

Fa estona que voliaescriure aquesta, carta.Ja se què es diu desprésd'un retard epistolar,però en aquest cas ésrealitat. Mai no he tro-

bat el moment, per feina,per oblit o tal vegada,perquè em resulta moltdifícil d'identificar elnacionalisme mallorquí.

T'agrairé que enten-guis aquestes lletresfetes quasi a corra-cui-ta, però amb la ràbia dequi es creu en possesió ila majoria de les vegadesens demostren els fetsque ningú no la té tota.

No sé si t'identifieamb un ramader, un pagès,un intel·lectual, un polí-tic o qualque mena d'es-pècie estranya. Crec quedeu d'ésser una personanormal, una bona persona,sol, idealista i cansat.Tal vegada esperançat i,normalment, desesperat.

Has vist, amic nacio-nalista, com estam enaquestes Illes?.

L'altra dia, mentreanava a fer feina, uncompany em digué: "Jo ambaixò d'estimar la terraseria pitjor que la gentd'Euskadi". Ja la tingué-rem en marxa. Realmentaquesta terra necessitad'algú que no la xuclicom l'estan xuclant.Algúque l'estimi, que la avi-cii i que no se'n valguide la seva gent per tald'aconseguir el seu propi_benestar.

Crec, amic meu, que enprimer lloc tenim clar elconcepte de nacionalismea mi em fa vertadera penasentir parlar als polí-tics que governan i ad'altres que diuen estara l'oposició, de regió o"region". Em fa molta pe-na llegir als diaris osentir-los parlar pelsmitjans de comunicacióaudiovisuais dels seusviatges a Madrid, encara,

de demanar "consell" alsqui comanden de cada par-tit. Em fa molta pena notenir un grup naciona-lista representatiu delqual crec, ha de ser lapolítica feta en defensadel poble balear.

Està ben clar que for-mem part d'un contextetotalment identificat,tant cultural com comer-cial, etc. Tenim un idio-ma que ens acosta a uns icrea fronteres enversd'-altres. Això és clar.Falta definir i exigir elque ens cor.respon com apaís, com a tros de terraque aporta molt i molt alconjunt de l'Estat i acanvi rep poc. Jo diriaque molt poc.

No és cert que aquí esvisqui com en un paradís.Aquestes illes eren unparadís i encara en que-den troços, però aquí hiha gent marginada, explo-tada i fins i tot que viuen unes condicions queesgarrifen. Aquí hi hagent que menysprea lanostra cultura, la nostraidentitat i realitat. Hihan mestres que es passenel curs parlant i fenttreballs sobre Cervantes,

9

Alberti, G. Lorca, etc. ino fan ni una referènciaenvers dels escriptorsmallorquins. I tot aixòés molt trist.

No fa gaires hores iaguantant uns minuts unesdeclaracions del senyorAlberti, capdavanter del"partido regionalista",fent referència a leseleccions a Catalunya.Què vols que li diguem,amic, al senyor Alberti?.Vols que l'enviem unsquants anys d'aprenen-tatge al Principat?.Vols que li diguem que nocreiem en el seu mistage.que sona a fals, a presade pèl, que és enganyós?.Vols que li diguem que elnostre poble és mereixgent seriosa, ferma; nogent, que faci parlar alsseus fills en castellà,gent nacionalista i nogenteta regionalista?.Vols que li diguem totaixò o creus que ja hosap?. Deixem-ho estar.

Haig d'acabar i me sapgreu, perquè el temam'agrada i' se que a tutambé. Només vull dir-tequatre coses més. Sé queestimes aquesta terra, laseva gent, les arrels il'avenir. Fem algunacosa!. Ja està bé deparlar de futur, del de-mà, del que ha de venir ovendrà. Ja està bé d'in-vertir els diners d'aquía altres indrets, amb al-tres carreteres, amb al-tres escoles i amb conraridiomas i cultures que,si bé properes, són es-tranyes a les nostres.Siguem solidaris amb elspobles que ens envolten,

però no els ases de càr-rega. Fem país ara, avui.Exigim més del que ensdonen. Exigim el que enspertoca, ni més ni menys.jJa és l'hora que admi-nistrem el nostre i

deixar de ser uns in-fants . Avui ha de seraquest demà del que ens-parlen fa tanta d'estona.Diguem a tots que jan hemcrescut, que ja no somuna regió.

Tu, amic nacionalista,rep una abraçada i total'esperança de veure rea-litat en la nostra Nació. '

Toni Llarg

LLORENÇ VIVES i MIRANTONI VIVES I MIR

G A B I N E T

D'ESTUDIS TÈCNICSI D'ASSESSORAMENTEMPRESARIAL I FISCAL

CARRER MAJOR, 20TELÈFON 504988 - 07300 INCA

G. A. T. 1621

VIATGES MÄSSÄNELLÄ,

S.A.C/. Obispo Llompart 40Tels. (971) 504311 - 50Tèlex. 69783 MASS07300 INCA (Mallorca)

C/. Mercat, 4- ATel.5Lt$4ì>^07400 ALCUDIA (Mallorca)

BILLETES AVION

PASAJES BARCO

VUELOS CHARTERS

EXCURSIONES AUTOCAR i

ALQUILER COCHES

VIAJES TERCERA EDAD j

VIAJES DE ESTUDIOS

J«A£*»JÜBfcife

F A8WCA O*ARTICLES O€ PEU.

Quants

id» «MMi marroquineria wigwwral

Gran Via d« Colón INCAy es ü

TeHílon .1900

ZONA CA'N PICAFORT

VENDO CHALET ADOSADO A ESTRENAR

A 25 MTS. DEL PUERTO DEPORTIVO

VISTAS A LA BAHÍA DE ALCUDIA

6.800.000 PTS.

INF. TEL 71 63 10 (Horas Oficina)

BAR LL ABRESESPECIALITAT EN TAPtS VARIADES

Placa Santa María la Major

INCA

U. N.M7f4/r.N. VINO DE IOSA L E. S.I41 • P •

4L TI W T O 16.*i Rná, TI (bq. fza. Si QnrHn) - IICA

'LO

Desitjós!!! Utopies??Des de la meva condició

de creient cristià, mem-bre de l'església a

Mallorca dins l'exercicidel sacerdoci, davant elsdiveros comentaris i opi-nions que provoca semprela figura i la visita delNunci, voldria aportar lameva reflexió en forma dedesitjós.

RESPECTE AL NUNCI.

Radicalment, desitja-ria que no existís capnunci com a representantdiplomàtic d'un Estat da-vant un altre... Que elscristians no tenguéssimaltre poder que el quedóna la força de l'Evan-geli.

Donada la realitatexistent, DESITJO:

—que el Nunci sigui ani-mador de la fe dels ger-mans i no fiscalitzador.

—que les seves visitesno siguin motiu de nirvissinó d'alegria per alscreients.

—que deixi la diplomàcia.per les altes qüestionsd'estat i que en les se-ves visites sigui més hu-mà i proper als d'abaix.

—que deixi a la Confe-rència Episcopal exerciramb llibertat totes lesseves funcions i que maisigui fre a les sevesiniciatives.

—que a l'hora dels nome-naments de Bisbes tinguimés en compte al pobleque han de servir i notant les afinitats ideo-lògiques de signe dretà.

—que no tengui tanta poral pluralisme teològic,ja que les darreres in-tervencions seves no sem-blen molt esperançadorespels teòlegs espanyols.No vull inquisidors sí

animadors de la fe.

Li faig aquesta pre-gunta: és ser bon creienttenir tanta de por?

Li faig un suggeri-ment: no faci cara de po-mes agres i digui parau-les engrescadores alsjoves. No estigui tanpreocupat perquè pensembé, sinó preocupat perles bones obres delscristians envers del méspobres...RESPECTE AL NOMENAMENT DENOU RECTOR DE SANTA MARIALA MAJOR

Va j a per endavant elmeu sentiment dolorit perla partida d'un bon amic,Sebastià Salom i l'a-collida ben cordial perun altre: Jaume Puig-server,.amb el desig quetots els cristians d'Incali ajudeu a fer una bonafenia entre nosaltres.

Des de la meva proxi-mitat geogràfica i des dela meva comunió aclesial,vet ací els meus desit-jós:

1) Inca, encara que ambdiversos llocs de cele-bració/culte, hauria deser animada per un equipde preveres solidaris icorresponsbales amb pro-jecció de feines dins lestres parròquies.

2) Inca, per la quantitati qualitat de religiosos

11

1 religioses, hauria decomptar amb un equipd'ells i elles incor-porats i amb responsa-

bilitats concretes dinsdiverses tasques pasto-rals.

3) Inca, per la qualitatde molts dels seus cris-tians adults hauria decomptar amb un equip delaics, ells i elles, re-presentants de les diver-ses tasques que se vanrealitzant i correspon-sables amb els preveres,religiosos i religiosesen l'animació de novesmaneres de fer present elmissatge de la Bona Novadins Inca.

4) Inca, per la quantitatde gent jove que s'himou, hauria de tenir es-pecial esment al món delsjoves no sols des de laclasse de religió, sinótambé des d'altres plata-formes engrescadores.

5) Inca, hauria de ser; focus d'irridiació cap atota la comarca, lloc deformació conjunta, llocde trobada pels agents depastoral, racó de pregà-ria al voltant de lesmonges -tancades o de Sta.Magdalena, motor d'ini-ciatives dins Catequesi,Esplai, Moviments espe-cialitzats de joves iadults, Acció Social en-vers dels més neces-sitats, Família, Litúrgiai altres

Un prec: agafau el bouper les banyes !

Un suggeriment: banyau--vos tots un poc més !

Miquel Monroig Mestre

Rector de BinissfiU-anu

Entrevista a Miquel Colom Mateu T.O.R.

i·Iiquel Colom Mateu,T.O.R., és sens dubte ungran poeta, un gran homei un vertarder franciscà.Personatge força conegutque ha dedicat tota unavida al servei dels demési també de la poesia. UnaPoesia profunda, senzillai autèntica. Els seusversos són la seva droga,com diu ell. En el seullibre de poesies "QuanEll voldrà", ens diu quefer poscia és per "di-vertimento", "dins la mo-notonia que sol ésser labellesa de la vida".Miquel Colom, a més defer poesies és un graninvestigador de la nostrallengua, que ha lluitatperquè la llengua cata-lana fos una realitat. Eslamenta que la modalitatdel català a Mallorca nose li hagi donat la im-portància que pertoca.

Ens hem sentit verta-derament privilagiats po-der haver parlat amb elPare Miquel Colom. Se linota un cansament, queabaltiment que ha trobatconsol dins el seu in-terior perquè la llum dela veritat ha amarat laseva fe. Un HOME que haviscut sigui pel seucaràcter poc aficadís opel fet de no residir aPalma, segons ens contaen el llibre de "LesRebutjades".

La seva cambra, silen-ciosa, inspira quietud.Les seves paraules plenesde dolçor ens fan sentirencisats. Una cambra po-bra de mobles, senseadornaments superflus.

Agraïm de bon cor laseva amabilitat en re-bre-nos i ens sentim sor-tosament complaents d'ha-ver estat amb el PareColom.

- Som de Bunyola. Lacomare féu aquest primerpresent als mes jovespares, Miquel i Caterina,dia 21 d'octubre de l'any1900. Jo hi era, mes norecord l'hora.

Tene, doncs, els dospeus i cames sembrats elsdos clots finals, 1900.del segle passat. Peraixò aquelles dues extre-mitats ja comencen a po-drir-se.

Vaig néixer autumnal.Sempre hi he viscut. Su-pós que ja hi moriré,

12

El meu primer ca-nos-tra fou un pi set amb fa-çana de mares, ja un pocennegrida per les plugesi els anys. El .carrerfeia una mica de raco-nada. Ignor el nom delcarrer i el número de lacasa. Donava el camí quetira cap a Orient. Encarahi sabria trobar.

Quan en el meu cer-vellet hi apunta la me-mòria, ja ens hem mudatde casa. Vivim a "Sesargiles". Tenim dos veï-nats. Un parrai ombrejala carrera i a davant téun corralet on hi madurenfigues de moro primeren-ques.

Els meus pares erenpobres, mes no tenien lapobresa en exclusiva. En

aquell temps la famosavirtut franciscana estavabastant ben repartida.Llevat dels quatre menes-trals i botiguers de ri-quesa vergonyant...

Deixem, emperò, tantespedres menudes. Saltemals principis de l'any1913. Jo ja he fet feinapel camp, collint oliva,garroves... He estat llo-

gat a una possessió. Heprobat de fer l'ofici deferrer -manca de salut-,de sabater...

Una notable Missió po-pular. Commoció general.Ma bona mare té vocacióde tenir un fill mis-sioner. Les circumstàn-cies fan que acabi en elConvent de Sant Francescde Palma. Ja hi qued eldiumenge dia 13 de juliolde l'any 1913, quancorria els tretze anys.Fins aquí els tretzes nom'ha estat de molts malauguri.

- Què és per vostè lapoesia?

- Poesia era mot queno cabia dins l'estretordel meu vocabulari, escàsmes suficient per a lesnecessitats de la vida ala qual acab de re-ferir-me. Potser que elsmots sentits que hi fèiemmés prop fossin glosa,glosât, cançó, codola-da... Havia d'arribar, jaen el Convent, al terceri quart anys d'Humanitatsperquè mots com poesiaeixamplassin la meva ca-pacitat de comprensió id'expressió

De cada vegada es famés necessari distingirentre bellesa literària,prosa poètica, i aquestamateixa bellesa de pa-

raules sotmeses a les di-verses normes del vers.De cada vegada avança mésel costum, pres del fran-cès, 'd'anomenar poema,les esmentades composi-cions poètiques en vers.Com es sap, abans el nompoema designava exclusi-vament les composicionsen vers, de certa exten-sió .

Limitant-me a contes-

tar la pregunta que en-capçala l'apartat, he dedir sincerament que in-tentar compondre poesia,entès el mot en la mésconeguda de les acep-cions, em resulta unagradable entreteniment,un passatepms gratificantsi aconsegueixes unacreació més o meynsdigna, que ompli, encaraque sols mitjancerament,el teu propòsit. Aquestasatisfacció no perjudicael valor que la crítica,imparcial o parcial, fa-cin de la teva realit-zació. De totes maneres ala mare li costa moltadmetre que el fruit deles seves entranyes siguifrancament tan lleig.

-Quins són els poetes mésadmirats?

- Se'm fa difícil res-pondre concretament aaquesta pregunta. Admirla bellesa, la bellesaliterària, allà on estrobi, prescindint dellloc, temps i fins i totla llengua en la qualvagi expressada. Ho teneprejudicis. Puc trobarbellesa fins i tot en unasimple cançó popular:"Has passat per la mur-tera / i murta no men'has dui ta; / diuen quemurta, amor fuita, / i jola't tene vertadera". Hede confessar que admir

13

particularment els gransmestres que formaren laprimera Escola Mallor-quina: Costa i Llobera,Joan Alcover, Maria An-tònia Salvà, MiquelFerrà, etc

Us anomenaré el poetaque en la meva joventutem fou una vertadera re-velació i em causà unfort impacte: Mn. LlorençRiber. ¿Sabríeu trobaruna cosa més pulcra, més

fresca, més cristal·lina,més àuria que els versosde "A sol ixent" i de"Les corones"? I amb qui-na delectació vaig llegirla seva magnífica tra-ducció de 1'"Eneida" vir-giliana!

I passant ja al catalàContinental som un granadmirador de Mn. J. Ver-daguer, malgrat els seusexplicables defectes for-mals, l'autor de "L'emi-grant" , lletra tan senti-mental i tan sentimen-talment ben musicada, delgran poema "Canigó", pera mi més suggestiu que lamateixa "Atlàntida"; ad-mir el gran Sagarra, ambel seu "Comte Arnau", ri-quíssim d'imaginació i dellenguatge; J. Carner, enla . frescor dels versosdel qual ja s'observa unsaludable esperit de re-novació.

En castellà el revul-siu vengué d'Amèrica, es-sent el capdavanter elgran Rubén Darío. Mésquina delectació vaigsentir llegint l'obra deGabriela Mistral, de Jua-na de Ibarbourou i al-tres, també americanes!

D'Espanya, a més deMachado, els qui mésm'han enllepolit, són V..García de Diego i García

Lorca ("Romancero gita~-no")

Dels mallorquins ocatalans de la transicióno en vull encara opinar.

-A què es deu que lesseves obres poètiques espubliquin tard?

- Pregunta molt fàcilde contestar. Es publi-quen tard degut a la sevatardana confecció. Bastaque.us fixeu en les dates

que solen figurar al peude quiscun dels poemes.Es cert que en el primervolum, editat pel juliol,de l'any 1975, s'hi lle-geixen algunes dates an-tigues. Mes aquells pocspoemes haurien estat in-suficients per al gruixd'un petit volum. Des del'any 1927 al 1949 vaigestat ocupadíssim en eltreball d'ensenyament ide tota altra mena delnostre .Col·legi d'Inca.Repassau les esmentadesdates de VEU DE L'EDAT iveureu que la majoriapertanyen a l'any 1957

(estada de Superior aPalma, 1955-58) i retor-nat a Inca (octubre de1958), duent ja l'enves-tida i alleugerit de lestasques de 1'ensenyament,fou aleshores que vaigpoder seleccionar mate-rial per a mon primervolum de composicions envers. Obsarveu que ladarrera composició de ditprimer • volum porta ladata d'agost de 1974.

Els altres volums mos-tren en l'aparició i enel contengut la cronolo-gia normal. Vaig volerfer una excepció en elvolum titulat "Les rebut-jades" on hi són inclosescomposicions que consi-derava impublicables ique, eixamplant sufi-cientment la mànega, vaiggosar amollar-les per talque es defensessin aixícom poguessin. Crec queen la presentació delvolum no les feia gairefavor.

-Què opina de la poesiaactual (catalana) en ge-neral?

- El mot actual em re-sulta massa ambigu. Voleudir actualíssima? Durant|els anys d'estada a Palma

als quals m'he referit(1955-1958) uns amics li-terats, quasi ja els epí-gons de la famosa "EscolaMallorquina", volguerenque fes un petit recitaldels meus versos en elCercle Mallorquí. I en laintroducció ja expressavaidees com aquestes, re-ferint-me a la poesiallavors ja actual: "per allegir mots poètics queno expressen idees in-tel·ligibles, no cal ferpoesia (?). Dits mots estroben recollits en elsdiccionaris. I m'esteniaa la pintura, que llavorsja començava a embadalirtot el món: "Els colorsels podem adquirir dinsels seus respectius po-tets, no cal que elsfacin malbé escampant-losdesordenadament per da-munt una tela blanca.

Amb nostre P RafelGinard Baucà, escriptor ipoeta, l'autor del mo-numental Congoner de

14

Mallorca, parlàvem sovintde la poesia moderna,

: llavors ja actual. I deiasarcàsticament: "Ja estàbé que nosaltres no sa-piguem compondre poesiacom aquesta; mes que noen poguem esser ni tansols lectors!" Natural-ment estàvem tots dos bend'acord. I hi estaríem siencara visqués (moríl'any 1976) si traguéssimel tema de la poesia (?)actualíssima.

La poesia no és unaart merament decorativa ila pintura no és l'artd'escampar colors damuntuna tela amb la mancad'art que té un infant.

Ja sé que amb judicistan radicals... no m'hade passar res que em pu-gui fer por.

-A qui va dirigida laseva poesia?

- Exceptuades les com-posicions que porten de-dicatòria, la meva poesiava adreçada a tothom o aningú. Judicant per laseva venda, diria sin-cerament que els meusvolums no van dirigits aningú. A mi m'agrada unpoc el sarcasme, carica-turitzar un poc les rea-litats. Mes ai! si féssimenquestes realistiques!Si un llibre de poseis noes posa dins uns edi-torial qui el catapultaals subscriptors ! Jo hosom subscriptor! i natu-ralment, la poesia mo-derna tan i tan actual,no la llegesc perquè nol'entenc. Repetesc allòque ja he escrit abans:la poesia no és una artpurament decorativa, quenomés parli als ulls o'a•les orelles; s'adreçaprincipalment a l'ente-niment, una mica cultivat

com és natural

-Pensa publicar altrellibre de poesia?

- L'"ara va de bo!"responia al meu propòsitde... quan el vaig for-mular. Influïen dues cir-cumstàncies en aquellaformulació : 1'avançadaedat i 1'exhauriment detemes. L'edat roman bendetallada en el comen-çament de l'escrit. Elstemes, en el seu aspectegeneral, són inexhauri-bles. Mes en una personad'edat i a més religiosa,no digueu- o no cregueuque la qüestió del temes 'no siguí també un entre-banc d'importància. Lameva afirmació no voliaesser un propòsit de ca-ràcter espiritual ni prò-piament una mentida. Finsaquí la cosa ha anat de

bo; no he editat capaltre volum. Sols Déu sapsi a la que havia d'ésserla meva darrera carta hihauré d'afegir unaPostdata.

- Com veu les relacionspolítiques, culturals,,etc. entre Mallorca iCatalunya?

- Segurament ho veigde distinta manera que unpetit nombre d'intel·lec-tuals mallorquins formatsen les Universitats deBarcelona.

Catalunya geogràfica-ment és la part continen-tal més pròxima a la nos-tra illa. Això porta coma conseqüència que lesnostres relacions comer-cials amb el continenteuropeu s'han de fer ambCatalunya o a través deCatalunya.

No veig cap motiu per-

15

!què les nostres relacionsculturals amb Barcelona itota Catalunya no hagind'ésser excel·lents. En

i aquest aspecte l'hegemo-jnia de Barcelona serà¡molt difícil de poder-se! vèncer. Una petita illacom Mallorca no pot ésserun gran focus per a

; irradiar cultura. No obs-tant, cal saber reco-nèixer els nostres valorsculturals històrics i elsque vagin apareixent delsnostres centres ja creatsi que es vagin creant.

El problema lingüísticés el de més difícil so-lució. La ignorància re-calcitrant ja comença a¡reconèixer la unitat dei parla, amb les tres grans'modalitats, que són lai causa d'esmentat problemalinguistic.

Per a mi és una equi-vocació haver posat encirculació l'expressiópaïsos catalans perpaïsos de parla catalana.¡Aquesta segona forma noferiria susceptibilitats.Comprendria fins i totl'illot lingüístic d'Al-ghero (Sardenya). El com-post catalanoparlant ésmassa poc eufonie.

La dependència o hege-monia política de Catalu-nya, tant a l'antic regne¡de València com a les: Balears, no seria accep-tada. Si l'actual Estatespanyol, arribas a con-vertir-se en un EstatFederal, Catalunya es-tricta, València i Ba-lears serien tres Estatsdistints. Raons històri-ques imposarien aquestasolució.

-Què pensa de la norma-lització lingüística aMallorca?

- Es lamentable, mesno queda més remei quenormalitzar les tresmodalitats, cada una enel territori on és em-prada. El Decret de NovaPlanta (1715) i .la mancade l'ensenyament català ales escoles accentua mésles tres modalitats,enlletgint-les amb unagran munió de castella-nismes, sobretot lèxics,mes també morfològics isintàctics.

Instaurat el movimentde la Renaixença (primerterç de s. XIX), . si enel Primer Congrés Inter-nacional de la LlenguaCatalana(1906)haguésquedat constituïda unaespècie d'Acadèmia forma-da per membres de lesmodalitats dialectals mésimportants de tots elsdominis de la nostrallengua, tal vegada ten-

dríem un català escritmés uniforme.. Mes Fabra iel seu grupet imposarenel seu criteri i els con-gressistes mallorquins,que proposaven normesconservadores de la moda-litat menys tarada deguta l'aïllament, tornarenamb les mans damunt elcap, Fabra, evidentmentuna intel·ligència privi-ligiada, ben coneixedordel català antic, no tanbo del conjunt del catalàdialectal, va ésser víc-tima de la teoria delsfets consumants a Barce-lona i a la seva àrea, ino fou partidari delretorn a la gramàticatradicional.

La influència de Fabraa principis de segle eraenorme. Ho prova 1'accep-tació que tengueren lesseves normes ortogràfi-ques que, malgrat lesrenitències dels segui-

dors de Mon. A. M* Alco-ver, a Mallorca, i deFrancesc Matheu, a Bar-celona, fins a l'any1934, han acabat perésser admeses per totsels escriptors catalansconscients.

Si per normalitzaciós'entén igualar les di-ferents modalitats i re-duir-les a una sola, labarcelonina, que és lamés empobrida, ens tro-baríem davant una empresalamentable i molt difícild'ésser acceptada. Quanta la morfologia, per quèperdre, per exemple, laprimera conjugació ver-bal? Per què, en la sin-taxi, no restablir laconcordança dels partici-pis passius amb el com-plement directe i no usarl'auxiliar ésser amb elsverbs reflexius i amb elsde moviment, concordant,en aquest cas, el par'ti-

16

cipi passiu amb el sub-jecte, com ho fan, perexemple, el francès, il'italià? Per què, enaquest cas, aquesta si-miesca imitació del cas-tellà? Quantes maneres dedir usades pels més prim-cernuts i gelosos escrip-tors catalans són presesdel castellà!

Sembla que la cosa mésviable, quant a norma-lització, és primeramentla neteja de tot cas-tellanisme, després l'en-senyament en català i delcatalà en les escoles,emprar la nostra moda-litat en tots els mitjansde comunicació social,can civils com ecle-siàstics, tenint encompte que l'article ba-lear, es, sa, ets, ses,mai s'ha emprat en elsescritsmal.

de caràcter for-

-Creu que ja podem dirque tenim una gramàticacatalana normalitzada?

- Normalitzada d'acordamb l'ideal que acabd'exposar, no. Ni sé sija és possible.

Per als mallorquinssón vàlids als manuals deFrancesc de B. Moll. Co-nec molt poc les activi-tats valencianes en a-quest aspecte. Per ne-cessitat ha de quedarmolt antiquada la gramà-tica que compongué el P.Fuilana. A la Catalunyadel Principat no mancaranmanuals entre els qualspoder escollir.

No sé resoldre el casdels escriptors que, vo-lent poder ésser llegitsper tota l'extensió de lallengua catalana, haginde renunciar al seu orpropi per l'oripell delsaltres.

-Què és el "glossari"?

- La paraula "glossa-ri" és quasi sinónima de"diccionari", amb la di-ferència que el diccio-nari vol recollir, col·lo-cades per ordre alfabè-tic, totes les paraulesd'un idioma, usades i es-crites segons les normesd'un temps determinat. El"glossari" comprèn nomésels mots contenguts dinsuna obra determinada, so-bretot si dits mots, perla forma o pel signifi-cat, o per ambdós motius,s'aparten de l'ús habi-tual o ja han caigut endesús.

El^ "GLOSSARI GENERALLUL·LIÀ" vol reunir, en.totes les seves formes,les paraules que es tro-ben en les obres de Ramon

Llull, ja editades quanconfeccionava el fitxer.Naturalment, em referescexclusivament a les obresoriginals escrites en ca-talà. La confecció delfitxer començà pel marçde 1941 i acabà pel mesd'abril de 1948.

Formen el conjunt del'obra cinc bells volums,en quart, amb un totald'unes 2.200 pàgines. Amés de les definicions idiferents accepcions, elsmots van acompanyats d'unpetit text perquè espugui conèixer millor elseu ús, i es cita l'obrai la pàgina on es trobael mot estudiat. Al fi-nal, si és coneguda, hiva l'etimologia. Algunade dites etimologies és1 ' autor de 1 ' obra que laproposa per primera vega-da.

-Quins canvis troba quehi ha hagut dintre del'església?

- Els dos més notablessón l'ús de la llenguavulgar i la major impor-tància que és dóna a lapart de. lectures bíbli-ques. El canvi de llenguafa segles que havia d'ha-ver-se introduït. Quinpoc esperit pràctic con-vidar els fidels a pregaro a escoltar una pregàriafeta en un llenguatgedesconegut!

-Què pensa de la nor-malització lingüística al'església mallorquina?

- Hauria d'ésser nor-mal l'ús del mallorquí,de la modalitat catalanade Mallorca (exceptuatl'ús de l'article salat)en les misses, adminis-

17

tracio, de sagraments,paralitúrgies, etc.). Enels llocs de grans massesturístiques es podria dirmissa o misses en lallengua estrangera. Mes.no per als castellans queresideixen habitualmenten la nostra illa.

-Ens agradaria que ensparlas de la "Fulletadels Terciaris". Ha pen-sat fer una recopilacióper a publicar-les?

- Es una minúscula pu-blicació de caràcterpurament interior. No espot posar a la venda. Sónben eventuals les petitesnotes de divulgació lin-güística que jo hi inse-resc. Em consta queplauen aquelles notetes aalgun lector poc co-neixent de la matèria.Donada l'edat que tene,no m ' ha ocorregut maipensar en editar res méssobre tais matèries.

-Què pensa sobre l'ense-nyament?

- Naturalment, el sis-

tema actual té molts d'a-vantatges sobre el ques'estilava quan jo em de-dicava a tal activitat.S'ha facilitat el treballdels alumnes i s'augmen-tat el dels professors,sobretot per la qüestióde les avaluacions.

Crec que és una equi-vocació haver eliminatdel pla d'estudis l'ense-nyament de la llenguallatina, mare de la nos-tra i del grup que hanestat i són espargidoresde cultura per dins totel món.

Una observació: Vol-dria que algú es proposasfer una llista delscatedràtics d'Universitati d'Institut, d'escrip-tors, en prosa i en vers,

periodistes, etc. que re-beren la base de la sevaformació cultural, en lasecció de Lletres, en elsseminaris eclesiàstics.

Crec que solament aMallorca se'n trobaria unbon grupet. I em referescsolament als procedentsdels seminaris de -quanel llatí era una disci-plina bàsica en el co-mençament de la carrera.

Gràcies Pare Colom

Antoni ArmengolBernat Forteza

PUB

NITC/Ja ami ArMMftl

IK 74 luca

Ifey

HeladeríaLOS VALENCIANOS

helado« artesanos

BONES FESTES

mayor 23 ti. 504793 inca

18

L'ASE D'ESTOPACinquena cavalcada

Per Gauseph Jarony

Tothom admet que lafafeda estava farta desentir les històries dela sabata encantada i deltramvia adormit. Quan eltramvia somiava ningú mais'atrevia a menjar neulesd'alumini ni a mirar decoa d'ull. Eren dies ale-gres en que les cadiresdel Borns parlaven detemps passats i deienpronòstics sobre les pro-peres eleccions al Parla-ment de Prebots. De ma-nera que ell s'en va anari es va treure l'espasade l'orella al mateix

temps que preguntava aqui el volia escoltar:"S'han acabat les ma-duixes?" "Res no hi hacom els calfreds de mitjalluna". Aleshores va com-parèixer en Pere Riutort.caminant més dret que unganxo i es va morir ensec d'una llarga crisid'ulls de poll a les an-ques de la Reina d'Angla-terra. La resta de laseva vida es va dedicar afer suggeriments alsporcs perquè deixassin dellegir a Quevedo i d'es-criure cartes a n'ErrolFlynn.

Sisena cavalcada

Ja eren més de lesquatre i el pastís encarano estava enfornat. Noera precisament un dic-cionari de meuques fa-moses el que mancava a lataula, més bé haguera fetpentinant-se les cellesde la nina. Fou en aquell

moment quant es posà ãfer trons i llampecs dinsl'habitació de Júlia Con-vents. Oh, la pobra JúliaConvents! Havia durantmolts anys collit figuesa Austràlia, a Afganistà,a Àfrica del Sud, fins itot a LLoret de VistaAlegre, però ara elstemps havien canviat. Jano era temps de figues,ara la gent tocava fustamentre participava a laprocessò.Set-centes dotzedotzenes de dones havienemigrat durant la confe-rència. Era bo de dir,això. però res feia pen-sar que els espiirdiius iels modeerqu-quos aconse-gueixin derrocar el go-vern de Marta Ferruss-ssola. Seria bona que araes posas a ploure! Totshauríem d'entrar a peu apalau i resar el rosaride textos cordats qmblligams d'espart ro-

vellat. Tal vegada elperruquer es resistiria afer-nos les piules, iportser tampoc es volguéstancar amb als conills iles ànneres. Fos com fosno hi ha motius d'alarma:les faves tendres serande la millor qualitataquest any.

NIT DE MOIXOS DE JOANGUASP

"Nit de Moixos" és unapetita obra del nostrebon amic i col·laboradorJoan Guasp. Una obretaentretenguda i bona dellegir, que com diu l'au-tor: plena de desbarats.

19

Uns desbarats que tenenuna explicació real. Ésdifícil fer una críticade l'obra"fiit de Moixos".Nosaltres aconsellaríemque la llegíssiu i quecada un arribi a les se-ves pròpies conclusions.

L'Obra parla de lamort d'en Pere Ferreguí,on els seus amics reunitsa l'aiguavés de darrerade la casa del mort, con-ten les contarelles delseu mestre. Una mort in-verossímil i difícild'entendre. Què represen-ta en Pere Ferreguí? EnPere Ferreguí representala nul·litat, l'esperançai tot un somni. Us animama llegir-la i que cadaun, com hem dit, faci laseva crítica.

CONSELLERIA D 'EDUCACIÓ t CULTURAGOVERN BALUR

Estimem Ia nostra llengua

ESTIMEN LA NOSTRA LLENGUA

Amb aquest número començant una novasecció amb el títol: "Estimen la nostrallengua". Creiem força important recu-perar la normalització lingüística; peraixò intentarem apropar-nos a la nostrarealitat. D'aquesta manera farem possi-ble ensems l'acostament, creant llaçosde responsabilitat, estimació i de rei-vindicació. La normalització lingüísticaa INCA encara no és un fet sinó un camía córrer i que tots nosaltres hem delluitar a fi de recuperar el que ensperteneix, que com deia Marià Aguiló:"Poble que sa llengua cobra, se recobraa si mateix".

Tots sabem que el pobladors catalansens dugueren la llengua: el català. A-questa llengua era molt important i deles més conegudes en els països del Me-diterrani. Es parlava a les corts d'Ara-gó, Mallorca, Sicília, Atenes i Morea.També els papes d'Avinyó l'entenien i lallegien. Una de les figures cabdals del'Edat Mitja fou el Beat Ramon Llull queja ens animava escriure en català. Lanostra llengua ha estat un medi de comu-nicació d'ençà que Jaime I arribà aMallorca, i també l'hem conservada mal-grat les prohibicions que hi ha poguthaver.

Barbarismes

Què entenem per barbarismes? Els bar-barismes són mots manllevats d'altresllengües sense tenir-ne necessitat. No-saltres en tenim molts; les causes sónnombroses i múltiples que avui no ana-litzarem, però que hem de prendre cons-ciència que aquestes paraules estran-geres i estranyes empobreixen la nostrallengua. Tots hem de ser responsables ifugir-ne d'elles. Els barbarismes méscomuns són els castellanismes, paraulesque provenen del castellà. N'hi had'altres: de França. Anglaterra, etc. Elnostre propòsit és donar a conèixer elsbarbarismes que provenen del castella,que són els més abundants.

^^.Perpinyà tfrST\ \ \ " i i 1 1 1 • A!'! i l l l i '\jW.i i, i>tf ;

Anem a veure algunes de les paraulesque molt sovint deim malament i que hemd'intentar corregir:

Mal dit

Ahorrar

AlambreAleroAlfombraAlmacénAnteojosAntesAplausoArdillaAroAscoAsientoAtúnAvestruz

Ben dit

Estalviar

Fil de ferroVoladaCatifaMagatzemBinoclesAbansMambelletesEsquirolCèrcolOiSeient -TonyinaEstruç

Intentarem a cada número completaraquesta llista de barbarismes. Esperamles vostres suggerències. Si em permeteuun consell, no digau "botiquín" sinófarmaciola, tampoc digau "bombilla" sinó'oombe'ta.

20

Veus dels animals ELS NOMS I COGNOMS

Qui no ha sentit cloquejar qualquevegada la lloca amb els seus pollets! Ogrunyir el porc dins la soll quan tégana! Ens hem d'acostumar a emprar méssovint la veu dels animals, ens hi hemde familiaritzar. Anem a veure quina veués la d'alguns animals domèstics:

Animal

El cavallL1 aseEl bouEl porcL'ovellaEl moixLa gallinaLa llocaEl colom

ENDEVINALLES

Veu

renillabramamugeixgrunybelamiólaescaïnacloquejaparrupa

Les endevinalles són frases compostesperquè s'entretenguin a interpretar-les.Aquests enigmes han estat força popularsentre els més petitons. També formenpart de la nostra llengua, i per tant,tenen un valor lingüístic. Les endevi-nalles han envitricollat la nostra cu-riositat i han fet embadalir les perso-

nes que ens escolten.

A molts vesteix i no és sastre,i alimenta.a molts tambéi encara que algú el maltracta,no diu mal, sempre diu be.

No som rei i duc corona,. mai a cavall he qualcat,però, de nit i de dia,puc tenir sa fantasiade dur ets esperons posats.

Té coll i no té cap, .té boca i no té dents,té braços i no té mans,té ventre i no té budells,té cul i no té forat.

Les persones que les endevinin, podenenviar les solucions a O.C.B. d'Inca,Apartat de Correus 156 Inca. Entre totsels guanyadors sortegerem un lot dellibres.

Hem de ser respectuosos amb els nomsi cognoms de les persones a l'hora d'es-criure' Is. Opcionalment es pot afegiruna ¿ entre els dos cognoms: AntòniaLlompart i Ferrer. Els llinatges que sóncastellans poden ésser emprats segons lanormativa catalana, sempre que la perso-na que els posseix sabem que és de parlacatalana.

Mallorca embruixada

Na Maria Engainxa. És una dona d'ai-gua que habita al fons de les cisternes.Quan un al·lot petit guaita pel coll dela cisterna, li fen por perquè no hicaigui dedins dient: Alerta! Que NaMaria Engainxa t'agafarà.

Un Problema per als lletruts

Quatre germans s"altre diaasseguts ran d'es portalxerraven d'es capitalque cada un d'ells tenia.Jo som es qui estic més bé,digué es segon molt formal,tene igual el capitalque es primer i es darrer.I jo per tu no me don,li va respondre es tercer;es meu és com es primeri la meitat d'es segon.El quart respongué cortès,si va dir la veritat,jo tot sol tene la meitatde lo que teniu tots tres.Quan el compte serà tret.ja no cal se ver de batres,ses pessetes de tots quatresumen cent quaranta-set.

ACUDIT

Dues persones anaven conversant sobreels barbarismes i de les impureses delllenguatge. Un d'ells raonava:

- La normalització lingüística encarano és un fet. Pet tot arreu es sente pa-raules com aquestes: "antes", "después","adiós", etc. I això "desde luego" estàmolt malt dit.

Bernat Forteza

21

EI, Balanç d'una temporada de futbol

Fa poc que ha acabatuna temporada més per alClub Esportiu Constància.Una temporada en quèmolts de seguidors delConstància havien posatles seves il·lusions. Co-mençaven moments de glò-ria, d'aspiracions; som-niant, tal volta, aquellConstància d1antany...però les realitats hanestat unes altres.

Començà la lliga ambun ascens, més que meres-cut, a segona divisió B.No es sabia com aniria.S'havien de disputar par-tits al país català, basci aragonès; tot presagia-va importants auguris,però amb més il·lusió queraó.

Va començar la lliga-i, a mesura que es dispu-taven partits, els resul-tats no eren força bons.L'aficionat inquer estàacostumat a sofrir. Laclassificació del Cons-tància fe'ia que el campestàs quasi buit, i enshavíem de conformar ambuna classificació magre ipoc esperançadora. L'afi-ció d'antany no veia l'e-quip amb prou força per aseguir envant; no esdeixaven enganar per fal-ses il·lusions: l'equip noera el qui ells espera-ven.

La part tècnica del'equip,- durant aquestatemporada, ha estat pobraen resultats. El joc sí

que es que va millorar,però els resultats no fo-ren del tot positius.

L'aconduïment que donàla direcció tècnica desdel seu començament detemporada no va ésserl'adequat. Va mancaril·lusió i entrega alprimer entrenador, MiquelVallespir. El tècnic LuísCela, substitut de l'an-terior, començà el seumarinatge durant el mesde desembre passat, tro-bant l'onze ideal molttard, amb notables llacu-nes, etc. que tot aixòens va dur a un finalllastimós.

La directiva va assu-"IfíLun paper força arris-

cat; la manera de pujar a2a B, després d."un mes imig d'haver acabat lacompetició, presentavainterrogants molts difí-cils de resoldre. Tambéun dels erros en què vacaure la directiva fou elno sol·licitar un àrbitreneutral per al darrerpartit que va acabar, comtots sabem, de manera re-pudiable.

En aquest darrer par-tit, entre el Constànciai el Badia, es fa neces-sari una reflexió serio-sa.. Uns fets que tots re-

cordam i que voldríem queno es tornassin repetir.Un dels culpables va és-ser l'àrbitre. Ell va in-citar la afició inqueracom la del Badia. Va per-metre la duresa dels ju-gadors visitants. Es verque en aquest partit esjugava molt, però el bonquefer de l'àrbitre, delsjugadors i de la aficióhan d'estar per damunt detot.

La sanció no es va feresperar: mig any declaussura per al camp delConstància i una multa

que ben prest vindrà.

Volem dir, que malgrataquestes circumstànciesno propícies per al Cons-tància, aquest desencantdel seguidor, els malsresultats, els problemeseconòmics, etc., han deservir per a fer una re-flexió seriosa. Es fa ne-cessari que tots els quiestimam el Constància me-ditem sobre el futur delnostre equip inquer. Totssom responsables.

Pere Castelló Bergas

Visca Inca i Visca el Contància

Jo, com esportista,vull significar al meurebuig pels fets succeïtsel 22 de maig al Nou Campd'Inca, ja que considerdeplorable la violènciaen l'esport.

Per què varen succeiraquests fets? Qui té laculpa?

Els diaris de Palma"Ultima Hora", "Diario deMallorca", "Baleares" i"El Dia 16", donen tota

la culpa a l'afecció delConstància i als seus ju-gadors. Aquests, que esdiuen periodistes, fanuna valoració d'uns fetssense haver-hi estat pre-sents. Això és molt greu.

Per què els comentarisde premsa, ràdio i tele-visió han dit, al llargde la setmana del 23 al29 de maig, tot el con-trari del que publicarenels seus corresponsals aInca, els quals hi eren

23

al camp.

Jo vull fer una pre-gunta: Què els ha fet,Inca i el Constància, aaquests mitjans informa-tius per tal de trac-tar-los tan malament?.Per què no volen aclarirla veritat dels fets?.

Rafel Cortès

JUST AMB

IRAU, INGRESAUOONEIXEU ELSALDOILEXTRAΠDE COMPTES

CAIXA PC BALEARS~"SAtÍSSfnff'

8föRtt88€>tíga

La Florida•X

XHxfi i

6j¡«minin &of cJjcrnt

G«n«r«l Luqu.. » («'q Tofr.t«) T.I. S002J.J . I; ( |HCA

24