eix de prevenciÓ · durant el 2009 s‟ha fet un esforç important per difondre en els centres...
TRANSCRIPT
1
Introducció
Aquesta memòria anual correspon a la tasca portada a terme pel Servei de
Mediació Comunitària durant l‟any 2009. El Servei s‟emmarca dins la Unitat
per la Integració de la Nova Ciutadania de l‟Àrea de Benestar Social.
Des dels inicis del Servei, al març del 2006, s‟ha anat aprofundint en la utilitat
de la mediació en els diferents conflictes que es donen a la ciutat (veïnals,
escolars, familiars, en l‟ús de l‟espai públic,...). El servei, gestionat per GEDI
SCCL, està conformat, actualment, per dotze mediadors i mediadores que
treballen a jornada complerta.
L‟actuació del Servei s‟estructura a partir de dos eixos: intervenció i
prevenció. Aquests eixos emmarquen les accions dutes a terme amb la
finalitat de millorar la convivència al municipi amb la participació activa i
corresponsable de la ciutadania. Des del Servei es treballa per a la
transformació dels ciutadans i els seus conflictes a partir d‟entrevistes
individuals i conjuntes. Alhora es difonen els coneixements i s‟impulsen les
capacitats que fan que els ciutadans de L‟Hospitalet puguin resoldre de forma
autònoma els seus conflictes.
Aquesta memòria vol reflectir la feina feta en aquesta direcció durant el 2009.
La seva elaboració ha suposat un moment per a reflexionar sobre la tasca
realitzada i plantejar-nos millores pel futur.
ÍNDEX
EIX DE PREVENCIÓ ......................................................................................... 9
TREBALL ALS DISTRICTES ........................................................................ 11
Districte I – Barris: Centre, Sant Josep i Sanfeliu. ............................................................. 13
QUADRE RESUM RELACIONS DEL DISTRICTE I ...................................................... 20
Districte II – Barris: Collblanc i la Torrassa......................................................................... 21
QUADRE RESUM RELACIONS DEL DISTRICTE II ..................................................... 26
Districte III – Barris: Santa Eulàlia i Gran Via Sud. ............................................................ 27
QUADRE RESUM RELACIONS DEL DISTRICTE III .................................................... 31
Districtes IV i V – Barris: la Florida, les Planes, Pubilla Cases i Can Serra ............................................. 32
QUADRE RESUM RELACIONS DEL DISTRICTE IV ................................................... 38
QUADRE RESUM RELACIONS DEL DISTRICTE V .................................................... 39
Districte VI – Barris: Bellvitge i el Gornal ............................................................................ 40
QUADRE RESUM RELACIONS DEL DISTRICTE VI ................................................... 44
TREBALL PER ÀMBITS ............................................................................... 45
Educació ............................................................................................................................. 47
QUADRE RESUM RELACIONS DE L‟ÀREA D‟EDUCACIÓ ......................................... 51
Joventut .............................................................................................................................. 52
QUADRE RESUM RELACIONS DE L‟ÀREA JOVENTUT ............................................ 58
Salut .................................................................................................................................... 59
QUADRE RESUM RELACIONS DE L‟ÀREA SALUT .................................................... 61
Difusió ................................................................................................................................. 62
Nova Ciutadania ................................................................................................................. 64
Cossos de Seguretat i Oficina de Gestió d‟Incidències (OGI)............................................ 67
QUADRE RESUM RELACIONS DE L‟ÀREA COSSOS DE SEGURETAT- OFICINA DE
GESTIÓ D‟INCIDÈNCIES ................................................................................................ 70
Espais de Culte ................................................................................................................... 71
QUADRE RESUM RELACIONS DE L‟ÀREA ESPAIS DE CULTE ............................... 75
Gent Gran ........................................................................................................................... 76
QUADRE RESUM RELACIONS DE L‟ÀREA GENT GRAN .......................................... 78
Administradors de Finques ................................................................................................. 79
QUADRE RESUM RELACIONS DE L‟ÀREA ADMINISTRADORS DE FINQUES ....... 81
ALTRES ACCIONS ...................................................................................... 83
Projecte Bellvís ................................................................................................................... 85
Servei de Mediació i Assessorament Tècnic (SMAT) ........................................................ 87
Federació d‟Associacions de Veïns .................................................................................... 88
QUADRE RESUM RELACIONS A NIVELL DE CIUTAT ............................................... 89
EIX D‟INTERVENCIÓ ....................................................................................... 91
Anàlisi de dades ................................................................................................................. 93
Evolució entrada casos .................................................................................................. 93
Derivacions rebudes ....................................................................................................... 94
Entrada de casos ........................................................................................................... 95
Tipus de conflictes .......................................................................................................... 97
Distribució de casos per districtes i barris .................................................................... 102
Dades població atesa ................................................................................................... 106
Atenció a les parts ........................................................................................................ 107
Voluntarietat ................................................................................................................. 108
Capacitat ...................................................................................................................... 109
Altres dades ...................................................................................................................... 111
ORGANITZACIÓ DE L‟EQUIP ....................................................................... 115
Recursos Humans ............................................................................................................ 117
Formació de les mediadores i dels mediadors ................................................................. 117
Participació en jornades i congressos .............................................................................. 119
Eina d‟avaluació ................................................................................................................ 121
CONCLUSIONS I PROPOSTES .................................................................... 123
ANNEXOS ...................................................................................................... 129
Annex 1. Resum dades dels districtes ............................................................................. 131
DISTRICTE I................................................................................................................. 131
DISTRICTE II................................................................................................................ 133
DISTRICTE III............................................................................................................... 135
DISTRICTES IV I V ...................................................................................................... 137
DISTRICTE VI .............................................................................................................. 140
Annex 2. Simposi Tribunals i Mediació ............................................................................. 143
La comunitat en els conflictes dels joves: observa o participa? .................................. 143
Annex 3. III Jornades de Mediació Ciutadana .................................................................. 151
Mediació Comunitària aplicada als conflictes amb parts de comunitats de fe a
L‟Hospitalet de Llobregat .............................................................................................. 151
EIX DE
PREVENCIÓ
TREBALL ALS
DISTRICTES
13
Districte I – Barris: Centre, Sant Josep i Sanfeliu.
Durant el 2009 s‟han assolit els següents objectius:
Mantenir i enfortir les relacions amb les entitats i agents socials amb qui ja es té
relació.
Impulsar un espai de diàleg amb la Federació de veïns per tal d‟intercanviar
experiències relacionades amb la gestió positiva del conflicte
Difondre en els centres educatius la possibilitat de la mediació com a
metodologia alternativa a l‟abordatge dels conflictes provant de generar
projectes compartits.
Desenvolupar el projecte Com volem que sigui la convivència a Sanfeliu.
Donar continuïtat als espais de diàleg existents al barri perquè tothom pugui
expressar com vol que sigui la convivència.
Restablir les relacions entre les entitats i persones concretes a través de
processos de mediació.
Ajudar a crear objectius comuns amb el consens de la gent i respectant el
principi de voluntarietat de les entitats i les persones que habiten al barri.
L‟any 2009 ha estat molt important a l‟hora de consolidar el projecte de
Mediació en els barris de Centre, Sant Josep i Sanfeliu. S‟han enfortit les
relacions amb els diferents agents i entitats amb les que ja es tenia contacte,
especialment amb la Regidoria, els Serveis Socials d‟Atenció Primària i les
Associacions de Veïns. Aquest fet ha donat pas a la realització de diferents
accions, formacions i a la creació de nous projectes comuns. A més, el clima
creat i el treball en xarxa ha permès un augment en la derivació de casos.
14
Pel que fa als Centres educatius s‟han mantingut les relacions ja establertes i
s‟han ampliat d‟altres, potenciant noves accions encaminades a la
sensibilització vers la cultura de pau als alumnes, professors, pares i en general
a la comunitat escolar del districte.
L‟any 2008 es va realitzar un treball preventiu al barri de Sanfeliu, emmarcat
en un projecte pilot liderat per la Regidoria del districte amb l‟objectiu de
conscienciar i crear mecanismes per tal de gestionar la convivència de forma
preventiva davant el futur augment de la població1.
Per tal de conèixer les percepcions de cadascuna de les entitats del barri,
durant el present any s‟han continuat realitzant reunions amb aquelles que
s‟han mostrat interessades en generar un Pla de treball conjunt. Així s‟han dut
a terme entre una i dues entrevistes amb cadascuna de les entitats: Escola
Pablo Neruda, Escola d‟adults, Club Infantil Juvenil Sanfeliu – Sant Ildefons,
Centro Castellano – Leonés, Eurodona, Casal de jubilats de Sanfeliu, Comissió
de festes i Associació de Veïns de Sanfeliu. Durant aquestes s‟ha explicitat que
caldrien més eines per a la integració dels nouvinguts i més implicació dels
autòctons. També s‟ha vist necessària la participació de nous ciutadans per
renovar les entitats i generar noves dinàmiques.
Des de l‟inici del projecte es va fer palesa la necessitat de treballar cap a la
construcció d‟un mateix discurs respecte a la convivència. Malgrat això, en un
primer moment, un conflicte latent degut a la diferència de posicionaments
respecte a la construcció d‟un pàrking municipal, va fer que les discrepàncies
dificultessin els acords en altres temes. Davant aquesta situació, compartida
per la majoria dels entrevistats, es presentà l‟opció de fer processos de
mediació entre els líders veïnals. Finalment es va portar a terme una mediació
que facilità la millora de la convivència entre els líders veïnals que van
participar.
1 Veure Memòria 2008.
15
En les entrevistes d’enguany, les primeres demandes es van transformar en
cobrir les necessitats lúdiques ja que reconeixien que un cop que la situació
conflictiva respecte al pàrking havia desaparegut, primava el fet de programar
accions d‟esbarjo per tal de que hi participessin la majoria dels habitants com a
mecanisme de cohesió.
Tot i que aquesta nova demanda no va fer necessari continuar amb la
intervenció del Servei de Mediació, cal dir que tenir un contacte tan directe i
fluid amb les entitats del barri ha facilitat la seva coneixença i la possibilitat
d‟iniciar noves accions amb alguns dels agents. Així, per exemple, l’AAVV de
Sanfeliu ha derivat alguns casos i està previst realitzar una difusió als socis,
d‟altra banda, amb l’Escola d’Adults les relacions són molt properes i han
esdevingut còmplices per a continuar treballant per a una bona convivència.
D‟altres entitats han mostrat el seu interès en rebre formacions de cara l‟any
vinent.
Enguany les relacions amb la Regidoria del districte s‟han caracteritzat per la
seva fluïdesa fomentada pels contactes continus de dos projectes, d‟una banda
el projecte pilot de Sanfeliu, d‟altra les sessions amb famílies reagrupants
portades a terme en aquest espai i que compten amb el suport tant de la
Regidora com del coordinador. A més s‟han mantingut reunions periòdiques per
a treballar coordinadament aspectes de la convivència al districte i per portar a
terme intervencions coordinadores en conflictes concrets.
Les coordinacions d‟aquest any amb els Serveis Socials d’Atenció Primària
han estat principalment per conèixer els educadors de medi obert de nova
incorporació. Això ha portat a realitzar altres reunions per tal de dissenyar
estratègies per abordar situacions conflictives a les escoles i al barri en general.
La derivació de casos de manera bidireccional i el seguiment d‟aquests també
ha format part del treball realitzat conjuntament.
Amb la finalitat de tenir coneixement de les necessitats de la ciutadania, des del
Servei de Mediació es tenen molt presents les Associacions de Veïns.
D‟aquesta manera les relacions amb els referents de les Associacions Centre,
16
Sant Josep i Sanfeliu i l‟Agrupació de veïns de Ciutat Comtal, són
continues i fluides. Fruït d‟aquest interès mutu, s‟han portat a terme diverses
accions al llarg d‟aquest any.
A l‟AAVV de Centre, al mes de novembre, es va realitzar una difusió del Servei
de Mediació per tal de sensibilitzar als seus socis sobre la resolució pacífica de
conflictes. L‟elevada assistència de participants, 52 persones, i l‟alt grau de
satisfacció manifesta per aquests ha fet que la valoració sigui positiva.
L‟assessorament posterior en alguns casos concrets els ha obert una altra
possibilitat per a resoldre els conflictes de forma dialogada.
Aquest any s‟ha realitzat també un nou contacte amb una entitat que
representa als veïns de Ciutat Comtal, l‟Agrupació de veïns de Ciutat
Comtal, que al mes d‟octubre va derivar un cas al Servei de Mediació.Les
reunions de seguiment mantingudes amb cadascuna de les associacions de
veïns han permès programar i executar tant accions de prevenció com
derivacions d‟alguns casos veïnals i d‟altres amb una vessant més comunitària.
Durant el 2009 s‟ha fet un esforç important per difondre en els centres
educatius la perspectiva de la mediació tant per analitzar els conflictes com
per actuar davant d‟aquests.
Al mes d‟octubre, es va realitzar una formació a l‟Institut Provençana, dirigida
als alumnes dels quatre cursos dels Programes de Qualificació Professional
Inicial (PQPI). Es van portar a terme 4 sessions per a cada grup a un total de
60 alumnes. La valoració per part tant de l‟alumnat com de l‟equip docent dels
programes ha estat molt positiva ja que portar a terme aquestes accions
formatives a l‟inici de curs ha facilitat el coneixement i la cohesió dels grups.
També han servit per apropar a l‟alumnat eines per a la gestió positiva dels
seus conflictes tant quotidians com laborals.
D‟aquesta manera, i a través del contacte realitzat amb el Programa de
Qualificació Inicial (PQPI), s‟ha fet la presentació del Servei al director de
l’Institut Provençana.
17
A finals del mes de novembre, i a partir de la Guia Intro2, a l’Escola Els Alps
es realitzà una acció de difusió al cicle superior, després de mantenir una
reunió amb la coordinadora d‟aquest cicle. La possibilitat de crear un espai en
el que es parlés sobre el conflicte i les seves conseqüències en el jovent va ser
valorada positivament pels alumnes. Resta pendent valorar l‟activitat per part
de tècnics i tutors i la possibilitat de realitzar noves accions en el futur.
A finals d‟any, en el període vacacional, van venir derivats pels Mossos
d‟Esquadra, dos casos del Col·legi Santa Marta. El primer d‟ells no va
prosperar com a mediació degut a la manca de voluntarietat de la primera part.
En el segon, actualment s‟està a l‟inici del procés. Es considera important
iniciar el contacte amb l‟escola, un cop s‟hagi reiniciat el curs, per tal de donar a
conèixer el Servei.
En referència a l’Institut Vilumara s‟han realitzat diferents contactes amb el
cap d‟estudis i la coordinadora pedagògica en els que s‟han exposat les
problemàtiques sorgides al llarg del curs, especialment en els 1ers d‟ESO, i
s‟han compartit diferents estratègies per a enfrontar-les.
A més, l‟institut va derivar un conflicte en el que van participar quatre joves de
primer així com alumnes d‟altres cursos. Les reflexions dutes a terme per
cadascú d‟ells, així com els compromisos adquirits en la sessió conjunta va
permetre millorar la convivència entre ells i amb la resta de la comunitat
educativa així com reparar les seves accions amb el coordinador. Va ser un
aspecte innovador la introducció d‟una mediadora escolar en el procés, fet
que va impulsar el Servei de Mediació escolar de l‟institut i va facilitar el
seguiment del cas.
Al mes de març, la tècnica del Projecte d’Atenció Educatiu a les Famílies
(PAEF) es posa en contacte amb les referents del barri per tal de planificar un
Espai Social de Debat Educatiu (ESDE) a l‟AMPA de l’INSTITUT Mercè
Rodoreda anomenada “Com puc gestionar el conflicte?”. Aquesta sessió va
2 Veure àmbit Educació p. 47.
18
ser valorada pels 15 assistents de manera molt positiva. Tractar els conflictes
dels seus fills, analitzant prèviament les seves actituds davant d‟aquests els va
obrir una nova perspectiva a l‟hora de gestionar-los. Arrel d‟aquesta formació,
la direcció del Centre es va mostrar interessada en treballar conjuntament amb
el Servei de Mediació, per a tal efecte, al mes de juliol es realitzà la presentació
del Servei a l‟equip directiu així com a la coordinadora pedagògica.
A l‟inici del nou curs es va valorar útil incorporar la filosofia de la mediació a
través de tallers als alumnes de 4rt d‟ESO en l‟horari de tutoria. Amb la finalitat
de donar-li continuïtat a aquesta acció, es va donar a conèixer la tasca del
Servei a l‟equip docent i concretament als tutors.
La realització de les 3 sessions pels 4 grups anomenada “Resolució de
conflictes” es va valorar molt positivament tant per part dels 100 alumnes que
hi van assistir com dels tutors. Reflexionar entorn el conflicte i tots els elements
que el conformen va ser d‟utilitat especialment pels tutors que van mostrar molt
interès en aprofundir en el tema. A més van explicitar que aquestes sessions
els van permetre conèixer millor al seu alumnat.
A l‟Institut Mercè Rodoreda s‟imparteix un crèdit variable per impulsar la
resolució positiva dels conflictes a partir d‟un Servei de Mediació Escolar. En el
crèdit variable es va convidar al Servei a realitzar una sessió per tal d‟explicar
un procés de mediació comunitària real. Aquesta experiència va facilitar la
connexió entre la teoria i la pràctica. El nivell de motivació va propiciar la
possibilitat de realitzar una altra sessió al finalitzar l‟assignatura.
El treball realitzat en aquest centre ha estat molt productiu. Ha estat essencial
compartir la visió col·laborativa en l‟abordatge de conflictes amb el centre. La
metodologia emprada s‟ha confirmat com a vàlida ja que la legitimació per part
de la direcció ha facilitat arribar als docents i crear la confiança per a treballar
conjuntament.
19
De cara a l‟any 2010 són nombrosos els reptes que es presenten en els barris
de Centre, San Josep i Sanfeliu. Així, s‟obre la possibilitat de realitzar noves
accions formatives i de sensibilització en les entitats de Sanfeliu amb les que
s‟han creat complicitats així com en les dels altres barris, especialment amb les
associacions de veïns. També es planteja la necessitat de continuar amb les
relacions fluïdes amb la Regidoria i amb els Serveis Socials d‟Atenció
Primària.
Continua sent preferent la intervenció del Servei en l‟àmbit educatiu seguint en
la línia d‟anys anteriors. D‟aquesta manera es reprendrà el contacte amb
l‟Institut Provençana per tal de programar i realitzar accions conjuntes.
Amb l‟Escola Els Alps es té previst fer les valoracions de les sessions
formatives del primer trimestre del curs. Seria interessant que a partir d‟aquí
sorgeixin noves accions per tal de implantar la filosofia de la mediació al centre.
A partir dels casos rebuts dels alumnes del Col·legi Santa Marta, es fa
necessari realitzar el contacte amb el centre per tal de donar a conèixer el
Servei així com començar a treballar per a una derivació de les problemàtiques
de convivència.
Seria molt interessant, de cara a l‟any vinent, reprendre les relacions amb
l‟Institut Vilumara continuant la feina realitzada anys enrere, per tal d‟intervenir
en l‟àmbit preventiu realitzant accions formatives i d‟assessorament.
Seguint amb el projecte compartit iniciat aquest any en l‟Institut Mercè
Rodoreda, es té previst de cara al trimestre vinent realitzar una valoració de les
accions dutes a terme alhora que fer noves propostes per continuar treballant.
20
QUADRE RESUM RELACIONS DEL DISTRICTE I
Agent Social Xarxa/Coordinació Difusió/Sensibilització Formació Intervenció
AAVV Centre
AAVV Ciutat Comtal
AAVV San Feliu
AAVV San Josep
Casal de jubilats de Sanfeliu
Centro Castellano – Leonés
Comissió de festes Sanfeliu
Escola d‟Adults Sanfeliu
Escola Pablo Neruda
Esplai Sant Feliu
Eurodona
Institut Els Alps
Institut Mercè Rodoreda
Institut Provençana
Institut ViIlumara
PAEF
Projecte Bellvís
Regidoria
Serveis Socials
21
Districte II – Barris: Collblanc i la Torrassa.
Durant el 2009 s‟han assolit els següents objectius: Restablir les coordinacions amb la Regidoria del districte i millorar els
mecanismes de derivació.
Restablir el contacte amb la cap dels Serveis Socials del districte i proposar els
mecanismes de derivació de casos.
Restablir el contacte amb la Comissió d‟Entitats.
Restablir el contacte amb la biblioteca del districte.
Difondre la implicació i la pertinència del Servei en els conflictes per l‟ús de
l‟espai públic als diferents agents del districte.
Realitzar formacions als diferents agents del districte susceptibles de ser
derivadors.
Restablir el contacte amb la responsable del Pla Educatiu d‟Entorn.
Restablir el contacte amb les associacions del districte i establir relació amb les
de nova creació.
Difondre el Servei a diverses associacions i entitats del Districte.
Durant el 2009 s‟han focalitzat els esforços en enfortir els vincles amb els
agents del districte, tant a nivell d‟entitats, com a nivell de Regidoria. Aquesta
tasca ens ha permès enfocar els conflictes en l‟espai públic amb tota la seva
dimensió comunitària. D‟altra banda, per tal d‟aproximar la nostra tasca als
centres educatius, s‟ha consolidat la col·laboració amb el Pla Educatiu
d‟Entorn, donades les dificultats que s‟estan trobant per a que els centres
comptin amb la mediació com una eina útil per a resoldre conflictes en la
comunitat.
La relació amb la Regidoria s‟ha mantingut molt fluida i s‟ha treballat la
coordinació per a millorar els circuits de derivació. A més a més s‟han realitzat
22
reunions tant amb el coordinador del districte com amb el Regidor per tal
d‟organitzar les sessions de reagrupació familiar i la resta d‟activitats que tenen
a veure amb el districte. D‟aquesta manera cal remarcar que respecte als anys
anteriors s‟ha aconseguit una relació més propera amb la regidoria i s‟han
consolidat espais de coordinació conjunts. Aquesta situació ha revertit en la
presència del Servei en la gestió de la convivència del districte tant a nivell
preventiu com en la intervenció.
Quan es dóna un conflicte important, la Regidoria exerceix el seu lideratge
convocant als diferents agents i representants veïnals que puguin treballar en
aquesta situació. Aquest fet permet un abordatge positiu dels conflictes i un
enfocament preventiu. D‟altra banda s‟han facilitat espais per poder tenir més
presència al districte i ajustar-se a les necessitats dels usuaris sent més
accessibles.
Un dels objectius generals del Servei és promoure les condicions per a
gestionar conflictes per l‟ús de l‟espai públic. Amb aquesta finalitat s‟han
realitzat diverses trobades amb diferents agents que intervenen en els
conflictes en l‟espai públic. Aquesta tasca s‟ha pogut ampliar arrel d‟un conflicte
a la plaça de les Vidreries derivat per l‟Oficina de Gestió Incidències (OGI)..La
intervenció inicial va ser d‟observació, de presa de contacte amb els grups de
joves que la utilitzen i de prospecció de la situació de convivència viscuda pels
veïns i pels joves.
En aquest sentit es van realitzar visites a la plaça en diferents franges horàries,
concretament de 18 a 21h, en que l‟espai està més utilitzat. Aquesta presència
va permetre establir contacte i vincles amb alguns dels joves i veïns del barri.
Posteriorment es van realitzar trobades amb diferents agents del districte:
Educadors de Medi Obert, Projecte Patis Oberts i amb el Projecte Xarxa de la
Fundació Akwaba, etc., per tal de consolidar una xarxa efectiva i contribuir
conjuntament a la millora de la situació. D‟aquesta manera s‟han pogut
proposar alternatives als joves per a que comptin amb altres espais per a les
seves activitats d‟oci.
23
Amb l‟objectiu de generar una fluïdesa en la relació amb les entitats, s‟ha
prioritzat enfortir el vincle amb aquelles amb les que ja es tenia un contacte,
com ara la Asociación de dominicanos de Cataluña amb la que s‟han
mantingut un seguit de coordinacions per continuar amb el treball conjunt. En
aquest sentit s‟ha propiciat la identificació de líders veïnals del barri que
permetin un apropament al col·lectiu i treballar els conflictes que puguin sorgir,
ja que es tracta d‟una comunitat amb força presència en el districte.
En el cas d‟Akwaba s‟ha realitzat una formació per a sis monitores de diferents
projectes de l‟entitat la qual ha estat valorada com una eina molt útil per a la
tasca d‟aquestes professionals. A banda de la formació s‟han mantingut
coordinacions per a gestionar de manera conjunta diferents conflictes del barri.
Respecte a l‟Associació de veïns, s‟ha pogut realitzar una reunió amb el
president en la que s‟ha fet una difusió del Servei per tal de deixar oberta la
possibilitat de fer un contacte extensiu en una assemblea de l‟associació.
L‟objectiu seria potenciar-los com a derivadors ja que són agents importants del
districte i partícips de la gestió de la convivència.
L‟any 2009 s‟ha mantingut la participació del Servei en la Festa de la
Diversitat, com en altres anys, donada la rellevància d‟aquesta activitat per al
districte i el seu teixit associatiu. Aquesta festivitat s‟ha consolidat com una
tradició del districte i com una forma d‟apropament de les associacions a la
comunitat, amb la qual cosa es pot fer presència activa i difondre el Servei.
D‟altra banda s‟ha realitzat una tasca de prospecció per tal d‟arribar a aquelles
associacions que s‟han establert al districte i a algunes que ja hi treballaven,
per tal de conèixer-les i difondre la tasca del Servei. En aquest sentit s‟ha
contactat amb: Fundació Clariana, Asociación Nuevos Colectivos,
Asociación Catalana-paquistaní, Comunidad Ecuatoguineana de
Integración Bantú, Comunidad de Profesionales en el extranjero España-
Bolivia-Cataluña, Colectivo Maloka i Mujeres Pa’lante. S‟han realitzat
diverses reunions per tal de propiciar una relació més estreta i futures accions
d‟informació, difusió, formació i intervenció.
24
Es pot destacar que en l‟any 2009 el teixit associatiu s‟ha vist reforçat amb les
activitats de les noves entitats i amb la inauguració de la Casa Sense
Fronteres. Aquest espai, en aglutinar diverses entitats, ha esdevingut un lloc
de referència dins del Districte. Des del Servei s‟han fet els primers contactes
per tal de portar a terme un espai de debat sobre la gestió de la convivència
amb la direcció i els tècnics que conformen el conjunt d‟aquesta seu.
S‟ha continuat el contacte amb la referent del Pla Educatiu d’Entorn (PEE)
amb fluïdesa i s‟ha enfortit la complicitat per tal de crear sinèrgies conjuntes a
l‟hora de gestionar, planificar i preveure els problemes de convivència i la seva
relació en l‟àmbit educatiu. S‟ha valorat que el PEE és l‟espai adient a través
del qual s‟ha pogut realitzar un coneixement de la realitat del districte en l‟àmbit
educatiu i un apropament als Instituts i als diferents referents d‟educació per
poder desenvolupar una tasca integral i coordinada.
En aquest sentit es va poder col·laborar amb el PAEF concretament en els
Espais Socials de Debat Educatius amb xerrades a les famílies sobre la
convivència en el marc de l‟AMPA de l‟escola St. Jaume de la FEP (Fundació
d‟Escoles Parroquials).
D‟altra banda, relacionat amb l‟objectiu de realitzar accions formatives als
diferents agents i recursos del districte, es va sol·licitar al Servei la realització
de tallers de difusió als dos 3ers i als dos 4rts d‟ESO de l’Institut Eugeni d’Ors
per petició directa del centre. Aquests tallers es van dirigir a uns 100 alumnes
aproximadament entre els 4 grups i van consistir en una hora per classe. Així
mateix es van realitzar accions d‟assessorament als professors que formen el
grup que s‟encarrega de la mediació escolar. Van ser un total de 3 hores amb
un grup de 7 docents. Posteriorment es van poder treballar més casos de
mediació amb la implicació del centre.
La valoració d‟aquestes sessions ha estat molt positiva per part dels assistents,
i subratlla la necessitat de continuar amb aquest tipus de formacions en els
instituts per tal de dotar d‟eines i recursos als docents i als alumnes i consolidar
les complicitats per treballar conjuntament els casos de mediació que puguin
sorgir en els centres.
25
D‟altra banda, l‟any 2009 s‟ha reprès el contacte amb l‟Institut Margarida
Xirgu donat el canvi en la seva direcció, a fi de continuar treballant tant en l‟eix
de prevenció com en el d‟intervenció.
L‟any 2009 un dels objectius proposats ha estat la prospecció dels mitjans de
comunicació del districte per tal de promoure la difusió del Servei. Finalment no
ha estat necessari donat que s‟ha pogut realitzar aquesta mitjançant el contacte
directe i pròxim amb entitats i recursos del districte.
De cara al 2010 es seguirà mantenint una difusió activa del Servei, així, ja es
tenen programades algunes accions de formació i difusió com ara a la
biblioteca del districte i a diverses entitats com és el cas de la Casa sense
Fronteres. Així mateix es proposa continuar treballant conjuntament amb la
Regidoria i amb els diversos agents implicats en la convivència del districte, en
els àmbits de l‟espai públic, Instituts i entitats.
26
QUADRE RESUM RELACIONS DEL DISTRICTE II
Agent Social Xarxa/Coordinació Difusió/Sensibilització Formació
AAVV Collblanc
Asociación de Dominicanos
Associació catalana - Pakistaní
Associació Cdad Ecuatoguineana Integración Bantú
Associació Nuevos Colectivos
Biblioteca Josep Jané
Casal d‟avis de Collblanc
Cdad de profesionales en el extranjero España – Bolivia – Catalunya
Festa de la diversitat
Fundació Akwaba
Institut Eugeni d‟Ors
Institut Margarida Xirgu
Pla Educatiu d‟Entorn
Serveis Socials d‟Atenció Primària
27
Districte III – Barris: Santa Eulàlia i Gran Via Sud.
Durant el 2009 s‟han assolit els següents objectius:
Enfortir i proposar projectes i formes de relacionar-nos amb els agents socials
del barri per a realitzar accions compartides.
Realitzar reunions per a reflexionar i establir actuacions coordinades que
facilitin i agilitin la derivació de casos i la detecció de problemàtiques al barri
(regidor, coordinador del districte, caps...).
Gestionar transversalment els conflictes a l‟espai públic, realitzant un treball
compartit per a facilitar la potenciació de la xarxa local.
Fer difusió del servei a locutoris, comerços, mercats i botigues del barri.
Enfortir les relacions amb les entitats i proveir-les d‟eines per afavorir la millora
de les actuacions positives davant el conflicte.
Durant el 2009 s‟han enfortit les relacions amb les entitats de barri i els
diferents agents socials. En relació amb els que ja es mantenien coordinacions,
s‟han realitzat diferents reunions: amb el Centre d‟Atenció i Informació a les
Dones (CAID), Educadors de Medi Obert, PAEF, “Taula de barri i joves” a la
qual van participar els agents educatius del barri de Santa Eulàlia, i amb els
Serveis Socials d‟Atenció Primària per coordinar intervencions, derivacions de
casos i cessió d‟espais.
Al llarg de l‟any 2009 s‟han realitzat diverses reunions amb la Regidoria del
districte, amb una periodicitat mensual, tant amb el coordinador com amb la
regidora per tal d‟optimitzar les accions de gestió, traspàs d‟informació i
demandes d‟intervenció al barri.
Per altra banda, des del mes de març, s‟han realitzat les reunions d‟acolliment
de veïns del barri en l‟anomenat “Projecte d‟Informació i Orientació a les
Famílies Reagrupants”. La relació amb el Centre Cultural i amb la Regidoria
28
s‟ha fet més fluida. S‟han efectuat reunions amb els responsables i tècnics per
al desenvolupament del projecte de reagrupament, la realització d‟entrevistes
amb usuaris de processos de mediació en les dependències del Centre Cultural
i per concretar l‟ús de les sales en la realització de cursos.
Entre els conflictes atesos al barri, destaquen alguns que, per la seva
casuística relacionada amb la comunitat, demanen una atenció des d‟una
perspectiva d‟intervenció compartida potenciant el treball en xarxa.
Cal destacar un cas derivat per molèsties a uns veïns per sorolls originats en
un espai destinat a activitats de lleure i altres activitats culturals. En aquest
cas ha estat molt interessant la participació dels veïns, els responsables de
l‟esplai i de la parròquia propietària dels espais. Finalment, en aquest cas es va
arribar a un acord satisfactori per a totes les parts.
Un segon cas a assenyalar per la seva implicació comunitària fa referència a
les molèsties i la manca de civisme que expressen alguns veïns del carrer
Badalona. La descripció de les molèsties i queixes que es van assenyalar es
referien a diferents àmbits: de l‟habitatge (ús indegut dels espais comuns a
l‟edifici, llançament d‟escombreries pel balcó al sostre d‟un altre edifici i als
balcons d‟altres veïns, amenaces...), desatenció de gent amb necessitats
bàsiques i ús inadequat d‟espais públics (venda de drogues, abandonament de
cotxes al carrer i manca de cura del terreny ubicat darrere d‟un supermercat).
Els veïns van fer propostes i van concretar les seves necessitats, les quals es
van derivar a la Regidoria per a la seva atenció.
Per últim cal assenyalar les intervencions realitzades en el barri de Gran Via
Sud. Cal destacar la intervenció i derivació d‟un conflicte al carrer Granvia
relacionat amb la venda il·legal de cotxes al carrer. També destaca el conflicte
derivat per l‟Associació de Veïns Gran Via Sud per les molèsties ocasionades
per grups de joves a la nit tant al carrer com als replans d‟alguns edificis.
29
En el 2009 s‟ha mantingut el contacte amb els Serveis Socials d’Atenció
Primària del barri per coordinar les intervencions, reprendre la idea de
col·laborar amb accions de mediació de caràcter preventiu o d‟intervenció. A tal
efecte s‟han dut a terme diverses reunions amb la cap de serveis socials i amb
diversos tècnics per a concretar aspectes com la derivació de casos i la
intervenció al barri.
S‟han realitzat dos tallers a les dones de l‟Associació de Dones de Santa
Eulàlia programats en base a les seves demandes i necessitats (organització
de les reunions, comunicació assertiva, etc..). A aquests tallers, realitzats a la
seu del CAID, van assistir 36 dones amb un total de 8 hores per grup. Amb el
CAID s‟ha establert un àmbit de col·laboració per a l‟atenció de les necessitats
detectades al Grup de Dones de l’Associació “Espíritu de Santa Cruz de la
Sierra”. Una de les necessitats va ser la demanda d‟una acció per tractar el
tema de la violència de gènere.
S‟han realitzat diverses reunions amb els tècnics de l‟Associació Cultura 13 a
fi d‟afavorir i optimitzar les accions de col·laboració. A tal efecte s‟han
programat i realitzat cursos per a nens i adults que freqüenten l‟entitat i per als
monitors de l‟entitat. S‟han realitzat un total de 18 hores de formació a 14
assistents als tallers anomenats “Comunicar per entendre’ns” i “Mediació i
Gestió de Conflictes”.
D‟altra banda i com a conseqüència de la relació establerta entre les
associacions de barri i els mediadors del districte s‟han realitzat derivacions de
casos en els quals la vessant comunitària i d‟espai públic és molt important. A
més a més s‟han detectat i derivat casos i situacions en les que s‟ha realitzat
una funció de pont entre les associacions i els diferents agents presents al
barri.
Al mes de novembre s‟ha realitzat una reunió amb la junta directiva del casal
de jubilats de Santa Eulàlia per a proposar un treball compartit i formacions
adaptades a les necessitats detectades per els mateixos components de la
junta.
30
A l‟àmbit educatiu s‟han dut a terme diverses accions al barri a fi d‟afavorir la
cohesió dels diferents agents educatius. En aquesta línia es va participar d‟una
taula de coordinació per parlar de joves i espai públic integrada per la tècnica
PAEF de la Regidoria d‟Educació, l‟educadora de medi obert, tècnics del
Centre Cultural i tècniques de joventut.
Durant l‟any 2009 s‟han ampliat els contactes amb comerços, botiguers i altres
agents del teixit comercial del barri.
Pel 2010 s‟enfortirà la relació amb aquelles gestories que deriven més casos i
s‟ampliarà aquesta prospecció al teixit comercial general del barri. És
important continuar la difusió del Servei en locutoris, comerços, mercats i
botigues, ja que aquests establiments són part de la xarxa ciutadana en quant
que participen activament de la vida social del barri, de tal manera que poden
informar de la problemàtica existent i ser una font de derivació de casos.
31
QUADRE RESUM RELACIONS DEL DISTRICTE III
Agent Social Xarxa/Coordinació Difusió/Sensibilització Formació Intervenció
Associació de dones de Santa Eulàlia
Associació Santa Cruz de la Sierra
Biblioteca
CAID
Centre Cultural
Cultura 13
PAEF
Regidoria
Serveis Socials d‟Atenció Primària
Taula de treball joves
32
Districtes IV i V – Barris: la Florida, les Planes, Pubilla Cases i Can Serra
Durant el 2009 s‟han assolit els següents objectius:
Concertar un espai de trobada amb la Regidora i/o el coordinador dels
districtes.
Iniciar, impulsar o mantenir la coordinació amb els instituts dels dos districtes,
per dissenyar conjuntament la col·laboració entre aquests i el Servei de
Mediació tan a nivell preventiu com d‟intervenció.
Promoure la gestió de conflictes en l‟espai públic a través del contacte amb les
educadores de medi obert de les dues zones.
Mantenir el contacte amb la Unitat de Relacions amb la Comunitat dels Mossos
d‟Esquadra.
Apropar el Servei de Mediació a les agrupacions de joves dels territoris.
Mantenir la coordinació amb el Pla de Desenvolupament Comunitari de la
Florida, com a nexe d‟unió amb les necessitats del barri.
Tot i que no es va incloure entre els objectius a inicis d‟any, també s‟han
aconseguit enfortir les relacions amb les entitats conegudes fins el moment i
crear-ne de noves amb la resta.
Es valora positivament el treball realitzat durant l‟any 2009 que ha permès
continuar difonent la cultura de la mediació incorporant la vessant comunitària a
les intervencions.
L‟inici d‟una relació periòdica amb la Regidoria dels dos districtes va ser al mes
de febrer. L‟objectiu va ser programar les sessions d‟acollida dirigides a les
famílies que estan realitzant els tràmits per a la reagrupació dels seus familiars.
Aquesta situació ha possibilitat un apropament entre la Regidoria i el Servei de
Mediació i ha facilitat posar en coneixement algunes accions que es
desenvolupen als districtes.
33
Respecte als instituts de secundària s‟ha treballat amb els quatre públics que
hi ha als districtes i amb un de concertat3. S‟han fet especials esforços en
aquells centres on el Servei de Mediació no era conegut com a recurs.
Entre els resultats, a l‟Institut Rubió i Ors ha estat possible treballar des dels
dos eixos que defineixen el treball del Servei de Mediació Comunitària: el de
prevenció i el d‟intervenció. Així, el treball en casos de joves en situacions de
conflicte, s‟ha compaginat amb la realització de tallers de prevenció a 1r d‟ESO,
dels que han participat 60 alumnes. Aquests han tingut com a finalitat introduir
als estudiants en les habilitats que els permetran resoldre de manera positiva
les seves diferències. Per a dur a terme aquests tallers s‟han mantingut
reunions amb els tutors dels grups als que van dirigits. Aquestes han tingut com
a pretensió mostrar els continguts de les sessions i afavorir un discurs
compartit; i en acabar, avaluar el desenvolupament de l‟acció formativa.
Tanmateix, s‟ha pogut dur a terme un espai de diàleg amb el professorat de
primer cicle de l‟ESO per aprofundir sobre els conflictes dels joves, presentar la
mediació com a eina per a resoldre‟ls i proposar un treball coordinat.
En el mateix districte s‟ha iniciat la relació amb l’institut Torras i Bages, amb
qui s‟ha treballat coordinadament la intervenció en casos. Així mateix, a l‟inici
del curs 2009/10 i amb el canvi d‟equip directiu, s‟ha començat a participar en
les comissions socials.
Pel que fa al barri de La Florida, s‟ha continuat un treball de sensibilització a
l’institut Pedraforca per a que la mediació pugui ser considerada com un
recurs que ajudi als joves a resoldre els seus conflictes. Per a això, s‟ha
participat en les comissions socials del centre i en reunions amb l‟equip directiu,
amb l‟Observatori de la Violència a les Escoles i amb el projecte Expresarte.
Tanmateix, s‟ha participat en una de les sessions del curs de formació del grup
de mediadors interns (15 nois i noies) del centre. També s‟ha fet una formació a
quatre professors d‟aquest centre en el marc del Projecte Bellvís4. A finals
3 Institut Eduard Fontserè, Institut Pedraforca, Institut Torras i Bages, Institut Rubió i Ors i
centre educatiu Sant Gervasi. 4 Veure Projecte Bellvís p. 85.
34
d‟any des del centre es deriva un conflicte entre un alumne i una professora en
el qual es veu convenient proposar un procés de mediació.
S‟ha continuat enfortint la relació amb l’institut Eduard Fontserè, amb qui la
coordinació ha permès gestionar els conflictes que han succeït als voltants del
centre o en els que havien participat el seus alumnes. Seguint amb la feina
realitzada el curs anterior, s‟ha dut a terme un taller amb els joves de 1r d‟ESO i
un altre d‟aprofundiment en la gestió de conflictes als joves de 2n d‟ESO (en
total uns 120 alumnes). En ambdós casos, es van mantenir reunions amb els
tutors de cada grup. Per a la coordinació de la intervenció, s‟ha assistit a
algunes comissions socials i s‟ha mantingut un contacte freqüent amb l‟equip
directiu.
A més, el treball descrit amb els centres de secundària, té com a marc el
desenvolupament dels Plans Educatius d’Entorn de Pubilla Cases i de La
Florida. En aquest últim districte s‟ha participat de les reunions convocades per
la Taula Temàtica sobre la Convivència. En aquestes ha estat possible
trobar-se amb diferents agents del territori i de l‟àmbit educatiu, potenciant el
treball en xarxa. A finals de 2009 s‟han iniciat les converses amb la finalitat
d‟impulsar la creació de la Taula Temàtica sobre el mateix tema al districte de
Pubilla Cases.
Pel que fa a la gestió dels conflictes protagonitzats per joves que es donen en
l‟espai públic, s‟ha reprès la coordinació amb els Serveis Socials d‟ambdós
districtes. La relació ha estat especialment amb les tècniques de medi obert i
s‟han mantingut reunions per a compartir l‟enfocament de les intervencions.
Així mateix, per a l‟abordatge integral d‟aquests casos, també s‟ha donat
continuïtat a la coordinació amb la Unitat de Relacions amb la Comunitat dels
Mossos d’Esquadra. Alhora, s‟ha fet algun apropament amb la unitat de
Guàrdia Urbana que treballa al territori i que s‟encarrega de la relació amb els
instituts del districte de Pubilla Casas. Per als casos en els que alguna de les
parts ha iniciat un procés judicial, s‟ha mantingut la coordinació amb el Servei
35
de Mediació i Assessorament Tècnic del Departament de Justícia de la
Generalitat de Catalunya.
Dintre de l‟eix de prevenció, en col·laboració amb el Programa
d’Acompanyament Educatiu a les Famílies (PAEF), s‟han realitzat dos
espais de debat sobre la convivència amb pares i mares dels alumnes dels dos
districtes. Els centres on s‟han celebrat aquests col·loquis són l‟Escola
Joaquim Ruyra, a La Florida, i el Centre Educatiu Fax, al districte de Pubilla
Cases. Aquest espai va permetre contactar amb l‟equip directiu dels dos
centres de primària, possibilitant la difusió del Servei i la valoració d‟accions
conjuntes.
Altres espais de coordinació al territori han estat les reunions del Pla Integral
de La Florida i Pubilla Cases. S‟ha participat en dos dels sis eixos que el
vertebren: l‟eix 2 sobre dispositius d‟oci juvenil i l‟eix 6 sobre projectes
potenciadors del civisme i la convivència; en concret, la utilització de l‟espai
públic. En aquest eix, i juntament amb l‟Àrea de Promoció Econòmica de
l‟Ajuntament, s‟ha col·laborat amb el projecte Pla d’ocupació d’
Intermediació5. La participació en les reunions convocades pel Pla Integral ha
suposat una bona oportunitat per a la coordinació amb tècnics de diferents
Àrees de l‟Ajuntament i membres d‟entitats i associacions dels districtes de La
Florida i Pubilla Cases.
En relació a l‟objectiu d‟apropar el Servei al col·lectiu de joves, durant el mes de
maig es va participar en la I Mostra d’Entitats del barri de La Florida. Aquest
acte, organitzat pel Pla Educatiu d‟Entorn, Serveis Socials i el Projecte
Cicerone, va aglutinar entitats i serveis del territori per a que els joves del barri
els poguessin conèixer de prop. Es fa una valoració positiva de les possibilitats
que aquesta iniciativa obre per aproximar els recursos públics i les entitats al
jovent, entre ells el Servei de Mediació Comunitària.
5 Veure àmbit Gent Gran p. 76.
36
Seguint amb la difusió del Servei, l‟any 2009 s‟ha col·laborat amb el Projecte
Connectat’s, una revista per als joves que es distribueix als instituts de la
ciutat. Per a aquesta publicació van ser entrevistats dos nois d‟un institut de La
Florida que havien participat d‟un procés de mediació. Tanmateix, es va
propiciar la trobada entre els tècnics del projecte i els centres escolars per a
que les seves activitats també es poguessin difondre a través de la revista.
Tot i la voluntat d‟apropar-se al grup de joves del Pla de Desenvolupament
Comunitari, s‟ha valorat posposar-ho donat que el grup segueix treballant per
a la seva cohesió. Malgrat això, s‟han mantingut reunions periòdiques amb el
tècnic responsable del Pla.
Tot i que durant aquests anys s‟ha mantingut coordinació amb les entitats i
associacions del barri per a fomentar la prevenció dels conflictes i la difusió de
la mediació, en aquests darrer període s‟ha treballat per enfortir la relació amb
totes elles. S‟ha reprès el contacte amb les associacions de veïns dels dos
districtes donat que poden ser agents derivadors importants, a més de ser
coneixedors de la realitat dels barris i potencials col·laboradors en la millora de
la convivència. Així, s‟ha contactat amb els representants de la junta, i en el cas
de l‟associació de veïns Can Serra es va fer una acció de difusió amb un grup
de 20 associats.
Arrel de la intervenció en conflictes on una de les parts era una entitat, ha estat
possible conèixer-les millor. Ha estat el cas del Grup de Dones de Can Serra,
la Comissió de Cultura de Can Serra, i la Cofradia 15+1, que han participat
d‟un procés de mediació que ha permès millorar la relació amb els veïns del
seu entorn.
També s‟ha tornat a difondre el Servei en alguns esplais que han tingut canvis
en l‟equip directiu i educatiu o bé en aquells que calia reforçar el vincle, com
ara l’Esplai Pubilla, i l’Esplai Global, per tal de pensar en futures
col·laboracions. Amb l’Esplai Florida s‟ha mantingut la relació a través de les
reunions del Pla Integral i del Pla Educatiu d‟Entorn. Finalment, amb el títol
“Eines per a la gestió dels conflictes”, s‟ha portat a terme un taller de 7 hores
37
amb els monitors de l‟entitat d‟acollida la Llumeneta. Hi van participar 7
educadors.
Dos dels objectius que inicialment es van proposar han estat reformulats al llarg
de l‟any. Un d‟ells és el referent al contacte amb la Asociación Cultural de
Reyes y Reinas Latinos de Catalunya. Valorant la realitat que els casos han
mostrat, s‟ha prioritzat la possibilitat de treballar amb els líders dels grups
existents. Aquest pot ser un dels objectius per al proper any 2010.
L‟altre objectiu tenia a veure amb la utilització de tècniques com el teatre
social per a la resolució positiva dels conflictes, sobretot amb col·lectius de
joves. Específicament aquesta eina no s‟ha emprat, però sí s‟ha introduït la
creativitat dins dels processos de mediació. Per al proper any es té com a
objectiu experimentar amb processos de mediació que incloguin la participació
d‟agents de la comunitat.
Per a l‟any 2010 també es preveu una trobada de coordinació amb la
Regidoria dels districtes per aprofundir en el treball dut a terme. Aquesta tindrà
la doble finalitat de donar a conèixer les possibilitats de la mediació en la
millora de la convivència als barris i buscar complicitats a nivell institucional que
validin i reforcin aquesta tasca de cara a les entitats i als veïns d‟aquests
districtes.
Dins de l‟eix de prevenció, es preveu fer un taller formatiu de resolució de
conflictes amb els membres de l’Associació de Veïns de Can Serra.
Així mateix, es participarà de la II Mostra d’Entitats que enguany inclourà no
només les entitats i serveis del districte de La Florida, sinó també les de Pubilla
Cases i Can Serra.
38
QUADRE RESUM RELACIONS DEL DISTRICTE IV
Agent Social Xarxa/Coordinacions Difusió /Sensibilització Formació Intervenció
AAVV la Florida
Escola St. Gervasi
Esplai la Florida
Expresarte
Fira jove d‟entitats
Institut Fontserè
Institut Pedraforca
La Llumeneta
PAEF
Pla de Desenvolupament Comunitari
Pla educatiu d‟Entorn
Pla Integral la Florida - Pubilla Casas
Projecte Cirerone
Regidoria
Serveis Socials d‟Atenció Primària
Taula convivència
39
QUADRE RESUM RELACIONS DEL DISTRICTE V
Agent Social Xarxa/Coordinació Difusió/Sensibilització Formació Intervenció
AAVV Can Serra
Associació 15 + 1
Comissió de festes de Can Serra
Esplai Global
Esplai Pubilla Casas
Institut Rubió i Ors
Institut Torres i Bages
Pla Educatiu d‟Entorn
Pla Integral la Florida - Pubilla Casas
Projecte Cirerone
PAEF
Regidoria
Serveis Socials d‟Atenció Primària
40
Districte VI – Barris: Bellvitge i el Gornal
Durant l‟any 2009 s‟han assolit els següents objectius:
Concertar un espai de trobada amb la Regidoria.
Promoure el treball conjunt amb l‟Institut Joan Miró.
Mantenir contacte i coordinar-se amb els Serveis Socials d‟Atenció Primària i
educadors de medi obert.
Oferir accions formatives a l‟escola d‟adults del Gornal.
Promoure canals de cooperació amb les AA.VV.
Mantenir la coordinació amb el Pla de Desenvolupament Comunitari del Gornal.
La valoració del treball realitzat aquest any amb les entitats i centres educatius
del districte és positiva, atès que aquest ha permès obrir un ventall de
possibilitats de col·laboració on la mediació pot ser rellevant.
Per a l‟assoliment del primer objectiu, des del mes de febrer s‟ha establert un
contacte regular amb la Regidoria del Districte arrel de les sessions per a
famílies reagrupants. Aquest contacte s‟inicia amb la preparació i disseny
d‟aquestes sessions que es realitzen mensualment i on de forma conjunta amb
el Regidor i la coordinadora de districte, es presenten els recursos del barri a
les famílies que estan realitzant el tràmit per a reagrupar als seus familiars.
Aquest espai de coordinació, ha possibilitat un contacte directe i àgil que obre
la porta a la derivació de possibles intervencions de mediació. Un exemple
d‟això ha estat que es comptés amb el Servei en un conflicte de convivència
per molèsties en quant a l‟ús de l‟espai públic per uns veïns de Bellvitge
d‟origen romanès.
Arran de la incorporació de l‟educadora de medi obert als Serveis Socials
d‟Atenció Primària a finals de l‟any 2008, s‟ha mantingut una relació continuada
41
amb l‟equip d‟atenció primària tant pel que fa a la vessant preventiva com en la
intervenció en casos.
D‟altra banda, la participació en les reunions del Pla Educatiu d’Entorn ha
possibilitat el coneixement i treball conjunt amb els diferents agents del territori i
de l‟àmbit educatiu potenciant així el treball en xarxa. Cal destacar que la feina
realitzada per la tècnica del Pla Educatiu d‟Entorn ha facilitat contactar amb
diferents agents de l‟àmbit educatiu. En les reunions mantingudes s‟ha avançat
en la construcció d‟un discurs compartit sobre la situació actual en els barris.
Respecte el treball amb els instituts del districte cal destacar les accions que
s‟han dut a terme en alguns d‟ells. Les formacions desenvolupades a l’Institut
Joan Miró al 2008 han facilitat l‟establiment de canals de col·laboració amb la
direcció i enguany, han fructificat en la derivació de dos conflictes per part del
centre.
Aquest any es va presentar el Servei en una comissió social de l’Institut
Bellvitge, fet que va facilitar que s‟hagi pogut dur a terme una formació a
alumnes dels 3ers i 4ts d‟ESO. Ha estat satisfactòriament valorada, tant per
l‟alumnat com per l‟equip directiu i professorat del centre. A més a més, s‟ha
intervingut en dos conflictes entre usuaris d‟aquesta institució i dels Instituts
Joan Miró i Pare Enric d’Ossó respectivament. Per tant, es pot confirmar
l‟elevat grau de sensibilització vers a la gestió alternativa de conflictes que
presenten aquests centres i els resultats que es comencen a visualitzar de la
tasca realitzada des del servei. Respecte a l‟institut Pare Enric d‟Ossó, aquest
any s‟ha mantingut el contacte amb les persones responsables del servei de
mediació intern amb el que compten, tot i que, a causa de moviments de
personal en l‟institut, no s‟ha pogut concretar cap col·laboració.
Seguint en la línia de difusió del servei en l‟àmbit associatiu, a fi de fomentar la
prevenció de conflictes, cal destacar els contactes realitzats tant amb el Centre
Esclat com amb l’associació Nou Quitxalles, en el darrer trimestre de l‟any.
42
Durant el 2009 s‟ha intentat recuperar l‟encàrrec de formacions que des del
Centre de Formació a Adults del Gornal es va plantejar l‟any anterior. Un
canvi de plantilla d‟aquest equipament no ha permès formalitzar-les fins el
moment. Es manté el contacte amb la direcció d‟aquest recurs a través de la
participació en les reunions del Pla Educatiu d‟Entorn.
Novament, amb l‟objectiu d‟enfortir la relació amb les entitats, s‟ha reprès el
contacte amb l’Associació de Veïns de Bellvitge. Tanmateix i després de
diverses reunions no s‟ha definit una línia de col·laboració conjunta.
L‟associació de veïns de Bellvitge és un referent històric per al barri, legitimada
tant per la ciutadania com per l‟administració. En aquest sentit, l‟associació
dóna resposta a bona part dels conflictes que s‟esdevenen al barri, per la qual
cosa no expressen cap necessitat envers el Servei de Mediació Comunitària.
A principis d‟any el Pla de Desenvolupament Comunitari va desaparèixer
degut a l‟aprovació del Pla Urban. Aquest contempla la contractació d‟una
tècnica de dinamització comunitària, que té com a funció, entre d‟altres, el
posar en relació els serveis municipals i les entitats del barri del Gornal. Al mes
d‟octubre es va mantenir una reunió amb la tècnica referent del projecte a fi de
poder conèixer els objectius i funcionament del mateix, construir un discurs
comú respecte als conflictes comunitaris i valorar les possibles vies per a una
futura col·laboració.
Fruït de la realització per part de la Universitat Autònoma de Barcelona, d‟un
estudi sobre l’ús de l’espai públic a Bellvitge, s‟ha participat en un espai de
debat-reflexió amb diferents tècnics del barri. Aquest espai de diàleg ha estat
una oportunitat per a conèixer les diferents visions sobre l‟ús de l‟espai públic i
crear un discurs comú sobre les gestió positiva de conflictes en el mateix.
El treball que es proposa de cara a l‟any 2010 és la consolidació dels objectius
assolits enguany, aprofundint-ne sobretot en la relació amb la xarxa associativa
del districte i amb els instituts de la zona amb els quals ja s‟ha treballat i amb la
resta d‟agents socials del territori.
43
Respecte l‟objectiu de contactar amb les comunitats de fe d‟aquesta zona, on
no hi proliferen i on els que hi ha duen molt de temps establerts serà reprès en
el 2010.
D‟altra banda es preveu per al 2010 reprendre les relacions amb el Centre de
Formació a Adults del Gornal per poder concretar accions conjuntes.
Per a l‟any vinent es planteja, també, aprofundir en la relació amb l‟Associació
de Veïns i Veïnes de Bellvitge a fi de poder tenir un espai de reflexió conjunt
sobre la gestió alternativa de conflictes i fer-ho expansiu al conjunt dels socis
de la mateixa.
44
QUADRE RESUM RELACIONS DEL DISTRICTE VI
Agent Social Xarxa/Coordinació Difusió/Sensibilització Formació Intervenció
AAVV Bellvitge
Ass. Bocins
Ass. Nou Quitxalles
Centre Esclat
Centre Formació a Adults el Gornal
Institut Bellvitge
Institut Joan Miró
Pla Educatiu d‟Entorn
Pla Urban
TREBALL PER
ÀMBITS
47
Educació
Durant el 2009 s‟han assolit els següents objectius:
Establir relacions més properes amb els centres educatius.
Promoure espais de reflexió sobre els avantatges i inconvenients de les
estratègies que els centres utilitzen per abordar els conflictes amb joves.
Treballar en espais de formació que contribueixin a capacitar amb habilitats
específiques el tractament positiu del conflicte.
El propòsit d‟establir relacions més properes amb els centres educatius ha
tingut com a resultat la possibilitat de dur a terme un treball conjunt en molts
dels instituts públics de la ciutat a pràcticament tots els districtes. Les
complicitats que s‟han iniciat i consolidat són valorades de manera molt
positiva, la qual cosa indica que caldrà aprofundir-hi i estendre-ho al conjunt de
centres educatius de la ciutat.
En relació al segon objectiu, el primer espai de reflexió sobre la forma d‟abordar
els conflictes relacionats amb joves va ser en l‟àmbit intern de l‟equip de
mediació. La possibilitat de construir una visió compartida d‟abordar aquestes
problemàtiques ha estat la principal riquesa d‟aquest debat intern.
Altres contextos on s‟ha pogut traslladar aquest debat han estat les
comissions socials dels centres on es participa d‟aquestes reunions (instituts
Eduard Fontserè, Pedraforca i Torras i Bages), així com les trobades
proposades pels Plans Educatius d’Entorn dels districtes on aquests
existeixen (La Florida – Les Planes, Pubilla Cases – Can Serra i Bellvitge – El
Gornal). En el cas de La Florida, s‟han aprofitat també les convocatòries de la
Taula Temàtica dedicada a la convivència. El format reduït d‟aquesta ha
permès emfatitzar l‟aportació de la mediació com a eina per a la resolució dels
conflictes. Cal fer esment especial de la possibilitat que s‟ha obert a finals d‟any
amb la creació de taules temàtiques similars als districtes de Collblanc - la
48
Torrassa i Pubilla Cases - Can Serra. El Servei de Mediació ha participat des
de la seva creació, la qual cosa fa que es pugui preveure la possibilitat de
continuar treballant de manera molt activa per a la difusió d‟una cultura de la
mediació en l‟àmbit educatiu.
La participació i coordinació amb els Plans Educatius d‟Entorn dels territoris on
aquest existeix ha estat molt profitosa. Entre els resultats, es valora que han
permès conèixer i mantenir la relació amb altres agents del territori i han
esdevingut espais de derivació de casos al Servei de Mediació Comunitària. A
més, destaca com a positiva la iniciativa per part de l‟Àrea d‟Educació de
comptar amb el Servei de Mediació en la planificació i el disseny de les Taules
Temàtiques dedicades a la convivència engegades l‟any 2009.
Al mes de gener es va celebrar una trobada amb els caps d’estudi dels instituts
de la ciutat, convocada pel Centre de Recursos Pedagògics. Aquesta va servir
per fer difusió del Servei com a recurs per a la resolució dels conflictes dels que
són protagonistes els joves. A més, va promoure el debat amb alguns caps
d‟estudi (hi van assistir 15) sobre la realitat que observen als seus centres i els
avantatges i inconvenients de les diferents formes d‟abordar aquesta realitat.
Per altra banda, s‟han dut a terme diverses formacions amb la finalitat de
capacitar tant a professors com a joves en les habilitats per a la resolució
positiva dels conflictes. S‟ha pogut treballar en aquesta línia amb 39
professors i 520 joves. Els professors participants d‟aquestes formacions
provenien dels instituts Eugeni d‟Ors, Rubió i Ors, Pedraforca i Margarida Xirgu.
Respecte als joves, a l‟inici del curs 2009/10 es va optar per oferir la formació
de presentació del Servei de Mediació, titulada “Parlant la gent s’entén”, en
l‟eina virtual Guia Intro. S‟han realitzat quatre cicle de formacions demanades
per aquesta via als centre educatius:
- Institut Bellvitge
- Institut Mercè Rodoreda
- Centre d‟Ensenyament Els Alps
49
Més profunditat han tingut els tallers realitzats a alguns centres de la ciutat,
amb el mateix objectiu, però on ha estat possible dedicar un major temps a
treballar aquestes habilitats. Amb aquests centres, a més, hi ha la voluntat de
dur a terme un treball conjunt tant des de la perspectiva de la prevenció com de
la intervenció, en els casos en els que hi hagut conflicte. Els instituts on s‟han
realitzat aquests tallers, amb un total de 54 hores, són:
- Rubió i Ors (Pubilla Cases),
- Eduard Fontserè (La Florida),
- Eugeni d‟Ors (Collblanc - la Torrassa),
- Bellvitge
- Mercè Rodoreda (Centre)
- Centre els Alps (St Josep)
D‟altra banda, s‟ha fet difusió del Servei de Mediació Comunitària entre els
professors de diferents centres:
- Rubió i Ors (Pubilla Cases),
- Eduard Fontserè (La Florida),
- Institut Mercè Rodoreda
- Centre d‟Ensenyament Els Alps
- Institut Vilumara
- Institut Provençana
En la mateixa línia s‟han realitzat tallers amb els monitors que implementen el
projecte Ponts (de les entitats de Bocins, AEMA i Akwaba). El taller, va tenir
una molt bona valoració dels participants per les possibilitats que oferia en
relació a la seva pràctica. En total van ser 12 hores i hi van participar 21
monitors.
Enguany, l‟Àrea d‟Educació ha impulsat el debat sobre el Projecte Educatiu
de Ciutat. Aquest té cinc temàtiques de reflexió, de les quals el Servei de
50
Mediació Comunitària participa de dues: l‟ús de l‟espai públic i acollida i cohesió
social a l‟escola i al barri.
En el marc del treball conjunt amb Educació, s‟ha participat de quatre Espais de
Debat Educatiu organitzats per les referents del Projecte d’Acompanyament
Educatiu a les Famílies (PAEF). En les sessions dutes a terme per
professionals del Servei de Mediació Comunitària han participat uns 75 pares
i/o mares. A més, aquestes accions han donat la possibilitat de contactar amb
alguns centres educatius amb els que encara no teníem relació.
Finalment, amb l‟objectiu de treballar conjuntament amb l’Observatori de la
Violència a l’Escola, s‟han mantingut alguns contactes amb la referent
d‟aquest projecte. L‟any 2010 caldrà continuar aprofundint en aquesta relació
així com en el treball conjunt amb la Regidoria d‟Educació reprenent, per
exemple, la participació en el Grup Motor que es convocarà novament després
d‟un temps d‟inactivitat.
51
QUADRE RESUM RELACIONS DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ
Agent Social Xarxa/Coordinació Difusió/Sensibilització Formació Intervenció
Àrea d‟Educació
Comissió pedagògica projecte Bellvís
Grup Motor
Observatori de la Violència a les Escoles
Projecte Bellvís
Projecte d‟Acompanyament a les Expulsions
Projecte educatiu de Ciutat- Cohesió Social
Projecte educatiu de Ciutat- Espai Públic
52
Joventut
Els objectius assolits durant el 2009 són:
Dur a terme formacions en cultura de pau per a joves tant en l‟Espai Molí com
en els blocs d‟aprenentatge.
Canalitzar les accions formatives dels DIRCES a l‟equip de mediació.
Establir coordinacions amb l‟educadora de medi obert del barri de Santa Eulàlia
per tal de definir el paper i la intervenció.
Mantenir una coordinació periòdica amb l‟àrea de Joventut per continuar la
col·laboració i avaluació de les accions realitzades conjuntament.
Tenir presència en els barris de la ciutat, xarxes i entitats que tinguin al jovent
com a població diana, a través de les plataformes o reunions existents, per tal
de centralitzar demandes relacionades amb mediació.
L‟any 2009 ha estat marcat per la consolidació i ampliació de l‟àmbit de
Joventut dins del Servei de Mediació. S‟han impulsat projectes i s‟han realitzat
accions fruit de la coordinació amb l‟Àrea de Joventut de l‟Ajuntament,
concretament l‟Oficina d‟Emancipació Juvenil, a través de la presència
quinzenal d‟una tècnica de mediació. S‟ha ampliat el camp d‟actuació arribant a
nous perfils. D‟aquesta manera, s‟ha arribat a joves d‟entre 18 i 25 anys que es
caracteritzen, la gran majoria, per la seva baixa formació i les dificultats per
inserir-se en el mercat laboral. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració
amb el Projecte Bellvís6
Cal destacar doncs les coordinacions amb aquest i d‟altres serveis i projectes
de la ciutat que tenen als joves com a destinataris de les seves accions.
Aquestes accions preventives han facilitat un augment de les demandes
d‟accions formatives així com de les derivacions de conflictes protagonitzats
per joves.
6 Veure p. 85.
53
Respecte a l‟Àrea de Joventut cal destacar els canvis interns que s‟han produït
aquest any. Al mes de setembre, la ubicació de l‟Oficina d‟Emancipació Juvenil
es va traslladar a la Casa dels Cargols al barri de Collblanc. Cal destacar la
nova reestructuració de continguts creant-se un nou eix d’atenció anomenat
“Creixement personal, professional i social” on el Servei de Mediació
comparteix objectius i enfocaments.
Amb l‟objectiu d‟arribar a grups de joves no relacionats amb els circuits formals
i per atendre les seves necessitats formatives, s‟han ofert diferents tallers al
llarg de tot l‟any, a través dels anomenats Flashos formatius. D‟aquesta
manera, quatre han estat els flashos formatius portats a terme. Al mes de
febrer es va realitzar el “Taller de l’oprimit: Et mola com vesteixo?”, en el
qual, a partir del teatre social, es posa en evidència la necessitat de desmuntar
la imatge negativa dels joves. Interpretar diferents papers amb la participació
d‟un públic actiu va produir petits canvis en aquest aspecte en les persones
participants facilitant l‟empatia.
També al mes de febrer i dirigit a professionals que intervenen amb
adolescents i joves, es realitzà el Flash formatiu “Fa 20 anys, jo també tenia
20 anys”. Els tècnics participants van poder reflexionar sobre les necessitats
del jovent tot facilitant tenir una actitud més oberta i desenvolupar l‟empatia
vers aquests. A més, des d‟una dinàmica participativa i vivencial, van tenir
l‟oportunitat de ser conscients de la seva manera de comunicar-se. L‟adquisició
d‟eines va ser valorada com a molt útil per disminuir l‟escalada del conflicte
amb els seus usuaris.
En el segon i tercer trimestre, al maig i al desembre, es va realitzar el Flash
formatiu “Comunicació assertiva: Passo dels mals rotllos”. Els 15 joves
participants d‟entre 22 i 34 anys van valorar el taller com a molt positiu donat
que van poder ser conscients de la seva manera de comunicar-se i adquirir
habilitats assertives per tal de poder gestionar els seus propis conflictes. De fet,
en l‟avaluació realitzada per la majoria dels assistents hi va haver una demanda
d‟aprofundir en la temàtica amb la realització de més sessions.
54
Enguany les relacions amb els Centres educatius han estat, com en anys
anteriors, prioritàries. L‟any passat es va finalitzar amb l‟objectiu d‟atendre les
necessitats formatives d‟aquests des de col·laboracions més integrades a les
seves realitats. Amb aquest objectiu el mes de setembre, coincidint amb la
nova reedició del catàleg de flashos formatius per als instituts, es presenta el
Servei de Mediació en un apartat diferent al que inclouen a d‟altres serveis
adreçats a l‟escoles. D‟aquesta manera, s‟ofereix el Servei de Mediació en la
seva totalitat. D‟una banda es presenta la intervenció, plantejant la possibilitat
de realitzar processos de mediació davant diferents conflictes, i d‟altra la
prevenció amb la realització de tallers.
Per aquesta via han arribat al Servei tres demandes d‟accions de difusió per
part de l‟Institut Eugeni d’Ors i l’Institut Torras i Bages. En el primer, i a
partir de la difusió als 3rs i 4rts de l‟ESO, adreçada a 100 alumnes, s‟ha
impulsat una relació més estreta amb el Centre. En aquesta línea amb l‟institut
Torras i Bages, s‟ha produït el mateix efecte, donant pas a la derivació de
casos i a diferents processos de mediació per conflictes de joves.
La participació del Servei de Mediació en el projecte Bellvís7 ha permès
conèixer a un sector de la població jove de 18 a 25 anys. Amb aquesta finalitat
es va decidir que la persona encarregada de portar a terme les accions
formatives d‟aquest projecte fos la responsable de l‟Àmbit de Joventut.
Paral·lelament, i fruit del treball conjunt amb Promoció Econòmica i Joventut,
s‟ha proposat a alguns dels joves assistents als cursos del Projecte Bellvís
continuar profunditzant respecte a la gestió positiva dels conflictes. D‟aquesta
manera, al mes de desembre, se‟ls ha convidat al visionat d‟una pel·lícula
proposada per ells mateixos a la Casa dels Cargols i fora de l‟horari lectiu, per
tal de provocar un debat sobre les diferents maneres d‟abordar el conflicte i la
generació i evitació de la violència. La finalitat ha estat reflexionar sobre les
repercussions personals dels conflictes així com la responsabilitat que tenen
com a agents en la convivència de la ciutat.
7 Veure pàgina p. 85.
55
Finalment s‟han format dos grups de treball, el grup de tarda composat per
alumnes d‟una mateixa classe i el grup de matí que acull alumnes de diferents
cursos. En el grup de tarda, a partir de lectures, s‟han comentat les diferents
maneres d‟abordar situacions conflictives i les conseqüències de cadascuna,
s‟ha profunditzat en els sentiments i emocions que es generen i en la
responsabilització de cadascú en la generació de violència en el seu entorn. En
el grup del matí s‟ha realitzat, fins al moment, una sessió. Degut a que no hi va
haver el nombre suficient de participants es va aprofitar per establir un espai
informal per a conèixer als joves més personalment, creant-se un clima cordial i
de confiança que potenciï el vincle per a treballar més endavant.
L‟any 2009 ha estat notable l‟esforç invertit en les coordinacions amb diferents
àrees i projectes adreçats a joves. Així, s‟ha assistit periòdicament a les
reunions convocades pel Pla Integral La Florida – Pubilla Cases en les que
s‟ha treballat per fer un diagnòstic dels recursos oferts als joves i la manera de
poder cobrir les necessitats sorgides en el seu temps d‟oci. Participar d‟aquests
espais compartits, ha potenciat la coneixença entre els agents que hi
participen, ha facilitat el flux d‟informació i, en definitiva, ha dotat de força el
treball en xarxa.
A principi d‟any, una tècnica de l‟Àrea de Joventut juntament amb l‟educadora
de medi obert de Santa Eulàlia, van fer una proposta per a crear una taula
amb els diferents agents del barri que treballen amb joves per tal de fomentar el
treball en xarxa. Finalment, i després de dues reunions, el projecte no va poder
continuar degut al canvi de funcions de la tècnica responsable.
Fruït d‟aquest treball en xarxa amb Joventut i de la relació d‟aquesta Àrea amb
d‟altres tècnics i agents, es va abordar una problemàtica per l‟ús de l‟espai amb
un grup de joves usuaris del Centre Cultural La Bòbila. La situació és va
plantejar a la responsable de l‟Oficina d‟Emancipació Juvenil pel coordinador
del Centre Cultural i l‟educadora del mateix. Amb la intenció de fer un
abordatge integral es va convocar al Centre d‟atenció a la salut dels joves, al
Centre d‟Atenció i Informació a la Dona (CAID) i al Servei de Mediació
Comunitària.
56
Entre tots els agents es va decidir fer servir la mediació en primer terme amb la
finalitat de gestionar el conflicte i concretar quines necessitats podien ser
cobertes per altres serveis. La mediació es va realitzar entre els nois i les
persones referents de La Bòbila donant la possibilitat de decidir quin i com
havia de ser l‟ús de l‟espai. El procés de mediació realitzat va ser molt
enriquidor obtenint-se un resultat molt satisfactori per ambdues parts.
Un altre conflicte, en aquesta ocasió familiar, va ser derivat per l‟Oficina
d‟Emancipació Juvenil. Tenir present el protocol de derivació ha permès que els
usuaris que es dirigeixen a un equipament municipal siguin adreçats
correctament al servei que pot donar resposta a la seva demanda.
Amb l‟objectiu que l‟equip de l‟Oficina d‟Emancipació Juvenil tingui coneixement
del Servei de Mediació Comunitària i de les seves actuacions així com de la
filosofia de la mediació, es va realitzar una formació de quatre hores a les
noves tècniques d’acció comunitària. Aquesta és una figura molt important ja
que te contacte amb alumnes i professorat dels instituts així com amb el teixit
associatiu. D‟aquesta manera es propicia la difusió del servei i la programació
tant d‟accions preventives com de processos de mediació.
Al mes de desembre la tècnica de mobilitat internacional de l‟Oficina
d‟Emancipació Juvenil va sol·licitar assessorament i formació a dos voluntaris
europeus que pròximament marxaran a l‟estranger, tot seguint la línea de les
tutories ja realitzades. Es va considerar oportú convidar-los al Flash Formatiu
“Comunicació assertiva: Passo dels mals rotllos” on es va reflexionar sobre el
conflicte i es van donar eines per a comunicar-se adequadament.
Posteriorment, es va mantenir una reunió informal amb els voluntaris per a
detectar necessitats concretes.
Nombrosos són els reptes de cara l‟any 2010 continuant en la línia d‟estreta
col·laboració amb l‟Àrea de Joventut. Així, per exemple, hi ha un gran interès
en seguir realitzant tant els Flashos Formatius con els Blocs d’aprenentatge.
Concretament per a dur a terme amb èxit aquesta segona opció, seria
interessant reprendre la relació amb les entitats ja contactades i ampliar la
57
formació a d‟altres aprofitant la possibilitat que dóna aquest format de treballar
aspectes relatius a la cultura de pau.
Aparèixer en la guia de catàlegs de Flash Formatius facilitarà poder arribar a
tots els instituts de la ciutat. Poder crear projectes compartits amb els centres
educatius continuarà sent una prioritat.
Ampliar el camp d‟actuació mitjançant les coordinacions amb altres agents i
serveis es fa essencial de cara l‟any vinent. Arribar al màxim de població jove
es converteix en un objectiu important, específicament amb aquells que han
tingut dificultats en la seva escolarització i posterior inserció laboral.
Així, concretament l‟interès despertat per la mediació en el projecte Bellvís ha
generat noves propostes de cara a l‟any vinent. Un objectiu prioritari serà fer
partícip al Servei de Mediació en nous projectes adreçats a treballar les
habilitats i competències en itineraris laborals, així com recollir la demanda
sorgida dels propis tècnics d‟impartir formacions a tècnics i docents de l‟Àrea
de Promoció Econòmica.
Un altre objectiu serà ampliar el ventall d‟intervencions per part del Servei de
Mediació Comunitària amb la possibilitat de crear espais d‟assessorament i
formacions en els altres àmbits d’emancipació juvenil: habitatge,
sociolaboral, ocupació i formació.
58
QUADRE RESUM RELACIONS DE L’ÀREA JOVENTUT
Agent Social Xarxa/Coordinació Formació
Àrea Joventut
Flashos Formatius
Grups de joves
59
Salut
Els objectius assolits durant el 2009 són:
Afavorir les relacions de cooperació amb la Secció de L‟Hospitalet del Pla
Director d‟immigració i Salut de la Generalitat.
Enfortir i/o promoure la relació entre les diferents àrees i tècnics que treballen
temes de salut a la ciutat.
Malgrat la dificultat que inicialment s‟ha trobat per a realitzar un treball concret
des de l‟àmbit de la mediació, la participació en les reunions amb tècnics del
Pla Director d‟Immigració i Salut de la Generalitat i en la Comissió de Salut de
la Zona Nord del Pla Integral, han facilitat la integració del Servei en un grup de
treball concret, que actualment s‟està iniciant.
Durant el 2009 s‟han mantingut diverses reunions amb tècnics del Pla Director
d’immigració i Salut de la Generalitat a fi d‟aprofundir en el coneixement de
l‟estructura i el funcionament tant del Servei de Mediació com del Pla Director i
amb la intenció de facilitar la participació en projectes i accions transversals en
l‟àrea de salut. Com a fruït d‟aquestes reunions va sorgir la possibilitat de
participar en la formació de mediadors sanitaris, en un curs organitzat per la
Conselleria de salut i La Fundació la Caixa.
D‟altra banda s‟han realitzat diverses reunions amb l’agent sanitària de
L’Hospitalet a fi de coordinar i delimitar les accions a realitzar.
També s‟ha col·laborat amb la comissió tècnica del Pla d‟acció sobre el
VIH/SIDA facilitant el contacte d‟aquesta amb les associacions de nouvinguts.
60
Per últim es va participar d‟una reunió de la Comissió de Salut de la Zona
Nord del Pla Integral on es van explicar les línies d‟actuació al territori, tant a
nivell general com en l‟àmbit de la salut.
Per al proper any queda pendent la presentació per part del Servei d‟unes
propostes d‟actuació que seran tractades en la propera reunió del mes de
gener de la Comissió de Salut de la Zona Nord. També es treballarà per
consolidar les propostes, concretant projectes i treballant en xarxa amb
diversos professionals, de l‟àrea de la salut.
61
QUADRE RESUM RELACIONS DE L’ÀREA SALUT
Agent Social Xarxa/Coordinació Difusió/Sensibilització
Agent de salut de L‟hospitalet
Pla Integral Zona Nord. (salut)
62
Difusió
Els objectius assolits durant el 2009 són:
Renovar i elaborar nous suports per a la difusió del servei.
Confeccionar una pàgina web del Servei dins la de l‟Ajuntament.
Durant el 2009, els esforços dins d‟aquesta àrea s‟han focalitzat en concloure el
procés de renovació del tríptic del Servei tot i que les dificultats per a trobar una
imatge adient no ho han fet possible. Tanmateix, paral·lelament s‟han
començat a obrir altres canals de difusió, com en el cas de la web municipal i
fins i tot, s‟ha col·laborat en mitjans externs a l‟administració local. Mantenir
vigents totes aquestes vies són fonamentals per al desenvolupament i
consolidació de la tasca del Servei.
A través del contacte amb la persona responsable del Projecte Connectats8,
es va facilitar l‟establiment de canals amb responsables d‟alguns instituts9 de la
ciutat amb els que el Servei treballa. Gràcies a aquest contacte es va elaborar
un text publicitari del Servei per al número de setembre d‟aquesta publicació
que es reparteix en tots els instituts de la ciutat.
Paral·lelament, s‟ha estat treballant a fi que el Servei de Mediació sigui present
a la web municipal, amb un accés més directe i coherent amb l‟organització
municipal. Per aquesta labor s‟ha treballat coordinadament amb el Servei de
Suport a les Comunitats de Veïns i Veïnes, presentant ambdós projectes a la
persona responsable de la Unitat de Gestió de la Informació del Servei de
Sistemes d‟Informació i Projectes de l‟Ajuntament. No obstant, aquesta
8 Col·lectiu que a través dels mitjans audiovisuals, posats a disposició dels joves dels instituts
de la Província de Barcelona, crea diversos suports de comunicació per a tractar temes del seu interès 9 Concretament, amb els instituts dels barris Pubilla Cases i la Florida.
63
reforma, atès que no només afecta al servei sinó a d‟altres recursos que
s‟ofereixen des de la Unitat per la Integració de la Nova Ciutadania, a la vegada
sent aquesta vinculada a l‟Àrea de Benestar Social, està aturada mentre
s‟estudia un procés de reestructuració general.
De cara a l‟any vinent, es tornarà a plantejar la celebració d‟unes Jornades de
la Convivència amb l‟objectiu de donar a conèixer el Servei de Mediació i
difondre i impulsar la cultura de pau.
Respecte a la renovació del tríptic del servei, durant el 2010 es continuarà
treballant amb l‟Àrea de Comunicació per a redissenyar els materials existents.
64
Nova Ciutadania
Els objectius assolits durant el 2009 són:
Realitzar l‟elaboració i la implementació per barris de la reestructuració del nou
pla d‟atenció de les famílies reagrupants.
Realitzar aportacions i col·laboracions dins de les estructures de treball per a la
integració de la nova ciutadania de l‟Ajuntament.
Pel que respecta al primer objectiu hem realitzat un treball a la ciutat per tal de
reestructurar l‟atenció a les famílies en procés de reagrupament.
Es va detectar que, aquestes famílies, tot i que sovint ja fa temps que viuen a la
ciutat, necessiten obtenir informació dels principals recursos al seu abast.
Davant aquest fet es va prioritzat la realització de sessions per donar
rellevància a aquelles informacions i recursos que poden ser necessaris en el
moment del reagrupament familiar.
Un cop que s‟ha redactat l‟informe positiu de disponibilitat d‟habitatge10, es
convoca als sol·licitants a una sessió informativa tant per carta com
telefònicament. En aquestes sessions, convocades mensualment a les
Regidories del districte, hi participen els respectius regidors i coordinadors així
com els mediadors referents del barri. Durant la sessió, a banda de les
informacions, s‟ofereix l‟espai de la regidoria com a oficina més propera al
ciutadà i es lliura l‟informe.
L‟experiència està sent molt positiva, ja que tant els participants com el
Regidors de districte ens assenyalen aquestes sessions com una eina molt útil
a fi de contactar amb els nous ciutadans, donar a conèixer les Regidories i obrir
10
El tràmit de reagrupament familiar s‟inicia fent una sol·licitud al registre municipal, posteriorment es fa una visita al domicili per comprovar que reuneix els requisits establerts, posteriorment es valora el resultat de la inspecció així com que es disposi dels requisits legals a partir de la documentació lliurada.
65
l‟ús de les institucions de govern a tots els ciutadans i en particular als nous
ciutadans. Les sessions, de caràcter mensual, es van iniciar el més d‟abril.
S‟han celebrat 8 a cada districte excepte al de Bellvitge, on s‟ha fet 6 per haver
d‟atendre menys sol·licituds. En total s‟han fet 46 sessions en les quals s‟han
atès 1079 persones.
Al llarg d‟aquest període s‟han realitzat unes guies dels districtes on es
recopila la informació bàsica. Per a la realització de les guies s‟ha portat a
terme una coordinació amb diferents àrees per a decidir quins aspectes es
consideraven prioritaris: Regidories de Districte, Oficina de Gestió
d‟Incidències, i les àrees d‟Educació, Joventut, Benestar Social i Promoció
Econòmica.
Durant el 2009 s‟ha vist la necessitat de dissenyar nous projectes i de millorar
els ja existents per tal que responguin a les necessitats detectades per part de
l‟equip de mediació. Es fa necessari anar adaptant els dispositius municipals a
una realitat canviant. Les àrees i serveis municipals, especialment aquells que
treballen en la promoció de la convivència, s‟han d‟anar ajustant a les noves
realitats i donant resposta als nous reptes. En el marc de la Unitat per la
Integració de la Nova Ciutadania s‟han dissenyat nous objectius pels serveis ja
existents: Servei de Mediació Comunitària, Servei Municipal de Suport a les
Comunitats de Veïns i Veïnes, Reagrupament Familiar i Arrelament Social.
S‟ha proposat la implantació de nous projectes, vinculats als serveis ja
existents, amb la imprescindible coordinació amb la resta d‟àrees. Es tracta de
projectes que s‟emmarquen en els eixos que regeixen el Pla per la Integració
de la Nova Ciutadania (2008-2011): Acollida, Integració, Convivència i
Ciutadania.
Els nous projectes es plantegen amb voluntat innovadora i s‟emmarquen en
els plantejaments de la cultura de pau i en la potenciació de la responsabilitat
dels ciutadans per a gestionar i decidir en els temes relatius a la convivència.
66
Els projectes són:
Accions d‟informació, orientació i assessorament dins del projecte
d‟ARRELAMENT SOCIAL
Accions d‟informació, orientació i acompanyament dins del projecte de
REAGRUPAMENT FAMILIAR
Assessorament i orientació per a les associacions sense ànim de
lucre de nouvinguts dins del projecte de suport a entitats de
nouvinguts.
Accions per a promoure la convivència amb els locals d‟oci.
Formació, mediació i difusió de la Cultura de Pau dins dels projectes
d‟acció amb joves.
Projecte de mediació reparadora a L‟Hospitalet.
Proposta de realització de la “Setmana de la Convivència”.
Al mes de maig, es va realitzar al recinte firal La Farga la Fira Llatina
anomenada Vive Latinoamerica. Aquest any, com a novetat, van participar en
l‟estand de l‟Ajuntament les associacions llatines que desenvolupen la seva
tasca a la ciutat. Això va permetre que les entitats que no tenien recursos per
pagar un estand propi poguessin participar-hi. Alhora va facilitar que les
entitats es coneguessin entre elles i establissin lligams. Valorem aquest fet
positivament donat que es va poder aprofundir en les relacions amb aquestes
entitats i fer difusió activa del Servei a la població en general que va assistir a la
Fira. Les associacions que enguany han participat són:
- Asociación solidaria de peruanos Cruz del Siglo
- Asociación boliviana de Cruceños de Catalunya
- Asociación Deportiva Balzar,
- Espíritu de Santa Cruz de la Sierra,
- Comunidad de Profesionales en el extranjero Bolivia – España –
Cataluña.
- Asociación de Dominicanos de Cataluña,
- Asociación de Ecuatorianos de l’Hospitalet.
67
Cossos de Seguretat i Oficina de Gestió d’Incidències (OGI)
Els objectius assolits durant el 2009 són:
Millorar les derivacions al Servei de Mediació realitzant accions formatives a
tècnics de l‟Oficina de Gestió d‟Incidències i de les àrees relacionades amb la
gestió de la convivència.
Mantenir les coordinacions fluïdes tant amb l‟Oficina de Gestió d‟Incidències
com amb el Mossos d‟Esquadra i la Unitat de Tractament de Conflictes de la
Guàrdia Urbana.
Propiciar espais per a compartir una anàlisi positiva del conflicte i dissenyar
estratègies conjuntes pel seu abordatge.
Durant aquest any, s‟ha mantingut i reforçat la coordinació amb el personal de
l‟Oficina de Gestió d’Incidències (OGI) de l‟Àrea d’Alcaldia, que segueix
esdevenint el principal derivador de casos al Servei.
A principis d‟any es va realitzar una formació a les tècniques de l‟oficina de
gestió d‟incidències amb l‟objectiu de dotar-les d‟eines a fi de millorar la
derivació dels casos.
Des del convenciment que la gestió de la convivència ha de ser una tasca
compartida i integral, cal destacar l‟esforç realitzat per la tècnica de l‟OGI per a
posar en relació els diferents agents que intervenen en la gestió de la
convivència a la ciutat. Tot i que no ha estat possible establir un format de
coordinació estable, s‟ha pogut mantenir una coordinació continuada amb
aquests agents a fi de compartir una anàlisi positiva del conflicte i dissenyar
estratègies conjuntes pel seu abordatge.
En relació als cossos de seguretat, cal destacar la coordinació amb l‟Oficina de
Relacions amb la Comunitat de Mossos d’Esquadra. Durant aquest temps
han estat uns aliats imprescindibles en la intervenció i prevenció de conflictes.
Els agents que hi formen part han propiciat que en aquests anys molts
68
conflictes es puguin treballar a partir de processos de mediació. Sovint, quan
algun ciutadà arriba a la comissaria dels Mossos, i es valora que volen
denunciar a un altre per un tema de convivència que es podria resoldre
generant un espai de diàleg, els suggereixen la possibilitat de provar d‟implicar-
se en un procés de mediació com a via de resolució. Aquesta validació envers
el Servei per part dels agents, facilita que les parts es vulguin implicar en el
procés facilitant així la seva resolució.
D‟altra banda, en aquest any s‟han continuat plantejant processos de mediació
en conflictes de joves relacionats amb els instituts de la ciutat i que
acostumen a tenir lloc en l‟espai públic. Aquests conflictes són detectats tant
pels directors i caps d‟estudi dels centres com per part dels agents de la Unitat
de Relacions amb la Comunitat dels Mossos d‟Esquadra. Sovint els agents
recomanen als instituts que es posin en contacte amb els mediadors per tal de
donar continuïtat a l‟abordatge del conflicte que s‟havia iniciat amb la seva
intervenció. Aquest treball en xarxa està sent imprescindible per afavorir la
derivació d‟aquest tipus de casos envers el Servei de Mediació. Molts caps
d‟estudi valoren la importància de poder disposar d‟ambdós serveis de manera
coordinada.
Respecte a la Unitat de Tractament de Conflicte de Guàrdia Urbana, tot i
que no s‟ha pogut establir un format de coordinació continuada, sí que s‟ha
pogut coordinar la intervenció, a través de l‟Oficina de Gestió d‟Incidències, en
relació a aquells casos en els que, per diferents motius, ho han hagut de fer
ambdós serveis.
Seguint la línia de treball empresa l‟any 2008 en relació al paper que pot tenir la
mediació com a mesura alternativa a les sancions per incompliment de les
ordenances de civisme, cal destacar l‟esforç realitzat per l‟equip en la
consecució d‟aquest objectiu. A principis d‟any, es va mantenir una reunió amb
el cap de la comissaria Mossos d‟Esquadra a fi de valorar la possibilitat d‟oferir
la mediació en aquelles situacions on un menor havia estat sancionat per
consum d‟estupefaents a la via pública.
69
Posteriorment, i en relació amb diferents infraccions que es produeixen a
l‟espai públic, es va mantenir una reunió amb un agent de Guàrdia Urbana, a fi
de plantejar la intervenció del servei de mediació, en aquests casos.
D‟altra banda, i en relació a les infraccions a l’Ordenança Municipal del
Civisme i la Convivència, comeses per menors, la secció d‟infància de l‟àrea
de Benestar Social, té elaborat un projecte sòcioeducatiu de mesures
alternatives. Per aquest motiu, s‟han plantejat diverses reunions amb el cap
d‟aquesta secció a fi de poder realitzar accions conjuntes i coordinar-nos vers
aquest tema.
Tanmateix, tot i els esforços realitzats ha estat impossible poder iniciar cap
acció al respecte.
Des del convenciment que la mediació pot esdevenir una mesura alternativa a
la sanció des d‟una perspectiva restaurativa de les relacions socials, donat
que ofereix al ciutadà infractor la possibilitat de dissenyar una reparació a la
comunitat a partir de la pròpia reflexió, de cara al 2010 es seguirà treballant per
a que la mediació pugui tenir un paper rellevant en aquest aspecte.
70
QUADRE RESUM RELACIONS DE L’ÀREA COSSOS DE SEGURETAT- OFICINA DE GESTIÓ D’INCIDÈNCIES
Agent social Xarxa/Coordinació Formació Intervenció
Departament Infància Ajuntament de l‟Hospitalet
Guàrdia Urbana
Mossos d‟Esquadra
OGI
71
Espais de Culte
Els objectius assolits durant el 2009 són:
Obrir i mantenir canals de comunicació amb diferents espais de fe presents a la
ciutat prioritzant aquells amb conflictes amb la comunitat.
Afavorir espais de diàleg entre les comunitats de veïns i les de fe per a què
resolguin els seus conflictes.
Acompanyar a les recents comunitats de fe en els seus processos
d‟assentament a la ciutat.
Fer de pont entre les noves comunitats de fe i l‟Administració Local.
Buscar suports i consultar models externs sobre la gestió de conflictes on una
de les parts són comunitats de fe.
Treballar per a què la col·laboració entre les comunitats de fe i les
administracions vagi més enllà d‟una relació contractual.
Des de la creació d‟aquesta àrea, es va concebre que les relacions entre
l‟administració local i les comunitats religioses de la ciutat no es podien limitar a
una sèrie de prestacions de la primera vers les segones. La funció de cohesió
social d‟aquestes institucions justifica la col·laboració mútua, respectant,
evidentment, la seva idiosincràsia i el seus ritmes d‟assentament a la ciutat. És
per això que durant aquest any, s‟han dut a terme diferents accions
encaminades a enfortir aquests llaços.
S‟han impulsat processos de mediació en 7 conflictes relacionats amb espais
de culte, dos d‟aquests són reincidències de casos de l‟any 2008, un d‟ells fruit
del seu trasllat a una altra adreça. Respecte al creixement d‟aquests espais
podem avançar que ha minvat l‟obertura de nous. A més dues congregacions
han finalitzat la seva activitat a la ciutat.
72
La tipologia dels conflictes tant respecte al tipus de confessió com a les causes
de les problemàtiques han estat ben diverses. Així doncs, hem trobat un
predomini d‟espais de culte evangèlics, però amb la irrupció enguany d‟un
catòlic i un altre sikh. Tot i que el gruix de conflictes han estat en referència a
molèsties per sorolls, han emergit altres causes més fonamentades en el
desconeixement mutu i fins i tot, en l‟organització interna d‟aquestes comunitats
religioses. S‟ha anat obrint, per tant, un ventall de situacions on la mediació pot
aportar vies de resolució.
Els nivells d‟acceptació de la ciutadania, de participar en un procés de mediació
per a resoldre els seus conflictes respecte a les comunitats de fe, encara han
estat baixos. Però els resultats obtinguts en aquests, legitimen continuar oferint
el recurs. D‟una banda, s‟ha reduït la tensió i millorat la comunicació entre les
parts i d‟altra banda, en un context actual de reforma legal11, han permès a
l‟Administració Local donar una atenció específica, d‟acord amb cada cas. És
amb aquest criteri que en aquells casos on els processos de mediació no han
prosperat per manca de voluntarietat, els representants dels espais de culte
s‟han derivat a l‟Àrea d‟Activitats Reglades, per tal d‟adequar els seus locals i la
seva situació administrativa a les normatives municipals.
A nivell preventiu es porta a terme una tasca de localització dels espais de
culte, identificació dels seus líders i informació del context administratiu i social
de la ciutat. D‟aquesta manera es propicia una relació de confiança que
predisposi a col·laboracions futures.
En el transcurs del 2009 s‟han cercat complicitats no només amb
l‟administració local sinó també amb l‟autonòmica, especialment amb la
Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de la Vicepresidència
de la Generalitat de Catalunya. El treball coordinat amb aquesta Direcció ha
11
Enguany s‟ha aprovat pel Parlament de Catalunya el Projecte de llei sobre els centres de culte o de reunió amb fins religiosos, tot i que el seu reglament encara està per crear. Aquest pas és un gran avanç per a facilitar la regularització municipal d‟aquests espais i per tant el seu desenvolupament normalitzat. La incertesa però, encara està sobre la taula i es fa més evident la necessitat de tractar les relacions entre les comunitats de fe i l‟Administració, i entre les primeres i la ciutadania des de la creativitat i la transversalitat.
73
permès compartir informació referent a comunitats religioses concretes de la
ciutat i alhora coneixements respecte el seu funcionament i pràctiques.
Durant el 2009 s‟ha fet una tasca de prevenció i intervenció amb el temple sikh
del barri de la Torrassa donats els conflictes que mantenen internament i amb
el context veïnal. Gràcies el contacte previ, la Direcció General d‟Afers
Religiosos va facilitar la validació del Servei de Mediació per a portar a terme el
procés de mediació pel conflicte intern de la comunitat sikh. Respecte al treball
preventiu s‟ha vist convenient contactar amb una persona experta en la religió i
la comunitat sikh que ha assessorat als tècnics del Servei. S‟han portat a terme
algunes accions, com per exemple una reunió mantinguda entre el Servei de
Mediació, l‟Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos d‟Esquadra i
l‟esmentada experta. En aquesta reunió es van conèixer aspectes culturals
d‟aquest confessió i es va acordar, de cara al 2010, fer partícips a les
associacions de veïns i les de comerciants de la zona Collblanc – la Torrassa i
la Regidoria del Districte, la Policia Local i els Mossos d‟Esquadra, i així afavorir
la coneixença mútua, reduint i modificant algunes percepcions d‟alarma
propiciades per incidents puntuals.
D‟altra banda s‟han establert canals de col·laboració amb el projecte
d‟Investigacions en Sociologia de la Religió del Departament de Sociologia de
la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de
Barcelona, a fi d‟actualitzar el directori d‟espais religiosos de la ciutat.
A través del Centre d‟Atenció Primària de Santa Eulàlia, es va posar en relació
a una mediadora sanitària i les diferents comunitats musulmanes de la
ciutat. L‟objectiu d‟aquest contacte va ser oferir espais informatius sobre
prevenció d‟algunes malalties infeccioses.
A principis de maig, alguns oratoris de Catalunya van celebrar una jornada de
portes obertes amb el suport del Consell Islàmic de Catalunya a la que es va
afegir l‟oratori del c/ Fortuna del barri de Sta. Eulàlia. Un tècnic del Servei de
Mediació va assistir a l‟esdeveniment amb la presència de la Regidora del
Districte. Cal assenyalar que només hi van assistir representants de
74
l‟administració local, no així la ciutadania. Algunes de les causes sobre aquest
fet poden respondre als escassos mitjans de difusió i la provisionalitat de l‟espai
que utilitzen. Més enllà del caràcter festiu, fou un espai on reforçar les relacions
amb dita comunitat, la qual preveu l‟any vinent, a causa d‟unes obres
urbanístiques, modificar el seu enclavament. En aquest trasllat, l‟actual i
provisional oratori s‟acostarà a uns edificis de protecció oficial de l‟altra banda
del carrer.
Al setembre es va enviar a les comunitats de fe amb les quals s‟ha establert
contacte, informació respecte una subvenció que a través de l‟Estat es destina
per a l‟adequació dels seus espais i el desenvolupament de projectes culturals,
educatius i d‟integració social. En el marc d‟aquesta acció s‟explicitava la
voluntat d‟enfortir els lligams amb aquests agents socials.
Per al 2010 es preveu mantenir vigents els objectius anteriorment descrits,
aprofundint en els següents: estendre el contacte a les comunitats de fe amb
les quals no s‟ha intervingut amb processos de mediació, promoure la
realització d‟accions que afavoreixin l‟entesa entre comunitats de la mateixa
confessió a efectes que puguin desenvolupar les seves activitats de forma
més eficient i rentabilitzar els seus recursos (per exemple, en el cas dels
calendaris festius religiosos de les tres comunitats musulmanes de la ciutat) i
concretar aquelles activitats ideades durant el 2009 per aquest any (les
reunions informatives entre la Comunitat Sikh de L‟Hospitalet, l‟Administració
Local i la Ciutadania, entre d‟altres).
Es contempla, un cop el trasllat de l‟oratori del carrer Fortuna sigui un fet,
promoure, conjuntament amb la Regidoria del Districte de Santa Eulàlia, una
acció participativa amb els veïns per impulsar el coneixement mutu d‟ambdues
comunitats.
75
QUADRE RESUM RELACIONS DE L’ÀREA ESPAIS DE CULTE
Agent Social Xarxa/Coordinació Difusió/Sensibilització Intervenció
Àrea d‟Activitats Reglades
Associación Cultural Árabe de Educación y Enseñanza
Direcció General d‟Afers Religiosos
Església Catòlica c/Major
Església Evangèlica c/Bòbiles
Església Evangèlica c/Goya
Església Evangèlica c/Isaac Peral
Església Evangèlica c/Major
Església Evangèlica c/Modern
Església Evangèlica c/Numància
Experta en població Sikh
Mediador Sanitari del CAP de Santa Eulàlia
Oratori Musulmà Av. Del Nord
Oratori Musulmà c/Fortuna
Temple Sikh c/Rafael de Campalans
76
Gent Gran
Els objectius assolits durant el 2009 són:
Difondre en els casals de gent gran la possibilitat de la mediació com a
metodologia alternativa a l‟abordatge dels conflictes.
Proposar diàlegs i espais d‟intercanvi d‟experiències intergeneracionals i entre
la nova ciutadania i la gent gran de L‟Hospitalet.
En el mes de maig del 2009, es va recuperar un dels antics objectius del
Servei i es van impulsar accions encaminades a crear una nova àrea, la
de Gent Gran.
Es valora la necessitat de dedicar esforços a apropar les eines de la
mediació a un col·lectiu tant nombrós com vulnerable als canvis socials.
Aquest col·lectiu es troba desplaçat per diversos factors. D‟una banda,
cal assenyalar la velocitat dels canvis, els nous valors emergents i la
manca de recursos tant personals com socials. Aquests factors
contribueixen a la generació de conflictes veïnals i familiars. S‟ha
detectat, a partir de l‟atenció de conflictes veïnals, que moltes persones
grans es troben en comunitats de veïns amb continus canvis de llogaters
i propietaris sovint provinents d‟altres països. Aquest fet produeix en el
col·lectiu inseguretat, desconfiança i pors que dificulten la relació veïnal.
Es fa necessari treballar, de forma preventiva, per l‟apropament dels
diferents col·lectius tot creant canals de comunicació i facilitant el
coneixement mutu.
Les accions dutes a terme durant el 2009 han estat encaminades a
reprendre les relacions amb entitats de gent gran, algunes ja
contactades anteriorment en el treball preventiu als districtes. L‟objectiu
77
ha estat conèixer els líders i establir complicitats que facilitin un futur treball
conjunt. Així s‟han fet visites als següents Casals:
- Casal Gent Gran Sant Josep
- Asociación Jubilados y Pensionistas Pubilla
- Asociación Personas de Edad Can Vidalet
- Associació Jubilats Sta. Eulàlia
- Casal Gent Gran Florida
L‟àrea de Promoció Econòmica i el Pla Integral de la Florida van organitzar en
el marc del Pla d’Ocupació d’Intermediació Sòciolaboral un seguit de
trobades entre grups d‟entitats autòctones i de nouvinguts anomenades
“Experiències compartides”, en les que s‟ha participat des del Servei.
Es preveu una col·laboració activa durant el 2010 en la propera edició del
projecte per tal d‟enfortir-lo, donar-li continuïtat i organitzar activitats dirigides a
l‟intercanvi intergenacional tant a la zona Nord com en altres districtes de la
ciutat.
D‟altra banda es preveu el treball coordinat amb les persones responsables
d‟aquesta àrea i els representants del consell de gent gran, així com la resta de
tècnics que treballen amb aquest col·lectiu.
78
QUADRE RESUM RELACIONS DE L’ÀREA GENT GRAN
Agent Social Xarxa/Coordinació Difusió/Sensibilització
Ass. Jubilats de Sta. Eulàlia
Ass. Personas de edad Can Vidalet
Casal Gent Gran Centre
Casal Gent Gran Florida
Casal Gent Gran Pubilla Casas
Casal Gent Gran Sant Josep
Jubilats i pensionistes Pubilla Casas
Persones d‟edat Can Vidalet
Pla Integral- Projecte Intermediació
Promoció económica i Pla d‟Ocupació
79
Administradors de Finques
Els objectius assolits durant el 2009 són:
Incrementar la prospecció dels administradors de finques a fi de treballar en
xarxa amb aquest sector que és una font important de derivació de casos.
Realitzar un treball compartit per afavorir i complementar el treball d‟aquestes
empreses i del servei de Mediació Comunitària.
Durant el 2009 han estat contactades 8 gestories de la ciutat i 3 que, tot i tenir
la seu a Barcelona també gestionen comunitats de L‟Hospitalet. Amb aquestes,
s‟ha contactat amb un total de 44 gestories, mantenint relacions fluides i
constants, tant per derivació de casos, com per informació d‟usuaris o difusió
de les nostres accions.
Enguany, les gestories han derivat un total de 30 casos distribuïts de la manera
següent:
Santa Eulàlia 12
Sanfeliu, Sant Josep 7
Collblanc, la Torrassa 5
la Florida, les Planes 4
Bellvitge, el Gornal 1
Pubilla Casas, Can Serra 1
Total 30
Cal assenyalar un conflicte derivat per la Gestoria Alsina, del barri de Bellvitge.
En aquest cas estava implicada tota la comunitat (28 pisos amb
aproximadament 100 veïns). A través de la gestoria la presidenta de l‟escala es
va posar en contacte amb el servei per un conflicte complex donat que s‟havien
recollit signatures de 21 de les 28 famílies de l‟edifici contra uns dels veïns.
80
Donat que es tractava d‟un tema relacional, es va contactar amb un
representant de cadascuna d‟aquestes famílies. Van acceptar participar en el
procés de mediació 16 d‟elles, inclosa la família requerida. Amb tots ells es va
realitzar una entrevista individual en les dependències de la Gestoria a fi
d‟apropar el servei al barri, optimitzar el temps i facilitar el desplaçament dels
veïns. El procés va culminar amb una entrevista conjunta entre la presidenta i
els veïns requerits, que va resoldre‟s de forma positiva.
Per a l‟any 2010 sembla convenient ampliar la prospecció i divulgació del servei
en els barris amb menys derivació de casos, així com enfortir la relació amb les
gestories amb les que ja es treballa.
També es realitzarà un contacte més freqüent amb les gestories que de
moment no deriven casos, per detectar les causes i comprovar si les
contactades continuen comercialment actives.
81
QUADRE RESUM RELACIONS DE L’ÀREA ADMINISTRADORS DE FINQUES
Agent Social Xarxa/Coordinació Difusió/Sensibilització Intervenció
Alsina, s.c.p.
Calixto & Asociados
Cambra Propietat Urbana
Club del propietari
Fincas Barceló
Finques Françs Farres
Finques Gonseni
Finques Navarro
Ribas molins
Siagant
Sing-hogar
Tucom (administració i gestió de comunitats)
ALTRES
ACCIONS
84
85
Projecte Bellvís
Es tracta d‟un nou projecte a la ciutat que ha estat possible gràcies a la
col·laboració de les Àrees de Promoció Econòmica, Educació i Benestar Social,
a la qual pertany el Servei. La filosofia del projecte es basa en la premissa que
l‟èxit escolar és la garantia mínima d‟un accés qualificat al mercat de treball.
L‟objectiu general del projecte és doble, d‟una banda consisteix en incentivar
als joves matriculats en l‟educació secundària per a que continuïn els estudi en
l‟etapa posterior, per l‟altra, s‟intenta vehicular a tots aquells que no han
aconseguit l‟esmentada titulació cap a programes de formació ocupacional. Així
les accions concretes que s‟han portat a terme són itineraris d‟inclusió sòcio-
laboral, suport tècnic a professorat i famílies i grups de treball d‟experts.
La presència i participació del Servei ha estat essencialment impartint el taller
“Resolució de conflictes” en els programes de formació ocupacional,
participant en els grups de treball d‟experts en la comissió pedagògica i
realitzant formacions per a docents d’instituts.
En el marc dels programes de formació ocupacional el Servei de Mediació ha
impartit, en els dos primers dies de cada curs, el taller “Resolució de
conflictes”. Han estat un total de 16 sessions de 5 hores realitzades a 131
joves en els següents cursos: Mossos de magatzem, venda, atenció
sociosanitària, monitors, cuina, carretoners, calefacció i zeladors. La
valoració per part tant de l‟alumnat com dels tècnics del projecte, ha estat molt
positiva ja que ha permès crear un espai per reflexionar, de manera vivencial,
sobre el conflicte i les actituds vers aquest, així com aspectes que poden
produir-lo i eines per gestionar-lo pacíficament. Els continguts i exemples s‟han
enfocat bàsicament cap a l‟àmbit laboral. A més, realitzar aquestes sessions a
l‟inici de la formació ha propiciat la cohesió grupal.
Posteriorment es va considerar oportú realitzar una sessió de tancament de
dues hores adaptant-se a les necessitats sorgides de cadascun dels grups. Així
86
en total, es van impartir 16 hores més. En aquest espai els alumnes van poder
posar sobre la taula els diferents conflictes que s‟havien donat a l‟aula i es va
treballar la responsabilització i el reconeixement vers als altres companys. De
fet, en un dels cursos es va realitzar un procés de mediació pròpiament dit on
tota la classe va ser partícip. En total es van portar a terme 96 hores de
formació.
Durant els mesos de novembre i desembre de 2009, el Projecte Bellvís va
convocar sis sessions de 3 hores cadascuna per a la reflexió entorn del fracàs
escolar i les seves causes en el que es va anomenar la Comissió
Pedagògica. La comissió va ser dirigida pel director del Departament de
Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Van ser
convidats els coordinadors/es pedagògics/es dels instituts Pedraforca, Rubió i
Ors, Margarida Xirgu i Torras i Bages, així com un representant de Promoció
Econòmica, del Projecte d‟Orientació i Acompanyament, del Centre de
Recursos Pedagògics i del Servei de Mediació Comunitària. Per a tractar de
trobar respostes a l‟objectiu de millorar la situació del fracàs escolar, es va fer
una reflexió conjunta sobre els factors de risc contextuals i personals que són a
la base d‟aquest fenomen, per a poder formular, al final de les sessions,
algunes propostes d‟actuació.
En referència al mòdul formatiu “Assessorament al professorat sobre
prevenció i resolució positiva de conflictes” es va realitzar a l‟institut
Pedraforca i va comptar amb la participació activa de 7 docents dels instituts M.
Xirgu, Rubió d‟Ors i Pedraforca. Es van impartir 9 hores en les que es va
reflexionar sobre els conflictes en els centres escolars i l‟aplicació de recursos
pedagògics per comprendre‟ls i transformar-los. La valoració per part dels
assistents ha estat molt positiva per haver contribuït en l‟adquisició de noves
eines. A més, aquesta formació ha permès reforçar els vincles amb el instituts a
i crear complicitats per a futures intervencions, compartint el discurs per a la
millora de la convivència en els centres educatius.
87
Servei de Mediació i Assessorament Tècnic (SMAT)
Com es va exposar a la memòria de l‟any 2008, s‟acordà amb el SMAT referent
de L‟Hospitalet de la Secretaria de Justícia Juvenil del Departament de Justícia
de la Generalitat de Catalunya, comunicar-los els conflictes abordats des del
Servei de Mediació Comunitària on els protagonistes són menors d‟edat.
Aquest acord permet que des del Departament de Justícia coneguin la
intervenció ja realitzada, per si més endavant els arriba la petició del Fiscal per
iniciar un procés de mediació amb algun d‟aquests menors. En aquest sentit, es
va decidir comunicar els resultats dels processos duts a terme amb la finalitat
que siguin inclosos en l‟expedient que es farà arribar al Jutge.
Aquest any s‟ha consolidat la relació entre ambdós serveis amb una trobada
conjunta entre els tècnics dels dos equips amb el doble objectiu d‟aprofundir en
el coneixement mutu i seguir compartint la metodologia d‟intervenció amb
joves.
Alhora, la bona sintonia entre els dos equips ha donat com a fruit la derivació
per part del Servei de Mediació i Assessorament Tècnic de diferents situacions
en les que valoraven que la denúncia no recollia totes les parts en conflicte. En
alguna d‟aquestes, del delicte participaven joves menors de 14 anys que, tot i
tenir responsabilitat en el conflicte, no tenien una responsabilitat penal. En
aquests casos el Servei de Mediació Comunitària ha pogut intervenir sense les
restriccions legals de la Llei Orgànica 5/2000 de Responsabilitat Penal del
Menor. De la mateixa manera, en altres casos el servei judicial va valorar la
importància d‟una intervenció dins l‟àmbit comunitari com a complement a la
seva tasca per la proximitat i la relació amb l‟entorn de les parts en conflicte.
88
Federació d’Associacions de Veïns
Des del Servei de Mediació es dóna molta importància al contacte amb els
agents i la ciutadania en general. Es considera que arribar als veïns i veïnes i a
les associacions que els representen pot col·laborar a difondre la cultura de la
mediació i contribuir a la pau social. Amb aquesta finalitat es va programar una
acció amb la Federació d’Associació de Veïns que aglutina a la majoria dels
presidents de les Associacions de veïns de la ciutat.
A mitjans de novembre es va realitzar l‟intercanvi d‟experiències pel que
respecta a la resolució de conflictes entre els presidents i els mediadors. Es va
pretendre compartir i reforçar la funció dels representats en la seva tasca
d‟abordar situacions conflictives. Es va valorar com a positiva l‟experiència
donat que els presidents es van mostrar preocupats pels problemes de
convivència als seus respectius barris. Durant la sessió es va fomentar la
complicitat del Servei amb aquests agents. Es valora que seria interessant
realitzar aquesta trobada periòdicament.
89
QUADRE RESUM RELACIONS A NIVELL DE CIUTAT
Agent Social Xarxa/Coordinació Difusió/Sensibilització Intervenció
Àrea Promoció Econòmica
Equip mediació i assessorament tècnic Departament de Justícia juvenil
Federació D‟ Associacions de veïns
EIX
D’INTERVENCIÓ
93
Anàlisi de dades
A continuació es presenten i analitzen les dades registrades durant l‟any 2009.
Assenyalem les dades mes significatives de la tasca del servei respecte a les
sol·licituds de mediació i a les intervencions que se‟n deriven.
Evolució entrada casos
Com podem veure, aquest any hem rebut 617 sol·licituds de mediació. D‟aquestes,
541 han estat conflictes nous i 76, casos més antics que s‟han reobert. Es constata
que han minvat les noves sol·licituds, sobretot pel descens de les derivacions
rebudes respecte a l‟any passat.
Es constata en aquest gràfic l‟augment sostingut en l‟entrada de casos. Cal
destacar el caràcter especial de l‟any 2006, excepcional donat que va ser l‟any
d‟inici del servei, dedicant els esforços fonamentalment a la difusió i a la
implantació de la mediació a la ciutat. Com ja s‟ha assenyalat l‟entrada de nous
casos ha minvat de 604 a 541, tot i que si comptem els casos reoberts s‟han
portat a terme més processos de mediació que l‟any anterior: de 604 a 617. Per
a l‟anàlisi de les dades s‟han considerat el nombre de casos nous, sense les
reobertures, establint el nombre total de casos (sense reincidències) en 541
casos nous a l‟any 2009, amb l‟objectiu de facilitar un estudi comparatiu.
234
547
604 617
0
100
200
300
400
500
600
700
2006 2007 2008 2009
94
Derivacions rebudes
Les sol·licituds d‟intervenció tenen diferents vies d‟arribada al servei, com podem
veure a continuació:
Serveis derivadors
2008 2009
Nombre de
casos Nombre de
casos
Iniciativa pròpia 135 22% 165 31%
OGI 421 75% 317 59%
Altres* 48 3% 59 10%
TOTAL 604 100% 541 100%
* Altres 2009
Àrea d'Educació - Instituts
24 Administradors de finques 10 Mossos d’Esquadra 6 OMIC 4 Registre 3 Serveis Socials 2 Coordinació Convivència Guàrdia Urbana 2
Servei d'Orientació Jurídica 2 Regidories 1 Associació Cultura 13 1 Agents cívics 1 Àrea de Joventut 1 LH 2010 1 Departament de Justícia 1
Com s‟observa, en comparació amb l‟any anterior, han augmentat
considerablement les sol·licituds d‟intervenció dels ciutadans per iniciativa
pròpia, arribant al 31% davant el 22% que van suposar l‟any passat. Cal
assenyalar la contínua tasca de difusió i sensibilització portada a terme per
l‟equip en la línia de donar a conèixer les possibilitats de la mediació en la
resolució dels conflictes que afecten a la ciutadania. D‟altra banda, un factor
que ajuda a augmentar les iniciatives pròpies és el fet que molts usuaris del
servei recomanen a altres ciutadans el seu ús quan aquests tenen
problemes de convivència.
95
Per altra banda, la derivació per part de l‟Oficina de Gestió d’Incidències
(OGI) ha caigut molt significativament d‟un 75% a un 59%, passant de 421
casos a 317. La derivació per part d‟altres agents ha augmentat d‟un 3% a
un 10%. D‟aquests, cal assenyalar l‟important augment de la derivació per
part dels Instituts així com dels administradors de finques.
Tot i el descens de les derivacions de l‟OGI, cal destacar la millora en
l‟adequació de les mateixes. Ha millorat considerablement la informació que
els usuaris tenen del servei de manera que quan se‟ls ofereix un procés de
mediació com a via per a resoldre els seus conflictes és molt més freqüent
que ho acceptin. La formació als tècnics de l‟OGI així com un treball de
coordinació periòdica amb aquesta oficina així ho han facilitat12.
Cal destacar l‟important esforç de difusió i treball en xarxa amb els instituts
de secundària així com amb els gestors immobiliaris, fet que ha donat com a
resultat un augment molt considerable de les derivacions d‟aquests agents.
Entrada de casos
MES 2009 Mitjana
Gener 50 57
Febrer 49 51
Març 62 64
Abril 48 52
Maig 47 57
Juny 39 42
Juliol 78 52
Agost 30 20
Setembre 29 37
Octubre 29 49
Novembre 52 44
Desembre 28 40
TOTAL 541
12
Consultar dades sobre la voluntarietat a la p. 108.
96
Respecte a l‟entrada de casos, cal assenyalar que la mitjana mensual continua
girant entorn a 50 casos per mes. Alguns mesos destaquen per estar sota
d‟aquesta mitjana: agost, setembre i octubre; en els que s‟han rebut 30, 29 i 29
casos respectivament. Altres mesos destaquen per estar sobre la mitjana: 62
casos al març i 78 al juliol.
Si comparem les dades d‟entrada de casos amb les mitges dels anys anteriors
destaquen significativament el mes de juliol pel seu increment (78 casos
enguany davant 52 de mitja) i els mesos de setembre, octubre i desembre pel
seu descens. També cal destacar el mes d‟agost, en que ha augmentat
l‟entrada de casos (30 davant la mitja de 20 d‟altres anys), fet que confirma la
necessitat de mantenir obert el servei amb suficients recursos humans.
L‟important increment del mes de juliol és motiu del canvi i traspàs de base de
dades que es va fer durant el mes de juny, fet que va produir una acumulació
de casos anteriors.
0
20
40
60
80
2009
MITJANA
97
Tipus de conflictes
Àmbits Nombre de casos
Veïnals 488 90%
Espais Públics 17 3%
Familiars 9 2%
Escolars 22 4%
Espais de culte 5 1%
TOTAL 541 100%
Com podem veure, seguint la línea dels anys anteriors, la majoria dels
conflictes per als que es sol·liciten processos de mediació són els
relacionats amb dificultats de convivència a les comunitats de
veïns. Aquests suposen un 90% del total (488).
Els conflictes relacionats amb l‟àmbit veïnal presenten unes
característiques singulars que moltes vegades dificulten la seva
resolució a través de models tradicionals i competitius. En ocasions, sota
aquests models únicament s‟intenta solucionar el problema i s‟oblida
treballar la relació entre les parts.
Amb el procés de mediació es facilita un espai de diàleg on les
parts es poden trobar i restablir la comunicació per buscar
solucions al seu problema des de la cooperació. Aquesta trobada els
dóna la possibilitat de sortir de l‟espai de confrontació i transformar el
conflicte tenint el poder de decidir per ells mateixos. Alhora, també els
permet adquirir les eines necessàries i establir els canals de
comunicació per prevenir futurs conflictes. Finalment, es propicia
l‟establiment de relació entre les parts (en els casos de desconeixement
entre veïns) així com el restabliment d‟una relació positiva quan aquesta
havia quedat malmesa.
90%
3%
2%
4%
1%
98
Durant l‟any 2008 s‟han treballat un total de 22 casos relacionats
amb l’àmbit escolar i 17 amb l’ús de l’espai públic . En el primer
grup l‟increment respecte a l‟any passat és molt considerable, passant
de 8 casos al 2008 a 22 en el darrer any (de l‟1 al 5%). Respecte als
casos que tracten conflictes a l‟espai públic també s‟ha donat un
increment significatiu, passant de 12 a 17.
Aquesta progressió és fruit de la feina, duta a terme durant els darrers
anys, de difusió i coordinació amb els centres escolars de la ciutat13 i
amb l‟Àrea d‟Educació.
Any 2007 2008 2009
Casos escolars 7 8 22
Aquells conflictes escolars que protagonitzen joves sovint estan molt
relacionats amb els conflictes de l‟espai públic. A nivell estadístic
s‟han separat en funció de la derivació: si el conflicte arriba derivat
per un institut o escola s‟ha recollit com a conflicte escolar, en canvi si
ha vingut derivat per altres agents (OGI, Mossos,...) s‟ha registrat com
a conflicte per l‟ús de l‟espai públic. Aquests conf lictes estan molt
relacionats donat que sovint els que sorgeixen al carrer es traslladen
dins de l‟àmbit escolar i aquells que sorgeixen a l‟àmbit escolar poden
continuar a l‟àmbit públic.
Aquests 22 casos relacionats amb centre educatius i que han estat
derivats seguint el protocol d‟actuació que es va dissenyar
conjuntament amb l‟Àrea d‟Educació, són d‟especial interès ja que
repercuteixen no tan sols als joves implicats (uns 70 el darrer any)
sinó també als joves del barri, als centres derivadors i en general
contribueixen a potenciar un clima de bona convivència als barris.
13
Un total de 27 centres de primària i secundària, públics i concertats al llarg d‟aquests 4 anys.
99
L‟actuació amb aquests col·lectius ens permet incidir en les seves
conductes duent a terme una labor educativa i social molt important per
a incitar a la reflexió i cap a formes de convivència pacifiques,
desactivant alarma social i per tant influint també a la comunitat.
L‟augment dels casos relacionats amb l‟àmbit educatiu és
conseqüència de diversos aspectes: pel fet que, des dels centres
educatius, cada cop es coneix més el Servei de Mediació Comunitària
com a recurs, degut a les accions formatives que es realitzen en els
mateixos centres, i donada la tasca de difusió del Servei que realitzen
els Mossos d‟Esquadra així com la coordinació freqüent amb l‟Àrea
d‟Educació i de Joventut.
Hem d‟assenyalar també la importància del treball en xarxa que s‟ha
dut a terme conjuntament amb els agents de la ciutat, tant amb els
Mossos d‟Esquadra com amb els educadors de Serveis Socials, els
directors, caps d‟estudi i mestres de diferents centres i el conjunt de
treballadors que intervenen en l‟àmbit escolar i juvenil.
Respecte als conflictes familiars aquest any han suposat un total de
9 casos, la qual cosa ha estat un 2% del total de processos duts a
terme, suposant el mateix nombre de casos que l‟any passat. Aquests
conflictes han estat fonamentalment entre pares i fills.
A continuació detallem les principals problemàtiques detectades en
els conflictes abordats. Assenyalem que la suma de les
problemàtiques no coincideix amb el nombre total de conflictes ja que
n‟hi ha molts conflictes que presenten més d‟una problemàtica.
100
Tipologia
Nombre de casos
% de tipologia
Sorolls festes 106 13.2
Sorolls crits i veus 103 12.8
Sorolls música/televisió 103 12.8
Desavinences 69 8.5
Arrossegament de mobiliari 56 6.5
Animals domèstics 41 5.1
Sorolls corredisses cops de taló 39 4.85
Disputa espais comuns 37 4.6
Neteja i higiene 30 3.7
Insults, agressions, amenaces 28 3.4
Impagaments/asseguradores 25 3.1
Conflictes a centres educatius 22 2.7
Fums i olors 18 2.2
Sorolls electrodomèstics 18 2.2
Problemes gestió comunitat 17 2.1
Humitats 16 1.9
Ascensors/barreres arquitectòniques/ obres 15 1.8
Sorolls obres/reformes/cops 13 1.6
Baralles grup joves espai públic 9 1.1
Disputa de l'espai 9 1.1
Mal ús de l'escala 8 1
Parella 8 1
Pares / Fills 6 0.7
Espais de culte 5 0.6
Entre Germans 1 0.1
Família extensa 1 0.1
Novament, un any mes, les tres problemàtiques que es produeixen
amb més freqüència estan relacionades amb l‟àmbit veïnal i amb les
molèsties causades per sorolls . Més concretament, la tipologia de
conflictes en les quals s‟assenyalen molèsties per sorolls de festes
suposen un 13.2% del totals de tipologies assenyalades, data molt
semblant a les molèsties per sorolls de veus i crits i dels casos de
molèsties per l‟alt vo lum de música i televisió que arriben al 12,8%.
101
Any
Tipologia 2007 2008 2009
molèsties per festes 183 176 106
Malgrat això, podem assenyalar que el volum de conflictes per molèsties per
festes han minvat en els darrers anys, així podem especificar que enguany ha
suposat 106 casos envers els 176 casos de la mateixa índole al 2008 i els 183
al 2007.
Respecte als increments, podem assenyalar que els problemes per insults,
agressions i amenaces entre veïns, s‟han multiplicat en nombre respecte a
l‟any passat, passant de 14 a 28 casos.
Any
Tipologia 2007 2008 2009
Insults agressions i amenaces 29 14 28
Per últim assenyalar que el processos on es contemplen temes
d‟impagaments han augmentat exponencialment, passant de 4 casos al 2007
als 25 casos d‟enguany.
Any
Tipologia 2007 2008 2009
Impagaments 4 8 25
102
Distribució de casos per districtes i barris
A continuació, assenyalem les dades de la distribució de conflictes segons
s‟hagin donat als diferents districtes i barris de la ciutat.
Districtes
2007
2008
2009
Nombre de
casos Nombre de
casos Nombre de
casos
I Centre 67 12% 83 14% 86 16%
II Collblanc – la Torrassa 137 25% 159 26% 129 24%
III Santa Eulàlia 69 13% 82 14% 67 12%
IV la Florida 134 24% 137 23% 90 17%
V Pubilla Cases 92 17% 108 18% 120 22%
VI Bellvitge – el Gornal 32 6% 35 6% 46 8%
S/A Sense adreça identificada 16 3% 0 0% 3 1%
TOTAL 547 100% 604 100% 541 100%
Novament, com en anys anteriors, el districte de Collblanc - la Torrassa és el
que concentra un major nombre d‟intervencions (24%). Aquest any el segon
districte amb més intervencions és Pubilla Cases (22%). S‟aprecia un descens
molt significatiu en el districte IV, la Florida, passant del 23 al 17% (de 137 a
90 casos). Com a hipòtesis per aquesta dada podem assenyalar la incidència
del treball preventiu durant aquests anys en el districte IV fet que pot haver
reduït el número de conflictes. D‟altra banda podem considerar que els llindars
de tolerància d‟alguns barris han augmentat, donat el gran nombre de conflictes
que s‟hi donen, fet que pot desmotivar als ciutadans per expressar la necessitat
d‟un servei que els ajudi a superar els conflictes.
Novament és en la zona nord de la ciutat (Districtes II, IV i V) on han aparegut
més conflictes que han estat derivats al Servei (63%) i en el districte VI,
Bellvitge – el Gornal, d‟on han arribat menys (8%). Aspectes com la densitat
de població, la mobilitat veïnal i el sentiment de pertinença dels veïns al seu
barri poden explicar unes i altres dades.
103
Comparativa dels casos per districte i any
Són tres els districtes en els que s’han anat incrementant els casos en
aquests anys. El districte I, Centre, ha passat del 12% a l‟any 2007 al 16% en
l‟actualitat, arribant a 86 casos. D‟igual manera el districte V, Pubilla Cases,
també ha anat incrementant passant del 17% al 22%, de 92 a 120 casos.
Finalment en el districte VI, Bellvitge – el Gornal, s‟ha passat del 6% al 8%
arribant a 46 casos.
Els Districtes II i III presenten una estabilitat pel que respecte als percentatges
de l‟any 2009. Tant el districte de Santa Eulàlia, el qual representa un 12% a
l‟any 2009, com el districte de Collblanc – la Torrasa, que es situa entorn al
24%, presenten diferencies mínimes respecte als percentatges dels darreres
anys. No és així amb el volum de casos. Cal apreciar com ha minvat el número
de conflictes provinents del districte de Collblanc – la Torrassa respecte a l‟any
passat (de 159 a 129) d‟igual manera que al districte de Santa Eulàlia (de 82 a
67).
0
20
40
60
80
100
120
140
160
I II III IV V VI S/A
2007
2008
2009
104
Distribució dels casos per districtes i barris
Barris
Nombre de casos
Districte I Centre
Centre 33 6% Sanfeliu 13 2% Sant Josep 40 7%
Districte II – Collblanc / la Torrassa
Collblanc 55 10% la Torrassa 74 14%
Districte III – Santa Eulàlia
Santa Eulàlia 67 12%
Districte IV – La Florida
la Florida 51 9% les Planes 39 7%
Districte V – Pubilla Cases
Can Serra 22 4% Pubilla Cases 98 18%
Districte VI – Bellvitge – el Gornal
Bellvitge 41 8% el Gornal 5 1%
S/A Sense adreça identificada 3 1%
TOTAL 541 100%
Podem observar les diferències en nombre de casos per barris dins dels
districtes. Així podem assenyalar un a gran diferencia dins del Districte I, entre el
barri de Centre (33 casos) i Sant Josep (40) respecte al barri de Sanfeliu (13).
Un altre Districte amb grans divergències entre els seus barris enguany ha
estat el Districte V amb Can Serra amb el 4% dels casos (22) i Pubilla Cases
amb el 18% (98).
Per últim assenyalar la distribució irregular del Districte VI, amb un 8% dels
casos atesos ubicats al barri de Bellvitge (41) i El Gornal amb 1% dels casos (5).
105
Gràfic de distribució de casos per districte i barri
Centre6%
Sanfeliu2%
Sant Josep
7%
Collblanc10%
la Torrassa14%
Santa Eulàlia12% la Florida
9%
les Planes7%
Can Serra4%Pubilla Cases
18%
Bellvitge8%
el Gornal1%S/A
0%
Districte I – Centre Districte II – Collblanc / la Torrassa
Districte III – Santa Eulàlia Districte IV – La Florida
Districte V – Pubilla Cases Districte VI – Bellvitge – el Gornal
S/A Sense Adreça Identificada
106
Dades població atesa
Gènere Total
Dones 597 51%
Homes 570 49%
A la taula anterior es pot observar la distribució dels usuaris atesos al Servei
descrits des de la perspectiva de gènere. Durant l‟any 2009 hem atès a un total
de 1167 usuaris en processos de mediació, dels quals un 51% han estat dones
i un 49% homes, percentatges que es mantenen des de l‟any 2007. Aquests
percentatges corresponen amb els generals de la població de la ciutat (homes
49,36% i dones 50,64%14).
El següent quadre mostra el percentatge d‟usuaris en relació a l‟edat.
Com s‟assenyala a la gràfica i a la taula, el grup majoritari d‟usuaris es pot
ubicar a la franja dels 30 als 65 anys, que correspon al 67% de les persones
ateses amb processos de mediació (895). Aquest percentatge ha minvat des
del 80% de l‟any 2008.
El segon grup d‟edat atès al servei de mediació han estat els majors de 65
anys, que van suposar el 14% dels usuaris (179 persones).
14
Anuari estadístic de la ciutat.
Dones51%
Homes49%
Edat Total
< 18 anys 172 13%
18 a 29 anys 81 6%
30 a 65 anys 895 67%
> 65 anys 179 14%
< 1813%
18 a 306%
30 a 6567%
> 6514%
107
Per altra banda els adults menors de 30 anys van suposar un 6% dels usuaris
atesos (81 persones), la qual cosa suposa el doble de percentatge d‟usuaris de
aquesta franja que l‟any passat .
Per últim volem assenyalar l‟atenció als menors d’edat que van suposar un
13% dels usuaris (70) i que dobla la proporció, respecte al 2008, dels menors
que participen d‟un procés de mediació per a provar de resoldre conflictes que
normalment es donen a l‟espai públic o relacionats amb l‟àmbit escolar.
L‟augment del percentatge d‟usuaris d‟aquesta franja d‟edat és fruit de la
coordinació amb les àrees d‟Educació i Joventut així com de la tasca preventiva
que ha impulsat la consolidació del Servei de Mediació com a un dels principals
agents promotors de la convivència amb la població jove de la ciutat.
Atenció a les parts
Parts ateses
Casos Persones
1a part 458 677
2a part 282 349
1a i 2a part 202 623
Durant l‟any 2009, un total de 677 persones han sol·licitat el servei i han estat
ateses a les nostres oficines com a demandants de 458 processos de
mediació.
D‟altra banda, enguany s‟ha pogut contactar amb 349 persones requerides, que
corresponen a 282 processos de mediació.
Per últim, assenyalem que en 202 casos hem pogut contactar amb la part
sol·licitant i la part requerida, suposant un total de 623 persones.
108
Voluntarietat
Parts avaluades amb voluntarietat
Casos Persones
Voluntarietat 1a part 276 416
Voluntarietat 2a part 131 235
Voluntarietat 1a i 2a part 111 389
S‟ha comptat amb la voluntarietat de les primeres parts en 276 casos (416
persones). En el mateix sentit s‟ha obtingut la voluntarietat de les segones parts
en 131 casos (235 persones). Finalment, cal assenyalar que s‟ha aconseguit la
voluntarietat de les primeres i segones parts en 111 processos de mediació
(389 persones). Tot i que el desitjable és disposar de la voluntarietat
d‟ambdues parts per a poder plantejar la realització d‟entrevistes conjuntes,
quan es disposa de la voluntarietat d’un usuari ja es pot treballar per a
transformar la seva visió del conflicte i ajudar-lo en el seu procés per
afrontar-ho.
Cal assenyalar la pujada general pel que respecta a la voluntarietat de les
parts respecte a les dades de l‟any 2008, arribant, en el cas de les persones
sol·licitants a 416, augmentant en més de 100 persones respecte a l‟any
passat, tot i disposar d‟un número de casos semblant.
La voluntarietat de participació és una de les condicions bàsiques per poder
dur a terme una intervenció mitjançant la mediació. Aquesta voluntarietat ha
d‟estar present des de l‟inici del procés en major o menor mida, però la persona
ha de tenir la possibilitat de decidir quedar-se a participar o marxar en
qualsevol moment del procés. Davant dels dubtes i reticències dels ciutadans
respecte al diàleg com a eina per a resoldre els seus conflictes, els tècnics de
mediació informen acuradament sobre el funcionament del servei, promouen la
reflexió de la persona sobre les diferents opcions i alternatives al seu abast i les
seves conseqüències.
109
Cal assenyalar la tasca de sensibilització realitzada per l’Oficina de Gestió
d’Incidències en l‟explicació del servei apropant als sol·licitants a la filosofia
d‟intervenció de la mediació, de manera que quan es contacta amb els
ciutadans ja tenen una primera idea del tipus d‟intervenció que se‟ls oferirà des
del Servei.
Moltes vegades el ciutadà inicia un procés de mediació que abandona quan
sent que la molèstia ha estat puntual i desapareix al poc d‟iniciar el procés de
mediació, altres vegades, la primera entrevista amb una o altra part modifica la
percepció de la situació i es revaloritzen les possibilitats de resolució o
afrontament de manera que els entrevistats es responsabilitzen de la situació
esdevenint capaços de resoldre el seu conflicte de manera autònoma.
Capacitat
Parts valorades amb capacitat de diàleg
Casos Persones
1es part 324 480
2a part 149 262
1es i 2a part 134 449
La capacitat és l‟altra característica imprescindible a tenir en compte per a una
bona consecució del procés de mediació. S‟entén com l‟aptitud personal per
tenir un discurs ordenat, coherent, empàtic i constructiu amb l‟altra part.
A la taula es pot veure com 480 persones sol·licitants en 324 casos han estat
valorades com “persones amb capacitat de diàleg” per una part, i par l‟altra
part, de les parts requerides (2es parts), un total de 262 persones en 149
casos han estat considerades amb capacitat de dialogar.
110
Assenyalar que els casos en els quals tant la part sol·licitant com la part
requerida han estat avaluades com capacitades per el diàleg han estat 449
persones en 134 casos.
En general, com s‟ha indicat anteriorment, ja que s‟ha contactat amb més
usuaris amb capacitat i voluntarietat, és lògic l‟augment d‟entrevistes conjuntes
d‟enguany.
111
Altres dades
Gestions realitzades 2007 2008 2009
Cartes enviades 203 87 101
Coordinacions externes 104 230 268
Entrevistes individuals 638 691 789
Entrevistes conjuntes 43 67 122
Trucades 2102 2788 3134
Visites a domicili 155 190 210
Respecte a les dades referides a les gestions realitzades es pot observar com
han augmentat progressivament les coordinacions externes, conseqüència
del treball en xarxa i un enfocament transversal i comunitari de la
intervenció.
Per altra banda, cal subratllar l’augment de les entrevistes individuals,
passant de 691 a 789. Un augment molt considerable tenint en compte que
s‟ha mantingut el número de casos respecte a l‟any anterior.
L‟entrevista esdevé l‟eina fonamental per a treballar el posicionament de les
parts respecte al conflicte. En les primeres entrevistes es porta a terme un
treball complex amb la finalitat de, en primer lloc, REVALORITZAR15 a la
persona ajudant-la a:
Comprendre clarament la situació actual. Definir els interessos i objectius
que es volen assolir i quina és la seva importància.
Prendre consciència de les alternatives que poden ajudar-los a assolir els
seus objectius.
Prendre consciència de la responsabilitat que tenen vers aquestes
alternatives i la responsabilitat vers l‟elecció d‟una o altra.
15
Reconeixement i Revalorització, conceptes extrets de BUSH, R.A. i FOLGER, J.P.(1994) en La Promesa de Mediación. Cómo afrontar el conflicto a través del fortalecimiento propio y el reconocimiento de los otros. Editorial Granica. Pàgs. 132-172.
112
Comprendre que hi ha alternatives que són totalment responsabilitat pròpia.
Prendre consciència de les pròpies habilitats i recursos personals en la
resolució de conflictes (escoltar, comunicar, organitzar el discurs, avaluar i
oferir alternatives)
Emfatitzar en els recursos propis que posseeix la persona per aconseguir
els seus objectius.
Reflexionar sobre el que es vol fer, com es vol fer i avaluar les qualitats i les
debilitats del propi discurs i avantatges i desavantatges de les diferents
alternatives que exclouen el diàleg.
I, en segon lloc, afavorir el RECONEIXEMENT entre les parts, que es visualitza
quan:
Les parts tenen capacitat per a comprendre la situació de l‟altre i com
aquest la viu.
Comprenen la situació de l‟altre i mostren desig en fer-ho.
Modifiquen conscientment la percepció sobre els comportaments dels altres
i tracten de veure‟ls d‟una altra forma.
Renuncien conscientment al seu punt de vista i tracten de veure la situació
des de la perspectiva de l‟altre.
Comuniquen el canvi en la interpretació de l‟altre.
Poden excusar-se per haver pensat allò negatiu de l‟altre.
Tenen la capacitat per adequar-se a l‟altre i si això no els satisfà poden
expressar-ho de manera clara.
També és interessant destacar que s‟ha passat de 67 a 122 entrevistes
conjuntes. Quan es celebren les entrevistes conjuntes s‟enforteix la
revalorització de les parts i el reconeixement mutu; la qual cosa suposa la
transformació tant de les persones com del context i el conflictes percebuts. En
aquestes es cerca més el canvi de mirada que l‟acord concret, ja que es
considera la trobada i el diàleg mantingut com objectiu en sí mateix.
Les trucades realitzades als participants i les visites als domicilis també han
augmentat considerablement. En el 2009 s‟han fet 3134 trucades i 210 visites
a domicili. Moltes d‟aquestes trucades i visites domiciliàries es converteixen en
113
entrevistes de mediació on també es treballen aspectes relatius a la
revalorització i al reconeixement.
L‟augment general d‟usuaris d‟aquest any és fruit de les accions de
sensibilització i prevenció amb als diferents col·lectius de la ciutadania. Gràcies
al treball que realitza l‟OGI s‟afavoreix el contacte amb les parts i s‟aconsegueix
que aquestes acceptin cada cop més participar en una mediació com a mitjà
per a resoldre els seus conflictes.
Persones ateses Nombre
Participants processos de mediació 1076
Participants accions de prevenció 1920
Impacte total de les accions 5337
Com veiem en aquesta taula de dades generals s‟ha d‟indicar que la
intervenció en 541 casos ha suposat l‟atenció a 1076 persones en processos
de mediació a l‟any 2009 i de 1920 persones en accions de prevenció
(cursos, formacions, tallers, accions de sensibilització…). Podem estimar que
enguany s’ha arribat a un total de 5337 persones que s‟han pogut beneficiar
de l‟experiència de la mediació, el coneixement d‟una manera positiva de
resoldre els conflictes i la relació amb el Servei Municipal de Mediació
Comunitària.
ORGANITZACIÓ
DE L’EQUIP
117
Recursos Humans
Durant l‟any 2009 l‟equip de mediadors i mediadores s‟ha mantingut estable.
L‟estabilitat en quant al personal en l‟equip al llarg d‟aquests anys ha contribuït
a l‟establiment de complicitats amb la xarxa de contactes de la ciutat.
Actualment l‟equip està format per 12 tècnics.
Formació de les mediadores i dels mediadors
Essent la gestió de la convivència un dels reptes de la ciutat, s‟han dedicat
esforços en la formació i adequació de pràctiques properes al ciutadà. En
aquest sentit s‟ha pogut participar en cursos i jornades que contribueixen a :
Conèixer polítiques locals i estatals d‟intervenció amb nova ciutadania.
Destaquen en aquest aspecte el curs “Societats i cultures d’origen de les
persones i famílies nouvingudes: Marroc, Equador, Romania, Xina”
organitzat per la Diputació de Barcelona. L‟assistència al “seminari sobre
Drets Humans 2009: El racisme i la xenofòbia a les societats
democràtiques: Una resposta a les pors col·lectives, a l’obsessió per la
seguretat i a les desigualtat socials”, organitzat per SOS Racisme i el
debat “Orígens: la immigració romanesa a Catalunya” organitzat pel
CCCB.
Conèixer experiències de polítiques locals vers la multiplicitat de corrents
religioses a Catalunya.
Davant d‟aquesta nova realitat, es va creure oportú que la persona referent
fos formada en aquest camp, assistint a la formació: “Curs de formació
sobre llibertat religiosa en l’àmbit local”. Organitzat per l‟Escola de
Postgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona.
118
Promoure l‟intercanvi d‟experiències relacionades amb la gestió de la
convivència i la resolució de conflictes.
Destaquen en aquest aspecte les següents jornades i cursos: “Actualitat i
reptes de la justícia restaurativa” i la “IV Jornada sobre Prevenció i
Mediació Comunitària”, ambdues organitzades pel Centre D‟estudis
Jurídics i Formació Especialitzada.
Apropar-se a noves tècniques i metodologies per a l‟aplicació tant en
processos de mediació com en les intervencions que es realitzen a nivell de
formació i prevenció.
A través de les següents formacions: “Treballar les narratives facilitant la
comprensió mútua i el consens en l’espai de mediació” organitzat pel
Centre de mediació Familiar de la Generalitat i el Centre d‟Estudis Jurídics i
Formació Especialitzada. “La comunicació NO violenta. La gestió del
conflicte” organitzat per Aposta. “L’anàlisi DAFO aplicat a l’Avaluació de
necessitats en una mediació familiar” organitzat pel Centre de Mediació
Familiar de la Generalitat de Catalunya. “La gestió de la convivència a les
comunitats de veïns” i “ Avaluació dels serveis de mediació ciutadana”
ambdós organitzats per la Diputació de Barcelona.
D‟altra banda l‟equip de mediació, a fi de poder treballar dubtes i aspectes
relacionats amb la tasca diària, ha pogut participar en l’espai de supervisió
ofert per la Diputació de Barcelona.
119
Participació en jornades i congressos
Cal destacar que aquest any, diversos membres de l‟equip han estat convidats
a participar de diversos congressos i jornades amb diverses ponències:
Participació a la taula de polítiques públiques amb la ponència “La
comunitat en els conflictes de joves: Observa o participa?”16
emmarcada en el Simposi sobre Tribunals i Mediació: Nous camins per
la justícia. Organitzat per GEMME (Grup europeu de magistrats per la
Mediació) juntament amb el Projecte d‟investigació del Llibre blanc liderat
pel departament de Justícia de la Generalitat.
Participació a la taula comunicacions amb la ponència: "Mediació
Comunitària aplicada als conflictes amb parts de comunitats de fe a
L’Hospitalet de Llobregat"17 emmarcada en les III Jornades de Mediació
Ciutadana organitzades per la Diputació de Barcelona.
Participació en un espai de reflexió entre mediadors i mediadores dins del
“Màster en Polítiques Socials i Mediació Comunitària” organitzat per la
Universitat de Barcelona i La Universitat Autònoma de Barcelona.
.
Conducció del panell “Eines de gestió de la convivència” emmarcat en el
curs La gestió de la convivència a les comunitats de veïns. Organitzat
per la Diputació de Barcelona.
Participació en la “Jornada – Debat: La llei de mediació en l’àmbit del
dret privat, nous reptes i novetats” organitzada pel Col·legi d‟educadors i
educadores socials de Catalunya i celebrat a Lleida, Tarragona i Barcelona.
Participació en el “Seminari de treball amb experts II. Gestió i resolució
de conflictes: Concepte de mediació i perfil del mediador” emmarcat en
16
Veure el text de la ponència a l‟annex 2, p. 143 17
Veure el text de la ponència a l‟annex 3 p. 151
120
la recerca sobre El llibre blanc de la mediació a Catalunya. A càrrec del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Participació en el “grup de discussió de professionals en mediació
comunitària experts en temes escolars“ emmarcat en la recerca sobre El
llibre blanc de la mediació a Catalunya. A càrrec del grup de Recerca
EMIGRA (Educació, migracions i Infància) del departament d‟Antropologia
Social i Cultural de la UAB.
Participació en el Grup de recerca en Mediació Ciutadana i Comunitària
del Llibre Blanc de la mediació a Catalunya. Aquesta sessió es va dirigir
a mediadors i agents derivadors. En aquest sentit, es va poder comptar amb
la participació de l’Oficina de Gestió d’Incidències de l‟Ajuntament de
l‟Hospitalet.
121
Eina d’avaluació
Des dels inicis del Servei de Mediació ha estat una inquietud constant en
l‟equip la millora, innovació i perfeccionament tècnic. En aquest sentit, aquest
any 2009 s‟ha realitzat un esforç important en construir un instrument adequat
per avaluar els processos de mediació de forma que contemplés el procés de
canvi que realitza una persona al participar del mateix i ens ajudés als
mediadors i mediadores a avaluar la tasca portada a terme.
El model d‟avaluació utilitzat fins el moment, generava insatisfacció en l‟equip ja
que es centrava en l‟avaluació de la solució de problemes i de la millora de la
situació conflictiva de les parts comparada amb el que era abans. Aquest model
es converteix en insuficient donat que no recull la transformació que es
produeix en la persona que participa d‟un procés de mediació, més enllà dels
acords als que arribin les parts.
Davant d‟aquesta situació des de l‟equip va sorgir la necessitat de fer un salt
qualitatiu en l‟avaluació dels processos que segueixi en la línia d‟intervenció
transformativa que s‟ha anat perfilant en l‟equip. Per tant, l‟objectiu de
l‟avaluació s‟ha concretat en copsar el procés de canvi de les parts en la gestió
de la relació conflictiva, és a dir, la millora de les pròpies parts comparada amb
el que era abans.
Tanmateix i sent conscients que des de l‟equip i en funció de la diversitat
casuística s‟utilitza un o altre model teòric, es creu que l‟instrument d‟avaluació
ajudarà a profunditzar en les estratègies que s‟utilitzaran en la tasca diària i a
discriminar en quins casos es treballa des d‟una o altra perspectiva.
Per a l‟elaboració d‟aquest instrument s‟ha convocat de manera quinzenal una
comissió de treball en grup, en la qual s‟ha treballat en la definició i
aprofundiment dels processos de mediació i en les tècniques i estratègies que
els mediadors i mediadores fan servir. D‟aquesta manera s‟ha treballat en la
creació de descriptors basats en els conceptes de revalorització i
reconeixement, proposats per Bush i Folger18.
18
Bush.R.A., Folger. J.P.(1996) La promesa de mediación. Cómo afrontar el conflicto a través del fortalecimiento propio y el reconocimiento de los otros. Editorial:Granica
122
La revalorització es dóna quan les parts en conflicte poden ser conscients i
expressar les seva vàlua personal i capacitat per a resoldre el conflicte que les
afecta. D‟altra banda, el reconeixement es dóna quan, havent treballat la
revalorització, les parts són capaces de reconèixer i mostrar-se mútuament
sensibles a les situacions i qualitats humanes comunes.
En aquest sentit, el mediador, en els processos de mediació, treballa entorn
aquests dos eixos. Ha de ser capaç d‟ajudar a les parts en conflicte a
visualitzar les seves pròpies capacitats per resoldre‟l i a generar espais o
moments, a partir d‟estratègies comunicatives, per a que cada part pugui
reconèixer a l‟altre més enllà de la situació conflictiva.
Així, l‟elaboració d‟aquests ítems ha permès concretar i definir quins són els
canvis que, segons el model de treball es donen en cada una de les entrevistes
que es mantenen al llarg del procés de mediació i que permeten la
transformació de les parts i del conflicte.
Durant el 2010 s‟utilitzarà, de forma sistemàtica l‟instrument d‟avaluació en els
processos de mediació que es portin a terme a fi de comprovar la seva eficàcia,
modificar-lo si cal, i poder, finalment, validar-lo. Un cop finalitzat aquest període
de prova i consolidació, serà el moment de compartir aquest instrument en
altres espais de reflexió de la praxis mediadora.
CONCLUSIONS I
PROPOSTES
125
Des del Servei de Mediació fem una valoració positiva de la tasca portada a
terme durant el 2009 així com dels resultats obtinguts. Tot i que l‟entrada de
casos ha minvat lleugerament, s‟han atès 1076 persones en processos de
mediació a l‟any 2009 i 1920 persones en accions de prevenció (cursos,
formacions, tallers, accions de sensibilització…). Això suposa un increment
molt significatiu respecte a anys anteriors i situa l‟impacte del servei en 5337
persones, les quals s‟han pogut beneficiar de la intervenció del Servei de
Mediació Comunitària.
El lleuger descens en l‟entrada de casos ha estat motivat, fonamentalment, pel
descens de derivacions de l‟Oficina de Gestió d‟Incidències. Això pot venir
motivat per un descens de queixes per problemes de convivència a la ciutat així
com una creixent adequació de les derivacions. Podem dir que des de l‟OGI
ha arribat un 16% menys de casos però, cada cop més, els ciutadans que són
derivats al Servei accepten la mediació com l‟eina més adient per a la resolució
dels seus conflictes. Aquest fet ve confirmat per l‟augment de les sol·licituds
per iniciativa pròpia en un 9% i per la duplicació en un any del número
d‟entrevistes conjuntes realitzades. Malgrat això, sovint, hi ha ciutadans que no
accepten les vies pacífiques per a resoldre els seus conflictes i s‟estimen més
mètodes adversarials com pot ser denunciar o demanar intervenció judicial.
Les entrevistes individuals suposen un espai privilegiat per a treballar
envers la transformació del usuaris, de les seves percepcions i de les
respectives capacitats per a autogestionar-se els conflictes. Des de la mediació
es treballa per a la transformació dels ciutadans afavorint que, al llarg del
procés, millorin respecte a la revalorització d‟ells mateixos i el reconeixement
de les persones amb les que mantenen conflictes. Durant el 2009 s‟ha treballat
per al disseny d‟un instrument d’avaluació que permeti copsar aquest procés
de transformació i així poder aportar resultats concrets que superin una visió de
la mediació limitada a la consecució d‟acords.
Les entrevistes conjuntes són espais fonamentals per a que les parts es
trobin i puguin consolidar el seu procés de transformació fent del
reconeixement mutu la garantia per a la superació del conflicte i el
restabliment d’una bona relació.
126
Cada cop més, els mediadors i mediadores de l‟equip desenvolupen noves
estratègies per a impulsar els processos de transformació dels usuaris. D‟altra
banda s‟implementen noves metodologies en funció dels conflictes i les
característiques de les parts.
A nivell de ciutat, la mediació continua sent una aposta preferent pels
dispositius d‟atenció al ciutadà en els problemes de convivència. Des de
l‟Oficina de Gestió d‟Incidència es continua fent èmfasi en la validació del
servei, fet que ha donat fruit en quant a la millora de les derivacions. Alhora es
continua treballant en la coordinació amb diferents agents (Unitat de proximitat
de Mossos d‟Esquadra, Servei de Suport a les Comunitats de Veïns i Veïnes,
Unitat de Tractament de Conflictes de la Guàrdia Urbana,...) per a que la
mediació pugui donar resposta als conflictes que es detecten per aquests
serveis. D‟igual manera s‟han continuat generant complicitats, i aprofundint en
les que ja estaven creades, amb tots aquells actors de la comunitat que
detecten i/o gestionen conflictes. Cal destacar en aquest sentit moltes entitats
dels diferents districtes, administradors de finques, centres i serveis educatius,
així com veïns compromesos amb la gestió positiva dels conflictes de la ciutat.
Durant el 2009 s‟ha volgut donar un impuls a les coordinacions amb les
Regidories dels Districtes. Amb aquestes s‟han mantingut reunions
periòdiques per facilitar que els conflictes que apareixen als barris es gestionin
de manera positiva, fent èmfasi en la prevenció i en la vesant comunitària, tot
aprofitant el lideratge dels regidors i els coordinadors del districte. El servei de
mediació, conjuntament amb la resta d‟agents dels barris, aporta la seva
experiència en la gestió positiva de conflictes i contribueix, d‟aquesta manera, a
la millora de la convivència.
Novament, des dels inicis del servei, els processos de mediació més
nombrosos són aquells que proven de donar resposta als conflictes veïnals
(90%), sobretot aquells que fan referència a les molèsties per sorolls. Aquest
any cal destacar, però, el descens en les molèsties per sorolls de música i
festes. Malgrat això, cal assenyalar la importància d‟altres tipus de casos, com
els conflictes de joves, sovint baralles a la via pública que tenen molta relació
127
amb l‟àmbit escolar. Són conflictes que generen una gran preocupació social i
que tenen un impacte molt negatiu en la sensació d‟inseguretat. La mediació és
un eina molt útil amb aquest tipus de conflictes i cada cop més es confia en el
Servei per a gestionar-los.
Són moltes les utilitats de la mediació que queden per desplegar. Una d‟elles,
amb la que s‟ha treballat des dels inicis del Servei, és la possibilitat de que la
mediació esdevingui una reparació a les infraccions de les Ordenances de
Civisme. Són moltes les dificultats per a poder aplicar aquest potencial de la
mediació. Continuarem aprofitant les oportunitats per a assolir aquest objectiu.
D‟altra banda cal continuar impulsant les complicitats i coordinacions amb
diferents agents perquè els conflictes arribin al Servei, sobretot aquells que fan
referència a l‟ús de l‟espai públic.
Des de l‟equip, pel 2010 s‟han definit les següents propostes de millora:
1. Obtenir formació respecte a noves eines de gestió de conflictes i
reflexionar sobre la seva aplicació en els conflictes de la ciutat.
2. Aprofundir en la reflexió i aplicació pràctica sobre les estratègies
mediadores que afavoreixen els processos de transformació en el marc
del procés de mediació.
3. Validar la nova eina d‟avaluació dels processos de mediació, mitjançant
el seu ús habitual.
4. Impulsar les complicitats amb les Regidories de Districte informant de les
nostres accions i provant de generar un discurs compartit sobre la
resolució positiva dels conflictes.
5. Realitzar accions de formació amb els diferents agents amb els que
compartim un treball conjunt.
6. Reimpulsar les gestions amb l‟Àrea de Comunicació per a redissenyar el
tríptic del servei.
128
7. Enfortir l‟àrea de Gent Gran, de nova creació, i impulsar aquelles que
tenen més dificultats (Salut i Difusió)
8. Portar a terme accions per a visibilitzar el treball i els resultats del servei.
9. Millorar els materials i dinàmiques de les accions formatives adaptant-les
a les característiques de les persones que hi participen.
Caldrà continuar treballant amb la mateixa il·lusió i rigor tècnic que aquests
anys per aprofundir en l‟impuls de la mediació de manera que pugui donar
resposta als conflictes de la ciutat que encara no arriben al Servei. Cada cop
més, la mediació esdevé un dret real pels ciutadans i ciutadanes de
L‟Hospitalet. L‟aposta dels responsables polítics i tècnics de la ciutat així com
les complicitats amb diferents agents del territori així ho faciliten. Alhora, la
mediació es consolida com un deure en quant a la prestació de l‟Ajuntament a
aquells ciutadans que tenen un conflicte tot traslladant-los la necessitat de
responsabilitzar-se en la gestió dels propis conflictes.
ANNEXOS
131
Annex 1. Resum dades dels districtes
DISTRICTE I
NÚMERO DE CASOS REBUTS
Barris 2006 2007 2008 2009
Centre 14 29 37 33
Sanfeliu 19 8 15 13
Sant Josep 1 30 31 40
TIPUS DE CONFLICTES 2009
Àmbits BARRIS
TOTAL Centre Sanfeliu Sant Josep
Veïnals 30 12 39 81
Espais Públics 1 1 1 3
Escolars 2 0 0 2
TOTALS 33 13 40 86
0
5
10
15
20
25
30
35
40
2006 2007 2008 2009
Centre
Sanfeliu
Sant Josep
132
ADRECES DELS CASOS
En relació als llocs dels conflictes, es poden destacar les següents:
Centre Núm. Conflictes
Lloc
4 AV. JOSEP TARRADELLAS
3 C. FRANCESC MORAGAS
2 C. MAJOR
Sanfeliu Núm. Conflictes
Lloc
2 C. EMIGRANT
2 C. VALETA
2 PASSATGE LLUNAS
Sant Josep Núm. Conflictes
Lloc
4 AV. JOSEP TALLADELLES
3 AV. VENTURA GASSOL
3 C. BATLLORI
3 C. ENRIC PRAT DE LA RIBA
3 C. ESTRELLA
2 AV. CARRILET
2 C. CIUTAT COMTAL
2 C. LEONARDO DA VINCI
2 C. MESTRE CANDI
2 C. MUNTANYA
133
DISTRICTE II
NÚMERO DE CASOS REBUTS
Barris 2006 2007 2008 2009
Collblanc 28 63 72 55
la Torrassa 28 74 87 74
TIPUS DE CONFLICTES 2009
Àmbits BARRIS TOTAL
Collblanc la Torrassa
Veïnals 49 70 119
Espais Públics 2 2 4
Espais de Culte 3 0 3
Familiars 0 1 1
Escolars 1 1 1
TOTALS 55 74 129
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
2006 2007 2008 2009
Collblanc
la Torrassa
134
ADRECES DELS CONFLICTES
En relació als llocs dels conflictes, es poden destacar les següents:
Collblanc Núm. Conflictes
Lloc
5 C. RAFAEL CAMPALANS
4 C. COTONAT
4 C. PUJOS
4 VALLPARDA
2 C. MARTORELL
2 C. PARIS
2 PL. VIDRIERIES
la Torrassa Núm. Conflictes
Lloc
11 C. RAFAEL CAMPALANS
7 C. DR MARTI I JULIA
7 C. HOLANDA
7 C. MONTSENY
7 C. SANTIAGO APOSTOL
5 C. DR GREGORI MARAÑON
4 C. ROSSELLO
3 C. LLANÇA
3 C. MARE DE DEU DESEMPARATS
3 RONDA TORRASSA
2 RBLA CATALANA
135
DISTRICTE III
NÚMERO DE CASOS REBUTS
Barri 2006 2007 2008 2009
Santa Eulàlia 32 69 82 67
TIPUS DE CONFLICTES 2009
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
2006 2007 2008 2009
Veïnals Espais Públics
Familiars Total
59 5 3 67
136
ADRECES DELS CONFLICTES
En relació als llocs dels conflictes, es poden destacar les següents adreces:
Santa Eulàlia Núm. Conflictes
Lloc
8 C. CASTELAO
4 C. GENERAL PRIM
4 C. IGUALTAT
4 C. GENERAL PRIM
3 C. STA EULALIA
3 C. PRAT DE LA MANTA
2 C. ANGEL GUIMERA
2 C. MARTI CODOLAR
2 C. NARCIS MONTURIOL
2 C. ISAAC PERAL
2 C. MODERN
2 C. ROSELL
137
DISTRICTES IV I V
NÚMERO DE CASOS REBUTS
Barris 2006 2007 2008 2009
la Florida 39 82 71 51
les Planes 19 53 49 39
Can Serra 6 17 15 22
Pubilla Cases 28 73 89 98
TIPUS DE CONFLICTES 2009
Àmbits BARRIS
TOTAL la Florida les Planes Can Serra
Pubilla Cases
Veïnals 50 32 11 92 185
Espais Públics 0 1 1 2 4
Espais de Culte 0 0 0 2 2
Familiars 0 0 2 2 4
Escolars 1 6 8 0 15
TOTALS 51 39 22 98 210
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
2.006 2.007 2.008 2.009
la Florida
les Planes
Can Serra
Pubilla Cases
138
ADRECES DELS CONFLICTES
En relació als llocs dels conflictes, es poden destacar les següents adreces:
la Florida Núm. Conflictes
Lloc
5 C. JARDI
4 C. BÒBILES
4 C. ENGINYER MONCUNILL
3 AV. MIRAFLORES
3 C. COLLSEROLA
3 C. ESTEVE GRAU
3 C. FLORIDA
3 C. FONT
3 C. MARTÍ I BLASI
2 AV. TORRENT GORNAL
2 C. PEDRAFORCA
2 PLAÇA LLIBERTAT
les Planes Núm. Conflictes
Lloc
9 C. MIMOSES
6 PLAÇA BLOCS FLORIDA
2 AV. CATALUNYA
2 AV. ISABEL LA CATÒLICA
2 C. LLORER
2 C. PINS
Can Serra Núm. Conflictes
Lloc
13 AV. TORRENT GORNAL
3 C. MOLÍ
139
Pubilla Cases
Núm. Conflictes
Lloc
9 C. MARCEL. ESQUIUS
9 C. MINA
8 C. HIERBABUENA
6 AV. BOSC
6 C. AMADEU VIVES
4 AV ELECTRICITAT
4 C. CALDERON BARCA
3 AV. SEVERO OCHOA
3 C. CERVANTES
3 C. NARANJOS
3 CR COLLBLANC
3 C. AMAPOLAS
2 C. GENERAL MANSO
2 PLAÇA DE LA BÒBILA
2 C. LUARCA
2 C. MOLI
2 C. ROSA ALEJANDRIA
2 C. SIMANCAS
140
DISTRICTE VI
NÚMERO DE CASOS REBUTS
Barris 2006 2007 2008 2009
Bellvitge 18 27 29 41
el Gornal 5 5 6 5
TIPUS DE CONFLICTES 2009
Àmbits BARRIS
TOTAL Bellvitge el Gornal
Veïnals 36 5 41
Espais Públics 1 0 1
Familiars 1 0 1
Escolars 3 0 3
TOTALS 41 5 46
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
2006 2007 2008 2009
Bellvitge
el Gornal
141
ADRECES DELS CONFLICTES
En relació als llocs dels conflictes, es poden destacar les següents adreces:
Bellvitge Núm. Conflictes
Lloc
13 RAMBLA MARINA
10 AV. EUROPA
4 C. ERMITA DE BELLVITGEFRANÇA
4 C. FRANÇA
3 AV. AMÈRICA
2 AV. MARE DE DEU DE BELLVITGE
el Gornal Núm. Conflictes
Lloc
2 AV. VILANOVA
143
Annex 2. Simposi Tribunals i Mediació
La comunitat en els conflictes dels joves: observa o participa?
Emma de la Haba Vacas Marta Sánchez Surroca19
Abstract. Al llarg del temps, les necessitats dels joves degut al seu moment evolutiu els han portat a ser protagonistes de conflictes. Els canvis socials i tecnològics dels últims anys han sumat elements nous en la seva anàlisi. Alguns d‟aquests tenen a veure amb les violències culturals i estructurals que la societat exerceix. Les culturals són relatives als estereotips que la societat té i que són reforçats per molts mitjans de comunicació. Aquests afecten en general als joves i, en particular, als joves immigrants per als quals el desconeixement amplia l‟estigmatització. Sobre les estructurals, la manca d‟espais de participació i d‟espais públics per l‟ús dels joves, així com, en el cas dels estrangers reagrupats, les limitacions legals per exercir alguns dels seus drets, contribueixen a la seva invisibilització. Perquè la comunitat és on es donen aquestes formes de violència i és l‟espai on es donen els conflictes dels joves, la comunitat ha de ser part activa en la seva solució. Per a això, la mediació proporciona un espai de diàleg a fi de trobar solucions a les seves dificultats, és una oportunitat per al reconeixement mutu i possibilita l‟acompanyament en la reflexió per a la transformació de les seves relacions. Paraules clau: comunitat, mediació, responsabilitat, cooperació, transformació, acord.
1. PRESENTACIÓ El Servei de Mediació Comunitària de l‟Ajuntament de L‟Hospitalet de Llobregat va ser creat l‟any 2006. La seva finalitat és promoure la convivència retornant a la comunitat el protagonisme en la resolució d‟aquells conflictes que es produeixen entre els seus membres. L‟activitat del servei destaca pel seu caràcter comunitari que, en la pràctica es tradueix en un important coneixement de la realitat social i associativa del municipi. Aquest caràcter ha permès que la derivació al servei dels conflictes relacionats amb joves que s‟explicaran a continuació, hagi estat feta fonamentalment pels centres educatius i Mossos d‟Esquadra. En aquest cas, algunes de les famílies ateses han estat adreçades al servei de mediació com a alternativa a l‟inici d‟un procés judicial. Els conflictes relacionats amb joves que arriben, tenen en la seva arrel el desig de crear el seu propi espai dins de la societat que molts cops els estigmatitza i/o els ignora. La doble necessitat de fer-se visibles i diferenciar-se de l‟anonimat en el sí de la comunitat, juntament amb altres manifestacions de
19
Mediadores, Servei de Mediació Comunitària de l‟Ajuntament de L‟Hospitalet de Llobregat.
144
l‟adolescència (recerca de noves experiències, dificultat en la gestió de les emocions, etc.), pot portar a conductes allunyades dels límits establerts. En aquesta realitat, el grup permet sentir-se part d‟alguna cosa, compartir amb els iguals i, en definitiva, com diu Cerbino20, crear una comunitat emocional que ajuda al jove en la triple crisi en la que es troba: l‟adolescència, la relació familiar i la relació amb el context social. Per als joves immigrants a aquesta crisi s‟afegeix la gestió d‟un vincle familiar transcontinental i el procés migratori viscut. La coneixença del context de L‟Hospitalet de Llobregat ha evidenciat una alarma al voltant del col·lectiu de joves. Com a conseqüència, existeix un sentiment d‟inseguretat ciutadana alimentat, en moltes ocasions, pels mitjans de comunicació que atribueixen certs prejudicis entorn als grups de joves. Cal alertar que el resultat pot ser el compliment d‟una profecia que els confirmi. Els joves amb els que hem iniciat processos de mediació tenen entre 12 i 18 anys. Els conflictes que han tingut solen ser baralles amb agressions verbals i físiques que s‟han produït a la sortida dels centres escolars o als voltants d‟aquest. Efectivament, segons l‟Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya 2005-06 realitzada per la Generalitat de Catalunya a joves d‟entre 12 i 16 anys, gairebé 3 de cada 4 agressions referides amb alguna forma de violència es donen fora de l‟escola (74,4%). La mateixa enquesta assenyala que el 18,2% d‟aquestes es donen als carrers del lloc on viuen. Com a resultat, en ocasions existeix la denúncia d‟alguna de les parts o de totes dues, sovint acompanyades d‟informes mèdics que constaten les lesions. En tots els casos hi ha una nova dimensió en la que es desenvolupa el conflicte: Internet. Aquest espai virtual l‟alimenta, proporcionant als joves un amagatall darrere d‟un anònim o un nick que permet expressar opinions que segurament mai serien dites en persona. Tot plegat, allunya la possibilitat d‟un diàleg pacífic. Pel que fa al sexe, s‟ha mediat en major nombre en conflictes protagonitzats per noies; però en la majoria d‟aquests trobem l‟origen en la rivalitat fruit de les seves relacions amb el sexe masculí. En aquest sentit, crida l‟atenció que elles mateixes desresponsabilitzen completament als nois dels fets associats al conflicte i les conseqüències d‟aquest. Nois i noies coincideixen en general que existeix una norma de no agressió a cap altre jove del sexe contrari. La majoria de les baralles que arriben al servei han estat entre joves llatinoamericans. Aquest fet convida fàcilment als derivadors a creure que aquestes tenen a veure amb grups coneguts com bandes llatines. Així, el sentiment d‟alarma en el moment de la demanda d‟intervenció sol ser molt elevat per la creença d‟una potencial escalada del conflicte. Els països de procedència de la major part dels joves amb els que s‟ha mantingut contacte són República Dominicana, Equador, Perú, Bolívia i Espanya.
20
Jóvenes en la calle: Cultura y conflicto (Cerbino M., 2006).
145
En tots els casos treballats hi ha algun vincle entre els joves: algun, o tots, són del mateix centre educatiu, són d‟instituts propers amb els que es relacionen, o freqüenten els mateixos espais públics (ex. places, carrers, centre cultural). Els joves de l‟enquesta esmentada confirmen que en 3 de cada 4 ocasions hi ha una d‟aquestes relacions entre els que participen d‟una agressió. En aquest sentit, la mediació és especialment recomanable per la possibilitat que ofereix a les parts de restaurar la seva relació donat que seguiran compartint els seus contextos relacionals (escola, barri, etc.). 2. CONFRONTACIÓ ENVERS COOPERACIÓ. DOS MODELS PER A LA RESOLUCIÓ DELS CONFLICTES Vivim en una societat on, tradicionalment, per resoldre un conflicte s‟utilitzen models basats en la confrontació en els que la victòria o la derrota semblen ser la única solució. Així, el ciutadà apel·la a l‟Administració de Justícia des del mite que aquesta pot i té el deure de resoldre els seus conflictes, i diposita la responsabilitat de les solucions en tercers que decidiran sobre els seus interessos. En la pràctica es descobreix que des d‟aquests models cap de les parts sol sentir-se satisfeta amb el resultat i, en moltes ocasions, senten que la sentència no posa fi al conflicte. Amb freqüència, la sentència l‟aguditza i és causa de noves controvèrsies tot augmentant la confrontació i col·lapsant el sistema judicial. Pel contrari, la mediació proposa a les parts21 que siguin actives en la recerca de les solucions al seu conflicte i afavoreix que totes elles sentin un guany al final del procés. Més enllà de que el càstig imposat esdevingui un exemple que previngui casos similars, la mediació es basa en la responsabilitat que les parts assumeixen sobre el conflicte amb l‟objectiu de transformar-lo en oportunitat per a una nova forma de relació en el futur. La possibilitat que les parts disposin, perquè ho han decidit de manera voluntària, d‟un espai de comunicació on poder escoltar i ser escoltades contribueix definitivament a la reconciliació real, i no a la seva separació definitiva. En els conflictes treballats amb més de 100 joves de 9 centres de secundària de L‟Hospitalet, es confirma l‟ús de la justícia com a forma per resoldre els conflictes. Això pot ser degut al desconeixement de formes alternatives però, més enllà, es confirma la percepció que la denúncia determina qui és víctima i qui infractor i, com a conseqüència, qui serà guanyador i derrotat. Des de la nostra experiència, aquesta diferenciació de papers no sol ser tan clara i el nostre objectiu és ajudar a les parts implicades a superar-los reconeixent la responsabilitat que individualment tenen en el conflicte. A més, els conceptes víctima i infractor pertanyen a l‟àmbit judicial i haurà de ser el jutge qui determini qui és culpable o innocent i quines són les víctimes del delicte.
21
Entenem parts a les persones individuals o als grups que se senten implicats en un conflicte.
146
D‟altra banda, existeixen en l‟imaginari de molts joves creences del tipus “qui posa la denúncia és la víctima i per tant un jutge li donarà la raó” o “el primer que posa la denúncia (en els casos amb denúncies creuades) és qui serà reconegut com a víctima per un jutge”. Aquestes creences es treballen amb les dues parts des d‟un criteri de realitat i aportant informació sobre el funcionament del sistema judicial del nostre país. De la mateixa manera, molts joves creuen una gran quantitat de mites en relació a qüestions com ara qui pot posar una denúncia, les possibilitats que aquesta sigui retirada, les seves implicacions i les sancions que la llei preveu, la responsabilitat dels pares per ser ells menors d‟edat, etc. Totes aquestes qüestions, hagin interposat o no denúncia, es treballen de manera participativa al llarg del procés de mediació. Des del mes d„abril de 2008, i donat que compartim la metodologia, mantenim la coordinació amb el Servei de Mediació i Assessorament Tècnic referent de L’Hospitalet22 (SMAT), en aquells casos en que coneixem que els menors han estat denunciats. La finalitat és que l‟SMAT conegui el procés realitzat i valori els resultats dins de l‟àmbit judicial. La valoració de la coordinació dels dos serveis de mediació és molt positiva per la possibilitat de complementar les actuacions d‟ambdós. Cada servei és important en el seu àmbit d‟actuació, compartint alguns objectius i estructures d‟intervenció, però amb alguns elements diferenciadors. Pel que fa a l‟SMAT, que va ésser un dels pioners en la implementació de la mediació com a resolució de conflictes a Espanya, és un dels pilars del model de justícia restaurativa. En l‟àmbit municipal, en els últims anys s‟ha apostat per la mediació de manera enèrgica com a eina que contribueix a la resolució pacífica dels conflictes que es donen en la comunitat alterant la seva convivència, tot apropant la solució en el temps i en l‟espai. Pel que fa al temps, sens dubte, la mediació no conté en el moment en que esclata el conflicte però permet atendre la seva peculiar gestió per part dels joves. En aquest sentit, el servei de mediació comunitària pot trobar un punt intermedi en el que els joves puguin afrontar el conflicte un cop ha disminuït la seva intensitat emocional però abans que la distància temporal de la intervenció l‟augmenti, el cronifiqui o canviï la relació entre les parts. Respecte a l‟espai, la coordinació amb els recursos municipals permet el seu ús com a espais neutrals però propers a la quotidianitat dels joves per a la celebració de les reunions que siguin necessàries. Per altra banda, no estar supeditats al marc legal ens permet intervenir amb totes les parts implicades en el conflicte independentment de la seva edat, de si han estat denunciats o de si tenen antecedents penals. Així, els participants poden decidir qui creuen que té alguna responsabilitat en el conflicte, i per tant, a qui volen convidar per reflexionar sobre la seva solució.
22
Secretaria de Justícia Juvenil del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
147
La coordinació amb els tècnics municipals i les entitats, juntament amb la coneixença de la realitat social del territori, també proporcionen un valor afegit a la intervenció des de l‟àmbit comunitari. Així a l‟inici del procés poden contribuir en la identificació i localització de les parts implicades, i durant o al final del mateix, participar de la reparació proposada pels joves. Per a que això sigui possible, en les reflexions sobre els possibles afectats pel conflicte es tracta d‟obrir al màxim el ventall (ex.: centre educatiu, famílies dels estudiants d‟aquest, comunitat de veïns, etc.). D‟aquesta manera la comunitat esdevé no només l’espai on es dona el conflicte sinó una part activa en la seva solució. 3. EL PROCÉS DE MEDIACIÓ Seguint l‟esquema d‟intervenció d‟un procés típic es manté una entrevista amb cadascuna de les parts amb l‟objectiu de que en una trobada conjunta les parts coneguin les respectives vivències del conflicte i realitzin propostes d‟acord per a la seva resolució de manera cooperativa. En els casos en els que les parts són formades per grups es pot convidar a participar d‟aquesta entrevista a tot el grup. En aquest cas cal ser acurat en garantir la participació de tots els seus membres. En les reunions individuals destaquem els següents moments: 1. Explicació sobre el procés de mediació i els seus principis23 per tal de
garantir la lliure participació de manera informada. 2. Diàleg sobre el desenvolupament de la situació que ha tingut com a
resultat el conflicte. Es reflexiona sobre les causes que l‟han originat, les conseqüències (legals i no legals), les responsabilitats que tenen com a participants, així com els possibles afectats.
3. Reflexió sobre les formes per reparar els danys, tot pensant en el conjunt dels afectats (no només en els implicats directament) així com les formes que en el futur s‟empraran per gestionar desacords o conflictes.
En el desenvolupament del procés de mediació, per la importància que el grup té en la vida del jove, es treballa la influència d‟aquest en les conductes dutes a terme grupalment però per les que es demanarà una responsabilitat individual. Tot i l‟alarma social esmentada en relació a l‟existència de bandes, és un principi d‟equip treballar només sobre aquest terme quan sorgeixi en les entrevistes a iniciativa dels joves. Volem evitar així incidir en els estigmes que etiqueten a molts joves de la nostra ciutat. D‟altra part, els grups que han participat de processos de mediació no es caracteritzen per la seva activitat delictiva tal com els autors entenen la banda. En el nostre cas, es tracta més aviat d‟agrupacions de joves que s‟uneixen per realitzar activitats d‟oci, amb una simbologia i unes tradicions pròpies que els diferencien d‟altres grups. En tot cas, i independentment del país d‟origen dels joves que conformen un grup, seria constructiu tenir en compte que aquests grups són influenciats inevitablement pels models d‟agrupacions d‟autòctons existents.
23
Voluntarietat i confidencialitat. Afegim una explicació sobre la importància de fer un esforç que afavoreixi el diàleg.
148
En qualsevol cas, es treballa amb els joves el significat de pertànyer a un grup, les necessitats individuals que poden portar a formar part d‟ell i la pressió que aquest pot exercir sobre la conducta individual. Sens dubte, la interacció amb el grup d‟iguals és necessària en l‟adolescència per definir la pròpia identitat. Ens resistim a afirmar si existeixen grups positius o negatius, sinó que creiem més aviat que qualsevol grup pot influir en els individus en aspectes que poden ser en ocasions constructius i en d‟altres destructius. Les qüestions a les que els joves que parlen de grups solen fer referència són, en positiu, a la necessitat de protecció que aquest ofereix, i en negatiu, les conseqüències que poden tenir algunes de les conductes dutes a terme grupalment, sobretot aquelles relacionades amb l‟ús de la violència. En relació a com són mirats, en moltes ocasions alguns joves expressen la seva preocupació per la imatge que socialment és té d‟ells/es. Alguns trets que responen a la necessitat d‟una afirmació d‟identitat, com ara la roba ampla, els mocadors al cap, etc., són percebuts en moltes ocasions per la ciutadania com a signes de pertinença a bandes24. Es reflexiona amb ells/es sobre els motius que poden portar a aquesta situació i, retornant-los la seva responsabilitat, què poden fer al respecte per a evitar l‟estigmatització. D‟altra banda, tal com s‟apuntava a l‟inici, el jove travessa una crisi que en el cas de l‟immigrant té com a elements particulars la vivència d‟un procés migratori que comporta una separació física i emocional d‟un context i unes relacions transcontinentals. Donat que la majoria dels joves que han participat de la mediació són llatinoamericans i en molts casos el procés migratori és molt recent o l‟estan elaborant, és necessari introduir aquesta vivència en les entrevistes de mediació. D‟aquesta manera es reconeix a les parts perquè posteriorment elles puguin entendre les necessitats de l‟altre. Així es facilita la cooperació en la recerca de solucions satisfactòries. A més, donat que la societat invisibilitza i estigmatitza als joves, aquests en ocasions utilitzen el conflicte com a forma per a sentir-se reconeguts, al menys pels iguals. El jove immigrant troba un especial sentit en la utilització del conflicte com a forma de reconeixement degut al doble estigma i a la limitació en l‟accés a alguns dels seus drets pel fet de ser reagrupat. Les reflexions que giren al voltant d‟aquet tema tenen a veure amb la distància entre les expectatives inicials i la realitat amb la que es troben a l‟arribada al nostre país. Un cop fet aquest reconeixement dins del procés, la mediació pot ajudar a reflexionar sobre les formes positives d‟obtenir-lo socialment. Aquestes observacions han posat sobre la taula la necessitat de dotar a les famílies que realitzen processos de reagrupació familiar de les eines que els permeti facilitar l‟arribada i adaptació dels seus fills a la nova realitat.
24
Carles Feixa exposa al Congrés Internacional “Ser adolescente hoy”, celebrat a Madrid al 2005, que el 96% dels adolescents llatins neguen pertànyer a una banda i els indigna que se‟ls identifiqui així.
149
Finalment, cal destacar l‟especial relació entre els eixos d‟intervenció i prevenció en aquests casos. A més dels acords als que es pugui arribar, la intervenció té com a resultat l‟aprenentatge de formes positives de gestió del conflicte per part dels nois/es participants del procés. Aquestes contribuiran a la prevenció, no tant del conflicte, sinó de les conseqüències negatives per una gestió basada en la confrontació. Així mateix, tot i l‟estricte respecte de les mediadores del principi de confidencialitat, el fet que els processos de mediació impliquin a nois/es d‟un mateix centre o amb vincles compartits fa que, en moltes ocasions, amics i companys observin de lluny el desenvolupament del procés i els seus resultats. En aquest sentit, la gestió positiva dels conflictes contribueix a la prevenció amb la difusió de l‟ús del diàleg. Igualment, el professorat i els equips directius dels centres coneixen noves formes per al tractament dels conflictes que afecta o dels quals participen alguns dels alumnes que atenen. D‟altra banda, l‟experiència en aquests dos anys en conflictes protagonitzats per prop 100 joves de 9 centres de secundària ha portat a que alguns d‟aquests apostin per la capacitació dels seus alumnes amb eines que els ajudin a resoldre de manera positiva els seus conflictes en el futur. En el mateix ordre de coses, d‟altres han demanat la formació del seu professorat a fi de capacitar al cos docent per conèixer les necessitats dels joves així com formes alternatives per a la transformació del conflicte. Tot plegat ha posat de manifest la necessitat que tots els agents socials treballem plegats per a la construcció d‟una ciutat impregnada d‟una cultura de pau. 4. REREFÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Aedo, M., Cabezas, J. (coord.), Leyton, H. i Zangirolami, M. (2005), Estudio sobre la aplicación de medidas no privativas de libertad en el sistema de justicia juvenil en Catalunya, Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, Universitat de Barcelona, Barcelona, disponible en http://investigaccio.org/ospdh/es/page/las-medidas-no-privativas-de-libertad-en-el-sistema-de-justicia-juvenil-en-catalu (accedit el 10 de febrer de 2009).
Antonio de Moya, E., Barrios, L., Castro, L., Peña, V., Jiménez, L.A. (2008), En mi barrio hay vida (VIH/SIDA), graffiti y poder juvenil en Santo Domingo, en Cerbino, M. (Ed.) i Barrios, L. (Ed.), “Otras Naciones: jóvenes, transnacionalismo y exclusión”, Ediciones Cielonaranja, FLACSO Ecuador, disponible en http://www.cielonaranja.com/tonydemoya2.htm (accedit el 15 de maig de 2008).
Borja, J. (2003), La ciudad conquistada, Alianza, Madrid. Feixa, C. (2005), ¿Tribus?¿Urbanas?, en el Congreso Internacional Ser
Adolescente, Hoy, Madrid. Monterrosa, L.A., Pandillas, Juventud y Violencia: una experiencia y sus
lecciones a propósito del enfoque de justicia restaurativa, disponible a http://www.justiciarestaurativa.org/images/2006-01-30.5766284617/view (accedit el 21 de gener de 2009).
150
Ortuño, P. i Hernández, J. (2007), Sistemas alternativos a la resolución de conflictos (ADR): la mediación en las jurisdicciones civil y penal, Cuadernos Laboratorio de Alternativas, Madrid.
Ortuño, P. (2007), L’assistència jurídica gratuïta, Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya.
VV.AA. (2006), Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya. Curs 2005-2006. Informe ampliat. Problemes de convivència dintre i fora de l’escola, Generalitat de Catalunya.
151
Annex 3. III Jornades de Mediació Ciutadana
Mediació Comunitària aplicada als conflictes amb parts de comunitats de fe a L’Hospitalet de Llobregat
Oliver Postigo25
Paraules clau: comunitats de fe, mediació comunitària, intervenció i prevenció.
Abstract.
La ràpida transformació dels mapes religiosos dels nostres nuclis urbans, posen sobre la taula
una sèrie de reptes i oportunitats que s‟han de governar a favor de la cohesió social i la
convivència. L‟ús de les eines per a la Gestió Alternativa de Conflictes pot ajudar a la inclusió
d‟aquests espais i facilitar l‟entesa mútua amb la ciutadania.
Breu presentació del Servei de Mediació Comunitària de l’Ajuntament de
L’Hospitalet de Llobregat.
El Servei de Mediació comença a funcionar al març del 2006 amb un equip de
deu mediadors i mediadores (que en l‟actualitat ha augmentat a dotze més els
dos companys del Servei de Suport a les Comunitats de Veïns i Veïnes) situat
a l‟Àrea de Benestar Social i dins d‟aquesta, en la Unitat per la Integració de la
Nova Ciutadania.
L‟encàrrec inicial d‟aquest nou recurs era intervenir a través de processos de
mediació en els conflictes de convivència de la ciutat. Paral·lela i
complementàriament, des d‟una vessant preventiva amb els objectius de difusió
i formació en mediació, l‟equip es va dividir per districtes. Aquesta organització
afavoreix la interlocució amb la comunitat a través dels referents del servei. Al
llarg d‟aquests tres anys i mig, cada subequip de referents ha anat establint
25
Mediador, Servei de Mediació Comunitària de l‟Ajuntament de L‟Hospitalet de Llobregat.
152
contactes i xarxa de complicitat amb agents socials, recursos i entitats de cada
territori.
D‟altra banda i progressivament, a fi de dotar de contingut i praxis el sentit
comunitari de la mediació que desenvolupem (per a, des de i amb la
comunitat), cada mediador i mediadora ha anat explorant una o vàries àrees
d‟interès. Algunes d‟aquestes responen a l‟organigrama municipal (entre
d‟altres, l‟Àrea d‟Educació, l‟Àrea de Joventut), altres estan relacionades amb
fonts de col·laboració i derivació (administradors de finques, cossos de
seguretat...) i algunes també a realitats que poc a poc, en la tasca diària, ens
ha anat descobrint la universalitat i inherència del conflicte. Entre aquestes,
aquells conflictes que es poden donar entre parts on una d‟elles és una
comunitat de fe.
Origen de la demanda.
Al llarg de l‟any 2007, des de la Unitat d‟Integració de la Nova Ciutadania, es va
encarregar l‟elaboració d‟un gran estudi detallat de la complexitat religiosa
present a la ciutat. L‟estudi finalitzava amb un total de 54 espais de culte
detectats pertanyents a les següents confessions: Catòlica, Evangèlica,
Testimonis de Jehovà, Adventista, Mormona, Islàmica i d‟altres. Sis mesos
després, aquesta realitat s‟havia vist augmentada, exponencialment, amb la
detecció de 13 comunitats de fe més (gairebé un increment del 25%),
majoritàriament evangèliques.
A partir de l‟atenció a les queixes exposades per ciutadans i ciutadanes i, a
través de l‟Oficina de Gestió d‟Incidències (OGI d‟aquí en endavant, és el
departament que depèn directament d‟alcaldia i que centralitza totes les
queixes i actuacions relacionades amb incidències que afecten el civisme), el
Servei fou coneixent els nous espais de culte. Al llarg d‟aquests dos anys, s‟han
atès uns quinze conflictes amb participació de les comunitats religioses, només
un d‟ells de caràcter intern (entre els mateixos membres de la congregació).
153
Majoritàriament, els problemes que afecten a la convivència entre les
comunitats de fe i les de veïns són derivats d‟algunes pràctiques religioses
desenvolupades en un context de mancança o deficiència d‟infraestructures
adequades26. Altres, per la desinformació, per part de les persones
responsables d‟aquests espais, respecte a normatives a tots els nivells. Però
també s‟hi donen casos on el desconeixement de “noves” expressions de la fe
creen tensions i rebuig. I tanmateix no es pot obviar que dites comunitats estan
formades, majoritàriament, per persones de diverses procedències, sent
aquesta una realitat que distorsiona les causes del conflicte. Per tant, a banda
de factors estructurals i materials també s‟hi donen els prejudicis en la gestació.
Tots aquests elements, que val a dir, normalment coexisteixen i es
retroalimenten mútuament determinen: d‟una banda, la complexitat en la seva
atenció i d‟altra, la corresponsabilitat de totes les parts, totes (administració i
governs, comunitats de fe i ciutadania) en la seva resolució. D‟aquí la utilitat i
adequació de l‟aplicació d‟eines per a la Gestió Alternativa de Conflictes.
Altrament, alguns consistoris treballem, en menor o major grau, en
col·laboració, coordinació i rebent el suport d‟òrgans supranacionals com la
UNESCO i autonòmics com la Direcció General d‟Afers Religiosos de la
Generalitat de Catalunya. Formació específica a tècnics, càrrecs polítics i
representants de les comunitats de fe; diàlegs interreligiosos; elaboració de
mapes religiosos locals i edició de materials d‟informació i orientació (p.e.
respecte àrees com la sanitat, l‟educació, el treball; o tan universals com l‟àmbit
funerari), són alguns dels recursos que afavoreixen la governabilitat de la
realitat plurireligiosa.
Marcs legals.
Permeteu-me fer un incís i agafar un terme molt cristià per a designar com el
context històric, polític i cultural del nostre país ha influenciat en els
26
Cal diferenciar l‟acte religiós en sí dels efectes derivats del mateix. Aquests darrers són sobretot problemes col·laterals, conjunturals i fins i tot solventables. Alguns d‟ells: sobreocupació de l‟espai, ús en horaris “molestos”, vehicles o objectes ocupant la via pública, utilització d‟encens o sorolls a l‟abandonar el local.
154
esdeveniments sobre els assumptes religiosos actuals: “El pecat original”.
Espanya sortia d‟una dictadura on l‟Església Catòlica tenia un paper rellevant.
Amb la transició i la Constitució Espanyola27, es va voler deslligar l‟estreta
relació entre Estat i Església. Per tant, deixàvem d‟ésser un estat confessional.
Però la llarga tradició catòlico-cristiana no permetia un tall radical amb la
institució eclesiàstica. És a dir, agafar el model de laïcitat francesa (propiciat
per la Revolució). Sinó que, fent equilibris, pocs mesos després de la
constitucionalitat es signarien els acords amb la Santa Seu i, posteriorment,
fent justícia històrica, vindria el reconeixement institucional a confessions que
mai havien marxat del país (però sí evidentment perseguides i per tant, en la
clandestinitat) de les comunitats protestant, musulmana i jueva amb els acords
del 1992.
A través dels Acords amb la Santa Seu de 1979, de la Llei Orgànica de Llibertat
Religiosa de 198028 i dels Acords de Cooperació amb les Religions
Majoritàries29, l‟Estat reconeix la pluriconfessionalitat present a Espanya.
Mentre que la Constitució Espanyola marca una separació entre l‟Estat i les
confessions, podent cooperar entre sí i el respecte a la llibertat religiosa. És a
dir, l‟aconfessionalitat de l‟Estat. Aquest és un equilibri difícil que s‟ha traduït en
no poques controversies exposades per les parts interessades i per l‟opinió
pública. Ha servit en ocasions per a posicionar a part de la ciutadania davant
els estaments religiosos i en d‟altres, ha alimentat la percepció de tracte
desigual per part de les diferents religiositats. A més a més, de suposar no
poca complexitat a l‟hora d‟interpretar dits preceptes.
27
Article 16.3 SECCIÓ I Dels Deures Fonamentals i les Llibertats Públiques. 28
Llei Orgànica de Llibertat Religiosa de 5 de juliol de 1980, la qual derroga la 44/1967 de 28 de juliol. En l‟article 7, 1er paràgraf de la mateixa: “L‟Estat, tenint en compte les creences existents a la societat espanyola, establirà, en el seu cas, acords o convenis de cooperació amb les Esglésies, Confessions i Comunitats religioses inscrites al Registre que pel seu àmbit i nombre de creients hagin assolit notori arrelament a Espanya”. Notori Arrelament és un concepte jurídic indeterminat que engloba els següents requisits: suficient presència en l‟àmbit territorial, suficient nombre de creients (5% o més), suficient personal religiós i suficients espais de culte. 29
Al 1992 es van signar dits acords amb les següents comunitats: protestant (24/1992 de 10 de novembre), jueva (25/1992 de 10 de novembre) i musulmana (26/1992 de 10 de novembre). Al 2003, mentre governava el Partit Popular es va signar amb l‟Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (mormons) i al 2006, amb José Luís Rodríguez Zapatero en la presidència, amb els Testimonis de Jehovà.
155
Però en aquest entramat de drets i deures, com s‟organitzen els municipis, les
estructures més properes al ciutadà? Doncs amb no poques dificultats.
L‟Estatut del 2006 intenta donar una mica de llum30, però es feia necessària la
recent aprovada Llei sobre els Centres de Culte o de Reunió amb fins
Religiosos. En el seu preàmbul ja s‟avança el caràcter d‟aquesta regulació: “La
llicència que aquesta llei estableix no té per objecte donar permís per a
l’activitat religiosa en si, que és un dret fonamental, sinó garantir que l’ús del
local concret per al qual s’atorga reuneix les condicions tècniques adequades al
tipus d’activitat que s’hi ha de desenvolupar. (...) ha de garantir, en cas que
sigui necessari, i segons el tipus d’activitat vinculada a la pràctica del culte que
s’hi hagi de realitzar, que el local corresponent està preparat per evitar causar
molèsties a terceres persones”.
Tanmateix, la perspectiva futura queda recollida en el Títol Primer, Ordenació
urbanística Art. 4 Fixació d’usos religiosos en els plans d’ordenació
urbanística municipal “... han de preveure sòls amb la qualificació de sistema
d’equipament comunitari on s’admetin els usos de caràcter religiós de nova
implantació i/o destinar terrenys específicament a aquest ús”. I segons el tercer
punt de la Primera disposició transitòria, “... en el termini de deu anys”.
Per tant, els municipis han de regular l‟obertura i funcionament dels espais de
les comunitats de fe atenent a principis constitucionals i ordenances
específiques, preveient emplaçaments per a elles en les pròximes ordenacions
urbanístiques. I mentrestant?
30
Article 84.1 DE LES INSTITUCIONS Competències locals Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat. També el punt 2 a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local; 2 e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública; i encara més específicament dins del títol DE LES COMPETÈNCIES Article 161.1 Relacions amb les entitats religioses Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col·laboració i cooperació per l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit de les competències de la Generalitat. Aquestes relacions de col·laboració i cooperació queden supeditades al registre de les comunitats de fe estatalment.
156
Podem concloure que la manca de referents legals clars i la gran transformació
plurirreligiosa ha dut fins ara als municipis a regular basant-se en criteris propis
i locals i en alguns casos, il·legals. Venim d‟una etapa de desajustos que
paulatinament s‟aniran reequilibrant.
Algunes característiques dels nous espais religiosos presents a la ciutat.
Al marge del context jurídic cal tenir en compte les situacions que
majoritàriament comparteixen i que juguen un paper fonamental en aquests
conflictes:
Condicions materials.
Pocs recursos econòmics (autosuficiència) per a dedicar-los a
l‟adequació dels espais.
Dificultats per a pagar les taxes de la llicència.
Ubicació física.
Locals de lloguer.
Localització en la zona nord de la ciutat (la més densa).31
Espais que es van quedant petits degut al creixement del nombre de
participants.
Normativa.
Desconeixement dels tràmits i de les condicions generals necessàries
per a establir-se.
Intrínseques.
Pastors i representants que viuen en altres ciutats.
Comunitats interculturals.
31
Segons dades de l‟Anuari Estadístic de la Ciutat de L‟Hospitalet 2008, els Districtes II (Collblanc – la Torrassa), IV (la Florida – les Planes) i V (Pubilla Cases – Can Serra), els quals conformen la zona nord, tenen una densitat de 54882 h/km², 57906 h/km² i 45399 h/km² respectivament.
157
Dificultats i Avantatges presents en els processos de mediació i la seva
posterior adaptació.
La mediació “pura” en aquests conflictes, evidentment no respon a una
suplantació dels processos administratius que han de seguir les comunitats de
fe, sinó que, paral·lelament, busca obrir espais de reflexió i coneixença mútua
entre aquestes i la ciutadania. Alguns dels canvis no necessàriament responen
a una adequació als criteris de les llicències sinó que són fruit del
desconeixement o la no exploració d‟alternatives. Altres millores, amb espais
en ple tràmit de regularització, no són immediates i això pot ser interpretat, per
part dels veïns i veïnes com un desinterès per a reduir les molèsties. En tot cas,
es tracta de brindar l‟oportunitat de poder reduir la tensió entre les parts a
través de la coneixença mútua i l‟assumpció pactada de mesures d‟acord amb
les lleis.
Més de la meitat de les persones ateses pels tècnics del servei de mediació, un
cop escoltades les seves demandes i informades de la possibilitat d‟encetar un
procés de mediació, es mostren contràries a aquesta alternativa. Les causes
d‟aquestes negatives a afrontar des de la mediació aquestes situacions les
trobarien en:
posicionaments extrems on l‟única solució percebuda és el tancament
d‟aquests espais.
interlocucions anteriors amb aquests espais sense obtenir els resultats
esperats.
temor a rebre represàlies.
ser molèsties puntuals.
Per part dels espais de culte, el posicionament sempre és obert a asseure‟s a
dialogar tan amb l‟Administració com amb el veïnat. Podem destacar-hi:
+ el tarannà dialogant dels representants i de les comunitats de fe.
+ tenir com a projecte de futur la inserció i la continuïtat en la comunitat.
+ l‟existència de funcions i rols conciliadors ja establertes dins les comunitats
de fe.
+ l‟establiment de lligams de col·laboració i suport amb les mateixes
confessions o d‟altres (sobretot entre catòliques i evangèliques).
158
Davant aquesta limitació, es va creure oportú, adaptant el rol mediador, que en
aquells casos on no prosperés el procés de mediació es realitzés, des d‟una
perspectiva preventiva, l‟acompanyament d‟aquests espais per a la
normalització de la seva presència i funcionament en la ciutat. Per tant, és
prioritària l‟orientació cap a la regularització dels processos administratius i
l‟exploració de bones pràctiques que afavoreixin la convivència d‟aquests
centres amb el conjunt de la ciutadania. Amb aquesta finalitat es mantenen
canals de coordinació i col·laboració amb l‟Àrea d‟Activitats Reglades
(l‟encarregada d‟otorgar les llicències pertinents) i Guàrdia Urbana i
paral·lelament s‟acosta l‟Administració Local a aquests nous espais de
socialització i cohesió social.
Consideracions finals.
Les administracions han de ser conscients de les funcions i aportacions que les
comunitats de fe reverteixen en la societat. En el context actual de complexitat i
també de crisi econòmica no podem obviar:
El poder de cohesió social d‟aquestes comunitats com a ents
supranacionals que són.
El procés d‟adaptació de les creences, cap a una vessant espiritual.
El potencial com a gestors de serveis (formatius, d‟assistència, laborals...).
La religiositat no ha desaparegut (com es vaticinava des d‟un model de
comprensió europeu), s‟ha transformat.
L‟Estat ha de practicar una laïcitat positiva, atès que la societat és
plurirreligiosa com n‟és pluricultural amb voluntat d‟ésser intercultural.
La mediació pot propiciar la creació i manteniment de canals de
comunicació; obrir espais per a la recerca d‟alternatives creatives i
satisfactòries per totes les parts; facilitar l‟autonomia i per tant, potenciar les
capacitats; acostar les diferents realitats entre sí.
Servei de Mediació Comunitària
L‟Hospitalet de Llobregat, octubre del 2009