1

SUGGERIMENTS PER A PREGAR

Pere Borrs, sj.

Index lntroducci I. Suggeriments per a pregar II. Jess ens ensenya a pregar III. Com pregar IV. Algunes conclusions

2

INTRODUCCI Tens a les mans unes pgines que tajudaran a pregar.Aquesta s la nica intenci amb la qual estan fetes. Si la seva lectura personal o en grup tha fet ms propera la pregria ja han complert el seu objectiu. Com veurs t dues parts. La primera ens parla de com, quan i per qu feia pregria Jess. Per ell fer pregria era quelcom tan natural com respirar, parlar o actuar. Era posar-se en contacte amb el seu Pare, Abba, li deia. La vida de Jess era una vida que transparentava la vida de Du. Com devia ser aquest estil de viure que es diu a lEvangeli que qui veu Jess veu el Pare! La seva vida era pregria i la seva pregria era vida. Una existncia en la qual el motor era lAmor i va estimar fins a lextrem (Jo. 13,1). Aix s una vida feta pregria. I el Pare de Jess s tamb Pare nostre i lEsperit que hi ha en nosaltres s el mateix Esperit de Jess, que des del fons del nostre sser ens fa clamar Abba, Pare (Rom.8) i que ens ensenya com hem de pregar. La segona part ens parla de la pregria cristiana tal com lentenia i la vivia Sant Ignasi de Loiola. Ell va anar, al llarg de tota la seva vida, descobrint i estimant Jess. Se sentia alliberat, cridat i enviat per Ell a fer de tots els seus actes una donaci a Du i als homes. La pregria el portava al servei i el servei a la pregria. I el seu ideal, ja en la seva vida va ser una realitat, era: veure Du en totes les coses i totes les coses en ell o com deia un dels primers jesutes ser contemplatiu en lacci.

3

I. SUGGERIMENTS PER A PREGAR

Mira que sc a la porta trucant: si alg m'escolta i m'obre, entrar a casa seva i menjar amb ell i ell amb mi> Ap. 3,20

Sovint no sabem per on comenar la nostra pregria, no sabem comunicar-nos amb Du, ens sentim sols, desorientats, amb infinites dificultats ... Malgrat tot, all que anomenem fer pregria, resulta tan difcil? La persona que camina ho fa d'una manera senzilla i natural, encara que en la seva infantesa va haver daprendre a poc a poc a restar en equilibri i fer les seves primeres passes. De la mateixa manera, pregar necessita un aprenentatge. Aquests fulls pretenen oferir alguns suggeriments que ens ajudin a caminar en la pregria, a fer una trobada amb el Senyor.

4

II. JESS ENS ENSENYA A PREGAR 1. QUAN EL VEIEM PREGAR? En el moment del seu baptisme

Lc.3,21:

A la muntanya, desprs d'ajudar els altres

Mt,14,22: Tot seguit oblig els seus deixebles que s'embarquessin i comencessin a passar cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Desprs, puj a la muntanya i es retir a pregar. Al capvespre continuava all tot sol,>

Quan es preguntava per la seva persona i la seva missi

Lc.9,18:

En grup amb els seus amics Lc. 9,28:

Abans dajudar els altres

Jo. 11,41:

5

Quan prega, els deixebles se senten animats a fer-ho tamb

Lc.11,1:

Quan veu en perill els seus amics Lc.22,32:

Quan sacosta lhora del sofriment Jo.12,27:

2. QU ENSENYA ALS SEUS DEIXEBLES? Que preguin pels seus perseguidors

Mt.5,44:

Que demanin al Pare treballadors per al Regne, homes i dones compromesos amb ell Mt.9,38:

Pregar per no caure en la temptaci

Mt.26,41: Vetlleu i pregueu per no caure en la temptaci. L'esperit es anims per el cos es feble>

Pregar perqu Du concedeixi el seu Esperit

Lc.11,13: ,

6

3. QU DIU QUAN PREGA Expressa alegria per sentir-se Fill de Du i per la preferncia del Pare pels pobres i senzills

Lc.10,21:

Prega pels seus amics 111. com

Jo.17,9: Jo prego per ells. Conserveu-los en el vostre nom .... perqu siguin u com nosaltres. No prego que els tragueu del mn sin que els preserveu del maligne>

Prega donant sentit al sofriment

Jo.17,1:

7

III. COM PREGAR? 1. NO S PREGRIA: -. Demanar a Du que faci el que jo vull (els meus capricis) - Dir a Du el que ell ha de fer - Repetir com un autmat certes pregries - etc, etc. 2. S PREGRIA QUAN TENIM UNA TROBADA AMOROSA AMB EL SENYOR Essencialment s: - posar-nos davant Du - i amb ell, meditar i contemplar: la nostra vida i el mn que ens envolta. Sovint el nostre cor t necessitat de: - donar-li grcies - lloar la seva presncia entre nosaltres - expressar-li els nostres desigs - parlar-li com un amic - oferir-nos a all que ell vulgui - sentir goig davant la seva mirada benvola . - oferir la nostra vida com a donaci - reconixer davant d'ell el nostre pecat - ... 3. COM FER PREGRIA?

N'hi hauria prou, simplement, a situar-nos davant Du, i restar aix, sense haver de fer res ms, perdent la noci del temps, deixant-nos summergir en l'AMOR.

Per com que sovint, no tenim preparat suficientment el cor, s molt bo deixar-se ajudar d'alguns criteris senzills com els que s'expressen a continuaci.

Seguint algunes orientacions de Sant lgnasi, suggerim tres moments molt importants cada un d'ells, perqu ens ajuden a disposar-nos correctament en la pregria com a trobada personal amb el Senyor

1r moment: Preparaci de la pregria 2n moment-. La pregria 3r moment: Examen de la pregria

Primer moment: Preparaci

8

Abans de comenar cal tenir present el segent:

a) Seleccionar all que em mou per dins. Pot ser alguna cosa que em produeixi alegria, consol i pau (consolaci) o b algun interrogant o exigncia que brolla del meu interior. De vegades ser una frase que es repeteix, d'altres frases allades d'un text, una citaci de I'Evangeli, una imatge mental o real, una idea, quelcom que m' ha ocorregut, el record d'unes persones, una can, una msica, etc.

Sant lgnasi a manera d'exemple ens diu: < Si la persona que contempla el

Parenostre troba en una paraula o en dues bona matria per a pensar, i gust i consolaci, que no s'amoni a passar endavant, encara que s'acabi l'hora en la qual es troba.

A partir, doncs, d'aix que em commou, signe de la presncia de Du en mi, far

la pregria.

b) Buscar un lloc adequat per a fer la pregria evitant, si fos possible, els sorolls, les distraccions, etc. Tamb cal calmar-se, asserenar-se. No s'han d'evitar nicament els sorolls externs sin tamb eis interns, s a dir, preocupacions immediates, enuigs, plans. Sant lgnasi diu: Abans d'entrar en la pregria, cal que I'esperit reposi, seient o passejant, considerant on vaig i a qu>.

c) Oraci preparatria: No n'hi ha prou amb posar uns mitjans psicolgics i ambientals, cal tamb demanar humilment al Senyor que m' ajudi en aquesta trobada que vull tenir amb ell. , i vol entrar en relaci amb mi. D'aqu la importncia de I'oraci preparatria que m'introdueix davant d'ell i que em posa en presncia seva.

b) En col.loqui, en dileg , presentant al Senyor els meus desigs, els meus temors, les meves esperances ... tota la meva vida.

c) En escolta. La pregria no pot ser un monIeg on solament estic jo parlant. He de deixar-lo parlar. Ms encara he de saber escoltar el que ell em diu en el meu interior, en els meus sentments, en all que brolla en mi com a comproms o exigncia.

9

De vegades sembla com si Du no hi fos, com si no estigus per mi. En aquestes ocasions cal fer un acte de confiana en el Senyor. Ser un temps dur i difcil, per no per aix s un temps perdut, al contrari

10

IV. ALGUNES CONCLUSIONS Tant si es fa la pregria individualment com si es fa en grup cal tenir presents els tres moments que hem anat indicant: preparaci, pregria, examen. Es recomana d'una manera especial per a aquelles persones que fan els Exercicis Espirituals, per sempre s vlid. En realitat responen a tres moments psicolgics i humans que sovint fem amb moltes coses: preparar, realitzar i revisar. Es quelcom molt senzill. Quan puguis rellegeix les planes anteriors. Agafa un dels textos evanglics que ms et diuen i comena a fer pregria. No tinguis por. L'Esperit de Du t'anir guiant suaument. Recorda que pregar no s una teoria ni una tcnica. s anar a I'encontre d'alg que ja test esperant, perqu t'estima. Cal que hi vagis amb il.lusi i amb disposici de callar, escoltar all que vas sentint en el fons de tu mateix. Deixa'l entrar en la teva vida, comena un dileg com un amic amb un altre amic. Mira que soc a la porta trucant: si alg m'escolta i m'obre, entrar a casa seva i menjar amb ell i ell amb mi Ap. 3, 20. ------------------------------------------------------------- Cristianisme i Justcia, Roger de Llria 13, 08010 Barcelona Telf: 93 317 23 38;Fax: 93 317 10 94; espinal@redestb.es; www.fespinal.com