educacio premsa.notapremsa.85.text integre1209385759882

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

1


ndex

Exposici de motius ...................................................................................................................3

Ttol preliminar. Objecte i principis ...........................................................................................7

Ttol I. Dret a leducaci i sistema educatiu .............................................................................9

Ttol. II La comunitat educativa ...............................................................................................11

Captol 1. Lalumnat ....................................................................................................................11

Captol 2. Les famlies ................................................................................................................12

Captol 3. El professorat .............................................................................................................13

Captol 4. La convivncia ...........................................................................................................14

Captol 5. Centres educatius, educaci en el lleure i entorn social ............................................15

Ttol III. El servei pblic deducaci ....................................................................................... 16

Captol 1. Principis generals .......................................................................................................16

Captol 2. Escolaritzaci i garanties de gratutat ........................................................................17

Ttol IV. Ordenaci dels ensenyaments .................................................................................. 21

Captol 1. Disposicions de carcter general ...............................................................................21

Captol 2. Els ensenyaments de rgim ordinari ..........................................................................23

Captol 3. Els ensenyaments de rgim especial .........................................................................28

Captol 4. Leducaci de persones adultes ................................................................................29

Ttol V. Centres educatius ....................................................................................................... 31

Captol 1. Normes generals ........................................................................................................31

Captol 2. Criteris per a lorganitzaci pedaggica dels centres ................................................32

Ttol VI. Lautonomia dels centres educatius ........................................................................ 35

Captol 1. Principis generals i projecte educatiu ........................................................................35

Captol 2. Autonomia dels centres que presten el servei pblic deducaci ..............................36

Ttol VII. Professorat i altre personal dels centres educatius .............................................. 39

Captol 1. De lexercici de la professi docent ...........................................................................39

Captol 2. Formaci del professorat ...........................................................................................40

Captol 3. Ordenaci de la funci pblica docent ......................................................................41

Captol 4. Selecci del professorat i accs als cossos funcionarials. ........................................45

Captol 5. Provisi de llocs de treball docents ...........................................................................47

2


Captol 6. Carrera professional docent .......................................................................................48

Captol 7. Condicions laborals i retributives ...............................................................................50

Ttol VIII. Direcci i govern dels centres educatius ..............................................................52

Captol 1. El govern del centres educatius de titularitat pblica ................................................52

Captol 2. Centres privats concertats .........................................................................................56

Captol 3. Centres privats no concertats ....................................................................................57

Ttol IX. Mesures correctores i sancions ................................................................................58

Ttol X. Administraci de leducaci .......................................................................................60

Captol 1. Disposicions generals ................................................................................................60

Captol 2. Competncies de les diferents administracions educatives ......................................60

Captol 3. De les relacions entre lAdministraci educativa de la Generalitat i les entitats locals ......................................................................................................................62

Captol 4. El Consell Escolar de Catalunya i altres rgans de participaci ................................63

Captol 5. Territorialitzaci de lAdministraci educativa de la Generalitat ................................65

Captol 6. La Inspecci dEducaci ............................................................................................66

Ttol XI. Avaluaci del sistema educatiu de Catalunya ..........................................................68

Captol 1. Concepte, objecte, mbit i principis ..........................................................................68

Captol 2. Lactivitat avaluadora .................................................................................................69

Captol 3. Avaluaci i currculum ...............................................................................................69

Captol 4. Agncia davaluaci del sistema educatiu .................................................................70

Ttol XII. Cooperaci amb altres administracions, organismes i institucions .....................71

Captol 1. Cooperaci amb altres administracions .....................................................................71

Captol 2. Collaboraci amb altres organismes i institucions ....................................................71

Ttol XIII. Finanament del sistema educatiu de Catalunya ..................................................73

Captol 1. Principis que regeixen la gesti dels recursos econmics del sistema educatiu ......73

Captol 2. Finanament dels ensenyaments i de la qualitat del servei pblic deducaci ..........73

Captol 3. Finanament dels centres ..........................................................................................75

Disposicions addicionals ...............................................................................................................77

Disposicions transitries ...............................................................................................................79

Disposici derogatria nica .........................................................................................................80

3


Exposici de motius

La societat catalana aspira a proporcionar la millor educaci possible a les noves generacions i, ms enll, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida. Aquesta aspiraci es correspon amb la voluntat collectiva de fer de Catalunya una pas prsper, benestant i cohesionat, on totes i cadascuna de les persones que hi viuen puguin portar a terme lliurement els seus projectes vitals.

Leducaci s la porta obligada a la realitzaci personal i al progrs collectiu; s la palanca que fa possible la superaci dels condicionants personals, socials, econmics i culturals de partida; s la clau de les oportunitats per superar les desigualtats i per desvetllar i aprofitar tots els talents de la societat.

Per aix el dret a leducaci s un dret fonamental proclamat i protegit per les normes fonamentals i garantit pels poders pblics.

Una de les ms altes funcions dels poders pblics democrtics s, doncs, garantir de forma efectiva el dret a leducaci per a tothom, removent els obstacles de tota mena que el poguessin menystenir.

La Generalitat de Catalunya, en virtut del previst en lEstatut dAutonomia de Catalunya, assumeix aquesta responsabilitat. La promulgaci de la Llei dEducaci de Catalunya vol ser la mxima expressi del seu comproms de possibilitar lexercici efectiu del dret a leducaci de tots els cata-lans. De manera expressa, la Llei sinspira i vol donar compliment al mandat estatutari sobre drets i deures en lmbit de leducaci que emfatitza el dret a una educaci de qualitat a qu accedir en condicions digualtat.

Aquesta garantia s concreta en la regulaci i en loferta del servei pblic deducaci de Catalu-nya. Es tracta duna regulaci prpia i singular, feta dacord amb les competncies del nostre au-togovern, amb voluntat de tenir un sistema educatiu concorde amb la societat catalana, receptor del millor bagatge de la nostra llarga tradici educativa i orientat a satisfer una voluntat collectiva de superaci. I es tracta tamb duna regulaci amb voluntat de durada i, per tant, flexible i per-meable als canvis, aix com tributria dun ampli acord poltic i social. En aquest sentit, el futur de la Llei dEducaci de Catalunya est lligat a la implicaci de la comunitat educativa i de la societat catalana en lacompliment de les seves finalitats.

Les aspiracions educatives de la societat catalana han anat evolucionant en el temps i les expec-tatives per al futur immediat no sn les mateixes que les plantejades quan es va reiniciar el cam de la democrcia i de lautonomia. Si fa trenta anys saspirava a una escolaritzaci bsica per a tothom, avui amb aquell objectiu aconseguit sapunta a fites ms exigents, centrades en la qua-litat educativa i en la superaci de les desigualtats socials encara vigents en el sistema educatiu. La societat reclama fer possible al mateix temps els objectius dequitat i dexcellncia de la nos-tra educaci. Les raons daquesta exigncia renovada les trobem en els mbits educatiu, social, econmic i cultural.

4


Raons educatives fonamentades en la necessitat de millorar el rendiment escolar en leducaci bsica i obligatria i destimular la continutat dels estudiants en letapa deducaci postobligat-ria.Raons socials basades en lobligaci de corregir les possibles desigualtats dorigen social a lin-terior del sistema educatiu i dabordar amb garanties dxit la integraci escolar dels alumnes procedents de la immigraci.Raons econmiques motivades en el requeriment duna major qualificaci educativa i professional de la ciutadania per poder millorar la competitivitat de la nostra economia i possibilitar el canvi del nostre model econmic.Raons culturals i cviques impulsades per la voluntat de conformar una ciutadania catalana iden-tificada amb una cultura comuna, en la qual la llengua catalana esdevingui un factor bsic dinte-graci social.

Bona part daquestes raons estan en lorigen del Pacte Nacional per a lEducaci, signat lany 2006, que ha estat lexpressi ms acabada fins ara de la conscincia social i professional de la necessitat de millorar el nostre sistema educatiu des dun diagnstic mpliament compartit. Per aix, constitueix un referent ineludible de la Llei dEducaci, que neix amb la voluntat de donar resposta als requeriments i als compromisos continguts en aquell gran acord social.

El propsit de la Llei dEducaci s facilitar el marc institucional estable i adequat per a una millora sistemtica de la qualitat del nostre sistema educatiu. No pretn canviar novament lordenaci educativa i el currculum, sin possibilitar que lacci educativa es pugui desenvolupar en un marc que estimuli la innovaci i consolidi les bones prctiques.

La llei no busca tant el tractament exhaustiu dels continguts de leducaci, sin com fer possible que la prctica educativa respongui millor a la diversitat dels nostres alumnes, de manera que la nostra instituci escolar pugui adoptar en tot moment mesures concretes per satisfer les situaci-ons diverses que presenta una societat complexa i canviant com la del segle xxi.

Per fer-ho, la llei desenvolupa les competncies exclusives i compartides que en matria educa-tiva confereix lEstatut dAutonomia a la Generalitat de Catalunya per tal de singularitzar el nostre sistema educatiu, millorar-ne la qualitat i dotar-lo de la suficient estabilitat per assolir els seus objectius.

Amb aquesta finalitat, la Llei, dacord amb les competncies compartides vinculades a la regulaci i garanties de lexercici del dret a leducaci, assumeix i desenvolupa els preceptes estatutaris i esdev la norma bsica dels posteriors desenvolupaments reglamentaris a Catalunya.

La llei reflecteix, doncs, lopci per una ordenaci prpia de leducaci en lexercici de les compe-tncies que lEstatut dAutonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat, en el context del model constitucional sobre els poders pblics en aquest mbit. Ho fa amb la voluntat de donar labast ms ampli a les determinacions estatutries, tenint en compte lordenaci de les competncies establertes pel bloc de la constitucionalitat, i en lexercici daquestes.

Aix, la Llei dEducaci, en desenvolupar directament lEstatut dAutonomia, recull amb tota la precisi possible els drets, les llibertats i les obligacions que corresponen a tots els membres de la comunitat educativa: alumnes, pares i mares, professors i altres professionals educatius, lAd-ministraci educativa i la local, com tamb els titulars dels centres privats. En definir aquests drets i aquestes obligacions dels subjectes del sistema educatiu, la Llei estableix els lmits que separen

5


uns drets daltres, els criteris i els principis que hi intervenen i les garanties necessries per a la seva correcta aplicaci.

La Llei tamb desenvolupa lorganitzaci de lensenyament i el desplegament curricular en totes les etapes i modalitats educatives: leducaci infantil, leducaci primria, leducaci secundria obligatria, el batxillerat, la formaci professional, els ensenyaments didiomes, artstics i esportius i leducaci de les persones adultes.

Daltra banda, es desenvolupen les competncies exclusives en matria deducaci atribudes a la Generalitat de Catalunya a larticle 131.2 de lEAC: la regulaci dels rgans de participaci i consulta dels sectors afectats en la programaci de lensenyament; el primer cicle de leducaci infantil; la creaci, el desenvolupament organitzatiu i el rgim dels centres pblics; la inspecci, lavaluaci interna del sistema educatiu, la innovaci, la recerca i lexperimentaci educatives i tamb la garantia de la qualitat del sistema educatiu; el rgim de foment de lestudi, de beques i dajuts amb fons propis; la formaci permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de leducaci i laprovaci de directrius dactuaci en matria de recursos hu-mans; els serveis educatius i les activitats extraescolars complementries amb relaci als centres docents pblics i als centres docents privats sostinguts amb fons pblics; els aspectes organitza-tius dels ensenyaments en rgim no presencial adreats a lalumnat dedat superior a la descola-ritzaci obligatria.

De la mateixa forma, la Llei regula explcitament les qestions relatives al dret individual i de les famlies a leducaci, les obligacions correlatives dels poders pblics en matria de programaci del sistema educatiu, el dret a la creaci i direcci de centres, les previsions de finanament del sistema i lordenaci de les etapes educatives.

Entre els objectius prioritaris de la Llei destaca el fet que els centres que presten el servei pblic deducaci adeqin la seva acci educativa per atendre la diversitat, les necessitats educatives especifiques, promoguin la inclusi de lalumnat i sadaptin millor al seu entorn socioeconmic.

Per assolir aquest objectiu, la Llei dota dautonomia els centres educatius. Aquesta mesura, entre altres que es puguin adoptar, t el propsit de flexibilitzar el sistema i possibilitar la creaci de xarxes descoles unides per projectes comuns i compromeses en la millora sistemtica de ledu-caci en un territori concret. Implica tamb lacceptaci de la diversitat de centres i el rebuig de la uniformitat com a valor del sistema educatiu.

Els canvis accelerats de la societat actual, els contextos duna major diversitat i complexitat, la necessitat de respondre a noves demandes que sexpliciten amb rapidesa i els nous requeriments socials, reclamen una escola que doni respostes singulars i flexibles, amb uns professionals que actun autnomament, en equip, en el marc duna escola plenament arrelada a la comunitat. Tot aquest nou plantejament requereix, tal com recull la Llei, ladequaci de lactivitat educativa per atendre la diversitat de lalumnat i lassoliment duna major igualtat doportunitats.

Els elements que caracteritzen el nostre sistema educatiu necessiten, per tant, duna profunda reforma estructural que li permeti assumir un paper de lideratge actiu per donar resposta a les demandes de la societat actual. En aquesta direcci, la Llei proporciona tamb un marc on puguin aparixer solucions diverses als requeriments plurals plantejats per la demanda educativa.

6


La flexibilitat ha de permetre recollir tota la tradici educativa de Catalunya i la seva riquesa peda-ggica i doferta educativa, a la qual no sha de renunciar, ans al contrari: la Llei ordena el sistema educatiu amb el propsit destimular-ne la creativitat i la llibertat.

LAdministraci de la Generalitat t la responsabilitat de garantir el respecte dels drets i principis educatius i lacompliment dels objectius proposats. La Llei fixa les pautes bsiques que hauran de complir tots els agents del sistema educatiu i determina els sistemes davaluaci i dinspecci que, ms enll de lanlisi del compliment de la norma, informaran dels resultats i dels processos i verificaran ladequaci als objectius perseguits.

Sobre aquestes premisses, la Llei dEducaci proposa un cos legal coherent, complet i amb visi de futur que: Defineixelsprincipisgeneralsqueinspirenelsistemaeducatiuilasevaorganitzaciperdonar

satisfacci al dret a leducaci, mitjanant la cooperaci entre els diversos agents de la comu-nitat educativa.

Consolidaunprojecteeducatiudepasquegaranteixeldretaleducacidetotselsciutadansi que, prenent com a fonament la igualtat, lequitat i la justcia social, els ofereix una educaci gratuta i de qualitat.

Determinacomelscentreseducatiusofereixenunserveieducatiudequalitatifixalesbasesdel servei pblic deducaci de Catalunya i les garanties derivades del principi dautoritzaci administrativa.

Fixaelsprincipisgeneralsdelaregulacidelrgimlingsticenlmbitdelensenyament. Regulaeldesenvolupamentdelexercicidemocrticiresponsabledelautonomiadelscentres

docents pblics i el marc normatiu que empari el seu exercici participatiu i responsable, aix com els mecanismes de seguiment dels processos, davaluaci dels resultats i dinformaci i transparncia, que els faci millorar en excellncia i igualtat.

Dnapautesireferentsperalorganitzacidelaccieducativaielscontingutsdelsensenya-ments i assegura que, en el marc dautonomia dels centres, els projectes educatius nordenin la gesti, la direcci, lorganitzaci pedaggica i els continguts dels ensenyaments.

Caracteritzalaprofessidocent,estableixlafuncipblicadocentaCatalunya,adaptadaalesnecessitats dels centres, i tamb dissenya la carrera docent.

Asseguraunsistemadavaluacicomagarantiadajustdelsistemaalsprincipisilesfinalitatsicom a instrument imprescindible per desenvolupar lautonomia dels centres i les bases del ser-vei pblic deducaci, tot implantant la cultura de lavaluaci en el conjunt del sistema educatiu, que permeti un millor coneixement del seu funcionament i dels resultats.

Estableix una base jurdica administrativa de les competncies i lorganitzaci territorial delAdministraci educativa, posant les bases de la cooperaci estable entre lAdministraci local i lAdministraci educativa, tot tenint en compte el principi de subsidiarietat. Daquesta manera, dibuixa els trets principals de lorganitzaci territorial del sistema educatiu.

Concretaelsdretsielsdeuresdelesfamliesenelprocseducatiu,ambelreconeixementdelpaper fonamental de les famlies i en potencia la participaci en la vida escolar.

Aquests elements prefiguren els grans blocs normatius que estructuren els diversos ttols de la Llei.

7


Ttol preliminar. Objecte i principis

Article 1. Objecte

1. Aquesta Llei t per objecte regular el sistema educatiu de Catalunya.2. Queda excls de lmbit daquesta Llei el sistema universitari catal, que es regeix per la seva

normativa especfica.

Article 2. Principis

El sistema educatiu de Catalunya, en el marc dels valors establerts a la Constituci i a lEstatut dAutonomia, sinspira en els principis segents:

a) Dordre general:1. La transmissi i lestabliment dels valors propis duna societat democrtica, de llibertat perso-

nal, responsabilitat, solidaritat, respecte i igualtat.2. El respecte als drets i deures que es deriven de la Constituci, lEstatut dAutonomia i la legis-

laci vigent.3. Lequitat per garantir la igualtat doportunitats i la integraci de tots els collectius, basada en

la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons pblics.4. La cohesi social i leducaci inclusiva com a base duna escola per a tothom.5. La qualitat que permeti garantir lequitat en lassoliment de les competncies bsiques i la con-

secuci de lexcellncia.6. El conreu de la cultura prpia i el respecte a la convivncia.7. El foment de la pau i els drets humans.8. El foment del respecte i la preservaci del medi ambient, aix com el seu gaudi.9. La coeducaci i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.10. Lafavoriment de leducaci ms enll de lhorari lectiu.

b) Dordre especfic:1. La formaci integral de les capacitats intellectuals, fsiques, emocionals i socials dels alumnes

que permetin el ple desenvolupament de la seva personalitat amb un ensenyament laic de base cientfica.

2. La vinculaci entre pensament, emoci i acci que condueixi a la maduresa i satisfacci perso-nal i contribueixi a laprenentatge.

3. La capacitaci cultural, cientfica i tcnica que permeti a lalumnat una plena incorporaci a la societat i al mn del treball.

4. Lhabilitaci per a laprenentatge permanent.5. Lestmul i el reconeixement de lesfor.6. La capacitaci per a lexercici de la ciutadania.7. Laplicaci general de criteris i prctiques davaluaci.8. El respecte al dret de pares i mares a qu els fills rebin la formaci religiosa i moral que estigui

dacord amb les seves conviccions.

8


c) Dordre organitzatiu:1. El funcionament integrat i descentralitzat del sistema.2. La flexibilitat del sistema per adequar-se a les necessitats canviants de la societat.3. Lautonomia del centre.4. La participaci de la comunitat educativa.5. La promoci del reconeixement social i professional del professorat.6. El comproms de les famlies en el procs educatiu i lestmul i el suport per fer-lo possible.7. La planificaci de les necessitats educatives territorialment i socialment equilibrada que em-

marca tots els centres sostinguts amb fons pblics.8. La coresponsabilitzaci dels ajuntaments amb lacostament de les decisions al territori i als

ciutadans.9. La collaboraci i cooperaci entre administracions pbliques, en el respecte de la definici de

les competncies establerta a lEstatut dAutonomia.

Article 3. La llengua de lensenyament

1. Aquesta Llei estableix els principis de la regulaci del rgim lingstic en lmbit de lensenya-ment.

2. El catal, com a llengua prpia de Catalunya, s la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i daprenentatge en el sistema educatiu.

3. Els currculums educatius han destablir una presncia adequada en els plans destudi de les llenges catalana i castellana per tal de garantir-ne el ple domini en finalitzar lensenyament obligatori. Aix mateix, han dincloure lensenyament, com a mnim, duna tercera llengua que habiliti per al seu s tcnic i social.

4. No sadmet la separaci de lalumnat en centres i en grups classe per ra de la seva llengua habitual. Els qui sincorporen al sistema educatiu sense conixer una de les llenges oficials tenen dret a rebre suport lingstic al centre educatiu.

5. El professorat de tots els centres educatius, amb independncia de la titularitat del centre, ha de conixer i dominar les dues llenges oficials i ha destar en condicions de fer-ne un s ade-quat, oral i escrit, en lexercici de la funci docent.

6. Tots els centres han delaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingstic que emmarqui el tractament de les llenges en el centre.

7. Larans ha de tenir una presncia adequada en els currculums educatius del territori de lAran.

9


Ttol I. Dret a leducaci i sistema educatiu

Article 4. Educaci integral

1. Lalumnat t dret a rebre una educaci integral orientada al ple desenvolupament de la seva personalitat, en els aspectes fsics, intellectuals, emocionals i socials.

2. Leducaci integral de la personalitat, fruit de la vinculaci entre pensament, emoci i acci, exigeix una contribuci activa i prctica de la comunitat educativa, en un context de lliure de-senvolupament individual, de respecte mutu i de dileg sobre els valors bsics i plurals de la democrcia.

Article 5. Laccs al sistema educatiu

1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions digualtat al sistema educatiu. Tamb tenen dret a lelecci de centre en el marc de loferta educativa.

2. El Govern de la Generalitat garanteix lexercici efectiu del dret de tots a leducaci mitjanant una programaci general de lensenyament i la creaci de centres. Per tal de garantir el dret de les persones a accedir a leducaci en condicions digualtat, el Govern regula un nic procedi-ment daccs als centres que integrin el servei pblic deducaci establert en el ttol III.

Article 6. Els ensenyaments obligatoris

1. Sn ensenyaments obligatoris el segon cicle deducaci infantil o parvulari i leducaci bsi-ca.

2. Els ensenyaments obligatoris sn gratuts.

Article 7. Beques i ajuts

1. El sistema pblic de beques per a lestudi t com a objectiu la compensaci de les desigualtats econmiques i socials i, en els nivells densenyament no obligatoris, la incentivaci de lestu-di.

2. Tots els alumnes tenen dret a accedir, en condicions digualtat, al sistema pblic de beques per a lestudi en funci dels seus recursos econmics, les seves aptituds i preferncies, mitjanant sistemes basats en criteris de publicitat i concurrncia.

3. Les administracions pbliques han dadoptar mesures per facilitar, en condicions dequitat, laccs als serveis escolars de menjador i transport. Aquests ajuts poden cobrir totalment o parcialment la despesa necessria.

4. El departament competent en matria educativa, en endavant Departament, ha dadoptar les mesures per introduir progressivament un sistema dajuts general en les seves diverses mo-dalitats, dels llibres de text en lensenyament obligatori a lalumnat dels centres integrats en el servei pblic deducaci.

10


5. En estudis postobligatoris, el Departament ha doferir ajuts amb lobjectiu de promoure la con-tinutat dels estudis i compensar el cost doportunitat. Alternativament sha de considerar, tam-b, un sistema dajuts que permeti fer compatibles educaci i treball.

Article 8. Dret i deure de convivncia

1. Tots els membres duna comunitat educativa tenen el dret a una bona convivncia i el deure de facilitar-la amb la seva actitud i conducta en tot moment i en tots els mbits de lactivitat del seu centre.

2. Les regles de convivncia als centres educatius shan de basar genricament en els principis democrtics i especficament en els principis i normes que deriven daquesta Llei.

3. La direcci del centre s lautoritat que t encomanat el control de laplicaci de les normes de convivncia. En lexercici daquesta funci hi ha de participar la resta de membres de la comunitat educativa. La direcci del centre ha de garantir la informaci suficient per poder fer efectiva aquesta participaci.

4. Els centres han destablir mecanismes de mediaci per a la resoluci pacifica dels conflictes i frmules de comproms amb les famlies per tal de cooperar de manera efectiva en lorientaci, lestmul i, quan calgui, lesmena de lactitud i la conducta de lalumnat en el centre educatiu.

Article 9. Definici, mbit i mapa del sistema educatiu

1. El sistema educatiu comprn els serveis educatius i els centres que ofereixen els ensenyaments regulats en el ttol IV, qualssevol que siguin el cicle, els destinataris de lensenyament, la moda-litat, la titularitat del centre i el seu sistema de finanament.

2. El servei pblic deducaci el presten els centres de titularitat pblica i els centres de titularitat privada que accedeixen al concert educatiu segons es preveu al Captol 3 del ttol XIII.

3. El mapa escolar reflecteix el sistema educatiu i lactivitat educativa no universitria, amb la informaci actualitzada regularment. El Govern ha de regular les caracterstiques del mapa i el seu procediment delaboraci i revisi.

4. El mapa escolar defineix una oferta suficient que garanteix lexercici efectiu del dret a leduca-ci.

11


Ttol II. La comunitat educativa

Article 10. Composici de la comunitat educativa

La comunitat educativa est formada per totes les persones i institucions que intervenen en el procs educatiu. En sn part els alumnes, les famlies, el professorat, el personal de suport docent i administratiu, i els agents territorials i socials i les associacions que els representen, aix com lassociacionisme educatiu i les entitats de lleure.

Article 11. Carta de comproms educatiu

1. Amb la participaci de tota la comunitat educativa, i particularment del professorat i de les famlies, els centres, en el marc del que sestableix en el ttol I i dacord amb el seu projecte educatiu, han de formular una Carta de comproms educatiu en la qual sexpressin els objectius i els compromisos per a la creaci i el manteniment dun entorn de convivncia i respecte per al desenvolupament de les activitats educatives.

2. Les famlies han dacceptar la Carta de comproms educatiu en el moment de matricular els seus fills en el centre i shan de comprometre a respectar-la i a compartir els seus principis i compromisos amb els fills afectats.

Captol 1. Lalumnat

Article 12. Drets dels alumnes

1. Els alumnes, com a protagonistes del procs educatiu, tenen dret a rebre una educaci integral i de qualitat.

2. A ms dels drets reconeguts a la Constituci, a lEstatut dAutonomia i a la regulaci orgnica del dret a leducaci, els alumnes tenen dret a:

a) laccs a leducaci en condicions dequitat i a la igualtat doportunitats; b) rebre una educaci que nestimuli les capacitats, tingui en compte el seu ritme daprenen-

tatge i nincentivi lesfor; c) la valoraci objectiva del seu rendiment escolar i del seu progrs personal, i a ser informats

dels criteris i dels procediments davaluaci; d) ser educats en la responsabilitat; e) una convivncia respectuosa i pacfica, amb lestmul permanent dhbits de dileg i de

cooperaci; f) ser atesos amb practiques educatives inclusives i de compensaci; g) participar de forma individual i de forma collectiva en la vida del centre; h) reunir-se, en el seu cas, a associar-se, en el marc de la legislaci vigent i amb respecte al

funcionament normal del centre; i) rebre tutoria que proporcioni orientaci, particularment en lmbit educatiu i professional.

12


Article 13. Deures dels alumnes

1. Estudiar per aprendre s el deure principal dels alumnes. Aquest deure comporta lassistncia a classe, lobligaci de participar en les activitats docents del centre, lesfor en laprenentatge i el respecte als altres alumnes i a lautoritat del professorat.

2. Sn, tamb, deures dels alumnes: a) respectar els membres de la comunitat educativa i no discriminar-los; b) complir les normes de convivncia del centre; c) contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre; d) respectar el projecte educatiu; e) fer un bon s de les installacions i el material didctic del centre.

Article 14. Instruments per a la participaci i la representaci de lalumnat

Per tal de facilitar la participaci dels alumnes en el centre educatiu, a ms de la presncia, quan correspongui, en el consell escolar, les normes internes del centre han de preveure, dacord amb les caracterstiques del centre i amb ledat dels alumnes, formes de presencia, dileg i corespon-sabilitat que afavoreixin el comproms de lalumnat amb lactivitat educativa del centre.

Article 15. Associacions dalumnes

1. Els alumnes, des de linici dels estudis deducaci secundria, poden constituir associacions que es regeixen per les lleis reguladores del dret deducaci, per les reguladores del dret das-sociaci, per les previsions establertes en aquesta Llei i en les normes de desplegament, i pels estatuts de lassociaci.

2. Aquestes associacions tenen, entre altres, la finalitat de facilitar als alumnes lexercici dels seus drets i el compliment dels seus deures i promouren la participaci.

3. Les associacions dalumnes acrediten la seva constituci amb la presentaci de lacta i els estatuts en el centre educatiu.

4. El Govern ha destablir el procediment per a la participaci de les associacions dalumnes ms representatives en el rgans collegiats dels centres educatius pblics i concertats. En els cen-tres privats no concertats, el reglament de rgim interior s el instrument adequat per canalitzar aquesta participaci.

5. Els alumnes dels centres educatius poden constituir altres agrupacions dacord amb les nor-mes de desplegament daquesta Llei i les normes de rgim interior del centre.

6. En els centres de formaci de persones adultes les associacions dalumnes poden assumir les funcions de participaci que sestableixen a larticle 17.

Captol 2. Les famlies

Article 16. Participaci de les famlies en el procs educatiu

1. Les famlies dels alumnes, a ms dels drets reconeguts en les lleis reguladores del dret a ledu-caci, tenen dret a rebre informaci sobre:

a) el projecte educatiu; b) les caracterstiques del centre; c) les normes que regeixen el funcionament intern del centre;

13


d) les activitats complementries, si nhi ha, les activitats extraescolars i els serveis escolars que es presten, el seu cost i el carcter voluntari que tenen per a les famlies;

e) la programaci general anual del centre.2. Les famlies dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informaci sobre levolu-

ci educativa dels seus fills. Amb aquesta finalitat, el Departament ha de preveure els mitjans necessaris per tal que els centres i el professorat puguin oferir assessorament i atenci ade-quada a les famlies, en particular a travs de la tutoria.

3. Les famlies, que han de respectar el projecte educatiu del centre, tenen el dret i el deure de participar activament en leducaci dels seus fills. A ms, han de contribuir a la convivncia entre tots els membres de la comunitat educativa del centre i han de participar en les seves activitats mitjanant la seva participaci en el consell escolar i en els altres instruments de qu es dotin els centres en exercici de la seva autonomia.

4. En el marc general de les seves competncies, el Govern ha de promoure les mesures ade-quades per facilitar lassistncia de pares i mares a les reunions de tutoria i en el seu cas, als consells escolars.

Article 17. Associacions de pares i mares dalumnes

1. Els pares i les mares dels alumnes matriculats en un centre poden constituir associacions, que es regeixen per les lleis reguladores del dret deducaci, per les normes reguladores del dret dassociaci, per les previsions establertes en aquesta Llei i en les normes de desplegament, i pels estatuts de lassociaci.

2. Aquestes associacions tenen, entre daltres, la finalitat de facilitar la participaci dels pares i les mares en les activitats del centre, a ms de les previstes a la normativa vigent i les que deter-minin els seus estatuts.

3. El Govern ha destablir el procediment per a la participaci de lassociaci de pares i mares ms representativa en els rgans collegiats dels centres educatius pblics i concertats. En els centres privats no concertats, la normativa de rgim interior s linstrument adequat per articu-lar aquesta participaci.

4. Les associacions, federacions i confederacions de pares i mares dalumnes que tinguin la seu a Catalunya, que hi desenvolupin les seves funcions majoritriament i que es trobin inscrites en el registre corresponent, poden ser declarades dutilitat pblica.

Captol 3. El professorat

Article 18. Funci docent

1. Els professors i els mestres sn els professionals que exerceixen la principal responsabilitat del procs educatiu i lautoritat que sen desprn, i tenen un paper central en aquest procs. Aquesta funci comporta el deure de coresponsabilitzar-se del projecte educatiu del centre i el dret a participar en el seu procs de revisi.

2. LAdministraci educativa i els titulars dels centres han de promoure els instruments i les con-dicions adequades per al desenvolupament professional del professorat.

3. En lexercici de la funci docent, el professorat gaudeix dautonomia en el marc del projecte educatiu.

14


Article 19. Drets i deures en lexercici de la funci docent

1. Els professors i els mestres, en lexercici de la funci docent, tenen, entre altres, els drets se-gents:

a) Exercir lensenyament de les rees, les matries i els mduls que tenen encomanats, parti-cipar en la seva programaci i avaluar el rendiment escolar.

b) Intervenir en lorganitzaci de les activitats complementries programades pels centres dins o fora del recinte educatiu, i participar-hi.

c) Participar en lactivitat davaluaci que determinin les administracions educatives o els pro-pis centres.

d) Collaborar en la recerca, lexperimentaci i la millora contnua dels processos densenya-ment corresponents.

e) Intervenir en activitats de formaci permanent. f) Promocionar-se professionalment. g) Poder accedir fcilment a la informaci sobre lordenaci docent.2. A ms, tenen els deures segents: a) Exercir lactivitat densenyament dacord amb el projecte educatiu. b) Contribuir al desenvolupament intellectual, afectiu, psicomotor i tic i social de lalumnat,

tot posant atenci al seu ritme daprenentatge. c) Avaluar el procs daprenentatge de lalumnat i el seu rendiment i participar en altres pro-

cessos davaluaci. d) Assumir la tutoria dels alumnes, la direcci i lorientaci del seu aprenentatge i prestar su-

port al seu procs educatiu, en collaboraci amb les famlies. e) Orientar, des de la perspectiva educativa, acadmica i professional, els alumnes, en col-

laboraci, si escau, amb els serveis o els departaments especialitzats. f) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolern-

cia, participaci i llibertat per tal de fomentar en lalumnat els valors de la ciutadania demo-crtica.

g) Informar peridicament les famlies sobre el procs daprenentatge dels seus fills i orientar-les perqu hi cooperin.

h) Participar en la coordinaci de les activitats docents, de gesti i de direcci que els enco-manin.

i) Actualitzar-se professionalment i dur a terme, dacord amb la direcci del centre i el resul-tats dels processos davaluaci, les actuacions necessries per a la millora contnua de la prctica professional.

Captol 4. La convivncia

Article 20. Mediaci

1. La mediaci s un procediment per a la prevenci i la resoluci dels conflictes que es puguin produir en el marc educatiu, mitjanant el suport a les parts per tal que elles mateixes obtinguin un acord satisfactori.

2. Les normes reguladores daquest procediment que estableixi el Departament han de precisar les caracterstiques i els supsits en qu s procedent daplicar-lo.

3. Correspon al Departament ladopci de mesures i iniciatives per fomentar la convivncia en els centres i la resoluci pacifica de conflictes.

15


Article 21. Protecci de les persones

1. El Govern i el Departament han dadoptar les mesures per prevenir i, en el seu cas, fer front de manera immediata a situacions dassetjament als alumnes. En tot cas, sha dassegurar lassis-tncia adequada i la protecci necessria per garantir el dret a la intimitat.

2. Aix mateix, el Departament ha de posar a disposici del centre els mitjans necessaris per a atendre les situacions de risc. En cas que resulti necessari es poden adoptar mesures extraor-dinries descolaritzaci.

3. El Govern ha dadoptar les mesures normatives pertinents per tal dassegurar, davant de les agressions, la protecci del professorat i del personal dels centres educatius. En el supsit que les agressions les duguin a terme menors escolaritzats en el centre, si fracassen les mesures educatives correctores o de resoluci de conflictes, sapliquen les mesures previstes a la le-gislaci de la infncia i ladolescncia. LAdministraci educativa ha dassegurar la possibilitat dassistncia lletrada gratuta al professorat i altre personal dels centres educatius sostinguts amb fons pblics vctimes de violncia escolar.

Captol 5. Centres educatius, educaci en el lleure i entorn social

Article 22. Educaci en el lleure

1. El sistema educatiu reconeix i incorpora el carcter educatiu de les activitats de lleure, especial-ment el comproms i la transmissi de valors. Aquestes activitats sarticulen entre les entitats locals, les famlies, les entitats i associacions de lleure i els centres educatius, en els diferents territoris.

2. Les administracions pbliques han destablir criteris de qualitat per a les activitats deducaci en el lleure a fi de garantir-ne la relaci amb els valors educatius generals i amb lxit escolar.

3. En el marc de la seva autonomia, els centres poden establir acords amb associacions sense nim de lucre per estendre ls de les seves installacions ms enll de lhorari lectiu.

4. Reglamentriament, shan de regular els requisits mnims que han de complir les activitats que afectin el lleure educatiu.

Article 23. Entorn i plans i programes socioeducatius

1. Per iniciativa de lajuntament o de dos o ms centres educatius amb el seu acord, es poden elaborar conjuntament, en el marc de la zona educativa, plans o programes socioeducatius que afavoreixin la major integraci possible de lentorn amb els objectius educatius i socials del centre i la millor coordinaci entre els recursos de les diferents administracions i dels mateixos centres. Correspon al Govern lestabliment de les condicions mnimes per a lestabliment de convenis que concretin aquests plans i programes.

2. Les administracions educatives impulsaran acords de collaboraci per tal de potenciar conjun-tament accions educatives a lentorn. Aquestes actuacions tindran com a prioritat potenciar la convivncia i la participaci ciutadana i ls de la llengua catalana, amb la finalitat de garantir que tot lalumnat tingui les mateixes oportunitats per conixer i usar les dues llenges oficials.

Article 24. Foment de lequitat en leducaci en el lleure

Les administracions pbliques han destablir mesures de foment per tal de garantir que lalumnat pugui participar en els plans, els programes socioeducatius i les activitats extraescolars en con-dicions dequitat, sense discriminaci per raons econmiques, territorials, socials, culturals o de capacitats.

16


Ttol III. El servei pblic deducaci

Captol 1. Principis generals

Article 25. Definici i mbit del servei pblic deducaci

1. La Generalitat organitza i sost el servei pblic deducaci a travs del qual es garanteix a totes les persones laccs a una educaci de qualitat i en condicions digualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuts en aquesta Llei.

2. El servei pblic deducaci lintegren els centres educatius pblics i els privats que accedeixen al concert educatiu.

3. El sosteniment dels centres pblics satn a all que preveuen, amb criteris de suficincia, els pressupostos de la Generalitat i, quan escaigui, els convenis subscrits entre lAdministraci educativa i ladministraci local.

4. El finanament amb recursos pblics dels centres privats que integren el servei pblic dedu-caci es basa, amb criteris de suficincia, en el model de concert educatiu en els termes esta-blerts en la legislaci vigent.

Article 26. Principis ordenadors de la prestaci del servei pblic deducaci

1. La prestaci del servei pblic deducaci sordena en base a: a) els principis establerts en el Ttol preliminar daquesta Llei; b) el principi de la gratutat dels llocs escolars propis dels ensenyaments declarats obligatoris

en aquesta Llei; c) el principi daccs de lalumnat al servei en condicions digualtat; d) el principi descolaritzaci mixta; e) el principi de responsabilitzaci de tots els centres en lescolaritzaci de lalumnat amb ne-

cessitats especfiques de suport educatiu.2. El Govern, directament i a travs de convenis amb ladministraci local, ha de garantir que la

prestaci del servei pblic deducaci en els centres de titularitat pblica esdevingui referent de qualitat, excellncia i equitat.

Article 27. Planificaci de loferta educativa

1. La planificaci de loferta educativa t per objecte preveure, amb carcter territorial, el nombre de llocs escolars del servei pblic deducaci per atendre les necessitats descolaritzaci i per garantir la qualitat de leducaci, mitjanant una adequada i equilibrada escolaritzaci de lalumnat amb necessitats especifiques de suport educatiu.

2. Correspon al Govern determinar els criteris de planificaci i el procediment que ha de preveure la participaci de les entitats locals i dels sectors educatius i, quan escaigui, dels sectors pro-ductius. En establir els criteris de planificaci cal considerar-ne la periodicitat, el mapa escolar del moment, la previsi territorial de la demanda de llocs escolars i larticulaci del territori en zones educatives.

3. Correspon al Departament aprovar la planificaci de loferta educativa.4. En el marc de la planificaci educativa, el Departament ha de determinar peridicament i per

17


a cada zona educativa el nombre de places que no es poden satisfer amb loferta pblica i privada ja concertada. A partir daquesta planificaci, correspon al Departament determinar la previsi de places pbliques i obrir, si escau, una convocatria pblica de nous concerts edu-catius adequada a les necessitats descolaritzaci en una determinada zona i ajustada a les previsions pressupostries.

Article 28. Incorporaci de centres i llocs escolars a la prestaci del servei pblic deducaci

1. En el marc de la planificaci de loferta educativa, el Govern estableix centres pblics de titu-laritat de la Generalitat, en modifica la composici i, si escau, els suprimeix. Correspon a les entitats locals oferir terrenys suficients i adients per a la construcci daquests centres. Aix ma-teix, i mitjanant els convenis amb les entitats locals, es creen, es modifiquen i se suprimeixen centres pblics de titularitat local.

2. Tamb en el marc de la planificaci educativa i dacord amb larticle 21.3 de lEstatut dAutono-mia, els centres privats que ofereixen ensenyaments obligatoris i satisfan necessitats desco-laritzaci, es poden incorporar, si escau, a la prestaci del servei pblic deducaci mitjanant laccs al concert educatiu, amb les condicions i els requisits establerts legalment. El com-pliment dels requisits que han donat lloc al concert educatiu shan de mantenir durant tota la vigncia del concert.

3. Correspon al Govern establir les condicions en virtut de les quals un centre privat concertat, dacord amb la planificaci educativa, es pot transformar en un centre pblic de titularitat de la Generalitat

Captol 2. Escolaritzaci i garanties de gratutat

Article 29. Regulaci i supervisi del procs daccs a llocs escolars

1. Per tal de garantir el dret de les persones a accedir a leducaci en condicions digualtat, el Govern regula el procs daccs als centres que integren el servei pblic deducaci, en el qual han de participar la comunitat educativa i les entitats locals, i en determina els criteris de prio-ritat. Aquest procs es regeix pels principis dequitat, inclusi educativa i foment de la cohesi social.

2. Sense perjudici de les funcions de garantia del procs i de participaci que corresponen per llei al consell escolar de cada centre, la regulaci del procs dadmissi de lalumnat ha de preveu-re, per a cada zona educativa, una comissi descolaritzaci que, com a rgan de supervisi i de gesti del procs dadmissi, tingui les funcions segents:

a) vetllar pel compliment de la legalitat en els processos dadmissi i especialment garantir la correcta aplicaci dels criteris de prioritat;

b) garantir ladequada i equilibrada distribuci de lalumnat amb necessitats especfiques de suport educatiu entre tots els centres;

c) totes les altres que resulten daquesta Llei o que li atribueixi lAdministraci educativa. Pel que fa a la seva composici, aquest rgan compta amb la participaci de representants

dels ajuntaments afectats, de les famlies i de les direccions dels centres pblics i privats con-certats.

3. Sempre que sigui possible i les caracterstiques territorials de les zones ho permetin, lAdminis-traci educativa i ladministraci local poden acordar la creaci duna oficina municipal desco-laritzaci. Aquest rgan, que en cas dexistir inclou totes les comissions descolaritzaci de la

18


seva zona, t les funcions de supervisi i gesti del procs dadmissi que determini el Govern, entre les quals hi ha les de larticle 32.

4. Els centres integrats en el servei pblic deducaci estan obligats a facilitar a lrgan de su-pervisi i gesti del procs dadmissi de lalumnat tota la informaci de qu disposin sobre sollicituds dadmissi i aquella altra que li sigui requerida per aquell rgan, aix com la que es determini reglamentriament. De la mateixa manera, lrgan de supervisi i gesti del procs ha de facilitar a cada centre la informaci de qu disposi, dacord amb els criteris de publicitat i transparncia que han de regir en el procs dadmissi en tot moment.

Article 30. Criteris de prioritat en laccs

1. En el cas que la demanda de llocs escolars en un centre integrat en la prestaci del servei pblic deducaci sigui superior als llocs disponibles en el centre, sapliquen els criteris de prioritat segents:

a) existncia de germans de lalumne/a qui es refereix la sollicitud que estiguin matriculats en el centre, o el fet que el pare, la mare o el/la tutor/a legal hi treballi;

b) proximitat del domicili efectiu de lalumne/a a qui es refereix la sollicitud o del lloc de treball dalgun dels pares o tutors legals;

c) rendes anuals de la unitat familiar en qu estigui integrat lalumne/a a qui es refereix la sol-licitud;

d) concurrncia de discapacitat en lalumne/a a qui es refereix la sollicitud o en el seu pare, la seva mare o algun germ o germana.

2. En la regulaci dels criteris de prioritat i a ms dels anteriors, el Govern pot establir altres crite-ris especfics de prioritat en ladmissi a determinats ensenyaments. En cap cas no es poden establir criteris complementaris.

3. En els processos dadmissi de lalumnat en un centre, tindran prioritat els alumnes que vulguin cursar el primer curs duna etapa obligatria i procedeixin dun altre centre que imparteixi fins a letapa obligatria immediatament anterior a la que es vol iniciar i estigui adscrit al primer en els termes previstos en aquesta Llei. Per a aquests alumnes, i respectant sempre la lliure opci de la famlia, el procs dadmissi es redueix als trmits estrictament necessaris per al seu correc-te control administratiu. El mateix es daplicaci en ladmissi als ensenyaments de batxillerat, en els centres pblics i en els centres de titularitat privada que els tinguin concertats.

4. En els processos dadmissi de lalumnat als ensenyaments de primer cicle deducaci infantil sostinguts amb fons pblics, els ajuntaments poden establir altres criteris generals de prioritat, a ms dels establerts a lapartat 1 daquest article. En cap cas aquest procs implica el dret daccs en relaci a les etapes posteriors.

5. En cap cas els criteris de prioritat poden comportar discriminaci per ra de naixement, raa, sexe, religi, opini o qualsevol altra condici o circumstncia de lalumne/a o de la seva fam-lia.

Article 31. Coresponsabilitzaci de tots els centres en lescolaritzaci dalumnat

1. LAdministraci educativa vetlla perqu els centres del servei pblic deducaci participin en ladequada i equilibrada escolaritzaci de lalumnat amb necessitats especfiques datenci educativa i es comprometin a fomentar la prctica de la inclusi pedaggica. Per garantir-ho, lAdministraci educativa ha destablir territorialment la proporci mxima dalumnes daques-tes caracterstiques que poden ser escolaritzats en cada centre i grup i, si escau, la reserva de llocs escolars que, com a mnim, cal destinar-los.

19


2. Per tal datendre necessitats immediates descolaritzaci de lalumnat dincorporaci tardana, es pot autoritzar un increment per grup de fins a un 10% del nombre mxim dalumnes en els centres del servei pblic deducaci. Aquest increment sha daplicar preferentment en els cen-tres amb nivells ms baixos dalumnat amb necessitats especifiques de suport educatiu.

3. Per atendre les necessitats descolaritzaci derivades de latenci a lalumnat amb necessitats educatives especfiques en els ensenyaments obligatoris, el Departament, de manera excep-cional, pot reduir el nombre de llocs escolars per grup fins a un mxim dun 10%, amb efectes per a un sol curs acadmic.

4. LAdministraci educativa ha de garantir la igualtat en laplicaci de les normes dadmissi, fet que inclou lestabliment de les mateixes rees dinfluncia per als centres pblics i privats concertats.

5. LAdministraci educativa ha dadoptar les mesures descolaritzaci previstes en els apartats anteriors atenent les condicions socioeconmiques i demogrfiques de les rees respectives.

6. LAdministraci educativa aporta recursos addicionals als centres privats concertats en funci de les caracterstiques socioeconmiques de la zona, la tipologia de les famlies dels alumnes que atn el centre i els continguts de lacord de coresponsabilitat que se signi, dacord amb larticle 69. Aquests recursos addicionals es poden articular mitjanant contractes programa.

7. Llevat de canvi de centre per voluntat de la famlia de lalumne/a o per resoluci daplicaci del rgim disciplinari, els centres integrats en la prestaci del servei pblic deducaci estan obligats a mantenir escolaritzats els seus alumnes fins al final de les etapes obligatries que imparteixen.

Article 32. Procs dadmissi dalumnat

1. En el marc de les previsions de la Llei i del seu desplegament reglamentari, el Departament fixa, amb la participaci de ladministraci local, els terminis, els instruments i els procediments del procs anual dadmissi de lalumnat, que ha de comprendre un perode de preinscripci i un perode de matriculaci, aix com els procediments que cal seguir per a lalumnat dincorpora-ci tardana.

2. Les sollicituds dadmissi de lalumnat en el perode ordinari de preinscripci es poden pre-sentar per a la seva gesti tant en el centre educatiu en qu les famlies desitgin escolaritzar els seus fills, com a loficina municipal descolaritzaci, la qual ha dinformar-ne al centre sollicitat en primera opci.

3. Fora del perode ordinari, les sollicituds shan de presentar a la comissi descolaritzaci o, si escau, a loficina municipal descolaritzaci corresponent per gestionar latribuci dun lloc escolar.

Article 33. Garanties de gratutat

1. En lescolaritzaci dalumnat en els ensenyaments declarats obligatoris i els altres que tinguin carcter gratut, els centres integrats en el servei pblic deducaci no poden percebre de les famlies cap quantitat per rebre els ensenyaments, ni imposar lobligaci de fer aportacions a fundacions o associacions de qualsevol tipus. Tampoc no es pot vincular lescolaritzaci a lobligatorietat de rebre cap servei escolar addicional que requereixi aportacions econmiques de les famlies.

2. El Departament ha de regular les activitats extraescolars i complementries, aix com els ser-veis escolars. Aquesta regulaci ha de garantir que no tinguin carcter lucratiu i que siguin de participaci voluntria per part de lalumnat.

20


Article 34. Compliment de les normes sobre admissi

1. LAdministraci educativa vetlla pel compliment de les obligacions que contreuen els centres que integren el servei pblic deducaci i de les normes reguladores del procediment dadmis-si.

2. Aix mateix, es podr reclamar la collaboraci daltres administracions per contrastar la veraci-tat de la documentaci i de dades aportades en els processos dadmissi.

21


Ttol IV. Ordenaci dels ensenyaments

Captol 1. Disposicions de carcter general

Article 35. Organitzaci de lensenyament

1. Dacord amb les previsions establertes en lordenament, el sistema educatiu de Catalunya comprn els ensenyaments segents:

a) Educaci infantil b) Educaci primria c) Educaci secundria obligatria d) Batxillerat e) Formaci professional f) Ensenyament didiomes g) Ensenyaments artstics h) Ensenyaments esportius i) Educaci de persones adultes2. Leducaci infantil comprn latenci educativa als infants des del naixement fins als sis anys

dedat i sorganitza en dos cicles successius: llar dinfants i parvulari.3. Les etapes deducaci primria i deducaci secundria obligatria constitueixen leducaci

bsica.4. El batxillerat, els cicles de formaci professional i densenyaments artstics de grau mitj i den-

senyaments esportius de grau mitj, constitueixen leducaci secundria postobligatria.5. Els ensenyaments didiomes, els artstics i els esportius es consideren ensenyaments de rgim

especial.6. Lensenyament universitari, regulat per les seves normes especfiques, la formaci professional

de grau superior, els ensenyaments artstics superiors, els ensenyaments professionals darts plstiques i disseny de grau superior i els ensenyaments esportius de grau superior, constituei-xen leducaci superior.

Article 36. Currculum

1. El currculum educatiu comprn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, els objectius, les competncies bsiques, els continguts, els mtodes pedaggics i els criteris davaluaci.

2. El currculum que simparteix en el sistema educatiu sorienta a: a) Desenvolupar la personalitat, les aptituds i les capacitats generals dels alumnes per tal que

assoleixin les competncies i els continguts que es determinin. b) Capacitar els alumnes per comprendre el seu entorn i relacionar-shi de forma activa, crtica,

cooperativa i responsable. c) Capacitar per a lexercici de la ciutadania, amb respecte als drets i les llibertats fonamentals

de les persones i als principis bsics de la convivncia democrtica. d) Assolir unes bones habilitats comunicatives, especialment en lexpressi oral i escrita. e) Permetre una organitzaci flexible, diversa i individualitzada de lordenaci dels continguts,

especialment en lensenyament obligatori, que faci possible una educaci inclusiva.

22


f) Afavorir laplicaci dels coneixements a les diverses situacions i la seva actualitzaci perma-nent.

g) Conrear la ciutadania de Catalunya mitjanant el coneixement de les caracterstiques soci-als, culturals, geogrfiques, histriques i lingstiques del pas i, ensems, promoure el conei-xement daltres pobles i comunitats.

h) Capacitar per al desenvolupament destratgies dautoregulaci dels aprenentatges, per a laprenentatge autnom i per a lexercici dactivitats professionals.

Article 37. Competncia per determinar el currculum

1. En el marc dels aspectes i les competncies bsiques que garanteixen la formaci comuna i la validesa dels ttols, el Departament determina el currculum que comprn els objectius, els continguts i els criteris davaluaci de cada rea, matria o mdul, sens perjudici del que ses-tableix en larticle 73 per al desplegament de lautonomia pedaggica dels centres.

2. Ladequaci del desenvolupament i la concreci del currculum en els projectes educatius dels centres s objecte davaluaci en els termes previstos al ttol XI amb la finalitat de valorar las-soliment per part dels alumnes de les competncies bsiques establertes per a cada una de les etapes educatives.

3. En la determinaci dels currculums sha de tenir en consideraci la proposta de lAgncia dAvaluaci del Sistema Educatiu, dacord amb el que estableix larticle 161.

Article 38. Calendari escolar i jornada escolar

1. El calendari escolar comprn entre 175 i 178 dies lectius per als ensenyaments obligatoris i postobligatoris. Correspon fixar-lo al Departament.

2. En els ensenyaments corresponents al segon cicle deducaci infantil i a leducaci primria, les hores que corresponen al desenvolupament curricular es fixen entre 875 i 890 cada curs. En els ensenyaments corresponents a leducaci secundaria obligatria es fixen en 1.050 hores cada curs. En la resta dels ensenyaments, el nombre dhores es determina en la norma regla-mentria que nha de concretar els aspectes curriculars.

3. La jornada escolar a lensenyament obligatori comprn horari de mat i de tarda.4. En el cicle de parvulari i leducaci primria la jornada escolar es pot estendre fins a 1.050 ho-

res.

Article 39. Educaci no presencial

1. Per tal de garantir el dret a leducaci de les persones que no poden assistir amb regularitat als centres educatius, es desenvolupa una oferta adequada deducaci no presencial.

2. Leducaci no presencial comprn els ensenyaments deducaci secundria obligatria, bat-xillerat i formaci professional, i tamb es pot referir a ensenyaments que no condueixin a titu-lacions o certificacions amb validesa a tot lEstat, cursos de formaci preparatria de proves daccs al sistema educatiu, formaci relativa a les competncies bsiques, formaci contnua i formaci permanent. Aix mateix, el Departament la pot estendre, en determinades circums-tncies, a altres ensenyaments.

3. Loferta educativa no presencial sha de caracteritzar per la seva varietat, obertura i flexibilitat per assolir, especialment, lextensi de laccessibilitat a aquesta formaci, la simultanetat amb altres ensenyaments i la complementarietat amb altres accions i estratgies formatives.

4. LAdministraci educativa organitza mitjanant un centre singular la impartici de forma espe-cfica dels ensenyaments en la modalitat no presencial.

23


5. El professorat de leducaci no presencial ha de tenir la titulaci requerida per a cada etapa educativa amb capacitaci acreditada per exercir la docncia mitjanant procediments telem-tics i altres recursos de leducaci a distncia.

6. El Departament pot autoritzar els centres privats per a impartir ensenyaments postobligatoris i superiors no presencials.

Captol 2. Els ensenyaments de rgim ordinari

Article 40. Primer cicle deducaci infantil

1. El primer cicle deducaci infantil o cicle de llar dinfants atn els nens fins als tres anys i t carcter voluntari. T com a objectiu el desenvolupament de les capacitats de linfant durant els primers anys de la vida a linici del seu procs daprenentatge. Tamb ha de prevenir o compensar algunes de les situacions que soriginen en les desigualtats socials, econmiques i culturals de les famlies i atendre les necessitats dels alumnes amb discapacitats.

2. En el desenvolupament reglamentari del primer cicle shan de preveure mesures de flexibilitat per tal de fer possible la seva adaptaci, principalment, a les necessitats dels infants i tamb a les de les famlies i ha de preveure la possibilitat de diferents models dorganitzaci i de funci-onament que permetin conciliar la vida laboral amb la responsabilitat primordial dels pares en la criana i leducaci dels fills.

3. En aquest cicle educatiu, els infants amb necessitats educatives especfiques reben latenci dacord amb les seves necessitats singulars.

4. Correspon al Departament, en collaboraci amb els ajuntaments, determinar els requisits que han de reunir els centres educatius que imparteixen el primer cicle deducaci infantil, referits als aspectes educatius del projecte, les installacions i el personal dels centres.

5. El Departament ha destablir els mitjans necessaris per tal dassegurar una oferta educativa pblica de qualitat i suficient.

Article 41. Cicle de parvulari

1. El cicle de parvulari, de carcter obligatori dels tres fins als sis anys, t per objecte el desenvo-lupament global del nen i la nena i la seva socialitzaci.

2. El Departament determina el currculum del cicle de parvulari de manera que permeti al centre educatiu un marge ampli dautonomia pedaggica que en faci possible i rellevant ladaptaci a lentorn.

3. El currculum ha dajudar els alumnes a desenvolupar les capacitats que els permetin identi-ficar-se com a persones amb seguretat i benestar emocional, viure unes relacions afectives amb si mateixos i amb els altres, conixer i interpretar lentorn, desenvolupar habilitats de comunicaci, expressi i comprensi per mitj dels llenguatges, aix com ladquisici duns instruments daprenentatge i una progressiva autonomia personal.

4. Els centres han de cooperar amb els pares o els tutors en leducaci dels infants per tal de garantir la coherncia educativa entre el centre i les famlies.

5. Lavaluaci del desenvolupament i laprenentatge dels alumnes ha de ser contnua i global i ha de complir les funcions de verificar el grau dassoliment dels objectius i adaptar lajut peda-ggic a les caracterstiques individuals dels infants. Les famlies han de rebre informaci dels resultats de lavaluaci.

6. El Departament pot regular formes alternatives de compliment de lescolaritzaci del cicle de parvulari sempre que es garanteixi lassoliment dels objectius de letapa.

24


Article 42. Educaci bsica

1. Leducaci bsica consta de dues etapes: leducaci primria i leducaci secundria obligat-ria.

2. Leducaci bsica ha de mantenir coherncia amb leducaci infantil i leducaci postobliga-tria i ha de garantir la coordinaci entre les etapes que la componen per tal dassegurar una transici adequada de lalumnat i facilitar la continutat del seu procs educatiu.

3. El currculum de leducaci bsica sha dorientar al desenvolupament de les competncies bsiques que contribueixen al desenvolupament personal de lalumnat i a la prctica de la ciu-tadania activa.

4. Lensenyament del catal, el castell i les llenges estrangeres ha de rebre una atenci espe-cial. En acabar leducaci bsica, lalumnat ha dhaver assolit una slida competncia comu-nicativa de manera que pugui utilitzar normalment i amb correcci les dues llenges oficials i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llenges estrangeres que el centre hagi determinat en el seu projecte lingstic. Aquest projecte ha destablir les llenges que shan dusar en lensenyament de les diferents rees de coneixement, segons el que sestableix a larticle 3, i ha de preveure les mesures de refor i dadaptaci per als alumnes amb dficits lingstics i de comunicaci.

5. En leducaci bsica shan dincorporar de forma generalitzada les tecnologies de la informaci i de la comunicaci en els processos daprenentatge.

6. En aquestes etapes educatives sadopten criteris adequats per atendre la diversitat de lalum-nat i per detectar i prevenir les dificultats en laprenentatge. Correspon al Departament deter-minar les mesures datenci a la diversitat, organitzatives i curriculars, que permetin als centres lorganitzaci flexible daquests ensenyaments.

7. Igualment, el Departament determina les mesures necessries per atendre les necessitats de lalumnat amb discapacitats i lalumnat especialment dotat intellectualment.

8. Lacci tutorial contribueix al desenvolupament personal i a lorientaci de lalumnat per assolir un millor creixement i ms integraci social. Per facilitar lexercici del dret i el deure de les fam-lies a participar en el procs educatiu dels seus fills, el centre els informa de levoluci escolar i estableix procediments de relaci i cooperaci.

Article 43. Educaci primria

1. Letapa deducaci primria consta de sis anys acadmics organitzats en cicles de dos anys i es cursa normalment entre els sis i els dotze anys, amb el currculum organitzat per rees.

2. La finalitat de leducaci primria s proporcionar a tots els nens una educaci que els per-meti:

a) assegurar el seu desenvolupament personal i social; b) adquirir les habilitats i les competncies relatives a lexpressi i la comprensi oral, la lectura

i lescriptura, i les matemtiques bsiques; c) desenvolupar les habilitats socials desfor, treball i estudi; d) expressar el sentit artstic, la creativitat i lafectivitat; e) conixer els elements bsics de la histria, la geografia i les tradicions prpies de Catalunya

que permeten el seu arrelament.3. En leducaci primria, lavaluaci i la decisi de promoci de cicle de lalumne/a t carcter

global, de manera que es determina a partir del progrs conjunt en les diferents rees que configuren el currculum i informa sobre el grau dassoliment de les competncies bsiques per part de lalumne/a.

25


Article 44. Educaci secundria obligatria

1. Letapa deducaci secundria obligatria consta de quatre anys acadmics i es cursa normal-ment entre els dotze i els setze anys dedat, amb els continguts articulats per matries, que es poden agrupar en mbits de coneixement.

2. La finalitat de leducaci secundria obligatria s proporcionar a tots els nois i les noies una educaci que els permeti:

a) Assegurar un desenvolupament personal i social slid. b) Adquirir, en el nivell adequat, les habilitats i les competncies culturals i socials relatives a: - lexpressi i la comprensi oral, lescriptura, la lectura i les competncies matemti-

ques; - la resoluci de problemes de la vida quotidiana; - el respecte a la igualtat de drets i doportunitats de les persones; - lautonomia personal, la coresponsabilitat i la interdependncia personal; - la comprensi dels elements bsics del mn en els aspectes cientfic, social i cultural. c) Desenvolupar les habilitats socials de treball i destudi amb autonomia i esperit crtic. d) Desenvolupar la sensibilitat artstica, la creativitat i lafectivitat.3. El currculum de leducaci secundria obligatria sha dorientar a ladquisici de les compe-

tncies expressades i tamb a la incorporaci de lalumne/a als estudis posteriors i a la vida adulta de manera satisfactria i al desenvolupament de laprenentatge al llarg de la vida.

4. De manera especfica, en leducaci secundria obligatria, shan destablir programes de di-versificaci curricular orientats a la consecuci de la titulaci. Aquests programes poden com-prendre activitats regulars fora del centre, si escau, en collaboraci amb les administracions locals, i shan de desenvolupar amb les mesures de garantia que es determinin reglamentria-ment.

5. Lacci tutorial incorpora en aquesta etapa elements que permetin la implicaci de lalumnat en el seu propi procs educatiu.

6. Lavaluaci de lalumnat ha de ser contnua i diferenciada segons les matries del currculum. Els objectius i les competncies bsiques sn el referent de les programacions i de lavaluaci. En lavaluaci final, que s nica, sha de valorar el progrs de lalumne/a a partir de les dades davaluaci, decidir sobre la promoci de curs i, al final de letapa, sobre lacreditaci.

Article 45. Programes de qualificaci professional inicial

1. El Departament ha dorganitzar una oferta suficient i territorialment equilibrada de programes de qualificaci professional inicial per tal dafavorir la inserci educativa i laboral de qui no hagi obtingut o no estigui en condicions dobtenir el ttol de graduat en educaci secundria obliga-tria.

2. Aquests programes tenen com a objectiu que lalumne/a assoleixi competncies professionals i han de respondre a un perfil professional determinat. De forma complementria, han de donar a lalumne/a opcions de continutat en la seva formaci acadmica.

3. En lelaboraci dels programes formatius, shan de tenir en compte els mduls formatius asso-ciats a unitats de competncia, les necessitats de formaci bsica de lalumnat i les demandes de qualificacions del sector econmic.

4. Els programes es poden desenvolupar en centres educatius, en espais dependents de les en-titats locals i en entorns laborals, dacord amb el que sestableixi reglamentriament.

5. Shan dorganitzar programes orientats a resoldre les necessitats de qualificaci i dinserci laboral de lalumnat nouvingut o amb discapacitats que ho precisi.

26


Article 46. Batxillerat

1. El batxillerat t per finalitat facilitar una formaci que doti lalumne/a dels coneixements, les capacitats i les actituds adequades per desenvolupar el sentit crtic, la maduresa intellectual i humana i la necessria especialitzaci dacord amb els seus interessos, per tal de preparar-lo per a la incorporaci a leducaci superior i a la vida professional, i habilitar-lo per a laprenen-tatge permanent.

2. El Departament estableix orientacions pedaggiques, organitzatives i metodolgiques per fo-mentar en el batxillerat aprenentatges que, ms enll de la transmissi de coneixements, per-meten desenvolupar en lalumnat:

a) la creativitat; b) la capacitat dinnovar, investigar i aplicar els coneixements de manera global i transversal en

la resoluci de problemes; c) el gust per lectura; d) la capacitat dexpressar-se correctament en pblic i en diferents llenges, tant oralment

com per escrit; e) linters per aprendre, per gaudir de la cultura i per exercir la ciutadania activa; f) els aprenentatges que permeten avanar en el sentit cientfic i humanista que aporta ledu-

caci. Les proves daccs a la universitat shan de dissenyar per afavorir aquests principis.3. Per tal de donar compliment a aquests objectius, el Departament determina les vies i les matri-

es per garantir les competncies prpies de cada modalitat. En la definici de les vies es poden establir agrupacions de matries de modalitat i optatives. Els centres estableixen les mesures que permeten adequar la proposta educativa del batxillerat a les necessitats de lalumne/a.

4. Per tal de consolidar les competncies bsiques assolides en finalitzar leducaci bsica, el currculum i les activitats educatives en el batxillerat han dafavorir el desenvolupament de la competncia de lalumne/a per comunicar-se, per lautoaprenentatge i pel treball en equip; ls de mtodes de recerca i de tecnologies de la informaci i la comunicaci i tamb les compe-tncies prpies i especfiques de la modalitat cursada.

5. El Departament ha de: a) facilitar itineraris adaptats als diferents ritmes daprenentatge de lalumne/a, amb lorganit-

zaci flexible de loferta i dels horaris; b) facilitar la coordinaci i la relaci entre els diversos estudis postobligatoris; c) potenciar el batxillerat no presencial per tal de possibilitar ladaptaci daquests estudis a

les circumstncies personals de lalumne/a; d) estimular els centres perqu prevegin, de manera no exclusiva, itineraris que preparin espe-

cialment lalumnat per a laccs als cicles formatius de grau superior.6. Els centres educatius han de fer les adaptacions i facilitar les ajudes tcniques necessries

perqu lalumnat amb trastorns daprenentatge i lalumnat amb discapacitats puguin cursar el batxillerat amb possibilitats dxit. Tamb han daplicar mesures especfiques per a lalum-nat especialment dotat intellectualment. El Departament ha dimpulsar i regular les mesures datenci a aquests alumnes.

7. Sha de garantir la coordinaci entre leducaci secundria obligatria i el batxillerat per tal daconseguir una proposta formativa ptima per a lalumnat, tant des del punt de vista de liti-nerari acadmic com de les diferents necessitats educatives i dels ritmes daprenentatge.

8. Lacci tutorial ha de reforar lorientaci personal, acadmica i professional de lalumne/a; amb aquest objectiu, cal establir mecanismes de coordinaci entre els centres de batxillerat i els centres de formaci professional de grau superior i les universitats.

27


9. El Departament ha dadoptar les mesures necessries per facilitar que simparteixin en llengua estrangera matries no lingstiques i per garantir que en tots els centres els alumnes assoleixin un bon nivell en la capacitat dexpressar-se en pblic en diferents llenges.

10. Lavaluaci de lalumnat ha de ser contnua i la qualificaci ha de ser diferenciada segons les matries del currculum. En lavaluaci final, lequip docent ha de valorar el progrs de lalumne/a a partir de les dades davaluaci de cada perode del curs i de les recuperacions, si escau, i decidir sobre la promoci de curs. La qualificaci final de batxillerat ha dincloure la valoraci especfica duna recerca feta per lalumne/a.

Article 47. Formaci professional

1. La formaci professional inclou ensenyaments propis de la formaci professional inicial, que sintegra en el sistema educatiu, accions dinserci i reinserci laboral i accions de formaci contnua. Noms sn objecte daquesta llei la formaci professional inicial i les accions dinserci.

2. El Govern, amb la participaci dels agents socials i econmics i les administracions locals, pla-nifica una oferta destudis de formaci professional integrada en el sistema educatiu en el marc del que preveu larticle 27. La planificaci sha de dur a terme amb una visi global i adaptada a les necessitats del territori. Amb aquest objecte cal establir mesures per evitar la discriminaci en laccs a aquests estudis per raons socioeconmiqes, dacord amb larticle 7.5. Aix mateix, shan destablir mesures per tal que el sector productiu ofereixi llocs de prctiques en quantitat suficient per a lalumnat que cursa formaci professional i els altres estudis que, dacord amb aquesta Llei, eventualment les requereixin.

3. Per tal de facilitar les correspondncies entre les diferents ofertes de formaci professional, els ttols tenen una estructura modular integrada per unitats de competncia i per mduls profes-sionals constituts com a unitats de formaci derivades del Catleg de qualificacions professi-onals que formula lAdministraci educativa.

4. Els continguts dels mduls de les diferents ofertes professionalitzadores shan darticular per tal de fer possible la progressi des dels programes de qualificaci professional inicial fins als estudis superiors.

5. El desplegament dels ensenyaments de formaci professional ha datendre les necessitats educatives del sector productiu i iniciatives de nous mercats emergents. El mdul de formaci en centres de treball forma part del currculum de tots els nivells formatius. Correspon a lAd-ministraci educativa homologar els centres que acullen alumnat en prctiques.

6. Correspon al Departament establir el currculum corresponent a les diferents titulacions que integren loferta de formaci professional i determinar els mecanismes de collaboraci amb les universitats i les empreses.

7. Lactuaci dels diversos departaments de lAdministraci de la Generalitat pel que fa al des-plegament dels ensenyaments de formaci professional, es du a terme dacord amb el sistema integrat de qualificacions i formaci professional.

8. Els ensenyaments de formaci professional poden desenvolupar-se tamb en els centres a qu fa referncia larticle 56.2.

9. El Govern ha de garantir la coordinaci adequada en lordenaci dels ensenyaments universi-taris i de formaci professional superior, aix com els mecanismes de convalidaci i de reconei-xement de crdits.

Article 48. Formaci i treball

1. Per tal dafavorir la inserci laboral i la qualificaci professional de les persones, especialment les persones joves amb risc dabandonament destudis, el Departament ha destablir ofertes formatives amb organitzaci i modalitats horries compatibles amb la contractaci laboral.

28


2. Les ofertes formatives han dincloure prioritriament, per a les persones que no han completat lensenyament obligatori, la formaci per a completar-lo.

3. Per a les persones que han completat lensenyament obligatori, les ofertes formatives shan de referir als continguts terics dels mduls formatius dels certificats de professionalitat, a altres continguts que pot establir lAdministraci laboral i als continguts dels ensenyaments de for-maci professional de grau mitj.

4. El Departament facilita la informaci i lorientaci professional a lalumnat i planifica, organitza i desenvolupa les accions formatives. Amb aquesta finalitat, pot establir procediments de col-laboraci amb altres departaments, amb els agents socials i amb lAdministraci local, que pot assumir funcions de tutoria i orientaci.

5. Per tal dafavorir la transici al treball i a la vida adulta, el Departament ha dimpulsar la inclusi dels continguts curriculars adients en els plans destudis i desenvolupar programes i accions especfiques.

Captol 3. Els ensenyaments de rgim especial

Article 49. Ensenyaments artstics

1. Els ensenyaments artstics tenen la doble finalitat de facilitar laccs de lalumnat a una forma-ci artstica de qualitat i garantir la formaci dels professionals corresponents.

2. Els ensenyaments artstics comprenen la msica, la dansa, les arts plstiques i el disseny, lart dramtic, la conservaci i restauraci de bns culturals i les altres manifestacions artstiques que el Govern determini. Els ensenyaments de msica i dansa poden ser professionals i supe-riors. Els ensenyaments de les diverses modalitats darts plstiques i disseny poder ser de grau mitj i de grau superior. Els ensenyaments dart dramtic i conservaci i restauraci de bns culturals sn de grau superior.

3. Els ensenyaments artstics simparteixen en escoles artstiques, centres integrats, centres es-pecialitzats, centres superiors i altres centres habilitats per lAdministraci educativa. Els cen-tres integrats faciliten la simultanetat dels ensenyaments artstics professionals i leducaci secundria. Lordenaci dels ensenyaments artstics sha de dur a terme de manera que es fomentin les connexions amb els altres ensenyaments artstics que shi relacionen i amb els ensenyaments de rgim general.

4. En la planificaci de loferta shan de definir mecanismes compensatoris per a les zones amb menor densitat de poblaci.

5. El Govern ha dadaptar loferta dels ensenyaments artstics superiors a la tradici cultural i artstica de Catalunya i ha de determinar els centres i les institucions que imparteixen aquests ensenyaments.

6. Lordenaci dels ensenyaments artstics superiors sha de fer dacord amb els principis i els criteris de desplegament de lEspai europeu dels ensenyaments superiors.

7. LAdministraci educativa, si es el cas, mitjanant una organitzaci especifica, ha de planificar loferta dels ensenyaments artstics superiors, establir-ne lordenaci acadmica i coordinar-ne els centres.

8. Es crea el Consell Assessor dels Ensenyaments Artstics com a rgan collegiat de consulta i assessorament del Departament i de participaci dels sectors interessats en relaci a aquests ensenyaments. Correspon al Govern establir-ne la composici i les funcions.

9. La coordinaci entre escoles de msica i dansa, escoles especialitzades, conservatoris i cen-tres superiors garanteix lestabliment ditineraris professionalitzadors per a lalumnat amb ms capacitat. El Departament nestableix el procediment i nexerceix la supervisi.

29


Article 50. Ensenyaments didiomes

1. Els ensenyaments didiomes tenen per finalitat capacitar lalumnat per a ls comunicatiu dels diferents idiomes, al marge de les etapes ordinries del sistema educatiu.

2. Els ensenyaments didiomes poden ser reglats o no reglats. Els reglats condueixen a lobtenci de certificats homologats, sorganitzen en els nivells que es determinin i sofereixen en la mo-dalitat presencial, la semipresencial i la no presencial. Aquests ensenyaments simparteixen a les escoles oficials didiomes i als centres pblics delegats que, a lefecte daquests ensenya-ments, en depenen. Els ensenyaments de nivell bsic tamb es poden impartir en altres centres habilitats per lAdministraci educativa.

3. Correspon al Departament determinar els currculums dels diversos nivells, i requisits que han de reunir les escoles oficials didiomes, els centres que en depenen i els centres habilitats.

4. LAdministraci educativa regula les caracterstiques de les proves davaluaci i dhomologaci que condueixen als certificats de domini didiomes.

Article 51. Ensenyaments esportius

1. Els ensenyaments esportius tenen per finalitat la preparaci de lalumnat per a lexercici pro-fessional en la modalitat o especialitat esportiva de qu es tracti i la seva adaptaci al mn laboral.

2. Els ensenyaments esportius sorganitzen a partir de les diferents modalitats desports i les se-ves especialitats i simparteixen en centres i installacions que han de tenir les caracterstiques que es determinin reglamentriament.

3. El Departament determina els currculums de les diverses modalitats i especialitats, loferta formativa i les proves daccs corresponents.

4. En la planificaci de loferta daquests ensenyaments participen les administracions compe-tents en lmbit de lesport. Sha de promoure la collaboraci de les entitats esportives en el desenvolupament dels ensenyaments esportius.

Captol 4. Leducaci de persones adultes

Article 52. Objecte i mbits

1. Leducaci de persones adultes t per objecte fer efectiu el dret daccs a leducaci en qual-sevol moment de la vida. Els objectius especfics de leducaci de les persones adultes sn:

a) Formar en els ensenyaments que en cada moment siguin obligatoris dacord amb les meto-dologies adequades a la poblaci adulta.

b) Preparar per a laccs a les etapes del sistema educatiu de rgim general i de rgim espe-cial, si escau.

c) Possibilitar el desenvolupament del projecte personal i professional i la participaci social de cada persona.

d) Informar i orientar les persones sobre les accions formatives ms adequades als seus inte-ressos i possibilitats.

e) Validar les competncies adquirides per qualsevol altra via.2. Els programes i les accions formatives de les persones adultes han de comprendre, almenys,

els mbits segents: a) Leducaci general i laccs al sistema educatiu, que comprn les competncies bsiques,

els ensenyaments obligatoris i la preparaci per a laccs a etapes del sistema educatiu.

30


b) Leducaci per les competncies transprofessionals, q

educacio premsa.notapremsa.85.text integre1209385759882

Documents