UNITAT 1: Les ideologies

La política és el procés d'actuar per construir el poder d'una col·lectivitat (conjunt de persones que viuen en un mateix espai) segons una forma de pensar més o menys definida coneguda com a ideologia.

Malgrat que molt sovint es redueix la política a la confrontació electoral entre partits per aconseguir quotes de poder, la política abraça àmbits molt més amplis.

La ideologia és el conjunt d'idees que hom té sobre la societat existent i la forma en que hauria d'estar estructurada.

En els darrers 150 anys hi ha hagut un conjunt d'ideologies que ha marcat i segueix marcant profundament l'evolució de la humanitat:

Anarquisme: considera que cal construir una societat igualitària, i que el primer pas per a aconseguir-ho és la desaparició dels estats, ja que creu que els estats són instruments de dominació social sobre els més desafavorits.

Comunisme: considera que cal construir una societat on desapareguin les classes socials, i que el primer pas per a aconseguir-ho és conquerir el poder de l'estat i que siguin les classes populars qui el gestionin.

Socialdemocràcia: considera que cal construir una societat més igualitària, i que la forma de fer-ho és creant uns serveis bàsics per a tothom que garanteixin l'igualtat d'oportunitats, i que aquests serveis es financiïn amb un sistema d'impostos progressiu, on qui més té és qui més paga.

Liberalisme: considera que una societat esdevé lliure quan posa els drets individuals de la persona al davant de tot, i que això només és possible amb un estat reduït al mínim i amb una llibertat de mercat molt àmplia.

Democràcia Cristiana: considera que a nivell econòmic cal limitar el lliure mercat per aplicar certes formes de protecció social i que a nivell social és important preservar els valors tradicionals cristians.

Conservadorisme: considera que la societat ha d'estar basada en un sistema capitalista, en els valors tradicionals i en un govern fort i un sistema social jerarquitzat.

Feixisme: considera que que la societat s'ha d'organitzar de forma jeràrquica i l'estat ha d'estar per damunt dels drets individuals i col·lectius com a forma d'assolir la plenitud nacional associada a valors imperialistes.

Busca informació a la viquipèdia sobre aquestes ideologies

Al marge d'aquestes, hi ha també algunes “ideologies parcials”. Es tracta de conceptes que poden anar associats a més d'una d'aquestes ideologies i que determinen la posició sobre algun aspecte

SO1 Ciències Socials I Educació per a la ciutadania Professor: Abel Caldera 1de3

concret de la realitat.

Republicanisme: els partidaris d'una forma d'estat republicana; és a dir, on el cap d'estat és escollit en unes eleccions.

Monarquisme: els partidaris d'una forma d'estat basada en la monarquia; és a dir, on el cap d'estat és el descendent dinàstic de la família reial.

Nacionalisme: el nacionalisme dóna a la nació un protagonisme principal en l'acció política. N'hi ha de molts tipus: nacionalisme conservador, nacionalisme progressista, nacionalisme d'estat o nacionalisme de nació sense estat.

Cerca informació a la viquipèdia sobre els diferents tipus de nacionalisme

Ecologisme: l'ecologisme posa la defensa de la natura com un dels principals valors polítics, situant-lo per damunt de l'interès econòmic. Habitualment l'ecologisme va vinculat a opcions polítiques d'esquerres, però també hi ha un ecologisme vinculat a opcions d'ultradreta.

Feminisme: el feminisme considera que una societat no pot ser considerada democràtica fins que no hi hagi una igualtat real entre homes i dones.

Laïcisme: el laïcisme considera que la religió ha de pertànyer només a l'àmbit privat, i que un estat no pot fer prevaldre cap religió ni pot permetre que les religions condicionin la societat en el seu conjunt.

Esquerres i dretes

En el llenguatge actual, hi ha la tendència a agrupar les diverses ideologies en esquerres i dretes. Aquests conceptes són ambigus i no sempre és fàcil definir què és l'esquerra i què és la dreta. A grans trets, podem definir-los de la següent forma:

L'esquerra engloba les ideologies que consideren prioritària la igualtat social a partir de la potenciació dels drets col·lectius i de la limitació d'aspectes que consideren que engrandeixen les diferències socials.

La dreta engloba aquelles ideologies que s'oposen als postulats de l'esquerra. Dins de la dreta podem trobar-hi dos tipus d'ideologies diferenciades. Les que s'oposen a l'esquerra perquè consideren que els seus postulats atempten contra la llibertat individual (liberalisme) i les que s'hi oposen perquè consideren que cal defensar els valors tradicionals i de jerarquia (conservadorisme).

Aquest terme d'esquerres i dretes prové de la Revolució Francesa. En la primera Assemblea Nacional, de 1791, els partidaris d'aprofundir en les reformes i avançar cap a la igualtat social estaven situats als seients de més a l'esquerra, mentre que els partidaris del retorn a la monarquia estaven situats als seients de més a la dreta. Aquesta tradició s'ha mantingut en molts parlaments, entre els quals el parlament català.

Un altre concepte polític que apareix sovint és el del centrisme. El centre polític no inclou cap ideologia en concret, sinó que és l'espai on es situen les formacions polítiques que prenen elements

SO1 Ciències Socials I Educació per a la ciutadania Professor: Abel Caldera 2de3

d'ideologies tant d'esquerra moderada com de dreta moderada.

Aspectes d'una col·lectivitat

La realitat d'una col·lectivitat es divideix en diversos aspectes. Cadascun d'aquests aspectes és tingut en compte per cada ideologia, la qual proposa una forma d'organitzar-lo.

Aspecte econòmic

L'economia és tot allò que té a veure amb els processos de producció, comerç, distribució i consum de béns i serveis. Els tipus de propietat, els mecanismes de comerç, els sectors econòmics existents, les relacions laborals... són aspectes econòmics.

Aspecte social

Tota societat es divideix en grups diversos. La divisió fonamental és a partir de les classes socials, grups formats a partir del grau de riquesa material. També hi ha altres grups específics com els joves, els jubilats o les dones, que responen a la divisió generacional o per sexes. L'articulació d'aquests grups, el grau d'integració o de diferència, l'accés a uns mateixos drets o riqueses, la moral sobre família o sexe... són aspectes socials.

Aspecte cultural

El conjunt d'informació, habilitats i costums que són presents en una societat constitueixen la cultura d'aquesta societat. La cultura és quelcom molt ampli i va des de la literatura o les arts fins a aspectes més quotidians com la cuina, els horaris i calendaris o l'artesania.

Aspecte polític

L'organització del poder públic a través de la política es fa a partir d'estructurar l'estat i l'administració d'una forma determinada. Tot allò que envolta la forma de ser del òrgans de l'estat i de l'administració és l'aspecte polític.

Cadascun d'aquests aspectes està molt lligat amb els altres, de tal manera que un canvi en un d'ells influeix enormement en elements dels altres.

Per exemple:

L'accés a un habitatge és un aspecte social. En l'aspecte econòmic, l'habitatge computa com un bé que es pot comprar i vendre lliurement en funció de les lleis del mercat. Això fa que en l'aspecte social la capacitat d'accés a un habitatge depengui molt de la riquesa que hom tingui (i per tant, de la classe social a la que pertanyi). Imaginem que a partir d'un moment determinat, l'habitatge deixi de computar com un bé de mercat i passi a ser un bé regulat per l'estat (per exemple, establint preus màxims que no poden traspassar-se). Això provocaria canvis en l'aspecte social, ja que la capacitat d'accedir a un habitatge augmentaria per a les persones de classe social més baixa.

SO1 Ciències Socials I Educació per a la ciutadania Professor: Abel Caldera 3de3