‘La web de lacèl·lula’Treball del Dr. Joan Ribera,guanyador del Concursd’Informàtica Ciutat de Lleida

PÀGINA 26

El Dr. Joan Viñas,nou rector de laUdLInformació sobre el nou equiprectoral

PÀGINA 29

edit

oria

l

3

El siglo XXI, al igual que el anterior, es un escenario de geno-cidios, ideas totalitarias y guerras injustas como la última queha sufrido Irak a pesar de la oposición de las Naciones Unidasy del clamor unánime en contra de la guerra de toda la pobla-ción mundial. Por suerte, la raza humana no ha olvidado el sig-nificado de la palabra solidaridad –entendida como la adhesióna la causa de otros– y muchas organizaciones dedican suesfuerzo y el poco dinero de que disponen aesos menesteres.

Por ello, es necesario destacar la laborsolidaria del Col·legi de Metges de Lleidaque este año ha otorgado el Tercer Premio ala Solidaridad en el ámbito sanitario a laONG Milpa. Milpa y la ONG guatemaltecaCeiba forman y organizan promotores de salud y comadronasen las aldeas indígenas de Guatemala.

Los 18.000 euros que, conjuntamente con el Ayuntamientode Lleida, se entregan a esta ONG se unirán a la ilusión detodas las personas que la componen y añadirán un pequeñogranito de arena a su trabajo.

Si los señores de la guerra, Bush, Blair y Aznar, hubieraninvertido el dinero de las bombas en organizaciones de ayuda,en lugar de un granito tendríamos la montaña de arena comocantaba hace años Jorge Cafrune. Por desgracia, los interesesinternacionales están muy lejos de las necesidades de la pobla-ción que muere de desnutrición, fiebre y disentería, entre otrascausas.

Solidaridad

sumari

Fotografia portada: Dr. Gascó i Dra. Serna

Número 40, maig del 2003Edició:Col·legi Oficial de Metges de LleidaRambla d’Aragó, 14, altell25002 LleidaTelèfon: 973 27 08 11Fax: 973 27 11 41e-mail: comll@comll.eshttp://www.comll.esbutlletimedic@comll.esConsell de Redacció:Miquel Buti SoléManel Camps SurrocaJoan Clotet SolsonaElena Franco GonzálezJosep M. Greoles SoléAlbert Lorda RosinachEmili Ortoneda MayoralÀngel Pedra CamatsEduard Peñascal PujolFerran Pifarré San AgustínJoan Prat CorominasJesús Pujol SaludCarles Roca BurilloÀngel Rodríguez PozoJosep M. Sagrera MisPlácido Santafé SolerTeresa Utgés NoguésJoan Viñas SalasDirector: Joan Flores GonzálezEdició a cura de:Magda Ballester. ComunicacióDisseny i maquetació:Baldo CorderroureCorrecció: Dolors PontPublicitat: COMLFotomecànica: Euroscript, SLImpressió: Artgràfic 2010, SLDipòsit legal: L-842/1996 · ISSN: 1576-074 X

Butlletí Mèdic fa constar que el contingut dels articles publicats reflecteix únicament

l’opinió de llurs signants

TARIFES PUBLICITÀRIESPreus per insercions al

Butlletí Mèdic (6 números/any)

OPCIÓ 1ESPAI CONTRACTAT PREU PER NÚMERO

1 Contraportada externa 721,21 �1 Contraportada interna 480,81 �4 Pàgines interiors 300,51 �Preu total insercions: 2.404,06 �

OPCIÓ 2ESPAI CONTRACTAT PREU PER NÚMERO

6 Pàgines interiors 300,51 �Preu total insercions: 1.803,06 �

OPCIÓ 3ESPAI CONTRACTAT PREU PER NÚMERO

6 Mitges pàgines interiors 150,25 �Preu total insercions 901,50 �

Els fotolits van a càrrec del client. Aquests preus no inclouen el 16% d’IVA

info

rma

ció

5

A la imatge superior, la Dra. Catalina Serna ausculta una nena maia. A lesimatges inferiors, dos centres assistencials.

Milpa és el nom que les comunitatsindígenes de Centreamèrica donen alblat de moro i a les terres on el culti-ven. Milpa representa l’afecte i el res-pecte a la terra i a la gent que l’habita.Per això, l’ONG, que va néixer l’any2000 a Burgos, té aquest nom. L’orga-nització va establir el 2002 una dele-gació a Lleida i compta amb uns 42socis econòmics i un grup més reduïtque, periòdicament, es desplaça aGuatemala. La Dra. Catalina Serna i elDr. Eduardo Gascó van iniciar les tas-ques de Milpa a Lleida.

Milpa, amb una majoria de coope-rants professionals de la salut,col·labora amb Ceiba, una ONG deGuatemala que desenvolupa la sevafeina als departaments de Huehuete-nango i Quiché. Aquests departa-ments estan situats a la serralada delnord-oest del país, els Cuchumata-nes, una regió fronterera amb Mèxic.Els habitants són majoritàriament indismaies que viuen en una situació d’ex-trema pobresa després d’anys deguerra civil, violència i desplaçaments.

L’assistència mèdica a aldees deHuehuetenango va ser la primeraexperiència el 2000 dels Drs. Gascó iSerna. I van decidir col·laborar ambMilpa perquè “treballa amb personalde la zona i evita crear futuresdependències”, explica EduardoGascó. L’objectiu últim de Milpa és

“proporcionar instruments i recursos ala població perquè pugui organitzar-sei desenvolupar-se per ella mateixa”, jaque l’Estat no disposa d’una xarxaestatal sòlida ni sanitària ni educativa.Tampoc hi ha serveis bàsics.

Promotors i llevadores

La llunyania de les aldees de lescapçaleres de departament, on noméss’arriba després d’hores i hores decaminar a peu, i la deconfiança delsindígenes respecte als hospitals, permales experiències prèvies, fan quesovint els malalts s’agreugin o, fins itot, morin a casa seva abans d’anar acercar remei. Per això, cal anar a visi-tar els pacients a les aldees.

Els cooperants que prestenassistència sanitària viatgen acom-panyats del promotor de salut de lacomunitat, que els informa sobre elspacients i fa d’intèrpret perquè elsindígenes només parlen l’idioma maia,i d’un membre de l’ONG Ceiba.

A més del promotor, una altra figuraimportant són les llevadores, uncàrrec que atorga la jerarquia de lescomunitats indígenes. Els caps desig-nen les dones que seran llevadoressense que el nivell de coneixements,tradicionals sempre, sigui un factorin

form

aci

ó

4

Formar promotorsde salut i llevadores

a GuatemalaEl Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COML) ha

atorgat el Tercer Premi a la Solidaritat en l’àmbitsanitari a l’ONG Milpa, que treballa en un projecte

conjunt amb l’ONG guatemalenca Ceiba per formar iorganitzar promotors de salut i llevadores a les aldees

indígenes del nord de Guatemala. L’import delprojecte, que té una durada de dos anys, és de

18.000 E. L’Ajuntament de Lleida en subvenciona 2/3parts i el COML 1/3 part, d’acord amb la dotació del

premi, que representa el 0,6% del pressupostcol·legial anual.

PASSA A LA PÀGINA 6

Text: Magda Ballester Fotos: Dra. Serna i Dr. Gascó

Milpa obté el Tercer Premi del COML a la Solidaritat en l’àmbit sanitari

info

rma

ció

7

Sensibilitzar i cooperar

Quan Gascó i Serna van tornar l’any2002 a Guatemala, tenien una ideamés clara sobre la seva cooperació:integrar-se en una estructura d’ajudades de Lleida, segons el metge. Amb-dós consideren que cal fer una tascade sensibilització i cooperació mit-jançant l’elaboració i la recerca definançament de projectes solidaris.

“La gent hi vol participar, però nosap com fer-ho”, diu el Dr. Gascó. Lafamília i les obligacions laborals impe-deixen a molts professionals fer esta-des llargues a Guatemala en qualitat

de cooperants. En canvi, és possibledes de Lleida treballar per la millora i eldesenvolupament dels sistemes desalut, apostar per la formació d’agentslocals i aconseguir-los recursos.

El projecte que ha obtingut el Premide Solidaritat del COML i la subvencióde l’Ajuntament de Lleida es desenvo-luparà a la zona Mam, que s’anomenaaixí perquè hi predomina l’ètnia maia.

Els professionals de la sanitat o d’al-tres activitats que desitgin cooperaramb Milpa poden demanar informacióal telèfon 973 280 010 o bé a gasco-ser@terra.es.

◆ Cal una tasca desensibilització icooperaciómitjançantl’elaboració i elfinançament deprojectes

A l’esquerra, el Dr. Eduard Gascó en una reunió de promotors de salut. A ladreta, una plantació d’herbes medicinals.

decisori. Les ONG intenten informar-les i formar-les des del respecte a laseva cultura, però aquesta és unatasca difícil i complexa. Una tasca,però, fonamental, ja que cap personaaliena a la comunitat no pot desenvo-lupar l’atenció a la dona.

Eduardo Gascó va assistir a una reu-nió de llevadores acompanyat d’untraductor i de la María, una llevadorade Ceiba. La trobada, celebrada enuna cabana, tenia l’objectiu d’explicarquè cal fer davant les hemorragiespostpart, que ocasionen una elevada

mortalitat.Ell explica que “les llevadores maies,

a part de pregar i fer imposicions demans, per remeiar les hemorràgies uti-litzen infusions d’una herba anomena-da milfulles, que és vasoconstrictora”.Els efectes de la infusió són, però,insuficients. La llevadora de Ceiba vaintentar convèncer la resta de donesperquè, a més d’utilitzar milfulles, lacridessin a ella, ja que “és a la zona ipodria posar sèrums, evacuar lespacients ...”, recorda Gascó. La Maríava comentar-li, després de la reunió,que no esperava gaires peticions d’a-juda sanitària.

info

rma

ció

6

VE DE LA PÀGINA 4

◆ Els caps maiesnomenen lesllevadores i elnivell deconeixementsno és un factordecisori

esp

ai

de

l’èt

ica

9

41. El metge té el deured’emprar tots els mit-jans adequats al seuabast que creguiadients, dirigits a pre-servar el dret fonamen-tal de l’ésser humà a laprotecció de la salut iprestar-li tota l’as-sistència necessàriaper a la conservació orecuperació de la salut.Ha d’assegurar, també,la profilaxi i ha de fervaler els seus criterisrespecte a les normesindividuals i col·lectivesd’higiene i de preven-ció.

42. El metge prendrà lesdecisions que creguiadients quan hi hagiuna situació de riscimmediat greu per a laintegritat física o psíqui-ca del malalt i no siguipossible aconseguirl’autorització delpacient o de les perso-nes que hi estiguin vin-

culades.43. El metge no emprarà

procediments ni pres-criurà medecines ambles quals no estiguidegudament familiarit-zat i que no estiguinbasades en l’evidènciacientífica o en l’eficàciaclínica, encara que elpacient hi consenteixi.

44. El metge que empritractaments no conven-cionals o simptomàticscorresponents al pro-cés que afecta elpacient està obligat ainformar-lo de la neces-sitat de no abandonarcap tractament neces-sari, i l’ha d’advertir demanera clara i entene-dora del caràcter noconvencional ni substi-tutori del tractament.Així mateix, està obligata coordinar-se amb elmetge responsable deltractament bàsic.

45. El metge ha d’extremar

la informació sobre elsriscos de l’acte mèdic iaconseguir el lliure con-sentiment del pacient,quan la seva finalitat nosigui el guariment d’unamalaltia però sí perse-guir un benefici per alpacient. Dins aquestconcepte de medicinavoluntària, s’hiinclouen, entre altres, laimplantació bucal i l’es-terilització i els actesmèdics amb finalitatestètica.

46. El metge ha de tenir encompte que el trasplan-tament d’òrganshumans de donadorvivent o de cadàver exi-geix que la seva neces-sitat hagi estat contras-tada i arbitrada col·lec-tivament amb la partici-pació d’experts.

47. El metge, en els casosen què la demanda demitjans terapèuticssigui superior a la sevadisponibilitat, haurà dedecidir basant-se encriteris mèdics i bioè-

tics.

48. El metge, en cas devaga de fam, ha deconsiderar que l’objec-tiu del vaguista no és lamort. El metge ha d’evi-tar qualsevol interferèn-cia aliena a la seva fun-ció professional i had’abstenir-se d’aplicarqualsevol terapèuticaquan qui fa vaga defam, un cop ha estatdegudament informat iconeix el pronòstic,hagi expressat d’unamanera lliure, explícita ireiterada, la seva nega-tiva a ésser ajudat. Elmetge ha de respectaren tot moment la volun-tat del pacient, prescin-dint del seu judici sobrela vaga i la seva motiva-ció. Quan rebi una ordrejudicial de tractamentmèdic ha de fer saber aljutge que èticamentestà obligat a respectarla voluntat del pacient ili ha de demanar quel’eximeixi de l’obligacióde tractament.

En aquest capítol, que inclou els arti-cles 41-48, el codi tracta alguns aspec-tes relacionats amb el tractament, unapart essencial de l’acte mèdic.

Del 41 al 43 ens alerta sobre lanecessitat de seguir els principis gene-rals del codi: vetllar per la qualitat i l’e-ficiència de la pràctica mèdica (2).

La primera lleialtat del metge ha d’és-ser envers la persona que atén, la sevasalut ha d’interposar-se a tota altraconveniència (8), fet que s’ha de teniren compte en la presa de decisionssobre la base de criteris mèdics i bioè-tics quan la demanda de mitjansterapèutics sigui superior a la disponi-bilitat, tal com l’article 47 ens demana.

Hem d’utilitzar tots els mitjans ade-quats al nostre abast que creguemconvenients per fer una medicinaholística integral –profilaxi, prevenció,conservació o recuperació de la salut–.Lògicament, hem de prendre les deci-sions adients davant un risc immediatgreu per al malalt quan no sigui possi-ble aconseguir-ne l’autorització acausa del seu procés. Hem de saberresistir si patim excessiva pressió delsnostres gestors envers l’estalvi econò-

mic, sense evidència científica, queposa en perill el malalt o ens impedeixoferir-li l’assistència de qualitat quenecessita.

L’article 43 ens demana autocrítica i

humilitat suficients per conèixer lesnostres limitacions i no sobrepassar-les, per no posar en perill el malalt, aixícom no prescriure tractaments no ava-lats per la ciència d’avui, encara que elmalalt ho vulgui.

L’article 44 fa referència a les malanomenades medicines comple-mentàries. El metge està obligat ademanar al pacient que segueixi elstractaments validats necessaris i acoordinar-se amb el seu metge res-ponsable. Es tracta d’evitar que elsmalalts arribin massa tard a la medici-na científica amb tumors que ja notenen possibilitats curatives, etc.

L’article 45 adverteix que és neces-sari que quedi clara la informació i elconsentiment en la pràctica de lamedicina comercial a demanda delclient: estètica, esterilitzacions, opera-cions dentals, etc. Es tracta d’unamedicina de resultats i, per tant, d’altrisc de denúncia ja que mai es potgarantir completament.

L’article 48 tracta sobre la vaga defam. El metge no pot anar en contra del’autonomia del malalt i si aquest, unavegada comprovada la seva capacitati voluntat lliure, vol seguir en la vaga defam nosaltres hem de respectar-lo. Siel jutge ens obliga a tractar-lo, l’inten-tarem convèncer de la nostre obligacióde respectar la voluntat del pacient i lidemanarem que ens eximeixi de l’obli-gació del tractament.

El tractament mèdicDr. Joan Viñas Salas

CODI DEONTOLÒGICCapítol V. Del tractament

◆ La primeralleialtat delmetge ha de serenvers el malaltque atén

◆ Cal demanar alpacient quesegueixi elstractamentsvalidats

info

rma

ció

8

Els indicadors de salut delshabitants de la serralada delsCuchumatanes, on estan situatsels departaments de Huehuete-nango i Quiché a 2.500 m d’alti-tud, són molt dolents. De fet,cap estadística no els mesuraperquè la xarxa estatal és inexis-tent. Bàsicament, s’hi practica“la medicina contra la pobresa”,perquè les principals afeccionssón la misèria, la desnutrició i lamanca d’higiene i de serveismínims (clavegueram, abasti-ment d’aigua potable, etc.).

Els quadres més comuns sóngastrointestinals, respiratoris iparasitaris per les condicionshigièniques, que afecten deforma molt important la poblaciópediàtrica. Hi ha també una taxaelevada de desnutrició infantil ies troba amb frequència patolo-gia ginecològica i obstètrica peldèficit de recursos sanitaris.

Medicina contra la pobresa

Acte de lliurament del Premi a la Solidaritat del COML El president del COML, Xavier Rodamilans, i la vicepresidenta, Rosa Pérez, van lliurar el

Tercer Premi a la Solidaritat en l’àmbit sanitari al Dr. Eduardo Gascó, de Milpa, en eldecurs de l’acte que es va celebrar el 21 de març a l’Auditori Enric Granados de Lleida.

Seguidament, l’orquestra La Locomotora Negra va oferir un concert de jazz alsassistents. El Col·legi de Metges va organitzar aquesta vetllada per commemorar el 25

aniversari de la Facultat de Medicina de Lleida.

proves de funcionalitat frontal i s’haobservat que hi ha una disminució delflux sanguini prefrontal en aquestspacients respecte a un grup control. Elcòrtex prefrontal s’ha associat perestudis neuropsicològics als símpto-mes negatius de l’esquizofrènia i ésuna zona diana per al disseny de nousantipsicòtics atípics.

Destaca, doncs, una correlació entreles alteracions funcionals trobadesamb la SPECT i altres troballes, compodrien ser estudis clínics, neuropsi-cològics, neurofarmacològics i, fins itot, neuroquirúrgics. S’arriba, així, alprincipi d’una integració de les neuro-ciències en el món dels trastorns men-tals. Tal com deia Brancusi, les cosesno són difícils de fer, el que és difícil ésposar-nos en condició de fer-les.Sembla que ja ens estem posant encondició de fer aquesta integració.

Amb tot, amb relació als trastornspsiquiàtrics, no hi ha suficients provesque la SPECT tingui la sensibilitat il’especificitat necessàries requeridesper qualsevol tècnica amb finsdiagnòstics o pronòstics. Una de lescauses que indueixen a confusió en

qualsevol intent de consolidar les tro-balles de la SPECT en protocols clí-nics significatius és que hi ha impor-tants discrepàncies entre les capaci-tats d’exploració dels sistemesSPECT utilitzats actualment i, també,en la interpretació dels resultats. Defet, en clínica psiquiàtrica no s’utilitzala SPECT com a prova complementà-ria, sinó només en el camp de la recer-ca i en pacients molt seleccionats, enel context de diagnòstics diferencialsen processos atípics. Manca, per tant,determinar quin és el paper definitiuque ha de tenir aquesta prova dins elmaneig clínic diari en els trastornsmentals.

Així, la clàssica distinció entre orgà-nic i funcional per diferenciar entretrastorns mediconeurològics i tras-torns psiquiàtrics cobra un nou signifi-cat, entenent com a funcional lapresència d’alteracions neurobiològi-ques constatades, entre altres mèto-des, a través de les diferents provesde neuroimatge funcional. Desapareix,així, l’antic dualisme cos-ment, tot ique les malalties mentals es continuïnanomenant funcionals.

med

icin

a d

’ava

ntg

ua

rda

11

BIBLIOGRAFIA1. Hales R., Talbott J. A., Yudofsky S.C. “Pruebas de laboratorio y otrastécnicas utilizadas en psiquiatría”.DSM IV Tratado de psiquiatría, 3aedició, 2000, 293-293,1665. Ed. Mas-son.2. Kaplan H., Sadock B. “El cerebro yla conducta (neuroimagen)”. Sinopsisde psiquiatria, 8a edició, 2001, 138-148, 527-528. Ed. Panamericana.3. Brower MC, Price BH. “Neuropsy-chiatry of frontal lobe dysfunction inviolent and criminal behavior: a criti-cal review”. Journal Neurology nero-surgery Psychiatry, 2001, des., 71(6):720-7264. Camargo EE. “Brain SPECT inneurology and psichiatry”. JournalNuclear Medecine, 2001, abr., 42(4):611-6235. Devous MD. SPECT functionalbrain imaging. Technical considera-tions. “Journal Neuroimaging”, 1995,jul., suppl,. 1: S2-13.

La SPECT i el seuús en psiquatria

Dins d’aquestes proves, la més asse-quible és la tomografia per emissió defotó simple (SPECT). La SPECT con-sisteix en una tècnica d’imatge d’altaresolució. Comprèn una sèrie de com-postos radioactius que estudien lesdiferències regionals en el flux sangui-ni cerebral. Aquesta tècnica registra ladistribució de l’emissió del fotó en eltorrent sanguini, segons el grau deperfusió en les diferents regions cere-brals. Ens dóna informació segons elflux sanguini cerebral, que està moltrelacionat amb la taxa de metabolismede la glucosa. No mesura el metabo-lisme neuronal directament, però enspot proporcionar una mesura indirectade l’activitat neuronal.

La SPECT utilitza compostos etique-tats com a isòtops emissors d’un solprotó (I 123, Tc 99m, Xe 133); a més d’uti-litzar aquests compostos per mesurarel flux sanguini, es pot utilitzar lligandsmarcats per fàrmacs i neuroreceptors,com per exemple de receptors mus-carínics, serotoninèrgics i dopaminèr-gics marcats amb iode - 123. Una vega-da els compostos emissors d’un fotóarriben al cervell, els detectorscol·locats al voltant del crani delpacient detecten les seves emissionsde llum. Aquesta informació passa aun ordinador, que constitueix imatgestransversals de múltiples nivells delcervell i, per tant, es capaç de visualit-zar el sistema nerviós central (SNC) endiferents dimensions. La informació

obtinguda es relaciona amb la localit-zació cerebral i la quantitat relativa delradionúclid que hi ha en un lloc deter-minat.

Per estimular les zones específiquesque cal estudiar s’utilitzen proves neu-ropsicològiques i farmacològiques.Aquestes proves estimulen regionsespecífiques de l’activitat cerebral, hiha una correspondència entre les fun-cions realitzades i les regions cere-brals concretes que es volen estudiar.El resultat es compara amb la funciónormal. Un exemple d’alguna de lesproves realitzades és el winsconsincard sorting test que estimula la regiófrontal.

Podem trobar alteracions del fluxsanguini en molts trastorns cerebrals,com ara les malalties cerebrovascu-lars, les demències (malaltia d’Alzhei-mer, malaltia de Pick...), l’epilèpsia,tumors cerebrals malignes, malaltiesdel moviment, trastorn obsessiu com-pulsiu, síndrome de Gilles de la Tou-rette, l’esquizofrènia, alteracions del’estat d’ànim, trastorns de la perso-nalitat, trastorn per crisis d’angoixa idrogues d’abús, entre altres.

En la patologia psiquiàtrica es potveure alteracions en diferents zonescerebrals del flux sanguini, segons lapatologia que s’estudia:

· En els trastorns de l’estat d’ànims’ha constatat una disminució de l’ac-tivitat metabòlica en el lòbul frontal,especialment del còrtex prefrontal

esquerre, zona que es considera enl’actualitat com a zona diana d’algunstractaments experimentals, com l’esti-mulació magnètica transcranial.

· En el trastorn obsessiu compulsius’observa una activitat anormal en lesestructures corticolímbiques, ganglisbasals, tàlem i còrtex prefrontal. Demanera molt interessant, les vieslesionades empíricament per la psico-cirurgia del TOC són precisamentaquestes. En aquests pacients, a mésa més, hi ha estudis on s’ha vist queen els obsessius que milloren desprésde tractament, tant farmacològic compsicològic, apareix una normalitzaciódel metabolisme. És a dir, la milloradesprés de tractament psicològictambé s’associa a una millora funcio-nal objectivada mitjançant la SPECT.S’obre, així, tot un nou camp d’acció,fins i tot conceptual, sobre la causa del’eficàcia d’alguns tractaments psi-cològics, ja q ue són eficaçosperquè modifiquen la funció d’algunesvies neuronals, de manera que tambéserien tractaments biològics.

· En l’esquizofrènia s’ha realitzat laSPECT mentre el pacient du a terme

med

icin

a d

’ava

ntg

ua

rda

10

Hi ha qui defineix la psiquiatria com la branca de lamedicina interna que tracta sobre els trastorns

mentals i del comportament. De fet, cada vegada hiha més evidències que una gran part dels trastornsmentals, si no tots, tenen una base neurobiològica

determinada. Cal dir, però, que en la majoriad’ocasions les alteracions evidenciades són tan fines

que les proves clàssiques de neuroimatge no lesdetecten. Així, l’ús de la TAC i de la RMN en

psiquiatria és més aviat per descartar altres trastornsque per objectivar alteracions en els pacients

psiquiàtrics. En canvi, un nou camp apareix amb lesproves de neuroimatge funcional, com són el PET, la

SPECT i la RMN funcional, proves que revolucionen elcamp de les neurociències, entre elles, la psiquiatria.

Dr. Josep Pifarré Paredero i Aurora Torrent Setó · Servei de Salut Mental i Drogodependències.

Gestió de Serveis Sanitaris - Hospital de Santa Maria

tot dels referents, i la seva constantactualització.

· Unificació i difusió dels protocols devacunacions.

· Recull d’informació sobre pautesde vacunació per a immigrants i/oper a persones amb vacunacionsincompletes.

· Organització de campanyes vacu-nals.

· Avaluació de les campanyes.· Investigació i optimització de lescobertures vacunals per edats, fac-tors de risc per a professionalssanitaris, etc.

· Conscienciació de la importànciade l’acte de vacunació: la vacuna-ció oportunista, el registre, l’educa-ció sanitària i la detecció i declara-ció de casos reals de reaccionsadverses postvacunals.

· Unificació i millora dels sistemes deregistre informatitzats.

· Coordinació amb altres àmbitsassistencials (hospital) i altres xar-xes de vacunacions (presons,mútues...) per comptar amb profes-sionals de contacte en els diferentsllocs on s’administren vacunes ambl’objectiu d’intercanviar informació.

La I Jornada de Vacunes

La comissió va organitzar l’any 2002la I Jornada de Vacunes a l’Àmbit Llei-da com a fòrum de debat per millorarla coordinació entre els àmbits assis-tencials i els organismes implicats entractaments d’immunitzacions i esti-mular el seu interès.

La jornada va ser un èxit i, posterior-ment, s’ha comprovat que el contacteamb altres xarxes sanitàries hapermès agilitzar el traspàs de dadessobre immunitzacions.

Seguidament, oferim als lectors i lec-tores de Butlletí Mèdic un resum de lesponències i de les taules de debat.

Canvis al calendari vacunal, a càrrecdel Dr. Joan Batalla, de la DireccióGeneral de Salut Pública del Departa-ment de Sanitat.

El Dr. Batalla va definir el calendarivacunal com una eina sanitària queestableix l’administració sistemàtica ila cronologia de diferents vacunes a fid’obtenir una immunització adequadade la població davant determinadesmalalties que es poden prevenir ambles vacunes. Les vacunes que s’hand’incloure en un calendari han decomplir una sèrie de requisits: s’hand’adaptar a l’endèmia del país, han deproduir immunitat de grup i han de sereficaces, eficients i segures.

El primer calendari vacunal a Cata-lunya data del 1980 i s’ha modificatamb la introducció de noves vacunes icanvis en l’edat d’administració fins al’actual calendari aprovat el maig del2002. Tots aquests anys d’administrarvacunes han comportat una davalladade les malalties infeccioses per lesquals es vacuna. Destaca l’eliminacióa Catalunya de la diftèria, la pòlio i larubèola congènita.

Immunitzacions. Propostes de millo-ra i de coordinació dels diferentsàmbits assistencials, taula rodona.

Intervenció del Dr. Pere Godoy, capde la Secció d’Epidemiologia de la re

por

tatg

e

13PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT

MALALTIA CASOS (1985) 2000 % DE VARIACIÓ

Diftèria - - Eliminada

Tos ferina 6.576 38 -99,4

Xarampió 8.589 53 -99,4

Tètanus 20 6 -70

Poliomielitis - - Eliminada

Rubèola congènita - - Eliminada

Parotiditis 11.804 213 -98,2

Rubèola 23.486 11 -99,9

Antihaemophilus influenzae 14 21 +50

Variació en la incidència de malalties vacunables a Catalunya

La comissió de vacunes del servei d’a-tenció primària Pla d’Urgell, Noguera,Segarra i Urgell ja treballa en l’organit-zació de la II Jornada de Vacunes aLleida. Aquesta jornada abordaràtemes com la vacunació de l’adult, l’e-ducació sanitària dels mateixos sani-taris i de la població general, les pro-peres novetats en el calendari vacunali l’avaluació d’altres propostes demillora establertes en la I Jornada.

La comissió de vacunes SAPPUNSU, organitzadora l’any 2002 dela I Jornada, va néixer l’any 1996 apartir de la inquietud d’un grup de pro-fessionals interessats en el tema de lesimmunitzacions i motivats per lesmancances en l’àmbit de la formació ila informació.

La comissió està formada per 1 o 2professionals d’infermeria (referents)de cada àrea bàsica de salut (ABS),que actualment són: Teresa Pujol,Adelina Albana, Pepi Estany, TeresaEstrada, Maria Abelló, Azucena Pera-les, Xaro Mas, Rosa M. Bacardit, MariaBarqué, Mercè Pollina, Siscu Bragulat,Magda Roig i Marta Miret. Els objec-tius són posar en comú les inquietudsi els problemes relacionats amb lesimmunitzacions i la recerca de solu-cions.

La comissió, que celebra reunionsperiòdiques, recopila informació sobre

immunitzacions, treballa un programade vacunacions amb tots els protocolsde cada vacuna amb les actualitza-cions corresponents i ha revisat elssegüents temes:

· Manteniment de la cadena de fred,detecció de les mancances (neve-res, termòmetres, transport) i recer-ca de solucions (vehicle de trans-

port refrigerat de Sanitat).· Unificació de les comandes, regis-tres i declaracions.

· Formació dels professionals, sobre-

rep

orta

tge

12

Comissió devacunes, un pas

endavant per la millora

Pepi Estany, Marta Miret, Maria Barqué, Teresa Pujol, Azucena Perales · Membres de la comissió

de vacunes de la SAP PUNSU

La comissió de vacunes del servei d’atenció primàriaPla d’Urgell, Noguera, Segarra i Urgell (SA PUNSU)prepara la celebració de la II Jornada de Vacunes a

l’Àmbit Lleida per a la segona quinzena d’octubred’enguany. SA PUNSU va organitzar l’any 2002 la I

Jornada, un fòrum de debat per millorar la coordinacióentre els àmbits assistencials i els organismes

implicats en tractaments d’immunitzacions.

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Tètanus 2 2 1 0 1 1 0

Catarro 18 19 4 0 2 5 0

Xarampió 69 32 6 1 2 1 0

Rubèola 49 17 2 0 0 0 0

Parotiditis 18 19 4 0 2 5 0

Hepatitis A 5 21 47 11 2 7 2

Hepatitis B 3 4 4 5 1 4 7

Meningococ C - 3 1 2 0 3 0

Haemophilus infl. B 2 1 0 0 1 0 0

Evolució de la incidència de malaltiesimmunopreventives a la regió de Lleida

Del 1980 al 2001 no s’ha notificat cap cas de diftèria ni de pòlio

Al Centre Penitenciari Ponent hi haactualment un nombre aproximat de900 interns. Les característiques dela població penitenciària en elmoment de l’ingrés són freqüentmentles següents:

· Nivell cultural i sociosanitari baix.· Poca responsabilitat sanitària.· Moltes vegades provenen defamílies desestructurades.

· Abundant població estrangera.· Usuaris de drogues.· Diferents escales de valors.· Malalties relacionades amb elconsum de drogues.

· En molts d’ells, l’estada a la presóés el seu primer contacte amb lasanitat.

Quan ingressa un intern, la nostratasca és introduir-lo en els progra-mes de vacunes que desenvolupem:vacuna antitetànica (VAT), vacunaantihepatitis B (VHB) –prèvia extrac-ció de sang per determinar l’estatdels marcadors– i la campanya anualde la grip (VAG) a tots els internsinteressats en la vacunació. Qualse-vol altra vacunació específica, compoden ser l’antipneumocòccica il’antimeningocòccica, entre d’altres,s’administren segons criteri mèdic.

Aproximadament, del 99% delsinterns disposem de marcadorsd’hepatitis. D’aquests, al 100% se’lsha ofert la possibilitat de vacunar-se.Un petit percentatge s’hi nega o bémarxa en llibertat i no sabem la con-tinuïtat de la pauta.

Amb relació a la mobilitat intracen-tres, tenim una història clínica infor-matitzada única per a totes les pre-sons de Catalunya, la qual cosa ensfacilita el seguiment de les actua-cions iniciades en qualsevol delscentres penitenciaris.

El calendari de vacunacions estàadaptat a les necessitats i caracterís-tiques d’aquesta població. A tots elsinterns se’ls entrega el carnet vacu-nal de Sanitat.

A més a més, des del seu ingréstenen la possibilitat d’assistir a xerra-des informatives que s’efectuen alcentre. Els interns tenen a l’abast totala informació referent a prevenció,riscos, etc., en forma de cartells i tríp-tics distribuïts als mòduls.

Tenint en compte que moltes vega-des la seva estada a la presó és elprimer contacte amb la xarxa sanità-ria i que no sabem quina continuïtattindran quan estiguin en llibertat, elque ens interessa és administrar el

major nombre de dosis possibles.Així, la pauta de VAT és 0-1-6 mesosi no un any com s’acostuma a ferperquè, si la seva estada és curta, enel període de 6 mesos marxa benvacunat. La VHB l’administrem ambpauta de 0- 1- 2- 12 mesos, perquèen tres mesos portin 3 dosis posa-des. Pel que fa a la VAG, cada anyse’ls ofereix la possibilitat de vacu-nar-se en el termini que dura la cam-panya.

No tenim cap mena de limitació enl’administració de les vacunes que

siguin necessàries.Tot i que l’educació sanitària de la

nostra població és prioritat pels pro-fessionals que treballem en aquestmedi, i no solament al llarg de l’esta-da sinó un cop estan en llibertat, mol-tes vegades ens trobem en els rein-gressos que la nostra tasca educati-va no ha estat gaire fructífera perquè,en lloc d’aprofitar els coneixementsen el seu medi habitual, l’únic que fanés adaptar-se novament al seu àmbiti perdre tot el que havíem iniciat alcentre.

Creiem molt necessària la coordi-nació amb els altres àmbits assisten-cials per evitar aquests problemesmitjançant una història mèdica infor-matitzada única de totes les dadesde la població per donar continuïtatals tractaments.

Si bé tenim un avantatge important,quan els anem a “buscar” per qual-sevol motiu sanitari els tenim a l’a-bast –al carrer és una població dedifícil accés– i els trobem al centrequan és necessari, pensem que lacontinuïtat és molt important i espodria aprofitar el contacte que moltsd’aquests pacients tenen, per exem-ple, en consultoris especialitzats ensida, dispensaris de metadona, ser-veis socials, recursos externs, etc.,on acudeixen de manera més fre-qüent que als CAP.

prevenció en els viatges internacionals,a càrrec de Teresa Mejías, coordinado-ra d’infermeria del Servei d’Atenció alViatger Internacional de l’Hospital Clí-nic.

La ponent remarca que els riscos enels viatges internacionals depenen delpaís, l’itinerari, l’estació de l’any, eltipus de viatge i la conducta del viat-ger, entre d’altres.

Així com s’han de tenir en compte lesdiferents vies de transmissió de malal-ties infeccioses (per antròpodes, peraliments, per relacions sexuals, pelbany...), també s’han de recomanar elsdiferents mètodes de prevenció comles immunitzacions, les quimioprofila-xis i les conductes d’evitació a l’horade programar un viatge perquè siguiun plaer segur.

Immunitzacions dels treballadorssanitaris, presentat per RosamaryLópez, infermera supervisora d’higienehospitalària de l’HUAV, que assenyalaels objectius de les vacunacions delstreballadors sanitaris:

· Protegir els treballadors de lesmalalties infeccioses.

· Evitar la transmissió treballador-usuaris.

· Col·laborar en l’aplicació delscalendaris de vacunacions de l’a-dult.

La cobertura vacunal en treballadorssanitaris és baixa. En el cas de lavacuna de la grip és del 15%. Cal bus-car estratègies de captació.

La seguretat de les vacunes, per LluísUrbitzondo, de la Direcció General deSalut Pública del Departament deSanitat, que defineix la seguretat comla capacitat de prevenció d’un riscreal. Es pot afirmar que les vacunessón segures perquè els beneficis sónsuperiors als riscos.

Quan parlem d’una reacció adversaa una vacuna cal buscar l’evidènciaque estableix la relació causal.

Grups socials antivacunes, a càrrecde Magda Campins, del Servei deMedicina Preventiva i Epidemiologiade l’Hospital de la Vall d’Hebron.

L’important avenç en vacunes en lesúltimes dècades ha comportat unadisminució significativa de malaltiesinfeccioses per les quals vacunem,segons la ponent. D’això se’n deriva:

· Disminució de la percepció del riscde la malaltia.

· Augment del nombre de reaccionsadverses a l’augmentar el nombred’individus vacunats.

· Aparició de fonts d’informació ambopinions no contrastades científica-ment.

· Grups de població que no acceptenser vacunats.

· Difusió de notícies que associendeterminades malalties a les vacu-nes, sense que hi hagi una relaciócausal establerta.

L’educació sanitària és el mètode perfer arribar una informació correcta a lapoblació. També hi han de contribuirels mitjans de comunicació.

rep

orta

tge

15

◆ L’estada a la presó és,moltes vegades, elprimer contacte ambla xarxa sanitària

Situació al CentrePenitenciari Ponent

Carmen Bullich Espax, Nelly Geijo Calvet, Ramon Planella Vendrell, Lluís Camí Asencio

rep

orta

tge

14

Delegació Territorial de Sanitat de Llei-da, sobre Vacunes: situació a la regióde Lleida

El Servei d’Epidemiologia de la dele-gació ha integrat els diferents canvisen els calendaris vacunals i ha passatd’una distribució de 95.582 dosis devacunes l’any 1994 a 247.344 l’any2000, amb cobertures de prop del100% en vacunacions infantils (DTP,DTPa-Hib, DT, Po, TV), segons el Dr.Godoy.

El departament distribueix des del1994 la vacuna antigripal. El nombrede dosis subministrades l’any 2000 vaser de 75.994, la qual cosa suposauna cobertura del 65,7% en la pobla-ció de > 65 anys.

En vacunacions internacionals, l’any2001 es van administrar 500 dosis devacuna de la febre groga, prop de1.100 d’antitifoidal, 1.289 d’hepatitisA, 300 d’hepatitis B i més de 300 deMCAiC

L’augment de les cobertures vacu-nals a la regió ha comportat la dismi-nució de la incidència de les malaltiescorresponents.

Intervenció de la Dra. Ester Barbé, dela Unitat Bàsica de Prevenció del’Hospital Universitari Arnau de Vilano-va, que descriu els diferents àmbitsassistencials on s’administren vacu-nes (hospitalari, atenció primària, salutlaboral, salut escolar...), en contextosdiferents (població general, col·lectiuprofessional...), amb competènciescomunes (gestió dels programes devacunacions, vacunar la població,seguir i completar pautes) i limitacionsi dificultats comunes als diferentsàmbits assistencials.

Hi ha, segons la Dra. Barbé, vacunespròpies d’un àmbit, però no exclusi-ves, com poden ser les vacunes sis-temàtiques pròpies de l’atenció primà-ria o pròpies de l’àmbit laboral: l’hepa-titis B per als sanitaris o l’hepatitis Aper als manipuladors d’aliments.

Intervenció de la Dra. Teresa Miró, deMidat Mútua, que planteja el paperque tenen les mútues d’accidents detreball i malalties professionals en lavigilància de la salut durant l’edatlaboral de la persona. Destaca latasca de les mútues en la vacunacióde Td, HB i grip, per motius profes-sionals i/o en cas d’accidents, atèsque la persona en edat laboral normal-ment té pocs contactes amb el mónsanitari.

Intervenció de la Sra. Estany, mem-bre de la comissió de vacunes de laSAP PUNSU, que exposa el funciona-ment de la comissió de millora i, a par-tir de reptes com la dificultat per apli-car els canvis, conèixer l’estat vacunalprevi i constatar que hi ha professio-nals poc motivats, sorgeix la necessi-tat de la jornada i d’aquesta taula depropostes de millora i coordinació.

Les limitacions fonamentals dels pro-grames d’immunització són:

· Diferents xarxes sanitàries, no coor-dinades.

· Dificultat per conèixer l’estat vacu-nal previ.

· Pèrdues en el seguiment.

· Noves vacunes, nous usuaris.· Necessitats formatives per consen-suar canvis i posar-los en marxa.

· Disponibilitat de vacunes.· Professionals antivacunes.· Problemes organitzatius del mateixcentre.

Com a propostes de millora s’acordatreballar en:

· Formació continuada dels profes-sionals.

· Vacunació oportunista.· Transferència dels usuaris. · Educació sanitària dels usuaris iconscienciació de la població.

· Millorar els registres.· Millorar les cobertures i consensuardades.

· Comunicació telefònica, per fax icorreu electrònic.

· Respondre a la incorporació denoves vacunes.

Altres temes d’actualitat exposats:

Immunitzacions i altres formes de

VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

CENTRE VACUNAL N %

Centre ABS 136 77,3

Centre CDS 11 6,2

Centres privats 12 6,8

Hospitals 7 4,0

Institucions 4 2,3

Municipals 3 1,7

ICS no reformats 3 1,7

Centres vacunals de la regió de Lleida

Estructura del programa

Secció d’Epidemiologia de Lleida(Centre regional de vacunes)

Comanda/Distribució

Centres vacunals dela regió de Lleida

Centre internacionalde vacunes

Programa de salutescolar

Administració de vacunes

◆ El contacte amb altres xarxes sanitàriesha permès agilitzar el traspàs de dades

◆ Les vacunes han comportat unadavallada de les malalties infeccioses

de la vida amb l’increment en laincidència de malalties al·lèrgiquesque s’observen en els últims anys,encara que això no està suportat percap evidència científica, ja que aquestincrement també s’ha vist en zones onno s’ha produït l’increment dels actesvacunals.

Com és evident, no administremtotes les vacunes possibles, perquèapareixen noves vacunes, de nousantígens, més purificades, noves com-binacions de vacunes per disminuir elnombre d’injeccions, noves vies d’ad-ministració... Tanta diversitat fa quecoexisteixin calendaris diferents.Sense anar més lluny, a l’Estat espan-yol cada comunitat autònoma disposadel seu propi calendari, amb petitesdiferències tot i compartir una basecomuna. Tampoc acaba aquí el desor-dre: les societats científiques (Associa-ció Espanyola de Pediatria, AmericanAcademy of Pediatrics) recomanencalendaris també discretament dife-rents als aprovats per les autoritatssanitàries.

Les diferències principals estan en lainclusió de dues noves vacunes, la dela varicel·la i la vacuna antipneu-mocòccica conjugada. La primera per-què, malgrat que la varicel·la sigui unamalaltia habitualment banal, l’elevatnombre de casos provoca unaincidència no menyspreable d’hospita-litzacions per complicacions, a més del’elevat cost social que suposa, que faque el cost econòmic de la vacuna esvegi compensat pels beneficis. En elcas de la vacuna antipneumocòccicaheptavalent, la disminució de patolo-gia invasiva greu per streptococcuspneumoniae en els nens vacunats faque se n’hagi de considerar l’adminis-tració a pesar de l’elevat preu.

La coexistència d’aquests diferentscalendaris, que poden derivar fins i toten calendaris “personalitzats”, podriasuposar greus problemes en cas decanvis de lloc de residència. Això, afor-tunadament, no passa en la pràcticapediàtrica per la generalització de l’úsper part dels professionals sanitaris delcarnet de salut, que tots els pares por-ten a les consultes, on s’anoten lesdades més rellevants de la salut delnen i, evidentment, les vacunes admi-nistrades. Aquesta eina ens permetcompletar els calendaris en nens queels han començat de manera diferentde la que seguim en el nostre medi iaixí han complert perfectament la sevamissió de transmissió d’informacióentre professionals.

A pesar de tot, podríem considerarque la població pediàtrica en el nostrepaís presenta un índex de coberturavacunal excel·lent. No hem, però, d’a-baixar la guàrdia, queden problemesper resoldre:

- Nens immigrants o adoptats, delsquals podem no tenir una coneixençacerta del seu estat vacunal. En aquestscasos, és important actualitzar elcalendari tan ràpid com sigui possible,

de manera que s’administra el majornombre d’antígens en el menor nom-bre de visites.

- Encara que, afortunadament, nosón gaire abundants, també hi hagrups socials que rebutgen les vacu-nes per als seus fills, ja sigui per por alsefectes secundaris, per no administrartantes punxades als nens o per la cre-ença que aquest bombardeig de vacu-nes pot tenir alguna cosa a veure ambl’increment d’altres malalties com lesal.lèrgiques. La nostra labor com aprofessionals sanitaris és la d’aconse-llar la vacunació de tots els nens ambl’evidència existent dels seus efectesbeneficiosos, tant individuals comsocials, i treure la por dels efectessecundaris que, com he dit abans,sempre són molt menys nocius que la

malaltia. Fins ara hem comentat l’excel.lent

cobertura vacunal dels nens méspetits, però caldrà incidir a manteniraquesta cobertura en nens mes grans,adolescents i adults. A vegades, pas-sem per alt les vacunes dels 4 i 6 anys,i no diguem res dels records de diftèriai tètanus cada 10 anys. Cal que man-tinguem com un hàbit en la nostrapràctica la comprovació del calendarivacunal, recordar als pares les prope-res dosis que cal administrar i, comsempre, reflectir-ho clarament al car-net de salut.

Quin futur ens espera?

Les vacunes segueixen evolucionant.La tendència és vacunar enfront demés malalties, amb vacunes méssegures i amb la mínima molèstia peral pacient.

La troballa d’una vacuna efectivaenfront d’una de les malalties infeccio-ses que més por fan als pediatres, laproduïda per meningococ B, és unaassignatura pendent. La introduccióde la vacuna antimeningocòccica C haprovocat una marcada disminució delscasos de malaltia per aquest microor-ganisme, per la qual cosa esperemque la introducció de la B tingui elmateix efecte, però encara està enfase de desenvolupament.

S’investiga també sobre altres malal-ties, potser no tan greus, però que pro-voquen elevada morbiditat en l’edatinfantil, com el virus respiratori sincitial,el rotavirus o l’estreptococ B. Una deles vacunes que probablement s’in-clourà també en els calendaris infantilsserà la de la grip, per la morbiditat queprovoca i pels seus possibles efectesbeneficiosos en la disminució de pato-logia de vies respiratòries, com l’otitismitjana.

L’administració de tots aquests antí-gens comportaria un nombre tan ele-vat d’injeccions que en faria inviablel’administració. Per aquest motiu, lesinvestigacions actuals es dirigeixencap a la combinació de vacunes enuna sola injecció sense perdre capaci-tat immunògena i cap a la recerca denoves vies d’administració, com lanasal per a la vacuna de la grip.

Com a professionals encarregats devetllar per la salut dels nens tenim lamissió de seguir esforçant-nos permantenir aquesta cobertura vacunal irecomanar als nostres pacients l’admi-nistració de les vacunes i mantenir elcarnet de salut com a eina de trans-missió d’informació.

En aquestes primeres èpoques de lavida, cal conscienciar els pares i elsnens de mantenir actualitzat el calen-dari vacunal ja que per mantenir laimmunitat correcta cal administrar lesdosis de record marcades i així acon-seguir que les taxes de vacunacions al’edat adulta siguin en un futur tanbones com les que actualment tenimen la població infantil.

rep

orta

tge

17

Últim cas de pòlio a la regió europea del’OMS (Turquia, 26/11/98).

◆ Hi ha grupssocials, noabundants, querebutgen lesvacunes per alsseus fills

Els pediatres hem estat sempre delsmetges més sensibilitzats envers lesmalalties infeccioses i la seva preven-ció, possiblement perquè gran part dela nostra tasca assistencial està cen-trada en aquesta patologia.

Moltes de les malalties infeccioses,de fet, s’anomenaven “malalties prò-pies de la infantesa”, encara que ara jaho han deixat de ser i són quasi unrecord en els llibres. Actualment, no ésinfreqüent que els residents de pedia-tria acabin la seva formació senseveure casos de xarampió, rubèola ogalteres, quan fa uns anys eren malal-ties que patien tots els nens i es veiena les consultes dia rere dia.

La responsabilitat d’aquests canviscal buscar-la en la millora en l’atenciópediàtrica, l’accessibilitat de tots elsnens a la xarxa sanitària i la introduccióde les vacunes en la població.

La universalització de les vacunes vacomençar l’any 1980 amb la introduc-

ció del primer calendari vacunal aCatalunya. Des de llavors, molts sónels canvis que ha experimentat aquestcalendari, tant en les dates de vacuna-cions com en el nombre d’antígens peradministrar.

El primer calendari preveia l’inici deles vacunacions als 3 mesos i es vacu-nava de 6 malalties: diftèria, tètanus,tos ferina, pòlio, xarampió i rubèola.Avui en dia l’inici és als 2 mesos i elnombre d’antígens és de 10, ja ques’afegeixen a les anteriors l’haemophi-lus influenzae b, la meningitis C, lesgalteres i l’hepatitis B.

En aquests calendaris actuals s’acu-mulen les vacunes durant els primersmesos de vida, que coincideix amb l’è-poca en què els lactants són més visi-tats pel pediatre i s’assegura així elcorrecte seguiment del calendari. Com

a inconvenient, podríem dir que l’ad-ministració de 7 antígens en cada actevacunal als 2, 4 i 6 mesos de vida faque s’hagin de donar 3 injeccions enllocs separats, amb la molèstia queaixò suposa per al lactant.

Els efectes han estat clars, amb lapràctica desaparició de la diftèria, lapòlio, la rubèola congènita, el xaram-pió i, darrerament, la gran disminucióde casos de malaltia invasiva per hae-mophilus influenzae tipus b, que haprovocat canvis també en l’etiologiade les infeccions respiratòries en elsnens i, per tant, en l’elecció de laterapèutica antibiòtica empírica inicial.

Com es lògic, l’administració de mésvacunes ha provocat un augment dereaccions adverses als nens vacunats,però cal recordar que aquests efectessón sempre molt inferiors als que pro-vocaria la malaltia salvatge. S’ha inten-tat també relacionar aquest bombar-deig d’antígens en els primers mesos

rep

orta

tge

16

Les immunitzacions en elsnens, d’on venim i on anem

Eduard Solé Mir · Pediatre

d’Esteve Albert Bruniquer, prior delcol·legi de la Concepció de la Mare deDéu o col·legi nou3.

Van intervenir en el procés diversostestimonis. Per les seves confessionssabem que la comissió formada pelveguer Joan Baptista de Moragas, elpaer Lluís Pollina i el rector de l’Estudi,s’encarregà d’inspeccionar la casa dena Spinala, on habitava l’esmentatBover, i la de Bernat Cenar, on vivia

Rourer. En cap dels dos domicilis vanpoder localitzar els estudiants. Però enel de na Spinala, segons el testimoni idoctor en arts Rafel Queralt, trobarenen una caixa de Bover una pistola ambel canó una mica esclafat per la partdel cap, la qual tenia un pam i mig decanó segons la confessió de l’amo dela casa, Josep Spinal.

Rafel Queralt, que acompanyà lacitada comissió a casa de na Spinala,també confessà que el cos mort deJoan Soler, localitzat a la placeta de laroqueta, estava “ferit per lo costatesquerre de tir de pedrenyal”. D’altrabanda, l’estudiant en lleis HieronimAreny va confessar que quan passavaper davall de l’abadia de Sant Andreuva conèixer entre els tres homes res-ponsables del crim l’estudiant en lleisHieronim Rourer, que portava unpedrenyal de tres pams de llargària.

Deixant de banda les esmentadesfuncions de caràcter jurisdiccional iinvestigador dels crims, el rectortambé gaudia, com és natural, depotestats acadèmiques. En aquestsentit, volem destacar per la sevaimportància la facultat d’elecció, con-juntament amb la universitat, dels ano-menats punts o puncta, és a dir, de leslliçons que havien de ser impartidespels doctors en les seves classes (punt6 del capítol XVI dels estatuts, De offi-cio cancellarii). Els docents estavenobligats a seguir completament el pro-grama sota penes ad hoc.

La catedral de Lleida va tenir unarelació molt important amb l’EstudiGeneral, tal com afirma el canonge iactual director de l’Arxiu Capitular deLleida, el doctor Melchor Bajén Espa-ñol, en la presentació del Llibre de lesconstitucions i estatuts de l’EstudiGeneral de Lleida, editat amb motiudel 700 aniversari de la UdL. A més dela figura del canonge canceller com apersonatge bàsic en el lliurament degraus acadèmics, l’església lleidatanava contribuir al manteniment econòmicde l’Estudi mitjançant la donació defons procedents dels aniversaris reli-giosos. Per altra part, elevà la catego-ria social de l’Estudi amb la cessió delsedificis eclesiàstics més emblemàticsper dur a terme els actes acadèmics iuniversitaris4.

Per exemple, l’examen públic perobtenir el grau de doctor es feia inSede Beate Marie (punt 10 del capítolXVI dels estatuts, De officio cancellarii).

L’ofici de canceller consistia a auto-ritzar i aprovar els doctors i mestresadmesos a l’honor d’una dignitatmagistral. S’encarregava de controlarla fase privada de l’examen, de mane-ra que si descobria que l’aspirant haviasuperat l’examen privat mitjançantsuborn o amenaces, li podia prohibir lalliçó pública; de la mateixa manera, lapodia prohibir si considerava insufi-cient l’aspirant per mancança deconeixements o per ineptitud personal.Fins i tot, podia inhabilitar-lo totalmenten la disciplina en què desitgés ser

acceptat (punts 1 i 2 del capítol XVIdels estatuts, De officio cancellarii).

El canceller, assessorat pels doctors,podia ajornar l’examen públic un copsuperat el privat, amb la finalitat quel’aspirant a obtenir el grau de doctorfos més competent a còpia de temps iestudi (punt 3 del capítol XVI dels esta-tuts, De officio cancellarii).

Per tant, el canceller tenia a les sevesmans el poder de la concessió de títolsuniversitaris. Aquesta facultat li eraconcedida directament pel rei, i se lisumava l’autoritat apostòlica pel fet deser canonge. Ambdues dignitats –lareial i l’apostòlica– li donaven una grancategoria formal, la qual però no con-cordava amb l’escassa capacitat ope-rativa que tenia pel que fa al governpolític de l’Estudi. Aquesta discor-dança feia que el canceller fos unapersona insatisfeta i en contínuapugna amb el rector i el seu equip deconsellers, els quals gaudien d’un granpoder en el govern de l’Estudi, tal comhan demostrat diversos estudiosos deltema5.

Però amb el pas dels anys, el rectorde l’Estudi va perdre una part de lesseves atribucions a causa de la creacióde la figura del mestrescola a finals delsegle XVI, la qual durà fins al tanca-ment de la Universitat l’any 1714.

Aquesta substitució de la Cancelleriaper la Mestrescolia fou acordada enles Corts de Montsó del 1585 de FelipII. El nomenament del primer mestres-cola o escolàstic –el canonge MatiesFerrer– tingué lloc l’any 1597. La sevafunció principal, com la dels seus res-pectius successors en el càrrec, era lade mantenir l’ordre i la disciplina a l’Es-tudi, amb plens poders en els àmbitscivil i criminal; a més, seguia gaudintdel dret a l’atorgament de títols dedoctor en totes les facultats, tal comho havien fet els antics cancellers.

La proposta del rei fou elevada alpapa Climent VII i aquest l’aprovà mit-jançant butlla amb data 22 d’agost de1592. Des d’aleshores el rei elegia uneclesiàstic, un canonge de Lleida, elproposava al papa i aquest el nomena-va mestrescola amb caràcter vitalici6.

El mestrescola va restar molta com-petència al rector pel que fa a les fun-cions judicials. Disposava d’un equipformat per l’agutzil, amb capacitat perarrestar i capturar els delinqüents; l’as-sessor, encarregat dels assumptesjurídics; els dos notaris, un de nomenatpel mateix mestrescola amb la missióde dirigir l’escrivania de la Mestresco-lia, i l’altre de nomenament reial i res-ponsable de l’oficina de la cancelleria,amb la funció de controlar l’expediciódels títols dels diferents graus acadè-mics; finalment, la figura del carceller inunci, és a dir l’encarregat de la presói a la vegada missatger dels escrits iavisos de la Mestrescolia als destina-taris7.

his

tòri

a

19PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT

Làpida funerària del claustre de la SeuVella corresponent al Doctor en dret icatedràtic de la Universitat de Lleida

Es tracta de l’intrusisme en la Facultatde Medicina dut a terme per un practi-cant de cirurgia anomenat Joan Cerdà,que exercia i s’atribuïa la condició dedoctor en medicina, tant de paraulacom per escrit amb la signatura dereceptes i altres documents, a Lleida ifora de la ciutat.

L’esmentat Col·legi no va prendrepart en l’assumpte. Va ser la Mestres-colia de l’Estudi General l’encarregadade jutjar-lo.

Funcions acadèmiques ijurisdiccionals de l’Estudi General

Lleida, com a ciutat universitària, desdel 1300 disposava dels estatuts fun-dacionals de l’Estudi General, materia-litzats en el Liber Constitutionum etStatutorum Generalis Studii Ilerdensis,que contenia les normes pel seu auto-govern. Fou el 28 de setembre d’aquellany quan tingué lloc a l’església deSant Martí l’aprovació d’aquests esta-tuts i l’elecció de Pere Cabrera com aprimer rector de l’Estudi1.

Pocs dies abans, en l’anomenadaCarta Ordinationis et immunitatis StudiiGeneralis Ilerdensis, atorgada pel rei el2 de setembre, s’establien una sèrie denormes relatives a l’organització quehavia de tenir l’Estudi General.

Un dels personatges importants del’Estudi era el canceller, figura denomenament reial que havia de recau-re necessàriament en un canonge delCapítol de Lleida. El seu càrrec eravitalici, a diferència dels de rector iconsellers que eren elegits per la uni-versitat de l’Estudi (comunitat d’esco-lars que participaven en el govern de

l’Estudi), duraven un any i, a més,requeien sempre en estudiants forans(no naturals de Lleida) de dret canònico de dret civil. La foranitat s’adoptà del’Estudi General de Bolonya, on elsestudiants naturals d’aquesta ciutat nopodien participar en l’autogovern del’Estudi, ja que, de fet, pertanyien a lacomunitat de veïns del municipi i coma tals gaudien dels seus drets i deures.

El rector tenia potestat per resoldreels plets entre els doctors, els mestreso els escolars de qualsevol disciplinade l’estudi, i també els que poguessinsorgir entre els servents o domèsticsd’aquells (punt 1 del capítol XV delsestatuts, De officio et potestate recto-ris). Podia també, amb l’assentimentde la majoria dels seus consellers,imposar multes als doctors, mestres ibatxillers quan no respectessin els pri-vilegis de l’Estudi o els estatuts de laUniversitat, en especial en relació ambels salaris i la docència (punt 7 delcapítol XV dels estatuts, De officio etpotestate rectoris).

De la mateixa forma, gaudia de lafacultat per arrestar els doctors, mes-tres, batxillers, escolars o altres perso-nes de qualsevol dignitat i condicióque haguessin comès un delicte, eljudici del qual li pogués correspondreper privilegi reial, sobretot si el reu nodisposava de fiadors, i tant si era laiccom clergue. De tota manera, en amb-dós casos, la custòdia del malfactorcorresponia a la cúria de Lleida o albisbe, respectivament, amb la particu-laritat que aquestes autoritats restavenobligades a portar el delinqüent davantel rector quan aquest ho manés (punt8 del capítol XV dels estatuts, De offi-

cio et potestate rectoris).Per altra banda, és sabut que els

doctors, els mestres i els estudiantsimplicats en causes civils o criminalsque no comportessin pena de mort omutilació de membre, tenien el dretd’elegir ser jutjats pel bisbe de Lleida,pel veguer o pel rector de l’Estudi2.

El rector gaudia també de potestatper investigar els crims i els delictes enels quals estigués implicat personaluniversitari. El 30 de gener de 1619,l’estudiant en lleis T. Bover va mataramb arma de foc –en col·laboracióamb l’estudiant Hieronim Rourer i el filldel fuster Vallonga– Joan Soler, criat

his

tòri

a

18

La Mestrescolia del’Estudi General

de Lleida il’intrusisme mèdic

Drs. Manuel Camps i Surroca i Manuel Camps i Clemente

Disposem d’un cas interessant d’intrusisme decomençaments del segle XVII, corresponent a l’any

1603, que coincideix gairebé amb l’època en quètingué lloc la promulgació de les ordinacions de la

Confraria o Col·legi dels Doctors en Medicina iMestres en Cirurgia de Lleida de l’any 1600.

his

tòri

a

21

ACRÒNIMSAML: Arxiu Municipal de LleidaACL: Arxiu Capitular de Lleida

BIBLIOGRAFIA I NOTES(1) Llibre de les constitucions i estatutsde l’Estudi General de Lleida. Universi-tat de Lleida, 2000, pàg. 21(2) ESTEVE PERENDREU, F.: El régi-men jurídico del Estudio General deLleida (S. XIII-XVIII). Publicacions del’Estudi General de Lleida. Col·lecció ElFil d’Ariadna. Lleida, 1992, pàg. 95 i192.(3) AML. Reg. 836, fol. 80-85.(4) Llibre de les constitucions i estatutsde l’Estudi General de Lleida. Ob. cit.,pàg. 19(5) J. POCH, S.C.H.P.: Del EstudioGeneral de Lérida. El Rectorado de laUniversidad leridana en los años 1686-1688. Instituto de Estudios Ilerdenses.Lérida, 1977.(6) ESTEVE PERENDREU, F.: Ob. cit.,pàg. 124.(7) ESTEVE PERENDREU, F.: Ob. cit.,pàg. 125-127.

APÈNDIX DOCUMENTALACL. Estudi General. Procés 35/101. Carta del procurador fiscal de laMestrescolia adreçada al cap i presi-dent del Col·legi de Doctors de la ciutatde Lleida. 1603.Al marge esquerre de la carta hi haaquestes dues anotacions:Iº Per lo interes notori de la mestresco-lia y per tuitio e defentio de la iuridictioha dita dignitat comunicada.IIº Com a pertorbador y usurpador evilipendiador de dita dignitat e iuridictiode aquela comunicada.Itte. y molt Rnt. Sor.A noticia del Procurador fiscal de lamestrescholia ha novament pervingut,que en gran menyspreu de la AutoritatApostòlica y Real, ab la qual asol .V.M.toque y pertany en la present ciutat deLeyda conferir graus de Doctors entotes facultats, y crear Doctors enaquelles, Joan Cerda practicant qui esestat de cyrurgia, sens esser graduaten manera alguna de grau de bachillerni menys de Doctor en la facultat demedicina, se jacte y diu en la presentCiutat, y fora de ella, y ha dit, y abscriptura propia segons se diu de sama, que es Doctor graduat en ditafacultat de medicina per lo Collegi delsDoctors de dita Ciutat del qual .V.M. esCap y President dignisim. Y com sem-blants excessos y atreviments sien dig-nes de punitio y castich lo dit procura-

dor fiscal fehent instantia (acusació)contral dit Cerda supplique a .V.M.mane rebrer infomatio dels sobreditsexcessos, la qual offerex ministrar, yconstant de dits excessos e delictescastigue aquell condignament (en pro-porció a la culpa) conforme sos deme-rits de tal manera que al dit sia castic epunitio, e, als demes sedesca en exem-ple, admnistrantli en tot y per son cum-pliment de justitia, los Drets del fischsempre salvos lo offici y est licet.Sagarra fici.Oblata die 12 junii 1603Reçipiatur informatio, …qua recepta providebitur ut juris fueritFerre scolasticus2. Declaracions dels testimonis isentènciaDie 12 juny anno anativ. domini milles-simo sexcentessio tertioNicholaus marques presbiter beneficia-tus domus de quentana vallis de barra-bes diocesis ilerdensis testis sitatus quijuravitEt primo fuit interrogatus si conexia aJoan SerdaEt dixit quel conex molt be de vista perhoirlo nomenar per aqueix nom a moltsEt fuit interrogatus si sap que dit Sardasesia intitulat de doctor de leydaEt dixit que ell testimoni sap que saintitulat de doctor de leyda destamanera perque als primers de maigprop pasat vingue dit Serda en la vallde barrabes fent lo offici de doctor enmedecina y dit Serda vingue a ell dittestimoni en lo loch de montanui hontell dit testimoni les hores residia ilydigue Sr. joso un doctor enmedecinade la universitat de leyda y sem offereixaver de pagar un dines a miquel St.Marti per un tal puigvert de graus y per-que a mi no sem sia feta mala obra perJustitia niper armes que undoctorenmedecina de tal universitat no siaafrontat ma de fer merse en dexarmedits dines que son vuit lliures y ell testi-moni perlo que deya que era doctor deleyda y veure quel altre lo oprimia engran manera parli ab un cirurgia queere ali present ques deye mº. luis loqual abite en la vila de sort y diguili Sr.pus est home diu es de vostra facultatsi vos li dexau quoranta reals jo lindexare altres quoranta y aixi los ydexa-rem conforme conste ab albara de sama en lo qual com se pot veure senomene doctor, y sap tambe ell testi-moni que han fetes moltes receptes yordinates com ha doctor de la universi-tat de leyda y tambe sap ell testi senomena doctor de la universitat deleyda per averli dit que si ninguna cosasili offeria pera leyda loy digues que ell

li faria una carta de favor per quei teneagrans amichs per occasio de que abson art e tantes cures que nol dexavenreposar un punt y que casi sen ere vin-gut mig amagat.Fuit sibi lectum et perseveravit.Dicto dieDominus Joannes ferras vicarius deaneto diocesis illerdensis testis sitatusqui juravit.Et pº. fuit interrogatus si conexia a ditserdaEt dixit quel conex per oirlo nomenaraixi.Et fuit interrogatus si sap que dit serdase nomene doctor de leyda.Et dixit que sap molt be per averloy hoitdir moltes voltes davant ell testimoni ydavant moltes altres persones fide dig-nes que ere doctor de leyda y averlovist nomenar en scrits daquesta mane-ra y aver fet algunes receptes y en par-ticular osap per que anant ell testimoniun dia al monastir de llavaix li digue ditsarda aell dit testimoni digues al abatde dit monestir quei havia alli un doctorde lleyda queli besave les mans y desi-gave conexel asª.Fuit sibi lectum et perseveravit.Die 17 mensis juny 1603Magnificus dominus franciscus ferrermedicine doctor testis sitatus qui jura-vit.Et primo fuit interrogatus si conexia ditserdaEt dixit quel conex molt be.Et fuit interrogatus ipse testis si sapques sia pasat doctor en dita facultat.Et dixit que ha setze anys poch mes o,manco que es doctor de dita universitaty que mai ha vist ni ha hoit dir quesesia graduat nosols de doctor pero niencara de bachillerFuit sibi lectum et perseveravit.Dicto dieMagnificus dominus Guillermus Tarragomedicine doctor testis citatus qui juravitEt pº. fuit interrogatus si conexia aditJoan serda.Et dixit quel conex molt be.Et fuit interrogatus ipse testis sisapsesia graduat de doctor en la universi-tat de leyda.Et dixit que vint y dos hanys ha estapart may aquex home ses passat doc-tor ni bachiller ni dit testimoni lavistmostrar en ningun acte literari en vint ydos hanys que dit testimoni es doctor.Fuit sibi lectum et perseveravit.Capiatur predictus Joannes Cerda etcarçeribus mançipetur donec per nosaliter provideatur.Ferre scolasticus.

Persecució de l’intrusisme

Tots aquests antecedents ens servi-ran per comprendre el procedimentque se seguí per empaitar i castigarl’intrús Joan Cerdà, ja que no fou elCol·legi de Metges i Cirurgians qui vadur a terme la persecució, sinó la Mes-trescolia de l’Estudi General (Apèndixdocumental). En aquest cas, va pesarmés el caràcter acadèmic de la infrac-ció que el purament professional.Cerdà, un simple practicant de cirur-gia, feia de metge i s’atribuïa el títol dedoctor en medicina. Els metges, quesapiguem, no en van fer cap cas iningú va protestar. Però l’assumpte,ignorem com, va arribar a coneixementde la Mestrescolia, la qual engegà laseva persecució com a transgressordel títol de doctor en medicina.

Coneguda la notícia, el procuradorfiscal de la Mestrescolia la traslladà perescrit el 12 de juny de 1603 al cap ipresident del Col·legi de Doctors deLleida, única persona que gaudia deldret de conferir els graus de doctorsen totes les facultats i de crear doctorsen aquelles. Ja hem dit que el mes-trescola –que coincideix amb la figurad’aquest president–, posseïa autoritatreial i apostòlica per dur a termeaquesta important tasca universitària.

En aquest escrit, el fiscal va fer unresum del cas i li va comunicar quel’intrús, sense haver estat graduat debatxiller ni menys de doctor en medici-na, feia córrer la veu pertot arreu, itambé ho signava, que era doctor enmedicina graduat pel Col·legi de Doc-tors de Lleida. I l’acusava perquèaquests excessos i atreviments erendignes de càstig; alhora, li demanavaque manés rebre la informació detalla-da de les irregularitats de l’intrús i liapliqués la pena en proporció a laculpa. Oberta la causa, s’inicià lainvestigació. Foren interrogats quatretestimonis.

El primer d’ells –interrogat el 12 dejuny– va ser Nicolau Marqués, de lacasa de Quentana (vall de Barravés), elqual es va trobar amb Cerdà a Monta-nui, on practicava i s’atribuïa la condi-ció de doctor en medicina de la Uni-versitat de Lleida. En veure’l molt pre-ocupat a causa d’uns diners quedevia, i atès que era doctor en medici-na, li va prestar 40 rals i 40 més uncirurgià de Sort anomenat Luis. L’al-barà corresponent el signà com a doc-tor en medicina. Per altra part, aquesttestimoni confessà que Cerdà havia fetmoltes receptes i ordinates mèdiques;i que fins i tot li oferí fer-li una carta depresentació a Lleida per tot el quenecessités, ja que segons ell gaudia degran fama com a metge i tenia moltsamics a la ciutat, com a conseqüènciade les moltes cures que havia fet, finsal punt que havia anat a la vall deBarravés mig d’amagat, ja que no eldeixaven reposar ni un instant.

Els segon testimoni –interrogat el 12de juny– va ser el vicari d’Aneto, JoanFerras, que declarà en el mateix sentitque l’anterior, és a dir, que Cerdà s’a-tribuïa la condició de doctor de Lleida isignava receptes. Per altra part, i atèsque Cerdà havia d’anar al monestir deLavaix, li encarregà que manifestés al’abat que desitjava conèixer-lo.

El 17 de juny van declarar dos met-ges, els doctors Francesc Ferrer i Gui-llem Tarragó. El primer, confessà queen els 16 anys que feia que era doctorde Lleida, mai havia vist ni sentit dirque Cerdà fos graduat de doctor ni tansols de batxiller. El mateix declarà eldoctor Tarragó, el qual en 22 anys d’e-xercici no havia pogut constatar queCerdà fos graduat batxiller o doctor nique hagués participat en cap acte lite-rari.

La sentència, signada per l’escolàsticFerrer un cop fetes aquestes declara-cions, va ser l’empresonament de l’in-trús.

Amb l’estudi d’aquest cas, no ensqueda cap dubte que durant els pri-mers anys de la creació de la Mestres-colia, el seu titular Maties Ferrer exer-cia amb eficàcia el seu càrrec, dinsl’àmbit de la jurisdicció criminal en elterreny universitari.

his

tòri

a

20

VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

Porta de la sala capitular del claustre de la Seu Vella de Lleida. S. XVI.

◆ El mestrescolaMaties Ferrer vasignar lasentènciacontra l’intrús

pa

rlem

de…

23

niño abre los ojos, grita, llora, semueve, presenta taquicardía, sudora-ción, pupilas dilatadas y, aunque se lehable, no atiende a los padres. Cedenespontáneamente despues de unosminutos y los niños, a la mañanasiguiente, no recuerdan nada. No seles debe de despertar, solamenteacompañarlos y vigilar. Aparecensobretodo en niños de 5 a 12 años.

Pesadillas: no deben confundirse conlos terrores nocturnos descritos. Enrealidad, se trata de ensueños con unagran carga de angustia y miedo, aun-que sin tanto componente autonómiconi de actividad motora. Aparecendurante la fase REM y, por eso, sonmás comunes en la segunda parte dela noche y el niño puede recordar elcontenido de la ensoñación.

Hipersomnias o somnolencia diurna:la causa más frecuente es el síndromede apnea del sueño en el que aparecennumerosas apneas obstructivas que lofragmentan. Suelen ser debidas a unahipertrofia amigdalar y adenoidea.

Otra causa de somnolencia excesivaen adolescentes o preadolescentes esla narcolepsia.

El insomnio: se trata sin lugar adudas de uno de los motivos de quejamás frecuente de los padres cuandolos niños son pequeños.

Puede tratarse de una dificultad parainiciar el sueño o por despertares fre-

cuentes y prolongados durante lanoche.

La valoración del insomnio infantil hade tener en cuenta aspectos como lasnecesidad del sueño. A veces se espe-ra que duerma más tiempo del querealmente necesita. Existen, además,variaciones individuales de forma quehay niños que podríamos calificarcomo “muy dormidores” y otros “pocodormidores”

Los despertares nocturnos durantelos primeros meses de vida son fisioló-gicos. Normalmente duran de diez aquince minutos y, despues, el niño sevuelve a dormir espontáneamente.

En caso de insomnio, aparece irrita-blidad, somnolencia, alteraciones de laconducta, en definitiva, malestar. Todoello es un signo de privación de sueño

En algunos casos, pocos, el insom-nio reponde a una causa orgánicacomo la otitis. En el caso de los lac-tantes, la alergia a la leche de vaca, elreflujo gastro-esofágico o la presenciade cólicos pueden perturbar el sueño,sin embargo, la mayoria de los proble-mas del dormir en el niño son de origenpsicofuncional.

En primer lugar, juega un papelimportante la angustia de la separa-ción. El niño tiene miedo a quedarsesolo y se resiste a ir a la cama o a dor-mirse cuando se depierta. Lloran hastaque los cogen en brazos si son peque-

ños y, en el caso de niños un pocomayores, requieren la presencia de lospadres con múltiples excusas comopedir agua, juguetes ...

Las condiciones externas de tempe-ratura y ruidos pueden influir tambiénnegativamente sobre el sueño

Otras veces son factores ambienta-les. A veces los padres, que no ven alniño durante el día, por sentimiento deculpabilidad o porque les apetece, jue-gan con él a última hora antes de ir a lacama sobreestimulándolo y creandoasí una dificultad para que se relaje yse duerma

Muchas veces el insomnio infantil,más que de una falta de sueño, se tratade una inadecuación entre el ritmo ylas propias necesidades del niño y lasde su entorno familiar y social.

Cómo tratar el insomnio infantil

En general no está indicado el trata-miento farmacológico. Una vez des-cartadas las causas orgánicas, lasmedidas a tomar son de tipo higiénico:

- Crear unas condiciones ambienta-les de confort y tranquilidad.

- Establecer unos horarios regularespara ir a dormir y para comer.

- A partir de los tres meses, no con-viene dar biberones cuando el niñose depierta por la noche, para evitardespertares condicionados y dis-tensión vesical que pueden reforzartambien los despertares.

- Se deben crear unos rituales senci-llos al acostarle, como contarle oleerle un cuento, dejarle un muñecoo una almohada preferidos paraque aprenda a dormirse solo, evi-tando quedarse con el niño hastaque se duerma tanto al acostarlecomo en los despertares noctur-nos.

- Y, por último, hay que tranquilizar alos padres, informándoles y desdra-matizando la situación.

Se trata, en definitiva, de conseguiradecuar los horarios de sueño con losritmos biológicos del niño. Con ello seconseguirá una mejora en el bienestary calidad de vida y un desarrollo armo-nioso tanto en el orden físico comointelectual y afectivo.

BibliografíaA. Culebras La medicina del sueño.Ed. Ancora. E. Estivill El sueño ese deconocido.Hosbon.El insomnio en el niño. Cuadernos dela Fundación Sueño-Vigilia Nº 4.O. Benoit y J. Foret. Le sommeilHumain. Bases expérimentales physi-logiques et phycopathologiques. Ed.Masson.D. Samson. Le sommeil normal del’enfant Le sommeil normal et patho-logique. Ed. Masson.

El sueño es una de las actividades fun-damentales en los primeros años de lavida y juega, probablemente, un papelimportante en el desarrollo del niño. Sucomposición y ritmo varían rápidamen-te según pasan los meses

El estudio electroencefalográfico enprematuros menores de 32 semanasnos permite registrar una actividad dis-continua, que está formada por brotesde actividad que alternan con períodosde silencio eléctrico, en la que no sediferencian fases de sueño y de vigilia.

A partir de las 32 semanas, se pue-den distinguir ya los estados de vigiliade los de sueño y durante éste seobservan dos tipos de trazados quecorresponden al llamado sueño activo(SA, similar al REM) y sueño tranquilo(ST, similar al no-REM ) en una propor-ción que varía de forma que en el RN atérmino está formado por el 50% deSA y el 50% de ST. A los seis meses,la cantidad de sueño REM es del 30%y la de no-REM del 70%. A esta edadaparecen unos grafoelementos llama-dos husos del sueño o spindels en losregistros del sueño. A los 5 o 6 años, laorganización del sueño ya está próxi-ma a la del adulto.

Estos cambios observados a nivelelectroencefalográfico son tan consis-tentes que el registro de la actividadbioeléctrica nos permite conocer laedad gestacional del recién nacido conuna gran certeza, y comprobar el desa-rrollo madurativo normal del niño, yaque las alteraciones neurológicas gra-ves suelen ir acompañadas de anoma-lías en la estructura del sueño.

El sueño normal en el niño implicauna cantidad de horas de sueño sufi-cientes, según la edad y las necesida-des individuales, y una adecuacióncon el ritmo vigilia-sueño y con elentorno. Y tiene como consecuenciauna buena calidad de vigilia mostrán-dose despierto alegre y tranquilo y conbuena relación con el ambiente que lerodea

Variaciones de sueño

El niño recién nacido duerme deforma continuada, con breves perío-dos de despertar durante los cuales sealimenta. Estas fases de sueño y devigilia no están en relación con los perí-odos de día y noche. Hablamos, portanto, de una organización ultradianadel sueño.

El recién nacido duerme entre 16 y 20horas repartidas en 5 ó 6 períodos,independientemente del día y la noche.A los 3 ó 4 meses, el tiempo total desueño es de 14 horas fraccionadas en4 ó 5 períodos. A los 6 meses, duermeun total de 14 horas, de las cuales 12

horas son nocturnas y dos siestas, unade mañana y otra de tarde. A los 12meses, el sueño total es de 13 horaspero con una sola siesta A partir de lostres o cuatro años, el tiempo total desueño nocturno es de 11 horas yempiezan a desaparecer las siestas.

Así, pues, existe todo un proceso deregulación del sueño que varía en can-tidad de forma que disminuye el tiem-po, pero tambien la ritmicidad pasandodel rimo ultradiano al circadiano.

En el período neonatal, el sueño sereparte de una forma similar entre eldía y la noche. Sin embargo, a partir delos 6 meses, casi todo el sueño tienelugar durante la noche y el niño sepasa la mayor parte del día despierto.El sueño, por tanto, pasa a sincronizar-se con el ritmo de 24 horas o ritmo cir-cadiano. Paralelamente al sueño-vigi-lia, se sincronizan otros procesos bio-lógicos como la temperatura corporal,las frecuencias cardiorespiratorias y lasecreción de determinadas hormonas.

En la adquisición del ritmo de 24horas además de factores endógenosintervienen también factores exóge-nos. Acontecimientos que se repitenregularmente cada día, como las comi-das, irse a la cama, el baño y la expo-sición a la luz favorecen la adecuacióndel sueño y la vigilia al ritmo de nochesy días.

Por ello, la adaptación del sueño alritmo de 24 horas exige un aprendizajebasado en el seguimiento de unaspautas regulares en los horarios de lasactividades cotidianas, que en el lac-tante giran alrededor de las tomas ali-mentarias. Se ha visto que los niñosalimentados con lactancia materna tie-nen más dificultad para adquirir elritmo circadiano.

Además, es importante el reconoci-miento por parte de los padres de lanecesidad de sueño del niño, es decir,aprender a saber cuando el niño tienesueño. Más adelante, otras medidasencaminadas a conseguir el control deesfínteres y el control motor favorece-rán también la organización del ritmode sueño-vigilia.

Alteraciones más frecuentes

Parasomnias: son fenómenos queaparecen durante el sueño que aveces, no siempre, lo interrumpen.Generalmente, no tienen gran trascen-dencia, pero pueden crear una granpreocupación, incluso angustia, en lospadres y familiares por lo llamativo yaparatoso de los cuadros

Sonambulismo: son episodios en loscuales el niño abre los ojos, se levantay anda por la casa, incluso es capaz derealizar alguna actividad. Si se le con-

duce a la cama obedece fácilmente y,al día siguiente, no recuerda nada. Sepresentan en las primeras horas de lanoche, durante las fases de sueñolento profundo. Es muy común enniños a partir de los 4 años y sueledeasaparecer espontáneamente hacialos 15. Aunque responde a las benzo-diacepinas, en general no es necesariomás tratamiento que el de la protec-ción de situaciones de riesgo comoventanas abiertas.

Somniloquia: es un fenómeno muyfrecuente. Consiste en la emisión depalabras o frases cortas sin sentido,que aparece generalmente en fasesREM.

Movimientos de adormecimiento:consisten en movimientos rítmicos ogolpes de la cabeza sobre la almohaday, ocasionalmente, afectan a todo elcuerpo hasta que se duermen. Desa-parecen espontáneamente.

Bruxismo o rechinamiento de dientesdurante el sueño: consiste en la apari-ción de movimientos laterales de lasmandíbulas en cualquier fase desueño, aunque más frecuentemente enla II. Es muy frecuente y no requieretratamiento. Solamente en algunoscasos se deberán utilizar unas protec-ciones para evitar erosiones en losdientes.

Terrores nocturnos: son episodiosque aparecen en las primeras horas dela noche, coincidiendo con las fasesde sueño lento durante las cuales elp

arl

em d

e…

22

El sueño de los niñosDra. Elena Franco· Cap de la Secció de Neurofisiologia Clínica (HAV)

Definim la intimitat com el dret de totapersona a mantenir separats, aïllats itancats al coneixement dels altresdeterminats fets, dades i actuacionspersonals.

La intimitat és un àmbit o espai en elqual hom desenvolupa la seva perso-nalitat lliurement i sense intervenciódels altres.

Correspon a cada persona determi-nar les dades que tanca al coneixe-ment dels altres, les que comparteixnomés amb unes persones concretes,amb qui té una especial relació deconfiança (llavors entrem en l’àmbit dela confidencialitat, on fem una distincióentre la voluntària i la forçosa), i les queformen el conjunt de la vida social opública.

La representació gràfica d’aquestsconceptes seria un conjunt d’esferesconcèntriques que comencen ambuna petita esfera interior que guardaels secrets (allò que mai no es trans-met a ningú, ni s’explica en cap cas),envoltada d’una esfera més gran queguarda les dades confidencials i, amb-dues, envoltades d’una altra de mésgran amb les dades personals que sónpúbliques.

Atès que cada persona decideix lliu-rement les dades personals que volcompartir amb les persones de con-fiança o que vol fer públiques, tambépodem veure aquests àmbits com unaespiral que permet passar les dadesd’un nivell a l’altre.

El reconeixement i la configuració deldret a la intimitat s’ha fet en tempsrecents, a partir de la segona meitatdel segle XIX, sobre les bases d’unbreu estudi que van publicar dos juris-tes de Harvard (EUA), S. Warren i L.Brandeis, amb el títol de Dret a la inti-mitat.

Després, la progressiva complexitatde les relacions socials i, sobretot, l’in-tervencionisme de l’Estat, que esdesenvolupa a través de la informàti-ca, han facilitat la configuració del dreta la intimitat fins a situar-lo com undels més preuats per les persones entant que protegeix la identitat personali la llibertat de qualsevol ingerència novolguda.

És en aquest context que la Consti-tució espanyola de 1978 reconeix laintimitat com un dels drets fonamen-tals individuals i, posteriorment, ellegislador ha promulgat les normesque ha cregut convenients per a laseva protecció.

Una d’aquestes normes és la Lleiorgànica 15/99, de protecció de les

dades de caràcter personal, d’11 dedesembre.

Aquesta llei de protecció de dadespersonals, aplicada a l’àmbit sanitari,s’ha d’interpretar i aplicar conjunta-ment amb la Llei general de sanitat, de1986; amb la recent 41/02, de 14 denovembre, bàsica, reguladora de l’au-tonomia del pacient i dels drets i lesobligacions en matèria d’informació idocumentació clíniques (que entraràen vigor el 16/05/03), i amb les normessanitàries autonòmiques.

Hom pot imaginar que no és pasfeina senzilla, però intentarem donarunes breus notes orientadores perrecordar que les normes sobre protec-ció de dades personals no tenen unafinalitat en si mateixes, sinó que són uninstrument per protegir el dret fona-mental a la intimitat personal, que hemde respectar sempre.

Així doncs, cal dir que:- Les normes de la llei orgànica de

protecció de dades afecten tots elsarxius i fitxers, tant si són informàticscom manuals (electrònics o en paper),en els quals hi hagi registrades dadesde persones físiques.

Només queden exclosos els fitxersdomèstics (la llista de la compra o lesdespeses de les vacances, per exem-ple).

- Qui tingui un arxiu o fitxer ambdades personals ho ha de comunicar al’Agència Espanyola de Protecció deDades. Es pot fer per Internet(https://agenciaprotecciondatos.org)

- Les dades personals que fanreferència a la salut, entre altres, tenenuna especial protecció i només podenser recollides, registrades i guardadesen els supòsits i en la forma que dis-posen la legislació estatal i autonòmi-ca sobre la sanitat.

Per tant, s’hauran de registrar lesdades personals dels pacients (nom,cognoms, adreça, antecedents clínics,diagnòstic, tractament, etc.), tal comdisposen les normes sanitàries. I guar-dar aquestes dades durant tot eltemps previst en la normativa sanitària.

- La Llei de protecció de dades obli-ga a demanar, prèviament, el consenti-ment dels afectats per poder tractar ocomunicar les dades personals. Peròaquesta norma té excepcions, espe-cialment en l’àmbit sanitari, queinclouen la recollida de dades per a laprestació de l’assistència, el tracta-ment mèdic o la gestió del servei sani-tari, la realització d’estudis epidemiòlo-gics, la protecció de la salut pública odonar compliment a altres disposi-cions de les autoritats competents.

- Tampoc no cal demanar el consen-timent per transmetre dades sanitàriesquan l’actuació assistencial es faci enqualitat de servei mèdic de l’entitat opersona que es trameten la dades(mútua, asseguradora).

- Les dades de salut sempre esconeixen dintre d’una situació de con-fidencialitat forçosa, és per això queaquestes dades només es podencomunicar al mateix titular i a aquellespersones que ell autoritzi expressa-ment.

- Pel que fa a docència i recerca, lesdades sanitàries s’han de conservar ipresentar dissociades, això vol dir apli-car un procediment mitjançant el qualno es pugui identificar la persona a quicorresponen.

- Aquells que tinguin un fitxerinformàtic de dades han d’establir unreglament o protocol de seguretat.Sobre els fitxers manuals, les normesde protecció s’han d’implantar l’any2007.

- Tot el personal que treballa en l’àm-bit sanitari, tant el titular com l’auxiliar(inclosos administratius, auxiliars i per-sonal de serveis), ja sigui en l’àmbit dela sanitat pública com en el de la pri-vada, que per qualsevol motiu tinguiconeixement de les dades sanitàriesd’altres persones té l’obligació de nodivulgar-les i de protegir la intimitat dela persona.

- El sistema jurídic ha establertmecanismes per a la protecció de laintimitat. És per això que la infraccióde les normes sobre protecció dedades, la divulgació inconsentida oimprocedent, pot generar diferentsnivells de responsabilitat, fins i totpenal, amb penes de presó i d’inhabi-litació.

No es tracta de fer ara un extenscomentari doctrinal, aquestes ratllestenen només la senzilla pretensió deservir de recordatori d’un aspecteimportant que afecta tots els profes-sionals de la sanitat.

ass

esso

ria

24

Intimitat, protecció dedades personals i sanitat

J. Corbella i Duch · Doctor en dret, advocat

◆ Correspon a cada persona determinarles dades que tanca al coneixement delsaltres i les que comparteix amb unespersones concretes i de confiança

cala

ix

27

NOVES TECNOLOGIES

sobre les diapositives declasse (dissenyats perpoder prendre notes sobreles explicacions del profes-sor) i eines de recercabibliogràfica per Internetque utilitzen el Medline. Hiha un programa d’aprenen-tatge, Llibres Entrez Medli-ne/PubMed, molt pràcticper consultar on line els lli-bres més importants debiologia cel·lular.

Un altre apartat està desti-nat als professors i alumnesde biologia de batxillerat,els quals hi poden trobardiferents connexions aaltres webs relacionadesamb l’ensenyament de labiologia preuniversitària,que contenen un gran nom-bre de models d’exàmensde selectivitat resolts.

L’apartat d’Imatges contéuna col·lecció de microfoto-grafies, fetes amb elmicroscopi electrònic, quesón dinàmiques. Al passar-hi el ratolí per damunt vanapareixent el noms queidentifiquen les estructurescel·lulars assenyalades i

s’obren diagrames en colord’aquestes estructures. L’a-partat d’Actualitat s’ocupadels fets actuals més relle-vants relacionats amb lacèl·lula, com són el premisNobel o les cèl·lules mare.

A més, La web de lacèl·lula pretén aprofitar l’es-pai de comunicació queofereix Internet per a la pro-ducció de material docentorientat a la millora de laformació i el rendimentacadèmic de l’estudiant. Enaquest sentit, inclou la crea-ció de recursos didàcticsamb suport digital, la qualcosa està relacionada ambel fet que els professionalsdel futur han d’aprendre aadquirir un tipus de forma-ció modulable, ja que esta-ran sotmesos a una fortapressió per la necessitat derenovar-se d’una manerapermanent i ràpida. I els for-mats digitals són unaexcel·lent eina per oferir for-mació continuada als pro-fessionals.

L’adreça de la web éshttp://lacelula.udl.es

cala

ix

26

NOVES TECNOLOGIES

Per segon any consecutiu,una web de divulgació iinformació mèdica obté unprimer premi del Concursd’Informàtica Ciutat de Llei-da que organitzen l’Ajunta-ment i Accés-Institut Muni-cipal d’Informàtica. Així, eljurat del concurs d’enguanyha atorgat el primer premide la categoria d’Aplica-cions al Dr. Joan RiberaCalvet pel seu treball Laweb de la cèl·lula. L’edicióanterior va premiar, en lamateixa categoria, el Dr.Josep Maria Casanova perDermaweb.

La web de la cèl·lula vasorgir amb la intenció de feruna web en català sobre lacèl·lula i per oferir i divulgarinformació sobre el seudiminut món i sobre leseines i la metodologia ques’empren en el seu estudi,explica el seu autor, Dr.Joan Ribera.

Aquesta web està espe-cialment pensada per alsestudiants i professionalsde la biomedicina, per alsquals un bon coneixementde la cèl·lula és imprescindi-ble per entendre el fenomende la vida i per comprendrecom funciona el cos humà iel fonament de les malal-ties.

Com va dir EB Wilsonl’any 1925, “la clau delsproblemes biològics s’ha debuscar sempre en lacèl·lula”. Aquesta idea deWilson cada cop s’ha fetmés evident i, avui en dia, lacèl·lula s’ha convertit en elprincipal focus d’interès deles investigacions biomèdi-ques, de manera que elsavenços en el coneixementde les causes que provo-quen les malalties van,pràcticament sempre, asso-ciats al descobriment d’al-teracions del funcionamentcel·lular. Així, doncs, conèi-xer la cèl·lula i els mecanis-mes que governen el seufuncionament pot aportar alprofessional de la medicinauna sòlida base per enten-

dre el funcionament del coshumà i la base de les malal-ties.

Dins de La web de la

cèl·lula, els apartats deCèl·lula i medicina i Racódels alumnes estan exclusi-vament destinats als alum-

nes de medicina. Els estu-diants hi troben el progra-ma, bibliografia, exercicisde test on line, dossiers

Un metge guanya per segonavegada el Concursd’Informàtica Ciutat de Lleida

La web destina uns apartats específics a alumnes de medicina.

La clau dels problemes biològics s’ha de buscar sempre en la cèl·lula, segons EB Wilson.

El Dr. Joan Viñas Salas ésel nou rector de la Universi-tat de Lleida (UdL) desprésde guanyar les eleccionscelebrades el 15 de maig.El Dr. Viñas va aconseguirel 55% dels vots emesos,mentre que la segona can-didatura presentada, queencapçalava Roberto Fer-nández, en va obtenir el38%. Dos metges méstambé formen part de l’e-quip de govern de la UdL,el Dr. Joan Prat, degà de laFacultat de Medicina, i elDr. Xavier Gómez Arbonés,que es dedica a la investi-gació. El programa del nourector vol potenciar larecerca i la innovació i pro-posa contruir un nou edificide recerca i docència per ala Facultat de Medicina.

El cirurgià Joan Viñas ésel segon rector de la UdLgràcies a la confiança dipo-sitada en ell i en el seuequip pel 55% dels votsemesos en les passadeseleccions. El Dr. Viñas dis-posa d’una àmplia expe-riència docent i investiga-dora que ha combinat sem-pre amb la pràctica hospi-talària. Així mateix, ha estatimpulsor de diverses asso-ciacions solidàries, en lesquals participa activament, ipresideix l’Associació Anti-sida de Lleida. És membredel consell de redacció icol·laborador habitual deButlletí Mèdic.

Currículum

Joan Viñas Salas va néi-xer a Mataró l’any 1950,està casat i té 4 fills. El nourector va cursar els estudisde medicina i cirurgia a laUniversitat de Barcelona,on es va doctorar l’any1976. Des del 1977 exer-ceix com a docent i investi-gador a la UdL.

Actualment és catedràticde cirurgia i dirigeix aquestdepartament a la UdL. ElDr. Viñas és l’únic represen-tant estatal al comitè exe-cutiu de l’Associació deFacultats de Medicina euro-pees. Ha estat dos vegades

degà de la Facultat deMedicina.

En el currículum del nourector destaca la publicacióde vint treballs en revistesinternacionals i seixanta enrevistes espanyoles, a mésde ser l’autor de diferentscapítols en diverses publi-cacions específiques. El Dr.Viñas ha realitzat estadesformatives i de recerca a laClínica de Mayo, a la Uni-versitat de Minnesota (EUA)i a St. Mark’s Hospital deLondres, entre d’altres.

Joan Viñas és cap de lasecció de Cirurgia de l’Hos-pital Universitari Arnau deVilanova i ha presidit l’asso-ciació de facultatius delcentre hospitalari. Tambépresideix els comitèsd’Ètica i Recerca Clínica id’Ètica Assistencial de laregió sanitària de Lleida.

Recerca i innovació

Els eixos del programa del’equip de Viñas són, pelque fa a la recerca i la inno-vació, obtenir i gestionarfons procedents de progra-

mes competitius per donarsuport als grups de recercaconsolidats, potenciar laformació i el mantenimentde centres i instituts derecerca propis o encol·laboració amb institu-cions locals, nacionals,estatals i europees, i homo-logar la qualitat i les fun-cions dels serveis de suporta la recerca.

En aquesta línia, el pro-grama preveu participaractivament en la definició ipotenciació del Parc Cientí-fic i Tecnològic de Lleida,que promou l’ajuntamentlleidatà. Així mateix, abanda de destacar laimportància de la infraes-tructura, planteja augmen-tar les sinergies del Serveide Biblioteca i Documenta-ció amb el Consorci deBiblioteques de Catalunya.I expressa el propòsit depossibilitar l’adscripció delsserveis de la Universitat deLleida a la Xarxa de Cen-tres de Suport a la Innova-ció Tecnològica.

cala

ix

29

NOTÍCIES

El Dr. Joan Viñas, rector dela Universitat de Lleida

El nou equiprectoralEl nou equip degovern de la UdL,que encapçala el rec-tor Viñas, està formatper les personessegüents:- Gerent: Josep Maria

Sentís Suñé- Secretària general:

Ana Romero Burillo(Facultat de Dret iEconomia)

- Vicerector deDocència i Estu-diantat: Carles Alsi-net Mora (Facultatde Ciències de l’E-ducació)

- Vicerector deRecerca: RamonCanela Garanyoa(Escola TècnicaSuperior d’Enginye-ria Agrària)

- Vicerector de Quali-tat i Planificació:Joan Prat Coromina(Facultat de Medici-na)

- Vicerector de Pro-fessorat: JoanRamon Rosell Polo(Escola TècnicaSuperior d’Enginye-ria Agrària)

- Vicerector d’AccióCultural i ProjeccióUniversitària: JaumeBarrull Pelegrí(Facultat de Lletres)

- Vicerector d’Infraes-tructures i Tecnolo-gia de la Informació:César FernándezCamí (Escola Uni-versitària Politècni-ca)

- Coordinador deRelacions Institucio-nals: EstanislauFons Solé (EscolaTècnica Superiord’Enginyeria Agrà-ria)

- Coordinadora d’E-conomia: MarionaFarré Perdiguer(Facultat de Dret iEconomia)

- Coordinador delRectorat: XavierGómez Arbonés(Facultat de Medici-na)

- Adjunt al rector pelPAS: pendent

PASSA A LA P. SEGÜENT

El nou rector, Joan Viñas, amb el president del COML, Dr. XavierRodamilans.

cala

ix

28

NOTÍCIES

Els membres de la Junta deGovern del COML van cele-brar el dia 2 de maig undinar de treball amb el con-seller de Sanitat, Dr. XavierPomés. El motiu de la tro-bada era parlar en unambient distès dels proble-mes que preocupen actual-ment la professió, perexemple, la recuperació delpaper que metges i met-gesses haurien de tenirdins de la societat i de lesempreses on treballen coma assalariats o les possiblescauses que actualmentprovoquen una sèrie de cir-cumstàncies adverses.Entre d’altres, es van trac-tar els temes següents:

- La situació de la sanitata Lleida amb relació a altresdemarcacions.

- L’atenció hospitalàriaque es preveu en un futurimmediat.

- Les millores necessàriesen l’àrea d’urgències.

- Les mesures que calprendre per fer possiblel’estatut dels MIR i lanormativa que s’ha dedesenvolupar arran de lasentència de Luxem-burg.

- La necessitat d’atenciócontinuada dels metgesdins l’àmbit laboral.

- L’augment de resolució idisfuncions de l’as-sistència primària.

- L’assistència mèdica alscentres sociosanitaris.

- Les actuacions previsi-bles en matèria de salutmental.

- La utilització de la sani-tat pública per part deles entitats d’assegu-rança.

- I la projecció de futur deles entitats de baseassociativa (EBA) a lescomarques lleidatanes.

El conseller Pomés vaescoltar al llarg de doshores i mitja els suggeri-ments dels membres de laJunta de Govern delCOML. Els reunits vanacordar mantenir d’aquí aun mes una nova reunió perconcretar els temes sobreels quals el conseller nodisposava en aquellsmoments de suficient infor-mació.

La Junta valora positiva-ment aquestes reunionsmitjançant les quals espoden aconseguir compro-misos individuals i col·lec-tius. Compromisos que aju-din a donar resposta avelles reivindicacions delsprofessionals de la medici-na i que beneficiïn tots elsciutadans del país.

Dinar de treball de la Junta del COML amb el conseller de Sanitat, Dr. Xavier Pomés

El dia de la trobada amb la Junta del COML, Pomés va presentar el ‘Llibre Blanc’ de la Sanitat.

Públic assistent a la presentació del ‘Llibre Blanc’.

A l’esquerra, l’acte públic. A la dreta, dinar del conseller amb la Junta col·legial (Fotografies: Eduard Jové).

cala

ix

30

La Junta de Govern delCOML va celebrar sessionsordinàries els dies 5 de marçi 2 d’abril i una sessió extra-ordinària el 23 d’abril. Els temes tractats en aques-tes reunions són elssegüents:- Talonaris de receptes per ametges jubilats. S’informa del’ampliació del conveni ambel Departament de Sanitat iSeguretat Social per alcol·lectiu de metges jubilatsque en poden gaudir. Des-prés de la signatura d’aquestconveni, la prestació està al’abast de tots els metgesque hagin treballat per a laSeguretat Social i en centresconcertats.- Publicació del RD delMinisteri de Presidència pelqual s’actualitza la regulacióde la formació mèdica espe-cialitzada. Canvien de deno-minació determinades espe-

cialitats mèdiques i s’ade-qüen els programes de for-mació.- Model d’instància persol·licitar la cessió d’ús de lasala d’actes del Col·legi. Estàa disposició dels col·legiats icol·legiades a la secretariadel COML.- Sol·licitud per part del Dr.Capdevila, gerent de l’Hospi-tal Universitari Arnau de Vila-nova (HUAV), de represen-

tants del Col·legi a la Comis-sió de Credencials del’HUAV. S’acorda que el Dr.Josep M. Greoles Solé siguiel representant quirúrgic i elDr. Manel Piqué Gilart, elrepresentant mèdic.- La sessió extraordinària delplenari de la Junta de Governdel COML va aprovar el 23d’abril la correcció delsdefectes formals existents enel text dels nous estatuts i lacorresponent tramesa delnou text articulat per ade-quar-lo a la legalitat vigent iinscriure’l en el registre decol·legis professionals de laGeneralitat de Catalunya.

NOTÍCIES

Acords de la Junta deGovern del COML

Un donatiu, sovint, no és més que un pedaç. Si de veritat vols col.laborar ambels més necessitats, fes-te soci/a de medicus mundi. Amb la teva aportació esfaran realitat molts programes sanitaris. Retalla aquest cupó, omple'l amb lesteves dades i envia'l a l'adreça de medicus mundi.

Fes-te soci. Faràs bé

un donatiu un soci

C/Elisa 14 baixos 08023 - BARCELONATel.: 93 418 47 62La Caixa 2100 1010 51 0200065471

medicus mundicatalunya

25.00010.0005.000

...........

mensualtrimestralsemestral

anual

Desitjo col.laborar com a soci/ade medicus mundi amb la quota de:

FIRMA:

Nom........................................................................................................

Cognoms..................................................................................................

D.N.I................................................................................................................

Telèfon.................................................................................................................

Adreça...............................................................................................

Població............................................C.P..............................................

Entitat Bancària

Un nou servei desuport a la recerca i a lainnovació integrarà totsels altres que treballenen aquesta àrea en elsdiferents centres univer-sitaris de la UdL.

Medicina i infermeria

El programa del nouequip rectoral proposa laconstrucció “amb celeri-tat” d’un nou edifici derecerca i docència per ala Facultat de Medicina iexpressa el suport al plaestratègic d’aquestafacultat que ja està ela-borat.

La llicenciatura per al’Escola Universitàriad’infermeria i, per tant, latransformació d’aquestaescola en facultat, és undels objectius del pro-grama. Així com la parti-cipació d’Infermeria enels convenis UdL-ICS il’elaboració d’un plaestratègic.

VE DE LA P. ANTERIOR

Moviment col·legial

ALTESAlicia E. Traveset MaesoMireia Marín MuñozAlba Rodríguez GasenMaria Chiné SeguraNatividad PerallónSolansEva Ribalta CalvetAto Antonio Rodríguez

RevueltoLaia Llort SamsóNemesio A. Maza AyalaBAIXES Mes de març: 5Mes d’abril: 1(Cap per defunció)CANVIS DE SITUACIÓDr. Victoriano RodríguezOscariz, passa acol·legiat honorífic