La recercaa la UOCPàgines 6 i 7

Humanitats i Filologia,estudisinterdisciplinarisPàgines 8 i 9

Entrevista a...José Manuel LaraPàgina 12

NovetatseditorialsPàgina 11

Editorial

Un nou pas en larecerca després decinc anys

Ala Universitat Oberta de Cata-lunya –nascuda en uns tempsmarcats per l’adveniment de lasocietat de la informació– hem

tingut l’oportunitat de participar en lestransformacions que les tecnologies de lainformació i la comunicació (TIC) provo-quen en els diversos àmbits de la societat.El treball i la formació, la cultura i l’oci, elsserveis, la indústria i el comerç han deprendre una nova dimensió. La UOC –pio-nera a oferir ensenyaments no presencialsamb una metodologia innovadora i ambl’aplicació de les TIC en l’educació– had’estar plenament present en el marc d’a-questa societat global, i aquesta presènciaha de quedar reflectida en un desplega-ment important de la seva activitat derecerca.

Així, a mesura que hem anat desplegant elsdiferents estudis i hem anat creant unaestructura organitzativa que ens permetésoferir el millor servei als nostres estudiants,hem anat participant any rere any endiversos projectes i activitats de recerca,molt especialment d’àmbit europeu. Estracta d’un centenar de projectes –que hangenerat prop de 1.000 milions de pessetes–,emmarcats en línies de recerca com la tec-nologia educativa, les estratègies i metodo-logies d’aprenentatge, les aplicacionsavançades, la innovació en comunicacionsde banda ampla i mòbils o la transferènciatecnològica. Totes aquestes línies tenen encomú un àmbit temàtic, que és l’aprenen-tatge per Internet (e-learning).

Així mateix, els darrers anys hem iniciattambé altres línies de recerca en el camp dela societat de la informació, que ens hanportat, mitjançant diferents projectes, aexplorar, per exemple, la criminalitatinformàtica organitzada, els museus vir-tuals, la sociabilitat en les comunitats vir-tuals o el comerç electrònic, entre altres.L’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3)és l’institut de recerca creat per la UOC pera coordinar i impulsar els diversos grups ilínies de recerca de la Universitat. A aquestinstitut s’incorporarà, al mes de juliol, elprofessor Manuel Castells –de reconegutprestigi internacional–, que, a més de diri-gir el seu propi grup de recerca, serà el pre-sident del Comitè Científic.

InformeUOC i societatde la informacióL’informe UOC i societat de lainformació fa balanç de la formacióque la Universitat imparteix rela-cionada amb l’anomenada socie-tat de la informació.

Pàgina 3

Exàmens aquinze ciutatsAquest primer semestre del cursla UOC ha fet exàmens a quinzeciutats diferents.

Pàgina 4

Lletra, espaivirtualde literaturacatalanaPàgines 10 i 11

CampusVirtual

Publicació periòdicade la Universitat Oberta

de Catalunya

Av. Tibidabo, 39•4308035 Barcelona

Tel. (93) 253 23 00Fax (93) 417 64 95

Adreça a Internethttp://www.uoc.es

13

Febrer de 2001

Suplement a les pàgines centrals

Campus Virtual 2

Neix el Diari dela Trobada

A partir d’aquest curs acadèmic, laUOC edita el Diari de la Trobada,nova eina informativa que té l’ob-jectiu de facilitar l’estada a la tro-bada presencial als qui hi assistei-xen. És una nova publicació pro-duïda i editada juntament ambl’empresa Medicampus. Té unaperiodicitat semestral, coincidentamb la celebració de les quatretrobades de la UOC. Amb unatirada de 10.000 exemplars i 24pàgines en format de diari, aques-ta revista vol ser una eina útil ipràctica per a la comunitat UOCque acudeix a les trobades que esfan al campus de Bellaterra.

La UOC dia a diaGraduats del màster d’Instrumentsi mercats financers

A final de setembre es van graduar elsprimers estudiants titulats del màsterd’Instruments i mercats financersorganitzat per la UOC, la UB i la Bor-sa de Barcelona. Són els primers estu-diants d’un màster de l’Estat espanyolque es graduen després d’haver cursatun programa específic en aquest temaper mitjà d’Internet. La cerimònia degraduació va tenir lloc a la sala d’actesde la Borsa de Barcelona, on el presi-dent del BSCH a Catalunya, PedroFontana, va pronunciar una conferèn-cia. A continuació, els estudiants vanrecollir els diplomes. Un cop acabadala cerimònia, els graduats van gaudird’una visita guiada pel parquet de laBorsa.

Un campus dedicat a l’estudidel dret amb l’Editorial La Ley

La UOC i l’Editorial La Ley –una deles editorials més conegudes dedica-des a temes jurídics i la primera queva introduir les seves publicacions a laxarxa– ofereixen un programa de for-mació jurídica per mitjà d’un campusvirtual. Des de l’anomenat Campus LaLey els professionals del dret podenespecialitzar-se en qüestions com lallei d’arrendaments urbans o la novallei d’enjudiciament civil en cursos detres mesos. A aquesta iniciativa, laUOC hi aporta la metodologiapedagògica basada en l’expertesad’una universitat no presencial men-tre que La Ley hi incorpora els contin-guts d’acord amb els Estudis de Dretde la Universitat.

Reunió de cònsols iberoamericans

El mes de novembre passat la UOC vareunir els representants dels 21consolats iberoamericans, incloent-hiel dels Estats Units, acreditats aBarcelona per tal de presentar-los laUniversitat i el projecte Iberoamèrica2000. Els cònsols van poder veure elsdiferents campus universitaris de païsosiberoamericans. Des del consolat deGuatemala a Barcelona ja s’han iniciatuna sèrie de contactes amb l’objectiud’estudiar la possibilitat de fer cursosde formació amb el model UOC.

Inici de curs amb canvis informàtics

La constant voluntat de millora delservei i la incorporació de les darrerestecnologies als sistemes informàtics ide connexió de la UOC, van provocaralguns desajustos en els sistemesinterns que van dificultar la connexióal campus virtual en l’inici del semes-tre. D’altra banda, l’ampliació delperíode de matrícula va endarreriralguns dies l’arribada dels materialsdidàctics als estudiants. Per això, es vadecidir endarrerir una setmana elcomençament del curs amb vista al’avaluació continuada. Els canvisintroduïts han donat un bon fruit:segons l’empresa NexTret –que mesu-ra els principals llocs d’Internet aEspanya-, la UOC és un dels llocs mésben connectats.

El règim dels taliban a l’Afganistanmobilitza la comunitat UOCLa puericultora i estudiant d’Humanitats de la UOC Mercè Guilera, l’escriptora AnnaTortajada i la periodista Mònica Bernabé van pronunciar el mes d’octubre passat laconferència “El crit silenciat de l’Afganistan”, on van explicar la seva experiència al’Afganistan aquest estiu i van denunciar la situació que viuen les dones d’aquestpaís, dominat pel règim dels taliban. La conferència –organitzada per la PlataformaAntiguerra de la UOC (PAUOC)– es va celebrar al Centre de Suport del Barcelonès,que es va omplir de gom a gom per a escoltar el testimoni viscut per aquestes donesen un país on la dona no té gairebé cap dret. “Les dones són com fantasmes que passe-gen pels carrers”, van dir a la xerrada, després d’ensenyar als assistents la burka, unamena de vel que cobreix completament el cos de les dones quan surten al carrer. LaPAUOC ha recollit més de 700.000 pessetes que han permès operar aquest mes defebrer a Barcelona un noi afganès de 17 anys que pateix una malformació de l’apa-rell urinari.

Lliçó virtual de José María Mendiluceper a inaugurar el curs acadèmicL’eurodiputat i escriptor José María Mendiluce va ser l’encarregat aquest any d’inaugu-rar el curs de la UOC amb un nou concepte de lliçó inaugural: la lliçó virtual. Mendi-luce va adaptar els continguts de la conferència a les possibilitats que ofereix Internet,de manera que la lliçó de dues pàgines, gràcies a la tecnologia de l’hipertext, esdeveniaun article especialitzat de prop de 25 planes. En aquesta lliçó Mendiluce instava a“combatre el nihilisme ideològic fruit de tanta fascinació ideològica que porta molta gent aafirmar que les noves tecnologies de la informació i la comunicació són apolítiques perquè nosón de dretes ni d’esquerres”. Una de les atraccions de la conferència era una enquestaals lectors sobre quan pensen que es podrà votar electrònicament.

Mercè Guilera, Mònica Bernabé i Anna Tortajada en un moment de l’acte.

La UOC vista per... MAIKEL

Joan Fuster,nou vicerectorJoan Fuster (Barcelona,1955) és el nou vicerectord’Activitats i RelacionsCulturals amb qui comp-ta la UOC des del mes degener. Fuster és historia-dor i ha estat regidor del’Ajuntament de Barcelo-na durant 10 anys i presi-dent de l’Àrea de Culturai Educació de la Diputacióde Barcelona (1991-1995). La seva tascaal capdavant del nou vicerectorat consis-tirà a impulsar el paper de la UOC en elcamp de la cultura i desenvolupar una lí-nia de treball a la Universitat relacionadaamb el binomi art-tecnologia.

Els professors, aplegatsa l’edifici Tibi IIL’edifici Tibi II de la seu de la UOC, al’avinguda Tibidabo, ja disposa de duesplantes ocupades per la totalitat de pro-fessors propis dels diferents estudis de laUOC, que omplen els despatxos i salesde reunions. Alguns d’aquests professorstreballaven fins ara a les oficines que téla UOC al carrer Diputació. Les obres del’edifici Tibi II estaran enllestides a finald’aquest curs acadèmic, quan les quatreplantes de què consta estaran totalmentacabades.

Campus Virtual 3

En un moment en què el mercatlaboral i la societat mateixa dema-nen professionals que entenguin i

coneguin les regles de joc de l’anomena-da “societat de la informació”, la UOCs’ha aturat i s’ha posat a mirar què ha fetfins ara respecte a aquest tema ambobjectiu de fer balanç dels diversosnivells i àmbits d’actuació dels estudis dela UOC pel que fa a la formació relacio-nada amb la societat de la informació.

Així, s’ha elaborat l’informe UOC i socie-tat de la informació, que ha analitzatdiversos àmbits: els estudis reglats rela-cionats directament amb les tecnologiesde la informació i la comunicació (TIC),l’assignatura Multimèdia i comunicació(obligatòria a tots els estudis reglats de laUOC), els estudis no reglats (formació de

postgrau, Universitat Oberta d’Estiu, Cur-sos d’accés per a més grans de 25 anys,Aula Activa), l’accés a Internet i la Biblio-teca virtual.

En total, la UOC ha incorporat els darrerstres anys 6.797 persones que han cursatestudis universitaris relacionats amb lasocietat de la informació. Aquestes perso-nes han accedit a alguna de les titula-cions relacionades amb aquesta àrea deconeixement –Enginyeria Tècnica enInformàtica de Gestió, Enginyeria Tècni-ca en Informàtica de Sistemes, GraduatMultimèdia, Documentació (2n. cicle)– oal doctorat, que s’ha inaugurat aquestcurs 2000-2001. La llicenciatura en Docu-mentació s’ha inclòs també en aquestgrup atès que aquests estudis, d’un elevatcomponent tecnològic, formen professio-

nals de la informació i documentacióamb un alt nivell d’especialització queels permet adaptar-se constantment a lestransformacions contínues que experi-menta la societat de la informació.

Dels resultats d’aquest informe esdesprèn que la UOC exerceix un papereducatiu fonamental per a introduir elsciutadans a la societat de la informació.El balanç dels darrers anys deixa veureque la Universitat ha introduït 10.573estudiants al món de la societat de lainformació. A les 6.797 persones ques’han incorporat a la UOC des que vacomençar per cursar algun estudi univer-sitari (formació reglada) relacionat ambaquesta temàtica, cal afegir les 3.776 quehan seguit algun curs de formació noreglada (postgraus, extensió universitària,més grans de 25 anys...).

L’assignatura Multimèdia i comunicació ala UOC –que és una introducció a les tec-nologies de la informació i la comunica-ció (TIC), a Internet i al Campus Virtualde la UOC– ha estat cursada per 20.805persones (des del curs 1995-96). En total, la UOC ha facilitat l’accés a Internet amb propòsits formatius a35.000 persones. Pel que fa a la Bibliote-ca virtual, ha rebut des de l’any 1996 untotal d’1.877.965 consultes. El tempsmitjà de connexió a la Biblioteca virtualactualment és de 8,03 minuts, amb unamitjana de 534 connexions al dia. Totesaquestes dades donen una idea de comla UOC contribueix a formar les perso-nes en una àrea de coneixementnecessària per a entendre el que passa enla societat.

En poques coses sembla haver-hi un consens tan clarcom en el fet que la formació ha d’esdevenir un ele-ment clau en la societat de la informació. El desenvo-lupament accelerat de les tecnologies de la informaciójuntament amb els imparables processos de globalit-zació provocaran transformacions evidents en lamanera de treballar, però també canvis profunds entots els altres aspectes de la nostra manera de viure.Tot això requerirà una formació que haurà d’anar evo-lucionant al mateix ritme que els canvis socials i quedemanarà un aprenentatge al llarg de tota la vida i,sobretot, una gran capacitat de desaprendre tot el quehavíem après i que ara ja no és vàlid.

Les organitzacions de la societat industrial basadesexclusivament en els recursos tradicionals aniranobrint pas a noves organitzacions en què el recursmés important serà la informació i el principal objec-tiu la creació de coneixement. Com a ciutadans, seràimprescindible una certa cultura informacional per a

entendre l’entorn, desenvolupar una visió crítica iaccedir a una plena participació social. Les noves situa-cions creades pel desenvolupament tecnològic afectendrets i deures fonamentals i també la relació del ciu-tadà amb l’administració. Fins i tot les activitats delleure cada vegada més estan basades en les xarxes.

Així, doncs, cal que el sistema educatiu en general, i launiversitat en particular, facin un doble esforç. Peruna banda, el mateix procés de l’aprenentatge ha dedonar a l’estudiant la cultura informacional necessàriaper a actuar plenament com a ciutadà en la societatde la informació. Per altra banda, cal que es faci espe-cial atenció a la creació de programes educatius queresponguin a les necessitats dels nous professionalsque la societat demana i, si pot ser, dels que dema-narà en el futur.

Ja comença a fer-se notar la necessitat d’especialistesen les noves tecnologies i, per tant, els estudis relacio-

nats amb la informàtica i les telecomunicacions han deprendre un protagonisme especial. Però cal no oblidarque tot seguit es farà palesa la necessitat d’altres pro-fessionals que siguin capaços d’utilitzar aquestesnoves tecnologies per a generar i gestionar coneixe-ment en tot tipus d’organitzacions. Caldran nous tipusde professionals, com els arquitectes de la informació,els especialistes en multimèdia, els gestors d’informa-ció, els artistes digitals imolts d’altres, alguns delsquals encara ni ens imagi-nem. Però aquestes oportu-nitats només podran seraprofitades pels qui hagin fetl’esforç de preparar-se ambla formació adequada.

Agustí Canals, director delsEstudis d’Informació i Docu-mentació de la UOC

La UOC ha ofert estudis

universitaris reglats relacionats

amb la societat de la informació

a prop de 7.000 persones des

que es va crear, segons es

desprèn de l’informe UOC i

societat de la informació, que ha

elaborat la mateixa universitat

per analitzar el paper educatiu

que assumeix com a divulgadora

entre els ciutadans d’una nova

àrea de coneixement com és la

societat de la informació.

Una cultura informacional per a entendre l’entorn

Experts en societatde la informació

Estudis UOC relacionats amb la societat de la informació (*)

- Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió 2.084

- Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes 2.697

- Documentació (2n. cicle) 1.066

- Graduat Multimèdia (títol propi UOC-UPC) 872

- Doctorat sobre la Societat de la Informació 78

Total: 6.797(*) Estudiants incorporats a partir del curs 1997-98

Campus Virtual 4

Centre de Suport del BagesMuralla de St. Domènec, 2408240 ManresaTelèfon: 93 877 50 75

Centre de Suport del Baix CampC. Escorxador, s/n43202 ReusTelèfon: 977 33 80 08

Centre de Suport del Baix EbreC. Alfara de Carles, 1843500 TortosaTelèfon: 977 58 80 66

Centre de Suport del Baix LlobregatTorre del Roser, c. Joan XXIII, 1408980 Sant Feliu de LlobregatTelèfon: 93 632 74 74

Centre de Suport del BarcelonèsAv. Drassanes, 3-508001 BarcelonaTelèfon: 93 481 72 72

Centre de Suport del GironèsC. Major, 17217190 SaltTelèfon: 972 40 50 67

Centre de Suport del SegriàC. Canyeret, s/n25007 LleidaTelèfon: 973 72 70 77

Centre de Suport del Vallès Occidental Av. Barberà, 17508203 SabadellTelèfon: 93 720 70 55

Centre de Suport del Vallès Occidental Rambla d’Egara, 340, 3r. pis08221 TerrassaTelèfon: 93 733 92 00

Estudis Virtuals d’AndorraPl. de la Germandat, s/nSt. Julià de Lòria (Andorra)Telèfon: 07 376 84 18 06

Centres de suport

Exàmens a quinze ciutats

La UOC al territori

A les tretze ciutats on l’últim se-

mestre es podien examinar els es-

tudiants, aquest curs se n’hi han

afegit dues més: Castelló i l’Al-

guer. Gianfranco Cervai és estu-

diant d’Informàtica de Sistemes

de la UOC i aquest mes de gener

ha estat el primer i únic estudiant

que s’ha examinat al Punt de Su-

port de l’Alguer.

87La tendència de la Universitat Oberta ésdescentralitzar els exàmens arreu delterritori per tal d’afavorir al màxim eldesplaçament de l’estudiant a la seumés propera. Si el primer període del’any acadèmic 1995-1996 només espodien fer exàmens de la UOC a Man-resa i Barcelona, aquest curs 2000-2001la UOC ha disposat de 15 seus d’exà-mens: Andorra, Barcelona, Bellaterra,Brussel·les, Castelló, Eivissa, Girona,Lleida, Madrid, Mallorca, Manresa,Menorca, Reus, Tortosa i l’Alguer.

Amb les universitats de fora de Cata-lunya la UOC ha establert acords decol·laboració per a facilitar la gestió al’hora de fer els exàmens: a Andorraamb els Estudis Virtuals d’Andorra, ales illes Balears amb la Universitat deles Illes Balears, a Madrid amb la Uni-versidad Complutense de Madrid i aCastelló amb la Universitat Jaume I.Així mateix, la UOC està treballant perfer extensibles les seus d’exàmens a totel territori de parla catalana, especial-ment al País Valencià, on està pendentde tancar acords amb les universitats.

El cap del grup operatiu de Coordinaciói Gestió Docent de la UOC, CarlesRamírez, explica que "la tendència és fle-xibilitzar cada vegada més el sistemad’avaluació per tal de reduir les barreres del’espai i del temps". Els estudiants podentriar, per mitjà de la secretaria virtual,el dia, l’hora i el lloc on es volen exa-minar, entre una planificació facilitadaper la UOC. La Universitat ofereix doso tres torns d’exàmens per assignatura,segons la quantitat d’estudiants que espresenten, per tal de facilitar-los d’exa-minar-se. Tot i que tenen lloc a quinzeseus diferents, tots els exàmens d’unamateixa assignatura que es fan elmateix dia i hora tenen un mateixenunciat, és a dir que no hi ha diferèn-cies que depenguin del lloc d’examenni del consultor que cada alumne hatingut. Donant algunes xifres, els estu-diants d’aquest primer semestre han fet31.628 exàmens de 281 assignatures.

El sistema descentralitzat que utilitza laUOC no és un impediment perquè elsestudiants puguin consultar els dubtesque tenen durant l’examen amb unconsultor de l’assignatura. A cada aulahi ha un telèfon des del qual els estu-diants poden contactar amb un consul-tor i resoldre els dubtes que els sorgei-xen. Segons que comenta Carles Ramí-rez, "una vegada un consultor que era aEgipte per motius professionals fent unesexcavacions arqueològiques va deixar eltelèfon de l’hotel perquè els estudiantspoguessin contactar amb ell durant leshores d’examen". Les seus d’exàmenstambé estan interconnectades perquè,si hi ha alguna incidència, ràpidamentes pugui difondre a totes les seus i tots

els estudiants s’examinin en unesmateixes condicions. La coordinació ilogística per a garantir el bon funciona-ment dels exàmens ha mobilitzat mésde 180 persones, entre examinadors,responsables de seu, responsablesacadèmics i personal de suport.

Estudiants amb necessitats especials

Aquest semestre s’han examinat a laUniversitat Oberta vint-i-dos estudiantsque tenen unes necessitats especials,sigui per discapacitats visuals sigui perproblemes de mobilitat. Per tal queaquests impediments no topin amb larealització dels exàmens, la UOC dispo-sa d’ordinadors adaptats al braille perals estudiants amb problemes visuals ide taules més altes adaptades per alsestudiants que es desplacen amb cadirade rodes. Carles Ramírez explica unaltre cas especial que s’ha donat a laUOC en els exàmens: "Una vegada vamhabilitar una aula per a les dones que esta-ven en període d’alletament dels seus fills".

La Universitat Oberta treballa per oferircada vegada més dies d’exàmens i mésseus on els estudiants es puguin anar aexaminar. Està previst que el segonsemestre del curs els estudiants disposinde cinc dies d’exàmens –tres dissabtes idos dies feiners– en lloc dels quatred’aquest semestre. També es treballaper a poder oferir altres sistemes d’ava-luació, com ara que els estudiants espuguin examinar en qualsevol momenti a qualsevol lloc dels que té preparatsla UOC només havent-se d’acreditarcom a estudiant de la Universitat.

Els primers mesos del curs la UOC ha posat en funcionament dos nous punts desuport, el del Pallars Sobirà i el de la Terra Alta, gràcies als convenis signatsamb els consells comarcals d’aquestes dues comarques. Aquests dos nous puntsde suport permeten donar un millor servei als estudiants que la UOC té a lescomarques lleidatanes i de Tarragona. A partir d’aquest mes de febrer la UOCtambé disposa d’un punt d’enllaç a Ribes de Freser, situat al telecentre de Tele-vall de Ribes, gràcies al conveni signat amb l’ajuntament de la població.

Nous punts de suport

Els exàmens en xifres4 dies 15 seus 160 aules180 persones d’organització directa281 assignatures608 enunciats d’examen31.628 exàmens per fer

Mallorca

Menorca

L’Alguer

GironaManresa

Bellaterra

BarcelonaTortosa

Lleida

Reus

EivissaCastelló

Madrid

Andorra

Brussel·les

Tribuna Oberta Terrassaes consolida

Els conferenciants fins ara han estatAdriana Casademont, vicepresidenta iconsellera delegada de l’empresaCasademont, José Luis Larrea, presidentd’Ibermática, i Joaquim Agut, president deTerra. Tribuna Oberta Terrassa és unainiciativa coordinada pel Centre deSuport de la UOC a Terrassa i, segons elconveni firmat el mes de setembrepassat, té com a socis fundadors, a mésde la UOC, l’Ajuntament de Terrassa,Caixa Terrassa, la ConfederacióEmpresarial Comarcal de Terrassa(Cecot), la Cambra de Comerç deTerrassa i el Diari de Terrassa. La RàdioMunicipal de Terrassa, el Canal TerrassaTV i l’Hotel Don Cándido de Terrassapatrocinen l’activitat.

L’objectiu de Tribuna Oberta Terrassa éstractar els aspectes més rellevants del’actualitat per mitjà de dinarsconferència que fomenten l’intercanvid’opinions i les relacions entre

En l’acte de presentació i signatura delconveni de Tribuna Oberta, l’alcalde deTerrassa, Manuel Royes, va destacar que“el fet que sis institucions heterogèniess’hagin posat d’acord per a aquestainiciativa és senyal que la ciutat va bé, queté bona salut i que demostra que no totesles coses s’han de fer o es poden fer demanera unilateral”. En l’acte el rector dela UOC, Gabriel Ferraté, va destacar laimportància que tenen iniciatives comTribuna Oberta, ja que promouen ques’estableixin sinergies entre launiversitat i el món social, polític,econòmic, cultural, educatiu i científicdel país: “Nosaltres som la UOC deCatalunya, però el nostre campus arriba atotes les ciutats i a tot el món”.

institucions, entitats,empreses i persones de laciutat de Terrassa i delVallès. Als dinars hiassisteixen destacadespersonalitats de diferentsàmbits i estan oberts atotes les institucions,entitats o empreses que esvulguin afegir als socis que actualmentja en formen part. Els socis de TribunaOberta, amb el pagament previ d’unaquota anual, tenen dret a dues places enels dinars conferència i a la prioritat enla participació en altres activitatspromogudes per la iniciativa, compoden ser cursos, seminaris,conferències o esmorzars de treball.

Al mes de setembre la vicepresidenta iconsellera delegada de Casademont, SA,Adriana Casademont, va serl’encarregada d’inaugurar els dinarsfòrum Tribuna Oberta Terrassa. Laconferència, titulada “Adaptació al canvidavant una economia global”, vaanalitzar els reptes de les empreses,principalment les petites i mitjanes

empreses, en l’actualentorn econòmicinternacional. AdrianaCasademont va afirmar que“les petites i mitjanesempreses són l’essència de lanova economia” i va destacarque “en el nou entorn globalhan sorgit noves formes detreball, nous sectorseconòmics, és a dir, una novaeconomia plenad’oportunitats, però en la qualtambé apareixen nous riscos”.

El segon dinar fòrum,celebrat el mes denovembre, va comptar amb

la participació de José Luis Larrea,president de l’empresa d’informàticabasca Ibermática. L’empresari va fer unaconferència titulada “La revolució de lestecnologies de la informació. L’empresaentre avui i demà”, que va tractar el repteempresarial que comporta la revolució deles tecnologies de la informació i la

comunicació. Larrea va destacar “lanecessitat de repensar la gestió i definició delsprojectes empresarials per a adaptar-se alscanvis”. L’última edició de TribunaOberta Terrassa s’ha celebrat aquest mesde gener i ha estat a càrrec de JoaquimAgut, president de Terra, que ha analitzatla situació de les empreses d’Internet enel món de la globalització.

L’èxit que té la celebració dels dinarsfòrum de Tribuna Oberta Terrassa hadesencadenat que es comencin a gestariniciatives semblants a altres poblacionsde Catalunya.

Campus Virtual 5

Després de la celebració de tres

dinars-conferència de Tribuna

Oberta Terrassa, aquesta

iniciativa es consolida com una

plataforma de debat per a

potenciar Terrassa i el seu entorn

davant els reptes que aporta la

societat del coneixement. Fins

ara han participat en la iniciativa

més de 400 persones i ja hi ha

una vintena d’empreses

associades.

Adriana Casademont, José Luis Larreai Joaquim Agut, els tres conferenciantsde Tribuna Oberta Terrassa.

Un moment de l’acte de presentació i signatura del conveni.

Foto

: D

iari

de T

erra

ssa

Per a obtenir més informació:Tribuna Oberta TerrassaCentre de Suport del Vallès OccidentalTerrassaTel.: 93 733 92 00cvallester@campus.uoc.es

L’entrada en funcionament de

l’Institut Interdisciplinari

d’Internet (IN3) de la UOC i la

incorporació del professor Manuel

Castells el juliol vinent a la

Universitat signifiquen un pas

important en la recerca de la UOC.

Una mirada enrere en aquest

capítol dóna com a balanç cinc

anys d’activitat de recerca en

diferents àmbits, marcada sobretot

per l’interès que la UOC ha

despertat en els organismes

europeus per la seva innovadora

metodologia educativa.

La UOC es va plantejar des del seucomençament, l’any 1995, lanecessitat –per la vocació que té

d’ésser una universitat de qualitat i inno-vadora– d’impulsar la recerca i, a mesuraque anava desplegant els seus estudis, esvan anar impulsant activitats i projectesde recerca. Fins al 2000, ha participat enmés d’un centenar de projectes –emmar-cats en diferents línies de recerca, com latecnologia educativa, les estratègies imetodologies d’aprenentatge, les aplica-cions avançades, la innovació en comu-nicacions de banda ampla i mòbils o latransferència tecnològica, que han gene-rat prop de 1.000 milions de pessetes.

En el marc d’aquestes línies de recercas’han dut a terme projectes sobretemes com els materials multimèdia,els entorn virtuals d’aprenentatge, lesbiblioteques virtuals, la mobilitat virtual,el comerç electrònic o la criminalitatinformàtica, entre altres. La recerca haanat creixent a mesura que ho feia lamateixa universitat: de 93 milions depessetes destinats a la recerca el 1996, esva passar a 212 el 1998 i a 356 el 2000.

En els projectes sobre tecnologia educati-va es destaca especialment el METACAM-PUS, que –liderat per la UOC– hacomençat recentment a treballar per crearun portal de tercera generació que ajudiels ciutadans a adquirir recursos que s’a-daptin a les seves necessitats de formaciócontínua. Altres projectes significatius sónPISTA, que va desenvolupar una eina deteleformació en suport intranet/Internetper a impartir cursos de formació, i EXE,centrat en el desenvolupament d’aplica-cions multimèdia que permetin formarformadors en la utilització de recursostelemàtics i eines hipermèdia en la pràcti-ca educativa.

En matèria d’estratègies i metodologiesd’aprenentatge, la UOC ha participat enun bon grapat de projectes, com aral’SVM (Student Virtual Mobility), inte-ressant iniciativa consistent a realitzarun intercanvi virtual d’estudiants, basa-da en el model del Campus Virtual; l’ERMES (European Multimedia Educa-tional Software Network), una xarxa pera la promoció de programes multimèdiaper a l’educació; el BENVIC (Benchmar-

king of Virtual Campuses), per a establircriteris d’avaluació per a definir estàn-dards de qualitat per a campus virtuals.

Pel que fa a les aplicacions avançades,la biblioteca hi ha tingut un paperimportant. Així, la UOC, en el projecteBIBLINK (Linking Publishers and Nation-al Bibliographics Services in Europe), vaproposar estandarditzar el dipòsit de lespublicacions electròniques de les biblio-teques nacionals i, en el projecte LISTED(Libraries Integrated System TelematicsEducation), va participar en el desenvo-lupament de materials per a l’educacióoberta i a distància de les bibliotequespúbliques. En el marc del projecte ELVIL(The European Legislative VirtualLibrary) s’ha treballat en la creació d’unaeina per a la investigació, selecció i pre-sentació pública de l’activitat parla-mentària a Europa, basada en l’ús d’In-ternet.

En matèria d’innovació en comunica-cions de banda ampla i mòbils, la UOCparticipa –en el marc del projecteACTEON, finançat per Telefónica– enl’experiència pilot de teleformació amb laintegració de continguts multimèdia, uti-litzant ADSL com a xarxa d’accés, i en

una altra prova pilot consistent en la pro-visió de serveis del Campus Virtual viaWAP (projecte intern de la Universitat).

En els darrers anys, la UOC ha començata definir noves línies de recerca relacio-nades amb diversos aspectes de la socie-tat de la informació, on s’emmarquenprojectes sobre la criminalitat informàti-ca organitzada, els museus virtuals, lasociabilitat en les comunitats virtuals oel comerç electrònic. En aquest marcs’ha desenvolupat el projecte Criminali-tat Informàtica Organitzada finançat pelprograma FALCONE, que ha analitzat lesnoves formes de crim organitzat deriva-des de l’aplicació de les noves tecnolo-gies de la informació.

A més dels projectes, s’han creat duescàtedres de recerca: la d’IBM/la Caixa–destinada a l’estudi d’entorns virtualsd’aprenentatge intel·ligents aplicats al’empresa– i la de Telefónica –per a l’ana-lisi de l’emergència de les comunitatsvirtuals a la xarxa i l’avaluació de l’im-pacte que tenen en la societat.

Cinc anys de recercCampus Virtual 6

Convenis, contractesi activitats amb empreses

Govern espanyol

ORIGINGRERECE

1995-2

Ministeri d’Educaciói Cultura Ministeri

de Foment

Ministeri de Ciènciai Tecnologia (PROFIT)

20%

13%

67%

Empresa privada

FORCEM

Serveis

Congressos

74%

10%

2%

14%

Durant cinc anys, la UOCha participat en més d’un centenar deprojectes que hangenerat prop de 1.000milions de pessetes.

30%

7%

a a la UOC Campus Virtual 7

És significativa la procedència delfinançament dels projectes: la principalfont ha estat la Comissió Europea(47%), seguida dels ingressos obtingutsde les empreses pels serveis d’innovaciói transferència de saber fer (know how)(30%), de la Generalitat de Catalunya(16%), del Govern central (6%) i d’altresadministracions (1%).

Això significa que gairebé la meitat de larecerca que la UOC ha fet els darrerscinc anys ha estat finançada per laComissió Europea, amb un total de 456milions de pessetes. Els ajuts concedits

s’emmarquen en el IV i V ProgramaMarc d’R+D. En el IV Programa Marc–acabat l’any 1999–, la universitat haparticipat en programes com TELEMA-TICS (en els capítols d’educació i biblio-teques), ACTS, ESPRIT, TSER i EURO-ISDN. I a partir de 1999, ja en el V Pro-grama Marc, ha obtingut ajut en l’IST(Information Society Technologies), queha finançat els projectes METACAMPUS,COVAX i CUBER.

En el marc de la Direcció General d’Edu-cació, Formació i Joventut, s’ha atorgatfinançament a altres projectes, per mitjà

de diversos programes, el més significa-tiu dels quals ha estat el programaSOCRATES. En el capítol d’Open andDistance Learning –d’innovació demètodes d’aprenentatge a distància–, laUOC ha coordinat els projectes SVM,BENVIC i COLLEAGUE. Un altre progra-ma europeu d’aquesta Direcció ha estatLEONARDO, dedicat a la formació per ales empreses, en el qual la Universitatha participat bàsicament en projectesque tenen per objectiu l’elaboració dematerials didàctics innovadors. És el casde TELELEARN, TRAVELLING o CORPORATE.

Altres programes que han estat finançatssón SCHUMANN, FALCONE o TEMPUS,que completen el mapa de la recerca dela UOC que la Comissió Europea ha con-siderat interessant de finançar.

Pel que fa als fons provinents de l’acti-vitat empresarial (295 milions de pesse-tes), un 74% s’obtenen de l’activitatamb l’empresa privada (mitjançant con-venis, trasnferència de tecnologia, etc.),un 14% de prestació de serveis de R+D,un 10% del FORCEM –programa per ala innovació de la formació empresa-rial– i un 2% d’activitats de difusió(com seminaris, conferències o jornadestemàtiques). És destacable l’incrementque ha experimentat en els darrers anysaquesta partida: des del 1998 fins al2000 ha passat del 24% al 45% del totald’ingressos anualitzats (de 50 milions,el 1998, a 160 el 2000). De fet, l’any2000 el sector empresarial s’ha conver-tit en la principal font de finançamentde la recerca.

La CIRIT (Comissió Interdepartamentalde Recerca i Innovació Tecnològica) ésl’organisme d’on prové el 44% de l’ajutque destina la Generalitat de Catalunyaa les activitats i projectes de recerca dela UOC. Paral·lelament, els ajuts de laGeneralitat es destinen a finançar pro-jectes en el marc del programa d’accionsespecials (ACES) de suport a la recerca

–en el I o II Pla de Recerca–, i també ainfraestructures o al finançament decursos. En total ha aportat 153 milionsde pessetes.

Pel que fa al finançament del Governespanyol, ha arribat a la Universitatbàsicament per part de tres ministeris: el de Foment, el d’Educació i Cultura i el de Ciència i Tecnologia (67%, 20% i13% respectivament). En total elfinançament ha estat de 61 milions depessetes.

Tot aquest finançament ha servit per adesenvolupar una recerca a la UOC que,durant els seus primers anys de vida,s’ha constituït bàsicament al voltantd’un focus temàtic d’investigació dedi-cat a l’E-LEARNING. Però a hores d’arase’n desenvolupa un altre, que se centraen l’estudi d’aspectes de la societat de lainformació i el coneixement.

IMMP Desenvolupament de components per a plataformes i aplicacions multimèdia, i realització de proves en diferents segments de mercat.

ELVIL Creació d'una base de dades a Internet, comuna entre diverses biblioteques parlamentàries, per a la recerca, la selecció i la presentació d'informació sobre dreti política europeus.

SVM Realització d'un curs pilot sobre màrqueting per a l’establiment dels criteris teòricsd'un intercanvi virtual i del seu model pedagògic.

FALCONE Realització d'un curs de formació, adreçat a policies de diversos països europeus, sobre les noves formes de criminalitat originades amb l'aparició i el desenvolupa-ment de les TIC.

PISTA Desenvolupament de la primera plataforma intranet per a la creació i gestió de comunitats virtuals d'educació i formació autogestionable i autoinstal·lable.

METACAMPUS Creació d’un protocol que permeti la interoperació d'intranets educatives, amb unsol compte d'usuari i sota una única aparença altament personalitzable i, en una segona fase, el desenvolupament d’un entorn multilingüe i multimodal.

EXE Comunitat virtual de mestres i altres professionals de l’educació amb l’objectiu de compartir experiències sobre el multimèdia educatiu.

BENVIC Establiment dels criteris d'avaluació que determinen els estàndards de qualitat queha de tenir un campus virtual.

Projectes més significatius

Gen

eral

itat d

e Ca

talu

nya

Projectes europeus

NSOSCA00

Infraestructures

Finançamentde cursos

Direcció General

d’Educació

V Programa Marc

Ten Telecom

Accions especials(ACES)

Conveni CIRIT

20%

2%

34%

30%

35%

IV Programa Marc

33%

2%

44%

Els ingressos provinentsde l’activitat empresarialhan passat els darrers tresanys d’un 24% a un 45%

47%

16%

La llicenciatura d’Humanitats i la

de Filologia Catalana de la UOC

estan incloses en un mateix marc:

els anomenats Estudis

d’Humanitats i Filologia. El curs

1996-1997 es van iniciar els estudis

d’Humanitats i, quan el 1998-1999

es va començar a impartir Filologia

Catalana, es va decidir inserir-la

en els mateixos estudis per tal de

poder oferir una visió més àmplia i

contextualitzada de la llengua i la

literatura catalanes.

Humanitats i Filolocap a la cultura del

Campus Virtual 8

Tant els estudis d’Humanitats comels de Filologia són llicenciaturesque es poden cursar en quatre

anys acadèmics, distribuïts en vuitsemestres, amb una càrrega lectiva de300 crèdits. La inclusió dels estudis deFilologia Catalana en els d’Humanitatspermet als estudiants poder intercanviarassignatures, tal com explica el directordels Estudis, Isidor Marí: "Volem facilitarl’orientació professional que cada estudiantde Filologia Catalana vulgui donar al seucurrículum, ja que pot complementar l’itine-rari escollit amb matèries de cultura clàssi-ca, història, art, estètica, pensament filosòfico científic, o de ciències socials que trobaràen el ventall d’assignatures d’Humanitats".Als Estudis hi ha 17 professors propis, 24tutors i 109 consultors.

Els Estudis d’Humanitats preparen elsprofessionals perquè obtinguin unconeixement global, interdisciplinari icrític de la realitat social i cultural, pertal que puguin dur a terme projectes decreació, producció, dinamització o ges-tió cultural. "La llicenciatura es caracteri-tza per la interdisciplinarietat, transversali-tat i integració de matèries a fi de donar al’estudiant la capacitació metodològica,tecnològica, documental i de gestió i tracta-ment de la informació que demana lasocietat de la informació", segons destacaIsidor Marí. Les persones llicenciades enHumanitats tenen les principals sortidesprofessionals en l’ensenyament, en lagestió cultural a les administracions iinstitucions, en el món editorial o enels mitjans de comunicació. Està previstque aquest mes de juny es llicenciïnels primers estudiants d’Huma-nitats.

Pel que fa als Estudis deFilologia Catalana,tenen l’objectiu de for-mar professionals orien-tats cap a les noves pro-fessions lingüístiques iliteràries en el marc dela nova societat de lainformació. La llicencia-tura inclou els diversos com-ponents formatius que han depermetre als futurs professionals l’adap-tació a les exigències del nou entornsocial i de treball. Els llicenciats en Filo-logia Catalana es dedicaran a les profes-sions de l’àmbit de la lingüística aplica-da (planificació i serveis lingüístics, ges-tió de documents, terminologia, tracta-ment de textos, assessorament lingüís-tic), les relacionades amb la docència dellengua i literatura, les de tipus filològic(recerca, edició de textos), la críticaliterària i les tasques de l’àmbit edito-rial, o d’altres empreses culturals o mit-jans de comunicació.

Entre les assignatures del programaacadèmic dels Estudis en sobresurtenalgunes que són un exemple del perfilprofessional enfocat cap a la formaciótecnològica que es vol donar als estu-diants de la UOC. Informàtica aplicada ales ciències humanes i socials és una assig-natura amb què es vol que l’estudiants’introdueixi en aplicacions informàti-ques específiques en el camp de leshumanitats, com són els programes detractament de textos i d’imatges, la ges-tió de bases de dades, els fulls de càlcul oels programes estadístics. Una altra

1. Narcís Figueras, 2. Joan Elies Adell, 3. JoanPujolar, 4. Francesc Núñez, 5. Norman Coe,6. Agnès Vayreda, 7. Pilar Miquela, 8. SalvadorCliment, 9. Eduard Aibar, 10. Joan Campàs,11. Pauline Ernest, 12. Mar Massanell, 13. AdelaRos, 14. Elisenda Ardèvol, 15. Glòria Munilla,16. Laura Borràs, 17. Cèsar Carreras, 18. MiquelStrubell, 19. Isidor Marí –director–.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

13

16

19

1817

15

12

11

14

10

manitats podran obtenir els certificatssegüents: en Estudis del Món Antic iMedieval, en Metodologia i Tècniquesde Treball, en Estudis d’Art i CulturaAudiovisual, en Llengües Modernes, enEstudis Socials i Polítics, en Estudis delPensament, en Estudis del Patrimoni, enEstudis del Món Modern i Contempora-ni, en Estudis Antropològics i Culturals ien Estudis Literaris. D’altra banda, elsestudiants de Filologia Catalana podranobtenir el certificat inicial i mitjà enLlengua i Literatura Catalanes, i els certi-ficats d’especialització en LingüísticaCatalana, en Lingüística Aplicada i Pro-fessions de la Llengua, en Tecnologies dela Llengua, en Planificació Lingüística,en Estudis Literaris Medievals i Moderns,en Estudis Literaris i Tecnologies Digitalsi en Estudis Literaris Contemporanis.

L’esperit d’integració de matèries i laperspectiva transversal dels estudis quedaplasmat en el treball de final de carrera,que és obligatori i té un valor de 12 crè-dits. Segons explica Isidor Marí: "Els estu-diants poden triar entre desenvolupar unestudi d’un tema en concret, realitzar pràcti-ques professionals en algun museu o institu-ció per mitjà d’un conveni de pràctiques ielaborar un material multimèdia". Tot iaixí, l’estudiant pot proposar alguna altrainiciativa que consideri que es pot desen-volupar com a treball de final de carrera ique s’ajusta a l’enfocament professionalque ell necessita.

Els Estudis d’Humanitats i Filologia handefinit dues línies principals de recerca;d’una banda, tecnologies i humanitats i,de l’altra, diversitat i sociabilitat en lasocietat de la informació. Entre els pro-jectes de recerca, es destaquen l’estudique es duu a terme sobre comunitats vir-tuals a partir de l’experiència del Cam-pus Virtual (vegeu el suplement IN3 dela revista Campus Virtual núm.12) i elprojecte Òliba de Museus Virtuals (vegeuel suplement IN3 de la revista CampusVirtual 13). Així mateix, els Estudis vanorganitzar el mes de desembre passat,juntament amb la Fundació JaumeBofill, el simposi Diversitat Cultural iConstrucció Europea, en què van partici-par experts de diverses disciplines peranalitzar els processos de construcció d’i-dentitat cultural en el marc de la UnióEuropea. Un altre projecte dels Estudisés l’espai virtual de literatura catalanaLletra (vegeu les pàgines 10-11 d’aquestarevista).

gia,nou mil·lenni

Campus Virtual 9

En un moment en què es treba-

lla en la possibilitat que l’assig-

natura d’anglès sigui obligatò-

ria al pla d’estudis de qualsevol

carrera universitària de Catalu-

nya, la UOC ja la imparteix des

que va començar, el curs 1995-

1996. L’anglès, àrea inclosa en

els Estudis d’Humanitats i Filolo-

gia, és una assignatura obli-

gatòria per als estudiants que

accedeixen a una carrera de pri-

mer cicle. Consta de 13,5 crè-

dits, dividits en tres assignatu-

res: Anglès I, Anglès II i Anglès III,

que són guiades per dos coordi-

nadors –la Pauline Ernest i el

Norman Coe– i 33 consultors.

A diferència de l’anglès que

s’estudia a centres d’estudis

d’idiomes, a la UOC no s’explica

gramàtica, sinó que se suposa

que l’estudiant ja té una mínima

base gramatical i, per tant, es

posa l’èmfasi en la comprensió

de textos i en la redacció. L’ob-

jectiu no és tant la precisió com

la comprensió, tal com explica

Norman Coe, coordinador de

l’assignatura: "L’anglès que s’es-

tudia només es basa en un com-

ponent de lectura i d’escriptura

perquè l’objectiu és que els alum-

nes surtin de la Universitat amb

un nivell mínim per a poder llegir

còmodament textos de la seva

àrea d’estudi".

Els estudiants han de fer una

pràctica setmanal sobre la base

d’un text proposat pel consul-

tor, moltes vegades de temes

d’actualitat, i han de redactar

una sèrie d’escrits relacionats

amb el tema de què es tracti.

Tot i no tocar directament la

part gramatical, l’assignatura

també té una sèrie de materials

associats, en format web, que

els estudiants poden consultar

en cas que tinguin dubtes con-

crets sobre algun aspecte de la

gramàtica anglesa.

L’anglès, unaassignaturaimprescindible

El curs 2001-2002 elsEstudis posaran enfuncionament la titulacióprogressiva.

assignatura enfocada a les noves tecnolo-gies és L’hipertext en les humanitats, queajuda a comprendre la importància del’hipertext en la construcció dels coneixe-ments i la presentació i difusió de lainformació. A la llicenciatura de Filologiahi ha l’assignatura Llengua catalana IV: les

tecnologies del llenguatge, que inicia aeines com l’edició, la traducció automà-tica i a tècniques de processament delllenguatge.

Certificats al llarg de la llicenciatura

A partir del curs 2001-2002 els Estudisposaran en funcionament la titulacióprogressiva per tal que els estudiants quehagin superat unes determinades assig-natures puguin obtenir un certificat pre-vi a la llicenciatura. Els estudiants d’Hu-

IletrLletra, a més de ser un portal sobrequalsevol tema vinculat amb laliteratura catalana, és un espai de

continguts sobre autors, obres, movi-ments, editorials i col·leccions, revistes,premis i gèneres. L’espai virtual vol con-tribuir a la divulgació de la literaturacatalana creant un hipertext viu i encreixement continu.

L’espai virtual Lletra ha estat creat a par-tir dels materials docents d’assignaturesdels Estudis d’Humanitats i Filologia de

la UOC i altres materials oferts per lesdiverses institucions amb què s’ha arri-bat a un acord. Cadascun dels temes dela literatura catalana que presenta Lletraes desenvolupa mitjançant un textexplicatiu i diversos recursos, com la llis-ta dels enllaços a altres llocs de la xarxa,fotografies, autors que reciten l’obra enformat àudio o vídeo, el catàleg de laBiblioteca de Catalunya, un enllaç ambuna llibreria virtual per a comprarexemplars o un enllaç amb la fitxa deQui és qui a les lletres catalanes.

Entre el que podem trobar a Lletra, esdestaca un vídeo de Joan Brossa en quèfa un joc de mans, l’enllaç amb l’ediciódigital de l’obra L’Atlàntida de JacintVerdaguer, el començament del Curial eGüelfa, 334 articles sobre el Noucentis-me, saber tots els títols publicats a lacol·lecció de poesia Óssa Menor o llegirdigitalment la revista La Llumanera de

“Al primer traspuntar d’un ventós

solixent / d’alta cella vermella, / al

jaç de ginesteres es mou

espessament / Jonàs, sota el fibló

d’un manament: / Vés a l’esclat de

Nínive, trasbalsa cada orella, /

retruny per la ciutat / ...”.

Si teniu curiositat per saber com

continua l’obra Nabí de Josep

Carner o us interessa saber-ne més,

de l’obra o de l’autor, només cal

que consulteu Lletra, el primer

espai virtual de literatura catalana

a Internet creat pels Estudis

d’Humanitats i Filologia

de la UOC.

Lletra, la literatura a Internet

Campus Virtual 10

Què hi podem trobar actualment

• Autors: més de 40 autors de la literatura catalana de

tots els temps, des de Bonaventura Carles Aribau, passant

per Josep Carner, fins a Miquel Martí i Pol o Quim Monzó.

Conté enllaços amb altres autors que tenen una pàgina a

Internet.

• Obres: Antologia de la poesia catalana 1900-1950 de Joan

Triadú, Elegies de Bierville de Carles Riba, Nabí de Josep Car-

ner i Curial e Güelfa. Hi ha enllaços amb algunes obres ínte-

gres de literatura catalana.

• Gèneres: la poesia modernista i l’assaig a la postguerra.

Hi ha enllaços amb pàgines de poesia catalana a Internet.

• Períodes i moviments: el Barroc, la Il·lustració, el Nou-

centisme, el Renaixement i la Renaixença.

• Editorials i col·leccions: els Llibres de l’Óssa Menor,

Edicions 62, Editorial Selecta i l’Avenç. Conté enllaços amb

les editorials catalanes que hi ha a Internet.

• Revistes: Ariel, Dau al Set, Germinabit, L’Avenç, La Lluma-

nera de Nova York, Poesia i Serra d’Or. Hi ha enllaços amb

les revistes sobre literatura catalana que hi ha a Internet.

• Premis: els Jocs Florals, la Nit de Santa Llúcia i els premis

literaris en llengua catalana.

• Vària: Conté enllaços amb altres llocs de literatura cata-

lana, amb associacions d’escriptors, amb biblioteques en

línia, amb webs sobre catalanística, amb llibreries a Inter-

net i amb universitats i centres on es pot estudiar literatu-

ra catalana.

IletrIleIletra

Nova York, publicada per un català resi-dent a Nova York a final del segle XIX.

Lletra també inclourà properament unapartat de notícies on es recullen les últi-mes novetats del sector de la literaturacatalana, gràcies a l’acord establert ambVilaweb. A més, hi ha un cercador per-què sigui més fàcil la cerca d’un temaconcret i enllaços a associacions d’escrip-tors, a biblioteques en línia, a centres ones pot estudiar literatura catalana i a unaselecció de llibreries virtuals.

L’èxit de Lletra ha estat impressionant:des del dia que es va posar en funciona-ment, a mitjan desembre, l’espai harebut 20.000 visites mensuals i ja hi hamés de 400 persones inscrites per arebre’n el butlletí mensual de novetats.Jaume Subirana, coordinador del projec-te ha afirmat: "L’èxit per a nosaltres signi-fica una responsabilitat major; ara cal anarmantenint i alimentant amb nous contin-guts Lletra per tal que vagi creixent. No ensval que un dia algú publiqui una novapàgina de Joan Brossa, per exemple, i aLletra ens passi per alt".

www.uoc.es/lletra

Moment de la presentacióde l’espai virtual Lletra.

racatalanaCampus Virtual 11

Lletra vol contribuir a ladivulgació de la literaturacatalana creant unhipertext viu i encreixement continu.

raetra

L’espai va ser presentat el mes de desem-bre passat amb la participació de GabrielFerraté, rector de la UOC, Isidor Marí,director dels Estudis d’Humanitats i Filo-logia de la Universitat, Jaume Subirana,i Francesc Parcerisas, director de la Insti-tució de les Lletres Catalanes, entitatque dóna suport a la iniciativa. En lapresentació, el coordinador del projecte,Jaume Subirana, va afirmar que "l’objec-tiu és presentar i difondre la literatura cata-lana de manera oberta i gratuïta", i va afe-gir: "Lletra és el lloc central de pas per a la

literatura catalana a Internet per a oferiraccés a tot el que facin els altres, més elque se’ns pugui ocórrer a nosaltres". A l’acte de presentació també hi vanassistir representants de les entitats iinstitucions que col·laboren i participenen la creació de Lletra, és a dir, la Biblio-teca de Catalunya, el Grup EnciclopèdiaCatalana, el Grup 62, el Centre Català

del PEN Club, Vilaweb, l’Associaciód’Escriptors en Llengua Catalana, Serrad’Or i la Xarxa d’Universitats Joan LluísVives. L’espai virtual Lletra, que aquestmes de gener ja ha publicat 30 novespàgines que s’afegeixen al centenar depàgines web i prop d’un miler d’enllaçosque hi havia a la primera fase, aniràcreixent gràcies a la col·laboraciód’aquestes entitats.

Projectes immediats

L’espai virtual Lletra duu a terme diver-sos projectes, que es preveu que siguinfactibles els pròxims mesos, encaminatsa promoure la literatura catalana a Inter-net. D’una banda, vol que el portal noestigui disponible solament en català,sinó també fer-lo accessible en castellà ien anglès, no limitant-se a traduir elstextos que hi ha en català, sinó adap-tant els continguts a cada idioma.

D’altra banda, també s’està desenvolu-pant l’espai virtual Lletra antiga que aspi-ra a ser una font d’informació sobre lite-ratura catalana medieval a Internet. Unaltre projecte que es prepara és la cele-bració de Sant Jordi amb una iniciativavirtual innovadora en el món de la lite-ratura, que serà possible gràcies a lacol·laboració de la Universitat Obertaamb altres entitats.

Títol: Killer appCol·lecció: Economia i Empresa, núm. 1Autors: Larry Downes i Chunka Mui PVP: 2.500 ptes.

Les killer app són exemples pràctics de com l’ús dela nova tecnologia capgira les idees estables delpassat sobre la manera com les coses funcionen ofuncionen millor. Killer app referma la idea que elsmodels econòmics clàssics i la pràctica empresarialtradicional estan subjectes a una transformació ra-

dical. El treball de Downes i de Mui se centra a trobar solucions perquè lesempreses no es limitin a sobreviure en el món digital, sinó que aprofitin almàxim els canvis espectaculars que la tecnologia digital provoca en elsmercats.

Títol: Estrategias de aprendizaje Autor: Carles Monereo Font PVP: 2.500 ptes.

Gràcies al creixement exponencial del saber, en-senyar a aprendre s’ha convertit en un objecteeducatiu de primer ordre. Encara que aquest ob-jectiu no sigui cap novetat, hi ha símptomes ine-quívocs que la capacitat d’aprendre a aprendreocuparà un lloc clau en l’educació del futur, en elmarc de la transformació del sistema educatiu i la seva funció social.Aquesta obra vol ser una contribució teòrica, però sobretot pràctica, a laincorporació de les estratègies d’aprenentatge al currículum, per mitjà dela formació dels professionals de l’educació.

Títol: Teoria del coneixementCol·lecció: Biblioteca Lectus UniversitàriaAutor: Josep Maria TerricabrasPVP: 3.250 ptes.

Un pensament que vulgui ser una mica crític s’had’interrogar sobre la seva pròpia capacitat i com-petència, en una paraula: ha de ser autocrític. Peraixò ha de començar examinant les bases sobre lesquals es mou i, és clar, les possibilitats i els límits queté. Aquest volum es planteja algunes de les qües-

tions que tenen una rellevància especial en la discussió actual: l’objectivitatdel coneixement científic, el coneixement d’un mateix i la possibilitat delconeixement de l’altre.

Títol: Els fonaments de la direcció comer-cial en l’empresa

Col·lecció: Biblioteca Lectus Universitària Autor: Marcel Gubern FortunyPVP: 9.900 ptes.Format: CD

Aquesta obra proporciona una visió conjunta delsprincipis i tècniques del màrqueting amb l’objectiu d’obtenir una base sò-lida que permeti d’assolir una formació completa per a fer qualsevol activi-tat relacionada amb aquesta àrea. Cada mòdul conté activitats i exercicisd’autoavaluació per a comprendre i assimilar millor els temes de què trac-ta. Amb un estil clar i planer, l’obra ofereix una visió general dels aspectesmés importants d’aquesta moderna ciència social i la seva aplicació als en-torns actuals, alhora que aprofundeix en els continguts.

Títol: Intervenció psicopedagògica enels trastorns del desenvolupament

Col·lecció: Biblioteca Lectus Universitària Autors: C. Giné, C. Basill, E. Bolea, E. Díaz-Estébanez, M. Leonhardt,

A. Marchesi, Á. Rivière, E. Soro-Camats i R. Duch PVP: 9.900 ptes.Format: CD

Aquesta obra, dirigida a estudiants, mestres i pares en general, introdueixel lector en l’estudi i comprensió de les discapacitats que afecten el desen-volupament dels infants i joves. Es faciliten les estratègies i els instrumentsnecessaris tant per a analitzar qualsevol trastorn i les seves repercussionsen el desenvolupament com per a invertir en el camp de la prevenció a l’es-cola i en l’entorn familiar. L’orientació que es dóna a aquesta matèria res-pon a una concepció del desenvolupament de base interactiva i contextual.

Novetats editorials

www.ediuoc.es

Entr

evis

ta a

...

902 141 141

José Manuel Lara BoschConseller delegat del Grup Planeta

José Manuel Lara Bosch (Barcelona, 1946) des de l’any 1997 és el

conseller delegat del Grup Planeta, empresa amb què la UOC està

aliada per a oferir estudis en castellà per a Espanya i Iberoamèrica.

Des del 1968 ha estat vinculat al Grup, en el qual ha tingut diver-

sos càrrecs, i, a més, és membre del Consell Consultiu del BBVA,

vocal de la Junta Directiva del Gremi d’Editors de Catalunya i de la

Federació de Gremis d’Editors, president de l’Institut d’Empresa

Familiar, president de Quiero Televisión i membre del Consell

d’Administració de la Fira de Barcelona.

Quins són els passos que ha de seguiruna empresa editorial si es vol adaptaral món digital?El primer és un canvi de mentalitat dinsde l’estructura de l’empresa per tal d’en-tendre el nou entorn. A partir d’aquíl’empresa serà capaç d’imaginar el que elnou consumidor vol i el que les novestecnologies li ofereixen. Llavors l’empre-sa haurà de tenir, primer, capacitat per acrear nous productes i empaquetar-losde manera diferent per a aquest nouconsumidor i, finalment, temps perquètot això es desenvolupi i paciència per aanar veient els errors que es van come-tent i anar-los corregint lentament.

Quines són les condicions necessàriesperquè funcionin les llibreries virtuals?Han d’oferir un servei millor que les lli-breries presencials, com ara catàlegs méscomplets o informació molt detalladasobre els llibres. Si no afegeixen res denou, el plaer de veure el llibre físicamentés un valor afegit de la llibreria real quemai no podrà donar la llibreria virtual.

Es poden protegir eficaçment els dretsde l’autor a la xarxa?Penso que sí, tot i que per a això siguinecessari crear legislacions especials i sis-temes de control. Més que necessari,penso que és urgent i, més que possible,penso que és imprescindible. S’han deprendre mesures ràpides perquè, si no,l’espoli de la propietat intel·lectual delsautors pot ser immens.

Bona part de la indústria del llibre encaraveu Internet com una amenaça. Què hafet Planeta per superar aquestes pors?Hem de ser capaços de convertir Inter-net en una virtut més que en una ame-naça. En primer lloc hem de saber enquè consisteix realment Internet. És unfenomen que no es pot negar, que ésaquí i que la gent jove s’hi va incorpo-rant cada vegada més. Si s’és capaç deprendre plena consciència d’això i utilit-

zar Internet com una eina, l’amenaça esconvertirà en una virtut.

Com valora l’aliança de Planeta amb laUOC per a oferir ensenyament per mitjàde la xarxa?És un dels projectes en què tenim més fei més il·lusió. És la manera d’acostar-nosa dos col·lectius: els universitaris i elsjoves internautes. Cada vegada més hiha col·lectius que es van sobreposant aaltres; és lògic que les generacions mésjoves –estudiants– i més cultes –tambéestudiants– s’introdueixin més ràpida-ment als nous fenòmens, com en aquestcas és Internet.

Què aporten les tecnologies de la infor-mació i la comunicació al camp de laformació?Les noves tecnologies són només unmitjà, una eina molt útil que pot facili-tar molt la formació permanent. La tec-nologia avança a una velocitat que, si endeu anys no t’has reciclat, estàs absolu-tament obsolet. Això obligarà a canviarla universitat, que ja no serà tant un llocon s’aprenen coses com un lloc on espot "aprendre a aprendre". Hem de sercapaços d’instruir-nos fora d’hores, per-què la nostra feina ens ocuparà les horeslaborals, i a distància, i per això necessi-tarem noves eines que ens ho facilitin.

Planeta és un model d’integració al mer-cat iberoamericà. Ara és un bonmoment per a apostar fort per l’expan-sió iberoamericana?L’època de les grans crisis llatinoameri-canes s’ha acabat i ja no tornarà maimés, però tampoc no tornaran aquellsgrans auges. Ens enfrontarem a econo-mies molt més consolidades i que avan-cen cap a graus de desenvolupamentpermanent més alts. En aquestsmoments les oportunitats d’entrar almercat iberoamericà són força altes i enels pròxims anys milloraran tant que lesinversions fetes amb sentit comú seran

en pocs anys realment rendibles i inte-ressants per als qui les hagin realitzat.

Quina recomanació faria a les empresesespanyoles que volen llançar-se a Ibero-amèrica?Que tinguin valor i s’arrisquin. S’ha detenir en compte que allà hi ha un futurinnegable, que hi ha centenars demilions de castellanoparlants que es vanincorporant a un ritme accelerat al mer-cat de gran consum. Al mercat iberoame-ricà s’hi ha d’anar amb capacitat d’a-guant, de suportar certes crisis i amb unacerta visió a mitjà i llarg termini. Tambéés important anar-hi ben finançat i,sobretot, amb una estructura i un controlde gestió molt afinats, amb un segui-ment molt acurat de les despeses, de lesxifres i de les inversions, amb moltaprudència i amb molt rigor en la gestió.

El futur, en la nova economia, passa pelsgrans grups multimèdia?Evidentment. Quan parlem de la globa-lització, no podem parlar només de laglobalització de mercats, sinó també dela globalització de sectors. Un exemplemolt clar és que, quan jo vaig començaral negoci del llibre, els nostres competi-dors eren altres editors espanyols, des-prés van ser els francesos i els italians iactualment és tot el món. La competèn-cia es globalitza. En el món dels contin-guts de referència trobem des dels edi-tors tradicionals, que aplicant noves tec-nologies acabem en el sector electrònic,fins a les grans productores de progra-mari, que sobre la base de la seva tecno-logia, quan l’editen per al consum, aca-ben fent productes editorials.

Si ara pogués tornar a estudiar, quinacarrera triaria?Filosofia o matemàtica pura. Són duescarreres que permeten desenvolupar lacapacitat de pensar, la capacitat de rao-nar, que en definitiva al final és el quecompta.

"S’han de crear sistemes decontrol per a protegir els dretsd’autor a la xarxa"

Edita: Gabinet de Premsa UOC (Tel. 93 253 23 16) Direcció: Sònia Perelló Redacció: Núria Farrús, Andreu Asensio Disseny general: Manel Andreu Maquetació: disseny visual, slFotografies: David Campos Il·lustracions: Maikel, Manel Andreu Imprimeix: Giesa-Rotographik Dipòsit legal: B-8554-96

www.uoc.es

Campus Virtual 12

Universitat Obertade Catalunya i