ÈPOCA IV- N.° 78

EXTRA MARC 1992

Edita: STE PÜÍS Valencià Director: Joan BlancoAlacant: Orense, 3. E. Dia. 03003 Alacant. Tel. 22 80 88.Castelló: PI. País Valencià, 6, 3." 12002 Castelló. Tel. 20 08 27.València: Avgda Pius XII, 1, esc. 3-8. 46009 València, Tel. 348 66 99Administració, redacció Í publicitat: Avgda Pius XII 1 esc 3 846009 Volòncia Tel. 348 66 99. Fox: 348 53 48.Imprimeix: BC Arles Gróficas, S. A. Cambrils, 8. Tel. 365 04 50.Deposit legal: 1.454-1981. Tiratge: 9.000 exemplars.

Aquest any, en el quecomençarà la implantacióde la Reforma, les mestresvolem un sistema deformació que no discriminea qui tinga obligacionsfamiliars, i en concretvolem una formació delprofessorat nodiscriminatòria per a lesdones.I també, les dones quetreballem a l'ensenyamentseguim reivindicant:

• Reglamentacions laboralsque permeten que sermare no siga un càstig.

• Condicions que permetentreballar sense problemesd'escoles infantils per atots els xiquets i xiquetes.

• Superació de lesdiscriminacions per raonsde sexe, raça o classesocial.

Í ens sentim solidàries ambiotes les discriminacionsque patixen les dones en lanostra societat i arreu delmón, per ser dones, i mésencara quan són doncsgitanes, doncsnord-africanes, donessud-americanes..., perquèla solidaritat no és nomésuna paraula.

EXTRA8 DE MARC

també

en aquest número

• LA MEMÒRIA DELSISTEMA D'ACCÉS

• LA SENTÈNCIA DELTRIBUNAL

• SUPRESSIONS AL'EGB

• ENSENYAMENTPRTVAT: CENTRESEN CRISI

• ELS CURSOSD'ENSENYAMENTPRIMARI

DIA DE U DONA

JORNADES DONA 92

ei 14 cfe mare a Jíà&ía í en ei c-p.aitianecer comencema fes 10 í vofem acatar a fes 19 í 30 fiores fesseqúents activitats:

matí : RESULTATS DE £ES ENQUESTES IDESAT SOBKE ££S CONCLUSIONS.

mm m CONVIVÈNCIA,vesjraaa : - TACCER DAUTOV£MACI(Í I

DE ANDKES.ACCIÓ' SOTCAC ENDONA.

I TROBADA MESTRES DE TALLERal PAÍS VALENCIÀ

ORGANITZA: Sirxficat de Treballadors de1 Ensenyament del P,V.

DIA: Dissabte 7 de Març.

HORA: 10h. -Mh.

LLOC: IFP. Campanar-ConselleriaValència

STEPY

2f EXTRA 8 DE MARC DEL 92 N.° 78

8 de marc: caminantcap a la transformació

HI 8 de març es celebra cl DIA IN-TERNACIONAL DE LA DONATREBALLADORA, Els l l ibres detext ignoren aquesta data. El seu ori-gen —del qual tenim diferents refe-rències— respon a la celebració d 'untriomf de les dones que començaamb la «Uprising of the 20.000» (In-surrecció de les 20.000) cl 1908, aNew York . Aquesta insurrecció (enla qual intervenen treballadores i tre-balladors, amb una decisiva partici-pació de les dones) porta a termeuna vaga general que, després d 'unallarga l lu i t a , duu millors condicionslaborals, augment de salaris, reduc-ció de jornada i una important par-ticipació sindical. El 8 de març de1909 hi ha una multitudinària mani-festació, on participen activamentsufragistes, immigrants, treballado-res... que demanen condicions labo-rals i cl dret al vot femení. Aquestainic ia l i va va aconseguir que ta Inter-nacional Socialista (Copenhague,1910), sota cl protagonismc de Cla-ra Z e t k i n , convocarà el 8 de març de1910 un dia de LLUITA INTERNA-CIONAL per exigir el sufragi uni-versal femení. Es materialit/a a par-tir d'ací la celebració per primera ve-gada, el 1911, del DIA INTERNA-CIONAL DE LA DONA TREBA-LLADORA. És important que re-cordem la l l u i t a femenina d'aquestaèpoca contra la xenofòbia, l'explo-tació dels jóvens, el militarisme i afavor del dret al vot de les doncs.També pel març, la solidaritat de tesdones féu que no caigueren en l'o-bl i t més d'un centenar de treballado-res que, per ordre del propietari dela fàbrica, i amb cl consentiment deles autor i ta ts governamentals, mori-ren cremades en una fàbrica t èx t i l deNew Jersey, on mantenien un tanca-m e n t d e m a n a n t : I G U A L TRB-BALL-IGUAL SALARI.

Aquesta i altres accions rcv i ta l i t -

zaren la conscienciació femenina idesprés d'un llarg període de lluitespels nostres drets civils, sindicals ipolítics, arribem a un nou 8 de març.És el 8 de març de 1992. Les doneshem aconseguit avanços importants,però encara ens queden moltes rei-vindicacions pendents en totes les fa-cetes: personal, social i laboral. Perlol això, LES DONES DE LA CON-FEDERACIÓ DE SINDICATS DETREBALLADORS/RES DE L'EN-SENYAMENT —STES— fem unacrida a totes les persones, tant a pro-fessorat com a personal no docentinvolucrat en la comunitat educati-va, perquè participeu fent arribar lesnostres propostes, denúncies i alter-natives, perquè sols entre totes i totspodem seguir caminant cap a un noumodel social, en cl qual la pertinençaa sexe diferent no condicione la nos-tra existència i la nostra forma devida.

Si creem que ja hem assolit totsels drets, que tenim igualtat real d'o-portunitats , que socialment es valo-ren de la mateixa manera les diferèn-cies de gènere, seria absurd que desde Ics organitzacions governamen-tals europees es plantejaren mesuresper a pal·liar les «desigualtats».

La nostra Confederació és mixta;existeix una organit/ació de Dones;en cada sindicat hi ha una secretariao un grup de dones preocupades perl 'aconseguiment d'una autènticaCOEDUCACIÓ i intentant sensibi-litzar altres dones perquè ens invo-lucrem cada volta més en l'activitatsindical. No tenim la panacea per asolucionar tots els interrogants, peròcap organització no és capaç de sertransformadora en solitari.

COMPROME'T AMB NOSA1 -TRES. INL·ORMA' I bN bLS NOS-TRES SINDICATS. ORGANITZA-CIÓ DE DONES DE LA CONFE-DERACIÓ D'STES.

Propostes de treball: 8 de marc[,'organització de doncs de la

(.'onfederació de Sindicals de Treba-l l a d o r s / e s d e l ' E n s e n y a m e n t—STES— es dirigeix al professoraten aquesla data, amb la intenciód' incorporar en el curr ículum Í enl 'organització de treball dels centresuna perspectiva coedncativa real.

Les propostes van dirigides a pro-fessoral i alumnat d ' i n f a n t i l , primà-ria i secundària, Í pretenem que ser-vesquen, a més de lliçó professional,perquè puguen fer-nos reflexionarsobre la pràctica del procés educat iui convidar-nos a buscar vies per apoder combatre totes aquelles acti-tuds discriminatòries que es donenquotidianament a l 'aula .

AIXíUNES ACTUACIONSALTERNATIVES QUE USPROPOSEM

- Proposar una imatge no este-reotipada de l'home i de la dona.

- Evitar en el l lenguatge oral iescrit l'ús del masculí genèric.

- Ressaltar la presència femeni-na en Iotes les àrees, potenciant l 'a-propament de les dones a la ciènciai la tecnologia, la història, la llen-gua.. .

- 'Fomentar l'autoestima t la se-g u r e t a t pròpia de les xiques enaquells terrenys que tradicionalmenteren ocupats pels xics; de la mateixamanera potenciarem els papers queconsiderem vàlids per a les persones,i n d e p e n d e n t d e l sexe a l q u a lpertanyen.

- Controlar les intervencions enl ' au la , en qualsevol ac t i v i t a t , tenimcura que hi haja les mateixes opor-tuni ta t s d'intervenció de xics i de xi-ques; evitar de la mateixa maneratreballs estereotipats.

Esperem que les nostres aporta-cions us siguin d 'ut i l i ta t , i si esteu in-tercssades/ats a t rebal lar perquè íacoeducació siga una reali tat , podeupass.ti per l'STE i us facilitaiem bi-bl iograf ia i la possibilitat d'aeonse-íuiír mater ia ls .

La lluita per a que reconeguen elsnostres drets laborals

Les dones anem, a poc a poc,aconseguint que es tingueu en comp-te les situacions específiques que ensafecten, però encara queden moltsaspeclcs que millorar.

Al llarg d'aquest curs hem vistcom es reconeixia:

Per a les dones interines.1. Si estan de baixa maternal en

el moment de triar placa, li assignenun lloc de Irehall i segueixen debaixa t'in-, que aeabe el període depermís per maternitat. Fins ara, noli assignaven plaça Í havia d'esperarque se li acabarà el període de baixa.

2. Si Icncn un f i l l / f i l la de mt-nysde tres anys poden demanar un anyde permís per a atendre'l, i li conser-ven el seu lloc en la l l i s t a per a de-manar plaça el curs següent. Aquestcl pot demanar també el pare. Abansdel present curs tampoc es reco-neixia aquest dret a les personesinter ines .

...Però encara queden moltes co-ses per conseguir, com... possibil i tatde canvi de treball per a les donesembarassades.

El Decret 79/1991, de 13 de maig,del Consell de la Generalitat Valen-ciana, dicta unes normes generalssobre possibilitat de canvi de treballper a les dones embarassades, ques'han de desenvolupar després enT ensenyament.

Ara mateix segueix sense desenvo-lupar aquest decret en l 'àmbit de laConselleria de Cultura i Educació, Ía algunes doncs se li ha impedit can-v ia r de lloc de treball, encara queaquest poguera afectar a la seua sa-lm, i se li ha recomanat que demà-n a i a una baixa.

Exigim que es regule aquesta pos-

s ib i l i ta t legalment reconeguda, i almateix temps, si hi ha alguna donaen aquesta situació, l'animem a po-sar-se en contacte amb nosaltres pera fer valdré els seus drets, ja que lanorma del Consell de la Generalitatno exclou a cap funcionària .

SUBSTITUCIONS 1)K LESREDUCCIONS I>E JORNADAPER MATERNITAT

Segons l 'ar t icle 37, paràgraf 5, del 'Estatut dels Treballadors, els tre-balladors i treballadores que tenenfills menors de 6 anys poden dema-nar una reducció de jornada.

Aquest dret ha de complctar-scamb la creació de les condicions ne-cessàries per a ser possible, i ara ma-teix en l'educació no es donen lescondicions esmentades.. La situació més corrent és que les

solicituds de reducció de jornadasón concedides, amb la reducció desou corresponent a la persona afec-tada, però no s'envia al centre cappersona que faça el treball que esdeixa de fer, és a dir, queda una clas-se o classes sense professorat.

Això suposa una coacció per a lapersona afectada, ja que moltes ve-gades, sabent en quina situació que-darà el centre, s'opta per no exercircl dret.

Si es pren la reducció de jornada,cl centre té moltes d i f icul ta ts per aorganitzar-se amb menys personal, iqueda perjudicat l ' a lumna t al final,ja que es deixen d'alendre altres ac-tuacions previstes en el Pla Anualdel Centre.

Per a que els d re t s dels treballa-d o r s i t r e b a l l a d o r e s de

l'ensenyament sigueu «possibles enla realitat», i no perjudiquen a ter-cers, PSTE-PV demana:

Que sempre que haja en un cen-tre una reducció de jornada per ma-l e r n i l a l s 'envie personal per a subs-l i t u i r la seva absència, almenys en elmate ix temps que la reducció de jor-nada demanada, entenent que és dejusiieia que els diners descomptats altreballador o treballadora servis-quen per a pagar un altre t rebal la-dor o treballadora que faça la seuatasca.

. . . I lambé hem d'estar informadesdels nostres drets per a poder exer-cir-los, com ara..1.

PERMÍS PER LACTÀNCIA

Llei 3/1989, de 3 de març de 1989.Es pot demanar els primers 9 me-

sos del xiquet o xiqueta.Pot demanar-lo cl pare o la mare.Es pot demanar una hora o mitja

hora d'absència del treball, reparti-da en una o dues fraccions de mitjahora, a elecció de la persona que de-mana el permís.

BAIXA DE MATERNITAT QUEÉS MÉS LLARGA QUE EL( ON I RACTE DE TREBALL

Llei 3/1989, de 3 de març de 1989.Segons ta Disposició Addicional a

aquesta llei, el treballador o treba-lladora que acabe cl contracte estantde baixa per maternitat t indrà dret ales prestacions corresponents, sem-pre que reunisca les condicions esta-blertes per a poder tindré dret, 'quebàsicament són haver estat dona! odonada d'alta nou mesos abans delnaixement en la Seguretat Social.

8 de marc de 1992:temps de solidaritat

Les treballadores i treballadors del'STE-PV manifestem la nostra soli-daritat amb aquelles i aquells quepateixen d i sc r iminac ions socials,amb totes les persones que són con-siderades persones de segona, terce-ra, quarta... categoria per motius desexe, raça, nacionalitat', etc., i volemrecordar que el 8 de març és unadata reivindicativa per a Ics dones enespecial, però també ha de servir pera fer notar totes les discriminacionsque apareixen davant nostre en lasocietat.

Treballem per posar de manifestles diferències de tractament entredoncs i homes, xiquctes i xíqucts, enel treball, el carrer, les aules, la fa-mília, etc., i que suposen un entre-banc de par t ida en la tasca educado-ra i una discriminació personal i so-cial que provoca injustícies, molt so-v i n t ben d i s s imulades pels «cos-t u m s » , «l'oreanització de la .socie-

t a t » , «les maneres de ser», etc., con-siderades com una herència i no comuna imposició social i cu l tu ra l .

I volem animar-vos, com a educa-dores i educadors, a encetar la tascades de l'escola, per anar incidint enla casa, el barri, etc., analit/ant lavida quotidiana i reconeixent la si-tuació desigual que hi ha entre xi-quetcs i xiquets, dones i homes, gi-tanos i paios, nord-africans-curo-peus, americans del nord-americansdel sud.

A partir del reconeixement de lasituació diferent de partida, us pro-posem que inicieu, amb decisionspactades amb el claustre, i, si és pos-sible, amb pares i mares, un camíd'anàlisi i reconstrucció de la reali-t a t , on haja possibilitats i oportuni-tats per a educar-se, treballar i viureper a Iotes i tots, cercant cadascú elseu projecte original de vida pcrso-p v ' l i solidari amb el món en què viu .

N.° 78 EXTRA 8 DE MARC DEL 92 13

PER A SUPERAR LES DIFERÈNCIESSEXISTES DES DELS CENTRES...

...TREBALLEM EN UN AMBIENTCOEDUCATIU...

Per a fer coeducació hi hamúltiples camins, que podemrecórrer en diferents momentsi etapes, des de negociar ambels companys i companyes elsobjectius d'un projecte edu-catiu, fins a treballar en lanostra matèria amb materialsno sexistes.

Ara t'oferim una sèrie devies que et poden servir per aencetar camins o bé per a con-t i n u a r la marxa cap a l'objcc-t i u f inal d'aconseguir centreson hi haja oportunitats edu-catives sense diferències per axiques i xics, i on les personeses desenvolupen sense l imita-cions imposades pels estereo-tips sexistes.

1. En el centre...l'espai tambéés important

EL KSPACIO NOSESPERA PARACOMPARTIRLO

La ubicación en el cspacioes tan importante en nuesíravida personal que determinaen gran parte nuestras actitu-des, comportamientos y lasrelaciones con las personasque nos rodean.

El espacio que habitamosexpresa de alguna manera loque somos. Es como nucstratercera piel.

En una sociedad sexista, alas mujeres y a los hombresnos han asignado trabajos yroles diferenciados según elsexo. En función de estos ro-les se nos ha designado un es-pacio. Y a partir de esta divi-sión se ha definido el espacio«privado» como aquel en elque sucede la reproducción yel trabajo domestico, ncccsa-rio para vivir con calidad. Yel «publico», aquel en el quese realiza la gestión de lo eco-nómico, cultural, social y po-lítico.

Socialmente se ha dado unavaloración jerarquizada de es-tos dos tipos de espacio, has-ta el punto de que muchasmujeres y hombres han inte-riorizado que en el espaciopublico sucede lo que es masimportante, minusvalorandolo que sucede en el privado.

Desde el espacio publico seha dirigido el privado, se haejercido el poder, se ha hechoel reparto del que correspon-

dería a hombres y mujeres. Yesta diferente localïzación enel espacio ha marcado a mu-jeres y hombres, limitando sudesarrollo personal.

Esta división jerarquizadadel espacio se reproduce tam-bién en el marco escolar.

Por ello, se hace necesariauna interveneión educativaque prepare a las alumnas yaíumnos para compartir todoel espacio que habitamos, va-lorando la importante aporta-ción que cada uno de ellosofrece al desarrollo social.

iCÓMO OCUPAMOS ELESPACIO ESCOLAR?

La importància que social-mente se da al espacio «publi-co» y la minusvaloración quesufre el espacio «privado» ha-cen que el cspacio escolar,aun siendo el mismo para to-das las personas que en elconvivimos, sea utilizado deforma desigual por chicas ychicos.

Aulas y pasillos.LOS CHICOS:— Ocupan mas espacio.— En espacios comunes se

mueven mas, acaparan mas(forma de sentarse, mover-se...)- En los talleres y labo-ratorios se agudiza esta formade ocupar el cspacio.

LAS CHICAS:- Asumen una ocupación

mas restringida del espacio,llegando a acostumbrarse aceder espacio a los chicos.

Patios.Generalmente el espaeio ex-

terior està completamente de-finido y marcado para reali-zar determinados deportes,practicados mayoritariamentepor los chicos.

El mundo del deportc no esneutró, también està marca-do.

Frecuentemente idcntifica-mos desarrollo corporal y de-porte.

LOS CHICOS:— Los campos pintados

facilitan que los chicos acu-dan a ellos y decidan a quèquicren jugar.

LAS CHICAS:— Ticnen que salvar obstà-

culos para acceder a esc cspa-cio, definido previamcnte almargen de sus gustos e in-tereses.

Espacios de gestión y tiem-pu libre.

En el reparto de tareas sereproduce el reparto social deroles.

LOS CHICOS:— Se ve mas lo que haccn.

- Aparecen como figuraspúblicas, en representación de

grupos, se autopresentan...— Generalmente cogen el

micro, pegan carteles, llevanlas cuentas, hablan con elequipo direetivo.

— Apareeen mas pública-mente como individuos enfiestas, excursiones...

- En espacios públicos,son mas fàcilmcnte aceptadosy aplaudides.

LAS CHICAS:— Participan desde una se-

gunda fila en tareas no tan vi-sibles, y si haeen tareas igua-les, no se les nota tanto.

— Apoyan a sus compane-ros, acogen con atención suspropuestas, colaboran en tra-bajos, garanti/an los apuntesen reuniones, clases...

- Generalmente hacen lascompras, los carteles y los pa-quetes, preparan los pinchos,recogen después de las fiestas.

— En caso de aparecer pú-blicamente, tienden a hacerloen grupo.

— En espacios públicos,estan mas expuestas a la críti-ca y a los comentarios sexis-tas sobre su cuerpo.

Ante esta situación, paraque el reparto del espacio seamas justo, tendremos que te-ner en cuenta que:

- La educación corporalno se reali/a solo a través del

deporte, sinó que hay otrosaspectos, como la flexibili-dad, movilidad, ritmo, cxpre-sión corporal..., que es im-presc indib le valorar tantopara chicas como para chicos,pucsto que todo csto incide ensu desarrollo personal.

- El espacio es de todaslas personas que convivimosen cl, y por tanto es necesarioque lo compartamos justa-mente. Si hay poco espacio,lambién hay que repartirlo,no dejando solo los rinconespara las chicas.

- No debemos confundirpresencia = protagonisrno, fi-gurar, ruido, hablar mas...,con participación^ alención,crcación, reflexión, aportarideas, cooperación para laconsecución de fines...

PUNIBLES ACCIONES— Realizar en el claustro

y/o en los seminarios, depar-lamcntos, Consejo Escolar...,un debaté sobre el uso del es-pacio, para que las decisionesque se tomen sirvan de marcoa la interveneión de cada pro-fesora o profesor.

— Partiendo de unas pau-tas comunes, el profesoradopuede realizar un trabajo deobservación de la ocupación yuso del espacio en su centro yde sus influencias en el eom-portamiento.

— Facilitar a las alumnasla recuperación del espacioque les corresponde, y paraello:

• No ignorarlas. Nombrar-las.

• Valorar sus opiniones." Tomar en consideración

lo que hacen.• Favorecer que se expre-

sen.• Corregir la acaparación

del espacio por parte de loschicos.

- Acotar espacios en lospatios para otros juegos o ac-tividades diferentes de los de-portes.

— Fijar espacios libres enlos patios, sin marcas que de-finan para què son.

— Òrganizar actividadespara que las chicas ocupen es-pacios recreativos: liguillas de«campo quemado» y otrosposibles juegos colectivos.

— Fomentar que un dia sejuegue en el recreo a lo quenunca se ha jugado. —^

4/ EXTRA 8 DE MARC DEL 92 N. ° 78

Per a superar les diferències sexistes des dels centres...- Revisar cl material de

juegos que se emplea en el es-paeio deportivo.

- Hacer un calendario deluso de los espacios recreati-vos, para que algun dia seanasignados a las chicas paraque juegucn a lo que quieran.

- No dcjar a la esponta-neidad la participación en lasdistintas actividades y juegos,sinó estructurar estàs de talmanera que previamcnte a laexposición en publico sea po-sible la discusión y el contras-te en pequcnos grupos.

2. En cadaàrea...

Tenim a la teua disposició,en cada seu intercomarcal del'STE, els següents materialsque pots demanar:

8 de març, propostad ' a c t i v i t a t s coeducatives.Confederació d'STEs. Hi hamaterials per a Educació In-fantil (contar i històries), Pri-mària (treballs i rols sexuals,ciències, educació físiea i jocscoope ra t i u s ) , Secundària(llengua i idiomes, dona i pu-bl ic i ta t , científiques en la his-tòria, educació física ambjocs i esports al ternat ius) , ienquestes d'opinió per a uti-litzar en tutoria i orientació.

- La maleta lila del eole,que conté els següents ma-terials:

• Cinta de vídeo «Del a/ulal rosa». Montse Moreno.

• «i,Cómo se ensena a sernina?: El sexismo en la escuc-la». Montse Moreno. Ed. Ica-ria.

• «La coeducación». Cris-tina BulleL, Marina Subirats.

• «Recomendaciones parael uso no sexista de la len-gua».

• «La cscritura y las muje-res: la carta de amor». I. Es-cudero.

• «Cuentos para la igual-dad». Harimaguada.

• «Guia para una Educa-c ión Fís ica no sexista».AA W.

• «Córno interesar a laschicas por las ciencias».GIST. Inglaterra.

• «Talleres, diseno y edu-cación tecnològica de las chi-cas». GIST.

• «Penéïope o las trampasdel amor». Charo Altable.

• «Ponencias sobre la pe-dagogia de la diferenciasexual». Universidad de Ve-rona.

• Bibliografies.

3. En la classe...

LES XIQUES TAMBÉ SÓNPROTAGONISTES

A partir de 6 anys:Yaci i la seva nina, anònim,

Ed. Joventut.

Rosa caramel, Adela Tuiín,Ed. Lumen.

A partir de 8 anys:Munia (varis títols), Asun

Balzola, Ed. Destino.Na Lionor, Esteve Casc-

ponce, Ed. La Magrana.Ei segrest de la bibliotecà-

ria, Margaret Nahy, Ed. LaMagrana.

A i, Filomena, l'iïomena,Miquel Obiols, Ed. Joventut .

Rosina, Binette Schroeder,Ed. Lumen.

La bossa groga, Lygia Bo-junga Nunes, Ed. Joventut.

Estimada iaia, la teva Susi,Chr i s t ine Nòst l inger , Ed.Cruïlla.

Artur i Clementina, AdelaTurín, Ed. Lumen.

A partir d'II anys:Maiilda, Roald Dahl, Ed.

Empúries.

4. Un temanou...L'educaciósentimental

LA NOVA EDUCACIÓSENTIMENTAL

«Totes les dades permetenpensar que la discriminaciósexista no afecta a la capaci-tat d'èxit escolar (...) sinó a laconstrucció de la personalitati de la seguretat en si mateixade les doncs» (Subirats, M., iBrullct , C.: Rosa i Blau. Latransmissió dels gèneres enl'escola mixta}.

Al llarg de l'escolaritat elsxiquets i les xiquetes aprenenuns continguts, metodologies,etcètera, que estan especifi-cats en el currículum escolar,i altres aspectes, com acti-

tura havem de llançar novespropostes que incloguen elmasculí i el femení.

Des dels centres escolars elsaspectes masculins i femeninsde les persones, així com lesrelacions que s'han donat en-tre elles al llarg de la història,han d'englobar-se no nomésen cl currículum específic(història, filosofia, l i teratura,l l engua , ciències, etcètera),sinó també en e! currículumocult (valors, ac t i tuds , senti-menis, etcètera).

Hn aquest apartat tractaremde l'educació sentimental nosevista com a acció positiva,que es pol i cal impar t i r en elscentres escolars, en associa-cions culturals i grups de do-ncs i hòmcns, perquè les per-sones, lliures de rols i estereo-tips rígids de gèneres, es rela-

Anastasia Krupnik, LoisLowry, Ed. Alíorna.

Ju/ie dels llops, Jean Craig-head G., Ed. Empúries.

De quan Hitler va robar elconill rosa, Judith Kerr, Ed.Empúries.

Vola borinot, Chr is t ineNòstlinger, Ed. Alfaguara-Grup Prom.

L'illa dels dofins blaus,Scott O'Dell, Ed. La Galera.

El tigre de Mary Plexiglas,Miquel Obiols, Ed. Laia.

La gran Gílly Hopkins,Katherine Paterson, Ed. AI-faguara-Grup Prom.

L'abric verd, Maria Gripe,Ed. Cruïlla.

Així és la vida, Carlota,Gema Liennas, Ed. Empú-ries.

Selecció extreta de la biblio-grafia en català elaborada pelCol·lectiu de Literatura Infan-til í Juvenil d'Elx.

tuds, valors, objectius vitals,maneres de relació entresexes, expressió dels senti-ments, etcètera, que formenp a r t d e l q u e a n o m e n e n«Currículum ocult».

És necessari fer eixir a lallum el currículum ocult per aanalitzar quin tipus d'esque-mes estem transmetent, so-bretot en l'educació sentimen-tal, ja que aquesta està deter-minada pel rol de gènere, i in-flueix d'una manera determi-nant en el paper estereotipatmasculí o femení que cada xi-quet o xiqueta assumeix.

Una vegada analitzada larealitat actual, Charo Altableens proposa una sèrie d'exer-cicis i una planificació per adur endavant una educaciósentimental coeducativa.

Totes les persones, dones ihòmcns, que treballem en elscamps de l'educació i la cul-

ciònen d'una manera més sa-ludable, amb menys ansietat,major estima, cooperació ienteniment. Però, hem de feruna advertència: cap personano pot educar d'una maneras e n t i m e n t a l m e n t sana siabans eíla no és capaç d'ex-prcssar saludablement els seussentiments i emocions.

EL SEXISME ENL'EDUCACIÓSENTIMENTAL

Entre les expectatives de gè-nere que més influiran en laconstrucció del nostre modelde vida estan les sentimentals,que aniran conformant creen-cies, act i tuds i comporta-ments d'homes i doncs i quese'ns inculcaran a través demúl t ip les mecanismes de so-cialit/ació, u t i l i tza ts per la fa-mília i la societat.

La família posa en marxaaquesta canali tzació senti-mental mitjançant actituds igests corporals d'aprovació oprohibició, la incitació verbalper afavorir i desenvoluparuns sentiments o altres i íaseua expressió segons el sexe,Ui presentació de personatgesa través de narracions i lli-bres, i cl suport, entre altrescoses, de jocs i moviments di-versificats per gènere.

La societat, fonamenta l -ment a través dels mitjans decomunicació, de la publicitati del món de la moda, ens pre-senta una desfilada innom-brable de personatges, jo-guets, esports, afeccions, pos-sessions i maneres de ser i sen-tir diverses segons cl sistemade sexe/gèncrc.

Tot aquest sistema de socia-lització també conformarà itransmetrà l'univers simbòlicdel paradigma amorós d'ho-mes i dones. Per això, si noes canvia el paradigma amo-rós, no canviarà globalmentla posició de les dones i els ho-mes com a gènere. Així, perexemple, la lluita de les donesen pro de la igualtat amb elshomes per accedir a llocs deI r c b a l l als quals no accedeixentradicionalment, encara queés important, serà secundàriai insuficient respecte al canvidel paradigma amorós. Unaprova és la següent: les doneshem anat obtenint des de laRevolució Francesa fins alsnostres dies una sèrie de dretsde ciutadania, drets que enca-ra no han estat assolits total-ment, com cl dret al vot, auna educació no segregada, aun treball en igualtat de con-dicions Í salaris, a una sexua-litat pròpia, etcètera, però enno haver canviat e! paradigmaamorós, és a dir, les bases so-bre les quals s'establixen lesrelacions amb el món i ambella mateixa, així com les re-lacions intersexes i intrasexes,és com si continuàrem vivinten la mateixa casa i en el ma-teix lloc, amb unes minses re-formes. Aquestes reformespoden fer-nos creure que es-tem arribant a !a il·lusió de laigualtat d'oportunitats per aambdós sexes.

Pel que respecta a l'escolacom a institució social, s'hipoden observar, ja conforma-des, les diverses expectativessentimentals de gènere. A mésa més, l'escola, ho vulga o no,transmet una educació senti-mental i, en no treballar cons-cientment sobre aquest tema,deixant fins i tot que «lliure^ment» s'expressen les emo-cions i sentiments, reprodueixels esquemes sentimentals degènere de la societat, realit-zant, d'aquesta manera, unaeducació sentimental sexista.Com es manifesta el sexisme

N.° 78 EXTRA 8 DE MARC DEL 92 15

•••Treballem en un ambient coeducatiu·en í'educació sentimental?

El sexisme es manifesta através de gests, actituds, ex-pectatives, insinuacions i fra-ses de lloança, estímul o re-provació, segons el gènere,que el professorat dirigeix axiqucts i xiquetes.

Marina Subirats i CristinaBrullct, en el seu llibre «Rosai Blau», exposen una sèried ' ac t i tuds d ' in teracció enTaula entre cl professorat il 'alumnat:

— El nombre de verbs demoviment dirigits a les xique-tes és menor que el dirigit a laclasse en general, mentre queels verbs que indiquen inte-racció personal són dirigitsfreqüentment a les xiquetes.

- El nombre d'adjectius,així com el de diminutius i su-perlatius, en el llenguatge di-rigit a les xiques és major.

— Les xiques intervenenmenys verbalment, sobretot siel docent deixa la iniciativa alcol·lectiu, com és cl cas d'unaassemblea, on els xiquets ten-deixen a dominar la dinàmicaverbal. Els xiquets actuend'una manera més protago-nista davant el col·lectiu,mentre que les xiquetes prefe-reixen un interlocutor perso-nalitzat, al mateix temps quees senten més insegures i fal-tes d'estímul.

- Davant els conflictes elsxiquets tendeixen a buscar so-lucions autònomament, men-tre que les xiquetes tendeixena demanar ajuda.

— Els xiquets són conside-rats i calificats pel professoratcom més violents, agressius,inquiets i creatius que les xi-quetes, i aquestes, com mésmadures, detallistes, treballa-dores, tranquil·les, submissesi atentes als demés.

Si tenim en compte que xi-quetes i xiquets tendeixen acomportar-se tal i com s'espe-ra d'elles i d'ells, veurem laimportància que les actituds iinteraccions del professorattenen en l'educació sentimen-tal.

Si, com diuen Subirats iBrullent, la «unificació curri-cular i de criteris de formacióno s'ha fet per fussió dels es-tereotipus masculí i femení,sinó per extensió dels primersal conjunt dels individus»,havem de pensar que, de lamateixa manera, quan inten-

tem dur endavant una educa-ció sentimental, podem caureen la trampa d'unificar els cri-teris en base al model mascu-lí, on el protagonismc, l'a-gressivitat o el predomini dela raó (tot allò objectiu) sobreels sentiments (tot allò subjec-t iu ) és el principi ordinadordels gèneres.

Si no tenim en compte elmón de Ics emocions i rela-cions de les xiquetes, l'atencióals altres, les seues referènciesa la vida privada, etcètera, iaixò no s'integra dins el mónescolar (no com apartat com-plementari), estem valorantnomés el pol masculí de lacultura Í acurtant Ics possibi-litats de creixement emocio-nal i personal de les xiquetesi xiquets i de la pròpia cultu-ra. Així, podrà passar que lesdones seguiran essent les que,a banda d'haver conquerit elmón del treball fora de la casai haver-se creat un món d'in-teressos propis (el pol mascu-lí de la cultura), es preocupen—en exclusiva o en major me-dida que els homes— del be-nestar dels demés, de les seuesmalalties i necessitats, tant anivell privat com social, senseque els homes hagen desenvo-lupat la seua parí femenina.No només els homes sinó lapròpia cultura queda així pri-vada de les noves aportacions

que crearia la interactuaciódel femení i el masculí en to-tes les persones.

COM APRENDRE \EXPRESSAR ELSSENTIMENTS:ALTERNATIVESD'ACCIÓ POSITIVA DFSDE L'ÀMBIT ESCOEAR

No hi ha sentiments bons niroïns, simplement estan en lapersona com resposta del nos-tre organisme, que tendeix afuncionar d'una manera salu-dable. El que sí importa, desdel punt de vista ètic, és saberquè he de fer amb ells, perquèels puc utilitzar per a sotme-tre, per a dominar, per aaprendre, etcètera. Fer això,existeix una manera sana i al-tra malalta de funcionar sen-t i m e n t a l m e n t . Aleshores ,com afavorir la salut senti-mental? Com en tota qüestióde salut, evitant el que ensperjudica i afavorint allò queens proporciona autèntic be-nestar:

Evitant- Els rumors, els prejudi-

cis i els estereotipus.— La xafarderia.— Les desvaloritzacions.— L'encasillament en mo-

dels ideològics establerts desd'abans.

— Els estereotipus senti-mentals de gènere.

Afavorint- Els debats oberts.- L'expressió verbal ací i

ara.- La cooperació i l'amis-

tat.- La crítica constructiva.

— La imaginació per acol·locar-se en el lloc ric les do-més persones.

- L'expressió de tots elssentiments en ambdós gène-res.

És necessari també apren-dre a dir sí i a dir no, d'acordamb els nostres dessigs, per aevitar la submissió a altresdesitjós.

Des de l'escola es deu posarmolta atenció al món de lesrelacions, denunciant les rela-cions malaltes i afavorint lessaludables. Per a això, nosal-t r e s , t o t e s l e s pe r sonesensenyants, devem ser capa-ces d'establir a més a més ac-cions positives conscients, permitjà d'una sèrie d'exercicis.Es pot utilitzar l'expressiócorporal, la música, la dansa,el teatre, la literatura, i en ge-neral tot el món de les artsque desenvolupen la imagina-ció i afavorixen l'expressiódels sentiments i el canvi derols. Ara bé, no devem obli-dar que és necessari verbalit-zar i aprendre a comunicar-seamb els demés, afavorint els

debats en grans i menu t sgrups.

Per on comencem?El que hi ha que fer és co-

mençar, per la l i teratura o perl 'express ió corporal , peròamb el cor en la ment Í lament en el cor.

Com dèiem abans, vulgam0 no, eduquem i transmetemrols, acli tuds i sentiments. Si-gam conscients, per tant, delque estem fent i eduquem enconceptes i maneres saluda-bles Í agradables de relacio-nar-nos, sense els estereotipusde gènere. Amb aquest fi heelaborat una sèrie d'exercicisque no pretenen ser exhaus-tius, sinó servir d'iniciació pera una presa de consciència iau toanà l i s i de les pròpiesemocions i sentiments.

La majoria dels exercicishan estat experimentats ambadolescents de diverses edats(escoles d'EGB i insti tuts),professorat i grups de donesadultes.

Després d'haver realitzat al-gunes experiències, he establitels següents passos en l'ex-pressió dels sentiments:

ler. Coneixement de si ma-teixa i del món sentimental enquè ens hem format .

2on. Expressió (per pare-lles i en grups) de scnfiment.scom la tristor, la ràbia, ï'ale-gria, les pors, etcètera, mit-jançant la paraula, l'cscritu-ra, cl dibuix i l'expressió cor-poral.

3er. Aprendre a d e m a -nar/rebre i aprendre a donar.

4rt. Saber dir sí i dir no.Els exercicis que propose

estan agrupats al voltant de laformació de rols i sentiments:

1. Personatges i estereoti-pus.

2. Fantasies dirigides: por,amor i guió de vida (dins dela tècnica de les visualitza-cions i de les fantasies dirigi-des a la psicosíntesi).

3. Cos, bellesa i autoesti-ma.

4. Espai real - espai ima-ginari.

5. Expressió escrita, verbal1 gestual dels sentiments.

Aquestes línies han estat ex-tretes del Cap. I I I , «Materia-les para un nuevo texto amo-roso», del llibre de Ch. Alta-ble Penélope o las trampós delamor, Ed. Marc Nostrum,Madrid, 1991.

v. AQUÍ TODOLO QUI". EN LA ESCUELAME VAN A ME TER EN LA

CABE.ZXX

61 EXTRA 8 DE MARC DEL 92 N.° 78

JORNADES«DE BATSDE DONES»

Knguany, que passaran tantes coses..., també ha passat unesdeveniment important per als grups i organitzacions onparticipen activament les dones del País Valencià, ja que enaquestes jornades ens vèiem moltes dones d'arreu tot elnostre territori per parlar de moltes qüestions que enspreocupen, i per escoltar altres que contaven Ics seuesexperiències o el que havien investigat i estudiat.

Han estat tres dies on s'han desenvolupat xerrades, tallersi debats, a banda d'una marxa reivindicant «VOLEM ELCARRER DE DIA I DE NIT» i una festa.

En les tres seus intercomarcals de l'STE-PV podeuconsultar un dossier amb la documentació que es va utilitzari facilitar al llarg dels tres dies, i a continuació teniu elsmaterials que serviren per al debat de dos temes: «Dona ipoder» i «Interessos de les dones».

DONA I PODERAquest escrit parteix d'unes re-

f lexions personals i f ru i t del debatque tinguérem a la Comissió Dones8 de Març.

Amb elles no pense tancar capporta, ja que aquest tema es sufi-cientment complex Í interessant eomper a continuar debatint-lo dins delmoviment feminista.

Una primera qüestió a plantejarés que entenem per poder. CèliaAmorós ho defineix corn la capaci-ta t d ' incidir sobre el món, d'actuari afectar l'exterior en major mesura,o almenys no en menor mesura delque un/una és afectat.

Larousse: facilitat per a algunacosa, domini i influència que un tésobre algú o alguna cosa. Estar ca-pacitat, reunir les condicions per afer el que s'expressa i tindré els mit-jans materials per a fer allò ques'expressa.

Una segona qüestió és que quanes parla de poder existeix la tendèn-cia a identificar-ho amb les institu-cions de l'Estat, però també tenenpoder l'Església, els mitjans de co-municació, l'exèrcit, l'escola...

Però, no es parla del poder que te-nen col·lectius i organitzacions so-cials quan prenen la paraula i pas-sen a l'acció. Pot ser aquest silenciintencionat?

Una tercera qüestió és que el po-der institucional, tal i com avui elconeixem, s'assimila més a corrup-ció, antidemocràcia, manipulació,jerarquització, i també representauna visió masculina de la vida, onIcs preocupacions i problemes de lesdones no s'arrepleguen.

Si en el poder es contemplassen lespreocupacions de les dones, deixariade tindré efectes negatius l'exercicidel poder? Jo crec que no. Ja quecaldria un sistema social més justque el que ara tenim i un canvi ra-dical de la forma d'exercir el poder,més participatiu, democràtic, arrelata les preocupacions de la gent. Comveiem, jo veig molts problemes al'exercici del poder. Amb tot això,ens interessa a les dones el poder?Ens interessa i el necessitem. Voldriaassenyalar el interès que té per a no-saltres el poder individual, el poderser i fer, el poder com a capacitatd'exercir la llibertat, de poder trans-formar les nostres condicions devida; un poder que a moltes de no-saltres ens ha vingut de la mà delfeminisme.

De vegades el que volem ser Í fertroba entrebancs per la nostra con-dició de dona; per això, consideremnecessari el poder col·lectiu que dónal'organització.

Partint de que necessitem el po-der, hem de veure en quines instàn-

cies intervenim, per a que ens sigucnúti ls per a conscguir els nostres ob-jectius.

Aquesta discussió concreta l'heml'et el moviment feminista de la coor-dinadora davant el tema de la incor-poració de Ics dones a l'exèrcit.Diem que no volem aquest tipus d'i-gualtat amb els homes i critiqueml'exèrcit pels valors masclistes i mi-litaristes que genera en la nostra so-cietat, i diem també que no voleml'exèrcit ni per doncs ni per homes.

Diferent és el guanyar poder en al-tres organitzacions, institucions del'Estat, etc.

De fet, les dones estem participantpolíticament fa temps, encara queexisteix una desigualtat respecte alshomes degut a que selns ha relegata l'esfera privada.

Dels estudis que hi ha fets, trobointeressant assenyalar el perfil quecaracteritza a les doncs que s'interes-sen i participen en política: donesamb estudis mitjans o superiors, tre-balladora assalariada, com a estu-diant, jove, fadrina, separada o di-vorciada, i que resideix en nuclis depoblació superiors als 500.000 habi-tants. També s'assenyala una dife-rència en el tipus de participació po-lítica de les dones; es participa mésen reunions, xerrades, que en la pro-jecció social que impliquen càrrecspúblics, responsabilitats en càrrecsdirectius...

Ara bé, la dona participa tant omés que l'home en les eleccions (vot)i en el que són organitzacions so-cials, reivindicacions laborals o pro-blemàtiques que li afecten més en elconcret: mares de la Plaça de Maig,moguda d'Altos Hornos a Sagunt,avortament, lluita per escoles, movi-ment en contra de la guerra...

En quant a la participació de lesdones en les institucions (Parlament,Senat, Ajuntament), és més reduïdai qualitativament secundària, encaraque la tendència ha anat augmentanten aquests darrers anys degut a queles idees feministes s'han extés Í aixòha forçat a les institucions i partitsa la realització de plans d'igualtatcom a mesures d'acció positiva i altema de les quotes.

D'aquestes dades podem extraureque:

— Les condicions materials, tre-ball, fills/filles, educació, edat, am-bient rural o urbà, condicionen l'ac-tivitat política de les dones.

— Es constata un baix interès perpart de les dones per la política ins-ti tucional tradicional, ja que ex-clueix, entre d'altres coses, la seuaproblemàtica específica.

El fet de que hi haja dones ocu-pant càrrecs públics és un aspecte

O / V, .1; rr, U->

• •' Q új1^ it"-"LJ ti óf-j o--', O

València/31 de gener,

1 i 2 de febrer de 1992

Debats de dones

*••< OO .-• <A

positiu, ja que manifesta la capaci-tat de les dones per a realitzar qual-sevol funció, i a la vegada té efectescontradictoris segons els interessosde les doncs que ocupen aquestscàrrecs.

No hem d'oblidar els diferents in-teressos que mouen a les dones, f ru i tde la seua història, situació social ieconòmica, preferències sexuals ipolítiques, interessos que s'entre-creuen, i no hem d'oblidar tampocque les dones que tenen representa-ció política tenen també uns interes-sos i una política a defensar que potentrar en contradicció amb els nos-tres interessos. Per exemple, la de-fensa del salari familiar entra encontradicció amb la consideració deldret de les dones a un treball digne.Vol dir això que no pot haver puntsd'unitat o reivindicacions comunes?

Les institucions han anat assu-mint algunes de les reivindicacionsdel feminisme. Considero que aixòté efectes positius en la mesura queresol situacions d'angoixa de les do-nes. Ara bé, també ha suposat un freen la lluita, conformant a sectors dedones.

EI moviment feminista hem decontinuar demanant la utopia, hemde continuar lluitant per una trans-formació radical de les nostres con-dicions de vida i contra totes les es-tructures socials que oprimeixen ales dones.

RELACIÓ DEL MOVIMENTFEMINISTA AMB LESINSTITUCIONS

En tant que moviment organitzat,hem treballat i pensem que cal con-tinuar fent-ho fora de les institu-cions.

Aquesta prioritat del movimentestà contraposada a la possibilitat depresentar-se a les eleccions o recol-zar alguna candidatura?

Quina utilitat i quins efectes tin-dria per al Moviment Feminista?

Aquest és un tema polèmic i com-plex i crec que no es pot parlar enabstracte, í menys tindré una posi-ció de principis.

Una cosa sí tinc clara, cal mantin-dré Í ampliar el Moviment Feminis-ta Í la seua autonomia.

Mati SenísComissió Dones 8 de Marí;

INTERESSOS DE LES DONESEsquema nossiblc per al debat:1. Delimitació del concepte de

què tractem:• Punt de vista personal.• Punt de vista social.— Interessos de gènere.— Interessos de classe social.— Parlem d'interessos de l'àmbit

polític?2. Hi ha interessos comuns a les

dones?• Quins interessos?• Entre quines dones?— Condic ionan t s que hi in-

flueixen.3. Hi ha possibilitats reals d'assu-

mir uns interessos «sociopolítics»comuns cada vegada a més dones?

INTRODUCCIÓ AL DEBAT

És clar que primer que res hem declarificar de què estem parlant, i enel tema dels interessos podem tindréen compte almenys dos nivells:

— Des del punt de vista personal,interès seria allò que ens mou a unaacció per a respondre a una necessi-tat sentida com a pròpia; també se-rien les nostres preferències en elmón de les afeccions, lectures, tempslliure; en definitiva, tot el que supo-se una gratificació i recompensa.

— Des del punt de vista social,passaríem de les recompenses perso-nals únicament a la necessitat depreocupar-nos per temes que, consi-derem, ens afecten a nosaltres i amés gent, i només poden resoldre'samb accions conjuntes.

En tot cas, seria necessari, abansde referir-nos a la determinació delgènere i la classe social respecte elsinteressos de les dones, centrar el de-bat en els interessos que ens afectencom a grup i que es materialitzen enobjectius transformadors de la rea-litat, és a dir, interessos polítics, enel sentit més ample de la paraula, en-tesa com el món d'allò públic.

Serien interessos polítics totesaquelles preocupacions per posar demanifest i transformar les situacionsdiscriminatòries que ens afecten coma dones i afecten també a qualsevolaltre grup social.

Però, les preocupacions sociopo-lítiques de les dones, estan lligades ala seua experiència?, són producte

de la consciència social?, són méscomunes entre persones d'una ma-id\; i d;í,sf.e .social u be enire doncspel seu gènere?

Si acceptem .a leoria de M. D.Molineaux segons la qual l'opressióde les dones és multicausal, tambéhaurem d'entendre que els interessosde les dones vénen determinats pelseu gènere, pel grup Í/o classe sociala què pertany, per la raça, etc.

M. D. Molineaux distingeix trestipus d'interessos de les dones: inte-ressos de la dona; interessos estratè-gics de gènere Í interessos pràctics degènere.

Els interessos de dona serienaquells més personals, i molt influïtsper d'altres aspectes de classe i es-tatus.

Els interessos estratègics serien elsderivats de l'anàlisi teòric de la dis-criminació de les dones, i serienaquells que deriven en plantejar ac-cions més amples, com l'abolició deles discriminacions, etc.

Els interessos pràctics es donenper una situació concreta viscudaper les dones, i no parteixen d'unaanàlisi teòrica.

DEBAT I CONCLUSIONS

l.es dones havem de partir dels in-teressos pràctics, que ens afectencom a dones, per analitzar la reali-tat i anar conduint en interessos es-tratègics, que serien els que ens por-ten a accions més globals.

Hem observat, en els diferentsgrups de dones, institucions i sindi-cats en els que estem treballant, queés més fàcil involucrar-nos quan estracta de temes que ens afecten di-rectament, i a partir d'ahí passar aqüestionar l'ordre sociopolític en elque estem participant.

Des del punt de vista de les donesque hi estàvem, pensem que s'had'afavorir la creació de grups de tre-ball en barris, centres escolars, cen-tres juvenils, etc., sobre els proble-mes específics de dones Í xiques, haque així, ORGANITZANT-SE, ésl 'única manera per a que els proble-mes puguen compartir-se amb mésgent i es facen propostes globals desuperació.

Àrea de Dona de l'STE-PV

N.° 78 EXTRA 8 DE MARC DEL 92 17

La mujer indígena enCentroamerica

«El eapi fàn Alonso Lópc/ de Àvi-la prendió una moza india y bien dis-puesta y gentil mujer, andando en laguerra de lïacalar. Esta prometin asu mar ido , temiendo que en laguerra no lo matascn, no conocerolro lioinhre sinó el y asi no basinpersuasión con ella para que no sequilase la vida por no quedar en pc-ligro de ser ensuciada por otro va-r ó n , por lo c u a l la h i e i e r o naperrear.»

Diego de Landa, «Relación de lascosas del Yueatàn, 32».

Ei n esta historia, la historia de unamujer maya que murió devorada porlos perros, se concentra una de lasrelaciones exlremas de la relacióncon el Otro. Ya su marido no le dejan i n g u n a posibilidad de atïrniarsccomo sujeto libre. La guerra no seràsolo una historia de nombres: aunrmierta, su mujer debe seguir per-teneciéndole.

("uando llega, el conquistador es-panol (un ser «civil·l/ado» dondcconfluyeii el deseo de hacerse rico,la pulsión de dominio —esas dosl'onnas de aspirar al poder— y laidea de que los indios son seres in-feriores) mata a los nombres y violaa sns mujercs: prucba indiscut ib le deüelentación de! poder y de sus re-conipcnsas. La mujer elige obedeccra su marido y a las reglas de su prò-pia sociedad. No es violada, comoluibicra podído serio una espanolaen l ieinpo de guerra, sinó que lacchaii a los perros, porque es al mis-1110 liempo india y mujer que nicgasu consentimiento.

Però esta historia de atropelles ala mujer indígena, contra su vida ysu dignidad, no ha terminado. Hoy,a las pucrtas del siglo XXI, cuandocl ti.siudo espanol y el mundo civih-/ado y dcsarrollado van a celebrar clV Ccnlenario del genocidio, del et-nocidio, del cxpolio..., la mujer in-dígena sigue sufricndo triplemente lain ju s t í c i a que vive el puebto aíneri-cano, por ser mujer, indígena y po-bre. Así:

- A part ir de la invasión, fa mu-jer ha sido violentada de difcrcntest'ormas, agudizàndose estàs violen-cias físieas, sexuales e ideológicasduranle los últimos anos. (íín las dosúl l imas décadas, decenas de m i Ics deindígenas guatemaitecos han sufridouna represión brutal por parle delejércilo, la elase dirigente y la Ad-ministración estadounidense, paraLicabar con las protesias por los asc-sinatos, secuestros y ocupacíones defincas por parte de! ejército. Así,100,000 pcrsonas l'ueron ascsinadas,40.tKK) secuestradas o desaparecidas,I .000.000 desplazadas y 2ÍXUXX) exi-liadas, de las cualcs un porccntajeclevado son mujeres.)

- Una de las mani f estaciones delas polílieas intervencionistas duran-te eslos quinientos anos lia sido laexelusión de la mujer indígena de laeducación, generando un al io por-centaje de analfabetismo, que en elcampo alcanza hasta un 98%.

- Las mujeres han sido objetode scrvídumbre y de explotación. Enlas l'incas de cafè, algodón, eana dea/úcar y otros productos de agroex-porlación realizan trabajos pesadosy en condiciones infrahumanas (unanàl is is de la lecïie materna diocomo resultado un índice de DDTsetenta veces superior al tolerable enla ieehe de vaca), con salarios de mi-sèria —infcriores a los de sus com-paüeros—, que solo les permiten cu-brir , en la mayoría de los casos, el45(l/o de las nccesidadcs basicas ali-menlarias.

- La constitución de algunospaíscs contempla la participación deia nníjer en las distinlas csferas so-ciales, pci'o en la practica no existenprogramas que promucvan e.sa par-l ic ipación, obviando así la experièn-

cia de organización, trabajo y resis-tència para mantcner la identidad ydignidad que la represión institució-nali/ada les ha querido arrancar.

— El programa de experimenta-ción con nuevos medicament os,como cl aplicado a mujeres de Puer-to Rico, o los programas de esterili-zación masiva a los que se han teni-do que en t'rentar las nuïjcrcs en mu-elios países, es olro de los regalosque el mundo civili/ado, apücandosu política neoliberal, les ha donado,

A pesar de lodas eslas maniíesta-ciones de opresión que la mujer in-dígena ha sufrido, esta inicio la re-sistència desde la llegada de los in-vasores, tanto en el ambito cultura!como politico, econónüco y social.

Esla resistència ha sido a veces pa-cífica, manteniendo los valores cul-luralcs de los diversos pucblos, yotras de resistència abierta, para de-f'cnder sus tierras y la vida.

Algunas de estàs mujeres han lo-grado espacios ncgados, como e! ac-ceso a la educación superior; en lasorganizaciones populares han ocu-pado y ocupan responsabilidades dedirección, incluso al costo de su prò-pia sangre. (Así, la mujer indígenade Nicaragua ha accedido a la edu-cacióu bi l ingüe, al respeto por sucultura y a las inslancias de direc-ción de sus regiones; las guatemalte-cas, a organizaciones populares,como GAM, CONDf'G, CUC..., enla.s cualcs ouipan un lugar prepon-derante . )

L· i i K ' v l ' i h i u u ^ ;n~im han surgido

organi/aciones propias de la mujer,en defensa de su dignidad y reivin-dicacioncs. Este es e! caso de CO-N A V K í U A (Confederación Nacio-nal de Viudas de Guatemala), for-rnada, en su mayoría, por mujeresindígenas que apenas domi nan elcastellano, però que se han organí-/ado para la defensa de los derecho.sde los miles de viudas surgidas de larep res i ó u —40.000 en t o t a l — ;M A M A M A Q U I N (organización demujeres guatamaítecas refugiadas enlos eslados del sur de Mcxico), cuyoobje f ivo es trabajar para lograr ensus comunidades y en todo el colec-tivo de refugiados relaciones basa-das en la jus t íc ia , la igualdad y lasolidaridad.

La lucha por la emancipació n dela muje r indígena partc de re ivindi-car el reconocimiento de genero, cla-se, valores, expcricncias. . . Peròlambién es imporlanie que las muje-res, l an to indígenas como eampesi-nas, obreras, etcètera, aprcndamosarespctar la cspecificidad y divcrsidadde intereses de las diferentes mujc-res, o sca, vivir la diferencia en laigua ldad , y la unidad en la divcr-sidad.

listc art iculo puede servirnos parain ic ia r , como mujeres occidentalcsdescendientes de esc «conquis ta-dor», el anàlisis de las armas de laConquis ta , si queremos poder deté-ncrla algun dia. i Nos ayudarà a elloel conocer y rcspctar al «olro». eldescubrïr al «otro»?

C. Pulcl

CONFEDERACIÓd'STES.JORNADES DEDONES

Madrid, 27, 28 i 29 marçTema: La formació de les dones.Ponències: «Formació i promoció

professional de les dones». «Forma-ció del Professoral. La carrera de lesdones?». «La coeducació».

Taller: Accés de les dones a l'àm-bit públic. Participació de les donesen el nostre sindical. Pautes/alterna-tives/estratègies per a propiciar elcompromís de les dones en la vidasindical .

JORNADA SOBRE«LA GESTIÓ NOSEXISTA DELCENTRE»

Dia: 14 de mare de 1992.[Joc: Xàbia, C'P Amanccer.Activitats: Malí, 1(1 a 12.30, t re-

ball en grups sobre els resultats deles enquestes sobre el diagnòstic delsexisme en els centres. De 12.30 a 2,debat al voltant de les conclusions decada grupo de trebal l . De 2 a 4, di-nar de convivència. Vesprada, de 4a 6, taller d'autovaloració i autocs-t ima, a càrrec d'Amparo de Andrés,psicoanalisia clínica. De 6.30 a 7.30,Acció Sindical en l'Àrea de Dona,cursos de formació permanent, isubsiitucions, reducció de jornada,altres denúncies.

ACTIVITATS PERAL 8 DE MARC

AI voltant del S de març hi ha ac-t iv i ta t s de denúncia, de festa, reivin-dicatives, elc., arreu de tot el PaísValencià. Apunta'l a participar-hi...veuràs com t'agraden.

A Fix, Assemblea de Dones, «So-lidaritat entre doncs: Contra el ra-cisme». Dia 6 de març, divendres:Debat, «Situació de les dones immi-grants». Dia 7 de març, dissabte. Di-nem juntes: t 'apuntes? A les 2, alParc Municipal .

CICLE DE TALLERSDEL GRUP DECOEDUCACIÓD'ELX

1. Dimarts 17 de marc: «Mate-rials de textos: aspectes captius»,M a r i a Elena Simón.

2. Dimecres 25 de marc: «Anàliside gènere en l'educació sent imen-t a l » , Xaro Altable.

3. Dimarts 31 de mare: «Quinmodel de ciència pot a favor i r la coe-ducació?», Núria Solsona.

4. Divendres 3 d'abril: «Sensíbi-l i t /ació i autosensibilítzació corpo-ral», Fina Sanz.

5. Dimarts 7 d'abril: «Altra his-lór ia , altres fonts», Isabel Alonso.

l.loe: C'entre Social de Carrúsd'Elx.

Horari: De 5'30 a 8.30 de la ves-prada.

CONSELLMUNICIPAL DE LADONA

Xerrades: «La menopausa», «Ladepressió», «Consum».

Cursos (te cap de setmana: «Tèc-niques de comunicació oral», «Au-loconeïxement».

Tallers: «Salut i dona», «Autoes-l ima», «Expressió literària i l len-guatge», «Autodefensa».

A Bocairent: La Regidoria deParticipació Ciutadana organitza:D i j o u s 12 de març, «Taula rodona:la incorporació de la dona al móndel treball . Problemàtica de la doblejornada». Divendres 13 de marc: so-par baix braç i projecció de la pel·lí-cula «iQué he hecho yo para mcre-cer esto?», de P. Almodóvar.

FINS A SEMPREEl passat nies de gener, M.'1 Dolors Motilla i Rubio, mestra

del C.P. Blasco Ibàíiez de Museros i companya de l'S'TT,-PV,ens va deixar. No t'oblidarem mai, ni com a persona ni coma treballadora de l'ensenyament.

Solo quiero serpersona

Todos y lodas sabemos cuàntodano nos han hecho los patronesgenéricos:

«Eso NO, que es de ninos».«Eso NO, que es de niíias».;Madre, con lo que a mi me ape-

tecía aqucl juguete!Y es verdad que a todos y todas

nos han discriminado por culpa delos eslereolipos genéricos; però unalardc comprendí que hay persouasque los sufrcn mucho mas.

Me encontraha recogicndo la cla-se, después de haber lenido unacharla con mis alumnos/as sobre lad i s c r i m i n a c i ó n s e x u a l , y observéL-ómo Carlos me esperaba a la sali-

da, como siemprc que quicre decir-me algo.

Sus palabras fueron:«Sí, però yo estoy solo... Ellos y

ella.s forman dos grupos que a nií meniarg inan».

—Si tengo ganas de llorar, lo ten-go que hacer a escondídas; porqueeso es de ninas.

—Si quiero jugar a ciertos juegos,te-iifío que esperar a que ellos se va-yan; porque son juegos para ella.s.

—Si expreso mis mas liernos scn-l in i ienlos , es que soy un blando.

— Profe. yo ne entíendo de patro-nes genéricos, solo quiero ser unapersona.

81 EXTRA 8 DE MARC DEL 92 78

«TEORIA FEMINISTA I TEORIA CRÍTICA»S. Benhabib i D. Cornellà

Ed. Alfons El Magnànim, València, 1990

El lenguaje y el lugar de la mujerLa autora, profesora de Lingüís-

tica en la Univcrsidad de Bcrkeley,eseribió este lihro a principios de ladècada de los 70, y en el se hacen in-teresantes y actuales aportacionespara todos y todas las que queremossaber y acluar sobre el sexismo en elIcnguajc, cntendiendo éste comouna manifestación pública y cotidia-na de mecanismes de discriminaciónsocial basados en un atributo físicodel hablante o de la persona de quiense habla.

«En cl se intenta detectar los com-ponentes sexistas que existen en to-dos los nivetes de gramàtica (la sin-taxis y cl léxico) y se proponc una in-terpretacíón de estos fenómenos pord factor de desigualdad social entrecl hom bri; y la mujcr.

A partir de esta interpretación seha planteado la necesidad de uncíimbio en la posición social de lanuïjer para que se produzca un cain-bio significativo en cl lenguaje, asícomo que lambién es necesarïo fo-mentar cl cambio lingüístico parasancionar y para provocar cicrtocambio social» (del prologo de M.Otero y M. M. Rivcra).

La imijci experimenta la discr imi-i tadón linji iu 'sí ica de dos maneras:

t. L.n t:I rnodo en que !c ensenana u.sar ki lengua.

2. h í i J modo en que el uso co-Icctivo del lenguaje la traïa a ella.

Aunque el estudio està referido alInglés, muehas de sus observaciones,anàlisis y conclusioncs sirvcn paraoi ras lenguas, por la no deseablcperò real generalización común delos comportamientos y actitudes dis-c r i m i n a t ò r i e s hacia la mujcr ennucslra sociedad.

Se ponen ejcmplos de términosdel vocabulario que definen cl con-tcxto social de la expresíón:

a) "Vaya por Dios, has vuelto ameter la crema de cacahuete en elfrigorífico».

li) «Micrda, has vuelto a mctcr lacrema de cacahuete en el frigorí-fico».

A la primera frase se la clasifica-ría como lenguaje femenino, y a lasegunda, como lenguaje rnasculino.

De Ll inàs , las mujcrcs suclen seraleníadas a converürse en seíioriías.I ,as seiïoritas no gritan tan estruen-dosamente como los niíïos, son cas-tigadas con mayor severidad por susaccesos de còlera o por su mal gcnio.

Oci. líiíiü se espera entusiasmo y,po> ' tanto, se Ic tolera; de la nina seespcran dociüdad y rcsignación.

Fïl uso de paríículas distintas porcl hombre y por la mujer es un ras-go aprendido, que refleja difercnciasno lingüísücas.

Sobre las frases a y b, las mujcresson capaces de decir la frase b, peròlos hombres no adoptan el lenguajede las mujeres. Es decir, el lenguajedel grupo privi legiado suele seradoptado por el otro grupo, però noal contrario:

Sobre «la mujer y la cortesia»,dice que hay dos estilos posibles deco.iversación:

? . U no en el que predomina elle - : niaje rnasculino (comunicar co-SL;·, extcrnas).

2. Otro en el que predomina cllenguaje femenino (senlimientos, et-cètera). Ninguno de los dos estilos esbueno o malo, aínbos ticnen valoren su propio contexto. El problemaes que ni la mujer ni el hombre sean

Robin Lakoff. Ed. Laborcapaces de pasar de un estilo a otrosegiin las circunstancias que se dcn.

Se contínua planteando ejemplos,anàlisis e interpretaciones sobre unasèrie de aspectos tales como los ad-jclivos, la entonación, íos rcgistros,los resortes defensives utilizados porlas mujeres, etcètera.

Decir que se debería soíicitar unalocalización mas fàcil de este libro,y que no se puede dejar de mencio-nar otros importantes trabajos sobre

este mismo tema, como el de Alva-ro García Mescgucr, «Lenguaje yd i sc r iminac ión sexual», o el deAguas Vivas Català y EnriquetaGonzàle/, «Una mirada otra».

Y en el misino sentido, los cursosque se estan realizando por parte degrupos feministas, bajo el titulo de«Técnicas de comunicación oral»,son igua l inen te recomendables,planteàndonos a las mujeres una rc-flexión sobre el tema «Tomar lapalabra».

Aquest llibre és un conjunt d'as-saigs d'autores del corrent feministaemparentades amb la tradició mar-xista, que sotmeten a la considera-ció crítica temes significatius, comles dones i l'èxit en la societat c iv i l ,el poder del discurs feminista, el sexei e! gènere, etc.

«El contingut d'aquest llibre vamés enllà d'un simple exercici de de-construcció; es un esforç coherentper assumir tradicions ja existents depensaments, i configura un cos teò-ric consistent, caracteritzat per Pau-toconfiaiiça Í l'optimisme. Entre lesautores es compten Linda Nichol-son, que escriu sobre Marx i el femi-nisme; Nancy Fraser, que tracta so-bre un discurs ètie de la solidaritat;Iris Marion Young, que analitza lescrítiques feministes de la teoria mo-ral i política, i Judith Butler, queconfronta les implicacions de l'obrade Beauvoir, Witting i Foucault.»

«Ei tret més interessant i originald'aquesta compilació consisteix en

la seua pertinença al cos central d 'uncorrent d'arrel marxista abans igno-rada quasi per complet per les auto-res feministes: la Teoria Crítica del'Escola de F rank fu r t i, concreta-ment, et pensament del seu exponentactual més destacat, Jürgcn Haber-mas. Això és un contrast amb l'o-rientació lacaniana i "postcstructu-ralista" de bona part de la recentteoria feminista, i permet situaraquest llibre com a representatiud'una l ínia clarament "habemiasia-na" dels estudis feministes.»

Aquestes opinions de Katc Soper,aparegudes en New l.efí Review, noens deuen espantar per referir-se aqüestions massa teòriques, ja que elllibre es pot llegit per temes, segonsels nostres interessos, i el contingutes prou assequible, i referit a aspec-tes que ens afecten tant com a edu-cadores i educadors com a personesque vivim en una societat que calanalitzar per a poder-la transfor-mar.

«PENSAR LA HISTÒRIA A FLOR DE PELL»A. Moreno

Edicions de la Tempestad, Barcelona, 1991

Aquest és i no és un llibre d'His-tòr ia . Si entenem per I listòria nomésallò que els historiadors solen expli-car i nosaltres estudiem, no ho és. Siper Història s'entén una noció mésampla que estiga referida al passa'personal i col·lectiu, allò que ens hapassai més v.a flor de pell», sí queho f'-s L'aventura intel·lectual i i·lv i a i r c i i i . . ï l d 'una a alíra concepci;de la Història és el que explica l'obia d'Amparo Moreno. Tres gransclapes hi ha en aquest viatge. Pr i -mer, la crítica a la Història acadcmica, que suposa l'autocrítica delspropis hàbits de pensament desenvo-lupats en l'accés al món adult. En se-gon lloc, seguir algunes pistes que

«PENÉLOPE O LAS TRAMPAS DEL AMOR»Ch. Altable

Ed. Mare Nostrum, Madrid, 1991Fil subtítol d'aquest llibre es «Per

una coeducació sentimental», i jaens avisa sobre cl tema: cl tracta-ment coeducatiu dels sentiments il'afeete que es desenvolupa en lespersones al llarg de la seua vida, béd 'una manera clara si és tractat enl'educació formal, o bé com a partdel currículum ocult que dificulta laseua expressió si no s'aborda.

Són materials imprescindibles pera aquelles persones que vulguen in-dagar en si mateixes o que treballenen el camp de l'educació sentimen-tal i afectivo-sexual des de la coe-ducació.

També poden donar pistes per atreballar l'imaginari des del llen-guatge, la literatura Í l'orientació entutories.

Consta d'una part teòrica, una in-vestigació sobre el tema i uns mate-rials pràctics, dels quals hem traduïtuna part perquè puguen ser utilitzatsper tots i totes vosaltres.

Malgrat això, l'exercici més salu-dable en principi pot ser la lecturadel llibre, que us recomanem abansque res.

ens porten a comprendre el presentcom a resulta! d'eleccions realitza-des pels qui visqueren abans i repro-duït per les generacions posteriors,al ritme de la voluntat de domini quecaracteritza la nostra cultura. En úl(mi lloc, s 'analitzaran les t ransfor-macions històriques contemporàniesla l i com les hem viscudes des delí)

^ í n í , * " <!u]i iè>.l ic.- ï f i n s d e n t r e l o i x i ï \.'-t rama de l'aldea transnactonal a laqual ens aboquem i mirem des delsnoslres televisors. Davanl qui ento-na «el final de la Història», A FLOR151- PELL reivindica re-visar el pas-sat per a comprendre el present. Per-què l'anomenat passat no està ab-üent , més bé apareix en tot allò quefem i diem, en els escenaris on ensmovem, en els personatges i en elsguions que representem.

Per a animar-vos a llegir cl llibre,transcrivim a continuació uns parà-grafs extrets del punt I. Homes í do-nes en el pensament racional:

«Esta és la raó per la qual als lli-bres d'història i de la resta de cièn-cies socials les dones no existim. Enles seues planes aprenguérem a creu-re que la cultura humana és obrad'homes a imatge i semblança delsdéus i conceptes que idearen per aimposar cl seu domini; a assumiramb fe cega que les aportacions queIcs dones i les criatures a la nostraexistència resulten històricament in-signif icants . En la història que vaigaprendre Í que al llarg de molls anysvaig explicar les empremtes de lesdones han estat sistemàticamentoblidades, ignorades, silenciades,negades, i, amb elles, Ics empremtesde la dominació que els homes(...quins homes?) han imposat a lesdones i les seues criatures dones Í ho-mes» (plana 26).

«I és que, sense una mare que im-pose a Ics criatures carn de la seuacarn unes distàncies jeràrquiques iles obligue a sacrificar allò que liagrada sentir perquè no deu ser, noacceptaríem sacrificar la nostra ca-pacitat eròtieo-vital i la nostra ten-dència a l'enteniment per eixa volun-tat de dominar el món simbolitzadacom allò que deu ser: per tant, difí-cilment ens plegaríem a eixa llei delpare que dictamina exactament on,quan, com, per què i per a què de-vem actuar segons allò que deu ser.No assimilaríem, així, eixa raó adul-ta que tenim assumida com a pensa-ment conscient, i que proclama lapretensió d'uns éssers humans dedominar altres» (plana 41).

N.° 78 SUPLEMENT EXTRA 8 DE MARC li

El passat dia 28-1-92 el Tribunal Superior de Justícia vafer pública la sentència sobre el concurs-oposició de1991. La sentència anul·lava el resultat d'aquest procésselectiu, ja que va estimar parcialment el recurs presen-tat per alguns opositors. La base de la sentència del tri-bunal era: que l'experiència prèvia havia de tindré menysvalor i que no es podia afegir a la prova oral elementsde la fase del concurs de mèrits. Però no aclaria quinhauria de ser el barem a aplicar en la rcbaremació.Per aquest motiu la Conselleria d'Educació va demanarun recurs d'aclariment al Tribunal Superior de Justícia.Aquest tribunal, el dia 3-2-92, va dictar l'aclariment dela sentència, aportant un nou barem: es determinava quesols podien aprovar els que tingueren més de cinc en laprova oral, i reduïa els punts d'experiència (màxim l'4punts), l'expedient acadèmic (màxim 1 punt), els cursosde formació (màxim 0'2 punts) i altres titulacions(màxim 0'2 punts).A partir d'aquest dia, la Conselleria tenia 5 dies per apresentar el recurs d'apel·lació davant del Tribunal Su-

prem. Però al mateix temps aquesta estava obligada acomplir-la, encara que podia presentar el recurs d'a-pel·lació, i per tant a rcbarcmar a tots els opositors quetingueren més d'un cinc en la prova oral.Els terminis que té l'Administració per a complir la sen-tència són: de dos mesos, a partir de la comunicació perpart del Tribunal, per a dictar les normes que la facenefectiva, i quatre més per al seu compliment.El dia 7-2-92 la Conselleria va presentar cl seu recurs d'a-pel -lació davant del Tribunal Suprem, i va demanar aaquest la suspensió cautelar de la sentència.D'altra banda, l'Administració ha de complir l'ordre deconvocatòria en allò que fa referència a la fase de pràc-tiques, la qual cosa vol dir que tot el professorat oposi-tor haurà de fer tres mesos de pràctiques abans de l'a-cabament del present curs escolar. En aquest moment,l'Administració no té clar com complirà aquest requisittant en el temps com en quins llocs de treball col·locaràa aquelles persones que, per efecte de la nova barema-ció, hagen de fer la fase de pràctiques.

Només conèixer la sentència delTSJ de València, l'STE-PV va estu-diar jurídicament ;el seu contingut iva convocar el professorat afectat areunions a les tres províncies (Ala-cant i Castelló, dijous dia 30, Í a Va-lència, divendres dia 31), on vanparticipar més de 1.500 personesafectades. Assemblees que van estarobertes a totes les organitzacionssindicals i en les quals es va valorari aprovar de forma quasi unànime laconvocatòria d'una vaga per al di-marts día 4 de febrer. Així com tam-bé es feren concentracions a Alacanti Castelló els dies 31 de gener i 3 defebrer, respectivament.

Í,Per què la vaga era necessària Íconvenient? Després d'estudiar la si-tuació Í amb les informacions queens arribaren van valorar que laConselleria, en un primer moment,no tenia clar si presentaria el recursd'apel·lació davant el Tribunal Su-prem i, cas de fer-ho, en quin sentitaniria. I al mateix temps no teníemla seguretat de com actuaria aquestaen aplicar la sentència. Per aquestmotiu va ser necessari convocar unamobilització de tot el professoratafectat, directament o indirecta, perforçar a la Conselleria a:

• Que la situació en què es troba-va ei conjunt dels 2.500 afectats eraprioritària. Que havien estat selec-cionats en un procés selectiu deter-minat per l'Administració i que enconseqüència calia que recurrira lasentència davant del Tribunal Su-prem, íóra la que fóra la respostadel TSJ de la Comunitat Valenciana.

• Que mantinguera en el seu llocde treball a tot el professorat apro-

vat, segons l'ordre de convocatòriade 29 d'abril. Que no passarà com aAndalusia, on per efecte de la sen-tència la Junta ha desplaçat els apro-vats en l'oposició Í així s'han quedatsense treball més de 500 persones.

• Que garantisca l'estabilitat a totel professorat interí, ja que indirec-tament pot perillar el seu Hoc detreball.

• Que convocarà amb caràcterd'urgència una Mesa Sectorial perclarificar els punts anteriors.

Per a l'STE-PV estava clar que elproblema creat no afectava única-ment els directament afectats, sinó elconjunt de gent que porta anys llui-tant per millorar les seues condicionsde treball (més de 7.000 interins i in-terines en el PV).

El dia 4-2-92 el 85% del professo-rat afectat i un nombrós grup deprofessorat interí i funcionari vanfer vaga, Í es varen concentrar da-vant de la Conselleria un miler depersones. Una representació de laconcentració va parlar amb el secre-tari general Í ens va assegurar que:

— Anaven a recórrer la sentèn-cia.

— Que mantindrien en el seu llocde treball a tots els afectats fins elmes de juny i que estarien disposatsa negociar la problemàtica d'aquesten el marc dels acords d'estabilitatper al professorat interí.

— Que convocarien una mesasectorial.

Després de la jornada de vaga,l'Administració ens va convocar alssindicats a una mesa tècnica el di-jous dia 6 de febrer, on es va dir elmateix que el dia de la vaga. Sols vaintroduir un element nou: que al fi-nal del mes de febrer ens convocarianovament a una mesa sectorial. Enaquesta ja tindria fet un estudi so-bre la rebaremació.

I després dela vaga, què?

L'STE-PV està treballant en dueslínies:

A. Jurídicament:

El divendres dia 31 de gener vamrepartir en les assemblees una sol·li-citud dirigida al TSJ on es demana-va: l'anul·lació de la sentència perdefecte de forma i la personació enel procés de tots els afectats. Aques-ta sol·licitud anava en la línia de ma-nifestar davant aquest tribunal la si-tuació d'indefensió de les personesque accediren a la condició de fun-cionaris en pràctiques. El Tribunalen cap moment va notificar-los ques'havia presentat un recurs conten-ciós-administratíu en contra de l'or-dre de convocatòria, quan era evi-dent la condició de part directamentimplicada.

Aquesta sol·licitud, que va servirde base a d'altres sindicats i a advo-cats, va ser presentada per un nom-brós grup de persones davant la Saladel Contenciós-Administratiu.

Dies més tard vam haver de com-plir el tràmit d'atorgar poders alsadvocats i procuradors, tant de Va-lència com de Madrid, perquè el TSJadmetera la sol -licitud. Es varenpersonar unes 400 persones. L'escritque el nostre servei jurídic va pre-sentar a la Sala del TSJ el dissabtedia 8 de febrer Í que va ser contestatel dimarts dia 11 de febrer en la se-güent línia: no acceptar la nul·litatdels autos, comunicar-nos la sentèn-cia i donar-nos 5 dies per a presen-tar recurs d'apel·lació davant el Tri-bunal Suprem.

Aquest tràmit es va l'er efectiu eldilluns dia 17 de febrer. El nostre re-curs demana al Tribunal Suprem:

— La nul·litat de les actuacionsdes del moment en què s'hauriad'haver donat a conèixer l'existènciadel procés contenciós-adminislraüuals afectats i, de forma subsidiària,o alternativa, la revocació de la sen-tència recurrida i declarar així ajus-tada a dret la convocatòria i, pertant, no procedia efectuar modifica-ció en el procés de selecció d'aspi-rants, o la revocació d'aquesta perincongruència entre la mateixa Í elseu posterior aclariment. Declarantla fermesa de les llistes publicades iels nomenaments efectuats.

— La suspensió cautelar de l'exe-cució de la sentència, i per tant, delsefectes d'aquesta.

Hem de tindré en compte altresaspectes, com:

— La resposta que ha de donar elTribunal Suprem al recurs presentatper la Junta d'Andalusia. Si aques-ta avalarà l'ordre de convocatòriadel concurs-oposició, la GeneralitatValenciana podria demanar al Tri-bunal Suprem la suspensió cautelarde l'execució de la sentència, finsque aquest Tribunal dictarà el vere-dicte sobre els recursos d'apel·laciópresentats.

— La resposta del Tribunal Su-prem sobre els recursos d'apel·lació,tant el presentat per la Conselleriacorn el nostre.

— L'aplicació deia sentència! elsprocediments jurídics que podrien ihaurien d'encetar-se en eixe mo-ment.

— La inseguretat que tot elcol·lectiu pateix en aquest moment.

B. Sindicalment

QUÈ ESTEM DEMANANT?

La Conselleria va convocar unconcurs-oposició per la provisió dellocs de treball a la funció públicadocent. Aquesta convocatòria s'a-justava a un Reial Decret, pactat pelMEC, CC OO i ANPE. El motiu dela no signatura per part de l'STE-PVera que aqueixa no donava solució al'accés del professorat interí a lafunció pública Í que creava moltesexpectatives entre el professorat atu-rat de places que ja estaven ocupa-des feia anys.

Una vegada convocades i realitza-des les proves de selecció, l'Adminis-tració va adjudicar les places en se-tembre i octubre. Ara, després d'al-guns mesos, per l'efecte d'una sen-tència, alguns poden perdre la plaçaguanyada. Des de l'STE-PV defen-sem que si l'Administració va feruna convocatòria i va obligar el pro-fessorat a ocupar un lloc de treballdes del principi de curs, ara ha dedonar una solució satisfactòria per atots els col·lectius afectats.

Per això defensarem el manteni-ment en el treball de les personesaprovades per l'Ordre de Convoca-tòria recurrida.

Però al mateix temps, encara queindirectament, tot el professorat in-terí del País Valencià es veu afectatper la sentència. D'una banda esqüestiona la seua legitimitat per atransformar el seu lloc de treball enprecari en un lloc de treball estable,i d'altra poden perdre en un futurno massa llunyà la seua estabilitat(els qui la tenien, els qui no ima-gineu-vos!).

QUÈ REIVINDIQUEM?

— Manteniment de tots els llocsde treball del professorat aprovat enl'oposició del 91.

— Negociació d'un nou acordque garantesca l'estabilitat de tot elprofessorat interí.

— Ampliació dels acords d'esta-bilitat tant en la seua durada comdels col·lectius afectats,

— Exigència del compliment dela disposició transitòria cinquena dela LOGSE, que valora preferent-ment l'experiència docent.

— Augment de'l 'oferta públicad'ocupació que done satisfacció a lesnecessitats reals del sistema educa-tiu, que consolide el lloc de treballdel professorat interí i que gènerenous llocs de treball.

— Accés, en les mateixes condi-cions que la resta del professorat in-terí, per als mestres de taller i d'al-tres col -lectius afectats, indepen-dentment de les seues titulacions.

COM PODEMACONSEGUIR-HO?

Intentant arribar a acords amb laresta de sindicats sobre els criterisdel punt anterior. La qual cosa finsara ha estat força difícil. Algunes or-ganitzacions estan «encabotades» enla defensa del seu model d'accés, iallres qüestionen, encara que noobertament, el dret del professoratinterí a accedir a la funció públicade forma preferent. Hem arribat aacords amb CGT Í UGT en l'àmbitestatal sobre una plataforma basadaen 6 punts i en un calendari de mo-bilitzacions que començaria a finalsdel mes de febrer i finalitzaria el pro-per dia 10 de març amb una jorna-da de vaga, en el cas que no forenateses les nostres demandes per partdel Ministeri.

AI País Valencià^ la Consellerias'ha compromès a convocar unaMesa Sectorial específica sobre lesrepercussions de la sentència, enacabar el mes de febrer. Si en aques-ta no obtinguérem una resposta sa-tisfactòria a les nostres demandes,seria convenient confluir amb lesmobilitzacions de la resta de l'Estat.

Hem d'impulsar el moviment uni-tari del professorat aprovat i de l'in-terí mitjançant assemblees comar-cals i la constitució de la Coordina-dora de professorat aprovat i de pro-fessorat interí. Aquesta ha de servirper fer confluir la problemàtica detots els col·lectius implicats i dur en-davant la plataforma reivindicativaaprovada el passat dia 13 de febrer.

Hem d'autoorganitzar-nos per aque qualsevol resposta siga contun-dent davant de l'Administració.

QUINA LÍNIA DE TREBALL?

Des del Sindicat de Treballadorsde l'Ensenyament del País Valenciàanem a treballar dins d'aquests dosmarcs:

— Unitat d'acció amb altres sin-dicats amb plataformes clares.

— Potenciar l'autoorganitzaciódel sector en assemblees comarcals icoordinadora de País.

QUINES MESURESCONCRETES PROPOSEM?

Manteniment de reunions periòdi-ques en totes les comarques per ga-rantir una correcta informació tantdel procés jurídic com de la ne-gociació.

Fer arribar tota la informació alsclaustres, consells escolars, APAs,opinió pública...

Crear comissions de premsa, rà-dio i televisió en les comarques pera transmetre la vertadera dimensiódel conflicte a l'opinió pública va-lenciana.

Estudiar i debatre qualsevol me-sura de pressió en cas de no obtin-dré resposta o que aquesta no fórasatisfactòria per part de les diferentsadministracions. t

Confluir en les mobilitzacions 'amb altres CC AA en el cas que es <donen les condicions idònies.

El compromís del sindicat tantamb el professorat afectat directa-ment per la sentència com amb elprofessorat interí serà: aconseguirl'accés a la funció pública, millorarles seues condicions de treball iaconseguir una oferta ampla i sufi-cient de llocs de treball; objectiusque exigeixen el contacte i consultacontínua al llarg del procés de nego-ciació. No acceptarem, de cap ma-nera, que el sector reste en pitjorscondicions.

País Valencià, 19 de febrer de1992.

I// SUPLEMENT EXTRA 8 DE MARC N.° 78

Sobre el curs d'Educació Primària

Ni era el nostre acord ni ésnostre sistema de formacióEls primers cursos de formació

per a la Reforma convocats per laConselleria ja ens presenten les difi-cultats que l'STE-PV va manifestarque tindríem amb l'acord sobre elnou sistema retributiu, signat per laConselleria i els sindicats ANPE,CC OO, CSIF i FETE-UGT, el quallligava la formació permanent a Icsretribucions econòmiques.

L'STE-PV ha defensat sempre laformació en equip Í lligada al lloc detreball com la via segura per a queels canvis arriben a tots els nivellsdels centres.

Aquests cursos que !a Conselleriaconvoca en l'Ordre de 14 de gener(«DOGV» de 17 de febrer) per alprofessorat dels cicles Inicial i Mitjàcomencen comprometent la qualitatde l'ensenyament per les condicionsen què s'han de desenvolupar.

En primer lloc, discrimina a tol elprofessorat interí que treballa al'ensenyament públic i al professo-rat amb contractes temporals quetreballa a l'ensenyament concertat.

Gran part de les places ofertadesseran ocupades obligatòriament pelsmembres dels equips directius, esti-guen o no treballant en els cicles alsquals es dirigeix la convocatòria.

També castiga el professorat deles Escoles Unitàries a no poder rea-litzar la formació al llarg del curs ili obliga a fer-la en estiu, la qualcosa pot suposar una clara discrimi-

nació de les zones rurals, no sols peral seu professoral, sinó també per alseu alumnat, que pot patir la mancade reciclatge dels seus mestres.

Per realitzar-se-en horari lectiusense que s'envien substituts per alsparticipants suposarà o bé la sobre-càrrega dels companys o companyesde nivell, o bé el deixar d'atendretasques de coordinació, preparació;deixar d'impartir algunes assignatu-res, com ara l'Educació Física, laPlàstica o l'atenció a Palumnaí ambdificultats, per a anar a cobriï- lesabsències.

El fet que els cursos aborden ho-rari no lectiu i en la majoria dels ca-sos siguen fora de les localitats detreball implicarà una selecció delprofessorat, perquè sempre hi hauràdificultats per a traslladar-se al CEPcorresponent. En aquest sentit, ferels cursos només als CEPs seràdeixar molts centres a una distànciaconsiderable per poder assistir-lii.

Per tots aquests motius, l'STE-PV demana la revisió de la convoca-tòria de cursos i activitats de forma-ció permanent

L'STE-PV entén que aquesta con-vocatòria ha d'estar contestada pelconjunt del professorat, per la qualcosa demana a tots els claustres ladiscussió sobre el tema i l'enviamentdel full adjunt a la Direcció Generald'Ordenació i Innovació Educativa!una còpia al sindicat.

A la Direcció Generalnació i InrEducativa

Els sotasignants, membres del claustre del CP d' ,davant la convocatòria del programa d'informació i formació dirigit alprofessorat d'educació primària, que actualment impartesca docència alscicles Inicial o Mitjà d'EGB, en centres públics i privals del País Valen-cià, de 14 de gener del 1992 (publicada al «DOGV» de 17 de febrer), vo-len manifestar el seu rebuig Í demanar la revisió de la convocatòria decursos i activitats de formació permanent en els sentits següents:1. Que la formació estiga lligada a les necessitats del centre i afecte a tot

el professorat del cicle, i no necessàriament als equips directius.2. Que es contemple la possibilitat de fer jornada continuada per a po-

der desenvolupar un veritable pla de formació.3. Que hi haja una quota comarcal de professoral disponible per a fer

substitucions a l'hora de fer reciclatge.4. Que la formació afecte a tot el professorat dels centres, siga com siga

!a seua situació administrativa.5. Que la formació del professorat estiga planificada abans del comença-

ment de curs, en plans territorials, elaborats a partir de les necessitatsdels centres Í de les propostes de T Administració i altres institucions,per a que puga ser inclosa en Ics planificacions anuals de cada centre,i no crear així canvis en la marxa del curs.

Nom i cognoms DNI Signatura

El STE-PV y la COEPEl pasado mes de noviembre el STE-PV fue invitailo a participar cu unaasamblea convocada por la COKP. Dcsdc una perspectiva que prctendeabordar los problemas de la ensenan/a en su globalidad, asistimos a csaasamblea. Esta fue, y continua siendo, la posición del sindicato.

El Secretariado Nacional del STE-PV desea manifestar ante esta asam-blea:

I. No se considera responsabledel actual sistema de acceso a laFunción Pública Docente, ya que nofirmo el acuerdo que le daba origeny se opuso radicalmente a este siste-ma porque consideraba:

Que sacaba a concurso plazas yaocupadas por profcsorcs y profeso-ras durante aiios.

Era un engafio que provocaria elenfrentamiento de colectivos.

2. El STE-PV planteó com'o al-lernaiiva:

Compromíso de estabilídad paralodo el profesorado interíno.

El acceso a través de un concursode méritos que eontemplasc los ser-vicios prcstados y la realizaeión decursos de espccialización, a los quetcndría acceso todo el profesorado,parado o nu.

El condició originado por la sentencia del TSJ de Valencià amenazacon ser el mas grave de los últimos anos y, sin duda, crea contradiccío-nes entre el colectivo de ensenantes.

El concepto de competitïvidad parece que ha imprcgnado el sistemade valores de la sociedad, y el sistema educalivo no ha podido substraer-se a el.

A veces, por mucho repetir una palabra olvidamos su scniido; noso-Iros siempre acepiaremos que es necesaria la «competència» profesionalpara cjercer la docència, però no la «compctición» con otros para con-quistar un puesto de trabajo que aquél ya ocupa. La competència pro-fesional de todos y. cada uno de nosotros y nosotras es un deber y la so-ciedad tiene el derecho de exigiria, però convertir las aulas en el cscena-rio de un asalto para conseguir un pueslo de trabajo ya ocupado poneen peligro la Escuela Pública.

No es éste un problema nuevo, sinó cndcmico de la profesión docen-te. En los últimos quince anos ha existido siempre un buen número deplazas habilitadas que posteriormente se han transformado en plantilla.La difíci l compatibilización de las necesidades del servicio publico y unmodelo inadecuado de acceso a la Función Pública Docente han creadouna problemàtica del profesorado interino que ha sido y es consustan-cial al sistema.

Desde el ano 78 al 84 se produjeron las denominadas oposiciones res-tringidas, que tras largos anos de lucha permitieron a un amplio colec-íivo acceder a la estabilidad. E! sistema pudo ser inadecuado, però nadieduda de la justícia de acceso a la condíción de funcionariado de milesde pcrsonas que ilevaban anos trabajando en las aulas. Gran parte delos que ahora dudan de la legitimidad del concurso-oposición del 91 de-ben'an recordar cómo accedieron ellos o sus amigos mas directos, y el lar-go y duro camino que recorrieron; nadie les regalo nada que no fuerasuyo.

Muchos companeros y companeras nuestros, miembros de iribunalescalificadores del ccncurso-oposición del 91, decidieron «primer» a quie-nes consideraban injuslamente tratados y castigar a los prcsuntos bene-ficíarios. Algunes, incluso ahora en la Función Inspeciora, consideranun agravio el que los tribunales examinadores no adjudiquen las plazasy siembran dudas sobre la legilimidad del sistema de acceso. Y han sidomuchos los que se han sensibilizado ante la injustícia de un modelo quelimita el acceso de los mas jóvenes, y supuestamente mas capacitados, yhan olvidado el derecho que asiste a cualquier trabajador o trabajadoraa mantener su pueslo de trabajo mienlras lo ejerza con «competència».profesional.,

A todos ellos les queremos invitar al recuerdo y a la reflexión.Una redexión en torno al modelo de escuela que defendemos. i,A.pos-

lamos por un proyecto colectivo en el que el Irabajo fundamenlal revíer-te sobre el alumnado, y dedicamos nuestras energías al trabajo docente?O, en contr.'iposición, ^acepiamos que la calidad vendrà dada por la lle-gada de «los mejores» y un amplio sector del profesorado (próximamen-te todo) dedicarà sus csfuerzos a competir para conquistar un puesto detrabajo o mejorar su situación profesional'.'

Para nosotros es indudable que ha de haber un modo de acceso al tra-bajo publico transparents y controlado dcmocràticamente, però una vezque se està trabajando se ha de hacer en unas condiciones laborales ade-cuadas, y solo la demosiración palpable de que alguien no cumple consus obligaciones debería ser molivo de la pérdida del trabajo. La Escue-la Pública tiene tantas necesidades que no es conveniente que una partede su plantilla tenga tantas preocupacioncs que no pueda dedicarle el es-fuer/.o que merece.

Desde nueslra discrepància con este modelo, que no garanliza el ac-ceso de todo el profesorado inlerino y no contempla la estabilidad en e!empleo de un amplio coleclivo, estamos seguros de que es legitimo y jus-to que después de muchos anos de esfuerzo hayan accedido a la condi-ción de fimcionarios unos trabajadores y írabajadoras que lievan anostrabajando en la enseiïaimi pública en condiciones laborales nada ven-Lajosas. Estamos seguros de que es injusto que otros vean peligrar susesperanzas para los próximos anos. Sabemos que es injuslo nublar lascspcranzas de miles de profesoras y protcsorcs interinos que, tras anosde paro y en unas condiciones laborales bastànte precarias, se esfuerzancada dia para conquistar su derecho al trabajo. Por ello, lambién esta-mos seguros de que la sentencia del TSJ es injusta, desconoce la realidadeducativa, crea zozobra y en nada coniribuye a mejorar el niveí de cali-dad de la Escuela Pública.

El Supremo tendra la penúltima palabra, la Conselleria de Educaciónla màxima responsabilidad, però todos nosotros y nosolras no podemostener dudas, la memòria està de nuestra parte.

A LES BOSSES DE

3. El STE-PV considera que nopuede defender:

La obtención de plaza en expecta-tiva de destino para todos aquellosy aquellas que hayan superado laprimera fase, porque cllo supondríamodificar las condiciones de la con-vocatòria, en la que queda claro que«no puede haber mas aprobados queplazas» (Adicional 9.3 LOGSE).

Que se congele el actual sistema,pueslo que la LOGSE deja claro quese arbitrarà un sistema especial du-ranle las tres primeras convocatoriasa partir de la publicación (Transitò-ria 5.2).

4. El STE-PV defenderà:El dcrccho de toda persona a ob-

tener un puesto de trabajo.El dcrccho a la estabilidad laboral

de cualquíer trabajador o trabaja-dora.

El derecho de todos los trabaja-dores y trabajadoras eventuales atransformar su puesto de trabajoprecario en fijo.

El aumento del catalogo y la plan-ti l la de profesorado de todos los cen-tros y el cupó de sustítuciones.

La creación de listas anuales detrabajo en nuevas especialidades.

Trabajar por un sistema que, res-petando los principios anteriores,abra expectativas de acceso al con-junlo del profesorado.

5. El STE-PV muestra su dispo-sición a Irabajar conjuntamente enaquellos temas que contribuyan auna solución global y colccliva parael conjunto de! profesorado.

Secretariado Nacional dol STE-PV

L'accés a les bosses de treball obertesperiòdicament per l'Aciministrïciu edu-cativa es fa mitjançant convocatòria pú-blica, amb unes bases que es publiquenals taulers d'anuncis dels Serveis Territo-rials d'Educació o als diaris.

Per accedir-hi cal omplir una instàn-cia Í presentar la documentació exigidaper les bases.

Una vegada presentada la documenta-ció, una comissió constituïda en cadaprovíncia i composada per funcionarisdocents i administratius, i amb la super-visió i control de Ics organitzacions sin-dicals, comença a baremar a tots els can-didats i candidates. Després de la bare-mació es fan públiques les llistes amb lapuntuació de iotes i cadascuna de les per-sones que han presentat la documenta-ció, donant uns dics per a presentar Icscorresponents reclamacions.

Quan la Comissió lé ai seu poder lesreclamacions, les estudia i publica unanova llista, ara ja definit iva, amb aque-lles acceptades i les que no, i amb la puti-luació definitiva de cada aspirant. Peròsi alguna persona no està conforme ambla puntuació que se li ha atorgat, pot en-cetar la via administrativa.

Després sols queda tindré sort i espe-rar que la Conselleria c!s cride a ocuparun lloc de ireball o una substitució enqualsevol centre educaliu del País Valen-cià. I veure quines són les condicionsd'estabilitat que es lenen. Si es lenenalgunes.BAREM BOSSA DE TREBALL DE1986

A. Expedient acadèmic personal (màxim 50punts).

A.l . Oposicions (sols anys 85 i 86; no acu-mulablcs, sols triar un).

— Haver aprovat Icr. exercici: 20 punts.— Haver aprova! 2on. exercici: 30 punts.A.2. Expedien! acadèmic de Magisteri.— Nota mitjana Bé: 4 punts.— Nota mitjana Notable: 6 punts.— Nota mitjana Excel·lent: 8 punts.— Noia mitjana Matrícula: 10 punts ,A.3. Cursos de Valencià.— Cast.-parlants: 6 punts.— Elemental: 7 punts.— Mitjà: 9 punts.— Superior: 10 punts.li. Residència. Per residir al País Valencià

( c e r t i f i c a t d ' e m p a d r o n a m e n t abans del'l-9~86): 22 punts.

C. Situació professional (màxim 28 punts;màxim anys computables, 7).

C.l. Atur.— Per cada any: 4 punts.— Per cada mes: 0'30 punts.(Acredilació amb cerliricació de l'INIÍM o

SS.)C.2. Treball docent.— Per cada any: 3 punts.— Per cada mes: 0'25 punts .(Certificació de SS o TC 1.)C.3. Treball no docent.— Per cada any: 2 punts.— Per cada mes: 0'I6 punts.(Certificació SS o TC 1.)

HAREM BOSSA 1989A. Expedient personal (màxim 70 punts).1. Oposicions 87 o 88.1.1. Primer exercici oposicions 87 o 88: 15

punts.1.2. Segon exercici oposicions 87 o 88: 15

punts.2. Expedient acadèmic.2.1. Nota mitjana carrera:Aprovat: 6 punts.Notable: 8 punfs.Excel·lent: 9'5 punts.Matrícula: 10 punts.(Certificació acadèmica original o compul-

sada.)3. Titulació Valencià.3.1. Castellanoparlants: 5 punts.3.2. Elemental: 10 punts.3.3. Capacitació: 15 punts.3.4. Mestre de Valencià: 20 punts.(No són acumulables.)4. Altres titulacions (màxim dues).Per cada llicenciatura: 5 punts.B. Situació professional (màxim 39'6

punts, i 6 anys com a màxim en tots elsconceptes).

1. Treball docent.U. Per cada any acredi ta t : 6'6 punts.1.2. Per cada mes: 0'55 punts.(Justificable mitjançant certificat de cotit-

/ació a la SS i contracte de treball.)2. Temps d ' a iu r .2.1. Per cada any: (i punts.2.2. Per cada mes: O'S punts.(Jus t i f icable m i t j a n ç a n t certifica! de l ' I -

Nl -M. )

N. ° 78

Gràcies a l'esforç individual icol·lectiu de molta gent comprome-sa hem tirat endavant i poc a poc elprocés de recuperació de la nostrallengua, i hem anat esperonant l'Ad-ministració perquè planifiqués unamínima política de normalitzaciólingüística. Ja fa temps que estem in-tentant que la normalització de lallengua al País Valencià no siga cosade voluntats, sinó cosa de polítiquesinstitucionals.

Per mamprendre qualsevol treballper rr ;_iim que siga fa falta gent queel porte endavant amb totes les ga-ranties, drets i deures de la gent quetreballa per a l'Administració.

I diem açò perquè al voltant de la«normalització lingüística» està apa-reixent un cada cop més ampli sec-tor laboral que s'hi dedica, traduc-tors, dinamitzadors, tècnics de pro-moció, recicladors, etcètera, però enquines condicions? Us contestem rà-pidament: en males condicions, encondicions generalment precàries.

I quan diem Administració no ensestem referint únicament a l'autonò-mica; també parlem de la local i-de-ia universitària.

Tot just se'ns dirà que és un pro-blema de diners, i efectivament és unproblema de diners, que, com tot-hom sap, quan s'han de repartir enuns pressupostos es converteix en unproblema de política, de voluntatspolítiques. Una dada, si més no, ex-travagant: la novíssima Direcció Ge-neral de Política Lingüística de lanostra Generalitat tindrà per a en-guany el mateix pressupost —ridí-

cul— que el desaparegut Gabinetd'Ús del Valencià. En pau descanse.

I clar, sí amb diners torrons, ésben evident que quan no hi ha dinersels torrons són durs: .treball en pre-cari per a qui vulga treballar en lanormalització lingüística de la nos-tra societat.

Un exemple: el personal que aramateix està impartint arreu del nos-tre malaguanyat país —en ajunta-ments, jutjats, hospitals, sindicats,conselleries vàries...— els cursos decapacitació lingüística de la Conse-lleria de Cultura, Educació i Ciènciano sap què és una nòmina, en quèconsisteix un contracte, ni per on esva a la Seguretat Social; això sí, sen'estan fent més de 800. Tot un èxit.

Un altre: el personal que ha estatmés de set anys impartint els cursosde reciclatge per a personal docentno universitari, que amb dificultatsÍ bona voluntat ha anat professiona-liLzant-se, formant-se, acaba de pre-sentar reclamació prèvia davant laUniversitat de València, que eraamb qui subcontractava la Conselle-ria mitjançant un conveni, per aco-miadament improceden!, i ja sabeude la reclamació prèvia a Magistra-tura. Aquests, com sí que teniencontracte, ara poden reclamar. Imentrestant, i per un problema dediners —tornem-hi— entre les duesinstitucions, es queda en el carrer uncol·lectiu de professorat format en elreciclatge i pren la iniciativa el pro-pi funcionariat docent de la Conse-lleria. Uns es queden al carrer, d'al-tres es troben un segon sou.

Davant de la —sembla que immi-nent— reforma de la LRU és opor-tú parlar de la problemàtica que sus-cita l'existència d'un col·lectiu delprofessorat que pateix diverses si-tuacions, en la majoria dels casos la-mentables, i que, amb ocasió de lareforma de l'estatut del professoralcontemplat en la llei, patirà sensdubte una reconversió ï'abast de laqual desconeguem però temem.

Tots sabem que, llevat el cas enquè la figura de professor associatha estat emprada dintre dels límitsque la llei contempla, se n'ha fet unautilització abusiva i en molts casosextralegal. Aquesta primera part dela lamentació, amb la qual tots coin-cidim, oculta una segona part, en laq u a l j a n o ens t r o b e m t a nacompanyats, que exigeix la regula-ció i el desenvolupament dels articles

dels estatuts de la Universitat quecontemplen l'existència d'un profes-sorat contractat propi de la Univer-sitat, amb un estatut d'estabilitat la-boral i de retribucions homologadesa les de la resta del professorat.

Aquest seria, des del nostre punt devista, el marc apropiat per a solucio-nar les diverses situacions en precarien què es troba aquest col·lectiu:professors/es que s'hi han mantin-gut amb dedicació a temps completa l'cmpar de les pròrrogues que perdecret s'han establert Í pendentsd'una incerta reconversió; aquellsque han optat per iniciar des d'uncontracte d'ajudant la cursa d'obs-tacles que suposa la carrera docentde la nostra Universitat; els associatsper substitució, que han d'esperaruna més que dubtosa promoció, i elsassociats, a temps complet o parcial,

El próxinto dk 3 de marzo se reunirà la Comisión deSeguimicnto de los Actierdos de Ccntros en Crisis. El or-den del dia de esta reunió» es el desarrollo de los arlí-culos 4 y 5 de los citados acuerdos, es decir, cómo arti-

PROPUESTA DE DESARRO-LLO DE LOS ARTÍCULOS 4.°Y 5.° DE LOS ACUERDOS DECENTROS EN CRISIS, DE27/9/91, SOBRE PROVISÏÓNDE VACANTES EN EL SEC-

I. CONSTÏTUCION DE LASBOLSAS1.1. Ambito personal: Las bolsas

estaran constiluidas por aquellosprofesores afectados por los presen-tes acuerdos que hayan ejercitado laopción de recolocación en vacantesdel sector. Los profesores seran or-denados según baremo pactado en-tre las partes.

1.2. Ambito temporal: La bolsaserà funcional hasta la recolocación,con contrato indefinido, de todosaquellos profesores que la confor-man.

1.3. Ambito territorial: Habràuna sola bolsa provincial por nivel,en la que se especificarà las especia-lidades cTe cada profesor. Los profe-sores podran optar por estar inclui-dos en una, dos o las tres bolsasprovinciales.

1.4. Àmbiío funcional: Las va-cantes seran cubiertas siguiendo elorden de baremación, con la únicaexcepción de aquellas especialidadesque precisen una titulación específi-ca (idiomas, educación especial, et-cètera), en cuyo caso la bolsa corre-rà hasta el primero con la titulaciónadecuada.

Se estableceràn dos mecanismesdiferenciades para la provisión devacantes a principio de curso (actopublico de selección) y las que seproduzcan a lo largo del curso es-colar.

2. M1ÍCAIN1SMO DECOBERTURA DE VACANTES

2.1. Baremo. AI objeto de darcumplimiento al articulo 4 de losAcuerdos, y con el fin de salvar lodispuesto en el articulo 60 de laLODE y articulo 19 del vigente con-venio colectivo del sector, patrona-les, sindicatos y Conselleria pacta-ran un baremo que les serà ofertadoa los Consejos Escolares de todos loscentros concertades para su acepta-ción como mecanismo para cubrirlas vacantes que se produzcan en sucentro.

Una vez redactado el baremo yofertado a los centros, se celebraràun consejo escolar para su acepta-ción o no, dàndose traslado de unacopia del acta a la Comisión de Se-guímiento. La no aceptación del ci-tado baremo por su centro supon-dría que el mismo decae en los dere-chos que el Acuerdo de Ccntros enCrisis y sus desarrollos prevén paralos centros concertades.

2.2. Cobertura de vacantes.a) Vacaníes durante el curso es-

colar.2.2.1. Una vez producida la va-

cante, o cuando el cenlro tenga co-nocimiento de que se va a producir,la comunicarà con expresión de lascaracterísticas de la misma al Servi-cio Territorial correspondiente, elcual automàticamente enviarà al pri-mero de la lista apto para cubrir lavacante producida.

b) Vacaníes al inicio del cursoescolar.

2.2.2. Al inicio del curso escolarse harà una bolsa con todas las va-cantes que se hayan producido. An-tes del inicio de las clases se realiza-rà un acto publico, en e! cual los tra-bajadores optaran a las plazas segúnbaremación.

c) Rechazados.Si la plaza no fuera cubierta por

el profesor de la bolsa de Centros enCrisis, el centro darà traslado a laComisión de Seguimiento de losAcuerdos de todo el expediente rela-tivo a la citada vacante, así como delacta del consejo escolar correspon-diente, con el fin de que esta evalúesi ha habido incumplimiento de losAcuerdos, en cuyo caso se arbitra-ran las medidas previstas en los ar-tículos 9 y 14 de los Acuerdos.

3. ASPECTOS GENERALES3.1. Contratacióai: Una vez efec-

tuada la selección del trabajador,éste serà contralado, superados losperíodes de prueba legalmente esta-blecidos, con caràcter indefinido ode interinídad si la vacante lo requie-re, con reconocimiento explicito dela antigüedad que el trabajador tu-viera en la empresa de origen (ar-ticulo 8 de los acuerdos), sicndo asu-mido el pago de la misma por laConselleria de Educación.

A tal fin, la Comisión de Segui-miento formaíizarà un modelo decontrato que serà ofertado a loscentros.

cular la recolocacíón en las vacantes del sector.El STE-PV ha presentado una propuesta que conjuga

los iníereses de los írabajadores con la agilidad para cu-brir esías vacanles. Los puntos basicos son:

3.2. Opcionalidad: Dado el ca-ràcter definitivo de las plazas que seofertan, los trabajadores de la bolsade centros en crisis podran rechazar.... veces la vacante que se les ofrez-ca. Si tras habérsele ofertado .... va-cantes no hubiera optado a ellas, de-caerà en sus derechos, saliéndose dela lista.

3.3. Rechazo: Si el profesor ofer-tado por la bolsa de Centros en Cri-sis no fuera el seleccionado para cu-brir la vacante, éste voíverà a la bol-sa en cl mismo lugar que ocupaba,no contando esta oferta a los efec-los de opcionalidad antes senalados.

3.4. Intcrinidad: Los profesoresque cubran una plaza con caràcterinterino, una vez finaüzada la inte-rinidad, volveràn a ocupar su pues-to en la lista.

3.5. Sustituciones temporales:Con el fin de cubrir las vacantestemporales que durante el curso es-colar se produzcan, se crearà una lis-ta pública de profesores, a ta que po-dran apuntarse los afectados deCentros en Crisis, sin que por ellodecaigan en su derecho a estar, en lade vacantes.

Dicha íista se ofertarà a los cen-tros con el fin de que puedan cubrircon ella las sustituciones que se pro-duzcan.

Comissió de

El divendres, dia 28 de febrer, ensreunírem en els Serveis Territorialstotes les parts implicades en la Co-missió de Concerts Educatius. Enaquesta reunió s'aprovaren tantl'ampliació com les sol·licituds deConcerts Educatius.

Hem de recordar que aquesta co-missió és consultiva i que és Conse-lleria qui concedeix o no Ics unitatsque els centres sol·liciten. El total decentres que han demanat ampliaciód'unitats són 10, i els que han dema-nat sol·licituds de nous concerts ensón 8. L'STE-PV està d'acord ambque aquestes centres obtínguen elsconcerts educatius o les unitats quehan sol·licitat. Esperem que Conse-lleria aquesta volta done el vist-i-plau a totes les esmentades sol·li-cituds.

orat associatprocedents per excedència o ambcomptabilitat de l'ensenyament se-cundari, que esperen una articulacióno traumàtica entre els dos nivells del'ensenyament.

Dins del marc estatutari esmentats'han de contemplar coiii a línies fo-namentals d'actuació: l'estabilitatlaboral, des de la qual i amb la flexi-bilitat que calga es puga optar perl'estatus de funcionari, però senseconstituir una absoluta necessitat.La regulació de les vies d'accés a lafunció docent universitària, entre lesquals ha de trobar-se amb total nor-malitat la del trasvàs recíproc d'al-ires nivells educatius, sense que su-pose a l te rna t ives traumatitzantsd'ordre econòmic o situacions decrisi professional, L'homologacióreíributíva de la tasca docent Í inves-tigadora d'aquest col·lectiu del pro-fessorat, que fins ara i en bona me-

sura està fent el paper de «matxa-ca», amb una retribució salarial quefa riure sí no plorar davant de lescomparacions pertinents. Dins delsparàmetres de retribució actuals elnivell que correspondria per assoliruna homologació digna, comparableamb la del professorat de secundà-'ria, seria la generalització del nivell3 per a tots. (En aquest sentit han es-tat i són les mobilitzacions del pro-fessorat contractat a Canàries.)

Tot i ser el panorama general delcol·lectiu, com hem qualificat abans,lamentable, cal assenyalar situacionsque poden ser qualificades de sag-nantment discriminatòries: Són lessituacions de! persona! substitut i elcompatibilítzat, que, tot i fer tas-ques tan valuoses professionalmentcom les de la resta de companys,sembla que han comès un pecat ori-

ginal ta l .que se'ls condemna a co-brar pel nivell 1. A més a més, en-cara que no es diga d'una manerapalesa, potser per evitar susceptibi-litats, en cap moment se'ls conside-ra la base o una de les bases de par-tida de la carrera docent, sinó en totcas per a ser reconvertits, amb lapèrdua de temps i d'energies queaixò suposa, a més d'una desquali-ficació i devaluació de la tasca pro-fessional que realitzen.

En tot cas i dins de les línies d'ac-tuació que hem proposat, esperemque canvien les situacions descrites,que no sols atenten contra la auto-nomia de la Universitat, sinó quecontenen dosis d'irracionalitat insu-portables. Altrament farem els es-forços i desenvoluparem la lluita quecalga, amb la solidaritat de tots elscompanys, per a modificar-lcs.

N.° 78

La Conselleria de Cultura, Educa-ció i Ciència ha fet públic un docu-ment sobre «Criterios generales ynormativa a aplicar para determinarla variación de unidades y plantillade los colegios públicos de preesco-lar, EGB y EE para el curso 92-93».Aquest document ha estat discutitdins de l'àmbit de la Mesa de Segui-menl de l'Acord sobre el nou. siste-ma retributiu i de formació del pro-fessorat. Mesa integrada pels sindi-cats signants de l'Acord i la Conse-lleria. Ningú no sap fins ara quin haestat el debat portat dins d'aquestmarc.

Nosaltres hem demanat reiterada-ment la convocatòria de la MesaSectorial d'Educació, òrgan legal idemocràticament representatiu delprofessorat, però no hem obtés capresposta fins ara.

D'altra banda, el Consell EscolarValencià ha estat debatint aquest do-cument i és el marc on des de l'STE-PV hem fet les nostres crítiques Íaportacions.

Què diu el document de la Con-selleria?

1. INTRODUCCIÓ

Fa un repàs de la LODE i com acriteri general: «la modificación dela estructura de la actual red de cen-tros sostenidos con fondos públicoses consecuencia de la planificaciónescolar basada en el estudio de lasvariables que determinan la previ-sión de la demanda de puestos esco-lares para el curso 92-93. Todo ello,teniendo en cuenta la oferta que re-presentan las actuales unidades exis-tentes, prïoriza los recursos disponi-bles en función de las necesidadesdetectadas en cada zona, localidad odistrito».

2. NORMATIVA I CRITERISUTILITZATS PER ADETERMINAR LAVARIACIÓ DE LACOMPOSICIÓ PER UNITATSI LA RELACIÓ DE LLOCSDE TREBALL

2.1. Generalitats. Especifica quehi ha dos tipus de variacions en lacomposició dels centres: creació isupressió.

A més a més de la modificació dellloc de treball pel canvi en la moda-litat lingüística. En aquest cas no esgaranteix la permanència al centre sitenen la titulació adient.

Les variacions vénen determina-des per:

— Adequació de l'oferta existenta la demanda per al curs 92-93.

— Augment de les plantilles pernoves dotacions, per l'ampliaciódels programes i la creació de novesespecialitats.

2.2. Determinació o planificacióde l'oferta d'unitats i llocs escolarsa realitzar, en funció de la previsibledemanda.

2.2.1. Criteris i procediments ge-nerals.

Per tal de considerar les varia-cions dels grups Í de les seues distri-bucions, cada localitat i centre tin-dran en compte factors com: distri-bució de la població per edats, evo-lució demogràfica, tendències deldesplaçament de la població escolar,nombre màxim d'alumnes a escola-ritzar per grup...

Si ia previsió del nombre de grupsnecessaris per al curs 92-93 es menorque els existents, es realitzarà la su-pressió de les unitats i/o els llocs detrebí.H corresponents.

L-. els casos contraris es crearanuii:< s i/o llocs de treball.

2. Relació del nombre màximd" . nes/grup en els centres sos-] ; • amb fons públics, als efectes

de realitzar la previsió de les unitatsnecessàries.

Educació Infantil:Alumnat de 3 anys: màxim 20

alumnes.Alumnat de 4 anys: màxim 25

alumnes.Alumnat de 5 anys: màxim 25

alumnes, en els centres que siga pos-sible; podrà ser superada pels cen-tres que enguany tinguen grups ambmés de 25 alumnes de 4 anys.

Educació Primària i EGB:Primer de Primària. Màxim 25

alumnes per grup. Es tindrà encompte l'existència de grups que su-peren els 25 per la promoció degrups de 5 anys amb més alumnesque els màxims marcats.

Segon de Primària i resta d'EGB.Aplicació de la normativa vigent (35per grup).

2.2.3. Criteris a aplicar en la xar-xa pública per a determinar en unalocalitat els centres que han de tin-dré modificació d'unitats.

— Per a la creació:Distribució de la població als di-

ferents districtes.Estat Í capacitat dels centres.Coherència de la composició re-

sultant dels centres i la seua projec-ció de futur dins de la localitat.

— Per a la supressió:Unitats habilitades.Centres amb instal·lacions insufi-

cients o inadequades.Centres amb una gran disminució

de la demanda.Centres ubicats en zones amb una

forta disminució de la població.Centres on es tinguen que norma-

litzar les seues estructures.2.2.4. Criteris per a determinar

els canvis de modalitat lingüística.S'especifiquen quins són els crite-

ris per a la recatalogació dels llocsde treball «en valencià». Proposaque es faça en els que queden va-cants o ho vagen a estar per les ju-bilacions. Sols en casos justificats espodran recatalogar els que estiguenocupats per definitius, si tenen la ti-tulació adient.

2.3. Augment de Ics actuals plan-tilles amb noves dotacions.

2.3.1. Educació Especial.Augmentarà el nombre de centres

d'integració i es crearan unitats d'a-questa especialitat.

2.3.2. Increment de centres aco-llits al programa d'immersió lingüís-tica.

Es farà si així ho sol·liciten elsConsells Escolars de Centre i tenenla corresponent autorització de laDirecció General d'Ordenació i In-novació Educativa.

2.3.3. Escolarització de l'alum-nat de 3 anys i creació de l'especia-litat d'Educació Musical.

Sols parla que, una vegada fixatel perfil del lloc de treball, es proce-dirà a la creació de l'especialitat.

Sobre 3 anys es crearan unitats se-gons les disponibilitats pressupos-tàries.

3. ALTRES CONSIDERACIONS

Desglossament i integració d'uni-tats i llocs de treball sols es farà encentres que tinguen les següents cir-cumstàncies:

— Creació d 'un nou centre ubi-cat a la mateixa localitat i districte,que estiga programat per a absorbirun centre existent, d'infrastructuradeficient, i que va a ser suprimit.

— Centre que va a ser suprimit iel seu alumnat es va a integrar o afe-gir noves unitats a centres del mateixdistricte.

— Creació d'un centre en el ques'integren unitats i alumnat de cen-tres ubicats en la mateixa localitat idistricte, els quals no van a cessarcom a centres. S'utilitzaran els ma-teixos procediments que el curs an-terior.

CONSIDERACIONSDE L'STE-PV

L'STE-PV, davant el documentpresentat per l'Administració, fa lessegüents consideracions:

1. Denunciar, una volta més, elprocediment utilitzat per la Conse-lleria. Els centres saben ja des de fatemps quines són les propostes devariacions de les plantilles. Propos-tes que han estat comunicades, enmolts casos, pel servei d'inspecció iara per telegrames. Propostes quesón el fruit del treball al llarg del tri-mestre passat per part de tres direc-cions generals, dels tres ServeisTerritorials i del Servei d'InspeccióEducativa, i que van concloure elpassat dia 15 de gener.

Per tant, ni podem acceptar ni ac-

ceptem que, una vegada estiga deci-dit per part de l'Administració tantels criteris com l'aplicació d'aques-tos, es pretenga donar una imatgenegociadora que no s'ha tingut encap moment, almenys a l'àmbit dela Mesa Sectorial.

2. AI mateix temps, volem insis-tir en el marc de la suposada nego-ciació. No" acceptem que la Conse-lleria o alguns sindicats pretenguenportar fora de la Mesa Sectorial d'E-ducació, marc democràtic, ni aques-ta ni altres negociacions.

3. Sobre el document:3.1. No es pot separar l'ajust es-

colar de cada curs del MAPA ES-COLAR-PLANIFICAC1Ó EDU-CATIVA... de la LOGSÉ. Ens tro-bem davant d'una reconversió im-portant del sector de l'ensenyament.Pot haver una gran mobilitat entreel professorat en un futur.

L'Administració educativa no voltindré un gran cost social, i per aixòens presenta cada any una propostad'ajust sense que sapiem quin ha deser ei resultat final de la planificacióde la Reforma educativa.

No sabem quins centres van a serde Primària, ni quins de Secundària;ni com es va a accedir al primer ci-cle d'ESO, ni què va a passar ambels mestres de taller...

Sota una apariència de planifica-ció racional Í ajustada a les deman-des socials, ens volen imposar la re-conversió del sector. S'ha de sabersi tenen uns criteris de planificacióper a generalitzar la LOGSE o no, ien tot cas negociar-los.

3.2. D'altra banda, en tot el do-cument s'utilitzaren unes vegadescentres públics i altres centres man-tinguts amb fons públics; no hi hauna clarificació sobre quin és el pa-per de la pública respecte la privadani a l'inrevés. Pensem que cal unamajor clarificació d'aquestos aspec-tes.

3.3. Sobre les ràtios, no ha hagutvoluntat de millorar-les. Sols com-pleixen estrictament el Reial Decretde mínims i el seu calendari d'apli-cació. Pensem que calia fer un ma-jor esforç Í proposar unes ràtios me-nors, tal Í com recomana per exem-ple la UNESCO.

3.4. Dels criteris a aplicar a laxarxa .pública per a determinar quinscentres han de tindré modificacions,no podem compartir com a criterisper a la supressió els següents:

— Centres amb gran disminucióde la demanda.

— Centres ubicats en zones ambuna fort disminució de la població.

El primer, perquè suposaria eltancament d'una gran quantitat decentres públics en favor de la priva-

da. El motiu és que l'Administracióno obliga els centres privats a inte-grar alumnes, a distribuir-los de for-ma uniforme com a mínim...; d'a-questa forma els centres públics te-nen una competència deslleial res-pecte de la privada concertada.

Del segon cal marcar criteriscorrectors per a les zones rurals.

3.5..Els criteris fixats són pocefectius per a garantir l'augment deles línies en valencià. Es dificultamolt la possibilitat de recatalogar elsllocs de treball i no es marquen niterminis ni percentatges.

S'ha de garantir com a mínim unaoferta de places escolars en valenciàa cada barri i/o poble.

3.6. A l'Educació Especial passaexactament igual, ni es marquenquins han de ser el criteris ni quinha de ser l'augment dels centres d'in-tegració.

3.7. Respecte a l'oferta de placesescolars de 3 anys, estem totalmenten desacord amb que no es done unaoferta en tots i cadascú dels centrespúblics valencians. 'Es limita l'aug-ment de l'oferta a les disponibilitatseconòmiques i pressupostàries.Deixant en mans de la iniciativa pri-vada quasi tot el cicle de l'EducacióInfantil .

3.8. Cal garantir a partir del cursproper un especialista de música acada centre, com a mínim.

3.9. S'ha de fer una valoració delcatàleg actual i fer propostes de mi-llora, com per exemple: augment delprofessorat de suport, d'especialis-tes d'EE, d'EF, d'idiomes... Aquestva ser un compromís de la Conselle-ria quan es va dissenyar l'actualcatàleg.

3.10 I, per acabar, és necessarique el conjunt de la comunitat esco-lar puga emetre la seua opinió. Ésfonamental que els Consells Esco-lars Municipals estiguen informats isiguen escoltats per l'Administració.

Aquestes són algunes de les pro-postes que fem des del sindicat. Araés necessari que s'obriga un vertaderprocés negociador.

Aquestes són algunes de les pro-postes que fem des del sindicat. Araés necessari que s'obriga un vertaderprocés negociador.

ÚLTIMA HORA

L'Administració està comunicantals centres de la «provincià» de Cas-telló que van a ser suprimits o quevan a tindré alguna supressió d'uni-tats. Alguna persona ha de ser la res-ponsable i ha de donar explicacionsd'aquest engany, tant al professoratcom al conjunt de la ComunitatEscolar.

EL FORMIGUER JUDICIAL

Permutes professorat d'EGBLes permutes són els intercanvis de destinació entre funcionaris en

actiu, en els quals concorren determinades circumstàncies. Per a realit-zar una permuta s'han de posar d'acord dos professors, l'han de sol·li-citar a l'Administració pública educativa competent i aquesta l'had'autoritzar.

La permuta, de llarga tradició en el cos de mestres, es converteix enun altre procediment més per a canviar de destinació, encara que ambcaràcter excepcional.

Base legal: Reial Decret 895/89, del 14 de juliol («BOE» del 20).Reial Decret 1.664/1991, del 8 de novembre («BOE» del 22).

REQUISITS1. Exercir la destinació objecte de la permuta amb caràcter definitiu.2. Que els llocs de treball siguen de característiques iguals i corres-

ponga idèntica forma de provisió.3. Cal acreditar dos anys de serveis efectius en el lloc de treball ob-

jecte de la permuta.4. Que el professorat que vulga permutar tinga, respectivament, un

nombre d'anys de servei que no siga superior a més de cinc anys.

CONDICIONAMENTS1. Després de concedit un lloc de treball pel procediment de permu-

ta a un mestre o mestra, no se li podrà concedir un altre per aquest pro-cediment fins després de deu anys.

2. No es podran autoritzar permutes quan al professorat sol·licitantli falte menys de deu anys per a la seua jubilació forçosa.

3. Serà anul·lada la permuta si en els dos anys següents de la dataen què es produïsca aquesta s'esdevinguera l'excedència voluntària d'al-guns dels permutants.

4. Una vegada obtinguda la permuta, no es podrà participar en elconcurs general de trasllats fins que hagen transcorregut cinc anys.