ELECCIONS SINDICALS A LA UABEdició especial de la CGT-UAB Eleccions sindicals a la UAB: dia 3 de març

Els órgans de representació sindical: què són? què hi fem?

pàg. 3

El dijous 3 de març estem cridats a escollir els re-presentants del personal docent i investigador dela UAB en el comitè d’empresa i la junta de per-

sonal. Tot i que aquest model de delegació no és elmodel sindical de la CGT, es presenta una candidaturaper formar-ne part per poder traslladar el màxim de lesseves actuacions a assemblees i altres espais participa-tius que hi pugui haver en cada centre de treball.

Un sindicat diferent per alstemps de crisi

pàg. 7Des de la CGT observem amb preocupació les progressi-ves retallades de drets laborals, que se succeeixen davantla passivitat dels anomenats sindicats majoritaris, contri-buint al descrèdit del conjunt del sindicalisme. La CGT noaposta pel pacte del Banc Mundial, l’FMI, els mercats fi-nancers i la CEOE, i el mes de gener hem sortit al carrer,pràcticament en solitari junt a part de la societat civil, perdefensar un sistema de pensions públic i de qualitat.

25 raons per votar CGT a laUAB

pàg. 4-525 compromisos de la CGT a la UAB per plantejar resis-tències al procès de mercantilització i davaluació del ser-vei públic universitari. Per que volem més participació,diàleg i acords globals en les negociacions amb els tre-balladors; per que podem i hem de frenar les retalladesen els drets laborals, en general, i per al personal docenti investigador de la UAB; per què volem garantir el ca-ràcter públic del treball a la UAB.

Treballar a la UAB,participa en definir les

teves condicions laboralsLes eleccions sindicals decidiranqui et representa en les negocia-cions sobre carrera docent, salaris ialtres retribucions, tipus de contra-ctes...

Només un 10% dels treballadorsvan participar en les darreres elec-cions sindicals: no renunciïs a triarqui parlarà en nom teu

El dijous 3 de març se celebren les eleccions sin-dicals a la UAB, en un context de retallades enels drets laborals i en els pressupostos públics.

Retallades que ja estan arribant a la UAB, presentadescom la única solució possible. Per això, et presentemaltres alternatives, per a la UAB i més generals, impul-sades per un sindicat que no es conforma amb pactaruna sortida neoliberal a la crisi creada precisament perles receptes neoliberals.

El proper 3 demarç tot el PDIde la Universitat

Autònoma de Barcelonaestem cridats a escollirels nostres “represen-tants” sindicals. Habitu-alment el PDI de lesuniversitats públiquescatalanes participemmolt poc en aquest tipusd’eleccions. Sense anatmés lluny, en les darre-res, celebrades a la tardordel 2006, va votar entornel 10% del cens. Des dela CGT de la UAB con-siderem que és importantque com a treballadors itreballadores sentimaquestes eleccions comuna fita important, tot ique avancem, i més en-davant argumentarem,que aquest no és en abso-lut el nostre model desindicalisme i participa-ció. És possible queaquesta baixa implicaciódel PDI en les eleccionssindicals respongui adesconeixement del con-tingut de l’elecció i lescompetències dels òr-gans de representaciósindical. Aquí van algu-nes pistes.

A quines eleccions

estem cridats/des el

PDI el proper 3 de

març?

El proper 3 de març secelebraran a la UAB leseleccions sindicals del

PDI, tant laboral comcontractat. Sobre elpaper, les eleccions sin-dicals tenen dues fun-cions: permeten alstreballadors i treballado-res escollir els seus re-presentants sindicals idefineixen la representa-tivitat formal de les dife-rents forces sindicals.Les eleccions sindicalssón una peça clau delmodel de sindicalismeper delegació que actual-ment predomina a l’EstatEspanyol i que va serconsensuat amb els prin-cipals sindicals a finalsdels 1970s.

Com es conforma la

representació sindi-

cal?

El model ve recollit al’Estatut dels treballa-dors i, pel cas dels treba-lladors/es funcionaris/es,en la Llei d’òrgans de re-presentació de l’adminis-tració pública. En elleses defineixen els delegatsde personal, comitèsd’empresa i juntes depersonal com a òrgans derepresentació dels i lestreballadores. Ambdueslleis, així com en d’altranormativa derivada, esta-bleixen que les empresesamb cinquanta o més tre-balladors/es tindran unComitè d’empresa i elscentres de treball ambfuncionaris una Junta de

personal. Les dimensionstant del Comitè com laJunta depenen del nú-mero de treballadors/esrepresentats. A la UAB elComitè d’empresa sor-tint de les eleccions del 3de març tindrà 27 inte-grants i la Junta de perso-nal 23.

Quines competències

tenen els òrgans de

representació sindi-

cal?

La legislació estableixque tant els comitès com

les juntes de personalsón els òrgans col•legiatsi representatius del con-junt de treballadors/es(laborals o funcionaris)davant de l’empresari ol’administració. Nova-ment sobre el paper, l’ac-ció sindical i denegociació ve canalit-zada per aquests òrgansde representació. Lesseves competènciesvenen regulades per lalegislació corresponent,especialment les lleis ci-tades. Entre elles desta-

quen: dret a ser informatsobre les mesures queafecten als/les treballa-dores, vigilar el compli-ment de la legislaciólaboral, definir ambl’empresa l’aplicació dela normativa laboral i dedeterminades mesures,convocar assemblees detreballadors/es i vagues,etc. En definitiva, s’eri-geixen com a principalsinterlocutors dels i lestreballadores davantl’empresa/ administra-ció.

Qui pot presentar-se

a un Comitè d’em-

presa o Junta de per-

sonal?

Poden presentar candida-tures els sindicats o co-alicions de sindicats aixícom treballadors/es sicompten amb l’aval d’undeterminat nombre detreballadors/es.Les llisteshan de tenir un mínim de27 membres

Qui pot votar?

A la Junta de personaldel PDI, tots/es els fun-cionaris en actiu en elmoment de la votació. AlComitè d’empresa tot elpersonal investigador(becaris de tercer cile) enformació, professoratcontractat i personal in-vestigador que en el mo-ment de la votació

tinguin un mínim d’unmes d’antiguitat.

Què opinem a la CGT

de les eleccions sindi-

cals?

L’actual model de repre-sentació dels i les treba-lladores no és el nostre.Va ser acordat entre elgovern i els sindicats“majoritaris” i actual-ment contribueix a des-mobilitzar al conjunt delstreballadors en alienarels espais de presa de de-cisions i professionalit-zar l’activitat sindical.Sovint aquest model dedelegació ha facilitat alsempresaris comprar ocondicionar a part dels“representants” per aaconseguir determinatsobjectius. Des de la CGT defensemun model de sindica-lisme basat en les assem-blees i en la delegació, siés necessària, rotativa iintercanviable. No obs-tant, atès que la nostraproposta no compta ambun suport suficient per amodificar el model, deci-dim presentar-nos, pas-sar a formar part decomitès i juntes de per-sonal amb la finalitat detraslladar el màxim deles seves actuacions a as-semblees i altres espaisparticipatius que hipugui haver en cada cen-tre de treball.

A la Junta de Personal

Docent i Investigador

3ELECCIONS SINDICALS

Organismes de representació sindical:què són?

Les darreres eleccions sindicals van atorgar a la CGTtres llocs de representació del PDI a la Junta de Per-sonal i tres més al Comitè d’Empresa. Com a força

minoritària, la capacitat d’influència dels representants dela CGT en aquests organismes i en els processos de ne-gociació amb el rectorat i gerència ha estat limitada, comtambé ho ha estat la del conjunt de la JPDI i Comitè. Entenent els professors funcionaris i els laborals com apart del mateix cos docent i investigador de la UAB, laCGT ha defensat les mateixes posicions en el Comitè i enla JPDI, anteposant la millora en les condicions dels con-tractes més precaris i la qualitat del servei públic a la pro-moció de les figures amb una posició més privilegiada.

S’ha seguit defensant la utilització de la figura de l’associatper als casos ajustats a dret, negociant mesures per faci-litar el pas dels afectats per contractes falsos d’associat ales categories laborals més addients. I ens hem de man-tenir atents a la diversificació de categories laborals, poctransparent i amb risc d’anar creant altres “falses” figures. En la negociació de la carrera laboral, s’ha defensat l’es-tabliment de mecanismes que facilitin la promoció internades de les posicions de lector, i d’agregat a titular, evitantmultiplicar la càrrega burocràtica dels processos, i donantmés pes, en els concursos de la UAB, a la tasca docent.La negociació del pla de xoc del rectorat per a la reducciódel dèficit és el darrer element sobre la taula.

Al Comitè d’Empresa

JPD

I

CO

MIT

È

Què ha fetla CGT?

Propostes de la

CGT per a les

eleccions sindicals

JA N’HI HA PROU! ACTUA2

Reforma laboral, -5%, reforma de les pensions, pla dexoc a l’Autònoma, deute, congelació de contractacionsi inversions… i més plans de xoc. De raons perquè els

treballadors i treballadores ens preocupem i ens organitzem,sembla que no en falten. Però a les darreres eleccions sindicalsa la UAB només va participar un 10% del cens de treballadors i,quatre anys després, el sindicalisme no estaria passant pels mi-llors moments... Amb la que ens està caient, sembla un luxe, no?

Potser ja n’hi ha prou!, com diuen els planfets i cartells de lesprotestes que munten aturats, jubilades i treballadores agrupatsen assemblees de centres laborals i de barris, al marge dels re-presentants oficials dels treballadors, els sindicats majoritaris.Potser ja n’hi ha prou! i podem aprofitar aquestes eleccions perreforçar la línia dels que ja en tenen prou de pactar més neoli-beralisme per arreglar la crisi cuinada pels rics neoliberals.

El model de representació sindical establert a la legislació vi-gent no és el model de la CGT. I els companys i companyes queens presentem en la candidatura de la CGT a la UAB, no figurementre els defensors d’un sistema que contribueix a desmobilitzaral conjunt dels treballadors en alienar els espais de presa de de-cisions i professionalitzar l’activitat sindical.

Però, com que aquest és el sistema que hi ha, la CGT ha vol-gut impulsar una llista de candidats que representi, precisament,una via de sindicalisme diferent, compromès amb la participaciódirecta dels treballadors i treballadores en els temes i qüestionsque els afecten. Agraïm la implicació de molts companys i com-panyes que no formen part del sindicat, però que sí que han vol-gut recolzar la presència d’aquest sindicalisme diferent en leseleccions de la UAB.

El primer compromís de la CGT és el de reclamar i exercir latransparència, la participació i el diàleg en la presa de decisionsque afectin els treballadors i les treballadores de la UAB, perquè60 delegats sindicals no són garantia de res sinó hi ha implicaciódel conjunt de treballadors. Com a línies mestres d’actuació, laCGT es compromet a impulsar accions per evitar més retalladesen les condicions laborals a la UAB i, en la mesura possible, perrevertir o minimitzar les ja aprovades. Tal i com ha vingut fent enels darrers anys, la CGT defensarà el caràcter públic del treballa la universitat, denunciant les situacions en què es rebaixa l’a-tenció a la tasca docent i investigadora de caràcter públic enfavor de projectes privats.

Confederació General del Treball de Catalunya - Federaciód’EnsenyamentVia Laietana, 18, planta 9. Telf. 933103362 Fax 933107110http://www.cgtcatalunya.cat/ http://cgtense.pangea.org/

ACTUA

Secció sindical CGT-UAB Telf. 933103362

Les llistes de la CGT compten amb la participació de molts independents que han volgut re-colzar la proposta de la CGT i la diversitat en les opcions sindicals. Moltes gràcies a totes i a tots.

Junta de personal docent i investigadorPedro Castro Martínez, PrehistòriaDavid Pujolar Morales, Economia de l'EmpresaRamon Lladó Soler, Traducció i InterpretacióJordi Estévez Escalera, PrehistòriaJosé Luis Lalueza Sazatornil, Psicologia Bàsica, Evolu-tiva i de l'EducacióAlejandro Andreassi Cieri, Historia Moderna i Contempo-ràniaJuan Pujol Tarrés, Psicologia SocialPere Solà Gusiñer, Pedagogia Sistemàtica i SocialJuan Gabriel López-Guix, Traducció i InterpretacióRamon Maria Piqué i Huerta, Traducció i InterpretacióJosé Luis Terrón Blanco, Comunicació Audiovisual i Pu-blicitat IAna Isabel Garay Uriarte, Psicologia SocialJoel Feliu i Samuel-Lajeunesse, Psicologia SocialJuan Manuel Muñoz Justicia, Psicologia SocialEnric Jaume Mendizábal Riera, GeografiaMartí Marin Corbera, Historia Moderna i ContemporàniaJoan Manuel Soriano López, GeografiaMaría Dolores Montero Sánchez , Mitjans, Comunicaciói CulturaRamon Martí Castelló, Ciències de l'Antiguitat i de l'EdatMitjanaFélix Vázquez Sixto, Psicologia SocialFelix Balanzó Guerendiain, Filologia EspanyolaMaría Isabel Fernández Alonso, Mitjans, Comunicació iCulturaFrançoise Lenoir Jamelot, Traducció i InterpretacióMaría Dolores Forns Serrallonga, Psicologia Clínica i dela SalutComitè d’empresaSonia Sánchez Busques, Psicologia Bàsica, Evolutiva ide l'EducacióErmengol Gassiot Ballbé, PrehistòriaLaura Berges Saura, Mitjans, Comunicació i Cultura

Luz María Martínez Martínez, Psicologia SocialMaría José Luque Cubero, Psicologia Bàsica, Evolutiva ide l'EducacióFrancesc Xavier Domènech Sampere, Historia Modernai ContemporàniaRemedios Rubio García, Psicologia Bàsica, Evolutiva ide l'EducacióMaría del Carmen Peñaranda Colera, Psicologia SocialFabián Díaz Cortés, GeografiaMaría Isabel Crespo García, Psicologia Bàsica, Evolutivai de l'EducacióBrais Estévez Vilarino, GeografiaAlbert Farré Cobos, Psicologia SocialMaria Teresa Lara Vila, Psicologia SocialJosé Vicente Rabadán Perea, Mitjans, Comunicació i Cul-turaMercedes Díez Jiménez, Mitjans, Comunicació i CulturaIván Bordetas Jiménez, Historia Moderna i Contemporà-niaJosep Maria Antentas Collderram, SociologiaJoaquim Oltra Puigdomènech, PrehistòriaMartí López Andreu, SociologiaEnrico Mora Malo, SociologiaLaia Viladot Vallverdú, Didàctica de l'Expressió Musical,Plàstica i CorporalMaria Mena Yuste, Psicologia SocialPau Casanellas Peñalver, Historia Moderna i Contempo-ràniaMartí Cuquet Palau, FísicaRicard Menchón Enrich, FísicaSteven Forti, Historia Moderna i ContemporàniaMiguel Ángel Sahagún Padilla, Psicologia SocialMarisela Montenegro Martínez, Psicologia SocialVerena Stolcke, Antropologia Social i CulturalMaria Gemma Rubi Casals, Historia Moderna i Contem-poràniaRoberto González García, Sociologia

Participació, diàleg iacords globals

1. Davant grans reptesque afronten actualment lesuniversitats públiques i enespecial la UAB (plans decontenció pressupostària iresolució del dèficit acumu-lat, implementació del’EEES, noves propostes de“governança”), promoureprocessos participatius delconjunt de la comunitat uni-versitària i dels treballa-dors/es dels diferentssectors.

2. Promoure la trans-parència en els diferents òr-gans de govern de la UAB,així com en les comissionsparitàries de negociació. Elsòrgans de representaciódels/les treballadores i sindi-cats, han de poder disposard’informació detallada delsaspectes objecte de nego-ciació i de les seves causes.Sense aquesta transparèn-cia no hi pot haver negocia-ció.

Addicionalment, cal recu-perar la presència de repre-sentants sindicals en lescomissions delegades delConsell de Govern que l’ac-tual equip rectoral ha fet eli-minar. També ajudarà aaquesta transparència querepresentants sindicals pu-guin assistir a les reunionsde l’equip de govern ambcaps de Departament quanes tractin aspectes relacio-nats amb política de profes-sorat i investigadors/es, pertal de facilitar una comunica-ció més fluïda i directa entreambdós òrgans de represen-tació de treballadors/es i de-partaments.

3. La CGT-UAB escompromet a traslladar la

informació a la qual tinguiaccés cap als fòrums de quèel PDI es doti, especialmentassemblees, així com a reco-llir la seva opinió de cara alsprocessos negociadorsoberts i de cara a les inicia-tives que es considerin opor-tunes. Els darrers anys hem

observat com hi ha hagut undistanciament creixent entrela JPDI i el Comitè d’em-presa del PDI laboral i elconjunt del PDI, deixant a lapràctica als delegats i dele-gades en aquests òrgansamb la capacitat de prendrealgunes decisions de grantranscendència per al futurde la UAB. Participar enaquells espais existents delPDI i, si cal, ajudar a conso-lidar-los, és un compromísque adoptem. Així fomenta-rem que totes i tots dispo-sem de la informació bàsicaper a poder formar-nos opi-nió dels aspectes rellevantsde la nostra activitat profes-sional, les nostres condi-cions laborals i, en definitiva,el model d’universitat quetenim i el que volem.

4. Les discussions ieventuals negociacionsentre organitzacions sindi-cals i equip de govern s’a-bordaran a partir deltractament de la globalitat

de les mesures a què es re-fereixin. No s’abordaran si-tuacions particulars (per

exemple les que afecten acol•lectius molt concrets,tipus de contracte específics,etc.) sense un preacordsobre la globalitat de les me-sures i la metodologia delprocés negociador. Aquestprocediment s’ha fet servirsovint en alguns processosde negociació i habitualmentha revertit en que no s’hagipogut arribar a enteses enuna bona part dels aspectesa tractar; també ha provocatque les mesures adoptadeshagin estat pedaços descon-nectats de la situació generali, de vegades, inaplicables.

5. Des dels òrgans derepresentació dels/les treba-lladores, en especial el Co-mitè d’empresa, s’exigiràinformació clara, desagre-gada i actualitzada dels tipusels de contractes del PDI, laseva distribució per centres iles atribucions laborals per acada cas. Es denunciaranels usos fraudulents de de-terminades modalitats con-tractuals tot cercant sortidesque no malmetin els dretsdel treballador/a contractat.

Frenem les retallades enels drets laborals

6.No acceptar una negocia-ció a nivell UAB per a rebai-xar els drets aconseguitsals diferents conveniscol•lectius de PAS i PDI. Al’àmbit de la UAB es proce-dirà únicament a negociar

propostes d’aplicació i de

millora del conveni. ElConveni Col•lectiu del PDIde les universitats públi-ques catalanes ha de serconsiderat la base sobre laqual construir la política la-boral a la UAB. En cap cass’acceptarà canviar-ne lescondicions substancials endetriment dels interessosdels i les treballadores.Complementàriament, espromourà un acord a nivellde UAB de millorament decondicions referides tant enl’esmentat Conveni com al’Estatuto Básico del Em-pleado Público (EBEP): perexemple, en la retribucióbàsica de les categories in-

feriors d’investigadors pos-doctorals, en les mesuresde conciliació social i en be-neficis socials com el man-teniment del tiquetmenjador.

7. Un compromís fermde no fer servir empreses

de treball temporal per acobrir activitats laborals dinsla UAB. La “Reforma Labo-ral” del 2010 recull la possi-bilitat del seu ús per primercop en l’administració pú-blica. Si bé ara sembla unapossibilitat llunyana, no ésdescabellat pensar que espuguin constituir empresesque ofereixin recursos do-cents de substitució en algu-nes àrees de coneixement.Es promourà estendre elcompromís existent a l’àmbitdel PAS al del PDI.

8. no concatenar con-tractes temporals (fins i toten els d’obra i servei) tal icom ara permet la ReformaLaboral en l’àmbit LOU ensuprimir les limitacions queabans existien en aquesttipus de contractació (i quees manté a l’Estatut dels Tre-balladors en la resta de sec-tors). Aquesta és unapossibilitat que la reforma la-boral del 2010 obre a figurescontractual com la de profes-sorat lector o investigadorpostdoctoral. S’impulsarà uncompromís d’estabilització

d’aquest tipus de places pas-sat el temps que estipulin elscontractes vigents.

9. no efectuar acomia-daments per baixa mèdica, enels termes d´absentisme la-

boral, que introdueix la “Re-forma Laboral”.

10. No encobrir activi-tats laborals com a pràcti-ques o formació ambcontractes acollits a la “re-forma laboral” o determina-des beques de col•laboració,com ara la figura d’”assis-tents d’aula”. la contracta-ció de joves s’ha de realitzaren les mateixes condicionsque la de la resta de treballa-dors/es.

Millorem les condicions detreball a la UAB

11. Revisar i definir denou el model de càlcul de la

dedicació laboral de tot elPDI de la UAB, inclòs elcòmput de l’esforç docent.Aquest model, que ha deservir per a poder definird’una manera transparent laplantilla teòrica de les dife-rents unitats de la UAB, hade ser negociat en primerainstància amb els òrgans derepresentació dels i les tre-balladors, seguint la legisla-ció laboral vigent. Entre lesvariables a considerar hi had’haver: la dispersió horàriadins de la jornada laboral, ladiversitat d’assignatures im-partides i una ponderació al’alça en la dedicació docenten assignatures que s’impar-teixin per primera vegada (oamb una antiguitat inferior ados cursos).

12. Es promourà unaoposició clara a la utilitzaciód’hores extres per a cobrirnecessitats docents dels de-partaments. Aquestes ne-cessitats s’han de cobrir ambnoves contractacions, ambincrements de la dedicacióde contractes a temps par-cials o, eventualment, millo-rant la categoria dedeterminats contractes. L’úsd’hores extres pot sobrecar-regar els segments més pre-caris de la plantilla i limitarles seves possibilitats d’acre-ditació. A més, és una me-sura insolidària que limita lespossibilitats d’ocupació i d’in-

grés de joves a la carreraacadèmica.

13. S’exigirà un pla deregularització de la planti-lla del pdi, eliminant pràcti-ques contractuals actual-ment fora del marc legal vi-gent, com ha estat el cas depart del professorat associat.Aquesta regularització s’had’efectuar considerant l’anti-guitat dels i les treballadoresafectades, els greuges quehan patit en ser objecte d’unacontractació inadequada i re-coneixent la seva aportació alfuncionament de la UAB.

14. Cercar formes d’eli-minació progressiva de la

precarietat cercant recon-vertir els contractes de sub-stitució a places estructuralsi generar “pulls” de recursosdocents en les diferents uni-tats a fi de cobrir les substi-tucions i baixes. En àrees deconeixement extenses o de-partaments homogenis,aquesta és una possibilitattotalment viable si hi ha vo-luntat política.

15. Definir una políticaclara referent a la figura de

l’”investigador/a postdocto-ral” abans de començar afer-ne un ús generalitzat,com succeeix en algunesunitats. No fer-ho compor-tarà generar una nova bossade precarietat i d’inestabilitatlaboral a la UAB difícil de re-soldre a mig termini. Aquestafigura s’ha d’emprar única-ment en situacions excepcio-nals i de curta durada i calevitar que esdevingui unaopció per a cobrir places du-rant períodes superiors alsdos anys.

16. Definir reglaments imecanismes de promoció la-boral, començant per aque-lles figures amb contractestemporals amb la finalitat decercar una estabilització dela plantilla. Cal eliminar lamúltiple avaluació que su-posa la coexistència d’acredi-

tacions diverses i concursos.Cal definir criteris clars i trans-parents de promoció i cohe-rents amb la tasca a realitzar.Tot i que escapa de la com-petència exclusiva de la UAB,s’ha de pressionar per a unamajor valoració de l’experièn-cia docent en alguns proces-sos d’avaluació, especial-ment si s’adrecen a places decaràcter docent.

17. Facilitar el pas di-recte, i sense necessitat d’a-valuacions addicionals, deles persones que ocupenplaces d’agregat a titulari-tats. El professorat agregat

ha passat per avaluacionsmolt més exigents que algu-nes antigues titularitats i finsgeneralment tenen moltsmèrits. L’exigència de passarun concurs per a esdevenirfuncionari és una mesuraque la UAB aplica, a diferèn-cia de moltes altres universi-

tats. Aquesta situació suposauna sobrecàrrega burocrà-tica que cal revertir.

18. Davant d’eventualsretallades, com la del 5% de

salaris o la del pressupost

del capítol i, es promouràque els òrgans col•legiats dela UAB, els comitès d’em-presa i juntes de personalmanifestin de manera clara iinequívoca el seu rebuig iemprenguin les mesures

oportunes per a revertir-les. S’instarà a l’equip de go-vern a fer el mateix,manifestant si cal pública-ment la seva disconformitata la Generalitat o a l’Estat iemprenent també les actua-cions escaients en aquestsentit.

19. Tot i que defugi deles competències de la UAB,es promouran posiciona-ments que impliquin la insti-tució en l’eliminació de la

doble escala salarial actu-alment existent, i en la cercade remuneracions equiva-lents en funció de volum de

feina realitzada. Una primerapassa que sí pot fer la UABés homogeneïtzar els dife-rents contractes d’associaten la categoria superior (ni-vell 4) i de contractes post-doctorals.

Garantim el caràcter públicdel treball a la UAB

20. Promoure la incom-patibilitat de qualsevol mena

de reducció en la docència

reglada oficial (per ocupa-ció de càrrec o qualsevolaltra raó) amb el fet d’impar-tir classes remunerades enmestratges i màsters no ofi-cials , tant si són en el si dela UAB com en fundacions oaltres entitats. S’aplicarà elmateix principi per a qualse-vol activitat (tasques de con-sultoria, assessorament,spin-offs etc.) que tambésigui remunerada.

21. Per a resoldre el dè-ficit de la UAB sense afectarels drets dels i les treballado-res ni el preu de la docènciaoficial, es promourà un in-crement de fins el 50% del

cànon sobre convenis vincu-lats a la docència en cursosi mestratges no oficials, spin-offs o a tasques de consulto-ria i assessorament, atèsque el professorat que in-tervé ja té una remuneraciósalarial.

22. limitar les despeses

de caràcter protocol•lari i

sumptuari de l'Equip de Go-vern (cotxe oficial, dinars acàrrec de la UAB, bitllets d’a-vió, fiscalització de les targesde crèdit de la UAB, etc.) ireduir els enormes salaris

dels membres de l'Equip deGerència, tot seguintaquesta i la resta de resolu-cions del Claustre Generalde la UAB del 16/12/2010.

23. Garantir la qualitat

dels llocs de treball i de la

docència impartida a la UAB,plantejant una limitació deles dimensions dels grupsd’aula, que actualment sovintno es desdoblen per sotadels 120 alumnes. Aquesta

situació, a més de fer invia-ble una docència personalit-zada i propostes d’avaluaciócontinuada, afecta negativa-ment les condicions de tre-ball del professorat.

24. Garantir el compli-ment de les resolucions del

claustre general de laUAB del 16/12/2010, com laque estableix l’anul•lació dela retallada del 5% del soudel PIF, de tal manera quel’import percebut en con-cepte de nòmina torni a serel de maig de 2010, i que esreintegri amb efectes retro-actius la quantitat sostretades del mes de juny de2010. El Reial Decret-llei8/2010 de 20 de maig noafecta les subvencions a lesquals estan associades elssous del PIF. En altres cen-tres i universitats públics nos’ha aplicat aquesta reta-llada, que, a més, no suposacap estalvi per a la UAB.

25. Cercar i reclamarmajor finançament públic,augmentant l'assignació delspressupostos de l'estat i ex-plorant noves vies de finan-çament col•lectiu, i

incrementar el retorn a la

societat a través de les di-verses formes per compartir

coneixement en el domini pú-blic: llicències creative com-mons, llicències

d’ús públic-GPL, copyleft isoftware lliure; tecnologies iplataformes públiques per ala circulació i accés al co-neixment, utilitzant les diver-ses eines de codi obert de laweb col•laborativa, xarxessocials i web semàntica.

5ELECCIONS SINDICALS

25 raons per votar la CGT a la UAB

Participació, diàleg iacords globals

1. Davant grans reptesque afronten actualment lesuniversitats públiques i enespecial la UAB (plans decontenció pressupostària iresolució del dèficit acumu-lat, implementació del’EEES, noves propostes de“governança”), promoureprocessos participatius delconjunt de la comunitat uni-versitària i dels treballa-dors/es dels diferentssectors.

2. Promoure la trans-parència en els diferents òr-gans de govern de la UAB,així com en les comissionsparitàries de negociació. Elsòrgans de representaciódels/les treballadores i sindi-cats, han de poder disposard’informació detallada delsaspectes objecte de nego-ciació i de les seves causes.Sense aquesta transparèn-cia no hi pot haver negocia-ció.

Addicionalment, cal recu-perar la presència de repre-sentants sindicals en lescomissions delegades delConsell de Govern que l’ac-tual equip rectoral ha fet eli-minar. També ajudarà aaquesta transparència querepresentants sindicals pu-guin assistir a les reunionsde l’equip de govern ambcaps de Departament quanes tractin aspectes relacio-nats amb política de profes-sorat i investigadors/es, pertal de facilitar una comunica-ció més fluïda i directa entreambdós òrgans de represen-tació de treballadors/es i de-partaments.

3. La CGT-UAB escompromet a traslladar la

informació a la qual tinguiaccés cap als fòrums de quèel PDI es doti, especialmentassemblees, així com a reco-llir la seva opinió de cara alsprocessos negociadorsoberts i de cara a les inicia-tives que es considerin opor-tunes. Els darrers anys hem

observat com hi ha hagut undistanciament creixent entrela JPDI i el Comitè d’em-presa del PDI laboral i elconjunt del PDI, deixant a lapràctica als delegats i dele-gades en aquests òrgansamb la capacitat de prendrealgunes decisions de grantranscendència per al futurde la UAB. Participar enaquells espais existents delPDI i, si cal, ajudar a conso-lidar-los, és un compromísque adoptem. Així fomenta-rem que totes i tots dispo-sem de la informació bàsicaper a poder formar-nos opi-nió dels aspectes rellevantsde la nostra activitat profes-sional, les nostres condi-cions laborals i, en definitiva,el model d’universitat quetenim i el que volem.

4. Les discussions ieventuals negociacionsentre organitzacions sindi-cals i equip de govern s’a-bordaran a partir deltractament de la globalitat

de les mesures a què es re-fereixin. No s’abordaran si-tuacions particulars (per

exemple les que afecten acol•lectius molt concrets,tipus de contracte específics,etc.) sense un preacordsobre la globalitat de les me-sures i la metodologia delprocés negociador. Aquestprocediment s’ha fet servirsovint en alguns processosde negociació i habitualmentha revertit en que no s’hagipogut arribar a enteses enuna bona part dels aspectesa tractar; també ha provocatque les mesures adoptadeshagin estat pedaços descon-nectats de la situació generali, de vegades, inaplicables.

5. Des dels òrgans derepresentació dels/les treba-lladores, en especial el Co-mitè d’empresa, s’exigiràinformació clara, desagre-gada i actualitzada dels tipusels de contractes del PDI, laseva distribució per centres iles atribucions laborals per acada cas. Es denunciaranels usos fraudulents de de-terminades modalitats con-tractuals tot cercant sortidesque no malmetin els dretsdel treballador/a contractat.

Frenem les retallades enels drets laborals

6.No acceptar una negocia-ció a nivell UAB per a rebai-xar els drets aconseguitsals diferents conveniscol•lectius de PAS i PDI. Al’àmbit de la UAB es proce-dirà únicament a negociar

propostes d’aplicació i de

millora del conveni. ElConveni Col•lectiu del PDIde les universitats públi-ques catalanes ha de serconsiderat la base sobre laqual construir la política la-boral a la UAB. En cap cass’acceptarà canviar-ne lescondicions substancials endetriment dels interessosdels i les treballadores.Complementàriament, espromourà un acord a nivellde UAB de millorament decondicions referides tant enl’esmentat Conveni com al’Estatuto Básico del Em-pleado Público (EBEP): perexemple, en la retribucióbàsica de les categories in-

feriors d’investigadors pos-doctorals, en les mesuresde conciliació social i en be-neficis socials com el man-teniment del tiquetmenjador.

7. Un compromís fermde no fer servir empreses

de treball temporal per acobrir activitats laborals dinsla UAB. La “Reforma Labo-ral” del 2010 recull la possi-bilitat del seu ús per primercop en l’administració pú-blica. Si bé ara sembla unapossibilitat llunyana, no ésdescabellat pensar que espuguin constituir empresesque ofereixin recursos do-cents de substitució en algu-nes àrees de coneixement.Es promourà estendre elcompromís existent a l’àmbitdel PAS al del PDI.

8. no concatenar con-tractes temporals (fins i toten els d’obra i servei) tal icom ara permet la ReformaLaboral en l’àmbit LOU ensuprimir les limitacions queabans existien en aquesttipus de contractació (i quees manté a l’Estatut dels Tre-balladors en la resta de sec-tors). Aquesta és unapossibilitat que la reforma la-boral del 2010 obre a figurescontractual com la de profes-sorat lector o investigadorpostdoctoral. S’impulsarà uncompromís d’estabilització

d’aquest tipus de places pas-sat el temps que estipulin elscontractes vigents.

9. no efectuar acomia-daments per baixa mèdica, enels termes d´absentisme la-

boral, que introdueix la “Re-forma Laboral”.

10. No encobrir activi-tats laborals com a pràcti-ques o formació ambcontractes acollits a la “re-forma laboral” o determina-des beques de col•laboració,com ara la figura d’”assis-tents d’aula”. la contracta-ció de joves s’ha de realitzaren les mateixes condicionsque la de la resta de treballa-dors/es.

Millorem les condicions detreball a la UAB

11. Revisar i definir denou el model de càlcul de la

dedicació laboral de tot elPDI de la UAB, inclòs elcòmput de l’esforç docent.Aquest model, que ha deservir per a poder definird’una manera transparent laplantilla teòrica de les dife-rents unitats de la UAB, hade ser negociat en primerainstància amb els òrgans derepresentació dels i les tre-balladors, seguint la legisla-ció laboral vigent. Entre lesvariables a considerar hi had’haver: la dispersió horàriadins de la jornada laboral, ladiversitat d’assignatures im-partides i una ponderació al’alça en la dedicació docenten assignatures que s’impar-teixin per primera vegada (oamb una antiguitat inferior ados cursos).

12. Es promourà unaoposició clara a la utilitzaciód’hores extres per a cobrirnecessitats docents dels de-partaments. Aquestes ne-cessitats s’han de cobrir ambnoves contractacions, ambincrements de la dedicacióde contractes a temps par-cials o, eventualment, millo-rant la categoria dedeterminats contractes. L’úsd’hores extres pot sobrecar-regar els segments més pre-caris de la plantilla i limitarles seves possibilitats d’acre-ditació. A més, és una me-sura insolidària que limita lespossibilitats d’ocupació i d’in-

grés de joves a la carreraacadèmica.

13. S’exigirà un pla deregularització de la planti-lla del pdi, eliminant pràcti-ques contractuals actual-ment fora del marc legal vi-gent, com ha estat el cas depart del professorat associat.Aquesta regularització s’had’efectuar considerant l’anti-guitat dels i les treballadoresafectades, els greuges quehan patit en ser objecte d’unacontractació inadequada i re-coneixent la seva aportació alfuncionament de la UAB.

14. Cercar formes d’eli-minació progressiva de la

precarietat cercant recon-vertir els contractes de sub-stitució a places estructuralsi generar “pulls” de recursosdocents en les diferents uni-tats a fi de cobrir les substi-tucions i baixes. En àrees deconeixement extenses o de-partaments homogenis,aquesta és una possibilitattotalment viable si hi ha vo-luntat política.

15. Definir una políticaclara referent a la figura de

l’”investigador/a postdocto-ral” abans de començar afer-ne un ús generalitzat,com succeeix en algunesunitats. No fer-ho compor-tarà generar una nova bossade precarietat i d’inestabilitatlaboral a la UAB difícil de re-soldre a mig termini. Aquestafigura s’ha d’emprar única-ment en situacions excepcio-nals i de curta durada i calevitar que esdevingui unaopció per a cobrir places du-rant períodes superiors alsdos anys.

16. Definir reglaments imecanismes de promoció la-boral, començant per aque-lles figures amb contractestemporals amb la finalitat decercar una estabilització dela plantilla. Cal eliminar lamúltiple avaluació que su-posa la coexistència d’acredi-

tacions diverses i concursos.Cal definir criteris clars i trans-parents de promoció i cohe-rents amb la tasca a realitzar.Tot i que escapa de la com-petència exclusiva de la UAB,s’ha de pressionar per a unamajor valoració de l’experièn-cia docent en alguns proces-sos d’avaluació, especial-ment si s’adrecen a places decaràcter docent.

17. Facilitar el pas di-recte, i sense necessitat d’a-valuacions addicionals, deles persones que ocupenplaces d’agregat a titulari-tats. El professorat agregat

ha passat per avaluacionsmolt més exigents que algu-nes antigues titularitats i finsgeneralment tenen moltsmèrits. L’exigència de passarun concurs per a esdevenirfuncionari és una mesuraque la UAB aplica, a diferèn-cia de moltes altres universi-

tats. Aquesta situació suposauna sobrecàrrega burocrà-tica que cal revertir.

18. Davant d’eventualsretallades, com la del 5% de

salaris o la del pressupost

del capítol i, es promouràque els òrgans col•legiats dela UAB, els comitès d’em-presa i juntes de personalmanifestin de manera clara iinequívoca el seu rebuig iemprenguin les mesures

oportunes per a revertir-les. S’instarà a l’equip de go-vern a fer el mateix,manifestant si cal pública-ment la seva disconformitata la Generalitat o a l’Estat iemprenent també les actua-cions escaients en aquestsentit.

19. Tot i que defugi deles competències de la UAB,es promouran posiciona-ments que impliquin la insti-tució en l’eliminació de la

doble escala salarial actu-alment existent, i en la cercade remuneracions equiva-lents en funció de volum de

feina realitzada. Una primerapassa que sí pot fer la UABés homogeneïtzar els dife-rents contractes d’associaten la categoria superior (ni-vell 4) i de contractes post-doctorals.

Garantim el caràcter públicdel treball a la UAB

20. Promoure la incom-patibilitat de qualsevol mena

de reducció en la docència

reglada oficial (per ocupa-ció de càrrec o qualsevolaltra raó) amb el fet d’impar-tir classes remunerades enmestratges i màsters no ofi-cials , tant si són en el si dela UAB com en fundacions oaltres entitats. S’aplicarà elmateix principi per a qualse-vol activitat (tasques de con-sultoria, assessorament,spin-offs etc.) que tambésigui remunerada.

21. Per a resoldre el dè-ficit de la UAB sense afectarels drets dels i les treballado-res ni el preu de la docènciaoficial, es promourà un in-crement de fins el 50% del

cànon sobre convenis vincu-lats a la docència en cursosi mestratges no oficials, spin-offs o a tasques de consulto-ria i assessorament, atèsque el professorat que in-tervé ja té una remuneraciósalarial.

22. limitar les despeses

de caràcter protocol•lari i

sumptuari de l'Equip de Go-vern (cotxe oficial, dinars acàrrec de la UAB, bitllets d’a-vió, fiscalització de les targesde crèdit de la UAB, etc.) ireduir els enormes salaris

dels membres de l'Equip deGerència, tot seguintaquesta i la resta de resolu-cions del Claustre Generalde la UAB del 16/12/2010.

23. Garantir la qualitat

dels llocs de treball i de la

docència impartida a la UAB,plantejant una limitació deles dimensions dels grupsd’aula, que actualment sovintno es desdoblen per sotadels 120 alumnes. Aquesta

situació, a més de fer invia-ble una docència personalit-zada i propostes d’avaluaciócontinuada, afecta negativa-ment les condicions de tre-ball del professorat.

24. Garantir el compli-ment de les resolucions del

claustre general de laUAB del 16/12/2010, com laque estableix l’anul•lació dela retallada del 5% del soudel PIF, de tal manera quel’import percebut en con-cepte de nòmina torni a serel de maig de 2010, i que esreintegri amb efectes retro-actius la quantitat sostretades del mes de juny de2010. El Reial Decret-llei8/2010 de 20 de maig noafecta les subvencions a lesquals estan associades elssous del PIF. En altres cen-tres i universitats públics nos’ha aplicat aquesta reta-llada, que, a més, no suposacap estalvi per a la UAB.

25. Cercar i reclamarmajor finançament públic,augmentant l'assignació delspressupostos de l'estat i ex-plorant noves vies de finan-çament col•lectiu, i

incrementar el retorn a la

societat a través de les di-verses formes per compartir

coneixement en el domini pú-blic: llicències creative com-mons, llicències

d’ús públic-GPL, copyleft isoftware lliure; tecnologies iplataformes públiques per ala circulació i accés al co-neixment, utilitzant les diver-ses eines de codi obert de laweb col•laborativa, xarxessocials i web semàntica.

JA N’HI HA PROU! ACTUA4

25 raons per votar la CGT a la UABLa universitat pública, una de les majors con-

questes de les lluites populars del segle XX,

està sotmesa, des de ja fa uns quants anys,

a un procés de privatització i mercantilitza-

ció, que comporta una davaluació del servei

que presta. Després de dècades de reivindi-

cacions a l'accés a una major educació i cul-

tura, en els últims anys l'ensenyament públic,

del qual la universitat forma part, junt amb

la sanitat i les pensions, s’ha vist afectat per

un procés doble: la privatització a mans

d'una aristocràcia financera, d'una banda, i

de l'altra, un progressiu abandonament per

part de l'Estat i dels poder públics. Fins i tot

en alguns casos es compta amb la complici-

tat d’algunes burocràcies sindicals, que de-

graden la qualitat de l'ensenyament i

afavoreixen i acceleren el primer procés.

Aquest procés però, no és, com afirmen els

ideòlegs del lliure mercat, ni inevitable ni im-

parable.

A la secció sindical de CGT a la UAB som

conscients que aquest procés escapa de l’a-

bast de la nostra universitat i, en conseqüèn-

cia, també dels òrgans de representació dels

i les treballadores, la composició dels quals

es decidirà en les eleccions del proper 3 de

març.

Però també sabem que, dins de cadascuna

de les diferents universitats hi ha marge, no

només per plantejar resistències a aquest

procés, que no és irreversible, sinó també per

a plantejar les bases sobre les quals anar

construint des de baix, poc a poc però amb

la fermesa d’una base ben sòlida, una univer-

sitat realment pública i al servei del conjunt

de la societat.

Els 25 compromisos de la CGT a la UAB que

presentem tot seguit volen ser una primera

pedra en la construcció d’aquest nou edifici,

procés del qual volem ser un agent més.

7ELECCIONS SINDICALS

No només és possi-ble, sinó que avui endia és més neces-

sari que mai fer sindica-lisme, un sindicalismehonest, versàtil a les novessituacions i, sobretot, con-vençut de que la defensadels interessos de les i elstreballadors és una eina im-portant per a construir unasocietat més justa. Els darrers anys hem assis-tit amb profunda preocupa-ció a un continu degotar dedrets socials i laborals de lamà de les polítiques econò-miques dels diferents go-verns: des de les primereslimitacions als subsidis d’a-tur de l’any 1978, a la intro-ducció dels contractestemporals l’any 1985, la le-galització de les ETT’s el1994 a la Reforma laboraldel 2010.

A inicis d’aquest any 2011alguns hem assistit amb es-tupor i d’altres senzillamentamb indignació a la princi-pal reforma de la SeguretatSocial, plantejada pel go-vern i la CEOE i avalada,com d’altres vegades, pelssindicats CCOO i UGT.

Retallades en les pensionsAquest acord empitjorasensiblement els actualsdrets de la classe treballa-dora que haurà de treballarmés temps fins a la jubilaciói cobrarà menys de pensió. Les principals retallades in-troduïdes són:- S’allarga la vida laboralfins als 67 anys (abans 65anys).- S’endureix l’accés a lapensió màxima. Caldrà co-titzar 37 anys per a cobrarel 100% (abans 35 anys).

- Es permet la jubilació als65 anys amb el 100%només a qui hagi cotitzat38,5 anys (abans 35 anys).- S’allarga l’edat de jubilacióanticipada voluntària finsals 63 anys (abans 61) is’augmenta la penalització.- S’augmenta de 15 a 25anys de forma progressivala base reguladora, és a dir,el període de còmput per alcàlcul de la pensió, cosaque retalla la renda mitjanade les pensions.- S’endureix la jubilació par-cial fins gairebé impedir-la.Les mesures finalmentaprovades ens generenuna profunda preocupació.En primer lloc, entren dinsla lògica del discurs que faanys, seguint directrius delBanc Mundial, argumentaque l’equilibri financer delsistema públic de pensions

té data de caducitat. Cal re-cordar que les previsionsdels diferents estudis quepreveien aquest col•lapsepel període 2005 a 2010han fallat en les seves pre-visions i la Seguretat So-cial, malgrat l’increment del’atur i les reduccions de lescotitzacions per les bonifi-cacions que han anat re-bent les empreses, mantéun superàvit important.Aquest tipus d’anàlisis, al-hora, són deliberadamentsimplistes, doncs no consi-deren altres variables quecondicionen l’equilibri finan-cer de la Seguretat Social,com són els nivells salarials(que a l’Estat espanyolssón els més baixos de laUE-15), el percentatge depoblació activa (tenim unade les taxes més baixes dela UE-15) o la taxa d’atur(novament la més alta de laUE-15 i només superadaper la de Letònia). D’altrabanda, tampoc plantejaaquest discurs per què laSeguretat Social no es potnodrir d’aportacions delspressupostos generals del’estat, com una prestaciósocial més.

Caiguda de les rendesAltres conseqüències d’a-quest pacte seran una dis-minució general de lesrendes de les prestacionsper jubilació. Aquest des-cens serà provocat tant perl’increment de la base regu-ladora, que inclourà anysamb salaris més baixos enel càlcul de la pensió, comper l’allargament de l’edat idels anys necessaris de co-tització. Diferents càlculsd’economistes i de tècnicsde la Seguretat Social plan-tegen que aquesta caigudade rendes es mourà entreun 20 i un 30% respecte lesprestacions actuals. Comen d’altres drets socials,l’Estat espanyol se situa ala cua UE-15 en les pen-sions de jubilació. L’anun-

ciada reforma del sistemapúblic de pensions incre-mentarà encara mésaquesta diferència.Les mesures incloses en elpacte entre el Govern espa-nyol, la CEOE i els sindicatsCCOO i UGT afecten a mésels sectors laborals tradicio-nalment més desprotegits.És una realitat que lesdones generalment tenenvides laborals més curtesque els homes, pel fet queelles assumeixen molt mésles tasques de tenir curadels fills i de la gent gran.Igualment, les personesque han patit períodes d’a-tur ho tindran especialmentdifícil per assolir els requi-sits d’accés a una pensiócomplerta i veuran moltminvada la base reguladorade la seva prestació. Les mesures pal•liativesper a dones que han tingutfills (fins a 2 anys de cotit-zació mínima) són, en defi-nitiva, una maneraencoberta de fer baixar lescotitzacions sense l’enduri-ment de les condicionsd’accés a la jubilació i quereverteixen en un descensde les pensions. El pacte de la reforma de laSeguretat Social afecta alconjunt dels treballadors itreballadores, limita un dretuniversal com és l’accés auna pensió de jubilació i faproblemàtic un avenç teòric

com hauria de ser l’allarga-ment de l’esperança de vida. En els i les treballadoresl’àmbit acadèmic universi-tari l’impacte serà especial-ment notori, doncs és molthabitual que molts/es denosaltres haguem gaudit debeques durant una partconsiderable de la nostraactivitat laboral i tinguemhistòries laborals disconti-nues, amb períodes en quela nostra cotització s’ha vistinterrompuda.

Contra la passivitat sindicalDes de la CGT observemamb preocupació aquestesprogressives retallades dedrets, que sovint se suc-ceeixen davant la passivitatdels anomenats sindicatsmajoritaris. Ens preocupatambé el descrèdit en queaquesta actitud porta aCCOO i UGT, que lluny debeneficiar altres opcions,pot arrossegar al conjuntdel sindicalisme. Davantd’això, però, la CGT vol re-fermar el seu compromísamb els interessos dels i lestreballadores i amb la trans-parència en els processosde negociació i de decisió.Per aquestes raons, el mesde gener hem sortit al car-rer, pràcticament en solitarijunt a part de la societatcivil, per defensar un sis-tema de pensions realmentpúblic i de qualitat.

Davant la retallada de les pensions, un sindicalisme diferent

n Pensió mitjana: 778,3 € nets al mes, 14 pagues (a Ho-landa i Gran Bretanya és de més de 1.500 €).n La majoria de les pensions de jubilació oscil•lenentre 557,5 i 725,2€.n La majoria de les pensions de viduïtat ronden els587,8€.n Pensions contributives inferiors al salari mínim in-terprofessional: 55%.n Pensions contributives inferiors al salari mitjà: 90%.n Ingressos salarials previs coberts per les pensionscontributives: 80%n % PIB dedicat a pagar pensions: 9% (mitjana UE-15: 12%)n Despesa mitjana per pensionista: 995€ (a França :2.785 €)

LES PENSIONS A L’ESTAT ESPANyOL

JA N’HI HA PROU! ACTUA6

El nostre model sindi-cal fa de la participa-ció en els òrgans de

“representació” acordatsper les empreses i els sin-dicats majoritaris un instru-ment més de reivindicació ide lluita. Tanmateix, ni ésl’únic ni el més rellevant pera nosaltres. Enfront l’anquilosament bu-rocràtic, la desmobilitzaciópermanent i el pactismecorporativista dels sindicatsmajoritaris, volem contribuira la creació d’espais detransformació i acció queabastin tots els àmbits i queimpliquin a totes i a tots elsque no volem veure’ns sot-mesos al model injust desocietat que ens estan im-posant. Des d’aquest plantejament,la nostra acció sindical a la

UAB passa per diverses ini-ciatives on hi participemtant PDI, com PAS, estu-diantat, i treballadores i tre-balladors d’empresesexternes. En aquesta línia intervenim,junt amb d’altres col•lectius,en l’anomenada Plataformacontra el PRIM - Pla de Ra-cionalització i Millora de laUAB.

La Plataforma contra elPRIM és un espai de caràc-ter assembleari en què s’in-

tegren diferents col•lectius,tant d’estudiantat com del

PAS i del PDI, que preténcompartir idees, propostesi capacitat d’acció enfrontles mesures econòmiquesque volen imposar el Go-vern i l’Equip Rectoral, tantpel seu contingut com perles formes cada cop mésautoritàries i opaques depresa de decisions.Fruit d’aquest espai comúde diàleg i d’ajuda mútuaha estat la participació enactes i xerrades per lluitarcontra la precarització delPDI o la retallada de serveis

en el marc del pla de xocque se’ns vol imposar des

del Rectorat. Així mateix,vam participar en l’elabora-ció d’una sèrie de propos-tes que es van presentar alClaustre del 16-XII-2010.De les 16 propostes pre-sentades se’n van guanyar12, de les quals 4 estavendirectament impulsadesdes de CGT (veure requa-dre).La CGT va ser l’únic sindi-cat que va recolzar les mo-bilitzacions de la Plataformacontra la Precarietat de2008, donant covertura sin-dical a la seves convocatò-ries de vaga. La CGT es vaimplicar també en la Plata-forma pel Diàleg, en de-fensa de vies de diàleg inegociació per tractar elsconflictes creats arran del’aplicació i les crítiques al’anomenat Pla Bolonya.

Des de l’Equip deGovern de laUAB, en conni-

vència amb el discursque s’ha anant generalit-zant arreu, es continuainstrumentalitzant lagreu crisi econòmica perimposar retallades alsserveis públics i de lesseves treballadores i tre-balladors. El Pla de Xocque volen imposar a laUAB és part d' aquestaestratègia, i segueix unguió massa conegut dar-rerament: accés, per a lamajoria, limitat i frag-mentari a la informacióde la situació real de laUAB i de l’entramatempresarial que algunshan muntat en beneficipropi des de fa anys(fundacions, mestratges

i cursos cogestionatsamb empreses, spin-offs, etc.). Cal recordar que a lanostra universitat enstrobem davant unes con-dicions generades pelsúltims governs de laUAB que moltes vega-des han promogut unespolítiques que han obli-dat el caràcter públic deles nostres activitats de

docència i d’investiga-ció, donant prioritat aactivitats de lucre privati de negocis amb corpo-racions empresarials.Quan algunes d’aques-

tes activitats deixen deser rendibles per a lacasta que se n’aprofita,es tanquen i, si hi hapèrdues, es traspassen acàrrec dels pressupostosgenerals. La història desempre: els beneficis arepartir entre uns pocs,les pèrdues a distribuirentre totes i tots. Unagestió fosca i dubtosaque ha ocasionat una

bona part del dèficitpressupostari actual.No és acceptable que lesadvertències que esfeien a l’Informe21/2008 de la Sindica-

tura de Comptes sobre,entre d’altres, determi-nades pràctiques comp-tables i gestores, caiguinen l’oblit. De fet, la Sin-dicatura de Comptes ésla mateixa que en el seumoment va advertir del’espoli del Palau de laMúsica sense que ini-cialment ningú li fes cas. Cal començar a exigirresponsabilitats a totsaquells i aquelles quehan estat ocupant deter-minants càrrecs i queara, en lloc d’assumir laseva part de responsabi-litat, la volen diluir ambl’excusa de la crisi.Noés acceptable que la uni-versitat tanqui els ullsdavant els privilegis deles seves categories mésbenestants, particular-

ment de certs professorsi catedràtics que, ambuna aplicació curiosadels criteris d’excel•lèn-cia, gaudeixen d’una si-tuació de rebaixa en lesseves càrregues docents,mentre obtenen ingres-sos addicionals en mes-tratges i altres formes dedocència, tot plegat endetriment dels qui tenenun estatus laboral mésprecari.I no és acceptable sobre-tot quan es demana a launiversitat i a tota la so-cietat que s’estrenyi elcinturó i que assisteixiimpassible a un retrocéssense precedents en l’es-tat del benestar i en elsdrets laborals i socialsaconseguits després demolts anys de lluita.

Cal, per altra banda, ex-igir respecte a la volun-tat democràtica expres-sada en el Claustre deldia 16 de desembre, ones van aprovar 12 de lespropostes presentadesdes de distints col•lec-tius per intentar acabaramb determinades situa-cions i evitar que elscostos de la mala gestióels paguem els de sem-pre, i en especial elscol•lectius més precarisdel PDI, del PAS i del’estudiantat. En cap casentendríem que en elConsell de Govern esdesnaturalitzessin lespropostes presentades oque, simplement, es re-leguessin a l’oblit. Lasituació és massa greucom per permetreu.

L’acció de la CGT fora dels organismes de representació sindicalO no només de comitès d’empresa i juntes de personal viu el sindicalisme

La gestió econòmica i laboral de la UAB dels darrers anysEn la línia que ens ha dut a la crisi que ara ens fan pagar

La Plataforma contra el PRIM denun-cia les retallades incloses en el Pla deRacionalització I Millora de la UAB

PROPOSTA 1. Fer incompati-ble qualsevol mena de reduccióen la docència reglada oficial(per ocupació de càrrec o qual-sevol altra raó) amb el fet d’im-partir classes remunerades enmestratges i cursos no oficialsi/o graus impartits des de fun-dacions, tant si són en el si dela UAB com en d’altres entitats.PROPOSTA 3. Integrar tots elsgraus oficials que s’imparteixendes de Fundacions de l’entra-mat empresarial anomenat“Grup UAB” (com l’Escola deTurisme i Direcció Hotelera,vinculada a l’entitat “Serveis deTurisme i d’Hosteleria CampusS. A.”; o l’Escola de Seguretat iPrevenció Integral, lligada a la“Fundació per als Estudis deSeguretat i Prevenció Integral”)a Facultats de la UAB.PROPOSTA 5. Homogeneïtzarels criteris de reduccions do-cents al professorat a tempscomplert, fen-los comuns per atota la Universitat i subjectes auns CRITERIS ÈTICS en elmarc de la funció de la Univer-sitat com a proveïdora de ser-veis públics.

El pla de xoc del rectorat no aborda elsproblemes de mala gestió pública i de desigualtats dins la UAB

PROPOSTES

AL CLAUSTRE

IMPULSADES PER

LA CGT