Edició de GironaDIMARTS · 7 de maig del 2019. Any XLIV. Núm. 14990 - AVUI / Any XLI. Núm. 13860 - EL PUNT

1,20€

1177

11-1

2089

17L

El procés d’embotellament en un celler d’Espolla ■ E. CARRERA

ECONOMIA P24,25

El 2018 es van vendregairebé sis milionsd’ampolles al món

Any derècordper ala DOEmpordà

NACIONAL P8

L’expresidenta del Parlament va comunicar per carta al’executiu que posava la distinció a disposició de Quim Torra

El govern accepta queDe Gispert renunciï ala Creu de Sant Jordi

CalellaL’anàlisi de P16,17

Debat sobre la prioritatentre els veïns i el turisme

Anna SalienteCap de llista de la CUP-Capgirem Barcelona P18-20

“O es governa per alspoders fàctics o per ales classes populars”

Reconeixement alsalcaldes de Catalunya

Nacional P10,11

Declaren alguns comandaments al Suprem

Nacional P12,13

Caps dels Mossosneguen l’acusacióde passivitat

CALBOT · El jutjatcontradiu la JECi imputa a Llarena lasituació dels exiliats

DRET · Puigdemontemprendrà accionslegals contra la Juntaper abús de llei

P6,7

Tot el judici de l’1-O, en directe a El Punt Avui TV. Avui, a partir de les 10.00 hAvui, a partirde les 10.00 h

1224

54-1

2013

32Q

Maite Carranza.Escriptora P44,45

“Per pagarunes ullerescal vendrecent llibres”

Avui, a les21.00 h

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.724

Dimarts7 DE MAIG DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

ALT EMPORDÀ Isabel Coixet roda «FoodieLove» per a HBO a la Jonquera 16

GIRONA L’Ajuntament vol canviar delloc la Festa Major de l’Strenes 40

HIDRONETEJADORA CASALSAvui, tercer cupó a la contraportadaRetalla’l i enganxa’l a la teva cartilla

La Generalitat acceptala renúncia de Núriade Gispert a la Creude Sant Jordi27

Mor un motorista de23 anys en patir unaccident a Girona 6

A més a DdG

Girona téla millordada d’aturen un mesd’abril desde l’any 2008

HI HA HAGUT UN DESCENS DE

3.033 TREBALLADORS PERÒ

ELS SINDICATS ALERTEN

DE L’ESTACIONALITAT

4

24

Sant Pau deSegúries registrala mínima mésbaixa del maig en 20 anys■ Diverses poblacions gironinescom la Vall d’en Bas, Monells oBanyoles van assolir temperatu-res mínimes de rècord en un mesde maig des que es tenen dadesregistrades. 8

UN INCENDI OBLIGA A DESALLOTJAR ELS JUTJATS DE GIRONA. Un incendi a la sala de màquines delsascensors va obligar ahir a desallotjar els jutjats de Girona durant més d’una hora. Aquest foc va suposar la suspensiód’algun judici, com el que s’havia de celebrar contra els cinc acusats de danyar els «tòtems de la Dignitat» de Girona. Uncop es va confirmar que ja no hi havia fum a la zona, es va poder reprendre la tasca judicial a l'edifici. ANIOL RESCLOSA 4

Stuani té unalesió al soli i albessó que el faser dubte serióscontra el Llevant

El Girona estaràsalvat si guanyaels dos partits deLliga que li falten

DEL CERRO GRANDE SERÀ

L’ÀRBITRE DE LA FINAL DE

DIUMENGE A MONTILIVI

4

RISC DE BAIXAR DIUMENGE

AMB UN EMPAT O LA DERROTA

4

EsportsDdG31 a 39

L’Uni valora si acceptael repte de l’Eurolligai avui celebrarà el títol

BÀSQUET FEMENÍ

La justícia autoritzaPuigdemont a presentar-se a les eleccions europees

L’expresident de la Generalitat estudia accions legals contra la Junta Electoral i elPP anuncia que portarà la decisió dels jutjats madrilenys al Tribunal Constitucional

3

jamargant - 07/05/2019 07:55 - 79.157.157.9

La Denominació d’Origen Em-pordà va assolir, durant el ,un nou rècord de vendes. Els ce-llers empordanesos van vendreun total de .. ampolles atot el món, una xifra que represen-ta un increment del respecte al’any anterior, amb un augmentespecialment significatiu a Cata-lunya, amb un .

Els resultats del confir-men la tendència a l’alça en la co-mercialització dels vins emporda-nesos dels darrers anys. En l’últi-ma dècada, les vendes dels cellersDO Empordà no han parat decréixer. Només en els últims cincanys, aquest augment s’ha situaten el , respecte a les , mi-lions d’ampolles comercialitza-des el . Els bons resultats del’any passat representen una novafita pels cellers empordanesosque, gràcies al seu esforç, conti-nuen millorant els resultats.

Per tipologia de vi, el negre con-tinua sent la varietat més venudaamb , milions d’ampolles el, pràcticament la mateixa

quantitat que l’any anterior. En se-gon lloc hi ha els vins blancs, amb, milions d’ampolles venudes iun increment del . Cal desta-car l’augment del de les ven-des dels vins rosats, amb .ampolles comercialitzades. Elsvins dolços es mantenen prop deles . unitats venudes.

El mercat gironí continua con-centrant la majoria de les vendes

de la DO Empordà, amb un del total; seguit de la resta de Ca-talunya, amb un ; un a lesexportacions; un altre al ce-ller, i un a Espanya.

La decidida aposta dels cellersempordanesos d’oferir vins dequalitat amb personalitat pròpiaha estat un dels factors que mésha contribuït a l’augment de ven-des els últims anys.

REDACCIÓ FIGUERES

La DO Empordà tanca 2018assolint nou rècord de vendesEls cellers empordanesos gairebé arriben als 6 milions d’ampolles venudes

EMPORDÀ

Les xifres responen a l’esforç de l’entitat a oferir vins de qualitat.

EMPORDÀ DIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2019 17

COMARCAACTUALITAT

Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona, va commemorar el pas-sat divendres 3 de maig els 40 anys d’ajuntaments democràtics amb alcaldes deles comarques. Durant l’acte es va homenatjar l’alcalde de Torroella de Fluvià,Pere Moradell, pel seu compromís amb el món local durant aquests 40 anys.

Homenatge A Pere Moradell pels 40 anys d’alcalde

DDGI

L’Agència Catalana de l’Aigua(ACA) ha finalitzat el de lesactuacions de manteniment iconservació de lleres gironinesarran dels aiguats dels mesosd’octubre i novembre. A principisdel ja s’informava de la fina-lització de les millores a les lleres

malmeses de la Muga i el Manol.En total estan planificades

unes actuacions en diversoscursos fluvials, amb una inversióprevista d’uns , milions d’euros.De les actuacions planificadesa les conques de la Muga, el Darói a rieres de la Costa Brava, unes ja estan finalitzades.

REDACCIÓ FIGUERES

L’ACA finalitza el 95% de lesactuacions a lleres gironines

Diputació de+Girona

La CUP va fer ahir un balançagredolç del seu primer mandat ala Diputació gironina sota la re-presentació del diputat provincialLluc Salellas. La formació consi-dera que, tot i la valoració «moltpositiva» de la feina feta pels cu-paires durant els anys de man-dat, «segueixen havent-hiinstal·lades certes dinàmiquesque no hem aconseguit canviar:l’opacitat dins la institució, elclientelisme i pactes de despatx».El partit va assenyalar que pràcti-ques com la discrecionalitat de di-verses partides del pressupostque decideix el president de l’ensobeeixen més a «interessos parti-distes i personals» que no al bécomú dels ciutadans.

És la primera vegada que la for-mació ha obtingut representaciódins del ple de la institució ambun diputat, en un mandat en quèel partit, segons Salellas, ha dirigitl’oposició i ha propiciat la trans-parència d’un òrgan «tradicional-ment opac». Segons va exposar elpolític, durant aquest mandat elsplens s’han obert al debat i a la crí-tica gràcies al fet que la seva for-

mació ha protagonitzat de cada intervencions de la oposiciódurant els plens, i ha presentat gairebé mocions al llarg dels anys. Algunes de les més destaca-des que ha presentat han estat lasol·licitud de l’elaboració d’uncens de cementiris i serveis fune-raris a la demarcació i la mociód’implicació de la Diputació da-vant la situació d’emergència so-cial dels joves emigrants. Salellasva destacar que «vam entrar ambganes de fer feina, i els fets demos-tren que estem complint».

D’altra banda, Salellas va fer es-ment de les diverses actuacionsen matèria de memòria històricaque ha dut a terme, i va posar d’e-xemple la moció presentada el, en la qual s’exigia la retiradadels títols honorífics de la Diputa-ció de Girona atorgats a FranciscoFranco i a altres sis alts càrrecs delrègim. De fet, la formació té pre-vist durant el ple d’avui preguntarsobre l’estat en què es trobaaquest procés. Per últim, el partitva considerar en un comunicatque cal un replantejament de l’ensque configuri un nou model su-pramunicipal.

DdG GIRONA

La CUP denuncia lapersistència d’opacitat,clientelisme i pactes dedespatx a la Diputació

La formació fa un balanç agredolç del mandata l’ens però valora «positivament» la feina feta

Comarques

Diari de Girona DIMARTS, 7 MAIG DE 2019 11

L’Ajuntament de Besalú, en undels seus últims plens, va aprovaruna resolució que reclama al De-partament d’Educació de la Ge-neralitat el cofinançament de lesplaces de a anys de l’escolabressol per un import de .euros.

La reclamació de l’Ajuntamentde Besalú deriva de la decisió dela Generalitat de rebaixar el finan-çament de les escoles bressol enels anys més durs de la crisi eco-nòmica. En concret, l’Ajuntamentreclama . euros del curs/, . euros del curs/, . euros del curs/, . euros del curs

/ i . euros del curs/. Són sis cursos en elsquals part de l'aportació de la Ge-neralitat va ser coberta per la Di-putació i l'Ajuntament.

Les aportacions de la Genera-litat el voltaven els . eu-ros per plaça d’escola bressol.Aquestes es van reduir fins que, elcurs /, la Generalitat vadeixar de fer aportacions. Enaquell moment, la Generalitat vaargumentar que els recursos erenlimitats i que tenia l’obligació dedestinar els diners a les etapeseducatives obligatòries, i les esco-les bressol no són obligatòries.

Llavors la Diputació de Gironai els ajuntaments van assumir lapart pública del finançament deles llars d’infants. En plena crisieconòmica, la reducció dels ajutsde la Generalitat va fer que els

ajuntaments haguessin de fer unesforç econòmic perquè les famí-lies poguessin suportar el cost deles places dels seus fills.

El un grup d’ajuntamentsd’esquerres, organitzats en el Fò-rum d’Alcaldes i Alcaldesses perl’Educació de Catalunya, lideratsper l’Hospitalet, va dur als tribu-nals la reclamació dels ajuts quela Generalitat va deixar d’assumirel . L’únic ajuntament de lescomarques gironines que estavaentre els reclamadors va ser Cam-prodon, llavors manat pel socia-lista Esteve Pujol. Aquests ajunta-ments van obtenir sentències fa-vorables que la Generalitat va re-córrer sense èxit.

Així va quedar establert juris-prudencialment el criteri que re-coneix que, amb independènciade la titularitat de la competènciaen ensenyament infantil que re-tenen les entitats locals, la restad'administracions no estan ex-onerades del seu finançament i,en especial la Generalitat, que técom a responsabilitat pròpia el fi-nançament local, especialmentrespecte als ajuntaments amb quiva signar convenis i va subvencio-nar.

La jurisprudència va fer que lamajor part de municipis catalanss’apuntessin a la reclamació delsdiners compromesos per ajuts ales escoles bressol.

També a la Garrotxa, Olot, fapoc, va aprovar per unanimitatreclamar , milions d’euros deles ajudes a les escoles bressol delsanys de la crisi.

XAVIER VALERI BESALÚ

Besalú reclama 406.900 eurosdel cofinançament de lesescoles bressol a la Generalitat

La jurisprudència de sentències favorables en la reclamació d’ajutsper als centres fa que molts ajuntaments se sumin a les reclamacions

Imatge d’un ple de l’actualconsistori de Besalú. FOTO: DdG/ARXIU

DdG OLOT

La Plataforma Rejovenim Olotva ser presentada fa pocs dies.L’objectiu de la Plataforma és mi-llorar l’oferta d’oci nocturn de laciutat. De moment, han aconse-guit firmes que preveuen pre-sentar a l’Ajuntament. També vo-len organitzar un debat, en el qualconvidaran tots els partits políticsque presenten candidatures a lesmunicipals.

L’acte de presentació es va feren forma d’assemblea. Així, vanparlar membres de les forma-cions polítiques locals com ERC ila CUP, empresaris de l’oci noc-turn, de la restauració, músics i jo-ves.

Els participants van coincidiren opinar que en els últims deuanys l’Ajuntament no ha fet resper evitar la mort de la vida noc-turna de la ciutat. Així doncs, la fi-nalitat de la plataforma és acon-seguir que Olot recuperi i millori

la vida nocturna des del respectei la consideració. També van acu-sar l’Ajuntament de fer d’Olot unaciutat dormitori.

Els representants del sectordels locals d’oci nocturn van re-cordar que anys enrere a Olot hihavia dues discoteques que pro-gramaven espectacles i feien fes-tes amb la presència de famososde l’època. Llavors, l’Olot nocturnatreia joves de les comarques ve-ïnes. Van oposar que ara els jovesolotins marxen a fora a la recercade l’ambient que no troben a Olot.

Els representants dels partitspolítics van coincidir a demanarque l’oci nocturn no sigui sexista.També van considerar que la mi-llora de l’oci nocturn local serveixper evitar que els joves facin des-plaçaments nocturns en cotxecap a altres localitats.

La presentació de la plataformava ser precedida d’un debat a lesxarxes socials.

Creen una plataformaciutadana per recuperarl’oci nocturn a Olot

jamargant - 07/05/2019 07:55 - 79.157.157.9

| Comarques Gironines | 31EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2019

Miquel Bell-lloch va néi-xer a Sant Antoni el 1978i regenta, juntamentamb la seva dona, unrestaurant. Bell-lloch,que és regidor d’ERC,afirma que vol potenciarel municipi.

Joan TrillasCALONGE I SANT ANTONI

iquel Bell-lloch espresenta com a cap dellista d’ERC a Calonge iSant Antoni amb la vo-

luntat, segons diu, de proposaridees noves i d’obrir l’Ajuntament ala ciutadania. Critica l’actual equipde govern per haver apostat per po-lítiques d’aparador quan, afirma,s’han deixat de banda temes vitalsper al municipi com ara la dinamit-zació comercial i les entitats. Bell-lloc diu que vol treballar des de lacultura, com a gran eina transver-sal.

Quin és el projecte d’ERC?Volem recuperar el poble que te-níem apostant per les entitats i querebin el suport de l’Ajuntament, queara no tenen. Un poble on la culturasigui el motor que ens ajudi a mouretot l’any Calonge i Sant Antoni. Calfer-ho des de tots els àmbits, quevan des del vi, les entitats o l’esport,tot d’una manera transversal. Per anosaltres, com dic, les entitats sónclau i també són cultura.

L’actual equip de govern no ha es-tat per les entitats?No. Si es parla amb qualsevol mem-bre de les entitats, coincideixen queel problema és l’Ajuntament. En-tenc que des de l’administraciós’han de seguir unes normes, unesordenances. Això ho entenc i és lò-gic. El que sí que s’ha de fer, i ara noes fa, és facilitar al màxim a les enti-tats la seva relació amb l’Ajunta-ment.

Posi’m un exemple.Hi ha entitats formades per mem-

Mbres que tenen una certa edat i elscalen les coses fàcils. El que no espot fer és dir-los que es busquin ungestor per fer segons quins tràmits,quan amb prou feines en tenen perpagar, en el cas d’una coral, el direc-tor. El que s’ha de fer és, un cop de-tectat aquest problema, buscar lamanera d’ajudar aquestes entitats.Ara hi ha un tècnic, però entencque necessita ajuda. A més, a mol-tes entitats que volen organitzar ac-tivitats se’ls diu que no hi ha espais.Què vol dir que no hi ha espais? Jus-tament el que tenim en aquest mu-nicipi són espais! Tenim dos pave-llons, un palau firal, el castell de Ca-longe, en el qual hem invertit moltsdiners quan no és nostre, és de laGeneralitat.

Com definiria la gestió de l’actualequip de govern?Jo no dic que les coses s’hagin fetmalament. Els programes i priori-tats de cada partit polític ja deixenclar que cap d’ells vol fer res que nobeneficiï el municipi. Però pensoque s’han centrat en coses que desdel meu punt de vista no eren prio-ritàries i no s’ha apostat per altresque realment ho eren. Un pot tenirun municipi preciós, molt bonic, iem sap greu ser taxatiu, però s’hatreballat massa pensant en l’apara-dor, pensant en l’estiu. Pensem que,per exemple, la temporada turísticaés cada vegada més curta. I no ésuna cantarella repetitiva, és unarealitat. Hi ha gent que ens visitatot l’any. Però cal que els oferimatractius més enllà de les platges.No n’hi ha prou amb incentius fis-cals. De què li serveixen a un comer-ciant o a un restaurador del nostremunicipi els incentius fiscals si nohi ha gent als carrers? Haurà detancar.

Què proposa?Fer un gir de 180 graus. Mirant a lesGavarres, al vi de pagès, al castell deCalonge, a la cultura. Tenim un po-tencial que s’està deixant de banda ipensem que no és gaire difícil. AmbColònico, Remença XXI, l’Ateneu,els atractius de les Gavarres i lesplatges, els jaciments arqueològics,com ara el Collet. Tot això s’ha de lli-gar bé i ho volem fer.

Però calen recursos?Els tenim. No n’hi ha prou de ferbandera que tenim superàvit. Calque es reinverteixi a fons perdut. Jono puc demanar a la gent que obriels seus establiments si no passaningú per davant de la seva porta.Cal que vagi acompanyat d’una bo-na promoció. Cal que l’Ajuntamentposi diners a fons perdut.

Com valora que els crítics de la se-va candidatura hagin presentat llis-ta?S’ha donat un problema de progra-mes. Uns volem fer coses noves,obrir l’Ajuntament i altres ho veiendiferent. Doncs endavant. Jo trobopositiu que cadascú defensi els seusprojectes tal com els veu. ■

“S’ha fetmolta feinapensant enl’aparador”ENTITATS · “Volem recuperar elpoble que teníem apostant per lesentitats i que rebin el suport del’Ajuntament, que ara no tenen”

Miquel Bell-lloch

JOAN TRILLAS

Calonge ERC

La CUP fa un balanç agre-dolç dels quatre anys enels quals la formació inde-pendentista “ha pogut in-corporar una nova mane-ra de fer política” a la Dipu-tació de Girona, una insti-tució “arcaica” i que, se-gons el diputat provincialLluc Salellas, manté enca-ra dinàmiques “que nos’han pogut canviar”, comara “l’opacitat amb quès’opera” i “els pactes dedespatx que obeeixen a in-teressos partidistes”.

Oposició constructivaSalellas considera que“l’oposició crítica i cons-tructiva” de la CUP ha pro-piciat un “canvi en el mo-del de ple”. “Abans la dura-da dels plens era d’entredeu i vint minuts en funcióde l’ordre del dia, i tots’aprovava acríticament, iara hi ha debat polític”, vaassenyalar el diputat cu-paire. En aquest sentit, varecordar la feina feta per laCUP en l’àmbit de la trans-parència, en un “ens tradi-cionalment opac per alsciutadans”. Salellas consi-dera que s’han fet avençosper traslladar-ho a la ciu-tadania informant del ques’hi feia a través de rodes

de premsa. Salellas va con-cretar la incidència de laCUP en la Diputació i perextensió als municipis enles mocions presentades,entre les quals hi ha l’ela-boració d’un cens de ce-mentiris i serveis funera-ris, protocols d’actuaciódavant l’assetjament se-xual, la creació d’un regis-tre d’habitatges d’ús turís-tic i actuacions en matèria

de memòria històrica comara la moció presentada el2016 en què s’exigia la re-tirada dels títols honorí-fics atorgats a Franco i asis càrrecs franquistesmés. Salellas preguntaràen el ple d’avui la situacióactual de la retirada delstítols. Va recordar quel’objectiu ha de ser “confi-gurar un model supramu-nicipal propi català”, cosaque significaria l’abolicióde les actuals diputa-cions. ■

a Destaquen el paper de la formació enel debat polític i la transparència i enmocions com ara la dels pisos turístics

La CUP fa unbalanç agredolçde la feina feta ala Diputació

G. BusquetsGIRONA

El diputat Lluc Salellas en un dels plens de la Diputació. Laformació va fer ahir balanç del mandat ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“El balanç ésagredolç perquè s’himantenen dinàmiquesd’opacitat i els pactesde despatx”Lluc SalellasDIPUTAT DE LA CUP A LA DIPUTACIÓ

XAVIER VALERI PUIGCERDÀ

■ Governar tant per la gent delpoble com pels residents de capde setmana és el repte dels quatrecandidats a l’alcaldia de Puigcer-dà. El desafiament comportacompromisos com augmentar elsserveis de l’Hospital transfronte-rer de Puigcerdà perquè no s’ha-gin de desplaçar per atencionsmèdiques delicades, reforçar lacandidatura als Jocs Olímpicsd’hivern, tirar endavant la cons-trucció del centre cívic, refermarels serveis jurídics, millorar elscentres escolars i la seguretat ciu-tadana.

Els resultats de les eleccions ge-nerals del d’abril han reforçatla pugna electoral. Esquerra Re-públicana va guanyar les últimeselccions amb . vots, per sobredels del PSC i dels de Juntsx Cat. Els resultats han elevat lamoral dels republicans, que ha-vien governat a la localitat durant anys entre el i el . Toti això, el candidat republicà JoanManel Serra ha apuntat en diferents mitjans que els resultatsde les generals no s’han de teniren compte i que cal treballar perrecuperar l’alcaldia el .

L’actual alcalde, Albert Piñeira,està disposat a defensar la cadiraprincipal del saló de plens. El va obtenir el , dels vots i regidors. Per repetir l’èxit del compta amb una llista renovadaque uneix persones d’edats dife-rents i un programa que ressaltala millora dels servis de l’Hospitaltransfronterer, l’augment delsajuts socials, el reforç de la segu-retat ciutadana, la promoció delpoble sobre la base d’activitatsculturals i esportives i d’altres. Pi-ñeira basa la seva argumentacióelectoral en la feina feta en els úl-tims vuit anys i les propostes pelspròxims quatre anys.

El candidat a l’alcaldia de Puig-cerdà per ERC, Joan Manel Serra,ha estat regidor en els últims anys.Es tracta de l’únic regidor que te-nen els republicans a la sala deplens. Els republicans presentenla transparència com un dels

principals apartats del programa.Els altres són la millora del turis-me, el compromís amb l’esport, lamillora de l’atencio sanitària, lamillora dels equipaments muni-cipals, el compromís amb el mediambient i d’altres.

La candidata socialista, Ester Ji-ménez, també confia en la possibilitat que els resultats obtin-guts en els últims comicis pel PSCa la localitat tinguin incidència enles eleccions municipals. Jiménezconsidera un èxit el fet que el PSC

torni a estar en unes eleccionsmunicipals a Puigcerdà desprésde vuit anys. L’última vegada queels socialistes es van presentar vaser el i van perdre el regidorque havien aconseguit el .

No obstant això, Jiménez pre-veu tenir èxit perquè consideraque les eleccions del de maigsuposaran un canvi de cicle en lapolítica catalana. La seva ofertaestà basada en el dia a dia delsveïns. És a dir, la millora dels serveis de neteja, de la recollidade residus, del manteniment delmobiliari urbà i de l’enllumenat.

Jiménez també considera quecal en el dia a dia una millora delscentres educatius, la creaciód’aparcaments per facilitar el

trànsit, la protecció dels vianantsamb un reforç de la senyalitzaciói un compromís amb el medi ambient. Jiménez creu que Puigcerdà té una natura de privi-legi que s’ha de mantenir i refor-çar.

Finalment, la representant delPPC, Meritxell Forment, ha expli-cat que l’objectiu del seu grup ésentrar almenys un regidor al’Ajuntament. Segons ella, la in-tenció es treballar pel poble sobrela base de la proximitat. Formentapunta que de tota la vida mantécontacte diari amb els veïns i sapquines són les coses que els preo-cupen, com per exemple la segu-retat o haver de pagar per anar al’Hospital.

ERC, PSC i PP volen acabar ambla majoria de Piñeira a PuigcerdàELS CANDIDATS I ELS PROGRAMES

CURRÍCULUM Llicenciat en CiènciesPolítiques i del’Administració i també enCiències del Treball per la

Univeristat Pompeu Fabra. És alcalde dePuigcerdà des del 2011. Diputat a laDiputació de Girona des del 2007.

PUNTS FORTS DEL PROGRAMAAugment d’ajuts socials. Millora i augment dels serveis de l’Hos-

pital transfronterer.Transparència i participació. Millora de la senyalització.

1

2

3

4

JUNTS PER CAT JUNTS

Nom Albert Piñeira

Edat: 39 anys

Professió: Polític.

Eleccions a què s’ha presentat: Ha anat a la llista de CiU els anys 2007,2011, 2015 i 2019.

CURRÍCULUM Ha estat jugador del ClubGel Puigcerdà, al qualestà vinculat. Ha treballaten el sector immobiliari.

Va ser escollit candidat d’Esquerra enunes primàries.

PUNTS FORTS DEL PROGRAMATransparència. Parcs dignes per a tothom.Compromís amb l’esport. Compromís amb la cultura. Compromís amb el procés.

1

2

3

4

5

ERCAM

Nom Joan Manel Serra

Edat: 46 anys

Professió: Arquitecte tècnic.

Eleccions a què s’ha presentat: És la primera vegada que lidera la llistad’ERC-AM.

CURRÍCULUM De tota la vida hatreballat en l’educacióinfantil. És molt conegudaen l’àmbit de l’educació.

També participa en les activitats socials,culturals i esportives.

PUNTS FORTS DEL PROGRAMABeneficiar el dia de les persones amb

millores en la neteja i l’accessibilitat. Compromís amb el medi ambient. Millora dels equipaments dels centres

d’ensenyament. Aposta per al transport públic. Crear aparcaments per la millora del

trànsit i reforçar la senyalització.

1

2

3

4

5

PSCCP

Nom Ester Jiménez Temporal

Edat: 42 anys

Professió: Mestra.

Eleccions a què s’ha presentat: És la primera vegada que lidera la llistadel PSC a Puigcerdà.

CURRÍCULUM Ha estat a les llistes delPPC en les eleccions alParlament del 2017 i vaoptar al senat pel PPC en

les generals del 2016. Ha treballat al’administració pública i a l’hosteleria.

PUNTS FORTS DEL PROGRAMAIncrement d’efectius de la Policia Local i

noves dependències. Servei gratuït de transport a l’Hospital

transfronterer.Possibilitat d’estacionar en zona verda. Supressió de barreres arquitectòniques.

1

2

3

4

PPC

Nom Meritxell Forment Garreta

Edat: 46 anys

Professió: Administrativa.

Eleccions a què s’ha presentat: Va anar segona pel PPC el 2015 i éscandidata per primera vegada.

LES DADES ELECTORALS2011 20072015

Alcalde i partit:Albert Piñeira (CiU)

Cens: 5.908

Vots: 55,59%

Abst.: 44,41%

Nul: 1,19%

Blanc: 2,96%

CiU: 11 (68,94%)

ERC: 1 (11,46%)

RCAT: 1 (11,31%)

REGIDORS IPERCENTATGE VOTS

CiU 10 66,29 5 31,64%

En-Cerd 3 20,33 7 37,64

PSC - - 1 10,21%

ERC - - 7 41,73%

REG. % REG. %

PERE DURAN PORQUERES

■Artur Mas va participar ahir, da-vant de més de persones, a lapresentació dels caps de llista deJunts per Catalunya del Pla del’Estany, on es presenta als onzemunicipis de la comarca: SusanaBazan per Porqueres, SalvadorColl per Cornellà del Terri, JordiXargay per Palol de Revardit, Xa-vier Quer per Crespià, M. ÀngelsMassafons per Esponellà, Dolors

Bustins per Fontcoberta, Àlex Ta-res per Vilademuls, Joan Poch perSerinyà, Marc Fàbrega per SantMiquel de Campmajor, NarcísMasanas per Camós i Miquel No-guer per Banyoles.

Artur Mas va destacar que, alPla de l’Estany, Junts per Catalun-ya, fa un «ple de ple, amb can-didatures per poblacions».També va afegir que JxCat es pre-senta a dels municipis deCatalunya i per això va mostrar elseu agraïment a totes les personesque «fan el pas endavant» i com-formen aquestes llistes, encorat-jant-los a ser uns bons referentspel país i desitjant-los «una micade sort i molt vots».

Pel que fa a les eleccions euro-pees, Mas va celebrar que final-ment Carles Puigdemont puguipresentar-s’hi, afirmant que Juntsper Catalunya i el país s’hi juguenmolt, ja que el resultat final seràun missatge per Catalunya endinsi sobretot un missatge a Europa.Per això, va considerar que «no espot fallar», especialment si la can-didatura l’encapçalada Puigde-mont. En aquest sentit, l’expresi-dent va augurar que, per part delgovern de Madrid i si els resultatsfavorables de Junts per Catalunyano són molt nítids, «hi haurà en-vestides importants i per això caldefensar el projecte de país».

Posteriorment, l’expresident

Mas va assistir a un sopar ambprop de assistents organitzatper la candidatura de Junts perCatalunya Banyoles, on va refer-mar que l’opció de Miquel Noguer

«és la garantia pel progrés de laciutat», afegint que «és una perso-na molt treballadora i resolutiva,bolcada a servir, fins l’últim detall,als ciutadans de Banyoles».

Artur Mas impulsa Junts perCatalunya al Pla de l’Estany L’expresident català vapresentar ahir els onzecandidats de la comarca i vasopar després a Banyoles

L’acte de Junts per Catalunya, ahir, a Porqueres. PERE DURAN

ELECCIONS MUNICIPALS 2019

Diari de Girona DIMARTS, 7 DE MAIG DE 2019 15

jamargant - 07/05/2019 07:55 - 79.157.157.9

| Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2019

Mestre de secundària, de 44anys i vinculat a diversesentitats, Salvatella haviamilitat a CDC, ho fa al PDe-CAT i debuta com a capd’una llista en què l’obertu-ra a nous noms ha afavoritla marxa d’alguns edils, comara Lluís Ros, a la candida-tura rival de Som Gent delPoble. La renovació, però, lipermet marcar distànciesrespecte al PSC i ERC, forcesmés votades el 2015 i ambquè CiU ha governat.

Emili AgullóPALAFRUGELL

més d’haver renovat alcaldable,cap edil actual de CiU repetiràamb JuntsXCat en els llocs cap-davanters. Com ho viuen?

Hem hagut d’engranar un equip nou,amb repartiment de tasques i rols. Peròaquesta és també una de les virtuts delnou projecte, que hem fet foc nou. I nonomés de cares, sinó de manera d’enten-dre la política. La majoria és gent inde-pendent, poc amant de partidismes i quesegurament fa quatre anys no s’haurienimplicat en CiU. Volem escoltar mésl’opinió dels veïns.

Es desmarca, doncs, del balanç de vuitanys cogovernant amb el PSC i ERC?Tampoc és això. Hi ha renovació peròtambé hi ha elements de continuïtat. Perexemple, reivindiquem la feina que Al-bert Gómez ha fet en promoció econòmi-ca, des de l’IPEP, i en la Diputació, en viesverdes, que també ens ha tocat de prop.En aquest sentit, vull remarcar que l’Al-bert forma part del projecte renovador,tanca honoríficament la llista i està treba-llant com ningú per a la campanya. Tam-bé s’han fet coses bones en altres àmbits,com ara en joventut i en gent gran, ambla seu d’un consell i altres mesures. Peròen aquest darrer camp, per exemple, vo-lem fer un salt significatiu.

Com ara?Hem de fer més per les persones en si-tuació de dependència, amb més placesde residència i centre de dia, però tambécobrir altres necessitats vitals, com perexemple el respir per als familiars. Tam-bé potenciar l’assistència a domicili,àpats, acompanyament al CAP o l’hospi-tal i supressió de barreres arquitectòni-ques. I aquí cal aconseguir que el CAP do-ni més joc.

AEn quina mesura i com?S’ha d’ampliar i dotar el centre de mésrecursos i plantilla per no haver de recór-rer tant a l’hospital per a qualsevol pro-va, com ara una radiografia. Tenim unvolum de població notable –som el muni-cipi més gran del Baix Empordà–, ambl’agreujant que la tripliquem a l’estiu icreix amb força cada cap de setmana.Però no tenim ni de bon tros els serveisque hi ha a Figueres o a Olot. Això no no-més pel que fa a salut, sinó també en se-guretat i neteja municipal.

Les imatges de contenidors envoltats debrossa corren quotidianament per lesxarxes i han estat arma llancívola durantla llarga precampanya. Com es poden er-radicar?S’hauria de revisar el contracte, intro-duir-hi esmenes i reforços on calgui. Pe-rò, a més d’ampliar freqüències, tambéconvindria canviar protocols, com araque s’apilin cartrons i altres deixalles endeterminats punts de la plaça Nova.Apostarem per crear una brigada d’accióràpida per resoldre incidències: que esrecullin andròmines amb rapidesa encomptes de dir que si estan dos diesabandonades és perquè no entrava dinsde la freqüència.

El porta a porta ja funciona en alguneszones del centre i el govern el vol esten-dre. Ho comparteix?Som partidaris del sistema. En generalfunciona bé i arriba a ser còmode, per-què ja no cal anar al contenidor, s’allibe-ra espai al carrer. En els llocs on s’aplicano hi ha acumulacions de brossa ni aban-donament de mobles i es recicla més. Pe-rò surt car i potser no funcionaria arreu.Cal atacar el problema principal, que ésla sensació de brutícia. I quan s’hagi solu-cionat, es podran plantejar més canvis.

En matèria de mobilitat, quines accionsplantegen?

Ens comprometem a desdoblar el vial decircumval·lació de l’avinguda Espanyaentre les rotondes de la plaça Floreal il’avinguda del Mar, perquè és un colld’ampolla que fa inútils les inversions fe-tes en els trams ja desdoblats. Hi ha ja al-guns terrenys limítrofs amb les cons-truccions retirades per cedir espai, i aca-bar de desdoblar el vial no ha de ser tancomplicat. Al marge d’això, també cal re-visar el planejament circulatori per fer-lomés racional reordenant els sentits d’al-guns carrers. Tampoc no hi ajuda teniraixecats per obres tants carrers al cen-tre.

I pel que fa al transport públic?El veiem necessari i ens comprometem aestudiar-ho. Ara, si es fa, s’ha de fer bé. Elque no pot ser és com fa vint anys, que es

va posar un servei de bus amb una fre-qüència de pas d’una hora. Era impossi-ble que allò funcionés. Però resulta queen aquests vint anys la població tambéha envellit i ho seguirà fent. Tenim méspercentatge que aleshores de majors deseixanta-cinc anys, que necessiten facili-tats de desplaçament, i això fa més ne-cessari el servei de bus i, per tant, que si-gui viable, cosa que no va renyida amb elfet que s’hi hagin d’afegir diners públics.El que importa és que hi hagi demanda ies faci servir.

Què prioritzarà, si arriben a l’alcaldia?Un canvi d’estil de govern, amb la parti-cipació ciutadana com a eix troncal. Nosón paraules boniques, sinó que és im-prescindible que la gent participi en lesinstitucions i en la presa de decisions, jasigui individualment o des de les enti-tats. Territorialment, el municipi inclouquatre pobles i diversos barris amb per-sonalitat pròpia, i cada zona ha de dispo-sar de capacitat de decisió, amb autono-mia sobre els assumptes propis. Nosal-tres apostem per avançar cap a un modelbasat en la descentralització i en la co-gestió, on l’Ajuntament i les entitats ve-ïnals estiguin en peu d’igualtat i es repar-teixin tasques i responsabilitats.

I si han de pactar?No pactarem un acord de govern o la in-vestidura d’un alcalde de cap partit quehagi avalat la repressió de l’1 d’Octubre,l’aplicació de l’article 155 o no defensil’autodeterminació, tot i que això no voldir que tinguem res fet amb ERC ni hipactem a qualsevol preu. Tampoc tenimres en contra del senyor Juli Fernándezni ningú de la seva llista, però sí contra elpartit que representa. Parlaríem ambtothom i no tindríem cap inconvenientper votar a favor de les decisions que tro-béssim beneficioses per a Palafrugell, pe-rò només garantirem la investidura d’unalcalde sobiranista. ■

“Hem fet focnou, de caresi de concepcióde la política”PARTICIPACIÓ · Diu que s’ha d’escoltar més els veïnsi marca distàncies respecte a ERC i, sobretot, el PSCPROJECTES · Millorar el CAP, la neteja i la mobilitat

Josep Salvatella

E.A.

Palafrugell Junts per Catalunya

agullana

la llista - agullana l’ Estrada (ll-aE)

1. Miriam Lladós Gómez2. Benet Boadas Pagès3. Alba Domingo Barbesà4. Emilie Barbés5. Albert Cuadros Baserba6. Paula Mauri Piera7. Maria Isabel Vázquez Blanco

Junts per agullana i l’Estrada (Junts)

1. Josep Jovell Pujulà2. Joan Reynal Juanola3. Barbara Gamero Huertas4. Josep Maria Viñas Homs5. Maria Iglesias Morales6. Arantxa Garcia Cardoso7. Andreu Rigall Llopis

Esquerra Republicana de Catalu-nya - acord Municipal (ERC-aM)

1. Marina Gutés i Serra2. Aline Marie Pages i Guitard3. Francisco José Casado Sabiol4. Franck Escaffre i Gutes5. Joan Deu Egido6. Paulo Jorge Pedro Martins7. Olga Esteva i Custojà

alBanYÀ

Junts per albanyà (JunTS)

1. Joan Fabregas Jorda2. Joan Casellas Alcover3. Joan Cufi Custuja4. Jordi Garriga Seguranyes5. Aleix Falgas Fischer

Independents d’albanyà-Candi-datura de Progrés (CP)

1. Josep Maria Cantenys Arbolí

l’aRMEnTERa

Junts per l’armentera (Jxl’a-JunTS)

1. Narcis Isern Serra2. Maritxell Ibarz Sola3. Lidia Sanchez Abellaneda4. Pere Vellvehí Subirós5. Camèlia Salvador Roman6. Núria Figueras Vergés7. Joana Castells Savall

avInYonETdE PuIgvEnTóS

Compromís per avinyonet - acord Municipal (Cpa - aM)

1. Margarita Soler Barris2. Ana M. Flores Váquez3. Esteve Pararols Belda4. Xavier Felip Sudrià5. Manuel Oitaven Alvariño6. José Manuel Poncelas Merayo7. Amèlia Aneiros Fernández8. Martín Garcia Martin9. Lluis Ezquerra i Cufí

Junts per avinyonet de Puigven-tós (JxCaT)

1. Julia Gil Vilar2. Jordi Abres Sala3. Juli Quesada Belda4. Josep Heras Alsina5. Carla Bellezza Calsina6. Alberto Sanchez Eizaguirre “Tito”7. Damia Casals Vilanova8. Jessica Moreno Casarubio9. Jordina Delclos Rabassa

BÀSCaRa

Esquerra Republicana de Cata-lunya - acord Municipal (ERC-aM)

2. M. Àngels Teixidor Camps3. Jaume Carreras Torrents4. Angel Sala Martinez5. Marta Papiol Batalla6. Joan Muntané Baqué7. José Manuel Pérez Martínez

Junts per Bàscara (JunTS)

1. Lluís Lloret i Quer (ind.)2. Emili Reglà i Alsina (ind.)3. Ariadna Sala i Sánchez (ind.)4. Xavier Zafra i Alvarez (ind.)5. Irene Tubert i Juhe ( ind.)6. Francesc Noguer i Reixach (ind.)7. Josep Pagés i Marqués (ind.)

BIuRE

Partit dels Socialistes de Cata-lunya - Candidatura de Progrés (PSC-CP)

1. Martí Sanz Pairuto2. Verònica Santos Checa3. Antonio Vallet Oliver4. Francesc Serra Segura

acord Municipal per Biure - acord Municipal (aMxB - aM)

1. Jordi Gratacós i Rigall2. Jesús José Llauró Sans3. Ester Biarnés Culubret4. Laura Lozano Camps

Junts per Biure (JunTS)

1. Manel Castellnou Lozano

BoadElla I lES ESCaulES

Esquerra Republicana de Catalu-nya - acord Municipal (ERC - aM)

1. David Checa Garrido2. Enric Vehí I Mercader3. Montserrat Guixà Corona4. Judith Fernàndez Puigmitjà5. Òscar Puig Massana6. Josep A. Gonzalez Alfocea7. Xavier Tobias Garcés

Partit dels Socialistes de Cata-lunya - Candidatura de Progrés (PSC - CP)

1. Antonio Alonso Pérez2. David Cons Orus3. Antonio Béjar García4. Rubén Zuñiga Galilea5. Manuela Arriaga Aznar6. Daniel Mota Arjona7. José Luis Díaz Torrevejano

Junts per Boadella i les Escaules (JunTS)

1. Frederic Minobis Egido2. Teresa Ramirez Rofastes3. Pere (Peter) Frigola Tepe4. Montserrat Sanz Arrazola5. Concepcio Buxeda Sagols6. Oriol Alier Angel7. Juan Jose Rodriguez Hernandez

BoRRaSSÀ

Junts per Borrassà (JunTS)

1. Ferran Roquer i Padrosa2. Joan Hurtos i Gironell3. Francesc Xavier Oliveras i Planas4. Jaume Congost i Coll5. Francesc Xavier Clotas i Torrent6. Ricard Hernandez i Casademont7. Marta Reixhach i Gelabert

CaBanEllES

Junts per Cabanelles - acord Municipal (JxC-aM)

1. Martí Espigulé i Vallmajó2. Jordi Tonietti i Ferreró3. Natàlia Vilches Culubret4. Javier Sánchez i Machordom5. Gerard Gummà Brugués6. Daniel Arbusa i Torrent7. Sebastià Pèlachs Farcy

CaBanES

Som Cabanes

1. Núria Tubau Lacosta2. Magdalena Pujolar Tubau3. Delmar Alberto Blasco Bellomaría4. María Rosa Serra Milà5. Lourdes Jimenez Silva6. Elisabet Serra Canals7. Maria del Pilar Bayona Garcia

Tots per Cabanes (JunTS)

1. Alejandro (Alex) Hernandez i Gon-zalez2. Andreu Viarnes i Aguila3. Dolors Sirvent i Maso4. Francesc Xavier Serra i Llobet5. Maria Angels Font i Gimbernat6. Nuria Campdelacreu Teixidor7. Marc Clos Vico

CadaquéS

Fem Cadaqués - Independents de Catalunya (Fem Cdq-IdC)

1. Pia Seriñana Torrents2. Airy Rodríguez Rotllan3. Pol Zendrera Agullo4. Laura Blay Sanchez5. Ismael Vila Gelonch6. Ahmed El Badri El Alaoui7. Rita Vergés Camps8. Marina Planells Faixó9. Xavier Caminada Ferragut10. Jaume Llach Fernández11. Maria Nofre Fernández

assemblea per Cadaqués-al-ternativa Municipalista (axC - aMunT)

1. Claret Daniela Cruz Cruz2. Francesc Vallverdú Bayot3. Eladi Jaume Santiago4. Josep Noguer Gómez5. Lídia Rosinés Creixell6. David Román i Roig7. Julia Santed Ruiz8. Roger Trilla Jané9. Ingrid Verdaguer Miarons10. Pau Pallàs Moré11. Conrado Homs Brustenga

Junts per Cadaqués (JunTS)

1. Jordi Riera Renter2. Merce Cabot Ximenes3. Ester Martin Faixo4. Ferran Granados Jaen5. Daniel Lobato Martin6. Gemma Gonzalez Potrony7. Sergi Blay Garcia8. Marcel Cros Pique9. Judit Roig Calvete10. Ainhoa Pomes Jaen11. Fatima El Badri Aloui

HORA NOVA 2.506 n 7 de maig de 201920 Alt Empordà n comarca

Setze municipis de l’Alt Em-pordà ja saben qui tindran d’al-calde la propera legislatura, ja que només es presenta una llista a les municipals del 26-M. Es tracta de l’Armentera, Borrassà, Caba-nelles, Cistella, Colera, Espolla, Garrigàs, Lladó, Ordis, Riumors, Sant Miquel de Fluvià, Terra-des, Vilabertran i Vilamalla, que

Gemma Arché l FIguERES

nn

Setze vares ja assegurades26-M. les cAndidAtures completes de l’Alt empordà, poble A pobleY

mantindran els mateixos alcal-des que tenen ara, i també San-ta Llogaia d’Àlguema i Vilamaco-lum, que tindran Mireia Pimentel i Jordi Claparols, respectivament (els batlles actuals s’han retirat). A la resta de municipis, seran els votants qui escolliran el seu re-presentant per als propers qua-tre anys. I els que tindran més al-ternatives seran els dels munici-pis més grans, com Figueres (deu

llistes), Roses, Castelló d’Empúri-es o l’Escala.

La publicació de totes les llistes [reproduïdes íntegrament a con-tinuació] al BOP també revela da-des com la voluntat de continuïtat d’un dels alcaldes més històrics de la comarca: Pere Moradell, que precisament la setmana passada va ser homenatjat per la Diputa-ció de Girona pels 40 anys que fa que lidera l’Ajuntament de Torro-

ella de Fluvià. En canvi, altres po-lítics històrics, com el palauenc Narcís Deusedas o el pauenc Jo-sep Blanch han fet un pas enrere i només ocuparan posicions sim-bòliques a les llistes. I com a curi-ositat, la de Garriguella, on hi ha dues llistes anomenades «Junts per Garriguella».

MéS REgIdoRS I llISTES TanCadES. L’augment de població en alguns

pobles petits de la comarca ha provocat que passin dels cinc als set regidors, i això canviarà tam-bé el seu sistema electoral, ja que passaran de les llistes obertes a les tancades. Els afectats són Bo-adella i les Escaules, Cabanelles i Sant Llorenç de la Muga. Mentre que Bàscara que també aspirava a l’ampliació del consistori, s’ha quedat a només un veí empadro-nat del canvi. n

Esquerra Republicana ee Cata-lunya - acord Municipal (ERC-aM)

1. Josep Lloret i Parellada2. Fernanda Moreno José3. Ma.mercedes Mundi Mas4. Santiago Sanes i Adanero5. Alba Martín i Moreno6. Jordi Carmona i Garcia7. Abdellatif El Bouchouki El Gharbaoui8. Joan Alsina Puig9. Efrain Fuentes Ayala10. Sebastian Verges Marques11. Maria Bascuñana Aparici

Independents per Cadaqués - Candidatura de Progrés (IC-CP)

1. Guillermo Martín Donaire2. Juanjo Fernández Gómez3. Verónica Martín Carpizo4. José Cuenca Jiménez5. Tiscar Egea Requena6. José García Canga7. Mercé Colom Illamola8. Antonio Viñales Moreno9. Laia Caussa Martín10. Juan López Alba11. Virginia Maria Fortes Lucas

CanTalloPS

Esquerra Republicana de Catalu-nya - acord Municipal (ERC-aM)

1. Joan Sabartés i Olivet2. Josep Campsolinas i Juanola3. Vanessa Valls i Rey4. Josep Romea i Bardera5. Carla Farré Hernández6. David Molas i Albertí7. Francesc Xavier Rebollo i Pavón

Partit dels Socialistes de Cata-lunya - Candidatura de Progrés (PSC-CP)

1. Enric Alifa Valdivia2. Manuel Ramón Ortíz Marchena3. Olga Núria Nuñez Villuenda4. Angel Arroyo Gómez5. José Vicente Muñoz Gómez6. Jonatán García Coll7. Florencio García Paz

CaPManY

Junts per Capmany (JunTS)

1. Joan Fuentes Pomes2. Margarita Canta Vilanova3. Joan Raventos Ferrero4. Anabel Gardell Galvez5. Josep Maso Brunet6. Jordi Angrill Carbonell7. Pere Ribas Pujol

2019MUNICIPALS

DdG GIRONA

■El Barri Vell de Girona començaa notar les primeres afectacionsdels preparatius de Temps de Flors.Estan relacionats amb la mobilitati amb la recollida de residus. Desd’ahir i fins al de maig es prohi-birà l’estacionament de vehicles adiferents punts del nucli antic acausa del muntatge, desmuntatgei manteniment dels diferents es-pais amb projectes i exposicionsflorals. Aquestes afectacions esproduiran de les set del matí a lesvuit del vespre.

Per tot això,com ja ha fet en an-teriors edicions, des d’ahir i fins al de maig s’habilitarà un aparca-ment exclusiu per als veïns que dis-posin de distintiu del Barri Vell al’aparcament de sorra de la plaçade Josep Ferrater i Mora, al davantde la Facultat de Lletres. Aquestaparcament estarà reservat per alsveïns durant les hores del dia.

Temps de Flors serà de l’ al de maig, però calen uns dies per al

muntatge dels projectes i, posterio-ment, per al desmuntatge de lesinstal·lacions.

Ja durant els dies de la mostrafloral, es tallarà completament lacirculació de vehicles al Barri Vellper motius de seguretat, de les deudel matí a les deu de la nit, a excep-ció dels dos dissabtes ( i demaig) i del dimecres de maig,quan l’accés restringit s’allargaràfins a les dotze de la nit. Els carrersafectats seran: plaça del Vi (passatel carrer Nou del Teatre), carrerdels Ciutadans, pujada de SantMartí (entre el carrer dels Ciuta-dans i la Diputació de Girona), carrer de la Cort Reial, carrer de laForça, carrer de l’Argenteria, ram-bla de la Llibertat, carrer de les Ba-llesteries, pujada de Sant Feliu, carrer de Calderers, pujada del ReiMartí (des del carrer del Portal dela Barca fins a plaça de la Catedral),carrer de Ferran el Catòlic i plaçade la Catedral (fins al gual delCOAC). Del al de maig la

càrrega i descàrrega de mercade-ries al Barri Vell serà de les set a lesdeu del matí.

Temps de Flors afectarà tambéla recollida selectiva de residus delBarri Vell. De l’ al de maig, elscubells d’escombraries s’instal·la-ran i es recolliran en un horari di-

ferent de l’habitual, en funció de ladisponibilitat de pas dels vehicles.Està previst que els cubells estiguina les àrees habituals, aproximada-ment des de les . hores fins ales dotze de la nit. En cas de neces-sitat, es podran utilitzar els conte-nidors fixos més propers.

El Barri Vell ja nota els primers efectesdels preparatius de Temps de FlorsS’ha prohibit aparcar als llocs habituals i s’ha habilitat l’espai de davant de la Facultat de Lletres, nomésper als veïns A partir de dissabte hi haurà restriccions de trànsit i canvis en la recollida de brossa

Cartells que alerten de la prohibició d’aparcament. ANIOL RESCLOSA

DdG GIRONA

■ L’alcaldessa de Girona, MartaMadrenas, i el president del Comi-tè Executiu del Consorci ATMG,Pere Saló, es van reunir ahir ambregidors i diversos tècnics munici-pals dels ajuntaments de l’àrea ur-bana per redactar un pla de mobi-litat conjunt. Implicaria els muni-cipis de Girona, Aiguaviva, Besca-nó, Fornells de la Selva, Llambilles,Quart, Salt, Sant Gregori, Sarrià deTer, Sant Julià de Ramis i Vilabla-reix. La trobada va permetre «mar-car pautes de coordinació i establirles bases per a un calendari de tre-ball».

La proposta busca posar solucióals reptes comuns dels deu muni-cipis veïns en matèria de mobilitat.El pla tractaria qüestions com laxarxa de vies ciclistes, els caminsper a vianants, el transport públic,l’organització dels espais d’aparca-ment, les bones pràctiques en elforment de la mobilitat sostenible,activa i segura, o la redacció de lanormativa municipal relativa a lacirculació de taxis o de vehicles demobilitat personal.

Reunió al’Ajuntament de Girona sobrela mobilitat al’àrea urbana

Girona, Salt i Sarrià

Diari de Girona DIMARTS, 7 DE MAIG DE 2019 7

jamargant - 07/05/2019 07:55 - 79.157.157.9

HORA NOVA 2.506 n 7 de maig de 2019 Esports 65

La secció de natació del GEN Roses va participar el cap de set-

La desena Copa Comodor-GP Jotun organitzada pel Club Nàu-

El municipi de Capmany va acollir dissabte passat la segona

mana passat en el Trofeu de Fires i Festes de la Santa Creu organit-zat pel Club Natació Figueres, on va assolir un botí de 7 medalles: 4 ors, 1 plata i 2 bronzes. n

tic l’Escala va reunir el passat cap de setmana un total de 31 tripu-lacions, xifra rècord de participació. Windshear, l’embarcació de Hans Mulder, es va emportar la victòria. n

edició de la Marxa del Porró, una prova que va reunir 82 corre-dors. En els 10 km, els més ràpids van ser Xevi Guix i Judit Ruiz, mentre que en els 5 km van vèncer Marc Pou i Cintia Dannteck. n

nn

nn

nn

Bons resultats del GEN a Figueres

La Comodor acull 31 embarcacions

Guix i Ruiz s’imposen a la Marxa del Porró

Y

Y

Y

natació

VELa

marxa

Y taEkwondo

Joel González retor-na amb una platan n E l t a e k w o n d i s t a a l t -empordanès Joel González va deixar enrere la seva lesió als isquiotibials durant el Campio-nat Universitari que es va cele-brar a Castelló el passat dissab-te. González, competidor del Tae Sport de Vilafant, va acon-seguir pujar al podi després de penjar-se una meritòria meda-lla de plata. n

Y artS marciaLS

Pujadas es penja l’or a BarcelonannEl club de jujitsu brasiler (BJJ) del dojo Yomeikan de Figue-res va participar dissabte en el Campionat Màster Internacio-nal de Jujitsu que es va celebrar al CEM Olímpic de Barcelona. Allà, la competidora local Míri-am Pujadas va guanyar la meda-lla d’or en la categoria de cinturó morat de -78 kg. n

Y natació

Podis alt-empordanesos a la travessa d’aigües obertes Marnatonnn La travessa d’aigües obertes Marnaton, que es va fer dissabte al matí a les aigües que banyen Barcelona, va tenir doble protagonisme comarcal. D’una banda, el nedador del Club Natació Figueres Sergi Lleo es va imposar en la prova dels 3 km amb un temps de 37:09, mentre que el nedador del Port de la Selva Agustí Planas (GEN Roses) va ser segon en categoria júnior (menors de 18 anys) de la distància dels 2 km. n

Y PatinatGE artÍStic

El Peralada suma 2 podis a Sant Feliunn El Club Patinatge Peralada va participar el passat cap de setmana en el Trofeu Gan-xo que va tenir lloc a Sant Fe-liu de Guíxols. L’entitat alt-empordanesa va obtenir un total de 2 podis després de participar en les categories preliminar, D, C, B i A. n

Y ESPort EScoLar

Els Jocs Emporion escalfen motorsnn La sisena edició dels Jocs Emporion, les finals territori-als dels Jocs Esportius Esco-lars de Catalunya, se celebra-ran els pròxims dies 17, 18 i 19 de maig a la Cerdanya, la Gar-rotxa i el Ripollès. L’activitat té la col·laboració de la Diputació de Girona i la Generalitat. n

HORA NOVA 2.506 n 7 de maig de 2019 espectacles n cultura 43

Y ve de la pàgina anterior

«Artistes que cuinen i artistes que mengen,» publicat al llibre-catàleg de la mostra, especula:

«Per cert, si haguéssim dema-nat a aquests tertulians “Què passarà quan Figueres tingui el Museu Dalí?”, molts ens haurien respost: “Que vindrà gent de tot el món a veure’l”. I si els hagués-sim preguntat: “Creieu que, al-

fonda roca. carles fages de climent, Joan felip vilà i Joan sibecas cabanyó HN

gun dia, gent de tot el món farà cua per menjar al restaurant de cala Montjoi?”, el volum de les se-ves riallades hauria arribat fins a l’estació de Perpinyà. És el que sol passar abans dels canvis de para-digma».

mostra ambiciosa. El Museu de l’Empordà s’ha transformat i reco-

bert de rajoles blanques per aco-llir «El país dels cuiners», on es pot jugar amb recursos multimèdia i on s’hi poden veure taules para-des, receptes, quadres, audiovisu-als inèdits, imatges dels plats més emblemàtics preses pel fotògraf Francesc Guillamet; plaques amb els segells gastronòmics que llueix la façana del Motel; un davantal de

Ferran Adrià o la maleta que Dalí va regalar a Lluís Duran, entre al-tres objectes que criden l’atenció al visitant. Es tracta d’una expo-sició palesament ambiciosa –de contingut, també de forma– que ha rebut el finançament, un total de 100.000 euros, de l’empresa Ai-gües de Vilajuïga.

les dones. Si tradicionalment les dones s’han ocupat de la cuina, en la gastronomia d’alt voltatge les dones han estat també rele-gades en un segon pla. «Malgrat ser presents a la cuina i a la sala de qualsevol establiment, i tenir-hi un paper principal, el protagonis-me se l’han endut els homes. La cuina és un espai femení en l’ide-ari domèstic, però s’ha mantin-gut masculí quan es tracta d’un ofici», escriuen els comissaris al catàleg. Per això, s’ha volgut rei-vindicar la xef del restaurant Mas Pau d’Avinyonet de Puigventós, Nuri Serrat, que va ser la prime-ra dona amb estrella Michelin a l’Estat, l’any 1982. n

Yactes programats

leg «el país dels cuiners. de ca la teta a elBulli», coeditat en-tre l’editorial efadós i el Museu de l’empordà, que es presen-tarà el 30 de maig a l’audito-ri caputxins. per altra banda, s’han organitzat activitats complementàries, com el ci-cle «cinema i gastronomia», en col·laboració amb el cine-club diòptria; i la jornada pro-fessional «repensar el men-jar. de la cuina de mercat a la cinquena gamma» amb la par-ticipació de ferran adrià i car-me ruscalleda el 21 de juny.des del 27 d’abril i fins al 15 de setembre, l’Hotel duran i l’Ho-tel empordà ofereixen menús degustació amb els seus plats més emblemàtics i, com no podia ser d’altra manera, amb vins de la do empordà i aigua de vilajuïga. n

s’ha publicat un llibre-catà-Y

Figueres vista amb ulls de dona Ceràmiques de Ramon Fort a l’Aljub

Els ‘Plecs’ de l’artista Tura SansUn viatge als Pirineus

des del 27 d’abril i fins al 5 de maig, retrats de la ciutat presos des de les càmeres de les fotògrafes alt-empordaneses Montse capel, conxi Molons, Maria alzamora i ona

el ceramista ramon fort, veí de llers, pror-roga l’exposició «fusions» a l’aljub espai d’art, ubicat a la soterrani de la sabate-ria falgarona de figueres, fins a finals

el Museu de la Mediterrània de torroella de Montgrí exposa el projecte «plecs», de tura sans (ordis, 1992). fins al 24 de juny es pot visitar la mostra, que neix d’una in-

la capital de l’alt empordà acull de l’1 al 12 de maig l’exposició «viatge al cor dels pirineus», en el marc del projecte euro-peu adn pirineus. la mostra itinerant s’ha

vilar s’han pogut veure a la sala d’exposi-cions de la cate de figueres. les imatges s’exhibiran, novament, del 15 de maig al 6 de juny. [foto: À. reynal] n

d’aquest mes. allà, es presenten peces de ceràmica que, amb a partir d’un tracta-ment tèrmic, adquireixen la textura de la lava. [foto: J. M. dacosta] n

vestigació de l’artista entre la relació del jo i el cos a través de la pintura, l’escultura, el dibuix i el grafit. forma part de les exposi-cions viatgeres de la diputació de girona. n

instal·lat al carrer Àurea de sarrà i apropa la història i la singularitat dels pirineus a catalunya, andorra, aragó, navarra i fran-ça. n

Yexposicions

EVA BATLLE GIRONA

■ Un motorista va perdre la vidaaquest dissabte a la nit desprésde patir un accident de trànsit ala zona de Domeny a Girona. Vamorir a l’hospital Trueta, ja queno va poder superar les feridesque li va deixar el xoc.El finat tenia anys i es deia Jo-sep Maria Fina. Era fill d’una fa-mília coneguda a la ciutat, i el seupare treballa a la Diputació deGirona com a arquitecte.

Aquest sinistre viari va pro-duir-se pels volts de les deu de lanit a l’altura de la rotonda que hiha prop de la carretera de SantGregori i la de Domeny. La Poli-cia Municipal de Girona està in-vestigant el succés i està ultimantl’atestat per tal de determinar

com es va produir l’accident detrànsit fatal.

Va consistir en una sortida devia a tocar la rotonda i malgratque el SEM el va assitir i el va eva-cuar a l’hospital Josep Trueta, uncop al centre sanitari, va acabarperdent la vida a causa de les le-sions patides en el sinistre.

Aquest accident de trànsitmortal eleva fins a tretze el nom-bre de víctimes d’accident de

trànsit a les comarques de Giro-na. Un inici d’any que, amb pocmés de quatre mesos, ha estat fa-tal. D’aquests accidents de tràn-sit, tres han estat en vies urbanes,com aquest darrer de la ciutat deGirona i els altres dos, que vanconsistir en atropellaments, un aOlot i l’altre, a Ripoll.

Quant a l’accident de trànsitmés recent amb víctimes mortalsfins a aquest dissabte, dia , l’úl-tim havia estat el d’abril a Ma-çanet de la Selva. Aquí van per-dre la vida fins a dues personesen un sol accident. El sinistre via-ri va consistir en un xoc frontalentre un camió i un turisme, enquè hi van morir els dos ocu-pants del cotxe. Tot apunta queel turisme hauria envaït el carrilcontrari però els Mossos investi-guen el cas. Les víctimes mortalssón un home de anys, J.B.E., iuna dona de anys, D.M.B., totsdos veïns d’Esplugues. El con-ductor del camió va resultaril·lès.

Mor un motorista al Trueta desprésde patir un accident a DomenyEl jove va patir una sortidade via a l’altura d’una rotondai no es va poder recuperar deles ferides resultants

E.B. SALT

■Tres incendis de contenidors enpoc menys d'una hora a Salt.Aquests focs es van produir diu-menge poc abans de la mitjanit entres carrers de la població i vanobligar a mobilitzar tres dotacionsdels Bombers. El primer dels in-cendis va començar pels voltsd'un quart de dotze de la nit al carrer Roca Delpech de Salt. Aquícremava un contenidor exteriorsituat al número i els Bombers hivan actuar amb un vehicle que elva tenir extingit a dos quarts dedotze. Quan faltaven deu minutsper a les dotze de la nit, els Bom-bers van rebre l'avís d'un altre in-cendi de contenidor, en aquest casal carrer Major, número . Aquíva començar a cremar un conte-nidor de reciclatge i a les dotze javan tenir les flames apagades. I setminuts després, van enviar una al-tra dotació per un incendi en uncontenidor ubicat al carrer d'Àn-gel Guimerà. A l'altura del vacremar un contenidor de paper.

Es declaren tresincendis decontenidors en pocmenys d'una hora

LA XIFRA

13Víctimes d’accident detrànsit des d’inici d’any Amb la víctima mortal del’accident de trànsit d’aquest

dissabte ja són 13 les personesque han mort com a conse-qüència d’un sinistre viari envies urbanes i interurbanes.

RAQUEL GIRONÈS SALT

■ L’Ajuntament de Salt invertirà. euros a comprar un espaiper a la biblioteca d’en Massagran,ubicada actualment a l’antic cine-ma Núria. El consistori paga un llo-guer per aquest espai, però el prò-xim mes d’agost finalitza el con-tracte. I, segons explica el regidord’Urbanisme, Àlex Barceló, l’espainecessita una reforma, motiu pelqual no surt a compte tornar-lo allogar.

És per aquest motiu que aral’equip de govern (ERC i IPS-CUP)vol comprar un espai per assegurarla continuïtat d’aquest servei. La bi-blioteca podria acabar quedant-seen el mateix indret, al carrer Majornúmero , perquè els propietaristenen la voluntat de vendre l’edificiper un valor de . euros.Aquesta és la proposta que van ferarribar a l’Ajuntament l’estiu pas-sat. Tot i això, el consistori ha deconvocar un concurs públic per tald’avaluar si hi ha més ofertes. Unprocés que s’iniciarà d’aquí a unmes aproximadament.

Augment del pressupostEl el govern tenia reservats. euros per adquirir un edi-fici per a la biblioteca. A l’octubre,però, es va aprovar per ple invertiruna part d’aquests diners a asfaltardiferents carrers de la vila. Així,aquest any l’Ajuntament noméscomptava amb . euros per a

aquesta finalitat. Ahir, però, es vaaprovar en el ple un augment de. euros, per així arribar als. euros. Aquests diners sónfruit del superàvit amb el qual vatancar el consistori l’exercici del. L’acord va ser aprovat perl’equip de govern (ERC i IPS-CUP)i els tres regidors no adscrits i mili-tants del PDeCAT. D’altra banda,Canviem Salt i Plataforma per Ca-talunya es van abstenir i CiU, PSCi Cs hi van votar en contra.

En el ple d’ahir també es va ferpública la memòria del defensordel ciutadà. En el darrer any, el, es van atendre un total de casos, menys que en el . La

major part de les queixes eren so-bre sancions i el posterior tracte delXaloc. La defensora, MontserratCanadell, va manifestar que elsciutadans «no comprenen» el per-què se’ls denega un recurs davantd’una sanció i que, per aquest mo-tiu, va demanar que l’administra-ció sigui més clara.

Un altre dels temes que ha rebutmés queixes és la taxa dels guals.Canadell va demanar que davantla quantitat de persones que hananat acumulant deutes de san-cions, se’ls doni la oportunitat defer treballs socials per recompen-sar-ho.

La polèmica va arribar quan ladefensora va fer un discurs en quèexposava que a finals del s’ha-vien vulnerat els drets humans a

Catalunya i posteriorment s’ha-vien empresonat dos activistes, enreferència a Jordi Cuixart i JordiSánchez. Unes paraules que novan agradar al portaveu de Plata-forma per Catalunya, Sergi Fabri,que va demanar-li que no fes «opi-nions polítiques» quan està repre-sentant els ciutadans de Salt.

El moment dels comiatsFinalment, el ple va cloure amb elcomiat dels regidors que ja no espresenten en aquestes pròximeseleccions municipals. Jaume Torramadé (CIU) es va acomiadardesprés de anys com a regidorde Salt, d'entre els quals com aalcalde. En el seu discurs va fer re-flexions sobre la política i va donarconsells als regidors nous i als quesegueixen. «Els adversaris estanen els altres partits i els enemicsen el teu propi», va afirmar Torra-madé. Cal recordar que el vacomençar el seu mandat amb sisregidors però que el tresd’ells van abandonar el partit i vanpassar a ser regidors no adscrits.

També es va acomiadar una al-tra peça històrica: la socialista Io-landa Pineda, que ha sigut durant anys regidora ( com a alcal-dessa). Entre llàgrimes va explicarque ha intentat «millorar la vidadels saltencs des dels valors socia-listes, atenent a tothom, fos quinafos la seva manera de pensar i desentir».

Salt inverteix 307.000 € a comprar unespai per a la biblioteca d’en MassagranLa proposta s’aprova en l’últim ple del mandat, marcat pels comiats de Torramadé i Pineda

L’edifici on actualment estàubicada la biblioteca. MARC MARTÍ

Girona, Salt i Sarrià

Diari de GironaDIMARTS, 7 DE MAIG DE 20196

legeixo, i sento, quel’il·lustre gironí Enric Mi-llo s’exilia a Andalusia,

en un nou cop d’efecte de la diplo-màcia espanyola. Cop d’efecte itambé d’afecte, ja que a casa nos-tra aquest xicot ha perdut tota cre-dibilitat afectiva.

És cert que Girona és capaçd’exportar talent, producte propi imoltes més bonances que no pascoses sobreres. Però, tal com ex-plicava en Ramon Iglesias en elseu imprescindible dietari, can-viar de vorera quan et trobes caraa cara amb segons quins ele-ments és una respectable manerade respecte cap a un mateix. Esticconvençut que hi ha qui pensa elmateix de mi. No en tinc cap dub-te. Però voldria passar per aques-ta vida sense provocar la unani-mitat en el rebuig que provoca enMillo. Perquè fins i tot allà no elvolen. A Andalusia, vull dir.

Però si hi pensem bé, la llistade personatges vinculats a la polí-tica de partit que provoquen unacoïssor similar a la de Don JoséEnrique, els darrers mesos, co-mença a ser prou extensa. I no totés cosa del procés. El que estàpassant és un sacseig general deles cistelles dels partits que ha fetaflorar velles rancúnies, eternessuspicàcies i irreductibles desitjosde venjança que venen de lluny.La baralla entre vells lleons, al-guns convertits ara en velles hie-nes, i els joves cadells, joves per-què són nouvinguts a l’acció polí-tica, està provocant una sagniadins de les formacions. Amb re-sultat incert, evidentment. Calnomés donar una ullada a les llis-tes locals per a la campanya quecomençarà aquesta setmana, perdescobrir que la vella política re-nova cares. D’altres només lesmaquilla amb canvis de formació,com sol passar a l’inici de la Lligade futbol.

Però el que no canvia és la ma-nera de fer política. Ni les ganesde veure el rival enfonsat. Ni lesde veure els ciutadans convertitsen electors, canvi aquest que pro-mou tres setmanes de relacionsestranyes. Però tranquils, que enpocs dies tot tornarà a la deca-dent normalitat que significa queuns manen i els altres es queixende qui mana. I els votants, conver-tits novament en pagadors d’im-postos, ens queixarem de tots. Totseguirà igual, fins i tot per a l’am-baixador d’Andalusia a Europa.

L

L’AMBAIXADORD’ANDALUSIA A

EUROPA

JosepCampmajó

GIRONÀMBULS

ESCRIPTOR

jamargant - 07/05/2019 07:55 - 79.157.157.9

Abans-d’ahir va ser un dia dedolor. Molts vàreu celebrar el dia dela mare, un dia que tothom celebrasegons la seva convicció. Mentre al-guns ho celebraven, uns pares plo-raven la pèrdua del seu fill JosepMaria Fina Serrano, traspassat d’ac-cident de moto el dia 4. La Montse,la seva mare, està casada amb enJosep Maria Fina Segura, arquitectede la Diputació de Girona i el mésjove dels coneguts i estimats germansFina de la nostra ciutat; en Pere, ar-quitecte, i en Ricard, conegut ami-calment com en Kely, que ens vadeixar a la flor de la joventut.

Era una persona plena d’il·lusions.Era fill d’uns bons amics però perdamunt de tot era persona i era unmanaia, fill de manaia, amb onclesmanaies, amb un avi pendonista

l’any 1982, evidentment ja traspassat,que havia estat portador de la Trigadels Manaies de Girona.

Amic Josep Maria, ara aquestesparaules van per a tu: no ens hemconegut personalment però ens ha-víem enviat correus fa un temps.Un noi que conec, l’Aniol, es va apun-tar als manaies i us vàreu fer amics.Jo et vaig parlar de la Maria, la tevagermana, i com coneixia la teva fa-mília per part de pare, de qui enparlava en el meu llibre. Eres d’unasensibilitat extraordinària, et vaigfer arribar un sobre amb recordsde la Granja i pins dels manaies.

Josep, sabia de la teva afició a labicicleta amb l’Aniol, vàrem perdreuna mica el contacte en empitjorarel Raimon i que també et vas fermés gran, però tu em vas escriureun poema que tenia a veure amb laGranja i me’l vares enviar. El tinc,no llenço res, però els nervis m’estantraint i no el trobo.

Josep Maria, avui et diran adeu ales 10 del matí a la teva parròquiade Sant Josep, on tinc la seguretatque molts gironins s’aplegaran per

estar al costat dels teus pares, ger-mana, nebots, la Fiona, oncles i laresta de família, i de ben segur moltsmanaies que, com vaig dir jo en unparlament una vegada, no veuria lalluentor dels seus vestits però elssentiria a prop. Això es el que etpassarà a tu, Josep Maria, que noveuràs la lluentor dels manaies peròsentiràs el seu escalf.

Josep Maria, guardaré un granrecord de la teva persona. He sabutque enguany havies sortit a la banda;tu eres manaia de llança, no sé si vaser casual o sols per aquest any.Sigui el que sigui, avui et vindran aesperar –perquè d’això no en tinccap dubte, que els que t’han preceditvindran a esperar-te amb els braçosoberts i potser amb Triga i tot portadaper l’avi Ricard– s’emportaran lasorpresa que arribaràs tocant eltimbal a la banda. Descansi en pau.

M. CARME RIBAS I MORAPrimera dona pendonista de la

Confraria de Jesús Crucificat Manaies de Girona 1988

CORNELLÀ DEL TERRI

FRANCESC COMA CROSHa mort als 90 anys. Era casat amb

Francesca Sala Coma i tenia dos fills. Re-

sidia a Cornellà del Terri. L’enterra-

ment se celebrarà avui dimarts, a les 4

de la tarda, a l’església parroquial de Be-

get.

FORNELLS DE LA SELVA

ASSUMPCIÓ CARBÓ CAÑIGUERALHa mort als 85 anys. Era vídua de Fer-

nando Recasens Anglada i tenia tres fills.

Residia a Fornells de la Selva. L’enter-

rament se celebrarà avui dimarts, a les

12 del migdia, a l’església parroquial de

Fornells de la Selva.

GIRONA

ANTONI TERRIS COLLHa mort als 91 anys. Era vidu de Se-

bastiana Pons Duxans i tenia dues filles.

Residia a Girona. Se celebrarà una ce-

rimònia avui dimarts, a les 11 del matí, al

tanatori de Girona.

JOSEP MARIA FINA SERRANOHa mort als 23 anys. Era solter. Residia

a Girona. L’enterrament se celebrarà

avui dimarts, a les 10 del matí, a l’esglé-

sia parroquial de Sant Josep de Girona.

HOSTALRIC

CONXITA ILLA PINOSHa mort als 96 anys. Era vídua de

Francisco Tresserras Iglesias i tenia dos

fills. Residia a Hostalric. L’enterrament

se celebrarà avui dimarts, a les 5 de la

tarda, a la parròquia de Santa Maria dels

Socors d’Hostalric.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

JUAN CORTÉS CASTROHa mort als 81 anys. Era casat amb Jo-

sefa Labrador Torralbo i tenia cinc fills.

Residia a la Bisbal d’Empordà. L’enter-

rament se celebrarà avui dimarts, a les

12 del migdia, a la parròquia de Santa

Maria de la Bisbal d’Empordà.

LLAGOSTERA

CONCEPCIÓ CAMPMAJÓ FÀBREGASHa mort als 88 anys. Era vídua de

Josep Batlle Julià i tenia dos fills. Residia

a Llagostera.

L’enterrament se celebrarà demà

dimecres, a les 10 del matí, a la

parròquia de Sant Fèlix de Llagostera.

SALT

MARIA ESPUÑA COSTAHa mort als 92 anys. Era vídua de Lluís

Sureda Casademont i tenia dues filles.

Residia a Salt.

La cerimònia se celebrarà avui di-

marts, a les 12 del migdia, al Tanatori de

Salt.

MIGUEL ÁNGEL SEVILLANO PARRAHa mort als 51 anys. Era solter. Residia

a Salt.

La cerimònia se celebrarà avui di-

marts, a 2/4 de 5 de la tarda, al Tanatori

de Salt.

SANT FELIU DE GUÍXOLS

PERE SOLÉ BOTAHa mort als 79 anys. Era natural de

Riudarenes i residia a Sant Feliu de Guí-

xols. Era vidu de Conxita Llonch Coll i te-

nia un fill.

L’enterrament se celebrarà avui di-

marts, a les 10 del matí, a l’església par-

roquial del monestir de Sant Feliu de Guí-

xols.

SANTA COLOMA DE FARNERS

CLEMENTE BAYONA LÓPEZHa mort als 76 anys. Era casat amb As-

censión Corral Morata i tenia quatre fills.

Residia a Santa Coloma de Farners.

L’enterrament se celebrarà avui di-

marts, a les 10 del matí, a l’església par-

roquial de Santa Coloma de Farners.

Adeu a unmanaia, adeu aun amic

DEFUNCIONS

Necrològiques

Diari de GironaDIMARTS, 7 DE MAIG DE 201920

FARMÀCIES DE TORNPOBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON

ANGLÈS FRANCH (9-21) Indústria 39-41 972 42 00 51ARBÚCIES GONZÁLEZ-HUIX (9-21) Pl. Doctor Turón, 9 972 16 21 81BANYOLES MASGRAU Porta Turers, 8 972 57 01 29BLANES PUJOL Pl. Ntra. Sra. del Vilar, 6 972 33 04 65BORDILS DE PUIG (9-21) Ctra. Palamós, 90 972 49 00 12BORRASSÀ BARTRINA (8-21) Figueres, 5 639 31 65 99CADAQUÉS COLOMER Ctra. Port Lligat, 28 972 25 89 32CALDES DE MALAVELLA PLANAS (9-21) Crta. de Llagostera, 29 673 79 59 97CAMPDEVÀNOL PUIG (9-21) Major, 12 972 73 00 29CASSÀ DE LA SELVA DOMINGO Pont, 1 972 46 00 98CASTELLÓ D’EMPÚRIES CROSAS (9-13/16-21) Alfons XIII, 14 972 25 01 08CELRÀ DELLONDER NAVARRO (9-21) Aumet, 48 972 49 20 18COLERA REVILLA Mar, 78 972 38 92 12CORNELLÀ DEL TERRI BUSQUET (9-22) Av. Girona, 8-10 676 21 44 19EMPURIABRAVA BURSET (13-16) Bahia, 87 972 45 12 55FIGUERES RODEJA Vilallonga, 19 972 50 16 41FLAÇÀ PAGÈS (9-21) Pl. Estació, 7 972 48 81 08GER CANO ARRIBI (9-22) Ctra. Vella, s/n 972 14 70 59GIRONA JUANOLA RIBERA (9-21) Av. Sant Joan Bosco, 23 972 20 41 93 FELIU Campcardós,37 (Can Gibert Pla) 972 23 16 02 SIMON BONET (9.15-22) Pujada St. Feliu, 5 972 20 56 14L’ARMENTERA FALGUERA (9-22) Pl. Catalunya, 11 629 63 22 06

L’ESCALA SOLÉS VILABRÚ (21-9) Av. de Girona, 23-25 972 77 15 75 CENDRA COLOMER (9-21) Av. Ave Maria, 3 972 77 04 77LA BISBAL D’EMPORDÀ CORTÉS Jaume II, 14 674 038 640LA CELLERA DE TER JORNET (9-20) Dr. Codina, 32 972 42 14 63LA JONQUERA ESCUTIA (9-24) Major, 87 972 55 40 14LES PLANES D’HOSTOLES MASÓ (9-14/16-21) Av. Narcís, Arnau, 49 972 44 80 15LLAGOSTERA SAURÍ MASGRAU, JOAN (9-21) Consellers, 28 639 64 44 26LLANÇÀ HORTALÀ DANIEL Castellar, 2 (port) 616 74 53 86LLORET DE MAR M. CABAÑAS (9.30-22) Av. J. Marles, 66 972 36 57 96 MATEOS (22-9.30) Av. Vidreres, 146 972 96 46 55MAÇANET DE CABRENYS DE LAS CASAS (9-20) Pl. Vila, 11 973 54 40 15MAÇANET DE LA SELVA MARTÍNEZ (9-21) Vidreres, 6 972 85 92 43MEDINYÀ ARAGAY (9-21) Dr. Fleming, 3 617 59 99 18OLOT RISPAU Av. St. J. Abadesses, 6 972 26 11 22PALAFRUGELL NOGUER Torroella, 50 972 30 17 66PALAMÓS BAVIERA (9-22) Major, 1 972 31 41 70 MASSANEDA, C.B. (22-9) Av. Llibertat, 99 972 31 45 87PERALADA LLANTA (9-22) Dr. Clos, 3 616 17 69 30PLATJA D’ARO SALA Av. Costa Brava, 2 972 81 75 64PORTBOU LLANTA Mar, 8 972 39 01 45PUIGCERDÀ NÚRIA MUNTANÉ Pl. de Barcelona, 3 972 88 37 14RIBES DE FRESER RAMIS FOSSAS (9.30-20.30) Major, 24 603 53 49 15

RIELLS I VIABREA D’OCÓN (9-21) Santa Fe, 5 93 847 22 94RIPOLL RIU Plaça Gran, 24 972 70 01 40ROSES GONZÁLEZ (9-21) Pau Casals, 206 972 15 25 39 TARGA BALLESTA (21-9) Dr. Pi i Sunyer 5 972 25 62 33SALT JUBERO Major, 157 972 23 35 18ST. ANTONI DE CALONGE URQUIZU (9-21) Av. Catalunya, 3 972 66 16 93ST. FELIU DE GUÍXOLS CASANOVAS (9-20.30) Canigó, 16 (costat Mossos Esquadra) 972 32 83 52ST. HILARI SACALM MUNTALT (9-21) Busquets i Punset, 13 972 86 90 49ST. JOAN DE LES ABADESSES CAMPRUBÍ (9-21) Ramon d’Urgell, 56 972 72 22 26ST. JOAN LES FONTS ARUMÍ (9-14/16-21) Ctra. Olot, 47 678 72 08 90ST. MIQUEL DE FLUVIÀ COLL (9-21) Figueres, 27 972 56 82 19ST. PAU DE SEGÚRIES TRAVERIA, C.B. (9-21) Guàrdia, 4 972 74 71 19STA. COLOMA DE FARNERS PAULÍ Hospital, 4 972 84 15 67STA. CRISTINA D’ARO FUENTES (9-20.30) La Teulera, 29-31 639 26 83 90TORROELLA DE MONTGRÍ FERRIOL (9-13.30/16.30-9) Major, 55 648 03 49 54TORTELLÀ GUIXERAS (9-21) Pl. Mercat, 5 972 28 71 02TOSSA DE MAR ARBUSSÉ (9-21) La Guàrdia, 19 608 09 56 27ULLÀ COMAS (9-20) La Roqueta, 1 972 75 71 01VIDRERES MORÉ (9-21) Catalunya, 48 972 85 05 75VILABLAREIX SERRA (9-14/16-21) Ctra. Sta. Coloma, 90 972 23 26 05VILOBÍ D’ONYAR PUIGVERT, C.B. (9-14/16-21) Onyar, 2 972 47 30 08VULPELLAC GISPERT (9-21) Carme Carles, 16 972 64 22 87

Rogad a Dios por

MIGUEL ÁNGEL SEVILLANOPARRA

Que ha fallecido cristianamente el día 6 de mayo de 2019a la edad de 51 años.

E.P.D.Sus hermanos, sobrinos y demás familiares participan a sus amistades tan sensible

pérdida. La ceremonia religiosa se celebrará hoy martes, día 7, a las 16.30 horas,en la sala de ceremonias del Tanatori de Salt.

Sala velatorio: Tanatori del Gironès - SaltSalt, 7 de mayo de 2019

PARA PÉSAMES: www.memora.cat

✝

JOSEP MARIA FINA iSERRANO

El president i la corporació s’uneixen al dol de la família.

Girona, 7 de maig de 2019

Memorial - Tanatori de Girona

Mémora us convida al Memorial que se celebrarà per recordar totesles persones que ens han deixat en el decurs del mes d’abril. L’actees farà el proper dijous, dia 9 de maig, a 2/4 de 7 de la tarda.

Per organització de l’acte es prega confirmar assistència, trucant al telèfon900 231 132 o bé enviant un e-mail a l’adreça tanatorigirona@memora.es

Tanatori de Girona. Ctra Sant Feliu, 36

Pregueu Déu per

MARIA ESPUÑA COSTAVídua de Lluís Sureda Casademont

Ha mort cristianament el dia 6 de maig de 2019 a l’edat de 92 anys.

A.C.S.Les seves filles, M. Dolors i Marta; gendres (✝) Ramon, Joan; nets, Ramon i Judith,Imma i Xavi, David i Àngels, Albert i Romina, Eduard i Bàrbara, Anna i Xavi, Oriol iFàtima, Pau; besnets, nebots i Nora, participen a les seves amistats i coneguts tan

sentida pèrdua. La cerimònia de comiat se celebrarà avui dimarts, dia 7,a les 12 del migdia, a la sala de cerimònies del Tanatori de Salt.

Salt, 7 de maig de 2019

PER A CONDOLS: www.memora.cat

✝

jamargant - 07/05/2019 07:55 - 79.157.157.9

EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2019 | Apunts | 51

La Bisbal d’EmpordàJuan Cortés Castro. Va morirabans-d’ahir als 81 anys. Vivia a la Bis-bal d’Empordà. Casat amb Josefa Labra-dor Torralbo i deixa cinc fills. Exèquies,avui, a les 12 del migdia, a la parròquiade Santa Maria de la Bisbal d’Empordà.

Canet de MarFrancisco Juan Sánchez Jimé-nez. Va morir a l’edat de 48 anys. Exè-quies, avui dimarts, a les 10 del matí, ala parròquia de Sant Pere de Canet deMar.

Cornellà del TerriFrancesc Coma Cros. Va morirahir als 90 anys. Vivia a Cornellà delTerri. Casat amb Francesca Sala Coma ideixa dos fills. Exèquies, avui, a les 4 dela tarda, a la parròquia de Beget.

Fornells de la SelvaAssumpció Carbó Cañigueral.Va morir abans-d’ahir als 85 anys. Viviaa Fornells de la Selva. Vídua de Fernan-do Recasens Anglada i deixa tres fills.Exèquies, avui, a les 12 del migdia, al’església de Fornells de la Selva.

GironaJosep Maria Fina Serrano. Vamorir dissabte passat a l’edat de 23anys. Vivia a Girona. Exèquies, avui di-marts, dia 7 de maig, a les 10 del matí, al’església parroquial de Sant Josep deGirona.Antoni Terris Coll. Va morirabans-d’ahir als 91 anys. Vivia a Girona.Vidu de Sebastiana Pons Duxans i deixadues filles. Exèquies, avui dimarts, dia 7,a les 11 del matí, a l’oratori del tanatoride Girona.

HostalricConxita Illa Pinos. Va morirabans-d’ahir als 96 anys. Vivia a Hostal-ric. Vídua de Francisco Tresserras Igle-sias i deixa dos fills. Exèquies, avui, a les5 de la tarda, a la parròquia de SantaMaria dels Socors d’Hostalric.

LlagosteraConcepció Campmajó Fàbre-gas. Va morir ahir als 88 anys. Vivia aLlagostera. Vídua de Josep Batlle Julià ideixa dos fills. Exèquies, demà, a les 10del matí, a la parròquia de Llagostera.

SaltMaria Espuña Costa. Va morirahir als 92 anys. Vivia a Salt. Vídua deLluís Sureda Casademont i deixa dues fi-lles. Exèquies, avui, a les 12 del migdia,al tanatori de Salt.Miguel Ángel Sevillano Parra.Va morir ahir als 51 anys. Vivia a Salt.Exèquies, avui, a 2/4 de 5 de la tarda, altanatori de Salt.

Sant Feliu de GuíxolsPere Solé Bota. Va morir abans-d’ahir als 79 anys. Era natural de Riuda-

renes i vivia a Sant Feliu de Guíxols. Vi-du de Conxita Llonch Coll i deixa un fill.Exèquies, avui, a les 10 del matí, a l’es-glésia parroquial del monestir de SantFeliu de Guíxols.

Santa Coloma deFarnersClemente Bayona López. Va mo-rir dissabte passat als 76 anys. Vivia aSanta Coloma de Farners. Casat amb As-censión Corral Morata i deixa quatrefills. Exèquies, avui, a les 10 del matí, al’església de Santa Coloma de Farners.

Les necrològiques

Alcalde, regidors i personal de l’Ajuntament

i la Llar d’Infants Coloraines de Fornells de la Selva

ens unim al dol de la nostra companya

Loreto Recasens Carbó i de la família per tan sentida pèrdua.

Ajuntament de Fornells de la Selva

Assumpció Carbó Cañigueral

Fornells de la Selva, 7 de maig del 2019

El Consell Comarcal del Gironès i la Casa de Cultura

Les Bernardes se sumen al dol de la família, amics

i companys per tan sentida pèrdua.

Josep Maria Fina Serrano

El president i la corporació

s’uneixen al dol de la família.

Josep Maria Fina i Serrano

Girona, 7 de maig del 2019

El teu somriure, com un bàlsam, sempre ens acompanyarà.

Família Carbó - Cañigueral

Vídua de Fernando Recasens Anglada

Assumpció Carbó Cañigueral✝

Fornells de la Selva, 7 de maig del 2019

� Museu del Suro. Pompeu Fa-bra.Una llengua completa. Fins al26 de maig.� Museu del Suro. Aglomerantsuro: possibilitats infinites. Fins al15 de maig.� Sala Empordà. Fes punta al lla-pis, de Carles Bros. Fins al 19 demaig.� Torre de Guaita de Sant Se-bastià. Llum i paisatge, pintura deJosep Plaja. Fins al 13 d’octubre.

PALAMÓS� Capella del Carme. Navegantsd’aiguamolls. 2.000 anys de se-crets enfonsats.

PALOL DE REVARDIT� Castell. D’art, amb treballs deMuñoz Reig, Teo Ortiz i Carles Llo-pis. Dissabtes i diumenges, fins al9 de juny.

PERALADA� Biblioteca del Castell de Pera-lada. El llegat de les arts, de Car-me Mateu. Fins al 31 de maig.

PLATJA D’ARO� Parc dels Estanys. 30 anysd’escultura, peces de gran formatde José Luis Pascual. Fins al 28de juliol.

PUIGCERDÀ� Museu Cerdà. Exposició perma-nent La Casa Cerdana.

QUART� Museu de la Terrissa. Relleu,d’en Pep Madrenas i en Jan Ma-drenas. Oberta dins al dia 16 dejuny.

RIELLS� Espai català. Adaptació al canviclimàtic. Fins al 24 de maig.

RIPOLL� Biblioteca Lambert Mata. Ser-hi suma, fotografia d’autor de Xa-vier Calvet Camats. Tot el maig.

SALT� Les Bernardes. Humans of Bar-celona, d’Enric Mestres. Dins lamostra Primavera Foto, de foto-

grafia social i documental. Tot elmes de maig.� Les Bernardes. Aisha al país deles meravelles. Un viatge a Girona,obres de l’artista italo-senegalesaMaïmouna Guerresi. Fins al 28 dejuny.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Museu d’Història. Pere Caimó,un revolucionari del XIX. Fins al 20d’octubre.

SANT GREGORI� Biblioteca. Tu decideixes: tria lateva, fotografies dels alumnes de2n d’ESO de l’INS Montessori Pa-lau sota la tutela de la seva pro-fessora Marta Carreras. Fins al 28de maig.

SANT JULIÀ DE RAMIS� Dormuseum. Retrospectiva1965-2009. Fins al 30 de juny.

SANTA CRISTINA D’ARO� Biblioteca municipal. Exposi-ció de joves il·lustradores. Fins al24 de maig.

� Sala d’exposicions de La Cai-xa. Petjades de llibertat, pinturesd’Anna Bosch. Fins al 21 de maig

SARRIÀ DE TER� Centre cívic La Cooperativa.Llum i color, de Marta Pascual.Fins al 31 de maig.

SILS� Cap i diferents espais munici-pals. Exposició de cartells e-fum,realitzats pels alumnes de l’Esco-la Jacint Verdaguer.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Claustre de l’Hospital. Migra-cions, fotografies de Pol Sans.Fins al 30 de maig.� Fundació Vila Casas. 6è Festi-val Mirades de fotografia. Fins al19 de maig.� La Sala del Cinema. M’agrada-ria fragmentar petit, d’Aire-na Ta-hull. Fins al 30 de setembre.� Museu de la Mediterrània. Re-fugiats, de Carme Martí i RubensTosi. Fins al 30 de maig.

� Museu de la Mediterrània.Plecs, de Tura Sanz. Dins el pro-grama Exposicions viatgeres. Finsal 24 de juny.� Palau Solterra. Miradas parale-las. Iran-Espanya: fotògrafes en elmirall. Fins al 19 de maig.

Cursets i tallersART� Rupià. Taller d’argila, els dime-cres, i taller de pintura, els dijous,a l’espai educatiu La Malva, de17.15 a 18.15, pels mesos de juny ijuliol. Més informació a lluer-na.cat/taller-pintura-argila. Ins-cripcions, a patricia.hillai-re@gmail.com o al telèfon 629 0150 16.

CUINA� Sant Gregori. Taller de gelats isorbets a Cal Bolet, el dijous 30de maig, de 19.00 a 21.00. Més in-formació, a Cal Bolet, telèfon 97242 90 72.

DIVERSOS� Girona. Tallers gratuïts per treu-re el màxim rendiment als dispo-sitius, al Media Markt: iniciació ala fotografia, inici a l’SmartphoneAndroid o a l’iphone, inici al Mac,a l’Smart TV, al Windows 10, o alGoogle Home, descobriment lanova TV amb Chromecast. Ins-cripcions a mm.girona.even-tos@mediamarkt.es o al webhttp://specials.mediamarkt.es/training.� Les Preses. Taller Herbes delsolstici d’estiu, pel primer i segondissabte de juny, de 10.00 a 13.30,al parc de Pedra Tosca. Reservesal telèfon 699 429 473 o al a/e:pedratosca11@gmail.com.� Les Preses. Taller Herbes delSolstici d’estiu, pels dissabtes, 1 i8 de juny., de 10.00 a 13.00, alparc de Pedra Tosca. Reserves alnúmero de telèfon 699 429 473 obé al c/e: pedratos-ca11@gmail.com.

L’agenda

Memorial - Tanatori de Girona

Mémora us convida al Memorial que se celebraràper recordar totes les persones que ens han deixat en el decurs del mes d’abril. L’acte es farà el proper dijous, dia 9 de maig, a les 18.30 h.

Per a l’organització de l’acte es prega confirmar l’assistència trucant al telèfon 900 231 132 o bé enviant un c/e a l’adreça tanatorigirona@memora.es

Tanatori de Girona, ctra. de Sant Feliu, 36.

Ideesdebat

nn

nn

CARTES DELS LECTORS Adreceu les vostres cartes o articles a: HORA NOVA, av. Salvador Dalí, 62, baixos 417600 Figueres; per fax al 972 500 666 o per correu-e a redaccio@horanova.cat

Els escrits en general han de ser breus i anar acompanyats de les dades personals de l’autor (nom, cognoms, adreça, telèfon i número de DNI) i d’una fotocòpia o imatge escanejada del DNI. No se signaran les cartes ni amb un pseudònim ni amb inicials. El periòdic es reserva el dret de pu-blicar-los de manera resumida i no manté correspondència. POLÍTICA DE PRIVACITAT: en compliment de la Llei orgànica vigent 15/1999 del 13 de desembre de Protecció de Dades espanyola, us comuniquem que les vostres dades personals formen part d’un fitxer automatitzat propietat de NOVES EDICIONS ALTEMPORDANESES SL amb la finalitat de prestar els serveis sol·licitats, contestar les consultes formulades, obtenir dades estadístiques o enviar correu comercial. Així mateix, us notifiquem que disposeu d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades. Per a exercir aquest dret, podeu dirigir-vos per escrit a NOVES EDICIONS ALTEMPORDANESES SL, c/ SALVADOR DALÍ, 62 – 17600 FIGUERES, adjuntant una fotocòpia del DNI.

S.O.S. inTERinS DE L’ADminiSTRACió DE JuSTíCiA

treballadors/funcionaris interins de l’Administra-ció de Justícia és molt ele-vat, molt més que la mitja-na de tot l’Estat espanyol: al voltant d’un 50%. Hi ha coma rques (pa r t it s ju-dicials) i territoris en què aquest interinatge s’eleva al 80%, com és el cas de les comarques gironines. Ara, des del Ministeri de Justí-cia, obligat per Europa, es pretén un autèntic con-curs-oposició (tot i que en-cara s’està negociant amb els sindicats) en què el pes de l’antiguitat sigui im-portant en el concurs, però encara no hi ha res clar. En aquest cas la Generalitat hauria d’implicar-se més, políticament, en la qües-tió, tot i que disposa de po-ques competències reals; de competències executi-

Josep M. LostePortbou

A Catalunya el volum de

600 AnyS DE FiRES i FESTES DE SAnTA CREuY

aquests anys, però les fires segueixen fermes i cons-tants. Encara que no recordem com podien ser les dels segles passats, sí que recordem, els que som de la post-guerra, com han anat canviant de lloc des dels anys quaranta cap aquí. Recordo quan es feien a la plaça de la Ribera (pl. Tarradellas) i els carres de la rodalia, a la plaça Catalunya, la plaça del Sol i darrere de l’hospi-tal, per acabar on són ara, el Clos de Fires: un lloc ideal, on no es molesta massa i tot queda ben recollit. Com sempre, no serien fires si el temps no hi volgués ser el pro-tagonista (dies d’un bon sol com va ser el dia 1, dies de pluja i fred i, per què no, dies de tramuntana). No ens podem queixar, són les fires de l’Empordà i és la primavera.

M’he llegit el programa, i he quedat bocabadat del reguitzell d’activitats que du-rant aquests dies s’arribaran a fer, n’hi ha per a tots els gustos i per a totes les butxa-ques.

La palma, crec, se l’emporta el dia 1 de maig (el dia va acompanyar-hi). Que mera-vellós i gratificant que és veure els carres i les places plens de gent de la nostra ciu-tat, d’arreu de la comarca i de fora, molts estrangers. Vaig observar una família de xinesos fotografiant parada per parada els productes que exposaven els firaires , tot emocionats, sorpresos i satisfets. També ha millorat molt l’organització de l’enve-lat de la plaça Catalunya: enguany no hi ha hagut problemes ni a la cua ni dintre al local, tot en ordre i correcte. L’únic però potser serien les cadires, tan incòmodes: d’allí en surts amb el cul quadrat i arrugat de tan estret; ja ho sabem que tot no es pot tenir, però sempre es pot millorar. Avui, dia 3, diada de la Sta. Creu , quan estic es-crivint l’article, està plovent, quina llàstima!, amb tants d’esvaniments programats pels carrers, n’haurà fet la punyeta a més d’un. És Santa Creu! Bones fires per a tot-hom, l’any vinent seran millors. n

Sí que ens hem fet grans, oi? Ja han passat tots

nn

Amb la ploma i amb la vara

En el diccionari biogràfic d’alt-empordanesos, trobem abun-dants casos de personatges reconeguts en dues o més tasques profes-sionals i artístiques (escriptor-músic, polític-mestre, enginyer-pro-fessor-escriptor, metge-escriptor, mestre-pintor-poeta, eclesiàstic-escriptor...). El binomi polític-escriptor és prou ample, més cenyit és el duet alcalde-escriptor. Farem una petita raspallada d’alguns d’ells.

El capítol dels ja absents l’enceta el metge rosinc Francesc Sunyer Cap-devila, alcalde de Barcelona durant dos mesos (1869), autor del primer manifest ateu de Catalunya. Abdó Terradas, elegit alcalde de Figueres el 1841, fou autor de la novel·la L’esplanada, un al·legat contra l’absolutis-me reial, i Lo rei Micomicó (1837), comèdia de clar partidisme republi-cà. El també figuerenc Joan Maria Bofill (1899-1901), autor de llibres de diversa estofa, va ser director d’El Ampurdanés i El Impenitente. L’his-toriador de llibres clàssics com El Ampurdán, cuna del arte románi-co o La matemática de la historia en la cultura occidental —Alexandre Deulofeu— va ser alcalde accidental i després electe de la capital em-pordanesa (1936-1937). Dos alcaldes figuerencs traspassats que com-pleten aquest cicle són Ramon Guardiola (1960-1973), col·laborador de diversos diaris i revistes, autor de Dalí y su museo. La obra que no quiso

Opinió

Bellas Artes, i el més recent Eduard Puig (1981-1983), president de l’Institut d’Es-tudis Empordanesos, autor de llibres ca-nònics sobre el món del vi.

Dels municipis comarcals evocarem Pe-re Purcallas, batlle de Llançà durant la II República («Oda a la vila de Llançà»). De nissaga rosinca, Carles Pi i Sunyer va ser alcalde de la ciutat comtal (1934, 1936-1937), autor d’Una interpretació de l’Em-pordà. Esteve Guerra Marès (1957-1960) va aplegar anecdotaris de la seva vila ma-rinera (Roses riu, Roses plora). Esteve Ri-poll (1983-1987) fou un estudiós de la se-va vila —Castelló d’Empúries— i autor de Romanços de l’Empordà, un recull de narracions de personatges anònims del poble posteriors a la Guerra Civil. Aquest llibre, juntament amb els poms poètics de Jaume Quintana i Llauneta (1985-1995) Recull viscut, La segona volada i Brins d’humor, em resulta part icularment agradós; Quintana va escriure un magní-fic estudi toponímic del seu poble, la Sel-va de Mar.

Dels alcaldes-escriptors presents esmentarem Josep M. Salvatella, pedagog abans que primera autoritat local del Port de la Selva (1979-2003), escriptor de fina prosa as-sagística (Empordà: alga i ginesta), narrativa (Planes de l’Empordà) i poesia (Sol ponent). Dos alcaldes de l’Escala lletraferits han estat Rafel Bruguera (1983-1995), histori-ador local (Escalencs assassinats durant la Guerra Civil) i Estanis Puig (2007-2015), també cronista (Tots els colors de l’Escala) i traductor de narrativa anglesa. Prolífics han estat els figuerencs Joan Armangué (1995-2007), que de-dica el seu darrer estudi a la figura de Rafael Ramis, i San-ti Vila (2007-2012), assagista premi Joan Fuster per Elogi de la memòria. Promotor dels premis literaris de la vila, el cadaquesenc Miquel Figueras (1983-1995) és el creador d’una novel·la de ciència-ficció: Un mirall entelat.

Un alcalde novell en actiu, però escriptor consumat, és el lladonenc Joaquim Tremoleda, autor de nombrosos estudis arqueològics, així com de la biografia novel·lada del pintor Marià Llavanera (La passió necessària). La ro-sinca Magda Casamitjana (2007-2011), lingüista i articu-lista (Roses més enllà del dia a dia) inauguraria la secció d’alcaldesses-escriptores —encara a les beceroles—, pe-rò que cal preveure que creixi en paral·lel al nombre de dones que governen i governaran els municipis empor-danesos. n

José Luis BartoloméFIGUERES

ves i gestió de la borsa la-boral dels interins, ara im-pugnada per alguns sindi-cats.

La problemàt ica dels f uncionaris interins de l’Administració de Justí-cia a Catalunya és una ve-ritable crisi social que nin-gú no vol afrontar, que po-dria deixar a l’atur molta gent amb més de 50 anys, molt difícil de recol·locar, si no és a través d’un pac-te social, entre sindicats govern espanyol, Genera-litat, Diputacions i ajun-taments A més, també és molt important de dir que la premsa i els mitjans de comunicació en general en parlen molt poc, no tracten una qüestió, que afecta un nombrós grup de perso-nes d’una Administració com és la Justícia, que és essencial per un bon fun-cionament de la democrà-cia i d’un estat de benestar, més necessari que mai. A més, cal remarcar que un

dels objectius del Ministe-ri de Justícia és voler treu-re, acomiadar els interins (amb molta experiència, que resideixen a Catalu-nya i coneixen la realitat, la idiosincràsia de la soci-etat catalana i els seus di-ferents territoris) i anar-los substituint per funciona-ris que vindrien de l’Espa-nya de matriu castellana, sense el coneixement del català, que encara contri-buirien, des de la base, a espanyolitzar més l’Admi-nistració de Justícia a Ca-talunya.

En síntesi, la crisi social greu dels funcionaris in-terins de l’Administració de Justícia és un greu pro-blema polític, econòmic i social per a Catalunya, que només es pot afrontar amb un pacte social i polítics entre tots els actors impli-cats. n

JoanSels

FIGUERES

HORA NOVA 2.506 n 7 de maig de 2019 39

HORA NOVA 2.506 n 7 de maig de 201950 Gent n vida social

Centre Excursionista EmpordanèsDiumenge 12 de maig, sortida conjunta amb la IAEDENa la zona de Cantallops.Sortida a les 8 del matí de la plaça del Sol.

ATENEADivendres 10 de maig, a les 20 hores, a la seu del Casino

Menestarl Figuerenc, presentació del llibre Empordanesos als camps nazis, de Joan Vergés, a càrrec del propi autor i del pe-riodista Santi Coll.

ESCOLA DE MÚSICADimarts 14 de maig, a les 18 h, al CMF, concert de cant líric.

Redacció l roses

El cap de setmana de l’1 i el 2 de juny, Roses celebra la 8a edició de la Fira de la Rosa

amb espectacles, mostres de flors i una àmplia oferta gastronòmi-ca. Segons l’alcaldessa, Montse Mindan: «És la nostra gran fes-ta de primavera que ens ajuda a desestacionalitzar el turisme fo-ra de la temporada i que, a la ve-gada, serveix perquè les famílies puguin gaudir de dues jornades a l’aire lliure i tothom pugui con-tinuar descobrint la bona gastro-nomia del nostre municipi».

espectacles. Cinc companyi-es de teatre seran les encarrega-des de dinamitzar la riera Ginjo-lers, l’espai on a partir d’enguany es concentraran les actuacions. Tant dissabte com diumenge es podran veure les acrobàcies de Planeta trampolí, els trapezistes Estampades, el teatre itinerant

LA VIII EDICIÓ, L’1 I EL 2 DE JUNYrosEs

L’esdeveniment amplia l’oferta gastronòmica, estrena imatge i concentra els actes al centre de la vila

Teatre i gastronomia a la Fira de la rosa

presentació. el regidor de promoció econòmica, Fèlix Llorens, i l’alcaldessa, Montse Mindan À. REYNAL

d’Heliko, les performances de Si-enta la Cabeza, l’espectacle del grup Tras el Telón i la música de Xaranga Dammer Band.

Mostres Florals. El vestíbul del Teatre Municipal tornarà a acollir la mostra floral i vegetal, mentre que a l’interior de l’equipament es

farà una exposició de roses, a càr-rec de l’Associació d’Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat. Al rentador de Ginjolers, es pre-

sentaran les decoracions florals del Centre Escolar Empordà.

GastroNoMIa. Tres eixos ver-tebren la proposta gastronòmi-ca: els Tastes gastronòmics que oferiran set restauradors locals a l’hora del vermut davant el Te-atre Municipal; la campanya «1.000 Roses a Roses», en la qual el consistori convida mil dones que es diguin Rosa o noms deri-vats a degustar el Menú de la Ro-sa a restaurants adherits, i la De-gustació de còctels florals, nove-tat d’aquesta edició.

coMerç. S’engega la campanya «Toc toc, on ets», del 22 de maig al 5 de juny, perquè els visitants trobin un nino, en Toc Toc, nova imatge de la Fira, de l’il·lustrador L. Beard, a l’aparador o l’interior de comerços de la vila. Rebran un val de descompte del 20% a la bo-tiga i un val per un menú de «1.000 Roses a Roses». n

FINS AL 6 DE MAIGBrEU

El Consell Comarcalde l’Alt Empordàconvoca el Premi Empordà 2019

Redacció l FIGueres

Fins al 6 de maig, ajunta-ments, entitats i ciuta-dans de la comarca han

pogut presentar les seves pro-postes al guardó. Una comissió ara valorarà les iniciatives. El director de cinema i activista polític Pere Portabella va rebre el Premi Empordà 2018. n

Redacció l FIGueres

El Vívid, impulsat pel Patro-nat de Turisme Costa Bra-va Girona de la Diputació,

ha ofert durant el mes d’abril una cinquantena de propostes eno-turístiques a l’Alt i el Baix Empor-dà amb prop de 2.200 places dis-ponibles. Un total de 2.009 per-sones han assistit a les activitats, que han registrat una ocupació mitjana de més del 90%. Aquestes

TRES DE CADA QUATRE PARTICIPANTS VAN FER UN ÀPAT A LA ZONA I UN DE CADA CINC VA PERNOCTAR-HIETNoTUrIsME

El Vívid tanca la seva millor edició

La vinyeta. activitats inclusives al celler de Mollet de peralada HORA NOVA

dades representen la xifra més al-ta d’assistents fins ara. D’entre les propostes més con-corregudes destaquen la Mostra de Vins de Roses, amb 650 parti-cipants; els tastos amb persona-litat o monòlegs maridats amb Carlos Latre, Yolanda Ramos, Pep Nogué i Anna Bertran, amb 280 assistents, i la III Marxa Popular entre Vinyes, a Sant Antoni de Ca-longe, que va comptar amb 150 caminants. n

El Vívid, el mes de les experièn-cies enoturístiques de la Ruta delVi DO Empordà, ha tancat edicióamb un bon regust de boca. L’acte,impulsat pel Patronat de TurismeCosta Brava Girona, ha rebut .assistents en les seves diverses ac-tivitats, la qual cosa suposa unamitjana d’ocupació de més del. Aquestes dades representenla xifra més alta d’assistència de to-tes les edicions del Vívid.

En total, el Vívid ha ofert propde . places per a una cinquan-tena de propostes enoturístiquesa l’Alt i el Baix Empordà aquestabril. Una trentena d’a questes ac-tivitats van exhaurir les entrades.D’entre les propostes més concor -regudes, destaca la Mostra de Vinsde Roses, amb persones; i elstastos amb personalitats o monò-legs maridats (Carlos Latre, Yolan-da Ramos, Pep Nogué i Anna Ber-tran), amb assistents.

Segons les enquestes als usua-ris, el , dels enoturistes pro-cedien de les comarques gironi-nes. També en destaca la partici-

pació de veïns de Figueres i altreslocalitats de l’Alt i el Baix Empordà.En total es van registrar partici-pants de més d’un centenar de lo-calitats catalanes.

El 85% el considera «molt bo»Pel que fa al perfil del visitant, el, feia les activitats amb pa-rella; el ,, amb amics, il’,, amb la família. Per fran-ges d’edat, els adults d’entre i

anys han representat el , delsparticipants, seguits pel grup depúblic d’entre i anys, amb el,. De l’enquesta, destaca l’ele-vat grau de satisfacció del públicassistent, amb una valoració moltbona per part del , dels usua-ris, i bona pel ,. L’informetambé recull que tres de cada qua-tre usuaris es van quedar a menjara la zona, i un de cada cinc va per-noctar a la Costa Brava.

REDACCIÓ FIGUERES

El Vívid tanca la millor edicióamb més del 90% d’ocupacióL’esdeveniment oferia unes cinquanta activitats relacionades amb el vi

XÈNIA GASULL

Un grup amb mobilitat reduïda va visitar el celler la Vinyeta.

EMPORDÀ DIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2019 23

ECONOMIAACTUALITAT

L’onzena edició dels PremisEmprenedors Alt Empordà tancaaquest dimecres el termini de pre-sentació de candidatures per a lescategories a la Innovació i a la In-novació Turística, que s’estrenaaquest any per distingir l’empre-sari o empresària que hagi estatcapaç d’innovar en producte, ser-vei o processos en el sector turis-me.

De moment, el d’abril passatva ser el darrer dia per a presentarcandidatures a la resta de catego-ries. Així, es varen rebre deu pro-postes per al Premi Emprenedor,que reconeix projectes que supo-sin la creació d’una nova empre-sa, i sis al Premi a la millor idea denegoci, proposada per estudiantsdels INS de la comarca. El jurat, in-tegrant per les entitats organitza-dores, proposarà la candidatura al

Premi Jove Empresari, que reco-neix iniciatives promogudes perempresaris empordanesos me-nors de anys. Els guardons eslliuraran el de maig en un actepúblic al castell de Sant Ferran deFigueres.

Els premis són organitzats pelsajuntaments de Figueres i Roses,el Consell Comarcal de l’Alt Em-pordà, l’Associació d’Empresarisi Emprenedors de Girona (AEEG),el Fòrum Imagina i el SETMANARI

DE L’ALT EMPORDÀ. I compten ambel suport de la Generalitat de Ca-talunya, la Diputació de Girona,Catalunya Emprèn, la UE FonsSocial Europeu i el Servei Educa-tiu de l’Alt Empordà.

REDACCIÓ FIGUERES

Els Premis Emprenedorsde l’Alt Empordà rebenles últimes candidaturesEls guardons arriben al’onzena edició plenamentconsolidats i amb un ampli bagatge al darrere

La novetat de la convocatòriad’enguany és l’estrena de la categoria a la Innovació Turística

Les distincions es lliuraran el pròxim 17 de maig en unacte públic que tindrà lloc al castell de Sant Ferran

Diputació de+Girona

El curs El flaneur a la finestra, de laFundació Fita, ofereix demà a Girona(Casa de Cultura, 19 h) la conferència«Cap a on va l’‘Homo sapiens’» a càrrecdel biòleg Jochen Scheerer

És «sapiens», l’«Homo sapiens»?Els humans pensem que som diferents

de les altres espècies de la terra perquèsom més intel·ligents. Però això depèn dela definició d’intel·ligència. Som capaçosde construir coets i bombes atòmiques,cosa que requereix cert tipus d’intel·li-gència, però no sé si això és gaire útil pera la supervivència de l’espècie.

Així, som estúpids?Com a espècie som intel·ligents, per

això existim. Però creiem que som mésintel·ligents que totes les altres espèciesde la terra, i no ho som. Som una entre al-tres. Un dels problemes que tenim és queens pensem que som observadors, i aixòés mentida: formem part de l’ecosistema,no som uns espectadors.

Què diria el planeta si pogués parlar?Som una espècie molt jove, el planeta

encara no sap on arribarem, no té ambqui comparar-nos. L’Homo sapiens té no-més . anys, encara estem creixent.Però crec que el planeta ens diria queamb el nostre comportament afectemmoltes altres espècies. Les altres espèciesafecten el seu entorn, però nosaltres, amés a moltes altres.

Per què?Perquè consumim massa recursos. Per

exemple, el nostre consum d’aigua és de- litres al dia. Però en veritat en consu-mim una mitjana diària de litres. I aMèxic, litres. Les altres espècies con-sumeixen el que necessiten per beure, ipunt.

Es desplaça en cotxe o en bicicleta?Depèn on vaig (riu). En tren, en avió,

en cotxe, en bicicleta, caminant si puc...Ja que som al planeta, hem d’acceptar quel’estem afectant. La qüestió és si podemcontrolar aquesta afectació.

I podem?De moment sembla que estem atra-

pats en el nostre sistema econòmic i so-cial. Hi ha canvis que sabem que estarienbé però no podem fer-los. Si de moment

la gent prefereix les reunions presencials,haig de viatjar per fer la feina. Si en un fu-tur ho puc fer per videoconferència, nonecessitaré conduir.

No ha de ser fàcil, canviar d’hàbits.Estem atrapats en un sistema més rígid

del que pensem. De canvi climàtic en par-lem des de fa generacions, i no arribemni de bon tros als objectius que ens pro-posem. Per exemple: s’al·lega que si esdeixen de fabricar bosses de plàstic, esperdran milions de llocs de treball. Sónles incongruències de l’ésser humà.

No podem fer res, per tant?Ja hem demostrat que podem canviar

coses. Anys enrere la pluja àcida va acabaramb molts boscos. Això va fer regular mi-llor les indústries tèrmiques, i el proble-ma ja no existeix. El mateix va passar ambel forat a la capa d’ozó, que es van prendremesures i la seva mida està disminuint.

És vostè un optimista?En certa manera, sí. Però la gran massa

d’informació que tenim, ens impedeix fo-calitzar en el fet important. Per exemple,encara hi ha gent que dubta que el canviclimàtic és real i causat per l’home. Aixòdificulta que es prenguin mesures, sobre-tot si són impopulars. Hem d’actuar depressa, no ens podem permetre anysmés per admetre que som els causants

del canvi climàtic.Nous líders com Trump i Bolsonaro

permeten ser optimistes?El fenomen Trump permet ser opti-

mistes. Demostra que una persona ambfortes conviccions pot tenir influència alplaneta. Només que hauria de ser algúamb idees diferents d’en Trump (riu). Hiha països que han prohibit l’ús de bossesde plàstic, que no és el pitjor problema

que tenim però és l’exemple que es podenemprendre mesures. I no ha sigut Suèciani Dinamarca ni Alemanya.

Qui ha sigut?Ruanda. Després de la guerra ha sorgit

un govern jove amb noves idees. Això de-mostra que hi pot haver canvis polítics.Però s’ha de tenir coratge, no es pot con-sultar els . milions de persones de laTerra, no hi arribarem a temps.

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

R

P

P

R

P

R

P

R P

R P

R

«ElfenomenTrumppermet seroptimistes»

BIÒLEG

Jochen Scheerer

CONTRACORRENT Albert

Soler

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

2 4 7 2 4

www.diaridegirona.catDdG

DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

RECICLEU-ME

7 de maig de 2019

ENGANXIAQUEST CUPÓA LA SEVACARTILLA

jamargant - 07/05/2019 07:55 - 79.157.157.9

VARIACIÓ RESPECTE ALMES ANTERIOR

21

EVOLUCIÓ D’AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL

RAI

1.524

SUBSIDI

11.780

EL MERCAT LABORAL A LES COMARQUES GIRONINESNOMBRE D’ATURATS REGISTRATS A LES OFICINES DE TREBALL DE LA GENERALITAT EL MES D’ABRIL

-1.652La xifra d’aturats es redueix un

4,57% respecte a l’any passat

MARÇ ABRIL

VARIACIÓ MARÇ

91.518

TEMPORALS

22.787

ATURATS A ESPANYAABRIL 2019

3.163.566

VARIACIÓ MARÇ

14.142

ATURATS A CATALUNYAABRIL 2019

381.598

INDEFINITS

4.463

ATURATS (TOTAL I PER SECTORS) I EVOLUCIÓ DE LA COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL

327.883317.054

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019

60.000

58.000

56.000

54.000

52.000

50.000

48.000

46.000

44.000

42.000

40.000

38.000

36.000

34.000

32.000

30.000

28.000

26.000

24.000

22.000

20.000

18.000

46.266

26.743

20.572

55.391 54.99757.443

54.859

49.973

59.009

TOTAL ATURATS A GIRONA

35.11

7,95%EL MES ACTUAL I VARIACIÓRESPECTE AL MES DE MARÇ

SERVEIS

24.694

CONSTRUCCIÓ

3.207

INDÚSTRIA

3.619

CONTRACTES

27.250

26,64 %EL MES ACTUAL I VARIACIÓ

MENSUAL

HOMES

15.556

DONES

19.555

BENEFICIARIS DEPRESTACIONS

26.838DADA DEL MES DE MARÇ

PENSIÓ CONTRIBUTIVA

13.533

AGRICULTURA

1.176

VARIACIÓ RESPECTE ALMES ANTERIOR

2.852

VARIACIÓ RESPECTE ALMES ANTERIOR

55

VARIACIÓ RESPECTE AL MESANTERIOR

91

Font: Ministeri de Trenall, Migracions i Seguretat Social. DdG

44.574

38.64636.793 35.011

Les comarques gironines van re-gistrar la millor dada d’atur en unmes d’abril des de . L'aturcomptabilitzat a les comarques gi-ronines va tancar l'abril en .persones, un descens de . tre-balladors respecte a les dades delmarç, segons les xifres publicadespel Ministeri de Treball, Migra-cions i Seguretat Social. Això su-posa una caiguda del , res-pecte als aturats registrats al març,i un , menys, . persones,respecte a l'abril del . Del totald'aturats a Girona, . són ho-mes i . són dones. El gruix dela reducció dels aturats a la demar-cació és al sector serveis, amb undescens de . persones, seguitde la construcció (-), la indústria(-), l'agricultura (-) i els queno tenien feina anterior (-). Pelque fa a la contractació, a l'abril esvan registrar a les comarques giro-nines . contractes nous de fei-na, un , més que al març perl'efecte de la Setmana Santa.

Pel que fa a l’atur registrat a Ca-talunya, va baixar de . perso-nes a l'abril en relació amb el marçi el mes es va tancar amb .desocupats, xifra que representaun descens del , intermensu-al, segons ha informat aquest di-lluns el Ministeri de Treball i Segu-retat Social. En comparació ambel mateix mes de l'any passat, l'atur

ACN/DdG GIRONA

l'atur registrat va caure en .persones, un , menys, segonsles dades del Ministeri.

A Tarragona la baixada va serd'un , (.) d'aturats me-nys que al març, fins als .. Entermes anuals, l'atur va caure en. persones, xifra que suposaun descens del ,, el més des-tacat de les quatre demarcacions.

Per últim, a la demarcació deLleida l'atur va baixar en , un, fins als .. Pel que fa ala comparació amb l'abril de l'anypassat, el descens va ser de .persones, un , menys.

Puja el nombre de contractes Pel que fa al nombre de contractes,a Catalunya se'n van signar., cosa que representa unincrement de . respecte almarç, és a dir, un , més, men-tre que en comparació amb el ma-teix mes del , l'augment va serde ., un , més.

Del total, . contractes vanser indefinits i ., temporals.Respecte als indefinits, es va regis-trar un descens del , en com-paració amb el març i d'un ,en termes anuals. Pel que fa alscontractes temporals, van créixerun , respecte a aquest març(+.) i un ,(.) res-pecte al març del .

Durant el mes d'abril, l'afiliacióa la Seguretat Social va augmentarun , en relació amb el mesanterior, concretament en .persones fins a situar la xifra totalen ... Si es compara ambel mateix mes de l'any, es va regis-trar un augment del ,(.).

Per règims, .. personespertanyien al règim general,. autònoms, . estaveninclosos en el règim del mar i unapersona en el del carbó.

Al conjunt de l'Estat, es va se guirla mateixa tendència, amb incre-ments del , en termes men-suals, concretament . per-sones, i d'un , en comparacióamb el mateix mes de l'any passat(. persones més). El nom-bre total d'afiliats va ser de.. persones.

Es compten 5.732contractes nous defeina l'últim mes, un26,64% més que almarç per l'efectede la Setmana Santa

Girona registra la millor dadad’atur a l’abril en 11 anys

va caure en . persones, un, menys. Tot i que la caigudaés major que la de l'abril de l'anypassat, és menor que la de l'abrildel , en què també s'incloïa laSetmana Santa i quan la reduccióva ser del ,. . Pel que fa al con-junt de l'Estat, l'atur es va reduir al'abril en . persones, un, menys respecte al març,mentre que en relació amb el ma-teix mes de l'any passat el descensva ser del ,, concretament en. persones. El nombre dedesocupats es va situar en...Per sectors d'activitat, dels .

aturats que hi havia el mes passata Catalunya, . (-) eren delsector de l'agricultura, , (-) de la indústria, . (-) dela construcció, . (-.)del sector serveis i . (-) notenien una feina anterior.

D'altra banda, del total de des-ocupats a Catalunya, . erenhomes i . eren dones. D'a-quests, . eren menors de ,dels quals . eren homes i. eren dones.

Al conjunt de l'Estat, el nombrede desocupats es va situar en.., xifra que suposa undescens del , respecte al

març, un total de . personesen xifres absolutes. Pel que fa a lavariació respecte al mateix mes del, es van registrar . atu-rats menys, xifra que representaun descens del ,.

Les millors xifres a GironaPer demarcacions, l'atur cau en to-tes i és Girona la que registra unmajor descens. Per contra, el me-nor descens intermensual es vaproduir a la demarcació de Barce-lona, amb un , menys, con-cretament en . persones me-nys, fins als . aturats. Encomparació amb el març del ,

PELS SINDICATS, la caigudaés estacional

Els sindicats CCOO i UGT deCatalunya van valorar que lacaiguda de l'atur registrada al'abril és estacional i està lli-gada amb la Setmana Santa, ivan criticar al seu torn la con-tractació temporal vinculada.Així, UGT va alertar que el86% dels contractes van sertemporals i el 80% del sectorserveis, mentre que CCOO vaapuntar que hi ha un mercatde treball «feble i estacional»amb un sector serveis que ge-nera «ocupació precària i queafecta especialment el jo-vent».

Diari de GironaDIMARTS, 7 DE MAIG DE 201924

ECONOMIA economia@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 07/05/2019 07:55 - 79.157.157.9

EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 DE MAIG DEL 201910 | Nacional |

A poques setmanes de leseleccions municipals, l’ac-te d’homenatge a alcaldes ialcaldesses que va organit-zar ahir a El Born Centrede Cultura i Memòria deBarcelona la plataformade comunicació Alcal-des.eu va servir per donarvalor al paper clau i trans-formador del municipalis-me. En un dinar amb 150persones i al qual van as-sistir batlles de tots colorsi ideologies, es van volerdeixar de banda les pug-nes ideològiques i es va ferun parèntesi premeditaten la campanya electoralper apoderar la tasca delmón local. Aquest missat-ge, la idea que “ha arribatl’hora del municipalisme”,que moltes de les cosesque passin al país depen-dran del que passi als po-bles i ciutats, va quedar es-pecialment clara en el dis-curs de cloenda del conse-ller d’Interior, MiquelBuch. “Catalunya serà no-més el que els catalans vul-guin que sigui”, va dirBuch, per assegurar a con-tinuació que “el municipa-lisme del futur serà el queels alcaldes vulguin que si-gui” i, per tant, que el quecal fer és “debatre molt,discutir molt perquè elmunicipalisme és una pe-ça indispensable per tenirun país millor”.

Buch va agrair la feinafeta fins ara, però va insis-tir que 40 anys després deles primeres eleccions de-mocràtiques, És “l’hora demirar més enllà” i que els

ajuntaments no es confor-min només “amb la marcade la proximitat”, quandurant aquestes quatredècades: “Hem transfor-mat pobles i ciutats, hemacostat els serveis a la ciu-tadania, assumint fins itot un 30% dels anome-nats serveis impropis.”Buch va tenir paraules dereconeixement i agraï-ment a les “milers de per-sones que, independent-ment de pensar diferent,han deixat de banda feina,família i estones d’oci per-què el que els uneix és la

voluntat de servei a la ciu-tadania”. Buch va parlard’orgull “per la feina feta” iels va animar a afrontar elfutur pensant precisa-ment en tot el que ja hanaconseguit.

El president de l’Asso-ciació Catalana de Munici-pis, David Saldoni, tambéva insistir en el papertransformador del muni-cipalisme. Entre els home-natjats d’ahir hi havia Va-lentí Riera, alcalde d’Agui-lar de la Segarra (Bages), ique aquest any no es pre-senta a la reelecció des-prés d’ocupar el càrrec desde l’any 1979. Saldoni vavoler agrair especialmentla seva aportació, i la detants altres que “fa moltsanys que es dediquen alservei públic” i que, en pa-

raules de Saldoni: “Sóngent que formen una ane-lla més de la cadena demo-cràtica de cada un delsseus municipis.” I unaanella que “forma partd’un país que el que vol éspoder escollir els seus re-presentants per poderconstruir pobles i ciutatsde qualitat”.

Saldoni va dedicar unapart del seu discurs al re-coneixement dels alcaldesque fa anys que treballen,però també a la gent quearriba ara, a “tota aquellagent que seran regidors,alcaldes i alcaldesses delsajuntaments de Catalu-nya” i als quals cal expli-car, va subratllar, que“som aquí per intentarconstruir quelcom mésque la individualitat de ca-da un dels pobles i ciu-tats”, perquè, tot i que ca-dascú té uns reptes propis,uns objectius propis, “elque cal és reivindicar la fei-na de la col·lectivitat”.

En aquest sentit, Saldo-ni va destacar la impor-tància de la tasca d’Alcal-des.eu, una plataformades de la qual és possibletambé “pensar el futur”,“imaginar com ha de ser elmunicipalisme del futur,que ben segur –va desta-car– ens reclamarà a totsplegats el treball conjunt,l’esforç compartit, treba-llar amb complicitat ambaltres pobles”. Perquè Ca-talunya, va insistir Saldo-ni, “és un país petit, ambdiversitats municipalsmolt àmplies, però que, sisabem trobar les siner-gies, podem fer grans co-ses”.

En la mateixa línia dereconeixement de la tascatransformadora es va pro-nunciar el president de laFederació Catalana deMunicipis, Xavier Amor,que va apuntar que, des-prés de 40 anys de “trans-formació”, ara cal energia iforça “per afrontar els rep-tes que venen”. En un mo-ment que Amor va definirde “convuls”, el presidentde la FMC va repassar les“diferents revolucions”que s’han fet en aquestesquatre dècades –la demo-cràtica, la dels serveis, la

dels equipaments i la delbenestar– i va demanar“compromís” per afrontarla revolució pendent queés, a parer seu, la de “laconvivència i la igualtat”.

Els alcaldes homenat-jats ahir van ser Josep Po-blet (Vila-seca i presidentde la Diputació de Tarra-gona), Miquel Arisa (Cen-telles), Josep Maria Coro-minas (Olot), Joan CostaPlanes (Rajadell), MartaFelip (Figueres), AndreuFrancisco (Alella), ValentíRiera (Aguilar de Segar-ra), Teresa Padrós (PalauSolità i Plegamans), Mire-ia Solsona (Matadepera),Marc Prat (Ribes de Fre-ser), Jordi San José (SantFeliu de Llobregat) i LluísTejedor (el Prat de Llobre-gat). ■

a El conseller d’Interior, Miquel Buch, agraeix la feina “transformadora” delmunicipalisme i l’encoratja a continuar construint el futur a Alcaldes.eu celebraun dinar homenatge amb batlles de tot Catalunya a El Born de Barcelona

Els alcaldes,clau per a un“país millor”

Virtudes PérezBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El món local noha de tenir unpaper subsidiari.Ha d’intervenir”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Cal construirquelcom més quela individualitatde cada poble”

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2019

La dotzena d’alcaldes que vanser homenatjats ahir repre-sentaven tots aquells queaquest any han anunciat queabandonaran l’activitat muni-cipal quan acabi aquest man-dat. Per a molts, especial-ment els que hi han estat bo-na part de la seva vida, no haestat una decisió fàcil. Ho vaexplicar Josep Poblet, alcaldede Vila-seca durant 32 anys ipresident de la Diputació deTarragona: “És una sensacióestranya, sents un cert verti-gen, són unes hores emotivesi difícils...”, confessava Poblet,per afirmar amb rotunditat:“Costa més sortir que entrar.”En el seu cas, el que ha passatés que ha sentit “un petit re-llotge interior” que li ha ditque “potser ja és l’hora de ferpas”. A d’altres, com és el casde Valentí Riera, d’Aguilar dela Segarra, el rellotge l’ha avi-sat quan feia 40 anys queocupava el càrrec. Ahir tambéva ser un dia emotiu per a ell.

“He estat feliç fent el que hefet, he fet el que la conscièn-cia m’ha dictat”, resumia Po-blet, que va desitjar a la gentque arriba ara al municipalis-me que algun dia també pu-guin dir que “han estat feliçosamb la feina per a la qual hanestat escollits”.

Un altre dels alcaldes queho deixa aquest any és LluísTejedor, que lidera l’Ajunta-ment del Prat de Llobregatdes de l’any 1982. Ahir, Teje-dor va fer un discurs en la ma-teixa línia d’apoderament delmunicipalisme. Primer vaagrair l’experiència viscudaperquè “no hi ha cap privilegimés important que ser alcal-de de la teva ciutat si l’esti-mes i tens vocació de serveipúblic”. Però de seguida vaparlar amb la mirada posadaen el futur. Va recordar que enl’últim congrés municipalistaja es va acordar que “Catalu-nya es fa dia a dia, barri a bar-ri, ciutat a ciutat”, i en aquest

sentit va assenyalar que “unpaís de qualitat necessita unmunicipalisme de qualitat”. Iper Tejedor, com per la majo-ria dels alcaldes presents ahira l’acte d’El Born, aquest ti-pus de municipalisme és elque ha de poder donar res-postes a necessitats bàsi-ques dels ciutadans, com sónla formació i educació, la feinai l’habitatge. “Jo no conceboque el món local tingui un pa-per subsidiari en relació ambaquestes necessitats. No hade delegar, ha de voler inter-venir per garantir els dretsdels ciutadans.”

La jornada d’ahir va servirtambé per agrair la “saviesa iintel·ligència”, “l’atenció i vigi-lància les 24 hores del dia” i elfoment de la “pau i la convi-vència” dels alcaldes i alcal-desses del Catalunya, tal comva indicar en la presentacióde l’acte Joan Sala, presidentdel donsell assessor d’Alcal-des.eu,

Foto de família dels alcaldes homenatjats. A baix, unmoment del dinar celebrat a El Born i, a la dreta, l’alcaldedel Prat de Llobregat parlant amb el conseller Buch■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Josep Poblet: “És més difícil sortir que entrar”

EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 DE MAIG DEL 201938 | Europa - Món |

816563-1208947Q

Un milió d’espècies ani-mals i vegetals, una de ca-da quatre, estan en riscd’extinció, moltes en lespròximes dècades, tretque hi hagi un canvi radi-cal en els mètodes de pro-ducció i consum, segonsadverteix l’informe globalsobre biodiversitat de mésenvergadura que s’ha fet

mai. Es tracta de l’anàliside la Plataforma Intergo-vernamental en Biodiver-sitat i Serveis Ecosistè-mics (IPBES), presentatahir a la seu de la Unesco, aParís, que remarca la res-ponsabilitat humana en lasituació.

L’estudi assenyala coma principals responsablesde la situació els canvis enl’ús de la terra i el mar il’explotació directa de

certs organismes per partdels humans. També posael focus en el canvi climà-tic, la contaminació i lesespècies exòtiques invaso-res, uns factors combinatsque han provocat que la ta-xa d’extinció actual siguija “entre desenes i cente-nars de vegades més altaque la mitjana dels últimsdeu milions d’anys”.

Experts de cinquantapaïsos han treballat du-

rant tres anys en aquestaradiografia del planeta enles últimes cinc dècades,que ofereix un diagnòsticfosc sobre l’impacte deldesenvolupament econò-mic en la natura i en les se-ves prop de vuit milionsd’espècies. L’estudi xifraen almenys 680 el nombred’espècies de vertebratsque han desaparegut desdel segle XVI i estan en pe-rill d’extinció, més d’un40% de les espècies d’amfi-bis, un 33% dels esculls decoral i més d’un terç delsmamífers marins. Una es-timació provisional situaen un 10% el percentatged’espècies d’insectes ame-naçades.

Entre el 1980 i el 2000es van perdre a més 100milions d’hectàrees debosc tropical, principal-ment per dedicar-lo acriança de bestiar a l’Amè-rica Llatina i a plantacionsal sud-est asiàtic, la majo-ria, d’oli de palma.

Convenció del 2020L’estudi, el primer inter-governamental d’aquestabast, veu inviable que escompleixin els objectiusmundials de biodiversitatfixats per al període 2011-2020, però els seus autorsconfien que serveixi com abase de la convenció del’any que ve sobre biodi-versitat que l’ONU farà a laXina.

Els científics creuenque encara es pot revertirla situació si es comencena prendre de seguida me-sures com ara establirquotes efectives de pesca iàrees marines protegides,promoure pràctiques queredueixin l’erosió del sòl iuna agricultura sosteni-ble, aprofitar el coneixe-ment mediambiental deles comunitats indígenes imodificar polítiques desubvenció nefastes per a lapreservació de la biodiver-sitat al món. ■

RedaccióPARÍS

a Un estudi presentat a la Unesco culpa l’home de l’explotació d’organismes, la contaminació i elcanvi climàtic a L’informe insta a prendre mesures immediates per preservar la biodiversitat

Un milió d’espècies animalsi vegetals, en risc d’extinció

Espècies en perill d’extinció

Taurons i mamífers marins

Amfibis

Mamífers

Coníferes

Ocells

Esculls de corall

Crustacis

ó Percentatge d’espècies d'aquest tipus en perill

40%

34%

33%

31%

27%

25%

14%

FONT: LLISTA VERMELLA D'ESPÈCIES AMENAÇADES DE LA UNIÓ INTERNACIONAL PER A LA CONSERVACIÓ DE LA NATURA / GRÀFIC: EL PUNT AVUIFONT: LLISTA VERMELLA D'ESPÈCIES AMENAÇADES DE LA UNIÓ INTERNACIONAL PER A LA CONSERVACIÓ DE LA NATURA / GRÀFIC: EL PUNT AVUI

El comissari europeu de MediAmbient, Karmenu Vella, vaanunciar ahir que la ComissióEuropea (CE) adoptarà “enbreu noves orientacions so-bre la integració dels serveisdels ecosistemes en la presade decisions i en la infraes-tructura verda”. Vella hi vaafegir que les noves mesures

generaran “beneficis per a lasalut i els mitjans de vida deles persones” i “crearan opor-tunitats de desenvolupamenteconòmic, especialment perals grups socials més vulne-rables”. Una enquesta de laCE assenyala que un 96%dels europeus veu necessariprotegir el medi ambient.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mesures de la Comissió Europea

Fins a 5.939.296 ampo-lles. Aquesta és la xifra rè-cord de vendes de la Deno-minació d’Origen Empor-dà assolida l’any passat. Estracta d’una xifra d’ampo-lles venudes arreu del móni representa un incrementdel 6% respecte a l’any an-terior. L’augment de ven-des s’ha registrat sobretota Catalunya, on han cres-cut un 9%, segons dadesfacilitades ahir per la DO.

“Ho valorem molt posi-tivament. Són unes dadesque ens acosten a aquestaxifra màgica que són elssis milions”, afirmava ahirel president de la DO Em-pordà, Xavier Albertí, quereconeixia que el creixe-ment ha estat sobretot almercat català i gironí,“que és el que funciona mi-llor”. Les dades del 2018confirmen, segons la DO,la tendència a l’alça en lacomercialització dels vinsempordanesos dels dar-rers anys, una tendènciaque s’ha registrat en ladarrera dècada amb incre-ments continus. Així, enels darrers cinc anysaquest augment s’ha si-tuat en el 22,92%, respec-te als 4,8 milions d’ampo-lles comercialitzades el2013. Els bons resultatsde l’any passat represen-ten, segons la DO, una no-va fita per als cellers em-pordanesos, que conti-nuen millorant els resul-tats.

Sobre la tipologia del vi,el negre és la varietat més

venuda, amb 3,3 milionsd’ampolles, pràcticamentla mateixa quantitat quel’any anterior. El seguei-xen els vins blancs, amb unincrement del 14% respec-te a l’any anterior, i sobre-tot, l’increment més alt haestat en el vi rosat, amb un19% i un total de 863.113ampolles comercialitza-des. Pel que fa als vins dol-ços, es mantenen amb

100.000 unitats venudes.En referència als mer-

cats, el gironí és el que con-tinua concentrant la majo-ria de les vendes de la deno-minació, amb un 44% deltotal, seguit del de la restade Catalunya amb un 32%.Després hi ha el mateixpercentatge de vendes al

celler i en les exportacions,un 11%. Finalment, hi haun 2% de vendes a l’Estatespanyol.

“L’aposta per treballarla proximitat primer és elque funciona millor. Tam-bé ens agradaria créixermés en exportació, però ai-xò és més complex”, hi vaafegir Albertí, que explicael creixement a Catalunyaper la conjuntura favora-ble de recuperar els vinsautòctons en detrimentdels vins de llocs més allu-nyats. El mercat gironí–que inclou una poblacióflotant important– és en-cara el consumidor princi-pal dels vins empordane-sos, però des de la DO es té

interès per estendre’s mésal mercat de tot Catalunya,tant pel que fa a volum coma prestigi.

ExportacióPel que fa a l’11% destinata l’exportació, es tracta de637.078 ampolles que hananat a parar fora durantaquest últim any. Els prin-cipals països importadorsde vins empordanesos sónSuïssa, els Estats Units,Alemanya, el Canadà, elsPaïsos Baixos, Bèlgica, laXina, França, el RegneUnit i Andorra. En total,els cellers empordanesosexporten els seus vins aprop d’una cinquantenade països. ■

Ure ComasGIRONA

La DO Empordà tanca unany rècord de vendesCREIXEMENT · Les vendes delscellers empordanesos creixen un 9% atot Catalunya, amb una especialdemanda del vi rosat XIFRES · Esvenen gairebé sis milions d’ampolles

Pel que fa a aquest any, la DOEmpordà va tancar al novem-bre una de les millors vere-mes de la dècada. Els cellersempordanesos van collir du-rant els darrers mesos un to-tal de 9,7 milions de quilos deraïm. Aquesta quantitat re-presenta un augment del12% respecte a la verema del2017 i un increment del 13%en comparació amb la mitja-na de la darrera dècada. Lesvarietats autòctones van serles més abundants, amb mésdel 70% de la producció to-tal. Les garnatxes negra,blanca i roja van ser les més

majoritàries i representen el33,9% de tota la producció,mentre que la carinyena osamsó suposa el 18% del to-tal collit.

La DO Empordà represen-ta una superfície d’aproxima-dament 2.000 hectàrees,amb 287 viticultors i 51 ce-llers inscrits. La Denominaciód’Origen Empordà-CostaBrava va veure la llum el 1975,aprovada pel Ministeri d’Agri-cultura. Anys més tard, el2006, es va aprovar la novareglamentació de la DOadaptant-se a la llei d’ordena-ció vitivinícola catalana.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una verema excel·lent

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’increment mésalt ha estat en elvi rosat, amb un19%

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“L’aposta pertreballar la proximitatprimer és el quefunciona millor”Xavier AlbertíPRESIDENT DE LA DENOMINACIÓD’ORIGEN EMPORDÀ

“Ho valorem moltpositivament. Ensacostem a aquestaxifra màgica que sónels sis milions”

Balanç

EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 DE MAIG DEL 201924 |

Comarques Gironines

11%de les vendes corresponena l’exportació a païsosde fora de l’Estatespanyol.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

L’aposta dels cellers em-pordanesos d’oferir vinsde qualitat amb personali-tat pròpia, segons la DO,ha estat un dels factorsque més han contribuït al’augment de vendes delsdarrers anys. Un exemplede la millora qualitativa ésl’augment dels guardons ireconeixements; destacael bon resultat obtingut re-centment pels vins de laDO en el concurs Grena-ches du monde, que es vacelebrar a Perpinyà el mespassat. En aquest, els vinsempordanesos van acon-seguir un total de setzemedalles, onze de les qualsd’or i cinc de plata, que vananar repartides a vinsd’una desena de cellers.Són resultats que tambésuperen les dades del2018, en què van obtenironze medalles. De fet, laDO Empordà figura entreles denominacions quehan aconseguit més guar-dons en aquesta setenaedició del concurs.

Un altre exemple sóntambé les bones puntua-cions que assoliran elsvins empordanesos en lanova Guía Peñín, segonsva difondre fa uns dies

3,3milions d’ampollesvenudes són de vi negre,que és la varietat mésvenuda.

5,9milions d’ampolles van ven-dre els cellers empordanesosdurant l’any passat. Un incre-ment d’un 6% en un any.

durant la visita a l’Em-pordà el tastador de laguia per valorar 220vins. Aquest tastador java avançar que mésd’una norantenad’aquests vins assoliranl’excel·lent, de maneraque serà la primera vega-

da en la història que elscellers de la DO supera-ran els 90 vins ambaquesta qualificació. Se-gons va avançar el tasta-dor, els negres de les co-llites 2015 i 2016 són elque obtenen puntua-cions més altes. ■

U.C.GIRONA

La qualitat, reconegudaen concursos i guies

Tast de vins de la DO a càrrec de la Guía Peñín ■ E. CARRERA

Inici de la veremade la DO Empordà,el setembre passat■ M. LLADÓ

EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2019 | Comarques Gironines | 25

S’imposa el sentitcomú a les marines

L’APUNT tes, que ara, 10 anys després, es comença a concretar.Ha tardat uns 10 anys, però tot indica que compleix lesexpectatives: els afectats recuperen tranquil·litat i te-nen la continuïtat de les seves propietats garantida.Sembla que s’ha imposat el sentit comú. A veure sin’aprenem de cara al futur; és preferible que quan esfa una llei es pensi primer si serà aplicable o no.Esteve Carrera

El 2008 l’Estat va esvalotar veïns i propietaris de lesmarines d’Empuriabrava, a Castelló d’Empúries i San-ta Margarida, a Roses. L’intent de plasmar sobre el ter-reny una llei de costes i uns límits entre domini privat idomini públic que haurien amputat les propietats i lesfinques construïdes vora els canals era inaplicable. Taninaplicable que es va haver de fer una nova llei de cos-

1177

11-1

1645

26®

PLACES DISPONIBLES TANT DE RESIDÈNCIA COM DE CENTRE DE DIA. On som?

La residència està situada al centre del poble, a on es troben els comerços, just al costat de l’església.

Què oferim?Totes les instal·lacions de la Residència i el Centre de dia ofereixen el màxim confort i qualitat als residents. Cal Botó és una

antiga casa pairal remodelada i la casa adjacent, can Serra, és una casa moderna que ha estat construïda recentmentamb els estàndards més alts del mercat.

Disposem d’un gran equip de professionalsMetge, Infermera, Fisioterapeuta, Educador social, Psicòloga, Treballadora social, Auxiliars de geriatria, Cuiners i equip

de mantenimentDisposem de places privades lliures...

Per a més informació:Plaça de Dalt, 1 - 43365 Alforja – Tel. 977 81 60 21

www.casalavisalforja.org i Facebook: Fundació Casal dels Avis d’Alforja

FUNDACIÓ PRIVADA CASAL DELS AVIS D’ALFORJA

De 1990 a 2015, 25 anys cuidant les persones gransamb excel·lència, millorant cada dia.

FUNDACIÓ PRIVADA CASAL DELS AVIS D’ALFORJA

De 1990 a 2015, 25 anys cuidant les persones gransamb excel·lència, millorant cada dia.

1788

01-1

2093

32Q

DdG FIGUERES

■L’Ajuntament de Figueres ha co-mençat els treballs per a l’adequa-ció de l’antic camp de futbol delFar com a espai d’aparcament. Lesobres tenen un termini d’execucióde cinc mesos i suposaran la crea-ció de places a prop del centrehistòric.

L’aparcament se situa a l’avin-guda Vilallonga amb carrer Fard’Empordà, a uns deu minuts dela Rambla de Figueres.

Els terrenys són de particulars

i l’Ajuntament va decidir llogar-losper convertir-los en un espai d’es-tacionament dissuasiu.

La proposta va ser inicialmentcriticada per ERC, que teniaaquest terreny dins els solars ambels quals es negociava des de laComissió d’Espais Buits.

Però el govern considera que ésun bon espai per ajudar a dina-mitzar el comerç del centre urbài, finalment, el desembre passat vaaprovar un conveni amb el pro-pietari, l’Asil Vilallonga. L'acord

amb la propietat inclou un conve-ni de lloguer per als propers deuanys amb un cost de prop de. euros anuals i un costd'arranjament de . euros.

El primer any serà gratuït esta-cionar-hi i a partir de llavors s’apli-carà un pagament tou. El cost se-ria de dos euros al dia. No tots elsgrups del consistori estavend’acord en el lloguer d’aquest so-lar. ERC considerva que era mas-sa car i Cs i PP van demanar quees fes pagar des del principi.

Figueres començales obres de l’aparcamenta l’antic camp de futbol Els treballs tenen un termini d’execució de cinc mesos i suposaran lacreació de 330 places d’estacionament gratuïtes a prop del centre

Les obres que s’estan portant a terme al solar que es convertirà en aparcament. AJUNTAMENT DE FIGUERES

DdG FIGUERES

■La Denominació d’Origen Em-pordà va assolir el un nou rè-cord de vendes. Els cellers empor-danesos van vendre l’any passatun total de .. ampolles atot el món, una xifra que represen-ta un increment del respecte al’any anterior amb un augment es-pecialment significatiu a Catalun-ya, amb un . El mercat gironícontinua concentrant la majoriade les vendes de la DO Empordà,amb un del total; seguit de laresta de Catalunya, amb un ;un a les exportacions, i un al-tre al celler.

En l’última dècada, les vendesdels cellers DO Empordà no hanparat de créixer amb incrementscontinus. Només en els últimscinc anys aquest augment s’ha si-tuat en el , respecte als ,milions d’ampolles comercialit-zades el . I l’any passat ho vancontinuar fent assolint la xifra rè-cord.

Per tipologia de vi, el negre con-tinua sent la varietat més venuda,amb , milions d’ampolles el, pràcticament la mateixaquantitat que l’any anterior. En se-gon lloc, els vins blancs, amb ,milions d’ampolles venudes i un

increment del . Els rosats hanpujat un les vendes amb. ampolles comercialitza-des. Els vins dolços es mantenenprop de les . unitats venu-des.

Exportats a 50 païsosAl llarg de l’any passat, .ampolles amb el logotip de la DOEmpordà es van destinar a l’ex-portació. Els principals importa-dors dels vins empordanesos sónSuïssa, Estats Units, Alemanya,Canadà, Països Baixos, Bèlgica,Xina, França, Regne Unit i An -dorra. En conjunt, els cellers ex-porten els seus vins a prop d’unacinquantena de països.

L’aposta dels cellers d’oferirvins de qualitat amb personalitatpròpia ha contribuït a l’augmentde vendes els últims anys.

L’últim exemple, segons hanremarcat des de la DO Empordà,ha estat el bon resultat obtingutpels vins en el concurs Grenachesdu Monde, que s’ha celebrat a Per-pinyà amb medalles, d’or i de plata.

La DO Empordà, a més, es tro-ba entre les denominacions quehan assolit més guardons enaquesta setena edició del concurs.

El mercat gironí és on la Denominació venmés, amb el 44% del total Els vins arribena una cinquantena de països de tot el món

La DO Empordàbat un rècordde vendes ambgairebé sis milionsd’ampolles

L’Alt Empordà

Diari de Girona DIMARTS, 7 DE MAIG DE 2019 17

CASTELLÓ D’EMPÚRIES va acollir aquest cap de setmana el festival LaVida Sin Límites, durant el qual es van portar a terme múltiples activitats perincrementar la consciència social respecte al col·lectiu de persones amb neces-sitats especials, els seus drets, i la inclusió social. S’havia de celebrar al passeigd’Empuriabrava però es va traslladar a la sala polivalent pel fort vent.

Festival per la inclusió socialAJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES

jamargant - 07/05/2019 07:55 - 79.157.157.9

L’Ajuntament de Girona esplanteja traslladar la Festa Majorde l’Strenes per les quiexes delsveïns pels sorolls i les aglomer-cions a la plaça Catalunya. El re-gidor de Cultura, Carles Ribas, vaadmetre ahir aquesta possibilitaten la presentació del balanç de l’e-dició d’aquest any del certamen,però sense avançar quin podriaser el nou emplaçament. En elmateix acte es va explicar que el del públic del Festival Strenesmenja en un restaurant de Gironaabans o després del concert quevan a veure. Així ho va detallar eldirector del Festival Strenes, XaviPascual, que va explicar que lesdades provenen d'una enquestatelemàtica feta als assistents alsconcerts de pagament. Pascual vaafirmar que la xifra revela l’impac-te econòmic del festival a la ciutati certifica que el públic no nomésve a Girona pel concert, sinó queaprofita l’oferta gastronòmica dela ciutat de l’Onyar i fa turisme.

L’Strenes ha rebut aquest any. persones, . de lesquals han assistit a concerts depagament. En total es van posar ala venda . entrades per aconcerts de pagament i se’n vanvendre prop del per cent. Elconcert inaugural d’Oques Gras-ses al terrat a la Rambla va tenir. persones.

A l’enquesta de l’Strenes, el pú-blic ha valorat «amb nota molt altao alta» els espais on es fan els con-certs, la sonoritat i l’atenció rebu-da. Segons Pascual, a més de l’ar-tista, aquests altres són també ele-ments atractius per al públic d’un

festival que ofereix concerts a lesescales de la Catedral, l’auditori dela Devesa, la pujada de Sant Martí,la plaça Catalunya o l’auditori dela Mercè.

Carles Ribas va valorar positi-vament la fusió de la música ambel patrimoni de la ciutat, i va apun-tar que un dels reptes que té la ciu-tat és «aconseguir que tots els jo-ves que van als concerts de l'Stre-nes després entrin en un museu».

El regidor no va confirmar quel’any vinent la Festa Major del’Strenes es tornarà a celebrar a laplaça de Catalunya, i va admetreque hi ha queixes dels veïns i queté al cap un canvi d’escenari queno va voler revelar. «Deixem pas-sar una setmana i mitja. Tenimuna proposta al cap. Estem crei-xent i ho hem de saber gestionar».

L’anomenada Festa Major del’Strenes se celebrava inicialment

a la zona de Sant Fèlix, un espaique tenia una capacitat per a unes. persones. Aquesta concen-tració de públic i el soroll de l’ac-tivitat ja va desencadenar les quei-xes dels veïns. D’allà es va fer el saltfins a la plaça de Catalunya, espaimés ampli, amb una capacitat pera . i fins i tot . persones,segons el regidor. Si bé aquest anyla del divendres va ser una nit flui-xa, per la pluja caiguda durant tot

el dia, el dissabte hi va haver unaconcentració de gent de rècord,cosa que ha tornat a generar pro-testes veïnals. El regidor va apun-tar que aquest creixement imposaun canvi d’escenari, sense especi-ficar més.

Per la seva part, Xavi Pascual vaafirmar que l’Strenes, festival queté «un rol de prescripció», ha decontinuar creixent, però «en qua-litat, no en quantitat».

DANIEL BONAVENTURA/ACN GIRONA

Les queixes dels veïns pels sorolls i les aglomeracions a la plaça Catalunya serien el motiu del canviNou rècord d’espectadors amb 35.000 persones, 14.000 de les quals en els concerts de pagament

L’Ajuntament vol traslladar la FestaMajor de l’Strenes però no diu a on

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de GironaDIMARTS, 7 DE MAIG DE 201940

cultura.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

La banda blanenca Kids From Mars és la guanyadora de la segona edició del Premi Talent Gironí, un concurs entre di-ferents bandes musicals poc conegudes que toquen al festival. El premi els permetrà tornar a actuar a l’Strenes en elmoment que publiquin un disc nou. Òscar (veu, teclats i guitarra) i Roger (programació, bateria i veu), dos nois de 16anys, formen Kids From Mars. El seu estil d’indie-rock ja ha atrapat el públic. Els joves de Blanes, estudiants de músicaque es van conèixer per atzar, ja tenen mitja dotzena de temes propis i passat l’estiu publicaran el seu segon EP. «Moltesgràcies a l’Strenes per confiar en els joves en una activitat tan seriosa com és la música», va declarar ahir Roger.

Kids From Mars guanya el premi de la secció Talent Gironí

DANIEL BONAVENTURA

CARLES RIBAS:«Vaig a les llistes iespero repetir deregidor de Cultura»

El regidor de Cultura, Car-les Ribas, va remarcar ahirque l’Strenes és un dels festi-vals «estratègics» de Girona iel va posar com a exemple dela política cultural que volque es faci a la «ciutat de fes-tivals». Ribas va defensar lasubvenció que l’Ajuntamentdona a l’Strenes –«això estàbé», va dir–, i va deixar clarque aquesta línia és la que se-guirà imperant en el cas quel’actual equip de govern queencapçala Marta Madrenaspugui continuar després deles eleccions municipals del26 de maig: «Vaig a les llistes iespero repetir de regidor deCultura», va aclarir. Ribas vavoler destacar la «consolida-ció» de l’auditori de La Mercècom a sala de concerts i va te-nir paraules d’agraïment pera tot l’equip municipal que fapossible la realització del fes-tival Strenes: «No us podeuimaginar la dificultat de mun-tar tots aquests escenaris alcentre de la ciutat». Ambl’ànim que dona la xifra de35.000 espectadors d’aquestany, Ribas va animar els orga-nitzadors a superar l’any vi-nent els 45.000. D.B. GIRONA

EFE BARCELONA

■La Generalitat, a través del De-partament de Cultura, es perso-narà al judici civil que se celebraràels dies i de maig a Barbastre(Osca) per decidir la propietat deles obres d’art de les parrò-quies de la Franja que es troben alMuseu de Lleida.

En un comunicat, l’administra-ció catalana comenta que la deci-

sió «respon a l’obligació de preser-var les competències en matèriade patrimoni cultural, que in-clouen la protecció d’aquestes pe-ces i la integritat de la col·lecció,atès que els béns afectats estan di-positats en el Museu de Lleida».

El mes de novembre passat, eltitular del Jutjat de Primera Ins-tància núm. de Barbastre, des-prés d’escoltar les parts persona-

des –els bisbats de Barbastre-Montsó i Lleida– en una vista prè-via en la qual es van exposar lesposicions i peticions de prova idocumentals en defensa dels seusrespectius interessos, va determi-nar que el judici civil se celebrésels dies i de maig.

La Generalitat destaca que jaha estat present en les actuacionsprèvies del procés en formar part

del Consorci del Museu, l’altra en-titat personada al plet.

Al consorci també hi ha l’Ajun-tament, la Diputació de Lleida i elConsell Comarcal del Segrià. Noobstant això, segons precisa enl’escrit, «en el moment d’iniciar-se el judici, el Departament deCultura ha fet un pas més i ha de-manat que se’l consideri part de-mandada, juntament amb el Bis-bat de Lleida». El Bisbat de Bar-bastre va demandar el de Lleidaper reclamar el retorn a Aragó deles obres, que, segons l’adminis-tració catalana, «estan protegidesper la llei del patrimoni català».

La Generalitat es persona en el judiciper la propietat de 111 obres de la Franja

ACN BARCELONA

■L’Assemblea General Ordinàriade la Federació d’Ateneus de Ca-talunya (FAC) va escollir dissabteper aclamació Pep Morella com anou president de l’entitat. Actualsecretari de la Societat CoralObrera de la Glòria, Morella subs-titueix qui ha presidit la FAC els úl-tims vuit anys i que esgotava arael límit de dos mandats, SalvadorCasals.

Pep Morella és elnou president delsAteneus de Catalunya

jamargant - 07/05/2019 07:55 - 79.157.157.9

EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 DE MAIG DEL 201946 | Cultura i Espectacles |

El bisbalenc Mi-quel Abras vaser diumengeel colofó d’unfestival Strenesque durant cincsetmanes haposat Gironaen l’epicentrede la música a

Catalunya. Un artista de la casa,de quilòmetre zero, de proximi-tat, que demostra que no s’ha decantar en anglès o sortir als reali-ties televisius per triomfar. Mi-quel Abras va prendre protago-nisme a la imponent catedralamb un espectacle sublim i ex-haurint totes les localitats dispo-nibles per veure aquest cantau-tor que el 2006 va començar a

sonar arreu amb el seu primerèxit, Entre mil vidres trencats, untema que va excloure del recitalde diumenge. Un espectacle quees va enregistrar i que serà unnou àlbum. Com que el festivalva de Strenes, els dos nous (i si-multanis) discos de MiquelAbras, Punt de Partida i Punt deno retorn, van ser els protagonis-tes de la nit. Com protagonistesvan ser els artistes convidats,que en van ser moltíssims. Gui-llem Roma va pujar a l’escenariamb Per amor a l’art, i els me-nuts bisbalencs de la coral infan-til Petita Lola van fer les veus aKarma i la dolça La Placeta ambel saxo de Jordi Paulí baixant lesescales de la catedral. Una imat-ge repetida amb més rotunditat

quan esglaó a esglaó el grup depercussió Taxeks de Celrà va ferressonar els tambors, preludi deltema El primer dia d’octubre, unadata que Miquel Abras proposaque sigui declarat dia dels en-amorats. “Vam convertir tota laràbia en amor”, diu la lletra. Percanalitzar l’enuig per “les bèstiesque no paraven de mossegar” al’1-O va arribar Crida, un dels ma-jors èxits del cantautor bisba-lenc, que va fer posar el públicdempeus: “Crida ben fort, finsque tothom et senti, fins que lapor s’en vagi del teu cos!” AmbCesk Freixas en va arribar una al-tra de reivindicativa, L’Empordàse’ns crema, que va sonar abansde la versió intimista de País pe-tit, de Lluís Llach. Els últims con-

vidats van ser el cor juvenil Ge-riona, que van acompanyarAbras “en la balada més bonicaque s’hagi fet mai”: Amor parti-cular, també de Llach, i Amb tusoc joc, brodant una cançó des-bordant de sentiment. Traca final

amb uns Gira-sols mirant la llunaamb toc de Rage Against TheMachine, Ocells de nit i La Reinadel ball, que va desencadenar labogeria amb la tradicional guerrade coixins per cloure el concert iel festival Strenes. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònica

Abras venç la catedral

Miquel Abras acompanyat per la coral infantil Petita Lola ■ LLUÍS SERRAT

ÒscarPinilla

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Girona

El festival Strenes de Giro-na va tancar diumenge laseva millor edició, amb untotal de 35.500 especta-dors. El festival dirigit perXavier Pascual ha aconse-guit penjar el cartell d’en-trades exhaurides en 11dels 18 concerts de paga-ment, amb una mitjanad’ocupació del 88%. Con-cretament, els concertsamb plens totals van ser elsd’Alfred García, Els Catar-res, Elèctrica Dharma, Ro-sana, Mishima, Macaco,Gerard Quintana, L’UltimIndi, Miquel Abras iLax’n’Busto, que va oferirdos concerts a la sala sim-fònica de l’Auditori. De les16.000 entrades que esvan posar a la venda, sen’han venut prop de14.000. Pel que fa als con-certs d’entrada lliure, escalcula que han rebut21.500 espectadors: 8.000al concert inaugurald’Oques Grasses des delterrat de l’oficina de turis-me de la Rambla, 12.500als concerts de la festa ma-

jor de Strenes a la plaça Ca-talunya –que ha posat aprova la seva capacitat des-

prés de la nit multitudinà-ria del dissabte 27– i el mi-ler d’espectadors que vanassistir als concerts de dis-sabte passat al nou escena-ri de la pujada de Sant Do-mènec, després que la plu-ja va obligar a suspendreels de divendres, i també ales propostes gratuïtes del’auditori de La Mercè.

Segons una enquestatelemàtica realitzada als

assistents que han adqui-rit entrades, més del 60%van sopar, abans o desprésdels concerts, en locals deGirona. A més, el 90% delsenquestats valora amb lanota més alta els espais, lasonoritat i l’atenció rebudaen el festival. Segons el re-gidor de Cultura, Carles Ri-bas, aquest festival “estra-tègic” per a la ciutat ha tin-gut molts més assistents

dels estimats “amb pru-dència” pels seus organit-zadors. Ribas va lloar elsgrans esforços que com-porta organitzar Strenes ila bona entesa amb el seudirector, que fins i tot li vatrucar diumenge des del’escenari del concert deMiquel Abras per infor-mar-li davant del públic delrècord d’assistènciad’aquesta setena edició.

A la roda de premsa debalanç de Strenes tambées va lliurar al jove grup bla-nenc Kids From Mars elpremi Talent Gironí, pa-trocinat per la FundacióValvi. El duet format perl’Óscar i en Roger, de 16anys, ha publicat mitja dot-zena de cançons a les pla-taformes digitals i ja té unsquants concerts en pers-pectiva. ■

El festival gironí va tancar diumenge la seva millor edició amb 35.500 assistents i11 dels 18 concerts de pagament amb les entrades exhaurides (88% d’ocupació)

Strenes: nou rècordXavier CastillónGIRONA

Macaco, durant la seva actuació de dissabte a les escales de la catedral, i a la dreta, Kids From Mars entre Xavier Pascual i Carles Ribas ■ LLUÍS SERRAT / X.C.

El grup blanencKids From Marsha rebut el premiTalent Gironí,patrocinat per laFundació Valvi

Diari de Girona DIMARTS, 7 DE MAIG DE 2019 3

ACN/DdG GIRONA

■CCOO defensa que «cal aturar»la posada en marxa del nou modeld’FP dual que va anunciar el De-partament d’Educació al febrer enconsiderar que s’ha fet «a corre-cuita» i que el personal docent noha tingut temps d’adaptar-se alnou currículum.

A més, el sindicat va criticar, através d’un comunicat, que l’aug-ment de la càrrega lectiva en elprimer curs farà créixer l’abando-nament i el fet que els mòduls si-guin de menys hores lectives faràque els docents hagin d’impartirmés matèries per fer les hores.El sindicat defensa que per refor-mar l’FP cal «desprivatitzar l’ofer-ta de cicles» i «planificar una ofer-ta pública suficient per donar ser-vei a les milers de persones que esqueden cada any sense plaça».També critica que la modificaciócurricular està pensada per cobrir

les «necessitats de l’empresa i node les persones». «Una modifica-ció així no pot realitzar-se ambaquesta celeritat des de l’adminis-tració educativa sense tenir encompte les particularitats de cadaestudi i de cada família professio-nal, i sense la participació delsagents socials i de grups de treballon participi el professorat en actiude cada àmbit», apunta CCOO.

Segons el sindicat, el Departa-ment d’Educació es «beneficia»de la suspensió de l’obligatorietatde la cotització de les pràctiquesa la Seguretat Social per «aug-mentar considerablement» laFormació en Centres de Treball(FCT). «S’ofereix una estada enl’empresa a cost zero, obligatòriaper a tothom que vulgui graduar-se en un cicle formatiu», diu el sin-dicat, que denuncia que aquestamesura dificultarà que les pimespuguin acollir més d’un estudianten pràctiques, tal com feienabans.

A més, CCOO va denunciar queel professorat d’FP té el grau d’in-terinitat més elevat del sistemaeducatiu, per sobre del , fetque està suposant que s’estiguitraslladant professorat de Secun-dària, cosa que està generant«moviment de plantilles» en elscentres educatius.

CCOO critica el nou modeld’FP dual perquè s’ha fet «acorrecuita» i demana aturar-lo El sindicat afirma que els docents no han tingut temps d’adaptar-se al noucurrículum Alerta que la càrrega lectiva el primer curs farà créixer l’abandó

Denuncia que elprofessorat decicles formatius téel grau d’interinitatmés alt del sistema

Un dels equips, durant la prova de dissabte, al Bell-lloc. ANIOL RESCLOSA

DdG GIRONA

■ El campionat de robòtica ambprogramari lliure RoboCAT, orga-nitzat per l’associació El Racó delsRobotaires, ja té els set finalistesgironins per a l’última fase, la quedecidirà els guanyadors de Cata-lunya i es disputarà l’ de maig al’escola Els Estanys, de Castell-Platja d’Aro. La classificació s’hadecidit aquest dissabte, quan equips escolars –a més d’una ca-tegoria per a adults– van partici-par en la final corresponent a Gi-rona a l’escola Bell-lloc del Pla.Enguany, el campionat s’inspiraen les revoltes remences.

L’equip guanyador de la cate-goria júnior, per a alumnat de è iè de primària i els dos primerscursos d’ESO, va ser OM-Apren-tik, d’Ausatel Robòtica, de Tona;en segon lloc va quedar Abstro-bot, del Saint George School, de

Girona; i en tercer, Pandilla, delBell-lloc.

En la categoria sènior, per a es-tudiants de r i t d’ESO, la prime-ra posició va ser per l’equip ano-menat Destructors, també delSaint George School; la segonaper a VAR, del College Jean Ama-de, de Ceret; i el tercer per a PATOS.O.S., de la Fundació Llor, de SantBoi de Llobregat.

Finalment, Dimonis del Valles-pir, va quedar primer en la cate-goria de majors de anys.

Els robots, prèviament progra-mats pels estudiants, van recrearuna lluita entre la noblesa i la pa-gesia feudals, i va guanyar aquellque va llençar més taps de suro,que representen els projectilsd'un arcabús, al camp contrari. Aa la final de dissabte vinent hicompetiran els millors equipsde .

Set equips de robòticaes classifiquen per ala final de RoboCATGirona va acollir dissabte una fase prèvia a laprova definitiva, que es disputarà a Platja d’Aro

Les escoles de Sant Esteve de Guialbes i d’Esponellà van organitzar diumengela seva pròpia jornada de Girobòtica, a l’antiga escola de Galliners (Vilademuls).Es tracta d’una iniciativa de la UdG que planteja un repte als escolars de Primà-ria i que, enguany, ha consistit a pensar i desenvolupar espais urbans més habi-tables. L’alumnat de 1r i 2n no va poder participar en la jornada de la UdG, permanca d’espai, motiu pel qual Sant Esteve i Esponellà n’organitzen una de con-junta en què 4 grups d’alumnes dels dos centres van explicar els seus projectes.

Girobòtica a Sant Esteve de Guialbes i Esponellà

ESCOLA SANT ESTEVE

jamargant - 07/05/2019 07:55 - 79.157.157.9

Homo Fabra (/homo fabra/)

(https://www.nuvol.com/autor/agus-izquierdo)

Agus Izquierdo(https://www.nuvol.com/autor/agus-izquierdo)

(https://www.facebook.com/agusleft)

@agus_left

(http://www.twitter.com/agus_left)

Valentí Fargnoli. Defensar la memòria gironina7.05.2019 Agus Izquierdo (https://www.nuvol.com/autor/agus-izquierdo). Girona(https://www.nuvol.com/lloc/girona).

Molt abans que les oficines de turisme, els patronats i les institucions

comencessin a reivindicar la Costa Brava i les comarques

gironines com un temple sagrat on conviuen natura i patrimoni, ho va

fer un fotògraf amb arrels italianes. Durant la primera meitat del segle

XX, Valentí Fargnoli va dedicar el seu talent amb la càmera per

congelar i immortalitzar els paisatges més emblemàtics d’aquest

territori. La ciutat de Girona li dedica ara dues exposicions, coincidint

amb el 75è aniversari de la seva mort. Una de les mostres, El

paisatge revelat es podrà veure a la Casa de Cultura de la Diputació

de Girona fins al 25 de maig. L’altra, L’art en la fotografia, al Museu

d’Història de Girona, fins al 3 de novembre.

“Valentí Fargnoli. El paisatge revelat”, de la Casa de Cultura de Girona.

Durant molts anys, la demarcació de Girona va ser privilegiada per tenir

un personatge enamorat de la seva terra. Un defensor del patrimoni i

dels orígens. Una persona entregada a l’art i la cultura. Un apassionat

del seu ofici. Valentí Fargnoli (1885-1944) va deixar un valor

documental inqüestionable, on el testimoni de veïns i treballadors i la

forma de viure en pobles, camps i ciutats va quedar imprès en negatius

que encara avui reverberen en la història i la memòria col·lectiva. Per

això, el Centre de la Imatge de la Diputació, INSPAI, ha muntat una

exposició completíssima

(https://www.casadecultura.org/activitats/547/23126/valenti-fargnoli-

el-paisatge-revelat). En veure Valentí Fargnoli. El paisatge

revelat, a la Casa de Cultura, queda clara una cosa: el fotògraf coneixia

molt bé el seu entorn. De fet, la família va rodar per l’Empordà (el de

baix i el de dalt), fins a instal·lar-se finalment, sembla ser, a Girona.

A banda de peces que et transporten a l’escena de la Girona profunda de

principis del segle XIX, també podreu trobar 834 plaques de vidre

original del fons Valentí Fargnoli. No tenia estudi propi: va ser un

fotògraf ambulant, que treballava per encàrrecs, generalment de

caràcter privat. Fotografia, art i cultura. Tot junt. En el mateix sac.

Agafava la seva càmera fotogràfica plegable i recorria indrets de la

província: Palamós, l’Estartit, Pals, Banyoles Camprodon o

Besalú, per exemple, i deixant constància de la riquesa paisatgística i

territorial de les comarques, racons i paradisos que conformen Girona.

Donat aquest caràcter itinerant i dinàmic, Fargnoli va finançar la seva

carrera amb la venda de postals que servirien avui per promocionar la

marca Costa Brava en qualsevol botigueta arran de mar. També retrats

a persones i escenes que fan visible el treball de camp que duia a terme,

i que serveixen per fer-nos a la idea, cent anys després, del mode de

vida que gastaven els gironins i gironines en una època ja passada.

“Valentí Fargnoli. L’art en la fotografia”, del Museu d’Història de Girona

La fotografia de Fargnoli és honesta. No accepta edulcorants. I no

només a causa de la tècnica del seu context. Sinó també gràcies al seu

convenciment que la riquesa del territori gironí pagava la pena i que, en

gran mesura, la millor manera d’immortalitzar-la era mostrant-la tal

com era. En aquest fet se centra l’altra mostra dedicada al fotògraf,

anomenada Valentí Fargnoli. L’art en la fotografia. Una

exposició que es pot veure al Museu d’Història de Girona. Comissariada

per Joan Boadas Raset, a banda de fotografies, també aplega una

col·lecció formidable de documents i material amb una riquesa

arxivística inqüestionable.

La visita us serà de profit, ja que ensenya autèntiques lliçons

històriques, com els efectes de l’espoli nord-americà a una Espanya

encara endarrerida pel que fa a la conservació. O anècdotes que us

acostaran al personatge. Per exemple, com va prendre partit ingressant

al Servei de Conservació i Catalogació de Monuments

i al Repertori Iconogràfic. En aquest últim, inicia una relació

intensa amb el fotògraf barceloní Adolf Mas (aportant més de 2.000

negatius). Podríem dir que Fargnoli no només va ser un bon fotògraf,

sinó també productiu i professionalment hiperactiu.

Com ho era el seu enamorament per Girona, també el catalanisme de

Fargnoli era explícit. Algú compromès, tenaç, autoexigent i amb un

caràcter, com a mínim professionalment parlant, irreductible. Fargnoli

no va ser un patriota, sinó algú que senzillament estimava casa seva. No

hi ha pedanteria en la seva manera d’observar i captar la imatge: hi ha

sinceritat, respecte i amor. Va destacar, a més, per la seva participació

en els llibres Girona (1927), Girona i els seus monuments (1929) i La

ciutat de Girona (1929), de Carles Rahola, entre altres títols.

No cada dia es té l’oportunitat de capbussar-se a fons en l’obra i el

treball d’una figura com Fargnoli. Ambdues exposicions són

complementàries, i us recomanem que les experimenteu en una

mateixa jornada. Així podreu passar un dia amb el mestre Valentí i

compartir la seva devoció per la natura, l’arquitectura i la vida dels

anònims i anònimes que han construït i llaurat, en gran mesura, les

terres de Girona.

Comparteix a Twitter (https://twitter.com/intent/tweet?text=Valentí Fargnoli. Defensar la memòria

Diari de GironaDIMARTS, 7 DE MAIG DE 201946

Besalú, Caldes de Malavella,

Campdevànol, Castelló d’Empú-

ries, Girona, Hostalric, Lloret de

Mar, Palamós, Pals i Verges.

CALONGE-SANT ANTONI

Cooperativisme A partir de

les 9 del matí al Viver d’Empre-

ses Alta Mar del Palau Firal de

Sant Antoni jornades de coope-

rativisme i empresa «Cooperar i

créixer».

GIRONA

Alimentació A les 5 de la tar-

da al centre cívic Barri Vell Mer-

cadal taller «Recomanacions pel

nen que no menja i el que menja

massa. Com fer que els nens

mengin més saludable?» amb

Isolda Vila Torrelles (dietista-nu-

tricionista) i Magda Fontanet

(educadora infantil).

Música A partir de les 7 de la

tarda a l’Espai Marfà taller so-

bre els samplers i els efectes de

la bateria. A càrrec de Ramon

Aragall. Baterista professional

amb estudis al Taller de Músics

de Barcelona. Ha treballat o tre-

balla actualment amb bandes

tan destacades com Els Amics

de les Arts, Dorian, Pantaleó,

Outerspace, 4 Hiverns, Pol

Cruells, Carlos Cros...

GIRONA

Conversa A les 6 de la tarda al

centre cívic de Santa Eugènia

grup de conversa en anglès.

Club de lectura A les 7 de la

tarda al centre cultural de la

Mercè club de lectura amb «Jo

acuso. La defensa en judicis polí-

tics» de l’advocat Benet Salellas.

Club de lectura A les 8 del

vespre al centre cívic de Sant

Narcís club de lectura amb el co-

mentari de «La sorra vermella»

amb la presència del seu autor,

J.N. Santaeulàlia.

Club de lectura A 2/4 de 8 del

vespre a la biblioteca Ernest

Lluch club de lectura amb el co-

mentari de «Petit pays».

CALONGE-SANT ANTONI

Divulgació A les 7 de la tarda

a la biblioteca Pere Caner de Ca-

longe conferència «El romanti-

cisme musical» amb Pol Avinyó.

GIRONA

Turisme A 2/4 de 6 de la tarda

a l’Aula Magna de la Casa de Cul-

tura conferència «2019, any del

turisme cultural» amb Dolors Vi-

dal, professora de la Facultat de

Turisme de la Universitat de Gi-

rona.

Pedra de Girona A 2/4 de 7 de

la tarda, a l’Auditori de la biblio-

teca Carles Rahola de Girona, i

en el marc del cicle de conferèn-

cies «La pedra de Girona», con-

ferència «L’esclat escultòric de

la pedra: models, iconografia i

simbolisme» a càrrec de Miquel

Àngel Fumanal.

Divulgació A les 7 de la tarda

a la Casa de Cultura conferència

«La força de les dones: gènere i

política en les societats amazò-

niques» amb Joana Higuita, poli-

tòloga i Enric Cassú, filòsof i an-

tropòleg. Dins el cicle Mirades

Amazòniques del Segle XXI.

PALAFRUGELL

Ciència i economia A les 10

de matí al centre municipal

d’educació conferència del cicle

de ciència i economia «El 7 a les

7» amb Josep Lumbreras, gra-

duat en Física i Matemàtica.

GIRONA

Concert A les 8 del vespre al

centre cívic del Pla de Palau con-

cert de Burruezo & Medievalia

Camerata. Entrada lliure.

Jazz A les 10 de la nit al Sun-

set Jazz Club concert LGGT & Da-

vid Mauricio.

BEGUR

Campanya del peix de rocaFins el 2 de juny campanya gas-

tronòmica del peix de roca amb

els restaurants: Cal Bandarra,

Carbó Restaurant, Casa Juanita,

Diferent, Galena-Mas Coman-

gau, Hostal Sa Rascassa, Hostal

Sa Tuna, Hotel Aigua Blava, Ho-

tel Sa Punta, La Cuina…, Taverna

Son Molas i Toc al Mar.

PALS

La Cuina de l’Arròs Fins al 12

de maig, es portarà a terme la

26a campanya gastronòmica

Pals i la Cuina de l’Arròs, amb la

participació dels restaurants:

Antic Casino, Ca la Teresa, Can

Ruben, El Mirador de Pals, El Pe-

dró, Golf de Pals, La Vila i Pahis-

sa del Mas.

BANYOLES

Exposició El Museu Darder de

Banyoles acull, de forma per-manent, l’Espai d’Interpretació

de l’Estany, un equipament mu-

seístic de nova generació, equi-

pat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

- També de forma permanentes pot visitar, a l’espai del sote-

rrani del Museu Darder, una

col·lecció que ens permet enten-

dre i recrear com era la visió

que al s. XIX i principis del s. XX

es tenia de les ciències naturals.

Més informació a: www.museus-debanyoles.cat.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de formapermanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d’una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu.

CELRÀ

Exposició El Centre Cultural

Rizoma acull, fins el 25 demaig, l’exposició ««Tot el que

fem, ho fem per carregar-nos-ho

tot» de Jordi Mitjà.

FIGUERES

Exposició El Museu del Jo-

guet de Catalunya presenta l’ex-

posició «Nines del món. Col·lec-

ció Ada Manresa i Civil», una se-

lecció de l’extensa col·lecció de

nines recollida pel fotoperiodis-

ta Kim Manresa en els seus viat-

ges per a la seva filla Ada Man-

resa i Civil, que ara també és

una activa col·leccionista. Resta-

rà oberta fins el 2 de juny.

Exposició El Museu de la Tèc-

nica de l’Empordà, a Figueres,

acull, de forma permanent,

una exposició de peces que for-

men part del fons del mateix

museu, i és una de les millors

col·leccions dedicades a les mà-

quines que simbolitzen el temps

de la Revolució Industrial. Hora-

ri: De dimecres a dissabte de 10

a 13 h i de 16 a 19 h. Diumenges

de 10.30 a 13 h. Dimarts de 16 a

19 h.

Museu Dalí El Teatre-Museu

Dalí, l’objecte surrealista més

gran del món, ocupa l’edifici de

l’antic Teatre Municipal, cons-

trucció del segle XIX, parcial-

ment destruït a la fi de la Guerra

Civil. Sobre aquestes ruïnes, Dalí

va decidir crear el seu museu.

L’equipament acull, de formapermanent, una exposició dedi-

cada al geni del surrealisme. Per

a més informació i horaris visi-

teu www.salvador-dali.org.

GIRONA

Exposició El Caixa Forum Gi-

rona acull, fins el 25 d’agost,

l’exposició «Faraó, rei d’Egipte».

Els Faraons, els Senyors de les

Dues Terres, eren els encarre-

gats de protegir Egipte dels seus

enemics i de garantir la maat,

l’ordre de l’univers. A través

d’una col·lecció d’objectes pro-

cedents del British Museum,

aquesta exposició explora els

ideals, el simbolisme i la ideolo-

gia d’aquests faraons, com tam-

bé les realitats de la vida a la

vall del Nil. Entrada lliure.

Exposició Fins al 16 de junyel Museu d’Art acull l’exposició

«De París a Girona. Mela Muter i

artistes polonesos a Catalunya».

La pintora Mela Muter (Varsò-

via, 1876 - París, 1967) va fer es-

tada a Girona, la primavera de

1914. L’expectativa fou immen-

sa; venia de París i arribava pre-

cedida de dos èxits expositius a

les galeries Dalmau de Barcelo-

na. Mela Muter torna ara a la

ciutat. L’exposició permet endin-

sar-se en els paisatges d’una

dona viatgera, en l’ànima dels

seus retrats, en la seva escriptu-

ra i en el compromís social d’una

artista que no es cansà mai de

reivindicar les llibertats perdu-

des i el seu país.

Exposició La seu de Girona

del Museu d’Arqueologia de Ca-

talunya explica, en la seva expo-sició permanent, l’activitat hu-

mana des de l’aparició de l’ho-

me fins a l’època tardoromana,

a través de materials arqueolò-

gics trobats a les excavacions de

jaciments de les comarques gi-

ronines. Per realitzar la visita al

Museu de manera cronològica,

cal començar pel sobreclaustre.

Exposició A la Casa de Cultu-

ra, «Valentí Fargnoli. El paisatge

revelat», una exposició que ens

acosta a la figura i l’obra del fo-

tògraf Valentí Fargnoli. Fins alpròxim 25 de maig, de dimarts

a divendres, d’11 a 20 h i dissab-

tes, d’11 a 18 h.

LA JONQUERA

Exposició El Museu Memorial

de l’Exili acull fins el pròxim 1de setembre, l’exposició «A na-

tion in retreat. La Retirada vista

per les agències fotogràfiques

internacionals». És una mostra

que, a partir del fotoperiodisme

de l’època, documenta dia a dia,

des del 26 de gener fins al 10 de

febrer de 1939, els diversos es-

cenaris de la retirada republica-

na de camí cap a França. L’expo-

sició consta de 80 fotografies i

s’ha inaugurat coincidint amb

els actes de commemoració dels

80 anys de l’exili.

L’ESCALA

Exposició El Museu de l’Anxo-

va i de la Sal de l’Escala acull deforma permanent una exposi-

ció que mostra un recorregut te-

màtic sobre la història de la pes-

ca i la salaó al municipi de l’Es-

cala, des dels seus inicis, així

com la procedència i la textura

dels diferents tipus de sal, en co-

merç marítim, la importància

dels alfolins i dels usos de la sal

en l’alimentació i en l’imaginari

popular, a més d’altres aspectes

de la tradició. Horari de visites

al Museu: de dilluns a dissabte

de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diu-

menges de 10 a 13 h.

OLOT

Exposició Dolors Puigdemont

mostra, fins el 19 de maig, la

seva obra a la Sala Oberta 2 del

Museu de la Garrotxa, en una

exposició gratuïta. L’artista ha

creat cinc volums de grans di-

mensions que pengen del sostre

de la sala sota un delicat joc de

llums. Els cossos estan fets de

malla metàl·lica galvanitzada i

giren a través d’un motor.

Exposició L’Arxiu Comarcalde la Garrotxa acull, fins elpròxim 28 de juny l’exposició«125 anys del Centre Obrerd’Olot». Fundat l’any 1894, elCentre Obrer d’Olot va ser, finsa la seva clausura pel règimfranquista l’any 1939, el llocd’esbarjo de les classes popu-lars olotines. Disposava d’unaescola d’adults, una escola d’in-fants, un cafè, una biblioteca,una sala d’actes, una coral, unacompanyia mixta de teatreamateur i un conjunt musical.Amb motiu dels cent vint-i-cincanys de la seva creació, l’ArxiuComarcal de la Garrotxa expo-sa una selecció de documentsde l’entitat.

PALAFRUGELL

Exposició Al Museu del Suro,

exposició «Aglomerant suro:

possibilitat infinites». Fins alpròxim 15 de maig.

Exposició El Museu del Suro

de Palafrugell acull de formapermanent l’exposició divulga-

tiva «Cork in progress». Per a

més informació visiteu el web

www.museudelsuro.cat.

Exposició El Museu Can Ma-

rio (Fundació Vila Casas) de Pa-

lafrugell exposa de forma per-manent el seu fons. Els dissab-

tes i diumenges, a les 12 del mig-

dia, es fan visites guiades al fons

d’escultura de la Fundació.

Exposició La Fundació Josep

Pla exposa de forma perma-nent «Josep Pla (1897-1981). En

aquesta exhibició s’hi pot veure

un audiovisual de presentació

de l’escriptor i seguidament visi-

tar la casa natal de Josep Pla

(carrer Nou, 49) on hi ha

instal·lada l’exposició perma-

nent que explica les trajectòries

vital, literària i periodística de

l’autor, emmarcades en l’evolu-

ció històrica del s. XX.

PALAMÓS

Exposició Exposició perma-nent al Museu de la Pesca. Mos-

tra la relació bàsica entre l’ésser

humà i la mar. Ho fa d’una ma-

nera oberta, participativa i in-

terpretativa, de forma que els

visitants se sentin còmplices

d’una història que gira entorn

del peix i la pesca, i surtin del

museu amb una mirada nova

d’aquesta activitat econòmica. A

través d’un pròleg audiovisual

inicial i 5 àmbits temàtics, el vi-

sitant descobreix el món de la

pesca marítima al nostre territo-

ri. La clau de l’exposició rau a

trobar els orígens d’un món ac-

tiu i viu, com es pot comprovar

en el moll pesquer del port.

PLATJA D’ARO

Exposició Al Parc dels Es-

tanys s’hi pot veure «30 anys

d’escultura», peces de gran for-

mat de José Luís Pascual. Finsal 28 de juliol.

QUART

Escultura El Museu de la Te-

rrissa de Quart acull de formapermanent una mostra centra-

da en l’art de la ceràmica. La te-

rrissa ha estat per a moltes po-

blacions un recurs vital durant

segles. Però, amb el pas del

temps i amb el sorgiment de les

noves societats, les necessitats

han canviat i la tradició terrisse-

ra ha treballat amb nous mate-

rials i models productius. Hora-

ris: Dissabtes de 10.30 a 14 h i

de 16.30 a 20.00 h, Diumenges i

festius de 10.00 a 14.00 h. Més

informació i contacte al web:

http://www.museuterrissa.cat.

TORROELLA DE MONTGRÍ

Exposició El Museu de la Me-

diterrània acull fins el 30 demaig l’exposició «Refugiats» de

Carme Marti i Rubens Tosi. Els

autors de l’exposició a través de

les obres d’art reflecteixen la

tristesa i la impotència que els

hi crea la situació de no acolli-

ment de la gent refugiada. I vo-

len crea una conscienciació

d’aquesta realitat que ens envol-

ta cada vegada més.

Exposició El Museu de la Me-

diterrània acull de forma per-manent una exposició que pro-

posa la descoberta de la Medite-

rrània amb els cinc sentits, amb

el fil conductor dels sons i les

músiques. Els sons en tant que

poden mostrar-nos el medi na-

tural mediterrani i les músiques

que són el testimoni del paper

de l’Home a l’espai. Paral·lela-

ment, al visitant se li planteja

una visió crítica i reflexiva. No es

tracta només de cantar les

lloances d’una mediterrània

imaginària sinó la d’un espai

que pateix moltes fissures: gue-

rres que no s’acaben, problemes

d’entesa, un medi maltractat...

Més informació a: www.museu-delamediterrania.cat.

Exposició L’Espai Medes del

Museu de la Mediterrània acull

de forma permanent una expo-

sició de pintura de Francesc Gi-

meno. L’espai Gimeno és una

sala permanent dedicada a la fi-

gura del gran pintor català Fran-

cesc Gimeno sota la denomina-

ció: «Llegat Martínez-Solans.

Francesc Gimeno, paisatgista del

Montgrí». Aquest espai és possi-

ble gràcies a la donació del Sr.

Francesc Izquierdo propietari

del llegat del matrimoni Miquel

Martínez i Pilar Solans.

ULLASTRET

Exposició El Museu d’Arqueo-

logia de Catalunya-Ullastret per-

met descobrir el passat llunyà,

de fa més de 2.500 anys, abans

que l’arribada dels romans su-

posés, al s. II aC, l’abandona-

ment d’Ullastret.

Mercats

Gastronomia

Jornades

Conferències

Música

Tallers

Lletres

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Girona

La intimitat de Mireia Farrés iMercè Hervada al CaixaForum A les 7 de la tarda al CaixaForum Girona, concert de Mireia Farrésa la trompeta i Mercè Hervada al piano dins del cicle de música Au-dicions íntimes. Els intèrprets comparteixen amb el públic la seva vi-vència personal de la música, les intimitats de la interpretació i elssecrets de les obres que toquen. Un diàleg amb els oients.

Girona

Juan Batlle Planas: el gabinetsurrealista al Museu d’Art El Museu d’Art de Girona acull fins al pròxim 26 de maig unamostra de l’artista Juan Batlle Planas (1911-1966). Una exposiciócentrada en els anys trenta i quaranta i en una tipologia d’obres; co-llages i guaixos de petit format d’iconografia inicialment surrealistaque evoluciona cap a una pintura metafísica.

Riudellots de la Selva

La Fundació Mona convida adescobrir els secrets dels primats Visites a la Fundació MONA de Riudellots de la Selva per desco-brir els secrets dels primats i conèixer les seves peculiaritats. S’ofe-reix una visita guiada de dues hores de durada i per a totes lesedats. Tots els caps de setmana. Aforament limitat. Més informació ireserves trucant al telèfon 972 477 618.

jamargant - 07/05/2019 07:55 - 79.157.157.9

EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 DE MAIG DEL 201950 | Apunts |

Mercats� Besalú, Caldes de Malavella,Campdevànol, Castelló d’Empú-ries, Girona, Hostalric, Lloret deMar, Palamós, Pals i Verges.

ConcertsGIRONA� 19.00. CaixaForum. Concert deMireia Farrés, trompeta i MercèHervada, piano. Dins el cicle Audi-cions Íntimes.� 20.00. Centre cívic Pla de Palau.Concert de Burruezo & MedievaliaCamerata.� 22.00. Sunset Jazz Club. Con-cert de Luis González Groove Trio& David Mauricio.

ROSES� 19.00. Teatre municipal. Audiciómusical dels alumnes de piano del’Escola de Rock Música Moderna.

InfantilsLA BISBAL D’EMPORDÀ� 09.30. Teatre Mundial. Audicióescolar (educació infantil) amb ElPot Petit.

LLORET DE MAR� 20.00. Plaça de la Vila. Especta-cle de dansa.

RIPOLL� 17.30. Biblioteca Lambert Mata.#Intensament, a càrrec d’alum-nes de l’Escola Vedruna.

Col·loquisLA VALL D’EN BAS� 19.00. Auditori de Can Trona.Col·loqui sobre energia. Com ob-tenir ajudes per a la transició ener-gètica. La ciutadania i l’empodera-ment energètic.� 19.00. Conferència L’autocon-sum i la ciutadania: estalvi, empo-derament energètic i antídot con-tra el desastre climàtic. Exemplesd’instal·lacions amb energia "Qui-lòmetre zero", a càrrec de Fran-cesc Comino, director general deWattia.� 19.30. Conferència Ajudes a latransició energètica: el cas de l’au-toconsum energètic. Edificis auto-suficients: dels edificis de baixconsum als edificis productors, acàrrec de Manel Torrent, directorde l’Institut Català d’Energia.� 20.00. Presentació del progra-ma electoral de Junts per Catalu-nya La Vall d’en Bas, amb Toni Ari-many, alcaldable de la Vall d’enBas.

ConferènciesCASSÀ DE LA SELVA� 18.30. Auditori de la bibliotecaCarles Rahola. Conferència L’es-

clat escultòric de la pedra: mo-dels, iconografia i simbolisme, acàrrec de Miquel Àngel Fumanal.Dins el cicle de conferències Lapedra de Girona.

FIGUERES� 19.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Conferència sobre LluísFerran de Pol, a càrrec de DanielFerrer. Dins el cicle Els escriptorscatalans i l’exili.

GIRONA� 18.30. Biblioteca Carles Rahola.Conferència L’esclat escultòric dela pedra: models, iconografia isimbolisme, a càrrec de MiquelÀngel Fumanal.� 19.00. Aula B de la Casa de Cul-tura. Conferència La força de lesdones: gènere i política en les so-cietats amazòniques, a càrrec deJoana Higuita, politòloga, i EnricCassú, filòsof i antropòleg. Dins elcicle Mirades amazòniques del se-gle XXI

QUART� 19.00. Biblioteca Miquel Pairolí.Xerrada De què parlem? Hàbitssaludables. Dins el cicle Espai fa-miliar.

SARRIÀ DE TER� 11.30. El Coro. Xerrada Cuidar-nos dia a dia per invertir en salut, acàrrec d’un terapeuta del Consor-ci de Benestar Social Gironès-Salt.

GastronomiaBEGUR� 21a campanya gastronòmica delPeix de Roca. Restaurants partici-pants: Cal Bandarra, Carbó Res-taurant, Casa Juanita, Diferent,Galena-Mas Comangau, Hostal SaRascassa, Hostal Sa Tuna, HotelAigua Blava, Hostal Sa Punta, laCuina, Taverna Son Molas, Toc alMar. Fins al 2 de juny.

BLANES� Jornades gastronòmiques deBlanes. Mes de la gamba. Restau-rants participants: Arrosseria LasSalinas, Can Borrell, Can Flores,Celler Sant Antoni, Kiku, L’hiver-nacle. La Balma. Restaurant &Lounge Club Vela Blanes, Sa Nan-sa, T3, i Va de Catas. Fins al 31 demaig.

PALAMÓS� Jornada gastronòmica De nit +que plats. Restaurants partici-pants: La Gamba, Hotel Trias, Masdels Arcs, Celler de la Planassa,Hotel Ancora, Can Blau, Petit Bar,Ca l’Amadeu, L’Arcada, Vostra Llar,Sant Grillat, Can Quel. Fins al 12de maig.

PALAMÓS - CALONGE - SANTANTONI - VALL-LLOBREGA� Jornades gastronòmiques Menú

de la gamba. Restaurants partici-pants: Restaurant Bell Port, HotelÀncora, Hotel Trias, Mar Bonic,Maria de Cadaqués, Mas delsArcs i l’Arcada, de Palamós; CostaBrava, Guillermu, Refugi de Pes-cadors, Simon, de Calonge i SantAntoni; Can Sidro, de Vall-llobre-ga. Fins al 14 de juliol.

PALS� Campanya gastronòmica Pals ila cuina de l’arròs. Restaurants:Antic Casino, Ca la Teresa, CanRuben, El Mirador de Pals, El Pe-dró, Golf de Pals, La Vila i Pahissadel Mas. Fins al 12 de maig.

TertúliesGIRONA� 20.00. Centre cívic Sant Narcís.Tertúlia amb el llibre La sorra ver-mella, de J.N. Santaeulàlia. Enpresència de l’autor.

PresentacionsPALAFRUGELL� 19.30. Auditori del Museu delSuro. Presentació del llibre OriolJunqueras. Fins que siguem lliu-res, de Sergi Sol. Intervindran:Sergi Sol, Maxi Calero i Pep Picas.

Donació de sangAMER� 17.00 a 21.00. Sala polivalent.

DiversosBLANES� 10.00 a 13.00. Hospital Comar-

cal de Blanes. La teva firma potajudar a vèncer el càncer!, crida ala implicació activa de la ciutada-nia per unir esforços de cara al’avanç de la recerca en càncer.

CARTELLÀ� Temps de flors a Can Roseta, deRemei Mulleras. Cal concertar vi-sita prèvia. Fins al 31 de maig.

GIRONA� 09.30. Centre cívic Santa Eugè-nia, Castellà per nouvinguts. Dinsel Banc del Temps.� 18.00. Centre cívic Santa Eugè-nia, Espai Marfà. Conversa en an-glès. Dins el Banc del Temps.� 19.00. Centre Cultural La Mercè.Club Trias de lectura d’assaig,amb el llibre Jo acuso. La defensaen judicis polítics, de Benet Sale-llas, advocat i exdiputat.� 20.00. Cinema Truffaut. Projec-ció de la pel·lícula Aquarius, deKleber Mendonça Filho. Dins el ci-cle de cinema brasiler.� 20.30. Biblioteca Ernest Lluch.Club de lectura: Petit pays, deLaure Dupray.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� 20.15. Biblioteca. Llegir el tea-tre: El gran mercado del mundo,de Calderón de la Barca.

LLORET DE MAR� 09.00 a 19.00. Passeig JacintVerdaguer. Festival de PetancaNord d’Europa.

PALAFRUGELL� 10.00 a 13.00. Biblioteca. For-mació en informàtica Gestions

quotidianes a Internet.

PALAMÓS� 15.30. Mas Guàrdies. Gimnàsti-ca de prevenció al Linfedema.

Cap de setmanaALBANYÀ� Sortida La transhumància. Res-seguint els camins ramaders i elpatrimoni d’Albanyà, per diumen-ge. Punt de trobada; Aparcament9 de la vora de la Muga (passat elcàmping Bassegoda, direcció Pin-caró). Més informació i inscrip-cions al telèfon 699 33 30 16 (Ro-ser Bech) o c/e petjades@edito-rialgavarres.cat / 972 46 29 29 /www.editorialgavarres.cat.

ARBÚCIES� 40 marxa de la Primavera, perdiumenge, 12 de maig. Inscrip-cions a partir de les 07.00, del po-liesportiu de Can Pons. Sortida ales 08.00 de la zona esportiva.Recorregut: 16 km.

CALONGE� Sessió d’anellament científicd’aus, Què ens expliquen elsocells? per diumenge. Sortida ales 09.45, de l’estació servei Pe-tronor de Calonge. Més informa-ció al 972 64 36 95 o c/e mpifer-rer@gavarres.cat.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Sortida en trenet pels Aigua-molls de l'Empordà, per diumen-ge. Trobada a les 12.00, al Centred'Informació del Cortalet. Més in-formació, al telèfon 696 14 27 13.

GIRONA� Ruta de les fonts picants, per di-umenge. Trobada, a les 08.30, allocal de l’Associació de veïns i ve-ïnes de l’Eixample, al carrer Mig-dia, 23B. Recorregut: 11-12 km

LA JONQUERA� Sortida Coll de Lli. L’evasió delsmàxims dirigents republicans, perdiumenge, 12 de maig. Visita alMUME i el Coll de Lli (La Vajol).Lloc de trobada: Museu Memorialde l’Exili. Informació i inscrip-cions: info@museuexili.cat / tel.972 55 65 33.

OLOT� Ruta al volcà del Montsacopa,per dissabte, 11 de maig. Sortida ales 12.00, de l’oficina de Turisme.

PALAMÓS� 20è Itinerari megalític a Les Ga-varres l’Ardenya i el Montgrí, perdiumenge, 12 de maig. Sortida ales 8 del matí, de l’aparcament si-tuat a la part alta de Torroella deMontgrí. Recorregut: 10 km. Mésinformació al telèfon 608 43 5959 / 628 92 88 93 o www.clubal-pipalamos.cat.� 4a travessa Terra de Mar - Pala-mós. Prova de natació d’aigües

obertes, per diumenge, 12 demaig. Sortida a les 09.45, 1.00metres / 10.15 h, 2.500 metres,des del Moll pesquer. Més infor-mació al c/e cnpala-mos@gmail.com - www.clubnata-ciopalamos.cat.

SANT ESTEVE D’EN BAS� Marxa cicloturista Terra de Re-mences, per diumenge, 12 demaig. Recorregut per carreteressecundàries de la Garrotxa, el Ri-pollès i Osona. Més informació:www.terraderemences.com.

SANT FELIU DE PALLEROLS� 6è Trial 4x4 Xafarrocs Sant Feliude Pallerols, per dissabte i di-umenge, 11 i 12 de maig.

TOSSA DE MAR� 11a Mitja Marató de Tossa i cur-sa de 10 km, per diumenge, 12 demaig. Més informació al webwww.runfestivaltossa.com.� Excursió guiada + taller: Ferbastons, per dissabte, 11 de maig.Sortida a les 09.30 de la terminalde bus. Més informació al 972 342847 / 609 173 746 o mediam-bient@tossademar.org.

ExposicionsLA JONQUERA� MUME. A Nation in Retreat. Lesagències fotogràfiques internacio-nals i la retirada. Fins a l’1 de se-tembre.

LLANÇÀ� Casa de Cultura. 40 anys deSant Silvestre. Fins al 19 de maig.

NAVATA� Biblioteca de l’escola - escola iSíndicat. Exposició de fotogra-fies, cartes, objectes personals iÀfrica al cor. El conflicte ruandèsvist per Joaquim Vallmajó. Fins al10 de maig.

OLOT� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Pintades al carrer (Olot, 1936-2018). Fins al 21 de juny.� Sala Oberta 2. Dolors Puigde-mont. Cossos. Rodant i penjantd’un fil entre el Puigsacalm i elPuig Rodó. Exposició oberta fins al19 de maig.� Sala Oberta del Museu de laGarrotxa. "La càrrega" o la violèn-cia de l’Estat contra el poble. Finsal 18 d’agost.

PALAFRUGELL� Fundació josep Pla. Mostra deles il·lustracions de J. M. FerrerMateu, dibuixant sketcher, de laRuta Josep Pla a Barcelona, elabo-rada per Maria Nunes. Fins al 12de maig.� Museu Can Mario. La identitatperduda. El rostre, de la FundacióVila Casas. Col·lecció olorVISUAL.Fns al 19 de maig.

L’agenda

‘Dervishes & Troubadours’

Maia Kanaan i Pedro Burruezo ■ NOSOLOCINE.NET

GIRONA 20.00 MÚSICA PER A TOTHOMBurruezo & Medievalia Camerata presenten avui elconcert Dervishes & Troubadours (La música deles tres cultures al Mediterrani medieval), al centrecívic del Pla de Palau. Concert gratuït. ■ X. CASTILLÓN

Trobada d’exalumnes dels Maristesde Girona. Dissabte passat, 4 demaig, va tenir lloc la trobada d’una cin-quantena d’exalumnes dels Maristesde Girona, després de 50 anys de dei-

xar l’escola. Ho van celebrar amb unamissa a la capella dels Maristes; tot se-guit, un recorregut pels patis del col·le-gi i una visita guiada a la catedral, i, peracabar, un dinar de germanor.

Apunts de societat

Nova botiga Bauhaus a Salt. Bau-haus ha obert una nova botiga a l’EspaiGironès de Salt. Aquest és el segoncentre que posa a disposició dels ciu-tadans, juntament amb la botiga prin-

cipal, que es troba al Parc ComercialMas Gri. Es tracta d’un centre exclusiuper als mesos d’estiu per reforçarl’oferta de productes de jardí, climatit-zació i decoració.

Apunts de societat