Edició de GironaDIMECRES · 12 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14848 - AVUI / Any XL. Núm. 13718 - EL PUNT

1,20€

1711

96-1

2007

35L

179526-1196635L

NACIONAL P12

La fundació reialrenuncia a fer elspremis a Girona

Agents dels Mossos i de la Guàrdia Urbana de Figueres, observant els tècnics d’Endesa, durant l’operació ■ ACN

FIGUERES P32

Una operació policial al sector oest permet detectar 35 usos il·legals

Front contra el frau elèctric

Primer rei Baltasar deraça negra a Girona

Societat P24

Girona P22-23

L’alcaldessa, durant l’acte al Teatre Municipal ■ M. LL.

Madrenas fa una crida alconsens polític i social

L’ESPORTIU

El Barça empata amb elTottenham (1-1)

Futbol Champions League

El ple del Parlament,a El Punt Avui TV

‘ConnexióParlament’,

a partir de les 9.30 h

RESPOSTA · El govern defensaels agents i retreu a Sánchez lavia utilitzada per fer la queixa

La fiscalia apuntaals Mossos per laprotesta a l’AP-7ACTUACIÓ · Obre diligènciesper investigar per què “no es varestablir l’ordre” a l’autopista

P6-7

La Fundació Princesa deGirona porta a Barcelonala gala de l’any vinent

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.581

Dimecres12 DE DESEMBRE DE 20181,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

SANT JULIÀ DE RAMIS vol disminuir el volumd’autoescoles en el centre municipal 7

MINICALEFACTORTransforma qualsevol habitació en un lloc càlid i acollidor en pocs minuts

Es farà pel 10è aniversari de l’ens,que no descarta tornar a Girona el 2020 Els Reis seran a Girona al juny per

presidir una reunió del Patronat6

Gironaregistra la xiframés baixa denaixementsdes del 2002

Més de centdenúncies aldia a Gironaper distreure’sal volant ousar el mòbil

ELS AGENTS VAN ENXAMPAR

UNA NOIA REPASSANT ELS

APUNTS PER A UN EXAMEN

MENTRE CONDUÏA 3

4

Les comarques gironines hancomptabilitzat . naixementsdurant el primer semestre de l’any,la xifra més baixa des del ,segons l’INE. 11

Easyjet es plantejaoperar a Gironasi l’aeroport esconverteix en unaaltra pista del Prat

La condició d’Easyjet és quel’aeroport de Girona sigui la quartapista del Prat i que les connexionssiguin òptimes. 13

Els sindicatsdesconvoquenla vaga desprésde l’acord per lespagues extres

El conseller Jordi Puigneró rec-tifica i es compromet a pagar el un de la paga pendentdel i anar abonant la restade sou que queda fins al . 23

L’estanyol de la Cendrade Banyoles quedatenyit de gris per unaglopada de fang12

Nou operatiu policialcontra el frau elèctric alCulubret de Figueres14

A més a DdG

Marta Madrenas explica el seu model de Girona. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas,va reivindicar la ciutat com a «model d'èxit», en una conferència pronunciada al Teatre Municipal. Madrenas va exaltarGirona com un «projecte col·lectiu i de consens ciutadà». Per a l’alcaldessa, l'aposta per la independència «no ha estat capllast» per al desenvolupament de la ciutat ni tampoc ha generat «fractura social». 4

MARC MARTÍ

UN JUTGE ordena escorcollar el «Diario deMallorca» per investigar un empresari 29

jamargant - 12/12/2018 08:10 - 81.32.132.103

«Consens». Aquesta va ser la pa-raula més repetida ahir per MartaMadrenas, l’alcaldessa de Gironaque governa amb minoria al con-sistori gironí, conscient que potnecessitar aliats per les pròximeseleccions municipals. Un TeatreMunicipal ple va acollir ahir la con-ferència Model Girona, on l’alcal-dessa va explicar les línies queidentifiquen la ciutat i els reptes defutur.

Per Madrenas, Girona és i ha deser un «projecte col·lectiu i de con-sens ciutadà entre ciutadania, en-titats, agents econòmics i institu-cions». «Això és el model Girona»,va afirmar, envers el qual «s’hand’afrontar les transformacions ireptes». Aquest projecte de ciutats’ha de fomentar, segons va apun-tar, en «la idea del pacte» i queaquest tingui continuïtat en eltemps, «molt més enllà dels cicleselectorals», va matisar.

Com a exemple va posar la re-forma del Barri Vell de Girona ini-ciada a finals dels anys per in-vertir la degradació del barri. «Toti el pas dels anys i de diferents al-

caldes, de diferents sensibilitatspolítiques, no ens hem allunyatdels paràmetres definits al seu diade com havia de ser el Barri Vell»,va exposar. Tot seguit, va afirmarque ara «tocarà revisar de nou elpla especial» per «mantenir l’equi-libri entre el veïnat i els altres usos».Els pisos turístics, per exemple.

Procés independentistaPer altra banda, Madrenas va des-tacar que el procés independen-tista no ha generat «cap fracturasocial» en aquest model d’«èxit»de ciutat. Davant d’això va destacarque Girona «exporta més que mai,atrau noves empreses i genera no-ves oportunitats». L’alcaldessa vaafirmar que «creu en la la indepen-dència de Catalunya» perquè d’a-questa manera Girona pugui ser«una capital amb més pes». Se-gons el seu parer, l’Estat Espanyolés un «fre per als territoris més di-nàmics» amb el seu model «depaís centralitzat».

Gairebé persones van om-plir el Teatre Municipal. Entre elleshi havia l’escriptor Ramón Cotare-lo, el president del Girona FC, Delfí

Geli, el president de la Diputacióde Girona, Miquel Noguer, i la pe-riodista Marcela Topor, dona deCarles Puigdemont.

L’acte va arrencar amb una breuintroducció en format d’entrevistaentre el periodista Jordi Grau i Ma-drenas. Aquest li va preguntar si,tal com ha apuntat l’oposició, laconferència era un acte de campa-nya. «No és cert, vinc aquí a expli-car el meu model de ciutat», vaafirmar contundent.

Ja en plena conferència, l’alcal-dessa va destacar els fruits que hadonat aquest Model Girona. Peruna banda, va apuntar que Gironaés la ciutat catalana de més de. habitants que gestiona mi-llor la recollida selectiva de residus,que més comerços té per habitant,i la ciutat amb menys risc de po-bresa de la demarcació.

També va posar en valor les ini-

ciatives de caràcter privat, associa-tiu i públic que han fet conegudaGirona com són El Celler de CanRoca, l’ascens del Girona FC a Pri-mera Divisió, Temporada Alta iTemps de Flors. Per altra banda, vadestacar els projectes que uneixenGirona amb Catalunya. Una de lesreivindicacions del consistori ésque l’aeroport esdevingui «la quar-ta pista de l’aeroport del Prat». Ma-drenas va recordar que s’han en-carregat estudis que compten ambel suport de la Generalitat i que ara«cal que l’Estat faci la inversió».També va posar en valor la posadaen marxa de l’AVE. «Alguns temienque perdríem població; no nomésaixò no ha passat, sinó que cadaany ve més gent a viure a Girona»per la proximitat amb Barcelona. Iés que la ciutat aquest podriasuperar els . habitants em-padronats.

RAQUEL GIRONÈS GIRONA

Madrenas exalta Girona com unprojecte de «consens ciutadà»

L’alcaldessa explica en una conferència alTeatre Municipal les línies i els reptes de laciutat davant de gairebé 500 persones Diuque el procés independentista «no ha generatfractura social» i afirma que la xerrada no era«un acte electoral» com ha criticat l’oposició

L’alcaldessa Marta Madrenas,durant la conferència «ModelGirona». MARC MARTÍ

El públic va omplir el TeatreMuncipal de Girona. MARC MARTÍ

«Això és elmodel Girona:construir elsprojectes i transformarels territorisamb consensoscompartits»

«Podem estarorgullososd’afirmar que el procésindependentistano ha generatcap fracturasocial»

«S’ha defomentar laidea del pacte i que aquesttinguicontinuïtat, mésenllà dels cicleselectorals»

MARTA MADRENASALCALDESSA DE GIRONA

Entre lesgairebé 500persones hihavia MarcelaTopor, dona de Puigdemont, irepresentantsde diferentsentitats locals

Diari de GironaDIMECRES, 12 DE DESEMBRE DE 20184

GIRONA, SALT I SARRIÀ girona.diaridegirona@epi.es

jamargant - 12/12/2018 08:10 - 81.32.132.103

L’alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, fa unaaposta per “dissenyar unprojecte compartit de ciu-tat”. Durant la conferèn-cia Model Girona, que vapronunciar ahir al TeatreMunicipal, Madrenas vainterpel·lar “tothom” performar part “d’un liderat-ge compartit de Girona”.“És cabdal entendre quetransformar la ciutat nodepèn només de l’Ajunta-ment ni de l’alcaldessa, si-nó que és un compromísde tots els que en formempart”, assegura. Durantuna hora llarga, Madrenases va voler dirigir a la ciu-tadania com a alcaldessai en clau no electoralista–va destacar– per explicarquè és per a ella Girona,com la concep i com creuque ha d’evolucionar en elfutur. No va parlar de pro-jectes com el de la carreteraBarcelona, del repte de l’ha-bitatge ni de la seguretat,sinó del model de ciutat.

Per la diputada del PDe-CAT, l’ingredient clau del’èxit de Girona rau en elconsens. “Construir unmodel d’èxit vol temps, iaixò només és possibleamb grans consensos polí-tics i socials, tant ara comfa vint anys”, assenyalaMadrenas. Va posar diver-sos exemples de “gransacords de ciutat” que hanpermès a Girona evolucio-nar en positiu. Uns acords“que anaven més enllà delque és l’àmbit estricta-ment polític i institucional

i que involucraven actorssocials i econòmics”, sos-té. Sobre la taula va posarl’exemple del desenvolu-pament del Barri Vell. “Elque abans era decadènciahumana i social, ara és unbarri viu, que creix i queatrau gent de tot el món”,celebra Madrenas. “Tot i elpas dels anys i de diversosalcaldes i alcaldesses, de

diferents sensibilitats po-lítiques, no ens hem allu-nyat dels paràmetres de-finits al seu dia de com ha-via de ser el Barri Vell”,afirma. I, com aquest, vaposar altres exemples deconsens que han portat

Girona a ser una ciutat“d’èxit”: la Universitat deGirona, el paper de la cul-tura, la sostenibilitat i elfet de posar les personesal centre de tot. “Gironaha estat sempre una ciu-tat hospitalària, solidària,que dona resposta als mésvulnerables”, relata.

“L’experiència ens de-mostra que el que cal ésbastir un projecte de ciu-tat tan inclusiu com siguipossible, que es fonamenti

en la idea de pacte i quetingui continuïtat en eltemps, molt més enllà delscicles electorals, si bé ambel segell propi que evident-ment hi ha de donar cadagovern”, proclama l’alcal-dessa. “Cada partit políticté les seves prioritats i laseva agenda, però tambécrec que és evident que, siGirona ha avançat tantcom hem vist en aquestesúltimes dècades, ha estatgràcies a la capacitat d’en-tesa, i no gràcies a l’en-frontament”, indica Ma-drenas. En aquest sentit,va voler reivindicar l’estilgironí de fer política, queva batejar com a gironis-me: “La gent posa la ciutat

al davant i aquesta és laclau del model Girona.”

Sumar per millorarDurant el seu discurs enl’acte multitudinari al Tea-tre Municipal, la líder delPDeCAT a Girona va expli-car que, des que és alcal-dessa, ha percebut que,més enllà de les visions decadascú, “al final veus quedel que es tracta és de bas-tir un projecte col·lectiu,en què tothom suma permillorar”. En aquest sen-tit, la batllessa va posarl’accent en el fet que laconstrucció de la Gironaactual ha seguit un deter-minat patró, en què el con-sens és “la clau de l’èxit”. ■

Òscar PinillaGIRONA

Madrenas invoca el consensper a un model d’èxit a GironaDISCURS L’alcaldessa explica la sevavisió de ciutat durant una conferènciaal Teatre Municipal ‘GIRONISME’Demana posar “la ciutat al davant”i “bastir un projecte col·lectiu”

Un dels grans valors enquè Madrenas va posarèmfasi durant el seudiscurs a l’auditori delTeatre Municipal són

les sinergies que es poden donar per la proximi-tat amb Barcelona. “En cap cas Girona ha decompetir amb Barcelona. Ben al contrari: la pro-ximitat amb una capital mundial com Barcelonaés un actiu extraordinari que cal saber aprofi-tar”, sosté. En aquest sentit, defensa que l’aero-port de Girona-Costa Brava ha d’esdevenir laquarta pista de l’aeroport del Prat. “Sens dubteseria positiu per al nostre empresariat, per al tu-risme, per als estudiants i també per al conjuntdels gironins”, afirma Madrenas, que sosté demanera contundent que l’Ajuntament de Giro-na “ho reivindica”.

Aposta perser la quartapista del Prat

Infraestructures

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Cal bastir unprojecte de ciutattan inclusiu comsigui possible”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Si Girona haavançat tant,és gràcies al’entesa”

Política municipal

EL PUNT AVUIDIMECRES, 12 DE DESEMBRE DEL 201822 |

Comarques Gironines

Per a l’alcaldessa de Girona, el mónestà vivint una nova revolució indus-trial i social, és a dir, una “quarta re-volució industrial”, cita. “Som enl’era de la informació, de la connecti-vitat, de la robòtica, en què el modelindustrial es basa en el coneixe-ment, i en què les maneres de rela-cionar-nos han canviat gràcies a lesnoves tecnologies”, diu. En aquestsentit, Madrenas assegura que “ensagradi o no, està passant”. Sosté queaquest és el camí i que és “inevita-ble”. “Crec que Girona ha d’afrontaruna nova i ingent transformació dela ciutat, a través de polítiques des-acomplexades en àmbits com ara

Un altre dels valors queMadrenas va remarcaren la seva conferènciaés que Girona té tots elsingredients per situar-

se “de manera indiscutible” com una capital cul-tural important del sud d’Europa, amb un pes ca-da vegada més notable. En aquest sentit, va po-sar l’accent en virtuts que té la ciutat, com el fetde tenir el millor restaurant del món (El Cellerde Can Roca); tenir un equip de futbol en la pri-mera categoria “de la que diuen que és la millorlliga del món”; el Temporada Alta, “el festivalde teatre més prestigiós del sud d’Europa”; elTemps de Flors, una de les grans mostres floralseuropees, i el fet de ser plató de grans produc-cions cinematogràfiques i televisives, amb Jocde trons com a gran icona. “Siguem conscientsde tot el que estem aconseguint com a ciutat. Po-quíssimes ciutats de la mida de Girona podrienpresentar un currículum com el nostre”, diu or-gullosa Madrenas.

L’alcaldessa Marta Madrenasremarca que el fet que Gironas’hagi convertit en la punta dellança de l’independentismeno ha suposat cap problema.“Al contrari: perquè això és elque defensa una gran majoriade la població gironina”, queafirma “orgullosa” que “aixòno ha generat cap fractura so-cial”, sosté. La batllessa defen-sa que “la divisió d’opinions noha posat en risc la cohesió so-cial, que és sens dubte el nos-

“Transformar la ciutatno depèn només del’Ajuntament ni del’alcaldessa, sinó queés un compromísde tots els que enformem part”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

tre tresor com a país”. Al seuparer, s’ha demostrat que lesposicions majoritàries favora-bles a la construcció d’una no-va república “no han estat capllast per al nostre desenvolu-pament”, i posa com a exem-ple l’economia: “Exportemmés que mai, atraiem novesempreses i generem novesoportunitats.” “Girona ésl’exemple pràctic que moltsdels mantres econòmics i so-cials que es repeteixen des

sostenibilitat, salut i educació, mit-jançant la intel·ligència digital i lesnoves tecnologies. Aquest és el repteque tenim a la ciutat, i és un reptecol·lectiu, que ens afecta a tots”, de-fensa l’alcaldessa gironina. Creu queGirona “està preparada” per afron-tar aquest repte i defensa que és pre-cisament des de les ciutats i els mu-nicipis des d’on “s’han de lideraraquests canvis”. En aquest sentit,reivindica la tasca dels consistoris,que ara per ara és l’administraciómés propera a la ciutadania. “Somels que vetllem de manera més direc-ta pel benestar de la ciutadania, somels que millor podem actuar des de laproximitat per resoldre millor elsdesequilibris i afavorir les transfor-macions del país”, explica Madre-nas, que proposa noves maneres degovernança amb més participació.

dels sectors més contraris a laindependència són falsos. I,en molts casos, amb ànim dedesinformar i fins i tot de ge-nerar crispació”, va explicarMarta Madrenas durant la se-va conferència al Teatre Muni-cipal de Girona.

Davant d’aquestes evidèn-cies, l’alcaldessa va refermarla seva aposta per la construc-ció d’una república i per la se-paració de la resta de l’Estatespanyol. “Crec en la inde-pendència de Catalunya, permolts motius. I el principal ésla possibilitat de fer un paísnou, modern, adaptat a lesnecessitats d’avui. I que, en

aquest país, Girona sigui unacapital amb més pes, quetingui més capacitat d’in-fluència i més marge d’aplica-ció de polítiques, per ser méscompetitius”, va afirmar. Ma-drenas diu que només quedaaquest camí, ja que “no veupossibilitats que l’Estat espa-nyol canviï”. “És un estat cen-tralista, radial, que fa seglesque desenvolupa un model depaís centralitzat que és un freper als territoris més dinà-mics, com el nostre”, sosté.Proposa una Girona “oberta,que miri a França i a Europa”.“Per a Madrid, no deixem deser el noreste peninsular.”

La quarta revolucióindustrial i social,en marxa

Reptes de futur

L’alcaldessa deGirona, MartaMadrenas,acompanyada delperiodista Jordi Graua l’escenari, durantl’acte d’ahir al TeatreMunicipal, que vaaplegar unes 500persones ■ MANEL

LLADÓ

ValorsCapitalcultural delsud d’Europa

La punta de llança del’independentisme

República

EL PUNT AVUIDIMECRES, 12 DE DESEMBRE DEL 2018 | Comarques Gironines | 23

El Borbó s’acomiadade Girona

L’APUNT –abans com a príncep i ara com a rei– per ser objectede mostres d’anacrònic vassallatge per part dels giro-nins. Val a dir que van trobar el que volien per partd’alguns. Però el desafecte ha crescut, i amb el pasdels anys molts antics acòlits han abandonat el vaixellde la causa reial i s’han sumat a la legió de gironinsque ni tenen rei, ni volen que cap Borbó torni a Girona.Jordi Nadal

El patronat de la Fundació Princesa de Girona va deci-dir ahir traslladar l’entrega anual dels premis –el seuacte insígnia– a Barcelona. Es posa així punt final a lacampanya d’autopromoció que la corona va dissenyarfa una dècada per reforçar els vincles amb les terresgironines en general, i amb la ciutat de Girona en parti-cular. Una campanya basada en l’exposició de Felip VI

1180

54-1

2004

49L

EL PUNT AVUIDIMECRES, 12 DE DESEMBRE DEL 201846 | Cultura i Espectacles |

El 4 de juny de l’any 1038,Guerau de Cabrera i Er-messenda de Montsoriuvan fundar als peus delmassís del Montseny, a lavall de Breda, un monestirbenedictí dedicat a SantSalvador. Fa cinquantaanys enrere, l’any 1968,quan es van celebrar elsactes del novè centenari,es va prendre la data de laconsagració amb un espe-rit fundacional. Si bé Bre-da com a parròquia ja exis-tia prèviament i el nom dela vila ja apareix en un do-cument de l’any 878, laconsagració de l’esglésiamonacal indica la posadaen marxa del monestir, alvoltant dels terrenys delqual es va anar constituintprogressivament un nucliurbà que ha anat evolucio-nant cap a la Breda actual.

Aquest proper dissabte,15 de desembre, se cele-braran els actes finals de lacommemoració del 950èaniversari, que van arren-car el passat 20 d’octubre,amb la voluntat de promo-cionar aquest monestirque està actualment en fa-se de restauració. La jor-nada de celebració de l’efe-mèride constarà de dos ac-tes, un d’institucional, quetindrà lloc a les dotze delmigdia a l’església del mo-nestir de Sant Salvador, iun altre de més cultural,que es farà al Cercle Bre-

denc a dos quarts de noudel vespre, amb un con-cert a càrrec de l’Orfeó Ca-talà.

Obrirà l’acte del migdiauna celebració religiosaoficiada conjuntament pelrector de la parròquiamossèn Joan Triadó i permossèn Joan Auladell–que era el rector de Bredaquan es va celebrar el 900aniversari–, amb la pre-sència del bisbe de Girona,Francesc Pardo; el presi-dent de la Diputació de Gi-rona, Miquel Noguer; elpare abat del monestir deMontserrat, Josep MariaSoler; la directora generalde Patrimoni Cultural dela Generalitat de Catalu-

nya, Elsa Ibar; i l’alcalde deBreda, Dídac Manresa,que dirigiran unes parau-les de salutació. Com acomplement a aquestesintervencions, hi hauràuna dissertació del direc-tor de Televisió de Catalu-nya, Vicent Sanchis.

Projecció del monestirEl conjunt del monestir deSant Salvador, del qual elcampanar i l’ala nord delclaustre són els dos únicselements romànics que esconserven de l’edifici origi-nal, està catalogat com a

bé cultural d’interès na-cional. Des de la parròquiade Breda es va crear la co-missió per a l’organitzaciód’aquest 950è aniversaride la consagració de l’es-glésia del monestir, a tra-vés de la qual s’han orga-nitzat visites guiades, ac-tes culturals i lúdics comara representacions tea-trals o concerts musicals,integrats en la filosofiad’aquest conjunt monu-mental. Tot, amb un únicobjectiu: aprofitar l’em-penta de la commemora-ció per generar més recur-

sos i continuar les obres derestauració, potenciar,promocionar i enfortir laprojecció externa de la vi-la, amb una picada d’ullethistòrica als vescomtes deGirona i a l’abat Sunyer,que aquell llunyà any 1038van fer un pas molt fermper situar Breda en el ma-pa.

En els últims vint anyss’ha destinat mig miliód’euros a la conservaciódel temple. Per completartota la restauració calenuns dos milions d’eurosmés. ■

L’emblema de BredaEls actes de commemoració del 950è aniversari de la consagració de l’església delmonestir de Sant Salvador conclouen dissabte amb l’actuació de l’Orfeó Català

Jordi Camps i LinnellBREDA

El campanar, un dels únics elements romànics que es conserven del monestir original ■ J.B.

Al migdia tindràlloc l’acteinstitucional i alvespre el concerta càrrec del’Orfeó Català

Els estranys (Edicions de1984), la primera novel·lade Raül Garrigasait (Sol-sona, 1979), suma un al-tre premi a la seva llista dereconeixements: el dels ju-rats dels clubs de lectura

de les biblioteques de Giro-na, que l’han consideratmereixedora del premi Se-tè Cel de Salt.

Filòleg, traductor, assa-gista, narrador i editor dela col·lecció Bernat Metge,Garrigasait és un dels es-criptors de més projeccióliterària, després de rebre,per la mateixa obra, el pre-mi Llibreter i el d’Òmni-um, i de revelar-se el 2012com una de les veus méssolvents i originals amb

l’assaig narratiu El goscosmopolita i dos espèci-mens més. A Els estranys,aborda el tema de l’amis-tat en temps convulsos através d’un jove prussiàque vol unir-se a la causade la tradició i l’ordre en elmarc de la guerra carlinade 1837.

L’acte de lliurament delpremi serà aquest diven-dres, a les 8 de la tarda, a labiblioteca Iu Bohigas de laComa Cros de Salt. ■

L’escriptor recolliràdivendres el premiper ‘Els estranys’,una primera novel·la

Garrigasait, premi Setè Cel

E.V.SALT

Garrigasait, amb el premiÒmnium ■ ORIOL DURAN

Ahir es va fer públic el re-sultat del concurs per co-brir la plaça de direcciódels equipaments escè-nics de Figueres, que vaconvocar l’Ajuntamentdesprés de la jubilació delfins ara director del Teatre

Municipal, Salvador Tor-res, en què la figuerencaAina Baig ha resultat laguanyadora. Pel que fa a laplaça de tècnic de Cultura,es va convocar aquest es-tiu un concurs després dela vacant de l’anterior tèc-nic de Cultura, en què haresultat guanyador l’histo-riador Pere Ferrera. ■

J.C.L.FIGUERES

Nova escenafiguerenca

PERE ALBERTÍ @palbertiserra

«El desgavell a lesPedreres amb els

incívics queaparquen on volen

ja passa de mida.Cada dia igual i cap

resposta!»

NIL SOLÀ @Nilsola10

«El @GironaFC hafet un dels pitjorspartits de tot l’any,sí. El Girona no hamerescut guanyar,també. La realitat,

però, és que hacompetit fins al

final i li han robat 1punt a la cara.

Quina llàstima serencara un equip

petit...»

JORDI ALTESA@JAltesa

«Em jugo un pèsolque molts dels ter-tulians que han co-mentat la via eslo-

vena no sabrien po-sar el país sobre un

mapa»

JOAQUIM NADAL@quimnadal

«Alguns escriptors iperiodistes estancomençant a dir

veritats molt durescontra les

contradiccions i elserrors estratègicsdel sobiranisme,

que en una setmanaha encadenat més

errors que en eldarrer any, que ja és

dir.»

AL TWITTER

Un reportatge fotogràfic sobre el fenomen migratori ha resultat guanyador de la 17a edició del concurs de JovesFotògraf(e)s convocat per la Diputació de Girona. Sota el títol de La frontera Sud, a l'ombra del Nord, l’olotí Martí Albesa, de 29anys, denuncia la manca d'atenció de les persones que creuen l'estret de Gibraltar, a través de 35 fotografies. El jurat ha selec-cionat el projecte d’Albesa pel tractament i l’aproximació al tema (la immigració) i per la seva qualitat artística i tècnica.

L’olotí Martí Albesa guanya el concurs de Joves Fotògraf(e)s

MARTÍ ALBESA

LA FOTO DEL DIA

LA FINESTRA

La Dos

Diari de GironaDIMECRES, 12 DE DESEMBRE DE 20182

GIRONAEL CARTELL QUE ANUNCIA«ELS PASTORETS» CAUSA REBOMBORI

El cartell per anunciar Els Pasto-

rets de Girona d’aquest any no

agrada al PP. Concepció Veray va dema-

nar en el ple de dilluns que «no es poli-

titzin Els Pastorets», que es busqui un

«cartell que no ofengui cap gironí» i que

«sigui neutral», referint-se al color groc

dels àngels. Va reclamar, a més, que no

es col·labori amb l'entitat que fa Els Pas-

torets. L'alcaldessa, Marta Madrenas, va

lamentar la «fòbia pel groc» i va recor-

dar que el cartell és una «sàtira» i que

mai es posaria en «la llibertat d’expres-

sió d'un artista». L'obra és d'Àngel del

Pozo.

TEMPORADA ALTAFINAL AMB REGGAETON PERAL TORNEIG DE DRAMATÚRGIA

Els habituals del Torneig de Dra-

matúrgia de Temporada Alta ja

saben que la Yessi, la presentadora de la

vuitena edició, és molta Yessi. Dilluns,

coincidint amb la final, la presentadora

interpretada per Estel Solé va voler

complir una de les seves «fantasies se-

xuals», segons va dir. Després de procla-

mar Cristina Clemente com la guanya-

dora de la competició teatral, va fer ba-

llar reggaeton tres dels responsables

del festival -Salvador Sunyer, Narcís

Puig i Josep Domènech- a l'escenari de

la final del torneig, un ring de boxa ins-

tal·lat a la sala La Planeta.

LLORET DE MARMIQUEL RIBAS-CARBÓ, UN DELS IN-VESTIGADORS MÉS CITATS DEL MÓN

El lloretenc Miquel Ribas-Carbó

és un dels deu investigadors cata-

lans que treballen fora de Catalunya

més citats del món. Segons informa

Nova Ràdio Lloret, Ribas-Carbó, que

està especialitzat en biologia vegetal,

forma part de la llista feta per Clarivate

Analytics, que conté els autors que es

troben en l’1% més citat.

ÀNGEL DEL POZO

RENÚNCIA

Rafaelde Ribot

LLETRES

PERIODISTA

a notícia va saltar ahir: laFundació Princesa de Gi-rona renuncia a fer l’actede lliurament dels seus

premis anuals a la ciutat i l’any que veels traslladarà a Barcelona. La decisióla va prendre el Patronat de la Funda-ció en una reunió al Palau Reial deMadrid, presidida pel mateix rei FelipVI, argumentant que s’ha preparat unacte singular únic i excepcional percommemorar el desè aniversari de laFundació i que no tindria sentit queno s’aprofités l’esdeveniment per ferl’entrega dels premis. Potser sí que te-nen raó que tot plegat si es fa coinci-dir, llueix més. Potser lluirà tant queper reflectir tanta lluentor necessitaun marc més esplendorós i universalcom el de la ciutat de Barcelona? Pot-ser Girona ja anava bé fins ara però lifalta glamur, a la ciutat, per a un actetan especial? I els gironins, potser ésque ja no ens ho mereixem? Resultaevident que una part dels ciutadansde la ciutat estaran contents i que l’A-juntament ha enverinat tant com hapogut la relació amb la Fundació iamb la casa del Rei, però la renúncia acelebrar l’acte anual en què millor esvisualitza la feina que fa la Fundacióés abandonar la resta de gironins i unarendició en tota regla. La resposta dela Fundació a l’hostilitat institucionalha estat marxar i incrementar la sevaactivitat fora de Girona amb una apos-ta per la internacionalització. Segurque hi ha molts llocs on treballar perimpulsar el talent jove i per generaroportunitats per als que comencen unprojecte. Però la mirada global que te-nen els premis Princesa d’Astúries,per posar un exemple, mai han fetplantejar que la seva gala anual no si-gui a Oviedo. El Patronat de la Funda-ció diu que no descarta que en el els premis tornin a Girona, cosa quevol dir que no tenen una voluntat de-cidida que sigui així i que més aviat fasospitar tot el contrari.

L

Suplement especial

Les propostes més diverses per regalar

Idees de Nadal

Aquest divendres, 14 de desembre,

jamargant - 12/12/2018 08:10 - 81.32.132.103

| Cultura i Espectacles | 47EL PUNT AVUIDIMECRES, 12 DE DESEMBRE DEL 2018

El fotògraf i dissenyadorgràfic olotí Martí Albesa ésel guanyador de la 17a edi-ció de Joves Fotògraf(e)sque convoca Inspai, Cen-tre de la Imatge de la Dipu-tació de Girona, amb unreportatge sobre el feno-men migratori a les plat-ges del sud peninsular. Eltreball La frontera Sud, al’ombra del Nord, queconsta de trenta-cinc foto-grafies en color, ha estatescollit per unanimitatper una comissió avalua-dora que formaven el vice-

president de la Diputació,Albert Piñeira; la tècnicadocumentalista d’InspaiLaura Tàrrega; la comissà-ria d’exposicions Inés Ca-sals, i els fotògrafs profes-sionals Marta Negre i DaniDuch, els quals han valo-rat el tractament i l’apro-ximació al tema, així comla seva qualitat artística itècnica. Aquesta era la pri-mera vegada que el pro-grama Joves Fotògraf(e)s,dotat amb mil euros per alguanyador, s’obria a au-tors de tot Catalunya.

Amb el seu projecte,que serà exposat a la Casade Cultura, Martí Albesa(Olot, 1988) denuncia lafalta d’atenció que rebenles persones que arriben ales costes espanyoles tra-vessant en condicions pre-

càries l’estret de Gibral-tar. El fotògraf va assistir al’arribada massiva d’em-barcacions a principis delmes d’agost passat, quan“l’aglomeració provocadaper la inacció i la descoor-dinació va acabar en confi-naments a centres espor-tius, magatzems en desúso als mateixos ports”, demanera que “centenars depersones s’amuntegavena l’espera que alguna insti-tució se’n fes càrrec”. Del’experiència viscuda a Ta-rifa, Algesires i Barbate, ials centres d’acollida a LosBarrios i San Roque, el fo-tògraf ha tornat amb la se-güent reflexió: “No hi hatanques ni mars ni fronte-res tan fortes com el dret amigrar que exerceixen acada pas.” ■

E.V.GIRONA

La frontera sud de Martí AlbesaL’olotí guanya elJoves Fotògraf(e)samb una mirada alfenomen migratori

Martí Albesa ha fotografiat l’arribada de refugiats a Tarifa, Algesires i Barbate ■ MARTÍ ALBESA

El Museu d’Història de Gi-rona estrenarà divendresque ve (12.15 h) l’espai deles sales permanents dedi-cat a la ràdio, que ha estatobjecte de renovació coin-cidint amb el 85è aniver-sari de Ràdio Girona, queva començar les sevesemissions el 10 de desem-bre de 1933 amb la veud’una joveníssima Franci-na Boris. El nou espai, queincorpora alguns dels apa-rells de la col·lecció de rà-dios Pol i altres peces pro-cedents de la primeraemissora de la ciutat, haestat reformat amb la col-laboració de la directorade Ràdio Girona, CarmeMartínez, i de l’exdirectori actual responsable decontinguts de la CadenaSer Catalunya, RamonIglesias, que participarandemà, com a preàmbul dela inauguració de les novessales del museu, en unataula rodona a l’Institutd’Estudis Nahmànides(19 h), juntament amb ladelegada de Catalunya Rà-

dio, Clara Jordan; l’histò-ric locutor de l’emissoraJaume Teixidor, i el col·la-borador de la cadena JordiBosch, tots ells moderatspel veterà periodista i ex-

director d’El Punt AvuiJordi Grau.

La reforma de l’espaiexpositiu del Museu d’His-tòria s’inscriu en la volun-tat de la seva directora,

Sílvia Planas, d’actualit-zar-ne els continguts itreure rendiment de lescol·leccions per tal de “pre-servar i difondre conve-nientment el patrimoni

històric i cultural de la ciu-tat des d’una perspectivaoberta i plural”. Ambaquest propòsit, s’han in-corporat a l’exposició al-guns dels aparells de ràdio

més singulars de la col·lec-ció cedida el 1993 a l’Ajun-tament per Jaume Pol,que va ser tècnic de RàdioGirona durant més detrenta anys. Entre les pe-ces exposades, s’hi podranadmirar alguns aparellsespecialment bonics i cu-riosos, molts dels quals

formen part de l’imaginaride més d’una generació,per tal com estaven estre-tament vinculats a l’am-bient domèstic i quotidiàdel segle passat. El fons ce-dit per Jaume Pol contéaparells receptors de granvalor, com els de la marcaAtwater Kent, que va pro-duir autèntiques obresd’art en miniatura durantels anys trenta, i una ex-tensa mostra de la marcagironina Optimus. ■

El Museu d’Història de Girona remodela les sales dedicades a les ones aprofitantels 85 anys de Ràdio Girona i incorporant-hi peces de la col·lecció de Jaume Pol

La ràdio es posa al diaE.V.GIRONA

Alguns dels aparells que s’incorporen a la nova presentació de l’espai dedicat a la ràdio ■ MUSEU D’HISTÒRIA DE GIRONA

Periodistes ilocutors serandemà en unataula rodonaamb motiu del’aniversari

32 | Comarques Gironines | ALT EMPORDÀ EL PUNT AVUIDIMECRES, 12 DE DESEMBRE DEL 2018

Vilabertran ha encarregatla construcció d’un magat-zem municipal en un solarmunicipal del carrer PauCasals, número 9, just alcostat de la col·legiata, unespai molt cèntric. L’alcal-de de la població, Martí Ar-madà, precisament desta-ca la situació d’aquest lo-cal projectat perquè se livol donar un ús per a su-port d’activitats lúdiquesdel poble.

“A la zona centre es fanmoltes activitats que es-tan basades en el volunta-riat. Aquesta instal·lacióha de servir per fer-los lafeina fàcil”, explicava l’al-calde republicà. Aquestmagatzem situat a l’encre-uament amb la plaça delsHortolans tindrà unaplanta superior on se si-

tuarà un espai per a joves ila planta baixa, que serà ladedicada a magatzem dematerial destinat a esde-veniments celebrats en es-pais exteriors.

“L’emplaçament ésideal –assenyalava l’alcal-de– perquè la plaça delsHortolans, el centre cívic ila plaça Major són l’epicen-tre de totes les celebra-cions, festes i la programa-ció cultural del poble; seràel local per tenir material ifacilitar tota l’organitza-ció d’aquests actes.”

El projecte de construc-ció va sortir a concurs perun preu de 149.999 euros ies va acabar adjudicant al’empresa ConstruccionsQuera Agullana SL per un

preu de 142.780 euros. Elstreballs van començar lasegona quinzena del mesde setembre i està previstque durin cinc mesos.

Durant la darrera set-mana del mes de novem-

bre es va rebaixar el ter-reny per preparar els fo-naments de l’edifici.L’Ajuntament de Vila-bertran té previst finan-çar els treballs amb l’aju-da de la Diputació, que

els va concedir una sub-venció de 40.000 euros iuns 30.000 euros delsfons de cooperació. Laresta va a càrrec delspressupostos munici-pals. ■

Joan PuntíVILABERTRAN

a Construeixen unespai jove que faràtambé de magatzemmunicipal

Nou local municipal alcentre de Vilabertran

El solar municipal fa cantonada amb la plaça Hortolans ■ JOAN PUNTÍ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

142.780euros costarà la construccióde l’edifici municipal de laplaça dels Hortolans de Vila-bertran.

Una altra operació policialal barri del Culubret de Fi-gueres es va saldar ahiramb la detenció d’una per-sona (que tenia vigent unaordre judicial de crida icerca) i 35 fraus elèctricsdetectats pels tècnics de lacompanyia elèctrica En-desa.

L’operació, però, quedaoberta i s’esperen més ac-tuacions policials abans dedonar un balanç definitiu.Segons informava ACN,una cinquantena d’agentsdels Mossos d’Esquadra ide la Guàrdia Urbana vanparticipar en el dispositiude suport als tècnics d’En-desa i al servei d’estadísti-ca de l’Ajuntament, ques’encarregava de compro-var si les persones queconsten oficialment alshabitatges són les que hiviuen realment. Segonsl’Ajuntament, al llargd’ahir es van inspeccionaruns 300 habitatges fentrevisions del padró muni-cipal i altres comprova-cions.

Ahir al matí l’alcalde,

Jordi Masquef, va ser undels primers a difondre através de les xarxes socialsla mobilització del disposi-tiu en curs. “Iniciem des-plegament policial deGuàrdia Urbana i Mossosal sector oest per operaciópolicial en el marc del plade xoc contra l’incivisme ila inseguretat”, anunciava

Masquef.La problemàtica del

sector oest de Figueres noés nova, ni és la primeraactuació que s’hi du a ter-me: les connexions il·líci-tes a la xarxa elèctrica –enmolts casos per alimentarplantacions clandestinesde marihuana– sobrecar-reguen les línies elèctri-

ques del barri i deixen re-petidament la restad’usuaris del barri sensellum.

El pla de xoc a debatLa intervenció policiald’ahir, però, es produeixen un context en què el de-bat sobre la inseguretatciutadana i la resposta quehi han de donar els respon-sables polítics és més viuque mai a Figueres; en pri-mer lloc, perquè Masquef–que va prendre possessiódel càrrec d’alcalde aquestmes de novembre passat–ha posat sobre la taula elconcepte de “pla de xoc”,fent-ne una prioritat i untret diferenciador tant decara a l’alcaldessa que l’haprecedit com de cara a laresta de forces polítiques.Masquef ha centrat l’agen-da de les seves primeressetmanes a l’alcaldia enaquesta temàtica: re-unions amb Endesa, ambla Generalitat per recla-mar més mitjans, carta alSíndic de Greuges, dispo-sitius policials en bars o lo-cals conflictius i al Culu-bret.

A les xarxes socials –onl’alcalde també és força ac-tiu– , el debat ja s’ha iniciatentre els qui aplaudeixenaquesta dinàmica i re-clamen més mà dura, elsqui retreuen els excessosde forma d’un alcalde quanapunta a la “xusma quecampa pels carrers”, o elsqui ho relacionen tot plegatamb la proximitat d’uneseleccions municipals quefacilitaran que aquest de-bat vagi a més. ■

Detecten 35 fraus elèctricsmés a la ciutat de Figueres

Esteve CarreraFIGUERES

a Uns 50 agents van participar en una altra operació policial que continua oberta a Detenen unapersona pendent de crida i cerca a Creix el debat sobre la inseguretat ciutadana a la ciutat

50agents de la Guàrdia Urbanai els Mossos d’Esquadra vanacompanyar els d’Endesa i del’Ajuntament.

Dos agents de policia fent comprovacions en un habitatge del Culubret de Figueres ■ GEMMA TUBERT / ACN

300habitatges inspeccionats percomprovar si les persones quehi viuen són les que consten alpadró municipal.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

DdG FIGUERES

■ L’Oficina d’Habitatge del Con-sell Comarcal ha rebut una ajudade . euros de la Diputació deGirona. L’Oficina està cobrintl’atenció de la ciutadania de totala comarca atenenent els mu-nicipis de l’Alt Empordà i desen-volupa tasques en la tramitaciód’ajuts al lloguer, cèdules d’habi-tabilitat o assessorament

Subvenció de 15.000euros per a l’Oficinad’Habitatge del Consell

DdG ROSES

■El PDeCAT de Roses va presen-tar ahir oficialment la nova marcaelectoral de Junts per Roses. És lanova fórmula amb què l’Assem-blea del Partit Democràta va de-cidir el cap de setmana passat pre-sentar-se a les eleccions munici-pals del .

L’actual alcaldessa i alcaldablede Junts per Roses va encapçalarl’acte ahir al vespre a l’hotel Risechacompanyada de l’expresidentArtur Mas.

«Junts per Roses defensa unmodel de ciutat que per davant detot vol el progrés de Roses i man-tenir l’estabilitat municipal quehem aconseguit aquests anys degovern», defensa Mindan. A l’actehi van assistir un gran nombre de

simpatitzants del partit d’arreu dela comarca.

L’assemblea del PDeCAT deRoses va escollir Montse Mindan

per encapçalar la llista el passatmes de maig. L’actual alcaldessaera l’única candidata que es vapresentar a les primàries i se la vatriar per unanimitat. Té anys iés tècnica en empresa i activitatsturístiques pel Centre d’EstudisTurístics de Barcelona.

El PDeCAT presenta la novamarca electoral Junts per RosesL’alcaldessa Montse Mindanva encapçalar l’acte, en elqual també va assistirl’expresident Artur Mas

Montse Mindan i Artur Mas,durant l’acte d’ahir al vespre.GERARD BLANCHÉ

DdG BORRASSÀ

■El gas natural arribarà a Borras-sà en un termini màxim de dosanys. Els Serveis Territorials a Gi-rona del Departament d’Empresai Coneixement han donat, a l’em-presa Redexis Gas, SA, l’autoritza-ció administrativa per a la distri-bució i subministrament de gasnatural canalitzat al municipi, al-hora que han declarat d’utilitatpública les instal·lacions.

El projecte, que té un pressu-post de ., euros, preveufer la connexió a la xarxa existenten el terme municipal de SantaLlogaia d’Àlguema i distribuiraquest combustible en el termede Borrassà.

L’alcalde, Ferran Roquer, hadestacat que es tracta d’una«bona notícia» per al poble i quepermetrà utilitzar un combustible«més net, més barat i ambiental-ment més sostenible».

Borrassà tindràgas naturalal pobleen un màximde dos anys

ANNA FONT FIGUERES

■Fort desplegament policial ahiral barri del Culubret en un opera-tiu contra el frau elèctric i la revisiódel padró d’habitants. Una cin-quantena d’agents de la GuàrdiaUrbana i els Mossos d’Esquadra–inclosos ARRO i agents d’inves-tigació– van participar aquest di-marts al matí en el dispositiu, quees va tancar amb un detingut ambuna ordre de crida i cerca i ca-sos d’habitatges amb la llum pun-xada.

La companyia Endesa va ins-peccionar habitatges del Cu-lubret, però només s’han obertuna trentena d’expedients sancio-nadors, segons han informat fontsde l’empresa elèctrica. Els tècnicshan estat acompanyats per un fortdesplegament policial mentre re-alitzaven les inspeccions en pràc-ticament la totalitat dels carrers dela zona.

Només han pogut actuar, però,en una trentena de comptadorselèctrics perquè la resta s’haviendesconnectat abans que arribes-sin els tècnics. També s’ha aprofi-tat per fer tasques de «saneja-ment» d’instal·lacions amb signesd’haver estat manipulades. Enaquests casos, però, no es comp-tabilitza com a frau.

Des de primera hora del matí,

el barri del sector oest de Figueresva quedar blindat per la forta pre-sència policial. L’operatiu tambéva servir per revisar el cens d’ha-bitants en domicilis de lazona, per tal de comprovar que lespersones registrades realment hiresideixen.

D’aquests treballs se’n va enca-rregar el servei d’estadística mu-nicipal, que també va estar custo-diat per la policia. De moment,però, no han transcendit aquestesdarreres dades i l’Ajuntament nodona l’operatiu per tancat.

L’Ajuntament emmarca l’ac-tuació dins el pla de xoc contra ladelinqüència i l’incivisme que vaanunciar l’alcalde, Jordi Masquef.

Els veïns del sector oest fa tempsque conviuen amb constants tallsde llum, una situació que s’ha atri-buït en nombroses ocasions al

cultiu de marihuana. De fet,aquest dilluns el barri es tornavaa quedar a les fosques.

Endesa ha estat treballant enels últims mesos en la sectoritza-ció i la monitorització del serveiper tal que les interrupcions afec-tin el menor nombre possible defamílies.

Masquef va anunciar «mà

dura» contra els delinqüents i a fi-nals de novembre es va reuniramb la directora general de lacompanyia a Catalunya, IsabelBuesa. Arran de la trobada, l’Aju-tament va anunciar que portariadavant del síndic de greuges laproblemàtica dels talls de llumque pateix el sector oest de la ciu-tat i sobretot el barri del Culubret.

Endesa ha inspeccionat 177 habitatges i els tècnics municipals han actualitzat el padró municipal en 300 domicilisL’Ajuntament de Figueres no dona l’operatiu per tancat i l’emmarca en el pla de xoc contra la delinqüència

Un nou operatiu policial al Culubretacaba amb un detingut i 28 fraus elèctrics

Tècnics d’Endesa i la GuàrdiaUrbana, durant el dispositiupolicial d’ahir al Culubret. CONXI

MOLONS

La xifra300DOMICILIS REVISATS Els tècnics del serveid’estadística de l’Ajuntamentvan comprovar 300 domicilisdel Culubret per tald’actualitzar el padrómunicipal del barri.

Diari de GironaDIMECRES, 12 DE DESEMBRE DE 201814

L’ALT EMPORDÀ altemporda.diaridegirona@epi.es

DETALLISTAS ELECTRODOMÈSTICSDE GIRONA, S.A.

A los efectos de lo dispuesto en el artículo 319 de la Ley deSociedades de Capital, se hace público que la Junta Gene-ral Extraordinaria y Universal de Accionistas de DetallistasElectrodomèstics de Girona, SA, celebrada el día 27 de no-viembre de 2018, acordó reducir el capital social en la cifrade 161.000 Euros, con la finalidad de amortizar las accio-nes adquiridas por la sociedad en auto cartera. El proce-dimiento para llevar a cabo la reducción es la amortizaciónde las 1.610 acciones propias que constan en el activo dela sociedad, con un valor nominal global de 161.000 Euros,quedando el capital social fijado en 276.000 Euros, divididoen 2.760 acciones nominativas, de 100 € cada una, deuna sola serie. Se hace constar que por tratarse de una re-ducción de capital por amortización de acciones propias, noprocede reembolso alguno a los accionistas.La reducción del capital social se efectúa con cargo a re-servas de libre disposición, por lo que los acreedores de laSociedad no podrán oponerse a la misma. Por lo anterior, yde conformidad con lo dispuesto en el artículo 335c) de laLey de Sociedades de Capital, el importe del valor nominalde las acciones amortizadas se destina a una reserva de laque sólo será posible disponer con los mismos requisitosexigidos para la reducción del capital social.Girona, 27 de noviembre de 2018.- El secretario del Con-sejo de Administración, Sr. Eduard Duran Busquets.

jamargant - 12/12/2018 08:10 - 81.32.132.103

ANNA FONT FIGUERES

■ L’Ajuntament de Figueres hacomprat finalment l’espai naturalde les basses del Terrisser, ubica-des entre l’AP- i la presó Puig deles Basses. Feia unes setmanes queel consistori havia arribat a unacord amb la propietat després demesos de negociacions i finalmentaquest dilluns es va formalitzar latransacció, que ha tingut un costde . euros. La compra inclouun terreny adjacent a les zones hu-mides i amb l’adquisició el consis-tori podrà impulsar-hi accions perprotegir i divulgar l’espai natural.

Les basses del Terrisser tenenun alt valor històric i mediambien-tal. Amb una extensió d’, hec-tàrees, estan formades per unabassa de dimensions relativamentgrans i amb presència d’aigua for-ça constant i diverses basses me-nors i temporals.

Es tracta d’un ecosistema inclòsdins el catàleg de les zones humi-

des de Catalunya sorgit a partir del’extracció de l’argila per les famí-lies de terrissers. Tenen un alt valorpatrimonial i ecològic i la seva pro-tecció està inclosa en el Pla Espe-cial de construcció del Centre Pe-nitenciari Puig de les Basses. Finsara els terrenys eren de titularitatprivada, però amb la compra Fi-gueres suma un espai natural mésde titularitat municipal.

Els terrenys estaven taxats en. euros, però el preu final hainclòs també una segona fincapropera a la zona i han fet pujar elpreu fins a . euros, segons haexplicat el regidor de Medi Am-bient, Francesc Cruanyes. «És unapetita victòria que Figueres disposid’aquest espai i que sigui públic»,assegura el regidor.

El segon terreny adquirit es tro-ba separat de les basses per un al-tre solar de propietat privada,mentre que als entorns hi ha fin-ques d’INCASOL. La intenció seriacomptar amb el màxim espai deterreny, per la qual cosa Cruanyeses mostra partidari de comprar

Figuerescompra les bassesdel Terrisserper protegir-lesL’Ajuntament ha acordat amb la propietatl’adquisició de les zones humides i un terrenyadjacent per 13.000 euros Tenen un alt valorperò pateixen abocaments incontrolats

aquest tercer solar i d’arribar a unacord d’usdefruit amb INCASOL.D’aquesta manera, les basses que-darien connectades amb l’altrafinca adquirida.

Convertit en un abocador Actualment es troba en un estat deconservació mediocre i la intencióde l'Ajuntament és recuperaraquest espai per adaptar-lo millorper a la fauna i la vegetació i donar-lo a conèixer com una zona d’es-barjo, passeig i aprenentatge pels

figuerencs. «A la llarga podria ser un dels fu-

turs parcs naturals de Figueres, sal-vant la barrera que ens separa»,diu Cruanyes en referència a l’au-topista. Entre les accions que s’hicontemplen hi ha la construccióde casetes d’observació d’ocells, lacreació d’un itinerari am el Castellde Sant Ferran, l’habilitació d’unaàrea de descans i la correcta sen-yalització de la flora i fauna.

L’espai natural fa temps que pa-teix abocaments incontrolats i al’entorn s’hi acumulen tot tipus dedeixalles: andròmines, mobles ibosses de brossa amb residus delcultiu de marihuana. La zona tam-bé és víctima de la pràctica del triali, malgrat que el febrer del s’hiva prohibir la cacera, encara s’hitroben restes de la caça furtiva.

Les actuacions més urgents sónla retirada de runa i deixalles iCruanyes assegura que la netejahauria d’iniciar-se de manera im-mediata . «Ara és sòl públic i és lanostra responsabilitat mantenir-ho net», afegeix. Però Figueres «nopot fer-ho sol», insisteix el regidor.En aquest sentit, assegura que es-tan estudiant acollir-se a diverses

subvencions europees reservadesper a espais naturals i zones humi-des i que es canalitzen a través dela Diputació de Girona. Un cops’hagi restaurat l’espai, podria finsi tot incloure’s a la Xarxa Natura.

En un estudi de l’Ajuntament, esrecull l’alt valor ambiental de leszones humides. Es tracta d’un delsecosistemes «més amenaçats delplaneta» i que s’està perdent a unritme «preocupant» a causa de lesactivitats humanes. L’informe re-marca la importància de les bassesdel Terrisser per ser una font de di-versitat biològica, de retenció d’ai-gua i pel seu valor com a patrimonicultural i natural. És, a més, unazona de nidificació d’aus.

Amb la pèrdua de l’ofici de te-rrisser, les basses van perdre laseva utilitat i a poc a poc s’han anatsubmergint en l’oblit. Amb l'ad-quisició, se’ls podrà donar un nouimpuls i recuperar la memòriadels terrissaires figuerencs.

DdG FIGUERES

■ L’Ajuntament de Figueres feiamesos que patia l’absència del di-rector del Teatre Municipal, Sal-vador Torres, després de la sevajubilació. Una baixa que es va su-mar també a la del tècnic de cul-tura. L’Àrea de Cultura de l’Ajun-tament necessitava cobrir les va-cants des de feia temps i finalmentahir va fer públic els resultats delconcurs públic.

La plaça de Direcció dels equi-

paments escènics de Figueresl’ocuparà la gestora cultural, AinaBaig. Baig és també graduada enComunicació Cultural i en Litera-tura i Llengües Modernes i en elsdarrers anys ha treballat en la ges-tió i comunicació de la programa-ció d’arts escèniques de la ciutat,d’entitats i de festivals com ÍTA-CA, Portalblau, Còmic Figueres,Acústica, Strenes, Vívid i Som Cul-tura.

Baig substituirà Salvador To-rres que es va jubilar el juny, tan-cant una relació de anys ambl’Ajuntament de Figueres.

Pel que fa a la plaça de tècnic deCultura, es va convocar aquest es-tiu un concurs després de la va-cant de l’anterior tècnic de Cultu-

ra, en què ha resultat guanyadorl’historiador Pere Ferrera.

Ferrera és llicenciat en Històriai té formació en programació,màrqueting i animació cultural, iactualment treballa al Departa-ment d’Agricultura de la Genera-litat.

Museu de l’EmpordàAquestes incorporacions se su-men a la del director del Museu del’Empordà, Eduard Bech, que vainiciar ara fa un any el nou projec-te d’aquest equipament, i suposenuna renovació important de l’Àreade Cultura de l’Ajuntament de Fi-gueres per continuar el nou im-puls iniciat amb la renovació delMuseu de l’Empordà.

Figueres renova la cúpula culturalamb noves incorporacions La gestora cultural AinaBaix dirigirà els equipamentsescènics i l’historiador PereFerrera serà el nou tècnic

ACN/DdG LA JONQUERA

■Un home de anys, de nacio-nalitat ucraïnesa i amb domicili aVila Moreira (Portugal) ha estatdetingut aquest diumenge dedesembre al terme municipal dela Jonquera. El conductor circula-va amb una furgoneta per la N-II,en el punt quilomètric , quande sobte va topar contra un camióque estava estacionat i no va cau-sar cap ferit.

Posteriorment els Mossos d'Es-quadra van arribar i van veure que

l'home presentava signes evi-dents d'estar sota els efectes del'alcohol i per això van procedir afer-li un control.

Quadruplicava l’alcohol permèsEl resultat va ser positiu amb ,mg d'alcohol per litre d'aire expi-rat, una xifra més de quatre vega-des superior a la permesa legal-ment (, mg/l). Per això elsagents policials van detenir a l'ho-me per presumpte autor d'un de-licte contra la seguretat viària i livan immobilitzar la furgoneta queportava. El mateix diumenge l'ho-me, que no tenia antecedents, vapassar a disposició judicial. El jut-jat d'instrucció de guàrdia de Fi-gueres el va deixar en llibertatamb càrrecs.

Detenen un conductor begutdesprés del xoc amb un camióL’accident va succeira la Jonquera sense ferits,però l’home quadruplicavala taxa d’alcohol permès

FIGUERES

«La comprade les basses delTerrisser és unapetita victòriaper Figueres»

L’Alt Empordà

Diari de Girona DIMECRES, 12 DE DESEMBRE DE 2018 15

Les basses del Terrisser hanrecuperat l’aigua després del’episodi de pluges. CONXI MOLONS

jamargant - 12/12/2018 08:10 - 81.32.132.103

M entre la investigaciódel doble crim deSusqueda continuamés activa que mai,

l’Audiència de Girona haurà dedecidir de nou si manté el princi-pal acusat empresonat, o bé si ac-

cepta el recurs d’apel·lació pre-sentat per la seva defensa i optaper deixar-lo en llibertat. Aquestaés la segona vegada que es portaa terme aquest procediment, jaque el primer va tenir lloc a l’abrili va acabar concloent que hi haviauna base indiciària prou «sòlida»per descartar la petició.

Amb nou mesos de diferència,el material que hi havia ahir sobrela taula era molt més extens, peròtambé es mantenien les mateixesincògnites de si va ser realmentJordi Magentí qui va assassinar elsdos joves del Maresme el

d’agost del . Un «no» rotundper part de la seva defensa –exer-cida pel despatx Salellas– i unaconvicció total del ministeri fiscal,a la qual es van adherir la restad’acusacions, considerant quenomés el detingut podia ser l’au-tor del crim, «l'únic que no té coar-tada» assegurava Víctor Pillado.

Durant les més de dues horesque va durar la vista, cadascunade les parts implicades va presen-

tar la seva versió dels fets, comen-çant per Benet Salellas que va tor-nar a acusar els investigadors –com ja va fer la primera vegada–d’haver creat un vestit a mida perMagentí. «Hi ha altres personesque podrien haver estat els autorsdels fets i que també estaven alpantà aquell dia, però s’ha posatel focus en només una» va expli-car, lamentant «la manca de soli-desa de la tesi acusatòria» la qual,a hores d’ara, encara «no ha apor-tat cap prova que sigui prou con-cloent» i que demostri que va serl’empresonat qui va acabar ambla vida d’en Marc i la Paula.

Durant la primera part de laseva exposició, l’advocat també vaposar l’interrogant en moltes deles proves realitzades fins al mo-ment, la majoria de les quals si-tuen a Jordi Magentí al lloc i horadels fets i l’ubiquen a la platja dela Rierica. «Combinen els ele-ments com els interessa i quan uninforme no quadra amb la tesi,desapareix i en fan un de nou» vaapuntar, recordant al tribunal elseu convenciment de què l’acusat«no és el responsable».

La importància del llocDesprés de la intervenció de Sa-lellas, va ser el torn del ministerifiscal, que va anar desgranant elsmotius pels quals considera quel’Audiència no hauria de deixar enllibertat el detingut, el qual va eti-quetar com l’únic responsablepossible. Des del primer moment,Pillado va incidir especialment enla importància del lloc del fet, elclau considera «clau» per deter-minar l’autoria del crim.

Durant els darrers mesos els in-vestigadors van estar realitzant totuna bateria de diligències com so-nometries per determinar d'onvenien els trets, anàlisi de restesvegetals, declaracions a diferentstestimonis o bé un buidatge de lescinc càmeres de seguretatinstal·lades al voltant del pantà deSusqueda. Tot per acabar deter-minant, indiciàriament i segons elseu parer, que «Jordi Magentí eral'única persona que es trobava

allà en el moment dels fets». El fis-cal va afegir que la resta de perso-nes que estaven allà no presenta-ven cap mena de contradicció enels seus relats. «És impossible quel'acusat no hagi vist o executat elcrim» va sentenciar.

Falta una explicacióEls darrers en pronunciar-se ahirvan ser l'advocat de les famílies deles víctimes, Carles Monguilod, ila lletrada de l'acusació particular.En ambdós casos van avalar la tesidel ministeri fiscal i van mostrarla seva negativa davant la possibi-litat que el principal sospitós pu-gui sortir en llibertat considerantque els indicis existents són «ra-cionals» i que existeix un evidentrisc de fuga per part de Magentí,que té arrelament a Colòmbia onviu la seva dona. En aquestes da-rreres intervencions va ser quanMonguilod va recordar una de lesincògnites del cas: la versió delmateix detingut. «Crida l'atencióque, declarant-se innocent, nohagi reclamat explicar-se» vaqüestionar, afegint que els paresde la parella tampoc entenen que«no surti del pas dels indicis quel'incriminen».

Per què no declara Jordi Magentí?

Cas Susqueda. L’Audiència de Girona tornarà a decidir per segona vegada si mantéel principal acusat del doble crim de pantà empresonat o si, per contra, accepta lapetició de llibertat presentada per la seva defensa. Ahir es va celebrar la vista.

CRÒNICA

Elisabet DonGIRONA

La defensa del principal acusat,Benet Salellas. MARC MARTÍ

Les acusacionsconsiderenque existeixun evident riscde fuga per partdel detingut, queté un arrelamenta Colòmbia,on resideixla seva dona

La Selva

Diari de Girona DIMECRES, 12 DE DESEMBRE DE 2018 17

EFE/DdG LLORET DE MAR

■La diversificació del producte tu-rístic, centrada especialment enl’esportiu i de congressos, al costatd’una aposta decidida per la gas-tronomia seran els eixos que mar-caran l’actuació municipal en elsector a Lloret de Mar el . L’al-calde, Jaume Dulsat, va desgranaraquests punts, dilluns a la nit, en elcol·loqui final del cicle que orga-

nitza el Club d’Economia de Lloretde Mar i va explicar les accions es-tratègiques per a l’any que ve, en elqual s’executaran projectes desta-cats per a la reconversió del muni-cipi com a destí de visitants.

El batlle va destacar el desenvo-lupament de les actuacions quecontempla la subvenció Red.es, xi-frada en , milions d'euros, perconvertir la localitat en plaça turís-tica intel·ligent, encara que tambéla construcció de noves pistes depàdel o el concurs per a la reformadel punt que conforma la intersec-ció de l’avinguda Just Marlès, PauCasals i el Passeig Marítim, l’ano-menada «gran U».

El turisme esportiu i lagastronomia seran elseixos per a Lloret el 2019L’alcalde, Jaume Dulsat, vadesgranar aquests punts en el col·loqui final de cicle queorganitza el Club d’Economia

DdG BLANES

■L’equip de govern de Blanes(PSC) vol portar a votació en elpròxim ple municipal, un pressu-post de .. euros per al, una xifra inferior a lad’aquest any que ha estat de mésde milions d’euros. Segons vainformar ahir el consistori, a in-versions es mantindran els mí-nims indispensables, ja que estanrelacionades amb projectes sub-vencionats per un costat amb ,

milions d’euros de la Diputació deGirona, i per l’altre, coberts a tra-vés de la taxa fixa de clavegueram,que suma , milions.

El consistori també va indicarque, quan s’hagi fet la liquidaciódel pressupost municipal del, es revisarà la situació finan-cera perquè el nou equip de go-vern que es formi després de leseleccions del de maig de ja tingui un marge operatiu dispo-nible. Segons el tinent d’alcalded’Hisenda i Patrimoni, són unspressupostos «molt continuistesen relació als que actualment es-tan vigents, i segueixen la mateixalínia».

La proposta socialista serà pre-sentada aquest divendres, a les

vuit del vespre a la sala de Plens.L’objectiu de l’acte és que la infor-mació sobre aquest tema tan des-tacat es porti a debat amb la ciu-tadania que tingui interès i vulguipreguntar qualsevol qüestió queconsideri important i hi estigui re-lacionada. La presentació anirà acàrrec de Laguna, que serà entre-vistat pel periodista Marc Rome-ro. A més, les dades i xifres que esvagin donant, es projectaran enuna pantalla.

L’equip de govern portarà a de-bat i a votació aquesta proposta enel ple municipal del pròxim dedesembre. Una sessió que s’haavançat una setmana perquè nocoincideixi amb les festes nada-lenques.

El govern de Blanes vol aprovar unpressupost de 49 milions per al 2019La proposta dels socialistesserà presentada divendresen una audiència públicaque es farà a la sala de plens

jamargant - 12/12/2018 08:10 - 81.32.132.103

Comarques

Diari de GironaDIMECRES, 12 DE DESEMBRE DE 201812

L’aigua ha agafat una tonalitat cendrosa des de principis d’aquesta setmana. PERE DURAN/NORD MEDIA

ELISABET DON BANYOLES

■ Durant aquests darrers dies,l'estanyol de la Cendra de Banyo-les ha agafat una tonalitat particu-lar a causa d'una glopada de fangque ha deixat tota la superfícietenyida de gris. «No és la primeravegada que s'observa aquest feno-men hidrogeològic», apunta Mi-quel Campos, el tècnic coordina-dor del Consorci de l'Estany, jaque, tot i ser un cas «molt curiós»en l'àmbit català, es repeteix demanera «cíclica» i ja s'ha vist enocasions anteriors.

Segons explica Campos, nor-malment, l'aqüífer que alimentatota la zona (estany, estanyols iclot d'Espolla) de Banyoles, es tro-ba a uns nivells de pressió que os-cil·len entre els i quilos ambuna profunditat de pràcticament metres. Les intenses plugesdels darrers mesos han contribuïta l’augment dels nivells de l’aigua,que, buscant vies de sortida, haanat arrossegant sediments.

En el cas de l'estanyol de la Cen-dra, ubicat a la part sud de l'estany,hi ha una important acumulacióde fang que prové de les capes depedra marga, les quals es trobenal subsol. «El fang va quedantcada vegada més al fons de l'es-tanyol i es va compactant a poc apoc. Quan la pressió arriba al sub-sol, l'estreny amb força fins queaquesta densitat trenca la capa isurt a l'exterior en forma de glopa-des, com ha passat enguany», afe-geix. Quan això passa, allà on val'onada queda ple de fang, i matales plantes que queden a sota. Alcap d'uns anys, es recolonitza. Eltècnic també explica que ja fa diesque l'aqüífer està actiu. De fet, du-rant aquest any, la seva pressiómàxima ha estat de , quilos, queequivalen a una columna d'aiguade metres.

Llegendes sense fonamentDes de fa temps l'activitat d'aquestestanyol ha anat lligada al seunom, cosa que confon la ciutada-nia, que moltes vegades ha creattota classe de «similituds» amb al-tres tipologies relacionades ambel vulcanisme. «Una de les llegen-des més populars era la que deiaque quan hi havia terratrèmols enaltres llocs del món es produïenfenòmens de moviment de cen-dres i l'estanyol emetia fang».

També s'havia considerat quepodia ser un «volcà de fang», on lapressió de la lava i l'escalfor delsubsòl produïa aquesta substàn-cia viscosa. «Dos casos que no te-nen res a veure», sentencia Cam-pos.

L’estanyol de laCendra queda tenyit de gris peruna glopada de fangDes de fa temps,Banyoles és l’escenarid’aquest particularfenomen hidrogeològic

Àrea de serveis urbans, espai públic,infraestructura i obra pública

Edicte d’aprovació inicial d’una modificació puntual del POUMExp: UPL12018000012El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària celebrada eldia 22 de novembre de 2018, va adoptar, entre d’altres,l’acord d’aprovar inicialment la modificació puntual delPOUM, cobertes inclinades (art. 150), redactada per l’ar-quitecte Quim Gallart i Figueras, en data novembre de2018, disposant l’obertura d’un termini d’informació pú-blica d’UN MES mitjançant la inserció del corresponentedicte en el Butlletí Oficial de la Província, en un diari demajor difusió, en el tauler d’anuncis i al web de la Corpo-ració, d’acord amb els arts. 85 i 96 del Decret Legislatiu1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de laLlei d’Urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, del 22 defebrer.Aquest expedient podrà ser examinat a les oficines muni-cipals d’urbanisme, al passeig Bisbe Guillamet, 10, 3r, dedilluns a divendres, de 10 h a 14 h; o bé al web de l’Ajun-tament www.olot.catL’alcalde, Josep M. Corominas Barnadas. Olot, 4 de desembre de 2018.

AJUNTAMENT DE PALAU DE SANTA EULÀLIA

EDICTE

SOBRE RECTIFICACIÓ DE L’ANUNCI D’APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 2 DEL POUM DE PA-LAU DE SANTA EULÀLIA.

Havent-se detectat una errada en l’anunci d’aprovació inicial de la modificació puntual núm. 2 del POUM de Palau de SantaEulàlia, publicat al BOPG núm. 232 de data 4 de desembre de 2018, al Diari de Girona de data 5 de desembre de 2018 i enel DOGC de data 7 de desembre de 2018, es fa públic la seva rectificació als efectes oportuns:

On diu:

«Queden suspeses les aprovacions, autoritzacions i llicències urbanístiques en aquelles àrees les noves determinacions de lesquals suposin modificació del règim urbanístic vigent.

Les àrees afectades són les marcades als plànols que es publiquen a continuació.»

Ha de dir:

«Queden suspeses pel termini d’un any, les aprovacions, autoritzacions i llicències urbanístiques en aquelles àrees les novesdeterminacions de les quals suposin modificació del règim urbanístic vigent.

Les àrees afectades són:

En sòl no urbanitzable:- Àmbit A: El sector de Pla parcial urbanístic SUD-01 sector Tramuntana aprovat definitivament en data de 26 d’abril de 2013.- Àmbit B: Totes les zones de protecció agrícola (clau PA) i totes les zones de protecció rural (clau PR) (Modificació de l’arti-cle 118. Particularitats de les construccions ramaderes).

En sòl urbà:- Àmbit 1: El sector de SUD-01 sector Tramuntana (Pla parcial urbanístic del aprovat definitivament en data de 26 d’abril de2013).

- Àmbit 2: La finca de propietat municipal situada al carrer Nou de Santa Eulàlia núm. 7 (parcel·la de referència cadastralnúm. 7293203DG9679S0001RD), qualificada com a «sistema d’equipaments comunitaris sòcio-cultural–religiós» en plan-ta baixa i «zona d’edificació agrupada, sòl edificable en planta pis» (clau E3(pb)/1.1(pp))

- Àmbit 3: Les alineacions del carrer de les Comes i finques adjacents. Lledoner existent per a la seva catalogació.- Àmbit 4: El porxo que dona continuïtat al carrer Nou amb el carrer de Baix de Santa Eulàlia i els dos porxos del nucli de Pa-lau que donen continuïtat als carrers de Ponent i de Figueres amb la plaça de la Constitució.

- Àmbit 5: El Polígon d’actuació urbanística PAU 2 Llevant.- Àmbit 6: La zona d’edificació agrupada, sol edificable (clau 1.1), la zona d’edificació alineada (clau 2) i la zona d’edifica-ció aïllada (clau 3) (Modificar la reserva mínima de places d’aparcament i les seves dimensions mínimes. Article 92, article94 i article 95 de les Normes urbanístiques del POUM).

Les referides àrees afectades es representen als plànols que es publiquen a continuació.

Palau de Santa Eulàlia, 7 de desembre de 2018.L’alcalde, Xavier Camps i Comas.

Àrea de serveis urbans, espai públic,infraestructura i obra pública

Edicte d’aprovació inicial d’una modificació puntual del POUMExp: UPL12018000001El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària celebrada eldia 22 de novembre de 2018, va adoptar, entre d’altres,l’acord d’aprovar inicialment la modificació puntual delPOUM en l’àmbit de can Vera, redactada per Land urba-nisme i projectes, SLP (Esteve Corominas Noguera arqui-tecte) en data maig de 2018, disposant l’obertura d’untermini d’informació pública d’UN MES mitjançant la in-serció del corresponent edicte en el Butlletí Oficial de laProvíncia, en un diari de major difusió, en el tauler d’a-nuncis i al web de la Corporació, d’acord amb els arts. 85i 96 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel quals’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, modificatper la Llei 3/2012, del 22 de febrer.Aquest expedient podrà ser examinat a les oficines muni-cipals d’urbanisme, al passeig Bisbe Guillamet, 10, 3r, dedilluns a divendres, de 10 h a 14 h; o bé al web de l’Ajun-tament www.olot.catL’alcalde, Josep M. Corominas Barnadas. Olot, 4 de desembre de 2018.

jamargant - 12/12/2018 08:10 - 81.32.132.103

Cultura i Societat

Diari de Girona DIMECRES, 12 DE DESEMBRE DE 2018 39

DANIEL BONAVENTURA GIRONA

■La cort reial espanyola es va ins-tal·lar fins a set vegades a la ciutatde Girona entre els anys i. L’arribada del monarca ambtot el seu seguici, que en algunesocasions podia superar el miler depersones entre prínceps, oficials,capellans, artesans, servents, sol-dats o músics, alterava totalmentla vida a la petita i apagada Gironade l’Antic Règim, i també anavaacompanyada d’un impuls eco-nòmic perquè, tal com explica elprofessor Daniel Aznar, doctor enHistòria, les autoritats locals apro-fitaven per presentar peticions«que generalment s’acceptaven» itambé «es donaven privilegis is’impulsaven treballs urbanísticscom per exemple la reparació decamins i ponts».

Investigador associat a la Uni-versitat de la Sorbona, Daniel Az-nar pronunciarà divendres, a laCasa de Cultura de Girona (h),la conferència La Cort a Girona.Visites reials als segles XVIII i XIX,promoguda per la Confraria deSant Jordi –Reial Estament de Gi-rona, que evoca les visites de FelipV, de l'arxiduc Carles (Carles IIId'Àustria), dels infants Carles i Fe-

lip de Borbó, de Ferran VIII, i delsreis de les Dues Sicilies Francesc Ii Isabel de Borbó.

SET VISITESEl , Felip V visita la ciutatde Girona breument durant undia. El monarca va cap a Figueres,on es casa i, de tornada, passa denou per Girona, la primera ciutat,després de Figueres, que el repamb la seva primera esposa, la rei-na Maria Gabriela de Savoia. El , Carles III d'Àustria,l'arxiduc Carles, visita Girona,també en el context de la Guerrade Successió, per encoratjar laciutat enfront de les tropes fran-ceses aliades de Felip V que estanintentant recuperar el Principat.Aquesta va ser una estada d’unsquatre dies. L'arxiduc tenia la sevacort a Barcelona durant tota laguerra i viatja expressament pervisitar Girona. Va allotjar-se a lacasa Cartellà, antic convent delsCaputxins, avui Museu d'Històriade la Ciutat de Girona.

Els monarques es van allotjar adiferents residències fins que, apartir de , sempre ho van fera la Casa Carles de la plaça del Vi,al costat de l’actual ajuntament.

Felip V guanyarà la guerra i co-mençarà a aplicar els decrets denova planta a Catalunya per assi-milar-la al model polític de la Co-rona de Castella. En aquest con-text es produeixen les següents visites. El , l’infant Carles (quemés tard va esdevenir Carles IIId'Espanya) i onze anys més tardl'infant Felip (), tots dos fillsde Felip V, passen per Girona decamí a Itàlia. El , l’infant Felip també vapassar per Girona. El pasd'aquests prínceps s'inscriu dinsla política de reconquesta de l'an-tiga Itàlia espanyola, perdudadesprés del Tractat d'Utrecht, ique va quedar en mans dels Àus-tries. «Són visites molt pomposes,amb molta intenció política, i n'haquedat bona documentació quees conserva a l'Arxiu Municipal deGirona», diu Aznar.

El , Carles IV fa una visitaa Girona que s'inscriu en una es-tança específica a Catalunya, nova de pas. S'han de fer les nocesdel príncep d'Astúries, que des-prés serà Ferran VII, amb MariaAntònia de Borbó-Dues Sicílies.Trien Barcelona per fer les noces,a Santa Maria del Mar, i es mouenpel territori, fins arribar a Girona.És el primer moment que s'utilitzala Casa Carles com a palau reial.El , Ferran VII arriba a Gi-rona des de França, on era preso-ner de Napoleó. «Girona és la pri-mera ciutat dels seus regnes quevisita tornant del seu captiveri. Fauna visita a les ciutats que són mésafectes a la seva persona». El Mes-tre de capella de la Catedral de Gi-rona, Rafael Compta, va escriureper a l’ocasió una peça musical,un Te Deum, que ha recuperat re-centment el grup Música Antigade Girona, «un vestigi molt inte-ressant d'aquell llegat històric»,comenta Aznar.El , Francesc I, un borbóitalià, sobirà del regne de les Dues

Sicílies, fa un viatge per tot Europades de Nàpols a Madrid d'anada itornada. «S'ho pren amb moltacalma i fa estades a París i a moltesciutats franceses. Passa per Giro-na i s'allotja a Casa Carles. A la tor-nada també passa per Girona», in-forma Daniel Aznar. Aquesta visi-ta té la particularitat que es fa ambl'excusa de portar la seva filla Ma-ria Cristina, que després serà la re-genta, a casar-se amb Ferran VII.Maria Cristina esdevindrà pocdesprès «Reina Gobernadora»,regent de la seva filla Isabel II.Aquest viatge coincideix amb la fide les monarquies absolutes de laRestauració, (/-/): el la revolució glo-riosa provoca la caiguda de CarlesX de França el , mentre quela mort del propi Francesc I() i de Ferran VII d'Espanya(), donen pas a la instauracióprogressiva de règims liberals.

Daniel Aznar ha tingut encompte passatges de la novel·la Elroig i el negre, escrita el perStendhal.

Les set estadesde la cort reialespanyola a laciutat de GironaEl doctor en Història Daniel Aznar oferiràdivendres la conferència «La Cort a Girona.Visites reials als segles XVIII i XIX» La Confrariade Sant Jordi-Reial Estament organitza l’acte

Un gravat reconstrueix la sortidade Ferran VII de la Catedral deGirona.

DdG GIRONA

■ El teatre el Canal de Salt acolliràaquest dijous, a les h, l'espec-tacle Les Veus de Salt. Una trobadaque vol ser un reconeixement a lesmés de cent llengües que es par-len a Salt i que crea lligams entreles persones de diferents orígensque conviuen al municipi.

Enguany Les Veus de Salt faràun homenatge a la paraula canta-da. I les llengües que se sentiranseran: l'àrab (Marroc), l'edó (Ni-gèria), el català, el castellà, el ga-

llec, l'alemany, el fula (Guinea),l'hindi (Índia), l'anglès, el rus i elsawa (Camerun).

Les Veus de Salt és una activitatorganitzada pel Consell per a laNormalització Lingüística(CPNL), Càritas i l'Escola d'Adultsde les Bernardes i aquest any seràpresentat pel periodista AntoniBassas.

«Les Veus de Salt» mostren ladiversitat cultural de la ciutatEl periodista Antoni Bassasserà el presentadorde l’espectacle al teatred’el Canal aquest dijous

ACN SANT FELIU DE GUÍXOLS

■La a edició del Festival PortaFerrada de Sant Feliu de Guíxolsque es va celebrar l'estiu passatamb . espectadors va gene-rar un impacte econòmic de ,milions d'euros. D'aquest total,més de , milions són despesadirecta, sobretot allotjament(,) i restauració (,).

Els , milions d’euros restantssón l'impacte econòmic que elcertamen ha tingut als mitjans de

comunicació a partir de l'espaique li van dedicar. La mitjana dedespesa per espectador se situaen uns euros i s'estima que elretorn que rep la ciutat és de ,euros per cada euro invertit perl'Ajuntament. Des del consistoriestan molt satisfets amb els resul-tats perquè es demostra el paperdel certamen a nivell de promocióde ciutat i dels seus entorns.

Més de 2.500 entrevistesL'estudi és el primer que reculll'impacte econòmic del FestivalPorta Ferrada de Sant Feliu deGuíxols. L'ha fet la consultoraGaps a partir de les dades recolli-des en més de . entrevistes aespectadors que van comprar les

entrades per internet en aquestapassada edició. Es van fer en dosperíodes (del de juliol al d'agost i del de setembre i desetembre) i el marge d'error se si-tua en prop d'un .

Referent a les despeses, l'estudiespecifica que uns . dels es-pectadors provenien de fora delmunicipi (sobretot àmbit metro-polità). Aquest col·lectiu va gene-rar un total de , MEUR de des-pesa. Entre les més importants,destaquen els , MEUR en allot-jament i , MEUR en restaura-ció, seguit d', MEUR en les en-trades del festival, . eurosen despeses a dins del recinte, ,MEUR en transport i . eu-ros en compres a la zona.

El Festival Porta Ferrada generaun impacte econòmic de 12 milionsUn estudi de la consultoraGaps xifra en 187 eurosla despesa mitjanaper espectador

ANIOL RESCLOSA

L’espectacle del 2016.

jamargant - 12/12/2018 08:10 - 81.32.132.103

DIMECRES, 12 DESEMBRE 2018 C A R T E L L E R A LAVANGUARDIA 43

CINEMES CATALUNYABADALONA

OCINE MÀGIC BADALONA 902510500. C.C. MAGIC BADALONA.

AVENIDA SALVADOR ESPRIU, 2Animales fantásticos... 16.30 17.50 19.45 22.15Bohemian Rhapsody 16.30 17.45 19.15 20.15 21.45Cadáver 16.00 21.00 22.40Durante la tormenta 20.20 22.40El cascanueces... 16.00El fotógrafo de... 22.00El Grinch 16.00 17.00 18.00 20.00El regreso de Ben 16.00 18.30 20.30 22.30Ha nacido... 22.35Kursk 18.15 20.30 22.40Pesadillas 2: La... 16.00Ralph rompe... 16.00 18.15 20.30Ralph rompe... 17.15 19.30 21.45Robin Hood... 16.00 18.10 20.20 22.30Superlópez 16.10 18.20 19.00 20.30 22.30Viudas 16.00 17.45 20.15 22.40

BARBERÀ DEL VALLÈSYELMO CINES BARICENTRO 3D 902220922. CARRETERA

N-152, KM 6,700Animales fantásticos... 19.30 22.15Bohemian Rhapsody 17.00 19.40 22.20Cadáver 19.00 21.00 22.55Durante la tormenta 19.55 22.25El Grinch 17.00 18.00Ha nacido... 22.20Ralph rompe... 17.00 18.00 19.20 20.20 21.40Robin Hood... 17.30 20.00 22.30Superlópez 17.00 17.50 20.05Venom 22.40

CERDANYOLA DEL VALLÈSEL PUNT ACEC 3D 936921125. SANTA TERESA 18Animales fantásticos... 18.30 21.30Bohemian Rhapsody 18.30 21.30Cadáver 18.45 21.45Durante la tormenta 21.35El cascanueces... 18.15El Grinch 18.25 21.25El regreso de Ben 18.45 21.45Kursk 18.35 21.35Ralph rompe... 18.30 21.30Robin Hood... 18.40 21.40Superlópez 18.50 21.50Viudas 18.20 21.25

CORNELLÀ DE LLOBREGATCINEMES FULL ACEC 934719272. AVINGUDA BAIX LLOBREGATAnimales fantásticos... 11.00 16.00 19.00 22.00Animales fantásticos... 13.45 17.30 20.30Bohemian Rhapsody 11.30 16.10 19.15 22.20Bohemian Rhapsody 12.30 18.45 21.45Cadáver 13.45 17.00 19.15 22.45Cadáver 16.00 18.10 20.30Durante la tormenta 16.30 19.25 22.10El amor menos... 16.10 19.10 22.10El cascanueces... 16.00 18.10El fotógrafo de... 16.15 18.45 22.00El Grinch 11.15 16.15 18.25 20.15 22.40El Grinch ¶ 16.10 18.20 20.30El regreso de Ben 11.25 16.00 20.30El regreso de Ben 13.40 18.15 22.45En Ralph... C 16.45 19.30Ha nacido... 16.25 19.20 22.15Kursk 11.00 13.35 17.20 20.00 22.35La casa del... 16.15 18.50La noche de Halloween 21.15 22.00Ralph rompe... 11.10 16.00 18.45 21.40Ralph rompe... 13.40 17.00 19.45Ralph rompe... ¶ 16.30 19.00Rey de ladrones 17.20 20.00 22.25Robin Hood... 11.45 16.45 19.30 21.30 22.15Superlópez 11.10 16.00 21.15Superlópez 13.40 18.30 22.30Suspiria 18.00 21.00The Guilty 22.15Venom 20.20 22.45Viudas 11.30 18.45 21.45Viudas 16.25 19.15 22.15CINESA LLOBREGAT CENTRE 3D 902333231. CARRETERA DE

ESPLUGUES 1-19Animales fantásticos... 16.30 22.00Bohemian Rhapsody 15.55 18.40 21.20El Grinch 16.10 17.00 18.10 20.10 22.10Ralph rompe... 16.00 18.15 19.15 20.30 22.45Robin Hood... 16.20 18.50 21.30Superlópez 16.00 18.30 19.15 21.00Viudas 21.25

FIGUERESCINEMES FIGUERES 3D 902101008. POL. FIRAL RONDA SUDAnimales fantásticos... 18.00Bohemian Rhapsody 22.00Cadáver 22.00Durante la tormenta 22.20El Grinch 18.00 20.00El regreso de Ben 18.00 20.10 22.20En Ralph... C 18.15Kursk 18.00 20.15 22.30Ralph rompe... 18.00 20.10 22.20Robin Hood... 18.00 20.15 22.30Superlópez 18.00 20.10Viudas 20.20 22.40CINEMES LAS VEGAS 972 556974- 972 556985. C/ SANT PAU, 44Black is Beltza 18.00Bohemian Rhapsody c 19.30 22.00Ralph rompe... 17.40 20.00Superlópez 20.00

GAVÀCINESA BARNASUD 902333231. PROGRÉS 69Animales fantásticos... 16.05 21.15Bohemian Rhapsody 16.25 18.50 21.45Cadáver 22.15El Grinch 15.55 17.00 18.00 19.00Ralph rompe... 16.00 18.15 19.15 20.30 22.45Robin Hood... 16.10 18.40 21.25Superlópez 16.05 18.30 20.00 21.00Viudas 21.35

GIRONAALBÈNIZ CENTRE 3D 972410110. JERONI REAL DE FONTCLARA

2-4Cadáver 20.25 22.30El Grinch 16.15 18.15El regreso de Ben 16.15 18.20 20.25 22.30En Ralph... C 16.15 18.20 20.25Kursk 16.00 18.10 20.20 22.30Ralph rompe... 16.00 18.10 20.20 22.30Superlópez 16.20 18.25Suspiria 20.35The Guilty 22.30Viudas 16.00 18.25 20.40

ALBÈNIZ PLAÇA 972410660. PL. JORDI DE SANT JORDI S/N

Animales fantásticos... 18.25El amor menos... 16.00 18.20 20.40El fotógrafo de... 16.15 18.30El veredicto 20.45Ha nacido... 16.05 20.45CINEMA TRUFFAUT 972225044. PORTAL NOU 7Entre dos aguas 16.00Fanny y Alexander 18.30OCINE GIRONA 3D 902170831. PONT DE LA BARCA 12-14Animales fantásticos... 16.00 17.45 20.10 22.30Bohemian Rhapsody 16.00 17.45 19.30 20.00 22.00Cadáver 16.00 17.50 20.45 22.30Durante la tormenta 20.10 22.30El cascanueces... 16.00El Grinch 16.15 18.00 19.00El regreso de Ben 18.30 20.30 22.30En Ralph... C 17.00 19.15 21.30Entre dos aguas 22.30Kursk 16.00 20.15 22.30Pesadillas 2: La... 16.00Ralph rompe... 16.00 18.10 20.20Robin Hood... 18.10 20.20 22.30Smallfoot 16.00Superlópez 16.00 18.10 20.20 22.30Viudas 17.45 22.30

GRANOLLERSOCINE GRANOLLERS 3D 938401590. POL. EL RAMASSARAnimales fantásticos... 16.15 17.45 19.15 22.00Bohemian Rhapsody 16.15 19.00 22.00Bohemian Rhapsody 17.30 20.00 22.30Cadáver 22.00Durante la tormenta 20.00 22.20El cascanueces... 16.00El fotógrafo de... 22.30El Grinch 16.15 17.00 18.00 20.15El regreso de Ben 16.00 18.00 20.30 22.30Ha nacido... 21.00Kursk 16.00 18.15 22.15Ralph rompe... 17.00 18.45 20.15Ralph rompe... 18.00 19.15 21.45Robin Hood... 18.00 20.15 22.30Superlópez 16.00 18.00 20.00Superlópez 17.00 19.00 22.15Viudas 20.00 22.30

L’HOSPITALET DE LLOBREGATCINESA LA FARGA 3D 902333231. AV. JOSEP TARRADELLAS

145Animales fantásticos... 16.15Bohemian Rhapsody 16.20 19.10 22.00Cadáver 16.05 18.00 20.30 22.15El Grinch 16.00 18.10 20.20 22.30Ralph rompe... 16.00 18.15 19.15 20.30 22.45Robin Hood... 16.20 19.00 21.40Superlópez 15.55 18.20 20.00 22.20Viudas 21.45L’HOSPITALET FILMAX GRAN VIA ACEC 4DX 902180193.

CC GRAN VIA 2 (AV. GRAN VIA 75)Animales fantásticos... 17.15 19.45 22.15Bohemian Rhapsody 17.00 19.30 22.00Cadáver 18.15 20.15 22.30Durante la tormenta 22.00El amor menos... 19.45 22.00El Grinch 18.00 20.15El regreso de Ben 17.45 20.00 22.15Kursk 17.15 19.45 22.15Ralph rompe... 17.00 18.00 20.00 22.00Robin Hood... 17.30 20.30 22.00 22.30Superlópez 18.15 20.30 22.30Viudas 17.15 19.45

LLEIDASCREENBOX FUNATIC 902125902. PI I MARGALL, 26Cold War 10.30 13.40Dogman 12.15 12.30 13.45 22.15El amor menos... 17.45 20.00 22.15El amor y la muerte... C13.15 13.40El hombre que... 11.55El mayor regalo 12.15 16.00El misterio del... 11.55El reino 18.30El silencio de otros 12.00 14.35Entre dos aguas 16.10Galveston c 10.30 11.50 12.15 13.55Kursk 18.00Kursk c 22.30La buena esposa 12.05 13.30 13.50La noche de 12 años 10.30 12.00La sociedad literaria... 12.30 12.40Mi obra maestra 12.00 12.10 13.45Suspiria 20.00Suspiria c 15.30The Guilty 14.35 20.30The Guilty c 12.40

MANRESABAGES ACEC 3D 938731532. POL. ELS TRULLOLSAnimales fantásticos... 17.00 19.35 22.20Bohemian Rhapsody 17.10 18.00 19.45 22.20Cadáver 20.30 22.40Durante la tormenta 17.50 20.10 22.30El amor menos... 22.15El fotógrafo de... 22.00El Grinch 18.10 20.20El regreso de Ben 18.20 20.20 22.40En Ralph... C 17.00 19.10Kursk 18.00 20.15 22.30Ralph rompe... 18.10 20.20 22.30Robin Hood... 18.15 20.10 22.40Superlópez 18.20 20.30 22.40Viudas 17.20 19.50 22.20

MATARÓCINESA MATARÓ PARC 3D 902333231. CC MATARÓ PARC

(ESTRASBURG 5)Animales fantásticos... 16.00 18.45 21.45Bohemian Rhapsody 16.45 18.30 19.30 21.00 22.15Cadáver 16.15 22.50Durante la tormenta 15.50 21.45El Grinch 16.00 17.00 18.00 19.00 21.30El regreso de Ben 15.50 18.05 20.20 22.35En Ralph... C 15.45 18.05 20.25Kursk 20.00 22.30Ralph rompe... 16.00 18.15 20.30Ralph rompe... 16.45 19.15 22.45Robin Hood... 16.30 19.15 22.00Superlópez 15.50 18.05 20.25 22.45Viudas 18.30 21.15

MONTCADA I REIXACCINES MONTCADA 935753929. CC EL PUNT DE MONTCADA

(VERDI 2-4)Bohemian Rhapsody 18.30 20.40 21.30Cadáver 18.30 22.00

Durante la tormenta 20.40El Grinch 18.30Ralph rompe... 18.30 20.00Robin Hood... 18.30 21.30Superlópez 18.30 20.40Viudas 18.30 21.30

SABADELLEIX MACIÀ 3D ACEC 937239800. FRANCESC MACIÀ 39Animales fantásticos... 16.00 19.00 22.00Bohemian Rhapsody 16.00 19.00 22.00Cadáver 16.00 18.00 22.30Durante la tormenta 20.00 22.30El Grinch 16.00 18.00 20.00Kursk 16.00 19.00 22.00Ralph rompe... 16.00 18.15 20.30 22.45Robin Hood... 16.00 18.15 20.30 22.45Superlópez 16.00 18.15 20.30 22.45Viudas 16.00 19.00 22.00IMPERIAL ACEC 3D 937263233. PL. IMPERIAL 4Animales fantásticos... 16.00 19.00 22.00Bohemian Rhapsody 16.00 19.00 22.00Cadáver 20.30 22.30El amor menos... 16.00 19.00 22.00El Grinch 16.00 18.10 20.20 22.30El regreso de Ben 16.00 18.15 20.30 22.45En Ralph... C 16.00 18.15Ralph rompe... 16.00 18.15 20.30 22.45Robin Hood... 16.00 18.15 20.30 22.45Superlópez 16.00 18.15 20.30 22.45Suspiria 16.00 19.00 22.00Viudas 16.15 19.15 22.15

SANT CUGAT DEL VALLÈSCINEMES SANT CUGAT . AV. PLA DE VINYET, 50Animales fantásticos... 22.00Bohemian Rhapsody c 19.30 22.00El Grinch 17.45El veredicto 17.30 22.00En Ralph... C 17.45 19.00Superlópez 19.45The Guilty 20.00 22.00YELMO CINES SANT CUGAT 3D 902220922. CC SANT CUGAT

(AV. VIA AUGUSTA 2-14)Animales fantásticos... 19.30 22.20Bohemian Rhapsody 17.00 19.40 22.20Cadáver 19.50 22.55Durante la tormenta 21.45El fotógrafo de... 17.15El Grinch 17.45El veredicto 22.45First Man 17.00Kursk 17.25 20.00 22.35Ralph rompe... 17.00 18.00 19.20Ralph rompe... 20.20 21.50Robin Hood... 17.35 20.10 22.40Superlópez 18.15 20.35Viudas 19.45 22.25

TARRAGONAOCINE LES GAVARRES 3D 902170831. CC LES GAVARRES

(AUTOVÍA TARRAGONA-REUS)Animales fantásticos... 16.15 18.00 19.00 21.45 22.40Bohemian Rhapsody 16.15 18.00 19.30 20.45 22.30Cadáver 16.30 18.30 20.30Durante la tormenta 20.15 22.45El amor menos... 16.00 22.00El cascanueces... 16.15 20.45El fotógrafo de... 20.30 22.45El Grinch 16.15 17.00 18.00 19.00 20.00El regreso de Ben 16.00 18.30 20.30 22.30El veredicto 16.00En Ralph... C 18.45 20.45Ha nacido... 22.15Kursk 18.15 20.30 22.40Ralph rompe... 16.00 18.15 20.30Ralph rompe... ¶ 16.45Rey de ladrones 18.30 22.30Robin Hood... 16.00 18.15 20.30 22.45Smallfoot 16.00Superlópez 16.00 18.15 19.30 20.30 22.45Suspiria 16.00 22.00Viudas 16.00 17.45 20.15 22.45YELMO CINES PARC CENTRAL 902220922. CC PARC CENTRAL,

AV. VIDAL I BARRAQUER, 15-17Animales fantásticos... 19.00Bohemian Rhapsody 16.50 19.30 22.15Durante la tormenta 22.10El Grinch 15.45 17.45La noche de Halloween 22.40Ralph rompe... 15.40 16.40 18.00 20.20Robin Hood... 17.00 19.25 21.50Superlópez 15.50 18.10 20.30Viudas 19.40 21.45

TERRASSACINESA PARC VALLÈS 3D 902333231. AV. CAN JOFRESA 85Animales fantásticos... 16.10 17.00 19.05 20.10 21.55Bohemian Rhapsody 16.20 18.10 19.10 21.30 22.00Cadáver 15.45 17.50 20.10 22.25Durante la tormenta 15.45 21.50El amor menos... 21.45El cascanueces... 17.00 18.20 20.30El fotógrafo de... 22.15El Grinch 16.05 18.00 19.45 22.30El Grinch 17.35 19.10 20.20El Grinch ¶ 15.50El regreso de Ben 15.55 18.00 20.15 22.25En Ralph... C 15.50 18.25 20.55Kursk 16.55 19.30 22.10Ralph rompe... 16.00 18.15 19.20 21.20Ralph rompe... 16.45 19.00 20.30Ralph rompe... ¶ 16.40Robin Hood... 17.10 19.40 22.05Superlópez 16.35 18.50 21.00Superlópez 17.50 20.00 22.00Suspiria 16.00 18.55 21.45Venom 15.45Viudas 16.30 19.15 21.40

VICMULTICINES SUCRE 938832108. RECINTE FIRAL EL SUCRE

(LLOTJA 9)Animales fantásticos... 19.10Bohemian Rhapsody 19.15 21.45Cadáver 20.20 22.00Durante la tormenta 19.15 21.50El Grinch 17.45El veredicto 22.00En Ralph... C 18.00Kursk 19.30 21.55Ralph rompe... 19.50Robin Hood... 19.20 21.40Robin Hood... c 22.00Superlópez 19.55The Guilty 22.00

Barcelona

‘Nadales’Nadales a càrrec de la coral Met­ges del CoMB conjuntament ambl’Orquestra Ars Medica. Tot seguites farà un concert per homenatjarJosep Morell, que va ser presidentde l’Oncolliga, i Francesc Viñas,que va ser­ne el director gerent.Església de l’hospital de Sant PauC/ Sant Antoni Maria Claret, 167A les 20.15 hores. Gratuït

Xerrada gratuïta: “Teràpies naturalsi fertilitat”L’associació She Oak, l’hospital deSant Pau i la Fundació Puigverts’uneixen en el programa Cuida’t,dedicat a les persones que volentenir fills.Hospital de Sant PauC/ Sant Quintí, 89De 19 h a 20.30 h. Gratuït

‘Basha’, deMaria HerlopLa cantant i pianista llançael seu nou disc. Immersa enla seva necessitat d’evolucionar,presenta un treball trencadori el més arriscat fins avui.Centri cívic Ateneu Fort PiencPlaça Fort Pienc, 4­5De 20 h a 21 h. Gratuït

Projecció del documental ‘SeñoritaMaría, la Falda de laMontaña’Projecció del documental colombiàSeñorita María, la Falda de laMontaña, que ha guanyat, entred’altres, el premi a la millor pel∙lí­cula del 66è Festival de Cinema deTrento i millor pel∙lícula documen­

tal del Festival de Cinema Colom­bià de Nova York.Filmoteca de CatalunyaPlaça Salvador Seguí, 1­9De 18.30 h a 20.30 h. 4 euros

Girona

‘Fanny y Alexander’Dins del cicle dedicat al directorIngmar Bergman s’emmarca laprojecció d’aquesta pel∙lícula,que es desenvolupa a la Suèciade començaments del segle XXi que explica la dramàtica vidade dos germans.Cinemes TruffautC/ Portal Nou, 7A les 20.30 h i a les 22.30 h.3 euros

‘Franco lives on’Presentació de la traducció enanglès del llibre El franquisme queno marxa, del periodista Lluc Sale­llas, una bona eina per internacio­nalitzar la situació actual a Espa­nya i a Catalunya.Centre Cultural La MercèPujada de la Mercè, 12A les 19 h. Gratuït

El medi ambient com a propulsordel canvi globalXira Ruiz, professora de la Universi­tat Complutense de Madrid, con­dueix aquesta conferència en quès’abordarà el canvi de la UE i l’aug­ment de la importància de lesciutats en l’economia global.Casa de Cultura de GironaPlaça de l’Hospital, 6A les 19.30 h. Gratuït

L’AGENDA

SI VOLEU PUBLICAR UNA ACTIVITAT EN AQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL DE LAVANGUARDIA, ENTREU I CREEU­VOS UN COMPTE A:WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

Joan Esculies presenta en un seminari la sevabiografia del polític català, premi Gaziel 2018

TotLluchREDACCIÓ Barcelona

Avui es presenta Ernest Lluch.Biografia d’un intel∙lectual agi­tador (RBA/LaMagrana), l’obrade JoanEsculies, doctor enHis­tòria a la Universitat Pompeufabra (UPF), que va guanyarl’últim premi Gaziel de Biogra­fies iMemòries, convocat per laFundació Conde de Barcelona ila Fundació RBA. Serà a les 12hores a l’auditori Mercè Rodo­reda del campus de la Ciutade­lla (RamonTrias Fargas, 25­27).L’obra és un documentat re­

corregut per la vida de l’escrip­tor i polític Ernest Lluch (Bar­celona, 1937­2000), assassinatper ETA. L’autor subratlla lanaturalesa calidoscòpica i hi­peractiva del seupensament i esdeté en cadascun dels territorisque el caracteritzen.La presentació del llibre, que

tindrà format de seminari, estàorganitzada pel Grup de Recer­ca en Estats, Nacions i Sobira­nies (GRENS) de l’Institutd’Història Jaume Vicens Vives(IUHJVV) de la UPF, i comen­çarà amb una presentació del’autor a càrrec de Josep Pich,professor d’Història Contem­porània del departament d’Hu­manitats de la universitat. Totseguit Joan Esculies farà unparlament i, a la part final, s’es­

tablirà un diàleg amb el públicassistent.Material inèdit, format per

arxius de la Fundació ErnestLluch, a més de centenars d’ar­ticles i llibres i més de 60 entre­vistes a personatges que vancompartir moments de la vidadel personatge, són la base d’untreball que divideix la vida delpolític i humanista en quatregeografies o territoris: Barcelo­na, València, Madrid i el Nord(Santander i Sant Sebastià).c

‘ERNEST LLUCH’. AUDITORI MERCÈRODOREDA, UPF CIUTADELLA. 12 HORES

Dimarts, 11 Desembre 2018 20:51 Xavier Pi

Madrenas reivindica Girona com a "model d'èxit" i diu que l'aposta per la independència "no ha generat fractura social" L'alcaldessa apel·la al consens per bastir un projecte de ciutat que s'estengui "molt més enllà dels cicles

electorals"

ACN Girona .- L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha reivindicat Girona com a "model d'èxit" i ha subratllat que l'aposta per la independència "no ha estat cap

llast" per al desenvolupament de la ciutat ni tampoc ha generat "fractura social". "Som l'exemple pràctic que molts dels mantres econòmics i socials que es repeteixen

des dels sectors més contraris a la independència són falsos", ha assegurat. Madrenas ha pronunciat aquest vespre una conferència defensant que la Girona dels

propers anys, on la ciutat ha de ser "una capital amb més pes dins un país nou", s'ha de construir des del consens. Per això, l'alcaldessa ha apel·lat al "pacte" i a "l'estil

gironí de fer política" per bastir un projecte "inclusiu" que vagi "molt més enllà dels cicles electorals". No ha amagat, però, que entre els principals reptes hi haurà

gestionar la mobilitat i lluitar contra la vulnerabilitat.

Coincidint amb els seus dos anys i mig de mandat, l'alcaldessa ha pronunciat aquest vespre la conferència 'Model Girona', on ha explicat quina és la seva visió del

projecte de ciutat per als propers anys. D'entrada, Marta Madrenas ja ha volgut aclarir que aquest no era un acte electoralista, com li ha retret l'oposició. Sinó que, amb

el discurs, ella volia explicar quina és la visió que té de la ciutat. Tant la d'ara com la de futur.

L'alcaldessa de Girona ha començat el parlament posant de relleu la feina que s'ha fet fins ara, que ha permès convertir Girona "en una ciutat madura i de progrés" que

es posa "al servei del país per ser punta de llança global". Aquí, Madrenas ha esmentat tots aquells atributs que han fet de Girona "referent d'èxit global" (El Celler de

Can Roca, el futbol, Temporada Alta, Temps de Flors...). A més, ha subratllat que, en els darrers anys, Girona ha guanyat població i pes econòmic, que han augmentat

"els índexs de benestar" de la ciutadania i que la ciutat s'ha situat "al mapa de les ciutats d'Europa en àmbits com salut mental, drets humans, gestió de residus o

cultura".

Marta Madrenas ha ressaltat que aquest "currículum" és fruit d'un "projecte col·lectiu i de consens" i ha agraït la implicació de tots els qui ho han fet possible:

ciutadania, entitats, agents econòmics i institucions. "Aquest, per a mi, és el 'model Girona': construir els projectes i transformar els territoris amb consensos

compartits", ha destacat l'alcaldessa.

Per això, de cara al futur, Madrenas ha volgut reivindicar l'esperit de diàleg per fer avançar la ciutat. "L'experiència ens demostra que el que cal és bastir un projecte el

màxim d'inclusiu, que es fonamenti en la idea de pacte i que s'estengui molt més enllà dels cicles electorals", ha assegurat l'alcaldessa.

I aquí, Marta Madrenas ha reivindicat "l'estil gironí de fer política" perquè la ciutat continuï avançant i essent referent. "Cada partit polític té les seves prioritats i la seva

agenda, però també crec que és evident que si Girona ha avançat tant com ho ha fet aquestes últimes dècades, ha estat gràcies a la capacitat d'entesa i no a

l'enfrontament", ha assegurat.

I com a exemples d'aquests consensos, Madrenas ha esmentat la transformació del Barri Vell, el pla especial del qual "segurament ara tocarà revisar per garantir que

no quedi sobrepassat pels nous contextos socials". O també, la creació de la Universitat de Girona (UdG) i el compromís per impulsar la cultura com a "dinamitzadora"

de la ciutat.

Transformacions i reptes

Reprenent aquest fil, l'alcaldessa de Girona ha invocat el consens "com a base de les transformacions i els reptes que han de venir". I aquí, Madrenas no ha amagat

que en els propers anys s'haurà d'afrontar "una nova i ingent transformació de la ciutat" a través de "polítiques desacomplexades" en àmbits com la sostenibilitat, la

salut o l'educació "mitjançant la intel·ligència digital i les noves tecnologies".

Entre els reptes que caldrà afrontar, Marta Madrenas n'ha volgut destacar dos. Per una banda, la mobilitat. "Tots som conscients que hem d'avançar en convertir els

vianants en els grans protagonistes del carrer, on avui hi tenim una excessiva presència del cotxe", ha dit l'alcaldessa.

I per l'altra banda, l'atenció als més vulnerables. "Cal situar les persones al centre de tot; amb la crisi hem vist més que mai com gent es quedava d'un dia per l'altre

sense recursos, sense feina i sense casa", ha recordat Madrenas. "No es pot construir una Girona de consens sense vetllar per tots i cadascun dels qui en formem

part, i aquest és el fil conductor més sòlid que ens uneix a tots, pensem com pensem", ha afirmat.

Aposta per la independència

L'alcaldessa tampoc ha amagat, però, que els darrers temps han vingut marcats per un context econòmic "molt difícil" i un de polític "d'una enorme complexitat". I aquí,

Madrenas ha assegurat que el fet que Girona s'hagi convertit en "punta de llança de l'independentisme" no ha suposat cap fre per a l'avenç de la ciutat.

"I a més, podem estar orgullosos d'afirmar que això no ha generat cap fractura social", ha dit l'alcaldessa. I hi ha afegit: "Més enllà dels extrems, que es retroalimenten,

la divisió d'opinions no ha posat en risc la cohesió social, que és sens dubte el nostre tresor com a país".

Madrenas ha refermat l'aposta per la República i ha dit que, de fet, la ciutat és "l'exemple pràctic que molts dels mantres econòmics i socials que es repeteixen des

dels sectors més contraris a la independència són falsos". "Al contrari, exportem més que mai, atraiem noves empreses i generem noves oportunitats", ha afegit.

"Crec en la independència de Catalunya per molts motius; i el principal és per la possibilitat de fer un país nou, modern, adaptat a les necessitats d'avui", ha dit

Madrenas. "I que en aquest país Girona siguem una capital amb mes pes, tinguem més capacitat d'influència i més marge d'aplicació de polítiques, per ser més

competitius", ha conclòs l'alcaldessa.

La conferència 'Model Girona' s'ha celebrat al Teatre Municipal. Hi han assistit cap a 500 persones, entre les quals el delegat del Govern, Pere Vila; el president de la

Diputació, Miquel Noguer, els regidors de l'equip de govern i càrrecs del PDeCAT.

Secció/Subsecció: Política municipal, Política

Codificació territorial: Gironès, Comarques gironines, Girona

Categories: Política municipal, Gironès, Política, Text, Comarques gironines, Girona

Etiquetes 'Model Girona', aposta, cohesió social, conferència, consens, independència, invocar, Marta Madrenas, pacte

≡

Photo : @Ocisport

Cyclo - La Ciclobrava et le Sea Otter Europe, pour s'inscrire

La Ciclobrava, le 2 juin 2019, une cyclotouriste pour découvrir le territoire et vivre le festival Sea Otter Europe. Le

4 décembre dernier a marqué l’ouverture de la période d’inscription à la Ciclobrava sur Ticketoci. Le programme sportif

du festival sera précédé d'une course qui permettra à tous les participants de découvrir les meilleurs coins des routes de

Gérone. Une cyclotouriste renouvelée qui prend le nom de la région qu'elle traverse. Des services plus complets, de

meilleurs itinéraires et davantage de possibilités de s'amuser à vélo de route.

CYCLO

En attendant, la Ciclobrava le 2 juin 2019... !

Un emplacement idéal pour le coureur cycliste

Il s’agit d’une course non compétitive qui vise à ce que tous les cyclistes passionnés de la route profitent du paradis du

cyclisme le dimanche 2 juin. En effet, Gérone est la terre où les professionnels s'entraînent pendant une grande partie de

la saison. Cela est dû à ses routes de moyenne montagne, avec des petites montées sur des routes étroites et peu

fréquentées, qui raviront les cyclistes avec des paysages variés et leur garantiront une grande tranquillité.

De magnifiques zones situées entre les Pyrénées et la mer Méditerranée. Des tronçons le long d'une côte escarpée

spectaculaire qui transportera les cyclistes vers trois ports classiques tels que Les Gavarres, Romanyà et La Ganga. Une

façon fascinante de découvrir un territoire merveilleux à vélo de route. Il n'y a pas de meilleure façon de faire du vélo que

de le faire sans pression. Chaque participant se fixe son propre rythme afin de ne perdre aucun détail de l'itinéraire.

Un circuit sur mesure

La bonne ambiance du festival se respire dans toutes ses activités. Camaraderie, amitié et plaisir sur deux roues. La

Ciclobrava vous propose deux parcours d'environ 100 km (1 000 m D+) et 140 km (1 750 m D+), que chaque cycliste

pourra suivre à sa manière. Avec une ligne de départ plus large et mieux aménagée, pour que les coureurs puissent

profiter de tous les points du parcours. Le défi est personnel et la façon de le relever est particulière. Les efforts déployés

pour parcourir ces kilomètres seront récompensés par des vues splendides qui laisseront tout le monde sans voix.

Au cœur du festival

Une fois la course terminée, vous pourrez profiter d'un ravitaillement complet situé dans un endroit idéal pour célébrer

votre arrivée, à l'entrée du festival Sea Otter Europe Costa Brava-Girona. Vous pourrez profiter de la présence d'une

infinité de marques liées au vélo ; vivre l'émotion d'autres événements sportifs comme la Super Cup Massi, avec les

meilleurs cyclistes du monde ; essayer les nouveautés des marques avec le Demobike ; et bien d'autres activités que

l'événement vous proposera.

Tout compris

L'inscription qui pourra se faire à partir du 4 décembre prochain, comprendra la participation à l'une des routes, des

ravitaillements complets à différents points de la course, des soins médicaux et, en nouveauté cette année, le maillot de la

marque française Wear - Design de la Ciclobrava. Vous n'aurez qu'à vous soucier de profiter de chaque instant. Un

week-end complet vous attend au festival Sea Otter Europe Costa Brava-Girona, du 31 mai au 2 juin 2019. Cette

Ciclobrava aura lieu grâce à la collaboration de : Diputació de Girona, Costa Brava - Pirineu de Girona, Girona Enjoy

Biking, Turisme de Catalunya, Ghost, Abus, Wear-Design et Powerbar.

Retrouvez toutes les informations de La Ciclobrava en cliquant ICI

Vous avez aimé cet article, partagez le !

Publié le 11/12/2018 à 12:50 par Cyclism'Actu

EL PUNT AVUIDIMECRES, 12 DE DESEMBRE DEL 201850 | Apunts |

Mercats� Amer, Anglès, Banyoles, Begur,Cassà de la Selva, Llançà, Maça-net de la Selva, Ripoll, Salt, Sarriàde Ter, Sant Antoni de Calonge,Sant Miquel de Fluvià, Sant PerePescador i Vilablareix.

BallsBORRASSÀ� 17.30. Centre cívic. Berenar i ballamb l’actuació d’Andreu i Lluís.

CAMPLLONG� 17.00. Local social. Ball per alsjubilats, amb l’actuació de Chus.

GIRONA� 17.30. Espai Cívic Barri Vell -Mercadal. Ball de Nadal ambBlanca i Gemma, del grup Pad’Ângel.

PALAFRUGELL� 20.45. Els Ametllers. Curs de Li-ne-Dance. Nivells: iniciats i debu-tants, a càrrec de Isabel Ortiz.

SANT DALMAI� 17.00. Pavelló. Berenar i ballamb l’actuació del grup Sol deNit.

ConcertsCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 19.00. Aula d’audicions de l’es-cola de música, al Claustre delConvent de Santa Clara. Audiciód’hivern de l’escola municipal demúsica Antoni Agramont.

FIGUERES� 19.30. El Teatre El Jardí. Concertde Nadal a càrrec dels alumnesdel Casino Menestral.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 20.00. Auditori de l’Escola Mu-nicipal de Música. Audició d’alum-nes adults.

SANTA CRISTINA D’ARO� 18.00. Espai Ridaura. Audició deNadal de l’Escola municipal demúsica. Violí, viola, música decambra.

PessebresBANYOLES� Mostra del pessebre del Casalde la Gent Gran de Banyoles.� 11.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.00.Pessebre monumental de la LlarSanta Teresa Jornet. Fins al 13 degener.� 18.00 a 20.00. Can Duran (deplaça). Col·lecció de figures deJaume Duran. Fins al 13 de gener.� 18.00 a 20.00. Monestir de SantEsteve. Mostra de diorames pre-sentats al 54è concurs de Pesse-bres. Memorial Salvi Gratacós iLlinàs. Mostra de pessebres esco-lars del Pla de l’Estany. Mostra depostals de Nadal i patchwork. Dio-rames nadalencs de la Clínica Sa-lus Infirmorum. XIX Piolet de pla-ta . Exposició de fotografies. Pes-sebres tradicionals de la famíliaMassip Pinatella, Dolors GratacósiPairó; Albert Jou, Pere Feliu i NilTorrentà. Exposició de figures deJordi Gich i Batlle. Mostra de figu-res de pessebre de Salvador Pele-grí i Buixeda.

BLANES� Pessebre tradicional i decoracióde Nadal, al Passeig de Dintre.Fins al 6 de gener.

CARTELLÀ� Pessebre de Can Roseta, de Re-mei Mulleras. Fins al 10 de febrer.

FIGUERES� Mostra de pessebres i diorames,a la Cate. Fins al 8 de gener.

GIRONA� Pessebre de l’Associació de Pes-sebristes de Girona a l’entrada del’Ajuntament. Fins al 6 de gener.

LLANÇÀ� Capella del Port. XXVI Mostrade Pessebres. Fins al 6 de gener.

MONT-RAS� 11.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00.Sala polivalent de l’Ajuntament.XV Mostra de Pessebres i Diora-mes. Mostra dedicada al joc po-pular i tradicional. Durant tots elsdies hi haurà una exposició depostals de Nadal fetes pels alum-nes de l’escola Torres i Jonama deMont-ras. Fins al 13 de gener.

OLOT� Mostra de pessebres d’Olot, al’edifici de l’Hospici, Claustre deCarme, Museu dels Sants d’Olot iCan Trincheria. De dilluns a diven-dres, de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a19.00. Caps de setmana i 6 i 8 dedesembre, d’11.00 a 14.00 i de17.00 a 20.00. 25 i 26 de desem-bre, i 1 i 6 de gener, de 18.00 a20.00. Fins al 6 de gener.

PLATJA D’ARO� Tot el dia. Exposició de l’arbrede Nadal i el caganer del pesse-bre.

RIPOLL� Mostra del Pessebre Monumen-tal de Toni Colomé, al Museu Et-nogràfic. De dimarts a dijous, de10.00 a 13.30 i de 16.00 a 18.00.Divendres i dissabtes, de 10 a13.30 i de 16.00 a 19.30. Dies 25,26 de desembre i 1, 6, 7 de generde 12.00 a 14.00 i de 17.30 a19.30. Dilluns tancat. Fins al 6 degener.

SALT� Pessebre al local social ÀngelGuimerà. Fins al 7 de gener.

SANT FELIU DE PALLEROLS� Mostra de pessebres a l’esglésiadel Roser. Horari: dissabtes, di-umenges i festius, de 10.00 a18.00; feiners, trucar a l’Ajunta-ment. Fins al 2 de febrer.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Sala Espai Baix Ter del Museude la Mediterrània. El pessebre deJosep Mir, (10è aniversari 2009-2018). Fins al 2 de febrer.

FiresFIGUERES� Mercat de Nadal a la Rambla.Fins al 5 de gener.

GIRONA� FiraNadal, a la plaça de la Inde-pendència, de 10.30 a 21.00.

InfantilsBEGUR� 17.00. Biblioteca municipal.L’hora del conte, amb Petit Nadal,a càrrec d’Olga Cercós.

BLANES� 10.30. Biblioteca. Hora del con-te: El tió dormilega, amb la Pirule-ta Contes.

FIGUERES� 17.30. Centre cívic Joaquim Xi-rau. Espectacle de titelles La Ca-putxeta, a càrrec de la Cia. L’Esta-quirot Teatre.

GIRONA� 17.00. Centre cívic Pla de Palau.Ludosala, espai familiar de jocs detaula moderns.� 17.30. Biblioteca Just M. Casero.Hora del conte: Flordeneu, la fadade Nadal, a càrrec de la Bel Con-tes.

PALAFRUGELL� Vine a conèixer el Tió del Museudel Suro i fes-te una selfie al pho-tocall de Nadal.

PALS� 17.30. Biblioteca municipal. Ses-sió de contes de Nadal i taller defanalet de Reis, a càrrec de La Sald’Olot.

PLATJA D’ARO� Exposició del Tió de Nadal, al’avinguda S’Agaró, confluènciaamb el c. Pineda de Mar. Fins al 27de desembre.� 17.30. Biblioteca Mercè Rodore-da. Jocs en família, taller de jocsde taula.

RIPOLL� Activitat infantil Aquest Nadal lateva aventura comença al museu.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 10.00. Biblioteca Joan Vinyoli.Minicontes amb Sopa de galetsper als petitets, a càrrec de BelContes.

ConferènciesGIRONA� 18.00. Museu d’Història de Giro-na. Conferència Damià Escuder:l’art i l’art de la vida, a càrrec deJaume Vidal, historiador i críticd’art.� 19.00. CaixaForum Girona. Con-ferència I cremo tot en cant, a càr-rec de Roger Mas, cantautor. Dinsel cicle Universos literaris.� 19.00. Fundació Fita. Conferèn-cia La ignorància. El tractat. In-tempèrie i ètica, a càrrec de J. M.Uyà, doctor en Filologia i drama-turg. Dins el cicle El Flâneur a la fi-nestra.� 19.30. Aula Magna de la Casa deCultura. Conferència El medi am-bient com a propulsor del canviglobal, a càrrec de Xira Ruiz, doc-tora en relacions internacionalsper la Universitat Complutense deMadrid. Dins el cicle Intel·ligènciacreativa: canvi global.

OLOT� 17.30. Sala d’actes de DinàmiG.Xerrada Música antiga: quo va-dis?, a càrrec de Joan Bosch i An-ton, professor de flauta moderna.

RIPOLL� 11.00. Biblioteca Lambert Mata.Xerrada Vols lluitar contra l’estig-ma en salut mental?, dins el pro-jecte Compartint experiències?.

GastronomiaPALAMÓS, CALONGE I SANTANTONI, VALL-LLOBREGA� Menú de l’escamarlà. Restau-rants: a Palamós, Bell Port, HotelÀncora, Hotel Trias, L’Arcada, MarBonic, Maria de Cadaqués i Masdels Arcs; a Calonge i Sant Antoni,Costa Brava, Guillermu, Refugi dePescadors i Simon, i a Vall-llobre-ga, Can Sidro. Fins al 16 de de-sembre.

Taules rodonesGIRONA� 17.30. Centre cultural La Mercè.Sala Pati. Taula rodona: Joves mi-grants sense referents: entre la va-lentia i la vulnerabilitat.� Benvinguda a càrrec de MartaCasacuberta i Dolors Puigdevall.Presentació de l’estudi de l’Obser-vatori Diocesà de la Pobresa i l’ex-clusió social,. a càrrec de JosepMaymí. Taula rodona i debat ambJordi Jordà, Núria Empez i AnnaVilla. Modera: Josep Maymí

InauguracionsBLANES� 18.00. Carrer Ample, 11. Inaugu-ració de l’exposició d’ornitològicade la 45 Lliga Catalana de Canari-cultura.

L’ESTARTIT� 18.00. Sala d’exposicions del’EMD. Inauguració de la XVIIMostra d’Art Local.

PresentacionsBLANES� 19.00. Biblioteca. Sala RobertoBolaño. Presentació del llibreConsciencia y alimentación, deKristin Schlag.

FIGUERES� 20.15. Museu de la Tècnica del’Empordà. Presentació del llibreQuilmes, la llegenda, de Marc Gri-jalvo.

GIRONA� 19.00. Centre la Mercè. Presen-tació del llibre Franco lives on. 40anys de Constitució Espanyola.Què hem après?, de Lluc Salellas.� 19.00. Llibreria 22. Presentaciódel llibre Savis bojos i difunts (Elconte decadentista a Catalunya,1895-1930). Intervindran RamonMas, editor, i Joana Castells.

Donació de sangBANYOLES� 10.00 a 14.00. Bus Plaça Turers(mercat).

PERALADA� 17.00 a 21.00. Sala de festes delCentre.

SolidaritatBANYOLES� Campanya de recollida de jogui-nes, a l'escola bressol Els Bellu-guets, entre les dues portes blan-ques (Punt de recollida munici-pal). Fins al 15 de desembre..

BEGUR� Tot el dia. Ajuntament, Ses Falu-gues, Espai Mas d’en Pinc, EscolaDoctor Arruga, Local polivalentd’Esclanyà, Camp municipal deFutbol, Poliesportiu i supermercatJodofi. Recollida de joguines. Finsal 23 de desembre.� 09.30 a 12.00. Pl. Església. Para-da solidària de l’escola Dr. Arruga ila llar d’infants Ses Falugues, abenefici de la Marató de TV3.

L’ESTARTIT� Tió solidari a la plaça de l’Esglé-sia. S’hi pot portar material esco-lar i d’higiene personal infantil.

PALAFRUGELL� Cap nen sense joguina. Campa-nya de recollida de joguines de laCreu Roja Palafrugell, a la taquillade la Pista de Gel.

DiversosBANYOLES� 19.00. Museu Darder. Banyoles,records en 8 mm, a partir de lesimatges filmadas per Josep M.Terradas i Malagelada.

BLANES� Lliga Catalana de Canaricultura,al carrer Ample, 11. Fins al 16 dedesembre.� Tot el dia. Biblioteca comarcal.Llibres que curen: 1 llibre, un euro,taula de llibres de segona mà pro-vinents de donatius, en col·labo-ració amb La Marató de TV3.

CAMPDEVÀNOL� 19.00. Biblioteca. Sessió de ci-nefòrum.

FIGUERES� Pista de gel a la plaça Josep Pla.Fins al 5 de gener.� 19.30. Biblioteca. Club de lectu-ra Llegir el teatre, La nit de MollyBloom, de James Joyce.

GIRONA� 17.00. Centre cívic Sant Narcís.Sorteig lots de Nadal.� 20.30 i 22.30. Cinema Truffaut.Projecció de la pel·lícula Fanny iAlexander, d’Ingmar Bergman.

L’ESCALA� 19.00. Biblioteca. Grup de lectu-ra, amb la novel·la La lladre de lli-bres, de Markus Zusak, a càrrecde Montse Castaño.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� 20.00. Biblioteca Lluïsa Duran.Sessió del cicle Parlem de llibres,amb Bearn o la sala de les nines,de Llorenç Vilallonga.

LA JONQUERA� 16.00 a 20.00. Gran Jonquera.Pista de gel.

PALAFRUGELL� 19.00. Sala polivalent de la bi-blioteca. Club de lectura de clàs-sics catalans, amb el llibre Tots elscontes, de Prudenci Bertrana.

PLATJA D’ARO� 18.30, 19.00, 19.30, 20.00. Car-rer Miramar. Túnel de llum i es-pectacle musical de Nadal.

RIPOLL� Pista de gel a la plaça de la Lira.Fins al 6 de gener.

RIUDELLOTS DE LA SELVA� Espai Jove. Taller d’estiraments.

ROSES� 19.00. Biblioteca. Sessió de ci-neclub, amb la pel·lícula El granLebowski, dels Germans Cohen.Commemoració del 20è aniversa-ri de l’estrena de la pel·lícula.

Cap de setmanaBEGUR� Caminada solidària sorpresapels voltants de Begur, per di-umenge. Se sortirà a les 08.30 dela plaça de la Vila. Amb la Marató.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Caminada per La Marató deTV3, per diumenge, 16 de desem-bre. Sortida a les 09.00, des de lapiscina municipal. Recorregut: LaBisbal, Sant Pol, Pou del glaç, MasMassaller, Mas Saüc, La Bisbal (11km).

LA VALL DE BIANYA� Caminada solidària per La Ma-rató de TV3, per diumenge, 16 dedesembre. Inscripcions a les09.00, i sortida a les 10.00. Sorti-da i arribada al Centre cívic de laVall de Bianya. Distància: 8 km.Cal apuntar-se al 972 29 09 33.

LLAGOSTERA� XVI Mobiat, per diumenge, 16 dedesembre. Sortida fins al Puig deCadiretes per portar-hi un pesse-bre i esmorzar. Concentració da-vant del pavelló municipal d’es-ports Josep Mir. Sortida a les07.00, pels que van caminant. I ales 08.00, pels que vagin corrent,amb bici, moto, etc.

PORQUERES� Crono Esperxada per la Maratóde TV3, per dissabte. Se sortirà ales 10.00, de la zona esportiva.Preinscripcions, a www.sendicat-delpedal.cat.

RIUDELLOTS DE LA SELVA� Camina per La Marató, per di-umenge, 16 de desembre. Sortidaa les 08.15, de la plaça de l’Ajunta-ment. A les 10.00, botifarra solidà-ria oberta a tothom.

ROSES� Sortida al Mirador d’Argelers,per diumenge. Sortida, a les09.00, des de l’aparcament delCastell de Valmy. Dins el cicle desortides Per conèixer l’Albera. Mésinformació, a Amics de l’Albera iCap de Creus, telèfon 972 50 5098 (vespres), 972 38 06 76 o 97225 42 64.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 69è Aplec del Montclar, pujadaal cim del Montclar, per diumen-ge, 16 de desembre. Per a més in-formació al web cemontclar.cat ial telèfon 693 552 138.

SANT FELIU DE PALLEROLS� XXIV pedalada popular, per di-umenge, 16 de desembre. Sortidade l’Av. Vall d’Hostoles - Pista poli-esportiva, a les 9.00. Inscripcionsuna hora abans de la sortida.

SANT JAUME DE LLIERCA� Caminada popular per La Mara-tó de TV3, per diumenge, 16 dedesembre. Sortida a les 09.00, delcentre cívic.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Passejada pels masos de Pals.La Barraca Batallera, per diumen-ge, 16 de desembre. Sortida a les09.00, des de l’Aparcament Plaçadel Lledoner.

TOSSA DE MAR� VII Pre-Sant Silvestre, per di-umenge, davant del Parc de Bom-bers. Cursa benèfica per la Mara-tó de TV3. A les 10.30, curses in-fantils i xocolatada. I a les 11.30,cursa popular i Runedia.

VALLFOGONA DE RIPOLLÈS� Sortida guiada al Castell de Mi-lany, per dissabte, 15 de desem-bre. Sortida amb Núria Vilanovaque ens explicarà tot sobre el jaci-ment i la història del Castell deMilany. Punt de trobada: Sota elCastell de Milany. A les 10.30.

ExposicionsCELRÀ� Espai Cultural Rizoma. Acte depresència, d’Azahara Cerezo. Finsal 4 de gener.� Sala El Tub de la Fàbrica. Ju-gant amb els colors. Fins al 5 degener.

L’agenda

Música i reflexions de Roger Mas

Roger Mas ■ J. SABATER

GIRONA 19.00 CONFERÈNCIACançons, històries i reflexions obriran les portes almón del cantautor solsonenc Roger Mas, que ofereixla conferència I cremo tot en cant, al CaixaFòrumGirona, dins el cicle Universos literaris.

| Apunts | 51EL PUNT AVUIDIMECRES, 12 DE DESEMBRE DEL 2018

BegurSebastià Deulofeu Romaní. Vamorir ahir als 75 anys. Casat amb CariRevuelta Pariente i deixa dos fills. Exè-quies, avui, a les 4 de la tarda, a la par-ròquia de Sant Pere de Begur.

Canet d’AdriÀngela Oliveras Serrat. Va morirabans-d’ahir als 93 anys. Vivia a Canetd’Adri. Vídua de Miquel Puig Vendrell ideixa quatre fills. Exèquies, avui, a 2/4de 12 del matí, a la parròquia de Sant Vi-cenç de Canet d’Adri.

Cassà de la SelvaMaria Rosa Leon Ruart. Va mo-rir abans-d’ahir als 75 anys. Vivia a Cas-

sà de la Selva. Exèquies, avui, a les 4 dela tarda, a la sala de cerimònies del ta-natori de Cassà de la Selva.

FigueresJuan Fernando Fernández Ro-dríguez. Va morir abans-d’ahir als 64anys. Era natural d’Huelva i vivia a Fi-gueres. Casat amb Petra De Oses Alonsoi deixa cinc fills. Exèquies, avui, a 2/4 de12 del matí, a la sala de cerimònies deFunerària Vicens de Figueres.María Guerrero Espino. Va morirahir als 88 anys. Era natural d’Ahillones(Badajoz) i vivia a Figueres. Vídua deManuel Segura Estrada. Exèquies, avui,a 2/4 de 6 de la tarda, a la sala de ceri-mònies de Funerària Empordanesa-Àlti-ma de Figueres.

Fornells de la SelvaJosep Recasens Pousacoma.Va morir abans-d’ahir a l’edat de 89anys. Vivia a Fornells de la Selva. Vidude Ventureta Piñol Brugulat i deixa unfill. Exèquies, avui, a les 12 del migdia, ala parròquia de Sant Cugat de Fornellsde la Selva.

GironaRafael Alcaide Gutiérrez. Vamorir divendres passat, dia 7 de desem-bre, a l’edat de 67 anys. Vivia a Girona.Casat amb Praxedes González Fernán-dez. La cerimònia exequial se celebraràavui, dimecres, a les 4 de la tarda, a lasala de cerimònies del tanatori de Giro-na.

LlagosteraMiquel Pla Roquer. Va morir ahirals 89 anys. Vivia a Llagostera. Exè-quies, avui, a les 10 del matí, a la sala decerimònies del tanatori de Llagostera.

Mollet de PeraladaJoan Puquet Geli. Va morir ahirals 93 anys. Era natural d’Espolla i viviaa Mollet de Peralada. Vidu de DolorsMaset Cristina i deixa un fill. Exèquies,avui, a 2/4 d’11 del matí, a la parròquiade Mollet de Peralada.

OlotDolors Jordà Capallera. Va mo-rir abans-d’ahir als 96 anys. Era naturalde la Vall de Bianya i vivia a Olot. Vídua

de Joan Aiguabella Coromina. Exèquies,avui, a les 11 del matí, a la residència deSanta Maria del Tura d’Olot.

PalamósLola Roca Alabau. Va morirabans-d’ahir als 95 anys. Vivia a Pala-mós. Vídua de Martí Albertí Solà. Exè-quies, avui, a 2/4 de 12 del matí, a laparròquia de Santa Maria del Mar de Pa-lamós.

RipollCandi Grifell Torner. Va morirahir als 88 anys. Era natural de Viladon-ja i vivia a Ripoll. Casat amb FranciscaCurrius Orriols i deixa dos fills. Exè-quies, avui, a les 4 de la tarda, al mo-nestir de Santa Maria de Ripoll.

Sant Joan de lesAbadessesGerard Franch Ordi. Va morirahir als 89 anys. Era de Sant Joan de lesAbadesses. Casat amb Teresa Serra Civiti deixa tres fills. Exèquies, demà, a les 12del migdia, al monestir de Sant Joan deles Abadesses.

Santa Coloma deFarnersMaria Bové Auledas. Va morirabans-d’ahir a l’edat de 95 anys. Vivia aSanta Coloma de Farners. Vídua d’EmiliTriadó Garolera i deixa dos fills. Exè-quies, avui, dimecres, a les 10 del matí,a la parròquia de Santa Coloma de Far-ners.

Les necrològiques

Memorial - Tanatori de Girona

Mémora us convida al Memorial que se celebrarà per recordar totes les persones que ens han deixat en el decurs dels mesos d’octubre i novembre. L’acte es farà el proper dijous, dia 13 de desembre, a les 18.30 h.

Per a l’organització de l’acte es prega confirmar l’assistència trucantal telèfon 900 231 132 o bé enviant un c/e a l’adreça tanatorigirona@memora.es

Tanatori de Girona, ctra. de Sant Feliu, 36.

La seva esposa, Cari; fi lls, fi lls polítics, nets, besneta, germà,

cunyats, nebots i tota la família participen a les seves amistats

i coneguts tan sentida pèrdua.

La cerimònia en sufragi de la seva ànima se celebrarà avui, dimecres,

dia 12, a les 4 de la tarda, a la parròquia de Sant Pere de Begur.

Sala de vetlla: Tanatori de Morena, camí del Cementiri, 35.

Va morir cristianament el dia 11 de desembre del 2018,

a l’edat de 75 anys, havent rebut els Sants Sagraments.

Pregueu Déu per

A.C.S.

Sebastià Deulofeu Romaní✝

Begur, 12 de desembre del 2018

FIGUERES� Biblioteca Fages de Climent.Carles Fages de Climent. L’Arcàdiaempordanesa. Fins al 28 de de-sembre.� Centre cívic Creu de la Mà. Na-turaleses, pintures de Teresa Micói Raquel Osanz. Fins al 18 de de-sembre.� Galeria El Claustre. Col·lectivade Nadal. Oberta fins al 5 de ge-ner.� Museu de l’Empordà. Cadire-tes, un projecte d’Enric Bardera iMònica Campdepadrós, guanya-dor d’una Beca Agita 2016. Fins al13 de gener.� Museu del Joguet. Dibuixarcontes. Quinze grans il·lustradorscatalans. Es podrà visitar fins al 6de gener.

GIRONA� Biblioteca Carles Rahola. LaPerla, una iniciativa de la bibliote-ca per mostrar el fons antic i ca-racterístic de la col·lecció. Fins afinal d’any.� Biblioteca Carles Rahola. Nò-mades-Humoràlia, mostra d’hu-mor gràfic. Dins el projecte #Bi-bliotequesSenseFronteres. Fins al21 de desembre.� Biblioteca Carles Rahola. Rai-mon Panikkar: viure l’aventura in-tercultural. Fins demà.� Biblioteca Carles Rahola. Sapsde què està fet el teu mòbil?. Finsa l’11 de gener.� Biblioteca Just M. Casero. Perser nena, en motiu del Dia interna-cional contra la Violència Masclis-ta. Fins al 19 de desembre.

� Bòlit_PouRodó. Casapellllum,de l’artista Laurent Pernel. Docu-mentació d’una obra monumentala l’espai urbà. Fins al 14 de gener.� CaixaForum. Ramon Pichot.D’Els 4 Gats a la Maison Rose, or-ganitzada pel Museu Nacionald’Art de Catalunya i l’Obra SocialLa Caixa. Fins al 20 de gener.� Casa de Cultura. Experiènciesmatemàtiques. Fins al 29 de ge-ner.� Casa de Cultura. Goteig, de Do-mènec Fita. Fins al 31 de desem-bre.� Centre cívic Barri Vell - Merca-dal. Divers, pintures de Marta So-usa. Fins al 4 de gener.� Centre cívic del Ter. Meitats, deJudith Vizcarra. Fins al 20 de de-sembre.

� Centre cívic Onyar. Drets delsinfants. Fins al 15 de desembre.� Centre cívic Onyar. Els dretsdels infants. Fins al 15 de desem-bre.� Centre cívic Pla de Palau. Foto-poemes, de Jaume Busquet, poe-mes; i Met Taliu, fotografies. Finsal 2 de gener.� Centre cívic Sant Narcís. Vi-sions de la dansa, pintura i foto-grafia dels col·lectius Art SenseFronteres i Trobada d’Artistes.Fins al 14 de desembre.� Centre cívic Santa Eugènia.Mostra de decoració col·lectiva deNadal i Diurama. Fins al 7 de ge-ner.� Centre cultural La Mercè. JoMilne. Maneres de fer mons. Finsal 19 de desembre.

� Claustre de la Mercè. Torstriangular, de Manel Àlvarez. Dinsel projecte Escultures al Claustre.Fins al 20 de desembre.� El Taller del Barri. Life is goodin the woods, de Violeta Martínez.Fins al 8 de gener.� Escola Oficial d’Idiomes. Pom-peu Fabra. Una llengua completa.Fins al 20 de desembre.� Espai 22. Arquitectura Anatòmi-ca, collages d’Enric Barder. Fins al13 de gener.� Espai dels Amics del Museud’Art. Indigent, de Javier Garcés.Fins al 4 de gener.� Espai Santa Caterina. Mostracol·lectiva La política retratada. Lacrònica social i política a travésdel dibuix humorístic. Fins al 24de febrer.

� Fundació Valvi. Entre el mirall iel mur, pintura i escultura de JordiAmagat. Fins al 12 de gener.� Galeria Dual. Mars desèrtics,d’Elena Camacho i Marcos Zrihen.Fins al 3 de novembre del 2019.� Galeria Dual. Paisatges inte-riors, d'Iratxe Caño Esteban. Finsal 12 de desembre.� Galeria Dual. Dibuixos i gravatsde Josep Miquel. Tot el desembre.� Galeria El Claustre. Col·lectivade Nadal. Fins al 5 de gener.� Galeria Richard Vanderaa. Elcaos i l’ordre, de Jaume Faixó. Finsal 12 de gener.� L’Estació Espai Jove. Reivindi-car/Reinterpretar, arts decorati-ves de Sergi Pérez. Dins la 27aMostra d’art jove. Fins al 28 de de-sembre.

L’agenda

Diari de GironaDIMECRES, 12 DE DESEMBRE DE 201842

Amer, Banyoles, Begur, Cassà de

la Selva, Llançà, Maçanet de la

Selva, Salt, Sant Antoni de Ca-

longe, Sant Pere Pescador, Sa-

rrià de Ter i Vilablareix.

GIRONA

Divulgació A 2/4 de 8 del ves-

pre a la Casa de Cultura de Giro-

na conferència «El medi am-

bient com a propulsor del canvi

global» amb Xira Ruiz dins del

cicle sobre canvi global i intel.li-

gència creativa. Xira Ruiz és doc-

tora en Relacions Internacionals

per la Universitat Complutense

de Madrid, professora de Règim

Internacional del Medi Ambient i

investigadora a la Unitat de Re-

cerca sobre Seguretat i Coopera-

ció Internacional (UNISCI).

Divulgació A les 7 de la tarda

a la Fundació Fita (Casa de Cul-

tura), conferència «La ignoràn-

cia. El tractat. Intempèrie i èti-

ca», a càrrec de Joaquim Jubert

i J. M. Uyà. Última sessió del

curs «El Flâneur a la Finestra».

BEGUR

Contes A les 5 de la tarda, a la

biblioteca, sessió de l’Hora del

conte per a nadons amb «Petit

Nadal» a càrrec d’Olga Cercós.

GIRONA

Presentació A les 11 del matí,

a la sala d’actes Miquel Diumé

de l’Ajuntament, presentació del

llibre «60 anys d’Enginyeria,

1958-2018». Hi intervindran Nar-

cís Sastre, Regidor delegat de

Paisatge i Habitat Urbà, UMAT,

Ciutat Intel·ligent i Relacions Ex-

teriors de l’Ajuntament de Giro-

na i Jordi Fabrellas, degà del

Col·legi d’Enginyers Graduats i

Enginyers Tècnics Industrials de

Girona.

Presentació A les 7 de la tar-

da a l’Espai 22, presentació del

llibre editat per Males Herbes,

«Savis bojos i difunts (El conte

decadentista a Catalunya, 1895-

1930)». Intervindran, Ramon

Mas, editor i Joana Castells.

Contes A 2/4 de 6 de la tarda

a la biblioteca Just M.Casero ses-

sió de contes amb «Flordeneu, l

fada de Nadal».

L’ESTARTIT

Presentació A 1/4 de 7 de la

tarda, a la sala d’actes de l’EMD,

presentació del llibre de la Festa

de Santa Llúcia 2018.

PALAFRUGELL

Club de lectura A les 7 de la

tarda, a la sala polivalent de bi-

blioteca, sessió del Club de Lec-

tura de Clàssics Catalans amb

«Tots els contes» de Prudenci

Bertrana. A càrrec de Blai Ga-

sull, editor i bibliotecari.

ESCLANYÀ

Nadales A les 10 del matí, a

l’escalinata de l’Església de Sant

Pere, cantada de nadales a cà-

rrec dels alumnes de l’escola Oli-

var Vell.

SANTA CRISTINA D’ARO

Concert A les 6 de la tarda, a

l’espai Ridaura, audició de Nadal

de l’escola de Música amb violí,

viola i música de cambra.

L’ESTARTIT

Exposició A les 6 de la tarda,

a la sala d’exposicions de l’EMD,

inauguració de l’exposició de la

XVIIa Mostra d’Art Local.

PALS

Contes i taller A 2/4 de 6 de

la tarda, a la biblioteca munici-

pal, sessió de contes de Nadal i

taller de Fanalet de Reis amb la

Sal d’Olot.

BEGUR

Venda De 2/4 de 10 del matí a

les 12 del migdia, a la plaça de

l’Església, parada solidària de

l’Escola Dr. Arruga i la llar d’in-

fants Ses Falugues.

ESCLANYÀ

Postals De 3/4 de 9 a 1/4 de

10 del matí i de 3/4 de 2 a 1/4 de

3 del migdia, davant l’escola Oli-

var Vell, venda d’ornaments i

postals a benefici de la Marató.

FIGUERES

Activitats La coordinadora

d’associacions de veïns Josep

Casero, organitza amb els veïns

de la zona oest de Figueres dife-

rents actes. Al espai cívic teatre

Bon Pastor, a les 6 de la tarda,

xerrada. A 1/4 de 8, actuació de

la coral de l’INS Alexandre Deu-

lofeu. A 3/4 de 8, representa-

cions de microteatre amb el

grup de teatre Juncària-Parc

Bosc. A 2/4 de 9 del vespre, rifa

d’una panera.

VIDRERES

Taller A les 5 de la tarda, a la

biblitoeca, taller de manualiltats

infantil.

GIRONA

Concurs Instagram La Dipu-

tació de Girona ha posat en mar-

xa el concurs fotogràfic a Insta-

gram «Què li passa, al clima?».

El concurs consisteix a publicar,

a la xarxa Instagram, fotografies

amb les etiquetes #ECTAdapt i

#nom del municipi on s’hagi

pres la fotografia, que tinguin

com a motiu el canvi climàtic a

l’Espai Català Transfronterer

(comarques de Girona i departa-

ment dels Pirineus Orientals).

- El concurs és una de les activi-

tats de difusió i sensibilització

del projecte de cooperació

transfronterera «ECTAdapt -

Contribuir a l’adaptació de l’Es-

pai Català Transfronterer als

efectes esperats del canvi climà-

tic» que es porta a terme, con-

juntament, per la Diputació de

Girona, el Consell d’Iniciatives

Locals per al Medi Ambient (CIL-

MA) i el Consell Departamental

dels Pirineus Orientals.

- El concurs serà vigent durant

tot aquest any 2018, i està divi-

dit en quatre períodes, que co-

rresponen a les estacions de

l’any.

- Un jurat escollirà les tres mi-

llors fotografies de cada estació

de l’any. Per tant, hi haurà tres

premis per cada estació (hivern,

primavera, estiu i tardor).

Concurs artístic i literari L’associació Amics de la UNESCO

de Girona convoca el seu XXIV

Concurs artístic i literari amb les

següents modalitats:

– XIV Concurs Carles Vivó (di-

buix).

– XIII Concurs Joaquim Pla i Dal-

mau (ex-libris).

– XII Concurs Francesc Ferrer i

Gironès (articles).

– IV Concurs Francesc Compte

(fotografia).

El tema del concurs és «2018

Any Europeu del Patrimoni Cul-

tural. Quina relació tens amb el

Patrimoni Cultural?». La llengua

de tots els treballs escrits serà la

catalana i el contingut de les di-

ferents modalitats haurà de fer

referència al tema del concurs.

L’única modalitat que no queda

subjecta al tema és la de l’ex-li-

bris. Hi haurà diferents nivells,

set en total, classificats per

edats. El jurat estarà format per

especialistes de cada modalitat.

El termini d’admissió de treballs

és el dilluns 11 de febrer de

2019. Per a més informació po-

deu consultar el web: http://cul-

tura.gencat.cat/ca/anypatrimo-

ni/inici/

BANYOLES

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, de formapermanent, l’Espai d’Interpre-

tació de l’Estany, un equipament

museístic de nova generació,

equipat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

Pessebres Exposició dels pes-

sebres del 54è Cconcurs de Pes-

sebres de Banyoles, al Monestir

de Sant Esteve. Fins al 13 de ge-ner. Horari: Dissabtes i Festius:

d’11 a 14h i de 17 a 21h. Feiners

fins el 4 de gener de 18 a 20h.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de formapermanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d'una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:

www.ecomuseu-farinera.org.

Exposició El Museu d’Histò-

ria Medieval de Castelló d’Empú-

ries acull, fins el 31 de desem-bre, l’exposició «Carles Fages de

Climent. L’Arcàdia empordane-

sa». L’exposició repassa la bio-

grafia del poeta empordanès, al-

hora que mostra el conjunt de

l’obra literària de Fages de Cli-

ment en diversos apartats que

palesen la diversitat i la seva

prolífica capacitat de creació li-

terària: la poesia, la prosa i el

teatre, els gèneres que conreà al

llarg de tota la seva vida.

FIGUERES

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà, a Figue-

res, acull, de forma perma-nent, una exposició de peces

que formen part del fons del

mateix museu, i és una de les

millors col.leccions dedicades a

les màquines que simbolitzen el

temps de la Revolució Industrial.

Horari: De dimecres a dissabte

de 10 h a 13 h i de 16 h a 19 h.

Diumenges de 10.30 h a 13 h. Di-

marts de 16 h a 19 h.

Exposició Fins el pròxim 6de gener, el Museu del Joguet

de Catalunya acull l’exposició

«Dibuixar contes. Quinze grans

il·lustradors catalans». Aquesta

exposició recull una selecció de

llibres per a infants de quinze

d’il·lustradors catalans publicats

entre 1907 i 1937, que formen

part del Centre de Documenta-

ció i Arxiu del Museu del Joguet

de Catalunya. Es mostren una

trentena de llibres il·lustrats per

Lola Anglada, Feliu Elies (Apa),

Apel·les Mestres o Ramon de

Capmany entre altres.

GIRONA

Exposició L’Espai 22 de la Lli-

breria 22 de Girona acull, fins elpròxim 13 de gener, l’exposició

«Arquitectura Anatòmica (Colla-

ges», d’Enric Bardera.

Escultura Fins el 20 de de-sembre es podrà visitar al Cen-

tre Cívic Ter l’exposició «Meita-

tats» de Judith Vizcarra.

Exposició El Museu d’Història

de Girona acull, fins 10 demarç, l’exposició «Damià Escu-

der, totes les vides». Damià Es-

cuder va ser un home inquiet,

creatiu i polifacètic que va ac-

tuar en àmbits i disciplines di-

versos però interconnectats com

l'art, el pensament, l'activisme

polític i social, l'ecologisme o la

pràctica religiosa. Aquesta expo-

sició fa un recorregut per la seva

vida, la seva obra i les seves ac-

cions, amb la voluntat que el re-

descobriment de la seva trajec-

tòria personal ens ajudi també a

il·luminar aspectes de la nostra

història cultural i política.

Exposició Fins el 23 d’abrilel Museu d’Art acull l’exposició

«De París a Girona. Mela Muter i

artistes polonesos a Catalunya».

La pintora Mela Muter (Varsò-

via, 1876 - París, 1967) va fer es-

tada a Girona, la primavera de

1914. L'expectativa fou immen-

sa; venia de París i arribava pre-

cedida de dos èxits expositius a

les galeries Dalmau de Barcelo-

na. Mela Muter torna ara a la

ciutat. L'exposició permet en-

dinsar-se en els paisatges d'una

dona viatgera, en l'ànima dels

seus retrats, en la seva escriptu-

ra i en el compromís social

d'una artista que no es cansà

mai de reivindicar les llibertats

perdudes i el seu país.

Exposició El Museu de Mate-

màtiques de Catalunya (MMA-

CA), amb seu a Cornellà de Llo-

bregat, presenta l’exposició iti-

nerant «Experiències Matemàti-

ques», que es podrà visitar a la

Casa de Cultura de Girona finsel 29 de gener.

Exposició El Museu del Cine-

ma acull l’exposició «Cromos,

pel·lícules i estrelles». Aquesta

col·lecció, pertanyent a Albert

Rossich, mostra àlbums i cro-

mos del cinema de la primera

meitat del segle XX i és de gran

qualitat i singularitat, per què

són els més inèdits i descone-

guts. Fins al 27 de gener.

Exposició El Hall del

Bòlit_PouRodó acull fins el 14de gener l’exposició «Casape-

llllum». El neologisme format

per les paraules Casa, Pell i

Llum dona nom al projecte ar-

quitectònic que l'artista Laurent

Pernel va realitzar a la façana

del número 42 de la rue Croix

Verte a Albi: una obra monu-

mental realitzada en alumini i

inspirada per les façanes de l'ar-

quitecte gironí Rafael Masó.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Exposició El Terracotta Mu-

seu de La Bisbal de l’Empordà

acull, fins el pròxim 27 de ge-ner, l’exposició «Les cheminées

de cactus» del ceramista Didi

Heras Colomer.

L’ESCALA

Exposició El Museu de l’An-

xova i de la Sal de l’Escala acull

de forma permanent una expo-

sició que mostra un recorregut

temàtic sobre la història de la

pesca i la salaó al municipi de

l'Escala, des dels seus inicis, així

com la procedència i la textura

dels diferents tipus de sal, en co-

merç marítim, la importància

dels alfolins i dels usos de la sal

en l'alimentació i en l'imaginari

popular, a més d’altres aspectes

de la tradició. Horari de visites

al Museu: De dilluns a dissabte

de 10 h. a 13 h. i de 17 h a 20 h.

Diumenges de 10 h a 13 h.

- Fins el pròxim 31 de desem-bre, el Museu de l’Anxova i la Sal

acull l’exposició «El Fluvià, 3 co-

marques i un riu»

LA JONQUERA

Exposició El Museu Memorial

de l’Exili de La Jonquera (MUME)

acull fins el 3 de febrer l’exposi-

ció ««Autoritzats per a sortir.

L’èxode del 36».

LLORET DE MAR

Exposició La Casa de Cultura

de Lloret de Mar acull fins elpròxim 5 de gener l’exposició

«Plecs», de Tura Sanz, en el

marc del projecte «Exposicions

viatgeres» organitzat per la Di-

putació de Girona. Es podrà visi-

tar de dilluns a divendres de les

9 del matí a les 2 del migdia i de

les 4 de la tarda a 2/4 de 9 del

vespre. Els dissabte de 10 del

matí a 2 del migdia.

OLOT

Exposició La Sala Oberta del

Museu de la Garrotxa d’Olot

acull, fins el 10 de febrer, l’ex-

posició «Josep Berga i Boada. El

despertar de les coses i dels

adormits». Aquesta exposició

vol apropar al públic l’obra i la

vida de Berga i Boada, exemple

de modernitat absoluta però so-

vint menystingut per la historio-

grafia. Entrada gratuïta.

Exposició L’Arxiu Comarcal

de la Garrotxa acull, fins el 18de gener, l’exposició «Peret

Blanc de Beget». L’exposició vol

apropar-nos a un passat no gai-

re llunyà, quan els paisatges

s’acompanyaven de masies ple-

nes de vida, de gent i de bestiar.

I de quan l’arribada del «músic»

era un dels moments cabdals de

la festa: una ocasió perfecta per

relacionar-se i ballar.

Exposició L’Àmbit- Espai

d’Art acull, fins el pròxim 29 dedesembre, l’exposició «Color –

Forma – Gest», de Núria Gussin-

yer, Rosa Martín i Berta Prujà.

PALAFRUGELL

Exposició Al Museu del Suro,

exposició «Aglomerant suro:

possibilitat infinites». Fins elpròxim 15 de maig.

Exposició El Museu Can Ma-

rio (Fundació Vila Casas) de Pa-

lafrugell exposa de forma per-manent el seu fons.

Exposició La Fundació Josep

Pla exposa de forma perma-nent «Josep Pla (1897-1981). En

aquesta exhibició s’hi pot veure

un audiovisual i seguidament vi-

sitar la casa natal.

Mercats

Conferències

Lletres

Tallers

Inauguracions

Música

Marató

Convocatòries

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Girona

El músic i cantautor Roger Masparla de música i literatura A les 7 de la tarda al CaixaForum, trobada amb el cantautor i escrip-tor Roger Mas, dins el cicle «Universos Literaris». Ha musicat Verdaguercom ningú, el seu disc amb la Cobla de Sant Jordi és un clàssic. RogerMas és un exemple de creació lírica en diverses disciplines que culminaamb la publicació del seu primer llibre, «El dolor de la bellesa».

Girona

«Fanny & Alexander» clou el ciclededicat a Bergman del Truffaut A 2/4 de 9 del vespre i a 2/4 d’11 de la nit al Truffaut, projecció de«Fanny & Alexander», en la darrera sessió dedicada a la filmografia delcineasta suec Ingmar Bergman. La història es desenvolupa a la Suèciade començament del segle XX. La pel·lícula descriu la vida d'una noia,Fanny, i del seu germà Alexander al si d'una família benestant.

Girona

Les noves interpretacions delmón, per Jo Milne, a La Mercè El centre cultural La Mercè acull, fins al 19 de desembre, l’expo-sició «Jo Milne. Maneres de fer mons». L’exposició respon a la irresis-tible atracció de fer i fer veure, i proposa noves interpretacions delmón en l’intent de fer visible o intuir allò que no es veu, on l’artistano pretén il•lustrar sinó respondre a paisatges científics.

jamargant - 12/12/2018 08:10 - 81.32.132.103