Edició de GironaDILLUNS · 9 de març del 2020. Any XLV. Núm. 15294 - AVUI / Any XLII. Núm. 14164 - EL PUNT

1,20€

182272-1174645wEUROPA-MÓN P36

El govern confina 16 milionsde persones per controlarl’expansió del coronavirus

Set morts més, tots entre73 i 92 anys, eleven a dissetel nombre a l’Estat espanyol

Un terç d’Itàlia,en quarantena

CULTURA P36,37

Mor elnovel·lista iassagistaLluísRacioneroLíder intel·lectual dela contracultura

POTENT · El feminisme torna aomplir els carrers de diversesciutats catalanes reivindicantuna igualtat real

PROTESTA · Milers de dones ihomes es manifesten a Girona,reclamant els drets femenins icontra els abusos masclistes

NACIONAL I EUROPA-MÓN P2-5, 10-12 i 36,37

Clamor feminista

La falta d’encert i lasuperioritat física deles rivals a la segonapart, les claus

Spar Citylift perd laquarta final seguidacontra l’Avenida aSalamanca (76-58)

L’ESPORTIU

L’Uni estorna aquedarsensecopa

Decepció a la banqueta gironina després de la final disputada davant de 5.000 espectadors ■ EFE

C. GIRONINES P24,25

La Teisainauguradivendresla celebraciódel seucentenariLa popular empresade transports la vancrear el 1920 cincemprenedors deBanyoles

C. GIRONINES P33

La Fagedaaporta 9,1milions netsa l’eraripúblicSón impostos,contribucions socialsi valor afegit delsproductes a la venda

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.029

Dilluns9 DE MARÇ DE 20201,30 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

CULTURA Mor als 80 anys l’escriptor LuisRacionero, molt vinculat amb Girona39

COMARQUES Desmantellen un grup deproxenetes que venia dones a Girona6

BATERIA DE CUINA BIDASOARenova la teva llar amb aquest conjunt de quatre olles d’acer inoxidable apte per a tot tipus de foc

El telèfon contra elmaltractament infantil repun miler d’alertes a Girona

El servei d’assistència de la Generalitat va detectar l’any passat 256 situacions novesa la província i la reiteració de 697 casos que ja tenien expedients oberts a Infància

8

Set gironins vanfer l’any passatdonació demedul·la òssia

Gairebé . persones de lescomarques gironines estan ins-crites com a possibles donants, de les quals s’hi van afegirprecisament el . 6

Albert Canadellguanya el Recvll denarrativa i RamonMadaula, el teatral38

A més a DdG

CENTENARS DE DONES VAN OMPLIR AHIR EL CENTRE DE GIRONA en dues manifestacions, una al migdia (a la imatge) i l’altra a la tarda,per reclamar els seus drets, denunciar la desigualtat que encara pateixen i les agressions sexuals de què són víctimes, i exigir actuacions més decidides contrala violència masclista. A la resta de la demarcació, el Dia Internacional de les Dones es va celebrar amb activitats diverses en moltes localitats. ANIOL RESCLOSA

PÀGINES 2 a 4

La UdG fauna «netejageneralitzada»per frenar elcoronavirus

S’HAVIA ACTUAT FINS

ARA ALS LLOCS QUE

SOVINTEJAVA LA PRIMERA

AFECTADA, PERÒ JA N’HI

HA ALMENYS DOS MÉS

4

ITÀLIA ORDENA AÏLLAR

UNS SETZE MILIONS DE

PERSONES I A ESPANYA

S’ARRIBA A DISSET MORTS

4

PÀGINES7, 17 i 18

Jornada nefasta peral Girona, que ja tél’ascens directe 8punts per sobre

L’Olot assegura lasalvació guanyant acasa i el Llagosteraperd amb el Barça B

EsportsDdG20 a 37

LA COPA ES RESISTEIX. L’Spar Citylift Girona es veu clarament supe-rat per l’Avenida i perd la quarta final consecutiva (76-58).ALBERTO NEVADO/FEB

jamargant - 09/03/2020 09:15 - 79.147.191.163

Edició de GironaDIUMENGE · 8 de març del 2020. Any XLV. Núm. 15293 - AVUI / Any XLII. Núm. 14163 - EL PUNT

2,50€

LENT · Desigualtats i precarietaten el món laboral es mantenentot i la creixent pressió popular

BROTS VERDS · Diversos nousajuntaments gironins han incorporatregidories de Feminisme o Igualtat

JORNADA · El moviment feministatorna a prendre el carrer avui perreclamar la igualtat efectiva de drets

Un diari diferent. Avui, Dia de la Dona, un recull de dones oblidades de la història

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.028

Diumenge8 DE MARÇ DE 20202,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

FIGUERES Polèmica per un videoclip quefa apologia del tràfic de drogues21

COMARQUES Els pagesos avisen que lamanca de fred pot afectar la fruita 19

BATERIA DE CUINA BIDASOARenova la teva llar amb aquest conjunt de quatre olles d’acer inoxidable apte per a tot tipus de foc

Els empresaris alerten queuna nevada com la del 2010tornaria a provocar el caos

El president de la Foeg denuncia que«no hi ha res previst i passaria el mateix» El temporal va bloquejar la xarxa viària

i va deixar milers d’abonats sense llum

2 a 5

El canvi de datade les barraquesde Girona hacostat 47.577 €

La compensació a les entitats,els concerts del parc del Migdia,els contractes artístics i la infraes-tructura per a tres dies al febrerhan sumat . . 6

Desmantellen unlaboratori dedrogues de tresplantes a Lloret23

A més a DdG

L’Uni Gironabuscarà contral’Avenida laCopa que li falta

Una errada endefensa del Gironaregala un empata l’Albacete (1-1)

ELIMINAT EL VALÈNCIA,

L’ÚLTIM PAS CAP AL TÍTOL ÉS

CONTRA L’AMFITRIÓ (13.00)

4

EsportsDdG34 a 45

SPAR CITYLIFT 77

VALÈNCIA 60

L’ACTE INSTITUCIONAL PEL DIA DE LES DONES a Girona va servir ahir al matí per fer un reconeixe-ment al personal femení que treballa en els diferents cossos d’emergències. Representants de les dones que hi ha aMossos, Agents Rurals, Protecció Civil o Creu Roja van pujar a l’escenari de l’auditori Josep Irla. MARC MARTÍ

La miradafemenina en l’actualitat

◗ DOMINICAL

La lluita de lesempleades de la llar migrants

Rellegir els museusgironins en femení

REPORTATGES

Dones en la bretxa

PÀGINES 10 a 16/46 i 47

Servei d’ajuda a domiciliSERVEIS:• Serveis a hores convingudes des de 10,29 €/h*• Serveis d’atenció permanent 24 hores per 1.770 € (26 dies/mes)

PROFESSIONALS:• Assegurats per l’entitat

a la Seguretat Social• Qualificats amb el certificat

de professionalitat

* 10,29 €/ha partir de 40 hores a la setmana

jamargant - 09/03/2020 09:24 - 79.147.191.163

Edició de GironaDISSABTE · 7 de març del 2020. Any XLV. Núm. 15292 - AVUI / Any XLII. Núm. 14162 - EL PUNT

1,50€

1813

03-1

2257

00Q

1225

35-1

2233

30Q

Primera víctima mortal percoronavirus a Catalunya

Nacional, Europa-Món i L’Esportiu P16,17 i 30,31

Mor EnricMirambell,cronistade Girona

Comarques Gironines P26,27

COMARQUES GIRONINES P20-24

Un punt d’inflexióen els protocols de prevencióEl caos per la gran nevada del 2010 vaobligar a canviar les alertes i els plansd’actuació davant fets excepcionals

Va eliminar ahir el Cadí (56-51) i avui juga contra el València

L’ESPORTIU

L’Spar Citylift, a semifinalsMarta Xargay en una acció del partit d’ahir a Salamanca ■ ALBERTO NEVADO / EFE

“Aquest diàleg amb l’Estat noens portarà a la independència”

CRÍTICA · “Se’ns diu que som elshiperventilats, però som els que estem alcarrer i fem omplir la caixa de solidaritat”

TAULA · “Ens pot portar a una altra cosa,com pugui ser una reforma autonomista.Soc escèptica, perquè no s’hi va amb unitat”

Elisenda Paluzie Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)P6,7

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Avançament editorialNACIONAL P10,11

Carregadesde raonsReproduïm dos capítolsdel llibre escrit a quatremans per Dolors iMontse Bassa

El Girona fitxa el davanter uruguaiàJoaquín Zeballos fins al 2023 31

Espo

rtsD

dG

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.027

Dissabte7 DE MARÇ DE 20201,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

FIGUERES Detecten un bloc sencer alCulubret que tenia la llum punxada17

BATERIA DE CUINA BIDASOARenova la teva llar amb aquest conjunt de quatre olles d’acer inoxidable apte per a tot tipus de foc

El futurThyssen: unanau quadradacobertade plantes

NIETO SOBEJANO, DE MADRID,

DISSENYARÀ EL MUSEU PER

A LA COL·LECCIÓ DE CARMEN

CERVERA A SANT FELIU

4

37Una projecció del disseny escollit pel jurat. NIETO SOBEJANO ARQUITECTOS

Negocis gironins propietatde xinesos tanquen perla por al coronavirus

La facturació els ha baixat les darreressetmanes i es preveuen més clausures Una dona de 87 anys, la primera

morta pel Covid-19 a Catalunya

3, 26 i 27

Un estudi veuvells els plàtans de la Devesa però amb pocrisc de caiguda

ELS MOSSOS VAN DARRERE

UNA BANDA QUE ES DEDICA

A AQUEST TIPUS DE DELICTE

A LA PROVÍNCIA

4

18

■Un estudi encarregat per l’Ajun-tament per conèixer l’estat de salutdels arbres de la Devesa dona pro-postes de millora de la gestió i delmanteniment de l’arbrat. 8

Cinc encaputxatsencasten unagrua en un banca Riudellotsi roben el caixer

Els consellscomarcals posentraves als paresper gestionar elmenjador escolar

Les organitzacions de famíliess’estan topant amb rebuig delsconsells per acceptar l’alternativalegal donada per Educació. 10

La cooperativa amb seu a Gironaobre una nova ampliació de capitalque cobreixen . socis en tansols hores. 24

Som Energia captaen un sol dia 4,75milions d’euros enaportacions de socis

A més a DdG

Laia Palau fent unaassistència en el partitd’ahir a Salamanca. FEB

EsportsDdG29 a 36

LAIA PALAU SALVA L’UNI SIS PUNTS SEGUITS DE LA BASE EN EL DARRER QUART DECIDEIXEN LA VICTÒRIA DE

L’EQUIP GIRONÍ, QUE AVUI S’ENFRONTARÀ AL VALÈNCIA EN LES SEMIFINALS DE LA COPA

4

56SPAR

CITYLIFTCADÍ

LA SEU

51

Girona perdla memòriaviva delsegle XX

MOR ALS 97

ANYS ENRIC

MIRAMBELL,

CRONISTA DE

LA CIUTAT DES

DE 1987

4

4 a 6

jamargant - 09/03/2020 09:27 - 79.147.191.163

Unes . per-sones, rècordd’assistència, esvan reunir ahiral matí per cele-brar la vuitena

edició de la Jornada de l’Esport Fe-mení, coincidint amb el Dia Inter-nacional de la Dona. D’aquestesgairebé . persones la granmajoria van ser dones, de totes lesedats, que van participar en les ac-tivitats que es van organizar als

voltants de plaça Catalunya, laplaça Salvador Espriu, la plaçaCalvet i Rubalcaba i al riu Onyar,on s’hi va practicar l’activitat dekayak. Unes activitats que aquestany han estat pensades perquèmares i filles poguéssin participarjuntes, i es va fer programant acti-vitats físiques de diferent intensi-tat. «El que busquem és que lesmares siguin referents de les sevesfilles en l’àmbit esportiu», explica-va Olga Praderas, coordinaora dela jornada.

Praderas també exposava que«el que busquem són sinergies ihi ha gent que porta participantdes de la primera edició». Ahir, apartir de dos quarts de deu delmatí va anar arribant gent que te-nia la intenció de provar algunadisciplina esportiva i també va po-

der escoltar de primera mà l’expe-riència de diferents esportistes. Elsassistents van practicar diversesmodalitats, des de les més típi-ques i tradicionals com el futbol oel bàsquet, fins el rollerski -l’esquísense neu-, passant per l’handbol,els escacs, el patinatge o la gim-nàstica artística. A més, aquest anys’ha ampliat encara més l’ofertad’activitats amb la incorporaciódel bèlit i les bitlles catalanes. Pra-deras argumentava que «cada anytenim peticions noves per partici-par a la joranda i sempre estembuscant coses noves perquè elventall sigui el més ampli possi-ble».

Al migdia va tenir lloc l’acte cen-trar de la jornada, on hi van parti-cipar les diferents entitats espor-tives i col·laboradores que ahir es

van reunir a Girona en motiu de lajornada de l’esport femení. Tambés’hi van sumar les institucions il’alcaldessa de Girona, Marta Ma-drenas, i el diputat de la Diputacióde Girona, Quim Ayats, tampocvan voler faltar a la cita. Tampocse la va perdre la patinadora DèliaValentí, una de les ambaixadoresde la Jornada de l’Esport Femení.Les altres tres ambaixadores, la te-nista Aliona Bolsova, la jugadorade bàsquet Júlia Soler i la gimnastaLaura Bechdejú no van poder as-sistir per motius professionals.

La jornada de l’Esport Femeníja s’ha consolidat definitivamenta Girona i edició rere edició va su-mant més gent tot i que Praderasdemana més implicació de lesnoies joves que «encara tenen re-ticència a animar-se a participar».

Rècord d’assistència. Unes 1.800 persones, la majoria dones, es van reunir en la vuitena edició de la Jornada del’Esport Femení que es va celebrar a Girona coincidint amb el Dia Internacional de la Dona. L’organització va plantejaractivitats perquè mares i filles poguéssin participar juntes perquè les mares pugin ser referents esportives.

CRÒNICA

Josep Coll/Marina VinardellGIRONA

La Jornada de l’Esport Femenísuma un nou èxit de participació

DillunsEsportiu

Diari de GironaDILLUNS, 9 DE MARÇ DE 202036

LLIGA ACB

UCAM Múrcia-Andorra 72-87Manresa-Betis 74-84Burgos-Fuenlabrada 89-85R.Madrid-Saragossa 92-70Bilbao-Obradoiro 99-72Gran Canària-València 87-77Estudiantes-Barça 67-74Baskonia-Tenerife 75-58

uClassificacióBarça 23 19 4 2041 1847R.Madrid 23 18 5 1988 1758Saragossa 23 16 7 1911 1810Tenerife 22 14 8 1802 1736Bilbao 23 14 9 1906 1908Andorra 23 13 10 1865 1814València 23 12 11 1950 1794Baskonia 23 12 11 1926 1886Unicaja 23 12 11 1823 1798Burgos 23 12 11 1840 1874Gran Canària 22 11 11 1775 1787Joventut 23 9 14 1936 2020Manresa 23 9 14 1843 1937Obradoiro 23 9 14 1832 1972Betis 23 8 15 1787 1890UCAM Múrcia 22 7 15 1769 1845Fuenlabrada 22 5 17 1727 1885Estudiantes 23 5 18 1703 1863

LLIGA EBA

GRUP C-A

Martinenc-Alzamora 101-84Quart-Ademar 88-69Esparreguera-SESE A 73-80Andorra B-Martorell 68-78Igualada-Vic 82-79Mataró Boet-Arenys 70-48Alfidén-Calvià 65-72

uClassificacióVic 21 19 2 1656 1362 40Igualada 21 17 4 1601 1428 38Quart 21 16 5 1530 1410 37Martinenc 21 14 7 1616 1539 35SESE A 21 14 7 1609 1531 35Martorell 20 12 8 1447 1425 32Calvià 21 9 12 1627 1629 30Ademar 21 9 12 1420 1515 30Arenys 21 8 13 1383 1443 29Esparreguera 21 7 14 1511 1544 28Andorra 21 6 15 1378 1443 27Alfidén 21 6 15 1477 1651 27Mataró Boet 20 5 15 1395 1575 25Alzamora 21 4 17 1444 1599 25

LLIGA FEMENINA 2

Segle XXI-Barça 72-68Unicaja-Magec Tías 77-58Almeria-GEiEG Unigirona 57-54Boet Mataró-Claret 85-54Lima Horta-Ardoi 55-58St.Adrià-Gran Canària 65-70Granada-UCAM 66-63

uClassificacióSt.Adrià 21 17 4 1433 1167 38Ardoi 21 17 4 1348 1148 38Gran Canària 20 16 4 1556 1283 36Unicaja 21 15 6 1408 1359 36Lima Horta 21 12 9 1346 1318 33Barça 21 11 10 1315 1230 32Almeria 21 11 10 1291 1267 32GEiEG Unigirona 21 9 12 1132 1151 30UCAM 21 8 13 1275 1377 29Granada 20 8 12 1256 1264 28Segle XXI 21 7 14 1221 1370 28Boet Mataró 21 6 15 1159 1343 27Claret 21 5 16 1247 1448 26Magec Trías 21 4 17 1278 1540 25

OK LLIGA

Calafell-Voltregà 3-0Palafrugell-Lleida 2-1Noia-Igualda 4-3Barça-Vic 8-0Reus Dep.-Lloret 4-2Caldes-Liceo 4-3Taradell-Girona 1-2

uClassificacióBarça 25 24 0 1 158 43 72Liceo 25 20 1 4 126 51 61Noia 25 15 4 6 89 60 49Reus Dep. 25 14 5 6 84 72 47Girona 25 11 8 6 54 64 41Caldes 25 11 7 7 87 77 40Igualada 25 13 1 11 92 92 40Calafell 25 10 6 9 68 61 36Lleida 25 7 4 14 61 88 25Voltregà 25 5 6 14 45 68 21Palafrugell 25 6 3 16 51 104 21Taradell 25 4 4 17 47 100 16Lloret 25 4 3 18 46 89 15Vic 25 3 4 18 49 88 13

Bàsquet MASCULÍ

Bàsquet FEMENÍ

Hoquei patinsMASCULÍ

L’acte central de la jornada va reunir diferents entitats esportives i col·laboradores de la jornada. Al llarg del matí els assistents van poder practicar diferents disciplines com el bàsquet o els escacs.ANIOL RESCLOSA

jamargant - 09/03/2020 09:15 - 79.147.191.163

L’ESPORTIU. DILLUNS, 9 DE MARÇ DEL 2020

MÉS ESPORT · 19

Avui DAZN Premier 21.00 Premier League. Leicester-Aston Villa. Eurosport 1 14.40 Ciclisme. París-Niça. Che-vreuse - Chalette-sur-Loing. 17.25 Salts d’esquí. Copa del Món.

Demà Teledeporte 15.10 Ciclisme. París-Niça. Chalette-sur-Loing - La Châtre. Movistar Liga de Campeones 21.00 UEFA Champions League. València-Atalanta. Movistar Liga de Campeones 1 21.00 UEFA Champions League. Leipzig-Tottenham. Movistar Deportes 02.00 Bàsquet. NBA. Utah Jazz-Toronto Raptors. Eurosport 1 15.35 Salts d’esquí. Copa del Món. Eurosport 2 14.40 Ciclisme. París-Niça. Che-vreuse - Chalette-sur-Loing.

Dimecres 11 Teledeporte 15.10 Ciclisme. París-Niça. Saint-Amand-Montrond - Saint-Amand-Montrond. Movistar Liga de Campeones 21.00 UEFA Champions League. Liverpool-At. de Madrid. Movistar Liga de Campeones 1 21.00 UEFA Champions League. PSG-Dortmund. Movistar Liga de Campeones 2 18.30 Bundesliga. B. Mönchen-gladbach-Colònia. #Vamos 15.55 Futbol. UEFA Youth League. Juventus-Reial Madrid. Movistar Deportes 01.00 Bàsquet. NBA. Houston Rockets-Minnesota Timberwolves. Eurosport 1 14.40 Ciclisme. Paris-Niça. Saint-Amand-Montrond - Saint-Amand-Montrond. 17.25 Salts d’esquí. Copa del Món. Eurosport 2 09.30 Salts d’esquí. Copa del Món. 13.40 Ciclisme. Tirrè-Adriàtic. Lido di Camaiore-Lido di Camaiore.

Dijous 12 Gol 18.55 Futbol. UEFA Europa Lea-gue. Sevilla-Roma. Movistar Deportes 01.00 Bàsquet. NBA. Oklahoma City Thunder-Utah Jazz. Eurosport 1 13.50 Esquí alpí. Copa del Món. 15.30 Biatló. Copa del Món. 16.50 Salts d’esquí. Copa del Món. Eurosport 2 14.40 Ciclisme. París-Niça. Gan-nat - La Côte-Saint-André.

Divendres 13 Gol 19.00 Handbol. Lliga Asobal. Granollers-Barça. Eurosport 1 09.30 Snooker. Betway Gibraltar Open. 14.00 Esquí alpí. Copa del Món. 15.00 Biatló. Copa del Món. 16.45 Esquí alpí. Copa del Món. 18.00 Salts d’esquí. Copa del Món. 19.30 Snooker. Betway Gibraltar Open. 21.30 Ciclisme. Six Day Series. Eurosport 2 13.00 Judo. IJF World Judo Tour. Ekaterinemburg. Movistar Fórmula 1 02.00 Gran Premi d’Austràlia. Lliures 1 F1. 06.00 Gran Premi d’Austràlia. Lliures 2 F1.

Esports en directe

La Jornada de l’Esport Fe-mení va tornar a demos-trar ahir la seva consolida-ció. En la vuitena edició,unes 1.800 nenes, joves idones van omplir el centrede la ciutat de Girona du-rant tot el matí, coincidintamb el Dia Internacionalde les Dones. L’ampli ven-tall d’activitats programa-des es van desenvoluparentre la plaça de SalvadorEspriu, la plaça de Calvet iRubalcaba, el riu Onyar i laplaça Catalunya.

L’oferta d’activitatss’havia ampliat amb la in-corporació dels jocs tradi-cionals del bèlit i les bitllescatalanes, a més del colp-

bol i el corfbol (activitatsde pràctica mixta), a les 21disciplines esportives queja s’hi practicaven: hoqueisobre patins, gimnàsticarítmica, tennis de taula,gimnàstica artística, atle-tisme, handbol, rugbi, bàs-quet, piragüisme, tennis,patinatge, marxa nòrdica,voleibol, bàdminton, fut-bol, escacs, ciclisme, nàu-tica, judo i surf de rem. Enparal·lel, es van organitzaractivitats d’entrenamentd’exercicis hipopressius id’assessorament en fisio-teràpia i psicologia; unasortida per córrer amb lesGiRunneres i, per primercop, una activitat d’inicia-ció a les curses d’orienta-ció a càrrec dels Aligots.En aquesta edició, es va

oferir la possibilitat quemares i filles poguessinparticipar juntes en la jor-nada. Per facilitar-ho, esvan programar activitatsfísiques de diferent inten-sitat perquè hi poguessinprendre part dones de to-tes les edats. Aquesta pro-posta va tenir bona acolli-da, igual que la resta d’acti-vitats que eren novetat.

Al migdia va tenir llocl’acte central, en què vanparticipar representantsde les entitats, així com deles institucions, com és elcas de l’alcaldessa de Giro-na, Marta Madrenas, i eldiputat de la Diputació deGirona Quim Ayats. Tam-bé hi va ser Dèlia Valentí,una de les ambaixadoresde la jornada. ■

Més esport. La Jornada de l’Esport Femení aplega unes1.800 participants en 21 disciplines esportives diferents

Les dones prenenel centre de GironaL’EsportiuGIRONA

Participants en les jornades, ahir al centre de Girona ■

La selecció catalana, de-fensora del títol assolitl’any passat a Càceres, esva haver de conformar,aquest cop, amb el tercerlloc del podi del campionatd’Espanya de cros, que esva disputar ahir a Saragos-sa. La retirada del palamo-sí Adel Mechaal, un delshomes forts de l’equip,abans de la meitat de laprova, va condicionar sensdubte la classificació finalde l’equip. Amb tot, elcombinat de Madrid tam-bé va presentar un equipmolt potent i es va empor-tar el títol de federacionsper davant d’Aragó, que vacompletar el doblet en l’as-pecte individual, amb Car-los Mayo i Toni Abadía enles dues primeres posi-cions.

La selecció catalana,que en el tram final va per-dre la pugna amb el con-junt aragonès pel subcam-pionat, va tenir en AyadLamdassem (9è) i Ibra-him Ezzaydouni (10è)els dos millors represen-tants. De fet, el millor cata-là a la línia de meta va serel reusenc AbdessamadOukhelfen (8è), però ambla nova normativa estavaobligat a competir per fe-deracions en l’equip sub-23. Després de la primeravolta –se’n feien cinc finscompletar els 10.300 m–,va semblar que la cursa esconvertia en un duel ambl’andalús Ouassim Ou-maiz, però el campió cata-là va anar cedint terreny ies va haver de conformaramb el subcampionat. En

tot cas, Oukhelfen va lide-rar l’esplèndida actuaciódel combinat català sub-23, que va assolir el títolamb suficiència i va col·lo-car tres atletes entre elsquatre primers: SantiagoCatrofe (3r) i Nahuel Ca-rabaña (4t).

El femení, cinquèEn la competició femeni-na, Catalunya va repetir el5è lloc de l’última edició.L’atleta del CA Sant JustDouae Ouboukir, aquestcop corrent amb sabati-lles, va fer valer la sevacondició de campiona ca-talana i va ser la millor del’equip, en la 18a posició.La campiona espanyolade marató, la vallencaMarta Galimany, se la vaveure en el grup capda-vanter en els primers me-tres, però va anar perdentpistonada i, al final, vaacabar 26a, just al darrerede les seves companyes deselecció Montse Mas(24a) i Encarna Núñez(25a). ■

X. AgustíBARCELONA / SARAGOSSA

Atletisme. Oukhelfen, subcampió sub-23 ivuitè absolut, lidera la selecció quadribarradacap al títol de la categoria a Saragossa

L’equip català,bronze enl’estatal de cros

HOMES. Absolut (10.300 m)1r C. Mayo (Aragó) ......................................29:079è A. Lamdassem (Catalunya) ..........30:08

Per federacions1r Madrid .................................................. 36 punts3r Catalunya ..........................................................62

Sub-23 (10.300 m)1r O. Oumaiz (Andalusia) .......................29:262n A. Oukhelfen (Catalunya)................. 29:533r S. Catrofe (Catalunya)........................ 30:58

Per federacions1r Catalunya ..........................................................24

Oukhelfen, subcampiósub-23 ■ X.A.

DONES. Absolut (10.300 m)1a I. Sánchez (C. Lleó) ..............................34:2618a D. Ouboukir (Catalunya) ..............36:00

Per federacions1a Madrid ................................................................305a Catalunya .........................................................93

Sub-23 (10.300 m)1a I. Barreiro (Astúries) ......................... 34:4915a I. Batlle (Catalunya) ......................... 39:14

Per federacions1a Castella i Lleó .................................................286a Catalunya ........................................................ 94

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Classificacions

El KH-7 Granollers fa històriaen la seva primera participa-ció en la competició europeade la copa Challenge dehandbol femení. Les de Ro-

bert Cuesta es van imposarahir per 36-30 en la tornadade quarts de final al Palau enun ambient de gala, al JuRoUnirek holandès, que portava

un gol de renda de l’anada(26-25). Ara ja esperen en se-mifinals el 4/5 d’abril a l’AulaAlimentos de Valladolid, queva eliminar al Guardes. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Granollers fa història a Europa

Dues manifesta-cions van te nyirahir de lila laciutat de Giro-na durant el Diade la Dona Tre-

balladora per reclamar igualtatentre homes i dones. Centenars dedones van sortir al carrer per pro-testar per les desigualtats entre gè-neres que encara es viuen cada diai, sobretot, per protestar per lesagressions sexuals i les víctimes dela violència masclista.

La manifestació del matí vaaplegar multitud de persones sotael lema «Fortes, lliures i rebels».

Convocada per la Plataforma Fe-minista Gironina, es va iniciar a les del migdia a la plaça Indepen-dència, on va coincidir amb altresiniciatives feministes com l’activi-tat «Ballem per totes», organitzadaper l’Associació Moving Tree, on

es va meditar i ballar per totes lesdones.

El manifest de la manifestacióes va dividir en quatre parts, cadauna dedicada a una temàtica dife-rent. A la primera parada, davantdels jutjats, es va demanar més

justícia envers les agressions mas-clistes i violències sexuals, i políti-ques actives per lluitar en contrad’aquestes agressions. A la Subde-legació del Govern, representantsdels sindicats i l’associació de do-nes treballadores de la llar van

continuar llegint el manifest, de-manant més drets laborals, igual-tat salarial i polítiques contra l’as-setjament laboral. Els sindicatsvan demanar més ocupació per ales dones i més conciliació fami-liar, així com l’eliminació de la

Dues manifestacions feministes a Girona. El centre de la ciutat va ser ahir l’escenari de dues mobilitzacionsorganitzades en ocasió del 8 de març, Dia de les Dones, una doble convocatòria que tancava una setmana ambmultitud d’actes i iniciatives organitzades per diferents col·lectius, sindicats, partits i entitats de la província.

Centenars de dones omplenels carrers pels seus drets

CRÒNICA

Laia Bodro/Marina VinardellGIRONA

8 DE MARÇ MOBILITZACIONS I ALTRES ACTES A LES COMARQUES GIRONINES

DILLUNS, 9 DE MARÇ DE 20202 3

1

CALONGE I SANT ANTONI Unes 200 persones es van aplegar ala plaça Major, on es va llegir un manifest i es va destapar un mural.

AJUNTAMENT DE CALONGE I SANT ANTONI

LLAGOSTERA va culminar els actes del Dia de la Dona amb la lec-tura d’un manifest i la «performance» «Un violador al teu camí».

MARC SUREDA

RIUDELLOTS DE LA SELVA va celebrar un taller educatiu contrala violència de gènere i seguidament es va llegir un manifest.

AJUNTAMENT DE RIUDELLOTS

TEMA DEL DIA

jamargant - 09/03/2020 09:15 - 79.147.191.163

bretxa salarial entre homes i do-nes. Davant la seu de la Generali-tat, van exigir una educació femi-nista i igualitària. Membres del Jo-vent Republicà i de Joventut Socia-lista Unificada de Catalunya(JSUC) van demanar un «canvicultural» amb base en l’educació,i també van rebutjar el «pin paren-tal» proposat per Vox. A l’últimaparada, a la plaça del Vi, es va re-calcar que la lluita feminista «noés només el dia de març, sinóuna lluita diària», així com reivin-dicar el paper de les cuidadores,paper que recau majoritàriamenten dones.

A la tarda, la Coordinadora deFeminismes Anticapitalista de Gi-rona va tornar a omplir els carrersdel centre de la ciutat amb unamanifestació circular que va co-mençar i acabar a la plaça de l’d’Octubre. Puntualment, a les h, el col·lectiu va començar la seva

reivindicació amb un acte en elqual, a més de llegir el manifest del’organització, es van portar a ter-me diverses actuacions. Les noiesde l’Escola de Ball de Girona vanoferir una exhibició de funky i,després, la colla castellera univer-sitària dels Xoriguers de la UdG vaaixecar un de fet només per do-nes, que van aconseguir descarre-gar.

Abans de sortir, l’organitzacióva deixar clar que la manifestacióera un acte reivindicatiu «contra elpatriarcat» i que no es tractavad’un dia de celebració. També esva demanar als homes que cedis-sin la capçalera i el protagonismede la mobilització a les dones i queseguissin la protesta des del darrere. La manifestació es va di-rigir per Gran Via Jaume I en direc-ció al Mercat del Lleó. Va ser unamarxa sense aturades, ja que laCoordinadora Anticapitalista ha-

via desplegat diferents pancartesen diferents punts del camí per talde guiar les consignes de la protes-ta, tal com va explicar Núria Baza-ga, membre de l’organització.

L’eix temàtic de la mobilització,segons Bazaga, eren les «tasquesde cura». La Coordinadora de Fe-minismes Anticapitalista volia po-sar èmfasi en la necessitat de fervaga general, encara que fos endiumenge. «Treballen les perso-nes que exerceixen en restauració,les persones que treballen en cu-res, i unes persones que no les te-nim en compte mai, les mestres-ses de casa, per a les quals no hi hacap dia de festa», va explicar Baza-ga en declaracions al Diari de Gi-rona. En tornar a la plaça de l’d’Octubre, les noies de la coral dela Salvadora Catà van fer l’últimaactuació musical.

A més de la mobilització de latarda, la Coordinadora de Femi-

nismes Anticapitalista va progra-mar actes durant tot el dia. Al matíes va dur a terme a l’Ateneu Salva-dora Catà un taller d’autodefensai una xerrada protagonitzada perdones «precaritzades», entre lesquals van tenir protagonisme lesdones migrades, que van explicarles seves experiències. Al migdia,van celebrar un dinar popular almateix Ateneu, i a les .h, unacinquantena de dones van repre-sentar la performanceUn violadoral teu camí.

La nit anterior, el de març,també van portar a terme unamarxa nocturna, on prop de dones van cridar contra els abusosque asseguren patir en establi-ments d’oci nocturn, i van posaren valor les «tasques de cura» ves-tint amb un davantal i una escom-bra l’escultura dels defensors deGirona que hi ha a la plaça Inde-pendència.

Diari de Girona

«No és només eldia 8 de març,sinó una lluitadiària», deia elmanifest que esva llegir en laprotesta matinal

Les «tasques decura» van centrarbona partde les consignesde la jornada

GIRONA ES TORNA LILA EN EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA. Nom-brosos actes i dues manifestacions feministes van omplir els carrers del centrede la ciutat. La plaça de l’1 d’Octubre, plena, abans de la manifestació de laCoordinadora de Feminismes Anticapitalista. FANIOL RESCLOSA Les joves vanmostrar pancartes ben originals. FANIOL RESCLOSA Exhibició de funky de lesnoies de l’Escola de Ball de Girona. FANIOL RESCLOSA Les Xorigueres de la UdGaixequen un 3 de 6 a la plaça de l’1 d’Octubre. FANIOL RESCLOSA Meditació a laplaça Independència convocada per l’Associació Moving Tree. FANIOL RESCLOSA

1

2

3

4

5

2 4 5

3

OLOT va reivindicar el Dia de la Dona amb un castell aixecat íntegramentper dones de la colla els Xerrics d’Olot a la plaça Major.

AJUNTAMENT D’OLOT

BLANES va commemorar el Dia de la Dona amb un acte que va inclou-re la lectura d’un manifest, cançons, poesia i una «performance».

AJUNTAMENT DE BLANES

TORROELLA DE MONTGRÍ va celebrar una quina fe-minista a la plaça de la Vila, amb micro obert i vermut.

AJUNTAMENT DE TORROELLA DE MONTGRÍ

diaridegirona@ddg.cat

Diari de Girona

jamargant - 09/03/2020 09:15 - 79.147.191.163

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 DE MARÇ DEL 202026 | Comarques Gironines |

El moviment feminista es consolidaDia de les Dones

Milers de dones, protago-nistes de la jornada, peròtambé força homes, vansortir ahir als carrers de lademarcació per reivindi-car les lluites feministes omostrar el suport a la sevalegitimitat. El 8-M, aquestcop dominical i amb unavaga menys palesa en co-merços i empreses en serjornada festiva, va resistirel pols al carrer. A Girona,més de 5.000 persones–segons el cos de Mossosd’Esquadra– van tenyir delila el centre de la ciutat a latarda, en una manifesta-

ció que va arrencar a la pla-ça U d’Octubre del 2017.Convocades per la Coordi-nadora Feminista i Antica-pitalista, que va agrair elsuport rebut. Els homesque van assistir a la protes-ta –per indicació de les or-ganitzadores– es van si-tuar al darrere de la mar-xa, per cedir el protagonis-me a les dones.

“Sola i borratxa, vull po-der arribar a casa”, “Si enstoquen a una, responemtotes” o “visca, visca, viscala lluita feminista”, van seralguns dels lemes que vanressonar pels carrers en lamarxa, i també prèvia-ment al matí. Núria Baza-

ga, portaveu de la coordi-nadora, refermava quecontinuen defensant “unacosa tan bàsica com laigualtat amb els homes”, ilamentava, en declara-cions a l’ACN, les condi-cions en què han de treba-llar moltes dones: “En si-tuació gairebé d’esclavat-ge, i en molts casos es ve-uen obligades a tenir rela-cions sexuals”, acusava.Una situació que, segons laCoordinadora Feminista,pateixen especialment lesdones immigrants.

La jornada havia arren-cat a Girona, al matí, a laplaça Independència, ambl’altra concentració convo-

cada per la Plataforma Fe-minista de Girona, que vaaplegar més d’un miler depersones. Van dibuixar unaltar pel moviment al terrade la plaça, abans d’unircentenars de dones permeditar sobre les lluites deles darreres dècades i lesque han de continuar. Almigdia, la manifestació vaarrencar amb un record al’exconsellera empresona-da Dolors Bassa, per partde la seva germana Mont-se.

La diputada republica-na va començar a llegir unmanifest que es va comple-tar per etapes, però quepartia del rebuig a les

agressions masclistes,amb quatre dones “assas-sinades” a Catalunya desde començament d’any,un 19% més d’agressionssexuals denunciades el2019 –dues cada tres dies,amb penetració– i un 17%més de casos de violència,amb més de 3.000 denún-cies l’any passat.

Al llarg del recorregut,la marxa es va aturar da-vant de la Subdelegació delGovern espanyol, per deta-llar dèficits en matèria detreball i pensions –des deles “bretxes” en sous i sub-sidis, fins a l’aplicació deplans i protocols d’igualtati contra l’assetjament a lafeina, a més de la regularit-zació de les treballadoresdomèstiques i més ajutsper a la cura d’infants i per-

a Milers de dones –i també homes– secunden les protestes i actes en la jornada del 8-M a lademarcació a Les marxes de Girona, un clam pels drets femenins i contra els abusos masclistes

Emili AgullóGIRONA

La marea lila no descan

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

1.000persones ja s’havien mani-festat al matí, a la capital,fent costat a la PlataformaFeminista de Girona.

5.000persones van sortir al carrera Girona a la tarda, convoca-des per la Coordinadora Fe-minista i Anticapitalista.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

La marxa del vespre, convocada per la CoordinadoraFeminista i Anticapitalista a Girona. A la dreta,estrena de la plaça Isabel-Clara Simó, a Figueres, i lajornada reivindicativa del matí a Girona. I, dessota, laruta per indústries on havien treballat centenars dedones, a la Bisbal; i les compreses que SumemBanyoles va enganxar pel municipi ■ J. SABATER / AJ.

FIGUERES / GRUP DE DONES DE LA BISBAL / SUMEM BANYOLES

| Comarques Gironines | 27EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 DE MARÇ DEL 2020

sones dependents.Davant la delegació de

la Generalitat, les consig-nes van instar a una refor-ma del sistema educatiu,per erradicar rols i este-reotips des de la llar d’in-fants, fomentar l’accés dedones a carreres de cièn-cies, i reclamar la inclusióde referents femenins enmatèries monopolitzadesper noms d’homes. Tambévan mostrar el rebuig apropostes “de les dretes es-panyoles”, el PP, Ciuta-dans i Vox, i específica-ment l’oposició al PIN pa-rental. Finalment, a la pla-ça del Vi, van insistir en lanecessitat que es valorinles tasques de cures de fillsi familiars, tot denunciantles “dobles jornades” quemoltes dones han de fer

compaginant les aten-cions i les tasques laborals.

Lluita descentralitzadaAl marge de les manifesta-cions multitudinàries, de-senes d’accions de més pe-tit format i descentralitza-des arreu del territori. Hiva haver feminització denomenclàtors, a Figueres iTossa. A la capital de l’AltEmpordà, l’alcaldessa, Ag-nès Lladó, va encapçalarl’estrena de la nova plaçad’Isabel-Clara Simó, a l’es-pai central del parc Bosc. Ia Tossa, al matí, van am-pliar la informació sobrel’escriptora Caterina Al-bert al carrer que du pernom el seu pseudònimmasculí, Víctor Català.

A la Bisbal, 400 perso-nes es van congregar a l’ac-

te central al Mundial, i bo-na part van prosseguir du-rant la ruta que el Grup deDones del municipi va or-ganitzar per reconèixer latasca de les bisbalenquesque van treballar en les di-verses fàbriques que al se-gle passat funcionaven a lapoblació, de suro, punt iconfeccions, ceràmica ogaletes, i un homenatge fi-nal a la metgessa homeò-pata Carmen Suñén, llui-tadora feminista.

Compreses a BanyolesSumem Banyoles va em-plenar els carrers de la po-blació de compreses amblemes feministes per “po-sar de manifest l’opressiómasclista sobre el cos de ladona i la seva vida”. I novan participar en l’acte

institucional convocat a latarda, criticant que la con-vocatòria havia arribataquesta mateixa setmanai a la mateixa hora que lamanifestació unitària a Gi-rona.

Riudellots, amb la lectu-ra d’un manifest i tallerscontra la violència de gè-nere; Llagostera, amb larepresentació d’El viola-dor ets tu a la plaça Catalu-nya, i Calonge, amb unamarxa per la igualtat amb200 persones, va tancar elmatí amb la lectura delmanifest, a càrrec deMontse Molla, en una pla-ça Major amb davantalspenjats com els que durantla setmana han exhibit lesllars on homes i donescomparteixen feines do-mèstiques. ■

sa en diumenge l Col·lectiu de Dones de l’Església per la Pari-tat i el Grup de Dones d’Arreu del Món hanorganitzat aquesta setmana, amb motiu del8-M, una exposició de fotografies sobre situa-

cions de discriminació que pateixen dones d’arreudel món, que es pot veure al centre cívic Pla de Palaude Girona. Les autores són 10 fotoperiodistes catala-nes que centren els seus treballs en les desigualtatsde gènere i en la figura de la dona en el món actual.Les fotoperiodistes Laia Abril, Sandra Balsells, Pa-tricia Bobillo, Maria Contreras, Elena del Estal, Nú-ria López Torres, Eva Parey, Judith Prat, LorenaRos i Anna Surinyach mostren les fotografies acom-panyades de la història real que hi ha darrere. Id’aquesta manera fan de portaveu d’aquelles donesque no tenen la possibilitat d’explicar-ho. Per exem-ple, crida l’atenció la fotografia de Laia Abril, on no-més es veuen els instruments que es fan servir perfer avortaments il·legals. Segons explica, alguns en-cara s’utilitzen per a exàmens ginecològics i opera-cions. “Cada any 47.000 dones a tot el món morenper avortaments fallits”, indica. Patricia Bobillo ésl’autora de l’única foto feta a Catalunya, que portaper títol “Irina, una dona d’origen romanès, pidola ales portes del turístic Mercat de la Boqueria de laciutat de Barcelona”. Amb aquest retrat, posa en re-lleu que el nombre de dones sense llar està en aug-ment a Europa i, no obstant, “es considera que afec-ta més els homes degut a la invisibilitat de les donesque pateixen exclusió residencial”. ■

E

EXPOSICIÓ · Deu fotoperiodistescapten desigualtats d’arreu del món

Deu miradesde dones

E. GONZÁLEZ-CARRATO GIRONA

La mostra es pot veure al centre cívic Pla de Palau ■ J.S.

Les institucions de les comar-ques de Girona van voler reconèi-xer ahir la feina de les dones quetreballen en els diferents cossosd’emergència. L’acte, que es va fera l’escenari de l’auditori Josep Irla,va servir per reivindicar el paperd’aquestes professionals i la neces-sitat que «continuï la lluita contrala desigualtat». La representant aGirona de l’Institut Català de lesDones, Fina Surina, va assenylarque és «molt important» que desde les institucions «s’aposti per re-duir les desigualtats professio-nals». «És clau reconèixer l’exper-tesa de les dones», va assenyalar,mentre recordava que només el del col·lectiu femení està enllocs de responsabilitat.

A l’escenari hi van pujar mossesd’esquadra, bomberes, dones quetreballen a la Creu Roja, agents ru-rals, d’ADF, de Protecció Civil, delSistema d’Emergències Mèdiques(SEM) o com a policies locals. En-tre aquestes vuit cossos, n’hi ha unon l’absència de dones és «espe-cialment significatiu». Potser peraixò va ser la bombera voluntàriadel Parc d’Arbúcies Aline Eick l’en-carregada de llegir el manifest ennom de totes elles. «Malgrat ques’ha fet una bona feina i que Cata-

lunya és capdavantera en la lluitaper la igualtat, cal recordar que en-cara falten moltes més dones en elscossos d’emergència», va ressaltar.

En aquest sentit, va recordarque a les comarques de Girona,dels més de efectius amb quècompta el cos, només hi ha do-nes treballant-hi. «Falta millorarno només en l’increment en nom-

bre, sinó també en la qualitat i enel tracte. Cal obrir els espais per do-nar cabuda a les diferències», va re-ivindicar.

L’acte per commemorar el DiaInternacional de les Dones es vacelebrar amb la presència de totesles institucions – Diputació, Gene-ralitat i Ajuntament – i hi van assis-tir bona part dels partits polítics. Lamajoria de dones que van pujar al’escenari a rebre el reconeixementseran les que avui vetllaran per laseguretat en les múltiples manifes-

tacions convocades arreu de lescomarques de Girona.

A més dels diferents cossos, lavicepresidenta tercera de la Dipu-tació de Girona i presidenta deDipsalut, Maria Puig, va dedicarunes paraules especials a doscol·lectius d’aquest ens supramu-nicipal que també «fan una feinaesplèndida en aquest àmbit». D’u-na banda, va destacar «la impor-tant tasca que realitzen les nou psi-còlogues del Servei d’Emergènciesde Dipsalut» i, de l’altra, va agrair

«la feina que fan les professionalsdel Servei de la Xarxa Viària Local».

Els parlaments els va tancar l’al-caldessa de Girona, Marta Madre-nas, que com la resta va animar a«seguir lluitant» per reduir les de-sigualtats entre homes i dones i valamentar que el canvi està essent«desesperadament lent». Madre-nas va demanar que «desapare -guin totes les violències masclis-tes». L’alcaldessa també va carre-gar contra l’extrema dreta, a qui vaacusar d’intentar «fer perdre elsdrets» de les dones. «En ple segleXXI ens volen transportar al XIX»,va etzibar. Madrenas va titllard’«indignes i vergonyosos» elsmissatges que transmeten aquestspartits polítics sobre aquest tema.«És un discurs tòxic i ple de false-dats, però les dones i els homeshem de ser capaços de guanyar-lo», va concloure.

Tot seguit la directora del SEM aGirona, la doctora Anna Fontquer-ni, va pronunciar la conferència Ladona en el món de les emergències,on va parlar de la seva experiènciaen els serveis d’urgències i emer-gències i va explicar la seva visiósobre el paper de la dona vincula-da a aquesta professió.

Finalment, l’acte va acabar ambla lectura de la declaració institu-cional del Govern de la Generalitatde Catalunya, amb motiu del DiaInternacional de la Dona Treballa-dora.

ACN/DdG GIRONA

Les institucions reconeixen les donesque treballen en els cossos d’emergència

Representants de Mossos, Agents Rurals, Protecció Civil o la Creu Roja van pujar a l’escenari del’auditori Josep Irla de Girona Dels 600 efectius que treballen a la província, només 23 són dones

L’acte de reconeixement es va fera l’auditori Josep Irla. MARC MARTÍ

8 DE MARÇ ACTE INSTITUCIONAL

Diari de GironaDIUMENGE, 8 DE MARÇ DE 202010

COMARQUES comarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

l de març és tots ellsanys un dia d’examen.Els periodistes se sub-mergeixen en les esta-

dístiques per extreure conclusionsque demostren que, tot i que en lesúltimes dècades s’han realitzat im-portants conquestes, la igualtatreal entre homes i dones encara ésuna assignatura pendent.

En el Dia Internacional de laDona és la societat en el seu con-junt la que s’examina, la que fa ba-lanç, la que ha de fer autocrítica ino abaixar els braços en la lluitaper la igualtat, que és una obliga-ció legal i moral que ens concer-neix a tots, homes i dones.

La història i la literatura són l’ex-pressió més eloqüent de la invisi-bilitat a la qual, durant segles, s’hasotmès les dones, despullades dedrets, desproveïdes d’accés a l’edu-cació i privades d’oportunitats.

Encara que menys que ahir, en-cara avui els nostres hàbits de con-vivència són esclaus d’una sèrie demecanismes culturals hereus denormes, valors, costums i compor-taments que han gravat a foc en lanostra identitat formes de socialit-zació patriarcal.

«No es neix dona, s’arriba a ser-ho», deia Simone de Beauvoir,donant a entendre que la condiciófemenina té més de construcció

cultural que de naturalesa biològi-ca.

Explica Lyndall Gordon en elpròleg del seu magnífic llibre Pros-critas, que acaba de publicar AlbaEditorial, que «al segle XIX era unaveritat universalment acceptadaque una dona agradable haviad’estar callada. No es podia per-metre el luxe de dir res en l’àmbitpolític. Fer-ho era immodest, pocfemení; l’assertivitat o l’expressióegotista es considerava antinaturala la dona».

Va ser la seva admiració cap ales dones que no es rendeixen i al-cen la veu defensant les sevesidees davant dels que les volen ca-llar el que va portar Lyndall Gor-don a cisellar en aquesta obra lasemblança biogràfica de cinc do-nes extraordinàries que ens handeixat un llegat intel·lectual de va-

lor incalculable: Mary Shelley,«una dona prodigiosa»; EmilyBrontë, «una visionària»; GeorgeEliot, «una rebel»; Olive Schrei-ner, «una oradora», i VirginiaWoolf, «una exploradora».

El de març brinda l’oportuni-tat de recordar i honorar totes lesdones que, en àmbits com els delpensament, la ciència, la política,el periodisme o la literatura, hanestat capaces de navegar contracorrent i, en una cultura predomi-nantment masculina, aportar ta-lent, inspiració i coneixement.

En les últimes dècades s’han fetpassos decisius, tot i que encarainsuficients, per promoure una ve-ritable educació en igualtat, facili-tar l’accés de la dona al mercat la-boral, afavorir la seva creativitat idonar curs a la seva capacitatd’emprenedoria.

El suport a la dona, la lluita con-tra la violència de gènere i la de-fensa de la igualtat en totes les es-feres de la vida ha de ser un esforçi un compromís social compartitper tots. També pels mitjans de co-municació, que desenvolupen un

paper protagonista en la prescrip-ció d’idees i raonaments que de-semboquen en corrents de trans-formació social.

Prensa Ibérica creu en la dona.En els seus més de quaranta anysd’història, el nostre grup de comu-nicació ha demostrat en innom-brables ocasions, per la via delsfets, la seva fe en la capacitat de ladona per assumir responsabilitats,dirigir equips i liderar projectes.En el món de la premsa, governattradicionalment per homes, lanostra companyia, que comptaamb una àmplia presència de do-nes en el seu Consell d’Adminis-tració, va ser pionera fa ja dècadesen el nomenament de directoresde mitjans.

Com a mare i educadora dequatre filles i un fill, he procuratinculcar-los el màxim respecte iconsideració cap a la igualtat degèneres. Ells, al seu torn, ho estanfent igualment com a pares delsmeus deu nets.

En definitiva, no hi ha progrésni democràcia ni justícia allà on sesilencia les dones.

E

NO HI HA PROGRÉS NI DEMOCRÀCIAALLÀ ON SE SILENCIA LES DONES

Arantza SarasolaVICEPRESIDENTA DE PRENSA IBÉRICA

jamargant - 09/03/2020 09:24 - 79.147.191.163

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE MARÇ DEL 202028 | Comarques Gironines | GIRONÈS

AnnaMonner,l’actriu que no ho volia serPalma, 1850 - Barcelona, 1914 // Actriu

ELLA NO ES VOLIA DEDICAR, DE CAP DE LES MANERES, AL TEATRE.PERÒ LA CAPACITAT QUE TENIA PER POSAR-SE EN LA PELLD’UN PERSONATGE I EMOCIONAR TOTHOM NO LI VA DONAR GAIREMARGE. I ES VA CONVERTIR EN LA MÉS GRAN

La primera actuació d’Anna Monner el 1862 va deixar el públic admi-rat. Però ella no estava gens contenta: “Per cada enhorabona que re-bia, m’hauria clavat una bufetada jo mateixa”, va explicar més tard.Només tenia dotze anys i una cosa clara: no volia ser actriu.

El seu pare era actor i empresari teatral, i ella havia viscut de molt aprop les vicissituds d’aquest ofici: des que va néixer, va seguir el seupare allà on el duia la feina —de fet, va néixer a Palma perquè el parehi estava treballant, al Teatre Principal—. I va observar la poca conside-ració social que rebien a tot arreu. En paraules seves, la gent de la fa-ràndula era “mal rebuda i pitjor acomiadada” als pobles on actuaven.UN PAPER RERE L’ALTRELa resistència d’Anna va ser en va. Les seves qualitats, tan grans comla seva desgana. I no va poder evitar que després del debut al TeatreTirso de Molina de Barcelona li oferissin un paper darrere l’altre. Segu-rament forçada pel seu pare, els va haver d’acceptar, i de fer de nenava passar a fer de dama jove als disset anys i després d’actriu caracte-rística.

El 1879 va entrar a formar part de la companyia Tutau-Mena, unaautèntica institució teatral dirigida pel prestigiós director Antoni Tutau,

que va portar les obres de Henry Ibsen a Catalunya i va ser res-ponsable de les primeres produccions d’Ignasi Iglesias. I al capde poc li van oferir d’ocupar el lloc de la primera dama de la com-panyia del Teatre Català. D’entrada s’hi va resistir, perquè conside-rava que no estava a l’altura de la seva antecessora, que haviamort. I també perquè li feia un cert respecte actuar en català—cosa que ella només havia fet esporàdicament fins llavors—.Però un cop més ho va acabar acceptant, i li va semblar que ambel canvi de llengua “era un art nou”. Va confessar que li resultavamés fàcil del que havia cregut, i que s’emocionava més.

EN MANS DE PITARRAA Barcelona, Monner va treballar al Teatre Principal, situat a laRambla, i també va formar part del quadre d’actors del Romea,que llavors dirigia Frederic Soler, Pitarra, on va estrenar obres delmateix Pitarra i d’Àngel Guimerà. El 1903, quan tenia 53 anys,va tenir una paràlisi i va abandonar definitivament els escenaris.Però ni tan sols així no es va poder allunyar gaire del teatre, per-què el seu fill Agustí va seguir els passos de la família. Passada laseixantena, va morir a casa l’any 1914.

ontra el sexisme històric, per la igualtat d’oportunitatsen tots els àmbits, per trencar el sostre de vidre a lafeina, contra la violència, però, sobretot, per la justícia

de gènere. Són algunes de les reivindicacions que repre-senten el 8 de març i defineixen la lluita feminista.

El feminisme ha superat el 8 de març com la mera cele-bració d’una manifestació aïllada dins del calendari i hapassat a ser un moviment transversal i compartit per laciutadania i per les administracions públiques. Ens quedamolt de camí per recórrer per aplicar aquesta perspectivade gènere a l’acció política. Però hem de continuar supe-

rant prejudicis com a socie-tat i seguir amb aquesta llui-ta col·lectiva que ens per-metrà assolir la plena pari-tat en la vida social, laborali, sobretot, personal. Perquè,tal com va dir la diputadaJenn Díaz aquesta setmanaal Parlament de Catalunya,ni estem boges, ni som uneshistèriques. El que patimés una xacra que ens faemmalaltir com a societat.Per tant, ja és hora de pas-

sar de l’activisme a l’acció. Des de la política tenim la res-ponsabilitat de canviar les coses. Hem d’accelerar –perquèja fem tard– la implantació de polítiques de gènere. Laigualtat és l’eix sobre el qual volem fer pivotar les políti-ques públiques que impulsem a la Diputació, per construiruna societat sana i justa i pel respecte escrupolós als dretshumans i a la llibertat humana que hem de defensar com aadministració pública.

Volem una república social, ecologista i feminista. I somaquí per canviar les coses. I per transformar la societat.Estic convençuda que, gràcies al que sumem totes juntes ia la força que ens donen la lluita política i la mobilitzacióconstant al carrer, podrem assolir la llibertat com a país icom a dones. Perquè feminisme és llibertat!

No vull acabar aquestes reflexions sense recordar l’esti-mada Dolors Bassa, un referent del feminisme a la demar-cació i arreu del país. I ho vull fer amb el missatge que vacompartir des de la cel·la 25 de Puig de les Basses el 8 demarç passat: “Sortim per una igualtat sense adjectius, enquè puguem compartir-ho tot sense exclusions. Som femi-nistes per construir una societat més justa i més igualità-ria. Estic mentalment amb vosaltres. Cada dia som més alcarrer. Una abraçada lila i groga!”

C

Feminisme ésllibertat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

El 8-M l’any passat ■ J.S.

Maria Puig i FerrerVicepresidenta de la Diputació

El moviment feminista es consolidaDia de les Dones

Professionals i voluntàriesdels Agents Rurals, l’Asso-ciació de Defensa Forestal,els Bombers de la Generali-tat, la Creu Roja, els Mossosd’Esquadra, Protecció Ci-vil, les policies locals i el Sis-tema d’Emergències Mèdi-ques van rebre ahir un re-coneixement públic per latasca que desenvolupenen l’acte institucional quela Generalitat, la Diputacióde Girona i l’Ajuntamentde Girona van celebrar, demanera conjunta, a l’audi-tori Josep Irla amb motiudel 8-M. L’acte va començaramb els parlaments a càr-rec de la coordinadora ter-ritorial de l’Institut Catalàde les Dones, Fina Saurina;la vicepresidenta tercerade la Diputació, MariaPuig, i l’alcaldessa de Giro-na, Marta Madrenas. “Feuuna feina excel·lent i souun exemple per a moltesnenes i joves que voldranseguir les vostres passes”,va manifestar Madrenas.“El que fem avui és un actede justícia”, va dir Saurina.Després dels parlaments,es va lliurar una insígnia auna representant de ca-dascun dels cossos. “En lesemergències, el que prevalés el treball en equip. Ho-mes i dones som diferents,però a l’hora de treballarsumem”, va manifestarAline Eick, del parc de

bombers d’Arbúcies. Noobstant això, va recordarque encara hi ha molt ca-mí per recórrer per arri-bar a la paritat i va indicarque, dels més de 600 bom-bers que hi ha a les comar-ques de Girona, només23 són dones. “En l’imagi-nari popular, els cossosd’emergències estan re-presentats per uniformesamb cares d’homes, perònosaltres i els nostrescompanys sentim nomésque som professionals”,va exposar la doctoraFontquerni, directora delSEM a les comarques giro-nines, que va tancar l’acteamb una crida perquè lesdones trenquin amb lesbarreres mentals. ■

RedaccióGIRONA

Homenatge a les donesdels cossos d’emergènciesa L’acte institucional conjunt pel 8-M que es va celebrar ahir a Girona vareconèixer públicament la tasca de les professionals per donar-hi visibilitat

La prèvia de la jornada del8-M, com la resta de la setma-na, va estar marcada per undegoteig d’actes reivindica-tius arreu del territori. A Salt,van fer una performance titu-lada Un violador en el teu ca-mí, a càrrec dels Marrecs a laplaça 1 d’Octubre, una accióque també es va representaral migdia, a la plaça de la Vilade Torroella, convocada pelgrup feminista Les Xibequesdel Cau. Altres municipistambé van ser l’escenari demarxes, com ara la terceraedició de la Caminada per laIgualtat de la Vall d’Aro, que vaajuntar 352 persones –amb

Representants dels diversos cossos d’emergències, en l’acte d’ahir ■ REDACCIÓ

majoria femenina, però tam-bé força homes– per comple-tar el recorregut entre SantaCristina –on van estrenar unmural reivindicatiu dels dretsde les dones–, Castell d’Aroi Sant Feliu de Guíxols. A laSelva, Blanes va reivindicarla visibilització de la dona enl’esport, va habilitar un puntlila davant l’ajuntament i vacelebrar un acte institucionalque va aplegar regidores, en-titats feministes i actuacionsal voltant de pancartes i lalectura d’un manifest. A Pala-frugell, a la tarda, van recor-dar la feina de les obreres ales fàbriques de suro.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Actes i participació arreu

uperada la inhabilitació, Ar-tur Mas sembla que vol tor-nar. Potser que recordem al-gunes de les dades. Va serresponsable de les retallades

de l’estat del benestar aquí i a Madrid ambun acord amb el PP (retallades que a Cata-lunya encara no s’han revertit). Va abraçarl’independentisme després que els mani-festants del -M encerclessin el Parlament(va haver d’arribar amb helicòpter) i que lamanifestació de l’onze de setembre tinguésel primer èxit de manifestants i la conver-tissin en una manifestació independentis-ta. Va anar a les eleccions plebiscitàries del amagat al quart lloc de la llista (potserper evitar respondre de la seva gestió) en-cara que deia que seria president si gua-nyaven cosa que no va passar perquè va ferun pas al costat quan la CUP el va vetar, vadir que no el votaria. Ens va posar de presi-dent en Puigdemont i en el seu últim lli-bre, en què sembla voler reivindicar-se, diuque el va conèixer el dia abans de propo-sar-lo, un model d’improvisació. Què volara? Crec que ningú ho sap del cert, semblaque vol tornar (a on?, per fer què?). La pro-posta de govern d’ERC i PDeCAT per torns(mig mandat un i mig mandat l’altre) sem-bla una broma.

El seu successor Puigdemont aquestsdies ha protagonitzat un bany de masses aPerpinyà com a primer acte de la seva

campanya electoral. Acompanyat pels ine-fables Comín i Ponsatí (la del farol), hadefensat que tenim la república a tocar,que si som forts vencerem, que ningú ensaturarà i coses per l’estil, cap esment a larealitat, sols mantenir el somni. Es tractavade fidelitzar els seus, desdeny total a la tau-la de negociació que copresideix el seu vi-cari amb qui compartia escenari. La cam-panya del «sit and talk» s’ha demostrat queper Puigdemont i els seus no és més queuna mentida més. Es tracta del totalitaris-me de sempre, ells i sols ells són Catalu-nya, els demés som zombis o millor malscatalans (tornant a les arrels pujolistes).Però cal recordar que Puigdemont és l’ho-me de les dretes catalanes, les dretes quesempre ha representat el PDeCAT. Si va en-trar al Parlament Europeu acompanyatdels nacionalistes flamencs (companys degrup al Parlament Europeu de Vox), en unade les poques intervencions que ha fet, vadefensar el govern de la ultradreta polone-sa. Per últim voldria recordar una dadaque desqualifica la seva etapa de presi-dent. Parla tot el dia de democràcia i aratorna a parlar del referèndum d’autodeter-minació però, respectaria el seu resultat?La pregunta ve al cas perquè a les elec-cions plebiscitàries del els indepen-dentistes van perdre les eleccions en vots(van perdre el referèndum que està al dar-rere de tota elecció plebiscitària) però això

no els va impedir fer el que van fer la tar-dor del sobretot en les sessions parla-mentàries del - de setembre en què deforma no democràtica van pretendre anu-lar la Constitució espanyola i l’Estatut deCatalunya que tant ens havia costat con-sensuar i aprovar democràticament. I hovan fer amb total menyspreu als que ha-vien guanyat el plebiscit i encara avui noels han demanat perdó per haver ignorat elresultat de les urnes que tan reivindiquen(sí han demanat disculpes Carme Forca-dell, Santi Vila i Carles Mundó i ho ha in-sinuat Dolors Bassa).

Canviant de tema, en Casado vol unifi-car la dreta (defensa el pacte amb Ciuta-dans per absorbir-lo) per sobre del seupropi partit. A Galicia Núñez Feijóo liplanta cara i Rajoy diu que qualsevol go-vern que necessiti els vots dels extremistes

és dolent (carrega contra Sánchez per pac-tar amb UP però també contra el PP de Ca-sado pels seus pactes amb Vox). Al paísBasc, Casado s’ha carregat Alfonso Alon-so, un home moderat amic de Feijóo quevolia un PP menys dogmàtic i més adaptatal país. M’ha recordat quan Aznar es vacarregar en Piqué perquè volia fer un PP aCatalunya més permeable a la catalanitat(carregant-se l’intent de Maragall d’incor-porar el PP al consens de l’estatut). Si la de-fenestració de Piqué va portar el PP a pro-tagonitzar una campanya indigna contral’Estatut i Catalunya, veurem on porta elretorn d’un Iturgaiz més crispat que mai.Va estrenar-se parlant de govern fascio-co-munista per referir-se al primer govern decoalició PSOE-UP i reivindicant els acordsamb Vox amb silenci (acord) de Casado.

Iglesias i els d’UP han baixat a l’arenapolítica, han entrat al govern i s’han tornatpragmàtics. Si a les anteriors eleccions vandefensar la constitució que havien menys-preat ara acompanyen a la reina i toleren lamonarquia. Tenen una feina dura (revertirla situació social) perquè les dades són ver-gonyants, tant les de persones en risc depobresa, com les de nens que no mengen,les de dones mortes per violència de gène-re o les de la desigualtat galopant. Veuremsi són capaços de fer el pas i convertir laprotesta en solucions. Les dades i no elsgestos o les lleis més o menys progressistesens diran si han fet la seva feina quan esfaci balanç.

Per acabar em referiré a una dada sobrela que crec que cal reflexionar. A les mani-festacions de pagesos amb els tractors nohi he vist cap dels milers de treballadors (lamajoria immigrants) que són els més ex-plotats del camp. Les dades diuen que lamajoria tenen sous de misèria, condicionsde treball deplorables i que viuen en llocsque no reuneixen les mínimes condicions.Soc plenament conscient que els que esmanifesten tenen raons per fer-ho i que elgovern ha de fer (està fent) plans per afron-tar els problemes del camp. Però m’agra-daria que en els plans que es facin, els quetreballen als graons més baixos no quedin,un cop més, marginats.

S

DADES QUEFAN PENSAR

Francesc EstevaINVESTIGADOR EMÈRIT DEL CSIC, FUNDADOR DEL PSC

I MEMBRE DE FEDERALISTES D’ESQUERRES

ontra el sexisme històric, per laigualtat d’oportunitats en totsels àmbits, per trencar el sostrede vidre a la feina, contra la

violència, però, sobretot, per la justícia degènere són algunes de les reivindicacionsque representen el de març i defineixenla lluita feminista.

El feminisme ha superat el de marçcom la mera celebració d’una manifesta-ció aïllada dins del calendari i ha passat aser un moviment transversal i compartitper la ciutadania i per les administracionspúbliques. Ens queda molt de camí perrecórrer per aplicar aquesta perspectivade gènere a l’acció política.

Però hem de seguir superant prejudiciscom a societat i seguir amb aquesta lluita

col·lectiva que ens permetrà assolir la ple-na paritat en la vida social, laboral i, so-bretot, personal. Perquè, tal com va dir ladiputada Jenn Díaz aquesta setmana alParlament de Catalunya, ni estem boges,

ni som unes histèriques. El que patim ésuna xacra que ens fa emmalaltir com asocietat.

Per tant, ja és hora de passar de l’acti-visme a l’acció. Des de la política tenim laresponsabilitat de canviar les coses. Hemd’accelerar –perquè ja fem tard– la im-plantació de polítiques de gènere. La igualtat és l’eix sobre el qual volem fer pi-votar les polítiques públiques que impul-sem a la Diputació, per construir una so-cietat sana i justa i pel respecte escrupo-lós als drets humans i a la llibertat huma-na que hem de defensar com a adminis-tració pública.

Volem una república social, ecologista ifeminista. I som aquí per canviar les co-ses. I per transformar la societat. Estic

convençuda que, gràcies al que sumemtotes juntes i a la força que ens donen lalluita política i la mobilització constant alcarrer, podrem assolir la llibertat com apaís i com a dones. Perquè feminisme ésllibertat!

No vull acabar aquestes reflexions sen-se recordar l’estimada Dolors Bassa, unreferent del feminisme a la demarcació iarreu del país. I ho vull fer amb el missat-ge que va compartir des de la cel·la dePuig de les Basses el passat de març:«Sortim per una igualtat sense adjectius,on puguem compartir-ho tot sense exclu-sions. Som feministes per construir unasocietat més justa i més igualitària. Esticmentalment amb vosaltres. Cada dia sommés al carrer. Una abraçada lila i groga!».

C FEMINISMEÉS LLIBERTAT

Maria PuigVICEPRESIDENTA DE LADIPUTACIÓ DE GIRONA

DISSABTE, 7 DE MARÇ DE 2020 21

FUNDAT EL 1889

Diari de Girona© Diari de Girona, SA. Girona. Tots els drets reservats.

Director: Jordi Xargayó i Teixidor.

Caps de redacció: Josep Callol (Girona i Comarques), Pep Taberner (Economia, Catalunya, Espanya i Internacional), Alfons Petit (Opinió i Dominical), Oriol Puig (Edició digital).

Seccions: Laura Fanals (Política), Jordi Roura (Esports), David Céspedes (Suplements).

Conseller delegat: Jordi Molet. Direcció comercial: Anna López. Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: GLV, S.L. 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV

Diari de Girona

POL V.V.

jamargant - 09/03/2020 09:27 - 79.147.191.163

Tot l’anyL’APUNT vessant dels que generem informació, els garanteixo

que calen anys per a la igualtat, perquè aquesta set-mana hi ha hagut una pluja de propostes, resolucions,actes i mesures sobre la dona d’institucions, entitats,associacions, empreses, clubs... que seria millor dur-les a terme tot l’any, en lloc d’airejar-les durant un diao una setmana i fins l’any que ve. Mea culpa, també.Carles Sabaté

Dia de reflexió i de vaga de gènere. La igualtat és enca-ra una quimera i el diari reflecteix avui –i ho ha fet du-rant tota la setmana– la necessitat de prendre cons-ciència de la distància que queda per a l’equitat enmolts àmbits. Sobretot en el laboral, en què la preca-rietat s’acarnissa sobre les dones que realitzen feinesde cura o neteja, i per això la vaga en dia festiu. Des del

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE MARÇ DEL 2020 | Nacional | 9

Bretxa salarial per tipus d'ocupació - 2017 Bretxa de gènere en les pensions contributives - 2019

Taxa de parcialitat - 2019 Excedència per cura de fills i filles

2017

Taxa d'ocupació amb i sense fills(persones de 25 a 49 anys, Estat espanyol, 2018)

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

Desigualtats de gènere en el mercat laboral

Font: Observatori de la Igualtat de Gènere de l'Institut Català de les Dones

Font: Informe CCOO sobre les condicions de vida de les dones Font: Informe UGT sobre la bretxa de gènere Font: Informe UGT sobre la bretxa de gènere

Font: Informe UGT sobre la bretxa de gènere

Diferència en la taxa de risc de pobresa - 2018

Font: Informe UGT sobre la bretxa de gènere

Salari brutanual mitjà

Professions bàsiques

Treballadores de restauració, personal i venedores

Artesanes, treballadores

indústries i construcció

Tècniques i professionals de

suport

Empleades d’oficina,

comptables i administratives

Operadores d’instal·lacions i

maquinària i muntadores

Directores i gerents

Professionals científiques i intel·lectuals Incapacitat

permanent Jubilació Viudetat OrfenesaFavor de familiars Total

2013 2014 2015 2016 2017 2018

23%

29,4%25%

22,7% 22,1% 21,6%18,7% 18,6%

19,5%

40,2%

-47,4%

0,3%4,4%

39,1%

-1,9%

1,4%0,1%

1,8%1,4%

5,7%

32,6%

Homes 9%

Dones 23,7%

Mares 92,7% Pares

7,2%

Sense fillsSense fillsSense fills Amb fillsAmb fillsAmb fills

Homes Dones

74,3%84,7% 68,2%89,4%

Homes Dones

Aurembiaixd’Urgell,una dama tenaç en unmón d’homesc. 1196 - Balaguer, 1231 // Comtessa

TOT I HAVER HERETAT EL TÍTOL, L’HI VAN PRENDRE PERQUÈDEIEN QUE UNA DONA NO PODIA GESTIONAR EL COMTAT.PERÒ ELLA, QUE ERA UNA GRAN ESTRATEGA, VA SABERRECUPERAR EL QUE ERA SEU.

Els consellers que acompanyaven Aurembiaix a la cort del reiJaume I a Lleida li van dir: “Defenseu-vos vós mateixa, que souqui ho fareu millor.” I ella, que era una dona que sabia perfecta-ment el que feia, va prendre la paraula. El que volia era ben sen-zill: recuperar els seus drets com a comtessa d’Urgell, un títolque havia heretat del seu pare i que l’hi havia arrabassat Gueraude Cabrera amb el pretext que una dona no podia gestionar elcomtat. Havia viscut durant molts anys a Castella, terra de la se-va mare, esperant el moment de tornar i exigir el que era seu. Iaquell moment havia arribat.CUPIDO ENTRA EN ACCIÓLa gestió amb el rei –amb qui havia estat promesa quan era unanena– va anar més que bé: Jaume I es va fer seva la causa i valluitar fins a aconseguir restituir-li els títols i possessions. Peròd’aquella trobada en va sorgir alguna cosa més que un pacte en-tre nobles per defensar el patrimoni: també en va néixer una re-lació sentimental entre Jaume, que llavors tenia vint anys i s’ha-via divorciat de la seva primera dona, i Aurembiaix, que en teniatrenta-dos i que acabava d’anul·lar el seu. El 23 d’octubre del

1228 tots dos van signar un pacte secret de concubinatge: undocument en què es posaven d’acord tant pel que feia a aspec-tes materials com de parella. Entre altres coses, Aurembiaix escomprometia a fer donació del comtat d’Urgell a Jaume o elsseus descendents després de la seva mort. I exigia que nol’abandonés tret que prengués nova esposa “amb qui poguéscompartir el regne o tanta quantitat de diners que pugui serequiparada al comtat d’Urgell”. Per si de cas, també preveia unasortida per a ella: entrar en un convent. En aquest cas especifi-cava que el comtat també passaria a Jaume i als fills comuns, sien tinguessin.

CANVIS D’OPINIÓAl final, però, les coses no devien anar gaire bé, perquè l’any se-güent Jaume va arranjar el matrimoni d’Aurembiaix amb Pere dePortugal, fill del rei Sanç I i Dolça de Barcelona. La parella va viu-re junta durant poc més de dos anys, fins que Aurembiaix vamorir. No va deixar fills, però sí una sorpresa final: en contra delque havia acordat amb el rei, va deixar el comtat d’Urgell al seumarit.

1170

84-1

2262

84Q

Una imatge de l’acte central d’ahir. AJUNTAMENT DE BLANES

DdG BLANES

■ Blanes va celebrar ahir, un diaabans del Dia Internacional de lesDones, l’acte institucional que elconsistori organitza cada any percommemorar l’efemèride. Tambéhi van participar diversos grups ientitats de dones de la vila, quehan fet la seva aportació a l’orga-nització del programa.

L’activitat va arrencar a primerahora del matí amb la instal·laciód’un «Punt Lila» davant l’ajunta-ment de Blanes. Enguany el leit-motiv que s’havia triat havia estatla Visibilització de la Dona a l’Es-port, un argument que està previstque es tracti especialment avuiamb una jornada específica sobreaquest tema.

Al matí es va posar en marxauna carpa informativa i després

de l’acte es va fer una fotografia degrup de totes les regidores que hivan assistir.

En el manifest que es va llegir,l’Ajuntament de Blanes fa sevesles reivindicacions que any rereany demanen una «veritableigualtat» per a les dones a tot elmón, tot recordant que enguanyl’ONU ha marcat l’objectiu que al s’hagi assolit la igualtat degènere.

Segon manifest de col·lectiusL’acte es va completar amb la lec-tura d’un segon manifest redactatper diversos col·lectius de donesque s’han pronunciat en el mateixsentit de reivindicar que cal aca-bar amb les desigualtats.

També hi va haver actuacionsdel grup Tres voltes rebels.

Blanes se suma a la lluitapels drets de les dones

DdG GIRONA

■Avui s’organitzen diversos actesa les comarques gironines percommemorar el Dia Internacio-nal de les Dones. D’una banda, aGirona hi haurà dues manifesta-cions. Una a les dotze del migdia,organitzada per la Plataforma Fe-minista Gironina i que sortirà dela plaça Independència; i l’altra ales sis de la tarda, organitzada perla Coordinadora de FeminismesAnticapitalista, que sortirà de laplaça U d’Octubre de .

Durant tot el matí tindrà lloc lajornada d’Esport Femení a la pla-ça del Lleó, la plaça Independèn-cia i la plaça Catalunya.

D’altra banda, també hi hauràdiverses concentracions i mani-festacions a les principals ciutatsde la demarcació, com a Figueres,a les sis de la tarda a la placeta dela Rambla; a Blanes, a dos quartsd’una al passeig de Dintre, a Olot,on es farà un «castell de dones» ala plaça Major, a les dotze del mig-dia; i a Puigcerdà, a dos quarts de

dues a la plaça de l’Ajuntament,entre d’altres.

Altres actes destacats són: unamarxa de dones a Arbúcies, pro-jeccions de documentals a la Bis-bal d’Empordpà, un dinar popu-lar a Porqueres,un sopar de donesa Puigcerdà, una projecció d’undocumental i un sopar a Sant PerePescador, entre altres actes.

Les principals ciutats de la restade Catalunya i Espanya tambéconcentraran milers de partici-pants en diverses concentracions.

Doble manifestació a Girona, avui

LAURA BUSQUETS/ACN TAGAMENT

■ El diccionari defineix el verbarremangar com l’acció de reple-gar les mànigues, però també de-cidir-se resoludament a fer algunacosa. Les dues accepcions defi-neixen l’empenta d’una trentenade dones que viuen a la Reservade la Biosfera del Montseny, unmassís entre Osona, el VallèsOriental i la Selva. Dones amb in-quietuds han decidit que caliacrear xarxa i anar juntes per sermés fortes i combatre l’aïllament

que genuïnament els brinda lamuntanya. La presidenta, MarisaPeláez, ha explicat a l’ACN quemalgrat que acaben de començar,ja han despertat l’interès de mol-tes dones que creien importantcrear espais de trobada per com-partir experiències, donar visibi-litat a la dona dins el món rural iimpulsar accions per dinamitzarels seus negocis.

Laia Clot viu en una masia alterme municipal de Tagamanent(Vallès Oriental). Reconeix queviure en un indret com aquest delMontseny «no és fàcil», però l’altrabanda de la balança «sempre pesamés». Ha creat el seu propi tallera casa des d’on treballa la llana.Laura Rovira és una altra de lesdones de l’associació. El seu cas és

una mica diferent perquè perqüestions de logística familiar,amb tres fills adolescents que vana l’institut, va decidir deixar casaseva a la Costa del Montseny i du-rant els dies lectius anar-se’n aviure a prop del centre d’estudisdels seus fills. Ara almenys s’hapogut estalviar els onze quilòme-tres que els separen i que havia defer diverses vegades al dia. Ella tre-balla a les oficines del Parc Natu-ral i, a la vegada, coordina l’asso-ciació en l’àmbit administratiu.

Peláez ha explicat que a mesu-ra que s’anaven produint trobadesde dones de diferents punts delMontseny s’anaven coneixent ianaven descobrint la importànciaque tenia el simple fet de trobar-se.

Les dones del Montseny s’uneixen per lluitar contra l’aïllament ruralArremangades neix comuna associació que facilital’empoderament femeníen tots els sentits

Ahir els serveis d’Igualtat dels ajuntaments de Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols van or-ganitzar la tercera caminada per la igualtat en la qual van participar un total de 346 persones, 252 dones i 94 homes.La caminada va recórrer el tram de la Via Verda del Carrilet, que va des de Santa Cristina fins a Sant Feliu de Guíxols. Lasortida es va fer a les 9 des de la plaça Catalunya de Santa Cristina d’Aro, on es va fer la prèvia entrega dels obsequis atotes les persones participants. Enguany el regal han estat unes bosses de roba amb el lema Caminem per la igualtat.Abans de començar a caminar, les regidores d’igualtat dels municipis implicats van llegir un manifest.

Tercera caminada per la igualtat a Sant Feliu de Guíxols

AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

8 de març ACTES PREVIS

Comarques

Diari de GironaDIUMENGE, 8 DE MARÇ DE 202016

jamargant - 09/03/2020 09:24 - 79.147.191.163

“Tornaríem a fer petons aun vidre brut, però a la Do-lors li arribaven al cor, iaquest gest, juntamentamb el de les nostres mansa banda i banda d’aquell vi-dre, li donaven forces.” Hoescriu Montse Bassa al lli-bre Carregades de raons(Ara Llibres), que es pre-senta aquest vespre, a les19.30 h, al saló de descansdel Teatre Municipal deGirona. Durant la presen-tació, la periodista d’ElPunt Avui Anna Puig mo-derarà una conversa entreMontse Bassa, MarianoBergés –advocat de DolorsBassa– i Cristina Sán-chez, sociòloga de la UdG.

El llibre, escrit a quatremans entre Dolors i Mont-se Bassa, és un exercici desinceritat per parlar de laseva experiència a la presói de les vivències des del’octubre del 2017. Cadas-

cuna, des d’un costat delvidre de la presó, oferei-xen dues visions comple-mentàries d’un relat queno defuig ni la política niles reflexions més perso-nals. En aquest sentit, i enel cas de Dolors Bassa, dela situació límit que repre-senta la presó. És també eltestimoni de fermesad’unes dones comprome-ses i inspiradores.

Amb pròleg de CarmeForcadell, el llibre rei-vindica també la veu detotes les dones que patei-xen la repressió i dels seusfamiliars. ■

a A ‘Carregades de raons’ relaten, cadascuna des d’uncostat del vidre, els fets que els han canviat la vida a Avui,a les 19.30 h, al saló de descans del Teatre Municipal

G. Busquets RosGIRONA

Presenten elllibre de Dolors iMontse Bassa

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“El vidre continuasent un autèntic muremocional. Res detocar, res d’abraçar...cap relacióepidèrmica”Dolors Bassa

El llibre i, al costat, Bassa, a la presó el 18 de febrer, quan en va sortir per fer voluntariat ■ ARXIU

GIRONÈS | Comarques Gironines | 31EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 DE MARÇ DEL 2020

118022-1225585Q

La Diputació de Girona,amb el suport de l’Ajunta-ment de Celrà, va organit-zar, divendres, un tallerper a educadors ambien-tals amb l’objectiu de for-mar-los en la dinamitzacióde diversos recursos peda-gògics que es posaran adisposició dels ajunta-ments. L’objectiu és cons-cienciar la ciutadania so-bre la mitigació i l’adapta-

ció al canvi climàtic. Entreles activitats que han for-mat part del taller hi ha unjoc d’escapada, una ins-tal·lació d’energia fotovol-taica i biomassa i un joc degran format sobre la tran-sició energètica. La dipu-tada delegada de MediAmbient de la Diputació,Anna Barnadas, i l’alcaldede l’Ajuntament de Celrà,Dani Cornellà, van partici-par en l’acte de benvingu-da als més de quarantaeducadors ambientals ins-crits en els tallers. Al llargde la resta de l’any, la cor-poració continuarà ofe-rint en préstec aquests re-cursos educatius als ajun-taments gironins. ■

G. Busquets RosGIRONA

La Diputació de Gironaforma educadorsambientals

a També inclourecursos pedagògicsa disposició delsajuntaments

Comarques-Necrològiques

Diari de Girona DILLUNS, 9 DE MARÇ DE 2020 11

DdG CELRÀ

■ Divendres es va celebrar a LaFàbrica de Celrà el XI Taller per aeducadors ambientals, «Educa-ció i sensibilització per a l’accióclimàtica». La jornada va ser orga-nitzada per la Diputació de Giro-

na i comptava amb la col·labora-ció de l’Ajuntament de Celrà.

Més d’una quarantena d’edu-cadors ambientals es van inscriu-re als tallers que tenien com a ob-jectiu donar a conèixer com es di-namitzen els diferents recursospedagògics ambientals que la Di-putació posa a disposició delsajuntaments del territori gironí, ique tenen com a pretensió finalconscienciar la ciutadania sobrela mitigació i l’adaptació al canviclimàtic.

La formació va girar a l’entorn

de quatre recursos pedagògicsprincipals, tots ells itinerants: elrecurs «Hèctor, l’arbre mort», l’ac-tivitat educativa «Més o menys?»,el joc d’escapada Climatic-tac i eljoc de gran format sobre la transi-ció energètica. Al llarg de la restade l’any, la corporació continuaràoferint en préstec aquests recur-sos educatius als ajuntaments gi-ronins.

Durant la jornada, els partici-pants van poder visitar tres expo-sicions itinerants sobre el canviclimàtic, les quals ha realitzat la

Diputació de Girona. També s’hafet una visita a la caldera de bio-massa que hi ha instal·lada a l’edi-fici de La Fàbrica de Celrà.

La diputada delegada de Medi

Ambient de la Diputació, AnnaBarnadas, i l’alcalde de l’Ajunta-ment de Celrà, Dani Cornellà, vanparticipar en l’acte de benvingudaals assistents.

Formen educadors ambientalsper a la conscienciació climàticaLa Diputació va organitzar aCelrà una jornada amb diversostallers sobre la matèria a laqual es van inscriure unaquarantena de persones

Una de les xerrades de la jornada. DIPUTACIÓ DE GIRONA

BELLCAIRE D’EMPORDÀ

JOAN ABELLÍ MARCÓHa mort als 95 anys. Era casat amb

Joaquima Padrós Roure i tenia una filla.

Residia a Bellcaire d’Empordà. L’enter-

rament se celebrarà avui dilluns, a les 4

de la tarda, a l’església parroquial de

Bellcaire d’Empordà.

CALONGE

JOAN ROYO DOMÈNECHHa mort als 84 anys. Era solter. Residia

a Llagostera.

L’enterrament se celebrarà demà di-

marts, a les 10 del matí, a la parròquia de

Sant Martí de Calonge.

CRUÏLLES

LLUÍS SABALLS ROURAHa mort als 92 anys. Era casat amb

Montserrat Pujol Pagès i tenia quatre

fills. Residia a Cruïlles. L’enterrament

se celebrarà avui dilluns, a les 4 de la tar-

da, a la parròquia de Santa Eulàlia de

Cruïlles.

FIGUERES

ROSA VILA HORSHa mort als 85 anys. Era casada amb

Francisco Pi Bonal i tenia un fill. Residia a

Figueres. La cerimònia se celebrarà

avui dilluns, a les 11 del matí, a la sala de

cerimònies de la Funerària Vicens de Fi-

gueres.

PEPITA PLANAS MIRHa mort als 98 anys. Era vídua de José

Bretón Paniego i tenia dos fills. Residia a

Figueres.

La cerimònia se celebrarà avui dilluns,

a les 4 de la tarda, a la sala de cerimònies

de la Funerària Vicens de Figueres.

JOAQUÍN MORENO BAOSHa mort als 98 anys. Era vidu de Julia-

na Chacón Sobrino i tenia quatre fills. Re-

sidia a Figueres. La cerimònia se cele-

brarà avui dilluns, a 2/4 de 5 de la tarda,

a la sala de cerimònies de la Funerària Vi-

cens de Figueres.

GIRONA

BERNARDO MANZANO TORRESHa mort als 84 anys. Residia a Girona.

La cerimònia de comiat se celebrarà el

dimecres, dia 11, a les 12 del migdia, al Ta-

natori de Girona.

FALI OPORTO GÓMEZHa mort als 87 anys. Era vídua de Ma-

nuel Izquierdo de la Gándara i tenia qua-

tre fills. Residia a Girona. La ceremònia

se celebrarà avui dilluns, a les 3 de la tar-

da, al Tanatori de Girona.

MARÍA ÁNGELES MOREN LAMANAHa mort als 88 anys. Era vídua de Car-

les Huguet Aulet i tenia tres fills. Residia a

Girona. La cerimònia se celebrarà avui

dilluns, a les 5 de la tarda, al Tanatori de

Girona.

ESTER PLANAS MUÑOZHa mort als 40 anys. Residia a Fran-

ciac. La cerimònia se celebrarà avui di-

lluns, a les 6 de la tarda, al Tanatori de Gi-

rona.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

PEDRO CORDÓN GUILLÉNHa mort als 63 anys. Tenia quatre fills.

Residia a la Bisbal d’Empordà. La ceri-

mònia se celebrarà avui dilluns, a les 11

del matí, a la parròquia de Santa Maria

de la Bisbal d’Empordà.

LA CELLERA DE TER

JOSEP LLAGOSTERA FALSETASHa mort als 83 anys. Era casat amb

Carme Bosch Ventura i tenia dos fills. Re-

sidia a la Cellera de Ter. La cerimònia

se celebrarà avui dilluns, a les 11 del matí,

a l’església parroquial de la Cellera de Ter.

MARIA GLÒRIA PRAT PUIGHa mort als 73 anys. Era casada amb

Miquel Pujol Prat i tenia dos fills. Residia

a la Cellera de Ter. L’enterrament se ce-

lebrarà demà dimarts, a les 12 del migdia

a l’església parroquial d’Anglès.

ADELA CASAS CARRERAS «De Can Gironella»

Ha mort als 94 anys. Era vídua de Joa-

quim Bosch i tenia sis fills. Residia a la Ce-

llera de Ter. L’enterrament se celebrarà

demà dimarts, a les 12 del migdia, a l’es-

glésia parroquial de la Cellera de Ter.

OLOT

JOSÉ CAMACHO GUTIÉRREZHa mort als 89 anys. Era vidu de Josefi-

na Alcoba Díaz i tenia tres fills. Residia a

Olot.

L’enterrament se celebrarà avui di-

lluns, a les 12 del migdia, a la capella del

cementiri municipal d’Olot.

MARIA BUSQUETS BERENGUÉHa mort als 76 anys. Era vídua de Jo-

sep Comas Casadevall i tenia una filla.

Residia a Olot. L’enterrament se cele-

brarà avui dilluns, a 2/4 de 4 de la tarda,

a la parròquia de Sant Roc d’Olot.

MATILDE MORENTE ARTACHOHa mort als 95 anys. Era vídua de José

López Morales i tenia tres fills. Residia a

Olot. L’enterrament se celebrarà avui

dilluns, a les 5 de la tarda, a la parròquia

de Sant Roc d’Olot.

PALAFRUGELL

ISIDRE SALA ROSTEYHa mort als 85 anys. Era casat amb

Rosa Figueras Colls. Residia a Palafrugell.

L’enterrament se celebrarà avui di-

lluns, a 2/4 de 4 de la tarda, a la parrò-

quia de Sant Martí de Palafrugell.

PALAMÓS

ELOISA CASERO BOLLOHa mort als 89 anys. Era vídua de José

Antonio Duran Naranjo i tenia una filla.

Residia a Palamós. L’enterrament se

celebrarà avui dilluns, a les 12 del migdia,

a la parròquia de Santa Eugènia de Sant

Joan de Palamós.

ANNA MARIA CUFFÍ LLOBERASHa mort als 93 anys. Era vídua de Jo-

sep Maria Prat Pagès i tenia tres fills. Re-

sidia a Palamós. L’enterrament se cele-

brarà avui dilluns, a les 4 de la tarda, a la

parròquia de Santa Maria de Palamós.

RIPOLL

INÉS ARRONDO ARENALHa mort als 58 anys. Era vídua de Fer-

ran Merchán Nevado i tenia dos fills. Re-

sidia a Ripoll. L’enterrament se cele-

brarà avui dilluns, a les 12 del migdia, a

l’església del monestir de Santa Maria de

Ripoll.

ROSES

JOSEFA MARÍN JIMÉNEZHa mort als 52 anys. Era vídua de Fran-

cisco Javier Tejodor Martín i tenia un fill.

Residia a Roses.

La cerimònia se celebrarà avui dilluns,

a les 10 del matí, a la parròquia de Santa

Maria de Roses.

LEANDRO CERVERA VILABRÓHa mort als 96 anys. Era vidu d’Adelai-

da Marí Macau i tenia dues filles. Residia

a Roses. L’enterrament se celebrarà

avui dilluns, a les 12 del migdia, a la par-

ròquia de Santa Maria de Roses.

SALT

NARCÍS FERRER ADELLHa mort als 84 anys. Era casat amb

Dora Domingo Izcara i tenia dos fills. Re-

sidia a Salt. La cerimònia de comiat se

celebrarà avui dilluns, a 2/4 de 10 del

matí, al Tanatori de Salt.

SANT FELIU DE GUÍXOLS

LLUÍS DUCH SAMÍHa mort als 83 anys. Era casat amb En-

carnació Rourich Falgas i tenia dos fills.

Residia a Sant Feliu de Guíxols. La ceri-

mònia religiosa se celebrarà avui dilluns,

a les 10 del matí, a la parròquia del mo-

nestir de Sant Feliu de Guíxols.

MIGUEL MARTÍNEZ GARCÍAHa mort als 95 anys. Era vidu de Maria

Robledillo Ortiz i tenia tres fills. Residia a

Sant Feliu de Guíxols. La cerimònia re-

ligiosa se celebrarà avui dilluns, a les 4 de

la tarda, a l’oratori del Tanatori de Sant

Feliu de Guíxols.

DEFUNCIONS

FARMÀCIES DE TORNPOBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON

AMER BASSÓ (9-20) Av. de la Selva, 63 972 43 03 16ANGLÈS FRANCH (9-21) Indústria 39-41 972 42 00 51ARBÚCIES SORIANO (9-21) Segimon Folgueroles, 45 972 86 04 44BANYOLES OMEDES Mercadal, 16 972 57 01 46BÀSCARA PAGÈS ALSINA (9-21) Alt Empordà, 28 626 25 02 09BELLVER DE CERDANYA BETRIU (9-22) Pere Sicart, 12 972 51 00 79BESALÚ GRATACÓS, CB (9-21) Ganganell, 44 972 59 12 73BLANES GUILLEM Av. Pavos, 30, B L-3 972 35 11 50BORDILS DE PUIG (9-21) Ctra. Palamós, 90 972 49 00 12CADAQUÉS MORADELL Frederic Rahola, 9 972 25 87 51CALDES DE MALAVELLA FOLCH (9-21) Sta. Maria, 28 691 20 72 67CAMALLERA TARRADAS (9-21) Lluís Fàbrega, 4 972 79 40 10CAMPDEVÀNOL GONZÁLEZ (9-21) Major, 12 972 73 00 29CAMPRODON PUJOL (9-21) València, 44 972 74 03 92CASSÀ DE LA SELVA DOMINGO Pont, 1 972 46 00 98CASTELLFOLLIT DE LA ROCA TARRÉS (9-14/16-21) Ctra. d’Olot, 5 650 22 24 93CELRÀ DELLONDER NAVARRO (9-21) Aumet, 48 972 49 20 18COLERA REVILLA Mar, 78 972 38 92 12DARNIUS VALCARCEL (9-20) De l’Horta, 5 972 56 26 96EL PORT DE LA SELVA SALA Mar, 8 686 51 50 94EMPURIABRAVA FORNELLS (9-21) Pla de Roses, 15A baixos 972 45 20 78FIGUERES RODEJA Vilallonga, 19 972 50 16 41

FLAÇÀ PAGÈS (9-21) Pl. Estació, 7 972 48 81 08GIRONA JUANOLA RIBERA (9-21) Av. Sant Joan Bosco, 23 972 20 41 93 FELIU Campcardós,37 (Can Gibert Pla) 972 23 16 02 SIMON BONET (9.15-22) Pujada St. Feliu, 5 972 20 56 14L’ESCALA MASSAGUER Del Port, 28 972 77 13 75L’ESTARTIT ALABALL Av. Grècia, 14 972 75 05 24LA BISBAL D’EMPORDÀ GOÑI Josep Irla, 14 674 038 640LA JONQUERA ESCUTIA (9-24) Major, 87 972 55 40 14LLAGOSTERA JOAN SAURÍ (9-21) Consellers, 28 639 64 44 26LLANÇÀ FIGA Salmerón, 5 690 14 16 44LLORET DE MAR VÁZQUEZ (9.30-22) E. M. Passapera, 9 972 34 61 87 MATEOS (22-9.30) Av. Vidreres, 146 972 96 46 55

MAÇANET DE LA SELVA MAZÓ (9-21) Fira, 33 650 27 93 47OLOT CARDELÚS, CB Pg. Barcelona, 4 972 27 45 50PALAFRUGELL BARBA, CB Av. Generalitat, 32 972 30 84 15PALAMÓS BAVIERA (9-22) Major, 1 972 31 41 70 ROSANES (22-9) Xaloc, 25-27 972 31 58 31PERALADA IÑARRA (9.30-21) Av. Constitució, 1 648 15 65 54PLATJA D’ARO SALA (22-9) Av. Costa Brava, 2 972 81 75 64 DE BENITO (9-22) Av. de S’Agaró, 55 972 81 96 83PORQUERES TORRES (9-22) St. Andreu, 20 667 98 98 94PORTBOU LLANTA Mar, 8 972 39 01 45

PUIGCERDÀ NÚRIA MUNTANÉ Pl. de Barcelona, 3 972 88 37 14

RIBES DE FRESER RAMIS (9.30-20.30) Major, 24 603 53 49 15

RIELLS I VIABREA D’OCÓN (9-21) Santa Fe, 5 93 847 22 94

RIPOLL ROCA Ctra. Barcelona, 38 972 70 14 90

ROSES CASTELLÓ Rda. Miquel Oliva i Prat, 4-6 972 25 77 23

SALT JUBERO Major, 157 972 23 35 18

ST. ANTONI DE CALONGE URQUIZU (9-21) Av. Catalunya, 3 972 66 16 93

ST. FELIU DE GUÍXOLS VALLS GIRONÈS Major, 33 972 32 01 92

ST. FELIU DE PALLEROLS TARRADAS (9-14/16-21) Carrer de l’Horta, 5 bxos. 972 444 132

ST. HILARI SACALM MUNTALT (9-21) Busquets i Punset, 13 972 86 90 49

ST. JOAN DE LES ABADESSES CAMPRUBÍ (9-21) Ramon d’Urgell, 56 972 72 22 26

ST. JORDI DESVALLS PLA-GIRIBERT (9-21) Baix, 5 639 48 51 11

ST. PERE PESCADOR POCH (9-22) C/ Del Mar, 25 972 52 00 15

STA. COLOMA DE FARNERS PAULÍ Hospital, 4 972 84 15 67

STA. CRISTINA D’ARO FUENTES (9-20.30) La Teulera, 29-31 639 26 83 90

SILS ALTIMIR (9-21) Ctra. Sta. Coloma, 2 972 16 87 50

TOSSA DE MAR ARBUSSÉ (9-21) La Guàrdia, 19 608 09 56 27

VILABLAREIX SERRA (9-14/16-21) Ctra. Sta. Coloma, 90 972 23 26 05

VILAMALLA PI HERRERO (8-21) Ctra. Nacional II A, Km. 2 678 72 84 94

VILOBÍ D’ONYAR PUIGVERT, CB (9-14/16-21) Onyar, 2 972 47 30 08

jamargant - 09/03/2020 09:15 - 79.147.191.163

Les organitzacions de famíliesque defensen el dret a gestionar elmenjador escolar estan topantamb el rebuig de diversos consellscomarcals –a les portes de tancaracords i licitacions per adjudicarel servei el curs vinent–, ja que nosemblen disposats a permetreque ho facin i acceptar les reco-manacions del Departament d’E-ducació. La Conselleria ha ofertals ens comarcals una alternativalegal a la Llei de contractacionspúbliques –el motiu de la discòr-dia que obliga a licitar el servei–,que va lligada a l’aprovació delspressupostos de la Generalitat.

Davant l’allau de correus elec-trònics que han rebut al llarg deles últimes setmanes, la Coordi-nadora SOS Menjadors escolarsacaba d’obrir un aplicatiu infor-màtic amb l’objectiu de recollir els«problemes» que les associacionsde mares i pares d’alumnes es tro-ben amb els seus consells comar-cals i traslladar tots els casos aEducació. Al seu compte de Twit-ter, la plataforma esmenta especí-ficament els consells del Pla del’Estany, el Pallars Sobirà, l’Alt Ur-gell o l’Alt Camp com a «exemplespreocupants».

Ahir, el seu portaveu, Jordi Es-tarlich, va explicar que han dema-nat una reunió com més aviat mi-llor per transmetre les dificultatsque estan detectant al Departa-ment d’Educació i va recordar queel director general d’Atenció a lafamília i la Comunitat educativava fer saber per escrit als presi-dents dels consells comarcals que

la gestió del menjador per part deles famílies és legal, «i els va de-manar que col·laborin amb lesAMPA que ho vulguin». Estarlichva lamentar que l’«alegria» inicialque això va generar, perquè reso-lia «la urgència» de les associa-cions de pares, s’ha convertit enpreocupació en vistes de la reac-ció dels consells comarcals.

A banda de les que volen seguirfent-ho, la coordinadora tambéha detectat casos de noves AMPAque, davant la possibilitat legal de

gestionar el menjador, han dit alsconsells comarcals que volen fer-se càrrec del servei a les escolesdels seus fills i s’han trobat ambuna negativa com a resposta. Aixòvoldria dir treure aquests centresdel lot adjudicat a una empresa demenjadors escolars determinada.

Una situació que coincideixamb el testimoni de la Coordina-dora d’AMPAs i AFAs de Catalu-nya, interlocutora del Departa-ment d’Educació en aquest as-sumpte –igual que la coordinado-ra SOS Menjadors escolars– i queja representa una vuitantena d’or-ganitzacions fonamentalment gi-ronines, però en coordinació ambaltres territoris. Per pressionar elsconsells comarcals que posen tra-ves, la setmana vinent faran unaacció reivindicativa, amb la qualvolen deixar clar que les famíliessaben que la llei els empara a l’ho-ra de gestionar el servei de men-jador escolar.

Pendents del final de curs Tant un col·lectiu com l’altre,apunten que el focus d’aquest fi-nal de curs s’haurà de posar, so-bretot, en els consells comarcalsde la Selva, la Garrotxa i el Pla del’Estany.

PILI TURON GIRONA

Les famílies denuncien traves de consellscomarcals per gestionar els menjadors

Coordinadores d’associacions de mares i pares d’alumnes comproven el rebuig de diversesadministracions comarcals a acceptar l’alternativa oferta pel Departament d’Educació i recullen queixes

Una pancarta en defensa de lagestió del menjador a l’escolaGuillem de Montgrí. ANIOL RESCLOSA

Més de quaranta educadorsambientals van participar ahir enl’onzè taller sobre educació i sen-sibilització per a l’acció climàticaque organitza la Diputació de Gi-rona, amb la col·laboració de l’A-juntament de Celrà.

La finalitat de la jornada és pre-sentar i formar sobre com dina-mitzar els diferents recursos pe-dagògics que es posaran a dispo-sició dels ajuntaments gironinsper tal de conscienciar la ciutada-nia sobre la mitigació i l’adaptacióal canvi climàtic.

Durant els mesos de maig, junyi juliol –i amb motiu de la SetmanaEuropea de l’Energia Sostenible–, aquests recursos recorre-ran de forma gratuïta els munici-

pis que s’hagin inscrit en la inicia-tiva. A més, la Diputació finançaràla dinamització de diverses acti-vitats a cada comarca. La resta de

l’any, la corporació seguirà oferinten préstec aquests recursos edu-catius als ajuntaments, els qualsnomés s’hauran de fer càrrec detransportar-los i de dinamitzar-los, si cal. Els destinataris finalstant poden ser adults com infants,ja que les activitats també es po-dran fer en centres educatius.

DdG CELRÀ

La Diputació forma educadorsi sensibilitzadors ambientals

L’objectiu és conscienciarsobre l’acció climàtica a partirde recursos pedagògics per amunicipis i centres educatius

Una de les sessions formativesrealitzades ahir a la Fàbrica de Celrà. DIPUTACIÓ DE GIRONA

Diari de GironaDISSABTE, 7 DE MARÇ DE 202010

COMARQUES comarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

Entrega dels premis Mestres 68, ahir a la Facultat d’Educació. A. RESCLOSA

DdG GIRONA

■ Els premis Mestres , que re-coneixen les pràctiques col·lecti-ves i individuals en favor de l’edu-cació, es van entregar ahir gairebéquatre mesos i mig més tard del’habitual, ja que l’entrega previstaa l’octubre es va postposar en re-acció a la sentència del procés.

Ahir, la professora MargaridaFalgàs, la Fundació Josep Pallachi Tortell Poltrona –Jaume Mateu–i el Circ Cric van rebre els enspremis Mestres ; que també vanreconèixer, amb mencions a títolpòstum, el professor universitariJaume Botey i la docent Dolors Vi-lanova.

Premis Mestres 68 per a TortellPoltrona i la Fundació Pallach

AL PRESSUPOST Educació crea unmarc legal a la Lleid’acompanyament La Direcció general d’Aten-ció a la família i la Comunitateducativa del Departamentd’Educació va confirmar, alfebrer, que la nova Lleid’acompanyament dels futurspressupostos de la Generali-tat oferiran un marc legalperquè les associacions de fa-mílies d’alumnes que així hovulguin puguin gestionar elservei de menjador escolar. Eldirector general Juan JoséFalcó va informar d’aquestamesura, a l’espera d’elaborarun decret específic quan s’ha-gin aprovat els comptes, a lescoordinadores SOS Menja-dors escolars (d’àmbit català)i d’AMPAs i AFAs Catalunya(creada i integrada fonamen-talment per entitats de maresi pares gironines). El Departa-ment d’Educació també en vainformar als consells comar-cals i el conseller Josep Bar-galló ho ha reiterat tant alparlament com en diversosactes públics. P.T.V. GIRONA

jamargant - 09/03/2020 09:27 - 79.147.191.163

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de Girona DISSABTE, 7 DE MARÇ DE 2020 37

CORREU ELECTRÒNIC cultura@ddg.cat

Un cos autònom respecte l’edi-fici del monestir, amb una cobertaamb plantes aromàtiques queevoquen un jardí claustral i un es-pai central flexible i de fàcil con-nexió entre les activitats interiorsi exteriors són alguns dels tretsque han fet decantar el jurat peldisseny del futur Museu Thyssende Sant Feliu de Guíxols presentatpel despatx Nieto Sobejano Ar-quitectos. La proposta de l’estudi,amb seus a Madrid i Berlín, va serl’escollida ahir d’entre les cinccandidatures que optaven, en laronda final, a la construcció del’espai que ha d’acollir de formapermanent la col·lecció de pintu-ra catalana de Carmen Cervera.

Els arquitectes -que ahir no vanser a la lectura del veredicte perproblemes d’agenda, segons elseu despatx- afirmen que la novaestructura simbolitzarà el claustredel monestir que no es va arribara construir mai, per això tindràuna estructura quadrada ambuna cobertura vegetal, i funciona-rà com un element de transicióentre l’edifici històric i els jardinsannexes al monestir.

Nieto Sobejano, amb projectesa Alemanya, Estònia, el Marroc, laXina o el Regne Unit, té ara fins afinals de setembre per redactar elprojecte executiu de reforma iampliació del monestir, el queacabarà marcant el calendari peraixecar el que ha de ser «un pro-jecte de país», segons l’alcalde,Carles Motas, que preveu comen-çar les obres a finals del .

El jurat ha valorat la proposta,presentada sota el nom ,per l’autonomia de la nova nau, lapossibilitat de fer activitats a l’airelliure i la previsió d’un espai perposar en valor la història del con-junt monàstic. Així mateix, l’actadel jurat també destaca que, a ni-vell museogràfic, «els espais expo-sitius estan molt aprofitats i moltben definits». «També sectoritzamolt apropiadament les galeriesper a les exposicions permanentsi les sales temporals, així com elsespais complementaris a la visi-

ta», valora el comitè d’experts, in-tegrat per la cap de servei de Mu-seus de la Generalitat, MagdaGassó, i els arquitectes Rafael Rol-dán i Jaume Valor.

Carmen Cervera, va marcar ladata d’ahir com «un dia molt im-portant» per la materialització delprojecte en «un lloc que adoro,Sant Feliu, l’Empordà i Girona»per fer arribar al públic l’art catalài va destacar l’impuls que pot do-nar a la zona, posant com a exem-ple els negocis nascuts al vol-tant del Thyssen de Màlaga, queva obrir les portes fa nou anys.

Per la seva banda, des de laFundació Thyssen, GuillermoCervera, va subratllar que ara co-mençaran els treballs físics perconsolidar una iniciativa en quèfa anys que treballen. «Parlemd’un nombre important d’obresen volum i qualitat pictòrica indi-vidual, dels segles XIX i XX, unglobal expositiu difícil de trobaren l’actualitat», va dir el responsa-ble de la col·lecció d’art, que va as-senyalar que el museu guixolenctindrà «una identitat pròpia» i quebuscarà generar «una experièn-cia» en el visitant, per buscar «em-patia amb l’art i l’entorn».

Uns sis milions d’eurosTant Motas com el vicepresidentde la Diputació de Girona, AlbertPiñeira, van recalcar la importàn-cia del treball conjunt de les insti-tucions i la Fundació Thyssen pertirar endavant una iniciativa queconvertirà Sant Feliu «referentcultural a la Costa Brava».

El batlle va xifrar en un màximde milions d’euros la inversió,dels quals el consistori preveuaportar-ne la meitat, mentre que, milions sortiran de la Diputa-ció. Un cop «s’estabilitzi la situaciópolítica», els responsables muni-cipals volen picar a les portes dela Generalitat i el Ministeri de Cul-tura per fixar el seu grau de «com-promís» amb el museu.

ALBA CARMONA SANT FELIU DE GUÍXOLS

El futur Thyssen: una nauindependent del monestircoberta amb plantes

Una projecció del disseny. A baix,Piñeira, Motas, Cervera i Cervera.NIETO SOBEJANO/PERE DURAN-NORDMEDIA

El despatx madrileny Nieto Sobejano Arquitectos dissenyarà el museuque acollirà la col·lecció de pintura catalana de Carmen Cervera a SantFeliu de Guíxols Motas preveu que les obres comencin a finals del 2021

ELS ARQUITECTESFuensanta Nieto iEnrique Sobejano Són autors del museuMadinat al Zahra, el Palau deCongressos de Saragossa o elCentre d’Art Contemporani deCòrdova. Van ser premiNacional de Conservació iRestauració de Bens Culturalsal 2007, premi Museu Europeudel 2012 o la Medalla d’Or alMèrit en les Belles Arts el 2017.

A. C. GIRONA

■ La Dual Gallery de Girona vainaugurar ahir l’exposició BlackMusic Colors, emmarcada en elBlack Music Festival i que recull lavisió de la música que tenen els ar-tistes Josep Ministral, GuillermoMartí Ceballos, Joanic Geniüt iPau Morales. La mostra, que espodrà veure fins el de març, in-clou dues obres de Ministral de laseva sèrie Polirítmia creades el i que considera de la sevacol·lecció privada, mentre que

Martí Ceballos hi exposa cincobres treballades amb guaix. Joa-nic Geniüt (Joan Dalmau) hi des-plega la seva creativitat autodi-dacta amb gravats impresos en di-recte amb el seu tòrcul mòbil, aixícom obra digital i petites escultu-res de cartolina. Per la seva banda,Morales hi presenta nova obracentrada en el seu tema estrella,la música, i aquest cop, hi afegeixper primera vegada, escultura enbronze.

L’exposició és una de les pro-

postes del Black Music Festival,que va arrencar ahir la seva dino-vena edició amb el concert deHannah Williams and the Affir-mations a la Mirona i el Black Ve-nom, un esdeveniment alternatiuorganitzat per Music Energy vaomplir de música la plaça Lliber-tat de Salt durant tota la tarda.

Avui hi ha propostes com laBlack Music Big Band Junior al Jar-dí de la Infància, el Soundsystema Domeny o un concert de Strom-bers a Platea.

«Black music» per gaudir amb la vistaPAU MORALES

Una de les obres de Morales.

DdG GIRONA

■ El Teatre de Salt s’adhereix alDia Internacional de la Dona su-mant-se a la campanya d’ApropaCultura per al -M Totes incloses,que reivindica la cultura com aeina indispensable per ajudar lesdones en situació de vulnerabili-tat. Per aquesta raó, abans del re-cital de la mezzosoprano MarisaMartins Cordes de dona projecta-rà un vídeo per donar veu a les en-titats que hi treballen.

El Teatre de Salt se suma al 8 de març

jamargant - 09/03/2020 09:27 - 79.147.191.163

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 DE MARÇ DEL 202036 | Cultura i Espectacles |

El jurat encarregat d’esco-llir la solució arquitectòni-ca per al futur museu Car-men Thyssen a Sant Feliude Guíxols, a l’entorn de lacol·lecció de pintura cata-lana de la baronessa, vaanunciar ahir l’elecció dela proposta 190418, lemaper preservar l’anonimatamb què havia concorre-gut el despatx d’arquitec-tura madrileny Nieto So-bejano. L’estudi guanya-dor –que entre les obresmés recents ha dissenyataltres futurs museus, comara l’arqueològic de Mu-nic; el de la ciència deGuangzhou, a la Xina, il’ampliació del Museu So-rolla de Madrid– proposala construcció d’un nou vo-lum cúbic de 5 metres d’al-tura a la plaça Abadia, a lapart posterior del mones-tir benedictí guixolenc.

Ara l’estudi rep l’encàr-rec formal de redacció delprojecte executiu, per unimport de 278.293 euros.La inversió estimada pelmunicipi per reformar iadaptar el monestir i afe-gir-hi el nou mòdul voltaràels set milions, un cost ques’ha incrementat respecteals sis previstos el 2015,però que l’alcalde, CarlesMotas, explica perquè s’hiinclou la reforma d’unaplanta més del monestirbarroc.

Amb tot, la inversiócontinua sent inferior a ladel projecte del 2010 a lafàbrica annexa de CanSerra, ajornat per la crisi idescartat aviat farà cincanys. En el retorn al mo-nestir, ja de propietat mu-nicipal i amb unes dimen-sions més reduïdes, el nouedifici adossat farà 27 me-tres de costat i evocarà elclaustre que mai no es vaarribar a construir, ambun hort amb plantes aro-màtiques –camamilla gro-ga, menta o herbes deSant Jordi– a la coberta.Tot plegat, com destacava

la portaveu del jurat, la capdel servei de Museus de laGeneralitat, Magda Gas-só, dins d’un “espai centralamb gran flexibilitat”. I,per arrodonir l’estèticamonacal, la proposta tam-bé dibuixa diversos xi-prers al voltant.

Connexió d’elementsEl nou edifici connectaràen diferents nivells amb elvell monestir –on s’enca-birien les 140 obres de la

col·lecció permanent– i elsjardins de propietat muni-cipal, i oferirà un espai dià-fan i de prou altura per aexposicions temporals iper combinar-hi discipli-nes com l’escultura, ins-tal·lacions de gran formato performances artísti-ques. Però sense trencarla visual de les quatre plan-tes que fan les dues nausdel monestir barroc ni in-cidir en el subsòl, on vanaparèixer restes del fossat

defensiu del monestir me-dieval. Encara no s’ha de-cidit, però, el possible en-caix dels vestigis.

El repte de finançar-loLa intenció del govern lo-cal és que el projecte esti-gui a punt en la segonameitat de l’any, per planifi-car l’adjudicació de lesobres i el seu inici a finalsdel 2021, assenyalava Mo-tas. L’alcalde té el suportde la Diputació, que hi ha

compromès 1,2 milions.El diputat de Cultura,

Albert Piñeira, va garantirque arribaran en tresanualitats, i va assegurarque serà un projecte im-portant “per a la demarca-ció i tot el país”. D’aquí veque el consistori, disposata assumir el 50% del costde l’obra, vulgui picar ara ales portes de la Generalitati el govern estatal per recu-perar els compromisos definançament assolits fauna dècada.

“Museu del segle XXI”Des de la Fundació Thys-sen, el curador de la col-lecció, Guillermo Cervera,avança que serà “un mu-seu del segle XXI”, en con-tacte amb la resta d’equi-paments que exploten i al-tres d’internacionals. I labaronessa Carmen Thys-sen va admetre que té ga-nes de veure el museu fetrealitat i veure els quadresde la col·lecció exposats, “al’abast del públic” i ambpossibilitat de gaudir-neella mateixa. Thyssen vatraçar un paral·lelisme en-tre el revulsiu que el mu-seu de Màlaga ha suposatper al barri de la ciutat an-dalusa i la injecció d’activi-tat que podria implicar aSant Feliu. ■

El Thyssen guixolenc,reajustat i monacalEmili AgullóSANT FELIU DE GUÍXOLS

Un jurat encarrega el nou projecte del museu a l’estudi d’arquitectesNieto Sobejano, amb una inversió prevista de set milions a la Costa Brava

Imatge virtual de l’annex al monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, escollit pel jurat perarticular el futur museu Carmen Thyssen –a dalt–. Dessota, la baronessa i autoritats, ahir ■ E.A.

La fiscalia anticorrupcióha demanat 32 anys depresó per a l’actriu AnaDuato i 27 per al seu com-pany a la sèrie Cuéntamecómo pasó, Imanol Arias,per 6 i 7 delictes fiscals,respectivament, comesosa través de societats ins-truments creades pel des-patx Nummaria. Precisa-ment, la fiscalia reclama lapena més gran, 298 anysde presó, per al responsa-ble del despatx, l’advocatFernando Peña, a qui s’a-cusa de liderar l’organitza-ció criminal amb la qual esva cometre el frau. Entreels 31 acusats figura tam-bé el marit d’Ana Duato,Miguel Ángel Bernardeu,productor de Cuéntamecómo pasó, per a qui la fis-calia demana 18 anys depresó, a més d’empleatsdel despatx d’advocats.Segons l’escrit d’acusació,de 66 folis, la quota defrau-dada per Imanol Arias enconcepte d’IRPF entre el2009 i el 2015 va ser de 2,7milions, dels quals de mo-ment ha retornat 2,3 mi-lions. Pel que fa Ana Dua-to, les quantitats defrau-dades entre el 2010 i el2017 van arribar als 1,9milions, dels quals ha re-tornat 838.000. ■

La fiscaliademana 32i 27 anys per aDuato i Arias

AgènciesMADRID

El Festival de Música deCambrils abandona el seuformat tradicional de trescaps de setmana i es redi-mensiona com un esdeve-niment de cinc dies. La46a edició tindrà lloc del 5al 9 d’agost i aplegarà Da-vid Bisbal, Aitana, Manel,Versión Imposible i la ban-da d’homenatge ABBAThe New Experience. Elsorganitzadors han justifi-cat el canvi de format perla necessitat de rebaixarcostos per adaptar-se a lademanda del públic cam-brilenc. El pressupost pas-sa d’1,6 milions d’euros a600.000. ■

El Festival deMúsica deCambrils, ambcinc concerts

RedaccióCAMBRILS

CONTRACORRENT

XavierValeri

Fotografia: X. V.

L’espai Cràter serà una reali-tat entre el setembre i l’oc-tubre del . Després decentrar el debat en la cam-panya electoral i de servird’estendard d’ERC i de la

CUP en la lluita contra JuntsxCat, les obresde l’Espai Cràter han començat. Aquestasetmana, l’empresa Cardoner SA ha ini-ciat els primers treballs de neteja i de pre-paració. L’alcalde, Josep Berga (JuntsxCat)dimecres va reunir-se amb els veïns més

pròxims i els responsables de l’obra pertractar els horaris d’inici i de final de lesobres i els itineraris dels camions. A partirde dilluns, les obres començaran de veri-tat. En els pròxims dies es podran veureles màquines perforadores que faran l’es-

borranc on anirà el que serà el centre d’in-terpretació del vulcanisme més modernde l’Estat.

Semblava impossible, quan en plenacrisi econòmica, l’alcalde Josep Maria Co-rominas va anunciar que l’Ajuntament vo-lia fer un espai que centrés el que havia deser un parc dels volcans. El , el ple vaaprovar la compra d’un solar de . m

entre el cementiri i la plaça de Braus perfer un centre d’interpretació que encarano estava batejat com a Espai Cràter.

El nom d’Espai Cràter va prendre con-sistència el febrer del quan la conse-llera d’Administracions Públiques, Merit-xell Borràs, va dur a Olot la nova del fet queel Govern Català atorgava al consistoriolotí una subvenció europea d’, mi-lions. En un dia gris, fred i una mica ventósdalt del volcà Montsacopa, Meritxell Bo-rràs, al costat de l’alcalde, va mostrar lesprimeres imatges del que volien que fosl’Espai Cràter.

Quasi un any després, el president de laDiputació de Girona, Miquel Noguer, vaanunciar el compromís de la Diputació deGirona d’aportar un milió d’euros. L’anysegüent, el Pla de Foment del Turisme vaaprovar contribuir amb . euros al’Espai Cràter, amb la qual cosa el dels.. euros del pressupost quedavacobert.

L’abril del , el guanyador del con-curs per al projecte, l’estudi Baena Casa-mor, va anunciar que l’Espai Cràter estariasoterrat i seria quasi invisible des de la su-perfície. També van avançar les línies delque seria l’experiència dels visitants.

El de gener d’enguany, va tenir llocl’adjudicació de les obres i es va encarar larecta final a l’inici que ja és una realitat.Ara, segons ha explicat l’alcalde, les obresseran les de fer el forat. «Veurem el pas delscamions», ha dit. Després faran els forjatsi el soterrament de l’equipament.

El , segons ell, tot passarà dins. Enel subsòl, fusters, electricistes i pintorscrearan l’exposició, les sales de reunions ide conferències, la biblioteca i altres. Tothauria d’estar d’acabat a finals de juny del. Tot i això, l’Ajuntament consideraque perquè tothom el pugui veure, el mi-llor serà obrir-lo entre el Tura i Sant Lluc.

L’Espai Cràter d’Olot, el camíentre l’impossible i la realitat

Inici de les obres. Sis anys després de la compra dels solars, hi ha màquines sobre el terreny. Laprevisió és que entre setembre i octubre de l’any vinent l’Espai Cràter estigui obert al públic.

Una màquinaexcavadoracomença amarcarl’Espai Cràter.

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

2 5 0 2 7

www.diaridegirona.catDdG

DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

RECICLEU-ME

7 de març de 2020

jamargant - 09/03/2020 09:27 - 79.147.191.163

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 DE MARÇ DEL 202032 | Comarques Gironines | BAIX EMPORDÀ / LA SELVA / GARROTXA

L’ajuntament d’Albonstornarà a funcionar ambnormalitat aquesta pròxi-ma setmana, un cop fina-litzades les obres de refor-ma que s’hi han dut a ter-me en els últims quatremesos. Entre les millores,l’alcalde, Joan Hostench,destaca especialment lasupressió dels 14 graonsque els veïns havien de sal-var fins ara. Els nou del’exterior han quedat envuit, que es poden estal-viar gràcies a una novarampa formigonada, i elsaltres cinc de l’interiorhan quedat suprimits,sense cap desnivell per ac-cedir a l’oficina de Cor-reus, la resta de depen-dències o la sala de plens.

Les obres han costatuns 138.000 euros –ambl’IVA inclòs–, i a més d’unasubvenció de la Diputació,de 75.000 euros, Hos-tench hi afegeix els 20.000euros que han rebut delprograma de dinamitza-ció territorial del Departa-ment de Governació de laGeneralitat. En la reformade l’interior de l’edifici,concebut originalmentcom les antigues escolessegregades, també es re-nova la porta principald’accés, corredissa de vi-dre i automatitzada, persuprimir la doble porta de

fusta que impedia l’entra-da amb cadires de rodes ocotxets, sistemes de cli-matització i uns lavabosadaptats per a usuarisamb discapacitats.

Guany d’espaiEl projecte també ha per-mès incrementar la super-fície de les instal·lacions,

amb la incorporació d’unaantiga terrassa que repo-sava sobre un embigat alu-minós.

Amb les obres, han sa-nejat l’estructura i hantancat l’espai, de maneraque disposaran de mésmetres per a arxiu i unazona on preveuen habili-tar algun despatx nou. ■

Albons reforma a fonsl’ajuntament i hi eliminabarreres arquitectòniquesaEls graons que hi havia fins ara dificultaven l’accés de gent gran o amb mobilitatreduïda per fer tràmits o anar a Correus a S’ha ampliat l’espai per a arxiu i oficines

Emili AgullóALBONS

138.000euros ha invertit el municipi,amb 95.000 euros aportatsper la Diputació i la Generali-tat, per reformar l’edifici.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

4mesos han durat les obres,en què destaca la supressióde barreres arquitectòniquesi la coberta d’una terrassa.

El consistori va sotmetre aconsulta veïnal, en assem-blea, les dues alternatives pera la reforma de l’edifici. La pri-mera plantejava la instal·laciód’un ascensor elèctric persalvar el desnivell, i la segona,la rampa. Els veïns assistentses van decantar per un accésd’obra, amb un cost semblantperò amb estalvis futurs enmanteniment de la instal·la-ció, consum elèctric i immu-ne a talls de servei o avariesmecàniques, com rememoral’alcalde.

La nova rampa que salva el desnivell entre l’accés al consistori i la plaça del Poble d’Albons ■ E.A.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els veïns vandescartar unascensor votant

L’Ajuntament de Maçanetde la Selva ha firmat unconveni amb la fundacióSER.GI per pal·liar els pro-blemes d’habitatge del po-ble. Hi ha molts habitatgesocupats des de la crisi del2011, alguns per famíliesque no han trobat una al-tra alternativa, i d’altresper fer activitats il·lícites,ha explicat l’alcaldessa,Natàlia Figueras.

La batllessa veu neces-sari saber quants habitat-ges hi ha disponibles iquants estan ocupats,tant per fons voltors comper particulars. “Volemque passin de vendre’ls allogar-los, perquè les famí-lies que estan ocupant elsedificis puguin permetre’spagar-los”, justifica Figue-ras. També remarca queés difícil crear lloguers so-cials amb els habitatgesdels fons voltors, peròl’Ajuntament ofereix aju-da als serveis socials i a lesfamílies per trobar un ha-bitatge digne.

Les cases i pisos ocu-pats per activitats il·lícitesdonen –diu Figueras– unaimatge negativa a les urba-nitzacions, preocupen elsveïns i veïnes més pròximsi malmeten l’entorn i l’ha-bitatge. Atesa aquesta si-tuació, l’Ajuntament posa

en marxa el projecte ambl’objectiu d’aprofitar totl’espai disponible de ma-nera cívica i respectable.

Oficina d’habitatgeMaçanet de la Selva tambéafronta problemes de po-blació: “Els joves marxendel poble”, i el problema ésla falta de pisos de lloguerque acceptin el jovent, ex-posa preocupada Figue-ras. L’Ajuntament veupossible la creació d’una

oficina d’habitatge per po-der fer un inventari depropietats buides o malocupades, regularitzar lasituació i assegurar garan-ties als propietaris que ac-tualment no volen llogarels pisos per desconfiança.Ja hi ha ocupacions d’habi-tatges, però que estan sotael seguiment de serveis so-cials. L’alcaldessa assegu-ra que volen que ho conti-nuïn fent, de manera legali amb ajudes. ■

a Faran un inventari de les finquesbuides i ocupades a L’alcaldessaadmet la falta d’oferta local de lloguer

Iniciativa aMaçanet permillorar l’accésa l’habitatge

E. González-CarratoMAÇANET DE LA SELVA

Imatge d’arxiu de la urbanització Residencial Park,de Maçanet de la Selva ■ MANEL LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Volem donargaranties alspropietaris perquèofereixin habitatgesa joves i famíliesamb dificultats”Natàlia FiguerasALCALDESSA DE MAÇANETDE LA SELVA

L’Ajuntament de la Valld’en Bas ha editat una guiadels campanars dels po-bles i nuclis del municipi.El punt de partida és elprojecte Campanars icampanes de la Vall d’enBas, del músic i expert en

campanes Xavier Pallàs.Aquesta guia proposa unrecorregut que es pot feren família i que té l’atrac-tiu que tothom qui vulguipodrà escoltar cadascunade les campanes a travésd’un codi QR. Aquest pro-jecte té el suport de l’Ajun-tament de la Vall d’en Bas ila Diputació de Girona. ■

Editen una guia perconèixer les campanesde la Vall d’en Bas

J.C.VALL D’EN BAS

Pallàs, al campanar de Sant Esteve d’en Bas ■ J.C.

La gran satisfacció que tinc és que vint-i-cincanys després, els cellers no només continu-en venint, sinó que en venen cada vegadamés». El sommelier Agustí Ensesa és el crea-dor i l’ànima de Concurs de Vins, Escumo-

sos i Vermuts de Catalunya, Girovi, que dissabte queve, dia de març, arriba a la xifra històrica de vint-i-vinc edicions. Per festejar-ho, i també per les neces-sitats de més espai derivades de la creixent partici-pació, el certamen es trasllada al Mas Marroch, el re-cinte de celebracions dels germans Roca a Vilabla-reix, després d’haver-se fet molts anys al Casino deGirona i en alguna edició a l’Hotel Carlemany.«Aquest cop tenim més de mostres de vins de ce-llers de tot Catalunya, i uns tastadors, i l’espai dequè disposàvem se’ns havia quedat petit», apunta.

Girovi va néixer l’any i des de llavors s’ha con-solidat com un dels certàmens vitivinícoles de refe-rència a Catalunya, en bona part per dues caracterís-tiques que el diferencien: està obert a totes les deno-minacions d’origen catalanes, i la composició del ju-rat és mixta, entre professionals i aficionats. «Això ésespecialment interessant per als cellers –assenyalaAgustí Ensesa, col·laborador de Diari de Girona–,perquè hi poden conèixer de primera mà quina és lareacció que tenen els seus potencials compradors».

La mecànica del certamen és molt similar a la delsseus orígens, encara que s’hi han anat introduit mo-dificacions derivades de l’evolució del mercat. Per ex-emple, ara també s’hi valoren vermuts, i el que ini-cialment era la categoria dels caves ara és la més ge-nèrica de vins escumosos, perquè aquest àmbit delmón del vi s’ha obert arran de discrepàncies de di-versos cellers amb els requisits establerts per la De-nominació d’Origen. El que no canvia és que Girovibusca els millors vins en cada categoria, encara queles distincions que es concedeixen també són dife-rents: les Medalles de Catalunya d’Or, Plata i Bronzeinicials (Fulles en el cas dels vins gironins) ara sónGran Or, Or i Plata, i a més si en una taula de tast hi hados o tres vins que els tastadors entenen que merei-xen el màxim guardó, el poden compartir.

CADA COP MÉS MOSTRESGirovi és un concurs atípic en el sector del vi a Cata-lunya primer perquè precisament s’hi presentenvins de totes les denominacions catalanes, i el més ha-bitual és que en cada zona productora i elaboradoraes facin concursos als quals opten només els cellersd’aquell tros de país. El segon motiu es troba en la com-posició del jurat: al costat d’experts en vitivinicultu-ra com enòlegs, sommeliers, cellerers, professors ialumnes de l’Escola d’Hostaleria, venedors, restau-radors..., també hi ha simples aficionats, persones queno es dediquen professionalment al món del vi peròque han fet cursos de tast, o que són reconeguts perl’organització pel seu bon criteri en aquesta missió.Aquesta barreja entre l’opinió de professionals i la deconsumidors experts és especialment remarcadapels organitzadors i apreciada pels cellers que es pre-senten al concurs, que cada any són més. Aquest es calcula que s’arribarà a les mostres de vins di-ferents, que valoraran uns tastadors. «Per aques-ta banda sí que no podem créixer més perquè l’espaiés limitat», assenyala Agustí Ensesa.

El responsable del naixement i del creixent pres-tigi d’un certamen que ja ha arribat al quart de segled’existència és també el fundador de l’Escola de Tas-tavins del Gironès i de Mestres Tastavins i Cellerersde Catalunya, les dues entitats que organitzen Giro-vi, que compta amb el suport de la Diputació de Gi-rona, l’Ajuntament de Girona, l’Institut Català de laVinya i el Vi (INCAVI), la Cambra de Comerç, Indús-tria i Navegació de Girona, l’Associació Catalana deSommeliers, la Federació d’Associacions d’Hostale-ria i l’Agència de transports Corcoy de Girona.

Ensesa recorda que la primera edició de Girovi esva fer l’any coincidint amb les Fires i Festes deSant Narcís de Girona, i limitada a vins de les comar-ques gironines. Però finals d’octubre era una èpocamolt dolenta per als productors de vins blancs i ro-sats, per la qual cosa l’any següent el certamen es vatraslladar al març. I a la següent edició es va decidirobrir-lo a totes les denominacions d’origen de Cata-lunya. «La sopresa va ser que van venir totes», recor-

da Ensesa. Des de llavors,el certamen no ha paratde créixer, com ho ha fetel sector del vi. «Ara hi hamolts més cellers que elsque hi havia l’any , itenen un equipamentmolt millor, i el vi ha gua-nyat extraordinàriamenten qualitat», afegeix l’or-ganitzador de Girovi, quesosté que el que no hacanviat és l’objectiu delcertamen: «Promocio-nar els vins catalans».

A més, el fet de cele-brar-lo en aquestes datesha provocat, segons ell,un altre fenomen ques’ha vist afavorit per lesxarxes socials: «Girovis’està convertint en unaautèntica guia digital delsvins de Catalunya, per-què les referències queels tastadors en fan a tra-vés de les xarxes perme-ten als interessats tenir jainformació de vins que

acaben de sortir al mercat i que les guies convencio-nals no incorporaran fins a finals d’any».

Ensesa va muntar Girovi a partir de la seva expe-riència com a membre del comitè de tast de diferentsconcursos de vins a França, i l’ha anat polint per mi-llorar-lo i per ampliar-lo. En l’actualitat, el funciona-ment és molt senzill. Els vins que es presenten al con-curs es divideixen en categories (blancs joves, blancsamb fusta, blancs chardonnay, rosats, negres joves,negres amb un màxim de mesos de criança, negrescriança, negres reserva, dolços, escumosos, ver-muts...). En cada taula es jutja una de les categories(si bé n’hi ha algunes que, com que se’n presentenmoltes mostres, tenen diverses taules de tast). Els tas-tadors de cada taula, després d’haver tastat –a cegu-es, perquè les ampolles estan tapades i només s’hi potllegir un número– tots els vins, anoten en una fitxa lapuntuació que donen a cadascun, i d’aquesta mane-ra es concedeixen les Medalles de Catalunya per acada taula de tast. En una fase posterior, l’organitza-ció suma la puntuació que s’ha donat en totes les tau-les als vins de cellers de les comarques gironines, iproclamen les Fulles de Girona en cada categoria, ex-clusivament pet a vins de la demarcació. Una taulanotarial formada per representants institucionals i del’organització dóna fe de la imparcialitat de tot el pro-cès. I un cop proclamats els guanyadors del concurs,tots els assistents poden tastar els vins que vulguin dela resta de taules, i l’organització ofereix un sopar. ◗

TEXT ALFONS PETIT

R

07

Diu

men

ge, 8

de

mar

ç de

202

0D

omin

ical

Reportatge

FOTOS:

◗ Una imatge del’edició de l’anypassat de Girovi, al’hotel Carlemanyde Girona.ANIOL RESCLOSA

El Concurs de Vins, Escumosos i Vermuts de Catalunya,Girovi, celebra dissabte que ve el seu primer quart de segle

d’existència, consolidat com un certamen únic per l’àmpliaparticipació de cellers i la composició mixta del seu jurat

Vint-i-cincanys triantel millor vi

jamargant - 09/03/2020 09:28 - 79.147.191.163

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 DE MARÇ DEL 202028 | Comarques Gironines | GIRONÈS

El ple de Girona d’avui de-batrà set mocions, sis pre-sentades per grups muni-cipals i una d’una entitatciutadana. Aquest últimcas es tracta de les Joven-tuts d’Esquerra Republi-cana, que han presentatuna moció per declarar Gi-

rona lliure de racisme. Eltext que es votarà proposaque s’elabori aquest man-dat un pla d’acollida muni-cipal que “es focalitzi enl’adequada integració delsmigrants en el teixit socialdel municipi”, a més de de-manar que el consistori escoordini amb la Generali-tat per “garantir una aco-llida digna” als joves mi-

grants.Pel que fa a les mocions

dels grups, tot i que en l’or-dre del dia n’hi constencinc, Guanyem té previstpresentar-ne una altra,d’urgència, per donar su-port justament als jovesextutelats que fan unatancada a la UdG, en quès’instarà les diferents ad-ministracions a treballar

per trobar solucions labo-rals, formatives, d’habi-tatge i administratives. Deles altres cinc mocions, endestaquen sobretot dues.D’una banda, la d’ERC perampliar el parc públicd’habitatge a la ciutat. Enconcret, s’hi demana ques’inverteixin 2 milionsd’euros aquest any en lacompra d’habitatge públic

(una petició que també hafet el PSC en més d’unaocasió) en lloc del mig mi-lió previst. L’altre puntd’acord sol·licita al governdel consistori que es po-tenciï la borsa d’habitatgeper al lloguer social. D’al-tra banda, destaca unamoció conjunta de Gua-nyem i el PSC per dema-nar que s’impulsi el pla es-tratègic de l’esport i s’iden-tifiquin les mancances iexpectatives dels equipa-ments i recursos espor-tius, així com de la ciuta-dania, per promoure l’acti-vitat física de la població.Les dues formacions acu-

sen el govern d’“abando-nament de la política es-portiva”.

Resta de mocionsPer acabar, el ple tambétractarà una moció de Ciu-tadans en suport a la lli-bertat d’elecció educativa(i a les escoles concerta-des), una del PSC per des-envolupar l’agenda 2030 aGirona (perquè sigui “unaciutat compromesa ambla justícia social, la salut iel medi ambient”) i unamoció conjunta de tots elsgrups municipals per a lacommemoració del Dia In-ternacional de la Dona. ■

El ple de Girona debat avui mocionssobre racisme, habitatge i esportL. ArtigasGIRONA

La Plataforma de Veïnsdel Pont Carme-Montilivide Girona se segueix mobi-litzant per reclamar al’Ajuntament de la ciutatla construcció d’una pas-sera sobre el riu Onyar pera vianants i bicicletes. Elsveïns reivindiquen que elsdos barris estan separatsper pocs metres en líniarecta, de banda a bandadel riu, però, en canvi, hande caminar gairebé un qui-lòmetre per anar d’un lloca l’altre, creuant una pas-sarel·la de ciment situadaa la llera del riu i inaccessi-ble per a molts ciutadans.

L’Ajuntament de Giro-na va anunciar, el generpassat, que l’alcaldessahavia signat un decret perestudiar-ne la viabilitat i,després, redactar el pro-jecte. El portaveu de la pla-taforma, Sergi Arribas,explica que, des de llavors,però, no han “vist capavenç en el projecte”. Defet, el tinent d’alcalded’Urbanisme, Lluís Martí,va dir, en el ple fa dos me-sos, que “com aquest, hi haaltres projectes” i que “elscalendaris urbanístics sóncomplexos” i que es faràquan es pugui. Veient la si-tuació, la plataforma a fa-vor de la passera ha reacti-vat la mobilització perpressionar el govern mu-

nicipal.La nova acció, que ja es-

tà en marxa, té com a ob-jectiu posar nom al futurpont, que hauria de fer-sea l’alçada del número 54del carrer del Carme. Demoment, fins ahir es va es-tar recollint propostes denoms a través de la pàgina

web de la plataforma itambé en tres comerçosdel barri del Carme-VistaAlegre (a la carnisseriaPep, a la fleca Aliu i al res-taurant La Llosa). Una co-missió n’escollirà ara elsmés originals i, dissabteque ve, es farà una votaciópopular entre els triats. La

proposta que en surti gua-nyadora serà presentada ala comissió del nomenclà-tor de Girona perquè latramiti com a nom de la fu-tura passera.

El gener de l’any passat,ja van fer una xocolatadafestiva i reivindicativa, ai-xí com un mural al lateraldel terreny, on es pot veu-re dibuixat el futur pont.D’altra banda, per Tempsde Flors, van fer un mun-tatge al forat on hi hauriad’anar la passera amb el le-ma “És temps de ponts”.La mostra floral recreavael pont virtual sobrel’Onyar, i aquest any, elpropòsit de la plataformaés tornar-ho a fer. ■

Votació per decidir el nomde la futura passera entre elCarme i Montilivi a Gironaa La Plataforma de Veïns del Pont Carme-Montilivi insisteix a l’Ajuntament ques’iniciï la construcció a Els veïns estan fent les seves propostes de nom per al pont

Íria MasóGIRONA

14.03.20Se celebrarà la votació po-pular per decidir el nom delpont Carme-Montilivi quepassarà per sobre l’Onyar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Des del gener del2019, quan es vafirmar el decret, queno hem vist cap avençen el projecte”Sergi ArribasPORTAVEU DE LA PLATAFORMA DEVEÏNS PEL PONT CARME-MONTILIVI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Xocolatada popular que la plataforma veïnal va organitzar el 12 de gener del 2019 ■ Ò. PINILLA

El Patronat de Turisme deGirona i l’empresa Klass-mark han signat un acordde col·laboració per pro-mocionar conjuntamentles nou curses en les mo-dalitats de curses de mun-tanya, bicicletes tot ter-reny i gravel que tindranlloc a la demarcació de Gi-rona el 2020 i de la difusióde les marques Costa Bra-va i Pirineu de Girona.L’acord s’ha signat ambmotiu del ’Any del Turis-me Esportiu a la CostaBrava i el Pirineu de Giro-na i les nou curses tenenelements de responsabili-tat social i mediambiental.

Klassmark és un refe-rent en la implementaciód’una metodologia orga-nitzativa en curses, totcreant experiències es-

portives a l’aire lliure degran valor per als seus par-ticipants i per al territorique les acull. Organitza lesBuff Missionx3, un circuitpropi dels més importantsdel calendari de curses demuntanya, i proves pun-tuables de les Golden TrailNational Series, la copaCatalana i el campionat deCatalunya de curses demuntanya de la FederacióCatalana d’Atletisme.Moltes d’aquestes provestenen una gran rellevàn-cia internacional. Alhora,l’empresa és un referenten el desenvolupamentd’activitats que promouenl’esport i els hàbits de vidasaludables, el consum res-ponsable, la gestió de resi-dus, la inclusivitat, laigualtat i la memòria his-tòrica. L’any passat, Klass-mark va moure uns12.800 participants. ■

Promoció decompeticionsesportives

Imma BoschGIRONA

a L’acord és entre Klassmark i elPatronat de Turisme de Girona

Jordi Masquef, vicepresident Patronat i Gerard Freixes,director de Klassmark.

«Es val de la seva prodigiosamemòria i de l’ús acurat i prudentdels mots per desenteranyinar dela memòria col·lectiva tota menad’oficis, obradors, festes, ciuta-dans, esdeveniments i efemèri-

des. Té en la ment la fotografia detots els anys viscuts». Així descri-via Jordi Vilamitjana el cronistaoficial de la ciutat de Girona, En-ric Mirambell i Belloc, en un arti-cle al Dominical del Diari de Gi-rona de l’any .

DdG GIRONA

Mor EnricMirambell,el cronistade la ciutat

HISTÒRIA I MEMÒRIA DE GIRONA UN REFERENT

Tenia 97 anys i exercia el càrrec honoríficdes de l’any 1987 Va ser director de la Casade Cultura i delegat del Ministeri de Cultura

LES PIULADESMARIÀNGELAVILALLONGA@MVilallonga«Persona sàviai afable. Va teniruna decisivaintervenció enl’inici dels estudisuniversitaris aGirona»

GUILLEM TERRIBAS@guillemterribas«GràciesSr. MirambellGràcies "vell"professor. Ara japot descansar,que ha fet moltbona feina»

LLUC SALELLAS I VILAR@Llsalellasvilar«Llegiaatentament elsseus articlesreferents a laGirona delsegle XX,aprenentatgesconstants inostàlgia»

SÍLVIA PANEQUE@SilviaPaneque«Enric Mirambellera història vivade Girona»

XAVIER CARMANIU@Xaviercarmaniu«Girona perd lamemòria vivadel segle XX»

scriure no és fàcil.Això ho mana unamica el cor. És compintar. No tothompot agafar un pin-

zell i crear. Avui m’he connectat al’ordinador -per salut no he obertl’ordinador fins al migdia- i m’hetrobat la trista notícia. Ningú es-pera que la gent ens deixi. Sobre-tot quan no sabies que una per-sona estava malalta i llegeixesque ha traspassat. A mi m’ha sac-sejat.

Ens ha deixat el senyor EnricMirambell i Belloc, cronista ofi-cial de la meva ciutat a Diari deGirona des de l’any . Sommolts els gironins que hem aprèsi conegut de mà de la seva plomacom era la nostra ciutat: els giro-nins, els comerços, les tradicionsi més. El seu article ens arribavapuntual cada diumenge -inclòsaquest últim- menys el juliolquan anava de vacances al seuestimat Sant Feliu de Pallerols i alFar.

El juny de l’any va serguardonat amb el premi JoanSaqués i Roca de la FundacióValvi. En l’acte de lliurament, laseva figura va ser desglossada ex-traordinàriament per l’exalcaldeJoaquim Nadal i Farreras, per-sona que en aquests momentspodrà escriure d’ell com ningútenint en compte el gran histo-riador que és.

Jo en aquells moments li vaigdedicar un article per tots elsanys que portava escrivint delsgironins i la ciutat. Li donava i lidono les gràcies perquè em vadedicar un article al meu primerllibre La Girona que jo estimo.Amb la seva ploma va dedicarboniques paraules a la GranjaMora i als meus pares, als ge-gants, a les catifes i a molts altresmoments que em van fer sentirmolt honorada. Deia que no te-nia costum d’anar als bars, peròcol·laborava amb la ciutat. Re-cordo la seva esposa el dia queva venir a recollir els pins delsgegants. A part de l’article, em vaescriure una carta desgranantcom era el llibre que fins al dia

del seu tancament va estar pre-sent a les parets de la granja.

Girona no ha perdut el seucronista, ha perdut quelcommés: un veí il·lustre del carrerSanta Clara, un fill del Barri Vellde Girona, la veu dels recordsviscuts des de la infantesa. Per laseva ploma han passat centenarsde gironins, establiments i insti-tucions, sempre amb respectetotal envers els altres. Gironatambé ha perdut al gran mestreque va ser de molts gironins i gi-ronines que al matí li donavenles gràcies a les xarxes socials. Unvessant en el qual no el vaig co-nèixer perquè no vaig estudiar.

Senyor Mirambell, aquestasetmana a la ciutat ens sentiremorfes. Hem perdut la que ha estatla nostra veu al llarg de tantsanys. Jo hi he compartit diari -encara que res a veure amb vos-tè- des del . Per això el sen-tia un company i també vaig te-nir l’honor de compartir el grupde nou gironins escollits per larecerca de la memòria històricadel segle XX feta per l’amic JoanRoura del CRDI de l’Ajuntamentde Girona.

Avui (ahir) a dos quarts de latarda li diran adeu a la seva pa-rròquia de Santa Susanna delMercadal, el seu barri, l’indret onde petit va fer les seves primerespasses. Avui molts gironins si tro-baran per donar escalf a la sevafamília i de segur que no hi falla-rà una persona que li tenia unaestima molt especial: l’enyoratJoaquim Nadal i Farreras. Faigtambé extensiu el meu condol ala direcció del Diari de Girona,el meu diari, i a tots els seuscol·laboradors.

Descansi en Pau.

E

A REVEURE,SENYOR ENRIC

MIRAMBELL IBELLOC

M. Carme Ribas i Mora

«Girona no ha perdut elseu cronista, ha perdut

quelcom més: un veíil·lustre del carrer Santa

Clara, la veu dels recordsviscuts des de la infantesa»

FILLA DELS FUNDADORS DE LADESAPAREGUDA GRANJA MORA

nric Mirambell Be-lloc (Girona, -) hagués fet no-ranta vuit anys el

de juliol. Ha estat una presènciagironina fins al punt que sensesaber que poc abans de Nadalhavia caigut i s’havia hagutd’hospitalitzar molta gent ahiren assabentar-se del seu traspàssostenia haver-lo vist encarapocs dies abans pels carrers dela ciutat. Amb un bastó a la mà laseva figura menuda caminavaamb pas decidit i segur i així éscom molts el recordarem.

Ha tingut una vida plena i hadonat mostres de vitalitat i dememòria prodigiosa durantprop d’un segle. Ha escrit enaquest diari centenars d’articlesque lliurava regularment i ambanticipació calculada. Sempreexplicava que tenia per costumportar un mes avançat.

Des de hem compartitcada any les reunions del juratdel premi de periodisme Ma-nuel Bonmatí que convoca elRotary Club de Girona. Del juratinicial, que amb el temps perimperatiu inevitable ha anatcanviant, només quedàvem ell i

jo. Encara aquest novembre vamsopar a l’hotel AC amb tot el ju-rat; uns dies abans havíem coin-cidit en la conferència que vaigdonar en el marc del centenaridel GEiEG i vam intercanviaruns mots: Ens veurem al sopardel Bonmatí Sr. Mirambell?, - «Itant, si no fos que ens han can-viat el lloc habitual (l’hotel Car-lemany) i que és un sopar enca-ra hauria pujat tot sol»; a peu?«No!, en cotxe; els meus fills noem deixen però encara l’agafoper algun moviment local». Noem va confirmar si encara agafa-va el cotxe per anar a Santa Co-loma de Farners per comprar elfamós Sant Jordi de can Tuyarro.A la reunió, com sempre, vamostrar la seva curiositat i sentitcrític sobre el que s’escrivia de-dicat a Girona i al fil del sopardesgranava els seus records ambprecisió dels llocs i de les dates,dels noms, dels fets, de les famí-lies i dels canvis en la fesomia deGirona. Era en aquest sentit unautèntic cronista de la ciutat i elnomenament que li va fer l’Ajun-tament com a cronista oficial dela ciutat li esqueia com l’anell aldit. Amb aquest motiu es va pu-

E

UNA VIDA PLENA

Joaquim Nadal i Farreras

DISSABTE, 7 DE MARÇ DE 20204 5

GIRONA, SALT I SARRIÀ

jamargant - 09/03/2020 09:27 - 79.147.191.163

Una descripció precisa queahir tothom repetia amb paraulessemblants en assabentar-se de lamort de Mirambell, als anys.Historiador de formació, era elCronista Oficial de la Ciutat de Gi-rona des del . Va ser directorde la Casa de Cultura de Girona(-), director durant qua-tre dècades la Biblioteca Públicade Girona, professor de l’institutVicens Vives i delegat del Minis-teri de Cultura (-), entremolts altres càrrecs.

De fidelitat extrema a la ciutat,Mirambell era discret però els quiel coneixien sabien que sempreera als actes rellevants de la ciutat.La seva va ser una vida dedicadaa Girona i a la narració del que vaanar succeïnt en les darreres dè-cades en una època amb canvisradicals a la ciutat. Pel camí, deixamés d’una desena de llibres.

Enric Mirambell i Belloc havianascut el de juliol de a Gi-rona. Va ser alumne dels Maristesde la Mercè i el va aprovar

Enric Mirambell, en unaimatge d’arxiu, al seu despatx.DdG

euria encetar jo lameva majoriad’edat quan EnricMirambell em vaconvidar a escriu-

re per publicar alguna cosa.Érem companys a la Congrega-ció Mariana, de Girona, i ens và-rem fer amics tot fent la revistaAlma; aquelles primeres lletresen periodisme significaven tam-bé anar sovint a la impremta,aquell taller entranyable quemai sabrem explicar als joves.Tot formava part de l’aprenen-tatge que - anys després-quan rebobinàvem amb l’Enric,acordàvem que era una èpocamolt alliçonadora. Els camins dela vida varen fer que ens retro-béssim escrivint articles setma-nals a Diari de Girona, motiuper sentir-me encara, molt benacompanyat i alliçonat, també.M’agrada destacar d’Enric Mi-rambell una faceta desconegudao no publicada. Situem-nos al fi-nal dels anys , amb tota la sevacircumstància. Enric Mirambelltenia una dedicació cultural quehavia de realitzar sortejant elsesculls singulars del moment.Per exemple, quan encara no espodia parlar de Jocs Florals de laLlengua Catalana, aquella crea-ció genuïna de l’ànima del país,ell va idear el «Certamen Litera-rio en honor de la Inmaculada»,institució que va ocupar deuanys de la cultura gironina i vafer que el Teatre Municipal tor-nés a escoltar els noms venera-bles de flor natural, englantina iviola, com un ressò d’allò queencara no era possible; es varenescoltar poemes en català (no-més aquell dia) i es varen tornara veure escriptors nostrats. ElsJocs Florals de la Llengua Cata-lana varen venir més tard, al peude la lletra, ja ben obertament,però a Girona es tenia aquell re-cord, que venia a ser un precur-sor i un mantenidor.

Sense moure’ns d’aquellaCongregació Mariana, el campde treball d’Enric Mirambell,també va organitzar-hi les aca-dèmies, uns cicles de conferèn-cies sobre temes d’actualitat quese celebraven al Centre Cultural,carrer de la Força. Cal valorarmolt aquella activitat culturalfeta a Girona sempre sota la vi-gilància i censura per motius

d’idioma, personalitat del con-ferenciant, i sobretot pels capri-cis de l’autoritat governativa.

Ja en ple exercici de la sevaacció professional, Enric Mi-rambell va realitzar una obramemorable per a Girona; triem-ne una tasca assenyalada, eltrasllat de la Biblioteca Pública,de l’Institut Vell a la plaça del’Hospital, ocupant una part del’antic Hospici; va ser una em-presa llarga i difícil, afectada perdiverses institucions,d’excel·lent resolució, una obrapersonal, ajudada per les autori-tats de l’època. Anys després, elmateix Enric Mirambell va do-nar-ne una conferència que vaser editada: ara seria un bonmoment per reeditar-la com ho-menatge a la personalitat irre-petible que sabia lluitar moltdiscretament. Sí que Girona os-tentava el malnom de «grisa inegra», però sempre hi haviaalgú a l’ombra, un activista efi-caç, un testimoni d’autènticaciutadania.

Enric Mirambell, des de l’efi-càcia i la discreció, ens ha llegatla gran lliçó de l’historiador desoca-rel. De la cultura, la histò-ria i la ciutat n’ha fet una unitatindestriable que ha de marcarèpoca. Cronista que era per vo-cació demostrada, aquesta ciu-tat li deu un testimoni perdura-ble que, en vida, mai se li vaconcedir. Ara, més que un re-cord, tindrem una vivència con-tinuada, persistent, memorable.Serà allò que ens queda vital-ment i ens ha de fer entendreque la nostra cultura, la nostrahistòria, la nostra ciutat, semprenecessiten recomençar.

D

UN MESTRE DE VIDA

Jordi Dalmau

blicar un opuscle que va recollirl’acte públic de proclamació quees va fer al Saló de sessions del’Ajuntament el dia d’octubrede i que incloïa unes pa-raules de l’alcalde, el discurs deproclamació per part del Dr.Jaume Marquès Casanovas i laresposta del Dr. Enric Miram-bell. Més endavant el mes d’abrilde l’Ajuntament li va con-cedir la distinció «Ciutadania»que va compartir amb en NarcísJordi Aragó i amb en Paco To-rres Monsó que va rebre la dis-tinció Athenea. Amb aquest mo-tius es va publicar també unopuscle amb les biografies bàsi-ques dels tres guardonats.

Es va llicenciar en història a laUniversitat de Barcelona amb lapromoció - en la qualhi trobem també la Josefina Co-rominas Carreras, la Montse-rrat Farreras Forns, en JoanGuillamet Tuebols, en Pere dePalol Salellas, la Maria PanellaSarrà, la Carme PibernatCompte, en Josep Maria PuigSalellas i la Maria Vilar Bonet,tots amb connexions gironines iempordaneses d’entre un totalde setanta-quatre. Després vadedicar-se a la docència (Institutde Girona, -; Escola deMagisteri, -), al desen-volupament de la Biblioteca Pú-blica de Girona i va dirigir des de l’Arxiu Històric Provincial.Va ser mèrit seu la integració del’Arxiu i de la Biblioteca a la Casade Cultura de la plaça de l’Hos-pital que va dirigir. Actuava ambsentit pràctic i sabia transitar

pels trencacolls de l’administra-ció per obtenir recursos en elspressupostos de les institucions.L’any va participar al costatde Frederic Udina Martorell iSantiago Sobrequés Vidal en lacreació a la mateixa casa de Cul-tura dels estudis universitaris gi-ronins que són el primer em-brió, junt amb la Politècnica, delque després seria primer l’Estu-di General de Girona i des de la Universitat de Girona. Enels anys de la transició va ser de-legat a Girona del Ministeri deCultura (-).

Estretament vinculat a l’Insti-tut d’estudis Gironins i a la Re-vista de Girona va ser un delsimpulsors del famós «Repertoriode Índices» de les principals pu-blicacions erudites gironines ide la reedició facsímil de la vella«Revista de Gerona». Vam com-partir durant un temps el consellde redacció de la nova Revistade Girona en el moment de lacatalanització del nom en l’eta-pa d’en Joan Tarrés Vives com aponent de cultura de la Diputa-ció; el Sr. Mirambell ha conti-nuat fins ara mateix en aquestconsell de redacció.

Al costat de la docència el seucontacte amb l’arxiu el va portaraviat també pel camí de la recer-ca amb la publicació de nom-brosos articles. L’any va de-fensar a la Universitat de Barce-lona la seva tesi doctoral queuns anys més tard esdevindria laHistòria de la impremta a la ciu-tat de Girona (Girona, Institutd’estudis Gironins, ) i més

endavant una síntesi de divulga-ció: Els impressors gironins delRenaixement a la Renaixença(Girona, monografies de l’IEG,). Ha fet contribucions amúltiples monografies institu-cionals entre les quals hem dedestacar les històries de la Dipu-tació i del Govern Civil i ha estatun conferenciant assidu, meti-culós i precís, sempre amb laciutat al cap i la societat gironinaa l’horitzó.

Hem de reservar un apartatespecial pels llibres que li ha edi-tat l’Ajuntament de Girona i quesón una selecció dels articlesque ha anat publicant en el Dia-ri de Girona. Són llibres que lifeien una especial il·lusió per-què veia convertits en una obramés perdurable la seva col·labo-ració fidel i dominical. Gironaentre la història i l’actualitat(), Els Gironins entre la His-tòria i l’actualitat, I () i II(), i Retalls de vida gironina().

Aquest darrer el va dedicar ala memòria de la seva esposaque havia mort. Va ser un cop,però el Dr. Mirambell dotatd’una vitalitat envejable va saberviure sol, anar a mercat, cuinar,fer vida de ciutat, gaudir de fills inets i seguir sent una presènciaciutadana fixada a la retina delsgironins, amb un caminar deci-dit i una elegància discreta. Propd’un segle de vida gironina evo-cada amb passió i coneixementresumeix la vida d’Enric Miram-bell Belloc, Cronista Oficial de laCiutat.

«Tenia una dedicaciócultural que havia

de realitzar sortejant els esculls singulars

del moment»

«Des de l’eficàcia i la discreció, ens ha

llegat la gran lliçó de l’historiador

de soca-rel»

Diari de Girona

diaridegirona@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

PASSA A LA PÀGINA 6

jamargant - 09/03/2020 09:27 - 79.147.191.163

HISTÒRIA I MEMÒRIA DE GIRONA UN REFERENT

n cop al mes, amb una puntua-litat i un avançament moltd’agrair en un ofici com el pe-riodístic, sempre pendent de

l’última hora, Enric Mirambell venia a laseu del Diari de Girona a portar els arti-cles que publicaria els quatre diumengesposteriors a les pàgines d’Opinió del diari.Primer els portava en paper i escrits a mà-quina, aquests articles, en una col·labora-ció que es remuntava a l’any , però deseguida que es van generalitzar es vaadaptar a l’ús de l’ordinador i es persona-va al diari amb un llapis de memòria en elqual havia gravat aquells quatre textosque sempre evocaven detalls, situacions ipersonatges de la història de la seva ciu-tat, Girona. Uns detalls, unes situacions iuns personatges de la seva ciutat que co-neixia com poques persones i recordavacom cap altra. En vaig tenir proves més

que sobrades totes les vegades que el vaigtelefonar per demanar-li informació per al’elaboració de qualsevol reportatge histò-ric sobre qualsevol aspecte de la vida ciu-tadana de Girona.

- Senyor Mirambell?- Sí, digui’m...Així començaven les converses que

manteníem per telèfon, abans que em

convidés a passar per casa seva (preferiael diàleg sense intermediaris) perquè lifes les preguntes que jo considerés neces-sàries. Ell no tenia pressa, ni s’incomoda-va per la ignorància que jo podia demos-trar davant de detalls, situacions i perso-natges que en ocasions m’eren del totdesconeguts. I ell me’n donava tota la in-formació que em calia, i la relacionavaamb altra informació que li semblava re-llevant, i apuntava anècdotes, i conne-xions temàtiques o personals, d’una ma-nera que només ho podia fer una personaamb el cap tan ordenat, i tan lúcid com ellel va tenir sempre, fins al final.

Recordo que en una de les nostres últi-mes converses, després d’haver estat mol-ta estona parlant al despatx de casa seva,ell va fer notar que ja havia complert els anys... «Li’n falten pocs per als cent», livaig dir, fent broma... «No sé...», va fer ell,

prudent com de costum. «Se’l veu moltbé», vaig replicar. I era la veritat.

Lamentablement no hi ha arribat, alscent, però els seus anys han estat tanfecunds, tan profitosos, tan intensos, queencara és aviat per fer-se una idea de lamagnitud del seu llegat. Enric Mirambellha estat la memòria d’un temps que fatemps que no existeix, i que ha perviscuten bona part gràcies a ell, gràcies aaquells articles que portava un cop al mesal diari, amb aquella puntualitat i aquellavançament tant d’agrair, i gràcies a con-verses com les que mantenia amb mi, iamb tantes altres persones, i que servienper recollir en reportatges, en articles, enllibres, els seus records, les seves vivèn-cies, les seves explicacions sobre uns de-talls, unes situacions i uns personatgesque sabem que van existir perquè ell enva donar fe.

U MIRAMBELL ENVA DONAR FE

Alfons PetitPERIODISTA

l’ingrés al batxillerat a l’Institut Velldel carrer de la Força. Va decidirestudiar història per raons fami-liars i econòmiques. Ell mateix hoexplicava així: «Fent lletres tenia lapossibilitat de fer algun curs lliurei, per tant, estalviava anys de des-pesa a Barcelona, que era molt car-regós i a casa hi havia hagut difi-cultats per afrontar-los». L’any va entrar a treballar a l’Institutde manera molt precària. Dos anysmés tard va ser nomenat directorinterí de la biblioteca pública. El d’agost de es va casar ambJoana Roqueta. L’any va sernomenat director del Centro Co-ordinador de Bibliotecas i el es va treure les oposicions de pro-fessor adjunt de l’Escola de Magis-teri. Durant deu anys va treballaren la tesi doctoral: Bibliografia gi-ronina des de la introducció de laimpremta fins al segle XX.

Va tenir una breu incursió en lapolítica, essent regidor de l’Ajun-tament de Girona pel terç corpo-ratiu. S’hi havia presentat amb lacondició de ser ponent de culturai formar part de la comissió execu-tiva. El dia de la presa de possessió,el de febrer de , va veure clarque no s’acomplirien les seves ex-pectatives i va decidir plegar.

L’any va ser nomenat dele-gat del Ministeri de Cultura, càrrecque va tenir fins al . El juliol de es va jubilat i poc després vaser nomenat Cronista Oficial de laciutat, un càrrec honorífic. Miram-bell era col·laborador a les pàginesd’opinió del Diari de Girona desde l’any . Cada diumenge pu-blicava un article sobre episodishistòrics de la ciutat de Girona.

Les reaccionsLes reaccions a les xarxes socialsper la mort de Mirambell es vanmultiplicar durant el dia d’ahir desde diferents àmbits però sobretotdel món de la cultura, la història ila política. L’historiador i arxiverJoan Boadas i Raset va explicar aaquest diari que Mirambell ha es-

tat «un personatge importantíssimpel que fa a una part de la culturaque sol ser molt oculta: el treballd’organització, recuperació i difu-sió dels fons documentals i biblio-gràfics». En aquest sentit, va dirque «els documents i els llibres sónla matèria de la memòria i en Mi-rambell ha ajudat en una èpocaque no era gens fàcil, ni per ell niper tots els altres, a contribuir, re-cuperar i preservar la memòria delnostre país». Finalment, va indicarque la ciutat perd «un referent enel món de la documentació i la bi-blioteconomia», el conjunt delsciutadans «perd una persona moltestimada pel seu tracte afable i perla seva accessibilitat» i pel que fa al’Ajuntament, «perd un cronistaamb un treball exemplar».

Per la seva banda, l’expresidentde la Diputació de Girona i doctoren Enginyeria Industrial per laUniversidat Politècnica de Catalu-nya, Josep Arnau, va recordar queel seus primers contactes amb Mi-rambell van tenir estira-i-arrosesperquè ell era director de la poli-tècnica i Mirambell era director de

la Casa de Cultura i lluitaven totsper defensar els seus intenressos.Posteriorment van tenir molt bonarelació. Als actes solien coincidir,ell com a president de la Diputaciói Mirambell ja com a cronista. «Erauna persona molt enterada i molttranquil», recordava Arnau. «Sem-pre tenia ganes, interès i il·lusió enfer coses i conferències d’una ciu-tat que ell coneixia com ningú», vadir. I va cloure deixant clar que serà«molt dificil trobar algú amb laseva coneixença i informació i elseu tarannà».

La presidenta de l’Associaciód’Amics de la Unesco de Girona,Dolos Reig, va lamentar la «pèrduairreparable d’un mestre, una per-sona sàvia, amb una memòria in-creïble i culta». Va definir Miram-bell com una «peça molt impor-tant dins de la vida de Girona» i varecordar que hi coincidia al con-sell de Revista de Girona. «Tots,més o menys, en un moment o al-tre, anàvem a consultar-ho perquètenia una memòria prodigiosa desaber que aquella persona va feraquella cosa aquell dia concret».Va col·laborar i participar en mol-tes activitats dels Amics de laUnesco. «Era molt discret. I la dis-creció haurà anat en contra del co-neixement que en pugui tenir laciutadania d’ell», afegia Reig.

El regidor de Cultura, Carles Ri-bas, va indicar que era «un diamolt trist per Girona, no només enl’àmbit cultural sinó també social».Va assenyalar la «vàlua extraordi-naria» a tots nivells de Mirambelli la seva capacitat de reflectir elscanvis de la ciutat en els darrersanys. «Sabia descriure i també deiaallò que trobava a faltar i allò quees podia millorar». Va exposartambé que com a membre del clubRotary Girona i del jurat del premiManuel Bonmatí, era «una perso-na implicada en projectes socials»i que la seva mort era «una pèrduad’un referent com ja va passar ambNarcís-Jordi Aragó».

El funeral per Enric Mirambellse celebra avui, a la parròquia delMercadal (. hores).

El món cultural,social i políticdestaca la sevamemòria infinita,la seva capacitat de narrar amb precisió, el tarannà afable i la seva discreció

bans de res, el meuprimer pensamentés cap a tota la famí-lia de l’Enric Mi-

rambell. Ells, més que ningú,vull que rebin el meu personalcondol i, a través de les mevesparaules, l’afecte i l’escalf de totel consistori al qual represento.Però, amb la desaparició d’En-ric Mirambell, és la ciutat sen-cera qui hi perd. Els seus anys de prodigiosa memòria id’afable saviesa l’han convertiten el referent necessari per talde conservar intacte i precisa lahistòria de Girona. Sense laseva capacitat de síntesi orde-nada serà més difícil mantenirun relat del que ha estat, és i volser la nostra ciutat. És cert querecordarem la seva incansablecapacitat de treball, reflectidaen la nombrosa literatura queha deixat escrita i en les respon-sabilitats de pes que ha exercitamb mestratge. I que recorda-rem sempre la manera sàvia icientífica amb la qual ha estatvetllant dels nostres recordsdurant els més de trenta anysque ha exercit de cronista ofi-cial de la vila. Però seran les se-ves formes amables i conside-rades, el seu caminar cadentperò decidit, amb el qual sovintl’havia vist creuar el Barri Velld’un extrem a l’altre el que méstrobarem a faltar. Ens mancaràla seva disposició constant a ex-plicar, amb il·lusió generosa,qualsevol fet de la guerra delfrancès, de la història dels im-

pressors gironins o del que vapassar tot just abans d’ahir. Maiva tenir un no com a respostaquan des de qualsevol entitat oinstitució calia utilitzar el seuextensíssim coneixement histò-ric. I malgrat que vivim en unaciutat on les pedres semblen te-nir tot el protagonisme, són lespersones com l’Enric Miram-bell les que configuren l’ànimade la Girona que avui conei-xem. Són persones com ell elsqui deixen un llegat impertor-bable que transcendeix les nos-tres vides i que ens recorda,més enllà dels reconeixementspúblics de les accions, que és lamanera com vivim, la dedicacióals altres i l’amor per la ciutat, elque ens atorga, com és el cas del’Enric Mirambell, un paperclau a la història del país.Descansa en pau, benvolgutmestre.

A

GIRONA HI PERDMEMÒRIA I SAVIESA

Marta MadrenasALCALDESSA DE GIRONA

«Són les persones coml’Enric Mirambell les queconfiguren l’ànima de la

Girona que avuiconeixem»

«Recordarem la sevaincansable capacitat detreball, reflectida en la

nombrosa literatura queha deixat escrita»

VE DE LA PÀGINA 5

Girona, Salt i Sarrià

Diari de GironaDISSABTE, 7 DE MARÇ DE 20206

jamargant - 09/03/2020 09:27 - 79.147.191.163

26 | Comarques Gironines | GIRONÈS / SELVA EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 DE MARÇ DEL 2020

Obituari

Historiador i arxiver, erauna de les persones queconeixien Girona ambmés detall i profunditat.Aquesta gran vocació, aixícom la seva àmplia trajec-tòria professional, feienmerescut el reconeixe-ment d’Enric Mirambell iBelloc com tota una insti-tució dins del món cultu-ral de la ciutat, on va morirahir als 97 anys. Entre elseu mestratge, destacaque era el cronista oficialde Girona des del 13 d’oc-tubre del 1987. Feia, pertant, més de tres dècadesque exercia aquest càrrechonorífic, que explicavaque sempre intentava dura terme amb el màximd’entusiasme i dedicació,plasmant de manera rigo-rosa la història local i el diaa dia dels ciutadans, de lesinstitucions i dels esdeve-niments assenyalats. Elseu nomenament com acronista per part de l’Ajun-tament es remunta a l’èpo-ca de l’alcalde Joaquim Na-dal, que va lamentar ahirla pèrdua i va ressaltar elllegat de Mirambell, que“deixa una obra amb em-premta a la ciutat”: “La Ca-sa de Cultura, l’Arxiu His-tòric i els inicis dels estu-dis universitaris són unamostra de l’aportació.”

Va néixer el 12 de julioldel 1922 a la capital gironi-

na, que tant estimava i onsempre va viure. Miram-bell comentava, de fet, ques’hi sentia molt lligat i queno podria imaginar la sevavida lluny d’aquí, tal comell mateix posava de mani-fest en una entrevista aaquest diari fa 3 anys. Pelque fa a la seva formació,va estudiar al col·legi Ma-ristes i va cursar després elbatxillerat a l’institut quehi havia al carrer de la For-ça. Va emprendre poste-riorment els estudis de fi-losofia i lletres (la secciód’història) a la Universitatde Barcelona, on es va lli-cenciar el 1945 i es va doc-torar el 1953 amb la tesiBibliografia gironina desde la introducció de la im-premta fins al segle XX.

També va estar estreta-ment vinculat a diversosdels equipaments cultu-rals i educatius més em-blemàtics. Entre d’altres,el 1954 Mirambell va gua-nyar unes oposicions i vaentrar al cos facultatiud’arxivers, bibliotecaris iarqueòlegs, i va assumir

l’organització i la direccióde la Biblioteca Pública deGirona, del 1949 al 1987.Va ser director del CentreCoordinador de Bibliote-ques de la Província (entreel 1955 i el 1980), de l’Ar-xiu Històric Provincial(1952-1985) i de la Casade Cultura (1966-1982).

Un currículum real-ment extens, en què caltambé una menció espe-cial al fet que va ser profes-sor de l’institut Jaume Vi-cens Vives de Girona i del’antiga facultat de mes-tres La Normal. Va tenir, amés, un paper importanten la fundació del Col·legiUniversitari de Girona,del qual va ser cap d’estu-dis entre el 1969 i el 1974(un col·legi que va ser l’em-brió de l’actual UdG). D’al-tra banda, el 1978 va sernomenat delegat provin-cial del Ministeri de Cultu-ra i president de la comis-sió de Patrimoni Artístic.I, tal com es recull en unaacurada biografia de Mi-rambell que va elaborar elperiodista, advocat i es-

criptor Narcís-Jordi Ara-gó, va ser membre de laComissió Provincial deMonuments de Girona, dela Comissió Gironina d’ArtSacre, del Consell Socialde la Universitat Politèc-nica de Catalunya i delConsell Municipal d’Edu-cació de Girona. Paral·lela-ment, el 1967 se li va ator-gar la Comanda de l’Orded’Alfons X el Savi, i eraacadèmic corresponentde la Real Academia de laHistoria de Madrid i de laReial Acadèmia Catalanade Belles Arts de Sant Jor-di, de Barcelona.

Ciutadà il·lustreLa dilatada tasca i contri-bució d’Enric Mirambellvan fer que rebés diversesdistincions. El govern de laGeneralitat de Catalunyali va donar el 2001 la me-dalla President Macià almèrit al treball i, just l’anysegüent, l’Ajuntament deGirona li va concedir ladistinció Ciutadania, coma veí i personatge il·lustre.També a escala local, va

ser un dels guardonatsdels premis Valvi 2015.En l’esdeveniment, cele-brat el 4 de juny d’aquellany, va rebre el premi Joan

Saqués i Roca per la sevatrajectòria reconeguda enel camp de la preservació,conservació, difusió i res-tauració del patrimoni

Gisela PladeveyaGIRONA

a Doctor en història, va ser director de la Biblioteca Pública de Girona, del’Arxiu Històric Provincial i de la Casa de Cultura a Va exercir la docència i vafomentar la creació del Col·legi Universitari, que va ser l’embrió de l’actual UdGa Deixa una prolífica obra que inclou llibres i articles científics i periodístics

Mor Enric Mirambell,cronista oficial de laciutat de Girona

“Deixa una obra ambempremta a la ciutat.La Casa de Cultura il’Arxiu Històric són unamostra de l’aportació”Joaquim NadalHISTORIADOR I EXALCALDE DE GIRONA

“Persona sàvia iafable, va tenir unaintervenció decisivaen l’inici dels estudisuniversitaris a Girona”Mariàngela VilallongaCONSELLERA DE CULTURA DE LAGENERALITAT DE CATALUNYA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Recordaré tant elsenyor Mirambell de lesbiblioteques i la històrialocal com el que gaudiadels seus fills i nets”Carme RenedoDIRECTORA DELS SERVEISTERRITORIALS DE CULTURA

1949Va assumir la direcció de laBiblioteca Pública de Giro-na, ciutat on Mirambell vanéixer el juliol del 1922.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

“Va dedicar tota laseva vida a recopilar idifondre el coneixementde la ciutat. Ens deixaun buit immens”Marta MadrenasALCALDESSA DE GIRONA

1987El ple municipal de l’Ajun-tament va decidir per una-nimitat el seu nomenamentcom a cronista de la ciutat.

“Quan mor un cronistad’una ciutat, mor unapart d’aquesta ciutat.Convertim-nos en elsseus deixebles”Martí PeraferrerACTOR I DIRECTOR DEL FITAG

Representants del món social,cultural, polític i econòmic gi-roní van traslladar ahir el seucondol per la pèrdua d’EnricMirambell, de qui tothom vaposar en relleu l’estima i el tre-ball valuós cap a la ciutat deGirona. Entre els nombrososmissatges, hi havia el de laCambra de Comerç, que vadestacar que amb la sevamort “se’n va una part de la

“En un període dedificultat com elfranquisme, va sercapaç de salvar-nos elsdocuments i llibres”Joan BoadasARXIVER MUNICIPAL DE GIRONA

2001El govern de la Generalitatde Catalunya li va atorgar lamedalla President Macià almèrit al treball.

memòria” de la capital gironi-na. També es van expressarunes sentides paraules des dela Xarxa de Biblioteques de Gi-rona, que va descriure Miram-bell com “una gran persona,senzilla, propera i molt esti-mada per tothom”. La cerimò-nia de comiat se celebraràavui, a dos quarts de quatre dela tarda, a la parròquia de San-ta Susanna del Mercadal.

Mirambell, en unafotografia feta a casaseva, l’abril del2017 ■ JOAN SABATER

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Plasmar la memòria

GIRONÈS / SELVA | Comarques Gironines | 27EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 DE MARÇ DEL 2020

cultural i artístic a les co-marques gironines.

Devoció i objectivitatAmb una memòria prodi-giosa, Mirambell consa-grava les seves jornadesplenament al treball. Re-bia contínuament encàr-recs de conferències, pu-blicacions... Aquesta dedi-cació es va traduir en unaobra prolífica, ja que és au-tor de múltiples llibres,articles científics (com aratreballs d’investigació imiscel·lànies) i articles pe-riodístics de divulgacióhistòrica. Subratllava quehavia tingut la sort que al-guns dels seus treballs vanser recollits en llibres que

ha editat l’Ajuntament,com ara Retalls de la vidagironina i Els impressorsgironins del Renaixementa la Renaixença.

Una altra engrescado-ra etapa se li va obrir el1987. El consistori, mit-jançant un acord del plepres per unanimitat, vadecidir atorgar-li el títolde cronista oficial de laciutat. Aquest càrrec vacoincidir amb el mateixany de la seva jubilació. Atítol personal, relatavaque va ser una sorpresaagradable, que es va aga-far amb ganes. Ho va assu-mir com un reconeixe-ment a la seva dedicació ala història de Girona i com

una petició per tal que se-guís amb aquesta vocació.Va ser nomenat la segonasetmana d’octubre, tot ique l’acte oficial es va ferel 29, dia de Sant Narcís.

Mirambell, que al llargde la seva vida va passarhores i hores als arxius i bi-blioteques consultant do-cuments, indicava que elcronista fa “una mica deperiodista i una micad’historiador”, tot i que enel seu cas deia que era“més historiador que pe-riodista”. Assenyalava quetenia absoluta llibertat enla tria de temes i que des-envolupava la figura decronista amb “la màximadignitat i objectivitat”. ■

“Llegia atentament elsseus articles referents ala Girona del segle XX:aprenentatgeconstant i nostàlgia”Lluc SalellasREGIDOR DE L’AJUNTAMENT DEGIRONA

“Els seus treballscurosos i rigorosos sónimprescindibles per alconeixement i difusió dela història de la ciutat”Sílvia Planas MarcéDIRECTORA DEL MUSEU D’HISTÒRIA DEGIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Vaig tenir la sort detenir-lo de professord’història. Era discret,intel·ligent i atent. Hafet història a Girona”Guillem TerribasLLIBRETER I ACTIVISTA CULTURAL

L’Associació Correbous Vi-dreres va donar ahir, al teatrecasino La Unió, detalls de l’or-ganització de l’espectacle. Elspartidaris de l’activitat, nas-cuda el 1986 i la més seguidade la festa major local, vandemanar alhora el vot en laconsulta veïnal del diumenge15. Diuen que no hi ha mal-tractament i que extremen laseguretat. ■ J.F. / FOTO: J.S.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els partidarisdel correbous’expliquen

VIDRERES

El geòleg i doctor en biolo-gia per la Universitat deNavarra Josep Maria Ma-llarach va alertar ahir aBlanes que el retrocés de lamajoria de platges sorren-ques a Catalunya és conse-qüència de l’acció humanadels últims 70 anys i que ésurgent canviar de valors.

En unes jornades alCentre d’Estudis Avan-çats de Blanes (CEAB),Mallarach proposa que lageoètica guiï la gestió defutur de les platges i el del-ta. A causa del temporalGlòria, el delta del riu Tor-dera ha crescut uns 700metres.

El CEAB-CSIC, el Cam-pus Patrimoni Cultural iNatural de la Universitatde Girona (UdG) i la plata-forma SOS Costa Brava

van cloure ahir la segonade les jornades amb quèhan analitzat la situacióposterior al Glòria. PerMallarach, consultor am-biental, “el procés de re-gressió i de retrocés de lesplatges és un efecte d’ac-cions humanes”. “No és unfenomen natural i es basaen uns valors que no s’hanfet mai explícits; és evi-dent que han de canviarels valors”, va dir ahir. Vaexplicar que és el primercop que es fa una aproxi-

mació a la gestió des de laperspectiva de la geoètica.

Trams vulnerablesMallarach considera quela futura gestió ha d’“anarmés enllà dels pal·liatius”.“La resposta ha d’incidirmés en les causes, no elsefectes.” Si no es canvienles coses –havia explicaten una sala del CEAB–,“d’aquí a trenta anys elstrams de costa vulnera-bles de la Costa Brava pas-saran de 43 a 74”.

Abans de la intervencióde Mallarach i de tallersd’una vintena de personesprovinents d’administra-cions, sector privat i ecolo-gistes, va parlar, per video-conferència, el tortosíFrancesc Bellaubi, geòleg,enginyer tècnic de mines,doctor en ciències natu-rals i investigador d’unauniversitat russa. ■

a El doctor en biologia Josep M. Mallarach alerta a Blanesde la destrucció de platges a “S’ha d’incidir en les causes”

Demanen un canvide valors en la gestiódel litoral del país

Jordi FerrerBLANES — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“El mateix model quees beneficia de lesplatges és el que lesdestrueix. Han decanviar els valors”Josep Maria MallarachGEÒLEG, DOCTOR EN BIOLOGIAI COORDINADOR DE SILENE

Un dels tallers per treballar una futura gestió del litoral, ahir al CEAB de Blanes. El doctoren biologia Josep Maria Mallarach, dret, pren part en una de les sessions ■ QUIM PUIG

Em disculparan si avui glossola personalitat del senyorMirambell, qui va morir di-vendres als anys, amb unaanècdota personal que com-partírem. El curs /

jo tenia anys i feia COU a l’institut Vi-cens Vives de Girona. Al mateix temps jahavia engegat la meva activitat periodís-tica amb algunes col·laboracions locals icorresponsalies. Em pertocava fer un tre-ball de literatura i vaig triar l’articulismede Francisco Umbral. El fet concret ésque vaig demanar el préstec d’un llibreque recollia els seus articles a la Bibliotecade Girona, de la qual jo era usuari. Malgratels avisos corresponents, de forma pocresponsable, vaig deixar pendent el retorndel llibre. Fins que un dia vaig rebre unacarta del senyor Mirambell, director de laBiblioteca i de la Casa de Cultura, que ad-vertia de la irregularitat de la situació,obria un expedient i comunicava qued’entrada cancel·laven la meva condiciód’usuari de la Biblioteca a tots els efectes.

Avergonyit, vaig demanar ser rebut pelsenyor Mirambell. Dies després, al seudespatx, li manifestava el meu penedi-ment. Ell no deia gairebé res, va mirar lafitxa i en llegir els meus cognoms en veualta (Bosch i Molinet) em va preguntar sijo era familiar del doctor Damià EstelaMolinet. En efecte, aquesta rellevant per-sonalitat de l’església gironina, rector delseminari i candidat etern a bisbe, era elcosí germà de la meva mare. Durant lamitja hora següent va començar a comen-tar la història de la meva família materna,des de l’amistat juvenil amb els meus on-cles Maria Dolors i Josep Lluís, els dra-mes viscuts pel meu oncle figuerenc Jo-sep Maria a la Guerra Civil amb els terçosde Montserrat o el fet que el meu oncleIg-nasi de Ribot, llavors alcalde de Girona,

casat amb la meva padrina Carmina Mo-linet, tenia (i té) el despatx al mateix edi-fici del carrer Ferran Agulló on ell vivia.

Però això no era el més destacat sinóque ho complementà amb adreces, de-talls i datant l’any de cada circumstànciafamiliar (meva). Llavors em va preguntar:«Vostè quin Bosch és?». Un cop identificatva començar una operació similar amb la

família paterna. Les meves ties, el restau-rant La Pansa dels meus avis al carrer deSanta Eugènia detallant fins i tot qui te-nien de veïns, concretament la família So-brequés; la història dels italians vinguts aGirona, com el meu oncle Fèlix Magaldi,etc. Al cap d’una estona es va aixecar peracompanyar-me a la sortida tot dient «javeu, a Girona ens coneixem tots». Seguia

sense comentar res del meu assumpte. Endonar-me la mà i a cau d’orella va afegir:«Faci una carta de disculpa i li retornaremel carnet de la biblioteca».

Des d’aquell dia vaig començar a trac-tar el senyor Mirambell. Del meu petitconflicte amb la biblioteca mai me’n vafer cap comentari i ningú en va saber res.Aquest és el primer aspecte que voldriaressaltar: la seva elegància en el tracte per-sonal. En segon lloc, la memòria extraor-dinària, farcida de detalls, dates i fins i tothores dels fets rellevants amb els qualsdesbordava l’interlocutor. Tercer, la curio-sitat respecte al que passava a la ciutat, ac-titud pròpia d’un periodista amb la qualva exercir la tasca de cronista. En quartlloc i com a complement necessari, el ri-gor que, com a historiador, devia donarals seus textos.

Enric Mirambell fou designat cronistaoficial de la ciutat l’any , poc desprésde la seva jubilació com a director de labiblioteca i que comencés les seves col·la-boracions setmanals ininterrompudes alDiari de Girona. Va ser un gran encert delllavors alcalde de Girona, Joaquim Nadal.No només perquè era un reconeixementa la seva trajectòria, sinó pel que desprésha vingut. El senyor Mirambell ha exercitde cronista oficial de Girona gairebé anys i ho feia des que es llevava fins queanava a dormir. Amb ofici. Sortia al carrercom si la seva condició de cronista aug-mentés automàticament els seus dotsd’observació del que passava a la ciutat.Molts dels seus articles començaven així,una petita circumstància o anècdota delmoment contemplada que li permetiendesplegar els seus coneixements de formaexhaustiva.

D’altra banda, es va posar plenament adisposició de la ciutat col·laborant en elque se li demanava i va atendre qualsevolconsulta. El de cronista de la ciutat és uncàrrec honorífic, però el va exercir plena-ment, amb orgull i exigència cap a ell ma-teix. Crec que el millor que podem dir avuials familiars i amics del senyor Mirambellés que tot això els gironins li ho vàremagrair en vida. I que ell ho sabia.

ELBOULEVARD Jordi Bosch

Ofici de cronista

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

2 5 0 2 8

www.diaridegirona.catDdG

DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32.1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

RECICLEU-ME

8 de març de 2020

Enric Mirambell Belloc. MARC MARTÍ

El senyor Mirambell va exercir aquesta condició ambcuriositat periodística i el rigor de l’historiador

jamargant - 09/03/2020 09:24 - 79.147.191.163

DdG GIRONA

■ Jordi Canal parla clar, deu serque està acostumat a fer-ho pelsalumnes de l'École des HautesÉtudes en Sciences Sociales (Pa-ris), on és professor. L’historiadorva parlar ahir del procés en unacte a la Casa de Cultura de Giro-na, organitzat per Societat CivilCatalana, i va assegurar que «elproblema és el nacionalisme».«Potser hem passat massa tempsblanquejant-lo i pensant que el

nostre, el d’aquí, no era perillós.Ara ens estem adonant que el na-cionalisme català era tan perillóscom tots els de la resta del món,on ha sigut responsable de lesgrans tragèdies del segle XX», vaindicar. «Ens han volgut fer creureque si no ets d’un nacionalismeets de l’altre, que o ets nacionalistacatalà o ets nacionalista espanyol.Ja és hora de reivindicar el no na-cionalisme», va demanar.

La xerrada de Canal, titulada

«El procés independentista i lafractura catalana», va ser presen-tada pel periodista d’aquest diari,Albert Soler, i per la presidenta del’esmentada entitat, Elda Mata.

Albert Soler, en la seva línia, vaaventurar que «més que de frac-tura potser haurem de parlar defactura, a la vista dels xanxullosque es van descobrint del fugat Vi-

vales».La gran afluència de públic va

fer que s’hagués de canviar sobrela marxa el lloc on es celebrava,passant-lo a l’aula Magna.

Comarques

Diari de Girona DISSABTE, 7 DE MARÇ DE 2020 15

l'acta de l'Ajuntamentde Vilablareix, sessióde de setembre de, diu que es po-

sen a venda una sèrie deparcel·les del municipi, fruit del'aprofitament obtingut en el de-senvolupament del sector Pere-lló Can Pere Màrtir. Vots a favor ERC I JXC

Vots en contra UxVAbstencions PSC.Son les següents parcel·les. Urbana Residencial. .

D. de . m.C/ Francesc Macià, -Preu .. E. Urbana Residencial ..D.

de . m .C/ Francesc Macià, -Preu .. E. Industrial, Parcel·la

.B., de ., m .C/ Güell, -Preu ., E. Industrial, Parcel·la

.B., de ., m.C/ Güell, -Preu ., E. Industrial,Parcel·la

.B., de ., m2.C/ Pont d'en Canals, -Preu ., EMolt bé, l'Ajuntament de Vila-

blareix dilapida el seu patrimonidel sol que tant ha costat de te-nir. Si sumem les quantitats as-senyalades, dona per fer la cons-trucció de la nau polivalent i bi-blioteca, que per cert es va apro-

var en el mateix ple. L'any , quan es varen

guanyar les eleccions el municipinomés tenia una sola parcel·la,s'havia fet una política de cedir el d'aprofitament per pagar lesquotes d'urbanització dels dife-rents sectors del municipi. Va ha-ver d'arribar la important Modi-ficació de les normes urbanísti-ques per poder desenvolupar elsector Perelló y Can Pere Màrtir,( Ha) i per poder tenir un patri-moni del sol important, tan ne-cessari quan vols fer actuacionsurbanístiques en el sector conso-lidats del municipi. I això ho sapl'actual equip de govern.

Doncs bé, ara l'actual equip deGovern, secundat pel regidor deJxC («Es projecta una sala moltgran i pensada també perquè pu-gui venir gent de fora. Hi estic to-talment d'acord», va manifestarel regidor, gent de fora? A quèfer? Una sala gran, per fer-hique?, l'hi és igual, no en te niidea) han decidit vendre aquestpatrimoni per poder construirun Local Polivalent i biblioteca almunicipi, per import de.., (més o menys elque pensen treure de la vendadel patrimoni).

Amb el vot en contra d'UxV,«primer cal solucionar el temade l'escola i després parlem de lasala polivalent, cal prioritzar l'es-cola. La nostra proposta és que sical, demanem un préstec per fer

la Inversió», una proposta cohe-rent al meu entendre, però tam-poc a qualsevol cost, no de lamanera que es vol, fer, assumintel del seu cost, tenim el ma-teix dret que la resta de pobla-cions del país que ens construei-xin una escola.

I l'abstenció del PSC, que voldir abstenció?, hi estàs d'acord ono, aquí les mitges tintes no ser-veixen, el seu portaveu no endona les raons, parla d'altres co-ses.

El municipi actualment té undeute de euros d'endeutament.

El municipi segons la web del'Ajuntament té . habitants el, ara actualment ja som..

Té un centre cívic inaugurat el de juliol de a on es po-den enquibir les activitats que esduen a terme al poble. També te-nim el Pavelló Municipal a on espoden ubicar una gran quantitatd'activitats.

Té una Societat mercantil VI-LABLAREIX FUTUR, SL, amb unpatrimoni de més d' milió d'eu-ros, i té en propietat uns baixosdel passeig Lluís companys i unsquants pàrquings, i està en dis-posició de desenvolupar obresque mantinguin el patrimoni delsol i treure'n un rendiment, tantpel que fa a habitatges socialscom també desenvolupar els te-rrenys industrials, construint illogant, és una idea no?

No tenim una escola de pri-mària com ens mereixem comqualsevol poble del País, arasembla que l'Ajuntament signaràun conveni amb Educació de laGeneralitat per suportar el ,que vol dir això?, nosaltres som

diferents dels demés, i hauremde col·laborar en la construcciód'una escola? Tot plegat per què?Això és discriminació envers al-tres municipis. Aquesta és lagran gestió que va venir a fer elConseller de la matèria? Quinavergonya, i el nostre equip de go-vern s'ho menja sense mostrar eldesacord, per què? Algun motiu,que se'ns escapa, hi ha darreretot plegat.

A més hi ha tot el tema com-petencial i en garantir el finança-ment, tota la feina de licitació,responsabilitat i control de l'obral'hi tocarà fer-ho a l'Ajuntament.

L'Ajuntament va fer cessió delsterrenys on ubicar la nova escolal'any , han passat anys ino hi ha hagut oportunitat deconstruir una nova escola? Quem'ho expliquin. Tot plegat ungran disbarat.

El municipi està obligat a tenirbiblioteca quan siguem . ha-bitants o més, i per aquesta cons-trucció hi ha subvencions, arapel període /, i va aca-bar la convocatòria el passat defebrer, què farem construïrenuna biblioteca, per posar-se unamedalla? Sembla que el pas dedemanar subvenció per aquestequipament es va fer el mes deGener, perquè ja vàrem arribarals . habitants.

Jo faig una reflexió, si diuenque tindrem una escola nova,què en farem de l'edifici actualde l'escola, seria una oportunitatper col·locar-hi la biblioteca no,amb un cost menor que cons-truir de nou un edifici? Tal vega-da endeutant-se una mica, mésla subvenció es podria construiraquest equipament? És un bé dellarga durada, és coherent en-deutar-se i no dilapidar el patri-moni.

I el local polivalent? Digueu-me de què servirà? Quines sónles activitats que avui no es pu-guin dur a terme entre CanGruart, el Casal de la gent gran i

el Pavelló Municipal?Aquesta és una part de l'histò-

ria, perquè abans ja s'han venutaltres parcel·les (actualment nosé què l'hi queda en propietat al'Ajuntament) algú s'ha pregun-tat perquè han servit aquests di-ners? A aquest pas ens quedarensense patrimoni municipal, i lla-vors què? Tornarem a planejarnous sectors de creixement, per-què s'haurà acabat el sol per fercalaix?

Senyors del Govern, això no ésuna empresa, és una Institució,que és de tots, i el seu objectiu ésdonar servei als veïns i veïnes icobrir les seves necessitats (i l'es-cola n'és una d'urgent), aquesttema clama a Déu, però noabans hem de fer una sala poli-valent, quin gran error.

Altres preguntes que s'ha defer la gent, a on han anat els di-ners de les vendes fetes amb an-terioritat?

I quan haguem fet el local po-livalent i ens hàgim gastataquests diners, com pagarem el del cost de l'escola?, llavorsens endeutarem?

Són preguntes que la poblaciónecessita fer-se, com l'Ajunta-ment està dilapidant el patrimo-ni municipal del sol, per ferobres avui innecessàries, il'equip de govern hauria de refle-xionar i tenir unes mires unamica més llargues i actuar enconseqüència, pensant bé elsterminis idonis per executaraquestes obres i la manera de fi-nançar-les .

És l'opinió d'un veí amoïnatper com s'està dilapidant un pa-trimoni del sòl que va costarmolt de tenir, tot perquè en elsprogrames electorals últims( i ( s'ha enganyat la po-blació prometent una escolanova i ara a correcuita cal vendretot el patrimoni existent per po-der construir una escola, que ésun dret que tenim tots els muni-cipis, per igual, del país.

A

ALIENACIÓ DEL PATRIMONIMUNICIPAL DEL SÒL

Enric Vilert i ButchosaEXALCALDE DE VILABLAREIX

D’esquerra a dreta, Elda Mata, Jordi Canal i Albert Soler, ahir durant la conferència. ANIOL RESCLOSA

Jordi Canal adverteix:«El nacionalisme ésun esport de combat»L’historiador parla del procés independentistaen un acte organitzat per Societat Civil Catalana

jamargant - 09/03/2020 09:27 - 79.147.191.163

N. S. A GIRONA

■L’Ajuntament de Girona va gas-tar més de . en contractesde consultoria per realitzar el PlaEspecial de la Devesa que, a horesd’ara, continua dins un calaix. Toti que el de juliol del , al plede l’Ajuntament es va aprovaramb majoria simple reprendre i fi-xar el calendari de la redacció delPla Especial de la Devesa ambl'objectiu que estigués finalitzatabans de , el mes de setembredel mateix any, l’alcaldessa MartaMadrenas va insistir en el fet queno continuaria amb aquest Pla Es-pecial. El termini s’ha esgotat, i pertant, l’aprovació inicial ja no té capvalidesa, el mateix passa amb laredacció de les consultories quehan quedat obsoletes i en el cas dereprendre aquest pla s’haurien defer de nou.

El mandat - va co-mençar amb la proposta d’apro-vació del Pla Especial de la Devesaque hauria de superar el Plad’usos aprovat pel govern d’AnnaPagans i pretenia recuperar el pro-jecte de l’any . L’ de febrer del, el regidor de JxCat, Carles Ri-bas, va anunciar que el Pla Espe-cial de la Devesa comptaria ambun procés participatiu. Aquestprocés va acabar el maig de amb una Audiència Pública ambmolt poca gent i, això sí, amb forçatensió a causa que el govern va vo-ler mantenir les activitats intensi-ves com el mercat setmanal, lesatraccions de fires, el circ o con-certs i els veïns s’hi oposaven.

A la tardor del , Madrenases va comprometre a no fer unamoratòria del Pla especial. El

de novembre del , es va obrirun període per presentar al·lega-cions després que el ple de l’Ajun-tament aprovés inicialment el PlaEspecial de la Devesa amb el su-port de tots els grups a excepciód’ERC i la CUP que s’hi havienabstingut.

Només quatre mesos més tard,el de març del , Marta Ma-drenas va anunciar que «tot i quetenim les garanties d’aprovar amb

àmplia majoria política el Pla es-pecial de la Devesa, veiem que noestem en la posició d’un inequí-voc consens social pel que fa al fu-tur del parc. Per això, hem deciditrebaixar la tensió i prendre’ns eltemps que faci falta per trobar leseines per aconseguir aquest con-sens necessari», i afegia: «Quan si-gui el moment, ho reiniciarem».

Finalment el govern de Junts-xCat no va portar al ple l’aprovaciódefinitiva, fet que va suposarl’anul·lació de l’aprovació inicialdel Pla i tampoc va resoldre lesal·legacions presentades per al-tres grups i entitats.

Diari de Girona ha demanat a

l’Ajuntament la seva versió sobreel futur del pla especial de la De-vesa però no ha rebut resposta.

La contractacióEls . gastats es distribuei-xen de la següent manera: con-tractació dels serveis de suport al’oficina del pla general per dur aterme la redacció de l’avanç delpla amb un import de . . Lacontractació de serveis per l’assis-tència en l’avaluació i els aspectesambientals en la redacció del plaespecial urbanístic amb un im-port de ., , els serveis per re-alitzar una maqueta virtual ambD van tenir un cost de . ,

d’altra banda, els serveis per l’es-tudi d’avaluació de la mobilitat ge-nerada va costar . .

La contractació pels serveis perla realització de quatre imatgesper ordinador des de diferentsperspectives va tenir un cost de. . Els serveis pels treballsd’anàlisi i diagnòstic de la sosteni-bilitat econòmica i financera vantenir un cost de . . El plane-jament per a la redacció del pla,amb un import de . .

La contractació dels serveis perfer una enquesta d’opinió ciuta-dana, . . Els serveis pel dis-seny i dinamització dels tallers departicipació pel procés participa-tiu per a la redacció del pla, .. La distribució de cartells va tenirun cost de , i finalment ellloguer de l’espai per a la celebració de l’audiència pública, .

L’Ajuntament de Girona perd més de93.000 € amb el pla Especial de la Devesa

El parc de la Devesa, en unaimatge d’arxiu. MARC MARTÍ

Desenes de persones van omplir ahir a la tarda l’església del Mercadal de Girona per assistir a una ceri-mònia religiosa en memòria d’Enric Mirambell Belloc, Cronista Oficial de la ciutat, que va morir divendresals anys. En el recordatori que va ser repartit als assistents s’hi podia llegir: «No estigueu tristos, he viscutmolts anys, he tingut ocasió de fer moltes coses, he tingut temps de penedir-me del que no havia fet bé, heestimat molt i m’he sentit molt estimat. Me’n vaig confiant en Aquell en qui sempre he cregut. Enric».

Comiat a Enric Mirambell, el cronista de Girona

MARC MARTÍ

N. S. A GIRONA

■ Aquesta setmana s’han iniciatles obres de millora de les rampesdel pas de vianants elevat al carrerde Can Sunyer. Aquesta tasca co-rrespon a la proposta escollidapels veïns i veïnes del barri deFontajau en la consulta dels pres-supostos participats del .

A més d’arreglar les rampes delpas de vianants, es canviaran elsllambordins per asfalt, es millora-ran els embornals de recollidad’aigua, es construirà un nou ac-cés a la zona verda de la riera Bu-llidors i s’instal·laran bancs al pas-seig de vianants. Les obres tindranun import de . i una dura-da de set mesos.

Comencen lesobres de les rampesdel pas de vianantsa Can Sunyer

DdG GIRONA

■ El PSC de Girona proposarà alple que l’Agenda articuli lespolítiques de l’Ajuntament peruna ciutat compromesa amb lajustícia social, la salut i el mediambient. El PSC també proposaavaluar els resultats de les inver-sions municipals en aquest àmbit,amb un sistema d’indicadors perals Objectius de Desenvolupa-ment Sostenible. També suggerei-xen, entre d’altres, un Comissio-nat de l’Agenda , indicar lespartides pressupostàries que s’hidestinen, un web amb els indica-dors ODS, o donar compliment amocions aprovades per millorarels índexs indicats a l’Agenda.

El PSC proposa quel’aplicació del’Agenda 2030 siguiprioritària a Girona

Girona, Salt i Sarrià

Diari de GironaDIUMENGE, 8 MARÇ DE 20208

El mes de juliol de 2019 es va aprovar per majoria simple reprendre i fixar el calendari de la redacció del Pla El governmunicipal no va portar al ple l’aprovació definitiva ni va resoldre les al·legacions presentades per altres grups polítics i entitats

Actualmentaquest PlaEspecial haquedat obsolet i per tornar-lo a activar s’hauriade començar des de zero

jamargant - 09/03/2020 09:24 - 79.147.191.163

Cultura i Societat

Diari de Girona DILLUNS, 9 DE MARÇ DE 2020 39

EFE/DdG GIRONA

■L’escriptor i assagista català LuisRacionero (-), unintel·lectual eclèctic i difícil d’enca-sellar que sempre va escapar de totel que pogués limitar la seva lliber-tat i que va estar molt relacionatamb les comarques gironines, vamorir ahir a Barcelona als anys.Novel·les, assajos, articles i memò-ries conformen l’extensa obrad’aquest escriptor heterogeni,apassionat, amant de la bona vidaque va plasmar en la seva obra, comManual de la buena vida () oMemorias de un liberal psicodélico,que va ser Premi Gaziel .

Luis Racionero Grau, escriptor,economista, assagista i exdirectorde la Biblioteca Nacional, va néixerel a la Seu d’Urgell. El esva llicenciar en Ciències Econòmi-ques per la Universitat de Barcelo-na, on també va estudiar enginyeriatècnica industrial. De al va residir a Berkeley (Califòrnia,EUA) i va obtenir el grau de màsteren Planificació Urbana. A partir dellavors va exercir de consultor enurbanisme per a entitats públiquesdel Brasil, Algèria i Espanya i va serprofessor a la Facultat de CiènciesEconòmiques de Barcelona, Autò-noma de Madrid i a l’Escola d’Ar-quitectura de Barcelona.

El Racionero va decidirabandonar la ciutat i els seus tre-balls per a refugiar-se en la literatu-ra i va fixar la seva residència al veï-nat de Cinc Claus de l’Escala.

La seva producció literària va co-mençar el amb Ensayos sobreel Apocalipsis. A la dècada dels es va convertir en un dels assagistesde més vendes a Espanya, ambobres com España en Europa() o Florencia de los Medicis(). Col·laborador de diferentsmitjans de comunicació, com La

Vanguardia, El País, ABC o MundoDeportivo (era un gran seguidordel Barça) va rebre importantsguardons literaris, com el PremiAnagrama d’assaig (, Del paroal ocio), el Premi Fernando Lara(, La sonrisa de la Gioconda),l’Espasa (, El progreso deca-dente), el Carlemany (, El últi-mo cátaro) i el Prudenci Bertranade Girona (, Cercamón).

Després de la seva etapa bohè-mia californiana, va protagonitzaruna aproximació al nacionalisme

(va ser candidat d’ERC per Gironael ), per acostar-se després a elPP. A partir d’aquí, el va ser no-menat director de Col·legi d’Espan-ya a París i el director de la Bi-blioteca Nacional.

Prova del seu eclecticisme sónaltres aspectes de la seva biografiacom haver estat un dels fundadorsde la revista Ajoblanco o el dissen-yador del claustre modern de la Seud’Urgell, amb capitells on conviuenpersotges com Dalí i Franco, entred’altres.

Mor l’eclèctic escriptor iassagista Luis RacioneroVa viure molt temps en una casa al veïnat de Cinc Claus de l’Escala i el1982 va ser el cap de llista d’ERC al Congrés per Girona, encara que méstard es declararia proper al PP Tenia 80 anys i deixa una obra extensa

Luis Racionero a la seva casa de Cinc Claus, el 1999. EDDY KELELE

Va provocar una crisi interna a ERC de Girona Encara que no és estrany que ERC visqui periòdica-ment situacions de crisi interna, a l’ampli llegat deLuis Racionero s’hi pot afegir haver estat el detonantd’un d’aquests enfrontaments caïnites en la formaciórepublicana. Quan el 1982 va ser designat cap de llis-ta per Girona del partit al Congrés dels Diputats, unsector important de la militància va expressar el ma-lestar per la decisió, en entendre que relegava mili-tants i simpatitzants de prestigi. «Algunos militantesen Figueres, Girona, Blanes y otras poblaciones hananunciado su intención de dimitir de los cargos direc-tivos del partido y se ha hablado incluso de retornarcarnets de afiliación al propio Heribert Barrera [lla-vors president del partit]», escrivia el periodista Jo-sep Maria Bernils V. a Los Sitios de Girona.Mentre va tenir casa a Cinc Claus, Racionero es vamostrar molt accessible per a la premsa gironina, i vaconcedir diverses entrevistes a Diari de Girona, per

exemple. En una d’aquestes, el novembre del 1995 ien ocasió de les eleccions al Parlament de Catalunya,Jordi Xargayó li preguntava «què ha canviat perquèvostè hagi passat de ser candidat d’ERC en les legisla-tives del 1982 a ser simpatitzant del PP?». Racioneroera molt gràfic: «Tretze anys de socialistes que m’hanportat absolutament a la desesperació d’un sistemaque estava amenaçant de convertir-se en un altrefranquisme, però aquest, a més, dissimulat».En aquestes entrevistes, Racionero es mostravaobert a parlar de qualsevol tema, i explicava en quèestava treballant, com era la seva vida a Cinc Claus,què recordava del pas per la política... La seva relacióamb les comarques gironines el va portar també aparticipar en actes diversos, com ser el pregoner deles Gales d’Anglès del 1984. Fins que l’any 2003 va po-sar a la venda la masia de Cinc Claus per 1,2 milionsd’euros i va deixar la província. ALFONS PETIT GIRONA

jamargant - 09/03/2020 09:15 - 79.147.191.163

Dissabte, 07 Març 2020 14:50 Gerard Vilà

AMPLIACIÓ: Les comarques gironines reconeixen les dones que treballen en cossos d'emergència tot i que "encara en calen moltes més" En un acte "necessari i de justícia" celebrat a l'Auditori Josep Irla s'ha recordat que "encara falta fer molta feina"

ACN Girona .- Les institucions de les comarques de Girona han volgut reconèixer la feina

de les dones que treballen en els diferents cossos d'emergència. A l'escenari han pujat Mosses d'esquadra, bomberes, dones que treballen a la Creu Roja, als agents rurals, a les

ADF, a Protecció Civil, al SEM o com a policies locals. L'acte ha servit per reivindicar el paper d'aquestes professionals i la necessitat que "continuï la lluita contra la desigualtat".

La representant a Girona de l'Institut Català de les Dones, Fina Surina, veu l'acte com "absolutament necessari i de justícia". La bombera voluntària Aline Eick reconeix que els

darrers anys "s'ha millorat" però remarca "en calen moltes més" al cos. "De més de 600 efectius només som 23 dones", ha recordat.

La vigília del Dia Internacional de les Dones ha servit perquè les institucions gironines fessin un reconeixement a les professionals que treballen als cossos d'emergència. Un

acte que des de l'Institut Català de les Dones consideren "imprescindible". La seva representant territorial a Girona, Fina Surina, considera que és "molt important" que des

de les institucions "s'aposti per reduir les desigualtats professionals". "És clau reconèixer l'expertesa de les dones", ha assenyalat, mentre recordava que només el 35% del

col·lectiu femení està en llocs de responsabilitat.

cercar...

El meu compte Surt

Entre els vuit cossos representats n'hi ha un on l'absència de dones és "especialment

signiCcatiu". Potser per això, ha estat la bombera voluntària del Parc d'Arbúcies, Aline Eick, l'encarregada de llegir el manifest en nom de totes elles. "Malgrat que s'ha fet una bona

feina i que Catalunya és capdavantera en la lluita per a la igualtat, cal recordar que encara falten moltes més dones en els cossos d'emergència", ha ressaltat.

En aquest sentit, ha recordat que a les comarques de Girona, dels més de 600 efectius

amb els què compta el cos, només hi ha 23 dones treballant-hi. "Falta millorar no només en l'increment en nombre, sinó també en la qualitat i en el tracte. Cal obrir els espais per

donar cabuda a les diferències", ha reivindicat.

L'acte s'ha celebrat amb la presència de totes les institucions – Diputació de Girona, Generalitat i Ajuntament – i hi han assistit bona part dels partits polítics.

El reconeixement s'ha celebrat aquest dissabte, la vigília del 8 de Març. En aquest sentit,

destacar que bona part de les dones que han pujat a l'escenari de l'Auditori Josep Irla a rebre el record seran les que vetllaran demà per la seguretat en les múltiples

manifestacions que s'han convocat arreu de les comarques de Girona.

A més dels diferents cossos, la vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona i presidenta de Dipsalut, Maria Puig, ha dedicat unes paraules especials a dos col·lectius

d'aquest ens supramunicipal que també "fan una feina esplèndida en aquest àmbit". Per una banda, ha destacat “la important tasca que realitzen les nou psicòlogues del Servei

d'Emergències de Dipsalut" i, per l'altra, ha agraït "la feina que fan a les professionals del Servei de la Xarxa Viària Local".

Un canvi "desesperadament lent"

Els parlaments els ha tancat l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que com la resta ha

animat a "seguir lluitant" per reduir les desigualtats entre homes i dones i ha lamentat que el canvi està essent "desesperadament lent". Madrenas ha demanat que "desapareguin

totes les violències masclistes".

Madrenas també ha carregat contra l'extrema dreta a qui acusa d'intentar "fer perdre els drets" de les dones. "En ple segle XXI ens volen transportar al XIX", ha etzibat. L'alcaldessa

ha titllat d'"indignes i vergonyosos" els missatges que transmeten aquests partits polítics en aquest sentit. "És un discurs tòxic i ple de falsedats, però les dones i els

homes hem de ser capaços de guanyar-lo", ha conclòs.

Tot seguit la directora del SEM a Girona, la doctora Anna Fontquerni, ha pronunciat la conferència La dona en el món de les emergències, on ha parlat de la seva experiència en

els serveis d'urgències i emergències i ha explicat la seva visió sobre el paper de la dona vinculada a aquesta professió.

(/)

Dilluns, 9 de març de 2020 �Comarca

SOCIETAT (/NOTICIES/CATEGORIA/SOCIETAT)

La Diputació de Girona forma educadors ambientals per sensibilitzar sobre l’acció

climàtica

Aquests conscienciaran la ciutadania sobre la mitigació i l’adaptació al

canvi climàtic

Divendres, 6 de març de 2020 14:15h

(/imatges/noticies/anna-barnadas-taller-educacio-ambiental-6-marc-2020.jpg)

REDACCIÓ (AUTOR/REDACCIO) / Gironès (noticies/comarca/girones) / Girona

La Fàbrica de Celrà acull des d'avui el XI Taller per a educadors

ambientals, «Educació i sensibilització per a l’acció climàtica». La jornada

està organitzada per la Diputació de Girona i compta amb la col·laboració

de l’Ajuntament de Celrà.

La diputada delegada de Medi Ambient de la Diputació, Anna Barnadas, i

l’alcalde de l’Ajuntament de Celrà, Dani Cornellà, han participat en l’acte

de benvinguda als més de quaranta educadors ambientals inscrits en els

tallers.

Anna Barnadas ha destacat la importància de la tasca dels educadors «per

complementar la formació reglada de les escoles i els instituts i ajudar a

aprofitar les diferents intel·ligències dels alumnes, sobretot les que es

treballen en activitats pràctiques fora de les aules». A més, ha assenyalat

que, actualment, l'educació ambiental, a part de treballar els temes clàssics

de coneixement i sensibilització respecte al medi natural, «té el repte de

treballar en el marc del canvi climàtic o l’emergència ecològica i canviar els

missatges pessimistes per missatges d'oportunitats per fer les coses millor

individualment i col·lectivament».

La jornada té com a finalitat donar a conèixer com es dinamitzen els

diferents recursos pedagògics ambientals que l’ens supramunicipal posa a

disposició dels ajuntaments del territori gironí. Les entitats que participen

en els diversos programes de medi ambient de la Diputació de Girona

podran ser les dinamitzadores d’aquestes activitats. L’objectiu final és que

aquests recursos arribin a la ciutadania a través dels municipis per tal de

sensibilitzar i educar en mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Durant els mesos de maig, juny i juliol, i amb motiu de la Setmana

Europea de l’Energia Sostenible 2020, aquests recursos recorreran de

forma gratuïta els municipis de la demarcació de Girona que s’hagin inscrit

en la iniciativa. A més, la Diputació de Girona finançarà la dinamització de

diverses activitats a cada una de les comarques gironines. Aquesta és una

iniciativa global en l’àmbit català en la qual també participen la Diputació

de Barcelona, la Diputació de Lleida, la Diputació de Tarragona, l’Àrea

Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Institut Català de l’Energia (ICAEN).

Al llarg de la resta de l’any, la corporació continuarà oferint en préstec

aquests recursos educatius als ajuntaments gironins, els quals només

s’hauran de fer càrrec de transportar-los i de dinamitzar-los, si és

necessari. Els destinataris finals tant poden ser adults com infants, atès

que aquestes activitats també es podran dur a terme en escoles i centres

educatius.

Quatre recursos pedagògics principals

La formació ha girat a l’entorn de quatre recursos pedagògics principals,

tots ells itinerants: el recurs «Hèctor, l’arbre mort», l’activitat educativa

«Més o menys?», el joc d’escapada Climatic-tac i el joc de gran format

sobre la transició energètica.

«Hèctor, l’arbre mort» i «Més o menys» són dos recursos pedagògics

propis de la Diputació de Girona. El primer està enfocat sobretot als

estudiants del cicle superior de primària i el seu objectiu principal és donar

a conèixer els boscos madurs i la importància dels arbres vells. El segon,

que està dirigit a tota la ciutadania, tracta sobre l’eficiència energètica i

l’energia solar fotovoltaica. Aquest últim està format per dues maletes: una

sobre l’eficiència energètica d’enllumenats i electrodomèstics, i l’altra, una

instal·lació solar fotovoltaica.

Climatic-tac és un recurs obtingut amb l’ECTAdapt, projecte de cooperació

transfronterera per a l’adaptació dels efectes esperats del canvi climàtic,

que va finalitzar el 31 d’octubre de 2019 i del qual la Diputació de Girona

formava part. L’activitat es basa en un joc d’escapada que pretén

conscienciar sobre aquesta problemàtica.

El joc de gran format ha estat promogut per l’Agència de Desenvolupament

del Ripollès i l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura. Es tracta d’una eina

de reflexió i aprenentatge sobre la transició energètica cap a un model

basat en les energies renovables. D’aquesta manera, els participants

obtenen coneixements sobre les necessitats energètiques de cada territori,

sobre l’eficiència energètica i sobre les mesures d’estalvi, entre d’altres.

A més, durant la sessió d’avui, s’ha presentat la proposta d’un recurs

pedagògic amb instal·lacions d’energia fotovoltaica i biomassa i s’han

donat a conèixer altres eines que els ajuntaments tenen a la seva

disposició, com per exemple els aparells de mesura següents: el comptador

instantani d’electricitat, la càmera termogràfica i el luxímetre.

Al llarg de la tarda, els assistents es dividiran en grups i es duran a terme

les sessions pràctiques de les dinamitzacions d’aquestes quatre activitats

principals.

Tres exposicions itinerants

Durant la jornada, els participants podran visitar tres exposicions

itinerants sobre el canvi climàtic, les quals ha realitzat la Diputació de

Girona.

La primera, «Adaptació al canvi climàtic», és una exposició sobre

l’adaptació al canvi climàtic a l’Espai Català Transfronterer de la Diputació

de Girona. La mostra, que estarà oberta al públic a Celrà fins al proper 31

de març, ha itinerant per nombrosos municipis de la demarcació de Girona

amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre com es poden adaptar

als canvis que es preveuen en les properes dècades a conseqüència de

l’augment de les temperatures, la disminució de la pluja i el previsible

increment del nivell del mar.

La segona, «Euronet 50/50», està formada per cinc grans lones a través de

les quals es proposen mesures de reducció del consum energètic

mitjançant el model 50/50, en què l’estalvi econòmic obtingut es divideix a

parts iguals entre el centre escolar i l’ajuntament que es fa càrrec del

pagament de les factures energètiques. L’objectiu final és donar suport a

les escoles per reduir el consum energètic aplicant bones pràctiques en l’ús

i la gestió de l’energia.

Finalment, també s’ha pogut veure l’exposició que es va dur a terme amb el

projecte ECTAdapt «El canvi climàtic al Montseny. Vulnerabilitat i

acceptació», la qual mostra com el canvi climàtic afecta aquest territori i

les accions que es poden dur a terme per preservar-ne l’entorn.

Aquestes dues últimes exposicions estan també a disposició dels municipis

perquè les puguin oferir als seus habitants. Tanmateix, en l’última mostra

esmentada tindran prioritat els ajuntaments que estiguin situats dins del

Parc Natural i Biosfera del Montseny.

Durant la jornada també s’ha fet una visita a la caldera de biomassa que hi

ha instal·lada a l’edifici de La Fàbrica de Celrà.

⎙(https://www.printfriendly.com)

✉(https://www.printfriendly.com)

(https://www.printfriendly.com)

ETIQUETES

curs (/etiqueta/curs) • Diputació de Girona (/etiqueta/diputacio+de+girona) • medi ambient (/etiqueta/medi+ambient)

(/)

Dilluns, 9 de març de 2020 �Comarca

SOCIETAT (/NOTICIES/CATEGORIA/SOCIETAT)

La Diputació de Girona, guardonada en la desena edició dels premis CNIS

Se l'ha reconegut per un projecte d’implantació d’administració

electrònica per als ajuntaments

Dijous, 5 de març de 2020 11:00h

(/imatges/noticies/jordi-xargay-guardo-premis-cnis-5-marc-2020.jpg)

El diputat Jordi Xargay amb el guardó

REDACCIÓ (AUTOR/REDACCIO) / Gironès (noticies/comarca/girones) / Madrid

La Diputació de Girona ha rebut aquest dimecres un guardó en la desena

edició dels premis CNIS (Congrés Nacional d’Innovació i Serveis Públics),

que han tingut lloc a l’auditori de La Nave, a Madrid. Ha estat reconeguda

juntament amb les diputacions de Barcelona i Lleida i el Consorci

Administració Oberta de Catalunya (AOC) per un projecte d’implantació

d’administració electrònica per als ajuntaments, que els ha ajudat a

incrementar l’eficiència, el control intern i la transparència.

El diputat de Noves Tecnologies, Jordi Xargay, ha estat l’encarregat de

recollir el guardó en la categoria de millors resultats obtinguts de grups de

treball col·laboratius multidisciplinaris. La Diputació de Girona també ha

estat finalista enguany en una altra categoria. Els premis CNIS són tot un

referent en l’àmbit estatal i reconeixen anualment els projectes més

innovadors de les administracions públiques.

A finals del 2012, la Diputació de Girona, amb l’objectiu de millorar l’ús de

les tecnologies de la informació i facilitar la transformació digital als

ajuntaments de la demarcació, va ser pionera a apostar per establir una

col·laboració amb el Consorci AOC, una entitat participada per la

Generalitat de Catalunya i Localret. El projecte e-Municipis es basa en la

utilització de les eines desenvolupades pel mateix Consorci AOC i d’una

eina de gestió d’expedients electrònics impulsada a través d’una

metodologia de treball (e-Set). Totes aquestes eines estan a l’abast dels

municipis de forma gratuïta, amb l’objectiu de compartir recursos, complir

amb les lleis que regulen els drets d’accés electrònic dels ciutadans a

l’Administració i, alhora, donar resposta a la demanda de les

administracions locals de petites dimensions sobre com millorar el seu

funcionament. D’aquesta manera, es deixa de treballar de manera

individualitzada i es millora substancialment la gestió municipal, ja que

s’aconsegueix l’accés a tota la documentació i l’agilitat en els tràmits.

Les proves pilot van començar en quatre municipis: la Vall de Bianya, la

Cellera de Ter, Fornells de la Selva i Riudellots de la Selva. Actualment, la

Diputació de Girona, mitjançant aquesta eina de gestió, dona servei a més

de 160 ajuntaments de les comarques gironines, principalment els de

menys de 10.000 habitants.

El 2017, va començar el desplegament d’aquest model arreu de Catalunya.

La Diputació de Barcelona va incorporar-lo aquell mateix any, mentre que

la Diputació de Lleida actualment n’està ultimant la implementació en els

seus serveis. Per la seva banda, la Diputació de Tarragona està incorporant

criteris a un model propi ja implantat. Catalunya té 947 municipis, dels

quals el 78% (739) tenen una població de menys de 5.000 habitants i

recursos molt limitats. L’e-Municipis és una aposta de futur per a aquestes

administracions locals perquè els permet compartir el mateix sistema de

treball, i crear una xarxa que els enforteix. Amb aquesta intenció i perquè

tothom se senti part d’aquesta xarxa, l’Oficina de Suport a l’Administració

Electrònica de la Diputació de Girona ha creat el lema «Som e-Municipis».

⎙(https://www.printfriendly.com)

✉(https://www.printfriendly.com)

(https://www.printfriendly.com)

ETIQUETES

Diputació de Girona (/etiqueta/diputacio+de+girona) • guardó (/etiqueta/guardo) • premis CNIS (/etiqueta/premis+cnis)

La Diputació de Girona activa el nou web del Servei de Biblioteques i de les biblioteques públiques de les comarques gironines

2020-03-02 13:30

La Diputació de Girona ja ha posat en funcionament el nou web del Servei de Biblioteques i de les biblioteques públiques de la demarcació (www.bibgirona.cat). El seu renovat disseny ha perseguit, principalment, tres objectius: potenciar la informació actualitzada, orientar més el web envers els lectors i fer-lo navegable des de qualsevol dispositiu. El lloc web del Servei de Biblioteques l’integren les 73 webs de les biblioteques de la demarcació que tenen aquest servei activat.

La principal funció del nou web és difondre documents i les activitats de les biblioteques, amb especial rellevància de les particularitats, dels continguts específics i amb la lectura com a fil conductor. S’ha volgut incidir en la potència visual, fet que s’aconsegueix gràcies a l’ús de les fotografies, que aconsegueixen captar l’atenció del lector. A més, les fotografies es carreguen de forma aleatòria, de manera que el lloc web canvia constantment.

Partint d’aquest fil conductor, s’han situat en primer pla les guies de lectura i de novetats que realitzen les biblioteques, els blocs que confeccionen algunes biblioteques de forma conjunta –Cler (Club de Lectures Recomanades) i LiC

(Llibres i Companyia)–, l’aparador de llibres (que pot ser un aparador de novetats o temàtic) i els blocs de les biblioteques o dels seus clubs de lectura. Entre aquests continguts, també hi ha espai per a la història o les normes d’ús de la biblioteca.

Al web, a més de les guies de documents i els blocs, també s’han volgut destacar les informacions que les anàlisis de navegació indiquen que són les més consultades: els horaris i l’agenda d’activitats. Las llista d’activitats s’ha organitzat en dues agendes paral·leles, la de totes les activitats i la de les visites escolars. També hi ha un apartat específic per a les trobades dels clubs de lectura.

Un aspecte que cal ressaltar del nou lloc web del Servei de Biblioteques és que agrupa les agendes de totes les biblioteques de les comarques gironines.

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 DE MARÇ DEL 202048 | Apunts |

Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

BallsFORTIÀ� 17.30. Centre Agrícola Social.Ball amb l’actuació d’Albert Paolo.

GIRONA� 20.00. Centre cívic Sant Narcís.Ball folk i tradicional.

PALAFRUGELL� 21.15. Els Ametllers. Classe deLine-dance. Nivell mitjà.� 21.15. Els Ametllers. Classe deLine-dance. Nivell mitjà.

InfantilsGIRONA� 17.30. Biblioteca Carles Rahola.Moixaines. Cançons i jocs de fal-da.� 18.00. Biblioteca Carles Rahola.L’hora del conte: Vet aquí un con-te: Caputxeta 4.0.

SANT JAUME DE LLIERCA� 17.00. Espai el Fil. Espai Infants ifamília, taller papiroflèxia, a càr-rec de Mar.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 18.00. Biblioteca Joan Vinyoli.English Tales: Contes per la igual-tat / gender equality stories.

ConferènciesFIGUERES� 19.30. Cercle Sport. ConferènciaFrares, capellans, confrares, relí-quies i processons a Figueres (se-gles XV-XIX), a càrrec de Joan Fer-rerós.

GIRONA� 17.30. La Marfà. Classe magis-tral Lletres de cançons: entre l’ins-trument musical i el poema litera-ri, a càrrec de Vicenç Pagès Jordà.� 19.00. Casa de Cultura. Confe-rència L’esperit català d’Antoni Tà-pies. L’obra icònica, amb CarlesGuerra. Dins el cicle Art i filosofia:mirar amb la paraula.� 19.00. Llibreria 22. Xerrada Comtractar el tema de la mort amb elsinfants a partir dels recursos lite-raris, a càrrec de Cristina Vallès,coordinadora de DMD Girona.

OLOT� 18.30. El Torín. Xerrada Liderat-ge i visualització, a càrrec de Joa-na Frigolé.

SANT JAUME DE LLIERCA� 19.00. Espai el Fil. Xerrada LaMaternitat d’Elna, a càrrec d’As-sumpta Montellà. Dins els actesdel Dia de la Dona.

JornadesOLOT� Setmana tecnològica OlotTech.15.00. INS Bosc de la Coma. Inau-guració a càrrec de Marc Nicolau,Sara Oliveras, Mercè Juanola, iMariona Camps.� 15.45. Ponència: Ciberseguretati riscos del món digital, a càrrec deJosep Martí.� 15.45. Ponència: Emprenedoria iprototipatge GM#1.� 15.45. Ponència: Workshop: in-troducció al machine learning ambl’eina colaboratory de google ambPython (1r torn).� 15.45. Ponència: Workshop: Uni-ty basics i Realitat Virtual a Unity;HTC Vive (1r torn).� 16.35. Ponència: Els Cloud Servi-ces Azure i AWS.� 17.50. Ponència: TTN. Xarxa co-munitària per l’Internet de les Co-ses, a càrrec de Jordi Masmitjà.

� 17.50. Ponència: Workshop: in-troducció al machine learning ambl’eina colaboratory de google ambPython (2n torn).� 17.50. Ponència: Workshop: Uni-ty basics i Realitat Virtual a Unity,HTC Vive (2n torn), amb Toni Gó-mez.� 18.45. Ponència: Com protegir-nos contra els ciberatacs: eines isolucions per al món empresarial,a càrrec de Francesc Xavier Ven-drell.� 19.40. Taula rodona: Principalsreptes per al professional de la in-formàtica al 2020, amb Toni Gó-mez, Vicenç Masanas i FrancescXavier Vendrell. Moderarà: Mont-se Riol.

GastronomiaCAMPRODON - LLANARS -MOLLÓ - ESPINAVELL -SETCASES - TREGURÀ -VILALLONGA DE TER� Temporada gastronòmica Qua-resma de la Vall de Camprodon.Restaurants participants: El Pont,Hotel Camprodon (Camprodon);Hotel Grèvol Spa de Llanars; CanJordi, Les Planes, El Costabona,Hotel Calitxó, de Molló; Can Je-pet, Can Tiranda, Pirineu, de Set-cases; i Fonda Rigà, de Tregurà deDalt. Fins al 15 de març.

PALAFRUGELL - LLAFRANC -CALELLA - TAMARIU� Campanya gastronòmica La Ga-roinada. Restaurants participants:L’Arc, La Casona, La Xicra i Xadóde Palafrugell; El Balcó de Calella,Bellacosta, i el Càntir, de Calella;El Far, La Llagosta, Llafranc, Lle-vant, Terrassa Terramar de Lla-fran; i Es Portió de Tamariu. Ho-tels: Arrels d’Empordà, Can Liret iCasa Peya, de Palafrugell; Alga iSant Roc, de Calella. Fins al 31 demarç.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Jornada gastronòmica Cuinadel bacallà i peixopalo. Restau-rants participants: Ca l’Isern, Caudel Pescador, El Ginjoler, El Tingla-do, Els Nois, La Gaviota Bar Taver-na, La Pansa, La Proa, Marabú,Metronon, Taverna del Mercat.Fins al 9 d’abril.

TOSSA DE MAR� Campanya gastronòmica La cui-na del bacallà a Tossa de Mar. Res-taurants participants: Bahia, CanCarlus, Can Pini, Mestre d’Aixa,Minerva, Pizzeria Bello, Sa Mura-lla. Fins al 31 de març.

Taules rodonesGIRONA� 17.30. Centre cultural La Mercè.Taula rodona: Endometriosi i Art,amb Lívia Jarque, Sònia Alberto,Álvaro Prats, Lucila Mallart. Mo-derarà: Mònica Montero. Repre-sentació de la performance SomDones.

TertúliesPALAFRUGELL� 19.00. Biblioteca. Club de mate-màtiques amb Xavier Valls.

PresentacionsGIRONA� 19.30. Teatre Municipal. Presen-tació del llibre Carregades deraons, de Dolors Bassa i MontseBassa.

PLATJA D’ARO� 19.00. Biblioteca Mercè Rodore-da. Presentació litèraria: Pell deseda, de Maria Dolors Portas.

Donació de sangAMER� 09.00 a 15.00. Hipra.

FONTCOBERTA� 17.00 a 21.00. Pavelló.

DiversosCAMPLLONG� 16.30. Parc de Salut. Sortida dela marxa nòrdica.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Sortida a peu de la Punta de laFarella a la platja del Port, per di-lluns, 9 de març. Recorregut: 8,8km. Sortida a les 9, del Rentador.

GIRONA� Endevina-la, joc d’enginy i llen-gua als comerços de Girona, quemostren un cartell amb un jeroglí-fic. Tot el mes.� Itinerari autoguiat Despertantinstruments adormits. Més infor-mació a la Casa de Cultura, tel.972 20 20 13 o info@casadecultu-ra.org.� 09.30. Centre cívic Santa Eugè-nia. Castellà per nouvinguts. Dinsdel Banc del Temps.� 11.00 a 12.00 i de 19.30 a a20.30. Centre cívic Santa Eugè-nia. Conversa en català. Dins delBanc del Temps.� 18.15. Els Químics Espai Jove.Grup de conversa en català (nivellinicial).� 19.00. Caixafòrum Girona. Pro-jecció de La messa da Requiem deVerdi.� 20.00. Biblioteca SalvadorAllende. Club de lectura: La dansade la gavina, d’Andrea Camilleri.� 20.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Taller de cuina. Dins del Bancdel Temps.� 20.00. Cinemes Albéniz Plaça.Projecció de la pel·lícula La mujercrucificada (Uwasa no onna). Dinsel cicle Filmoteca: Kenji Mizogu-chi.

LLAGOSTERA� 19.00 a 21.00. Local social LaCaixa: Taller d’autodefensa femi-nista a càrrec de Karin Konkle, lli-cenciada en Estudis de Gènere i3R Dan d’Aikido. Dins els actes del#8M Dia Internacional de les Do-nes.� 19.00. Local social de la Caixa.Taller d’autodefensa feminista, acàrrec de Karin Konkle.

PALAFRUGELL� 20.00. Can Genís. Taller: El camídel plaer, a càrrec de Lara Castro,psicòloga i sexòloga.

PALAMÓS� 18.00. Punt Jove. Taller expres-sa’t, amb tècniques teatrals.

� 19.00. Parc urbà de salut de laplaça Vincke. Marxa nòrdica.

PALS� 19.00. Biblioteca. Taller: Tècni-ques d’estudi.

PLATJA D’ARO� 16.00. Biblioteca Mercè Rodore-da. Conversa en anglès.� 18.00. Centre cívic Vicenç Bou.Sortida al molí paperer de Banyo-les per dijous, 12 de març.

RIBES DE FRESER� 14.00. Hotel Catalunya. Arrossa-da popular. Dins els actes del DiaInternacional de la Dona Treballa-dora.

ROSES� 17.00. Biblioteca municipal. So-pa de lletres. club de lectura imés: Esmorzar al Tiffany’s, de Tru-man Capota, a càrrec de PilarCortés i la Carme Rabell.

SALT� 18.30. Biblioteca Iu Bohigas. Ta-ller bibliomakers: taller de video-jocs RPG Maker (+12 anys).

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 16.15. Parc urbà de salut MiquelMurlà. Dinamització del parc.

SANT GREGORI� 18.15. Parc urbà de salut. Marxanòrdica.

SANTA COLOMA DE FARNERS� Dia de la Dona. 15.00 a 17.00. Cales Monges. Teixint vincles.

VIDRERES� Dia de la Dona. 17.30. BibliotecaJoan Riga i Sala. L’hora del conte:Contes per a minifeministes, acàrrec de Piruleta Contes.� 18.30. Dia de la dona amb donesde la la cultura gambiana de Vi-dreres.

VILABLAREIX� 17.30. Casal de la Gent Gran. Pa-drines lectores, els alumnes de 6ède primària llegeixen contes a lesàvies i avis del Casal.

Cap de setmanaCANET D’ADRI� Senderisme guiat Rocacorba,per diumenge, 15 de març. Dura-da: 6,5 hores. Nivell alt. Cal reser-va prèvia al 972 011 669 o turis-me@girones.cat.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Hivern al parc, Deixa’t guiar pelsaiguamolls, per diumenge, 15 demarç. Sortida a les 11.00, del Cen-tre d’Informació del Cortalet. Mésinformació i inscripcions al 972 4542 22.

LA JONQUERA� Sortida Un poeta a l’exili: MUME,Cotlliure i Antonio Machado, perdiumenge, 15 de març. Visita alMUME, i tot seguit sortida cap aCotlliure per seguir les passes delpoeta Antonio Machado. Punt detrobada: MUME, a les 10.00. Mésinformació al tel. 972 556 533 /info@museuexili.cat.

LES PRESES� Activitat Els sabons per roba,per dissabte, 14 de març. A les10.00, destil·lació de brots de ro-meguera. Tallers: infusió de ben-vinguda. Demostració de xampúsòlid. Punt de trobada: al Parc dePedra Tosca, a les 10.00. Més in-formació i reserves: pedratos-ca11@gmail.com o al telèfon 699429 473 (Maria).

MAÇANET DE LA SELVA� XXIII Marxa de Martorell de laSelva, per diumenge, 15 de març.Sortida a les 8 del matí, a l’Esglé-sia de Sant Pere de Martorell. Ins-cripcions una hora abans. Recor-regut: 12 km. Més informació altelèfon 627 026 456 - 636 722843.

VILAJUÏGA� Cursa Muntanya "Entre Cas-tells", per dissabte, 14 i diumenge,15 de març. Curses: Trail 35 km /Express 20 km / Sprint 10 km /Kids / BTT / Vertical 525 M D+.Més informació al www.entrecas-tells.cat.

Cursets i tallersDANSA� Olot. Inscripcions obertes al ta-ller de dansa de Sebastián GarcíaFerro. Dissabtes, 14, 21 i 28 demarç i 4, 18, 25 i 26 d’abril, 11.00 a13.00, al Teatre Principal. Més in-formació al 972 27 27 77 / 630 6655 61 o Andreu.Oliveras@olot.cat.

DIVERSOS� Anglès. Curs d'auxiliar de ma-gatzem i atenció al client (certifi-cat de carretó elevador), per a jo-ves de 16 a 29 anys. Del 20 d'abrilal 12 de juny. Més informació 620203 300 (Tanit) o 650 376 300(Liliana).� Caldes de Malavella. Taller Creacontingut de qualitat a les tevesxarxes socials, dilluns 23 i dime-cres 25 de març, de 14.30 a 16.30,a l’aula municipal del pavelló d’es-ports. Adreçat a comerciants, em-presaris i emprenedors, taller gra-tuït. Més informació i inscrip-cions: 972 48 01 03 o bé c/e pro-mocioeconomica@caldesdemala-vella.cat.� Caldes de Malavella. Taller So-bre facturació electrònica i certifi-cat digital, dimecres 29 d’abril, de14.30 a 16.30, a l’aula municipaldel pavelló d’esports. Adreçat acomerciants, empresaris i empre-nedors, taller gratuït. Més infor-mació i inscripcions: 972 48 01 03o bé c/e promocioeconomi-ca@caldesdemalavella.cat.� Olot. Curs trimestral Iniciació ala Impro. D’abril a juny. Els dijous,de 18.00 a 20.00, a l’Escola Muni-cipal d’Expressió d’Olot. Més in-formació al c/e info@annaauma-tell.com / 680 717 901 / www.an-naaumatell.com.� Olot. Taller d’aprendre a parlarbé en públic. Diumenge, 15 demarç, d’11.00 a 14.00, a l’EscolaMunicipal d’Expressió. Més infor-mació al c/e info@annaauma-tell.com / 680 717 901 / www.an-naaumatell.com.� Pals. Curs d’auxiliar polivalenten establiments turístics. Dies, 16,17, 18, 20, 24, 25 i 31 de març, i 1d’abril, de 09.00 a 13.00, a Ca laPruna. Més informació i inscrip-cions: Oficina de Turisme de Pals -info@pals.cat - 972 637 380.

� Pals. Curs de formació El candi-dat ideal: què busquen les emrpe-ses?. Dijous, 26 de març, de 10.00a 12.00, a Ca la Pruna. Més infor-mació i inscripcions: Oficina deTurisme de Pals - info@pals.cat -972 637 380.� Pals. Curs de formació Higiene iseguretat per a manipuladorsd’aliments, per dissabte, 28 demarç, de 09.30 a 12.30, a Ca laPruna. Més informació i inscrip-cions: Oficina de Turisme de Pals -info@pals.cat - o bé al telèfon 972637 380.� Pals. Curs de formació T’agra-daria emprendre?. Dijous, 2d’abril, de 10.00 a 12.00, a Ca laPruna. Més informació i inscrip-cions: Oficina de Turisme de Pals -info@pals.cat - o bé al telèfon 972637 380.� Pals. Curs de formació Ús de lesxarxes socials per la recerca defeina. Dijous, 19 de març, d’11.00 a13.00, a la biblioteca. Més infor-mació i inscripcions: Oficina deTurisme de Pals - info@pals.cat -972 637 380.� Salt. Taller de folrar ampollesamb balca, a càrrec d’Ona Trepat.Dissabte, 14 de març, de 09.00 a14.00, a l’aula de Cal Cigarro. Mésinformació i inscripcions:www.calcigarro.cat o bé al telèfon696709797.� Salt. Taller de sabons enfeltrats,a càrrec de Valentina Amore, biò-loga i educadora ambiental. Dis-sabte, 28 de març, de 10.00 a13.00, a l’aula de Cal Cigarro. Mésinformació i inscripcions:www.calcigarro.cat o 696709797.

FOTOGRAFIA� Salt. Taller de fotografia de na-tura, a càrrec de Marc Casas. Di-umenge, 22 i 29 de març, de09.00 a 13.00 i de 08.00 a 12.00,a l'aula de Cal Cigarro i entorn na-tural. Més informació i inscrip-cions: www.calcigarro.cat o696709797..

LLETRES� Begur. Taller Escriure sense por,adreçat a majors de 16 anys, acàrrec de Miquel Martín. Dime-cres, de 17.00 a 19.00, a l’EscolaDoctor Arruga. Inici del curs el 29d’abril. Més informació i inscrip-cions a l’Ajuntament de Begur.� Palafrugell. Taller La llegendacom a gènere literari, a càrrec deMiquel Martin. Dissabtes 14, 21 i28 de març i 4 d’abril, a la Funda-ció Josep Pla. Inscripcions al 97230 55 77 o info@fundaciojosep-pla.cat.� Palafrugell. Taller La mirada inci-siva. Ruta dibuixada pels escena-ris planians, a càrrec de Lluís Bru-guera. Dissabtes 9, 16, 23 i 30 demaig, de 10.30 a 13.30, a la Funda-ció Josep Pla. Inscripcions al 97230 55 77 o info@fundaciojosep-pla.cat.� Salt. Taller Escriure en primerapersona, amb Martí Gironell. Elsdimecres, 6, 13 i 20 de maig, de19.00 a 21.00, a Les Bernardes deSalt. Més informació www.bernar-des.cat.

LLEURE� Girona. Curs de monitors d’acti-vitats d’educació en el lleure in-fantil i juvenil (intensiu SetmanaSanta). Del 4 a l 13 d’abril. Més in-formació i inscripcions: EscolaGalligants. www.galligants.org c/egalligants@galligants.org o al telè-fon 972 23 39 81 (dimarts i dijousde 17.00 a 20.00).� Lloret de Mar. Curs de moni-tor/a de lleure (intensiu SetmanaSanta). Del 3 al 13 d’abril de 2020.Informació i inscripcions: Puntd’informació Juvenil El Puntet.c/e puntet@lloret.cat. Telèfon 97237 22 68 (de 10.00 a 13.00 i de16.00 a 20.00).

L’agenda

Art i filosofia: Antoni Tàpies

‘L’esperit català’ ■ ANTONI TÀPIES

GIRONA 19.00 CONFERÈNCIAContinua el cicle Art i filosofia. Mirar amb la parau-la, que té lloc a la Casa de Cultura, avui amb CarlesGuerra parlant sobre L’esperit català d’Antoni Tà-pies. L’obra icònica.

Diari de GironaDILLUNS, 9 DE MARÇ DE 202042

Blanes, Cadaqués, Olot, Santa

Coloma de Farners, Torroella de

Montgrí.

GIRONA

Hora del conte A les 6 de la

tarda a la Casa de Cultura, hora

del conte amb «La Caputxeta

vermella i la rateta que escom-

brava l’escaleta diuen prou», a

càrrec de Capgiralla.

PALAFRUGELL

Matemàtiques A les 7 de la

tarda, a la sala polivalent de la

Biblioteca, sessió del Club de

Matemàtiques, a càrrec de Xa-

vier Valls.

PLATJA D’ARO

Presentació A les 7 de la tar-

da, a la biblioteca Mercè Rodo-

reda, presentació del llibre «Pell

de seda» a càrrec de l’autora

Maria Dolors Portas.

ROSES

Club de lectura A les 5 de la

tarda, a la Biblioteca Municipal,

sessió del club de lectura Sopa

de Lletres amb el comentari de

«Esmorzar al Tiffany’s» de Tru-

man Capote. A càrrec de Pilar

Cortés i Carme Rabell.

GIRONA

Clàssica A partir de les 7 de la

tarda al CaixaForum, projecció

de «La Messa da Requiem, de

Verdi», dins el cicle «Lux Aeter-

na: 4 Réquiems Immortals».

GIRONA

Art i filosofia A partir de les 7

de la tarda, a la Casa de Cultura,

dins del cicle «Art i filosofia: mi-

rar amb la paraula» conferència

«L’esperit català d’Antoni Tàpies.

L’obra icònica» a càrrec de Car-

les Guerra.

Mort A les 7 de la tarda a la

Llibreria 22, xerrada «Com trac-

tar el tema de la mort amb els

infants a partir dels recursos li-

teraris» a càrrec de Cristina Va-

llès coordinadora de DMD.

CAMPLLONG

Marxa A 2/4 de 5 de la tarda,

al Parc de Salut, sessió de marxa

nòrdica.

SANT GREGORI

Marxa A 1/4 de 7 de la tarda,

al Parc Urbà de Salut, sessió de

dinamització amb una sessió de

marxa nòrdica.

PALAFRUGELL

Garoinada Campanya La Ga-

roinada fins el pròxim 31 demarç als restaurants de la zona

de Palafrugell: L’Arc, La Casona,

La Xicra i Xadó de Palafrugell; El

Balcó de Calella, Bellacosta, i el

Càntir, de Calella; El Far, La Lla-

gosta, Llafranc, Llevant, Terras-

sa Terramar de Llafranc; i Es

Portió de Tamariu. Hotels:

Arrels d’Empordà, Can Liret i

Casa Peya, de Palafrugell; Alga i

Sant Roc, de Calella.

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Bacallà i peixopalo Diversos

restaurants de Sant Feliu de Guí-

xols participen, fins al 9 d’abril,en la campanya «El Bacallà i el

Peixopalo» oferint aquesta delí-

cia gastronòmica en un menú

complet o bé amb plats dins la

carta. Els establiments que par-

ticipen a la campanya són: Ca

l’Isern; El Cau del Pescador; El

Ginjoler; El Tinglado; Els Nois; La

Gaviota Bar Taverna; La Pansa;

La Proa; Marabú; Metronon i La

Taverna del Mercat.

TOSSA DE MAR

Cuina del bacallà L’Oficina de

Turisme de Tossa, amb el suport

de 7 restauradors de la vila, or-

ganitza per novè any consecutiu

la campanya gastronòmica de

«La Cuina del Bacallà», vigent

fins al 31 de març. Els restau-

rants que participen en aquesta

edició són: Bahia, Can Carlus,

Can Pini, Mestre d’Aixa, Minerva,

Pizzeria Bello i Sa Muralla.

VALL DE CAMPRODON

Quaresma L’associació Cuines

de la Vall de Camprodon propo-

sa per tretzè any la Temporada

Gastronòmica de la Matança i de

la Quaresma, que es durà a ter-

me fins al pròxim diumenge 15de març. Els restaurants on po-

dreu degustar aquestes especia-

litats són: Camprodon, El pont 9,

Hotel Camprodon; Espinavell,

Les Planes, Can Jordi; Llanars,

Hotel Grèvol Spa; Molló, Hotel

Calitxó, El Costabona; Setcases,

Can Jepet, Pirineu, Can Tiranda;

Tregurà, Fonda Rigà.

CASSÀ DE LA SELVA

Correlletres Els Premis Lite-

raris de Cassà, que la Colla Ex-

cursionista de Cassà va inaugu-

rar l’any 1967, ja han obert les

inscripcions. El concurs té dues

categories, Premis Correlletres

de Narrativa i Premis Correlle-

tres Poesia Xavier Carbó. Els par-

ticipants han d’incorporar a l’es-

crit una paraula escollida per

l’organització i tenen dos dies

per elaborar i presentar les

obres de manera virtual. L’única

condició per poder participar en

la categoria de narrativa és que

els concursants han de ser me-

nors de 40 anys; el de poesia, en

canvi, és obert a la participació

de persones de totes les edats.

El premi de cada categoria del

concurs d’escriptura ràpida con-

sisteix en 300 €. Els interessats

en participar poden inscriure’s

fins al 13 de març a través de:

www.cassa.cat/premisliteraris

GIRONA

Premis Literaris Es convo-

quen els Premis Literaris de Gi-

rona, en llengua catalana, Pru-

denci Bertrana de novel·la, Mi-

quel de Palol de poesia, Carles

Rahola d’assaig, Ramon Munta-

ner de literatura juvenil, Cerverí

de lletra de cançó i Lletra per a

projectes digitals de literatura

catalana instituïts per col·labo-

rar en la difusió d’aquests gène-

res i de la lectura en català, tot

honorant la memòria d’aquests

escriptors i gironins il·lustres.

Les obres presentades a aquest

premi han de ser originals i inè-

dites, i no premiades en altres

concursos. Els autors dels origi-

nals presentats es comprometen

a no retirar-los abans de fer-se

públic el veredicte del jurat. La

presentació d’una obra compor-

ta, així mateix, que l’autor no té

compromesos els drets d’edició i

que l’obra no ha estat presenta-

da a cap altre premi o certamen

pendent d’adjudicació. Les obres

es poden presentar fins al prò-xium 20 d’abril. Bases comple-

tes i més informació a: www.pre-

misliterarisdegirona.cat

BEGUR

Escriure sense por El begu-

renc Miquel Martín Serra impar-

teix la tercera edició del taller

«Escriure sense por». El curs co-

mençarà el 29 d’abril per a un

mínim de vuit alumnes i les ins-

cripcions ja es poden formalitzar

a l’Ajuntament de Begur. La for-

mació, que constarà d’un total

de sis sessions de dues hores ca-

dascuna, es durà a terme cada

dimecres de 17 h a 19 h a l’Esco-

la Doctor Arruga. Per a poder

participar-hi cal inscriure’s prè-

viament, abans del 24 d’abril, El

taller té un preu de 48€ per

alumne.

GIRONA

Curs de lleure Curs de moni-

tor d’activitats d’educació en el

lleure infantil i juvenil (intensiu

de Setmana Santa). Es durà a

terme del 4 al 13 d’abril a l’Esco-

la d’Educadors Galligants. Més

informació: 972 23 39 81.

Banc del Temps Des del Banc

del Temps s’organitzen mensual-

ment un gran nombre d’activi-

tats com cursos d’idiomes, con-

versa, cuina o manualitats. Per a

més informació sobre aquestes

activitats visiteu el web de l’as-

sociació (www.bdtpontdeldimo-ni.com) o envieu un correu a

bdtpontdeldimoni@gmail.com

BANYOLES

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, de formapermanent, l’Espai d’Interpre-

tació de l’Estany, un equipament

museístic de nova generació,

equipat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició L’Eco Museu Fari-

nera acull, fins al 29 de març,

l’exposició «L’art de la ciència.

Jordi Sabater Pi». Jordi Sabater

Pi (Barcelona, 2 d’agost de 1922

– 5 d’agost de 2009), serà recor-

dat per la troballa del Floquet

de Neu, el goril•la albí que va

viure gairebé 40 anys al zoo de

Barcelona. Però Sabater Pi és

molt més que el descobridor

d’un animal «mediàtic».

Exposició El Museu d’Histò-

ria Medieval acull, fins al 31 dedesembre, l’exposició «Carles

Fages de Climent. L’Arcàdia em-

pordanesa».

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de formapermanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d’una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:www.ecomuseu-farinera.org.

CELRÀ

Canvi climàtic El Centre Cul-

tural La Fàbrica acull, fins al 31de març l’exposició «Adaptació

al canvi climàtic», organitzada

per la Diputació de Girona. Es

pot visitar de dilluns a dissabte

de 10 del matí a 9 de la nit.

FIGUERES

Exposició El Museu del Jo-

guet de Catalunya acull fins al29 de març l’exposició «Tengui,

falti!. Aprendre amb els cro-

mos». Els àlbums de cromos han

estat -i són- una de les manifes-

tacions més singulars dels mit-

jans de comunicació de massa.

Durant decennis van oferir una

varietat temàtica extraordinària

i van esdevenir veritables fonts

de coneixement que podien

tractar temes tan diversos com

la geografia, la botànica, la zoo-

logia, la història, l’etnografia o

la tecnologia.

Exposició El Museu de l’Em-

pordà acull, fins al pròxim 5d’abril, l’exposició «Art i exili.

Artistes de l’exili català del

1939», que es nodreix de la do-

nació d’Abelard Fàbrega d’artis-

tes fugits a Amèrica el 1939 i del

fons del MUME

Exposició A la Delegació de

l’Alt Empordà del Col·legi d’Ar-

quitectes de Catalunya (COAC)

s’hi pot visitar, fins al pròxim22 de març, l’exposició «Clara

Gromaches. Entropia i paisatge

urbà a l’Índia», que forma part

del cicle «L’Àlbum de l’arquitec-

te». La fotògrafa Clara Groma-

ches documenta una part de

l’Índia tradicional, fugint d’exo-

tismes i imatges estereotipades

que formen part del nostre ima-

ginari del país.

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà, a Figue-

res, acull, de forma perma-nent, una exposició de peces

que formen part del fons del

mateix museu, i és una de les

millors col·leccions dedicades a

les màquines que simbolitzen el

temps de la Revolució Industrial.

Horari: De dimecres a dissabte

de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diu-

menges de 10.30 a 13 h. Dimarts

de 16 a 19 h.

GIRONA

Exposició Al Museu d’Historia

s’hi pot visitar, fins al 24 demaig, l’exposició «Arqueologia a

l’exili: El museu d’Arqueologia

de Catalunya i la Guerra Civil es-

panyola (1936-1939)». La mostra

vol explicar un episodi encara

poc conegut de la història cultu-

ral i patrimonial de Catalunya

com va ser el trasllat de diverses

peces d’art a Suïssa poc abans

del final de la guerra.

Exposició A la Fundació Valvi

s’hi pot visitar, fins al pròxim 11d’abril, l’exposició «Afirik’A. Mo-

ments trobats» amb pintures

d’Anna Agustí Hontangas.

Exposició El Museu del Cine-

ma acull, fins al pròxim 26d’abril, l’exposició «Ooooh!

Francesc Dalmau i l’art de les

il·lusions òptiques (1839-1878)».

Exposició El Bòlit_LaRambla,

Sala Fidel Aguilar acull, fins al26 d’abril, «El món serà Tlön»,

una exposició col·lectiva que

reuneix una sèrie de treballs

que, partint d’una narrativa

fragmentada, indaguen i explo-

ren a les possibilitats de resigni-

ficació dels mons paral·lels a

través de diferents pràctiques

artístiques i camps d’interès.

Amb obres de Serafín Álvarez,

Lúa Coderch, Ana Garcia-Pineda,

Alicia Kopf, Rosell Meseguer,

Claudia Pagès, Aleix Plademunt i

Ricardo Trigo, i comissariada

per Jordi Antas.

Exposició L’Espai Amics del

Museu d’Art acull fins al pròxim31 de març l’exposició «Flâ-

neur», de Joan Casanovas.

Exposició L’Espai Cívic de

Can Gibert acull, fins al pròxim26 de març, l’exposició Exposi-

ció fotogràfica de Manel Bielsa

«Càmera Rosa».

Exposició El Centre Cultural

La Mercè acull, fins al pròxim 3d’abril, l’exposició «Histèrica

núm. 1», de Mònica Montero.

Dins el cicle «Art propi», un pro-

jecte que pretén mostrar els tre-

balls més interessants de ex-

alumnes i alumnes de l’Escola

Municipal d’Art de Girona.

Exposició El Museu d’Art

acull, fins al 19 d’abril, l’exposi-

ció «Falsos verdaders. L’art de

l’engany». El 2016 el Museu d’Art

de Girona va adquirir sis taules

renaixentistes, atribuïdes al pin-

tor Pere Mates. Tres d’elles eren

idèntiques a unes altres tres ad-

quirides anys abans; el procés

d’estudi i anàlisi finalment va

determinar que eren falses.

Arrel d’aquell incident, es pre-

senta ara una exposició que, a

banda de mostrar tot el procés

de recerca i acarar les obres fal-

ses amb les verdaderes, treu a

la llum altres obres d’art falsifi-

cades que es conserven en

molts del museus catalans.

Exposició L’Estació Espai Jove

acull, en el marc de la 30a edició

del Mostr’Art, l’exposició «V»,

d’Esteve Holgado. Fins al prò-xim 27 de març.

Exposició L’Àmbit 3 del Mu-

seu d’Art de Girona acull, fins al20 de maig, l’exposició «Modest

Urgell, més enllà d’Urgell».

Exposició La seu de Girona

del Museu d’Arqueologia de Ca-

talunya explica, en la seva expo-sició permanent, l’activitat hu-

mana des de l’aparició de l’ho-

me fins a l’època tardoromana,

a través de materials arqueolò-

gics trobats a les excavacions de

jaciments de les comarques gi-

ronines. Per realitzar la visita al

Museu de manera cronològica,

cal començar pel sobreclaustre.

HOSTALRIC

Exposició La Domus-Can

Llensa acull, fins al 13 d’abril,l’exposició «La indústria del suro

a Hostalric. Industrials i tapers

hostalriquencs dels segles XIX i

XX». Una mostra de Ramon Re-

yero i Dolors Illa que repassarà

amb imatges, arxius, eines i ma-

terials històrics els orígens

d’aquesta tradició industrial tan

arrelada al municipi i a la co-

marca de la Selva.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Exposició L’Arxiu Comarcal

acull, fins al 16 de març, l’expo-

sició «1939. La Jonquera porta

de l’exili». Aquesta exposició,

produïda per l’Associació

d’Amics del MUME i comissaria-

da per Miquel Serrano –conser-

vador del MUME–, és un recorre-

gut visual i documental per l’es-

cenari fronterer de la Jonquera-

el Portús durant les setmanes

de gener i febrer de 1939 en què

va tenir lloc el gran èxode repu-

blicà a causa de l’ocupació defi-

nitiva del territori català per

part de les tropes franquistes.

Mercats

Lletres

Esport

Conferències

Projeccions

Gastronomia

Convocatòries

Formació

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu agenda@ddg.cat

AVUI DESTAQUEM

Girona

El pop-folk dels britànics IvanCampo desembarca a El Cafè A 2/4 de 9 del vespre a El Cafè del carrer Ciutadans, concert a càrrec del grup de Manchester Ivan Campo, que avançarà alguns te-mes del que serà el seu desè treball d’estudi, on mantenen la sevaaposta pel folk i el pop. La formació torna a visitar la ciutat dos anysdesprés de la seva última actuació. Entrada gratuïta.

Girona

Exposició d’homenatge a lamúsica negra a la Galeria Dual La Galeria Dual de Girona acull fins al 28 de març l’exposicióBlack Music Colors. Els artistes plàstics Josep Ministral, GuillermoMartí Ceballos, Joanic Geniut i Pau Morales, cadascú amb el seu es-til, formen un quartet pictòric que ret el seu particular homenatge ala música negra, en el marc del Black Music Festival.

Riudellots de la Selva

La Fundació Mona convida adescobrir els secrets dels primats Visites a la Fundació MONA de Riudellots de la Selva per desco-brir els secrets dels primats i conèixer les seves peculiaritats. S’ofe-reix una visita guiada de dues hores de durada i per a totes lesedats. Tots els caps de setmana. Aforament limitat. Més informació ireserves trucant al telèfon 972 477 618.

jamargant - 09/03/2020 09:15 - 79.147.191.163